Donís Farinós Peris, Clavari 2010

Donís Farinós Peris Clavari 2010

ASPECTE SOCIAL DE LA CONFRARIA

ON TENS EL TRESOR, TINDRÀS EL COR

(Mateu 6,19-23)

Ala meua família, en especial als meus pares. De ven xicotet i sempre acompanyat del meu iaio Jaume, cada 8 de setembre acudíem ell i jo, de bon matí, al Santuari de la Cova Santa, en la població d’Altura (Castelló), a la celebració de la festa en advocació a la Verge de la Cova Santa. Per a mi era un dia important, llevat que s’alçaven a l’eixida del sol , jo estava il·lusionat per vorer per quina carretera pujaríem enguany, vorer la quantitat de paradetes que muntaven i la quantitat de gent que pujava de diferents poblacions de l’Alt Palància, Camp de Túria, els Serrans i de la nostra comarca, el Camp de Morvedre.

Es un lloc especial per a mi, i ara quant en el treball puc, continuem pujant el 8 de setembre al santuari.

Han passat ja mes de trenta anys de les primeres vegades que vaig anar i a canviat molt; ja no puja tanta gent, (sobre tot si es dia laborable), no hi ha tantes paradetes i sempre anem per l’autovia. Enguany el retor feia un sermó i ressaltava la importància d’aquell santuari, d’aquella cova, a lo llarg dels seus cinc segles, quant es va produir l’aparició de la Verge al pastor i les seues ovelles, i es refugiaren de una tronà en la cova.

Cinc segles on el santuari a sigut un lloc d’unió, integrador, de devoció, de peregrinació i principalment, de pregaries per qualsevol adversitat, per a tots el pobles que envolten la cova i les sues comarques, inclús siguin creients o no.

Aquella homilia del 8 de setembre de 2019 hem recordà que a Sagunt i la seua comarca es podria fer un símil en lo que representa la Setmana Santa Saguntina, la Festa per excel·lència de la Ciutat. Es una festa integradora de tota la ciutat i de tota la comarca del Camp de Morvedre, perquè així ho volem con a poble; amb cinc segles de devoció, al Nostre Natzarè, l’Ecce Homo o el Lignum Crucis; la ermita de la Sang es “la nostra Cova Santa”, on comencen i acaben les nostres peregrinacions i per suposat, de pregaries intimes i personals que cadascú guarda al seu interior.

Ja fa 10 anys d’aquell 2 d’abril en el que un grup de 12 amics ens tocà representar al poble en aquella Setmana Santa Saguntina de 2010 .

Varen ser uns dies molt intensos, de molt esforç i de un plaer reconfortant, que va culminar el Divendres Sant Saguntí en la processo del Sant Soterrament, el dia i el acte mes important per a nosaltres, que encara avui recordem en detalls mil·limètrics, que sempre estaran en la meua memòria; detalls, moments i emocions que son tan intensos que recordarem tota la vida; aquells confrares i familiars que els han viscut, sabran reconèixer.

Treballarem de valent, tots units amb les nostres famílies. El treball i la gratitud no sols es quedà en els 12 membres de la Majoralia, hi ha que fer-lo extensiu a tots el pares, mares, germans, germanes , demés familiars i amic que ens vàrem ajudar, col·laborar i gaudir de la Festa, per que la Festa a Sagunt , es la família i es fa extensiva a ella; es una de les coses mes boniques que te la Festa.

Vàrem inundar el poble amb 15.000 paperetes d’aquella bonica loteria amb el natzarè pujant al calvari, que Enric Sarió encara no es creu que donés la volta; férem i cobràrem amb molta constància 2.400 abonats al cartonet, principal-

ment a Sagunt, però també, Natxo i la seua família inundaren de cartonets Petrés i el Port de Sagunt.

Així vam fer el regal a la Confraria, amb la col·laboració del poble, que va consistir en la adequació del Altar Major de ermita de la Sang, sanejar les humitats que estaven afectant-lo i el seu daurat en or, mantenint el mateix estil que l’anterior. Es va fer també la mesa d’Altar, acord al retaule i el ambó. Si vos doneu conter, han passat 10 anys i encara conserva el brillo i esplendor del primer dia. Pesem que va ser un encert realitzar aquesta intervenció, de la que personalment ens trobem molt orgullosos i que amb el seu manteniment adequat esperem que continuï lluint molts anys mes.

També adequarem la Capella del Tresor, la sagristia de l’esquerra de l’ermita per custodiar i guardar el Lignim Crucis, poqueta gent sap el costà ficar la taula de pedra allí dins… no me refereix econòmicament, sinó d’esforç podeu imaginar-ho si ex fixeu en ella…

I con a Campaners que son, restaurarem la campaneta de la ermita, adequat la truja per al seu ús, açò no podia faltar.

Per últim, però no menys important, aquell llibre editat per la Majoralia amb 446 fulles i articles personals, poètics i d’investigació, que moltes vegades tornem a llegir i fullejar per casa, vos recomani que ho feu.

La Festa, en aquests deu anys transcorreguts, no ha canviat molt en quant a actes i celebracions, si ven es cert, i com a opinió personal, que les tres vessants de les que es compon actualment, la religiosa, la cultural i la popular, tindrien que estar mes equilibrades, per a que no es perda el sentit i l’essència de lo que realment celebrem i representem.

Finalment, agrair a la Majoralia de l’any 2020, estes xicotetes línies per a recordar el nostre desè aniversari; desitjar-vos que gaudiu de la festa i la viviu en intensitat, con nosaltres ho vàrem fer, i continuem fent-ho, especialment a vosaltres dos, Guillermo i Rafa,que de segur que ho viureu almenys, com els vostres pares ho fan.

PURÍSSIMA SANG DE JESUCRIST!!!