Emilia Matallana Redondo

Emilia Matallana Redondo

REFLEXIONS I ESTUDIS

MAJORALIA 2020: PROFESSIONALS DEL SEGLE XXI I HEREUS D’UNA TRADICIÓ

La Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt, una de les més antigues de València i d’Espanya, va ser creada cap a la fi del segle XV, commemorant-se oficialment la data de 1492, quan els jueus van ser expulsats de terres valencianes. Va ser als segles XV i XVI quan es van crear moltes confraries devotes de la Sang de Crist, en una corrent humanitzadora de la figura de Crist, després del naixement, al segle XIV, d’altres dedicades al culte a la Vera Creu, que li atorgaven una visió molt més divina, i que conjuntament establiren la tradició de la Passió i la commemoració de la Setmana Santa1 .

No obstant això, els seus arrels i el seu origen es perden a la intricada i escassament documentada vida medieval d’una ciutat que, d’acord amb els contractes d’embarque que van signar en abandonar-la, tingué una comunitat jueva d’unes set-centes persones, la principal jueria del Regne de València2. Encara que ara semblen poques, les conseqüències econòmiques de la seua expulsió van ser importants degut als impostos que els jueus pagaven, i que la ciutat va deixar de percebre. L’oferta de importants incentius econòmics i dels habitatges abandonats va propiciar el trasllat a Sagunt d’un nombre elevat de teixidors i fabricants de draps procedents de València. La intenció dels Reis Catòlics de desterrar als jueus i unificar les creences religioses va tindre èxit i va propiciar el naixement de nombroses confraries, originalment com agrupacions professionals, amb organitzacions complexes i jeràrquiques, que protegien els interessos dels seus membres3. Moltes d’aquestes confraries van adquirir un perfil religiós, on es compartien activitats de culte i de beneficència, i s’exigia el compliment de certs requisits morals. Molt probablement, membres d’una antiga confraria medieval de teixidors que, a més del seu ofici, compartien també la seua fe i les seues creences, van instal·lar-se a la seua primera seu, la Sinagoga Jueva, i van constituir la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt. Al segle XVII, la Confraria es va traslladar a la seu actual, l’Ermita de la Sang, que va ser consagrada un segle després. D’acord amb alguns autors4, és possible que la Confraria fora fundada pels jueus, pels pocs o molts jueus que acceptaren convertir-se per tal de no haver d’abandonar la ciutat. El primer document conservat, de data 30 de desembre de 1567, és una carta de pagament

de cera que corrobora les dates i fixa la creació de la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt abans d’eixa data, entre la darrera dècada del segle XV i la meitat del segle XVI, com moltes de les Confraries de la Sang de l’entorn.

La història de la Setmana Santa de Sagunt ha estat sempre lligada a la Confraria, l’única de la ciutat, un dels seus trets distintius. Malauradament no hi ha registre històric de les activitats de la Confraria fins al segle XIX i no coneguem els actes i les commemoracions que els saguntins de fa ara més de cinc segles organitzaven. Els tretze passos, o andes, i la Vera Creu, que componen la iconografia actual de la Setmana Santa de Sagunt, són obres del segle XX, ja que els anteriors es van perdre a la guerra civil, així com gran part de la documentació de la Confraria, que sembla que es van destruir la nit del dimarts 21 al dimecres 22 de juliol de 1936 i els dies següents, cremats a la Plaça Major4. Actualment els actes que la confraria protagonitza amb motiu de la celebració de la Setmana Santa són reconeguts pel seu valor històric i tradicional, i conformen un dels programes commemoratius de la Passió més peculiars de la geografia espanyola.

