LLIBRET FALLA EL MERCAT 2020 by EUREKA SOLUCIONES

falla el mercat SAGUNT

A.C. falla el mercat FALLES 2020

CONSTRUCCIONES Y REFORMAS

VICENTE BOLOS S.L

C/ Maestro Palanca, 21-1 - SAGUNTO -(Valencia)

655 930 194 - Vicente • 655 930 195 vicentebolossl@gmail.com

Luis

FALLA EL MERCAT

EQUIP DE TREBALL EDITA

A.C. Falla El Mercat

COORDINACIÓ

Patricia Sánchez i Mínguez

EQUIP DE TREBALL

Patricia Sánchez i Mínguez Óscar Bolós i Martín María Alonso i Uribe Eva Ordaz i Matoses

FOTOGRAFÍES La comissió Carlos Sánchez Roberto Martínez

COl·LABORADORS Família Antoni Navalón Alejandro García Oscar Martell Fran Tochena Ana María Carbonell Ángeles Martínez

PUBLICITATS La comissió

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ Eureka Soluciones

FALLA EL MERCAT

ÍNDEX

18 35 39 63

ELS NOSTRES MONUMENTS

PROGRAMA D’ACTES

DESCOBRINT LA NOSTRA INDUMENTÀRIA

GUIA COMERCIAL

2 ////

03 23 36 55 79 NOSTRA COMISSIÓ

EXPERÈNCIES DURANT TOT L’ANY

TOTA UNA VIDA DE FALLES

NARRATIVA

RACÓ DEL INFANTILS

LLIBRET 2020

NOSTRA COMISSIÓ

//// 3

FALLA EL MERCAT

FRANCISCO JAVIER NOGUERA I GUTIÉRREZ SALUTACIÓ DEL PRESIDENT

er primera vegada tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres com a president de l’A.C. FALLA EL MERCAT. Després de molts anys en aquesta comissió per fi he pres la decisió d’encapçalar aquesta falla. A més aquest any ho fa més especial el fet que la nostra Fallera Major és la meua dona, Bea.

És per a mi un orgull, a més d’una gran responsabilitat, estar al capdavant d’aquest col· lectiu, cosa que no es gens fàcil i es per això que vuic donar les gràcies a cadascú dels membres de la comissió tant de la executiva con de la resta de fallers que treballa per a que any d’arrere d’any portem tot endavant i fem possible el somni de plantar monuments cada any. Agrair-vos tota l’ajuda possible perquè aquest vaixell vos necessita per arribar a bon port, i demanar disculpes per aquelles errades que haja pogut tindre. M’agradaria donar les gràcies especialment, a la meua dona per acompanyar-me en aquest viatge i gaudir-ho junts. Gràcies per tots els moments que estem gaudint, no podria tindre millor companyia, també voldria agrair l’ajuda de tots els meus familiars, sense nomenar a ningú ja que son molts els que han fet possible que jo en trobe al capdavant d’aquesta comissió. Però si voldria

4 ////

“Espere estar a l’altura del que es mereix aquesta gran família“

nomenar al meu fill Álvaro qui ha sigut president infantil dos anys i espere torne a ser-ho com a major. Gràcies per animar-me a tirar en davant. Espere estar a l’altura del que es mereix aquesta gran família i que aquesta comissió continue en davant per molts anys i gaudim de grans moments. Per últim donar les gràcies a tots aquells que de forma desinteressada col·laboren i aporten per a que continuem en davant, amics, col·laboradors, veïns i tots en general als quals convidem a que gaudeixquen amb nosaltres de la nostra festa. Les portes del nostre casal sempre estaran obertes. Gràcies de tot cor. “Visca la falla El Mercat i visca les falles“

LLIBRET 2020

//// 5

FALLA EL MERCAT

BEATRIZ GÓMEZ i MÉNDEZ SALUTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR

Benvolguts fallers, amics i veïns: M’agradaria poder dirigir-me a vosaltres amb tot allò que estic sentint i vivint al meu voltant. Per segona vegada tinc el plaer i l’orgull de representar a la meua comissió com a Fallera Major, esta vegada si cap és especial doncs m’acompanya el meu home, Paco que junts estem gaudint d’un any que mai oblidarem. Per a mi ser Fallera Major és una gran responsabilitat i espere fer-ho bé per a tots vosaltres, que sou els que esteu al meu costat, el motor d’aquesta falla, la meua comissió. Sense vosaltres aquesta il·lusió no seria possible. Gràcies per ser la meu segona família. Aneu a permetre’m que li dedique unes paraules al meu fill Álvaro, gràcies per la teua paciència, per la teua comprensió cada vegada que el pare i jo tenim que anar a algun acte, per el teu suport i gaudir amb nosaltres. T’estime. Gràcies a la meua família i amics per el seu suport, cadascú d’ells fan possible d’una o d’altra

6 ////

“Aneu a permetre’m que li dedique unes paraules al meu fill Álvaro, gràcies per la teua paciència, per la teua comprensió cada vegada que el pare i jo tenim que anar a algun acte, per el teu suport i gaudir amb nosaltres. T ’estime.” manera que jo puga ser i ostentar el càrrec de Fallera Major de la meua volguda falla. No voldria acomiadar-me sense desitjar unes bones falles a tot el món i recordar que les portes del nostre casal estan obertes en molta estima a qui vullga gaudir de la nostra companya Un bes molt fort per a tots i bones falles.

LLIBRET 2020

//// 7

FALLA EL MERCAT

POEMA A LA FALLERA MAJOR BEATRIZ GÓMEZ I MÉNDEZ

8 ////

LLIBRET 2020

A NOSTRA FALLERA MAJOR Beatriz Gómez Méndez Enguany nostra major representant A tu enguany fem reverencia Tu ocupes el tron més alt Rondalles per tu sonaran Irradies felicitat Zenit de nou renaix

Gaudeix aquest any Obri bé els teus ulls Mai deixes de somniar Enguany al mig desfilaràs Zelosos estem del teu regnat

Mirades de complicitat El teu home et porta del braç No l’havies somniat Doncs és millor de lo imaginat Ell és el teu amor Zar del teu cor

//// 9

FALLA EL MERCAT

PARAULES ALs NOSTRES REPRESENTANTS

er fi arribat el moment de veure’t a tu ací dalt, amb la millor acompanyant. Deixa’m dir-te que per a mi si és un somni complit. I agrair-vos als dos que ens deixeu ser partícips d’aquest regnat, tant com a fallera i per suposat com a família, doncs jo també l’estic gaudint.

