195
196
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
197
198
A.C. Falla la Victòria
Pàgina
Pàgina
Pàgina
PRÒLEG
LA NOSTRA PORTADA
SALUTACIONS
Pàgina
Pàgina
Pàgina
PROTAGONISTES
VICTORIANES I VICTORIANS
LA FALLA
Índex
Pàgina
Pàgina
Pàgina
RECORDS GRÀFICS
EXERCICI ACTUAL
50 ANIVERSARI
Pàgina
Pàgina
Pàgina
ASSAJOS FALLERS
ACTIVITATS INFANTILS
COL·LABORADORS
199
200
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
Índex
201
202
A.C. Falla la Victòria
Si tornem a la nostra infància, segur que tots recordem haver vist els dibuixos en algun moment
Cinc dècades d’infantesa
E
ls dibuixos animats formen part de la cultura audiovisual de diverses generacions de xiquetes i xiquets espanyols, però des del seu origen en aquelles primeres “il·lustracions en moviment”, a principis del segle XX, l’animació espanyola ha anat creixent fins a ser reconeguda entre les millors del món. Si tornem a la nostra infància, segur que tots recordem haver vist els dibuixos en algun moment i solem recordar-lo com una cosa entranyable, entretinguda i divertida que ens agrada-
va, veient per exemple, els pallassos de la tele, la Bola de Cristall, Barri Sèsam, Bola de Drac, o pel·lícules de Disney o Warner. Són sinònim d’imaginació i humor. Cada vegada hi ha més adults que ignoren els prejudicis i s’atreveixen a descobrir el seu original univers. L’única cosa que cal fer per a poder gaudir-los és veure més enllà de “és per a infantils”, expressió tan certa com discriminatòria i que en aquests casos pot despertar frustració. Però no tothom està disposat a deixar-se portar pels somnis i fantasies, però és interessant veu-
re com el culte per la ficció cada vegada aprecia més sentir-se una altra vegada com una xiqueta i un xiquet. Els dibuixos infantils són un dels entreteniments favorits de les xiquetes i dels xiquets. Es tracta d’un recurs educatiu molt divertit que també els reporta nombrosos beneficis per al seu desenvolupament cognitiu. Els dibuixos animats estimulen la imaginació infantil, alhora que els ajuda a construir nous conceptes, amplien el seu vocabulari i milloren les seues habilitats socials. A més, són una eina excel·lent
Pròleg
per a transmetre-li valors positius als xiquets. Òbviament, perquè les xiquetes i els xiquets puguen aprofitar aquests avantatges és important triar bé els títols dels dibuixos animats. No sols han de ser apropiats per a la seua edat i nivell de maduresa, sinó que també han d’oferir contingut de qualitat que estimule l’aprenentatge i l’anàlisi crítica. Els dibuixos animats per a xiquetes i xiquets han arribat a un meravellós atzucac. S’han tornat tan bojos que qualsevol semblança amb la realitat sembla pur accident. Ja no reflecteixen
203
204
A.C. Falla la Victòria
cada vegada es necessita acudits més eixelebrats perquè les xicotetes i els xicotets no s’avorrisquen
històries lineals dramàtiques com Marco o Heidi, sinó que són muntanyes russes d’absurd i riures que són tota una delícia per a la imaginació, però també per al deliri. En l’actualitat, no existeix cap sèrie de dibuixos animats “dramàtiques” tipus Heidi o Ulisses XXI. Les xiquetes i els xiquets no tenen ni l’interés ni la capacitat d’atenció. Així que només hi ha espai per a vint minuts de diversió i cada vegada es necessita acudits més eixelebrats perquè les xicotetes i els xicotets no s’avorrisquen. Qui fora una xiqueta o un xiquet hui dia, quan estàs tancat a casa les 24 hores. Caldrà preocupar-se si la manera en què aquestes xicotetes i aquests xicotets miraran el món es trenca per complet sota el prisma d’aquesta bogeria? La televisió està plena de dibuixos animats absolutament bojos. Falta algun? La llista encara no està acabada, diga quin troba a faltar. Hi ha dibuixos animats els personatges dels quals van ser creats tant per a públic infantil com adult, cas dels Picapedra. Alguns diuen que per a ser emprenedor cal adquirir les habilitats al llarg de la vida, uns altres creuen que cal nàixer amb el do, però la veritat és que l’època important per a forjar en les persones l’esperit emprenedor es desenvolupa quan s’està en la infantesa, així que la programa-
ció televisiva com els dibuixos animats que es veien en aquesta edat van ser crucials per a determinar quin tipus de caràcter havíem de tindre ja quan ens convertírem en adults. No tot el que ix en la televisió és fem, de fet hi ha molts programes que transmeten un missatge encertat de manera inconscient, sense que el televident puga adonar-se que s’està nodrint en el procés. Podem esmentar alguns dibuixos animats al llarg dels anys, que a pesar que no els hages vistos perquè no van coincidir en èpoques, el més probable és que podràs sentir-te identificat amb ells: Els Picapedra, Dora l’Exploradora o a. I dit això, la nostra part infantil del llibret ve a ser el que queda reflectit en el món infantil del dibuix animat, molt senzilla, didàctica, divertida, visual tal com ho és el nostre monument, i així ho ha volgut reflectir el nostre artista. El que hem volgut plasmar és l’exposició de tots els dibuixos animats que hem pogut veure al llarg d’aquestes cinc últimes dècades. Així, podem dir que tant majors com infantils poden sentir-se identificats en recordar qualsevol dècada d’aquests. Les falleres i els fallers tant xiquetes i xiquets com adults poden gaudir de les sensacions i emocions que provoquen els dibuixos animats.
Pròleg
Encara que tingues 60 anys, la teua infància també és ací. Aquesta és una manera de fer una commemoració del nostre 50 aniversari de la qual poden gaudir grans i no tan grans. Tot el públic podrà delectar-se amb Els Teleñecos, Els Supersònics, Pica-Pedra, L’Os Yogui o La Formiga Atòmica, tots ells de la dècada dels anys 70. Dels anys 80, podrem gaudir dels abusos de Mazinger Z, sèrie de manga de l’època, les aventures de la qual hui dia són molt populars entre joves adolescents. En els anys 90 podrem veure a David el Gnom, Willy Fog, Mario Bros o L´Abella Maia, entre altres. De la dècada passada veurem a Buzzlightyear o Piolín i actualment a Lebron James en Space Jam. Només ens queda dir que, aquest ha sigut un llibret pensat per a xiquets i majors, del qual segur us vindran bonics records d’infància. Gràcies una vegada més a tots i cadascun dels quals han participat en l’elaboració d’aquesta edició, i a la nostra comissió i representants que sense la seua ajuda i interés no hauria sigut possible aquest treball que enguany és tan significatiu per a la nostra família fallera.
205
206
A.C. Falla la Victòria
LA NOSTRA PORTADA INFANTIL 50 anys plantant en les nostres xiquetes i els nostres xiquets la llavor de l’amor per la nostra festa
L
a portada de la part dedicada a la nostra xicoteta però gran comissió infantil, combina dos elements a destacar que ens introdueixen i traslladen a una part fonamental del contingut del llibret d’enguany: els dibuixos animats i el còmic. Tots dos, aquest exercici, estan molt presents i lligats tant en el monument infantil, sota el lema “5 dècades d’infantesa”, com en aquest apartat de la publicació. 50 anys de dibuixos que, per als més adults, són part important de la nostra vida, dels nostres records, part sens dubte, de totes nosaltres i tots nosaltres. En el centre de la portada, destaca una acolorida tipografia “Cartoon” (dibuixos animats en anglés) que ens recorda als mítics dibuixos de la Warner Bross, il·luminada de manera especial, emfatitzant i emulant els focus emprats en aquestes pel·lícules.
