Llibret 2024 de l'Associació Cultural Falla Barri València de Burriana.

Explicació de nostra portada per l´autor

Romanç de la nit i els flames.

Una flama s'eleva cap al cel buscant al seu amant, la nit, a la qual només pot veure una vegada a l'any: la nit de la cremà. La nit anhelada en la qual els seus esperits es retroben. Els nervis, l'alegria i, prompte, la nostàlgia s'obrin pas i convertixen en un moment únic. En un instant que s'esvaïx tan prompte com les cendres emprenen el seu vol. Tot un any esperant a penes un moment. Un xicotet instant. Álex López Sánchez (ALX LPZ), artista de Sant Vicent del Raspeig (Alacant), llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, actualment té 29 anys. Prèviament Álex va començar a col·laborar en el taller de fogueres de Fran Santonja.

Ha guanyat tres vegades el concurs del cartell anunciador de la festa de Fogueres de Sant Vicent del Raspeig (2013,2015 i 2016), el cartell anunciador de la Setmana Santa d'Alacant (2018) i una il·lustració en la categoria de l'Eliminació de la Violència de Gènere per a la Llibreta Commemorativa del X Aniversari de Polítiques per a la Igualtat de Gènere realitzada per la Universitat d'Alacant (2017).

Va debutar plantant fogueres infantils de la mà de la Foguera Carrer Major l'any 2018 aconseguint un 3er premi.

En 2019 aconseguix el 2n premi i el premi al millor ninot de l'exposició i dissenya la foguera oficial de la seua localitat natal.

En 2022 aconseguix el 2n premi per a la foguera infantil de Carrer Major i debuta a Alacant, replegant un 3er premi de 2a categoria per a la Foguera Don Bosco.

En 2023 planta per primera vegada a València aconseguint un 2n i un 4t premi en secció 13a per a les falles Mercat de Ruzafa i Nador-Miraculosa, respectivament, i un 2n premi i un 3r d'Enginy i Gracia per a la Falla Albereda-França en secció 4a.

En les fogueres d'Alacant d'eixe mateix any aconseguix un 2n premi en categoria 4a per a la Foguera Sant Blai i un 1r premi així com el premi al millor ninot de 2a categoria per a la Foguera Don Bosco. També aconseguix el 1r premi de les Fogueres de Sant Vicent del Raspeig de la mà de la seua comissió, Foguera Carrer Major.

Al juny de 2024 debutarà en la categoria especial de les Fogueres de Sant Joan d'Alacant en la demarcació de Foguerer-Carolines.

Aquest l libret ha p ar t icip at en l a convo c atòr i a dels Premis de l a G enera lit at Va lenci ana p er l a promo ció de l’ús del va lenci à 2024

R e d acció: C arlos Ventura E stel lés Por t ad a: A lex L óp e z Maquet ació: L ol a Vicent Vare a Fotog raf ies: Os c ar Per is Impr imix: OPG Dip òsit L ega l: CS 125-2019 Dif ussió Dig it a l: w w w.issu.com/fa l l ab ar r iva lènci a

ÍNDEX

Pag. 4

A

comi ad ament Fa l leres Maj ors 2023 Pag . 4

S

a lut ació Padr ins i Presidents Pag . 6

C

omissió

Pag . 8

Falla Barri València

C

or ts d’ Honor

Pag . 10

F

a l leres Maj ors

Pag . 18

M

onuments

Pag . 24

Falla Barri València

ÍNDEX

A

Pag. 5

ger manaments

Pag .27

A

c t iv it at Fa l lera 2023 Pag . 29

T

reb a l l Monog ràf ic

G8

Pag . 40

P

ublicit ats

Pag . 163

Pag. 6

ACOMIADAMENT Fallera Major Infantil 2023

Fallera Major Infantil 2023 - BLANCA GARCÍA SERRANO

PER SEMPRE 2023 Blanca García Serrano s’acomida com a Fallera Major Infantil de l’any 2023

Garboners i garboneres, pareix que siga l’altre dia quan, des d’aquestes mateixes línies, em dirigia a tos vosaltres com a Fallera Major Infantil de la nostra falla i ja ha passat un any. Un any ple de records, sentiments i emocions difícils d’oblidar.

Ara és el moment d’acomiadar-me de tots vosaltres i donar-vos les gràcies per fer realitat el meu somni.

Em sent una xiqueta molt afortunada per haver compartit aquest gran any, amb la meua cort d’honor, formada per set meravelloses xiquetes: Alba, Irene, Elsa, Jennifer, María R., Ainhoa, Maria O., que junt amb la nostra presi infantil Sofia, hem viscut milers d’experiències, grans moments i hem fet una gran pinya.

Aquest any ha sigut tan especial, gràcies a Lola, la meua Fallera Major. Juntes hem viscut un somni i hem compartit molts bons moments. Gràcies per estar sempre al meu costat i cuidar-me tant.

Mai t’oblidaré. Et vull molt.

I per acabar, m’agradaria donar les gràcies als meus pares, la meua germana i la meua família que han estat sempre al meu costat i m’han acompanyat en tot moment durant aquest any.

També vull agrair a la teua cort d’honor, a totes les jòvens que t’han acompanyat i sempre m’han tractat com una reina.

Sempre portaré la meua falla, el Garbó, dins el cor, juntament amb tota la gent que ha participat en el meu somni.

No puc oblidar-me del meu presi Marc, que més que un president, és un gran amic i millor persona. Gràcies per estar sempre ahí, per la teua estima i per la gran amistat que ens unix.

Gràcies GARBÓ.

Un bes i fins sempre.

Falla Barri València

Falla Barri València

ACOMIADAMENT Fallera Major 2023

Pag. 7

Fallera Major 2023 - LOLA VICENT VAREA

SOMNI COMPLIT Lola Vicent Varea s’acomida com a Fallera Major de l’any 2023 Benvolgut Barri València, benvolgut Garbó. Em sent immensament agraïda d’haver pogut compartir amb vosaltres un any màgic. Un any en el qual he sigut completament feliç, podent portar orgullosa la banda de Fallera Major de la nostra falla.

Ara és moment d’acomiadar-me i agrair a tota aquesta comissió per la qual m’he sentit recolzada i estimada en aquest any tan important per a mi.

Què seria jo sense la meua grandíssima Cort d’Honor, la que ha sigut el meu dia a dia. En totes i cadascuna d’elles he trobat un suport, una amiga. Les tretze juntes hem viscut un any intens, bonic, difícil a vegades, però inoblidable per a totes. Gràcies, les meues dotze reines.

El meu President, el meu amic, Marc, sobren les paraules amb tu, però vull fer saber que tu eres el millor regal que m’ha donat aquesta falla, el que sempre està, el que pensa en tots i el que creu en mi. Gràcies per tot Marc.

La meua xiqueta, la que ha omplit de somriures cada moment, la que sempre ha estat al meu costat i la que s’ha convertit en família. La meua Blanquita, una Fallera Major Infantil excepcional, ella, junt a la seua Cort d´Honor Infantil i la seua magnífica Presidenta Infantil han format un gran equip, del qual em sent molt orgullosa i feliç d’haver pogut compartir-lo amb elles.

El 2023 m’ha regalat moltes coses bones, l’amor i afecte que m’ha transmés tota la comissió ha sigut increïble, els moments d’estar junts en premis, dinars, cavalcades... no canviaria ni un sols segon de tot el viscut junts. La tensió, les abraçades, les llàgrimes i el treball, fan que siguem, com jo sempre dic, els millors! I es que som la millor comissió.

moments, per a mi han sigut el més valiós que podia donar-me.

Gràcies als meus germans, Jorge i Vicent que encara que el fallerío no siga la seua passió, han sabut donar-me el seu suport aquest any tan important per a mi.

Gràcies a tots que han fet possible que fera realitat un somni inimaginable i superar-lo.

Abans de dir adeu, no volia oblidarme de la meua mare, la que ha fet que tot siga possible, el seu suport i acompanyament fins i tot en els pitjors

Gràcies Garbó i fins sempre.

SALUDA

Pag. 8

Padrins 2024

Falla Barri València

BENI CIFUENTES NEBOT i PEPA CIFUENTES CHABRERA

PADRINS DE LA FALLA BARRI VALÈNCIA PER A L’EXERCICI 2024 “Som de la Falla el Garbó si senyor, que es la millor de la població, som de la Falla el Garbó si senyor, que de Burriana es la millor…”

Eixa cançó ressonava fa 30 anys pels carrers del Barri València. Els mateixos 30 anys que fa que es va encetar la tradició per la qual estam ací nosaltres, els padrins de la Falla el Garbó.

Fa 30 anys la figura dels primers padrins de la falla, Fina i Vicent, fallers de pro, dels de sang, dels que per a ells la falla era més que una festa, perquè era un sentiment i una forma de vida.

Per això nosaltres en el 30 aniversari d’aquesta fita, volen honrar a aquells que ho van fer possible i a aquells que han continuat la tradició.

I ho fem amb molta humilitat però amb el goig de tindre el cor ple d’alegria i de records, de tindre el cor faller gràcies a aquells que ja no estan però que tant ens van ensenyar.

Que millor manera de fer-ho, de manifestar el voler i l’agraïment que ser la neta i el gendre de la primera padrina.

Nosaltres som els que tenim enguany l’honor de continuar la tradició que ella, que tant estimava a la seua falla, va començar…que pagada estaria.

Gràcies a tots els padrins. Que continue la tradició.

Va per tu Fina!

Visca el Garbó!

SALUDA

Falla Barri València

Presidents 2024

Pag. 9

MARC MARTÍ RODRÍGUEZ i BLANCA GARCÍA SERRANO

PRESIDENT i PRESIDENTA INFANTIL 2024 Aquest exercici complim 95 anys i tenim el gran privilegi de ser els Presidents d’aquesta comissió tant fallera, participativa i lluitadora. El 2024 volem que tothom el recordem com un any ple de grans vivències, nosaltres com a Presidents anem a fer tot lo possible per a que així ho siga.

Enguany tenim unes Falleres Majors de Luxe, Jennifer i Vera, que son un exemple de saber estar, elegància i simpatia; vos desitgem que siguen unes Falles inoblidables i que junt a les vostres Corts d’Honor gaudiu de tots els actes que vos queden per viure.

També volem dirigir-nos a eixa magnifica comissió a la que representem, garboners i garboneres fem que les Falles del 2024 siguen especials i increïbles, el esforç i el treball de tot el any ara donarà els seus fruits en forma de comboi i germanor.

