"Llavor". Llibret 2024 Falla Plaça de les Dies by Falla Plaça Les Dies

/ ACFPLD / 2024

LLAVOR

ACFPLD 2024

CRÈDITS

Falla Plaça de les Dies. Llavor. © Dels textos: els autors i autores, 2024 © De la coberta: Maria Teresa Albelda, 2024 © De les imatges i fotografies: els autors, autores, hereus i propietaris, 2024 © D’aquesta edició: Falla Plaça de les Dies (Carcaixent), 2024 © De la fotografia de la Comissió: Saúl Burguet, 2024 © Recursos en línia: Freepik.es Edita: Falla Plaça de les Dies Direcció editorial: Maria Teresa Albelda, Inmaculada Albelda, Pascual Calatayud, Salva Ferrer i Patricia Peris Composició, disseny i maquetació: Maria Teresa Albelda i Blai Oltra Producció impresa: Byprint Dipòsit legal: V-312-2012 Edició de 350 exemplars © Tots els drets reservats. Queda rigurosament prohibida, sense autorització editorial, qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogràfics) si necessiteu fotocopiar o escanejar qualsevol fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 45). Editat a Carcaixent Concursos El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la Promoció de l’ús del valencià de l’any 2024

El present llibret ha participat en diverses convocatòries dels premis de les Lletres Falleres. El present llibret ha participat en els premis de Llibrets fallers de la Junta Local Fallera de Carcaixent i els Premis per l’ús del valencià de Carcaixent Difusió electrònica dels llibres

https://issuu.com/falla.dies

Amb la col·laboració de

SUMARI

1 2 3 4

16 President 2024 Junta Directiva La llavor germinada

38 Fallera Major 2024 Comissió Major Eduard Soler i Estruch Retrat íntim

70 Fallera Major Infantil 2024 Comissió Infantil Josep Arminyana i Canut Retrat íntim

100 President Infantil 2024 Explicació de la falla infantil Esbós de la falla infantil Mariano Mosquera Retrat íntim

5 6 7 8 9

132 Padrina 2024 Explicació falla gran Esbós de la falla gran Milagros Montaner Plà Retrat íntim 160 Padrí 2024 Recompenses 2024 Millor faller de Carcaixent 2024 Lisardo Talens Retrat íntim 190 Guia didàctica: Història del llibre Activitats

232 Fotografia oficial Comissió 2024 Imatges d'un exercici faller

250 Guia comercial

Als pioners dels llibrets fallers de Carcaixent

Ignacio Calderón Sanroque President 2024

n any més tinc el privilegi de poder dirigir-me a vosaltres, a la meua comissió, a la meua falla. En aquesta segona ocasió, voldria tornar a agrair-vos tota la confiança que heu mostrat des del primer dia que vaig decidir començar aquesta aventura de ser president i que, sens dubte, no haguera sigut possible sense el vostre suport. Aquests dos anys m’han brindat la possibilitat de poder conéixer el més íntim d’aquesta festa que tant estime. L’oportunitat de representar a la meua comissió i treballar diàriament per la meua falla ha sigut una experiència única i alhora necessària per a poder continuar creixent en aquest món que són les falles.

Ser el vostre president ha sigut un repte ple de responsabilitat i il· lusió. Malgrat les dificultats, he trobat suport en cada pas, valorant més els resultats que el camí. Un camí en el que, des del primer dia fins a l’últim, he tingut la sort d’estar acompanyat pels fallers i les falleres més excepcionals que té aquesta comissió. Gràcies per la vostra excepcionalitat i compromís continuat. També vull donar les gràcies a tots els càrrecs i les seues famílies per la seua il·lusió en representar la nostra Falla i portar ben alt el nom de Les Dies. Els nostres padrins Raul i Neus, que amb gran compromís i alegria han estat gaudint de cada acte. Els nostres xicotets i no tan xicotets, Pau i Clàudia, que cada setmana gaudeixen i ens alegren cada moment viscut. I per últim, la nostra Fallera Major Gema, que desitjava poder representar a la seua Falla i us puc dir que, sens dubte, sempre està l’altura. Finalment vosaltres, fallers i falleres de les Dies, gràcies per fer tan gran aquesta comissió i per mantindre els valors que la representen: amistat i família. Gràcies a tots i totes hem crescut en ambició i il·lusió com a falla, però alhora heu mantingut l’essència que ens representa i per això, com a president i com a faller que vol de tot cor l’escut que ens representa, només puc que donar-vos les gràcies per tot i per sempre. Desitge que el que ens queda per viure d’aquest exercici ho gaudiu al màxim i que un any més sentiu el gran orgull que és formar part d’aquesta Falla. SEMPRE DIES!

Escaneja i escolta

LA JUNTA DIRECTIVA

President: Calderón Sanroque, Ignacio Vice-President 1: Ferrer Albelda, Salvador Vice-President 2: Albelda Balaguer, Raúl Vice-President 3: Puig Martí, Alejandro Vice-President 4: López Gordo, Francisco Vice-President 5: Sellens Ferrer, Mario Vice-President 6: Calderón Sanroque, Manuel

Secretària: Albelda Gimeno, Mª Teresa Vice-secretària: Cogollos Ribera, Luz Bibliotecària-arxivera: Albelda Bixquert, Inmaculada

Tresorer: Calatayud Boquera, Pascual Comptador: Gómez Esplugues, José Luis Vice-comptador: Jáuregui Latorre, José Mª

Delegada Infantils: Talens Ferrer, Alicia Delegada Infantils 2: Borredà Benavent, María Delegada Comissió Major: Talens Ferrer, Paula Delegat Cadets: Caballero Andrés, David

Delegada Protocol: Sanroque Vallés, Mª Carmen Delegada Protocol 2: Sanroque Vallés, Nieves Delegat Activitats Diverses: Talens Juan, Salvador Delegat Manteniment Parador: Morant Robles, Juan

Delegada Festes: Ribes Arenas, Saray Delegada Festes 2: Sala Gómez, Isabel 20

Delegat Loteria: Villar Molina, David Delegat Loteria 2: Gómez Vayá, José Luis

Delegat Publicitat: Ortiz Peris, Héctor Delegat Esports: Calderón Sanroque, Antonio



Per això fem esta falla per a riures de tots ells. Mosatros pa San Chusep fem la falla, mos burlem posantlos en evidensia y en acabant els cremem.



La llavor germinada Per David Vidal Sanmiguel 23

i vostès tenen a bé llegir el requadre de la pàgina anterior potser no es situen. Els ho diré, com diria Soleriestruch, amb veu baixeta per si ens escolta algú. Tenen ahí plasmat el fragment d’un dels primers textos escrits en un llibret de falles a Carcaixent. Ni més ni menys. Com s’han quedat? Nosaltres de pasta de moniato en descobrir-lo. El trosset en qüestió pertany a l’explicació de la falla de l’any 1931, la primera de la nostra història festiva a sant Josep. I, queda clar, també, que està dins del primer llibret faller del nostre poble. Els carcaixentins i carcaixentines hem destacat per moltes coses al llarg de la història, fins i tot de fer nostres tradicions que no ho eren, com per exemple, la idea de plantar cadafals al mig del carrer. I sinó, com a mostra un botó. Si tiren vostès la vista enrere en el temps i es situen, tot just ara, però de fa cent anys, segurament que els sonaria a rus (o xinès, tant s’hi val, que de tot hi ha en la vinya del senyor) que els parlaren de que en poques setmanes tindran monuments i crítiques escampades pels carrers del poble. Bojos! Això és el que dirien els més suaus. I no parlem del que amollarien els més talentosos en allò de fer escarni públic. Senzillament, a un carcaixentí -o carcaixentina o carcaixentine- de 1924 els faria riure. Sabien i coneixien de l’existència El Buñolero. 1931. Caricatura de i, alguns hi participaven, de la Mariano Mosquera festa a València o a Alzira.

Sobretot la gent de la ciutat que tenia diners i es podia permetre el luxe de “viatjar” a la capital del Túria. Òbviament que ens referim als empresaris de l’època. Hi ha constància dels negocis que es feien en anar “pegar una volteta” a les Falles de València. Però cap plantejament de portar la celebració al nostre indret riberenc. Que no tenim tanta tradició fallera com altres pobles veïns és cert. Que férem allò “d’arrancada de rossí, parada de matxo”, també. Però quan en 1944 es va encendre l’espurneta fallera ja nos ens han parat ni guerres ni fams ni ningú. I això és admirable.

Llibret de la Agrupación de la Falla de 1932. Teresita Bru. Belleza Fallera.

Ho poden creure. Els de Carcaixent mereixem un monument. En aquest cas, els tretze que es planten al principi de març i desemboca en un frenesí col·lectiu inevitable d’art, cultura i festa barrejades a parts iguals. Vostès poden posar els percentatges, sense patir, que nosaltres després ja afegirem una miqueta de sal a la cosa. Com que la història fallera del nostre poble és, de vegades, com el codonyat i, d’altres, com una paella de salsitxó (prenguen la broma pel costat dolç o amarg, el que més els convinga) sempre busquem en les fonts per veure com, qui, què i per què passaren els fets i els anys. I així tindre una opinió o un criteri per parlar. Que hi ha qui parla per no callar i més val ser manyós que manyut (això contava el meu iaio Blai, que déu el tinga en la glòria). Però no ens perdem per les rames que ben a gust estem llaurant. Parlàvem de les fonts. Aquelles en les que un pot capbussar-se per cercar història, persones i col·lectius. Aquelles en què podem indagar les situacions d’una època com a poble. Qui vivia? Què feien? Què passava? Referent a les falles, necessàriament, i ben agraïts, tot allò es

recollia anualment en una mena de llibre que, popularment, es va anomenar com a llibret de falla. Allò de llibret, la cosa té sorna, anava relacionat amb les mides que, habitualment, solia tindre l’artefacte. Els valencians som així. Què li hem de fer si fem broma de tot. Un gran invent, el llibret. No li ho podrem agrair prou en vida seua, la de vostès, a l’escriptor de Sueca Josep Bernat i Baldoví. Els situem. Abans de 1855, data en què apareix el primer llibret faller a València, més o menys com es va estendre després arreu de la ciutat, les explicacions dels monuments, es penjaven en pasquins solts alrededor del cadafal, segons conten les cròniques. Al de Sueca se li va ocórrer la idea d’ajuntar el grapat d’explicacions i posar-les enquadernades amb cordell i posar-les a la venda. Aquell va estar el germen dels llibres de falles. I si ens permeten opinar, molt bona idea, és clar. Però des de la publicació d’aquella primera edició de coets solts, en forma de versos esparsos recollida i posada a disposició de tot el món, fins a hui ha plogut a bots i barrals. Ha canviat molt la fesomia i configuració dels elements que composen aquests llibres. I tant que ha variat! Hem passat d’una retòrica merament poètica per criticar i escorcollar l’actualitat de cada època a, poden veure-ho així, la monumentalitat dels anuaris presentats en els anys que vivim. I, si déu ens allarga la vida, no sabem on anirem a parar. Ara per ara es fan treballs bíblics, enciclopèdics,

d’una categoria inqüestionable que traspua la dels escriptors que hi formen part de les diverses publicacions. Els editors fallers han evolucionat de la breu explicació del monument a compendis d’incomptables temàtiques. Els temps que fugen veuen pàgines dedicades a la taronja, a la inclusió, a allò estrambòtic, als colors... qualsevol motiu és suficient per dur endavant un projecte ecumènic bastant heterodox. Com diu Marià Mosquera tot parlant de son pare (qui va ser el pare de les falles carcaixentines i a més, vet quina cosa, comparteixen nom i cognom) en una part d’aquest opuscle que tenen a les mans “mon pare en les falles actuals no hi haguera combregat en absolut”. I per què? Potser un dels motius fos la derivació o canvi de l’essència en si mateixa del llibret faller. O l’evolució de la mateixa festa. Qui sap. Mai no li ho podrem preguntar al bo de Mariano pare. El que sí resta palès és que, siga com siga, els llibrets fallers ens han donat la visió completa, al llarg de la història, per entendre una mica més d’aquesta efemèride. Com dèiem abans, sense voler ser pesats, gràcies als quaderns de falles observem com hem crescut com a poble i societat. I tot, seguint al mestre Soleriestruch, “per l’amor de déu”. Perquè les coses millors de la vida són les que es duen a terme per amor. I no em diguen que no. L’amor, lectors, és allò millor que hi ha. Que no? Expliquen-nos vostès què és el que es sent per una festa que a la gent li costa diners, maldecaps, nits sense dormir i algun que altre disgust. Doncs no pot ser altra emoció que l’amor i l’estima. Per la terra, pel poble, per la cultura. Per tantes i tantes vivències i vides que es comparteixen i s’uneixen al mateix crit. I si damunt, la falla de marres té un bon premi el faller ja passa de l’amor a l’orgasme en menys de trenta segons. Si no ho creuen , proLlibret de la Falla Santa Bàrbara de 1948. El primer on escriu Vicent Mengual Puig. ven, proven a en-

dinsar-se en una comissió fallera. Ho sabem de bona lletra això per aquestes terres. Per l‘amor de déu s’han escrit moltes lletres en els llibrets de les nostres falles. I per la mateixa estima un cavalca entre sensacions diverses quan escriu, llegeix o edita. Però en tenir a les mans el resultat final, no sabem ben bé degut a què, molts ploren. D’emoció o d’alegria o, tant s’hi val, del que siga. Cadascú panye que nosaltres ja tenim prou en sostenir la pròpia vela. Les sensacions que hui es desperten en les persones que realitzen llibres fallers, de ben segur, no distarà massa de les que vivien aquells primers llibreters fallers de Carcaixent. I és ben fàcil que la idea d’uns i altres no case exactament ni estiga tallada pel mateix patró, però de totes totes que, el que notem ara serà semblant al que gaudien Arminyana i Canut, Soleriestruch, Mariano Mosquera i tants i tantes altres que han format part d’aquest reducte de gent que ens dediquem al noble art de construir llibres de falles. No s’ho prenguen malament, però ara cal parlar d’aquells que ens han portat als dies que ara corren, perquè ja saben que els dies corren i se’ns esmunyen de les mans; així que gaudisquen de la vida que qualsevol dia apareix Juanito el sotarraor i ens porta de la mà. Però tornem al que volíem. Si ara estem obstinats a seguir aportant el que podem per engrandir la història fallera del poble és, sens dubte, gràcies al treball i l’energia de la gent que ens ha precedit. I en aquestes feines que ens pertoquen cal parlar breument dels pioners i pioneres d’un art tan bonic com hilarant: el de fer llibres de falles.

Llibret de la Falla Santa Bàrbara de 1948. Un vehí es V. Mengual.

A Carcaixent n’hem tingut de bons. Segurament dels millors. Al llarg del seu temps foren requerits per a redactar, compilar i enllestir llibrets al nostre poble, però també a València, Alzira, Gandia, Xàtiva... un fum de localitats que demanaven els seus serveis. Hom pot veure-ho investigant una miqueta. Vinga, no se’n vinguen avall que no tot és brossa. Si és del seu gust nosaltres els en donem tres culleradetes. Com dèiem, a Carcaixent hem tingut bons escriptors i escriptores. Hem gaudit dels treballs d’impecables llibreters fallers. Autèntics factòtums de la cultura vernacla. Del paper de la dona en parlarem més avant. Però gràcies a l’evolució, les dones han pogut fer història en majúscules. I ací ho podran comprovar. En el llibre que llegeixen ara mateix, si no és el cas que han decidit parar i prendre un poliolet a la carcaixentina, es dona bona mostra del paper fonamental desenvolupat per lletraferits i lletraferides locals envers el món faller i la seua afecció a la lletra escrita i dita, també, en veu alta. No debades moltes de les composicions líriques mostrades en paper van ser declamades en públic, bé en presentacions bé en exposicions. També resta palesa la mostra de l’art figuratiu. No tot ha de ser paraula. Si era important allò plasmat en el pa-

Llibret de la Falla Jardín Montañeta de 1948. El primer on escriu José Hueso Aparisi.

per, no menys ho era la part gràfica. Més rudimentària si es vol entendre, però igual de necessària. En parla, igualment, l’exposat en l’opuscle. Per les següents pàgines desfilaran personatges que de segur han conegut. Almenys d’oïdes, potser. Qui no ha sentit parlar de Soleriestruch, de Mariano Mosquera, de Josep Arminyana i Canut? Per als acabats de vindre al món, si no en tenen notícia, ens plau que els coneguen a partir d’aquesta publicació. No obstant, també descobrim figures que han passat desapercebudes per a la gran història, però que han estat igual o més importants que els anomenats. Per diversos motius podem afegir. Coneixereu la vida i dedicació de persones com Milagros Montaner o Lisardo Talens. La primera va estar la pionera de les dones al nostre poble en l’art escrit faller. Va estar la primera dona que va escriure en un llibret de falles. Corria l’any 1955 (i ningú no el parava), deu anys després de recomençar la vida fallera local i quasi vint-i-cinc dels inicis. Fins que va aparèixer el seu nom signant un versos, mai abans havia escrit una dona. Potser, no tenim constància, publicaren d’amagatotis amb pseudònim masculí, una pràctica vergonyosa d’un temps fosc de la nostra paisatgística histò31

Llibret de la Falla Jardín Montañeta de 1948.

rica. Volem ser fins i pudorosos en dir aquesta afirmació. El que està fora de tot dubte és que va estar la que va iniciar el camí a totes les dones del poble per a que volgueren escriure en llibres fallers. Què hi ha de mal que una dona exalte o li diga versos a una altra? A que res? Doncs això mateix. Una dona pot dir meravelles d’una altra com un home d’altre. Au, no s’espanten. I ben a gust que ens quedem en aplicar-ho i explicar-ho. Del segon citat, Talens, va estar un tot terreny de l’art imaginatiu pictòric. Dibuixava, il·lustrava, treia somriures amb les caricatures que publicava (i les que no), construïa monuments com artista. Una revolució en el panorama cultural patri que es guanyava la vida amb una novetat de la revolució de la impremta: el linotip. No els descobrirem en aquest pòrtic tot allò que van dir, fer, crear, exposar i un fum de verbs més que dugueren endavant els il·lustres personatges dels quals parlarem tot seguit. Però sí cal dir que no foren els únics. Segurament que seran els noms que més recorden. Ben bé, atès com estan mirant-nos, dels pocs que sabran. Tot i

això, no van estar els únics i és necessari i imprescindible que coneguen, almenys els noms, dels qui estaran en una següent edició amb nous i noves aportadors a la cultura carcaixentina. La tradició de publicar llibrets al nostre poble comença, vegen el dit al principi, amb la primera falla. Una muntada de hui per a demà, com conten els escrits, però que llançà ja, al mateix moment, la primera edició fallera. Va estar cosa de Mariano Mosquera qui, amb tan sols 17 anys, va formar part d’aquell grup encapçalat pels Víctor Vayà, Lisardo Sotorres, Paulino Peris Escrivà, Enrique Mongort... que conformaren la falla “de los carpinteros de esta ciudad que dedican a su patrón san José” amb el tallista José Martí com a improvisat artista faller, el primer, de Carcaixent. El mateix any aparegué una altra publicació, la primera, que parlava de falles a la ciutat, però realment no va estar un llibret en els termes que estem exposant. Parlem de “El Buñolero” de Sebastián Zambrana. La pionera de les edicions dedicades a la festivitat, tot però, sense ser un autèntic llibre faller. De “El Buñolero” hem parlat vasta-

ment en altres articles i estudis. Vegen vostès, si volen, el que es va recuperar fa un temps, amb el mateix títol. A la biblioteca en deuen haver. D’ençà d’aquesta aventura van seguir les dels anys 1932 i 1933 així com la fallida de 1934. En aquest anys la composició va estar de la mà, de nou, de Mosquera. En acabat aquest període, i fins 1945, res. Foscor. I en tornar la llum en 1945 de nou reviuen els llibrets fallers. Ja és en aquesta etapa que s’incorporen nous escriptors al fet fallerístic. Així observem la incursió de noms que abans no hi eren. Josep Arminyana i Canut, Pascual Arminyana, Pascual Cucarella, José Hueso Aparisi, Vicent Mengual Puig, el mateix Mosquera, Soleriestruch, Milagros Montaner o Humberto Cuenca formen part de la nòmina de llibreters. Gent que els escrivia, redactava, componia i duia a imprimir. Fins i tot han hagut casos en què buscaven la publicitat els mateixos autors. Què pensaven que això de buscar publicitats per pagar el llibret era cosa de hui? No, per favor, és tan vell com la persona humana en el planeta terra. Moltes de les plomes que apareixien en els

llibres fallers eren assídues d’altres publicacions locals i comarcals de l’època. Si tenen a mà el llibre “Antologia” de Soleriestruch llegiran versos i proses d’aquests escriptors. Des de Pascual Cucarella amb la seua “La Llocà” fins a les dècimes de Mengual per descriure els oficis de Carcaixent (el femater, el drapaire...) o els retrats costumistes de Hueso al voltant de l’horta carcaixentina, les festes d’octubre i els gojos a la Mare de Déu. Comptat i debatut, al llarg d’una trentena d’anys, que es diu prompte, aquestes foren les persones que es lliuraven 33

Llibret de la Falla Plaça Marqués de

a la cultura fallera en forma la Calçada de 1945.

literària. De fet, existí durant uns anys el premi als millors llibres de falla, a les millors explicacions, bàsicament. En eixos temps corrien bufetades per aconseguir una mica d’èxit de ploma. Però tot amb bona harmonia. Si un any guanyava un, l’altre s’encoratjava i guanyava el següent. Coses molt normals. Vostès ja ens entenen. De les seus mans van eixir mítiques explicacions i donaven bona mostra dels successos gaudits o patits al llarg de l’any viscut. Posaven un grapadet de sal a la vida del poble. De la mateixa manera que parlaven de la política local, molt veladament (és clar), també dissertaven sobre l’economia, l’estraperlo, dels comerciants, de la taronja, de les gelades, de riuades i de tantes i tantes coses. Fonamentalment bastien el guió de la falla i l’explicaven. Amb la relació i explicació del que conté la falla (així ho anomenaven) com a base culinària i amb l’adob de presentar els membres de la comissió, les falleres de la cort, la fallera major, els versos corresponents, el programa d’actes, versos esparsos criticant o parlant o exaltant fets i personatges locals i la publicitat aconseguida, servien en safata d’argent uns llibrets es-

plèndids. Ara que hem parlat en termes gastronòmics ens ha entrat fam. Ara tornem, que l’arròs es gela. Que ho mengen bé. Reprenem. I si els sembla, acabem. Totes les persones de les quals llegiran a continuació, i evidentment, de les que estudiarem en un futur, tenien en comú el talent. Més de tres quintals en portaven a sobre. En posseïen a arroves. També confluïen en la predisposició, les ganes, la intel·ligència i, sobretot, en la capacitat de fer fàcil i popular el que a molts els semblava inassolible: la cultura. La posaren a disposició de la gran majoria de gent del poble. L’oferien des dels escrits, però també des de l’acció. No cal deixar de banda que, molts d’ells, compartiren entusiasme i alçaren projectes culturals per al poble. Des del Cercle el Moreral fins a teatre. Fins i tot amb companyia pròpia, com és el cas de la Compañía de teatro Mariano Mosquera. Totes i tots foren pioners, per uns o altres motius, en el camp faller local. Virtuosos de la creació en estat pur que mostraven les produccions el millor que sabien i les dificultats dels temps els deixava. Perquè no em negaran vostès que foren temps durs.

Els anys quaranta, cinquanta i seixanta del passat segle la gent les va passar malament. No tots, diran. Cert. Però la gran majoria sí. Doncs els nostres il·lustres personatges van quedar gravats en la memòria del poble per la seua contribució a la democratització de la cultura fallera. La van transmetre i li donaren l’espenta necessària per a les futures generacions. Els Arminyana, Soleriestruch, Talens, Mengual, Hueso, Montaner, Cuenca, Cucarella... amb menció especial a Mosquera com a iniciador de les falles carcaixentines i primer llibreter oficial del poble, van plantar, fa quasi cent anys, la llavor. Una llavor que va arrelar. Van regar cada any el terra per a que cresqués. I així va ser. La tradició del llibret ha seguit i ha anat més enllà. Ha traspassat els límits que, segur, ni es plantejaven en les dècades abans referides. Ha evolucionat enormement (això dona per a altre debat i escrit). I amb el pas dels anys ha encabit a molta més gent. Homes, dones i xiquets. De fet, molts dels que estaran llegit, cap en allò possible, han format part d’algun grup faller i han estat en el llibre, han escrit, etc. Tot això va ser gràcies a aquells iniciadors. Ho pot tindre clar que sense ells no hauríem arribat al que hui coneixem. Han passat anys i panys, però el seu treball va ser necessàriament fonamental per a que ara seguim escrivint pàgines i pàgines sobre història, falla, cultura i festa. Els llibres fallers han canviat molt el fons, la forma, el continent i el contingut. Potser ara es parla menys del monument i més d’altres realitats. Potser els d’ara són més destinats a la imatge. Potser es viu de la immediatesa i s’agafa d’una altra manera el plaer per la lectura. Potser els gustos de les èpoques van canviant. Tot són suposicions i hipòtesi que no resoldrem. Però, en el moment d’afrontar l’elaboració del llibret de cada any, hi ha un rerefons innegociable i innegable que no canvia i no es qüestiona ni amb els anys ni amb els panys: l’estima per la gent, pel nostre poble, per la cultura i, a sobre de tot, l’estima per la falla, en particular, i per les Falles en general. Com veuen, tot per amor. Ells i elles van sembrar. Plantaren la llavor, la cuidaren i la van oferir per a que més gent s’unira i la cultura fallera pol· linitzara el poble de Carcaixent. Eixa llavor, podem dir, ha germinat. Una llavor germinada.

Gema Amores Albelda Fallera Major 2024

stimats fallers i falleres, amics i amigues, benvolguts tots:

En acostar-se la primavera, arriba el moment més esperat per tots els valencians i fallers. Prepareu-vos perquè arriben els dies on deixem de costat tot allò dolent i només ens queda gaudir de l'ambient faller que el poble carcaixentí ens té preparat.