Com en altres casos, tampoc hi ha registre dels membres fundadors de la Confraria que, fins on coneixem, sempre ha estat formada per homes, encara que hi ha evidències d’altres confraries de l’època que admetien tant homes com dones4. Sembla que, a les confraries medievals, era molt més rellevant l’ofici i el gremi al que els confrares pertanyien i molts eren artesans, més que nobles o clergues, de manera que els seus noms s’acompanyaven de la seua activitat professional1: Beltrán Bueris, mestre barreter; Pedro Lamata, sastre; Juan del Caxo, mestre corredor de roba; i també de la seua relació familiar amb altres professionals: Juan Burguñón, mestre, hijo del sastre del mateix nom; Juan de Murcia, llamador, fill del metge Nicolás de Murcia; Martín de Garnica, pare del cirurgià Juan de Garnica.

¿Qui són els membres actuals de la Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist de Sagunt? Al voltant de 1500 homes de totes les edats formen part d’ella, però aquestes paraules estan dedicades als setze homes joves que integren la Majoralia 2020. Com una mena d’homenatge als orígens, tornant a les èpoques medievals quan la Confraria va nàixer, i als gremis i oficis dels primers confrares, podríem presentar als protagonistes de “La Festa 2020”, com diem els saguntins, agrupant-los d’acord a la seua formació i professió. El Clavari, Hugo Chordá i Corbatón, és chef, com diem ara, i formaria gremi amb altres majorals que treballen al camp de l’hostaleria i els serveis, com ara Vicente Villena i Sanz, especialitzat en gestió hotelera; David Batalla i Cervera, format en Turisme Internacional; Iván Martínez, ambientòleg graduat en Ciències Ambientals; Jordi Esteller i Agustí, tècnic en automoció; Ignacio José Cotanda i Portoles i Antonio

Villar i Ramírez, especialistes en sistemes informàtics; i Luís Bernad i Carbonell, tècnic en mecatrònica. Tots ells desenvolupen activitats professionals més o menys relacionades amb la seua formació i treballen en diverses companyies d’àmbit nacional e internacional, restaurants, hotels, cadenes d’alimentació, consultories, etc.

Hi ha també majorals que pertanyerien al gremi de enginyers, com ara Enrique Caballer i De Gabriel, enginyer en topografia; Mario Seguí i Silva, enginyer de telecomunicacions; els germans Guillermo i Rafael Pleguezuelos i Martí, enginyers industrial i de camins, canals i ports, respectivament. Cadascú a la seua especialitat, treballen en companyies d’automoció, de transport i d’obres públiques i privades, al territori espanyol i a l’estranger.

Dos dels majorals 2020 pertanyen al gremi sanitari, Vicente Sanchis i Estellés, fisioterapeuta i Joan Fandos i López, infermer, i treballen al seu propi consultori i a la sanitat pública valenciana. Finalment, altres dos es dediquen a l’ensenyament, Joaquín Catalán i Nuñez, mestre d’educació física, i Daniel Cotanda i Rosell, mestre d’educació primària, i treballen als sistemes públic i privat d’educació.

Aquest grup de professionals de diferents gremis, que han crescut junts i han compartit la il·lusió de viure junts l’any de la seua Festa, ha aconseguit el seu objectiu i està preparat per oferir el seu esforç a la Confraria i a Sagunt. Tots els setze són, a més, amants de les tradicions i mereixedors del títol d’hereus de la tradició de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist.

Referències bibliogràfiques

1 Navarro, Germán (2006). Las cofradías de la Vera Cruz y de la Sangre de Cristo en la Corona de Aragón (siglos XIV-XVI). Anuario de Estudios Medievales, 36/2, 583-611 2 Hinojosa Montalvo, José. 15 (2006-2008) Los judíos en el Reino de Valencia: testigos de una historia secular. Anales de la Universidad de Alicante. Historia Medieval. ISSN 0212-2480, pp. 7-45 3 Benítez Bolorinos, Manuel (1999) Las cofradías medievales en el Reino de Valencia (1329-1458). Servicio de Publicaciones Universidad de Alicante. ISBN 9788479084264 4 Moros Claramunt, Baltasar (2016) Las Cofradías de la Sangre en el Reino de Valencia. Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra. SP ISSN: 0214-6827, pp.231-291