Llibret Falla Barri València, 2023

Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià 2023

Nostra Portada del Llibret

Sergio Amar Medina (València, 9 de març de 1979) artiste faller i il·lustrador, dissenyador de nostra portada del llibret d´enguany.

Des de 2003 és Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, formació que dirigeix amb l´objectiu de convertir-se en creador de Falles, s´inicia al món de l´art efímer faller a l´any 1996. Planta la seua primera Falla infantil a València en 2005.

El seu debut en la Secció Especial infantil de les Falles de València es produeix al 2007. Des d´aleshores, plantarà a la màxima categoria sense interrupció a varies demarcacion. Desde 2020 fins a l´actualitat realitza la falla infantil de Mestre Gozalbo-Comte Altea.

Per a Amar, la il·lustració que ens ha realitzat representa la il·lusió que tenim per les falles quan som xiquets i les ganes que tenim tots de ser artistes fallers. Les falles infantils són el vehicle per a generar aqueixa espurna d’emoció que ens dura tota la vida quan s’acosten les dates falleres. Aqueixa espurna que fa que les falles tinguen el futur assegurat. En la imatge veiem com els xiquets s’han ajuntat i imaginat que s’han convertit en artistes fallers i tenen l’encàrrec de fer la falla infantil de la seua comissió. Cadascun s’encarrega d’una part del procés, un pintor i una pintora, una decoradora, un escultor etc. I tots junts en equip trauran al carrer la falla feta amb les seues mans i sobretot la seua il·lusió.

Edicio Redaccio

Maquetacio

Portada

Fotografies

Impimix

, , ,

Diposit Legal

Difussio Digital

, ,

A.C. Falla Barri València

Carlos Ventura Estellés

Falla Barri València

Sergio Amar Medina

Oscar Peris Gallego

Laureano Sanchidrián

OPG

CS125-2019

Llibret Falla Barri Valencia 2023 ,

www.issu.com/fallabarrivalència

Index

Salutació Presidents i Padrins 2023

Acomiadament Falleres Majors 2022

Comissió 2023

Corts d’honor 2023

Falleres Majors 2023

Monuments 2023

Agermanaments

Activitat Fallera 2022

Treball Monogràfic: “Les Falles Infantils”

Bibliografia

Publicitats

Saluda Presidents 2023

Sofia Francisco Mateo i Marc Marti Rodriguez , ,

Fallers, Falleres i amics del Garbó,

Som Sofia i Marc, el que significa que estem al davant d’aquesta gran Falla, junts intentarem que aquest 2023 siga un any especial per a tots, ple de bons moments, rialles, comboi i alegria.

Junt amb nosaltres tenim dos grans Falleres Majors, Blanca i Lola. Elles regnaran enguany a tots els Garboners allà on vagen, no podríem tindre millor representació que elles dos. Blanca és una xiqueta molt extrovertida i sempre està disposta a ajudar en tot i Lola és una gran Fallera apassionada de les Falles i del Garbó. Esperem que gaudiu molt d’aquesta setmana fallera i que junt amb nosaltres visca’m vivències per al record.

Enguany tenim unes corts d’honor molt nombroses, 7 xiquetes i 12 joves que són l’alegria i el motor d’aquesta falla: Elsa, Irene, Alba, Jennifer, Maria Ribera, Ainhoa, Maria Oliver, Adriana, Alba, Carla, Lourdes, Bàrbara, Andrea, Isabel, Cristina, Lucia, Arianna, Vera i Sara. Ens agradaria que tots junts fem d’aquesta setmana la millor de l’any i que gaudim de cada moment.

Volem dirigir-nos al nostre Barri, a les veïnes i veïns que fan possible que aquesta Falla continue endavant i us animem que eixiu al carrer, que gaudiu dels nostres monuments, que balleu amb la nostra xaranga, que proveu els nostres bunyols i que vingueu a fer comboi al nostre Casal junt amb nosaltres.

Per acabar i no menys important, volem desitjar a tots els nostres comissionats, que visquen aquesta setmana intensament, que tots junts fruïm d’aquestes Falles en harmonia, germanor i alegria.

Que les Falles del 2023 siguen històriques i que tots les recordem. Visca el Garbó, la seua gent i el seu Barri.

Fina Mesado García i Vicente Taberner Gascó

Rosa Fani Doñate Valls i Ximo Torner Ucher

Vicenta D. Rius Poles i Gabriel Barrios Rodríguez

Ana Mª Toner Ucher i Tomás Ramos Ros

Isabel García Benítez i Jose Vte. Folch Serrano

Concha Traver Félix i Manolo Gascó Gozalbo

Josefa Blanco Pérez i Ramón Lozano Tirado

Purificación Rius Arnàndis i Paco Verdegal Ferrer

Carla Gascó Rius i Ruben Gomez Nieto

Fani Verdegal Gonzàlez i Francis Orenga Herrera

Pepa Moya Pérez i Marc Martí Rodríguez

Paula Orenga Herrera i Carlos Ventura Estellés

Tere Palmer Llombart i Domingo Rubio Esteban

Eugenia Martí Granell i Miguel Barron Cardenal

MªJosé Chabrera Mesado i Toni Franch de Dios

Saluda Padrins 2023

M. Jose Chabrera Mesado i Toni Franch de Dios

Benvolguts Garboners i Garboneres, Ens ompli de satisfacció poder ser els padrins d’aquest any 2023 de la nostra benvolguda falla. Falla a la qual pertanyem des de fa anys i inclús ens ha vist nàixer.

Per a Toni és un gran orgull poder ser el padrí i per a Maria José és un privilegi poder representar la figura que va instaurar sa mare ara fa 29 anys, sent la primera padrina de la falla.

Volem agrair la responsabilitat i confiança depositada amb nosaltres per part del president i comissionats i agafem aquest testimoni dels nostres antecessors, Eugenia i Miguel amb molta il·lusió.

Desitgem un gran exercici faller a Lola i Blanca, les nostres falleres majors, a les seues respectives corts d’honor, i als nostres presidents Marc i Sofia, i per descomptat a tota la comissió.

De segur serà per a tots un any inoblidable. Per un any ple d’alegria, germanor i premis, que són la mostra del gran treball que es fa en aquesta comissió.

Visca per sempre el Garbó!!!

Acomiadament Fallera Major Infantil 2022

Sofia Francisco Mateo

Hola, garboners i garboneres!!!

Ha arribat el dia d’acomiadar-me del càrrec de Fallera Major Infantil de la meua volguda falla. El temps ha passat molt ràpid i damunt aquest any ha sigut més curtet i amb certes restriccions. A pesar de ser un any diferent, he gaudit com la que més des del primer dia.

Ha sigut un any ple d’emocions, records, sentiments, sensacions... Tot açò ho he viscut al costat de la meua Fallera Major Paloma i juntes hem disfrutat al màxim de tot. Gràcies, Paloma, per fer que aquest any haja sigut tan especial i ple de bons records per a les dues, no podia haver tingut millor companya. Et vull molt!

També m’agradaria dedicar unes paraules a les quatre xiquetes que han format la meua cort: Maria R, Blanca, Maria 0 i Marta i, com no, al meu presi infantil Carlos. Tots junts hem compartit bons moments i moltes rialles, sense vosaltres no haguera sigut el mateix.

No vull oblidar-me de la cort de Paloma, m’han fet sentir com una més. I al meu presi, Marc, qui ha estat sempre pendent que tot isquera a la perfecció i sempre esta fentnos riure. Marc, eres molt especial per a mi!

Gràcies a tota eixa gent de la comissió, que de forma desinteressada treballa fent carrossa, comparsa, creus, etc, perquè puguem tindre eixos bons premis i, en especial, eixe banderí d’activitat fallera que tant significa per a nosaltres.

Per últim, m’agradaria agrair als meus pares, la meua germana i la meua família tot el que han fet per aconseguir que aquest somni es fera realitat. Ells han disfrutat de tot al meu costat!

Aquest somni ha arribat a la seua fi. Garboners i garboneres sempre estareu al meu cor.

Acomiadament Fallera Major 2022

Paloma Agusti Castilla ,

Garboners, Garboneres, un any més tinc el plaer de poder expresar-me mitjançant aquestes línies. Fa un any hem dirigia a vosaltres com a Fallera Major de la nostra volguda falla. Enguany és moment de acomiadar-me de vosaltres, de donar-vos les gràcies i de expresar-vos el meu més sincer agraïment. He pogut complir el que per a mi era un gran somni i a día de hui puc dir-vos que a superat cada una de les expectatives que havía imaginat.

Aquest any ha sigut tan especial gràcies a totes les persones que han pogut compartir-lo amb mi, en primer lloc Sofia la meua Fallera Major Infantil, que orgullosa estic de haver-la pogut tenir sempre tan prop acompanyant-me acte rere acte, per supost junta a la seua magnífica cort.

Per altra banda no podría no parlar-vos de les cinc joves que han estat amb mi durant tot aquest any, la meua cort d’honor, les meues amigues, com diem nosaltres hem sigut una “pinya”. Hem disfrutat de cada un dels instants i hem viscut la semana de falles amb la màxima intensitat.

Al capdavant de totes nosaltres i de tota aquesta comissió un president excepcional, una persona increíble que ha sabut com fer que forem feliços en cada moment.

També m’agradaria donar les gràcies a la meua família, els meus pares i el meu germà, els quals sempre han estat al meu costat i han aconseguit fer-me tan feliç.

Per últim vuic desitjar a Lola i Blanca que disfruten com ho estan fent fins ara, el millor está per vidre, sou unes afortunades de formar part d’aquesta meravellosa falla i de poder viure desde el màxim càrrec aquesta experiència, de segur que enguany tornarem a viure una semana fallera inmillorable.

Moltíssimes gràcies Garboners!

Comissio Falla Barri Valencia 2023 , ,

President Honorofic:

Tomás Ramos Ros

President:

Marc Martí Rodríguez

Vicepresident 1r: Carlos Ventura Estellés

Vicepresidenta 2: Ana Torner Ucher

Vicepresident 3r:

Beni Cifuentes Nebot

Vicepresident 4t: Marc Garcia Monsonis

Secretaria:

Estela Mateo Marco

Vicesecretari:

Moncho Francisco Montoliu

Tresorera: Eva Torres Palau

Delegada Loteria:

MªJosé Chabrera Mesado

Delegat Carrosses Creus:

Joaquín Torner Ucher

Delegats Taller:

Domingo Rubio Esteban, Francisco Verdegal Ferrer, Gabriel Barrios Rodríguez, Salvador Nadal Palomero

Delegats Casal:

Antonio Torres Caro, Nilamon Mateo Vergara i Toni Franch De Dios

Delegat Gastronomic: Roberto Garcia Godos

Delegada D Infantils:

MªDolores Marco Rodiel

Delegat Monuments:

Sergio Fandos Najera

Delegats Crema:

Quino Agustí Rovira i Vicent Isach Panís

Delegat Guardons:

Laureano Sanchidrian Sansebastián

Delegats Exaltacio:

Fani Verdegal González i Francis Orenga Herrera

Delegats Comparses:

Alejandro Ramos Gimenez, Maido Ramos Romero

Sandra Ortiz Ninot i Susana Iserte Mor

Delegats Barra:

Irene Isach Balaguer i Pablo Jimenez Martinez

Delegats Truc:

Fausto Feliu Domingo i Jose Llorens Arenós

Delegades Parxis:

Rebeca Torres Gómez i Yolanda Marmaneu González

Vocals:

Adriana Cifuentes Chabrera, Aida Feliu Torner, Alba Redón Ortiz, Alejandro J. Marín Llorach, Alvaro Escrig Cuellar, Amparo Castillo Martinez, Andrea Francisco Mateo, Andrea Torner Capella, Antonio Alfonseca P La Banda, Antonio Angulo Barrionuevo, Arianna Fornet Gil, Beatriz Castilla Fernandez, Carla Almela Queral, Cristina Alamilla Martinez, Cristina Crivat, David Sierra Fandos, Edu Palau Ballester, Elena Del Cuerpo Santagueda, Elena Miralles Perez, Encarna Sanjuan Montoliu, Gloria Tornador Moreno, Isabel Isach Balaguer, Javier Capella Claramonte, Javier Ribera Casinos, Jennifer Bernal Fernández, Jesus Peris Herrera, Joaquin Agustí Castilla, Juan Oriola Martinez, Juanma Ros Cherta, Judith Navarro Marzà, Julio Aleixandre Penelas, Lola Vicent Varea, Lorena Piles Doñate, Lourdes Izquierdo Gila, Lucas Broch Garcia, Lucia Redón Ortiz, Mª Carmen Rodríguez Martínez, Mª Mercedes Balaguer Garcia, Mª Pilar Capella Beltràn, Manel Vives Revert, Manolo Vives Andreu, Manuel Oliver Plà, Mercé Ros Sajuan, Monica Pérez Tomas, Nacho Garcia Selma, Fernando Naya Català, Noelia Serrano Peset, Paloma Agustí Castilla, Pepa Cifuentes Chabrera, Raquel Domingo Climent, Raquel Huerta Alcalà, Raul Sanchidrian Rodríguez, Rosa Mª Martinez Sanchez, Rosa Revert Palacios, Ruben Barruguer Peris, Ruben Puig Sotomayor, Sara Garcia Serrano, Tamara Sancho Peiró, Tere Palmer Llombart, Toñi Hernandez Garcia, Vera Mesado Vicente, Vicenta Gonzalez Vilar, Ximo Redón Benajes, Silvia Gil Arnandis, Fernan Fornet Medina, Silvia Fornet Gil, Irene del Cuerpo Santàgueda, Carmina Varea Ballester, Barbara Garcia Garcia, Mª Nieves Garcia Sanmartín, Alejandra Vergara Artero, Anna Vicent Traver, Paula Blesa Diez de los Rios, Soraya Bellido Lopez, Marta Garcia Pastor, Nuria Enguidanos Franch, Guillem Marco Comes, Raul Polvoreda Benitez, Xavier Bou Beltran, Antonio David Rosado Parra, Berta Sanz Borja, Fran Cifuentes Nebot, Ana Ioana Bob, Roberto Rosell Sotomayor, MªJosefa Sotomayor Garcia, Antonio Manuel Rosell Hernandez, David Gonzalez Burdeus, Marcos Ibarra Malo, Toni Barrionuevo Valencia, Eugenio Romero Diaz, Montserrat Sanchez Sanchez, Nestor Guinot Tirado, Cesar Claramonte Peón, Sara Gonzalez Burdeus, Maria Gonzalez Burdeus, Irene Nicolas Seglar, Miguel Doñate Segarra, Ingrid Bellés Madueño, Claudia Adsuara Porcar, Silvia Ruiz Capdevila, Marga

Trujillo Moreno, Pedro Alberto Olmedo Querencias, Ana Palmer Vivas, David Ventura Chordà i Marta Martinez Dominguez

Comissio Infantil ,

Presidenta:

Sofia Francisco Mateo

Vocals:

Àfrica Marín Piles, Asier Marín Piles, Marta Capella Hernández, Laia Orenga Verdegal, Maria Ribera Miralles, Balma Ribera Miralles, Marina

Nicolau Ramos, Mateo Nicolau Ramos, Ana Sanchidrian Varas, Elsa Sancidrian Varas, Naiara Vives Bernal, Alejandro MateoPerez, Blanca Garcia Serrano, Ana Lozano Marmaneu, Martina Lozano Marmaneu, Pau Lozano Marmaneu, Maria Oliver Iserte, Alba Oliver Iserte, Lara

Fandos del Cuerpo, Balma romero Garcia, Irene Llorens Enguidanos, Ainhoa Cifuentes Sanz, Jordi Cifuentes Sanz, Jennifer Rosell Bob, Angelina Rosell Bob, David Ventura Sorokin, Aleia Escrig Sancho i Alejandro Olmedo Trujillo.

Corts d'Honor

Falleres Majors 2023

Alba Oliver Iserte

Irene Llorens Enguidanos Elsa Sanchidiran Varas

Maria Oliver Iserte

Ainhoa Cifuentes Sanz

Alba

Redon Ortiz , Adriana Cifuentes Chabrera

Lourdes Izquierdo Gila

Carla Almela Queral

Andrea Francisco Mateo

Barbara Garcia Garcia

Lucia Redon Ortiz ,

Isabel Isach Balaguer

Cristina Alamilla Martinez

Arianna Fornet Gil

Vera Mesado Vicente

Sara Garcia Serrano

Saluda Fallera Major Infantil 2023

Blanca Garcia Serrano

Hola garboners i garboneres,

El meu nom és Blanca, tinc 11 anys i estudie 5é de Primària al col·legi Novenes de Calatrava. M’agrada jugar al bàsquet i escoltar música. Per a mi, enguany, és un gran honor dirigir-me a vosaltres com a Fallera Major Infantil de la nostra comissió, d’aquesta gran falla, el volgut Garbó.

Vaig nàixer dins la falla i des de ben xicoteta, tots els anys m’he vestit de fallera la setmana de falles . M’agrada molt tirar masclets, l’olor a pólvora i anar amb la xaranga pels carrers. Vaig començar a ser fallereta l’any 2020 -21 i vaig continuar l’any 2022.

Aquest any és i serà molt especial, ja que tinc una cort d’honor molt divertida de la qual formen part: Irene, Jennifer, Alba, María O, Elsa, María R. i Ainhoa. Totes són per a mi unes xiquetes meravelloses i sé que, juntes, gaudirem al màxim aquest gran any. A més, tinc la sort d’estar acompanyada per la nostra presidenta infantil Sofía, que, com que som amigues de ben menudetes, juntes hem viscut i viurem grans moments.

També m’agradaria dedicar-li unes paraules a Lola, la nostra fallera major, la meua companya que m’estima i em cuida. Què dir d’ella? És molt guapa, carinyosa i especial en la meua vida. És com de la meua família, com la meua germana major, li ho puc repetir les vegades que vulga: la vull moltíssim. Aquestes falles, al teu costat seran inoblidables. A ella l’acompanyen 12 xiques, entre elles la meua germana. Per a mi, totes són increïbles.

I ara és el torn del nostre president, Marc, sense tu no seria el mateix, eres pura bogeria però bogeria de la bona; sempre pendent que tot isca perfecte i estiguem tots bé.

Ser Fallera Major Infantil, per a mi és un somni fet realitat i voldria agrair este somni, als meus pares, a la meua germana i a tota la comissió de la Falla Barri València, perquè tots junts formem una gran família. I per finalitzar vull convidar a tots els veïns i amics del barri a gaudir de la setmana més esperada per a totes les falleres i per a tots els fallers.

Comissionats i comissionades, eixiu al carrer, obriu els vostres cors i gaudiu al màxim d’aquesta festa, la millor festa del món LES FALLES!!

Saluda Fallera Major 2023

Lola Vicent Varea

Benvolguts garboners i garboneres,

Sóc Lola i aquest any tinc el grandíssim plaer de representar la nostra falla com a Fallera Major i no sabeu l’orgull que és per a mi complir aquest somni amb tots vosaltres.

M’encanten les falles des de ben xicoteta i tot el que això implica, vestir-me de fallera, els monuments, les cavalcades i per suposat la festa. Quan encara ni parlava, i això que jo vaig parlar ben prompte, ma mare ja m’havia plantat al mig del carrer amb el meu primer vestit de valenciana. Ella sempre explica com de pagà que anava jo al carret amb els meu monyo de fallera i el que plorava a l’hora d’haver de llevar-me’l. Per fi quan tenia 6 anys, a l’any 2004, vaig ser fallera de banda i vaig repetir al 2005.

Ja des de ben menudetes, Paloma i jo sabíem que el moment de ser falleres juntes arribaria i així va ser. El somni de les dos es va complir al 2022, quan Paloma va ser Fallera Major i per fi vaig veure l’oportunitat de, amb una poc d’insistència, convèncer als meus pares per poder fer realitat allò que tant havia desitjat: tornar a ser fallera. I ara em trobe ací, dirigint-me a tot un barri, el que m’ha conquistat el cor i m’ha regalat una de les millors etapes de la meua vida.

Blanca, la Fallera Major Infantil, és la xiqueta més especial que mai havia conegut. És intel·ligent, carinyosa i el que més m’agrada és que sempre té resposta per a tot. Des de l’exercici faller passat ja ens vam fer inseparables i, com no, aquest any no podia acompanyar-me ningú millor que ella com a Fallera Major Infantil de la nostra falla. Blanca no està sola, l’acompanyen 7 xiquetes i la seua presidenta infantil Sofia, totes són pura vitalitat i ens transmeten la seua energia a la resta en tot moment.

Aquest any és increïble, de veritat, encara no puc creure tot el que estic vivint amb elles, les meues xiquetes, les 12 joves que formen part de la meua cort d’honor: Adriana, Alba, Andrea, Arianna, Bàrbara, Carla, Cristina, Isabel , Lourdes, Lucía, Sara i Vera. Són especials, totes i cadascuna, riem tantíssim juntes i ens ho passem tan bé que ja són essencials per a mi. Les meues reines, açò només acaba de començar.