Al nostre volgut barri, no dubteu en apropar-se al Casal a viure aquestes Falles junt a nosaltres, ja que sense tots els nostres col·laboradors, abonats i simpatitzants tot açò no seria possible, vosaltres feu que el Garbó cada any siga mes gran i que mai deixe de ser eixa falla involucrada a les seues arrels i tradicions.

95 anys donen per a molt i enguany no va a ser menys, volem animar a tota Borriana que vinga al Barri València a veure els nostres monuments que estem segurs que no deixaran indiferents a ningú, estem molt agraïts als nostres artistes ja que fan un treball exquisit i

que tenim ganes de que tots admireu al carrer, dos monuments en els que competirem a la secció especial i esperem que ens donen moltes alegries.

Garboners, fallers, veïns i amics us esperem a tots al Barri València, ixcau al carrer i gaudiu de les Falles del 2024 al màxim!

El Garbó es la vostra Casa!

Pag. 10 President Honorífic: Tomás Ramos Ros President: Marc Martí Rodríguez Vicepresident 1r: Carlos Ventura Estellés Vicepresidenta 2ª: Ana Torner Ucher Vicepresident 3r: Beni Cifuentes Nebot

COMISSIÓ 2024

Delegats Taller i Casal : Antonio Torres Caro, Domingo Rubio Esteban, Francisco Verdegal Ferrer, Nilamon Mateo Vergara, Toni Franch De Dios, Gabriel Barrios Rodríguez i Salvador Nadal Palomero Delegades Loteria: Adriana Cifuentes Chabrera i MªJosé Chabrera Mesado Delegades Llibret: Mercé Ros Sanjuán i Lola Vicent Varea

Vicepresident 4t: Alejandro Ramos Giménez

Delegats Gastronomics: Roberto Garcia Godos i Moncho Francisco Montoliu

Secretaria: Estela Mateo Marco

Delegada D’ Infantils: MªDolores Marco Rodiel

Tesorera: Nuria Enguidanos Franch

Delegades Parxís: Rebeca Torres Gómez i Yolanda Marmaneu González

Delegat Carrosses i Creus: Joaquín Torner Ucher

Falla Barri València Delegades Comparses: Maido Ramos Romero, Sandra Ortiz Ninot i Susana Iserte Mor Delegats Organització: Marc Garcia Monsonis, Pablo Jimenez Martinez i Paloma Agustí Castilla Delegat Monuments: Sergio Fandos Najera Delegats Cremà: Vicent Isach Panís i Quino Agustí Rovira Delegada de Protocol: Mª Mercedes Balaguer Garcia Delegats Exaltació: Fani Verdegal González i Francis Orenga Herrera Delegat Guardons: Laureano Sanchidrian Sansebastián

Delegats Truc: Fausto Feliu Domingo i Jose Llorens Arenós

Vocals: Aida Feliu Torner, Alba Redón Ortiz, Alejandro J. Marín Llorach, Alvaro Escrig Cuellar, Amparo Castillo Martinez, Andrea Francisco Mateo, Andrea Torner Capella, Antonio Angulo Barrionuevo, Arianna Fornet Gil, Beatriz Castilla Fernandez, Carla Almela Queral, Cristina Alamilla Martinez, Cristina Crivat, David Sierra Fandos, Edu Palau Ballester, Elena Del Cuerpo Santagueda, Elena Miralles Perez, Encarna Sanjuan Montoliu, Eva Torres Palau, Gloria Tornador Moreno, Irene Isach Balaguer, Isabel Isach Balaguer, Javier Capella Claramonte, Javier Ribera Casinos, Jesus Peris Herrera, Joaquin Agustí Castilla, Juan Oriola Martinez, Juanma Ros Cherta, Lorena Piles Doñate, Lourdes Izquierdo Gila, Lucia Redón Ortiz, Mª Carmen Rodríguez Martínez, Mª Pilar Capella Beltràn, Manuel Oliver Plà, Monica Pérez Tomas, Noelia Serrano Peset, Raquel Domingo Climent, Raul Sanchidrian Rodríguez, Rosa Mª Martinez Sanchez,, Sara Garcia Serrano, Tamara Sancho Peiró, Tere Palmer Llombart, Toñi Hernandez Garcia, Vera Mesado Vicente, Vicenta Gonzalez Vilar, Ximo Redón Benajes, Irene del Cuerpo Santàgueda, Carmina Varea Ballester, Barbara Garcia Garcia, Mª Nieves Garcia Sanmartín, Fernan Fornet Medina, Silvia Gil Arnandis, Alejandra Vergara Artero, Anna Vicent Traver, Soraya Bellido Lopez, Marta Garcia Pastor, Guillem Marco Comes, Raul Polvoreda Benitez, Xavier Bou Beltran, Fernando Naya Català, Antonio David Rosado Parra, Victor Rosado Parra, Berta Sanz Borja, Fran Cifuentes Nebot, Ana Ioana Bob, Roberto Rosell Sotomayor, MªJosefa Sotomayor Garcia, Antonio Manuel Rosell Hernandez, Pepa Cifuentes Chabrera, David Gonzalez Burdeus, Toni Barrionuevo Valencia, Eugenio Romero Diaz, Montserrat Sanchez Sanchez, Nestor Guinot Tirado, Sara Gonzalez Burdeus, Maria Gonzalez Burdeus, Irene Nicolas Seglar, Miguel Doñate Segarra, Ingrid Bellés Madueño, Claudia Adsuara Porcar, Marga Trujillo Moreno, Pedro Alberto Olmedo Querencias, Ana Palmer Vivas, David Ventura Chordà, Marta Martinez Dominguez, Cesar Claramonte Peón, Sofia Romero Garcia, Nera Arnal Capella, Afrika Ventura Villanueva, Olatz Gomez Bartolomé, Vega Lopez Gil, Adriana Serrano Peris, Sonia Salguero Moreno, Andrea Martinez Martinez, Mercedes Lluch Mallech, Ana Meseguer Esbrí, Sara Núñez Cerrillo, Eva Usó Chacón, Angela Sanz Musoles, AlvaroMelià Fuentes, Silvia Campos Galindo, Rosa Gomez Crespo, Oscar Herrero Agut, elena Mingarro Martinez, Silvia Fornet Gil, Diego Enguidanos Franch, Paula Marmaneu Gonzalez, Sergio Martinez Fernandez, Ana Cifuentes Nebot, Marina Artero Egea, Amanda Vicente Rius, Victor Mesado Aymerich, Susana Sandonis Cardona, Mariola Queral Orts, Fran Torrent Garcia.

Falla Barri València

COMISSIÓ I N FA N T I L 2 0 2 4

Pag. 11

Presidenta: Blanca Garcia Serrano Vocals: Sofia Francisco Mateo, Àfrica Marín Piles, Asier Marín Piles, Marta Capella Hernández, Laia Orenga Verdegal, Maria Ribera Miralles, Balma Ribera Miralles, Marina Nicolau Ramos, Mateo Nicolau Ramos, Ana Sanchidrian Varas, Elsa Sancidrian Varas, Alejandro Mateo Perez,, Ana Lozano Marmaneu, Martina Lozano Marmaneu, Pau Lozano Marmaneu, Maria Oliver Iserte, Alba Oliver Iserte, Lara Fandos del Cuerpo, Miguel Fandos del Cuerpo, Balma romero Garcia, Irene Llorens Enguidanos, Ainhoa Cifuentes Sanz, Jordi Cifuentes Sanz, Jennifer Rosell Bob, Angelina Rosell Bob, David Ventura Sorokin, Aleia Escrig Sancho, Alejandro Olmedo Trujillo, Sergi Martinez Cifuentes, Victor Mesado Vicente, Ainhoa Garayalde Aymerich, Helena Crespo Sandonis, Blanca Albert Fernandez, Lucia Vicent Garrido, Alejandra Alfaro Ventura i Maria Vivo Asensio.

Pag. 12

C O RT D ’ H O N O R I N FA N T I L 2 0 2 4

Falla Barri València

Balma Ribera Miralles

Irene Llorens Enguídanos

Falla Barri València

C O RT D ’ H O N O R I N FA N T I L 2 0 2 4

Marina Nicolau Ramos

Alba Oliver Iserte

Pag. 13

Pag. 14

C O RT D ’ H O N O R I N FA N T I L 2 0 2 4

Falla Barri València

Alejandro Olmedo Trujillo

Pau Lozano Marmaneu

Angelina Rosell Bob

Falla Barri València

C O RT D ’ H O N O R 2024

Pag. 15

Adriana Cifuentes Chabrera

Isabel Isach Balaguer

Sofía Romero García

Pag. 16

C O RT D ’ H O N O R 2024

Falla Barri València

Carla Almela Queral

Andrea Francisco Mateo

Falla Barri València

C O RT D ’ H O N O R 2024

Pag. 17

Alejandra Vergara Artero

Bárbara García García

Pag. 18

C O RT D ’ H O N O R 2024

Falla Barri València

Sara García Serrano

Arianna Fornet Gil

Pag. 20

FA L L E R A M A J O R I N FA N T I L 2 0 2 4

Falla Barri València

Falla Barri València

SALUDA

FA L L E R A M A J O R I N FA N T I L Fallera Major Infantil 2024 - JENNIFER ROSELL BOB

Hola, Garboners i Garboneres...

Soc Jennifer, vostra Fallera Major Infantil per a les falles d’enguany, tinc nou anys i estic fent 4t de primària al col·legi Salesians de Borriana. M’encanta la gimnàstica rítmica i també ballar. Amb sols un anyet ja em varen vestir de fallera per primera vegada, i des d’eixe moment les falles m’encanten, tota la seua vestimenta, la música de les xarangues, els focs artificials, tot de les falles.

L’any passat va ser el meu primer any com a fallereta, i gràcies a això he conegut a gent meravellosa. Quan els meus pares em varen dir el passat abril, que anava a ser la Fallera Major Infantil, em van fer la xiqueta més feliç del món sencer.

Tinc una Cort d’Honor formada per cinc xiquetes i dos xiquets, que es diuen: Angelina (que és la meua germaneta), Balma, Marina, Alba, Irene i Alejandro i Pau. Soc enormement feliç de tindre´ls junt amb mi i tots fem un gran equip, són meravellosos i meravelloses.

Blanca, eres afectuosa a més no poder i molt simpàtica, la millor Presidenta Infantil que una fallera poguera tindre, t’estime molt.

Vera, estic molt feliç de què sigues la Fallera Major amb mi, t’estime moltíssim i que sàpigues que des de ja eres una persona molt important en la meua vida. Tu amb la teua Cort d’Honor i jo amb la meua, ho passarem genial.