Jo, com a màxima representant d'aquesta gran família, us demane que gaudim de cada segon d'aquest any perquè estic segura que fareu tot el que estiga en les vostres mans per a que siga un any inoblidable al vostre costat! Aneu preparant les pintes, els adreços, els vestits de valenciana i el torrentí perquè fallers... ARA SÍ! Comencen els dies més frenètics de l'any. Agafem aquests dies amb energia i gaudim com només nosaltres, els fallers de les Dies sabem fer. Visquen les falles i que visca per sempre la FALLA PLAÇA DE LES DIES!

Gema

Escaneja i escolta

LA COMISSIÓ MAJOR

Albelda de la Concepción, Beatriz; Albelda de la Concepción,

Dolores, Albelda de la Concepción, Mª José; Albelda de la Concepción, Mónica; Albelda Gimeno, Carles; Albelda Gimeno, Lucía Isabel; Albelda Mas, Alexandre ; Albelda Oliver, Rafael; Albelda Sánchez, Nerea; Albelda Vallés, Juan Carlos; Albelda Zubiri, Blanca; Albelda Zubiri, Núria; Albelda Zubiri, Paula; Amores Albelda, Adrián; Aparicio Picot, Belén.

Barbajosa Albelda, Emilio; Barbajosa Pérez, José Luis; Benavent Andrés, Aitana; Benavent Ciancotti, Cristina; Benlloch Pérez, Vicente; Bermúdez Castañeda, Mª Fernanda; Besprozvannyi, Maxim; Bosch Cuesta, Cristina; Bosch Cuesta, Patricia; Brito Colomer, Adrián. Calatayud Vernich, Joan; Camarena Santo, Juan Luis;

Carmona Armiñana, Iris; Castelló Agulló, Màxim; Catalán Benavent, Javier; Cepero Díez, Esther; Chorro Gil, Teresa; Ciancotti Oliver, Lucía; Clari Pau, Héctor; Cogollos Doménech, Elena Del Mar; Cucarella Gimeno, Adela; Cuesta García, Carlos; Cuesta Ivars, Juan José; Cuesta Taléns, F. Javier; Cuevas Ortega, Francisca.

De la Concepción Armengol, Josefa; De la Concepción Pérez, Ignacio; De la Natividad Ruiz, José María; Dolz Ferrer, María; Doménech Alabor, Andrés; Doménech Colom, Andrés; Doménech Colom, Gloria; Doménech Fuster, Elena Del Mar. Escandell Oria, Alberto; España Albelda, Antoni; Esplugues

Torres, Inmaculada.

Fernández-Pacheco Muñoz, Ana Isabel; Fernández-Pacheco Muñoz, Inmaculada; Ferre Crespo, Marta; Ferrero Rodríguez, María; Forner Cubells, Carolina; Francés Perona, Néstor; Frías Martínez, Juan Carlos; Fuster Tormos, Sara.

García Mingo, Nina; García Muñoz, Pablo; Gimeno Salom,

Mª Teresa; Giner Boj, Alexandre; Gomar Catalá, Thais; Gómez Esplugues, Juan Carlos; Gómez Vayá, Mª Isabel; González Vázquez, Lucía.

Ivars Valderrama, Raquel.

Lafuente Sanchis, Pablo; Leiva Pérez, Héctor; León Ibáñez,

Ester; Llorca Armengol, Ignacio; López Bordes, Raquel; López González, Tatiana; López Llorens,Laura; Luján Torró, Aguas Vivas.

Marco Orengo, Rubén; Martí Martorell, Pere; Martínez

Carrión, Ernesto; Martínez Sansaloni, Joan; Mas Camarena, Sergio; Masià Pancorbo, Lluís; Monrós Escandell, Blanca; Montagudo Calatayud, Ana; Monzó Fillol, Carla; Morant Cogollos, Ignaci; Moscardó Martínez, Yazmina; Muria Olivares, José Miguel.

Nebot Calderón, Ana; Nuño Bernabeu, Melissa. Oliver Fernando, Pablo; Orquín Moscardó, Eduardo. Peñalva Nicolau, Miguel; Peralt Sampedro, Pascual; Pérez

Hill, Núria; Peris Vallés, Lidia; Peris Vallés, Patricia; Pons Hernández, Héctor; Puig Andrés, Carlos.

Ramos Vila, Pere; Reula Carrillo, Paula; Robles Bono, David;

Robles Bono, Fernando; Robles Bou, Álvaro; Román Urrutia, Christopher.

Sala Pascual, José Luis; Salom Calatayud, David; Santacreu Rubio, Vicente Daniel; Serra Moreno, María; Serra Oltra, Lourdes; Sierra Soler, Marc; Signes Albelda, Carles; Suárez Tomás, Roxana. Taléns Estarelles, Clara; Taléns Estarelles, Cristian; Taléns

Llinares, Melania; Taléns López, Ysamar; Texias Melero, Manuel; Tormos Fons, Carmen.

Vallés Castells, María Del Carmen; Vidal Barberá, Adriana

Sara; Vidal Barberá, Ana Mª; Vidal García, Álvaro; Vidal Navarro, María; Vila Calabuig, Sandra; Vila Sanmiguel, Laura.



Amar és voler salvar quelcom de la mort. Així ho han dit. Aquest és un llibre fet per amor. Jo no hauria sabut fer-lo d’una altra manera…



Eduard Soler i Estruch Per Inmacula Albelda Bixquert 45

Soleriestruch vist per Ricardo Carrillo



Era un home bo, a més d'un bon home



duard Soler i Estruch (Soleriestruch), va nàixer el 9 de maig de 1912 a Castelló de la Ribera (València), fill de N’Eduard Soler i Borderia, i de Na Teresa Estruch i Martínez. El seu pare es dedicava a la venda de marbres i este treball li portava a viatjar constantment per tot el país per a poder comprar-los, per este mateix motiu, es van traslladar a viure a Carcaixent, sent molt xicotet N’Eduard, fixant la seua primera residència en un habitatge al Jardí de l’Alegria. Es va casar amb la carcaixentina Ana Tormo Hernández, el 7 de desembre de 1943, i d’este matrimoni van nàixer dos fills, Ana María i Eduard. Vaja per davant les paraules que a ell dedica el professor - Catedràtic de Dret José María Boquera: “N’Eduard, va nàixer a Castelló de la Ribera, és mestre en carcaixentinisme, perquè el carcaixentinisme és un sentiment, no una condició jurídica.

Eduard Soler i Estruch

Hi ha qui naix a Carcaixent, i no és carcaixentí. Hi ha qui naix fora de Carcaixent i sí que ho és. El carcaixentinisme, com tots els sentiments naix, pot augmentar, disminuir i morir. Alguns ho tenen ben desenvolupat i saben transmetre-ho o contagiar-ho. Este és el cas de N’Eduard. Els pobles tenen cos i esperit. El cos d’un poble resulta fàcil veure’l. Ho veiem en apuntar-nos al carrer. Però el seu esperit, com tots els esperits, és invisible i són els artistes els que el senten amb més facilitat. L’esperit d’un poble el crea la història, nia en el cor dels homes i s’aprecia en la convivència. N’Eduard ha sabut descobrir l’esperit de Carcaixent, abrillantar-lo i comunicar-nos-el. Té mirada d’artista, però també voluntat de mestre”.

A Castelló de la Ribera va fer el batxillerat, sent molt jove va descobrir la seua fascinació per la lectura, no abandonant mai esta afició. Va cultivar quasi totes les arts, convertint-se en un tot terreny de la cultura: escriptor, professor, bibliotecari, cronista, conferenciant, il·lustrador, dibuixant, pintor, tertulià i poeta. Però en el seu interior sempre ha estat molt present l’ànim d’investigador que el va portar a passar llargues hores i part de la seua vida consultant nombrosos arxius, museus i biblioteques per a continuació narrar-nos fets, esdeveniments i vivències d’homes que van fer història. N’Eduard, va estudiar en la Universitat de València, Ciències Exactes, durant eixos anys, va descobrir als autors clàssics castellans, sobretot als de la “Generació del 98” pels quals ha sentit una gran admiració; després va anar a Barcelona a estudiar Arquitectura i faltant-li poc per a acabar

Soleriestruch anomenat fill predilecte

la carrera, va haver d’incorporar-se al servei militar, esclatant la Guerra Civil, i per trobar-se en zona republicana va ser destinat amb el grau de tinent a Torremolinos (Màlaga), on va estar tres anys en les trinxeres. Coincidint amb Xavier Casp, figura fonamental de la cultura valenciana de la postguerra, i qui l’any 2001 va formar part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Acabada la contesa, en 1939, i per ser oficial de l’exèrcit vençut, va ser jutjat i empresonat en un camp de concentració durant tres mesos. I com el que guanya, mana, l’Estat li va suspendre la carrera. De retorn a Carcaixent, va impartir classes particulars de matemàtiques que va compaginar amb altres treballs com van ser el de delineant o comptable en el magatzem de taronges de Cañelles on treballava també el seu sogre, així com a l’Ajuntament, una temporada curta, sent alcalde el Sr. Gomis. Va dedicar la seua vida a la docència, impartint-la en col·legis privats religiosos, sent mestre en els frares, Pares Franciscans del col·legi de Sant Antoni de Carcaixent, i també a Alzira i a Algemesí; així com una substitució per baixa d’una professora durant set anys en l’Institut Rei En Jaume d’Alzira, impartint matemàtiques i dibuix. Tornant després d’eixos anys al Col·legi de Sant Antoni fins a la seua jubilació. La dedicació a l’ensenyament, li va permetre compaginar la seua vocació per la literatura, la història i la pintura. L’activitat com a escriptor, la va desenvolupar a través de més d’una trentena de llibres, poemes, relats, articles, obres de teatre i fins i tot llibrets de Falles. Molt prompte va començar la seua trajectòria com a narrador, al principi, els seus escrits els enviava a editorials i revistes de Madrid i és en 1942 quan es va publicar el seu primer conte, “Amor por correspondencia”, en el setmanari il·lustrat Tajo; consistia en un relat curt en el qual va utilitzar el Soleriestruch en una entrevista en Carcaixent TV

Eduard Soler i Estruch

pseudònim de “Sadeljair”, des d’eixe moment ja no va deixar de publicar llibres i articles al llarg de més de cinquanta anys. El 14 d’octubre de 1944, a Carcaixent, va aparéixer la Revista del Front de Joventuts, edició Estil, sent el redactor d’esta el mateix N’Eduard, i encara que va durar poc, va tindre bastants seguidors. En ella, s’informava de notícies locals que es consideraven interessants, i Poema El campanar del meu poble. Imatge Juanjo Puertos que feien referència també al món de les falles, intentant donar impuls a la festa; i a mode de reflexió N’Eduard, va donar la següent notícia: “A punt de tancar la nostra edició ens comuniquen que un grup d’esforçats joves, vetlant pel prestigi del seu poble intentaran la gesta de celebrar les falles l’any que ve. Déu vulga que no isquen defraudats de la seua empresa. “Estil”, oferix les seues pàgines a tota propaganda que tendisca elevar el nivell artístic que el prestigi del nostre poble exigix”. Ja l’any 1948, va participar de forma més directa en el món faller; en la Falla de la Plaça de José Antonio, que plantava monument per segon any. Any que com deia el saluda del llibret, s’han banyat els garrons i la gola per fer una falla d’admiració.

Era coneguda com la falla “dels cabuts”, perquè així es van autoanomenar des del seu naixement, i volien arribar a conquistar els millors premis en les falles carcaixentines, això ho sabem a través del seu llibret, l’elaboració va ser fruit del treball de N’ Eduard. En 1950 va publicar a Carcaixent el llibre “Estampas biográficas de la Villa de Carcagente”, on narrava escenes locals d’èpoques passades, però vistes des d’una òptica sentimental i no històrica, i així ho explica en el capítol dedicat a la Troballa de la Verge: “Va ser un setze d’octubre… Any del Senyor de mil dos-cents cinquanta… Ningú diga els segles transcorreguts! En el fluir del temps – que tan mansament discorre, tan sense adonar-nos -, què és un segle si no una partícula de temps… sense gens d’importància? A més: Què sap el cor d’això que anomenem temps, si hi ha instants d’inacabable eternitat i segles que en un segon caben…?” Al principi els articles de Soleriestruch, eren escrits en castellà, encara que molt prompte va començar a fer-ho en llengua valenciana, perquè segons manifestacions pròpies, era una necessitat d’identificar-se de manera natural amb la llengua que utilitzava i no amb una llengua apresa en el col· legi que no era la materna, revaloritzant i recuperant així la seua llengua. És llavors, quan entra en contacte amb el poeta i gramàtic Carles Salvador, un dels principals promotors de la normalització ortogràfica a la Comunitat Valenciana i qui va promoure dins de Lo Rat Penat els cursos de Llengua i Literatura Valenciana, materialitzant-se així el canvi en presentar una narració en el primer concurs de contes de Nadal que va celebrar la societat Lo Rat Penat, guanyant el primer premi. A conseqüència d’este premi, es va retrobar amb Xavier Casp, que codirigia al costat de Miguel Adler, l’Editorial Torre i en ella, va publicar el seu primer llibre en valencià, que va dedicar als monestirs: “El territori i la comunitat d’Aigües Vives”, i posteriorment també ho faria sobre el monestir de la Murta (1979) i el de la Valldigna (1980).

Eduard Soler i Estruch

A més era amic d’Emili Beut, que va ser president de Lo Rat Penat, i de Felipe Garín Ortiz de Taranco, historiador de l’Art i impulsor del museu de Sant Pius V de València, solien trobar-se moltes vesprades a casa de N’Eduard i mantindre, llargues tertúlies i xerrades, de segur impressionants. Per David Vidal, coneixem (Història de les falles de Carcaixent. Volum 1 Des dels orígens fins 1981), que les falles en “els anys cinquanta arranquen el seu camí a Carcaixent amb l’aparició d’un col.lectiu que va aplegar als lletraferits i artistes de la ciutat sota una mateixa associació. Estem parlant del centre de cultura El Moreral. Impulsat per Mariano Mosquera Navarro, Eduard Soleriestruch i altres, El Moreral va centrar la vida cultural de la ciutat al llarg de dos anys, i va suposar una plataforma essencial per a que molts dels pintors, escultors, escriptors i altres artistes de Carcaixent foren coneguts per la ciutadania i pogueren exposar les seues obres”. En 1961 i 1962, N’Eduard va ser autor del llibret de la Falla del Mercat de Carcaixent, signant-ho amb el pseudònim “E.S.E.”,

Llibret de la Falla del Mercat, 1962

Llibret de la Falla José Antonio, 1962

i del llibret de la Falla de la Plaça de José Antonio que ho va fer com “RELOS”, així com també va ser autor del llibret d’esta última falla l’any 1963; característica constant de l’autor, al qual agradava utilitzar altres noms, igual signava com a “E.S.E.” que com “Relos” (Soler, a l’inrevés), principalment en els escrits de col·laboracions en la revista Estil i en Llibrets de Falles. I ocasionalment, també ho va fer amb el nom de “Odraude-Struch” (Eduardo a l’inrevés), o “Sadeljair”, seguint el deixant dels seus companys Pascual Arminyana que signava com a “Cuansevol”, o de Mariano Mosquera que ho feia com “a un ripiero de porche” o “Marianet” o “un poeta de secà”. Després ja ho va fer com Soleriestruch. La seua professionalitat, li va portar a formar part d’un grup de tertulians que participaven en programes de ràdio en la Cadena SER i que emetien setmanalment els dissabtes, en ell, estaven convidats homes cultes; i l’any 1947, també va participar en un programa cultural en Ràdio Alzira, dedicat a les inquietuds intel·lectuals i artístiques. Part de la seua obra històrica i literària, podem conéixer-la a través d’articles, que a partir de 1943 i durant més de vint anys enviava com a col·laborador al periòdic Las Provincias, o a través de publicacions locals com eren els llibres de Festes que anualment editava l’Ajuntament, o en la Revista Sénia, també de caràcter municipal, on tenia una secció fixa. Però sens dubte, la seua obra més ambiciosa va ser publicada l’any 1977, “Carcaixén, biografia d’un poble de la Ribera Alta”, en ella aportava una informació molt rica i abundant sobre la ciutat, sobre fets històrics, sobre els seus carrers o sobre els seus habitants, havent de destacar que el seu domini en el dibuix

Eduard Soler i Estruch

va quedar plasmat en el llibre, així com el seu amor per Carcaixent: “Amar és voler salvar quelcom de la mort. Així ho han dit. Aquest és un llibre fet per amor. Jo no hauria sabut fer-lo d’una altra manera… No sé si és un llibre per a tothom, En tot cas, jo no voldria haver fet un llibre per a minories. És ben possible que lector i autor no anem d’acord del tot al llarg dels capítols que el componen. Cap també en el possible, que no casen les imatges del Carcaixén descrit i el que cada lector duga dins d’ell. Perquè havien de casar?. Si de vegades els mateixos ulls no tornen a vore unes mateixes coses de la mateixa manera…! Oferisc un Carcaixén vist per mi i somniat per mi. Ben entés que somniar, en aquest cas, no vol dir abandonar la realitat i pujar-se’n als núvols. Es tracta pel tant, d’un Carcaixén viscut, creat i recreat per mi, amb tota la força de la meua sang i del meu esperit. D’un Carcaixén que ací pren cos i vida i gràcies al qual Carcaixén és per a mi, i jo soc per a Carcaixén”. La seua passió per la història, li va portar a ser nomenat cronista oficial de les poblacions de la Ribera Alta, La Pobla Llarga i Càrcer i de la l’Alcora, a Castelló.

Guanyador de nombrosos premis i distincions, especialment el de “Flors Naturals”, que era un certamen poètic en llengua valenciana, en ell es premiava al poeta més destacat entre els concursants. Se celebrava anualment organitzat per l’associació cultural de Lo Rat Penat, sent este premi, el més important del certamen dels Jocs Florals. Corria l’any 1982 i Soleriestruch, ens delecta amb una altra de les seues obres “Carcaixén: Antologia”, editada per l’Ajuntament, on recollia diferents relats, poesies, articles, cròniques i escrits elaborats per autors insignes de Carcaixent, com van ser entre altres, Salvador Bodi o Francisco Fogués i d’amics i contertulians de la seua època, Victor Oroval, Salvador Carreres, Josep Armiñana i Canut o Antonio Pla, o com ell recull: “Es tracta, com diu l’encapçalament, d’una Antologia. Més o menys encertada, però d’una Antologia. És el nom utilitzat per a parlar-ne d’eixa mena de florejada que es fa al campet on van obtenint collites d’anèmica rentabilitat ecnòmica, eixes criatures que, amb problemàtica fortuna venen dedicant-se a la cosa eixa de “la mania literària”.

Nosaltres hi som també en aquest cas, encara que ens estiga lleig dir-ho… I després d’escriure allò que s’escriu, ve allò de voler publicar-ho, que no estaria gens bé deixar a la gent dejuna d’allò que amb l’ajuda i les carantoines de les muses s’ha pogut “elaborar”. És llavors quan la Providència materialitzada en un Programa de Festes, ens ofereix unes pàgines acollidores perquè anem “esboleant-ho”… amb l’anuència, el plácet, l’aquiescència, el beneplàcit i el generós –bota cec, que ve una sèquia!- consentiment de les Comissions de Festejos. No tenim perdó de Déu! Als programes aquests, com se sap, es publica de tot: de bo, de menys bo i fins… de quasi bo. I es tracten temes variadíssims i a la que isca allò que Déu vullga. S’hi publica de tot i de tot hi ha com a la vinya del Senyor i a la Plaça Rodona de València. Que bé!”. “I ja res més, Confiar en que els parega bé la seua publicació i troben agradívol l’anar llegint-lo. Així que moltes gràcies i… “avàn i avàn” com diuen els de Borriana”. L’any 1992, sent alcalde En Pasqual Vernich i Talens, l’Ajuntament de Carcaixent, li va atorgar el títol de “Fill Adoptiu”, en un acte que es va celebrar al mes d’octubre, intervenint en el mateix, l’insigne Catedràtic José María Boquera i Oliver, qui va ser alumne de N’Eduard, exaltant els valors del nostre veí, i com bé deia: “… el front de joventuts li demanava la seua col·laboració per a la revista Estil, i ell li enviava articles i dibuixos. L’Ajuntament, de majoria socialista li’ls ha demanats per a la revista Sénia i ha fet el mateix. Poc li importava qui li’ls demanara fora de dretes o d’esquerres, franquista o republicà, ell el que veritablement volia era fer cultura, i va ser sempre una persona accessible a tota la gent que li demanara la seua col·laboració”. Oscar Wilde, va dir: “Qualsevol pot fer història, només un gran home pot escriure-la”. I així ha sigut com dels molts llibres que ha publicat Soleriestruch

Eduard Soler i Estruch

i com a estudiós de la nostra història local, devem destacar la seua obra sobre “La Marqueseta”; figura molt important per a tots els carcaixentins. Obra que va ser presentada el 23 d’abril de 1993, a l’Auditori Municipal de Les Dominiques de Carcaixent, on el mateix N’Eduard va manifestar:

“Presentem un llibre a Carcaixent, pensat en Carcaixent, escrit a Carcaixent i venturosament nascut a Carcaixent. Es tracta d’una obra teatral que cada carcaixentí escenifica al seu aire”. Pasqual Vernich i Talens, d’ella ens diu:

“Hi ha moltes maneres d’escriure la història i moltes històries que es conten del mateix fet. Potser poden contindre totes alguna cosa de veritat, però solament perduren aquelles que ens acosten a l’essència de la vida i de l’existència”. L’obra comença amb una dita popular: - Carcaixenins, jo soc aquella “Marqueseta”… El poble m’ha estimat i hui, em canta un Poeta Corria l’any 2000, un 27 de gener, la corporació municipal, sent alcaldessa Na Lola Botella i Arbona, va acordar per unanimitat que li fora concedida la medalla d’or a títol pòstum en un acte públic i solemne. En el llibre El Bunyoler (2022), el director teatral Antonio Gimeno, ens fa una reflexió sobre què representa ser una persona insigne, important i gran (com ho va ser N’Eduard), i ho fa de la següent manera: “Els millors són els que deixen emprentes i resten per sempre en el cor i en la memòria de la gent, tot deixant un llegat que pot generar canvis en el futur”.

Això era N’Eduard, un il·lustre carcaixentí que ens va ensenyar la vida dels carcaixentins; que ens narrava l’origen, els oficis, els paisatges, els costums, les vivències quotidianes de la nostra ciutat amb una lleu sornegueria intrínseca. Al costat d’ell, hem aprés a voler la nostra terra i a la nostra gent, les nostres tradicions i costums, la nostra manera de viure i fins i tot de morir, i una particular forma de percebre, escriure i endinsar-se en els esdeveniments històrics. Era un home vital i amb ganes d’aprendre constantment. Per a aquells que no l’han conegut, quan se’ns parla d’ell, ho fan descrivint-li com un home bo, un home savi…, un mestre que aconseguia que estimares, apreciares i respectares la història, la teua història. N’Eduard, ha sabut descobrir l’esperit d’un poble, Carcaixent, i a més comunicar-lo. La seua manera particular d’apreciar els fets, i després narrar-los amb la seua mirada personal, fa que el lector somriga, i així ho veiem en el seu llibret de “La Taronja i els qui la Treballen”, escrit en 1981 i dedicat als actes en commemoració al Bicentenari de la Taronja, que es va celebrar en aquell any a Carcaixent: “Este llibret –a llibre voran que no arriba – és com una medalleta

d’or que jo, qui no soc argenter, he volgut encunyar, per contribuir d’alguna manera a commemorar aquest BICENTENARI DE LA TARONJA que enguany s’escau. Ni vostés ni jo, ningú de tots, tindrem ocasió de celebrar-ne un altre. I perquè el temps esborra moltes coses, he cregut que calia la pena, mereixia la pena, deixar-ne constància escrita del pretèrit quefer de tots aquells que ens han precedit en l’honrosa tasca de prestigiar el nom de Carcaixén. I d’escampar-lo per tot arreu del món…” No podem deixar d’esmentar la quantitat de llibres que ha publicat Soleriestruch amb la seua ploma inesgotable lloant als pobles veïns de La Ribera: "Alzira al Cor”,

Eduard Soler i Estruch

“Les comarques de la Ribera”, “La fira de Castelló”, “Refranyer de la Ribera”, “La conquesta de València”, “Tríptic poètic a la Mare de Déu de la Murta”, “L’Alzira del Rei en Jaume”, etc… Per a finalitzar, i no oblidant que este article forma part d’un Llibret Faller, on tan unit va estar el nostre professor al llarg de la seua vida, seria imperdonable deixar d’esmentar el llibre que ell ens va llegar a la Falla Plaça de les Dies, a l’any 1977 i il·lustrat pel seu amic Lisardo Talens, amb una edició de set-cents exemplars que van ser personalitzats amb el nom de cada faller en la coberta, i que va titular “Humor Carcaixení”: “Aquesta és la crònica modesta d’uns fets sense transcendència, protagonitzats per una gent sense importància. Les persones importants, ja se sap… Les persones importants tenen ja qui d’elles se n’ocupe; qui s’encarregue de consignar allò que foren i feren, a les pàgines d’uns llibres molt respectables, d’aquells que “gasten” molt bones tapes i uns lloms ben opulents i lluïdors… Les persones importants, a més a més, són de sobra conegudes. L’estudiant més negat sap sempre alguna cosa de Cesar i Viriat, de En Pelaio i els reis Catòlics, de Felip II i de Napoleó, de Ferran VII i… sa mare.

