Alumna: Eva Campos Suárez
Assignatura: Fotografia (Optativa) 3r Grau de Belles Arts, 2011-12
Reflexió dels textos
Fotografia poètica / Poesia visual Tot i que fa temps que m’interessa la fotografia, he de dir que mai m’havia plantejat exactament el que significava per a mi o com la veia, però a mida que va passant el temps, me n’adono que sóc molt innocent i senzilla, que faig una foto a l’atzar de la vida o que il·lustro un concepte (encara que aquesta última idea encara em queda penjada per a un pròxim plantejament). Una vegada llegit els textos, em plantejo la fotografia en un factor que ha sortit en molts: la relació entre la fotografia i la literatura estètica (o poesia). I és que, reflexionant, aquestes dues disciplines estan molt lligades i són semblants fins al punt d’aconseguir una relació estreta i quasi íntima, quasi interdisciplinari. La imatge fotogràfica és un conjunt d’elements buscats o atzarosos que tenen un ritme i una relació estètica dins d’un quadre o marc. Ja sigui una construcció, una posta en escena o una instantània, el que es crea és una ficció dins de la imatge plasmada o, precisament, allà on la imatge o imatges no mostren, el contra camp. En tot cas s’hi troba un discurs articulat per la 1 subjectivitat de qui ha capturat aquestes escenes i normalment buscant una vista desitjada i per interessos emocionals, és a dir, no es mostra, millor dit, no pot mostrar la realitat com és i, per tant, la imatge fotogràfica ha de ser llegida. No s’interpreta només veure-la, sinó que s’ha de profunditzar estratigràficament en el seu significat tan visual com conceptual. En el camp de la literatura, la poesia és un text estètic. És un conjunt de paraules col·locades d’una manera determinada per crear un ritme (ja no podem afegir que necessàriament hi hagi rima) per donar a entendre un sentiment o sensació extreta d’una experiència o realitat viscuda. És una construcció. Per tant, també es crea una ficció encara que aquesta provingui d’una realitat, és un altre discurs. Molts poemes no s’entenen directament a la primera llegida, i tal com he dit de la fotografia, cal profunditzar en la cerca del seu significat i la seva formalitat: s’ha de fer una llegida més profunda i no només superficial. En tot cas, totes dues disciplines són lectures estètiques i amb una comprensió no directa, és a dir, 1
“La elección como criterio estético”. ANSÓN, Antonio. Un fotógrafo es un hombre que mira las cosas para fotografiarlas.
que requereixen d’una posterior relectura i d’un anàlisi. A més, que fan tot un món d’un petit detall que potser 2 no ens haguéssim adonat a primera vista i es basen en 3 la vida real encara que a través d’una ficció construïda . Així doncs, amb dues disciplines amb tantes semblances, no seria una bajanada dir que “formessin equip” o entressin en la “interdisciplinarietat” en el camp de l’art. Enfocant aquest text més cap a la fotografia, podem dir que aquesta inclou dins seu el terme poesia tant a nivell formal així com a nivell conceptual. Formalment hi ha una disposició d’elements escollits que volen provocar una sensació (ja sigui més o menys agradable). I conceptualment no es pot arribar a la idea només amb una visualitat d’allò formal sinó que un possible text que l’acompanyi (indirecte o directament) o que es faci visible (text 4 fotografiat, escrit, etc.) afegeix informació a la seva comprensió. Aquesta poesia forma part en aquest 5 anàlisi profund del que parlava abans, però no es queda en aquest punt, sinó que si hi ha un text també 6 ha de ser analitzat , per tant, la poesia d’allò visual dóna un sentit a la fotografia a la vegada que la poesia literària en té un de propi, acabant de completar el significat total de la “peça conjunta”. Així doncs, la relació entre poesia i fotografia pot donar com a resultat una fotografia poètica o una poesia visual, i tots dos termes es podrien aplicar a les dues disciplines individualment però no independentment, encara que no vull tancar ni limitar aquests termes o utilitzar-los com una total categoria d’estil o semblant. El que sí queda clar és que totes dues es poden convertir en una lectura molt interessant.
2
“El zoom dirigí la atención a un objeto o a un suceso que sin él pasaría desapercibido. (...) La poesia zoom descubre lo sorprendente de lo cotidiano. (...) El poeta nos enseña a ver lo que teníamos desde siempre ante los ojos”. MARINA, José Ant. Memorias de un investigador privado. 3 “Fotografía i literatura se nutren con la calderilla de la vida”. ANSÓN, Antonio. Un fotógrafo es un hombre que mira las cosas para fotografiarlas. 4 STIGNEEV, Valery. El texto en el espacio fotográfico. 5 “Lo más importante es que el texto que comenta la fotografía desvela, de manera definida y concreta, el espacio semántico oculto tras la fotografía. ” STIGNEEV, Valery. El texto en el espacio fotográfico. 6 “El texto lleva implícito un significado adicional al de las fotografías sencillamente presentadas. ” STIGNEEV, Valery. El texto en el espacio fotográfico.