A més, apareixen els dos colors representatius de la nostra benvolguda associació, el blau, color utilitzat assíduament per la falla i el daurat, com a picada d’ullet a l’efemèride que enguany celebrem, les nostres “noces d’or”. 50 anys plantant en les nostres xiquetes i els nostres xiquets la llavor de l’amor per la nostra festa, l’amor per la cultura, la nostra terra i per supost, l’amor per les falles. Respecte al fons, hem emprat una il·lustració clàssica de l’estil del còmic, punts i línies que conviuen fusionades on novament destaquen els tons freds blaus que contrasten perfectament amb la calidesa de l’or, donant-li vistositat i elegancia. Ara sí, podem començar, esteu preparades i preparats per a gaudir de la meravellosa infantesa?
La Nostra Portada
207
208
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
La Nostra Portada
209
210
A.C. Falla la Victòria
SALUTACIÓ PRESIDENT INFANTIL Aarón Casas i Hernández
tinc l’orgull de representar, junt a Ángela, a la nostra comissió infantil
H
ola, soc Aarón el vostre president infantil. Em dirigisc a vosaltres per tercera vegada per tal de convidar-vos i gaudir d’unes falles, esperem que completes i normals. Enguany és un any mot especial per a les victorianes i victorians ja que celebrem el nostre 50 aniversari. Gràcies a tots vosaltres tinc l’orgull de representar, junt a Ángela, a la nostra comissió infantil en aquesta importat celebració. Us desitge unes falles molt especials tots junts participant en tots el actes, despertaes, desdejunis, cercaviles, i passacarrers. Per despedir-me, només em queda per dir: que Visquen les falles I QUE VISCA LA FALLA LA VICTÒRIA.
Salutacions
Aarón Casas i Hernández
211
212
A.C. Falla la Victòria
SALUTACIÓ FALLERA MAJOR INFANTIL aquestes falles del 2022 les anem a gaudir com es mereixen!
A
quests dos anys han sigut prou complicats per a totes i tots. Les falles que em tocaven representar es van suspendre i les falles del 2021 han sigut molt atípiques. Des del meu cor us dic que aquestes falles del 2022 les anem a gaudir com es mereixen! Samuel, Laura i Aarón, sempre he volgut repetir, però només amb una condició, que fora al vostre costat. A vosaltres, la meua benvolguda comissió, gràcies per voler acompanyar-me en els actes, com la Crida, la proclamació, la cavalcada… A les falles de setembre, per haver estat en els cercaviles, gràcies, gràcies i mil gràcies. Espere que aquest 50 aniversari ens ho passem meravellosament, no ens falten els premis, però que no ens falte mai la il·lusió.
Visca la comissió de La Victòria!
Salutacions
Ángela Gallardo i Pérez
213
214
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
Salutacions
L
V
50
215
216
A.C. Falla la Victòria
POEMA ALS NOSTRES REPRESENTANTS Com els dibuixos de la meua infància que perduren en la meua memòria, com si no haguera passat el temps, vosaltres perdurareu en la nostra història
Protagonistes
Ángela i Aarón Ángela Innocent xiqueta
Aarón El perfecte president
Vendaval de simpatia el teu tendre somriure ens plena d’alegria Ens ompli de satisfacció veure’t créixer i fer-te major Demostres cada dia que l’edat no és el més important Que per ser millor Fallera Major No fan falta més anys Eres exemple per als infantils i els grans
atent, responsable, sempre pendent dels detalls Sempre sap que ha de fer, ho té tot controlat Viu i gaudeix les falles Adora i coneix com ningú La Victòria Dir Aarón és escriure en majúscules PRESIDENT, és a dir FALLER El futur porta el teu nom com a president de tota la comissió
Heu demostrat que sou forts com un gnom que és set vegades més fort que ningú. Lluitadors com els joguets que cobren vida al vespre quan ningú els veu Sensibles i afectuosos com les xicotetes abelles i mítics com aquella taronja que al futbol jugava Sempre els vostres noms estaran units Mai tornarem a dir Ángela sense dir Aarón Sempre Fallera Major i President
217
218
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
Victorianes i Victorians
L
V
L
V
219
220
A.C. Falla la Victòria
COMISSIÓ MASCULINA INFANTIL President Infantil: Aarón Casas i Hernández
Marc Álvarez i Vicent Nicolás Bataller i Lacoba José Manuel Cejudo i Micó Martin Cejudo i Micó Alejandro Céspedes i Frach Mario Esteban i Fletes Guillem Falcón i Fuertes David Fernández i Muñoz Hugo Gabaldón i Pérez Izan Gálvez i Álvarez Manel García i Núñez Marc García i Zacarías Sergio Gimeno i Álvarez Marc Gordo i Molina Miguel Ángel Guerrero i Alegría Asier Hernández i Espuig Marcos Iserte i Lechón Aarón Jordán i Baldres Héctor Lavirgen i Pans
Jacobo Martí i Jaraba Pablo Martín i Sangüesa Liam Martínez i Alcaina Marc Martínez i Alcaina Raúl Martínez i Herranz Javier Maya i Suarez Axel Miclo i Cortés Erik Mora i Pérez Darío Moraleja i Rustarazo David Muñoz i Guillem Jorge Muñoz i Guillem Alejo Muñoz i Mauri Hizan Nieto i Rodríguez Iker Nieto i Rodríguez Àlex Pérez i Lacoba Izan Pérez i Lacoba Joel Pérez i Orón Julen Pérez i Orón Iker Rodríguez i Sojo
Elián Ros i Espinosa Edgard Rubio i Izquierdo Izan Salor i Espinosa Enzo Sánchez i Sanchis Iván Santamaría i Alonso Andrés Santiago i Franco Diego Santiago i Franco Hugo Solano i Vaquero Mario Solano i Vaquero Hugo Soto i Espinosa Héctor Villar i Muñoz Borja Villarroya i Bueno Bruno Villarroya i Bueno
Victorianes i Victorians
CORT D’HONOR INFANTIL Fallera Major Infantil: Ángela Gallardo i Pérez Ariadna Aspa i Rajadell Jimena Bataller i Lacoba Cristina Belmonte i Muñoz Abril Benito i Rahona Carla Benito i Rahona Irene Bonet i Herranz Sofía Bonet i Herranz Valeria Carot i Marín Vega Castellanos i Ruiz Aitana Catalán i Hilario Naiara Catalán i Hilario Laura Céspedes i Franch Marta Esteban i Fletes Emma Falcón i Fuertes Aitana Fernández i Espinosa Andrea Fernández i Muñoz Aitana Fuentes i Civera June Fuentes i Civera Daniela Galarza i Cara Elisabet García i del Fresno Leire García i Núñez Ángela García i Ocasar Inés García i Ocasar