Totes nosaltres sempre anem acompanyades pel nostre president, el que està pendent de cada detall i es preocupa perquè tot estiga a la perfecció. Marc, ell s´ha convertit en un molt bon amic i no puc estar més feliç que aquest any continue com a president de la nostra comissió i puga viure el meu somni al seu costat.

Finalment, m’agradaria donar les gràcies a ma mare, als meus germans i a tots aquells que han fet possible que aquest any tinga lloc: gràcies per deixar que la tradició continue, perquè només dos generacions no eren suficients. Gràcies per estar amb mi mare, juntes per a tot. I per supost, papa, gràcies per estar present i guiar-me a cada pas des d’allà dalt.

Com ja he dit abans, aquest any només acaba de començar, així que demostrem una vegada més que som una gran comissió i no hi haurà res que ens ature les ganes de treballar i, sobretot, de gaudir d’aquesta setmana fallera que durant tot l’any hem estat esperant.

Entrevista

Falleres Majors 2023

per Paloma Agustí Castilla

Lola i Blanca representen enguany a la nostra volguda falla com a Fallera Major i Fallera Major Infantil, una jove i una xiqueta que viuen enguany un somni. La complicitat que tenen és evident, les dos comparteixen un gran amor per el món de les falles. Hem senc una gran afortunada de poder realizar-los aquesta entrevista, conec a Lola desde la infancia i ja en aquells anys era una fallera de cap a peus, no puc dir el contrari de Blanca, a crescut a aquest casal hi ha viscut aquesta festa desde que va néixer.

Ens reunim les tres al casal de la nostra falla, vuic saber més sobre elles, com han aplegat fins ací, els sentiments que estan experimentant en cada un dels actes, com esperen viure la gran setmana de les falles.

Hem confessen que están un poc nervioses, intrigades per les preguntes que els realizaré. Després d’una xicoteta xerrada sobre el que esperen que els pregunte ens endinsem en començar conèixer-les un poc més de prop:

En quin moment vareu començar a formar part d’aquesta comissió?

B: Jo hem trovava a la panxa de ma mare, ja que la meua germana Sara era fallera d´aquesta mateixa comissió.

L: En el meu cas és més recent, va ser a rel d´una proposta a la que no hem vaig poder negar, una de les meues amistats més properes anava a ser la màxima representat de la falla i jo per descomptat tenía que formar part de la seua cort d’honor, i així és com l’any 2022 vaig unir-me a aquesta comissió.

Enguany sou les màximes représentants de la nostra falla però, abans havieu ostentat ja algun carrec dins d’aquesta?

B: Si, jo he format part de la cort d’honor infantil els anys 2020/21 i 2022.

L: De menuda vaig ser cort d’honor infantil els anys 2004 i 2005, més tart al 2022 com ja abans he dit vaig passar a formar part de la cort d´honor d’aquesta falla al 2022.

És moment de parlar de l’actualitat, com haveu aplegat a ostentar el càrrec de Fallera Major i Fallera Major Infantil?

B: A mi va ser Lola la encarregada de proposar-me que compartirem aquest any i no podia dir-li que no, em feia molta il·lusió ser Fallera Major Infantil de la falla. Hi havia passat un gran any junt a ella com a corts d’honor i sabía que aquesta any junt a ella sería inmillorable. Va ser una sorpresa ja que a pesar de haver-ho demanat a casa no m’ho esperava.

L: Jo he de confesar que va ser un procés un poc més costos, però com diuen l’esperança és l’últim que es perd, vaig tenir que ser molt insistent en ma mare i a la fi ho vaig aconseguir, per a mi era un gran somni, i no podia deixar-lo perdre tan fácilment.

Ambdues expressen gran admiració quan parlen de la seua falla i els seus comissionats. Parlen d’una comissió molt treballadora i unida, a la qual els apassiona participar en cadascun dels actes que els proposen. És el torns de saber que fa tan especial la seua falla per a elles.

Que significa la paraula Garbó per a vosaltres?

B: Aquesta pregunta em sembla molt complicada. Com bé he dit abans pertany a aquesta comissió desde que vaig néixer, per a mi el Garbó es especial, es com una segona familia.

L: Podría estar hores i hores parlant-te del que significa per a mi, en el meu cas he conegut a gent increíble, que fan del Garbó una llar per mi, compartim la passió per el món de les falles. Podria dir sense cap dubte que el Garbó a mi em fa feliç.

Es el torn de triar un “banderí”, si poguéreu triar-ne un, quin vos faria més il·lusió?

B: Jo tiraría sens dubte el de carrossa, es un día molt divertit. A més a més guanyar aquest premi recompensa una gran feina per part de molts comissionats. Per altra banda he de confesar que venir a fer paperet al casal és l’excusa perfecta per a veure a les meves amigues.

L: No podría triar-ne altre diferent a Blanca, per a aquesta comissió eixe “banderí” es tracta d´una recompensa a mesos d´esforç i dedicació, és veure com la feina dels nostres “carrossers” és reconeix i a mi personalment m´ompli de satisfacció.

Com estan vivint les vostres families aquest any faller?

B: La meua germana ho esta disfrutant tant com jo, ella ja va tindre l’oportunitat de viure aquesta mateixa experiencia de menuda i enguany m’acompanya com a cort d´honor de Lola. Els meus pares també estan disfrutant molt, els agrada molt venir al casal i participar en tot el que poden.

L: En la meua família sempre han viscut aquesta festa amb gran il·lusió, ma mare va formar part d’aquesta comissió ja de menuda, quan va representar a la falla com a Fallera Major Infantil i posteriorment com a Fallera Major, com també ho va fer la meva avia. Els meus germans també han sigut fallerets desde ben menuts, d´una forma o altra gran part dels membres de la meua familia han estat particeps al mon de les falles. Enguany que hem veuen a mi gaudir d’aquesta experiencia no volen perdres el poder compartir-la cada volta que sorgeix l’oportunitat i a mi tindre´ls al meu voltant em fa molt feliç.

Després d’aquesta conversa sobre la seva trajectòria dins de la nostra comissió passem a parlar de la seva indumentaria, de com van viure el procés de triar el seu vestit, adreç i tot el que una fallera hi necessita per a completar el seua vestidor faller.

La elecció de la vostra indumentaria va ser molt complicada?

B: Sempre que havia imaginat el meu traje de Fallera Major es tractava d´un color claret. El día que em varen dur a fábrica a escollir la tela, em van ajudar un poc, encara que jo sabía el que a mi m´agradaba.

L: En el meu cas pensava com Blanca volia també un color claret, pero ja en tenia un i quan vaig veure el meu em va encisar, vos confessaré que el blau era l’únic color que vaig descartar en un primer moment i finalment es el que vaig triar. Si parlem de dibuix el vaig tindre clar desde el moment que el vaig vore.

Podrieu triar la peça per excel·lència del vostre vestidor faller?

B: La tela del meu traje, una vegada va estar confeccionat encara m´agradava més si cap.

L: Es difícil triar una sola peça d’un any en el qual ho tries tot amb la màxima cura, però si he de prioritzar la meua joia més preuada es el meu adreç, a més a més és un regal molt especial de la meua cort d’honor.

Us he fet triar un complement faller, ara és el torn de triar un acte faller, fins al moment quin és el que més vos a agradat?

B: Jo sense dubtar el día que hem van imposar la banda de Fallera Major Infantil, estava molt nerviosa i a la mateixa volta emocionada.

L: Sens dubte opine com Blanca, va ser un día de moltes emocions, la il·lusió d´aqueix día es inexplicable.

Seria molt difícil que escolliu un acte que encara estan per vindre?

B: Tinc moltíssimes ganes tant de la presentació de la falla com del día de la plantà, ja que l’any passat varen ser els meus dos actes ens que millor ho vaig passar.

L: Jo faré un poc de trampa, ja que escollir un sol acte per mi és prácticamente imposible, jo hem quedaría en la setmana de falles, eixa semana que has de viure el màxim, ja que sas que es la recta final, per a mi es una semana en la qual les emocions es magnifiquen i aixo es el que la fa unica.

Aquest any Lola i Blanca el comparteixen amb les seves respectives corts d’honor, són nombrosos els actes que ja han viscut amb elles, 12 jovens i 7 xiquetes per a les quals també està sent un any molt especial, és el torn de que les entrevistades ens parlen de les seves companyes d´aventura.

Qué em podeu dir de les vostres corts d´honor?

B: Jo estic molt contenta de poder compartir aquest any amb elles, tinc moltes ganes de la setmana de falles ja que estem tot el día juntes i això és genial. Tinc per segur que será una setmana divertidísima!

L: Puc dir-te que amb elles sempre ho pase bé, però al igual que Blanca tinc moltes ganes de compartir amb elles la setmana de falles, viure amb elles aquesta experiencia ho fa si cap encara més especial.

Qui són els vostres presidents?

B: La meua presidenta infantil es Sofía, és la meua amiga i estic molt contenta de compartir aquest any amb ella.

L: Jo et parlaré de Marc, el president d’aquesta comissió i a més a més un gran amic per a mi. Marc es el motor de la comissió, sempre pendent de que tot es desenvolupe a la perfecció, es un president i una persona de deu.

Amb aquesta pregunta ens desviem un poc del tema, es nomenar la setmana de falles i s´emocionen imaginant com será , volen que tots els fallers disfruten al màxim i per damunt de tot que la seva comissió ho disfrute unida. Com tot faller no volen que eixa semana acabe mai.

Tot començament té una fi, una fi que a voltes intentem evitar, però en la majoria de ocasions ens fa gaudir al màxim eixos instants que poc a poc es convertirán en grans records. Les Falleres Majors d’aquesta comissió son molt conscients de que el seu somni també tindrà una fi, és per això que quan expresen el que esperen d’aquest any és que el seu rostre dibuixe un gran somriure al recordar-lo.

Si parlem de futur Blanca vol ser presidenta infantil de la seua comissió, Lola per altra banda diu que finalitza ací la seua trayectoria de fallera, però que mai es sap el que pot passar.

No podría finalitzar aquesta entrevista sense demanar-los que envíen un missatge a la seua comissió.

Blanca, Lola, qué els dirieu als vostres comissionats abans de començar la semana de falles?

B: A mi m’agradaria que tots els xiquets disfrutaren com ho estic fent jo, que participen en tot el que puguen, va a ser una setmana genial on riurem i jugarem molt.

L: Que dir-los als nostres Garboners si ells ja saben com som, vivim eixa semana i cada acte amb la màxima intensitat. Vuic disfrutar junt a ells cada instant, ja siguen entregues de premis, passacarrers amb la xaranga o nits de festa. Prepareu-vos que el millor està per vindre!

Doncs ha arribat el moment d´acomiadar-nos, hem passat una estona molt agradable Blanca i Lola ens han fet saber un poc més d´elles a la mateixa volta que m’han fet particeps de un grapat d´anecdotes que ja tenen grabades al seu record. Sols puc desitjar-los que seguisquen gaudint com fins ara, mereixen una magnífica setmana fallera i estic ben segura que representarán aquesta comissió de forma inmillorable.

Monuments 2023

de Sergio Fandos "Latidos"

Es denomina batec (latido) al colp que causa el moviment alternatiu de contracció i dilatació del cor. El batec pot percebre’s en el pit o en els teixits que cobreixen les artèries.

Per a bombar la sang, el cor realitza un moviment continu de sístole (es contrau per a expulsar la sang) i diàstole (es dilata per a permetre que el fluid ingresse), igual que les artèries. Aqueixa acció repercuteix com a colps que són possibles de detectar al tacte, amb la vista i especialment a través de l’oïda, sobretot en la zona pectoral. Aquests colps són els batecs.

Pot dir-se que els batecs revelen que el cor està en funcionament. Quan una persona mor, el seu cor deixa de bategar.

En la nostra Falleta podrem veure tots el tipus de “latidos” que el cos humà pot realitzar durant tota la seua llarga vida. Esperem que pugeu vindre a visitar-la a partir del 15 de març enfront del Casal del Garbó.

de Loren Fandos Moros o cristians?

A les festes de la comunitat es celebren moros i cristians i uns són moros per afinitat i altres cristians de veritat.

(Açò és com ser d’esquerres quan altres són de dretes.)

Ara a la nostra societat és moda l’enfrontament, i discutir molt obcecats sense tenir raonament.

(A veure qui diu més grossa la barbàrie amb vers o prosa.)

A Borriana passa el mateix i uns de dretes i esquerres no es fiquen d’acord en res i el poble no s’ho mereix.

(Amb sant Gregori embolicat el poble ho voldria deslligat.)

Al drac de nom Arenal els anys ara li passen, i sempre es troba igual rodejat de brossa i rates.

(El va comprar un Alcalde i l’encert a sigut desastre.)

Per lluitar amb el drac es va jugar la parcel·la i per no anar a per ella el festival se la queda. (És del poble l’arenal i del festival la parcel·la)

Els moros i els cristians desfilen amb sobrietat al ritme de la musica amb el pas coordinat. (Sempre hi ha despistat que va un poc més bufat)

El capità de l’esquadra si la seva espasa balla gaudeix de la desfilada i el ritme a la filà marca. (El capità cau en gràcia al ritme que marca la filà)

Ací tenim una capitana que no posa recta la filà, i el que passa a Borriana és que va torta de veritat. (Com el carrer del Pere IV que va ben tort i corbat)

Hem trobat una llampera que diuen que és màgica però segur que a Borriana ens porta una desgracia. (Un tal Gregori feia gràcia i la desgracia no és màgica)

La llampera veu la reforma de l’avinguda mediterrània però si s’encorba la cosa l’arenal ara no s’expropia. (Per la més gran cagada l’avinguda ja naix corbada.)

Per a poder ser seductora has de ser ben intel·ligent i tenint-ho tan clar la dona vol que tanquen els harems. (La cultura és una excusa i açò hui ens preocupa)

Un cavall és nou reclam de Borriana la nostra ciutat i com aquell bou mai torejat ací li farem bona publicitat. (Com és Borriana magnifica el cavall es vendrà demà.)

Crític: Pepe Esteban

Agermanament Gaiata 3

Porta del Sol

Benvolgudes amigues i amics:

Com a president de la Gaiata 3 Porta del Sol, estic feliç de poder desitjar-vos unes molt felices Falles 2023, sense restriccions i amb total llibertat per a recuperar per complet la il·lusió i la festa que tant mereixeu. Espere que el vostre esforç i bon fer tinga la seua justa recompensa en forma de premis, que la pluja (tan necessària en la nostra comunitat) s’abstinga de presentar-se en aqueixos dies i que Blanca i Sofia gaudisquen de gom a gom de tan bo com viuran al costat de Lola i Marc, les seues respectives comissions i les sòcies i socis d’aquesta gran Falla.

Sabem que enguany, per coincidència de dates, no podrem compartir com ens agradaria tots aqueixos moments tan especials, tant per part vostra com per la nostra, però us acompanyarem amb el pensament i el cor, sobretot les nostres madrines Laura i Valeria, i jo mateix, a l’espera de poder reunir-nos al més prompte possible.

No fa falta que us diga quant us trobarem a faltar en la Desfilada de Gaiates i en la nostra carpa de la plaça del Real, on sabeu que sempre teniu el vostre lloc per al que vulgueu.

Visca les Falles de Borriana! Visca el Barri València!

Vicente Provinciale Martí PRESIDENT GAIATA 3 “PORTA DEL SOL”

Agermanament Gaiata 15 Sequiol

És un vertader honor per a mi, dirigir-me a tots vosaltres en nom de la comissió que tinc l’honor de presidir, la comissió de l’A. C. GAIATA 15 «SEQUIOL».

La nostra unió Castelló-Borriana constitueix un element fonamental per al millor coneixement de les nostres festes i contribueixen a reforçar l’amistat entre les nostres ciutats, ressaltant així els vincles històrics existents entre elles.

Una història que dona fe que l’intercanvi d’experiències aconsegueixen sempre resultats positius. Els agermanaments realitzen l’obra d’unir-nos d’una manera concreta a través de la cultura, amb la finalitat d’obrirnos a l’exterior, creant llaços duradors d’amistat.

No dubteu que ací estarem per a compartir aqueixos moments amb vosaltres. Gaudir molt de tot el que us espera, al costat de tota la magnífica gent que forma la vostra falla .

Elisabeth Breva Almerich PRESIDENTA A. C. GAIATA 15 «SEQUIOL».

FELICITATS I ENHORABONA A TOTS.

Activitat Fallera 2022

1r premi

Carrossa

Cavalcada del Ninot

1r premi

Carrossa

Cavalcada del Ninot Infantil

Millor Ninot

Cavalcada del Ninot

4t premi

Comparsa Cavalcada del Ninot

Millor Ninot

Cavalcada del Ninot Infantil

4t premi

Comparsa Cavalcada del Ninot Infantil

57é Premi “Ús del valencià”

1r premi Concurs de Llibrets J.LF. Burriana

Ninot Indultat

Falles de Borriana 2022

Falla Infantil de Sergio Fandos

1r premi Secció Especial

1r premi Enginy i Gràcia Secció Especial

Millor Acabat Falles Infantils 2022

Millor PinturaFalles Infantils 2022

Millor ConjuntFalles Infantils 2022

1r premi i Millor Creu de Maig

Creu de Maig Infantil 2022“A la Pandèmia”

1r premi i Millor Creu de Maig

Creu de Maig 2022 “Homenatge a les últimes 20 Creus del Garbó”

premi Batalla de Flors

Les Falles Infantils

LES FALLES INFANTILS

Treball monografic Llibret Falla Barri Valencia 2023 ` `

Els Antecedents

Els Orígens

L’Estoreta Velleta

1rs premis Falles Infantils de València

Espartero: La fama a través de les Infantils

Inici de les Falles Infantils a Borriana

Històric 1rs premis Falles Infantils de Borriana

Històric Ninots Indultats Infantils de Borriana

Els artistes infantils de Borriana més especials

Dones Artistes Falleres

Altres Falles Infantils

Col·laboracions

Els Antecedents

«Els primers objectes que se posen a l’abast dels xiquets, són els joguets. Amb ells s’inicien en el món de les formes, dels colors i dels sons. Però als xiquets li divertix més els ninots toscos i uniformes que ell pot construir perquè estan enriquits per la seua pròpia fantasia».

Rafael Pérez Contel - El ninot de falla.

El carrer és l’escenari iniciàtic on es desenvolupa el xiquet: en ell viu i conviu fins identificar-lo com la seua segona llar, puix li permet relacionar-se amb altres xiquets, en la majoria dels casos, pertanyents a l’àmbit familiar i escolar. No serà fins a mitat del segle XX quant decidix abandonar aquest escenari per a refugiar-se dins de casa.

El xiquet forma part de la ciutat com un element més, sent el seu territori natural on juga i aprèn tot allò que no li facilita l’escola, assimilant tot el que l’envolta. Gràcies a aquest s’incorporarà ràpidament al món de l’adult, copiant els seus modes, formes i tradicions; integrant-se en el món laboral, lúdic i social, i participant junt als majors en quasi totes les manifestacions populars, en alguns casos com comparsa i en altres com a protagonista.

Tots els historiadors fan recalcament en que l’origen de les falles es situa entorn al segle XVI, encara que la tradició dels jocs d’artifici o focs grecs es remunta al segle XII, apareixent dades i referències sobre el seu us festiu al llarg d’aquestes centúries, fins a agafar un protagonisme en moltes celebracions, que el gasten com element principal del seu ritual.

Però el foc és una cosa més ancestral. Forma part de la vida quotidiana de l’esser humà, des de l’inici dels temps, en que el veia amb atemoriment, fins convertir-lo en el seu aliat: sacralitzant-la i introduint-la com element del folklore popular, enriquint-lo mitjançant rituals i formes creades per l’home en el seu honor.

La ciutat de València i el seu entorn fou l’escenari idoni per a que en el segle XVII es desenvolupara una costum que es perdia amb l’origen dels temps: encendre alimares i fogueres en les festes, algunes de les quals arrancaven dels segles XIV al XVI, per a il·luminar els edificis públics, carrers i places en les festes més destacades.

En aquestos rituals del foc el xiquet participava com si d’un joc es tractara, ja que els actes se realitzaven en el seu territori natural, integrant-se en la festa junt als majors, participant i col·laborant com u més, recollint en un principi elements per a les alimares i segles més tard aportant la seua ingenuïtat i la seua imaginació per als primitius cadafals.

El primer document gràfic del que es té constància sobre l’ús del foc com joc corresponent a l’auca de Jochs d’infantesa, editada per Benel Merce en 1674. En la vinyeta número 12 apareix un grup de xiquets saltant una foguera.

Auca de 1674 en la que apareix per primera vegada a xiquets saltant una foguera

Els Origens ,

Les falles infantils foren creades pels mateixos xiquets. A finals del segle XIX, els habitants més joves de València construÏen les seues pròpies falles en caixes de cartró i ninots o simplement en trastos vells, i les plantaven en els carrers i places de la ciutat per a cremar-les el dia de Sant Josep. Recorrien els carrers demanant materials per al seu monument i col.laborant econòmicament per a pagar els gastos de la festa, com els focs d’artifici de la cremà. Es va fer tradicional el grup de xiquets que anaven per les cases replegant trastos vells cantant la cançó: “Hi ha una estoreta velleta, per a la Falla de Sant Josep, del tio Pep?”.