Paco, després de tants anys d’arrere de la teua barra i de ser eixe que sempre està per a qualsevol menester, ja et tocava dur eixe faixí roig que t’acredita com el nostre president. Com sempre amb simpatia i humilitat estàs duent el teu càrrec, encara que direm

10 ////

que traus el teu caràcter quant has de ferho. Ara ja saps de les sorpreses, decepcions i conseqüències d’aquest càrrec. Però dir-te que els que et volem i la teua comissió estem molt orgullosos de tu. Sols esperem que tu també estigues de nosaltres i que estigues gaudint d’aquest any tant dins com fora de la falla, que així em costa… I és que et fas de voler per allà on vas! Vuic davant de tots donar-te les gracies i tornar a dir amb orgull que Francisco Javier Noguera i Gutiérrez és el nostre president. María Alonso i Uribe

LLIBRET 2020

//// 11

FALLA EL MERCAT

Hui em toca a mi donar la sorpresa Hui sóc jo el que vol exaltar-vos I ho faré amb delicadesa Si l’emoció hem deixa parlar-vos

Gran pare, gran persona i president Ja hi era hora de veure’t ací dalt Per a tots ha sigut un present Que donares el pas endavant

Serà per a mi un any especial Any que mai podria imaginar Veient com comparteixen regnat Ells, els meus volguts pares

Paco sempre esta per a tot Sempre pendent i disposat I encara que agafes el timó La barra trobaràs a faltar

Doncs gaudiu d’aquesta experiència Que es millor del que havíeu somniat Més tindreu fent-vos reverencia A tota la falla el Mercat

Per la falla fas bogeries Inclòs la que enguany portes entre mans Perquè encara que no volies Sense tu, el Mercat no tindria capità

Entre actes, festes i sopars Comenceu a agafar-li el gust Ja que com a bons representants Cap gresca vos heu perdut

Enguany portes del braç, una gran fallera Que per a tu sabem que és la millor Valenciana i amb molta solera Sabem que és la dona del teu cor

Més sols puc donar-vos les gràcies Per complir els meus somnis fallers Per fer-me les coses tan fàcils I sempre de mi, estar pendents

Mare que vols que jo et diga Ara que et veig asseguda Com a la més gran regina De la teua falla volguda?

Gràcies pels valors inculcats Dins de la nostra festa i tradició Gràcies pel blau al cor gravat I a la mareta tindre devoció

Que hi eres la més digna representant La més guapa, la que llueix des de lluny La que hui ocupa el tron més alt , Ma mare, la dona que jo més vull

Més com hui seré el trobador Exaltaré com bon faller A la nostra Fallera Major I al nostre gran president

Mes com a pregoner, jo hi volgués Tocar amb molta força el meu tabal Per contar-li al món aquesta quimera Que farà que enguany siga un any gran Amb Beatriz Gómez i Paco Noguera Com a màxims representants del Mercat.

Doncs començaré per tu pare Ja que eres el que més m’ha costat Convèncer de que a la mare La tenies que dur tu del braç

12 ////

Álvaro Noguera i Gómez

LLIBRET 2020

//// 13

FALLA EL MERCAT

COMISSIÓ EXECUTIVA

President Vicepresident 1º Vicepresident 2º Vicepresident 3º Secretaria Vicesecretaria Tresorer Delegada de lotería Comptadora Delegada de cultura Delegats casal

Delegades de cavalcada Delegades d’infantils Delegada d’indumentària Delegada d’actes i protocol Delegat d’esports Delegades de playback Deleg. llibret i ús i promociò del valencià Delegat de cuina

14 ////

Francisco Javier Noguera Gutierrez Oscar Bolós Martín Javier López Martín Juan María García Cerezuela Beatriz Gómez Méndez Eva María Ordaz Matoses Vicente Bolós Martínez Mª Jesús Martín Sánchez Mª Carmen Mínguez Gómez Belén Marzo Muñoz Héctor Guillem Cortijo Julio Gil López Borja Asensi Navalón Montse Lluesma Juan Silvia Castelló Gómez Mª Carmen Gómez Méndez Mª Ángeles Sánchez Soto Carolina Antoni Martínez María Alonso Uribe Davis Aparisi Ripollés Ruth Giménez Marqués Sandra Ferrandis Lluesma Patricia Sánchez Mínguez Francisco José García Pérez

LLIBRET 2020

VOCALS Adrián Martí Gimeno Aitor Pérez Carrera Alejandro Alacreu Martínez Antonio Martínez Huerta Basilio Espinosa Carrera Celia Martínez Escrig Christian Navarro de los Reyes Claudia Bolós Palomares Conchi Jorquera Sánchez Cristina Martí Ripollés Eva María Escrig Muñoz Irene Bolós Palomares Irene Corresa Santamaría Ismael Rodríguez Guillén Jessica Rodríguez Guillén Jordi Gómez Jorquera José Antoni Martínez José Antoni Navalón José María Parra Cabrera Laura Alcalá Concha Laura Navalón Francés Laura Sánchez Mínguez María Bolós Palomares María de los Ángeles Puga Almenar María del Carmen Sánchez Roca María Pilar Valenzuela Jarque Merche Lluesma Bernardo Miguel Pascual Cebrián Nacho Ferruses Muñoz Neus Gómez Romera Nicoleta Iván Paloma Bisbal Fuentes Ricardo Ferrandis Lluesma Sara Salas Ureña Sergio Bolós Palomares Sergio Gallego Navarre Tamara Serrano Sánchez Zaira Beltrán Sánchez

COMISSIÓ INFANTIL Álvaro Noguera Gómez Vega Bernad Marzo Adrián Gómez Gamón Agatha Soto De Asís Andrea García Alonso Claudia Gallego Martí Dario Pérez Sánchez David Antonio Navalón David Martínez Garví Hugo López Corresa Jordi Gómez González José María Parra Ordaz Laia García Iván Laura Antoni Navalón Marc Gil Gómez Marina Espinosa Puga Triana Bonaque Sánchez Valeria López Corresa Vega Gómez Gamón Xavi Gil Gómez

//// 15

FALLA EL MERCAT

FALLERS D’HONOR José Gómez i García

Juan Alonso i Agustí José Gómez i Méndez

16 ////

LLIBRET 2020

NASCUTS ENGUANY

Marina Espinosa i Puga

Andrea García i Alonso

//// 17

FALLA EL MERCAT

ELS NOSTRES M0NUMENTS FALLA GRAN

LEMA: Canvi climàtic

ARTiSTA: Ana Rodríguez i Pascual

COS CENTRAL El nostre món Barallant-se està Perquè el foc fent Lluita al gel està El gel del planeta desfent-se està Mentre tant el fred i el calor lluitant Com el cel i l’infern diferents El canvi climàtic avançant va El canvi climàtic atacant Molt problemes està ocasionant El sol cada volta més calfant Al nostre planeta compte s’hi estem donant Els glacials cada volta més menuts I amb ells l’extinció d’animals La capa d’ozó carregada està I molta contaminació hem creat

18 ////

LLIBRET 2020

ESCENA PRIMERA

ESCENA tercera

Els ossos polars no saben on parar Les seues cases estem destrossant En perill d’extinció estan I als seus fills no poden cuidar

Els esquimals abans en grans Blocs de gel es veien pescant Ara en canvi envoltats d’aigua Es veuen en lluita costant