Ivonne García i Sánchez Valentina García i Zacarías Cloe Giménez i Calvo Nerea Giner i Heredia Paz Gómez i Hernández Carla González i Gallego Lola González i Rueda Roció González i Rueda Leire Granjo i Francés Martina Guirado i Bonet Naia Hernández i Espuig Marina Herrero i Martí Elena Iserte i Lechón Claudia Jordán i Baldres Sofía Martin i Sangüesa Victoria Martín i Sangüesa Paula Martínez i Herranz Paula Martínez i Sánchez Iris Mas i Conejos Abril Mejías i Nieto Lucia Mesa i Guerra Danna Milla i Martin Ainhoa Mora i Barragán
2022
Leyre Mor i Barragán Rocío Moraleja i Rustarazo Leia Muñoz i Chavero Meritxell Navarro i Merenciano Alba Núñez i Castelló Marina Pérez i Alcaide Sharay Prados i García Ília Quiles i Martínez Mireia Quiles i Martínez Vega Reverte i Rodríguez Paula Rubio i Piro Elisabeth Sánchez i Leal Claudia Serra i Tudón Neus Serrano i Bracamonte Elena Simón i Molino Ainhoa Soto i Espinosa Sara Toledo i Puig Adriana Valero i Díaz Vega Valero i Lechón Alejandra Viché i Torres Aitana Zapater i Vicente Lara Zarco i Martín
221
222
A.C. Falla la Victòria
CORT D’HONOR INFANTIL Fallera Major Infantil: Ángela Gallardo i Pérez
Ariadna Aspas i Rajadell Jimena Bataller i Lacoba Cristina Belmonte i Muñoz Abril Benito i Rahona Carla Benito i Rahona Irene Bonet i Herranz Sofía Bonet i Herranz Valeria Carot i Marín Vega Castellanos i Ruiz Aitana Catalán i Hilario Naiara Catalán i Hilario Laura Céspedes i Franch Marta Esteban i Fletes Emma Falcón i Fuertes Aitana Fernández i Espinosa Andrea Fernández i Muñoz Aitana Fuentes i Civera
June Fuentes i Civera Daniela Galarza i Cara Elisabet García i del Fresno Leire García i Núñez Ángela García i Ocasar Inés García i Ocasar Ivonne García i Sánchez Valentina García i Zacarías Cloe Giménez i Calvo Nerea Giner i Heredia Paz Gómez i Hernández Carla González i Gallego Lola González i Rueda Roció González i Rueda Leire Granjo i Francés Martina Guirado i Bonet Naia Hernández i Espuig
Victorianes i Victorians
2022 Marina Herrero i Martí Elena Iserte i Lechón Claudia Jordán i Baldres Sofía Martín i Sangüesa Victoria Martín i Sangüesa Paula Martínez i Herranz Paula Martínez i Sánchez Iris Mas i Conejos Abril Mejías i Nieto Lucia Mesa i Guerra Danna Milla i Martín Ainhoa Mora i Barragán Leyre Mora i Barragán Rocío Moraleja i Rustarazo Leia Muñoz i Chavero Meritxell Navarro i Merenciano Alba Núñez i Castelló
Marina Pérez i Alcaide Sharay Prados i García Ília Quiles i Martínez Mireia Quiles i Martínez Vega Reverte i Rodríguez Paula Rubio i Piro Elisabeth Sánchez i Leal Claudia Serra i Tudón Neus Serrano i Bracamonte Elena Simón i Molino Ainhoa Soto i Espinosa Sara Toledo i Puig Adriana Valero i Díaz Vega Valero i Lechón Alejandra Viché i Torres Aitana Zapater i Vicente Lara Zarco i Martín
223
224
A.C. Falla la Victòria
NOVES FALLERES I FALLERS
2022
L
V
Elisabeth Sánchez i Leal
Victorianes i Victorians
L
Héctor Lavirgen i Pans
V
Elián o R s i Espinosa
225
226
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
Victorianes i Victorians
227
228
A.C. Falla la Victòria
CINC DÈCADES D’INFANTESA Artista: Mario Pérez Guió: Julio Lahuerta
Secció Especial Camp de Morvedre 2022
La Falla
INTRODUCCIÓ Per al nostre 50 ANIVERSARI no hi ha res millor que repassar tota la història dels nostres infantils en les èpoques de dibuixos des dels 70 fins a l’actualitat. Els xiquets i xiquetes d’aquesta comissió, ja siga ara, amb 10 anys, o els que van ser en el seu moment, amb 60 en l’actualitat, veuran, sentiran i s’emocionaran revivint la seua infància. Infància que podran compartir amb els seus pares, amb els seus fills que amb molta emoció, viurem.
229
230
A.C. Falla la Victòria
DÈCADA DELS 70 Els “SUPERSÒNICS” ens van ensenyar la grandesa de l’espai i els “PICAPEDRES” una divertida edat antiga amb moltes bogeries. Vam conéixer a la formiga més forta del món i al gos més covard. Aquell os “YOGUI” robant “APAREDATS” de crema de cacauet i com enganyava el pobra guarda forestal juntament amb “BUBU”.
La Falla
DÈCADA DELS 80 El grandiós “MAZINGER ZETA” ens podia ajudar i amb els seus punys fora ens cap a gaudir. “MARIO BROS” esquivant mil perills ténia una gran missió, a la bella princesa rescatar d’aquella presó. Amb “MENJA COCOS” vam poder gaudir moltes hores i mai ens cansàvem de jugar i amb la “GRANOTA GUSTAVO” dels “TELEÑECOS” al costat de la dolça “PEGUI” dels “MUPPETS”, la vesprada la passàvem sense parpellejar. Amb “NARANJITO” vam aprendre a regatejar amb “WILLY FOG” milers d’aventures sense parar i “DAVID EL GNOM” ens va ensenyar que la naturalesa sempre l’hem de respectar
231
232
A.C. Falla la Victòria
DÈCADA DELS 90 Amb “JURASSIC PARK” vam poder tremolar i també plorar, “MICHAEL JORDAN” i “PIOLÍN” en “SPACE JAM” a bàsquet mil canastres vam poder colar. “ARALE NORIMAKI” el robot de manga més canyó amb una súper força que el món pot rebentar. Els joguets més famosos que vam poder gaudir “BUZZ LIGHTYEAR” de “TOY STORY”, fins a l’infinit i més enllà. Que no se’ns oblide “DRAGON BALL” que “GOKU” xisclava sense parar “KAME KAME” i tot el cap a rebentar.
La Falla
DÈCADA DELS 2000 El jove aprenent de mag “HARRY POTTER” i els seus amics màgia volien aprendre i “HOWARTS” van haver de triar, El revoltós “POKEMON” de nom “PICACHU” encara que no ho cregueu una “ZARIGÜEYA” ho inspirarà. “JOHNNY BRAVO” amb la seua cabellera al vent creia que a les dones podia enamorar. “DEXTER” no para d’inventar i en el seu laboratori molts experiments estranys fabricarà encara que sempre la seua germana “DEE DEE” el voldria desemmascarar.
233
234
A.C. Falla la Victòria
DÈCADA ACTUAL “HULK” ens cap a tremolar quan s’enfadava en una criatura verda enorme de força descomunal et podia rebentar. “BABY YODA” ens arribava a emocionar per això “STAR WARS” la véiem sense parar. El gat “GUMBALL” no aprén la lliçó, en tots els problemes que existeixen ell s’emporta l’atenció. El videojoc “AMONG US” ens cap a buscar, a veure qui era impostor i així poder triomfar. I per a acabar de les dècades repassar tenim a “IRA” de “INSIDE OUT” arreglar les coses és la seua funció encara que a la seua manera les fa millor.