Però la complexitat que anava adquirint la festa de les Falles, que obligava a reglamentar cada volta més, la festa va acabar en aquestes primeres falles infantils. Les falles infantils realitzades pels mateixos xiquets, varen desaparèixer del tot en els anys 50, quan en 1952 es va obligar al fet que cada falla adulta “tutelara” una falla infantil. Des d’eixe dia, cada comissió fallera planta en la seua demarcació una falla gran i una infantil, i els xiquets perderen el control de la seua festa, que va passar a dependre dels majors.

No obstant això, no s’ha perdut del tot eixa antiga manera de viure la festa. Molts xiquets valencians segueixen construint falles, però en el col.legi, abans de les vacances de la setmana fallera. Per una altra part, la replegada de trastos vells per a cremar-los se segueix realitzant en moltes comissions com un acte més de la festa. Actualment a la ciutat de València, se li coneix com el “cant de l’estoreta”, per la cançó que entonaven els xiquets mentre demanaven alguna cosa per cremar. Podem trobar viva aquesta antiga tradició en els concursos de les falles Blocs Platja i plaça de l’Arbre de València, i de la Falla Sant Roc de Torrent.

Tornant a la falla infantil pròpiament dita, des de fa dècades la construÏx un artiste faller, a l’igual que les falles grans. Com són per a xiquets, la cremà de les falles infantils es fa a una hora més adequada per a ells, les 20 h. Tenen una mida limitada fins a tres metres en totes les dimensions i el seu lema sol tindre relació amb el món infantil. En els últims temps proliferen els monuments inspirats en els personatges de Disney i de la televisió, encara que es toquen altres temes com els contes tradicionals, la família i les seues preocupacions. Una falleta infantil està composada per xicotets ninots als quals li pinten cares molt gracioses, el que li dona al monument un encant especial. No solen tindre la forma allargada de les falles grans, sinó, més bé, ocupen una base més o menys circular carregada d’una bona quantitat de ninots que li donen un aspecte més dens que el d’una falla gran. Els monuments de les categories majors o de major pressupost, poden tindre desenes de ninotets damunt i contornejant la figura central.

Velleta

Una estoreta velleta pa la falla de Sant Josep, van els xics en esquadreta, d´escaleta en escaleta, crida que crida... tio Pep.

I mai falta una mà destra que al cap els solta o els tira, d´un balcó, porxe o finestra, un felput de llata mestra un asiento de cadira.

I este del veinat impósit en cert punt amontonat, i quedant com en depósit per a la falla a propósit de la vespra dels gran Sant.

I es de vore com a acordes, grans i xics vénen a entendre´s i arrastren, o al coll en cordes, com semisalvaches hordes, en el punt i hora d´encendre´s.

I en ánsia esperen que el dia passe i es faça de nit, i fer falles a porfia, reinant sambra i alegria molt vives i algun xiulit.

I és que el més bgran goig que tenen sent lleugers i forts de cames aixi que els trastos ensenen, d´una a altra part s´en venen saltant per mig de les flames.

Armant-se tal rebombori entre el foc, i fum tal vel, crits i saltos de sambori, que ánimes dels Purgatori pareixem saltant al cel.

Fins que, estinguit ja el foc, s´acosta un munisipal i fa que s´acabe el joc per a no donar-los lloc a un percans que acabe en mal.

Més no falten carretilles, i alguns coets volaors de bengales llums senzilles que en colors fan maravilles, piuletes i tronadors.

I els que més o manco lliures a sa casa mai fan tart, i els agrá la broma i riure´s i amb raons i miges lliures ni es cansen ni veuen fart....

Clar en clar passen la nit en serenates galanes.... Saltant les xiques del llit en quant ouen les campanes, l´albá del novio i ronquit.

Serenades que hi ha d´elles són d´harmonía un tresor, que reverdix a les velles i a jamones i a donzelles dins del pit ballar fa el cor.

(“Les falles dels Xics”. Respectada l´ortografia d´un pamflet anònim de principis del segle XIX)

Primers premis Falles Infantils de Valencia ,

Plaza Músico Gomis, de M. Hernández Mompó

Pl. Alfonso Magnánimo

Cádiz - Mendizábal

Plaza Beneyto y Coll, de José Ballester Badía

Marqués del Turia - Félix Pizcueta, de Sr. Perales

Gran Vía Germanías, de Aurelio Díes

Pl. de Mercado Central

Pl. Beneyto y Coll-Maravilla, de José María Roig d’Alós

Cuenca - Juan Llorens, de José Ballester Badía

Sueca - Denia, de Sr. Viñes

Cádiz - Doctor Serrano, de Aurelio Díes

Cádiz - Doctor Serrano, de Aurelio Díes

Convento de Jerusalén, de José Alamán

Convento de Jerusalén, de José Alamán

Progreso - Travesía del Teatro, de Juan José Ridaura

Pl. de los Niños de San Vicente, de los Hermanos Ferrer

Joaquín Costa - Conde Altea, de J. Cortés

P. Luis Navarro- A. Guillén, de Juan José Ridaura

Cirilo Amorós-Isabel la Católica, de Vicent Domingo Timoner

Na Jordana, de José Fabra

Alta-Santo Tomás, de Vicente Cosí Arnau

Na Jordana, de José Fabra

San Vicente- Falangista Esteve, de José Fabra

San Vicente- Falangista Esteve, de Ramón Sanchis

Pl de la Reina-Paz-San Vicente, de Vicente Cosí Arnau

Na Jordana, de José Fabra

Exposición-Micer Mascó, de J. Gómez Sanfrancisco

Salvador Trinitarios, de Alfredo Ruíz Ferrer

Salvador Trinitarios, de Alfredo Ruíz Ferrer

San Vicente-Falangista Esteve, de Vicente Cosí Aranu

Cervantes-Padre Jofré, de J. Gómez Sanfrancisco

Pérez Galdós- Calixto III, de Alfredo Ruíz Ferrer

Pérez Galdós- Calixto III, de Alfredo Ruíz Ferrer

Barraca- Espadán, de Joaquin Gómez Luna

Avda. Burjassot-Cr. de Paterna, de Juan Canet Bonora

Falla Sant Vicent- Periodista Azzati

Artista: Vicente Lorenzo Díaz

Lema: Saba nova

1977

1978

Falla Obispo Amigó - Conca

Artista: Antonio Ramos

Lema: Somnis d’infants

1979

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: Juan Canet

Lema: Mantinguem les tradicions

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: Juan Canet

Lema: L’any del xiquet

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: Juan Canet

Lema: Defensem la nostra personalitat

1981

1982

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: Juan Canet

Lema: Pincelades valencianes

Falla Espartero-Ramón y Cajal

Artista: Juan Canet

Lema: Els Reis Mags

1983

1984

1985

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: Juan Canet

Lema: Honrem nostres tradicions

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: Juan Canet

Lema: València artesana i marinera

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: Juan Canet

Lema: Llum i glòria valenciana

1986

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: Juan Canet

Lema: València mora i cristiana

1987

1988

Falla Na Jordana

Artista: Miguel Santaeulalia Jr.

Lema: Ahir i hui juguem, ... però diferent

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: Juan Canet

Lema: La primavera

1989

1990

Falla Na Jordana

Artista: Juan Canet

Lema: Xinesos i valencians, cosins germans

1991

Falla Na Jordana

Artista: Juan Canet

Lema: València, bressol d’artistes

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: Julio Monterrubio

Lema: Carnaval

Falla Albacete - Marvá

Artista: José Luis Santés

Lema: ¿Dónde vais con esa pinta?

1993

1994

Falla Espartero-Ramón i Cajal

Artista: José Luis Santés

Lema: No em contes cuentos

Falla Obispo Amigó - Conca

Artista: Paco Lopez

Lema: El jardí de les faules

Falla Sueca-Literat Azorín

Artista: Manolo Blanco

Lema: La vida de l’artista faller

1996 1997

Falla Archiduc Carles-Chiva

Artista: Paco Lopez

Lema: Jugant amb l’espai

Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal

Artista: J.Carlos Molés

Lema: L´ herència Disney

Falla Sueca-Literat Azorín

Artista: Manolo Blanco

Lema: La fira de juliol

1999

2000

Falla Sueca-Literat Azorín

Artista: Manolo Blanco

Lema: Un món de silenci

Falla Cuba-Buenos Aires

Artista: Julio Monterrubio

Lema: La Granja

Falla Cuba-Buenos Aires

Artista: Julio Monterrubio

Lema: Racó màgic

2002 2003

Falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals

Artista: Miguel Santaeulalia Jr.

Lema: Un día en Venècia

Falla Sueca-Literat Azorín

Artista: J.Carlos Molés

Lema: Visita a la Russafa fallera

Falla Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona

Artista: Miguel Santaeulalia Nuñez

Lema: Estem com una gàbia

2005 2006

Falla Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona

Artista: Miguel Santaeulalia Nuñez

Lema: Un dia al Mercat

Falla Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona

Artista: Julio Monterrubio

Lema: Cançó de bressol

Falla Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona

Artista: Julio Monterrubio

Lema: Unes Falles la mar de salades

Falla Exposició-Micer Mascó

Artista: Joan Blanch

Lema: Eureka!

Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal

Artista: Javier Fernández Ruíz

Lema: Rebelió en la guardería

Falla Exposició-Micer Mascó

Artista: Joan Blanch

Lema: Tots a una veu

Falla Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona

Artista: Julio Monterrubio

Lema: La Boda dels meus pares

Falla Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona

Artista: Julio Monterrubio

Lema: Carrusel d’emocions

Falla Pediatra Jorge Comín-Serra Calderona

Artista: Julio Monterrubio

Lema: Imagine...Jardí Botanic

Falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals

Artista: Julio Monterrubio

Lema: Degustació d’arrossos

Falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals

Artista: Julio Monterrubio

Lema: Despertà a la Primavera

Falla Na Jordana

Artista: Joan Blanch

Lema: Muac

2017 2018

Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal

Artista: Jose Gallego

Lema: Abecedari artesà

Falla Mestre Gozalbo - Comte d’Altea

Artista: Ivan Tortajada

Lema: Mira dentro

Falla Mestre Gozalbo - Comte d’Altea

Artista: Ivan Tortajada

Lema: Si Falles

Falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal

Artista: Jose Gallego

Lema: Germans

Falla Gayano Lluch

Artista: Sergio Alcañiz

Lema: Colombus

Espartero: La fama a traves de les infantils ,

La comissió dels carrers Espartero-Gran Via Ramón i Cajal, fundada en 1906 és una de les agrupacions amb tradició i solera dins del món de les falles de la ciutat de València, ja que ha tingut una prolongada participació en la Secció Primera i ha realitzat algunes incursions en la Secció Especial. Encara que no siga una de les grans, tampoc és una desconeguda, ja que en el seu historial inclou monuments que duen la signatura de grans mestres, com Vicente Luna, Manuel Viguer, José Devis, Julián Puche, José Azpeitia, Alfredo Ruiz, Miguel Santaeulalia o Julio Monterrubio, per citar sols alguns dels artistes més destacats que han treballat per a ella. Però, sense dubte, la seua fama i renom li ha vingut donat pel seu èxit en infantils.

Quant la dècada dels setanta havia desgranat ja la meitat dels seus anys, els fallers d’Espartero s’encontraven immersos en un projecte ambiciós: situar-se a la Secció Especial de les falles grans i rememorar vells triomfs, puix els seus palets de primer premi pertanyien a la dècades anteriors: 1948, 1959 (amb Vicente Luna) i 1963 (amb Manuel Viguer), totes elles en la Secció Primera. Anys després, en 1991, aconseguirà un nou premi en la categoria de plata de la mà de Julio Monterrubio.

Per aplegar a situar-se entre «les grans», la comissió va tindre que recórrer avanç un xicotet calvari: anys sense activitat i desqualificació del monument en 1960 per declarar un cost inferior al real, entre altres adversitats. Quant en 1972 Isidre Calvete va accedir a la presidència, els números rojos feien perillar la continuïtat. Es va imposar, puix, una administració restrictiva per poder saldar les 600 000 pessetes de dèficit, que en aquella època pesaven com una llosa. Amb una política d’austeritat i militant en categories inferiors, la comissió va anar pagant deutes i va estar en condicions de situar a la falla gran en la Secció Especial, on va pertànyer entre 1976 i 1979.

Fins a la mitat de la dècada dels setanta, Espartero tampoc havia destacat entre les comissions infantils. És cert que va ser una de les dinou comissions que militaren en la Secció Especial quant es va crear en 1976, però també és cert que, fins llavors, mai havia obtingut un primer premi en les categories A o Primera. Com a fita més destacable figurava el tercer premi aconseguit en 1969 en la Secció A amb Tot és cant, de Ramón Sanchís, el quint premi alcançat en 1971 en la Secció A amb Rumb al país de la fantasia, de l’artista Luis Boix, o el seté premi obtingut en 1974 en la Categoria Primera A amb Nit de bruixes, de Joaquín Gómez Perelló. No va estar més voltes en el quadre d’honor.

El destí de la comissió va prendre un rumb inesperat en l’exercici 1976-77, quan el president decidix contractar a Juan Canet com artiste de la falla infantil, després de que sapiguera a poc el seté premi obtingut en 1976 per José Sales, que va ser l’artiste que va realitzar també la primera falla gran d’Espartero en Especial.

Inicialment, la pretensió d’Isidre Calvete Folgado (València, 1937-2003) va ser la de tornar a contractar a Luis Boix, un jove artiste que es va donar a conèixer a finals dels anys seixanta i que ja havia donat un cinqué premi a Espartero en 1971. El seu estil s’havia depurat i perfeccionat en els últims anys i volia brindar-li una nova oportunitat. Però ja estava compromès amb Albacete-Marvà, la comissió on el va descobrir el cartelliste Rafael Contreras Juesas, pel que el propi artiste va recomanar a Juan Canet Bonora. El dirigent d’Espartero va acceptar la suggerència, puix no debades ja havia demostrat la seua valia en Avinguda Burjassot-Carretera de Paterna, la falla de La Parreta, amb el primer premi obtingut en 1975, al que va afegir una medalla d’argent a l’any següent amb la veïna comissió de Ferran el Catòlic-Àngel Guimerà. Eixe va ser el gran encert sobrevingut, ja que de llavors ençà es va produir una aliança perfecta de la que es beneficiarien ambdós parts: Canet perquè es va vore arropat, animat i impulsat per uns fallers que es bolcaren en la Secció Infantil i la comissió, perquè per fi va trobar un artiste que la va encimbellar fins a llocs més alts i la va equiparar en les grans entre les grans. Durant més d’una dècada, en els recorreguts per vore falles en València, sempre havia que deixar un lloc per visitar el carrer d’Espartero i admirar l’obra que cada any havia realitzat aquest artesà.

El començament d’aquesta relació professional va estar salpicat per la polèmica i els contratemps, dos adversitats que, en vegada de deteriorar, feren fort el vincle entre les dos parts. U d’ells va ser el ja narrat de l’error del rellotge de polsera que marcava les «IIII» hores. Isidre Calvete, joier de professió, no haguera permés que el seu artiste s’equivocara amb un detall com eixe. Lo cert és que l’incident va espolir l’artiste, que en 1978 va anar a per totes i es va adjudicar el primer premi amb Mantingam les tradicions”.

A partir d’ací, artiste i comissió alcançaren la glòria fins sumar nou primers premis consecutius en la Sección Especial (de 1978 a 1986), una cosa que ningú ha sigut capaç d’igualar i molt menys de superar. A ells hi ha que sumar u més (en 1988) en revenja, després de que els fora negat la vanitat de deu premis correlatius.

Va ser la dècada prodigiosa, segons rememora ara Isidre Calvete, que també va ser president infantil d’aquesta falla quant tenia set anys. «Varen ser els millors anys de Canet. Estava a gust, corresponia amb un treball impecable i era com u més de la família d’Espartero. Ha sigut el millor pintor de falles infantils. Pinta divinament. La seua altra especialitat va ser la minuciositat amb el detall. Com principal col.laborador va tindre en Alfredo Ruiz un escultor que donava categoria a les figures infantils i que ho recreava amb un sense fi de detalls com ningú ho ha sabut fer».

Segons Isidre Calvete, Juan Canet «es va equivocar quant s’envà anar de Na Jordana. Allí no va trobar el calor que va tindre entre nosaltres, perquè estaven més pendents de la falla gran i, a més a més, tenien uns plantejaments artístics molt diferents als d’ell. Al cap d’uns anys, el seu estil va caure en desgràcia i no foren pocs els que començaren a tindre-li mania. Ara està postergat en l’oblit».

El president d’Espartero tira mà de la memòria per assegurar que la falla més cara de Canet va rondar el milió de pessetes en 1988 i per constatar que, dotze anys després, una part dels monuments infantils de la Secció Especial es situen ja en torn als quatre milions de pessetes. «Una barbaritat. El noranta per cent de les falles grans no valen ni de lluny eixa quantitat». Però l’oferta i la demanda són les que fixen els preus del mercat, i ara són altres comissions les que estan en el seu cicle d’auge d’apogeu i disposades a pagar eixos preus.

Els èxits d’Espartero no varen acabar amb Joan Canet. La seua marxa va ser suplida, en l’exercici 1988-89, per Vicent Almela, que va suposar un gir copernicà al tipus de falla plantats en els últims anys. Fou un bon treball que no va quallar en la comissió, ja que el cinqué premi els allunyava dels llocs d’honor... I va ser llavors quant es va produir un nou colp de la sort.

Falla Infantil Espartero, 1987

Falla Infantil Espartero, 1985

Les falles de 1989 estaven a punt de concloure i Pedro Moreno Caseras esgotava el seu mandat de president, quan es va presentar en el casal Julio Monterrubio amb uns esbossos i amb la intenció de tornar a plantar a València. En falles grans, l’artista de Carcaixent ja havia debutat en la Secció Especial uns anys avanç a Convent de Jerusalem (1984, 1985 i 1986) i, posteriorment, havia alcançat importants èxits a Alzira amb la comissió de Camí Nou. Pedro Moreno va estudiar les propostes que li presentaven ara i, rere unes consultes amb la seua junta directiva, va aparaular un contracte per a la falla gran i infantil de l’any següent.

Encara que el que signava era el pare, en aquesta etapa va jugar un paper decisiu el seu fill Julio Sergio, que va ser el responsable d’un nou concepte de modelat a plans i de formes arrodonides que va començar a calar en tots els sectors fallers. En la seua primera incursió amb Espartero, el tàndem pare-fill va aconseguir dos segons premis: u per a la gran (Contes, amb una cara de valenciana d’encantadores faccions) i una altra per a l’infantil (Els somnis dels xiquets).

Un any després, els Monterrubio es superaren a si mateixa i aconseguiren el doblet, Primer Premi en la Secció Primera amb València i Primer Premi en la Secció Especial d’Infantils amb Carnaval, una composició que va trencar amb el bigarrat imperant fins llavors al col·locar una carrossa com figura central i remat. El xicotet de la saga va recrear una sèrie de personatges del carnaval venecià amb un peculiar graceig, encara que va seguir usant els daurats i algunes talles barroques per rematar els seus treballs. El pressupost ja va rondar el milió i mig de pessetes.

Espartero va aconseguir en 1992 que Alfredo Ruiz, que en els dos anys anteriors havia realitzat sendes falles infantils per a la comissió de Cuba-Puerto Rico en categories inferiors, tornara a competir en la màxima categoria infantil, després dels seus ja llunyans triomfs en 1968, 1969, 1972 i 1973. Va realitzar una de les seues genialitats, El xiquet, l’arbre i el seu fruit, un bosc en el que els arbres eren llapis i els fruits, els llibres amb les millors històries de la literatura universal. El jurat no va compartir aquest nou plantejament i li varen concedir el sisé premi.

Encara li quedava una oportunitat a Espartero de seguir amb el candeler. Serà de la mà de José Luis Santes i No me contes comtes, un nou concepte de falla desintegrada que, en aquesta ocasió, sí que fou secundada pel jurat fins el primer premi de 1993. La comissió romandria un any més en la Secció Especial, amb un quart premi aconseguit per els Dragons de l’Olimp, també del mateix artiste. Fins ací, pel moment, va ser l’última intervenció d’Espartero en la categoria, ja que de nou sorgiren els problemes econòmics derivats d’una gestió poc eficient que va augmentar el dèficit, fins situar-lo en torn als tres milions de pessetes al finalitzar l’exercici de 1995-96. Isidre Calvete, que havia deixat la presidència al finalitzar les falles de 1988, va tornar a agafar les rendes i va realitzar, a l’empara de les noves disposicions per consolidar el patrimoni de les comissions, una operació immobiliària per ampliar i reformar el casal, que va suposar un endeutament de més de set milions de pessetes.