Els animals són els primers En sofrir aquest infern L’àrtic com el desert és A la deriva del seu gel

Sense casa s’han quedat Els esquimals i animals polars Obligats a emigrar Per no poder ni menjar

Podem seguir sense cuidar Als ossos i la mar O podem fer alguna cosa Per no sofrir més endavant

Els peixos moren sense gel Perquè el fred és el seu anhel La calor la seua enemiga Que guanya sempre la partida

eSCENA segona

ESCENA quarta

Unes plaques solars I uns ventiladors gegants Competeixen amb les energies nuclears Les netes contra les contaminants

El nostre silencia parla ja Raons disfressen la maldat Un mar de plàstic hem creat Sense donar-nos compte estem matant

Cotxes i motos Envolten la ciutat Fàbriques gegants De manera continua contaminant

Les balenes extingint-se estan Plàstic i fem a casa hem de reciclar Les bosses i al seu contenidor Sempre s’ha de tirar

Hem ja de reaccionar I parar de contaminar Canviar lo perjudicial Per lo beneficiari al nostre voltant

Ignorar es una forma de matar Però sense les mans tacar Destruïm la bonica mar Amb el plàstic que l’home va crea

//// 19

FALLA EL MERCAT

ELS NOSTRES M0NUMENTS FALLA INFANTIL

LEMA: Juguem, volem i somniem ARTiSTA: La comissió

20 ////

LLIBRET 2020

Cos central Globus de colors volen Al cap d’una xiqueta Jugant que mamprèn Un viatge pel cel

Primera escena

TERCERA ESCENA

Mentre llança un avió de paper Somnia com pot fer Per a viatjar pel món sencer I de tot poder saber

En globus pujarà Fins les estreles tocarà I de colors omplirà La infantessa que és lo més gran

Segona escena

Quarta escena

A la lluna viatjarà Per veure-la brillar Els astronautes cuidaran D’ella i del món radiant

Amb ulleres de paper Imagina volar en parapent I com un ocell poder Ser igual de valent

Quinta escena Sobrevolar el firmament Amb avioneta podria fer Sent una gran pilot Dels somnis guanyadors

//// 21

FALLA EL MERCAT

22 ////

LLIBRET 2020

EXPERIèNCIES DURANT TOT L’ANY

//// 23

FALLA EL MERCAT

REIXOS

SOPAR DE GERMANOR

24 ////

LLIBRET 2020

nit d’alBades

//// 25

FALLA EL MERCAT

CRIDÀ

26 ////

LLIBRET 2020

CAVALCADA

//// 27

FALLA EL MERCAT

BATEIG

Setmana fallera

28 ////

LLIBRET 2020

//// 29

FALLA EL MERCAT

ELECCIÓ

30 ////

LLIBRET 2020

PROCLAMACIÓ

CASTELL

//// 31

FALLA EL MERCAT

PLAYBACKS

DINAR DE GERMANOR

32 ////

LLIBRET 2020

SETMANA CULTURAL

//// 33

FALLA EL MERCAT

PRESENTACIÓ

34 ////

LLIBRET 2020

Programa d’actes exercici faller 2020

FEBRER

Dia 8 SOPAR DE GERMANOR. Dia 14 NIT D’ALBADES Dia 15 CRIDÀ Dia 22 CAVALCADA DE DISFRESSES

MARÇ

Dia 1 BATEIG DEL MONUMENT Dia 8 REPARTIMENT DE COQUES I ESMORÇAR D’ABONATS Dia 14 PLANTÀ Dia 15 VISITA A FAURA I GILET ORQUESTA LA MÁXIMA Dia 16 VISITA A SAGUNT I PREMIS FALLERS ORQUESTA PLATINO Dia 17 VISITA AL PORT DE SAGUNT ORQUESTA LA METRO Dia 18 OFRENA A LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS ORQUESTA SECTOR ZERO Dia 19 CREMÀ

//// 35

FALLA EL MERCAT

TOTA UNA VIDA DE FALLES CAROLINA ANTONI I MARTÍNEZ

Vull parlar-vos d’un dona Que li diuen Carolina Una fallera amb solera, doncs Va néixer a prop de les falles, i Ja des de xicoteta, formaren Part de la seua vida Començà a la falla El tronaor En l’any 1994, i sense pensar l’any Següent va ser Fallera Major Infantil Encara era menuda però sabia el Que volia, volia ser fallera, Des de llavors ja no ha deixat el seu amor a les falles Passa el temps i en l’any 1999 Unes quantes famílies recuperaren El nom de la Falla El Mercat, En ella ha viscut els millors moments Doncs ha representat en varies ocasiones la seua falla… Va ser fallera major en els anys, 2001, 2013, 2014 i 2018, Acompanyada en ocasions per el seu germà com a president. Aleshores representant a la Falla en diverses ocasions Formant part de la cort d’honor de la Faller Major de JCFS Als anys 2002 i 2015 Per a ella la Falla el Mercat forma part habitual de la seua Vida, és més que una falla….els amics, la família, l’emoció, La música i la festa. És la seua identitat i el seu sentiment, Que espere que l’acompanye, molts, molts anys. Ana María Carbonell Sancho

36 ////

LLIBRET 2020

//// 37

FALLA EL MERCAT

38 ////

LLIBRET 2020

descobrint la nostra indumentària

//// 39

FALLA EL MERCAT

INDUmentàRIA VALENCIANA

LA INDUSTRIA TÈXTIL VALENCIANA La industria tèxtil valenciana va esdevindre al segle XV un centre artesà i exportador molt important localitzat principalment a la ciutat de València, moto d’una economia localitzada que va permetre el creixement de la societat valenciana i el seu reconeixement com a una de les principals ciutats de la Mediterrània. A l’etapa contemporània, i juntament amb l’activitat agrícola camperol, té lloc una industria casolana de tipus complemen-

40 ////

tari. En les cases camperoles i dels nuclis urbans s’hi troben productes tèxtils en diferents fases d’elaboració com la seda crua, filadís. alducar, seda fina etcètera. Així i tot la industrialització lenta del país, sovint mancada de capital i innovacions per tal de fer més rendibles les fabriques, van anar centralitzant-se en determinades zones productores, com el conreu de la seda a les comarques centrals, la llana a les comarques alacantines de l’Alcoià i el Comtat i a les castellonenques dels Ports i el Maestrat, o el conreu del cànem especialment a la zona costanera de Castelló i València.

