2 minute read
Jordi Esteller Agustí, Majoral 2020
Jordi Esteller Agustí Majoral 2020
LA MAJORALIA D’ENGUANY
Advertisement
EL QUE SEMBLA I EL QUE ÉS…
La setmana santa a Sagunt sempre genera gran quantitat de comentaris la gran majoria desfavorables, no podem tancar els ulls i obviar la realitat doncs és una festa prou ostentosa i que vista des de fora pareix que sols importa estar ben plantat en cara bonica i passejar-se per Sagunt amb alguns aires de superioritat.
Però, quan vius la festa des de dins o tens l’oportunitat d’anar coneixent-la i aprenent d’ella mentre creixes al costat dels teus amics i futura majoralia com és el meu cas, et vas adonant que hi ha moltes formes de veure, sentir, i entendre la setmana santa:
Per a alguns majorals, fer la festa és una forma de sentir-se prop de la seua gent i no perdre les arrels Saguntines tot estant lluny de casa. Són molts els que senten la Setmana Santa com una tradició familiar que no es pot perdre. Altres, viuen amb gran passió tots els actes com a creients de la fe cristiana i fins i tot,
hi ha majorals no creients. Després estan els que es preocupen sobretot d’eixir ben guapos en la foto quan van a casa a replegar-los.
Totes les diferents visions entre altres, he de dir que són igual de vàlides, però com no és d’estranyar, aquesta barreja d’ideals, creences i actituds de vegades donen lloc a repetides discussions. Però, hi ha un fet concret que marca un abans i un després; Rebre les claus de l’ermita de la Sang.
Durant eixos primers dies, comences a entendre el funcionament intern de la confraria, a preparar els actes corresponents, i aprendre a organitzar-se en grup per tal de dur aquest esperat projecte a bon port. Cada vegada vas adquirint més responsabilitats, no sols d’obrir l’ermita els caps de setmana, també assistir a diverses misses, processons i diferents actes dels quals rebem invitació. Per no parlar de les repetides trucades telefòniques i les llargues reunions. Sense oblidar els sopars i moments de complicitat que han sigut molts al llarg de l’any. Al remat, dia rere dia mantenint contacte amb la majoralia, un característic equip de treball.
Mentiria si dic que no ens hem trobat amb unes quantes pedres pel camí, però és en eixos moments quan apareix l’aspecte més valuós per a mi de tot aquest recorregut, i pensant-ho detingudament, és el que millor representa la Setmana Santa; La capacitat sorprenent que tenim els éssers humans de sacrificar-se pel bé comú, com Jesús va fer per tots nosaltres. Deixant l’orgull i els prejudicis de banda per tal de convertir el 2020 en el nostre any i fer-ho de la millor manera possible, per tal que aquest siga sempre recordat amb molta estima per tots. Gràcies a la meua majoralia per deixar-me viure aquesta experiència junt amb ells i a la meua mare que em va animar a arribar fins ací quan jo dubtava si podria fer-ho.