Falla Infantil Espartero, 1991

Falla Infantil Espartero, 1990

A partir de 1996, la falla gran va iniciar un descens a les seccions inferiors, que li dugueren a estar durant tres exercicis (de 1997 a 1999) entre les categories quarta i cinquena, arrastrant a la seua vegada a la comissió infantil, que també va estar eixos tres anys en la Secció Cinquena, encara que en l’any 2000 va començar a pujar escalons fins situar-se en segona.

A les falles del 2019, Espartero va tornar a tindre la seua falla infantil a la secció d’or de la mà de David Manuel Moreno Terrón, que també va plantar al 2020/21 a les «falles d’estiu», al 2022, plantaren a Especial de la mà de Néstor Ruiz i Salva Banyuls, dos operaris avantatjats de l’obrador del jubilat Julio Monterrubio.

Al 2023, el monument major militarà a secció d’argent, a la Primera A de la mà de Banyuls i Ruiz, i l’infantil a Especial amb Fernando Foix, un ambiciós monument dotat amb el màxim del pressupost d’Especial, que donarà molt que parlar...

Falla Infantil Espartero, 2022

Falla Infantil Espartero, 2021

L inici de les Falles Infantils a Borriana

,

La primera falla va nàixer a Borriana a l'any 1928, a la plaça del Mestre Selma, la Mercé, de la mà de Carlos Romero Vernia "el liante", qui va tindre la idea, i sent president de la mateixa Manuel Martí Felis. Però la primera falleta infantil, que és del que aquest llibret tractarem enguany va aparèixer a la població a l'any 1930, concretament a la Plaça Sant Blai, de la qual no tenim cap constància gràfica d'ella, una vertadera llàstima, perquè eixe menut monument fou el germen iniciador dels monuments dels més menuts. Monuments realitzats en caixes de cartró dels establiments de la barriada i coses donades pels mateixos per a la confecció. L'artista fou un menut grup de xiquets abillats tots en pantaló curt, moda d'aquells temps tant en l'hivern, com l'estiu. A l'any 1931 es van realitzar quatre monuments infantils, i ja es van donar premis, es va plantar u a la Plaça Sant Josep, que és la que va obtindre el primer premi, un altre a la plaça del Forn, un altre al Carrer Sant Blai i un altre al Carrer Joaquin Costa.

A l'any 1932, cinc foren les falles infantils plantades en nostra ciutat. Oficialitzades per l'obtenció de sendos premis, es reconeix la primera falla infantil escolar, la que va plantar el col.legi del Niño Jesus de Praga, documentada i amb testimoni fotogràfic i una altra en el carrer de nostra senyora dels Àngels.

A part de les quatre falles majors que va plantar Borriana en 1932 i que hem descrit. Fet que a peu de festa corrobora el publicat pel "Diari de Castelló", de data 17 de Març del citat any, en la mateixa ressenya s´amplia: "Hi ha una altra infantil confeccionada pels xiquets del Col.legi del Niño Jesús de Praga que crida poderosament l´atenció per la mestria per la qual està realitzada". Amb data del 18 de Març, a més, dit periòdic, diu el següent: "hi ha una falla infantil que va ser plantada en el carrer del Tremedal i que està sent elogiadíssima".

En 22 de març de 1932, el corresponsal de l´Herald de Castelló, relatant les incidències de la cremà de les falles majors diu: "Abans d´aquestes i procedides també de les seues corresponents traques, es cremaren les tres falles infantils que la Comissió de Festes va premiar per aquest ordre: Primer Premi, 40 pts, la del carrer del Tremedal. Segon Premi, 30 pts, la del Carrer Antonio Gálvez i Tercer Premi, 20 pts, la de la Plaça Viciana. El mimetisme dels xiquets respecte al fet pels majors, no hi ha dubte que enlluernaria des de 1928 a la gent menuda menejant-la a emular el fet faller de construir i plantar falles. Mai sabrem en quin carrer, racó o plaça de nostra ciutat, apareixerien les primeres caixes de sabates o de taronges servint de pedestal a uns bastos ninots de retall, de cartró o de drap, en funció de "ninots" en unes anònimes falletes.

La circumstància de què les dades de l'hemeroteca fixen el fet faller infantil que hem exposat i transcrit, fet que, en el seu dia, va oficialitzar la Comissió de Festes de l'Ajuntament en concedir uns premis d'estimul, també a les xicotetes falles, ens induïx a afirmar que va ser en 1932, quan "oficialment", van nàixer les falles infantils a Borriana.

La menció que de la "Falla del Col.legi del Niño Jesús de Praga" dels pares Carmelites fa el "Diari de Castelló" en Març de tal any, otorgà el títol de primera Falla Escolar de Borriana a la citada falla, de la que, per haver participat en aquesta, sabem que va centrar la seua temàtica, en la crítica d'immoralitats de "Les Castigadores", itinerant espectacle firal, que en la Fira de Sant Blai d'aquell any va alçar bufes d'indignació entre els més puritans. I una altra falleta infantil es va plantar en 1932, en el carrer dels Àngels.

Passem a l'any 1933, any en què es planta per primera vegada monument faller a les Alqueries de Santa Bárbara, més tres grans a la població i nou infantils, guanyant la del primer premi la Falla Infantil del carrer Peu de la Creu (nostre barri). Aquest any per primera vegada ixen publicats els esbossos dels monuments grans i infantils al "Diari de Castelló". Passet a passet els monuments infantils agafen igualtat als monuments adults.

Falleta del Carrer Sant Llorenç, 1932

Historic , Primers premis Falles Infantils Borriana

Plaça de Sant Josep

Carrer del Tremedal

Carrer Peu de la Creu

Carrer Peu de la Creu

Carrer Peu de la Creu

Carrer Mariano Benlliure

Carrer de L’Escorredor

Carrer de L’Escorredor

Barri d’Onda

Carrer Mariano Benlliure

Barri Sant Blai

Carrer Mariano Benlliure ,

Carrer de L Escorredor

Artista: Vicente Guerola Blasco

1958 1952

Artista: Desconegut

Artista: Desconegut

Falla Barri La Vila

Falla Barri Sant Blai

1966 1960

, ,

Falla Barri L Escorredor

Artista: Joaquín Ortells

Falla Barri d Onda

Artista: Germans Ferrer

Falla Barri d Onda

, ,

Falla Barri d Onda

Artista: Germans Ferrer

Artista: Germans Ferrer

1970 1969

Falla Barri d Onda

Artista: Germans Ferrer , ,

Falla Placa Chicharro

Artista: Germans Ferrer

1972 1971

Falla Placa Chicharro

Artista: Germans Ferrer ,

Falla Barri Sant Blai

Artista: Luis Herrero Gargallo

1974 1973

Falla Barri Sant Blai

Artista: Luis Herrero Gargallo

Falla Barri Sant Blai

Artistes: S. Cabañero -G.Lopez i Juan Muñoz

1976 1975

Falla Sport Ciclista

Artista: Vicente Guerola

,

Falla Barri La Merce

Artista: Vicente Guerola

1978 1977

,

Falla Barri La Merce

Artista: Vicente Guerola

Falla Barri La Ravalera

Artista: Javier Palomar Bellido

1980 1979

Falla Barri D Onda

, ,

Falla Barri Valencia

Artista: Enrique Borillo

Artista: Javier Palomar Bellido

1982 1981

Falla Barri La Ravalera

Artista: Juan Manzano

Falla Barri L Axiamo

,

Artista: Juan Vidal Oria

1984 1983

Falla Barri L Axiamo

, ,

Falla Barri La Merce

Artista: Joan Castelblanque “Cate”

Artista: Vicente Fco. Ripollés

1986 1985

Falla Barri L Axiamo

, ,

Falla Barri L Escorredor

Artista: Juan Vidal Oria

Artista: J.Carlos Molés Martinez

1988 1987

,

Falla Barri L Escorredor

Artista: J.Carlos Molés Martinez

Falla Barri L Escorredor

,

Artista: J.Carlos Molés Martinez

1990 1989

,

Falla Barri L Escorredor

Artista: Juan Vidal Oria

Falla Barri Sant Blai

Artista: J.Carlos Molés Martinez

1992 1991

Falla Stat. Club 53

Artista: J.Miguel Gozalvez Revueltas

Falla Stat. Club 53

Artista: Francisco Jimenez Rodero

1994 1993

Falla Stat. Club 53

Artista: José Samblas

Falla Stat. Club 53

Artista: J.Carlos Molés Martinez

1996 1995

Falla Stat. de Cacadors

Artista: Juan Vidal Oria ,

Falla Stat. Club 53

Artista: J.Carlos Molés

1998 1997

Falla Stat. Club Ortega

Artista: Vicent Martinez Aparici

Falla Barri L Escorredor

,

Artista: Juan Bodí

2000 1999

Falla Don Bosco

Artista: Francisco Jimenez Rodero

Falla Don Bosco

Artista: Francisco Jimenez Rodero

2002 2001

Falla Stat. Club 53

Artista:J.Carlos Molés Martinez

Falla

Stat. Club Ortega

Artista: Jesús Saez

2003

Falla Stat. Club 53

Artista:J.Carlos Molés Martinez

Falla de l Ajuntament

,

Artista: J.Carlos Molés Martinez

Primera Falla Infantil de l´Ajuntament. Borriana, Falles 2003 “75 aniversari”

Després de Sant Josep, quasi no passada la ressaca fallera, arribaven les creus de maig. Aquell any la plaça de l´Ajuntament va clarejar amb dues creus més: eren les de l´Ajuntament, les quals feia molts anys que no es plantaven. Allò sols tenia una interpretació: el 15 de març d´aquell exercici la plaça comptaria amb dues falles més: les falles del poble. El motiu estava clar, el 75é aniversari de les falles de Borriana.

Per a la confecció d’aquelles falles, es presentaren diversos artistes. Els escollits foren Juan Carlos Molés Martínez per a la falla infantil, qui ja plantava a València, i José Pascual Ibáñez, el mestre “Pepet”, per al monument major, de coneguda i reconeguda vàlua i experiència i que també plantava a València.

2005 2004

Falla Stat. Centre Espanya

Artista: Oscar Tornador Diago

Falla Barri d Onda

,

Artista: J.Carlos Molés Martinez

2007 2006

Falla Stat. Club 53

Artista:J.Carlos Molés Martinez

Falla Don Bosco

Artista: Francisco Jimenez Rodero

2009 2008

Falla Don Bosco

Artista: Francisco Jimenez Rodero

Falla Stat. Club 53

Artista: Salvador Dolz

2011 2010

Falla Don Bosco

Artista: Germans Fuentes

Falla Stat. Club 53

Artista: Salvador Dolz

2013 2012

Falla Don Bosco

Artista: Germans Fuentes

Falla Stat. Club 53

Artista: Salvador Dolz

2015 2014

Falla Stat. Sant Josep

Artista: Francisco Jimenez Rodero

Falla Stat. Club 53

Artista: Sergio Fandos Nájera

2017 2016

Falla Stat. Club 53

Artista: Sergio Fandos Nájera

Falla Don Bosco

Artista: Germans Fuentes

2019 2018

Falla Stat. Club 53

Artista: Sergio Fandos Nájera

Falla Stat. Club 53

Artista: Sergio Fandos Nájera

2022 2021

Falla Don Bosco

Artista: Germans Fuentes

Falla Barri Valencia

,

Artista: Sergio Fandos Nájera

Historic Ninots Indultats Infantils Borriana ,

Ja des de l'inici de la festa, el llunyà 1928 es tenia clar que les falles no eren creació sinó implantació. La festa estava ja conformada de forma estable en formes a València i el que van fer aquells primers homes de la Mercé no va ser sinó agafar-les i fer una interpretació pròpia.

La figura del Ninot Indultat es coneixia a València ja durant el segle XIX. No era, però, un ninot indultat oficial sinó ninots o escenes que escapaven de les flames per representar algun personatge important. A més, ja se solien indultar ninots d'especial mèrit artístic durant els anys vint i trenta però mai d'una forma oficial, sinó popular. En nombroses ocasions s'ha ressaltat que la Cavalcada del Ninot a València naix per a portar els ninots a l'exposició amb vista a indultar-ne un, però això és més aviat al contrari. La Cavalcada del Ninot existia molt abans que el Ninot Indultat. A València, el primer Ninot Indultat data de l'any 1934 i naix d'una proposta del gran artista faller Regino Mas. Aquell any l'Ajuntament de València havia convocat un concurs d'idees per promocionar la festa de les falles i la guanyadora va ser la d'oficialitzar l'indult de ninots. A Borriana, és lògic pensar que la tradició d'indultar algun ninot ja es donaria en aquelles falles dels anys trenta, però en el cas de les falles infantils es fa encara més impossible el seguiment d'indults en dates anteriors a l'oficialitat per ser iniciatives populars o, ja als anys seixanta, oficials però menors, secundàries. Amb l'aparició de la Fallera Major Infantil el 1950 es feia un gran pas per a l'oficialitat, però cal tindre en compte que a València el primer any que va haver-hi un Ninot Indultat Infantil va ser el 1963. És lògic pensar, doncs, que l'impuls dels anys seixanta relatiu a la confecció professional dels monuments infantils juntament amb la iniciativa de València serien els que acabarien creant la figura del Ninot Indultat Infantil a Borriana. I aquesta creació va tindre lloc l'any 1977, naixia un nou brot de la branca fallera que empeltà Carlos Romero "el liante".

L'exposició del ninot reuneix bastants figures que componen els monuments fallers. Totes són cedides per les comissions falleres de Borriana, amb l'esperança que el seu ninot siga l'indultat del foc, tot i que solament dos aconsegueixen la salvació cada any. Cada comissió ha d'aportar a l'exposició un ninot o grup de falla infantil i un altre de la falla gran. Normalment, es celebra dues setmanes abans que finalitze el mes de febrer al Centre Municipal de Cultura la Mercé. Abans, a banda del Ninot Indultat per les Reines Falleres i més tard per un jurat format per un component de cada comissió, també s'indultava un altre de gran i de menut pel Gremi Provincial d'Artistes Fallers de Borriana i pel vot popular.

Dita exposició ha passat per diferents llocs, com el mateix Ajuntament, Llar Fallera de l'època, Societat de Caçadors, Platea del cine Requena, Hospital de Sant Blai, Casa Social de la Caixa d'Estalvis i Monte de Pietat, antiga seu de la J.L.F. al carrer Vicente

Forner Tichell, Casa de Matilde Reig actual Saló del Restaurant del Casino de la Caixa Rural i Casa de la Cultura, etc.

Falla Barri La Mercè

Artista: Vicente Guerola Peris

1978 1979

Artista: Vicente Guerola Peris

Falla

Artista: Vicente Guerola Peris

Falla Barri La Mercè

Barri La Mercè

Falla Barri d’Onda

Artista: Santiago Ferrer Vicent

Falla Barri La Ravalera

Artista: Juan Manzano Pauner

Falla Barri L’Axiamo

Artista: Juan Manuel Vidal Oria

Falla Barri La Mercè

Artista: Vte. Fco. Ripolles Agramunt

Falla Barri La Mercè

Artista: Vte. Fco. Ripolles Agramunt

Falla Barri L’Axiamo

Artista: Juan Manuel Vidal Oria

Falla Barri L’Escorredor

Artista: J.Carlos Molés Martinez

1987 1988

Falla Barri L’Axiamo

Artista: J. Antonio Gumabu Guerola

Falla Barri L’Escorredor

Artista: J.Carlos Molés Martinez

1989

1990

Falla Barri L’Escorredor

Artista: Juan Vidal Oria

1991

Falla Barri Sant Blai

Artista: J.Carlos Molés Martinez

Falla Stat. Club 53

Artista: J.Miguel Gozalvez Revueltas

Falla Stat. Club 53

Artista: Francisco Jimenez Rodero

Falla Stat. Club 53

Artista: José Samblas

Falla Don Bosco

Artista: Vicente Codina Ribes

Falla Stat. de Caçadors

Artista: Juan Manuel Vidal Oria

1996 1997

Falla Stat. Club 53

Artista: J.Carlos Molés Martinez

Falla Stat. Club Ortega

Artista: Vicente Martinez Aparici

Artista: Juan Bodí Ramos

Falla

Artista: Francisco Jimenez Rodero

Falla

Artista: Adrian Diaz

Falla Barri L’Escorredor

Barri La Mercè

Don Bosco

Falla Stat. Club 53

Artista: J.Carlos Molés Martinez

2002 2003

Falla Barri d’Onda

Artista: La Comissió

Falla Stat. Centre Espanya

Artista: Oscar Tornador Diago

Falla Stat. Centre Espanya

Artista: Oscar Tornador Diago

Falla Barri d’Onda

Artista: J.Carlos Molés Martinez

Falla Stat. Club 53

Artista: J.Carlos Molés Martinez

Falla Plaça Chicharro

Artista: Oscar Fuentes Moreno

Falla Stat. Club Ortega

Artista: Dora Piles Rovira

Falla Plaça Chicharro

Artista: Oscar Fuentes Moreno

Artista: Germans Fuentes

Artista: Germans Fuentes

Artista: Germans Fuentes

Falla Don Bosco

Falla Barri Quarts de Calatrava

Falla Don Bosco

Falla Don Bosco

Artista: Germans Fuentes

Falla Don Bosco

Artista: Germans Fuentes

Falla Stat. Club 53

Artista: Sergio Fandos

Falla Barri Quarts de Calatrava

Artista: Germans Fuentes

Falla Barri València

Artista: Paco Martinez Heredia

Falla Stat. Club 53

Artista: Sergio Fandos

Artista: Germans Fuentes

Artista: Paco Martinez Heredia

Artista: Paco Martinez Heredia

Falla Don Bosco

Falla Barri La Mercè

Falla Barri La Mercè

Els artistes infantils de Borriana mes especials. , per Vicent Blasco Miro

Les falles infantils naixen a Borriana quasi a la par que les grans i lògicament per mimetisme dels xiquets que les enllestien al vore plantats els cadafals adults. Són falles espontànies que sorgeixen per la unió dels xiquets i xiquetes dels carrers on vivien que en un parell de dies s’ajuntaven i ajudats alguna vegada per algun adult i la majoria d’ocasions ells sols les preparaven de manera humil però amb molta il·lusió. En la nostra ciutat sabem que almenys des de 1932 es planten falles infantils doncs eixe any l’ajuntament decideix atorgar premis a estos cadafals no oficials, però segurament amb eixa decisió el que es ve a corroborar és que les falles infantils ja es plantaven en exercicis anteriors però no tenien més transcendència que la pròpia de ser un joc i un divertiment per als més menuts.

La professió d’artista faller s’inicia a Borriana a mitjans dels anys 60 del segle passat, no és que abans no hi hagués artistes que per suposat hi havia, el que passa és que a partir d’eixa data es professionalitza l’ofici i comencen a haver-hi artesans dedicats en exclusiva a la construcció de falles. El camí, és ben sabut, l’inicia el mestre José Pascual Ibáñez «Pepet» que de seguida converteix el seu obrador en una factoria de nous artistes. Seguint l’exemple del mestre Pepet, la majoria d’artistes que van sorgint tenen l’objectiu de fer-se un lloc en les falles de València i la gran majoria d’ells, per no dir tots, aconsegueixen el seu propòsit. Això si, arribar al cim i plantar en la màxima categoria està reservat sols per a uns pocs escollits. Com vorem a continuació, el artistes de Borriana que han aplegat a plantar en la secció especial de les falles del Cap i Casal segueixen en la seua majoria el mateix patró. S’inicien molt joves, quasi de xiquets, en el món de la falla. Arriben perquè des de la infantesa senten atracció per les falles i això desperta en ells les seues dots artístiques. Comencen a treballar en obradors d’altres artistes on agafen ofici i s’especialitzen en aquell apartat de la construcció de falles que més els agrada, generalment el motlurat i la pintura. Reben humils encàrrecs per plantar les seues primeres falles a Borriana i amb elles demostren la seua vàlua aconseguint un seguit de primers premis i ninots indultats que els serveixen de promoció per llançar-se a l’aventura de plantar a València. Molts d’ells passats uns anys peguen el salt a les falles adultes.

Els artistes fallers de Borriana que han plantat en la secció especial de València al llarg de la seua història en són nou, un nombre important que comprèn falles des de 1970 fins al 2015. Tenint la dècada dels anys 90 i principis dels 2000 com a la més destacada. Els primers a plantar en la màxima categoria són el tàndem format pels germans José Luís i Santiago Ferrer Vicent que arriben al Cap i Casal al 1970 i planten infantils eixe any i el següent. Per trobar una nova falla infantil en la màxima secció hem de viatjar ja fins el 1990 quan desembarca Juan Carlos Molés en la Plaça del Pilar. Molés és, sense dubte, el màxim exponent dels artistes borrianencs en la construcció de falles infantils i la seua trajectòria està plagada d’èxits. Dos primers premis, dos ninots indultats per votació popular i un pel gremi amb deu falles infantils en la secció més tres plantades a la Plaça de l’Ajuntament, sent l’únic artista de Borriana que ho fa, fins el moment, en la principal plaça fallera, conformen el seu historial. L’any 2001 la ciutat de Borriana torna estar representada en la secció especial infantil per mig d’un artista de la població es tracta d’Oscar Tornador que eixe any fa la seua única incursió en la secció especial. El testimoni de Molés en la categoria estrella de les falles infantil el recull Javier Martínez que durant dos anys al 2007 i 2008 planta en la demarcació de la falla Malvarrosa i també el tàndem format per Cate i Rosa que arriben a la comissió d’Aras de Alpuente-Castell de Pop al 2008 on planten tres falles consecutives en la categoria especial.