Què és el que se sap però, de Judes i Maniu, de Bambolla i Belfo Piloso, d’Argilaga, Rialla, Masseu, El Caimà, Cames-Verdes i Toni “el bendito”, de Para-Trens i Viruta i Gos Batejat, Barretes, El rei de la Pana, etc., etc.? Pot dir-se ben bé que no res. I com ha de saber-se si mai d’ells no s’ha escrit res a cap banda?. I malgrat això, tots ells marcaren una “imprompta” al nostre viure local; tots ells causaren un “impacte”; tots ells foren portadors d’un missatge… per dirho com diuen els de la tele, ràdio i similars, del mateix trellat Mai ningú d’ells fon, gràcies a Déu, gent d’aquella que en diuen seriosa… en tot l’ample mal sentit de la paraula. Tingueren, encara com, eixa sort. Foren a

més a més, tan modests i de tan poquetes pretensions què, tot i l’ingeni i el coneixement manifestats al llarg de la seua vida, mai no els donaren, ni tampoc ells mai no sol·licitaren, plaça, ni càrrec en cap organisme “oficial”, d’aquells que demanen trage negre a les solemnitats i un parell de guants per agafar com cal la bengaleta. Calia esmenar un poc aquesta omissió; intentar salvar-los de l’oblit… És allò que volem fer… perquè entenem què, tant com el bastir un pont, arreglar un camí, pavimentar un carrer, plantar uns farols o fer-los la… santíssima als veïns, importa també ficar al viure apagat i anodí de la gent, el pessiguet de sal d’un acuempremtait graciós, capaç de fer brollar un somriure. Que no tot en la vida a d’ésser treballar i… altres coses; menjar i beure; que de vegades, tant com el pa nostre de cada dia, importa potser, l’anar cara a la taula, duguent una bona glopada d’alegria al cor. Estimem pel tant que s’ho mereixen, i que val la pena… A la memòria de tots ells s’escriuen aquestes històries… Històries sense cap transcendència, de gent sense importància!. I que tot siga per l’amor de Déu”. N’Eduard Soler i Estruch (Soleriestruch), ens va deixar un 18 d’octubre de 1999, i va ser l’última pàgina que va escriure; i com ell, no ho va poder fer, ho fem nosaltres en este Llibret: N’Eduard, aquell dia va eixir de l’hospital, on es trobava ingressat per les seues malalties, quan va arribar a casa, li va demanar a la seua filla Ana María que li traguera de l’armari el seu trage i una camisa blanca, les sabates marrons, -les negres, no s’anaven a veure, “perquè me’ls taparen amb les entreteles”-, en això, va entrar el seu net i pregunta: - Què passa iaio? Contestant la seua mare: - El iaio, que vol que li traga una corbata - Però mamà, el iaio no s’està morint ! Iaio, vols que et deixe la meua corbata de Mickey Mouse? Contestant-li N’Eduard: -Xiquet, no, no, l’ocasió no ho requereix, això és més seriós, bastant més seriós. La seua filla va traure una corbata i li va preguntar: -Pare està bé el modelet? Al que li va dir, molt bé.

Eduard Soler i Estruch

-Ara deixa-ho tot ací ben penjat que no tardaré molt a gastar-ho. Ana, li pregunta: -Pare, com saps que t’estàs morint? -Mira filla meua, abans tenia molt de dolor a les cames, i ara ja no em fan mal, note el meu cos com adormit-se. -Pare, i ara què fem? I N’Eduard li va contestar: -Filla tens ací el cassette de Nana Mouskouri? Posa’m el Nabucco que vull escoltar-ho, però que siga el de Nana Mouskouri, eh! Quan es va acabar la cançó, Eduard Soler i Estruch (Soleriestruch) ens va deixar. Ens acomiadem un dimarts, i com ell bé diria: “a Carcaixent, era dia de mercat!” “Era un home bo, a més d’un bon home… Un bon amic entre els millors amics que teníem a Carcaixent, a la qual ell volia tant com voler-la puga el que més la vullga. Un enamorat de les coses nostres. Excèntricament simpàtic; sincer, sense replecs d´hipocresia de cap mena; notablement efusiu… Ja no és al món dels vius. Viu però al fons del cor de tots els que l’estimàvem…”.

Soleriestruch en la càmera de R. Carrillo.

Fons bibliogràfic: -ARXIU MUNICIPAL DE CARCAIXENT -BOQUERA OLIVER, JOSÉ MARÍA. El Magisterio de Don Eduardo Soler i Estruch. Carcaixent en Festes, 1993 -GARCÍA HINAREJOS, DOLORES. Bibliografia de Soleriestruch. Festes Majors i Patronals,1999 -GRUP D’ESTUDIS FALLERS DE CARCAIXENT. El Bunyoler. Presentacions Falleres de Carcaixent. Junta Local Fallera, 2022 -REVISTA GENT. Adéu Mestre. Homenatge a N’Eduardo Soler i Estruch. Festes Majors i Patronals a Carcaixent, 2000 -SALOM ENRIC. Eduardo Soleriestruch. La passiò per llegir, la passiò per escriure. Festes Majors i Patronals, 2013. -SOLERIESTRUCH: -Estampas Biográficas de la villa de Carcagente. Fábregues Impressor, 1950 -Alzira al Cor. Estampes de la vila i la ciutat. Tallers gràfics de Cartonajes Suñer, S.A., 1976 -Humor Carcaixení. Impremta Salom, 1977 -Carcaixén. Biografia dún poble de la Ribera Alta. Impremta Nàcher Valencia, 1077 -La Taronja i els qui la treballen. Impremta Juan de Juan, Algemesí, 1981 -Carcaixén, Antologia. Ajuntament de Carcaixent, 1981 -La Marqueseta. Ajuntament de Carcaixent, 1993 -TESTIMONIATGE DE LA SEUA FILLA ANA MARÍA. -VIDAL SANMIGUEL, DAVID. Història de les Falles de Carcaixent. Volum 1. Des dels orígens fins 1981. El Petit Editor, 2016 -VIDAL SANMIGUEL, DAVID. Terra. La franca senzillesa d’un carcaixení exemplar. Revista Local Independent, 1999

Retrat íntim per la seua filla Ana Mª

uè ens pots contar d’Eduard Soler? En qui va tindre molta relació va ser amb Marià Mosquera, que es va morir molt prompte entre els dos deien cada animalada. Era un humor popular però net, sense ofendre a ningú. Mon pare era un personatge molt especial, que aparentava el que ell no era, era un home com cal, sincer, li encantava gastar bromes a tot el món, però que en el mateix moment reflexionava si havia ofés a la persona a la qual li havia dit i es retractava. Per a mi mon pare era un home de deu. Un exemple molt clar del seu sentit de l’humor són els personatges de l’Humor caircaixeni que ell va escriure i que eren molt graciosos. Mon pare va nàixer a Castelló de la Ribera perquè els meus avis vivien allí. El meu avi era representant de marmol i era el que anava per tota Espanya i Portugal comprant en les millors pedreres. En Castelló estava fart dels cunyats i tenia família en Carcaixent es va traslladar al poble. Van anar a viure al Jardí de l’Alegria on vivia baix d’un germà i d’alt d’un altre. Però no van durar massa i es van traslladar a Pare Marchena. Quan es casà en ma mare, es posen a viure també en Pare Marchena on vam nàixer el meu germà Eduard i jo. Quins estudis tenia? Mon pare va estudiar la carrera de Ciències Exactes en València i arquitectura

en Barcelona. Ell estava en la mili quan va començar la guerra i com estàvem en la part Republicana li va tocar anar a Torremolinos on va estar tres anys en les trinxeres, en primera línia, res d’estar tranquil·lament en un quartel. Com ja tenia estudis el van fer Tenient. En acabar-se la guerra, per ordre de Franco, van anul·lar tots els títols acadèmics als què havien perdut la guerra. Com deia mon pare, qui guanya, mana i no podia exercir el seu ofici. Va estar tres mesos en un camp de concentració. La sort que va tindre és que, durant la guerra, manava que li donaren menjar a una

dona i el seu net que estaven en una casa de la zona. Era mare d’un Guàrdia Civil que va intervindre per ell i el van alliberar: “Aquest xic està ací per obligació, no té res a veure amb la política”. A ell no li agradava gens la política, uns creien que era de dretes i els altres d’esquerres, inclús quan jo em vaig clavar en un grup polític em va dir que meu deixara que no trauria trellat. Després de la guerra, quan torna al poble, es casa en ma mare, en l’any 1943 i com havia estat en el bàndol que va perdre la guerra, li van anul· lar el títol universitari que tenia i la d’arquitectura que li faltava poc, tampoc el van deixar. Gràcies als franciscans del col·legi Sant Antoni, va poder treballar per portar diners a casa. El pare Oltra estava ben col·locat en el règim, va arribar a ser confessor de Franco, i va ser el que li va donar faena. Va estar donant classe en el col·legi fins que es va jubilar. També va estar molts anys de comptable en Ca Canelles, on treballava el meu avi matern i va estar de professor en l’institut laboral d’Alzira, substituint a una amiga durant sis o set anys, donant classes de matemàtiques i dibuix.

Imagina't, combinava les tres coses alhora, feia més hores que un tanoca. A ell li agradava molt escriure, per això es va traure el valencià per Lo Rat Penat, en les normes de Castelló. Per casa van passar uns quants amics de lo Rat penat com el president que era Emili Beüt, Bauset que era boticari, Felipe Garin que va promoure el museu San Piu... Quina relació tenia amb ta mare? Mon pare no ha escrit res que no haja llegit primer ma mare. Ella tenia molt bon gust, era la correctora de tot el que ell escrivia i a pesar de no haver estudiat res, va ser una dona que li encantava llegir sobretot per llibres d’història. En la vida els he vist discutir. Com era com a pare? A mi quan em veia estudiant, em tancava el llibre i em deia que a jugar. Li demanava que m’ensenyara a llegir, quan tenia set anys, i deia que ja tindria temps quan fora major que a aquesta edat tocava jugar. Jo crec que em vaig ensenyar mirant els Tebeos, jo a soles. No ens ha dit mai que havíem d’estudiar, sempre ho hem fet perquè el meu germà i jo volíem. Hem sigut uns xiquets feliços, hem tingut una bona infància. Mon pare em deia que jo tenia un gran talent per a escriure, però a mi no m’ha agradat mai. Tota la vida m’ha ajudat en tot el que he necessitat. Recorde treballs de dibuix que no acabava i l’endemà ja els tenia acabats. També li ha agradat molt dibuixar, era un home polifacètic. Jo crec que el que més li ha agradat era contar contes, i a poder ser, inventats per ell. Recorde que totes les nits li demanava que em contara algun i que fora llarg. Soleriestruch anomenat fill predilecte

Quina relació va tindre amb Mosquera, Arminyana o Talens? Jo recorde molt a Marià, que sempre estaven en la societat del Moreral. Que estava dalt del que ara és el Musical on es reunien i parlaven de les seues coses, perquè en aquells temps era molt difícil reunir-se i com eren una societat la Guàrdia Civil els deixava. Mosquera venia molt a ma casa perquè mon pare el volia molt. Quina relació va tindre amb les falles? Va haver-hi una època en què venia molt a casa Vicent Giner i va tindre relació amb els de la Plaça de la Constitució. Però la seua màxima relació va ser amb la falla de la Plaça la Malva d’Alzira amb els qui guanyaven tots els anys el premi del llibret. Faller com tal, no va ser mai, ni em va deixar serho a mi. 66

Quins record ens pots contar de ton pare? Puc dir que mon pare s'ho va passar bé inclús morint-se. Va durar dos mesos d’ençà que li van detectar la insuficiència

renal. Quan es va adonar va dir: “si ja estic anant-me’n cap allà! Què hem de fer?”. De seguida em mana faena: “Trau el tratge negre, la camisa blanca, les sabates”, i jo li pregunte que quines i ell diu: “Les negres no! Les marrons que com em taparen fins als genolls, no es veuran”. I els que estàvem allí en ell, tots riguen-mos. “Deixa el modelet ací penjat que no tardaré molt a gastar-lo”. Jo li preguntava que com sabia que estava morint-se, al que em contestava: “Mira, a mi em feien mal les cames i ara ja no, ni les note. Podries posar-me el cassette de Nana Mouskouri cantant Nabucco”. Encara no s’havia acabat i ja s’havia mort. Ma mare va faltar cinc anys abans que ell i per això aquests anys els va passar en ma casa. Mon pare va passar uns anys molt bons amb mi, la millor herència que em va poder deixar.

Claudia Villar Borredà Fallera Major Infantil 2024

stimada comissió:

Tantes vegades he pensat que algun dia seria fallera major infantil d’aquesta falla, que no em puc creure que hui puga estar ací dedicant-vos els meus pensaments. Des de ben xicoteta els meus pares han sabut inculcar-me l’amor per aquesta festa tan nostra, i és per això, que ara que ja s’acosta tinc un nus a l’estómac i l’emoció m’envolta.

En no res estem fent la tradicional calçotada, plantant la falleta, anant de cercavila amb la nostra Gresca que ompli els carrers de música i alegria, menjant-nos el "putxero", o el que més ens agrada de tot, la nostra festa infantil, la qual estic desitjant poder viure amb tots vosaltres, la meua família fallera. Perquè això és el que som a les Dies, una gran família. Que sort tinc de poder compartir aquest any amb Igna, Pau, Gema, Neus i Raúl. Junts fem un gran equip, sempre ho passem d’allò més bé i aquest 2024 el recordarem durant les nostres vides. Per això hem de viure'l intensament, el temps ha passat molt ràpidament, però encara ens queda viure el millor juntament amb tota la nostra comissió. És el nostre any! M’acomiade ja, sabent que viurem unes falles inoblidables, perquè en aquesta comissió no sabem fer-ho d’altra manera. També donant les gràcies pel suport rebut en tot aquest temps. Puc cridar ben fort, visca la falla Plaça de les Dies!

Claudia Escaneja i escolta

LA COMISSIÓ INFANTIL

Albelda Forner, Manuel; Albelda Forner, Rocío; Albelda Micó, Gala; Albujer Pérez, Carla; Albujer Pérez, Marcos; Amador Serra, María; Andrés Taléns, Aitana.

Benlloch Vidal, Daniela; Benlloch Vidal, Martín; Boix

Ramón, Paula.

Calatayud Peris, Núria; Cerezo Picot, Paula; Ciancotti Lafuente, Jorge; Ciancotti Lafuente, Noelia; Clari Cuevas, Héctor; Cogollos Fernández-Pacheco, Enzo; Cogollos Fernández-Pacheco, Gala; Cogollos Pla, Altea.

Dolz Ferrer, Mario; Doménech Bellaescusa, Andreu; Doménech Bellaescusa, Joan; Domínguez Bermúdez, Lucía. Ferrer Vidal, Salva; Francés Vidal, Gonzalo; Francés Vidal, Sofía; Frías Albelda, María; Frías Albelda, Marta.

Gómez España, Ana; Gómez España, Lara; González España, Iván. Leiva Cogollos, Hugo; Leiva Cogollos, Luca; López Moscardó, Hugo.

Marco Peris, Andreu; Martí López, Alexia; Martínez León,

Julen; Martínez Sanchis, Marc; Masià Doménech, Gloria; Masià Doménech, Pep; Mora Vila, Cayetana; Mora Vila, Rodrigo.

Oltra Taléns, Alberto; Oltra Taléns, Lola. Perales Bosch, Greta; Peralt Fernández, María; Pons Tormos,

Roc; Puig Chorro, Joana.

Ramos Reula, Paula; Ramos Reula, Pere; Robles Gomar,

Gabriela; Robles Gomar, Oliver; Robles Gomar, Tato; Roch Bosch, Claudia.

Salom Gómez, Gonzalo; Santacreu Cepero, Mireia; Serra Martínez, Júlia; Serra Moreno, Alegría; Serra Oltra, Alma; Signes Albelda, Antoni; Signes Albelda, Mar. Villar Borredà, Greta.



Vaig a escriure'ls el llibret, no em passe com tots els anys, doncs ells com bons valencians ho volen pensat i fet.



Josep Arminyana i Canut Per Patricia Peris Vallés 75

“

Esperit obert i generós, modest i amerat de bonhomia, mai no fuig el muscle a tot allò que puga servir-ne per enlairar el nom de Carcaixén. Escriu llibrets de falles, arguments per a les presentacions falleres, escriu en vers entranyables esdeveniments locals i obres de teatre d’assumpte simpàtic…” Aquestes paraules li dedica Soler i Estruch al seu amic Josep Arminyana i Canut en una carta de comiat quasi l’octubre del 1981. La carta és una biografia entranyable d’Arminyana, figura importantíssima tant per al poble del Carcaixent com per al món faller, ja que la seua creativitat literària va permetre l’edició de molts llibrets de falles, llibres de festes locals, crítiques de falla, publicacions locals i publicacions a revistes i diaris de la ciutat de València. També va escriure peces teatrals que s’han representat tant a les presentacions falleres com als teatres i un nombre important de poemes recollits a la seua antologia poètica. També té peces teatrals inèdites i la biografia del Pare Eugeni. Tot i que Josep Arminyana i Canut era sastre de professió, com explicava el seu amic Soler i Estruch, “un dels oficis



Va nàixer i va morir en Carcaixent. Visqué de l'11 de febrer de 1908 al 13 d'octubre de 1980

Josep Arminyana i Canut



Josep Arminyana i Canut

més caritatius del món, vestir a la gent”, Arminyana va ser un dels escriptors que, durant una època certament difícil per a la llengua valenciana, com va ser la postguerra i els primers anys de la dictadura franquista, va mantindre encesa la flama de la llengua escrita en les seues publicacions. La seua estima cap a la llengua i la cultura valenciana el fa formalitzar els seus estudis a “Lo Rat Penat”, obtinguent el certificat d’estudis de curs de gramàtica valenciana en l’any 1953, compaginant-los amb el seu ofici de sastre. Va participar en diverses ocasions amb poemes als Jocs Florals de València i d’altres ciutats, en els quals va guanyar guardons com ara la Rosa d’Or a Vila-real en 1954, el Nou d’Octubre a Alfafar (1955), l’Englantina d’Or als de Castelló de la Ribera, Xàtiva (1966) i l’Alcúdia, un accèssit als de València el 1968, la Flor Natural als d’Algemesí en 1971, Nules, etc. La poesia d’Arminyana es caracteritza essencialment per un gran amor a la seua terra i als valors tradicionals de la família. A partir de 1964

Publicitat de Lo Rat Penat anunciant els seus cursos de valencià, als quals va acudir Josep Arminyana i Canut.

Va participar en diverses ocasions amb poemes als Jocs Florals de València i d’altres ciutats, en els quals va guanyar guardons com ara la Rosa d’Or a Vila-real en 1954, el Nou d’Octubre a Alfafar (1955), l’Englantina d’Or als de Castelló de la Ribera, Xàtiva (1966) i l’Alcúdia, un accèssit als de València el 1968, la Flor Natural als d’Algemesí en 1971, Nules, assaja altres poemes de tipus simbolista i narracions breus en etc. prosa com “Lesesmeravelles de la cova” enamor elsallibres dei als festes La poesia d’Arminyana caracteritza essencialment per un gran la seua terra de Carcaixent. Pel conjunt de assaja la seua obtingué valors tradicionals de la família. A partir de 1964 altres obra poemes poètica de tipus simbolista i narracions breusespecials, en prosa com “Les meravelles de la cova” en els llibres de festesde de Lo Rat mencions com la Segona Placa Cisellada Carcaixent. Pel conjunt de la seua obra poètica obtingué mencions especials, com la Penat en 1954, el títol de Bunyol d’Or i Honorable Escriptor Segona Placa Cisellada de Lo Rat Penat en 1954, el títol de Bunyol d’Or i Honorable de Lo Rat Penat (1958). Escriptor de Lo Rat Penat (1958).

DIPLOMES I DISTINCIONS D’ARDIPLOMES I DISTINCIONS HONORÍFIQUESHONORÍFIQUES D’ARMINYANA I CANUT. MINYANA I CANUT. DATA

DISTINCIÓ

INSTITUCIÓ

CONVOCATÒRIA

1953, juny, 14. València

Certificat d’Estudis Curs de Gramàtica Valenciana

Lo Rat Penat

Curs Llengua Valenciana amb signatures de Manuel González Martí i Carles Salvador.

1954, desembre 21. Villarreal de los Infantes

Rosa de Oro

Congregación de Mª Inmaculada, San Luís Gonzaga y San Juan Berchmans

Juegos Florales

1955, octubre, 7. 1er Premio Alfafar

Centro Cultural Recreativo de Alfafar

I Juegos Florales

1956, junio. Nules

Comisión de fiestas IV Juegos Florales de San Juan de Arrabal de Castellón de la

Premio de Dª Ana Mezquita Almer

Villa de Nules 1956, juliol, 30. València

Premi de Comèdia

Lo Rat-Penat

Jocs Florals

1956, octubre, 12. Alfafar

1er Premio

Centro Cultural Recreativo de Alfafar

II Juegos Florales

1956, octubre, 12. Alfafar

1er Premio

Centro Cultural Recreativo de Alfafar. Jurado de Críticos.

II Juegos Florales

1957, junio. Nules

Premio de Dª Ana Mezquita Almer

Comisión de fiestas V Juegos Florales de San Juan de Arrabal de Castellón de la Villa de Nules

1958, juliol,28. València.

Premi a la Millor Comèdia de Costums

Lo Rat-Penat

LXXV Jocs Florals

1958, juliol,28. València.

Títol d’Honorable Escriptor.

Lo Rat-Penat

LXXV Jocs Florals

1961. Villanueva de Castellón

Viola d’Or

Comisión de Fiestas de

VI Juegos Florales

Castellón de la Villa de Nules

1958,Arminyana juliol,28. Josep iPremi Canuta la Millor València.

Comèdia de Costums

Lo Rat-Penat

LXXV Jocs Florals

1958, juliol,28. València.

Títol d’Honorable Escriptor.

Lo Rat-Penat

LXXV Jocs Florals

1961. Villanueva de Castellón

Viola d’Or

Comisión de Fiestas de Villanuena de Castellón (Ayuntamiento)

VI Juegos Florales

1964,octubre 23. Englantina d’Or Villanueva de Castellón

Ayuntamiento Villanueva de Castellón

IX Juegos Florales

1966, agosto, 15. Játiva

Ayuntamiento de Játiva.

Juegos Florales 1966

1966, octubre, 1. Englantina d’Or Villanueva de Castellón

Ayuntamiento Villanueva de Castellón

XI Juegos Florales

1967,septiembre Englantina d’Or 30. Villanueva de Castellón

Ayuntamiento Villanueva de Castellón

XII Juegos Florales

1968, juliol, 30. València

Lo Rat- Penat

Jocs Florals

Englantina d’Or

Accèssit a l'Englantina d’Or

L’ubicació d’aquests títols s’ubica al planer de l’Hemeroteca de la Biblioteca Municipal de Carcaixent.

L’ubicació d’aquests títols s’ubica al planer de l’Hemeroteca de la Biblioteca Municipal de Carcaixent. Totes aquestes distincions i premis, com ens explica Soler i Estruch, no li van beneficiar en “arroves, fanecades, cotxes, xalets en llocs lliures de riu i apartaments empudegats de Totes aquestes distincions i premis, com ens explica Soler xirimbols” però van deixar gran empremta del seu talent, de la seua creativitat en la nostra illengua Estruch, noestima li van endubte, “arroves, fanecades, cotxes, i de la seua cap beneficiar a Carcaixent. Sens la seua obra va sembrar la llavor

xalets en llocs lliures de riu i apartaments empudegats de xirimbols” però van deixar gran empremta del seu talent, de la seua creativitat en la nostra llengua i de la seua estima cap a Carcaixent. Sens dubte, la seua obra va sembrar la llavor que va incorporar l’art del teatre en valencià a les presentacions falleres, també el descobriment de què un poema en valencià podia ser la millor forma d’exaltar a una fallera major, perquè una associació cultural poguera tindre el seu propi himne i perquè els llibrets de falla foren un mitjà de transmissió de l’art i la cultura del moment. Tot això va estar possible, gràcies a la complicitat (mostra de la qual es veu a les dedicatòries que es fan en diferents publicacions) d’un equip humà format per altres escriptors, il·lustradors i artistes que amb les ganes que el poble de Carcaixent tinguera falles, plantaren la llavor del que som i de com celebrem aquesta festa hui dia. La seua tasca es revalora més, si cap, quan ens adonem que les seues obres sorgien

una vegada finalitzaven les seues jornades laborals, dedicades a altres professions que res tenien a veure amb la literatura, com és el cas d’Arminyana. Tot i que no es va vincular directament a cap falla, Arminyana va escriure, a petició de les diferents comissions que li proposaven, els següents llibrets de falla de la nostra localitat: Falla El Paseo: anys del 1945 al 56, 61 i 62, Falla Cánovas del Castillo: anys 1960 al 1966 Falla Cruz- Julián Ribera: anys 1954 (llibret que va obtenir el premi de Segona placa cinzellada de lo Rat Penat. És l’únic llibret premiat amb aquest guardó en la història fallera carcaixentina. Aquest llibret destaca per ser el primer que rep col·laboracions literàries externes al redactor), 1955 Falla del Mercat: 1947, 1964 al 1966 Falla Julián Ribera - Aguas Vivas al 1956. Falla José Antonio de 1965 Junta Local Fallera des de 1967 fins a 73. Arminyana fa l’explicació de cada falla. Les circumstàncies econòmiques, l’escàs suport als llibrets, la desaparició del concurs de llibrets fa que aparega un únic llibret de Junta que recollira els esbossos de les falles. El fet que el seu domicili estiguera molt a prop de l’emplaçament de la falla del Paseo, fa que aquesta siga la primera comissió amb la qual col·laborarà. Segons ens conta la seua filla Mª Carmen Arminyana Corts, els membres de la Falla del Paseo el van anar a buscar perquè s’apuntara a la Falla, però a causa de la seua feina, no podia assistir als diferents actes, ja que en falles sempre hi havia moltes encomandes de vestits. Faller no va poder ser, però sí que va poder contribuir amb una de les seues passions, escriure. Així va nàixer el seu primer llibret. Molts més en vingueren després, fins i tot la falla del Paseo li ret un homenatge en forma de vers l’any 1954. Aquest gest va ser un acte d’agraïment per haver estat deu anys seguits fent el seu llibret. La col·laboració d’Arminyana amb el Passeig va començar en el mateix any de la fundació, en 1945.

Josep Arminyana i Canut

Llibret Falla del Passeig de 1956.