Marc, ara vaig a parlar de tu, eres també com Blanca, el millor President que una Fallera Major Infantil pot tindre, sempre tan atent, afectuós i pendent de què tot isca genial.

Podria parlar de moltíssima més gent, gent meravellosa, preparats per a ajudar al que siga, des del primer a l´últim, sou gent fonamental.

Però no podia oblidar-me de Maria Dolores, la nostra Delegada d’Infantils que la vull moltíssim, som els seus xiquets.

Ser Fallera Major Infantil, és tot un somni que ja és una gran realitat i tot gràcies als meus pares, avis, la meua germaneta i tots els que formen part de la comissió de la Falla Barri València, amb el desig de què quan març aplegue, siguen uns dies que no oblidem mai, tots junts ho passarem d´allò més bé.

Enguany és el meu any com a FMI i vull que ho gaudim i així serà.

Jennifer Rosell Bob

Pag. 21

Pag. 22

FA L L E R A M A J O R 2024

Falla Barri València

SALUDA

Falla Barri València

Pag. 23

FA L L E R A M A J O R Fallera Major 2024 - VERA MESADO VICENTE

Benvolguts fallers i falleres. És amb una immensa alegria i honor que vos parle a tots vosaltres com a la vostra Fallera Major. És un privilegi i un somni representar aquesta meravellosa comissió i ser part d'aquesta festa tan estimada.

Molts ja sabreu que jo no soc massa d’açò, però en el fons no sabeu l’emocionada que estic per saber tot el que m’espera. Les falles passades vaig remugar molt però en quant van acabar em vaig adonar que m’encanta que formen part de la meua vida i que m’aporten massa coses bones, és per això que vaig prendre la decisió d'acabar pel més alt, ser la Faller Major d’aquesta falla, amb la gent que estime. Vull expressar la meua gratitud per la confiança depositada en mi per a representar-vos en aquest any tan especial.

Estic emocionada per viure i compartir moments inoblidables amb cadascun de vosaltres, fent que les nostres tradicions i la nostra cultura brillen amb més força que mai. Compartir aquesta festa amb vosaltres és un orgull, però no puc no mencionar a la meua fallereta, estimada Jennifer és un privilegi compartir l’experiència amb una xiqueta tant dolceta i bonica com tu. La teua presència ens il·lumina a tots, eres un clar exemple de com la il·lusió i l’alegria ens uneixen i engrandeixen la festa. Juntes, amb les nostres magnífiques corts i presidents, construirem moments únics i plens d'alegria, mantenint viva la flama de la nostra festa i fent que la nostra falla siga un referent de germanor i diversió per a tots.

Vull mencionar a les nou jóvens que m’acompanyaran, xiques sou molt especials per a mi, done gràcies a la falla per juntar i fer-nos amigues, i a vosaltres pel suport constant i per la vostra entrega.

Puc estar orgullosa de compartir l’experiència amb cadascuna de vosaltres i veure com la vostra elegància i amor per les falles enriqueixen cada un dels moments.

President, aprofite el moment per a donar-te les gràcies, la teua dedicació, sacrifici i treball incansable són pilars que sostenen l’essència de la nostra falla. Et vull recordar l’important que eres, ens fas brillar amb el teu lideratge, el teu suport i la teua confiança, Marc ara ja puc dir que eres més que un president, eres un amic.

Moltes gràcies per la vostra entrega i suport. Estic segura que serà un any ple d'emocions i moments màgics. Compteu sempre amb el meu compromís i dedicació per a fer de la nostra falla un lloc especial. Açò acaba de començar i sols tinc ganes que siga per sempre.

Una abraçada molt gran família.

Vera Mesado Vicente

Pag. 24

E N T R E V I S TA FA L L E R E S M A J O R S

Falla Barri València

Entrevista a les nostres Falleres Majors Jennifer i Vera en una vesprada calorosa d’un estrany mes de gener que ja apunta a finalitzar, i ja amb vista a la festa patronal de la ciutat, Sant Blai, els temps passa, i les falles cada volta estan més a prop i l’activitat fallera comença a marxar amb molta efusivitat...

Quin és el primer record que teniu del món de les Falles?

V: Recorde molt bé tindre uns cinc anys i poder eixir a l’ofrena amb una de les meues millors amigues de sempre, tinc imatges del moment i em fa molta gràcia poder veure lo menudes que érem i el que hem passat juntes.

J: Quan em vaig vestir per primera vegada a l’ofrena que tenia 1 anyet.

Que significa la paraula Garbó per a vosaltres?

V: Per a mi el Garbó és casa, família, festa i sobretot il·lusió per les falles.

J: Una gran família fallera.

Que creus que diferencia a la Falla Barri València de les altres?

V: Que dona igual en qui estigues passant el moment, i dona igual el tipus de moment, som com una família i tot és millor junts.

J: És una falla molt treballadora i participa en tot.

Què representa per a vosaltres ser Fallera Major?

V: Jo em sent molt afortunada de poder formar part d’aquesta comissió, és un orgull representar el que significa per a mi la nostra falla. Estic molt agraïda perquè tingueu tanta confiança en mi, em pareix un càrrec important. I soc molt afortunada de poder dir que aquest any el completem Jennifer i jo.

J: És un somni que tinc des de molt xicoteta i ara s’ha complit.

Com estan vivint les vostres famílies aquest any faller?

V: A l’inici en ma casa no estàvem massa convençuts, però cada dia estem més ficats dins de les falles i d’aquest món tan bonic.

J: Molt feliços i amb molta il·lusió junts a mi.

Seria molt difícil que escollireu un acte que encara està per vindre?

V: Jo diria que el moment que més espere és la plantà el 15 de març, és el que marca l’inici dels dies més emocionants de l’any faller.

J: Les falles i les carrosses.

Creus que les Falles són més que una festa?

Falla Barri València

E N T R E V I S TA FA L L E R E S M A J O R S

Pag. 25

V: Pense que si, per a mi les falles són una manera de viure, són emocions fortes, alegria, il·lusió i sobretot nova gent que formarà part de la teua vida per sempre.

J: Si, per a mi sempre han significat una passió que fa que hem senta com a casa quan estic al casal, nervis quan hi ha actes i sobretot emoció, per tot això pense que és molt més que una festa.

Un desig per a aquestes Falles?

V: Que siguen igual d’úniques com sempre, que ens abracem més fort que mai i que tots gaudim de la millor festivitat que tenim a la nostra terra.

J: Passar-ho molt bé amb tota la cort, els comissionats i amb la meua família.

Quin record vols que tinga la teua Falla en aquest any que eres tu la Fallera Major?

V: Espere que quan pensen en el 2024 recorden alegria i amistat, que vegen cada moment viscut amb la mateixa esplendor que el puc arribar a veure jo.

J: Amb moltes somriures.

Què em podeu dir de les vostres corts d’honor? I de la vostra comissió?

V: De moment, puc dir que considere a la meua cort com a germanes, sent que formen part de la meua vida a un nivell molt alt, espere que la nostra amistat siga per sempre. Igual que a elles, Marc és un pilar molt important per a mi, és com un germà major, sempre està per a tot el que necessite i jo espere estar sempre per a ell. La comissió és un pilar fonamental a la falla i crec que no hi podríem tindre cap millor, són companys de camí, treballadors, simpàtics i sobretot “comboiadors”.

J: Estic molt contenta de tindre una cort tan meravellosa amb uns xiquets i xiquetes amb molta il·lusió i una gran comissió que m’ajuda i m’anima molt.

Vera, Jennifer que els diríeu als vostres comissionats abans de començar la setmana de falles?

V: Sols dir que tinc una emoció gegant i moltes ganes de passar la millor setmana de l’any amb tots ells.

J: Que la gaudiu al màxim tant com jo la disfrutaré.

Molt bones falles a les dues, gaudiu al màxim que el bo, sempre passa massa ràpid. Nodriu un dels millors anys de la vostra vida.

MONUMENTS

Pag. 26

Falla Barri València

Crític i Artista: LA COMISSIÓ

EL SENTIT DE...

L'ull és l'òrgan visual encarregat de percebre i transformar l'energia lumínica existent al nostre voltant en senyals elèctrics que envia al cervell perquè les recomponga formant així les imatges del que estem veient.

Per a enfocar aquelles coses que veiem en el món exterior i captar tots els seus detalls, l'ull es val d'una estructura de lents, eixe sistema de lents, refracten la llum permetent que els punts lluminosos dels objectes existents en el món exterior, formen punts de llum.

El color és la impressió produïda per un to de llum en els òrgans visuals, o més específicament, en una percepció visual que es genera en el cervell.

Per a observar el color ha d'haverhi llum, quan la llum es reflecteix els colors reboten de l'objecte. La visió és el sentit de la percepció que consisteix en l'habilitat de detectar la llum i d'interpretar-la.

Gràcies als nostres ulls, podem veure el bell que és el món, podem veure

tal qual la vida com és, en tota la seua esplendor, colorit i varietat. Els colors, la llum, les seues ombres, el cromatisme vital, la llum del fosc i la infinitat de blancs.

Falla Barri València

MONUMENTS

Pag. 27

Crític i Artista: CARLOS LÓPEZ MARTÍNEZ

CONTA’M UN CONTE El contacontes ens pot contar anècdotes, relats, llegendes, mites, contes i rondalles. La figura del contacontes, pertany a un personatge ancestral que es perd en la nit dels temps, una nit molt fosca que només il·luminaven la lluna, bé les estreles quan el cel no estava cobert pels núvols, bé la foguera, anara a la intempèrie o sota teulada. Qui no faltava mai a la reunió, era el públic, compost sempre per majors i també xicotets: meravellats, bocabadats, estupefactes, assistien sense interrompre i al final demanaven més, una continuació que l'orador prometia per a una pròxima vetlada, com a molt segles després faria Scheherezade, elevant amb la seua astúcia la categoria del contacontes, fins a l'extrem de convertir-lo en algú prou important com per a encadenar mil i una nits que conclourien en l'absolució d'una sentència de mort.

Bé pel contacontes!.

Conta'm un conte i veuràs que content, si em contes un conte que siga cert, per explicar-me mentides em vas deixar boca oberta, i el més graciós de tot, que els continues comptant, amb el públic aplaudint com si no passarà res.