LLIBRET 2020

La moda francesa del segle XVIII i la posterior moda anglesa ja al segle XIV seran determinants en la concepció de la roba tradicional valenciana, aportant diferents peces i models que definiran la figura masculina i femenina. Aquesta figura cenyeix la part superior del tronc amb cossos, casaques, jupes o jupetins i deixa més folgada la part inferior amb faldes per a les dones i l’ús de l’antic saragüell o els faldons de les casaques en els homes. També podem trobar altres tipus de barrejats entre un estil i altre de indumentària com fichú, còfies i gandelles, amb dissenys del caire oriental, teles remenejades i l’ús d’un determinat patró cromàtic, on destaquen els colors clars i lluminosos. Alguns d’aquests elements encara podem trobar-los hui en la nostra indumentària. La dissetena centúria va construir el període de major esplendor en l’art de la sedentària valenciana gràcies a diversos factors, com la decadència dels anteriors centres productors de la península, les mesures proteccionistes de la corona per tal de reactivar les manufactureres tèxtils, la im-

possibilitat d’importar teixits estrangers o l’exportació de seda en brut, a principi de segle, als mercats tradicionals i colonials. Matèries primeres Les matèries primeres de la industria tèxtil amb les que estan confeccionades la nostra indumentària són principalment: llana, seda, fil i llenç, cànem, espart, cotó, altres tèxtils d’origen vegetal i altres matèries com la pell, pèl de camell, pèl de cavall pita o atzavara. D’altra banda les matèries primeres en la joieria estan dividides en molts grups: - Els metalls: or, argent, coure, llautó, l’acer. - Les matèries minerals: diamants, maragdes, pedres precioses, cristalls, vidres, quars, cristall de roca, espillets, àgata, camafeus, gemmes tallades, esmalt, pasta de vidre i ceràmica. - Les matèries naturals no minerals: corall, ambre, nacre, perles i falses perles, l’os, la banya i el carei.

//// 41

FALLA EL MERCAT

LA ROBA PER A VESTIR-SE DE VALENCIÀ / VALENCIANA TRADICIONAL

Acaballes del segle XVIII trobem diferents descripcions sobre la roba que exerceix una imatge representativa autòctona, és a l’ últim terç del segle XIX quan adopta una determinada tipologia per a la creació d’una imatge estandarditzada. Vestir-se de valencià o valenciana segueix en plena vigència gràcies a les diferents festivitats dels nostres pobles ajustant cadascun a les seues festivitats i calendari festiu. EL PATRONATGE DE LA ROBA UTILITZADA TRADICIONALMENT: LA DONA Part superior… En contacte directe en la pell trobem la camisa, popularment realitzada amb llenç. Era una de les peces més importants nombroses i antigues del aixovars femenins. La camisa s’estructura com un conjunt de quatre peces, sovint de teixits de diferents qualitats, tallats de forma rectangular i cosits entre ells per tal de conformar una estructura tubulat i amb obertura en la part superior per tal de facilitar-ne la entrada al cap. Els teixits emprats en la seua confecció són principalment Grenoble, trué, naval, llenç de compra o batisilla. S’han trobat camises amb mànega de totes les formes (curta i llarga, frunzides a l’avantbraç o a la monyica. Siga el tipus que siga la mànega totes estan cuidadosament acabades amb un cop de

42 ////

LLIBRET 2020

gràcia visible y quasi sempre fruzit que pot ser blanc, color crú o amb flors. Una altra part de la camisa son les tires de les mateixes, en la majoria de elles es mostren les camises amb cintes que apareixen cenyir la mànega sigue per a frunzir la generosa randa que la remata o per a les feines quotidianes de sustentar el vol. Per a cobrir el tors… Cossets i gipons han servit per a cobrir la part superior del cos femení, tot ressaltat el pet i cenyit al més possible la cintura i remarcat els malucs. La seua estructura bàsica estava confeccionada amb un teixit, sovint luxós, que amagava al seu interior un reforç de varetes, espart o metall que ajudava a aconseguir la silueta desitjada en cada època. Mitjançant un tall ajustat de les peces que la conformaven definia una silueta femenina amb un escot generós i una cintura estreta. Per tal de cobrir l’esquena per damunt dels cossets, s’utilitza la manteleta, que és una es-

pècie de esclavina gran amb puntes llargues per davant, o manera de xal, que les dones utilitzaven com a abric o com a adorno La part inferior… La confecció de les faldes que la dona subjectava a la cintura i que, segons la moda, empraven més o menys tela en la seua realització s’anomenen també de diferent formes. Així els brials, com la roba interior, donaven forma acampanada a la figura de la dona des de la cintura fins al turmell. Les faldetes, estaven confeccionades normalment amb cotó o barreja, d’estos amb altres matèries com lli o cànem, que escalfaven la portadora durant els mesos d’hivern. Els guardapeus de la seda o les cerimonials basquinyes, que podien cobrir també les anteriors, vestien la dona en els dies de festa. En un primer moment, i encara que s’usen ja com a caràcter tòpic, els vestits de valenciana estan cosits de manera artesana correcta. Per damunt de la falda trobàvem el davantal confeccionat amb seda, llana, algodo o lli,

//// 43

FALLA EL MERCAT

s’emprava per a fer bonic o pel contrari per a protegir la falda a l’hora de netejar. Es col· loca nugat a la cintura sobre la falda i la seua mesura pot ser diversa.. curt, llarg, ample o estret. Per norma general era de forma quadrada, però amb el pas del temps podem trobar-ne de redons o en forma de pic. L’HOME VESTIT DE VALENCIÀ Camisa… La camisa de l’home es teixia principalment amb lli, llenç i cotó. Exclusivament de color blanc o crú, però a finals del segle XIX s’introdueixen dissenys de fines ratlles blau obscur o negre. Cobreix des dels muscles fins quasi els genolls en les més antigues i els malucs en les modernes. La part superior recull el vol de l’arbre en el coll, mitjançant pleguets o frun-

44 ////

zits. Al igual que la camisa de la dona les dues peces principals, frontal davantera i posterior, s’uneixen pels costats i si cau al muscle. També com a les camises femenines, sovint recull a la part més pròxima al muscle el vol de la mànega mitjançant xicotets pleguets o frunzit. L’ornamentació amb bordats està realitzat sempre amb el mateix color que el fil de la camisa, i es localitzen als muscles per davantera dels muscles, coll o pitrera. Calçotet… Calçó interior confeccionat amb llenç, fil o cotó, protegia del contacte i la ficció de la pell i del calçó superior de vestir. De color blanc o crú, com la resta de roba interior. Calçó… Es confeccionava amb teixits de cotó, llana o seda de colors foscos generalment però,