Rafael Fresquet Fayos, al seu llibre “El valencià a la Ribera: les publicacions locals 1944-1978”, relata com l’ús del valencià en la producció literària dels llibrets de falles i de festes locals, és el reflex a l’exclusió que des de sempre havia patit la llengua dins del sistema educatiu espanyol. Aquesta situació és en certa manera lògica si tenim en compte que ens trobem en una època en què l’escolarització es realitzava en castellà, i aquesta era la llengua de cultura, per la qual cosa a molts valencians els resultava difícil escriure en la seua pròpia llengua. És per això que tan valuosa és l’aportació lingüística d’Arminyana i Canut a les produccions literàries de l’època. Com ens explica la seua filla Mª Carmen, tot i que no tenia estudis

superiors, tenia una gran passió per la lectura i en especial pel valencià, fet que el feia buscar i demanar pels diferents llocs de venda, com la impremta Martí, obres literàries escrites en la nostra llengua. Els propietaris, com coneixien la seua afició i gustos literaris li duien llibres quan els podien aconseguir. Si analitzem les produccions de llibrets realitzades per Arminyana podem veure com la seua autoria ve reflectida tant a la portada com a les pàgines on consten els membres de la comissió, tal com podem comprovar en aquests exemples:

Llibret Falla El Paseo, 1945

Llibret Falla El Paseo, 1947

L’amistat i germanor que unia als diferents escriptors de llibrets del moment, es pot apreciar en les dedicatòries que hem pogut trobar a diferents exemplars, on Arminyana li dedica als seus amics i també escriptors Marià Mosquera o Eduard Soler i Estruch, una de les edicions amb unes paraules d’estima i afecte.

Josep Arminyana i Canut

Llibret Falla El Paseo, 1945

Llibret Falla Cruz-Julián Ribera, 1954

També podem veure mostres d’aquesta complicitat en altres parts del llibret, com puga ser la introducció. En aquest cas, podem vore en el llibret de la Falla El Paseo de l’any 1946 com Arminyana llança un homenatge a Marià Mosquera Navarro, a qui admira profundament i el reconeix com a l’iniciador de les falles del nostre poble: 84

Llibret Falla El Paseo, 1946

Marià, també fa el mateix en els seus llibrets, com és el cas d’aquesta publicació al llibret de la Falla Plaça Marqués de la Calçada de 1946:

Llibret Falla Plaça del Marqués de la Calçada, 1946

Si ens fixem en l’estructura dels primers llibrets de la falla escrits per Arminyana, podrem observar com a article destacat l’explicació de la falla. Text que l’autor normalment realitzava en vers i en valencià. L’explicació del seu primer llibret es basa en l’esbós de la falla. La idea central de la crítica es fonamentava en la taronja i l’espolí que estaven duent a terme uns a costa d’altres. En l’explicació identifica una plaga formada per moltes petites plagues que són les que porten al fet que la taronja deixe uns marges de benefici quasi nuls als llauradors, i que al mateix temps, enriqueix a altres. Arminyana parla dels transportistes, dels venedors de nitrat, dels comerciants, dels industrials... i de l’estraperlo que es fa d’amagades amb la compravenda de productes. Diu que entre tots la deixen sense suc i per al pobre llaurador res de res. Una plaga que actualment encara està en el negoci de la taronja. Contrasta l’explicació de la falla que dedica una pàgina en castellà enfront dels versos d’Arminyana en valencià que n’ocupaven huit.

Josep Arminyana i Canut

86 Explicació de la falla en valencià i castellà de la Falla del Passeig de 1945.

Destaquem la seua escriptura creativa en la part del llibret on es presenten a les Falleres Majors i Regines Falleres, on és capaç de crear acròstics amb els noms i cognoms de les representants com podem veure a continuació. Podem dir, gràcies al testimoni de la seua filla, que no va realitzar sols llibrets per a les Falles de la nostra localitat, Arminyana també va escriure llibrets per a falles d’Alzira i Sueca, malgrat que no disposem dels exemplars. Llibret Falla Cánovas del Castillo, 1965.

La contribució d’Arminyana al món faller no es queda sols als llibrets de falla, l’any 1955 marca un abans i un després en la història de les falles carcaixentines i ho fa de la mà de la Falla Cruz- Julian Ribera. El fet que la Bellesa Fallera fora Mª Carmen Arminyana Corts, la seua filla, va provocar que aquest s’integrara més en el món faller des d’una perspectiva que abans no havia viscut. Arminyana va ser l’impulsor de donar més color a les presentacions falleres. Aquest punt va ser l’inicial perquè es llançara a promoure un acte de presentació obert més al públic i amb altres condiments, com per exemple la recitació de poemes i la “pleitesia” fallera a les xiques de la Cort d’Honor.

Arminyana i Canut declamant els versos a la seua filla Mª Carmen en ser proclamada Fallera Major de la Falla Cruz-Julián Ribera en 1955.

La seua filla recorda molt emocionada aquest moment, tant pel poema escrit i recitat per son pare, com pel fet que el dia de la seua presentació coincidira amb el seu 15é aniversari. Hem de destacar que la falla Cruz-Julián Ribera dels anys cinquanta és l’antecessora de l’actual Creu Julià Ribera. La que coneixem actualment va començar el seu camí en l’any

Josep Arminyana i Canut

1977 i va recuperar un emplaçament històric, encara que els membres res tenen a veure uns amb els altres. Fins i tot, es va recuperar la llegenda que ara com ara apareix en l’escut de la comissió de la Creu i que va tindre el seu origen en 1954, en el mateix moment de la creació de la comissió. Parlem del lema “Fins al cèntim”. La primera vegada que veiem el lema és en el Llibret de 1954, quan en l’explicació del monument Arminyana i Canut va escriure allò de:

Com a res sé dir que no, Dic per a poder lliurar-me; - i d’açà qui ha de pagar-me? - Pagar-li? Vaja sermó! Pagarà la comissió sens regateig ni dolor i “hasta el sentim”, si senyor. I si dinés no n’hi hà vosté, al final, cobrarà amb un diploma d’honor.

Falla Cruz-Julián Ribera de 1955. Mª Carmen Arminyana va ser la Fallera Major

Pel que diu Arminyana, tot arranca quan el mestre Villar els va reclamar que abonaren la quantitat sencera pels serveis de la banda de música, i que volia cobrar fins a l’últim cèntim. Els de la Creu ben burletes, tragueren allà que no patira que fins al cèntim el cobraria. I el va cobrar. És a partir d’eixe moment que repetien ara i adés a cadascú que li compraven alguna cosa que no patiren que cobrarien fins al cèntim, i sinó, els farien un diploma i arreglats. Allà va esdevenir una frase que assolí l’estatus de típica en la comissió de Cruz dels seixanta i en l’actual, ja que l’escut actual esdevé del fet.

Falleres de la Falla Cruz-Julián Ribera en 1955 escoltant la declamació d'Arminyana i Canut

Si seguim analitzant la producció d’Arminyana en relació a les falles, no ens podem oblidar de les seues peces teatrals i en especial “Escaparate Fallero”, apropòsit en dos actes i en prosa amb música del mestre Miguel Villar González. Es va representar per primera vegada la nit del 5 de març de 1948 per la comissió de la falla del Passeig al teatre “Salón Moderno” de la nostra localitat. Gràcies a la lectura d’aquesta obra hem pogut descobrir que entre el primer elenc d’Escaparate Fallero, comptaven amb Pepito Sanroque en el paper de “Pepico” i amb José Sanroque Durà com apuntador. Pepe Sanroque de Nueda va

Josep Arminyana i Canut

Full de crèdits de la representació d'Escaparate fallero, d'Arminyana i Canut, pels fallers de la Falla del Passeig

ser faller de la nostra comissió durant més de 30 anys. La seua família segueix la tradició i l’estima cap a la Falla Plaça de les Dies que Pepe els va inculcar. Justament aquest any els seus nets Ignacio i Neus exerceixen els càrrecs de President i Padrina de la nostra comissió. A més d’aquesta obra Arminyana va estrenar huit peces teatrals, algunes premiades als Jocs Florals de València. Entre elles trobem L’ombra d’un passat (1949), Voreta el Xúquer (1958), Entre les creus i l’ombria (1958), Escaparate fallero (1958) o La cleptòmana (1954). Tot i que la seua obra és abundant, només s’han publicat les obres de teatre Voreta el Xúquer i Escaparate fallero. Arminyana ens va deixar l’any 1980, però encara va poder escriure i vore representada la seua última peça teatral en la Presentació de la Falla Plaça Major d’aquell exercici. Com hem pogut comprovar al documentar-nos i redactar aquest article, escriure en valencià va ser sempre una de les seues grans passions. L’Ajuntament de Carcaixent va publicar l’antologia poètica en 1982, poc després de faltar, i li dedicà un carrer en 1985. Àgora Grup de Teatre li va retre un homenatge el 1998, on el definia com a “poeta de la llum, de la innocència, de les nostres pàgines glorioses, de les arrels més íntimes i del valen-

cianisme popular”. L’Ajuntament de Carcaixent l’homenatjà en les XII Jornades Literàries celebrades del 6 al 9 de maig de 2014 i la seua filla Mª Carmen Arminyana Corts, va decidir donar les seues obres originals perquè siguen conservades a la Biblioteca Municipal, allí on es poden consultar, baix petició, la seua obra original enquadernada també per ell mateix de forma totalment artesanal, fent servir fils i tela o pell de les que disposava gràcies a la seua professió. El premi de poesia dels Premis Literaris Ciutat de Carcaixent porta el seu nom des del 1996, i va ser instituït el 1996 amb el Premi Soler i Estruch de narrativa curta per tal de fomentar l’escriptura entre l’alumnat d’ensenyament mitjà. Els textos són publicats per Bromera en la col·lecció “Lletra Nova”. Volem agrair la col·laboració de la família Arminyana i de la Biblioteca Municipal de Carcaixent en l’elaboració d’aquest article, tant en forma d’entrevistes com informació gràfica que, d’una manera desinteressada, ens han cedit per a poder il·lustrar el nostre relat. Fons bibliogràfic: - Col·lecció llibrets de falla de la Biblioteca Municipal de Carcaixent provinent de les donacions de Soler i Estruch, Arminyana i Canut i Mariano Mosquera. - Pérez Silvestre, Òscar. Biografia de Josep Arminyana i Canut en memòria valencianista. - Josep Arminyana i Canut, Escaparate Fallero, Editorial: Imprenta rápida Corts, 1956. - Vidal Sanmiguel, David. Història de les falles de Carcaixent. Volum I. Dels orígens fins a 1981. El Petit Editor. 2016 - Fresquet Fayos, Rafael: El Valencià a la Ribera: les publicacions locals (1944-1978). Germanies Serveis Gràfics SL. Ajuntament d’Algemesí. - Entrevista amb Mª Carmen Arminyana Corts filla de Josep Arminyana i Canut, realitzada en gener de 2024.

Retrat íntim per la seua filla Mª Carmen

uè ens pot contar de son pare? Quins records té de la seua persona?

Ell era sastre de professió i tot el món el volia. No s’ha parat mai ni a vore la tele. Ell era llegir o escriure, quan es posava davant de la màquina d’escriure no parava de traure coses. El seu ofici li va permetre, fins i tot, enquadernar els exemplars que escrivia, ja que es cosia els seus propis llibres. En estiu que anàvem a una caseta que tenim en el pla de Rafelguaraf, es posava en mig del pati i amb la seua màquina es podia passar hores escrivint fins que una ventada li escampava totes les fulles per terra. El que feia era anar al paeller que estava més resguardat. Aleshores venia algú preguntant, on està ton pare? Allí en el paeller. Escriure era la seua passió i quan tenia una estona lliure, no feia altra cosa. Les seues produccions van ser en valencià, en uns temps

Josep Arminyana recitant a la filla Mª Carmen en la presentació de la Falla Cruz-Julián Ribera de 1955

molt difícils per a la llengua. Vosté era conscient de la importància del seu treball per aquest fet? Ell va escriure en valencià des del principi, era molt valencianista i és per això que es va traure el títol de valencià a través de lo Rat Penat perquè ell volia escriure correctament, en el que ell anomenava valencià pur. Que no pogueren dir que aquest home ha escrit una “castellanada”. Tenia amistat en Martí, el de la impremta, i aquest li cridava: “Senyor Pepe! Senyor Arminyana!, que ja han arribat llibres en valencià!”. Ell anava a pegar una miradeta a vore que havia arribat. Els meus fills li han dit sempre avi, no els deixava que li digueren “uelito”, ni res paregut. Quan anàvem al pla, tots els xiquets del voltant ja el coneixien com l’avi. A ell li encantava comprar gominoles per a tots. Recorde un mes d’agost de moltes tronades que tots els xiquets de la contornada venien a vore l’avi perquè els contara algun conte o alguna història. Ell se’ls posava al voltant i començava a contar històries, sempre en valencià. L’últim llibre que va fer mon pare li´l van premiar en lo Rat Penat i l’Ajuntament de Carcaixent el va publicar. Es venia en un quiosc del poble i el tenien exposat en l’aparador. Després va vindre la pantanada i s’ho va emportar tot. Jo volia guardar un llibre per a cadascú dels meus fills, però vaig preguntar a la gent del poble i ningú en tenia. Era l’obra de teatre “Escaparate Fallero”. Tot el que tenia a Poema escrit i declamat per Arminyana en la precasa escrit per mon sentació de la seua filla com a Fallera Major.

pare ho vaig donar a la biblioteca perquè al poble quedara constància de la seua obra i no es perdera. Quina relació va tindre el teu pare amb el món faller? La primera falla amb la qual va col·laborar va ser la del Paseo. Els amics que allí tenia li van dir que es fera faller però, a causa de la seua feina, no podia perquè en falles sempre hi ha moltes encomandes de roba. El seu taller de sastreria va arribar a tindre fins a 9 modistes cosint en casa. Tenia sempre molta feina. Ell els va explicar que faller no podria ser però sí que els podia escriure el llibret. Va començar així, amb els amics que li deien que els fera el llibret de la falla, tasca que realitzava quan acabava la seua feina de sastre. Ell ha escrits llibrets de falla en el nostre poble, però també en València, Alzira, Sueca, Tavernes, … Com moltes voltes el premiaven en lo Rat Penat, ell anava a acompanyar als de la falla a recollir el premi i va conèixer a molta gent d’altres pobles. Va estar fins a última hora escrivint, l’any que va faltar, encara va escriure la presentació de la falla Plaça Major. A més de llibrets, ell també va escriure els guions de moltes presentacions falleres. “Escaparate Fallero” l’han representat moltes vegades, especialment quan s’acostaven les falles, per la seua temàtica. Inclús els d’Àgora l’han representat alguna volta fora del poble. Ell no ha sigut mai faller però ha estat molt vinculat. Recorde que, com vivíem dalt del parador de la falla del Passeig, els amics el van “apretar” perquè fóra faller, però Pàgina de cortesia de la primera edició de Vomai no ho van aconseguir. reta el Xúquer, obra de Josep Arminyana

A ell el que li agradava era anar a l’Espardenyot, lloc social on es reunien els seus amics per a fer teatre.

Recordes quan vas ser fallera major? Com es va viure a ta casa? Sí, ho recorde molt bé. Quan em van fer Fallera Major de la falla Cruz-Julián Ribera jo tenia quinze anys, ara en tinc 83, imagina’t. Justament el dia de la meua presentació vaig complir els quinze anys. A mon pare li van demanar que fera de mantenidor de l’acte de la presentació i em va dedicar un bonic poema, el qual va ser la primera exaltació que es va fer en el poble. No puc evitar emocionar-me al recordar-ho. Els meus pares eren molt bones persones, tot el món els volia. Ho van passar molt mal. Van tindre primer un fill que va faltar el dia que va acabar la guerra. Mon pare estava en la intendència i no va poder arribar al soterrament. Sabien que ell vindria i el van tindre tres dies esperant que arribara, però no va poder ser. I per si no va ser prou aquell patiment, vint dies després es mor el seu fill menut de tretze mesos. Jo vaig nàixer en el 40, uns anys després. Encara com que han pogut disfrutar molt dels nets, els han dut molta felicitat.

La Falla Plaça Major va homenatjar Arminyana en 1980.

Quina relació tenia amb Mosquera, Soler i Estruch, Talens? Jo era molt xicoteta en eixa època i no recorde molt. Moltes nits, dia que se n’anava de reunió en Paulino Peris o amb els del teatre. S’ajuntava en persones que tenien inquietuds semblants a la seua. Venien a voltes allí a casa, a parlar amb ell, però no recorde el que passava exactament.

Guarda alguns dels treballs o obres que va escriure son pare? Ho vaig donar tot a la biblioteca. Va vindre a parlar en mi la directora de la biblioteca i l’alcaldessa Lola Botella, li van fer un homenatge. Jo no sabia què fer, però al final vaig pensar que allí ho cuidarien molt bé i que qualsevol persona que volguera ho podria consultar. Ell va escriure molta poesia, va guanyar molts premis en Jocs Florals. Com heu pogut comprovar, la seua afició era escriure. Quan acabava de sopar, anava directament al seu escriptori per a llegir algun llibre o escriure qualsevol cosa. Va estar escrivint fins a última hora. Per finalitzar, que ens podries dir d’ell com a pare? Tot li pareixia bé però al mateix temps era molt patidor, supose que pel fet d’haver perdut als seus dos fills majors. L’avantatge que jo tenia és que, com en ma casa se sopava tard per culpa de la feina, a mi em deixaven estar al carrer més temps que a les meues amigues. Mon pare el que feia era mirar pel balcó i em vigilava. Mentre hi havia gent pel carrer, no em deia res. De major, li passava el mateix amb els seus nets. Quan estàvem en la casa del Pla en estiu, els xiquets agafaven les bicicletes i se n’anaven a jugar per allí. Mon pare sempre em preguntava a quina hora havien de tornar i si es retardaven, es veia com la jaqueta se li menejava, ja estava patint. Va ser un gran avi, a la meua filla en dos anys ja sé l´emportava tots els diumenges a L´Espardenyot. Com va parlar des de ben xicoteta i era molt graciosa, li deia que demanara el vermut i li posaven un poc de coca-cola. Quan el meu fill va decidir dedicar-se a ser artista faller, sempre he pensat el que ell haguera disfrutat veient el que feia.

Pau Calatayud Peris President Infantil 2024

B 100

envolguda comissió, amics i amigues de la falla Plaça de les Dies: M’ompli d’alegria poder dirigir-me a vosaltres com a President Infantil de la nostra falla. Jo que, des que he nascut, forme part d’aquesta comissió, em sent molt afortunat de representar, junt amb Claudia, a la nostra comissió Infantil i poder dirigir-vos aquestes paraules de salutació. Tot va començar el passat mes d’abril, quan en la festa de "l’apuntà" una emoció immensa ens va sorprendre a tots els nous càrrecs en el sopar. No em podia creure que per fi anava a ser President Infantil, fet que tant desitjava i a més, amb la sort de compartir-ho amb la meua fallereta Claudia i amb Ignacio, Neus, Gema i Raúl. Des d’aquell dia no hem parat de compartir actes, moments i anècdotes junts, a més de gaudir de l’estima i el suport de les nostres famílies i de la nostra comissió, en especial de tots els xiquets i xiquetes. Vull agrair des d’ací a tots els que han fet possible que tot el viscut fins ara siga per a mi una experiència inoblidable, en especial a la meua família, que m’ha ensenyat des del minut zero el que és l’estima per les falles. També dir-los als xiquets i xiquetes de Les Dies que encara ens queda molt per viure d’aquest exercici faller, espere que gaudim de cada minut junts, de molts jocs, festes i somriures, que la xaranga ens faça ballar sense parar, que la pólvora ens recorde que les falles ja estan al carrer. També, com cada 19 de març en cremar la nostra falleta, sé que viuré la mateixa sensació que m’ha acompanyat des de menut, quan, amb llàgrimes als ulls recordaré tota la felicitat viscuda amb gran emoció, desitjant que l’any faller torne a començar. Gràcies per fer-ho possible! El vostre President Infantil. Pau

Escaneja i escolta

101

FALLA INFANTIL LEMA: SÚPER XIQUETS

n la Falla de les Dies hi havia un grup de xiquets molt curiosos i plens d'energia als quals els encantava jugar en el casal.

102

Un dia, mentre exploraven entre caixes polsoses i records oblidats, van descobrir un bagul amb unes increïbles disfresses que fa anys es van usar per a la Cavalcada del Ninot. Sense dubtar-ho, van decidir posar-se els vestits i, de sobte, van sentir una estranya energia corrent per les seues venes. Va ser llavors quan Pep, sentint una força descomunal als seus braços, va intentar alçar una caixa aparentment pesada i la va alçar amb facilitat. Laura, amb una agilitat i destresa inusual, va notar que podia realitzar acrobàcies sorprenents que abans li semblaven impossibles. Vicent, per part seua, va intentar volar i va descobrir que ho feia millor que molts ocells. Va ser llavors quan es van adonar que les seues disfresses no eren només vestimenta, sinó que els conferien habilitats extraordinàries. S'havien convertit en súper herois! Molt emocionats van decidir anomenar-se els Súper Xiquets! Entre riures nerviosos i mirats còmplices, els Súper Xiquets van jurar mantindre la seua identitat en secret, gaudint de l'emoció de tindre poders que anaven més

enllà de la seua imaginació. La temptació d'usar les seues habilitats era irresistible, però es van mantindre ferms. No obstant això, la nit de la plantà van descobrir casualment els foscos plans del vilà "l'Agent Antifalles". Aquest volia robar tots els monuments de Carcaixent perquè els fallers no pogueren celebrar la seua festa. La serietat de la situació els va obligar a passar a l’acció. Quan l'Agent Antifalles es va acostar sigilosament a una falleta, Pep es va avançar, desplegant la seua increïble força per a detindre al vilà en sec però no ho va aconseguir. Va ser en eixe moment quan Laura, va desplegar una estratègia enginyosa per a desarmar al vilà mitjançant les seues acrobàcies. Però no va ser suficient; així que Vicent el va agafar del bescoll i volant se'l va emportar a un altre planeta molt llunyà forçant-lo a abandonar els seus plans. Junts, van demostrar que la valentia, l'astúcia i la màgia podien véncer fins i tot als vilans més dolents. El seu secret es va mantindre guardat, però la llegenda dels Súper Xiquets va perdurar en la memòria del poble, convertint-los en herois anònims que van assegurar que les Falles de Carcaixent foren un èxit.

103



Aquell poble i que divertit! i que festes de més esplendor! I Carcaixent més pansit que si l'haguera asistit Juanito el sotarraor.



Mariano Mosquera Navarro Per Pascual Calatayud Boquera 105

es falles han perdut, amb lo seu traspàs, el més ingeniós i satíric poeta, ben demostrat en los llibrets que ha escrit d’alguna que altra falla. Nostres falles, les falles carcaixentines, han perdut el creador de tants i tants motius fallers que sempre han estat celebrats pels seus conciutadans. Arnés, han perdut l’iniciador de les falles carcaixentines. Així parla Josep Arminyana i Canut del seu amic Marià Mosquera en en llibre de festes de Carcaixent de l’any 1972 al poc de la seua defunció. Marià Mosquera Navarro va nàixer al carrer de la Missa de Carcaixent, el 16 d’octubre de 1915. El dia del seu natalici coincideix amb la festivitat de la Mare de Déu d’Aigües Vives, patrona de la nostra localitat i, segons conta el seu fill, va nàixer mentre la Verge passava en processó pel cantó de sa casa. Tot i que la gent pensava que ell era ferroviari, realment treballava a una fàbrica de maquinària ferroviària en la ciutat de València. A més de la seua professió, la vida li va permetre dedicar-se a les seues altres passions, així, també va ser actor, escriptor, escenògraf, dibuixant, caricaturista i el primer guionista de presentacions falleres, d’entre d’altres. La seua afició per l’escriptura s’inicia des de ben jove participant en diversos certàmens de Mariano Mosquera

107

Mariano Mosquera Navarro



108

contes i en diverses revistes de la nostra localitat. Va ser actor, esCom alguns dels seus amics contemporanis, va ser criptor, escenòun gran defensor de la nostra llengua, sent impulsor, al graf, dibuixant, costat de Josep Arminyana i caricaturista i Canut, d’escriure en valencià. La posguerra va ser una èpoel primer guioca complicada per a la nostra nista de presenllengua i les poques publique es podien fer en tacions falleres, cacions valencià eren els llibrets de falla i de festes patronals del d’entre d’altres. nostre poble. Per això mateix, quan Lo Rat Penat va començar a fer cursos de valencià, Marià va ser dels primers a inscriure’s i aprendre la nostra llengua d’una forma més normativa i formal.

Imprès de Lo Rat Penat.

Lo Rat Penat Cada any les falles, a banda de les explicacions als llibrets, portaven unes crítiques (popularment conegudes com els “cartellets”)

que s’apegaven a les parets del mateix cadafal. Arminyana i Canut, Soler i Estruch, Mengual en van escriure, però així com Arminyana va redactar multitud de llibrets, Mosquera va escriure moltes llegendes i “decimetes” per als monuments, de manera que en moltes ocasions trobàvem falles amb l’explicació d’Arminyana al llibret i la crítica de Marià al monument. Podem contar-vos, gràcies als testimonis familiars, que la gran majoria de versos que escrivia per a les falles, els escrivia en el tren camí a la feina. Marià és considerat per moltes persones com el pare de les falles en la nostra ciutat. Podem afirmar que l’origen de les falles en Carcaixent se situa en l’any 1930. Se sap que Marià està relacionat amb el món faller des de 1931, ho podem afirmar gràcies a la documentació provinent de l’arxiu municipal i dels llibrets de falles d’aquells anys. Aquestes primeres falles van estar propulsades pel gremi de fusters. En l’agrupació fallera hi havia també altres persones no vinculades amb la fusta, ací és on participà el nostre protagonista. Aquest primer any aparegué també una publicació, que sense ser el llibret de falla, es converteix en la primera publicació fallera. Es contemplà com la primera que parla de falles perquè va aparéixer dies abans que el llibret de la falla de l’any 31 i s’anomenava “El Buñolero”. El Buñolero ens aporta un coneixement esplèndid de la situació fallera de l’època. En aquest número 1 i, potser únic, apareixen les signatures de Sebastià Zambrana i Juan Ferrando, dos dels integrants del moviment cultural carcaixentí que posteriorment escriuran en altres publicacions sobre falles. A ells s’uneix un joveníssim Marià Mosquera Navarro, qui amb els seus dibuixos n’il·lustra algunes de les pàgines. En el primer any faller de la història de Carcaixent es va editar aquest llibret, obra d’ un jove Marià molt engrescador que, pràcticament, començà les seues activitats amb les falles. En molts dels escrits signava amb pseudònim com “un poeta de secà” o “poeta de porxet” o fins i tot com “el mateix”. Per a ser el primer dels llibrets fallers i no tindre-hi experiència prèvia, més enllà del que havien vist o llegit en altres pobles, l’edició va estar acurada per al poc de temps que li van poder dedicar.