Pag. 28

MONUMENTS

Falla Barri València

Escena 1. "El Petit Príncep" El Petit Príncep és una narració curta de l'escriptor francés Antoine de Saint-Exupéry. La història se centra en un xicotet príncep que realitza una travessia per l'univers. En aquest viatge descobreix l'estranya forma en què els adults veuen la vida i comprén el valor de l'amor i l'amistat, ací traslladada a un punt de vista diferent, on ell conta metàfores sobre la vida i l'actualitat.

Escena 3. "Donde dije, digo, digo Diego" El polític que no para de parlar, és més, no calla ni baix de l'aigua, i en tots els llocs està, amb el ventilador darrere seu, les paraules se les emporta l'aire, són lliures i ningú les reclou, paraules buides que el mateix aire fa que siguen de l'oblit, paraules sense sentit, promeses que mai seran complides.

Si algú sap de llibres, és el Petit Príncep, consells dona per a coses quotidianes, encara que xicotetes fabules que semblem molt senzilles, difícil és posar-les en pràctica, en el joc de la vida diària.

Escena 2. "La vida és un conte" Una xiqueta obrint el conte de la vida, on en cada fulla hi ha un dia, una vivència nova, una altra experiència més que guardar, on cada dia ens toca una cosa diferent, dies de fantasia, dies de terror. Hi ha qui se salta les fulles a la seua conveniència.

Com si d'un conte de xiquets tractara la vida, comencem l'educació amb contes de fades, per més tard passar a la història amb veritats a mig fer, i en acabar d'estudiar, cadascun cerca el seu llibre de la vida, El que més el puga ajudar.

Paraules a l'aire llancen els polítics, ni d'esquerra ni dretes, paraules molt mesurades tots canten, encara que cada vegada menys pesen, més prompte que tard l'aire se les emporta, i com a fulles a la tardor, el sòl del poble adornen.

Falla Barri València

MONUMENTS

Pag. 29

Escena 5. "Les batalletes de l'avi" Escena 4. "Projectes molts, realitats..."

Papers mullats, irreals realitats, projectes sense sentit, il·lusions utòpiques, projectes sense cap significat, papereres repletes de vida sense solució o solucions necessàries que mai seran una vertadera realitat.

Paraules buides estem farts d'escoltar, com si no pesaren res, damunt ens les tiren, i és veritat que més atorga el que calla, però qui bé les fila, més enganya.

Els avis són com enciclopèdies obertes, saben de tot i ho fan arribar als seus nets, els conten històries i mil batalles interessants que els fan reviure això que en el seu moment van viure de primera mà i deixa sense paraules i amb la boca oberta als més joves i xicotets.

Si alguna cosa atrau els joves, són els contes de l'avi, s'arrancaran amb històries de la mili passant per la guerra, història sàvia del passat que més d'un hauria d'aprendre, més que res per a no tornar als mateixos errors.

Pag. 30

AGERMANAMENTS

Falla Barri València

GAIATA 15 - Sequiol Vull aprofitar este espai que em brinden els amics de la Falla Barri València de Borriana per dirigir-me a tota eixa gran família que formeu tots els comissionats. Estem molt orgullosos de comptar amb la vostra amistat i, temps que hem tingut l’immens plaer de conéixer-vos, ens heu acollit com un més i això ens fa sentir-nos volguts i part integrant de la vostra gran família fallera. Sou un gran equip, així ho hem pogut viure, de primera mà, en tots els actes que hem viscut i disfrutat

conjuntament amb vosaltres. Podeu sentir-vos molt orgullosos del treball que, dia a dia, desenvolupeu per a l’engrandiment de les vostres festes.

Des de l’Associació Cultural Gaiata 15 “Sequiol”, que m’honre presidir, volem desitjar-vos el millor. Els majors èxits per als vostres monuments que , de ven segur, seran impressionants. Però, sobretot, que disfruteu d’una festes en què heu depositat tot l’esforç i il·lusió durant tot l’any. Nosaltres esperem poder acompanyar-vos i no dubteu que a pocs quilòmetres compteu amb una part de la vostra família que vos recolza i vos anima.

BONES FALLES 2024 Elisabeth Breva Almerich Presidenta de l'Associació Cultural Gaiata 15 Sequiol

Madrina: MARÍA VOLTES USÓ Madrina Infantil: LEYRE SALINAS VALLS President Infantil: VICTOR LÓPEZ PORCAR Presidenta: ELISABETH BREVA ALMERICH

Falla Barri València

AGERMANAMENTS

Pag. 31

GAIATA 3 - Porta del Sol

Estimades i estimats germans i germanes del Barri València, des de la Gaiata 3 Porta del Sol us convidem a gaudir amb nosaltres, una vegada més, de les Festes de la Magdalena, i us desitgem unes Falles inoblidables, especialment a Jennifer, Vera i Blanca, al costat del president Marc, grans representants d'una gran falla com la vostra que esperem que tinga tots els reconeixements i premis que tant mereixeu.

Són ja molts anys de germanor i de compartir, amb gran orgull, l'esperit fester de les nostres respectives ciutats, alguna cosa que no vam poder fer en el passat cicle per coincidència de dates i que, afortunadament, no ens ocorrerà aquesta vegada. La nostra carpa és la vostra casa i allí us esperem d'ací a poc.

Visquen les Falles!!!

Visca la Magdalena!!!

Madrina: MARTA OLARIA BLANCH Madrina Infantil: NAYLA LISSETHE SOS BRIONES President: VICENTE PROVINCIALE MARTÍ

Pag. 32

A C T I V I TAT FA L L E R A 2 0 2 3

FALLA INFANTIL SERGIO FANDOS

1r premi Secció Especial 1r premi Enginy i Gràcia Secció Especial Millor Acabat Falles Infantils 2023 Millor Pintura Falles Infantils 2023 Millor Conjunt Falles Infantils 2023

Falla Barri València

Falla Barri València

A C T I V I TAT FA L L E R A

Pag. 33

CAVALCADA DEL NINOT

4t Premi Comparsa

1r Premi de Carrossa

Millor Ninot

Pag. 34

A C T I V I TAT FA L L E R A

Falla Barri València

CAVALCADA DEL NINOT INFANTIL

1r Premi de Carrossa Infantil

Falla Barri València

A C T I V I TAT FA L L E R A 2 0 2 3

2n Premi Comparsa Infantil

Pag. 35

Pag. 36

A C T I V I TAT FA L L E R A

Falla Barri València

CREU DE MAIG INFANTIL 1r Premi Millor Creu de Maig “Conviure”

Falla Barri València

A C T I V I TAT FA L L E R A

CREU DE MAIG 2n Premi “Els colors”

Pag. 37

Pag. 38

A C T I V I TAT FA L L E R A

LLIBRET

3r Premi Concurs de Llibrets J.L.F Borriana

Falla Barri València

Falla Barri València

A C T I V I TAT FA L L E R A

BATALLA DE FLORS

1r Premi Carrossa Batalla de Flors

Pag. 39

Pag. 40

A C T I V I TAT FA L L E R A

Falla Barri València

Falla Barri València

A C T I V I TAT FA L L E R A

Pag. 41

Pag. 42

TREBALL MONOGRÀFIC

G8

que anava estenentse, primer, a les comarques centrals més properes a València. A la capital havien anat, després d’uns temps de crisi, recuperant-se i enriquint- se com a festa al caliu de l’auge econòmic de la nova burgesia. Eixe esplendor i l’ànim d’imitació d’aquelles ciutats properes van ser l’esperonament necessari perquè ja a meitat del segle XIX es donen exemples d’aparició de falles a Sueca o Gandia. Oficialment, però, caldrà esperar uns anys més, fins al darrer terç de segle, per a veure la creació ja d’una festa fallera organitzada i estructurada fora de la capital. Serà a Xàtiva el 1865 i, ràpidament, la iniciativa serà imitada a Sueca i Gandia el 1876, a Alzira el 1889 i a Torrent ja al darrer any del segle, l’any 1900.

INTRODUCCIÓ.

Les falles són una festa en contínua expansió. Quan una cosa funciona, la tendència al seu ús i imitació és una tendència natural i, les falles, com a expressió artística, social, cultural i econòmica; van començar a funcionar com un exemple a imitar ja al segle XIX. La modernització social valenciana de la segona meitat de segle XIX, a partir d’una certa industrialització i de la riquesa agrària derivada de la introducció del cultiu de la taronja que reforçava a una burgesia emergent, provoca un auge de l’activitat econòmica i cultural a la ciutat de València però també a altres petites ciutats que copiarien les formes adquirides per la burgesia de la capital.

Els gustos per noves maneres de vestir, de pentinar, de construir i decorar les cases burgeses amb estils d’avantguarda com el modernisme, i el gust per tantes altres coses noves i modernes, anaven introduint canvis que, ràpidament, passaven de la capital a les ciutats més importants del territori.

La festa de les falles serà una expressió més d’esta modernització social

Junt a estes petites ciutats, moltes altres poblacions anirien introduintse a la història fallera a les darreries de segle XIX i inicis de segle XX. Amb l’arribada del nou segle, l’activa burgesia valenciana va veure en la festa una potencialitat molt important i nova: l’economia derivada del turisme. Fins a eixe moment, les causes de l’expansió fallera podien resumir-se en causes culturals i lúdiques, però a aquells moments també es veu una possibilitat d’explotació de la festa que serà un nou esperonament per a noves poblacions.

Falla Barri València

Així, entitats burgeses comercials i culturals de la capital, com ara Lo Rat Penat o l’Acadèmia Valencianista, ja als anys vint del segle XX comencen a fixar-se en les falles com un mitjà adient d’expressió cultural però també d’aprofitament turístic. Gràcies a eixe impuls naixerà la primera organització efectiva de la festa amb una institució pròpia: el Comitè Central Faller.

L’activitat d’aquella entitat ja serà des d’un primer moment enfocada en l’estructuració de les comissions en una institució comuna, la realització d’un programa d’actes unitari i l’enriquiment amb actes nous de la setmana fallera.

Però ho serà, principalment, per una necessitat d’explotació de la festa. El Comitè se centra, especialment, en aconseguir portat un tren faller des de Madrid per a rebre turisme més enllà de l’àrea pròpia d’influència de València.

Comitè Central Faller Any 1927

Arribada Del Primer Tren Faller A L’Estació Del Nord

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC

La iniciativa va ser un èxit. El turisme, atret per unes falles enriquides, organitzades, fàcils d’accedir pels mitjans de comunicació moderns com el tren, va respondre i va provocar un benefici econòmic creixent. Convé no oblidar que la pròpia creació del càrrec de Fallera Major de València (que serà la imatge a seguir per a les comissions) responia a una simple campanya turística a revistes de tirada nacional usant la imatge de la recentment triada Pepita Samper (any 1929).