LLIBRET 2020

com actualment també s’empren colors, brillants i clars en lo que respecta el vestit de valencià. Quatre peces conformen els dos camals, que s’ajusten des del maluc fins al genoll i poden o no tindre forma a l’extrem inferior per tal d’adaptar-se millor. A la part superior, una part llisa que es botona recull i permet ajustar-se el vol de les peces posteriors, mitjançant plecs i de forma llisa en la part del ventre. Una veta inserida dins d’una estreta beina del mateix teixit i color que la resta del calçó permet cordarse’l tot i ajustar-lo a la forma corba del genoll. Aquesta veta també coneguda com a matxos, és la més utilitzada en els calçons populars. Jupa… Trobem dos tipus principals de peces de cobriment de tors exterior en l ‘home vestit de manera tradicional valenciana: - Capotet de dos faldes, es documenten dues peces testimoni. Aquest capotet forma el tronc o arbre amb quatre peces, les davanteres i laterals obertes, que poden tancar-se mitjançant botonadura. Les

mànegues estan cosides a les dues peces posteriors del tronc i cordades amb botons a les anteriors, fet que permet traure les mànegues per aquesta obertura. - El segon tipus ens mostra el model típic de jupa del vestit tradicional d’home valencià. El patronatge data a principis del segle XIX, són quatre peces les que el formen el tronc, la qual s’ajusta a la esquena de forma entallada. Les mànegues estan formades per dos peces que s’ajusten i es cusen al muscle. Aquestes poden rematar-se en forma de destral, de puny sobreposat, puny girat, recte o amb solapa. ELS COMPLEMENTS Les calces… Les calces eres realitzades amb quatre agulles, fet que permetia poder anar minvant o eixamplant la calça tubural per a cobrir des dels dits dels peus fins al genoll, així com realitzar diferents tipus d’ornament a base de diferents punts. També es podia confeccionar amb dues agulles sobre bastidor pla, i posteriorment eren cosides per a ajustar-se a la cama. Primerament, i fins l’aparició del cotó, es realitzaven amb fil, llana, seda o alguna barreja.

//// 45

FALLA EL MERCAT

Al segle XVI començà la fabricació de les calces de seda curtes teixides a mà, i sovint ornamentades amb bordats. Dos segles després la llavor de punt de calça també tenia en el bordat un dels seus principals ornaments. Realitzats amb fil de color o de metall reproduïen tiges, flors, fulles o dissenys geomètrics en la part davantera o, més comú, en els laterals exteriors. Les agulles fines estaven realitzades amb fusta o barnilles, i les més gruixudes amb acer temperat, el que permetia poder realitzar una gran varietat de punts i mostres en les calces i barrets. Amb la invenció del teler de fer calça s’hi van començar a confeccionar, a més de calces, barrets, calçotets, jaquetes, mitenes i guants. Còfies i barrets… Per a la confecció de barrets i còfies de punt s’utilitzava la mateixa tècnica que amb les calces, tot emprant diversos punts més complicats com el de , cigrons, pla, revés, bandes, de relleu... i les combinacions de tots ells. Els seus dissenys utilitzen principalment forma de banda o sanefes verticals d’un determinat tipus de punt,i mostren sanefes geomètriques o fitoformes molt estilitzades. Amb la tècnica de quatre agulles es realitza una bossa tubular que es remata a la part inferior amb arboços i a la part superior amb un tancament mitjançant una cinta, sovint de seda, que nugada a la part inferior s’alcobla als costats fins nugar-se mitjançant un llaç a la parti superior del cap. Altres tipus de còfies per arreplegar el cabell estaven confeccionades amb xarxa, coneguda actualment com a macramé, on diversos fils o cordonets de colors són nugats entre sí

46 ////

LLIBRET 2020

per a formar la bossa tubular. Algunes estan bordades amb fil del mateix color o diferent a punt pla, amb cintes de seda o utilitzant els coneguts punt d’Espanya. El mantó i les mantellines… El mantó que podia ser blanc o negre, emprava fins a vuit vares de tela de seda per tal de confeccionar-se. De faladís, seda o tafetà, sempre teixits sense pes, pren forma rectangular. Com les mantellines, encara que algunes s’ornamentaven amb randes o puntes de fistó i llevat de les de blonda, es rematen sovint amb una vora de xicoteta mesura, que en les de gasa es poder realitzar amb fil tiré. Segons l’amplaria de les teles emprades en la confecció, trobem mantellines amb costura central. Utilitzades com a signe de respecte i modèstia en actes litúrgics, però també emprades en la vida quotidianes al segle XVII, les dones cobrien el seu cap amb una variada gamma de teixits que adoptaven dues formes principals

El calcer… - Les espardenyes: les espardenyes han estat el calcer més habitual i popular dels nostres avantpassats. L’home les ha conservat per a vestir-se de valencià a totes les comarques i amb diferents estils d’indumentària. E l procés de fabricació començava amb la manufactura de la pleita, llana o trena d’espart o també de cànem una vegada espadaba la fibra. Assegut l’espardenyer al banc de treball o cavallet, aquest tenia a la part davantera una xicoteta taula de fusta inclinada on es recolzava la llata per a poder cosir-la millor. Primerament es confeccionava la sola amb un determinat nombre de voltes de trena, i una vegada cosida aquesta amb el fil de cànem més fort, podia afegir-se la careta i el taló, que si bé podia estar realitzada també amb la

La primera i més antiga, és la que adopta la forma de mitja circumferència. Empra principalment teixits opacs com la baieta blanca, amb la varietat coneguda com a d’Alconchel. A partir del 1740 s’hi comencen a utilitzar altres teixits més transparents i subtils com mussolina, gasa o cristall principalment en color blanc. Però confeccionades amb llana i seda també apareixen nous colors com el foc, blau, naquerat o xocolata. A totes aquestes varietats de mantons o mantellines li acompanyen decoracions com cintes de colors o bordats, moltes voltes similars al de la manteleta i el davantal.

//// 47

FALLA EL MERCAT

mateixa fibra- espardenya de ramalet- sovint utilitzava pita o lona blanca- espardenya de cara ampla o estreta. Una vegada cosida la puntera i el taló eren cosides les betes, sovint negres, però també podien ser negres o de color.

A les comarques interiors de la Comunitat Valenciana sovint també s’ha conservat l’ús de botins per a les dones. Aquests, que pugen fins al turmell, es corden mitjançant cordons o botons a la part davantera o lateral, tot constituint un ornament més del calcer.

- Les sabates: dins la indumentària solament la dona ha mantingut l’ús de les sabates per a vestir-se de valenciana. Amb unes o altres característiques, la moda de cada moment ha variat el taló, la puntera, l’altura, el color o materials amb què es realitzaven.

A partir de 1870 s’hi feu comuna d’utilització diferenciada d’una forma per a cada sabata que, juntament amb l’ús de la màquina de cosir i millores com el clavetejat de la sola, van permetre un major desenvolupament i abaratiment del cost en la fabricació del calcer.

Amb diferents tipus de pell les sabates del vuit-cents es fabricaven amb la forma de la sabata recta, sense cap diferenciació de peu. Sobre el procés de fabricació: El calçat es confeccionava a mesura, molt més abans de existir les sabates denominades a la perxa: el mestre artesà amb una tira de paper o cartró, tornava a prendre mesura realitzant una plantilla exacta; anteriorment el client havia elegit la pell curtida en la que seria confeccionat el calcer. No era de estranyar que el propi mestre sabater realitzara les seues mesures a domicili, en el cas del clients més pudents. La influència de la moda francesa portà les sabates de taló alt, si bé a partir de la segona dècada del segle s’hi redueix en altura. A principis de segle encara s’utilitzaven les antigues xinel·les però seran els models neoclàssics, que evolucionaran en l’etapa romàntica , els vertaders precursors de les sabates de vestir-se de valenciana. Unes sabates amb taló no excessivament alt, escotades, folrades amb tela de color clar, amb la mateixa falda i el cos, o de tela o pell negra.