109

Mariano Mosquera Navarro

Llibret de la Falla de San José de 1931

110

S’hi va fer constància de l’esbós del monument així com de la crítica que comportava i que seria la primera explicació existent. José Martí, fuster i artista faller va elaborar un monument basat en la tardança en la construcció del Mercat Municipal, que Marià Mosquera va relatar.

Llibret de la Falla de San José de 1931

En el Llibret també es dona testimoni del primer programa d’actes fallers de la història de Carcaixent. S’hi contemplen dos dies de festa però amb poca activitat. Més o menys, la festa fallera es redueix a plantar la falla, gaudir de dues actuacions de les bandes de música locals i veure cremar la falla la nit de Sant Josep. Marià es va quedar impregnat d’aquest ambient i el va marcar de per vida. Fet que, anys més tard, el va impulsar a retornar les falles a Carcaixent. L’any 1932 els membres de l’agrupació fallera publicaren el “Libro de la agrupación La Falla dedicada a San José”, que va eixir el 17 de març al preu de 0,30 cèntims. Els textos del llibret de la falla, així com els escrits de la crítica que vorejaven el monument venien de la

mà de Marià Mosquera. Era una de les coses que més li agradaven a Marià, fer les crítiques de la falla. Malauradament, el foc se les va emportar i no tenim cap document gràfic d’aquests versos. En 1933, aquest exercici faller és quan s’estableixen les bases per poder formar part de l’agrupació d’una manera oficial i formal. És a dir, a partir d’aquest moment tot el món pot apuntar-se a la falla o participar de les seues activitats de forma directa, però sense ser membre de la junta directiva; la gent paga una quota i sufraga la festa que després veuran al carrer, i que podran gaudir en forma de viandes o convidades. En resum, la falla està organitzant-se i agafant el caràcter que avui en dia coneixem.

111

Mariano Mosquera Navarro

112 Esbós de la Falla dedicada a San José de 1933

Al mateix temps, obrin les portes al fet que la falla estiga configurada pel que la gent del poble puga aportar. Per això llancen el missatge perquè qui vulga puga presentar un esbós per a falla. D’aquesta manera s’estableix un concurs en què el premi és veure la falla premiada plantada en el carrer, fet que li dona el caràcter públic a la falla. Pot estar ideada per qualsevol persona que desitge fer-ne un esbós i enviar-lo a l’Agrupació. La idea de la falla del poble i per al poble pren forma i la notícia en els mitjans de comunicació locals causa una molt bona impressió. L’esbós de Marià Mosquera resulta guanyador i va ser la base del monument de la falla del 33. És una altra de les coses que va marcar a Marià i tant va criticar anys després quan les falles acabaren sent de materials plàstics i perdent així els valors que aquestes primeres falles tenien. El llibret de la falla de San José de l’any 1933 va eixir el dia 17 de març i costava 15 cèntims. El preu baixa als 15 cèntims (després de demanar 30 cèntims l’any anterior) i quedar no massa satisfets amb les queixes d’alguns veïns que el

trobaven massa car. Va estar imprés per la impremta Fàbregues de Carcaixent, igual que els anteriors de 1931 i 1932, i malgrat que s’amague darrere d’un pseudònim,“Un poeta de porche”, l’autoria és de Marià Mosquera Navarro. Va escriure completament el llibret de la falla en el que fa les explicacions pertinents del monument. Una novetat respecte als llibrets d’anys anteriors és l’aparició d’un escrit amb visió d’homenatge als membres de l’Agrupació que han llançat el moviment faller en Carcaixent. Encara que no està firmat, serà segurament obra de Marià. El llibret representa la reunió de tot allò que envolta la falla del 33 i, com a tal, dona a conéixer des del monument fins a les belleses de la falla. Com era habitual en l’ambient faller, les dones reberen poemes d’admiració de mans d’aspirants a poetes que igual escrivien una notícia que bevien els vents de les muses. És en l’apartat de l’explicació de la falla on es fa la relació del tema del monument, i s’exposa allò que l’autor de l’esbós volia transmetre. L’artista del monument va ser de nou Paulino Peris

Escrivà, amic i company de Mosquera. Sota el títol de “Coses que en la vida passen” s’observa una bola del món i una balança en la qual apareixien les llegendes “Debe”i “Haber”. L’explicació tracta el tema dels problemes del camp carcaixentí, que aquest any poc donà per culpa de vagues i de la pèrdua de la importància de la taronja valenciana enfront de la d’altres països. Després d’aquest any i a causa de la guerra civil, les falles en Carcaixent van tindre una època negra fins a principi dels anys 40. L’any 1944, el món faller del poble de Carcaixent estava mort, va ser Marià qui el va posar en marxa reunint amics que s’ajuntaren per crear 4 falles. D’acord amb les cròniques de l’època, i les dedicatòries rebudes per part d’Arminyana i Canut, Paulino Peris i altres, és Marià Mosquera qui comença les converses per a reiniciar l’esperit faller en Carcaixent. El primer amb qui es posa en contacte és amb Paulino Peris, antic membre també de l’Agrupació fallera i, probablement l’únic faller que va estar en actiu els quatre primers anys. Mosquera, que

113

Mariano Mosquera Navarro

l’any de la primera falla del 31 tenia setze anys, estigué un any en què no pogué participar-hi tan activament per estar al servici militar. Mosquera fa uns versos en forma de “decimetes criticones” en el número 11 de la revista Estilo corresponent a la primera quinzena d’abril de 1944. Hi critica que Carcaixent no tinga falles:

114

Per falles m’e vaig anar al poble dels peguntes i en Carcaixent al pensar no valen les falles chuntes el disgust qu’en van donar. Aquell poble ique divertit! ique festes de més esplendor! I Carcaixent més pansit que si l’haguera asistit Juanito el sotarraor. Ràpidament, es posen en marxa i contacten amb altres joves, alguns no tant, per a crear una comissió fallera. En aquesta època les falles a València es configuren d’altra manera amb l’arribada del franquisme i a Carcaixent les falles seguiran les característiques marcades des de la capital. És per això que s’adoptaran molts dels actes celebrats allí, així com els càrrecs existents i que vingueren marcats pel primer congrés faller de 1941, President i “Fallero Mayor”, la Fallera Major de la ciutat, etc. També s’adaptaran a la idiosincràsia carcaixentina els vestits de falleres, que des d’aleshores van començar a veure’s pels carrers de la localitat. I també, comportarà la creació d’una entitat que gestione eixos actes a realitzar pels diferents grups o comissions. I és per això, que els grups de gent per crear una falla ja no s’anomenaran agrupació sinó comissió. La primera comissió que es forma és la de la Plaça del Marqués de la Calçada. Es va formar a instància de Mosquera i va recollir a una sèrie de persones inquietes amb ganes de falla.

Era coneguda com a la falla dels xiquets i no precisament perquè els membres foren molt joves. No va tindre massa anys de vida, ja que l’any 1949 se li perd el rastre. Tot i això, va ser el germen per a altres falles de la ciutat i sorgiren altres iniciatives que han acabat formant el que és el món faller en els nostres dies a la ciutat de Carcaixent. També va veure la vida l’entitat que regulava les activitats falleres del poble, la Junta Local Fallera. Aquesta primera Junta carcaixentina estava formada pels presidents de les comissions, que iniciaren un camí al qual es va unir el representant de l’Ajuntament que feu les funcions de President a partir d’aquell moment.

115

Llibret de la Falla Plaça Marqués de la Calçada de 1945

Mosquera va ser peça clau en el Llibret de la Calçada del 1945. Ens ofereix la informació perfecta dels actes que varen realitzar, per als quals es preparaven, així com les imatges de les falleres i de la Fallera Major de Carcaixent. Una de les

Mariano Mosquera Navarro

116

característiques dels llibrets dels anys quaranta de la Calçada és que sempre fan homenatge i trauen la imatge de la Fallera Major de Carcaixent per davant de la Fallera Major de la pròpia falla. Això és així perquè la Junta Local Fallera no té un Llibre propi ni l’Ajuntament tampoc edita qualsevol informatiu a l’efecte. La comissió estava integrada sols per homes, ja que les dones sols eren vàlides per a ser lloades i proclamades com a regines de bellesa. Marià va ser l’autor del llibret del 46 i la il·lustració de la portada va estar a càrrec de Paulino Peris. Dins del llibret trobem l’explicació de la falla on Mosquera escriu, com és costum en l’època franquista, els textos en castellà i en valencià. En aquest any va fer Ia relació explicant el futur dels membres de la comissió; com que eren adults i es deien “La falla dels xiquets”, va crear una sàtira al voltant d’aquest tema i la va introduir en la font del Parc, que era un dels indrets que empraven els menuts de l’àpoca per a jugar. Va jugar a “endevinar” el futur dels xiquets de la comissió, relacionant-los amb els oficis que ja tenien d’adults. Per exemple, sobre Enrique Lahuerta diu: Corría qu’era un primor, I es que de menut se trau Lo qu’es será de machor. -Este será corredor I es corredor... ide cacau! Marià es va casar l’any 1947 i va organitzar, per als membres de la comissió de la Calçada, una festa per a celebrar-ho, fet que mostra la seua gran implicació en el món faller en aquesta part de la seua vida. Va escriure i fer la portada del llibret del 47 i podem afirmar que la Calçada ha sigut la seua falla per excel·lència. En aquest llibret es pot observar la seua faceta crítica constructiva de coses del poble, Marià va seguir aquesta tònica al llarg de la seua vida. Demanava una biblioteca per al poble per a poder estudiar als seus avantpassats. Ens sorprén gratament que Marià demanara el que estem tractant de fer en aquest llibret, estudiar als nostres avantpassats que

escrivien llibrets com nosaltres i que gràcies a la biblioteca, que ara sí que tenim, ens hem pogut documentar i obtindre molta informació.

Llibret de la Falla Plaça Marqués de la Calçada de 1947

La falla de la Placa del Marqués de la Calcada en l’any 1948 va continuar fent llibret. L’autor del llibret va ser el mateix Marià Mosquera i l’artista del monument Paulino Peris, de manera que els dos amics van tornar a treballar junts per a la comissió i per a les falles de Carcaixent. En la coberta, dissenyada pel mateix Marià Mosquera es donaven pistes del que pretenia la comissió aquest any, que no era altra cosa que convertir la Plaça de la Calçada en un parvulari per als seus “xiquets”. La ironia era un tret diferencial de Marià i, com no podia ser d’una altra forma, la utilitzava per criticar als qui es burlaven de la Falla de la Calçada. Com sempre, la falla de la Calçada no feu constar en el llibret l’esbós de la falla, però en va donar compte en l’explicació d’aquesta. De fet, el mateix Mosquera es va congratular que el llibret d’una falla servís per a alguna cosa més. És dels pocs casos que es donen en les falles de la ciutat de Carcaixent, però gràcies a les crítiques al llarg de diversos anys en el Llibret, l’Ajuntament va adoquinar la part de davant de la casa consistorial i va arreglar altres carrers. També aprofita les pàgines del llibret per reivindicar un homenatge en forma de carrer o monument per a Julià Ribera i

117

Mariano Mosquera Navarro

Llibret de la Falla Plaça Marqués de la Calçada de 1948

118

per al Dea Navarro Daràs. Aquesta va ser una idea que dugué endavant i va portar a l’Ajuntament i que finalment va acabar convertint-se en realitat l’any 1958. Hui dia, l’estàtua de Julià Ribera segueix presidint l’entrada al nostre emblemàtic Passeig. Un exemple clar del bon ambient existent en la comissió és aquesta invitació que va fer Marià per dinar una paella després de falles. La falla de la Calçada no va plantar falla en el 49. Mosquera es va quedar pràcticament a soles. En desaparéixer la comissió, Marià es va apartar del món faller, encara que col·laborava amb tot aquell que li ho demanava. Per a ell, les falles ja

Cató de Mariano Mosquera per als fallers de la Calçada

no van ser el mateix després que desapareguera la seua comissió. Malgrat la trista situació, la desaparició de la falla de la Calçada li va permetre desenvolupar una de les seues altres passions, el teatre. Va ser impulsor del teatre en valencià molt abans que existira Àgora, fundant la Companyia de Teatre Marià Mosquera. En els anys 50 van introduir una obreta de teatre en les primeres presentacions falleres per a no deixar tan pobre l’acte. Podem afirmar, que és ací on naix el format actual de les presentacions falleres carcaixentines, de les quals ens sentim tan orgullosos totes les falles de la nostra localitat. La falla del Mercat va recuperar en 1956 a Marià Mosquera com a redactor del llibret. Mosquera, allunyat del món faller des de la desaparició de la Calçada tornà així per a gaudir de nou de la redacció d’un llibret faller. En aquest llibret trobem una novetat que mai havia existit, es tracta de la primera salutació escrita per una Fallera Major per a donar la benvinguda al llibret. Cap Bellesa havia escrit una Llibret de la Falla del Mercat de 1956

119

Mariano Mosquera Navarro

120

sola paraula en els llibrets en la breu història de les falles de la nostra localitat. En aquest cas, és el mateix Mosquera el qui dona la veu a la Bellesa de la falla i escriu el discurs que aquesta havia pronunciat el dia de la seua presentació. Respecte a la crítica que va llançar la falla i, escrigué Mosquera, va versar sobre temes completament locals recuperant així la idea primera dels que iniciaren el moviment faller a la ciutat amb les falles dels anys trenta. Marià Mosquera, durant els anys seixanta, es va dedicar als seus i a les coses pròpies, ja que no trobava el mateix esperit crític en l’evolució que havien sofrit les falles. La ironia, el sarcasme i la crítica als fets que passaven al llarg de l’any, i que eren el mateix origen de les falles, havien donat pas a criticar tot allò que no estava permés per la moral franquista en uns monuments cada vegada més obscurs. En els últims anys de la seua vida va col·laborar en artistes històrics del nostre poble. Va fer els guions i les crítiques de

Falla del Mercat de 1970

les primeres falles de Vicent Pastor i els guions i les crítiques de les falles dels germans Cortell des de l’any 1964 fins al mateix any de la seua defunció l’any 1972. L’entrega d’un guió d’una falla va ser de les últimes coses que va fer com a escriptor. Fins a última hora va estar en contacte amb les seues tan estimades falles. L’any 72 va veure plantades unes falles amb dol i melangia, va marxar de vacances per sempre Marià Mosquera. Després d’una temporada amb una malaltia, Mosquera no va aplegar a veure plantats els monuments de l’any en curs. Alguns d’aquests cadafals van portar encara algunes de les crítiques del bo de Marià, que les havia pogut escriure amb molt d’esforç. En aquesta notícia del Levante de l’època es pot llegir que la nostra falla va guanyar el primer premi de presentació, encara que curiosament posa “Les Vies” en compte de “Les Dies”, i com l’alcalde fa un homenatge pòstum al faller per excel·lència Marià Mosquera. Els seus amics l’enyoraren molt, mostra d’aquest sentiment són les paraules que li va dedicar Arminyana i Canut, a títol pòstum, en el Llibre de Festes Locals de l’any 1972: RECORDANT A UN AMIC Promte les falles carcaixentines faran acte de presència pels distrits de la nostra ciutat. No obstant però, en aquests dies, els artistes i fallers encara s’hi troben en els quefers d’esmenar aquelles escenes que les falles critiquen. Més d’un artista i més d’una comissió, trobarà la falta d’un amic; d’un amic i faller, encara que no ho semble, lo que es diu de dalt a baix.

121

Mariano Mosquera Navarro

122

-Xe, Mariano, ací que posem? - Mosquera, açò com s’hi té que col·locar? I Mariano Mosquera donava la solució exacta. Hem dit donava... i trista expreció! No, enguany no s’hi pot cercar l’ajud de Mariano. Mariano Mosquera ens ha deixat per a sempre! Les falles han perdut, amb lo seu traspàs, el més ingeniós i satíric poeta, ben demostrat en los llibrets que ha escrit d’alguna que altra falla. Nostres falles, les falles carcaixentines, han perdut el creador de tants i tants motius fallers que sempre han estat celebrats pels seus conciutadans. Arnés, han perdut l’iniciador de les falles carcaixentines. Era l’any 1944 quan, Mariano Mosquera, el bon Mariano Mosquera, cerca les gents que considerava adients per a este festeig, formant quatre comissions; Cabdill, Calçà, Mercat i Passeig. D’allavors segueixen les falles conservant-ne encara, en actiu, un d’aquells primers fallers; l’actual vicepresident de la falla del Mercat, senyor En Joan Escrivá Bohigues. El demés personal de la mateixa, com les demés comissions, tot és gent nova. Com cercava Mariano els motius per a les falles? Recorria tota la ciutat, pam a pam, cercant aquelles coses que foren motiu de crítica. Lo més curiós és que sempre en trobava! EIs darrers temps ja li era gravós fer el camí a peu, però s’hi valia del cotxe que fa el servei urbà traslladant-se d’un lloc a l’altre per tal de cercar aquelles coses que considerava foren motiu de crítica. Per les seues butxaques sempre hi havien papers amb anotacions curtes per, a després, traure-li el profit que calia. Algunes de les falles d’enguany encara eixiràn al carrer amb lo segell de Mariano Mosquera. Però, ell, no les vorà acabades. No portaran els versets i llegendes tan gracioses que sola fer. Tampoc no podrá estar contemplant per llarga estona la falla mirant l’obra, per ell concebuda, perfectament acabada. Però, els demés, els qui podrem contemplar-la, Déu volent, no podrem defugir la recordança de l’amic desaparegut. Diguem també que la seua gràcia i visió còmica, no s’ha reflectit només en les falles. Hi haurà que recordar aquelles DECIMETES CRITlCONES del periòdic ESTILO que, modestament, signava MARIANITO, que els llegidors esperaven per a celebrar-les i comentar-les per l’ingeniós fonament que en les mateixes hi havia. També hem de recordar-lo en aquelles campanyes teatrals, per ell promogudes, en què, Mariano Mosquera representava els personatges

donant-los tota la gràcia de la que era poseídor ; les encertades “morcilles” que el públic celebrava entre aplaudiments i carcallades. Aquelles comedies: ¡VAMONOS PA CAIZ! i iCARAMBA, CON LA MARQUESA!, les quals foren protagonitzades per Mariano Mosquera i Mercedes Crespo; la parella més adient per a fer arribar al Públic tota la gràcia escènica. Més, molt més podríem dir de Mariano Mosquera, però no podem dispondre del espai necessari. Direm però que, amb lo seu traspàs, tots els qui l’havem tractat, hem perdut un cabal amic. Les falles de Carcaixent, a més d’haver perdut l’iniciador de les mateixes, han perdut un fonamental artífex de idees. Carcaixent ha perdut, amb Mariano Mosquera Navarro, un dels seus fills que portaven a la seua ciutat molt endíns. iMolt endíns! ¡Descanse en Pau! JOSEP ARMINYANA I CANUT Carcaixent, febrer del 1972. Tan reconeguda és la influència que va tindre Marià en el món faller carcaixentí, i en concret en els llibrets de falla, que l’Ajuntament de Carcaixent ha instaurat el concurs de llibrets de falles com al de Mariano Mosquera Navarro. Volem agrair la col·laboració de la família Mosquera en l’elaboració d’aquest article, tant en forma d’entrevistes com informació gràfica que, d’una manera desinteressada, ens han cedit per a poder il·lustrar el nostre relat. Fons bibliogràfic: - Vidal Sanmiguel, David. Història de les falles de Carcaixent, Volum 1 Dels orígens fins a 1981l. Segona Edició. El Petit Editor. - Col·lecció llibrets de falla de la Biblioteca Municipal de Carcaixent provinent de les donacions de Soler i Estruch, Arminyana i Canut i Mariano Mosquera. - Fresquet Fayos, Rafael: El Valencià a la Ribera: les publicacions locals (1944-1978). Germanies Serveis Gràfics SL. Ajuntament d’Algemesí.

123

Retrat íntim pel seu fill Marià

on pare ha sigut de tot. És dels introductors del teatre en Carcaixent, abans d’Àgora. Va fundar la seua pròpia companyia de teatre. Va fer teatre fins que li ho va prohibir el metge. Va escriure en multitud de revistes locals. Era un fumador empedernit i incontrolable. A última hora tenia un emfisema pulmonar. Els metges l’amenaçaven que es moriria i ell li prometia a ma mare que ja no fumaria més, però era una cosa que ell no podia evitar. Segons el que m’han contat, mon pare va ser un activista cultural en el poble. Hi havia tres activistes, que eren Soler i Estruch, Arminyana i Canut i mon pare. Estem parlant de la postguerra. Quina relació va tindre amb el món faller? Mon pare va ser l’introductor de les falles en el poble. No és que tinguera relació, és que ell va ser el pare de les falles en Carcaixent. Ell tenia 15 anys, que es diu molt prompte. Ell va nàixer en el 1915 i la primera falla data de 1931. En els anys quaranta va començar a fer falles en la Plaça de la Calçada, eren falles molt personals. Ell ho feia tot com era el disseny de la falla, la idea, els versets de la crítica, el muntatge, el llibret… En va fer una on tots els ninots que

125

eixien en la falla, eren els propis membres de la comissió. Aquest any va fer el llibret on eixien els dibuixos dels ninots de la falla, en forma de caricatures dels oficis de cada membre. En la cara, va agafar una fotografia de cadascú i també els va escriure un verset a cada u. La falla tenia de fons la font del parc dels coloms. I estaven tots els ninots dels fallers, rodant la falla. En aquella època, les falles la feien de cartó i tela, no com de suro que fan ara. El cap dels ninots ela van fer de cera. Va encomanar que fera l’escultura de cera de tots els fallers a un escultor molt conegut d’Algemesí, En Leonardo Borràs, gran figura de l’escultura en tota la Ribera. Era amic de mon pare i va arribar a ser professor meu de l’institut. Després ell va pintar la cera d’una forma molt realista.

126

A finals dels 70 el que va fer és col·laborar en els germans Cortell fent falles per a la falla del Mercat. Grans artistes fallers del poble. Ells feien la falla i mon pare els ajudava en el disseny, el muntatge i la crítica. Ell era la teoria i ells la pràctica.

En Pastor també va fer una falla per al Mercat que resulta que una volta feta la falla tiraren a traure del local on la van fer i no cabia. La van haver de trencar tota per a traure-la i pegar-la de nou per a plantar-la. I a última hora no se li va ocórrer altra cosa, a mon pare, que fer-li un verset de crítica a l’artista. No recorde exactament el verset, però dia alguna cosa de les cabres i el pastor. Pastor va agarrar un cabreig monumental. A què es dedicava? Va ser una època molt obscura en la que a través de llibrets i altres publicacions van reivindicar moltes coses. Es van atrevir a demanar moltes coses. Inclús fundaren una associació cultural anomenada Moreral. Portaren exposicions com la del pintor Ribera de Xàtiva en el seu centenari. Conten que anaren a l’estació a arreplegar els pintors de Xàtiva que venien en tren en els quadres baix lo braç. Avisaren a l’Ajuntament perquè també anaren a rebre’ls. Inclús anà la banda de música. Però al final només va anar ell i Soler i Estruch a rebre’ls, de l’Ajuntament no va anar ningú encara que era un acte oficial. Anècdotes com aquesta te’n podria contar moltes. Va estar així durant els quaranta i cinquanta. El problema és que ell treballava en València en una fàbrica de fer màquines de tren. Tot el món pensa que era ferroviari, però no. Aquesta Fàbrica estava al principi en el poble, ací en la FEVE. Li va vindre molt bé quan es va casar, perquè com vivia en el carrer de la missa, ho tenia molt prop de casa, en dos minuts estava en la faena. El mal

127

és que la van tancar i se’n va haver d’anar a treballar a València. D’anar tots els dies en tren a València coneixia a molta gent. Mira si coneixia als maquinistes, que quan passaven per davant de la seua fàbrica, el tren parava que a ell baixara i no haguera de caminar des de l’estació del Nord. A ell li encantava escriure versets en el tren. Sempre portava una fulla i una llapissera damunt. Així apuntava el que se li ocorria on fora.

128

Què significava per a ell escriure en valencià? Va ser pioner d’escriure en valencià en aquella època. Escrivia als anys trenta com podia. Sense norma. En ortografia castellana, com podien i sabien. Quan va eixir la normativa, mon pare va ser dels primers que es va apuntar a les classes de Lo Rat Penat de Carles Salvador. També va escriure en les revistes de l’època. Escrivia versets, contes o el que podia. Li encantava escriure les “decimetes criticones”, que encara conserve unes quantes. En una de les revistes, hi havia un espai reservat per a les decimetes de mon pare. Posava en 8 o 10 versets, critiques a coses del poble. Però perquè milloraren, perquè s’arreglaren. Una d’elles era que en el parc de Navarro Daràs, no hi havia una rampeta per a baixar els carros dels xiquets que volien jugar allí. Si hui estan allí, és perquè ho va demanar mon pare. Quines aficions tenia? A ell el qui encantava era fer teatre. Inclús va tindre la seua pròpia companyia. Jo inclús li vaig veure una obreta en el “teatre moderno”. Recorde que li havia prohibit el metge que actuara en el teatre perquè s’exaltava i estava malament dels pulmons. Fumava moltíssim i s’ofegava. Li va prometre a ma mare que no actuaria més. Però un dia, jo tindria quatre o cinc anys, li diu a ma mare que anaren al teatre que l’havien convidat a veure una obra. Val anem, ens emportarem al xiquet. M’agarren a mi i ens posen a la primera fila. És dia “ La Educación de los padres”. Còmica i en castellà. Mon pare diu que se’n va al water abans que comence. S’obri el teló i mon pare encara no havia tornat. I el primer que ix dalt de l´escenari és ell. Ma mare va pegar un crit que encara recorde. Em va deixar marcat.

