Laboratori de Gravat:
El que no es veu però hi és Eva Campos Suárez 2n Belles Arts, Universitat de Barcelona Grup B3, curs 2010-11
EL M MEU PROJEC CTE Em vva costar basstant escollir el tema deel meu projecte. Vaig començar aggafant temess molt d’il∙lu ustració que no m’acabavven de convèèncer i que n no tenien mo olt de pes co m a projecte es.
Vaig estar parlant amb el pro ofessor, vaig estar pensant a casa què podria fer r i al final va sorgir la qü üestió del qu ue es veu i el que no, el materialissme i l’espirritisme. Sem mpre he esta at una perso ona molt co ontradictòria en aquest aspecte i he volgut exttreure aqueesta contradicció i mostrar‐la en un gravat. La vveritat és quee el text de “Ser Cráneo o” de G. Didi ‐Huberman no ha influeenciat en el projecte perrquè, encaraa que el vaigg començar a a llegir al priincipi del curs, no l’he aacabat fins faa poc i no l’he entès quassi completam ment fins a la a segona lleggida ràpida. A Ara se m’oco orren idees n noves per fer. mpació amb relleu en linòleum (rel leu mitjança ant la La tèècnica aplicaada va ser la de estam sostraacció). Mai h havia tocat aquest materrial i vaig tenir molta curiositat. Em vaa plaure bastant. Les fo ormes que vvaig crear ere en quasi absstractes on es veia només com una eespècie de ga argots o filss que deixavven intuir qu ue no noméés era això, sinó que hi havia algunna cosa ama agada, mes amb ulls, bastant “ humanitzade es”. A preseent o que ett mirava. Al principi apaareixien form més vvolia fer unaa cosa molt ggestual sens e ser punta seca i amb g gúbies i aixòò em limitava a molt l’exprressivitat del resultat. To ot es veia maassa recte.
Haviaa d’amagar u una mica aqu uestes cares i fer línies amb més solttesa. Així quee vaig comen nçar a fer ell relleu amb la màquina Dremel quee em va perm metre un tra aç més lleugeer i amb dife erents gruixuts, com unaa ploma. Rea alment els reesultats van ccanviar molt i no em vann desagradar. Vaig esforçar‐me per difumin nar els límitss rectes de laa planxa tan de manera escultòrica ccom a l’estaampat amb eel tòrcul (menys pressió) i crear tamb bé formes org gàniques rettallant les pla anxes.
A mid da que avançava em deixava anar m més. Vaig pro ovar amb pla anxes una m iqueta més ggrans. Aqueestes eren més abstracte es encara i m menys human nitzades. Els esperits es vvan tornar e en ens sensee rostre i fum ms i rajos en l’espai.
Última pla nxa realitzada i entintada.
De feet m’hagués agradat havver tingut m més temps per poder fer planxes dee mides molt més granss, ja que les primeres amb les que vaig provar la tècnica eren e petites i es veien massa m comp primides. Després a mida q que feia les estampacionns normals ((d’una sola p passada), va sorgir de fe er una doblee estampació ó, una sobre l’altra però girada. Els rresultats van ser més quee satisfactoris. Em van aagradar moltt. Molts del ““fils” desapa reixien però ò deixaven pe etit rastre dee relleu o griis o es veien n formes tallades que no les podriaa haver acon nseguit en la a planxa. Vaaig haver de crear registtres en l’aceetat que posem sota dee la planxa per poder quadrar q les planxes i que no sortisssin descentrrades. A méss, apareixia uuna geometrria simètrica expressiva.
ensar que si feia l’estamppació sobre paper Vaig eexperimentaar amb els grruixuts de paaper. Vaig pe una m mica més fi de l’habitu ual, el relleuu es podria dissimular més m i el dib uix quedaria a més detallat. Les prim meres proves no van sort ir del tot maalament, però a mida quee volia fer m més no donava el resultaat que s’espe erava. Al finaal vaig optar pel paper re ecomanat al començame ent de curs: el Super Alfaa.
El que més em va costar d’aquest projecte va ser escollir la mida del paper i fer les estampacions mínimament decent. Al final em va aconsellar el professor de deixar grans marges i de mantenir la mateixa mida en totes les estampacions, en el meu cas, fer una mida petita i una altra gran. A l’entrega he posat un estampat doble i a continuació un estampat simple de la mateixa planxa per a que es veiés d’on prové el primer. No estic gens decebuda amb el que he aconseguit.