La Falla
235
236
A.C. Falla la Victòria
La Falla
237
238
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
Records Gràfics
239
240
A.C. Falla la Victòria
Plantà
Visita a Faura
Records Gràfics
Visita a Sagunt
Visita al Port
241
242
A.C. Falla la Victòria
Ofrena
Records Gràfics
Cremà
Castell
243
244
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
Exercici Actual
245
246
A.C. Falla la Victòria
Presentació comjunta de l ibrets
Firma artista 9 d’octubre
Exercici Actual
247
248
A.C. Falla la Victòria
Proclamació exaltació
Exercici Actual
Visita al Monument
249
250
A.C. Falla la Victòria
Exercici Actual
251
252
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
50 Aniversari
253
254
A.C. Falla la Victòria
50
ANIVERSARI
I les xiquetes i els xiquets de la falla també estan d’aniversari, també estan de celebració. Des d’aquell any en què van festejar el seu any especial, han passat diverses dècades. I hui dia, queda el grat record d’una experiència que mai s’oblidarà i que quedarà en el pensament de totes i tots els infantils que hi han fet d’aquesta comissió una falla especial. Ací us deixem una part dels actes que les nostres xicotetes i els nostres xicotets han pogut gaudir al llarg d’aquests anys. També hem elaborat una secció amb una representació de les falleres majors infantils i presidents infantils que han representat durant aquestes cinc últimes dècades a la nostra comissió d´infants, i finalment alguns monuments i llibrets dels quals ens hem pogut delectar.
50 Aniversari
Falleres Majors Infantils
1974-2022
Lourdes Ruíz. FMI 1980.
Ventura Martínez. FMI 1974.
María Aurora Lara. FMI 1975.
Mariola Pérez. FMI 1979.
Isabel Cayuela. FMI 1981.
Mª José Andrés. FMI 1982 i 1987.
Cristina Medina. FMI 1983.
255
256
A.C. Falla la Victòria
Mª Carmen Safont. FMI 1984.
Marián Alegria. FMI 1985.
Rosana Hermosilla. FMI 1986.
Mayte Hernández. FMI 1988.
Lorena Andrés. FMI 1989.
Patricia Calvo. FMI 1990.
Teresa Fernández. FMI 1991 FMI FJFS 1992.
Emma Máñez. FMI 1992.
50 Aniversari
Marta López. FMI 1993.
Sandra Navarro. FMI 1994.
Nadia Solanas. FMI 1996.
Carmen Rio. FMI 1997, 1999 i 2000.
Laura Pilar. FMI 1998.
Irene Alcaina. FMI 2006.
María Pérez. FMI 2007.
Claudia López. FMI 2008.
257
258
A.C. Falla la Victòria
Laura Verdejo. FMI 2009.
Mª Jesús Muñoz. FMI 2010.
Yael Fraj. FMI 2011.
Ariadna Méndez. FMI 2012.
Ainhoa Sánchez. FMI 2013.
Ada Fraj. FMI 2014 FMI FJFS 2015.
Laura Segovia. FMI 2015.
Paula Mesa. FMI 2016.
50 Aniversari
Marta Uribe. FMI 2017.
Cristina Álvarez. FMI 2018.
Lucía Mesa. FMI 2019.
Ángela Gallardo. FMI 2020 - 2022.
Javier Ruiz. PI 1976.
Andrés Armero. PI 1988 i 1990.
Iván Guerra. PI 1992.
Presidents Infantils
1974-2022
259
260
A.C. Falla la Victòria
José Luis Navarro. PI 1994.
Isaac Mas. PI 1997.
Víctor Fernández. PI 2006 - 2007.
Adrián Qintanilla. PI 2010.
Pau Gil. PI 2011.
Diego Segovia. PI 2012.
Óscar Verdejo. PI 2013.
Iván Acosta. PI 2014.
50 Aniversari
Pau García. PI 2015.
David Álvarez. PI 2016.
Éric Ratia. PI 2017.
Manuel Anguita. PI 2018.
Javier Maya. PI 2019.
Aarón Casas. PI 2020 - 2022.
261
262
A.C. Falla la Victòria
Cavalcada
A CT I V I TAT S D I V E RS E S A L L L A RG D E 5 0 A N YS A.C. Falla La Victòria
Cercavila
50 Aniversari
Esports infantils
Clase de circulació vial Ofrena
263
264
A.C. Falla la Victòria
Tradicional globotà
50 Aniversari
Nit de Halloween
Jocs xiquets 9 d’Octubre
265
266
A.C. Falla la Victòria
2013. Xesco Gil
M ON U M E N T S A.C. Falla La Victòria
50 Aniversari
2015. Xesco Gil
2014. Xesco Gil
267
268
A.C. Falla la Victòria
2016. Xavier Igualada
2017. Miguel Ángel Royo
2017. Ninot Indultat
50 Aniversari
2019. Xavier Gámez
2018. Xavier Gámez
269
270
A.C. Falla la Victòria
I com no podia ser d’una altra manera, la nostra comissió infantil també pot gaudir del seu llibret, una tasca habitual des de fa ja
5 0 A NYS D E LLIBRETS I NFA NT ILS
alguns anys en aquesta edició.
A.C. Falla La Victòria
Només queda desitjar-vos que gaudiu uns anys més del llibret in-
Corria l’any 1986, any en què es va publicar el nostre primer llibret infantil i fins a l’actualitat ha anat evolucionant igual que la part adulta, fins al punt d’estar nominats en dues ocasions al premi Comfet de Lletres Falleres, que premia el millor contingut infantil d’un llibret de falla. Per tant, no podem deixar de costat una de les nostres seccions que més satisfaccions ens han provocat en tots aquests anys, i perquè els nostres infantils ho mereixen. fantil que enguany, per moltes raons, mereix un esment especial.
50 Aniversari
Llibret Infantil 1986
Llibret Infantil 2011
Llibret Infantil 2022
Llibret Infantil 2020
Llibret Infantil 2021
271
272
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
Assajos Fallers
273
274
A.C. Falla la Victòria
Ara no tenim encara robots que ens facen tota la feina, encara que en molts hogars sí que en tenim alguns que ajuden i prou
Els Supersònics: fantasia o premonició?
Teresa Aparicio i Matallín
Els Supersònics és una sèrie animada creada per Hanna i Barbera en 1962. Els personatges es troben en l’any 2062, on viuen en cases suspeses a l’aire mitjançant grans suports i viatgen en aerocotxes. En ella, les xiquetes i els xiquets (i no tan infants) del moment observàvem bocabadats com els protagonistes es comunicaven mitjançant grans pantalles planes o parlaven utilitzant un rellotge. Estem parlant d’una època en què tals avanços eren impensables. Televisió Espanyola va eme-
tre per primera vegada en la història en color el festival d’Eurovisió de 1969 des de Madrid per a la resta del món, però ací encara continuàvem en blanc i negre a causa de la falta d’infraestructures necessàries. A partir de 1973 ja comencen a compaginar-se les emissions en color amb les emissions en blanc i negre, passant-se definitivament al color en 1978, tres dècades més tard que als Estats Units d’Amèrica, que a començaments dels anys 50 ja feien retransmissions d’aquest tipus. Ens fascinava veure com els robots feien tota
la feina de la casa: netejaven, rebien les visites i inclús responien tots els dubtes dels personatges. La RUDI dels Supersònics va ser el clar precedent dels assistents virtuals que hui en dia utilitzem amb tanta freqüència i sense recordar-nos-en de què abans podíem viure sense ells. Ara no tenim encara robots que ens facen tota la feina, encara que en molts llars sí que en tenim alguns que ajuden i prou, per exemple, a aspirar el terra o a cuinar sols ficant els aliments que ens demana i prement un botó.