Per conèixer un poc més, la trajectòria de tots estos artistes que ha aconseguit mostrar els seus treballs en la categoria màxima de les falles, fem ara un recorregut per la història particular de cadascun d’ells per ordre cronològic d’aparició de les seues falles en la secció fallera que ens ocupa.

José Luis Ferrer Vicent (Borriana 1952) i Santiago Ferrer Vicent (Borriana 1955) senten des de la seua infantesa una atracció especial pel món de la falla i això fa que ja amb sols onze o dotze anys comencen a freqüentar els aleshores incipients obradors fallers de la ciutat, que tenien en el del mestre José Pascual Ibáñez «Pepet» el seu principal referent. Ajudant «Pepet» s’inicien els germans en l’ofici d’artesà faller. Ben aviat Jose Luís, conegut per tots com «Regino» , comença destacar amb el modelat de les falles i els germans reben l’oferta de José Navarro, president de la falla Barri d’Onda, per debutar en el panorama faller borrianenc. La seua estrena és apoteòsica i aconsegueixen amb la seua primera falla que contava amb un pressupost de 2000 pessetes, el primer premi, èxit que revalidarien els cinc anys següents. Esperonats per aquests triomfs els germans Ferrer es plantegen pegar el salt a València i és allí on són contractats per la comissió dels carrers Castelló-Sogorb. L’any 1971, amb la segona falla que planten a València, els germans Ferrer aconsegueixen el primer premi de la Secció Especial, sols superats pel mestre Vicente Cosí que rep el premi extraordinari. Amb aquesta falleta, José Luis i Santiago acaben la seua trajectòria com a artistes únicament de falles infantils i s’endinsen també en el món de les falles grans on Regino recolliria el seu major èxit l’any 1981 amb el primer premi de la Secció Especial de les falles de València amb la comissió de la falla Antic Regne de València-Mestre Serrano.

Falla Castelló-Sogorb, 1970

Juan Carlos Molés Martínez (Borriana 1962). Com la majoria d’artistes sent el cuquet de la falla des de ben menut i això li fa recórrer els obradors dels artistes de Borriana per no perdre’s ni un detall del procés de construcció de les falles. Sent encara adolescent comença a treballar ajudant als tallers de Santiago Ferrer i Santiago Soro i compaginant esta feina amb les pròpies de la temporada de la taronja a la ciutat. No serà fins 1986 que plante la seua primera falla infantil, ho fa a l’Escorredor i aconsegueix el primer premi i el ninot indultat, èxits que revalida en 1987 i 1988. Amb tres primers premis consecutius, Molés, es promociona per plantar al Cap i Casal i és la comissió de l’Avinguda de l’Oest qui el contracta per primera vegada. Tot i la pluja caiguda aquell 1989 que va causar seriosos desperfectes a la falla, el monument va aconseguir el segon premi el que va cridar l’atenció de la veïna comissió de la Plaça del Pilar. Juan Carlos Molés planta allí tres anys 1990, 1991 i 1992 aconseguint un tercer premi, dos segons i dos ninots indultats per votació popular i un indultat pel gremi. L’any 1994 arriba la seua consagració com artista infantil quan es contractat per realitzar la falla municipal de València que repetiria els anys següents de 1995 i 1996. Quan rep l’encàrrec de la seua tercera falla municipal, va ser cridat per la comissió de Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal on planta també eixe any i on en 1997 aconseguiria el seu primer «primer premi» de la secció especial. Dels anys 2002 al 2005 planta en la demarcació de Sueca-Literat Azorin aconseguint al 2003 el seu segon «primer premi» d’especial, aquestos anys lliura a la comissió també un segon, un tercer i un quart premi. L’any 2006 finalitza la seua carrera en la secció especial de València aconseguint un segon premi amb la comissió de Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal. A partir de l’any 2000, Molés salta

Falla Sueca -Literat Azorín, 2002

Falla Sueca -Literat Azorín, 2005

Falla Sueca -Literat Azorín, 2003

Falla Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal, 2006

Falla Convent Jerusalem - Matemàtic Marzal, 1997

Falla Sueca -Literat Azorín, 2004

Oscar Tornador Diago (Borriana 1972) La trajectòria com artista faller d’Oscar Tornador és relativament curta en curta en el temps doncs abasta des de mitjans dels anys 90 fins el 2005, no obstant això, està reblida d’èxits. Com molts artistes, comença a treballar en l’obrador d’un altre més veterà. En el seu cas s’inicia amb el mestre «Pepet» passant després pel taller de Lázaro Chuecos. Tornador és un artista exclusivament de falles infantils ja que en l’apartat adult sols farà una falla per a la comissió de festes del Grau que durant algun temps plantava una falla per Sant Roc a vora mar. A Borriana, presenta els seus treballs més destacats per a la comissió del Centre Espanya on aconsegueix el primer premi l’any 2004. Pel que respecta a la ciutat de València, Oscar Tornador estableix una relació professional que duraria sis anys amb la comissió de la falla Pare Santonja-Cardenal Benlloch on demostra a seua vàlua en categories inferiors. Fruit d’eixe treball li arriba la proposta de la falla Quarts-Extramurs-Velázquez per enllestir l’any 2001 la seua falla infantil en la secció especial. Amb un pressupost modest, Tornador, aconsegueix el setè premi el veu indultat el seu ninot pel gremi d’artistes de València. Els anys següents i fins 2005 continuaria plantant falles infantils a València i a Borriana i Benicarló. En l’actualitat, Oscar Tornador treballa com a cap de torn en una empresa ceràmica.

Javier Martínez Fernández (Borriana 1978). Les dots artístiques son innates en la persona de Javi Martínez. Des de xiquet ha segut un apassionat del dibuix i comença a practicar-lo en les classes del professor Tomás Sendra a la Casa de Cultura. En acabar els estudis d’EGB continua la seua formació en l’Escola Superior d’Arts i Oficis de Castelló on compagina les classes amb el treball en el taller de José Luis Pascual «Pepi». A l’escola de Castelló comparteix estudis amb el també artista Vicent Martínez Aparici. El seu domini del dibuix sobretot, però també del motlurat i la pintura el fan ser aviat el dissenyador de les falles tant de Pepi com de Vicent Martínez. Com la majoria d’artistes, el seu objectiu és plantar a València i en 2004 es llança en solitari i ben aviat destaca per la seua innovació en la composició i la pintura fresca que imposa a les seues creacions. Javi Martínez compagina la construcció de falles grans i infantils i és a l’any 2007 quan rep l’encàrrec de la falla Malvarrosa per plantar la seua falla infantil en la secció especial. Martínez prepara una falla que porta per lema: La copa en casa, fent referència a la celebració aquell any de la America’s Cup, el major esdeveniment mundial de vela que es celebrava a València. L’any 2008 repeteix comissió i categoria i planta una falla dedicada al còmic valència. En l’actualitat Martínez es troba allunyat del món de la falla i desenvolupa la seua tasca artística en el departament de disseny d’una important empresa ceràmica.

Falla Quart Extramurs-Velazquez, 2001

Falla Malvarrossa-Ponz Cavite, 2003

Falla Malvarrossa-Ponz Cavite, 2007 Falla Malvarrossa-Ponz Cavite, 2004

Juan Manuel Castelblanque Pérez (Borriana 1957) Rosa Blasco Furió (Alcàsser 1966). Coneguts artística i professionalment com «Cate i Rosa» aquest matrimoni té una dilatada trajectòria en el món de les falles. Cate naix al barri de La Mercè i des de xiquet col·labora en diversos obradors fallers sense deixar mai els seus estudis que el fan llicenciar-se en Història tot i que la seua passió són les falles. Rosa, que en un principi volia estudiar Belles Arts, es decanta finalment per la ceràmica, però les seues dots artístiques la fan recalar en el món de les falles i junt a una amiga, Alicia Renau, comença a pintar als tallers de Luis Herrero i Arturo Musoles. És allí on coneix Cate i s’inicia la seua relació, tant professional com personal. Establida la relació, el tàndem progressivament va deixant les falles grans i especialitzant-se en les infantils, arribant al cim de la seua carrera en la primera dècada dels anys 2000. Amb un impressionant bagatge per les categories inferiors i també a la nostra ciutat, l’any 2008 reben l’encàrrec de la comissió Aras de Alpuente-Castell de Pop del barri de Natzaret a València per plantar la seua falla infantil en la secció especial. Encàrrec que repeteixen els dos anys següents amb unes falles on fan patent el seu particular estil de falla didàctica i clarament enfocada al públic infantil. L’any 2015 en instaurar-se a l’Institut Jaume I el modul superior d’artista faller i constructor d’escenografia, ambdós passen a formar part del professorat encarregat d’impartir les classes, tasca que encara desenvolupen el l’actualitat.

Sergio Edo Llopis (Borriana 1973) La trajectòria de Sergio Edo en el món de les falles és la d’un artista resolutiu i al capdavant d’un taller potent capaç de treure endavant anualment una gran quantitat d’encàrrecs. Els seus inicis són a l’adolescència ajudant en els tallers d’altres artistes de Borriana fins que a principis dels anys 90 dels segle passat decideix llançar-se a construir alguna falla infantil. Al 1995 ja es troba instal·lat com artista i comença a plantar falles grans, la primera d’elles per a la desapareguda comissió del barri de L’Axiamo. La seua eclosió com artista més destacat és en la primera dècada dels anys 2000 arribant a la secció especial adulta de les falles de València al 2006 amb la falla Na Jordana, al 2007 tornaria a plantar en la màxima categoria però esta vegada en la demarcació de la falla Malvarrosa. Edo és fonamentalment artista de falles grans i en el seu palmarès consten cinc primers premis consecutius en Borriana amb la comissió del Club 53. Sense dubte, la composició és el seu fort i amb ella ha pogut enllestir vertaderes obres mestres de l’art efímer com pot ser la falla del Club 53 de l’any 2008 considerada per molts la millor plantada mai a la ciutat. Pel que respecta a la seua única incursió en la secció especial infantil de València va ser a l’any 2015 i de la ma de la comissió Exposició-Micer Mascó. Un treball que es situava en la taula baixa dels pressupostos de la categoria i que l’artista borrianenc va resoldre de manera satisfactòria d’acord amb allò contractat.

Falla Aras de Alpuente-Castell de Pop, 2008

Falla Aras de Alpuente-Castell de Pop, 2010

Falla Aras de Alpuente-Castell de Pop, 2009

Falla Exposicó - Micer Mascó, 2015

Francisco Jiménez Rodero (Borriana 1967) A pesar de provindre d’un entorn totalment aliè a les falles, a Paco Jiménez, estes li atrauen des de xiquet i només acabar l’EGB entra a treballar a l’obrador d’Arturo Musoles que combina amb el de Santiago Ferrer i on aprèn les tècniques bàsiques per a la construcció de les falles. És en eixos tallers on entra en contacte amb pintors com Codina o Alberto Villeta que li fan descobrir que la seua vertadera passió està en els pinzells. Al 1986 signa la seua primera falla infantil per a la comissió del Centre Espanya on aconsegueix un meritori cinquè premi. Açò fa que Musoles després de vore el treball en pintura de la falleta el contracte per pintar les seues. A principis dels anys 90, Paco Jiménez coneix Pepe Forner, destacat pintor que ocasionalment col·laborava amb algun artista faller i que ell considera el seu mestre. Jiménez en eixa època ja pinta per a un bon grapat d’artistes com José Luis Pascual «Pepi», Pepe Soro, Toni Rosell o Lázaro Chuecos. L’any 1992 signa una falla infantil amb el Club 53 i s’alça amb el primer premi i el ninot indultat. Al 1995 pega el bot a València i realitza la falla de la comissió Cadis-Literat Azorin a Russafa. L’any 1996 recau en la comissió de Duc de Gaeta-Pobla Farnals on inicia una trajectòria excepcional aconseguint durant quatre anys el primer premi. El 1996 en tercera categoria, el 1997 en segona i en 1998 i 1999 en primera. Després de centrar la seua carrera novament a Borriana, debuta en la secció especial de València al 2010 amb la comissió d’Almirall Cadarso-Comte d’Altea i planta també en la mateixa secció al 2011 un altra en la demarcació de Malvarrosa-Ponz Cavite i al 2013 a la Falla Grabador Esteve-Ciril Amorós . En la nostra ciutat, Paco Jiménez ha segut també un destacat artista de falles grans plantant sobretot amb la comissió de Don Bosco i també al Centre Espanya.

Falla Almirall Cadarso - Comte d’Altea, 2010

Falla Grabador Esteve-Ciril Amorós, 2013 Falla Malvarrossa-Ponz Cavite, 2011

Articles Dones Artistes Falleres

Les dones sols representen el 5 % del gremi d’artistes fallers El cicle formatiu sobre aquest ofici ha animat a nombroses joves a obrir els seus propis tallers.

La història que s’amaga darrere de cada falla comença a modelar-se en un taller. Els encarregats de donar-li vida a aquestos ninots són els artistes fallers. I també les artistes falleres. Encara que, en 2021, són minoritàries dins d’aquest sector.

Actualment el gremi artesà d’artistes fallers està composat per 200 agremiats i agremiades, però sols 11 són dones, el que representa sols el 5 % del col·lectiu. Entre elles es troben Lola Climent, Elena Esteban, Marisa Falcó, Eva Gimeno, Carmen Guaita, Inmaculada Ibáñez, les germanes Maria José Luna i Maria Pilar Luna, María Teresa Meliá, Marina Puche i Georgina Torres. L’artista Carmen Guaita, qui s’encarrega de la confecció de carrosses artesanes per a les cavalcades, reconeix que moltes dones «s’endinsen en aquest món perquè hi ha familiars que han sigut artistes fallers». En el seu cas, ella va heretar aquesta tradició per part del seu pare. Carmen assenyala que és un món «molt masculinitzat» encara que creu que últimament «està canviant, ja que moltes dones decidixen estudiar el cicle formatiu d’Artista Faller i Construcció d’Escenografies.

A pesar d’això, recalca que les dones «sempre hem estat presents» en l’art faller i posa com exemple a les cartoneres, quines preparaven els ninots amb cartró. «No sel's ha donat el reconeixement que mereixien i ha sigut de les professions menys destacades», postil·la.

Lola Climent és artista fallera com el seu marit. Ella reconeix que ha viscut comportaments masclistes dins d’aquest sector. «El client, quant entra al taller, sempre me pregunta on està l’amo, però sóc jo», explica. A més a més, exposa que ha plantat «falles grans però se li ha donat visibilitat al meu marit».

L’artista Marisa Falcó du treballant en este sector des de 1992. Ella és llicenciada en Belles Arts i explica que les falles «són una manera d’exposar el meu art al carrer». Destaca que en el gremi «som les que estem i volem», però «hi ha moltes més dones darrere, treballant en els tallers, encara que no estan al front del negoci».

En este sentit, l’artista María Jesús Giménez, que també és professora del cicle formatiu d’Artista Faller i Construccions d’Escenografies, assenyala que les dones «han sigut invisibles, però són l’ànima del taller». En el seu cas, esta artista fallera ha heretat el taller de sa mare, qui també es va dedicar a aquesta professió i va estar al front de l’estudi després de la mort del seu marit. «Va ser la primera que es va federar i va fer falles infantils», explica.

Exposa que aquest cicle està animant a moltes joves, fet que s’observa en les aules, ja que hi ha una minoria d’homes estudiant. «Els temps estan canviant i, per això, les animem a emprendre i moltes d’elles estan obrint els seus tallers»" conclou l’artista Giménez.

Saray Fajardo. València, 27-8-2021. Levante El Mercantil Valenciano.

Dones en minoria: Sols un 6,6 % d’artistes i un 12 % de presidentes

María Valero és l’única creadora que ha guanyat el Ninot Indultat i tant a penes hi ha 4 cartellistes alabades.

Les falles són un món profundament masculinitzat. Hi ha nombroses dades que demostren aquesta afirmació. Per exemple, dels 180 components del gremi d’artistes fallers, sols un 6,66 % són dones. En termes absoluts, 12 sobre 180. A més a més, no solen ser alabades pel seu treball. Tal com ha constatat recentment —en motiu d’una visita guiada pel Museu Faller en la que reflexiona sobre com se presenta a la dona en els ninots, cartells i quadres fallers—, la coordinadora del Museu Faller, Vicenta Expósito, conclou que sols una artista fallera, María Valero, ha aconseguit indultar dos ninots. La resta d’artistes premiats amb aquest mèrit són homes. Igualment, sols 4 dones han aconseguit el primer premi del concurs de cartells de falles en tota la seua història: Maria José Tornero (1976); Carolina Bartesaghi (1986); Marisa Llongo Calabuig (1995) i Mónica Guallart Faus (2005).

Per tant, els càrrecs festers són també un terreny encara vetat per a les dones. El 88 % dels presidents són homes i el 74 % dels vicepresidents també. En estaments com la interagrupació o les agrupacions per sectors el poder també és masculí. Els jurats que valoren els monuments, en totes les seccions són majoritàriament homes. Per tant, amb aquestos ingredients és molt difícil que l’absència d’una perspectiva de gènere no siga sentint un mal endèmic de les falles.

Artistes falleres i falleres artistes

Sense dubte no són el mateix estes dos paraules invertides. Les falles varen ser declarades Patrimoni Immaterial per la UNESCO. Es tracta de la major manifestació efímera d’Espanya que mou un sistema artístic articulat des de ja fa varies generacions, on la figura de l’artiste faller principal o cap és un home. En els equips que formen hi ha artistes falleres, però amb treballs especialitzats, com la pintura o l’escultura. Açò és comprensible, perquè els treballs es dividixen en gremis i fan que cadascú es dedique a la seua especialitat. Existixen dos museus fallers, u en la ciutat de València, on podeu trobar multitud de ninots des de els seus principis i tècniques, aixina com una col·lecció de quadres magnífica de Falleres Majors realitzada per pintors valencians, en la que sols trobareu u realitzat per una dona, el quadre de Marina Puche Faubel que ha realitzat a la Fallera Major de València 2022 Carmen Martín Carbonell. L’altre museu, el del Gremi Faller, en el que podem trobar algun ninot signat per una dona, com es el cas de María Valero: Falla Almirant CadarsoComte d’Altea, 2004.

No són moltes les titulars de les falles i, si ho són, són menudes, però això no resta mestria. Pedro Gastileo va realitzar el primer sondeig. De 200 artistes fallers, 10 són dones, i sols ma meitat estan en actiu. Nomena a Marina Puche, Silvia Antón, Desiré Treviño, Marisa Falcó o Eva María Cuerva.

En un article del 14 de març de 2017 de València notícies, la ploma de la filòloga Verónica Pérez Lloret s’interessava per les dones que desenvolupaven aquesta activitat artística. Ens parla de Carmen Listerri Muñoz, que va ser la primera dona en plantar una falla en València per a la comissió de Sant Ignasi de Loiola-Azcàrraga en l’avinguda Ferran el Católic. Va ser la infantil i va obtindre el carnet del Gremi d’Artistes Fallers. En el Gremi de Fallers de València hi ha 11 dones registrades i en el Gremi de Borriana estan Laura Palmeri, Rosa María Blasco, Salvadora Piles i Manuela Trasovares. Qui no haja visitat les falles mai, ha de col·locar-se unes sabates còmodes i comprar un plànol específic. La festa se desenvolupa en el carrer, i la dona, novament, torna a ser la protagonista, la Fallera Major, es tracta d’una costum antiquíssima que no a tot el món agradarà. En general, solen ser filles de classe alta, perquè deuen fer front als gastos econòmics que propícia aquesta festa, en els esdeveniments no repetixen vestimenta, i el seu regnat és d’un any, en el que realitzen des de presentacions de llibres fins a actes benèfics. El mateix passa amb les seues dames d’honor. Aixina que si una valenciana, per molt que ho siga, «no te possibles», sols podrà aspirar a ser fallera de barri, amb els meus majors respectes.

Pot ser alguna costum medieval tinga que canviar també, no sols les animalístiques, per això, no és el mateix ser artista fallera que fallera artista.