Aquella explosió econòmica de les falles va ser el definitiu detonant de la seua gran expansió ja als anys vint del segle XX. Cada vegada s’observa com a territoris més llunyans de les comarques centrals apareixen falles plantades. A alguns llocs s’arrelaran i a altres no. Per exemple, és paradigmàtic el cas de Castelló, on ja l’any de 1922 es planta una falla, però la festa no aconsegueix arrelar allí. Per contra, a Sagunt arribaran l’any de 1926, a Borriana el 1928 i fins i tot a la ciutat d’Alacant el mateix any de 1928 s’instaurarà la festa de les Fogueres amb un clar esperit d’imitació de la setmana fallera de València.

Després d’aquesta segona onada d’expansió, les falles quedaran establertes com una festa consolidada a moltes de les ciutats més importants del territori valencià.

Pepita Samper Vestida De Fallera Any 1929

Un dels exemples més importants d’aquestes iniciatives comunes serà el campionat de Truc, que aconseguirà reunir en una competició unitària a comissions de totes les Juntes Locals.

Per a organització d’eixa i altres competicions i iniciatives comunes, la Junta Central Fallera mitjançant la seua Delegació de Juntes Locals, vindrà promovent reunions a diverses localitats entre els gestors de cada entitat local. Finalment, s’establirà una assemblea anual de Juntes Locals Falleres, on donar compte de tota l’activitat i proposar iniciatives comunes. Fruit d’eixes assemblees es crearà, per exemple, la Gal·la Fallera de la Comunitat Valenciana.

La Guerra Civil serà el punt final d’aquell període de gran creixement.

L’economia, la societat i la cultura després del conflicte van quedar molt ferides. Però les falles van aguantar allà on havien arrelat amb més força. Al Comitè Central Faller el va substituir la Junta Central Fallera i, ja en la seua composició inicial de 1940 es crea una delegació exclusiva per al contacte i

Pag. 43

coordinació amb les entitats festives de les ciutats i pobles on es plantaven falles, entitats que des d’aquell moment rebran el nom de Juntes Locals (front a la Central que seria l’entitat matriu situada a la capital). Aquestes noves entitats, les Juntes Locals, aniran apareixent a cada població fallera durant la dècada dels quaranta i, des de molt prompte, es mostren com una peça clau en la posada en contacte entre les entitats festives de cada població. La història de les falles, a partir d’aquell moment, estarà plena d’exemples de visites d’una Junta Local a una altra, d’agermanaments i d’iniciatives comunes promogudes, principalment, per la Junta Central Fallera.

Reglament De Junta Central Fallera 1944 Creació De La Delegació De Juntes Locals

Darrera Edició De L’assemblea De Juntes Locals Carlet, Juliol 2023

Pag. 44

TREBALL MONOGRÀFIC

localitats amb més importància al món faller fora de la capital. Aquest grup estava format inicialment per Torrent, Gandia, Alzira, Sagunt, Borriana i Dènia.

Cinquena Edició De La Gal·la Fallera De La Comuniat Valenciana Cullera 2023

Dins el marc d’eixos contactes entre juntes locals, anirà creixent un contacte més estret entre aquelles juntes de les ciutats més representatives de la festa fallera. Les poblacions més menudes, o amb menys trajectòria fallera, o simplement amb un menor nombre de comissions, exposen dins el marc de la Junta Central unes problemàtiques o necessitats molt diferents d’aquelles poblacions on el pes històric i demogràfic resultava en uns problemes comuns, iniciatives o inquietuds comunes d’una natura diferent i específica. Així, poc a poc, les juntes locals de les localitats de mes pes al sí de la Junta Central aniran estretint els llaços, convidant-se a actes propis fora de la setmana fallera (de calendari comú per a totes les localitats) i organitzant reunions exclusives per a tractar els seus problemes privatius. Eixe serà el germen d’una nova entitat que, encara que amb carència d’oficialitat, prompte va venir essent coneguda al món faller de manera popular com el G6, és a dir, el grup de les sis juntes locals de les

Les reunions d’aquestes sis juntes locals, reunions de treball i discussió sobre tasques organitzatives de la festa fallera, van esdevenir, amb el pas del temps, en l’organització d’un acte propi de reunió anual. En aquesta reunió anual extraordinària ja no s’escometria sols una reunió e treball sinó que seria plantejada com una jornada de convivència per a les juntes locals, les màximes seues representants festives (Falleres Majors o Reines Falleres) i Corts. És a dir, s’ampliava l’espectre organitzatiu a una nova iniciativa lúdica i festiva amb l’objectiu de seguir estretint i enfortint els lligams socials entre estes localitats.

El primer encontre d’esta natura va tenir lloc a Torrent a l’any 2009. Des d’aquell moment i fins a hui aquesta iniciativa ha abat prenent diverses formes i explorant diverses fórmules.

S´han inclòs les comissions falleres de la localitat amfitriona als actes preparats, s’han organitzat desfilades, mascletades, col·loquis, exposicions.

S’ha convertit en una jornada, sovint estesa a diverses jornades, amb un component cultural i lúdic.

Amb el temps, a les juntes locals pertanyents al grup s’anirien afegint convidats a participar per importància dins el món faller, començant per la pròpia Junta Central Fallera de València, la Federació de Fogueres d’Alacant o

Reunió G6 A Dènia Any 2013

Falla Barri València

la Junta de Festes de Castelló (entitats festives representants de les tres capitals de província). Des de l’any 2016 s’invità a formar part d’aquest grup de juntes locals a la Junta Local de Xàtiva (la de més antiguitat de tot el territori) que acudí ja com a convidada a l’acte anual del grup. En aquella mateixa reunió es tractà la incorporació, també i per a l’any vinent, de la Junta Local de Sueca.

Així, des de l’any 2017 el grup de sis juntes locals inicials s’ampliava a vuit, passant la denominació popular a la de G8.

Cartell D’actes De La Reunió Anual Del G6 Any 2016

L’expansió de la festa fallera es pot veure i mesurar en molts dels seus aspectes.

Sens dubte, aquest de la creació del G8 és un clar exemple de l’enriquiment social que promou la festa com a nus entre localitats que la comparteixen.

Les ciutats han sabut trobar en les seues similituds, en els seus problemes comuns, una excusa per a apropar-se i per a treballar conjuntament. Però, sobretot, han trobat l’oportunitat de conèixer-se millor les unes a les altres, d’apropar a la gent que forma els col·lectius fallers a cadascuna d’elles, d’aprendre les unes de les altres. I de gaudir de la festa fallera en conjunt.

Josep Nos García.

ALZIRA

Pag. 48

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Alzira

Falla Barri València

Municipi de la província de València. Espanya.

Ciutat i municipi espanyol de la província de València, en la Comunitat Valenciana. La ciutat és la capital de la comarca de la Ribera Alta del Xúquer, sent al mateix temps el municipi que major nombre d´habitants concentra.

- Alcalde.

Alfons Domínguez Gento. 2023.

- Agermanada amb: Corbeil (França) Onda (Espanya) Carlet (Espanya).

- País.

Espanya

- Partida Judicial.

Alzira.

- Altitud.

14 m.

- Superfície.

110,46 km.

- Població.

45 451 hab. (2022) - Densitat.

400,64 hab. /Km²

- Comunitat Autònoma.

Comunitat Valenciana.

- Gentilici.

Alzireny -a

- Província.

València.

- Predom. lin.

Valencià

- Comarca.

Ribera Alta.

- Codí postal.

46600 i 46268 (la Garrofera)

- Patrons: Sant Bernat Nostra Senyora del Lluch.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Alzira Crida, i que culminen en la setmana fallera subjecta a un estricte programa d'actes.

Les Falles Les falles d'Alzira són la festa, que a l´igual que en la ciutat de València i altres municipis valencians, se celebren en Alzira durant el mes de març en honor a Sant Josep. Són les de major entitat i importància darrere de la capital valenciana pel seu arrelament i origen centenari. Pel que fa al cens de falleres i fallers, es troben en tercera posició segons les últimes dades disponibles, amb 7.304 fallers censats en l´any 2019, per darrere del municipi de Torrent. La ciutat compta amb 34 comissions en 2023. Les falles d'Alzira estan declarades Festes d'Interès Turístic Nacional.

La denominació de falles correspon a les construccions artístiques de materials combustibles en el seu conjunt, que representen figures conegudes com a ninots, i composicions d'elements.

Les falles d'Alzira estan regides per un òrgan col·legiat, escollit democràticament per tots els fallers d'Alzira i que constituïx la Junta Local Fallera, sent d'aquesta forma l'única Junta Local de tota la Comunitat Valenciana que pese a la seua importància és totalment independent de ningun cap altre òrgan organitzatiu o polític.

En 2019 la Junta Local Fallera va fer els seus 75 anys d'existència. En 1989 es va celebrar el primer centenari de les festes, dels quals aquests actes foren presidits per l'aleshores president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma Blasco.

Les festes falleres es convoquen a principis de març, en un acte denominat

-Dia 16 de març: La plantà. És l'acte d'erigir els monuments fallers. La plantà de les falles, deurà quedar ultimada en tot cas, avanç de l'hora que oportunament es designe per a la visita del jurat qualificador, el dia assenyalat a l'efecte en el corresponent programa oficial, incurrent en desqualificació la falla que incomplisca aquestes regles.

-Dia 17: Recollida de premis en l'ajuntament.

-Dia 18: L'ofrena. Aquest dia se celebra l'ofrena de flors a la nostra senyora del Lluch, patrona de la ciutat. Les falleres i fallers desfilen a la vesprada fins a altes hores de la nit.

-Dia 19: Pasdobles. A la vesprada la totalitat de les comissions desfilen pels carrers d'Alzira ballant al ritme dels pasdobles. Un jurat de la Junta Local Fallera puntua els balls i atorga uns premis a les comissions que millor ho fatgen. A la nit la cremà, consisteix en la crema dels monuments fallers plantats en els carrers. L'acte ve precedit per un castell de focs artificials, encesos per la fallera major de la comissió.

A més dels enumerats, dels dies 13 al 19 de març se celebra el Concurs Nacional de Mascletaes. Els dies 17, 18 i 19, cada comissió es reuneix a les 8 del matí en el seu casal, per celebrar la "despertà", consistent en desfilar pel seu barri llançant petards i mascletaes. Rengló seguit se serveix el típic esmorcar en cada casal faller, per a després desfilar visitant els casals de les altres comissions, fins al mig dia. A les dues de la vesprada se celebra un espectacle pirotècnic, la popular mascletà, en la plaça del Regne, amb gran concurrència de públic.