Assajos Fallers
Les videoconferències són una cosa del més habitual en les nostres vides i que a més hem naturalitzat arran de la pandèmia. Les tele-reunions estan a l’ordre del dia i per desgràcia (i el saturament actual del sistema sanitari), la telemedicina que ja s’observava en els Supersònics, també. És curiós que sense haver arribat a l’any 2062 comptem amb molts dels avanços que preveien aquests dibuixos animats, encara que també és cert que algunes coses encara no han canviat massa. El protagonista sempre estava queixant-se de la seua extenuant jornada de treball, que consis-
tia en treballar tres hores al dia durant tres dies a la setmana, sent la seua única funció prémer un botó. Aquesta situació reflecteix la percepció que es tenia fa seixanta anys de com la tecnologia ens substituiria en les nostres labors, donant pas a més temps d’oci i entreteniment. Els cotxes voladors tampoc s’han inventat encara, però no seria d’estranyar que algun dia circulem per l’aire, ja que com va dir el gran visionari Jules Verne: “Tot allò que ú pot imaginar, altres podran fer-lo realitat”.
275
276
A.C. Falla la Victòria
De vegades isc a passejar per la ciutat i la naturalesa, i la gent pensa que no estic fent res, però en realitat estic treballant
David Moreno
Eureka no existeix.
La creativitat s’entrena. Pot ser que hi haja persones que tinguem la capacitat de veure el que no existeix amb més facilitat i transformar-ho en paraules, o per exemple escultures en dibuixos. Potser sabem veure coses en els llocs buits de manera ràpida, però la majoria de les vegades és perquè hem jugat constantment a veure, a imaginar i moltes vegades podem “caçar” una idea ràpida de les moltes que tenim voletejant en algun lloc del nostre cap. Però tots d’alguna manera podem utilitzar la nostra creativitat per a imaginar, per a crear i, també, per a solu-
cionar coses. Bé siga per a inventar-nos una recepta, o per a com vestir-nos cada dia, ballar o dibuixar. Algunes persones hem fet de la creativitat el nostre treball diari. De vegades isc a passejar per la ciutat i la naturalesa, i la gent pensa que no estic fent res, però en realitat estic treballant, estic buscant idees o relaxant-me i buidant el meu cap de pensaments perquè les idees puguen vindre. Les idees són una cosa a la qual cal donar-li forma. Alguna cosa que cal treballar perquè el més important per a una artista és sa-
ber per quina idea apostarà per a donar-li forma real. Quan apostes per una idea i dediques molt de temps a escriure-la, tallar-la, pintar-la, i la idea no funciona, moltes vegades et genera inseguretat, cansament, confusió i molts dubtes. Solen veure’s els èxits però el procés que hi ha darrere pot tornar-se angoixant i de vegades arribar a un bloqueig creatiu, que és un moment terriblement dur per a un creador. Per tot això la creativitat requereix un mètode. Eixir a passejar, dedicar-se a altres activitats a vegades també és treball creatiu. Te’n vas de les idees que no
Assajos Fallers
277
278
A.C. Falla la Victòria
La creativitat és com aquells ordinadors enormes que s’usaven per a desxifrar codis secrets.
estan funcionant, allunyar-te d’elles, buidar-te i tornar-te a enamorar d’unes altres que tornen a posar en marxa tota la maquinària. Les idees no naixen del no-res. Les idees són com una recepta cuinada a foc lent amb ingredients ja existents. Per poder fer un arròs suculent a vegades necessitem un caldo que va estar coent durant hores. Les idees naixen del que uns altres ja van inventar o van crear, dels dibuixos d’uns altres, de les escultures d’uns altres, de les cançons d’uns altres, i sobretot de la naturalesa. En la naturalesa està tot, tots els sons, totes les formes, tots els colors. La naturalesa és la millor creadora. Per a mi, poder detindre’m a observar-la és la meua gran font d’inspiració. Puc estar hores mirant els núvols o el moviment de l’aigua i en aquesta societat en què es mesura tot en termes de productivitat, qualsevol pot pensar que estic perdent el temps, encara que jo sé que estic intentant caçar la meua millor idea. Una bona idea és la millor clau per a obrir moltes portes. La creativitat és com aquells ordinadors enormes que s’usaven per a desxifrar codis secrets. Es passen hores, dies, mesos fent càlculs i provant milions de combinacions per a anar descobrint cada caràcter fins que un dia es desxifra la combinació sencera. Tinc la sensació que el
nostre cervell funciona igual. Hem de veure moltes coses, llegir, observar atentament, escoltar per a anar acumulant milers de sensacions que van creant un banc de dades als quals recorrerem per a trobar una idea. De vegades succeeix de manera inconscient i de sobte… Eureka!!, ens ve de sobte. Encara que no sol ser el més habitual, normalment desxifrar aquell codi pot ser un procés llarg i esgotador. Però existeix un estrany plaer en la creativitat, quan trobes aquella idea tot es torna meravellós. Les idees més senzilles solen ser les més poderoses però també les més difícils. Veure molt i veure pel plaer de veure és la clau. Acumular moltes coses vistes ens ajuda a omplir el magatzem que hi ha al nostre cap al qual anirem a “comprar” quan necessitem crear. Com més ingredients tinguem acumulats, més rica serà la recepta que puguem cuinar, més original serà la combinació, més potent serà la nostra idea. I dic veure perquè jo soc escultor i genere imatges. Puc generar volums que poden ser vistos com a imatges. Els escultors fem dibuixos unflats com a globus. Partim d’imatges que plasmem en paper per a guiar-nos abans, o que bé visualitzem al nostre cap i anem traslladant a la realitat. No importa, partim d’imatges per a crear imatges, per això necessitem haver
Assajos Fallers
vist imatges, tindre referències. Un compositor, un poeta, un cuiner partirà de referències diferents. Tots tenim referències acumulades per a crear qualsevol cosa, però quan et dediques a una branca concreta de la creació et focalitzes en allò que té a veure amb aquesta branca concreta, en les cançons que uns altres van crear, en els poemes que uns altres van escriure, en els dibuixos o pintures d’uns altres… Jo soc escultor i les meues principals referències sempre han sigut les il·lustracions, les escultures, les pintures d’uns altres. L’art de qualsevol època i de qualsevol estil és una referència molt valuosa per a mi. I després la vida en general. Allò que visc, allò que veig, tot el que llisque, les llargues converses i la naturalesa, sempre la naturalesa. Em passe el dia mirant. Vaig observant la gent pel carrer, em perd per la naturalesa i observe les formes de les fulles, de les roques a les muntanyes i mire sobretot imatges. I amb el telèfon sempre en la butxaca, el meu mirar és constant. En la meua base de dades tinc acumulades tantes imatges que per a poder crear he hagut de deixar aparcada qualsevol opció de buscar referències i confiar en tot allò que he vist per a poder crear. Aïllar-me en el taller o perdre’m en algun espai natural sense telèfon i sense ordinador ni res a consultar s’ha conver-
tit en el meu millor procés creatiu, però per a això he vist i observat amb atenció molt abans. Quan era un xiquet devorava llibres de qualsevol classe, les imatges em fascinaven. Quan vaig anar creixent, la meua observació va anar fent-se conscient. Primer recorria a còmics i llibres amb il·lustracions que anava acumulant o que hi havia a casa dels meus amics o familiars. Quan arribe a una casa desconeguda, encara hui, em quede totalment penjat de qualsevol prestatgeria amb llibres. Les enciclopèdies que hi havia a la meua casa també van ser un espai que m’atrapava durant hores, agafava qualsevol llibre a l’atzar i passava les fulles abstret durant hores mirant les fotografies. Imagine que ací vaig anar formant-me en la meua passió per qualsevol mena d’art. Amb els anys la meua cerca de referències va anar fent-se cada vegada més selectiva i em centre més a acumular llibres d’il·lustracions o còmics que han de veure amb la meua manera de sentir en aquell precís moment. Anem canviant i ens anem alimentant d’estils o llenguatges diferents. Visitar museus o galeries també és un exercici que faig constantment cada vegada que vaig a una ciutat nova a més de passejar-la i mirar. El millor exercici per a la creativitat és mirar. He estat fent falles durant més de vint-i-cinc
279
280
A.C. Falla la Victòria
anys i molts altres treballs creatius. Si alguna cosa em caracteritza, és el canvi de registre constant en la meua producció. Cal esmentar moltes vegades aquells que parlen sobre el meu treball, és el meu estil tan recognoscible, el meu llenguatge tan personal en les meues falles. Però també m’ha passat que quan canvie de registre i treballe en projectes amb formes més abstractes o estructures arquitectòniques o projectes que s’allunyen del format de les falles o fins i tot falles amb referències més realistes, hi ha persones que no reconeixen aquest treball com a meu. Durant alguns anys vaig treballar al costat d’un arquitecte i encara que jo vaig ser el creador de les idees i el que va prendre les decisions estètiques, m’he trobat que no se’m reconeix a mi com a autor, potser perquè no soc arquitecte i se’m considera un mer acompanyant. Això es deu al fet que el que escriu, o el buròcrata, el que no treballa amb la creativitat desconeix els mecanismes que ens porten a crear. La ignorància d’alguna cosa ens fa limitar la nostra comprensió. Jo quan m’enfronte a qualsevol problema creatiu, siga en el sector que siga, bé un projecte amb forma arquitectònica, una peça abstracta, un mu-
Assajos Fallers
Si alguna cosa em caracteritza és el canvi de registre constant en la meua producció.