J. M. Vigarra. València, 8-3-2022. Levante El Mercantil Valenciano.

Caridad Pinto

La pionera entre les dones

No va ser la primera dona que va treballar en el taller d’un artista, però sí que va ser pionera en altres moltes facetes en una professió que, encara hui, seguix estant dominada per homes: va ser la primera que va signar i va construir una falla infantil, la primera en ingressar en el Gremi d’Artistes, la primera en formar part de la junta directiva i la primera en rebre el «Ninot d’Or» per mèrits propis.

María Caridad Pinto Ferrer (València, 1935) va començar a freqüentar el taller del seu home, Manuel Giménez Monfort «Cotanda», al poc de contraure matrimoni en 1956. Era l’etapa dura de tot començament i havia que tirar una mà en el que fora menester. Les seus primeres comeses van ser tirar de cartró, escatar, pintar al plàstic i quant ja tenia un poc més d’experiència, pintar a l’oli algunes de les figures. Altra ocupació que realitzava habitualment la dona en aquella època era vestir els ninots, ja que fins finals dels 50, eren estructures de fusta en braços i cames fetes en palla d’arròs, que desprès hi havia que cobrir amb roba vella o teles cosides ex professo.

En l’exercici 1972-73, la comissió del carrer Alacant de Quart de Poblet es va dirigir al taller de Giménez Monfort amb la intenció de contractar els seus monuments gran i infantil. Cotanda no va voler fer el xicotet, perquè suposava un destorb per a ell, que ja tenia format un equip per treballar amb les falles grans en la Secció Especial. Va ser quant els propis comissionats proposaren que la fera la seua dona, María Caridad. Aixina va ser com Maruja, com és coneguda en el món faller, va iniciar la seua activitat com a artista. Aquest any va realitzar Primavera infantil, amb la que va obtenir un quart premi en el seu debut en la Secció Primera A, la màxima categoria d’aquest any. També en 1973 va realitzar El llibre de la selva per a Actor Mora-Ramiro Ledesma.

Eixe mateix any en 1973 ingressa en el gremi com a artista de falles infantils. En aquella època no es realitzaven exàmens sinó que un avaluava la falla plantada per el o l‘artista novell i si aplegava a tindre uns mínims de qualitat i acabat se li concedia el carnet professional. En els anys següents va seguir realitzant monuments per a les mateixes comissions d’Alacant-Quart de Poblet (El món dels xiquets en 1974), i Actor MoraRamiro Ledesma (Estudis i jocs, 1975), per a concursar amb Avinguda José Antonio-Mestre Serrano en 1976 en el primer any de Secció Especial amb Floreal infantil, que fou guardonat amb el quint premi.

Va obtenir tres primers premis en categories inferiors: u en 1975 (Somnis i fantasies, en Alacant-Quart de Poblet) i dos en 1977 (en Ribera-Convent de Santa Clara-Telefónica i Actor Mora-Ramiro Ledesma).

Altres monuments de la seua firma varen ser Diablures (Joaquín Costa-Comte d’Altea, 1978) i els plantats en comissions de poblacions pròximes a València, com Manises i Torrent. El seu últim cadafal el va realitzar l’any 1984 per a la Falla l’Harmonia de Riba-Roja, dedicant-se des de llavors a altres labors auxiliars. Les falles infantils no són rentables econòmicament per a l’artista. Si ho vols fer bé, has de dedicar-li moltes hores i els ingressos no són molt elevats.

Maruja és vitalista i molt coneguda dins de la Ciutat Fallera. «Avanç que jo, moltes dones i filles d’artistes treballaven en els tallers fent tot tipus de treballs. Lo que sí vaig ser és la primera dona en estar agremiada, en obtindre el carnet. Després he estat 26 anys en actiu, doncs encara que l’última falla la vaig signar en 1984, encara he seguit treballant venent cartró de moles meus o del meu home».

Encara que ja està jubilada, segueix anant tots els dies al taller, perquè necessita activitat, no sap estar ociosa. Durant més d’una dècada (entre 1988 i 1998) ha sigut la primera dona membre de la Junta Directiva del Gremi, en la que ha desenvolupat el càrrec de directora del museu.

Les falles de Caridad Pinto són de concepció clàssica i basada en els contes. La temàtica és limitada, perquè has de plasmar coses que entenguen els xiquets. Per això he procurat tractar temes com els estudis, l’excursionisme i, de forma més poètica, la primavera».

En la seua activitat professional, Caridad Pinto no s’ha sentit discriminada pels seus companys de gremi, «ningú m’ha posat traves quant em vaig traure el carnet», encara que reconeix que, «no són moltes les dones que fan falles, però sí les que treballen en tallers. En les falles grans, les dones ho tenen més complicat puix no tenen força per moure els grans volums. En infantils t’ ho domines tu, encara que sempre disposes d’especialistes». Es més, assegura que són moltes les comissions que preferixen que les falles infantils les realitze una dona perquè «tenim més sensibilitat» per dissenyar determinats temes i ambients que poden connectar millor en el món infantil.

De Manuel Giménez Monfort «Cotanda», el seu home i mestre, va aprendre el que és l’organització i el treball en el taller, a més de la faceta artística. «Ell era un gran artista, un escultor amb la formació en Belles Arts i jo sóc sols una aficionada. Sempre vaig tindre el seu recolzament per a fer falles i per traure’m el carnet».

Caridad Pinto, homenatjada el Dia Internacional de la Dona 2016

Dora Piles

Tot un referent a les falles de Borriana

Dora és una enamorada de la creació, de tot el que ella puga fer amb les seues mans... Compaginant els seus estudis bàsics, als estius al taller faller que hi havia a prop de sa casa Dora li cridava molt l’atenció eixa faena, el seu pare li va preguntar a l’artiste que regentava dit taller si a l’estiu podria anar la seua filla a ajudar-lo, la joveneta Dora va començar omplint moles de cartró i ajuntant peces, passant a l’estiu següent a modelar ja peces amb fang i realitzant ella mateixa la fusteria interna de les armadures dels ninots que ella mateixa anava a modelar.

Dora prové d’una família molt igualitària on totes les dones han tingut negoci. No pel fet de ser dona ha estat relegada a un segon plànol, no s’ha sentit mai diferent, postil·la que ella no té la força d’un home, però mai ha pensat que per ser dona no haja pogut realitzar el treball com un home, el que puc fer, ho faig i au! Eixe primer contacte amb un taller fou la que li va despertar la gana e il·lusió d’anar endinsar-se més en eixe món.

Va passar a estudiar a l’Escola d’Arts de València, es va casar molt joveneta i als 23 anys Dora va tindre el seu primer fill, on va passar a relaxar un poc la seua tasca professional, passant a realitzar esbossos, dibuixos, retrates personalitzats i caricatures. Al segon fill, Dora va tornar als tallers fallers com a pintora a l’oli, que era el que s’estilava en aquells temps i per raons de la vida li va ser proposta el realitzar una falleta infantil i va tornar a modelar i pintar per a altres artistes de Gandia, també de Borriana, com Luis Herrero, Arturo Musoles i etc., Oliva i part de la contornà, tot modelat amb fang, ja que el suro era molt minoritari. Destaca els tallers de Manolo Blanco, Palacio i Serra i el dels Germans Guerola, on va estar treballant molt i es menejava per infinitat de tallers aportant la seua tasca. Fins que va aparèixer un jove Bernardo Estela en el que feren els dos un esbós per presentar-lo a l’ajuntament infantil a València, sent l’escollit i sent també la primera falleta d’estudi per a que Bernardo obtinguera el carnet d’Artiste Faller. Aixina Dora es centraria en el modelatge i realització de falletes infantils, en els quals va estar junt a Estela més de 6 anys, ambdós realitzaren la falla infantil del Cap i Casal els anys 1998, 1999, 2000, 2001, 2002 i 2004.

Per a Dora és un gran honor ser l’única agremiada al gremi de Borriana que encara seguix exercint la professió, i més satisfacció encara el aplegar a ser la primera dona a realitzar una falleta infantil a Borriana i el ninot indultat infantil corresponent, tot a la comissió de la Falla Societat Club Ortega, en l’any del seu 50é aniversari (2008).

Ella en la realització de falles infantils ha fet, fa i farà sempre el que li naix i abellix, les comissions falleres sempre busquen el premi, però ella realitza coses creatives que siguen cent per cent d’ella. Tots els monuments infantils de Dora son originals d’ella, realitzant ella també el guió i plantejament fet a la seua manera, sense buscar a ningú. Ella es sent artista, no sols artista fallera, ja que Dora es meneja en altres disciplines dins del món artístic, com son realitzacions d’escenografies per a obres de teatre i funcions varies, aixina com també bustos per encàrrec, escultures, etc.

Dora actualment seguix realitzant una o dos falletes anualment, perquè compagina aquesta tasca amb la de la confecció d’atrezzo per a teatres, parcs temàtics, escultura realista, caricatures de polítics i gent famosa per encomanda d’altres artistes...

Les comissions falleres en les que treballa li donen totalment la llibertat de poder desenvolupar la temàtica que ella vullga.

Actualment Dora veu el món de les falles infantils en un moment de molta innovació, ha entrat gent molt fort i s’ha evolucionat molt, el cartró i fang ja no existix front al porexpà expandit i ara amb la impressora 3D, amb el previ modelat en ZBrush, on es realitzen coses meravelloses d’una alta qualitat, però postil·la que ella està acostumada a treballar amb les mans, per a ella es tot un repte estar enfront d’una pantalla, no té el temps necessari per poder dependre, però sí que li agradaria afrontar el repte de provar eixe nou món artístic tecnològic, el seu treball és manual, però veu que aquest nou sistema es l’evolució, importantíssim als temps que estem.

Dora li encanta tot lo creatiu, el pensar-ho tot per a una funcionalitat eficaç, actualment es troba immersa en la realització d’unes titelles grans on l’actor o actriu ha de posar-se dins i ella ha de pensar en el desenvolupament d’una vestimenta lleugera, resistent, amb mobilitat total i duradora. Els premis als monuments fallers condicionen molt el treball, depenent de la mentalitat del jurat, que pot fer que una peça refregida guanye a una de nova creació, més fina i bonica, però ella es sent satisfeta amb la feina que realitza, perquè es ideada, plasmada, esbossada, realitzada i pintada tot per ella.

El fet de ser dona en un món d’homes no l’ha condicionat per a res en cap aspecte, ella ha sigut una treballadora més en tots els tallers que ha pernoctat, a banda que ella tampoc ha posat cap oposició a qualsevol faena pel fet de ser dona i l’ha realitzat com si res.

Les falles li han aportat, li aporten i esperem que seguiran aportant-li molt, es sent agraïda, i sobre tot a Borriana, per haver conegut a artistes que ja son grans amics i aprecia moltíssim. Dora a pesar de viure a la província de València, pertany al gremi de Borriana, donat que quant es va agremiar treballava molt ací, ella es sent molt satisfeta pel tracte rebut.

Titulada en Arts i Oficis en l’especialitat d’Esmalts a foc Escultora, pintora i artista fallera

Primera dona en plantar monument infantil a Borriana

Única artista fallera activa al Gremi d’Artistes Fallers de Borriana

Única dona, per ara, en guanyar el ninot indultat infantil a Borriana

Dora Piles Rovira Benifaió, 25 de juny de 1964

Altres Falles Infantils

La Falleta d’un xiquet de Barri

A Borriana, des de l’any 2011, es planta una falleta que es trau i es crema el mateix dia i no és de col·legi, és de la comissió de la Falla Barri Quarts de Calatrava. Costum que tenien de celebrar l’últim diumenge avanç dels dies de falles, amb una jornada completa de convivència al casal amb esmorzar, dinar, jocs per als menuts, berenar i com a cloenda de la cita, la cremà de la mateixa falleta, a voltes visitada per la Reina Fallera Infantil de Borriana, les seues Dames de la Ciutat i Corts d’Honor.

Tot va començar quant la ment creativa i inquieta d’un xiquet del barri va oferir la falleta que realitzava a sa casa amb caixes, cartrons, boles de suro i fustes per poder-la cremar en condicions donat que ja era inviable per les grandàries endursela a la casa de camp del poble del seu pare.

El xiquet coneixia a un jove de la comissió i lis va oferir la falleta per a cremar-la a l’acabar la vesprada de jocs per als xiquets de la comissió i barriada, i aixina va ser la cosa de tant bon agrado que es va agafar com una costum de cada any per donar la benvinguda a la setmana gran. Entre globus per a la globotà, xocolate per al berenar i com a fi de festa, la cremà d’una falleta realitzada pels menuts de la comissió, amb petards i traques.

Actualment dita falleta solen ser peces de les comparses de les cavalcades del ninot, aixina com peces de creus de maig d’anys arrere o trossos d’escenaris de musicals que comencen a molestar al casal. Al març del 2017 va ser l’última vegada que es va cremar una falleta.

L’entreteniment d’un xiquet que va crear tendència

Ens remuntem a l’exercici faller del 2007, Falla Barri d’Onda. Sergi Navarro Godos, component en aquell temps de la comissió infantil (germà de l’actual Reina Fallera de Borriana 2023), se li va ocórrer per mitjà d’una simple fulla de paper a mode de base, junt a un plat de plàstic, un vaixell i avionet de paper, una falleta per a entretindre’s.

Eixe xiquet, mentre el president donava el discurs d’acomiadament del dia 19 de març, no se li va ocórrer altra cosa que ajuntarse amb els seus amiguets de la falla i cremar-la. Acció que ni ell imaginava la gran expectació que aniria a tindre, ja que gran part de la comissió van acudir a vore dita cremà, tenint el president que interrompre el seu discurs.

A partir d’eixe dia, la cosina de Sergi, Lorena, va comentar la possibilitat de crear un al·licient per als xiquets, desenvolupant aquesta idea, primer amb la família fallera de Sergi, i després amb la resta de la comissió, i de la qual va sortir el I Concurs de Minifalles Infantils.

A l’any 2008 es va oficialitzar com un acte organitzat per la comissió intern per als comissionats menuts de la mateixa, sent obert també per als menuts de fora, tenint una gran acceptació. Passaren els anys i deu anys després, al celebrar el deu aniversari de la celebració del Concurs de Minifalles Infantils, es va obrir el certamen a realitzar-se una exposició en condicions al saló d’exposicions de la seu social de la Caixa Rural.

L’esmentat acte consisteix en ajuntar en un mateix lloc les minifalles infantils presentades a mode d’exposició per a ser avaluades a criteri intern o per votació popular, concedint diversos premis. Fent l’entrega dels guardons de mà dels màxims representants infantils de la falla organitzadora, i amb l’assistència de la Reina Fallera Infantil, Dames de la Ciutat i Cort d’Honor d’eixe any en curs. Els comissionats de la falla munten un berenar per als xiquets que han realitzat minifalletes passant una vesprada de jocs amb castell unflable, acabant la jornada amb l’entrada de la foscor del carrer per a cremar totes les minifalletes infantils presentades conjuntament amb l’ajuda de periòdics, gasolina i traquetes de xinets.

La comissió va per la XIII Edició, que es va celebrar el passat setembre, després dels dos anys sense poder celebrar-ho per la covid-19. Es va realitzar l’exposició al claustre del Centre Municipal de Cultura la Mercé del 9 al 17 de setembre. El mateix dissabte 17 de setembre es va celebrar una festa al casal de la Falla Barri d’Onda al carrer industria, on tots els participants gaudiren d’un berenar i jocs infantils, on finalment es va fer l’entrega de guardons i cremà de totes les minifalles presentades.

Bases Minifalles Infantils.

-Les mides serien 75 cm d’alçada (màxim) i 60cm de diàmetre (màxim).

-Els materials utilitzats poden ser reciclats, o bé fusta, cartró, suro...,però mai ferro.

-Cada minifalla es presentarà amb un lema o (opcional) crítica.

-Cada monument pot estar realitzat per un o diversos xiquets, els quals ens hauran d’enviar els noms i primer cognom dels participants i la seua edat.

17 anys de falletes “Made in la comissió”.

Març del 1999, encara en les brases mig calentes de la nit de Sant Josep, comencen a barallar els noms dels artistes dels monuments de la comissió per al nou mil.leni.

Joan Garí tenia intenció de seguir realitzant el monument major un any més com els tres anys anteriors. Però a l´apartat del monument infantil hi havia la incògnita de seguir amb Rafa Guijarro, buscar un altre artiste o la possibilitat de fer el monument la comissió per abaratir un poc el cost del poc pressupost amb què contava el monument infantil per aquells temps.

L’equip del taller capitanejat per Tomás Ramos, va decidir emprendre la confecció íntegra de tot el monument al casal en passar la batalla de flors, ja que el casal quedaria buit i, aprofitant aquests mesos, avançar la confecció fins a aplegar a la realització de les carrosses de la Cavalcada del ninot així com també les comparses.

I així va ser, amb el casal preparat per a albergar una altra tasca, es va anar al taller de l’artista faller Juan Carlos Molés i se li van donar 100.000 de les antigues pessetes perquè ens deixara motles per a emplenar per la futura falleta. Amb el comboi de fer-la, sense saber mitjanament la bugada que és, com és de costum es va fer una animalada de falleta amb la fallada de què es va confeccionar amb una mesura d’altura inferior a la que en realitat és, i va quedar una falleta un poc xaparra, però amb molt de detall i ninots.

I així es va agarrar el costum cada any de fer la falleta, any en més dedicació, any en menys per raons alienes, però sempre monuments fets amb l’estima, suor i satisfacció del faller. El que va començar en un... anem a provar, va acabar sent un costum d´obligació. Cada any fent la falleta de l’any en vigor, es comentava, i a l’any que ve quina farem?, i Tomás postil·lava que tocaria anar a València a veure les falles un dia per a agafar idees.

Tomás Ramos va ser l’ànima mater d´aquesta bogeria que es va allargar durant 16 anys fins que la salut de l’esmentat ja no podia realitzar-la.

Joaquim Torner era el muscle de suport de les idees de Tomás, així com Paco Verdegal el fuster de les estructures. Beneïts aquests anys en què entraves al casal i era com un xicotet talleret faller, on en el sol s’entremesclava la borreta del cartró, serradura i suro amb l’olor de la pintura plàstica.

Menció especial als pintors que feien que el monument fet pels fallers lluïra tant o més com un fet per qualsevol artista. Juan Muñoz va pintar la gran majoria de les falletes a estonetes (2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012), junt amb Javi Capella, (2005, 2014, 2015 i 2016), que va ser l’encarregat de pintar les últimes. La falla infantil del 2013, va ser íntegrament pintada per la comissió amb pintura plàstica i retoladors.

Respecte als guions i crítica, a banda de les fetes per la mateixa comissió, s’ha comptat amb la inestimable ajuda de Quino Puig signada amb el nom de la seua filla Mercé.

Al dinar de falles del 17 de març de les falles del 2016, es va aparaular la contractació del monument infantil a l’amic i artista faller Paco Martínez, trencant així la seguida de monuments infantils fets per la comissió. Des del cel, segur que Tomás junt amb la resta de fallers que allí estan, estaran fent falletes i carrosses, esperem que estigues orgullós de nosaltres de seguir el teu llegat. Un bes al cel.

2000

Primera incursió dels fallers del Garbó en la realització d’un monument infantil, en la qual es va treballar de valent i es va dur un més que digníssim grup a l’exposició del ninot que va ser furtat una vegada plantat al carrer. El lema del monument va ser, “Curs de 2000... carabasses”, amb un més que merescut notable.

2001

Aquest any la falleta va ser poc atesa com cal, ja que el monument gran el feia Regino, i ahí feia falta un miracle i molta ajuda. L´equip del taller es va haver de partir i moltes coses que s’havien ideat per fer, no va haver temps per a realitzar-les. El cartró era de Vicente Martínez i Jesús Saez, amb ninots de falletes d’anys enrere guardats.

2002

Hi havia gana de tornar a fer una falleta decenta i mimada, i el tema a tractar van ser els “tois”, cromos que estaven molt de moda en eixos temps. Va quedar una falleta amb moltíssim d’enginy i gràcia, on tant xiquets com majors es rigueren de bona gana. Es modelaren tres cossos de “tois” distints i s´ompliren més de vint-i-cinc ninots.

2003

Amb el motle que Tomás va fer d’una rosa per a la carrossa del 1999 de la batalla de flors, es va idear fer una falleta com si fora un camp de roses atemorides per una gran planta carnívora de cinc caps. Els unics ninots que la falleta tenia eren 5 gallines, que van ser indultades junt amb un espantaocells que se l´emportaren de record els reinets.

2004

Any del 75é aniversari, i la falleta no podia ser menys. Es va parlar telefònicament amb l’artista faller de Picassent, Paco Lopez, perquè ens venguera el cartró de la falleta infantil que va modelar l’any anterior per a la Falla Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal; i així va ser, com que la temàtica era molt acord al nostre barri, per la celebració de la festivitat de la Mare de Déu dels Desamparats.

2005

La falla infantil que vertaderament haguérem d’haver tingut en el 75é aniversari. Un monument redó amb cartró de Juan Carlos Molés, Luis Herrero, Cate i Rosa i Lazaro Cuecos. Per a molts era indiscutiblement el primer premi d’aquest any, però es va quedar a les portes, guanyant el segon premi i primer d´Enginy i Gràcia. Aquest any desitjàvem guanyar el ninot indultat infantil,(sense aconseguir-ho) i, sense pensar-ho, vam acabar guanyant el gran.