Les falles d'Alzira són conegudes pel seu apegue a la pólvora, el seu baix índex d'incidències i la seua gran participació, tant de la ciutat com de la resta de localitats del voltant que es desplacen per disfrutar de la festa.

Pag. 49

COMISSIONS FALLERES. Falla Albuixarres-Camí fondo.

Falla l'Alquenència.

Falla l'Alquerieta.

Falla Colònia Ana Sanchis.

Falla Ausiàs March.

Falla El Parc.

Falla Camilo Dolz.

Falla Camí Nou. Falla Cantareríes.

Falla Caputxins.

Falla Colmenar-Reis Catòlics.

Falla Doctor Ferran.

Falla El Mercat.

Falla Germanies.

Falla Hernán Cortés.

Falla Avinguda J. Pau. Falla La Gallera-Hort dels Frares.

Falla Plaça la Malva.

Falla Les Basses.

Falla Avinguda Lluís Suñer.

Falla Nou Penalet.

Falla Pare Castells.

Falla El Nou Penalet.

Falla Pere Esplugues.

Falla Pere Morell.

Falla Pintor Andreu.

Falla Plaça Alacant.

Falla Plaça del Forn.

Falla Plaça Major.

Falla Plaça Sagrada Família.

Falla Sant Andreu Falla Sant Joan.

Falla Sant Judes.

Falla Sant Roc. Falla Sants Patrons.

Falla Tulell-Avinguda.Se

Segons les dades de 2019 de la Junta Local Fallera, Alzira té registrats 7.304 fallers repartits en les 35 comissions anomenades anteriorment.

El repartiment és una mica desigual, ja que 5 de les 35 comissions aglutinen vora del 30% del cens faller. Aquestes serien Plaça Major (579), Camí Nou (444), Sants Patrons (398), Gallera- Hort dels Frares (383) i Plaça Alacant (366). En el costat contrari hi ha vàries comissions amb un nombre reduït d’integrants com és el cas de Pere Esplugues (61), Sant Roc (67), Hernán Cortés (71) i Colmenar (74). gons les dades

Pag. 50

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Alzira

Falla Barri València

SECCIONS FALLERES. La pertenència a una secció, grup de falles que competeixen entre elles, l'elegeix cada comissió fallera a requeriment de la Junta Local Fallera.

L'agrupació en seccions té com a fi la competència justa entre monuments de similar qualitat artística, utilitzant com criteri objectiu el pressupost econòmic que presenta anualment cada comissió fallera. Cap secció pot excedir de més de deu monuments.

En cas d'haver-ne més d'una desena de sol·licituds de participació en una mateixa secció, es farà un ajust d'acord amb els pressupostos presentats per cada comissió, quedant configurada amb aquells monuments que presenten els deu pressupostos més elevats.

Actualment, la secció especial de falles gran està composada per tres comissions: Plaça Major, Camí Nou i el Mercat. En el cas de les infantils s'uneix Sants Patrons.

INDUMENTÀRIA El faller deu vestir: -Trage de torrentí -Trage de saragüells -Trage composat per pantaló llarg ratllat, camisa de seda o fil, jupetí i faixa amb sabates i calcetins negres o espardenyes de llaurador amb calcetins brodats.

-Està expressament prohibit l'ús de corbates, flors i llaços de qualsevol gènere.

La fallera deu vestir: -El trage de gala de llauradora valenciana, amb tres monyos, degudament observant el major decore en la vestimenta.

-Trage del segle XVIII, amb u o tres monyos.

-Trage de "huertana" amb un monyo.

-No es permet l'ús de qualsevol peça de vestir o ornamentació que no siga la tradicional i pròpia del trage. Únicament és permet l'ús d'espardenyes de llauradora si estan forrades externament amb la mateixa tela del trage de fallera corresponent.

Tant el faller, com la fallera, el blusó mai es considerarà indumentària tradicional valenciana i sols es podrà

utilitzar en els actes estrictament privats de cada falla, quan aixina ho decidixca la pròpia comissió.

1°. La Fallera Major i Fallera Major Infantil tindran entre els seus trages el denominat Model Alzira, que sols pot ser dut per les falleres amb aquest rang, i únicament durant el seu regnat, aixina com les pintes que duran l'escut de la ciutat o de la Junta Local Fallera (en aquest cas també s'incloïx a la Cort d'Honor), ja que després sols sé les podran posar quan aixina ho requerixca la Junta Local Fallera.

2°. En qualsevol cas, per a l'aplicació d'aquestes disposicions, l'Assemblea General comptarà amb la col·laboració d'almenys, dos assessors d'indumentària qualificats, amb la finalitat que la vestimenta emprada s'ajuste a les normes de decor i respecte a la tradició.

3°. Com distintiu únic de les Falleres Majors (majors i infantils) tant d'Alzira com de cada comissió, s'estableix la tradicional banda amb els colors de la bandera d'Espanya i per a les Corts d'Honor (majors i infantils) tant d'Alzira com de cada comissió, s'estableix la tradicional banda amb els colors de la Real Senyera Valenciana, deguen brodar sobre la part superior de la banda blava l'escut i el nom de la comissió sobre fons blanc.

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Alzira

Falla Barri València

Espolí “Alzira”

Pag. 51

Espolí “Alzira”, per a les Falleres Majors de la ciutat.

La ciutat d’Alzira, des de l’any 2002, obsequia a les que són escollides Fallera Major Infantil i Fallera Major amb un espolí de dibuix exclusiu en possessió de l’ajuntament que consta de 34 colors de trama i tres metalls distints de la firma sedera Vives i Marí. Tota una vertadera joia que lluixen en l´any del seu regnat, podent anys veniders tornar a lluir-lo per a ocasions d´actes oficials de la Junta Local Fallera.

JUNTA LOCAL FALLERA. Creada en 1944, la Junta Local Fallera, és l'organisme col·lectiu què per delegació de les comissions falleres, exerceix la funció rectora i coordinadora per a la celebració de les festes i tota classe d'actes relacionats amb les Falles en honor a Sant Josep, festivitat què se celebra el dia 19 de març.

Aquesta està formada per fallers de les distintes comissions de la Ciutat.

El president de la Junta Local Fallera és elegit per votació democràticament i aquest, posteriorment, crearà la seua pròpia directiva, ja siga amb la selecció de voluntaris per tal de desenvolupar el càrrec o amb la reclamació a les persones corresponents i independentment a la comissió a la qual pertanyen.

Junta Local Fallera, per un millor

funcionament de les comissions falleres, ofereix i convoca aquestes activitats i serveix: Arxiu: Disponibilitat d'un extens fons documental de la història de les falles, amb llibrets, esbossos i distintes publicacions de totes les comissions.

Festes: Presentacions, concursos de paelles, així com l'Ofrena de flors, Cavalcada Multicolor i la col·laboració amb altres delegacions.

Biblioteca: Una extensa selecció de llibres de diverses matèries amb especial dedicació a temes valencians i fallers.

Incidències: Ofereix assessorament jurídic a les comissions. Tramita totes

les queixes, denúncies, infraccions... què hi haja entre els diferents estaments fallers, comissions, veïns, artistes, proveïdors... i sanciona sempre basantse en reglament faller.

Règim Interior: Assumeix la gestió per a la legalització de les comissions falleres des de la creació de noves falles fins l'obertura de centres, aprovació de demarcacions, control de cens, sectors, etc.

Cultura: Organització de concurs de teatre, en valencià, tant major com infantil, exposició del Ninot, museu faller, mostra d´indumentària valenciana...

Secretaria: És el departament encarregat de la comunicació general de la festa, registre d´entrada i eixida,

Pag. 52

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Alzira

convocatòries, credencials, circulars, butlletins, escrits... aquesta està en permanent relació amb la resta de delegacions.

Economia: Gestiona tota l'economia de l'organisme faller, tant a proveïdors com a les mateixes falles, així com l'entrega de premis i ajudes econòmiques.

Recompenses: S'encarrega de tramitar totes les peticions i entrega de les recompenses que cada any les falles demanen per als seus components.

Esports: Futbol sala, jocs de saló (escacs, parxís, truc i dominó).

El 17 de desembre del 2018, la Junta Local Fallera d'Alzira, va celebrar la gala dels 75 anys de la mateixa al Gran Teatre de la població, que va poder reunir a desenes de falleres majors i representants de la màxima institució fallera de la ciutat. La cúspide emocional es va produir quan la Fallera

President de la Junta Local Fallera d'Alzira: Bernardo Cortes i Cuevas (Falla Hernán Cortés).

Falla Barri València

Major de 1945, Rosa Antonia Camps Cardell, va pujar a l'escenari. Els aplaudiments de tot el pati de butaques va ser ensordidor. Sota el'escenari, tres mantenidors, Aurelio Lairón, Antoni Luis Martínez i María José Boluda, feren un repàs a la història i l'evolució tant de les falles en Alzira, com de la pròpiai junta fins a aplegar al dia de hui.

del concurs nacional".

Rere setanta-cinc anys de vida, la Junta Local Fallera (JLF) d'Alzira pot estar orgullosa de molts dels seus èxits, però també és conscient que la perfecció no existeix i té coses per a millorar. El passat, el present i el futur units per una efemèride que celebrar, però que també serveix per a reflexionar. El president de la Junta Local d'aquest any, Jaume Bohigues, té clar que u dels punts àlgids de la festa josefina fou la designació de les Falles com Patrimoni Immaterial de la Unesco. Com tot, les alzirenyes, encara poden créixer mes.

Un dels objectius i reptes a curt termini: "Augmentar el nombre de mascletaes

Amb tot el camí recorregut fins a la data és envidiable i serveix d'exemple per a la resta de Juntes Locals de la província.

Són conegudes com la segon potència fallera, vora el 20% de la població és fallera, quant a València sols ho és un 7%. S'ha de reconéixer que de no coincidir les festes, Alzira seria capaç de rebre més de 200.000 persones.

S'ha aplegat a ser tota una referència, antany les falles sols eren jugar al Truc i beure, a hores d'ara és més cultural i tradicional que mai.

Fallera Major Infantil d'Alzira 2024: Anna Albelda i Martínez (Falla Alquerieta).

Fallera Major d'Alzira 2024: Zaira Cano i Ull (Falla la Malva).

La Junta i les falles d'Alzira, són el que són gràcies als fallers principalment.