ral o qualsevol altre tipus de projecte que se’m plantege, primer documente àmpliament i acumule imatges que he de veure amb el que treballaré, després amplie a imatges que tinguen alguna cosa que jo considere que està en connexió amb allò que vull crear. Documente de manera obsessiva fins que em sature. Llavors m’allunye de les fonts i treballe sobre el paper en blanc. De vegades la idea ix, de vegades cerques i cerques i costa que la idea isca. Llavors t’allunyes esgotat de tot el que estàs treballant i un dia quan estàs relaxat veus qualsevol imatge i la idea ix de sobte. Potser un dels meus projectes que més projecció ha tingut va ser un pavelló arquitectònic construït amb materials combustibles, una falla experimental a València que es va fer molt viral en blogs de disseny i arquitectura de molts països. En aquell projecte era la prime-
ra vegada que treballava en una construcció sense referències figuratives. Durant setmanes vaig documentar-me moltíssim, vaig dibuixar i vaig dibuixar, descartem desenes d’idees fins que un dia vaig veure en una xarxa qualsevol un article sobre formacions geològiques peculiars i la foto d’una d’elles em va donar la resposta, la idea era ací. Així funciona la creativitat. Potser per això puc enfrontar-me a molts registres perquè mirar és el meu principal entreteniment i, mentre mire, treballe. Produir les idees i donar-los forma és el que els altres veuen caçar les idees, és el més important en la creació artística.
281
282
A.C. Falla la Victòria
I crec ferventment que a més són llocs, les falles, d’una grandíssima importància per a l’educació i creixement de les més xiquetes i els més xiquets
Les falles, com a col·legis terciaris
José Tena i Tejado / Panal Fallero
El meu primer record amb les falles no és precisament bonic. Recorde que el meu pare, que té molta amistat amb els fundadors de la falla més gran del barri – més gran ara, perquè en el seu moment era menys d’un terç del cens actual -, em va portar un dia a la demarcació de la mateixa perquè havien col·locat unflables infantils i les xiquetes i els xiquets de la falla portaven tot el matí jugant al carrer. No recorde si era Sant Joan o eren Falles, però tinc gravat que mentre el meu pare tirava una partida al dominó en la falla, la meua mare em va portar a un dels unflables perquè gaudira fent uns quants salts. Una dona de la falla, sense cap mena d’escrúpol ni tacte, ens va indicar que no podia
muntar-me, perquè cap de nosaltres era faller. Jo tenia 6 o 7 anys. Recorde que la meua mare no li va respondre res, però em va agarrar de la mà i em va portar, sense dissimular el seu enuig, a casa. Des d’aquell dia, vaig créixer amb la creença que les falles eren una secta, poc més que un gueto, amb les portes tancades al barri i a totes aquelles persones que no teníem ni familiars fallers ni arrelament festiu. Molts anys després, sé el que és una falla, i res més lluny de la realitat: encara que en totes les cases couen faves, les falles són agrupacions inclusives, que obrin les seues portes a tota aquella persona que vulga participar en els seus actes, ajudar, treballar braç a braç i, sobretot, gaudir. Entenc la reacció
d’aquella dona, perquè comprenc el que és una falla econòmicament i l’esforç de moltes famílies que, any rere any, continuen pagant les seues quotes encara que potser aquesta despesa els suposa un dur esforç. No obstant això, no va ser la reacció adequada, i potser si jo aquest dia haguera jugat quinze minuts en aquells unflables, hi haguera arribat a casa demanant-li als meus pares ser faller. El primer faller de la família. He volgut començar aquesta xicoteta reflexió contant una anècdota pròpia, com a avantsala per a exposar l’epicentre d’aquest – repetisc – xicotet pensament: les falles són agrupacions totalment diverses i inclusives. Cap tothom, mentre estiga disposat a gaudir amb els seus
Assajos Fallers
compatriotes i no reme a contracorrent. Vinga d’on vinga, siga com siga, pense com pense. Són conjunts tan variats que qualsevol, per peculiar que es considere, dins d’una falla no destaca. Es mimetitza amb la resta, com quan, en un barril ple de tintes de centenars de colors, tires unes gotetes d’un altre diferent. No ressalta, es fon en una mescladissa sense un color, ni una etiqueta, definits. I crec ferventment que a més són llocs, les falles, d’una grandíssima importància per a l’educació i creixement de les més xiquetes i els més xiquets. Per moltes raons, perquè aprenen a treballar en equip, a relacionar-se, tindre un lloc de responsabilitat i unes funcions definides. I perquè es xopen de cultura, des del primer moment en què entren. Les falles podríem catalogar-les com a col·legis terciaris, és a dir, una xiqueta o un xiquet primer aprén dels seus pares i del seu ambient familiar més directe, després en el col·legi i després en la falla, que és un altre tipus de família. Qui haja llegit
fins ací potser pensa que o bé exagere, o bé estic fent la pilota a una festa que em fa gaudir “com un xiquet”–mai més ben dit -, però cap d’aquestes dues deduccions és certa, i el desenvoluparé amb un altre exemple també personal. I íntim. Fa pocs mesos va aparéixer la notícia que una jutgessa de Castelló va ordenar retirar una trentena de llibres LGTBIQ+ dels instituts de la comarca. La Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló, encapçalada per la regidora Verònica Ruiz, havia donat una sèrie de llibres els quals pretenien, en els centres d’educació i a les biblioteques públiques, ajudar als joves al fet que ampliaren la seua perspectiva sobre gènere i identitat de gènere. O dit d’una altra manera,
que saberen que hi ha més enllà, a través de la literatura, de persones hetero-cisgènere-normatives, homes que naixen en cos d’home i se senten atrets per dones, i dones que naixen en cossos de dones que s’enamoren d’homes. Aquests que ens mostraven de xicotetes i xicotets, en els llibres de text, amb dibuixos i un peu d’imatge on es podia llegir “l’home naix, creix, es desenvolupa, s’aparella amb una dona, es casen, tenen plançons, envelleixen i moren.” La senyora magistrada va ordenar la retirada perquè la seua homofòbia no podia tolerar bàsicament que, en aquests exemplars, es criticara el poder abusiu que han tingut i tenen determinades religions – com la catòlica – sobre el col·lectiu LGTBIQ+,
283
284
A.C. Falla la Victòria
Ara és moment de continuar resistint les envestides d’aquestes jutgesses i jutges
