3 minute read
Daniel Cotanda Roselló, Majoral 2020
Daniel Cotanda Roselló Majoral 2020
LA MAJORALIA D’ENGUANY
Advertisement
29 ANYS
El 29 mai ha estat entre els meus nombres preferits, tal vegada, perquè mai havia vist la relació que té amb la meua família i aquesta festa. El meu pare ha sigut l’encarregat de transmetre l’amor, devoció, fe i respecte davant aquesta tradició tan arrelada als saguntins. Ell, quan tenia 29 anys fou un dels majorals que s’encarregà de ficar música amb el so de les cornetes i tambors, vestir de morat el poble i traure al carrer el pas més important, la Vera Creu. Hui, 29 anys després, i amb la mateixa edat que ell tenia, ha arribat el moment que he desitjat des de menut, ser majoral i rebre, de la seua mà, la medalla que ho acredita.
Des de menut he somiat com seria aquest any. El moment de ficar-me el cinturó que identifica a la meua majoralia. El moment en què la banda i part dels meus majorals vindran a arreplegar-me al portal de la meua casa; veure les seues cares, veure a la meua família i sentir que ha arribat el moment tan desitjat i pel que he treballat amb il·lusió. Els moments de pujar a la Sang per a iniciar les processons. I com no, el moment de portar amb les meues mans la Vera Creu. Tot açò, no haguera segut possible sense el meu pare, gràcies papà per fer-me somiar 29 anys amb aquests moments i gaudir-los, enguany amb mi.
També, he de nomenar a quatre persones importants per a mi, elles. Mamà, moltes gràcies per estar des que jo era menut vestint-me, ficant-me el rosari perquè no se m’embolicara, portant-me els caramelets pels cantons i així donar-los al poble o donar-me eixe alé quan portava als meus muscles algun pas. Per a tu també és un any especial, i per això, vull que ho gaudisques al màxim possible al meu costat. A la meua germana, la xicoteta de la casa, la que cada any em feia un reportatge fotogràfic i portava el compte enrere per a que jo fora majoral, la que més caramelets em demanava i era capaç de reconéixer amb el caperutxo i amb il·lusió li deia a la iaia, eixe és Daniel. A tu iaia, la que deia que no anava a vore’m fer la festa, però ací estàs, ajudant-me i donant-me el suport necessari. I per supost, a tu Ana, gràcies per acompanyar-me acte rere acte, per estar sempre disponible, per aconsellar-me, per comprendre l’amor que tinc davant aquesta festa i fer que la festa siga dels dos.
No podia acomiadar-me sense donar les gràcies a la meua majoralia, amics, açò no seria possible sense vosaltres i les vostres famílies. Porte’m més d’una dècada organitzant i somiant, com seria el nostre any, el 2020, una data redona, on hem compartit no soles l’organització, sinó també, la il·lusió en cada subhasta per portar el pas desitjat, el plaer de compartir els dies importants de la Setmana Santa i l’abraçada que compartíem al finalitzar una processó de Divendres Sant, sabent el bon treball fet i sent conscients de què quedava un any menys per a traure al carrer la Vera Creu. Al mateix temps, agraïr a la junta de la Confraria la paciència i els consells donats enguany a la nostra majoralia i, per supost, al poble de Sagunt, per sempre estar disposat a ajudar-nos, col·laborar i acompanyar-nos en tots els actes.
