2 minute read
Lluís Bernad Carbonell, Majoral 2020
Lluís Bernad Carbonell Majoral 2020
LA MAJORALIA D’ENGUANY
Advertisement
PER FI 2020
Arribat el moment, som majorals i ens toca viure el nostre any. He viscut la Setmana Santa des de que vaig nàixer, ja que ha estat present en ma casa tota la vida gràcies al meu avi que va ser majoral l’any 1943. Gran part de la culpa de que siga majoral ha sigut de ma mare, que des de xicotet es va encarregar de inculcar-me-la amb gran devoció.
Encara recorde els primers anys que em vestia. Estar en casa tot preparat: vestes, rosaris, guants i ma mare començava a ficar-nos la vesta al meu germà i a mi per anar a la Processó del Silenci, ja que era l’única que jo feia perquè no aguantava la llarga processó de Divendres Sant.
La meua etapa com a confrare, es veu interrumpida uns anys ja que vaig decidir viure la Setmana Santa des d’un altre punt de vista, un altra part fonamental d’aquesta festa, com són les bandes de cornetes i tambors. He gaudit molt tocant
amb la banda, però quant començà a arribar l’esperat any vaig pendre la decició de deixar d’acompanyar a les majoralies per centrar-me amb la meua. Va ser quan vaig començar a sentir el que significa una majoralia. Són molts anys de quedades, reunions, viatges i sopars per organitzar tot el que aquesta festa porta, així com els nombrosos actes. Ha sigut llarga l’espera fins arribar al 2019, l’any d’entrants en el que et nomenen com a majoral i et fiquen la medalla, en el meu cas s’ha juntat amb el naixement de la meua volguda filla Vega, la que va arribar al moment exacte per poder viure amb mi cadascun dels moments, fent-ho així més especial. Llavors, es presenta un any il·lussionant per totes les experiències que ens queden per viure.
Queda ben poc, ja es pot començar a sentir pels carrers de Sagunt eixa sensació que trasmetren les melodies de les cornetes que anuncien el principi d’una setmana plena d’il·lusió, on el poble es transforma per acompanyar-nos en els moments que tant de temps hem esperat.
No vull acomiadar-me sense donar les gràcies a la meua majoralia per deixar-me compartir amb ells aquest any, per tots els bons moments que hem passat junts i dir-los que ara toca gaudir de tot l’esforç que hem realitzat per a què, una volta més, Sagunt visca la seua Setmana Santa.
Per supost, donar-li les gràcies a ma mare, per tota la feina que no es veu i que realitza, per l’ajuda incondicional que em dona i, especialment, per haver-me transmet la devoció per la Setmana Santa. A Belén, gràcies per estar ahí, per tots els moments viscuts amb tu, per tots els consells que em regales i per acompanyar-me en uns dels moments més epecials per a mi. Gràcies a tots els familiars i amics que sense esperar res a canvi sempre estaven al meu costat per ajudar en tot el que fora possible. I, com no, donar-li les gràcies al poble de Sagunt, perquè una volta més ens ha demostrat la passió per aquesta festa, per aquest tresor que tenim.