48 ////

LLIBRET 2020

L’ADREÇ DE DONA VALENCIANA L’adreç es un conjunt de joies destinades a l’ornament femení que consta generalment d’arracades, fermall, collar, braçalets i polseres. La dona valenciana hi afegeix les agulles per a la trossa del monyo i la pinta, o pinta de cos alt i convex, d’or i de plata que sol tenir gravats o pedreria incrustada. Hi ha també dues pintes per als topos laterals, anomenades rascamonyos. Les agulles per a subjectar el pentinat (els ganxos del monyo) estan ornades en la punta amb maragdes o perles. Les agulles són d’uns 14 cm, recobertes d’un tub que subjecten el monyo. En l’adreç típic del segle XIX i principis del XX del vestit de la llauradora valenciana, trobem entre les joies més característiques el collar, que pot tenir fins a cinc enfilalls de perles i porta una xicoteta creu d’or. Les arracades podien ser de tres formes: de raïm i perles, polques, formada per una rosera de maragdes o perles amb tres penjolls també de perles i els barquillos, que eres una peça horitzontal amb tres arracades d’or i pedreria. Actualment l’adreç consta d’arracades, polsera, anell, collar i penjoll (joia),que solen ser d’or, plata, platí

o pedres precioses. En l’època de Ferran VII s’acostumava a dur una cadeneta al coll amb un medalló de plata amb la figura del rei, ornat amb perles o maragdes. Aquest conjunt s’anomenava- fernandet-. Més tard hi hagué un altre tipus de collar, ara format per dues voltes caragolades de perles que portaven un camafeu penjat o un medalló d’or.

ELS TIPUS VALENCIANS Des de la fi del segle XIX s’ha creat diversos estereotips que presenten una imatge pròpia i representativa, necessària en diversos actes festius de caràcter protocol·lari i valencianista. Els nostres pobles i cuitats han anat adaptant uns models d’indumentària determinats per tal d’acomplir la seua funció de representació, elegint entre els més variats models històrics o d’ús. Trobem així models representatius d’una determinada col·lectivitat que presenten una roba conformada inicialment amb peces per al treball confec-

//// 49

FALLA EL MERCAT

cionades amb matèries bases. Altres prenen models d’una determinada època sovint de les acaballes del segle XIX. En altres ocasions solament un element o un parell fan la funció bàsica. Altres vestiran antigues peces de roba, algunes d’elles de les acaballes del segle XVIII, que conserven zelosament i respectuosament. D’entre tots ells, els vestits de la llauradora i el llaurador valencià, els més identificadors i universalitzats dels nostres vestits tradicionals, es conserven entre aquells amants de les tradicions i usos antic que cerquen un món globalitzat i mercantilitzant el gust per vestir dignament a la manera tradicional. El vestit “regional” valencià s’uniforma artificiosament gràcies al concepte del tòpic. La imatge i essència del vestit de llauradora valencià acaben difuminant-se en un munt de vestits locals o d’arrel localista que cerca l’aproximació al fet més pròxim sobre lo autèntic. Les diferencies que trobem en ells es produeixen per raons geogràfiques, climàtiques i temporals.

50 ////

SAGUNT La dona Saguntina, vesteix guardapues realitzat segurament amb seda amb ornamentació de farfalà d’encaix recollits en puntes i randa, segurament metàl·lica a la part inferior. El gipó amb mànega de destral que entalla molt la cintura i el qual amaga les puntes i merlets per a dins la falda, a més del mocador negat mitjançant una llaçada, el davantal, sabata plana i calces, collar de perles, nacre o corall, la creu ostentosa que penja d’una cadena o cinta, arracades de xicoteta mesura, agulla i pinta completen la imatge de la indumentària tradicional Saguntina. L’home vesteix el tradicional saragüell, calces blanques, espardenyes de careta, faixa, jupetí, camisa, manta morellana o de mostra al muscle i mocador al cap. Imatge idíl·lica del llaurador valencià.

LLIBRET 2020

//// 51

FALLA EL MERCAT

entrevista a FRAN TOCHENA, PRESIDENT del GREMI ARTESÀ DE SASTRES I MODISTES Què és per a tu ser el president d’aquest gremi? Encara que mai va ser un dels meus objectius professionals, almenys a curt termini, he de dir que és una de les millors coses que aquesta professió m’ha donat. Des que vaig començar a estudiar a l’escola de la Confraria el meu objectiu ha estat sempre poder dedicar-me professionalment a l’ofici de cosir a mesurar i ser un dels millors, mai no ser el president d’aquesta institució centenària, però les circumstàncies volien que ho fes. És un gran orgull per a mi. Des de quan esta format el gremi? Amb quin propòsit es va crear? El gremi va ser fundat l’any 1247 per decret del rei Jaume I, amb l’objectiu que tota la professió i els diferents oficis dedicats a la costura s’agruparien i per tant el comerç perdria en el temps. 773 anys més tard, sent un dels gremis més antics d’Europa. Que activitats realitzeu? Festa del nostre patró Sant Vicent Màrtir.

52 ////

“el vestuari valencià és un dels més rics, elegants e identificatius de tota Espanya“ Participació en la celebració del 9 d’octubre. Participació en la processó de la mare de Déu dels sense sostre. Participació a la processó del Corpus Cristi. Desfilada de la caritat de roba Valenciana. Entrega del Premi joia de diamants. Setmana de l’alta costura. Premi agulla brillant. Reina de la Confraria de la branca de l’agulla i tall d’honor. El Gremi també té una escola de formació on cosir, patrons, sastreria, disseny de

LLIBRET 2020

moda, roba Valenciana, brodat, roba popular s’ensenyen. Monografies de tocats i barrets, Moulage i consells d’imatge. Que és el que més cuides a l’hora de confecciones un vestit de valencià/na? Com qualsevol peça que es confeccione al meu taller des del seu inici fins a la finalització de la peça, és mimat i cuidat fins al més mínim detall i només així el resultat és excepcional. Que és el que més et plena d’aquesta professió? M’agrada molt el que faig per tant és molt fàcil de treballar i com t’agrada fer-ho tant és com si no treballes. Per dir alguna cosa que m’omple més és quan un client està completament satisfet amb el treball realitzat o supera la idea que portava Com veus l’evolució de la indumentària valenciana des de que sorgeix fins ara? La indumentària Valenciana ha evolucionat i s’adapta a les nostres necessitats i gustos. Estic a favor de respectar els nostres orígens i perpetuar així la identitat de la nostra indumentària. Quin futur té la nostra indumentària segons el teu punt de vista? El futur que veig és de màxim esplendor ja que el vestuari valencià és un dels més rics, elegants e identificatius de tota Espanya. Tenim grans artesans del teixit, orfebres, joiers, sabaters, brodadores, per la qual cosa la roba anirà a més.