Va morir molt jove, en 56 anys. I ma mare abans, en 48. Ell per culpa del tabac i ma mare per cuidar-lo a ell. Si alçara el cap, no li agradaria el que fan hui en dia els fallers. Ell no va ser mai de festes. A ell li agradava la sàtira i l´ingeni de fer falles. Era una festa de barri i la falla la feien els veïns. Era una ambient molt diferent. Mira que ell es va burlar quan en València van començar a portar el tratge de “cucaracha” negre. De què si ara s´estila el tratge més llarg o més curt. Això no era l’essència de les falles. Era cremar els trastos vells, fer una bona sàtira, muntar a mà entre tots la falla i fer una festa dels amics del barri. No hi havia tants diners, que tot sobra. Ell en les falles actuals no hi haguera comulgat en absolut.

129

130

Neus Calderón Sanroque Padrina 2024

allers, falleres, amics i amigues de la Falla Plaça de les Dies:

Em sent molt privilegiada per poder dirigir-vos aquestes paraules com a Padrina de la comissió en el llibret de la nostra falla.

132

El fet de ser aquest exercici la Padrina de Les Dies, ha sigut per a mi una sorpresa inimaginable. Jo, que he nascut en una família amb tanta tradició fallera, em sent molt afortunada de poder representar aquest càrrec, justament a la meua estimada comissió, la que m’ha vist nàixer i també representar com a Fallera Major Infantil. Moltes coses em queden per gaudir aquest any, junt amb Raúl, Ignacio, Gema, Claudia i Pau. Segur que ens esperen moltes vivències carregades d’emocions irrepetibles, tal com les hem anat vivint fins ara. També agrair a la gent que m’envolta el suport que em donen dia a dia. A la meua família, per donar-me l’oportunitat de viure aquesta experiència que de segur serà inoblidable, i a les meues Viejóvenes, per poder seguir compartint amb elles aquesta i mil aventures més. M’acomiade de vosaltres desitjant-vos que gaudiu tant d’aquestes falles com nosaltres estem fent-ho fins ara, aprofiteu cada instant, cada festa, cada menjar, vibreu amb les vostres emocions i amb l’olor de pólvora que inundarà els carrers, fent-ho sempre junts, perquè a Les Dies fem i som un gran equip!

Neus Escaneja i escolta

133

FALLA GRAN LEMA: MENÚ PRINCIPAL

ra que les Falles tenen el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat, arribaran molts més turistes que tastaran la nostra oferta culinària.

134

Amb aquest pensar, no és d’estranyar que la figura central de la nostra Falla siga un cuiner abillat amb el seu característic uniforme blanc i barret. Està envoltat d’ utensilis de cuina i una varietat d'ingredients frescos que semblen cobrar vida en les seues hàbils mans. El nostre xef busca què cuinar d’entre tots els ingredients que té al seu abast, i ràpidament troba solució utilitzant verduretes de l’horta valenciana. Ingredients que de segur en un futur formaran part d'un plat de luxe que només podran tastar els més selectes gurmets, com els de la colla Gloton’s Club. Cada vegada és més difícil trobar productes dels nostres camps. La crítica situació dels agricultors es veu agreujada per les escasses ajudes i la realitat dels preus insuficients que reben pels seus productes, la qual cosa no cobreix les despeses de cultiu. La segona escena ens mostra els ingredients de l'esmorzaret. Aquest va més enllà de ser

simplement un menjar, és una arrelada tradició que reflecteix la identitat cultural i la forma de vida de la nostra comunitat. Aquest moment culinari s'ha convertit en una part essencial del dia per a molts valencians. És una trobada social, una pausa en la rutina diària on amics i familiars es reuneixen per a compartir no sols aliments deliciosos sinó també experiències i converses animades. Amb la següent escena volem retre homenatge a aquells que cuinen en les festes. En totes les falles hi ha qui s’ha fet el propietari dels fogons i ningú s’atreveix a llevar-li la cullera una vegada encén el foc. Gràcies als cuiners i cuineres tenim sempre a taula bon menjar per tal d’aguantar el ritme en falles. La gastronomia de la Comunitat Valenciana té molt a oferir-nos. Peix fresc del Mediterrani, productes de l'horta, carns, dolços i begudes (com la famosa orxata de xufa), són productes que fan d'ella una cuina rica i variada. Amb aquest matèria prima, podries elaborar un plat capaç de substituir la paella com el menjar més típic de València? Bones falles i bon profit!

135



En un replà esplendorós saturat pel dolç ambient, sota d'un cel lluminós hi ha un poble meravellós que du de nom Carcaixent.



Milagros Montaner Pla Per Maria Teresa Albelda Gimeno 137

urant molt de temps, els llibrets de Falla han sigut percebuts com a mers testimoniatges de l’ambient festiu, una guia que documentava les activitats i esdeveniments relacionats amb les celebracions falleres. No obstant això, la seua vertadera riquesa es revela en reconéixer-los un reflex fidel de les inquietuds culturals i socials que marquen cada època. A través de les seues pàgines, els llibrets capturen les aspiracions, desafiaments i transformacions que defineixen la identitat valenciana. Són cròniques vivents que, en explorar els matisos de la vida quotidiana, ofereixen una perspectiva única sobre l’evolució de la societat i la cultura, convertint-se així en testimonis silents, però eloqüents, de la història viva de les Falles i el seu arrelament en la nostra ciutat. En aquesta travessia per la memòria de la història dels llibrets a Carcaixent, emergeix la figura de Milagros Montaner Pla, que deu anys després que els homes donaren els primers passos en l’escriptura dels llibrets a Carcaixent, Milagros Mones converteix en la primera taner va ser la dona a afegir la seua veu a aquest tradicional espai liteprimera dona en rari. El fet que començara a escriure una dècada després escriure en les que els seus homòlegs masFalles de Carcaiculins planteja una sèrie de qüestions. Quines circumsxent. Una pionera tàncies socials i culturals poden haver contribuït a aquest a qui cal retre retard en la participació fehomenatge menina en un àmbit fins llavors dominat per homes? Potser el silenci femení en



139



Milagros Montaner Pla

140

els llibrets era una absència natural o tal vegada era conseqüència de la resiliència femenina en l’esfera creativa? Potser no hi havia dones en el teixit cultural de l’època que anhelaren plasmar les seues perspectives i veus en els llibrets de Falles, o va ser una qüestió d’oportunitats i barreres en el context de l’època? Comprendre el retard en la participació de dones com Milagros implica submergir-se en el context social i cultural dels anys quaranta i cinquanta a Espanya. En un període on les dinàmiques de gènere estaven arrelades i les expectatives tradicionals limitaven la implicació de les dones en diversos àmbits, l’escriptura de llibrets no escaparia a aquestes restriccions. Una de les barreres més significatives de les dones per poder participar plenament en activitats culturals que sovint requerien habilitats literàries va ser la falta generalitzada d’accés a l’educació formal. Al principi del segle XX, les oportunitats educatives per a les dones a Espanya eren escasses, marcades per limitacions imposades per la Llei Moyano. Encara que aquesta reconeixia el dret

de les xiquetes a rebre educació primària, no imposava l’obligatorietat de la seua assistència, deixant a moltes dones sense l’oportunitat d’aprendre a llegir i escriure. A més, el currículum estava intrínsecament orientat cap a la formació en habilitats considerades tradicionalment apropiades per al rol femení en la societat, com l’ensenyament de costura i labors domèstiques. No obstant això, un canvi significatiu es va albirar amb la promulgació de la Llei de 1901 durant el regnat d’Alfons XIII, coneguda com la Llei de Jiménez de Cisneros. Aquesta llei va representar un canvi significatiu en l’educació de les dones a Espanya. En establir la gratuïtat de l’educació primària i fer obligatòria l’assistència a l’escola per a les xiquetes, es van eliminar barreres que abans impedien l’accés a l’educació. Aquest canvi també va portar amb si una revisió dels currículums, obrint oportunitats perquè les dones adquiriren coneixements més enllà de les habilitats tradicionalment assignades al seu gènere. Amb l’arribada de la Segona República en 1931, es van intensificar els esforços per promoure la igualtat

de gènere en l’educació. Es van implementar reformes que van ampliar les oportunitats educatives per a les dones, permetent-los accedir a nivells educatius superiors i participar activament en la vida acadèmica. És important destacar que la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) i el posterior establiment de la dictadura franquista van tindre un impacte negatiu en la continuïtat i aplicació d’aquestes reformes. Durant la dictadura de Francisco Franco, es va produir un retrocés en alguns aspectes de la igualtat de gènere, incloent-hi limitacions en l’accés a l’educació per a les dones. D’altra banda, dins de les complexes dinàmiques de les comissions falleres, una barrera significativa a considerar radica en el paper històric de les dones a dintre d’elles. Tradicionalment, les dones rares vegades eren censades llevat que ocuparen el prestigiós càrrec de Fallera Major (anteriorment designades com a Bellesa Fallera i després Reina Fallera) o formaren part de la selecta Cort d’Honor, composta per unes poques joves que lluïen l’elegant indumentària fallera i acompanyaven a la Fallera Major. No hi havia, per tant, una comissió femenina i tampoc una comissió infantil. Tant la Bellesa Fallera com les falleres de la cort eren triades pels membres de la comissió i el càrrec durava només un any. No obstant això, l’absència d’un registre oficial no implicava una falta de participació femenina en les comissions; molt al contrari, les dones exercien un paper crucial oferint el seu suport incondicional a la Junta Directiva, recolzant cada iniciativa amb el seu compromís i dedicació. Un cas excepcional va ser la comissió que va sorgir a Carcaixent l’any 1947 amb el nom de “Falla infantil Juventud Carcagentina” formada exclusivament per xiques i xiquetes, apareixent per primera vegada una Presidenta, María Palomares Cogollos, i una Junta Directiva composta totalment per dones. No obstant això aquesta no va ser una comissió oficial. El seu objectiu va ser plantar un monument infantil per a unir a les falleres i xiquetes al voltant d’una falla i celebrar les festes, però sempre d’una forma pròpia i fora de la Junta Local Fallera i de la resta de comissions de Carcaixent. La falla la van plantar en el mateix Parc Navarro Daràs, junt a les escoles de la secció femenina i òbviament no va entrar en concurs. Malauradament, l’existència d’aquesta comissió va ser efímera, perquè

141

Milagros Montaner Pla

142

només va perdurar durant un any. Amb el transcórrer del temps, les integrants d’aquesta iniciativa pionera van començar a integrar-se en altres comissions falleres. Va ser necessari esperar fins a la vibrant dècada dels anys 60 per a presenciar el sorgiment d’una vertadera comissió femenina en el panorama faller. Coincidint amb aquesta època d’efervescència, també es van inaugurar les esperades comissions infantils, obrint les portes a la participació dels més xicotets en la celebració de les Falles. Lligat a aquest fet, es va iniciar l’elaboració de monuments infantils. L’any 1981 va quedar gravat en la història de les Falles de Carcaixent amb un fet transcendental: la inclusió de dones en la Junta Directiva d’una Falla. Va ser la falla Plaça del Mercat la pionera en aquest moviment en designar a Mª Isabel Fernández Casas com a vicesecretària, a Mª Carmen Garrigues Ferrer com a delegada d’infantils i a Maribel Calabuig Lloret com a delegada de la comissió femenina. Aquest esdeveniment va marcar un canvi de paradigma en el rol de les dones dins de les comissions falleres, passant d’un paper

merament decoratiu a ocupar càrrecs directius i decisius. No obstant això, va ser necessari esperar fins a l’any 2000 per a presenciar un altre moment significatiu en el món faller de Carcaixent: l’elecció de la primera dona presidenta d’una falla, Mª Dolores Albero, qui va liderar la comissió de la Falla de la Muntanyeta. Aquesta fita històrica va marcar un punt d’inflexió en la tradició fallera local, destacant l’avanç cap a la igualtat de gènere i el reconeixement del paper de les dones en la gestió i direcció de les falles. Encara que aquest fet va succeir fa ja més de dues dècades i sembla distant en el temps, podríem creure que hem progressat en termes d’igualtat, però la crua realitat ens mostra que actualment la majoria dels qui aspiren a la presidència d’una falla són homes, representant un aclaparador 88%, mentre que només el 12% són dones. En vicepresidències la proporció és del 74% pel 26%. Per contra, les dones tenen més presència en les secretaries (67%) i en les vicesecretaries (74%). I de nou la presència de les dones és molt més alta en les delegacions infantils. En aquest cas, les dades són just

les contràries que en la presidència: un 88% de dones per un 12% d’homes. A poc a poc es van fent passos endavant i cada vegada són més les dones que ocupen llocs de responsabilitat i presa de decisions en la Junta Directiva. Aquest progrés reflecteix un moviment cap a una major inclusió i diversitat dins de les estructures de lideratge de les comissions falleres. En eixe context que hem descrit en el que les dones tenien poc accés a la vida cultural i tampoc podien formar part de la comissió de la falla, en 1955, en el llibret de la Falla Plaça de José Antonio trobem una col·laboració literària signada per una dona, Milagros Montaner. A més, se sap que també va ser ella la ment creativa darrere dels cartells de crítica que van adornar el monument. L’existència dels llibrets i el fet que es conserven a la Biblioteca de la nostra ciutat, ens brinda l’oportunitat de conéixer les contribucions literàries de Milagros, no obstant això, els cartells de crítica de la falla, encara que igualment significatius, no tenen la mateixa sort. En ser part del monument, van ser consumits pel foc durant la cremà i no es conserva cap registre gràfic d’ells, la qual cosa representa una pèrdua de documentació visual d’aquests importants elements literaris. 143

Portada del llibret de 1955 i pàgina on es troba la col·laboració literària de Milagros.

Milagros Montaner Pla

144

La primera col·laboració literària de Milagros en el llibret es compon de dues poesies, una escrita en valencià i l’altra en castellà. La primera és un vibrant elogi a València i a la celebració de les Falles, mentre que la segona és una apassionada oda a aquesta festivitat, ressaltant la seua importància com un símbol d’orgull per a tota Espanya. Com va aconseguir Milagros que li encarregaren aquest xicotet escrit? Ens proposem trobar informació sobre la seua connexió amb la Falla de José Antonio per a comprendre com va sorgir aquesta col·laboració. De Milagros, lamentablement, només hem trobar el seu nom plasmat en dos llibrets. La Biblioteca manca d’informació addicional sobre ella; no hi ha tampoc un llibre que narre la seua vida, com ocorre amb autors destacats com Soler i Estruch o Arminyana i Canut. A més, el seu llegat literari es limita a la col·laboració ja citada en el llibret de 1955 i a una altra un poc més extensa en el de 1956. En la nostra cerca d’informació sobre Milagros, vam demanar ajut a Bernardo Daràs, cronista de la ciutat, amb l’esperança que ens proporcionara també documents amb més material literari. Desafortunadament, no va ser així; tan sols ens va poder indicar la seua data de naixement, amb qui es va casar i el nom de la seua filla. No obstant això, la col·laboració de Bernardo va resultar molt valuosa, ja que ens va brindar un punt de partida per a localitzar als familiars de Milagros i així obtindre més informació sobre la seua vida i obra. Aquesta és la informació proporcionada per Bernardo Daràs. MILAGROS MONTANER PLA Data de naixement: 10 de febrer de 1923, al carrer Francisco Pons. Data i lloc de la mort: Desconeguda Filla de Joaquín Montaner Caballero, sastre de professió, i Milagros Pla Moscardó. Vivien al carrer de Julián Ribera número 10. Avis paterns: Joaquín Montaner Bargues i Gracia Caballero Ramos. Avis materns: Antonio Pla Richart i María Moscardó Carrió. Va contraure matrimoni amb Pascual Climent Cogollos, fill de

Pascual Climent Navarro i Maria Cogollos Vayá en la Parròquia de l’Assumpció de Carcaixent, el 22 de Juny de 1946, davant el reverend Sr. Manuel Cerdà Porres. Vivia al carrer dels Sants número 8. Va nàixer a Alzira el 15 de gener de 1921 i va morir a València el 2 d’octubre de 1991. Van ser pares de Milagros Climent Montaner, nascuda al carrer de Santa Ana, número 19. Es va casar amb Antonio Corts Cogollos en la Parròquia de l’Assumpció l’1 de setembre de 1967. A través de la informació proporcionada per Bernardo, vam poder inferir que la connexió de Milagros amb la Falla de José Antonio es deu al fet que el seu espòs, Pascual Climent, ocupava el càrrec de vicepresident en aquesta comissió. A més, descobrim que la seua filla, també anomenada Milagros, va formar part de la Cort d’Honor els any 1955 i 1956. Milagros Climent també va ser nomenada Fallera Major d’aquesta mateixa comissió l’any 1964, la qual cosa suggereix una estreta relació de tota la família amb la vida fallera de l’època. Bernardo també ens va informar que la filla de Milagros encara vivia i a través d’alguns contactes, aconseguírem localitzar a Milagros Climent, qui actualment resideix a la ciutat de València, així com a Ana Fuster, la seua cosina germana, que viu a Carcaixent. Ens vam comunicar amb totes dues per a obtindre més Composició de la Junta Directiva de la Falla detalls sobre la vida de de José Antonio de 1955 on podem comprovar que Pascual Climent era el vicepresident. Milagros.

145

Milagros Montaner Pla

146 A l’esquerra la pàgina del llibret de la Falla de José Antonio de l’any 1955 i a la dreta el de l’any 1956 on apareix Milagros Climent com a component de la Cort d’Honor.

És especialment Ana qui comparteix amb nosaltres l'apassionada devoció de la seua tia per la literatura i les Falles. El pare de Milagros, Joaquín Montaner Caballero, propietari de la sastreria Montaner, era un respectat sastre a Carcaixent, tal com ho indicava el considerable equip de 14 empleats que treballaven en el seu taller. Aquest èxit es reflectia també en la seua llar, on comptaven amb criades per a assistir a la seua mare en les tasques domèstiques. Milagros, va ser la major de Pàgina del llibret de la Falla de José Antonio de l’any 1964 on apareix Milagros les filles del matrimoni MonCliment com a Fallera Major. taner-Pla i juntament amb la

seua germana Ana estudiaven en el Col·legi de María Inmaculada fins a la mort del seu pare just en acabar la guerra a l’edat de 54 anys. En eixe moment, Milagros va passar a treballar a la sastreria ajudant la seua mare i Ana cuinava i arreglaFotografia del dia de la Primera Comunió va la casa. Van ser de Milagros. Tenia 8 anys. temps difícils per a elles però van aconseguir eixir endavant en part gràcies als encàrrecs de pantalons i treball que els proporcionava Josep Arminyana i Canut provinents de la seua sastreria. Des de primerenca edat, Milagros mostrava un viu interès per la literatura i el teatre, una passió que el seu pare, el 147

Fotografies que mostren a Milagros abillada amb diferents disfresses característiques dels papers que representava en les obres de teatre.

Milagros Montaner Pla

148

senyor Joaquín, va fomentar en ella amb dedicació. De fet, aquest últim va interpretar el paper de metge en la pel·lícula muda “Voluntat”, dirigida per Agustín Caballero, que tenia com a escenari els pintorescos horts de tarongers. A més, el senyor Joaquín va arribar a ser president d’una companyia de teatre. Encara que no podem confirmar si aquesta companyia era la mateixa a la qual pertanyia José Armiñana i Canut, és innegable que tots dos, a part de la professió, coincidien en el mateix àmbit cultural de l’època. Milagros, per part seua, va participar en nombroses obres teatrals al costat del seu pare, compartint escenari i cultivant el seu amor per les arts escèniques. Milagros va demostrar igualment una gran passió per la literatura. Gaudia submergir-se en la lectura de llibres tant en castellà com en valencià, encara que aquests últims arribaven escassament a Carcaixent. Després de casar-se, es va inscriure en les classes de llengua valenciana oferides per Lo Rat Penat a València. És per això que feia servir aquesta llengua en els seus escrits tant en el llibret com en la crítica.

Versos que Milagros dedica a diferents components de la Comissió de la Falla de José Antonio en el llibret de 1956.

Després de casar-se amb Pascual Climent, Milagros i ell van decidir emprendre un nou camí junts, obrint una botiga d’ultramarins prop de la Plaça de José Antonio. Residien en el pis superior de l’establiment, la qual cosa suggereix que la decisió de Pascual d’unir-se a la Falla d’aquesta plaça podria haver-se vist influenciada per la proximitat a la seua llar i negoci.

Publicitat del negoci de Milagros i el seu marit apareguda en el llibret de 1956 de la Falla de José Antonio.

La seua neboda Ana ens assegura que Milagros era una participant activa i compromesa en la Falla, encara que ja sabem que no estava censada. En aquells temps, per exemple, era comú que els ninots estigueren abillats amb robes, i eren les dones les que s’encarregaven de desvestir-los a la nit i tornar a vestir-los a primera hora del matí. Milagros s’implicava en eixa feina i en qualsevol altra tasca que la comissió fallera requerira.

149

Fotografia de la jove Milagros (dreta) acompanyada per la seua germana Ana.

Milagros Montaner Pla

150

Ens conta la seua neboda Ana que a Milagros li encantava escriure i era una aficionada molt entusiasta, així que és probable que fora el seu espòs, Pascual, qui elogiara les habilitats d’escriptura de Milagros davant la comissió fallera, i que aquests elogis permeteren que la comissió li atorgara l’oportunitat de col·laborar tant en el llibret com en la crítica de la falla O tal vegada van ser Josep Arminyana i Canut, juntament amb Eduard Soler i Estruch, dos dels principals promotors dels llibrets a Carcaixent, els qui van encoratjar a Milagros a escriure. Recordem que Milagros coneixia a Josep Armiñana i Canut perquè compartia la professió del seu pare i els encarregava treballs de sastreria a la seua mare i a ella quan el seu pare va morir, però també per l’afició al teatre, la qual cosa va estrènyer encara més els seus llaços. D’altra banda, ens consta a través de l’entrevista a la seua neboda Ana que també va conèixer a Eduard Soler i Estruch perquè vivien molt a prop. Encara que el vertader promotor d’aquesta oportunitat continua sent un misteri, el que és innegable és que Milagros comença a escriure. A partir de llavors, les seues contribucions van començar a ser publicades en els llibrets. A més, Milagros també s’encarregava de la crítica fallera, però com hem comentat abans, d’això no disposem de cap evidència o registre.

Aquesta és la Falla de José Antonio de 1955 de la qual, Milagros va ser encarregada de confeccionar la crítica.

Com s’ha esmentat prèviament, Milagros va continuar col·laborant en el llibret de 1956, encara que d’una manera diferent. En aquesta ocasió, el seu escrit no es tractava de poesies elogiant a València i exaltant la grandesa de les Falles, sinó que va dedicar quatre versos a cada membre de la Junta Directiva de la Falla. Les seues composicions són encantadores i molt entretingudes, destacant el més característic de cadascun dels personatges i oferint els versos amb un toc de sàtira i humor. No obstant això, es disculpa per endavant en cas que algú se senta ofès. La fotografia que s’ha mostrat amb anterioritat inclou aquests versets. Reproduïm ací les línies que Milagros dedica al seu marit. Després de llegir-los, sembla clar qui portava les regnes en la llar. “Del vice-president dic que és un campió en el truc però quan juga en la dona ella retruca ... i ell, mut!” No tenim registre de cap altra col·laboració literària per part de Milagros després d’aquest moment. Per a determinar si Milagros seguia involucrada amb la Falla, és necessari rastrejar la participació del seu espòs en el cens de la Falla de José Antonio. Pascual no va ser faller en 1947 però torna a aparèixer als censos de la Falla en 1961 com a president, repetint en els anys 1962, 63 i 64 (aquest últim coincidint amb l’any que la seua filla va ser nomenada Fallera Major). Després d’aquest període, el seu nom desapareix dels registres fins a 1974, quan és nomenat President d’Honor. Posteriorment, va tornar a ser president en 1975 i 1976, per a després desvincular-se per complet de la Falla. Aquestes fluctuacions coincideixen amb els períodes en els quals la Falla de José Antonio es va dissoldre i es va reconstituir. Inicialment activa en 1947 i 1948, després es va dissoldre i va ressorgir en 1955 i 1956. Va tornar a dissoldre’s i ressorgir en els anys 60, des de 1961 fins a 1965, i no va ressorgir novament fins a 1974, any en què es va mantindre estable sense dissoldre’s fins l’actualitat. Després de “la pantanada” en 1982, Milagros es va traslladar a viure a València, on la seua filla ja residia, la qual cosa

151

Milagros Montaner Pla

va implicar un distanciament total del món faller de Carcaixent. No obstant això, més tard va tornar al seu lloc d’origen. Va ser en aquesta ciutat on va morir en 2014, a l’edat de 91 anys, tancant així el cicle de la seua vida.

152

Diverses fotografies que mostren a Milagros en la seua etapa adulta.

La família de Milagros ha conservat un document mecanografiat amb una poesia que ella va dedicar a Carcaixent. Encara que aquesta poesia mai es va publicar i desconeixem l’any en què va ser escrita, transmet clarament el seu profund amor per la seua terra natal. Ara tenim una visió més completa de Milagros gràcies a l’entrevista amb la seua neboda Ana i diverses aportacions de la seua filla Milagros. Agraïm sincerament la col·laboració i l’entusiasme de la seua família per proporcionar tota la informació i les fotografies que han enriquit aquest capítol. Amb tot aquest material, esperem que les noves generacions carcaixentines puguen conèixer que, a l’Espanya de la postguerra, una dona amb una educació limitada va tindre la inquietud cultural i el desig d’aprendre a escriure en la seua llengua materna, obrint així camí per a ser la primera veu femenina en els llibrets de Carcaixent: la veu de Milagros.