o es parlara obertament de sexe – millor dit, sexualitat, que el concepte resulta altament manipulable -. I tot això encara que aquests 32 llibres havien sigut seleccionats d’entre un gran ventall de literatura LGTBIQ+, que afortunadament està en auge, per una sèrie de persones que entenen la necessitat de fomentar la convivència amb altres tipus de realitats de gènere i promoure la igualtat i la diversitat sexual, entre xavals i xavales en les seues diferents edats i nivells d’aprenentatge. La notícia, com podeu pressuposar, em va impactar i em va desconcertar. En la terra on visc, s’intenta censurar qualsevol realitat que no siga home més dona més enllaç més descendència més amén. Afortunadament l’ordre de la jutgessa va ser retirada i els llibres van arribar al seu punt. Entre ells està Gay Sex, de J. Martin, i Libérate de Valèria Vegas, els quals tinc a casa. Vinc a explicar tot això per a incidir en la importància que té ensenyar als més joves que no totes les dones i tots els homes naixen en cossos de sexe femení o masculí, que els homes poden estimar a altres homes, o a dones, o a tots dos sexes, o ser asexuals, o considerar-se de gènere fluid, o no per maquillar-te eres més dona, ni totes les dones han de ser mares, i un llarg etc. La importància d’ensenyar evolució, diversitat, respecte i tolerància. La importància de mostrar el fruit de dècades de lluita de moltes i molts que no el poden comptar hui dia. No obstant
això, abans que aquests llibres arribaren a les aules i biblioteques, aquest mateix ensenyament ja s’havia plasmat en moltíssimes falles grans i infantils. Però estic parlant de xiquetes i xiquets, per tant incidiré en les falles infantils, les quals considere una importantíssima font de tolerància i cultura de gènere que, en aquesta terra, tenim la gran sort de poder gaudir. He vist falles infantils que parlen de diversitat en tots els seus aspectes, sexual, de gènere, familiar, d’origen, econòmiques, on bàsicament els diuen als seus xicotets espectadors que totes i tots som iguals i que cal voler-se cadascun tal com és, mentre estimem i respectem als que no són com nosaltres, perquè són igual d’importants i valuosos. Molts d’aquests monuments s’han creat per artistes fallers que pertanyen al col·lectiu LGTBIQ+ i així ho han expressat obertament, com els components d´Art en Foc, David Ojeda o Sergio Amar. Aquests artistes utilitzen les seues falles amb la mateixa fi dels llibres de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Castelló. Exposen tota mena de realitats, les mateixes–no ens oblidem–que viuen els xiquets i les xiquetes en el seu dia a dia. I tot això dins de comissions falleres on sempre ha existit una gran presència LGTBIQ+. Soc dels quals pensa que les persones LGTBIQ+, donada la repressió que hem hagut de viure, busquem en l’expressió artística una eixida per a demostrar la nostra vàlua, els nostres dons, transformar aquest sofriment en bellesa.
Assajos Fallers
Per això hem fet playbacks, ajudat en el decorat de les presentacions, ens hem ficat i reformat els protocols, hem sigut mantenidors de falleres majors, muntat betlems i dissenyat i coordinat uns quants llibrets. I sí, també nosaltres hem fet falles, des del disseny al modelatge. Som artistes, i el nostre art s’ha de veure perquè la humanitat enterre els seus odis i gaudisquen, de la nostra mà, de les coses boniques que té la vida. Per tot això crec ferventment que les falles són altres models educatius per a prosperar en l’enteniment i en el respecte de la diversitat. I que ho fan a través de la seua gent, la família fallera, i de les seues falles, especialment les infantils, acordades per a unes edats on l’obertura de perspectiva pot condicionar gran part de la seua maduresa i el seu futur. Gran part de la meua
re-conducció en el pensament de com són hui dia les falles, ha sigut fruit d’aquest fet. I dels llibrets que he llegit i han passat per les meues mans. Ara és moment de continuar resistint les envestides d’aquestes jutgesses i jutges que intenten censurar altres realitats de les quals segurament elles i ells viuen a les seues cases. M’agradaria dirigir-me a elles i a ells i dir-los que, aquesta literatura tan ofensiva i destructiva que intenten coartar, és la mateixa que escrivia Lorca, Virgínia Woolf, Truman Capote o Óscar Wilde. Que Vicente Aleixandre i Gloria Fuertes també van patir repressió i censura. I Rafael Chirbes. I Moix. I que segurament continuen sent, per uns pocs, assenyalats hui dia Luis G. Martín o Mendicutti. I tot ells i elles, estan catalo-
gats per les grans personalitats del món literari com a genis, i les seues obres se citen en col·legis i instituts i les xiquetes i els xiquets, per això, no es tornen ni gais, ni lesbianes, ni xiquetes ni xiquets trans., ni es fan ateus, o terroristes radicals. L’endemà haurem de reconéixer a tots aquests artistes fallers com els genis que són, i admirarem les fotos de les seues obres i el valor i el coratge que van posar en les mateixes per a lluitar pels seus drets. Pels nostres drets. Elles i ells quedaran per a la posteritat de la història, i les xiquetes i els xiquets que tinguen la sort de veure en persona les seues obres, creixeran en cultura i diversitat. Aprendran, que d’això es tracta. Perquè si hi ha alguna cosa que tenen les falles és que, a més de bellesa, són cultura. Aprenguem doncs.
285
286
A.C. Falla la Victòria
Eren quatre gats però el que els faltava en recursos, els sobrava en entusiasme
Cinquanta anys
Lola Piera / Escriptora
Soc el primer ninot indultat que va tindre la Falla. I us vaig a contar la seua història. Va haver molta il·lusió allà per 1972, quan un grup de somiadors i amants de la festa, van decidir plantar el primer monument i organitzar una comissió. Eren quatre gats però el que els faltava en recursos, els sobrava en entusiasme. Recorde aquell quinze de març, quan em van plantar, quina algaravia! Van aconseguir col·locar el seu primer monument i vaig tindre la sort que, la fallereta infantil, em triara. Ara, aquesta xiqueta és una dona i de la seua mà,
he anat vivint els canvis de la societat que es reflectia en les crítiques de cada any. Passem d’evadir a la censura, a mostrar figures amb tot el “margalló” a l’aire. De burlar-se de cadascun dels vicis i misèries, a mediada que canviaven els seus protagonistes. Però la meua fallereta ara és àvia. I amb la mateixa il·lusió que va tindre allà pels 70, porta a la seua neta, encara de bolquers, a mamar l’esperit faller i amb això, passar el testimoni de l’amor per la festa a la nova generació, que cada mes de març irromp amb més força si cap.