//// 53

FALLA EL MERCAT

54 ////

LLIBRET 2020

NARRATIVA

//// 55

FALLA EL MERCAT

LA MÚSICA I PAU SARA SALAS I UREÑA

a música és alegre, trista, divertida, ràpida, lenta, inclòs de vegades, avorrida, però sempre transmet algun tipus de sentiment, siga qui siga, el que ens fa vibrar d’una manera especial i embancadura. Això és el que li passat al protagonista de la nostra història, xiquet que té com a nom Pau, té 12 anyets i és d’un poble xicotet prop a València que es diu Sagunt, on les falles son la nostra festa. Estant impregnades i fent-se en sentiment de cor i, sobre tot, gaudint-les al màxim. Per a situar-vos el nostre protagonista era molt nerviós i un aficionat a la música, sobretot si la feia ell, si era ell qui tocava qualsevol instrument, ja que gaudia molt composant nova música. Abans de néixer, Pau ja estava apuntat a una associació cultural de Sagunt, perquè els seus pares eren uns fanàtics de les falles. Quan va néixer des de ben menut gaudia dels cercaviles , encara que anava en el

56 ////

carro, en les orquestres era l’últim xiquet en gitar-se i quan ho feia, perquè estava molt cansat, podia sonar música, coets o qualsevol cosa que Pau era capaç de continuar dormint. Ja que els que són fallers de sentiment, poden dormir fins i tot en la xaranga al costat. A mesura que Pau anava fent-se més major i més autònom, és a dir, quan ja caminava, els seus pares van comprar-/li un tambor de la seua mesura, el qual el va emocionar moltíssim. Ell es ficava en la resta dels músics (la xaranga) i era totalment capaç de seguir el ritme de la música, ho feia des de dins i, a la vegada, en tot el seu nervi. La comissió sencera estava molt contenta en ell perquè era la canya. I, va arribar el dia en que Pau ja no volia gaudir dels cercaviles com a faller, sinó lo que ell més desitjava de tot cor era, ser membre de la seua comissió fallera però com a músic. I aixina va ser, va parlar en els seus pares i en la falla. Al principi als seus pares no li feia

LLIBRET 2020

gens de gràcia perquè gaudien vent a Pau vestit de faller, però parlant i parlant van decidir que si és lo que ell volia realment, que ho fera i, per suposat, la falla va estar més que d’acord. Aixina doncs, Pau, va continuar però d’altra manera, com a músic de la seua comissió fallera en totes les seues ganes. Per a finalitzar en esta breu historieta relacionada en dues vessants fortament unides com són, les falles i la música. Cal destacar que les falles, el fum, el foc, la flama, els ninots, els coets sense la música no serien lo mateix, ja que ambdues coses fan gaudir del moment i del ambient, ens fan celebrar algun esdeveniment important i no tan important, ens fan sentir emocions, ser, creure i créixer com a persones individuals en este món… Fent un resum, la música i les falles sempre aniran agarrades de la mà.

“els que són fallers de sentiment, poden dormir fins i tot en la xaranga al costat.”

//// 57

FALLA EL MERCAT

ESTRELES FALLERES PATRICIA SÁNCHEZ I MÍNGUEZ

l sentiment que es té cap a la festa fallera es divers, però la història d’Eva a mi em va transmetre emocions agredolces, una explosió de sentiments que vaig fer meus com si de mi es tractés tot el que ella em conta aquell dia. L’inici d’aquesta història comença no fa molt, a la meua falla, el dia de l’ofrena, un divuit de març des d’on veig de forma diferent el que és per a una fallera, ofrenar i sentir la música. Aquell dia la vaig veure nerviosa, emocionada però no de la mateixa forma que sempre quan hi ha algun acte faller. Per a mi ella era nova, ja que s’havia apuntat a la meua comissió feia tan sols uns anys, era la seua primera ofrena, una dóna dolça amb un caràcter que enamora a qualsevol. L’ofrena va transcórrer com sempre però quan arriba l’hora en que es va arrima a la geperudeta, amb “el fallero” sonant de fons i entrega el ram, amb llàgrimes als ulls i la mirada al cel, vaig saber que allò no es trac-

58 ////

“Tots tenim al cel algun faller, músic o valencià que estimava la seua terra, cultura i tradició” tava sols de sentiment, sinó que hi havia una història darrere. Sóc tímida però veure-la així em trenca el cor i no vaig dubtar en preguntar com estava i que era el que li passava. Ella no va fer cas a quasi ningú i es va escapolir del món. No vaig fer intenció de assabentar-me del que li passava però quan caigué la nit ja al nostre casal, s’arrima a mi i hem digué–Se que has estat tota l’estona pendent de mi a l’ofrena, mirant-me perquè sabies que em passava alguna cosa, et vaig a contar la meua història. Es va asseure al meu costat i amb un sospir profund comença a narrar…

LLIBRET 2020

- Pensaves que era fallera des de tan sols fa un any, no?. Doncs no, he sigut fallera quasi 30 anys, des de que vaig néixer. Les falles son per a mi una forma molt especial de viure, per això avui en dia estic tan implicada ací. Esta era també la meua falla abans, meua i de mon pare- aquesta última paraula va provocar tristor en ella, però va continuar.- Com bé et deia sóc d’aquesta falla de sempre, mon pare era músic, tocava el tabal. En aquells temps no es duia això de tindre una xaranga, sinó que anàvem acompanyats per la música tradicional i valenciana. Ma mare, sempre s’engalanava de fallera per a qualsevol acte que així el requeria, i jo sempre anava de braç en braç de tots els fallers a cada cercavila.

des de fora amb la melodia del tabal de mon pare a casa. Fa un any quan es cremà aquesta falla, mon pare agafa la meua mà i em va dir, Eva, has d’engalanar-te de nou amb el nostre vestit regional, vuic veure’t de nou vestida de fallera i jo darrere teua tocant el tabal No vaig entendre molt bé aquesta expressió tan sobtada fins que, sols tres mesos després món pare lluità contra una batalla que no va poder vèncer, no va tornar a veurem vestida de fallera ni va tornar a tocar el fallero per a mi, però sé que des d’on està em mira orgullós de la fallera que sóc i de com he ofrenat avui per ell i per mi.

A ma casa sempre s’ha parlat de falles i de música com dos coses imprescindibles, tant a les nostres vides com a la festa valenciana, i just a ma casa érem així, músics i fallers.

Acabà de parlar i em dedicà un somriure ple d’amor i sinceritat. Bocabadada sols vaig poder dir-li una frase abans de que es fonem en una abraçada.