Tots els presidents han aportat el seu granet d'arena, aixina com els distints ajuntaments. Actualment, hi ha molta més germanor entre tots i anem agafats de la mà per conseguir els objectius.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Alzira

Pag. 53

Recompenses de la Junta Local Fallera d´Alzira PUNTUACIONS I DISTINTIUS Amb la finalitat d'estimular i reconéixer públicament els mèrits dels quals treballen per l'esplendor i engrandiment de les Falles, aquesta J.L.F. estableix com a premis els distintius o recompenses denominats "FLAMA" i "COET".

BAREMS DE PUNTUACIÓ DE LA “ FLAMA” President/ta de la J.L.F. 12 punts Fallera Major d'Alzira. 12 punts President/ta de Comissió. 10 punts Fallera Major de Comissió. 10 punts Executius de la J.L.F. 8 punts Executius de Comissió. 8 punts Cort d'Honor F.M. d'Alzira. 8 punts Vocals. 5 punts RELACIÓ DE RECOMPENSES INDIVIDUALS MAJORS “FLAMA” DE COURE: La “Flama” de Coure s'obtindrà als dos anys d'exercicis consecutius.

“FLAMA” D’ARGENT: La “Flama” d’argent s'obtindrà en totalitzar un mínim de 35 punts.

“FLAMA” D’ARGENT I MURTA: La “Flama” de Plata i Murta s'obtindrà en totalitzar un mínim de 70 punts.

“FLAMA” D'OR: La “Flama” d'Or s'obtindrà en totalitzar un mínim de 100 punts.

“FLAMA” D'OR I MURTA: La “Flama” d'Or i Murta s'obtindrà als 10 anys continus o alterns a partir de la concessió de la “Flama” d'or.

“FLAMA” D'OR I MURTA AMB BRILLANTS: La “Flama” d'Or i Murta amb Brillants s'obtindrà als 10 anys continus o alterns a partir de la concessió de la “Flama” d'Or i Murta.

“FLAMA” DE PLATÍ: La flama de platí s’ obtindrà als 15 anys consecutius o alterns de la concesió de la flama d'or i murta amb brillants.

RELACIÓ DE RECOMPENSES COL·LECTIVES MAJORS I INFANTILS: “FLAMA / COET” D’ARGENT: S'obtindrà als 10 anys consecutius o 15 anys alterns.

“FLAMA / COET” D’ARGENT I MURTA: S'obtindrà als 20 anys consecutius o 30 alterns.

“FLAMA / COET” D'OR: S'obtindrà als 35 anys consecutius o 45 alterns.

“FLAMA / COET” D'OR I MURTA: S'obtindrà als 25 anys consecutius o alterns a partir de la concessió de la “Flama / Coet” d'Or.

Pag. 54

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Alzira

Falla Barri València

1r. Podran optar a la mateixa únicament els membres en actiu de l'Assemblea Permanent de la J.L.F. 2n. S'estableix per a l'obtenció d'aquesta recompensa, haver obtingut com o mínim 100 punts al barem que es detalla a continuació: EXECUTIUS .............................20 punts per Exercici faller.

VOCALS ....................................15 punts per Exercici faller.

“FLAMA / COET” D'OR I MURTA AMB BRILLANTS: S'obtindrà als 25 anys consecutius o alterns a partir de la concessió de la “Flama / Coet” d'Or i Murta.

“FLAMA/COET” DE PLATÍ”: S’obtindrà als 25 anys consecutius o alterns a partir de la concesió de la flama/coet d'or i murta amb brillants.

RELACIÓ DE RECOMPENSES INDIVIDUALS INFANTILS “COET” DE COURE: S'obtindrà el primer any d'estar inscrit en el cens faller.

“COET” D’ARGENT: S'obtindrà als 5 anys consecutius o alterns.

“COET” D'OR: S'obtindrà als 10 anys consecutius o alterns , als 9 anys consecutius o alterns amb un o més de President o Fallera Major.

INSÍGNIA D'OR DE LA JUNTA LOCAL FALLERA Amb la finalitat de deixar constància del reconeixement al treball realitzat en les activitats de J.L.F., aquest Organisme estableix com a distintiu acreditatiu a tal distinció la Insígnia d'Or de J.L.F., que per a l'obtenció de la mateixa s'estableixen les següents normes:

Aquesta recompensa no podrà atorgarse a títol honorífic, excepte en els casos de l'Excel·lentíssim/a Alcalde/a d'Alzira, President/a de J.lf. i Falleres Majors d'Alzira, o en algun altre cas considerat excepcional, sempre que siga aprovat amb el vot favorable de la majoria absoluta de l'Assemblea General, a la qual s'ha de sotmetre la seua aprovació. En cap cas es podrà concedir més d'una Insígnia d'Or a la mateixa persona, encara que siga per diferents conceptes.

S'entén, per tant, que la concessió honorífica supleix a la posterior concessió per puntuació o viceversa NORMES DE LES RECOMPENSES. 1r. Amb caràcter general, es puntuarà com queda indicat al Capítol primer.

2n.

Aqueixes puntuacions es consideraran vàlides a partir de l'inici de la seua activitat fallera i segons les dades que consten a l'arxiu de la J.L.F. exclusivament.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Alzira

3r. El còmput de l'antiguitat fallera vindrà determinada per el nombre d'exercicis fallers efectivament censat com a faller/*ra en actiu. D'igual manera es procedirà per a determinar l'antiguitat de les Comissions Falleres, entenent que el cens és el major garant de l'activitat fallera.

4t. L'esmentat còmput únicament tindrà en compte i per aquest ordre de prevalença: a) Els censos oficials, inclosos les fulles d'altes i baixes de l'exercici en qüestió degudament segellades, que estan al poder de la J.L.F. b) A falta de l'anterior, les Revistes o Llibres Fallers que anualment publica la J.L.F. c) A falta de l'anterior, els “*Llibrets de Falla”, aportats per l'interessat en els quals de forma clara figure la data de l'exercici d'edició. El "Llibret” deu ser original.

5é. Les sol·licituds de Recompensa es presentaran en els impresos a aquest efecte facilitats per J.L.F., els quals hauran de ser originals, no admetentse fotocòpies, a els quals s'acompanyarà una relació de totes les recompenses sol·licitades per la Comissió.

6é. Les sol·licituds individuals hauran de reflectir totes les dades personals i l'historial faller complet, amb expressa indicació del número d'ordre al cens o les lletres “LL” en aqueix lloc per a indicar que figura en el “Llibret” de l'any corresponent.

7é. En el supòsit que s'haja d'acreditar algun any amb el “Llibret”, s'acompanyarà a la sol·licitud el “Llibret” original per a la seua comprovació.

8é. En les recompenses col·lectives, es farà constar el nom i la direcció de la Comissió i l'historial en el qual es detallaran els anys en què efectivament es va plantar falla. No es cobrirà l'apartat de número de cens.

9é. L'acreditació d'algun any per un altre mitjà que no siga el cens o les fulles d'Altes, es considerarà, a l'efecte de puntuació, com a vocal.

10é. La J.L.F. concedirà a títol pòstum a els fallers/as censats, morts durant l'exercici faller, la recompensa posterior a la que en aqueix moment tinguen, prèvia sol·licitud per escrit de la seua Comissió.

11é. No podran optar a la Flama de Plata, els Fallers/as que estiguen en possessió d'alguna de les següents recompenses de J.C.F.: “Bunyol” de Plata, “Bunyol” d'Or, “Bunyol” d'Or amb Fulles de Llorer i “Bunyol” d'Or i Brillants amb Fulles de Llorer.

12é. No podran optar a la “*Flama” de Plata i Murta, els Fallers/es que estiguen en possessió d'alguna de les següents recompenses de J.C.F.: “Bunyol” d'Or, “Bunyol” d'Or amb Fulles de Llorer i “Bunyol” d'Or i Brillants amb Fulles de Llorer.

13é.Les recompenses concedides hauran d'anar acompanyades del

Pag. 55

pergamí corresponent, acreditatiu de l'esmentada distinció.

14é. S'estableix que no es podrà concedir a títol honorífic cap recompensa (a excepció de la Insígnia d'Or de J.L.F. i regint-se per l'apartat 2 reflectit en “INSÍGNIA D'OR DE LA JUNTA LOCAL FALLERA”).

15é. Podran optar a recompensa tots els fallers/as censats en les diferents Comissions de la Ciutat d'Alzira, admetent-se l'historial faller d'altres Comissions pertanyents a altres pobles o ciutats.

16é. La data de deslliurament de les peticions per a recompenses serà competència de la J.L.F. 17é. La J.L.F. portarà un registre de les recompenses concedides, en el qual s'indicarà l'any de deslliurament, el número d'ordre, nom i a cognoms del recompensat i comissió fallera a la qual pertany. Aqueix registre s'efectuarà sobre les següents recompenses: “Flama” d'Or, “Flama” d'Or i Murta, “Flama” d'Or i Murta amb Brillants i Insígnia d'Or de la J.L.F. 18é. Per a establir el número d'ordre de cada recompensa s'aplicarà aquest ordre de prevalença: a) Major puntuació. b) Nombre major d'exercicis fallers. c) Major nombre d'exercicis amb càrrec. d) Major edat. d) Per ordre alfabètic de Cognoms i Nom. 19é. Per a la concessió de recompenses, prevaldrà la data que reglamentàriament corresponga, encara que se sol·licite i es concedisca en exercicis posteriors.

Pag. 56

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Alzira

Falla Barri València

¿Com celebrem les falles a Alzira? per ENRIC LLORCA

Vicepresident de Monuments, Cultura i Solidaritat de la Junta Lolacal fallera d’Alzira

Les falles a Alzira es celebren com sol ser habitual del 16 al 19 de març.

Aquestes comencen el 16 de març en la tradicional plantà, encara que els dies previs ja hi ha hagut moviments a la ciutat, ja que des del 12 de març tenim les tradicionals mascletades a les 14:00 hores, el 15 de març tenim el tradicional dinar de representants de les diferents comissions i de la directiva de la Junta local i de les falleres majors de la ciutat. Tornant al dia 16 eixe dia les comissions estan plantant els 70 monuments que tenim en l'actualitat a Alzira, entre grans i menuts.

El dia 17 de març, mentre alguns fallers estan esperant a la despertada, els jurats que han rebut la formació per a ser jurat de monument estan esperant als de l'àrea de monument de Junta local perquè faça el repartiment de sobres per a votar els monuments,

perquè una de les majors peculiaritats que té Alzira és que els mateixos fallers d'Alzira atorguen els premis de falles.