La falla La Victòria portava el triomf en el seu nom, no sense abans patir també la decadència durant almenys tres-cents seixanta-cinc dies, que van ser per a les seues falleres i els seus fallers un trist comiat, per a després ressorgir tal Ocell Fènix. I així van passar els mals vestigis d’aquells fatídiques ocurrències. Estava predestinada a créixer i és segur, que se li auguren, com a mínim, altres cinquanta anys de festa, alegria i fer feliç a tots els veïns, cada Primavera.
En Primera Persona
EN PRIMERA PERSONA
Orgullosa vaig estar, orgullosa estic i orgullosa estaré de romandre en la nostra falla, La Victòria.
La meua experiència com a FMI
Ariadna Méndez / FMI 2012 A.C. Falla La Victòria
Des de ben xicoteta tenia una xicoteta espina per a llevar-me, era com un somni per a mi. Vivia les falles com una cosa màgica. Els petards feien que se m’estarrufara la pell. I l’olor de pólvora va passar a ser la meua olor favorita. La meua mare, des de ben xicoteta em parlava de les falles com alguna cosa que tota persona havia de viure. I per fi l’any 2012 , vaig tindre l’oportunitat de ser la reineta xicoteta de la falla. Va ser un any difícil d’explicar. Moltes emoci-
ons. Cadascuna em feia sentir una sensació diferent, vaig ser molt feliç. D’això ja fa deu anys… com passa el temps. Hui dia, ho continue recordant com una de les millors experiències que he pogut viure en la vida. I amb molt d’orgull dic que mai podré pertànyer a una comissió que no siga la nostra. Orgullosa vaig estar, orgullosa estic i orgullosa estaré de romandre en la nostra falla, La Victòria.
287
288
A.C. Falla la Victòria
Al costat dels meus acompanyants de viatge, Iván, Alicia i Isaac he viscut moltíssims moments únics i experiències inoblidables
Una forma de vida
Ada Fraj / FMI 2014 A.C. Falla La Victòria
2014 va ser un dels anys més especials de la meua vida. Representar a la meua comissió durant tot un any, conéixer el món faller i gaudir de cada acte dia a dia, sens dubte, ha significat un gran orgull per a mi. Al costat dels meus acompanyants de viatge, Iván, Alicia i Isaac he viscut moltíssims moments únics i experiències inoblidables que sempre perduraràn en el meu cor.
Les falles, per a mi són una forma de vida, un sentiment, música, pólvora i color, resultat del treball de les falleres i els fallers durant tot un any. Sense músics no hi ha xaranga, sense pirotècnics no hi ha mascletà, sense indumentària no hi ha vestits, sense artistes no hi ha monuments, sense fallers no hi ha casal i sense comissió no hi ha representants. Germanor és la paraula ideal per a definir les festes josefines.
En Primera Persona
Va ser un any que va marcar tota la meua vida per sempre, del que he viscut moltes experiències que mai oblidaré
Un somni complit
Laura Segovia / FMI 2015 A.C. Falla La Victòria
2015… Fa 7 anys d’un dels meus grans somnis. Des de xicoteta vaig tindre ben clar que anava a ser fallera major infantil de la meua comissió costara el que costara, quan? No tenia ni idea, però sabia que algun dia arribaria i per fi el vaig aconseguir en 2015. Va ser un any que va marcar tota la meua vida per sempre, del que he viscut moltes experiències que mai oblidaré, envoltada de les millors persones que es podrien tindre, ja que el meu somni era doble i vaig poder compartir-ho amb els meus pares com a president i fallera major, alguna cosa que desitjava moltís-
sim. Em porte també a totes les persones de les comissions que vaig conéixer, tots els actes i per descomptat de la meua comissió, la Falla La Victòria, de la qual sempre he estat i estaré agraïda pel gran suport que vaig rebre i continue rebent de tots ells. Perquè una fallera major sense la seua comissió no és res. Ara tinc un nou somni, ser fallera major de la meua comissió i també de FJFS, somnis dels quals estic segura que estaré envoltada de tota la meua comissió, perquè som una família. SEMPRE VICTÒRIA Us vol, la vostra fallera major infantil 2015.
289
290
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
Activitats Infantils
L
V
L
V
291
el CÓMIC FaLLER DE
Hola a totes i a tots ! Estem a la falla la Victòria !!
LA VICTÒRIA
Ohh!!!! Heu vist què xula és enguany la fal eta. Des d´açí dalt està espectacular.
Elias Salvador Campos, Artista urbà
Segur que heu vist una linda falleta ??
És que Mario ha fet una falla molt bonica, per a totes i tots, grans e infants.
Sii i ! La veritat és que a la FALLA LA VICTÒRIA estic molt feliç.
I jo també David, estic molt content d´haver vingut a disfrutar amb totes les amigues i tots els amics d´aquesta comissió.
Sip, Sip, Sip
Ho- yo- yoooó!
Clar, soc un artista i m´agrada fer les falles per a que les gaudiu. . .
A vore Mario, disculpa la meua intromissió, estem parlant de Mario, l’artista de la falla.
Wil y no et preocupes, sabem qui és l´artista de la falla.
Segur que sí Iogui, la força ens acompanyarà !!!!!
Jo tinc una pregunta , guanyarem el primer premi enguany?
Això sí que és una bona n ot í c i a , W i l y , t e n i m a M Pèrez aquest any delario cinquanta aniversari.
Fins al´infinit i més enllà !!!!
No tenim temps que perdre!!! A guanyar!!!!
TORNEN ELS dIEs
DE FaLLES ESTEFANIA PRADOS I SHARAI PRADOS
296
A.C. Falla la Victòria
7 diferències
Troba les set diferències entre aquests dibuixos. Concentra’t i ho aconseguiràs.
Activitats Infantils
297
298
A.C. Falla la Victòria
Juga i practica Emplena el nom del joguet “LEGO” de la imatge amb la pista del seu inicial. Si la imatge és una inicial, escriu una paraula que comence per aquesta inicial. Practica les lletres de l’abecedari mentre et diverteixes.
Activitats Infantils
299
300
A.C. Falla la Victòria
Activitats Infantils
301
302
A.C. Falla la Victòria
Endevina, endevinalla... Quin animal és? Visc als grans rius, i el meu preferit és el Nil. El meu nom és “Coco” i el meu cognom “dril”
Activitats Infantils
Color a la vida
Pinta al teu gust aquests joguets animals tan simpàtics i plena de color la teua vida.
303
304
A.C. Falla la Victòria
A.C. FALLA LA VICTÒRIA
· 2022 ·
Col·laboradors
305
306
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
307
308
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
AVINGUDA CAMP DE MORVEDRE Nº 80 BAIX. TELÉFON: 629329860
309
310
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
311
312
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
313
314
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
315
316
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
317
318
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
319
320
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
321
322
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
323
324
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
INMOBILIARIA - REAL ESTATE
C/ Periodista Azzati, 24 Puerto de Sagunto (Valencia) C/ Almenara, 11 La Vall d'Uixó (Castellón) 960 916 983 622 443 400 www.entrecases.es
325
326
A.C. Falla la Victòria
Col·laboradors
L‘A.C. FALLA LA VICTÒRIA agraeix a totes i a tots, col.laboradores i col.laboradors, veïnes i veïns, amigues i amics, que tot i la situació que estem vivint arreu del món continuen amb nosaltres fent que la nostra falla continúe endavant. Gràcies a totes les falleres i tots els fallers d’aquesta comissió, que malgrat la situació lluiten i posen il.lusió dia a dia per a seguir creixent com a falla, i sobre tot com a família. Aquest any esperem sobretot que les falles siguen més especials si cap, tots junts farem de les falles 2022 inoblidables. Bones festes falleres
327
328
A.C. Falla la Victòria