153

Fons bibliogràfic: 1. Historia de las mujeres en España y América Latina de Carmen Ramos Villar. 2. Historia de las mujeres en España. Siglo XX de Yolanda Guerra. 3. Educación y género en España (1800-1950) de Carmen Sarasúa. 4. La brecha de género en el arte español contemporáneo de VV.AA. 5. Història de les Falles de Carcaixent. Volum 1. Dels origens fins a 1981 de David Vidal Sanmiguel. 6. Informe d´anàlisi de la ciutat de València des d´una perspectiva de gènere, València de Verònica Gisbert Gràcia i Joaquim Rius, Ulldemolins, (2019). 7. Col·lecció de llibrets de falla de la Biblioteca Municipal de Carcaixent provinent de les donacions de Soler i Estruch, Arminyana i Canut i Mariano Mosquera. 8. Entrevista amb Ana Fuster, neboda de Milagros Montaner Pla, realitzada el 22 de gener de 2024.

Retrat íntim Per la seua filla Milagros i la seua neboda Ana

tés que no disposàvem de cap informació sobre qui va ser Milagros Montaner més enllà de la seua signatura en les contribucions literàries de dues llibrets de la Falla José Antonio, ens dirigim amb gran curiositat a visitar a la seua neboda Ana Fuster, ansiosos per descobrir més detalls sobre la vida d’aquesta dona pionera. La primera pregunta sorgeix quasi de manera inevitable: Quina era l’ocupació de Milagros i com va acabar escrivint llibrets de Falla? La tia Milagros i l’oncle Pascual tenien una botiga d’ultramarins situada al carrer Sant Ana, just on ara es troba l’autoescola Trànsit. En aquells dies, la Papereria Sant Antoni, que ocupa la cantonada, era una botiga d’articles de pesca. Si fullegeu els llibrets de la Falla de José Antonio, no sols trobareu publicitat de la botiga de ma tia, “Ultramarinos Pascual Climent”, sinó també de quasi tots els membres de la comissió que tenien negocis: l’ebenisteria de Casto Pastor, la impremta d’Humberto Cuenca, la drogueria de Vicente Giner, la ferreteria d’Eduardo Artés i moltes altres més. Era clar que els meus oncles eren fallers perquè vivien prop de la plaça on es plantava la Falla. De fet, la botiga de la meua tia tenia una quadra amb cavalls i altres animals que donava just a la plaça, encara que l’accés principal era pel carrer Sant Ana. No puc dir-te amb certesa com va acabar escrivint en els llibrets de Falla; no sé si es va oferir voluntàriament o si algú li va demanar que ho fera, però ella estava encantada de col·laborar perquè li agradava moltíssim escriure. Trobem que Milagros escriu en valencià en una època en la qual, en general, a les dones els resultava difícil accedir a l’educació. Quins estudis tenia Milagros? Sap si va estudiar valencià seguint els cursos a distància de Lo Rat Penat?

155

156

Tant la meua tia com la meua mare assistien al Col·legi Mª Inmaculada, però van haver d’abandonar els seus estudis quan el meu avi va morir a l’edat de 54 anys, deixant a la meua àvia vídua amb dues joves filles. La meua tia Milagros, la major, tindria uns 15 o 16 anys, mentre que la meua mare a penes comptava amb 12. Milagros va començar a treballar en la sastreria dels seus pares, mentre que la meua mare s’encarregava de les labors domèstiques. Més endavant, la meua mare també es va unir a un taller per a aprendre l’ofici de modista, dedicant-se a això posteriorment. Estic segura que si el meu avi no haguera mort, ambdues haurien continuat amb els seus estudis, ja que gaudien molt aprenent. No obstant això, els temps eren difícils i van haver d’adaptar-se a la nova realitat. Respecte a l’estudi del valencià, sí, Milagros el va estudiar en Lo Rat Penat, encara que dubte que fora a distància. Recorde que la meua àvia i ella solien anar a València totes les setmanes, possiblement per a assistir a classes presencials. Sap qui va inculcar a Milagros l’afició per l’escriptura i la poesia? El meu avi tenia una gran passió per la literatura, especialment pel teatre. Va participar en la pel·lícula “Voluntad”, dirigida per Agustín Caballero, interpretant el paper de metge, i també va exercir com a president d’una companyia teatral. Gaudia enormement actuant i, atés que era sastre, s’encarregava del vestuari dels actors. Va ser ell qui va cultivar en les seues filles l’amor pel teatre i la literatura en general. Ambdues tenien un gran gust per la lectura; la meua tia fins i tot llegia en valencià, i quan arribava a Carcaixent un llibre nou, ja estava llesta per a comprar-lo i devorar-lo. Quant a l’escriptura, no estic segura de quan va començar a interessar-se, però ho recorde com si fora ahir, veure-la a casa de la meua àvia, asseguda enfront de la màquina d’escriure, preparant

versos per a la falla, per al llibret o per a les exaltacions de les Falleres Majors. Milagros va escriure molt més que les dues contribucions que esmenten en els llibrets de la Falla José Antonio de 1955 i 1956. Estic convençuda que els textos de l’explicació de la falla també són seus, encara que, per descomptat, al no portar signatura, no podem assegurar-ho. Afortunadament, almenys dues contribucions sí que porten la seua signatura. Podria dir-nos si Milagros coneixia personalment a Josep Arminyana i Canut, Eduard Soler i Estruch o Mariano Mosquera? Clar que coneixia a Josep Arminyana i Canut. Els meus avis eren amics d’ell i la seua dona. Tots dos compartien la professió de sastres, però també tenien en comú el seu amor pel teatre. Encara que no estic segura si van participar junts en alguna companyia teatral, aquest vincle era evident. Després de la defunció del meu avi, Josep solia portar encàrrecs de pantalons de la seua sastreria a la meua àvia i a la meua tia, i sempre el descrivien com un home molt amable. Segurament, a més de parlar de negocis, compartirien converses sobre teatre o les lectures que tenien entre mans. A més, també coneixia a Eduard Soler i Estruch perquè vivia molt prop de casa. Per a finalitzar, què t’agradaria afegir sobre la teua tia Milagros? Doncs jo diria que era una persona molt valenta. Igual que la meua mare. Ambdues van ajudar la meua àvia a tirar avant quan el meu avi va morir. I a més, ja casada i amb una filla va anar a estudiar a València a “lo Rat Penat”. Segur que seria un gran esforç, però ella mai es queixava, sempre tan humil. Era una gran apassionada de la literatura i gaudia com ningú escrivint. Jo vivia a la casa d’enfront d’on estava la botiga i sempre hem tingut molta relació perquè la meua mare i ella s’han dut molt bé, igual que jo amb la meua cosina Milagros. A ella també li hauria agradat vindre, però està un poc delicada de salut. No obstant això, se sent molt feliç que us hàgeu recordat de la seua mare i escrigueu sobre ella. Se sent molt orgullosa per aquest reconeixement a la seua memòria.

157

158

Raúl Albelda Balaguer Padrí 2024

envolguts fallers i falleres:

Com bé sabeu, no soc faller de tota la vida, però sí que he portat les falles sempre amb mi. Quan era menudet els meus pares ja em vestien amb la indumentària fallera i em portaven pels carrers de Carcaixent mirant cada monument faller, i de segur pensant, que quan em fera gran, seria jo qui m'apuntara a aquesta gran festa.

160

Des de l'any 2016 forme part d'aquesta família fallera que tan bé m'ha acollit i de la qual estic tremendament agraït. I aquest exercici em dirigisc a vosaltres com a padrí de la comissió, càrrec que tenia clar des que el meu amic Ignacio va ser nomenat president. I no podia ser d'altra forma que amb la meua companya i padrina Neus amb la qual estem passant un any increïble i de segur que inoblidable. Sense deixar de banda als meus infantils Pau i Clàudia i, per descomptat, a Gema, la nostra Fallera Major, tots junts formem un gran equip. Voldria agrair a la meua família i a tu Sandra, companya de vida, per tot el suport incondicional, sé que guardarem moments molt especials en els nostres cors. També, fer especial menció als meus amics, ja que tinc la sort de tindre'ls formant part d'aquesta gran família, gràcies per estar al meu costat en un any tan especial. Comissió de la falla Plaça de les Dies, agafeu forces perquè estic segur de que les falles 2024 venen carregades d'energia. Gaudim amb la música i la pólvora que moment que passa, moment que no torna!! Sense voler allargar-me més, que visquen les falles i que visca la falla Plaça de les Dies! Raúl Escaneja i escolta

161

RECOMPENSES FALLERES

Recompenses atorgades per la Junta Central Fallera a les següents falleres i fallers de la comissió infantil

DISTINTIU D'ARGENT Benlloch Vidal, Martín Ciancotti Lafuente, Jorge Masià Doménech, Pep Masià Doménech, Gloria Mora Vila Cayetana Mora Vila, Rodrigo Ramos Reula, Pere

DISTINTIU D'OR Albujer Pérez, Marcos Doménech Bellaescusa, Joan

163

Recompenses atorgades per la Junta Central Fallera a les següents falleres i fallers

BUNYOL D'ARGENT

164

Albelda Mas, Alexandre Albelda Sánchez, Nerea Albelda Zubiri, Núria Calderón Sanroque, Manuel Carmona Armiñana, Iris Llorca Armengol, Ignacio Nebot Calderón, Ana Ramos Vila, Pere Reula Carrillo, Paula Salom Calatayud, David Sierra Soler, Marc

BUNYOL D'OR Albelda Gimeno, Carles Barbajosa Pérez, José Luis Camarena Santo, Juan Luis Calderón Sanroque, Neus Morant Cogollos, Ignaci Orquín Moscardó, Eduardo Puig Andrés, Carlos

BUNYOL D'OR AMB FULLES DE LLORER Esplugues Torres, Inmaculada Serra Oltra, Lourdes

BUNYOL D'OR AMB FULLES DE LLORER De la Concepción Pérez, Ignacio Doménech Colom, Gloria Gimeno Salom, Mª Teresa

165

Recompensa atorgada per la Junta Local Fallera de Carcaixent al següent faller

MILLOR FALLER DE LA CIUTAT DE CARCAIXENT Doménech Alabor, Andrés

Andrés Doménech Alabor Millor Faller de Carcaixent 2024

stimats fallers i falleres, amics i amigues de la Falla Plaça de les Dies:

Amb gran honor i emoció em dirigisc a vosaltres des de les pàgines d'aquest llibret i vull expressar la meua més sincera gratitud per haver sigut nomenat millor faller de la nostra estimada ciutat en aquest 2024.

166

La meua història com a faller va començar fa molt de temps, tant com anys té aquesta comissió. Vaig ser faller fundador i he tingut l'honor de veure com la Falla Placeta de les Dies creixia i es consolidava al llarg dels anys. Durant eixe temps he tingut l'oportunitat de servir en diferents rols, des de tresorer, comptador i secretari, fins a ocupar el càrrec de president en diverses ocasions. Cada pas en aquesta llarga caminada fallera ha estat un aprenentatge, una oportunitat per créixer i compartir aquesta festa. A través del treball en equip, la dedicació i la passió per les nostres tradicions, hem construït moments inoblidables que quedarann gravats per sempre en el cor de la nostra falla. Ara, en aquest moment de celebració i reconeixement, vull expressar la meua profunda gratitud a tots aquells que han compartit aquest viatge amb mi. No puc oblidar la meua família, sense el seu suport, res d'això hauria estat possible. Moltes gràcies per aquest honor, per la vostra amistat i per la llavor que cada un de vosaltres aporta a les nostres falles. Seguirem caminant junts, amb il·lusió i compromís, perquè la flama de la nostra festa continue brillant amb força i passió. Una abraçada afectuosa per a tots,

Andrés Escaneja i escolta

167



El dibuix de socarrona gràcia ingènua, és de Lissard Talens Mahiques, tan bon dibuixant, com bona persona.



Lisardo Talens Mahiques Per Pascual Calatayud Boquera i Patricia Peris Vallés 169

n aquest llibret hem parlat sobre grans poetes i versadors, els pioners que van revolucionar el món faller a la ciutat de Carcaixent a principi dels 40, però aquest capítol el volem dedicar a parlar d’un aspecte molt important dels llibrets, les seues il·lustracions i en concret, la seua portada. El primer que veiem quan agafem un llibre és la seua portada i és el que ens fa interessar-nos pel que puga contindre el seu interior, ens dona suport visual al contingut i ens anima a obrir-lo per descobrir el seu contingut. Hem tingut grans il·lustradors al nostre poble. Marià Mosquera va fer diverses portades dels llibrets que va escriure i Paulino Peris, a més de ser un gran artista faller, també va fer infinitats de portades. Però nosaltres ens volem centrar en la figura de Lisardo Talens Mahiques. Lisardo va nàixer el 18 de gener de 1918 en Carcaixent, concretament al carrer Sagasta. Va ser artista faller, dibuixant, linotipista, caricaturista i un dels grans exponents del moviment artístic del poble de Carcaixent, contemporani de Mosquera, Peris, Arminyana i Canut i Soler i

171

Lisardo Talens

Lisardo Talens Mahiques



Lisardo va ser artista faller, dibuixant, linotipista, caricaturista i un dels grans exponents del moviment artístic del poble de Carcaixent



172

Estruch. La seua gran amistat amb ells va fer que el buscaren contínuament perquè els dibuixara portades de llibrets o caricatures per a altres publicacions. Fins i tot el seu treball es va veure exposat a la localitat quan l’any 1952 va realitzar una exposició de caricatures de personatges del poble Va treballar en diverses impremtes al llarg de la seua trajectòria professional. En Carcaixent, sabem que va treballar en la de Fábregues, lloc on imprimia els Algunes autoritats locals de l'any 1952, visitant una ex- llibrets amb els posició de caricatures realitzades per Lisardo. quals col·laborava. La seua tasca principal dins la impremta era la linotípia. La linotip és una màquina utilitzada per a la composició tipogràfica que es caracteritza pel fet que es fonen al paper tots els caràcters d’una mateixa línia en un sol bloc. Aquest procés multiplicà el rendiment de les impremtes i la difusió de la cultura, i va crear un ofici que va brillar per la il·lustració i distinció dels seus executors. Lisardo va ser un d’ells, i molts dels primers llibrets de les falles del nostre poble van passar per les seues mans fent servir la linotípia com a tècnica d’impressió.

Màquina de linotip

A causa de la seua destresa en aquest art, van ser moltes les comissions que el contactaven per imprimir els seus llibrets. Amb Arminyana i Canut col·laborava tant en il·lustració de la portada com en la impressió del llibret. Com podem veure en els següents anuncis, el mateix Lisardo i la impremta Fabregues es publicitaven en molts llibrets per a la confecció de tota classe de treballs d’impressió i/o il·lustració.

173

Lisardo Talens Mahiques

Les primeres col·laboracions que va fer Lisardo amb les falles daten de mitjans dels 40. En aquesta època els llibrets de falla eren molt importants, ja que pràcticament tota la informació que tenim del món faller provenen de la lectura del llibret, que és la font necessària per a saber de la vida anual de la falla. L’any 45 es va instaurar el primer concurs de llibrets en Carcaixent, per això les falles buscaven als millors escriptors i il·lustradors del poble per a poder guanyar.

174

Cobertes dels llibrets de la Falla Paseo de 1946 i 1948. En la següent pàgina llibret de la mateixa falla de l'any 1955.

La primera falla amb la qual va col·laborar va ser la del Passeig, ja que l’emplaçament de la falla era molt pròxim al seu domicili i a més comptava amb un gran nombre d’amics fallers. L’any 1946 la comissió del Passeig va créixer, augmentant de forma destacable el seu nombre de fallers. Aquest creixement es va donar gràcies a la col·laboració de nombrosos Fallers d’Honor que ajudaren econòmicament a sufragar les despeses del monument i del llibret. L’autor del llibret d’aquest any és el seu gran amic Josep Arminyana i Canut i va ser imprés en la impremta Fàbregues, on treballava Talens. En la portada podem observar una flama que va tocant el tan autèntic tabalet valencià amb l’escut de la localitat i una taronja tocant la tradicional dolçaina. La taronja és un tema

molt recurrent en l’obra de Talens, com no podia ser d’una altra forma, ja que la nostra localitat és coneguda a tot arreu per ser el bressol de la taronja. En el llibret del 1948, van repetir portada, només van canviar la numeració de l’any i en compte d’imprimir-la a tot color, s’utilitzaren tonalitats de blau. Per tant, la portada va ser també obra de Lisardo Talens tot i que l’autor del llibret del 48 va ser, en aquest cas, Eduardo Soler i Estruch. Els anys 1955 i 56 va fer la portada del llibret del Passeig. La portada del 55 va ser molt explícita, fent servir el malnom que rebien els fallers del Passeig coneguts com “els mamats”. Els llibrets dels dos anys foren obra de Josep Arminyana i Canut, i com era costum, van ser impresos en Fàbregues. Pel que sabem, Lisardo també va col·laborar en la linotípia i impressió del llibret.

175

Aquell any, Talens va debutar com a artista faller, fent el monument de la mateixa falla i va repetir el següent any. Lisardo augmentava així el seu esperit artístic i s’animava a passar de la il·lustració a dissenyar l’esbós d’un monument. La falla del 56 girava al voltant de les plagues que estaven

Lisardo Talens Mahiques

176

vivint els camps de tarongers del poble, agreujades per l’aparició de la mosca del Mediterrani. Deia que els llauradors volien combatre-la, però a causa de les gelades patides, l’estat en què havien quedat els camps i les restriccions dels ingressos sofrides, posarien la solució que els diners els permetia. També criticaren als comerciants de la taronja que eren els qui realment guanyaven diners. Com es pot observar, la portada del llibret va ser l’esbós de la falla que va fer el mateix Talens. La segona falla amb la qual va col·laborar va ser una de les històriques de la nostra ciutat, la del Mercat. Lisardo va il·lustrar la portada del llibret de l’any 1946. On podem veure la imatge del mateix Mercat que dona nom a la falla encés en flames. També es pot veure uns quants caps fallers i falleres en forma de taronja, que com ja hem dit, va ser un dels icones utilitzats per Talens. Aquest Ilibret destaca perquè per referir-se i fer pleitesia a la bellesa del poble, fan servir la denominació de “Fallera Machor 1946”. Per primera vegada veiem escrit en Carcaixent el títol de Fallera Major per dirigir-se a la, fins aleshores, Bellesa Fallera carcaixentina. També és la primera vegada que llegim el títol de President d’Honor, en lloc de Presidente Honorario, un nom que ha aplegat als nostres dies convertit en el de Padrí de la falla. L’autor del llibret va ser Pascual Arminyana i Canut. La falla del Mercat del 46 presentava una sàtira sobre l’estat de malaltia que patia el planeta Terra, després d’haver patit diverses crisis, guerres, revolucions i altres penalitats. Hem de ser conscients que la societat del moment encara estava

impactada pel decurs de la Segona Guerra Mundial, en la qual l’estat espanyol entrà lleugerament, ja que encara estava intentant alçar-se de la mateixa guerra civil. L’estat de pena que presentava la Terra, sota el títol de “malalta, malaltia i medecines”, va ser el detonant de la crítica de monument. Enfront de l’estat de desesperació dels humans, es postulava com a remei el treball, cada vegada més intens i sense descans dels llauradors i assalariats. Igualment, aportava un raig de bon humor amb l’aparició de Cantinflas. La tercera falla amb la qual va col·laborar va ser la falla Plaça de José Antonio.

177

Cobertes dels llibrets de la Falla José Antonio de 1947 i 1948. Dalt la de la Falla del Mercat de 1946 i a en l'anterior pàgina la del Passeig de 1956.

Lisardo Talens Mahiques

178

Aquesta comissió naix l’any 1947 i el seu monument s’emplaçava en l’actual Plaça de la Constitució. La portada del llibret va ser obra de Lisardo i va ser escrit per Josep Arminyana i Canut, gran amic de Lisardo. Com hem comprovat anteriorment, la seua bona relació els va dur a col·laborar en nombroses ocasions. En la portada podem observar un rat penat tret identificatiu dels valencians. També hi ha un cap cremant-se el dia 19 de març damunt de l’escut de la nostra localitat. L’any següent van repetir portada, canviant tan sols la numeració de l’any i com podem analitzar, aquest segon any, la portada manca de color. Suposem que el pressupost del llibret seria més ajustat que l’any anterior. Aquest llibret també va ser escrit per Josep Arminyana i Canut, qui a més va escriure la crítica i l’explicació de la falla. La falla José Antonio també li va encarregar la portada del llibret de l’any 1962, escrit per Eduardo Soler i Estruch. L’explicació de la falla tractava sobre a quants mantenia la farina, satiritzant sobre tots aquells que vivien còmodament gràcies a la feina d’altres. Com es pot analitzar, la portada es basa en caricatures, una disciplina que dominava a la perfecció.

Va ser imprés en la impremta Fàbregues. Com a curiositat podem trobar, dins del mateix llibret, un dibuix d’una vespa de l’època, publicitant a “talleres Sanjuan” que també és obra de Lisardo. És un clar exemple que Talens s’involucrava molt en la realització dels llibrets que passaven per la seua impremta. Una altra falla amb la qual va col·laborar va ser la de Julià Ribera - Aigües Vives. Aquesta comissió va nàixer en 1954. No l’hem de confondre amb la seua contemporània Creu-Julià Ribera, ja que totes dues van coexistir durant diversos anys. En el seu primer llibret, va ser Talens qui va fer la portada (Foto). Va ser escrit per Vicent Mengual, autor prolífic en la dècada dels cinquanta. També va realitzar llibrets per a falles de Benifaió, Alzira i València. L’artista faller va ser Francisco Benedito que va fer l’esbós de la falla i va ser Talens qui el va introduir a la portada del llibret. Per finalitzar, la seua última incursió, serà en la que, actualment, és la falla més antiga del nostre poble. Josep Arminayana va ser l’editor del llibret de la falla Cánovas del Castillo el 1960. Com no és d’estranyar, va demanar al seu amic Lisardo que li fera la portada. Realment, la portada no està firmada, però podem assegurar, per treballs anteriors, que fou obra de Talens. 179

Portada de la Falla Cánovas del Castillo de 1960 i esbós d'una falla dissenyada per Talens que no arribà a plantar-se.

Lisardo Talens Mahiques

180

Aquest esbós de falla és de les poques evidències que han arribat als nostres dies de la faceta d’artista faller de Lisardo. En el disseny, Lisardo utilitza les caricatures de personatges públics del nostre poble. Malauradament, no hem trobat informació que ens confirme a quina comissió pertany aquest monument ni en quin any es va plantar. Totes les col·laboracions que va fer per al món faller eren per amistat amb els escriptors de llibrets de l’època i perquè dibuixar era una de les seues grans aficions. Gràcies al testimoni dels seus familiars, sabem que la seua dona es queixava que no feien més que buscar-lo per total no guanyar ni un gallet. Lisardo va fer cartells de Falles de València, com es pot observar en aquesta foto. Fora del món faller també va col·laborar en l’elaboració del moltes il·lustracions relacionades amb el poble de Carcaixent, com podien ser les etiquetes dels diferents magatzems de taronges i les seues publicitats. També va publicar dibuixos en llibres de festes locals, com per exemple en aquest de l’any 1965 on Lisardo va fer un dibuix de la tradicional Troballa de la Mare de Déu D’Aigües Vives. Li agradava molt fer caricatures de personatges del poble. Un clar exemple d’aquesta afició es pot veure en les seues creacions presents al llibre Humor Carcaixení, escrit per Soler i Estruch. Aquest llibre va ser publicat gràcies a l’ajuda de la nostra comissió, la Falla Plaça de les Dies, i va ser l’al·legoria amb la qual es va obsequiar a tots els seus fallers d’honor de l’any 1977. Els llibres, acabats amb cobertes de pell roja, estaven impresos de forma nominal per a cada faller.

Mostres de cartells i cobertes dissenyades per Lisardo Talens.

Talens va fer totes les caricatures que apareixen en el llibre. Malgrat que Lisardo va residir durant uns anys a la ciutat de València, no va perdre mai el contacte amb els seus amics i amb el poble de Carcaixent. Lisardo ens va deixar l’any 1981 a causa d’un vessament cerebral. Fins a última hora va estar fent el que més li agradava que era dibuixar. És un dels grans artistes desconeguts de la història de la nostra localitat. L’Ajuntament de Carcaixent li va fer un homenatge, amb altres artistes fallers, en la primera mostra de la Taronja de Carcaixent l’any 2022. Van muntar un mural que era un fotomuntatge partint d’un dibuix original de Lisardo Talens. Volem agrair la col·laboració de la família Talens en l’elaboració d’aquest article, tant en forma d’entrevistes com informació gràfica que, d’una manera desinteressada, ens han cedit per a poder il· lustrar el nostre relat.

181

Fons bibliogràfic: - Vidal Sanmiguel, David. Història de les falles de Carcaixent, Volum 1 Dels orígens fins a 1981l. Segona Edició. El Petit Editor. - Col·lecció llibrets de falla de la Biblioteca Municipal de Carcaixent provinent de les donacions de Soler i Estruch, Arminyana i Canut i Mariano Mosquera. Caricatures obra de Talens.

Retrat íntim Pel seu fill Juan Carlos

uè ens pot contar de son pare? Quins records té de la seua persona? Mon pare es va casar dues voltes perquè la primera dona es va morir molt jove. En 1954 es casa per segona vegada amb Ana María Tomàs Giménez, amb qui té dos fills, Juan Carlos i Pedro Luis. Només casar-se es van posar a viure al carrer Baronessa Santa Bàrbara i després es van canviar de casa al carrer San Pedro. A mon pare el que més li agradava des de ben xicotet era dibuixar. Per això la seua mare el va portar als Pares Franciscans perquè li ensenyaren a dibuixar, fins que un dia el mestre li va dir: “ja no cal que me’l porte més perquè ell ja sap més que jo”. No va estudiar cap carrera, era autodidacta. Ell llegia molts llibres relacionats amb el dibuix. També recorde que li agradava molt llegir la premsa, sobretot, el diumenge però no tots els dies. Recorde veure’l assegut amb el Levante a les seues mans. Quina era la seua professió? Va treballar en la impremta d’Antonio Fàbregues des que jo tinc coneixement fins que va marxar a València. L’impremta estava al costat de Learreta. Ell allí feia de tot, però la seua tasca principal era fer de “cajista”. Agafava el motle i anava muntant el text lletra a lletra, en una fila. Recorde que, perquè la impressió fora correcta, ell havia de muntar-lo al revés, es posava el text original al costat i anava muntant el text al revés en la màquina.