2006

Aquest any la comissió va agafar el repte de realitzar també el monument gran, una bogeria descomunal. Per això, la tasca de realització de la falleta infantil va disminuir un poc, fent una falleta més que digna, però lluny de les pretensions de la seua predecessora. El centre del monument va estar modelat en suro per Javier Martínez.

2007

Any que la comissió es va bolcar molt a les carrosses (guanyant en les dues) i poc a la falla infantil. Faltaven dues setmanes per a la plantà, i no hi havia quasi res fet. Era una idea bona i amb enginy que li va faltar temps per tots els costats. Les gallines indultades de la falleta del 2003, ací van tornar a eixir al carrer. Es van modelar quatre mides d’ous. Últim any que la falleta es planta abans o després del pas de vianants d’accés a la replaceta.

2008

Jose Luís Pascual “Pepi”, ens realitzava el monument gran d´aquest any, i ens va comentar que tenia uns motles que per a fer una infantil estarien bé, i així va ser, vam anar a replegarlos i, als dies, ja estaven plens. Una falleta boniqueta que vam voler realitzar a la base el desgel realitzant una bassa com si es tractara de la creu de maig per posar aigua, però canviarem la idea de l’aigua per la de posar grava blanca, per si l’aigua trencava la falla a la base.

2009

Aquesta falleta, l’any anterior va ser plantada a la Plaça Na Jordana i ens va agradar molt per plàstica i missatge. La vam copiar quasi a la perfecció fent fins al més mínim detall de l’original. La falleta va aconseguir l’últim premi i tercer d´enginy i gràcia. Però la nostra satisfacció era superior a la de qualsevol guardó. Primera falleta modelada totalment en suro. La cremà va ser sonada i un poc accidentada.

2010

Les emoticones del messenger van ser la idea central del monument infantil del 2010, falleta que es va realitzar tota en boles de suro de diferents mesures, havent-ne vora 70 emoticones i ninots emoticones. El centre de la falleta va ser feta per Xavier Palomar, que també va muntar el remat dels ciberpirates. El resultat final no era ni de lluny el pensat.

2011

Aquest any tirarem a l´avantguarda. Es van modelar dues mides de menines disferents per reproduïr-los, a banda de 22 menines d’escaiola d’uns 20 cm aprox. més la menina gran de vora dos metres. La base de la mateixa era un moble vell que entre tantes menines i cubs de fusta, no s’apreciava trencant la gràcia de què tot el monument se sostenia en quatre potes. Els fallerets i falleretes van col·laborar pintant una menina cadascun.

2012

La festa de Halloween era el fil conductor a una falleta amb estètica molt poc infantil. El remat era la mort distraient-se en un ordinador portàtil que mirava el seu facebook i al seu voltant xiquets disfressats per a la nit d`ànimes i com a remat dos fantasmes fent por. Per la nit s’encenien unes carabasses amb llum al seu interior.

2013

L´equip del taller va quedar enamorat de la falleta que l’any anterior va plantar Marina Puche a la Falla d’Exposició, amb moviment inclòs. Un carrusel de fira va ser la falleta infantil que girava tota i va ser pintada amb retoladors i modelada pels joves de la comissió. El conjunt de la música de joier de caixeta, la llum i el moviment va quedar una falleta digna de ser tota indultada, però es veu que al jurat no li va agradar tant...

2014

Primer any que les falles estan en seccions, i ens atrevim a plantar a la màxima categoria. Tomás està motivat i idea una falleta amb un núvol que plouria aigua de veritat. 60 ninots modelats nous per a una falleta diferent. El ninot infantil presentat a l’exposició es va quedar tercer per a ser indultat i hi havia ninotets que eren totalment de fusta modelada amb la radial.

2015

Idea que li rondava Tomás de feia anys i que a la fi, va veure la llum. Aquesta vegada ens vam encabotar en posar-li fum a la muntanya del remat, quedant molt bé, encara que esglai per a altres. El ninot de la carrossa va patir un xicotet contratemps i es va haver de refer un poc. La falleta incloïa una barbaritat de detalls en pasta ceràmica que estaven relacionats amb la vestimenta de la civilització esmentada. La Fallera Major Infantil es va

2016

Tema tendre per a la que, en principi, sense saber-ho, seria l’última falleta de Tomás. #enAMORats era el títol d´un cant a l’amor a vistes de cupido. Es va posar aigua a una fonteta de la base i llum a un fanal, es van modelar menys ninots que l’any anterior, però pictòricament va mimar més. La nit del 19 de març, en la cremà es va donar per finalitzada una etapa de 16 anys de falles fetes per la comissió.

Col laboracions .

Moises Alarcón Sanchez

Manuel Candau López

Manuel Manresa Mateos

Nuria Llopis Borrego

Sergio Fandos Najera

Maria Olivas Vidal

Minerva Belles Segarra

Albert Castellanos Gil

Carmen Domenech León

Jaume Bertomeu Catalán

Moisés Alarcón Sánchez

La Canyada, Paterna (València) 21 de Desembre de 1963

Escultor, dissenyador, pintor i artiste faller

Parlar de les falles infantils hui per hui difereix bastant del que foren l´inici de dites falles o falletes, que en els seus principis es crearen gràcies a la iniciativa dels xiquets i xics del barri a on es plantaven falles i en quina tematització de les festes era pràcticament exclusiva de les persones adultes que conformaven les comissions falleres i organitzaven esdeveniments per als dies (llavors tres...) als que es dedicaven la festivitat de Sant Josep, menjars i sopars, balls, concursos de jocs, esdeveniments pirotècnics, plantà i cremà d’una falla a on es satiritzaven les circumstàncies passades i personatges pintorescos de la barriada a on es plantava. Tot això du a que les persones que integraven dites comissions s’anaven fent majors i ja siga per la falta de salut o defuncions feia que el numero o l’entrada de nous fallers fora de cap a caiguda de la propia comissió, fins que s’adonaren que els xiquets que habitualment acompanyaven als seus pares en tals festejos, eren una font d’on es podía adquirir sang jove per a la continuitat de dites comissions, ja que els xiquets se muntaven pel seu compte els seus propis entreteniments i jocs i començaren en la replegada de trastos vells a muntar-se una xicoteta falla a la que integraven els seus propis temes d’interessos propis de la seua edat i les seues vivències...

Amb els anys el comentarista de radio Vicente Ros Belda en Radio València va començar a donar consciència d’això als seus radiooients i va mamprendre la llavor per a que es pogueren reconèixer amb gran valia tota eixa activitat dels xiquets i joves que es produïen durant la festa de les falles, fomentant i creant premis a les falles realitzades per ells, aconseguint amb això que es reconegueren i es creara en 1952 en les comissions el sector infantil amb les seues pròpies activitats, categories i premis i per supossat la competició entre falles infantils a l’´igual que passava en les majors que al anar cobrant importància tant en la seua construcció com en l’obtenció de premis es va començar a contractar per a això, als ja aclamats artistes fallers de l’època o gent jove amb inquietuds artístiques que pogueren dur a terme tal empresa amb garantia d’exit, artistes com José Fabra Andreu, Vicente Cosí Arnau, José Gómez Sanfrancisco i altres tants... Encara per contra es va perdre també que foren els xiquets els qui duguessen el control de la seua activitat i passara a la gent adulta.

Ja en mitat de la dècada dels 70 les falles infantils començaren a tindre un prestigi destacat en la seua realització creant-se de per si una rivalitat i competència entre els artistes i comissions que optaven cada volta més a realitzar virgueries més extremes per poder obtindre els més alts guardons en les seues distintes categories. Es va començar a reconèixer en eixe moment noms de grans artistes com Juan Canet, Luisito Boix, Germans Ferrer (de Borriana), José Manuel Alares, Vicente Almela, Vicente Lorenzo, Hermógenes Aroca, entre altres... També a meitat dels 80 per fi es va crear la falla infantil municipal de València, ja que era just donat que teníem des de feia anys una Fallera Major Infantil de tota València i que qui açò vos escriu va tindre l’honor de realitzar-la en l’any 1997.

En quant a les mides de les falles infantils va haver molta controvèrsia i tingueren en al menys tres ocasions una normativa distinta de tamanys, començant sent 1,20 metres passant anys després i durant molts anys a 2,50 metres, i front la insistència dels propis artistes fallers que solien saltar-se aquest requisit per norma general es va acabar declarant fins l’actualitat el límit de 3,00 metres tant d´ample, com d´alt, aquest fet que tant reclamaren el seu dia els artistes per a que lis ho compliren, ja que ens trobàvem faltats d’espai per poder optar a realitzar composicions atractives, ha derivat en nostra contra a unflar de tal manera les falles que realment hui en dia es complicat aplegar a poder lluir una bona composició compensada, convertint-la en un bigarrament d’elements i ninots que fan quasi impossible poder recordar lo que u ha vist en el moment de donar-se la volta per marxar, al marge que ens ha encarit la producció de dites falles, restant-nos guanys econòmics al nostre treball i hores de dedicació. Sí que es cert que en quant a innovació i pluralitat en els estils plàstics se han guanyat moltíssim més que en el cas de les falles adultes aconseguint també una personalitat en l’estil de cada artista més reconeixedor com ocorria en dècades passades en l’àmbit general de les falles tant adultes com infantils. Com punt final a aquest repàs subjectiu baix el meu punt de vista com artista dedicat a aquest esdeveniment del món de les falles infantils he de dir que hui per hui m’agrada molt més anar a visitar les falles per als xiquets que realitzen els meus companys, que la resta de falles adultes (sense desmerèixer el treball que s’ha aportat a cadascuna d’elles), però trobe que en les infantils tant la temàtica com l’estètica està molt més elaborada per el públic al que realment estan dirigides i resulta molt interesant vore la quantitat d’estils aplaudibles tots que s’encontren en cadascuna d’elles.

Falla Municipal de València, 1997

Borriana, 6 de juliol de 1998

Llicenciat Belles Arts i Graduat Màster Producció Artística. UPV Faller Falla Barri la Ravalera de Borriana

De la mateixa manera que la vida evoluciona, les falles també ho fan, si l’evolució de la festa ha tingut canvis evidents al llarg del temps, les falles com a monument no havien de ser menys. Des de que és van començar a plantar les primeres falles infantil creades pels propis nens, al ritme del camp de l’estoreta, fins l’actualitat on l’encarregat d’aquestes són un artista o grup d’artistes amb una formació específica per a realitzar tasca. En els monuments infantils trobem una gran evolució artística, de disseny, de color, de forma, d’estil i d’interpretació.

Així pues, les falles infantils s’han convertit en una visita obligatòria per als amants d’aquesta festa, on l’únic límit que trobem està en les mesures tan d’amplària com altura, tenint plena llibertat artística dins d’eixes limitacions.

Un espai creatiu en el que l’artista deixa volar la seva imaginació per tornar a ser nen i d’aquesta manera contar històries per als més menuts, és a dir, per als encarregats de seguir aquesta festa en el futur. Una via d’unió que desemboca veritables obres d’art, on els colors i les formes s’entrellacen per crear una cosa única i diferent, any rere any.

Jo, com a xiquet que he sigut, he tingut l’oportunitat de viure rodejat de les falles infantils dins de la meua comissió, ahi vaig poder despertar un especial interès per aquest tipus de monument, fins al punt de replantejar-me el fet d’estudiar i dedicar-me a l’artesania dels propis monuments, tot i això vaig escomençar la carrera en Belles Arts, seguint els passos de grans artistes que també varen començar la seua formació de la mateixa manera, com Ivan Tortajada, Miguel Hache o Sergio Amar entre molts altres. Encara que finalment vaig acabar especialitzant-me per altres branques artístiques, les falles infantils varen ser les que van marcar els meus estudis i plantar una falla infantil sempre estarà entre un dels meus somnis pendents.

Tots els estudis adquirits fan que en valorar els monuments, li atorgue més importància a la complexitat, els detalls, el llenguatge pictòric i la didàctica. Quan observem una falla infantil hem de posar-nos en el paper dels més petits, gaudint, descobrint i sentint, amb una visió espontània, sense crítica i amb la màxima innocència, gaudint i valorant el treball creatiu que duen darrere, sense descuidar en cap moment el que poden aplegar a simbolitzar en un futur per als més menuts.

Manuel Candau López

Manuel Candau López

Manuel Manresa Mateos

Alacant, 26 de Juny de 1994

Artiste Faller

Faller de la Falla Faro Mar de Cullera

Les falles infantils des de xicotet per a mi han sigut una gran font de fantasia de les quals he aprés bastant i et porten a mons de fantasia on el detall és una gran part important d’elles.

Em recorde que les primeres fogueres infantils que vaig veure van ser les de Paco Gisbert ací a Alacant, en la comissió de Florida-Portatge i em varen encisar.

Eren obres plenes de màgia, color, llum, expressivitat i tant acaronades fins a l´últim detall que només feien que volguera dedicar-me més a aquesta bella però dura professió.

Hui dia puc dir que els monuments infantils em criden més l´atenció que les fogueres i falles adultes, a part de que hi ha artistes excepcionals dels que he anat observant i veient les seues obres de les que aprenc molt. Entre els meus favorits estan l’alacantí Paco Gisbert Picó, el gandià José Gallego Gallego, i els valencians Sergio Amar Medina, José Luis Ceballos García i Francisco Sanabria Casado o Iván Tortajada Estellés. En les meues falles infantils pretenc que siguen el més didàctiques per als xiquets i fent ninots amb un toc més infantil per a que els menuts es divertisquen mentre aprenen veient-les.

L’any passat vaig aconseguir el meu somni de plantar la meua primera falla infantil i el vaig aconseguir. Eixe xiquet que les veia amb ulls d’espectador bocabadat ha crescut i ara els xiquets són els que veuran les meues obres i espere que d’igual mode.

Manuel Manresa Mateos

El Futur

Nuria Llopis Borrego

València, 9 de setembre de 1995

Periodista

Fallera Major Infantil de València 2006

Fallera de la Falla Na Jordana de València

Recorde les nits de plantà, un dels dies més apassionants de l’any. Els xiquets de la comissió ens sentíem vertaders protagonistes. Record que eixa nit teníem l’oportunitat d’ajudar al nostre artista faller, arreplegar els ninots del taller que estava a uns metres de distància de la comissió i col·locar la gespa i l’arena que envoltava la falla per a deixar-la perfecta i llista. Recorde que, eixa nit, abans de sopar ens lliuraven les insígnies segons els anys que portaves en la comissió. Encara em recorde del dia en què em van lliurar el d’or. Malgrat ser xicotet sents que formes part d’una cosa gran, d’una família, d’una passió, d’una tradició.

Recorde que la plantà és un dels més importants de l’any per a una xiqueta a la qual l’apassiona la festa. Perquè la falles infantils representen a tots els més xicotets. Totes i cadascuna de les falles infantils són importants perquè són l’art que representa al futur de la festa. Perquè fa importants als quals sent xicotets comencen a conèixer la tradició i continuaran amb les falles en cada comissió. Les falles infantils representen al demà, a la innovació, l’adaptació de la festa a la societat. Representen a l’evolució. Les falles infantils com els seus representants són el futur de les falles.

Nuria Llopis Borrego

Sergio Fandos Najera

Borriana, 29 d´agost de 1987

Sergio, és un jove borrianenc, amant del futbol, del bon menjar, i com no, de la seua filla Lara, fruit del matrimoni amb la nostra fallera Irene Del Cuerpo.

El pare de Sergio és també artista faller, l'afamat i consagrat artista Loren Fandos Ayoro, amb un bon centenar llarg de monuments entre grans i infantils a les seues espatlles; com veieu, Sergio ha mamat la professió sí o sí.

Amb 15 anys Sergio va començar a treballar per al seu pare aprenent a marxes forçades pintar ninots a base de bé; ja que, cada any, eren un bon grapat , i així va començar tot.

A dia de hui, Sergio atresora innumerables primers premis en diverses seccions i poblacions, a Borriana 9 primers premis, 5 a Especial, 2 a Primera i 2 a Segona.

A Torrent un primer a Especial, a València 2 primers a la secció quarta i cinquena, a Alacant 8 primers premis, 5 en cinquena categoria, 2 en quarta categoria i un en tercera. A Elda dos primers. A Benicarló un primer i un altre també a Dénia.

Les falles infantils d'abans, d'ara i les del futur: Qualsevol temps passat va ser millor... o això diuen, postil·la Sergio. Abans tot era distint, tot era un poc més manual, artesanal, les falletes eren de cartró amb el previ modelat amb el fang, tenia la seua gràcia, era molt laboriós, modelant si t'equivocaves, doncs tiraves més fang i rectificaves, ara és tot suro i espuma o té o fresa la màquina. La pintura a l'oli era màgica, aquesta olor que desprenia a aiguarràs... tot ha quedat en l'oblit dels qui ja som majorets i hem tingut la sort d'haver-ho conegut.

Actualment, les falles infantils s'han compactat un poc prou, abans la composició era més solta, respirava. Ara impera molt mesclar ninots de distintes mesures jugant amb la composició. Es fan vertaderes obres d'art, que fins i tot són obres d'enginyeria per poder sustentar-les, de la fusta hem passat al ferro, no cal ser fuster, sinó ser mig ferrer, o simplement saber soldar. No crec que l'avigarrament de ninots vaja a més, les mides són les que són, i d'ahí no podem passar-nos.

L’únic és treballar molt més encara els acabats preciosistes de les figures com si es tractara de porcellana de Lladró. O ja posat a ser futuristes, que la màquina fresadora de suro traga la peça ja sols per a empaperar-la i que una altra l'escate, "seria total".

De la caricatura clàssica, quasi realista, s'ha passat a modernitzar la figura fins a quasi reconstruir-la i exagerar-la. Amb l'ús de pintures plàstiques cridaneres i jugant amb els acabats en mate, brillo o cristall.

Artista Faller i Tècnic d´Hostaleria.

Cap on farà cap la professió:

L´assumpte està molt malament, s'està veient, que cada vegada hi ha menys artistes fallers, menys volen embrutar-se en aquesta professió, a les comissions els costarà trobar artista per realitzar el monument, com quan sempre ha sigut al revés, que era l'artista qui anava desesperat buscant les comissions. Si no canvia la cosa a poc a poc l’economia anirà baixant encara més i si en quedem quatre, ens en quedarem dos o un, perquè molts ja "volen del niu", per buscar una altra professió i poder viure millor, sense mal de caps ni res amb un sou decent. És una gran llàstima, però és la crònica d'una mort més que esperada. Les falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat amb el nucli de tot, que és la falla tocada i enfonsada.

Un referent:

Més que un referent, per a mi, és un déu, i és Julio Monterrubio, encara que ja estiga jubilat, segueix sent i ho seguirà sent tot un model a seguir. Després hi ha cosetes d’altres artistes que m’agraden, però ja no és com Julio Monterrubio.

Enyorança d'antany:

Òbviament, abans, la professió estava molt més valorada, es destinaven molts més diners al monument faller i guanyàvem més diners evidentment. En el meu cas, jo no sols visc de les falletes que realitze, que enguany en són tres (Aldaia, Dénia i Borriana), sinó que també treballe a l´empresa de subministraments del meu germà mitja jornada.

El teu futur:

El meu futur està malauradament, prou lluny de les falles, ara mateixa a molt curt termini, és quedar-me treballant tot el dia a l'empresa del meu germà com a Tècnic d´Hostaleria. Possiblement, en un futur i si la cosa millora, doncs, potser, torne per matar el cuquet realitzant alguna falleta.

I el futur de les falles infantils és si ja no ens les planten amb ovnis... bromes a banda, les falletes infantils estan dins d'aquesta precària situació, en un bon moment, però que han evolucionat tant, que no sé si açò evolucionarà tan ràpidament; a més, clar està que eixirà algun artista nou al qual se li venerarà, i al cap de poc temps n’eixirà un altre, i així successivament. El que hui és bo, demà ja no ho és tant, perquè ha eixit algú que ho ha superat.

Maria Olivas Vidal

Borriana, 7 de març de 2011

Reina Fallera Infantil de Borriana 2023

Fallera de la Falla Barri la Mercé de Borriana

Benvolguts amics del Garbó, tinc el plaer de dirigir-me a tots vosaltres en aquest llibret en un any tan especial per a mi i vull contar-vos, com m´heu demanat, que són per a mi les falles infantils. Però en primer lloc, vull donar-vos l´enhorabona per plantar aquella falleta que tant ens va encantar i ens va deixar bocabadats, era preciosa, podeu estar molt orgullosos d´aquell monument, no debades va obtenir el primer premi de les falles infantils a Borriana, parle de la falleta del 2022.

Be amics, vaig a contar-vos el que són per a mi les falles infantils, jo sóc fallera des de ben menuda i sempre he admirat el monument infantil, quedant-me meravellada al vore eixes sensacionals falletes que plantem a Borriana el 15 de març.