Ara bé et preguntaràs perquè deixarem de ser d’aquesta comissió, si per la nostra sang corrien les falles, és fàcil, arribà un dia en que a món pare decidiren llençar-lo del treball, i amb el sou de ma mare, i el poc que els paguen als músics per les actuacions no podíem arribar a fi de mes.

- “Tots tenim al cel algun faller, músic o valencià que estimava la seua terra, cultura i tradició. T’entenc, jo també he perdut a algú que volia la seua terra.”

Tinguérem que prescindir de tot el que es considera no essencial per a viure. Encara que les falles ho eren per a nosaltres.

Des d’aquell dia, jo també ofrene el meu ram al cel per tots aquells fallers i músics que no poden i ens miren des del cel.

Les primeres falles foren difícils, molt difícils per nosaltres, mon pare sols feia que tocar cançons falleres al corral de casa dia rere dia i jo em quedava contundent mirant-lo des de lluny amb admiració. Passaren els anys, em vaig casar, vaig tindre fills, férem les nostres vides vent les falles

//// 59

FALLA EL MERCAT

L’ESSÈNCIA DE LLEGIR ÁLVARO NOGUERA I GÓMEZ

’acomiadava el dia quan Aitana es dirigia a un centre comercial per a la signatura del seu nou llibre amb entrevista inclosa, ja era tota una experta, als seus trenta anys havia publicat una desena de llibres d’aventures, però aquesta volta era diferent, sabia de sobres que eixe llibre que es dirigia a presentar era una història personal, que obriria els ulls de molts xiquets i no tant xiquets. Arriba com sempre i es va asseure al lloc que tenia reservat per a la entrevista i posterior firma, aleshores va començar la pluja de preguntes… que si perquè això que si perquè allò, com ja sabeu poc del llibre i molt de tot. De sobte una mà s’alçà al fons de la sala i ressonà la pregunta més esperada de Aitana.

60 ////

“sóc una gran amant de la lectura i els llibres gràcies a la meua iaia Tica” Perquè aquest títol i sobre tot perquè eixa gran crítica a les noves tecnologies?–va preguntar un home major d’uns setanta anys. Aitana begué aigua, respirà tot lo fons que pogué i amb el cor en un puny va començar a explicar. - Com ja sabeu i he comentat altres voltes, sóc una gran amant de la lectura i els llibres gràcies a la meua iaia Tica. Sempre hem llegit juntes, des de que era ben menuda me ha llegit contes, i encara que pel treball tinc menys temps sempre trobe un lloc per a anar a veure la i comentar coses d’aquest món. No sabeu la gran connexió que tinc cap a ella i com l’estime. Sóc així i escric així per tots els valors que ella ha anat inculcant en mi.

LLIBRET 2020

El cas és que fa cosa d’uns cinc mesos just hores abans de començar aquest llibre, aní a l’aniversari de la meua neboda Amanda, tan sols té sis anyets, i com podeu imaginar allò estava ple de xiquets majors i iaios, totes les generacions. Tots anava genial excepte que la majoria de xiquets i adolescents no jugaven, sols estaven pendents del joc nou que havia eixit per la mòbil o de veure a la tablet dibuixos… i vaig pensar. En què s’està convertint aquest món?. Però l’explosió per la qual està aquest llibre avui ací té lloc a la hora dels regals, prepareu-se’n que és digne d’escoltar. A un aniversari en el tema regals sempre van els xiquets per davant, i en aquest casa no anava a ser menys. Corrents tots anaren a portar-li el primer regal després del pastís. Amanda tarda un segon en obrir-lo, i… SORPRESA! era una tablet. Si senyors i senyores- digues Aitana amb veu indignada- una tablet, en la vida se m’hagués ocorregut regalar això a una xiqueta, però ahi estava, i ella més feliç que una perdiu. Van continuar els regals, tots eren accessoris per a la tablet fins que arriba l’hora

dels iaios que són els meus oncles iaios, ells amb tota la il·lusió del planeta li van regalar una col·lecció de llibres d’aventures més o menys com els que escric jo. Ella casi ni els va fer cas i de seguida demana per favor que li endollaren la tablet. No sabeu la decepció i la ràbia que és per a una persona com jo que algú menyspreï un llibre i molts menys als iaios. Aleshores quan vaig arribar a casa amb tots els sentiments que em recorrien pel cos, vaig començar a escriure la meua pròpia història, bo, la meua no, La de Tica i Aitana, iaia i néta, dos dones enamorades de la lectura i de l’essència que desprenen les pàgines de qualsevol llibre. Perquè llegir és cultura i amor. Així acaba Aitana la resposta més a llarga a totes les preguntes que li havien fet, quasi amb llàgrimes en els ulls d’orgull es va acomiadar i va emprendre la firma del seu nou exemplar amb la certesa de que anés o no bé la venda, ella havia escrit el millor llibre parlant de les dos coses que més estimava en el món, la seua iaia i els llibres.

//// 61

FALLA EL MERCAT

AGRAÏMENTS L’A.C. Falla El Mercat, agraeix a tots els que feu possible que aquesta falla continue endavant. Fallers majors, pel vostre compromís amb la falla al llarg de tot l’any, fallers infantils per aprendre dia a dia a viure les falles, veïns, col·laboradors i amics pel compromís i col·laboració amb la nostra falla. BONES FESTES FALLERES

A.C. FALLA EL MERCAT

62 ////

LLIBRET 2020

GUIA COMERCIAL

//// 63

FALLA EL MERCAT

64 ////

FALLES 2020

//// 65

FALLA EL MERCAT

Camí La Vallesa, s/n - 46520 - Port de Sagunt, València Encàrrecs: 962 671 644 - Oficina i Fax: 962 680 966 info@perezplumed.com - www.perezplumed.com

66 ////

FALLES 2020

//// 67

FALLA EL MERCAT

68 ////

FALLES 2020

//// 69

FALLA EL MERCAT

70 ////

FALLES 2020

//// 71

FALLA EL MERCAT

72 ////

FALLES 2020

//// 73

FALLA EL MERCAT

74 ////

FALLES 2020

//// 75

FALLA EL MERCAT

76 ////

FALLES 2020

//// 77

FALLA EL MERCAT

78 ////

LLIBRET 2020

RACÓ DELS INFANTILS

//// 79

FALLA EL MERCAT

Acoloreix el dibuix.

80 ////

LLIBRET 2020

Completa i acoloreix l’escut.

//// 81

FALLA EL MERCAT

SOPA DE LLETRES

FALDA, CALCES, ADREÇ, XUPA, SABATA, CAMISA

82 ////

LLIBRET 2020

LABERINT

//// 83

FALLA EL MERCAT

APRÉN EL FALLER

84 ////

CONSTRUCCIONES Y REFORMAS

VICENTE BOLOS S.L

C/ Maestro Palanca, 21-1 - SAGUNTO -(Valencia)

655 930 194 - Vicente • 655 930 195 vicentebolossl@gmail.com

Luis

falla el mercat SAGUNT

A.C. falla el mercat FALLES 2020