183

184

Per l’any 1965 van anar a viure a València buscant una feina millor, el van contractar en una impremta de la ciutat. Va anar amb molta il·lusió i esperant que fora millor que la de Carcaixent, però allí la seua tasca era exactament igual que la que tenia en el poble. Allí feia impresos, revistes i dibuixos. No sé si econòmicament va millorar respecte a Carcaixent, però el que es diu ric, no es va fer. Des d’aquell moment, no va canviar mai més de feina fins que va faltar a l’any 1981 en seixanta-tres anys. Recorde que mon pare, ma mare i el meu germà, que tenia quatre anys menys que jo, se’n van anar abans que jo a València. Jo em vaig quedar al poble uns mesos fins que vaig acabar el curs escolar.

El Xanro i Malila dibuixats per Talens per a "Humor Carcaixení" de Soleriestruch en 1977.

Recorde que quan arribava a casa de la impremta es tancava en el seu quartet i l’únic que feia era dibuixar. Li encantava la serigrafia. La serigrafia consisteix a transferir tinta a través d’una gasa tibada en un marc o bastidor. Ell tenia el bastidor muntat i feia felicitacions o cartells. Es passava hores i hores en el seu quartet pintant. Tenia una taula gran, d’aquestes que es poden inclinar un poc. Va fer també molts cartells i molts d’ells els presentava a concursos. Estava molt de moda en aquella època. Va fer de falles, de fira de mostres, cartells per al poble, etc. Quina relació tenia amb son pare? Mon pare era una bona persona i sempre estava de bon humor. Sempre estava “de cachondeo”i no tenia res de dur o disciplinat. Era una persona molt alegre que va morir massa prompte, tenia seixanta-tres anys i encara estava treballant. Va morir a causa d’un vessament cerebral quan jo tenia 26 anys. No va arribar a conéixer als nets perquè va faltar sis mesos abans que nasquera la meua filla major, Clara.

El teu germà o tu, heu tret la faceta artística del vostre pare? La veritat és que a mi el tema del dibuix no m’ha cridat mai massa l’atenció. Jo veia a mon pare dibuixant, però jo anava a la meua, era molt jove i pensava en altres coses. Era la seua afició. Recordes quina relació va tenir amb Mosquera, Soler i Estruch o Arminayana? Recorde especialment la relació que va tindre amb Eduard Soler i Estruch. Ell li encarregava moltes il·lustracions. Recorde que va fer les caricatures per al llibre d’Humor Carcaixení, que va fer als anys setanta. Aquests dibuixos reflecteixen molt bé que mon pare tenia molt de sentit de l’humor. El que també va fer per al poble va ser uns banderins per al Col·legi Sant Antoni per al concurs que van fer en televisió, crec que és dia “Cesta y Punto”. També li conec dibuixos de Llibres de Festes Locals i etiquetes per a taronges. Va ser al poc d’estar en València i no va durar molt. Ho recorde com un somni perquè jo era molt xicotet. El que sí que recorde perfectament són les queixes de ma mare: “Mira, otro encargo que no vamos a sacar ni un duro!”. Tot el que feia era de forma altruista o amb molt poc benefici econòmic. Quina relació va tindre Lisardo amb el món faller? Si va tindre relació amb alguna falla, seria amb la del Paseo. No ho dic no perquè ho sàpia certament, sinó perquè vivien prop de l’emplaçament i del casal de la falla. Supose que li demanarien que els ajudara. Però el que es diu faller, no va ser. Encara que allí tenia a molts coneguts. El que no tinc molt clar és el que diuen que mon pare va ser artista faller uns anys perquè jo no recorde que ell tinguera un lloc per a poder fer la falla. No sé si aniria al local d’un altre artista o simplement el que feia era l’esbós de la falla perquè altres la feren. Potser sí que dirigiria a les persones que després feien el monument. Ell va començar a tindre relació amb les falles l’any 1947 i jo vaig nàixer en el 1955. Clar, jo d’aquests anys, com podràs comprendre, no tinc cap record. El que sé, és perquè m’ho contava ma mare. Més tard, de més major, tampoc era una cosa que mon pare explicara molt per casa, es veu que no li donaria molta importància. Allí en València no recorde que es relacionara amb el món de les falles.

185

186



Té llom i no té espina, sap molt i no parla, té fulles i no és planta. Què és?



El llibre

Guia didàctica: Història del llibre

Encara que l’escriptura es va inventar fa cinc mil anys, el llibre tal com el coneixem, va tardar moltíssim temps a aparéixer. T'has preguntat com va començar l'escriptura? Saps què va ser el primer que es va escriure? A Egipte, van escriure el nom d'un faraó sobre una paleta de maquillatge. En Sumèria, una llista de mercaderies. En el primer cas els signes estaven tallats sobre una pedra; en el segon, es tractava d'insercions en una tablilla de fang. A la Xina, fa molt temps, la gent solia tallar caràcters en ossos màgics per a predir el futur. En l'antiga Índia, gravaven coses importants en fulles de palma. Imagina't escriure en ossos o fulles! L'escriptura era tan sols un auxiliar del comerç o de la religió. No es coneixien el paper ni la tinta. Llegir i escriure eren habilitats que manejaven molt pocs. I a ningú se li havia ocorregut encara la idea del llibre. Faltava moltíssim per a això.

-190-

No hi havia llibres, però sobraven les històries. Els relats fantàstics sobre déus que lluitaven contra altres déus, de prínceps que havien anat a la guerra i no sabien com tornar a casa. O històries d'amor. Llegendes, rondalles, mites... Havia de tot per a entretindre's. No s'escrivien: es comptaven. De pares a fills, d'ancians a joves. Eren bones? Boníssimes. Moltes d'elles van ser l'origen de llibres famosos, com La Ilíada i L'Odissea.

-191-

Traieu un full! * Els egipcis no utilitzaven el nostre alfabet per escriure, ni tan sols s'havia inventat. Utilitzaven símbols anomenats jeroglífics. * Els egipcis escrivien també sobre papirs. Eren fulles obtingudes a partir d'una planta. * En altres parts usaven el pergamí, que es feia amb pells d'animals.

-192-

Abans que els llibres prengueren la seua forma actual tenien forma de rotllo. Eren pergamins i papirs escrits a mà. Així es guardaven, un al costat de l'altre, en enormes biblioteques, com la que va haver-hi a Alexandria (ciutat d'Egipte) entre els segles III a. C. i III d. C. Va arribar a albergar uns nou-cents mil manuscrits. Tot el saber de la humanitat disponible en aquells dies... També hi havia llibres amb fulles rectangulars. Es deien còdexs. És l'origen de la paraula “codi”.

-193-

Abans que s'inventara la impremta, no hi havia una altra manera d'escriure un llibre que fer-lo a mà. I els successius exemplars ... també a mà. Per això es denominaren manuscrits. Eixe treball el feien els monjos en els convents, reclinats hores i hores sobre els seus pupitres. Molts d'ells copiaven sols de dia, perquè els ciris estaven prohibits per a evitar els incendis. Una altra prohibició era la de parlar, per a no cometre errors. El silenci era absolut i els monjos només es comunicaven entre ells amb senyals.

Els textos dels manuscrits s'adornaven amb minuciosos dibuixos, or i fins i tot pedres precioses -194-

Johannes Gutenberg va nàixer a la ciutat de Magúncia. Des de xicotet, va viure envoltat de centellejos i espurnes, ja que el seu pare era un talentós orfebre. El senyor Gutenberg, amb les seues mans hàbils, modelava l'or i la plata per a crear monedes i joies que brillaven com a estreles en el cel. Johannes adorava passar temps amb el seu pare en el taller, observant meravellat com transformava simples metalls en obres d'art. El seu pare, li va ensenyar el preciós ofici de l'orfebreria.

-195-

-196-

El jove Gutenberg va arribar a l'encantadora ciutat d'Estrasburg, on la seua habilitat com a orfebre li va servir per a guanyar-se la vida. Johannes somiava amb compartir històries i coneixements amb el món sencer. Però hi havia un problema, els llibres tardaven molt de temps a ser copiats a mà. Per això, Gutenberg va decidir treballar en un projecte molt especial: va inventar una màquina que imprimia llibres molt més ràpid.

-197-

Gutenberg va posar en pràctica la idea d'utilitzar tipus mòbils per a imprimir llibres. En lloc de tallar cada pàgina en una sola peça, va crear blocs de lletres o caràcters individuals que podien ser reorganitzats i reutilitzats. Per a fabricar els seus tipus utilitzava plom. Com era orfebre sabia treballar molt bé els metalls. Va fondre prop de cinc milions de tipus. Va tornar a Magúncia i va dissenyar una premsa de caragol que aplicava pressió sobre els tipus mòbils de metall per a transferir la tinta al paper. Al voltant de l'any 1455, Gutenberg va completar la seua obra mestra, la Bíblia de Gutenberg, que va ser la primera gran obra impresa utilitzant la seua nova tecnologia.

-198-

La brillant idea d'utilitzar tipus mòbils va sorgir inicialment en la ment de Bi Sheng, un visionari xinés que va viure en el segle XI. Abans que Gutenberg? Tot indica que sí.

En 1234, els coreans van fer ús de la invenció xinesa. Van utilitzar tipus mòbils de metall. En van fer tan poc ús que gairebé ningú se'n va assabentar.

En aquella època, a Occident se sabia poc sobre els esdeveniments a la Xina. A més, l'escriptura xinesa és ideogràfica, la qual cosa implica que els caràcters o símbols representen idees, en lloc de representar paraules. Cada caràcter xinés estava gravat en una xicoteta peça que podia ser moguda i reorganitzada per a formar paraules i oracions. Encara que no va aconseguir una difusió massiva, aquesta innovació va establir les bases per a l'invent de Gutenberg.

-199-

IMPRESSIÓ Les fulles abans s'imprimien una per una, però fa temps que el que s'imprimeix és un plec. Què és això? Una fulla gran on caben quatre, vuit o setze fulles més xicotetes. El seu ús generalitzat ha sigut una intel.ligent manera d'imprimir més ràpid. Després d'imprés el plec, es tallen les fulles amb un ganivet gegant anomenat guillotina.

Recordes la impremta de Gutenberg? Ací tens una impressora de llibres moderna.

-200-

IL·LUSTRACIÓ I DISSENY Els il.lustradors creen imatges que complementen i donen sentit al text. D'altra banda, els dissenyadors s'encarreguen de la presentació visual global del llibre, des de la portada fins a la disposició interior. Els dissenyadors organitzen el format del text i seleccionen les tipografies.

Mira aquestes il.lustracions de llibres antics i moderns.

-201-

ENQUADERNACIÓ L'enquadernació d'un llibre és un art que ha evolucionat al llarg del temps. En els primers dies, els llibres es cosien a mà, pàgina per pàgina. Amb el temps, les tècniques modernes van introduir mètodes com l'enquadernació en rústica, on les pàgines s'adhereixen a una coberta flexible. Aquesta evolució en les tècniques d'enquadernació no sols ha millorat la durabilitat del llibre, sinó que també ha permés una major varietat d'estils.

-202-

DISTRIBUCIÓ La distribució és el procés mitjançant el qual els llibres són enviats des dels editors o impressors fins als punts de venda, com a llibreries, biblioteques, botigues en línia i altres canals de comercialització. Aquest procés és essencial perquè els llibres arriben a les nostres mans i puguem llegir-los.

-203-

CAI LUN (segle I) Cai Lun va descobrir la manera de fer paper usant materials com l'escorça dels arbres i altres plantes. Aquest nou material, el paper, era molt més fàcil d'usar que altres suports per escriure més antics.

BI SHENG (segle Xi) Bi Sheng va inventar el primer mètode conegut d'impressió amb tipus mòbils. Bi Sheng va utilitzar argila per a crear caràcters mòbils que podien ser disposats i reorganitzats segons les necessitats d'impressió.

JOHANNES GUTENBERG (segle XV) Johannes Gutenberg va desenvolupar la tècnica d'impremta amb tipus mòbils en Europa. Gràcies a ell, va ser molt més fàcil i ràpid imprimir llibres i compartir coneixements. amb moltes persones. -204-

RICHARD MARCH HOE (SEGLE XIX)

Richard March Hoe va ser un inventor que va crear la premsa d'impressió rotativa, permetent imprimir periòdics i llibres de manera més ràpida. Gràcies a ell la impressió és encara més ràpida i accessible per a tots!

OTTMAR MERGENTHALER (SEGLE XIX)

Ottmar Mergenthaler va crear la màquina linotipia. La seua enginyosa màquina va ajudar els impressors a escriure i compondre text més ràpid, fent que la producció fora molt més eficient!

MICHAEL HART (SEGLE XX)

Michael Hart va ser un pioner que va fundar el Projecte Gutenberg en 1971, amb la idea de fer llibres electrònics gratuïts per a tots. Gràcies a ell, molta gent pot llegir llibres en ordinadors i dispositius electrònics sense cap cost.

-205-

LA PRECURSORA DE L'e-BOOK ÉS ESPANYOLA Si donem una ullada als orígens de l'e-book que tots coneixem hui, ens trobem amb un tipus genial anomenat Michael Hart en 1971. Ell va ser el cervell darrere del Projecte Gutenberg, que bàsicament va fer que els llibres estigueren disponibles en format digital. Així que sí, podem dir que ell va ser l'inventor del ebook. Però, abans d'això, uns vint anys abans, en un poble xicotet d'Espanya durant una època complicada després de la guerra, una dona apassionada pel coneixement va inventar una cosa sorprenent. Va patentar un artefacte que volia ser com un llibre mecànic, alguna cosa que poguera reduir l'espai ocupat per munts de llibres d'estudi i adaptar-se al que cada lector necessitara. Increïble, veritat?!

-206-

Ángela Ruiz Robles va nàixer el 28 de març de 1895 en la localitat lleonesa de Villamanín, va estudiar Magisteri i es va convertir en una gran mestra. Observant als seus estudiants, sempre carregats amb llibres, i reconeixent la importància d'oferir una educació que s'ajustara a les necessitats dels estudiants, va dissenyar un enginyós dispositiu per a fer la lectura de llibres molt més senzilla. Ángela va patentar el 10 d'abril de 1962 amb el número de patent 276346 el que es coneixeria com la seua "enciclopèdia mecànica".

Encara que Ángela Ruiz va rebre reconeixements en diversos països, incloent-hi Espanya, França i Bèlgica, lamentablement, cap empresa va mostrar interés a comercialitzar la seua enciclopèdia mecànica. En 1970, va rebre una oferta de Washington que va rebutjar amb l'esperança que alguna institució en el seu propi país recolzara el seu projecte. Ningú ho va fer. Malgrat aquest obstacle, Ángela Ruiz Robles roman com un exemple inspirador de creativitat i valentia. Ella, una dona de l'Espanya de la postguerra, va imaginar un llibre que podria considerar-se com el precursor dels moderns llibres electrònics. -207-

3500 a.C.

En un lloc anomenat Mesopotàmia, els sumeris van inventar una forma especial d'escriure denominada cuneïforme. Usaven un tascó punxegut per a fer marques en tauletes d'argila, creant així les primeres paraules escrites.

En l'antiga civilització egípcia, es van usar els papirs, que eren fulles llargues en forma de rotllo, per a escriure les històries, lleis i missatges importants. En lloc de lletres, usaven jeroglífics, que eren dibuixos especials que representaven paraules i sons, creant així un sistema d'escriptura únic i fascinant.

3000 a.C.

-208-

200 a.C.

Els antics grecs van inventar el pergamí per a escriure les seues històries. Era un material especial fet de pell d'animals, molt fort i durador. Tenien una forma única d'escriure amb el seu alfabet, que és pràcticament igual a l'alfabet grec actual. Van crear molts llibres plens de contes sorprenents, bells poemes i coneixements sobre art, ciència i filosofia. El seu llegat continua viu a les nostres biblioteques hui dia!

Cai Lun, a la Xina, va inventar el paper, fabricat a partir de polpa de fusta i altres materials vegetals, i la seua producció va ser més eficient i econòmica en comparació amb els mètodes anteriors. A diferència dels papirs i els pergamins, el paper era més lleuger, permetia una escriptura més suau i uniforme. El seu ús es va estendre ràpidament per tot el món.

105 d.C.

Segle II

Els còdexs, que són llibres manuscrits amb pàgines enquadernades, van començar a utilitzar-se de manera més generalitzada en comparació amb els rotllos de papir o pergamí en l'època romana. El canvi del rotllo al format de còdex s'atribueix a diverses raons, com la comoditat de lectura, la facilitat per a emmagatzemar i la capacitat d'accedir ràpidament a seccions específiques.

-209-

En l'Edat Mitjana, els escribes exercien un paper crucial en la creació i còpia de llibres. Eren copistes experts que treballaven en monestirs, dedicats a transcriure a mà els textos importants. Els escribes no sols copiaven textos, sinó que també decoraven els manuscrits amb elaborades il·lustracions i adorns, contribuint així a la preservació i embelliment de la cultura escrita de l'època.

Edat Mitjana

El llibre xilogràfic té les seues arrels en l'antiga Xina. En aquest procés, els caràcters o imatges es tallen en blocs de fusta, i després s'apliquen tintes per a transferir la impressió a les pàgines del llibre. Aquest mètode va permetre la reproducció en massa de textos i obres d'art, facilitant la difusió del coneixement, les creences religioses i les expressions culturals en diverses societats.

Segle X

1445

El primer incunable imprés a Espanya va ser el llibre "Obres o trobes en lahors de la Verge María". Va ser imprés en 1474 per Lambert Palmart, en la primera impremta establida a València. Conté 45 poemes en honor a la Verge (40 en valencià, 4 en castellà i 1 en toscà). Entre els autors es troben Jaume Roig, Joan Roís de Corella i Lluís Alcanyís. Un dels poemes, inclòs pel notari Juan Moreno, va ser escrit per una dona, el nom de la qual, Yolant, figura escrit com un acròstic en el poema.

Johannes Gutenberg va inventar la impremta de tipus mòbils, una revolucionària tecnologia que permetia imprimir llibres de manera ràpida i eficient. La Bíblia de Gutenberg, impresa al voltant de 1455, és considerada un dels primers llibres impresos amb aquesta tecnologia. Aquest invent no sols va fer que els llibres anaren més assequibles, sinó que també permetia imprimirlos de manera ràpida i eficient.

1473

-210-

1840

La introducció de màquines automàtiques, mogudes per la força del vapor en comptes de l'esforç humà, va suposar una gran ajuda. En 1840, es va inventar la premsa rotativa que permetia imprimir 8.000 exemplars per hora. Això va canviar definitivament els mètodes artesans per sistemes mecanitzats. Els nous avanços van portar un augment de la producció i un abaratiment del preu dels llibres.

Els llibres digitals en format CD van ser una forma primerenca de distribuir contingut literari de manera digital. En lloc d'utilitzar suports físics com a paper, aquests CD albergaven arxius digitals que podien ser llegits en dispositius electrònics compatibles, com a ordenadors o reproductors de CD específics. Els CD van ser pioners en la transició cap a la lectura digital. Una de les primeres enciclopèdies en format CD va ser "Encarta," llançada per Microsoft en 1993.

1993

-211-

Segle XX

Els llibres electrònics, o e-books, són versions digitals de llibres que es poden llegir en dispositius electrònics com a lectors de llibres electrònics, tauletes, telèfons intel·ligents o ordinadors. Aquests ofereixen avantatges com a portabilitat, accessibilitat instantània, personalització de l'experiència de lectura i funcions interactives, transformant la manera en què les persones accedeixen i gaudeixen de la literatura.

CURIOSITATS

ut és "Bhután: Una g e n co n ra g s é m El llibre imprés e de l'Himàlaia", n g re m lti l'ú e d s é av st odissea visual a tr ichael Hawley. Aque M r e p 17 20 n e t a que va ser public res d'altura i 2.32 et m 2 1.5 nt e m a d a xim bert. A més llibre mesura apro o nt e m ta le p m co uan està metres d'ample q destaca per les , nt a n io ss re p im a ri de la seua grandà ció visual de a nt se re p re la i s e detallad seues fotografies n. la bellesa de Bhutá

Sabies que el museu de la impremta més important d'Espanya i el segon més important d'Europa està a la província de València? Es tracta del Museu de la Impremta i de les Arts Gràfiques del Puig de Santa Maria.

-212-

El llibre imprés més xicotet, és "Teeny Ted from Turn ip Town", un llib re creat per la microes criptora canad enca Charlotte Farm er en 2007. Aq uest diminut llibre m esura aproxim adament 0.07 x 0.1 mil.lím etres i requere ix un micro scopi per a ser llegit. És u na obra d'art en miniatu ra que desafia expectatives q les uant a grandà ria i detall.

En les seues diferents sales es pot trobar tot tipus de maquinària antiga, llibres, gravats o facsímils per a conéixer la història de la imprenta. Hi ha fins i tot una rèplica d'una premsa de fusta similar a la que va utilitzar Gutenberg en el segle XV.

-213-

Els antics egipcis usaven un llenguatge escrit compost per símbols, anomenats jeroglífics, per a escriure lletres, paraules i números. Usant la taula alfabètica que hi ha a continuació, desxifra el següent missatge:

-214-

L'anell Shen té forma de cercle amb una corda nuada, i simbolitzava l'eternitat i la protecció. A vegades aquest símbol es dibuixava amb una forma més allargada fins a convertir-se en un cartutx dins del qual s'escrivia el nom d'algun faraó. Això servia per a simbolitzar que l'anell Shen protegia eternament el faraó. Escriu el teu nom, tal com feien els faraons, en un shen o cartutx, utilitzant l'alfabet jeroglífic.

Mira! Ací tens un exemple d'un shen. Aquest pertany al faraó Ptolemeu. Els signes jeroglífics poden anar uns a dalt d'uns altres. Sabries llegir-ho?

-215-

Què tenen els nostres amics entre mans? Uneix els punts i ho descobriràs!



-216-

Relaciona cada personatge amb el seu invent

-217-

Resol aquests mots encreuats. Completa les caselles amb les paraules relacionades amb la història dels llibres, la impremta i l'escriptura. Diverteix-te mentre aprens!

Horitzontals 1.- Forma d'escriptura pictòrica utilitzada en l'antic Egipte, on símbols i figures representen paraules o sons 3.- Antic material d'escriptura elaborat a partir de plantes utilitzat pels egipcis 5.- Líquid utilitzat per a escriure o imprimir 7.- Lloc que alberga una col.lecció de llibres i altres materials de lectura 8.- Cadascuna de les fulles individuals d'un llibre o document, numerada i generalment impresa o escrita

Verticals 1.- Nom de l'inventor alemany que va introduir la impremta amb tipus mòbils en el segle XV 2.- Objecte compost per fulles unides i enquadernades, utilitzat per a llegir o escriure 3.- Material d'escriptura fet de pell d'animal, inventat pels grecs i especialment usat en l'Edat Mitjana 4.- Llibre escrit a mà, sense l'ús de mitjans d'impressió 6.- El primer llibre que va imprimir Gutenberg

-218-

-219-

Ajuda Johannes Gutenberg a trobar la seua premsa d'impremta



-220-

Busca a la sopa de lletres 10 paraules que fan referència als llibres i la seua història

biblioteca impremta incunable manuscrit paper

pergamí pàgina papir llibre tinta

-221-

Troba i encercla les set diferències entre aquestes dues imatges de Gutenberg i la seua premsa de caragol. Semblen iguals però no ho són! Ets capaç de trobar-les?

-222-

-223-

1.- Quin va ser el primer llibre imprés per Gutenberg? a) L'Odissea b) El Quixot c) La Bíblia

2.- Quina forma tenien els llibres a la biblioteca d'Alexandria? a) Quadrada b) Rotllo c) Triangular

3.- Com s'escrivien els llibres abans de la impremta? a) A pulmó b) A estones c) A mà

-224-

MIni-test 4.- Què va inventar Gutenberg? a) La impremta de tipus mòbils b) La impremta de tipus fixos c) El paper

5.- Quin terme s'utilitza per a descriure llibres impresos abans de l'any 1501? a) Manuscrit b) Pergamí c) Incunable

6.- En quina província es troba el Museu de la Impremta més important d'Espanya? a) Madrid b) València C) Barcelona Solucions: 1-c; 2-b; 3-c; 4-a; 5-c i 6-b. -225-

Manualitat: Segells de Suro per a Imprimir Aquesta activitat no sols és divertida, sinó que també t'ajudarà a comprendre de manera pràctica com funcionen els tipus mòbils i com Gutenberg va revolucionar la impressió. A més, acabaràs amb els teus propis segells personalitzats que pots usar per a decorar targetes, papers o qualsevol projecte creatiu!

Materials: 1.- Suros (pots reciclar-los de botelles de vi o demanar-los en una botiga de manualitats) 2.- Punxó o gúbia 3.- Tinta o pintura llavable 4.- Paper 5.- Coixinet de tinta (opcional)

Passos a seguir: 1.- Preparació: Lava i seca els suros per a assegurar-te que estiguen nets.

-226-

2.- Disseny del Segell: Pensa en un disseny simple, com una lletra, número o xicoteta imatge. 3.- Tallat: Utilitzant el punxó o la gúbia, talla el disseny en la superfície plana del suro. Pots tallar lletres, números o fins i tot formes simples.

4.- Prova d'Impressió: Aplica negra o pintura llavable al segell tallat. Pressiona el segell sobre el paper per a fer una impressió. Ací tens la teua primera impressió! 5.- Experimenta i Crea: Crea diversos segells amb diferents dissenys. Experimenta amb colors i patrons.

També pots preparar els teus segells amb una creïlla o una goma d'esborrar.

-227-

228



En arribar el mes de març, vibrant el cor amb la festa, la comissió és força viva i els fallers la seua essència



Qui no està, no s'encontra 231

232

Comissió Falla Plaça de les Dies 2023-2024

233

234

235

236

237

238

239

240

241

242

243

244

245

246



A tots els nostres amics que han col·laborat en la realització d’aquest llibret, el nostre més sincer agraïment. Sense vosaltres no hauria estat possible.



Quan més sucre, més dolç

249