Jo a la meua falla he vist fer dos falletes, les he vist modelar, escatar, pintar... Dos falletes que per a mi han sigut molt especials i em varen captivar el cor: la falleta del 2020-2021, dedicada a la meua estrela, la meua tia, una persona molt especial per a mi, i l´altra la de les falles 2022, la qual també tenia un missatge molt especial, era sobre un teatre de titelles i enfocada a la gent gran, que bonics van ser aquells dos monuments fets per la meua comissió i dirigits per un gran amic i artista faller, el qual la nit de la plantà sempre aconsegueix sorprendre’m i m’encanta quedar-me mirant com acaba de ficar els últims detalls a la falleta.

Per a mi els monuments infantils son vida, alegria, il·lusió, la part fonamental de la nostra setmana gran, que quant aplega el 15 de març, tots podem vore al carrer. Les falles són eixes meravelles que amb tant de carinyo i estima han estat fent els nostres artistes durant molt de temps. M’agrada molt vore-les, mirar tot el conjunt i sobretot el colorit i detalls que tenen en cada ninotet.

En aquest any tan especial per a mi, les falles les vore d’una altra manera, així que ja vos contaré... Podré visitar la vostra, la meua i totes les de Borriana, em fa gran il·lusió poder compartir-ho amb tots vosaltres, per a mi gran goig!

Falla Barri València, gaudiu d´aquest any que de segur serà meravellós i per suposat que passaré a visitar la vostra falleta que, estic segura, serà un esplèndid cadafal i em captivarà el cor!

No m’oblide de donar les gràcies a aquesta falla, ja que m´ha donat l´oportunitat de que participe i escriga unes paraules en aquest llibret, no sabeu la felicitat que vaig sentir quant la meua mare meu va comunicar!

Ha sigut un plaer dirigir-me a tots vosaltres, vos estaré sempre molt agraïda!

VISCA LA FALLA BARRI VALÈNCIA!

VISQUEN LES FALLES!

I VISCA BORRIANA

Moltes gràcies!

María, la vostra Reina Infantil de Borriana, vos desitja unes molt bones falles 2023 que de segur les recordareu per sempre!

Maria Olivas Vidal

Minerva Belles Segarra

Benicarló, 30 de març de 1976

Delineant

Fallera de casal de la Falla La Carrasca de Benicarló

És arribat el dia, pareix com qualsevol altre però no... La mare ve a avisar-nos que és hora de vestir-nos. La roba és diferent avui: pantalons, brusa i mocador estan preparats. Avui per fi és 15 de març i esta nit ha sigut la plantà.

Els nervis s’apoderen de mi. El nus a l’estómac em diu que ja estem en els dies més importants per a la meua família. Fallers de sempre, ens han ensenyat a treballar, lluir la indumentària i gaudir del rebombori del carrer. Quan és hora baixem a la plaça, on la màgia ha omplert l’ambient.

El que ahir era un munt de sorra avui és una falleta; un monument dolç ple de sentiment. Els ninots et parlen i et somriuen, els seus colors brillen a la llum del sol, tots els detalls als seus vestits els donen moviment...

Uns nous amics han arribat per acompanyar-nos fins al 19 de març. Un somriure apareix al meu rostre, la felicitat m’envaeix a mi i a tots els xiquets del carrer.

Tots mirant i voltant la falla per veure eixe ninot en el qual te senties més identificat, el que t’emportaries a casa, el que més t’agrada. Els grans ens conviden a rematar i engalanar els voltants perquè lluïsca la més bonica de la ciutat. Prompte arribarà el jurat i aquesta nit donarà el seu veredicte, però... per a nosaltres és i serà la millor falleta. Cada any els mateixos sentiments. Han passat 44 anys que es va crear la meua família fallera al barri i cada 15 de març la sensació és la mateixa corrent per dintre meu.

El que abans eren jocs ara són torns, el que abans era diversió ara és responsabilitat, el que abans eren coets ara és explosió d’alegries.... Any rere any els sentiments es repeteixen: il·lusió, satisfacció, música, color, pólvora, amor, tradició, festa..., futur!

Vore que tot el que sentim els grans ho estem transmetent als més menuts m’omple el cor i em dona la certesa que estem fent-ho bé. La màgia del monument ha omplert el carrer i l’espurna del foc faller arriba a tots els que s’apropen a ell. És difícil d’explicar però és una realitat, el monument infantil és el motor de tot perquè els xiquets són el futur de la festa.

Bones festes falleres!!!

Minerva Belles Segarra

Moltes són les vivències que venen a la meua ment quant em fan parlar de la meua infància fallera. Pot ser, la ment d’un nano no tinga prou consciència quan parlem de falles en el moment en el que les viu, fins que, en el pas del temps, es dona compte del que suposa el seu passat, la seua història fallera viscuda des del seu bressol i la seua llar fins al seu present.

He tingut la sort de pertànyer a comissions on han destacat els noms dels diferents artistes que han coronat les seues falles infantils. He tingut la sort de fruir del seu saber, de la seua trajectòria, la seua evolució i els seus passos. He tingut la sort de créixer junt a la seua paraula i els seus fets.

Però, abans de tot, voldria situar-vos en el meu punt de partida personal. En este moment, vos trobeu llegint les línies de Alberto Castellanos, un jove redactor i locutor de 23 anys que estima la seua festa com a passió principal, fins que, abans, la història era molt diferent. Este jove que ara vos parla va prendre una decisió quan només tenia 4 anys. Mira si este era cabut, que li ha portat fins als 22 per a canviar la seua idea. La decisió en concret? Volia ser artiste faller. Concretament, volia fer falles infantils. És una idea que ha rondat el meu cap durant prou de temps al nivell d’estar graduat en el Grau Superior d´Artist Faller i Construcció d’Escenografies, fins que, he de dir, sé que qualsevol dia podria aplegar a passar. La meua passió per donar un missatge diferent en este tipus de cadafal m’emporta a voler reivindicar els problemes que dicten la infància on, moltes vegades, no fem cas de les necessitats dels que seran el futur de la festa que tant estimem. Hi ha dos idees a reivindicar en este àmbit on els artistes i les comissions no donen treva pel concepte de “cadafal infantil” que ens claven a la ment quant donem els nostres primers passos en la festa de les falles. Estem acostumats a vore escenes de fantasia, contes o llegendes que, més que una falla, pareixen simplement pura decoració als nostres carrers i places. Temàtiques que passen desapercebudes al pas del temps i que avorreixen al públic infantil i gran.

“Els infants tenen la paraula”

Alberto Castellanos Gil Paterna, 20 de juliol de 1999 Redactor i Locutor, Paterna Ahora

Faller de la comissió de la Falla Plaça del Mercat Central de València

Estic segur de que les temàtiques és el primer concepte a reivindicar en estes línies, on me comuniquen que Blancaneus està farta de que la cremen o que la Ventafocs està cansada de que l´indulten sense un missatge a manifestar. I, parlant de missatges, podria filar les meues paraules per a donar pas al següent i més grans dels problemes.

En les falles, a dia de hui, fruïm de gran llibertat a l´hora de criticar. És un àmbit lliure per al faller, on podem donar camí infinit a les nostres idees. Per les falles ha passat qualsevol celebritat, qualsevol estigma a criticar o qualsevol aspecte molest que s’ha creuat en la nostra història. Tantes coses han passat per tants cadafals que seria impossible contar totes les vegades que s’ha criticat en totes les falles que planten per tot el territori de la Comunitat Valenciana, però, i en les infantils? Si també són falles, per què no critiquen?, estem començant a criar falles mudes, sense missatge?

Els infantils són els fallers del futur, fins que també cal recordar que també són els fallers del present, els que cuidaran d´este cúmul de tradicions que acarona un exercici complet. En esta etapa de la seua vida és on aprenen a estimar les seues costums, les seues arrels, el que suposa portar al pit l’escut de la seua comissió i treballar per ell. Han de vore reflectida la tradició també en els àmbits més propers a les seues ullades, han de tindre exemples clars i reals prop de les seues mans. Ells també han de conèixer, han de dependre, han de soltar la seua ràbia en rialles davant de la falla infantil que aglomera els seus inexperts ulls. Els nanos també tenen problemes, els nanos estan en edat de conèixer-se a si mateixos, en un estat efervescent on volen descobrir tot el que el món els ha preparat. Per què ells no podrien enviar un missatge a cor obert i posar damunt de la taula els seus problemes? Parlar de bullying, parlar d’amor, parlar de l’escola o dels problemes que els afecten a ells fins que els majors, moltes vegades, no som conscients o no volem donar-nos compte. Les falles infantils són la millor imatge propera que li podem ensenyar als nostres infants. Quan cresquen, en ells creixerà l’escala dels seus problemes, però també creixerà el seu ingeni per a poder saltar les seues barreres. Creixerà la sàtira, creixeran els ninots i, junt a ells, l’amor per un àmbit que no pot faltar a la nostra festa, la falla que plantem al nostre carrer. Necessitem idees noves, necessitem fer que el present aporte una frescor necessària a la nostra idiosincràsia fallera. Les falles infantils, a títol personal, suposen per a mi un eix principal al creixement d’un faller. Un eix que ha d’evolucionar en el dia a dia, superant les barreres i evolucionant per a no quedarse enrere per un simple motiu, i és que estic segur de que els fallers de hui no seran els del passat, igual que tampoc seran els del futur. Els artistes tenen la ma per a canviar el camí d’este tipus de cadafal junt a les comissions. Un camí que han de creuar de la mà per marcar una meta diferent que siga avantguarda i evolució per cremar falles que parlen, falles que continuen en la tradició de envoltar en flames allò roín en la nit de Sant Josep i deixar de costat la bellea muda en els nostres barris. Pensar en el infant que estima la festa és fer que s’involucre en les falles. És fer que comprenga la importància del comés de la falla que es planta siga quina siga la seua mida d´alçària.

Al final, tots hem tingut una infància a les nostres vides i tots voldríem que la festa evolucionara en el present i en el futur, o no?

Alberto Castellanos Gil

Carmen Domenech León

Borriana, 3 d´agost de 2004

Estudiant de Medicina al CEU de Castelló

Reina Fallera Infantil de Borriana 2015

Fallera de la Falla Don Bosco de Borriana

Les falles per a mi són...

Moltes vegades em pregunte per què soc fallera, i la resposta és molt fàcil, perquè no vaig tindre una altra opció, i és que no recorde un divendres sense pa-i-porta, un 15 de març sense “plantà”, un novembre sense manifests, unes nits d’estiu sense fer carrossa, un 19 de març sense ofrena i fins i tot un 20 de març sense començar a pensar en les falles del pròxim any.

Recorde perfectament quan mon pare venia a replegar-nos en eixir del col·legi, i abans d’anar a casa a fer deures, anàvem al taller dels artistes per veure com anava la falla. Estes visites anaven fent-se més seguides a mesura que anaven passant els mesos, fins al punt que el mes de febrer pense que anàvem quasi totes les vesprades.

Estes visites el que han fet és que, entre tantes i tantes coses, jo tinga clar que tot gira al voltant de la falla i que eixe monument és l’essència de la festa. I que les falles són crítica i estan fetes per a cremar-se perquè si no fos així, la festa desapareixeria, ja que de les cendres de la falla ix la falla de l’any següent. Açò tan simple és molt complicat d’entendre per als que no ho coneixen.

Com ja he dit les falles han format part de la meua vida i encara que era menuda, sempre he participat d’una forma activa en la falla, sent fallera, però també plantant falla i creu, fent carrossa, presentant actes com els playbacks, la presentació, ajudant en la volta a les ermites...

Per a mi les falles són el meu dia a dia i per això em resulta molt difícil explicar que són per a mi, ja que estrany és el dia que no parle de falles o no faig alguna cosa relacionada en elles.

L’any 2009, i en tan sols cinc anys vaig ser per primera vegada fallera “de banda” (com deia jo). Encara no era conscient del que de veritat era això i recorde que després de l’exaltació al teatre Payá, vaig dir que no tornaria a ser fallera mai més, perquè vaig estar tot l’acte asseguda al cantó de l’última fila de l’escenari i com que era tan menuda no veia res i em vaig avorrir molt. Però a l’hora de la veritat, sí que vaig repetir i no una vegada, sinó cinc més. L’any 2013 vaig ser Fallera Major Infantil de la meua falla, la falla Don Bosco.

Recorde eixe any molt especial perquè si per a tota xiqueta és especial ser FMI de la falla que l’ha vist créixer, encara ho és més si és un any tan especial i emblemàtic com era el 25 aniversari de la falla.

L’any 2015 els meus pares em van fer una gran pregunta; si m’agradaria presentar-me a Reina Fallera Infantil de Borriana i jo de seguida vaig dir que sí. El 7 de juny va sonar el telèfon i a partir d’ací vaig viure tants actes i experiències i vaig conèixer a tanta gent que tot i que era menuda, recordaré per sempre.

L’any 2018 vaig tindre la sort de ser presidenta infantil de la meua falla. Recorde aquell any també com molt especial, perquè a banda de viure experiències noves eixe any en la meua falla vam plantar la que per a mi, és una de les falles més boniques i més significatives que hem plantat i que pense plantarem; la falla que contava la vida de Don Bosco. Este era un projecte que es portava plantejant des de feia anys, i per fi es va fer realitat. I tal vegada, encara que com he dit abans les meues visites als tallers dels artistes sempre han sigut assídues i sempre hem parlat en ma casa de les escenes i inclús en moltes ocasions hem donat idees, esta falla crec que és de la que més a prop he seguit el procés i en conseqüència, la que més significat te per a mi.

Un dia que espere en molta il·lusió des de ja fa uns anys és el 14 de març. Eixa nit mon pare i alguns fallers de Borriana, tenen el costum d’anarse’n a València per a viure la plantà. Sempre m’ha agradat el procés de creació d’una falla, i poder parlar en els artistes i que ells mateixos ens expliquen el monument quasi acabat és probablement una de les coses que més m’ha impactat sempre. A més a més una de les persones que ve en nosaltres és Pepet, que és un referent en València i l’únic artista borrianenc que a més de plantar allí moltes falles inclús en la categoria d’especial, ha plantat dues vegades a la plaça de l’Ajuntament.

I així seguisc, participant en tot el que puc dins de la falla i també fora d’ella. M’agrada molt visitar ciutats i falles veïnes per a conèixer unes altres formes de viure esta festa, perquè “no coneix les falles qui sols la seua falla coneix”. Em sent molt orgullosa i agraïda d’haver viscut des de xicoteta esta festa i de continuar formant part d’ella.

Carmen Domenech León

Jaume Bertomeu Catalán

Dénia, 19 de Desembre de 1968

Empresari Jardineria

Faller i President de la Falla Centro

President de la Junta Local Fallera de Dénia 2011-2015

Faller Exemplar de Dénia 2018

Actual President de la Junta Local Fallera de Dénia

Les falles infantils, la nostra cantera

Les falles infantils van començar quan es va veure l’auge que estava tenint entre els xiquets i xiquetes el món de les falles i es decideix començar a plantar falletes infantils així con nomenar també presidents i falleres majors infantils.

Durant aquests anys, les falletes estaven confeccionades pels mateixos membres de les comissions encara que comptaven sempre amb l’assessorament de artistes reconeguts, fallers i falleres hàbils en l’ús de la fusta i pintures que persuadien a dues o tres persones més per a acabar confeccionant autèntiques obres d’artesania.

Ací a Dénia es feien en les naus de la indústria joguetera, motor econòmic de la ciutat en aquella època, on es servien de materials com ninots, vestits o joguines, que al costat de diferents complements donaven forma al acabat final.

Més endavant, les falles grans ja començaven a fer-les artistes professionals, mentre que les infantils encara eren tasca del fallers i falleres de la comissió amb la inestimable ajuda dels abans nomenats artistes, que facilitaven algun motle que trobaven pel taller.

En aquell temps, se li donava poca importància a la falla infantil per part de les comissions, fet que va fer que donaren un pas endavant artistes locals provinents del disseny i confecció de carrosses que les falles construeixen per a les festes locals de la Santíssima Sang pel mes de juliol, es llançaren definitivament a fer falles infantils.

Més endavant i amb l’apertura del món faller a altres poblacions, es va començar a contractar a artistes emergents que començaven a fer els seus primers pinitos en les falles infantils, cantera sempre, abans de consagrar-se com a artistes grans.

Moltes vegades tant la contractació dels artistes com el pressupost del que disposaven, quedava en mans dels pares i mares del càrrecs infantils , fet que portava a la disparitat entre families ja que moltes d’elles no podien assumir la inversió de capital en les falletes.

Arribats als anys 80, la Junta Local Fallera de Dénia, decideix crear un taller de modelatge faller baix la direcció d’aquests primers artistes locals. Ells van ser els que van dur endavant aquesta magnífica iniciativa, tant es així que va donar els seus fruits amb jóvens artistes que a dia de hui continuen en l’art de construcció de falles, com son José Serra, un dels fundadors del taller de Palacio i Serra ó Enric Ginestar, constructor de falles infantils i que ja ha guanyat en dues ocasions el premi a Millor Ninot Indultat en secció especial infantil de València.

A partir dels 90, Dénia va començar a rebre primeres espases per a la confecció de les falles de la ciutat, plantant falletes que el any anterior havien sigut plantades al Cap i Casal, com ve succeint en els últims anys. Artistes com Paco López, Bernardo Estela, Alfredo Villalba ó Joan Canet. Per a aquestes falles, comptarem amb els artistes José Gallego, Grego Acebedo, Bernardo Estela i Manolo Rubio en secció especial. Es per aquest motiu, que diu la llegenda que la mateixa falleta en Dénia sempre es pagarà més cara que a qualsevol altra població de la Comunitat Valenciana.

No hem d’oblidar el que la falla infantil suposa per als xiquets i xiquetes de les comissions, i en ocasions no valorem la mesura de les seues necessitats. Ells i elles s’han de veure reflectits en la seua falleta, i per damunt de tot, hem d’educar-los i ensenyar-los a valorar-ho com a seu, com a propi.

Es planta per veure a la xicalla al voltant d´ella, assenyalant-hi el seu ninot favorit ó imaginant històries sobre la seua temàtica. Arrimeu-se i observareu com deixen volar la seua imaginació.

Hem de fer-los partícips de la plantà, que vegen que d´un muntó de caixes va naixent i creixent eixa falla que després admiraran. Perquè no devem d´oblidar mai que eixos xiquets i xiquetes de avui seran els fallers i falleres del demà, i els que continuaran divulgant les nostres arrels, les nostres tradicions, la nostra cultura i la nostra llengua.

Jaume Bertomeu Catalán

Bibliografia

Revista El Pla Digital. www.burriana.es/menu/2-uncategorised/4398-el-pla

Pàgina web Cendra Digital. www.cendradigital.com

Arxiu fotogràfic històric de Salvador Nadal Palomero.

Llibret Falla Plaça Chicharro 2010.

Libret Falla Barri València 2019, 90 aniversari.

Llibret Falla Barri València 2022.

Llibre 75 anys de Junta Local Fallera de Borriana 1943-2018.

Llibret Falla Societat Club 53 2008.

Llibre Tomo II. Burriana en sus fallas. Julián Arribas Perez.

Llibre Tomo I. Burriana en sus fallas. Jose Aymerich Tormo.

Llibre Fallas Infantiles, juego y tradición. Joan Castelló Lli, Manuel Sanchís Ambrós i Hernán Mir Serrano.

Llibre El turista fallero. 1942-2021. Ed.Bayarri.

Pàgina del Facebook “Història gràfica de les falles de Borriana”.

Museu Faller de Borriana.

www.distritofallas.com “Las Fallas Infantiles: su origen”.

www.lovevalencia.com

www.lasprovincias.es

www.levante-emv.com

www.elperiodicomediterraneo.com

www.elperiodic.com

www.laplanaaldia.com

I a tota aqueixa gent que tots els anys els donem el conyàs amb mil preguntes i dubtes, mil gràcies per l´ajuda i per la paciéncia.

Publicitats

VINOS, CAVAS Y ESPIRITUOSOS

C/ Siervas de Jesús, 7 12530 Burriana (Castellón)

Tlf: 964 571 573

www.dispasa.com

josemaria@dispasa.com Tlf. 696 458 231

www.sanmiguelarquitectura.com sanmiguel@ctac.es

@sanmiguelarquitectura

“Decoración de Eventos”

Administración de Loterías nº2

Carrer Jardí nº 1

Burriana (Cs)

TLF: 964512747

FAX: 964518152

MAKASA

CRTA. DE NULES 83, 12530 BURRIANA

BAR-CAFETERÍA-PEPE EL CHINO

Ronda Panderola, 1

12530 Burriana

EUROBAZAR 7

Avgda. de Nules, 23 12530 Borriana

EUROBAZAR 7

C/ Mosen Elias Roca, 1

Port de Borriana

12530

Carrer Pintor Ribalta, 2 (Cantó al Raval)

12530 Borriana (Castelló)

Telèfon: 964 51 23 31