Mentre el jurat està votant, les diferents comissions fan visites de cortesia fins que a les 14:00 veuran la mascletà, aquest acte es repeteix el dia 18. A les 18:00 hores des de la plaça del Carbó es llegís l'acta notarial on es revela els guardonats aquest any, i els Presidents i Falleres Majors de cada comissió l'arrepleguen.

El 18 de març a la vesprada tenim la tradicional ofrena a la Mare de Déu del Lluch patrona de la nostra ciutat, patrona que compartim en Palma (Mallorca).

El 19 de març tenim al matí la missa de Sant Josep i en finalitzar s'acudeix a la mascletà amb el Sant perquè presidisca l'acte. A la vesprada a les 17:00 hores comença el concurs de pasdoble on

les comissions fan un ball davant de les Falleres Majors d'Alzira i un jurat especialitzat en la matèria, valora les comissions atorgant tres premis a les millors coreografies. En finalitzar comencem en les cremades de les falles infantils i a les 00:00 es crema la de primer premi de secció especial, donant per finalitzat les falles.

GANDIA

Pag. 60

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

Falla Barri València

Municipi i ciutat espanyola de la província de València, en la Comunitat Valenciana. La ciutat ubicada tocant al Mar Mediterrani i capital de la comarca de La Safor, és un gran destí turístic. El terme municipal compta amb una població de 75 911 habitants (2022).

- País. Espanya

- Com. Autònoma.

Comunitat Valenciana.

-Partida Judicial.

Gandia.

-Província.

València.

-Altitud.

22 m.

-Comarca.

La Safor.

-Superfície.

60.8Km2.

-Població.

75 911 hab./km².

-Gentilici.

Gandians -nes.

-Predom.ling.

Valencià.

-Codi. postal. 4 6700, 46701, 46702, 46728, 46730.

-Alcalde.

José Manuel Prieto Part. 2021.

-Agermanada amb.

Laval (Mayenne), França.

Reus, Espanya.

-Patrons.

Sant Francesc de Borja.

Mare de Déu dels Desemparats.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

LES FALLES

Les falles se celebren tots els anys entre els dies 16 i 19 de març en honor a Sant Josep en tota la Comunitat Valenciana.

Durant els dies anteriors al 19 (dia de Sant Josep) se munten i presenten les falles. Són monuments i figures grans (originalment de cartó i fusta) que són cremats el dia 19 (dia de la cremà). La paraula falla, ve del mozàrab i es deriva de la paraula llatina "fàcula". Durant aquestes festes, el foc, els coets, les traques, el fum i la música juguen un paper fonamental.

L'origen de les falles.

La festa de les falles tenen el seu origen en el segle XIII quan els fusters cremaven restes de fustes acumulades durant l'hivern. Més avant és formaran figures amb aquestes restes, representant de forma graciosa a veïns i polítics. Any rere any, es foren perfeccionant-les escultures. Les figures, anomenades ninots foren elaborades també de cera durant una temporada.

La festa.

Anualment, conservant la tradició, se segueix muntant i cremant les falles amb la diferència que hui en dia es tracta d'encàrrecs. Cada grup de fallers encarrega la seua falla a un artiste que treballa en ella durant un any sancer per a ser cremada el dia de Sant Josep (durant la cremà). Avanç de cremar les falles es premien les millors falles, millors ninots, etc. El ninot més bonico s'anomena ninot indultat i és salvat de les flames. Cada falla, disposa d'una falla gran i una infantil. Les

falles infantils, de tamany més menut, sempre són riques en detalls, per el que són les preferides de molta gent.

Cada falla té una Reina de la falla que representa la seua comissió. Durant els dies festius en març, tots els fallers i les seues bandes de música visiten durant els seus passacarrers, totes les altres falles.

Durant tot el dia i tota la nit hi ha focs d'artifici i traques que envolten la ciutat en fum blanc. Cada any augmenta el nombre de turistes i visitants que acudeixen a les falles de Gandia per contemplar aquestes festes típicament valencianes. Les falles d´aquesta ciutat recentment han sigut declarades Festes d'Interés Turístic Nacional.

Per a aquelles persones que no poden visitar la ciutat durant aquests dies, es va construir en l'any 2008 el Museu Faller de Gandia. Tot un referent.

Pag. 61

Pag. 62

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

Falla Barri València

a València i que tan d'èxit havia tingut.

En la premsa es constata la devoció del culte a Sant Josep junt amb el costum de cremar la clàssica falla (foguera de trastos vells).

L'ORIGEN DE LES FALLES I DE LA JUNTA, FEDERACIÓ DE LES FALLES DE GANDIA. Aquesta festa naix dins de les celebracions de barri. Apareixen grups de festers que organitzen la festa de les falles a l´estil de la capital.

A finals del XIX Gandia era una ciutat xicoteta que comptava sobre els 7000 habitants però amb expectatives de creiximent, d'aquest mode tenien la necessitat d'obrir les muralles per poder eixamplar-se, a més s'havia aconseguit la concessió del port gràcies a Rausell i Gutiérrez Mas. En Gandia l'inici de la festa fallera apareix documentada cap a finals del segle XIX, concretament segons J.J. Coll apareix una falla documentada en una crònica del diari Las Provincias en 1876 de sàtira moral plantada en la plaça Major de la ciutat. És molt probable que anteriorment ja s'hagueren plantat més monuments sense que els rotatius s'hagueren fet ressò d'aquestes.

Les falles són una festa popular, veïnal, en Gandia apareix l'afany d'imitar a la capital on ja tenien una importància fonamental. És cert que les classes dominants boguesses de l'època recelaven d'aquesta festa que criticava i satiritzava d´una forma mordaç els problemes de l'època i amb ells a personatges públics que formen part d'ells.

Grups de festers organitzen la festa dels seus carrers plantant falles a l´estil de la capital, això fa que les seues festes, siguen reconegudes i diferenciades de les de la resta de la ciutat. La festa més important de la ciutat de Gandia era la que és celebrava a principis d'octubre, en ella tota una sèrie de comparses, danses festeres, s'unien per fer una gran cavalcada que desfilava en mig del jubile dels ciutadans. Però les festes més sentides per cada ciutadà eren les de la seua barriada, la burla de les comparses, de les disfresses encaixaren perfectament amb la falla que reunia a base de ninots tota una sàtira explicada per poesies que és pagaven al llarg del carrer o en els cantons.

La falla com a element de foguera, foc i llum, ja era utilitzat pels gandianes anteriorment a 1876, però la inclusió del ninot crític i satíric és una invenció de les classes populars de la ciutat de València i que Gandia adoptaria ficantse en la capital.

Gandia no era una excepció en la utilització del foc com costum ancestral commemorant dates que assenyalaven canvis estacionals. Eixes falles tenen referències escrites molt antigues relatives a l´edat medieval.

Pel que fa a les festes josefines és probable que donada la gran tradició gremial que hi havia a Gandia, els fusters volgueren celebrar el seu patró de la mateixa manera que és celebrava

Les festes oficials no tenien una participació massiva de la ciutadania, la burgesia dominant va voler implantar la Fira de Juliol a l'igual que en València, festa de bon gust a la mida burgesa, però el poble disfrutava sobretot en les seues festes de barri veïnals. Veent la repercussió de les falles en la ciutat capital, i el bé que s´adaptaven a l'esperit de la barriada no és d'estranyar que tingueren una gran acceptació.

Un impuls molt important varen donar els artistes vinguts de la capital del Túria Josep Martínez i Francesc Sambonet.

La seua aplegada a Gandia obriren una tenda de fusteria religiosa, coneguda com "Els Doradors", promogueren el costum de plantar falla el dia de Sant Josep.

En 1904 Martínez i Sambonet plantaren una falla que criticava a les autoritats pel mal funcionament de l'enllumenat públic i l'aigua potable, els càrrecs rellevants de la ciutat ho agafaren com un desprestigi i la festa va ser reprimida.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

Pag. 63

En aquesta primera època la falla depenia de l'iniciativa particular aixina que el desànim va condir entre el veïnat enfront de la possibilitat de conflicte amb les autoritats.

Aquests primers moments de la festa fallera com hem comentat amb anterioritat s'emmarcaven en les celebracions de barri. Per iniciativa veïnal (particular o conjunta) o d'algun patrocinador s'alçava el monument la vespra de Sant Josep i és cremava la mateixa nit. No hi havia estructura organitzativa com entenem les falles hui en dia en la ciutat.

No seria fins a 1927, quan el moviment intermitent d'imitació de la festa passarà a ser continuo i de plena implantació en la ciutat de Gandia amb el naiximent de la primera comissió fallera.

En una reunió d'amics en la Societat de Foment, rere el ressò que es feia la premsa de l'èxit de les falles de la ciutat de València, va sorgir l'idea de continuar amb la festa que feia uns quants anys que no és celebrava d'una manera més institucional. Amb Antoni Viña i José Viña al cap es proposa reproduir la festa de la capital que li donara a la ciutat de Gandia un major atractiu turístic.

Es va formar la primera comissió de l'època moderna presidida per Antonio Viña Tarazona, en el Passeig de Germanies i voltants. El veïnat es va implicar, la premsa local i l'ajuntament. Ací podem observar com estan articulats tots els elements que configuren la festa fins hui en dia. Sense l'implicació de tots aquests agents, no podríem entendre el desenvolupament que ha tingut el fenomen faller en la ciutat de Gandia. Es va realitzar l'esbós i es va presentar en el consistori municipal amb el tema del negoci de la taronja.

A partir d'aquest moment és construïxen monuments tots els anys, unes vegades amb mes repercussió local, el que significa més monuments i altres amb menys. En 1929 és formaren cinc comissions, mentres que en 1933 sols es va plantar una falla.

Per reprendre de nou l'impuls faller es va constituir entre 1934 i 1935 el Comité Faller. Les comissions falleres havien desenvolupat la seua activitat dins de la seua barriada sense que hi haguera cap mena de coordinació entre elles.

L'influïx de València que organitzava la festa amb un comité propi va fer que Gandia vera la necessitat d'organitzar la festa entorn de un organisme articulador.

D'aquesta forma per primera vegada, en 1935 s'elegeix el ninot indultat i en 1936 la Fallera Major de la ciutat. Estem al marc de la Segona República, el vot popular era el més acceptat i aixina és resolien els concursos. Va ser la primera i única volta que es va escollir d'aquesta manera el ninot indultat i la Fallera Major.

L'any 1936 va ser especialment prolífic en la festa fallera de la ciutat, es crearen noves comissions i l'ambient d'optimisme generalitzat va fer que la festa fora molt participativa amb diferents actes populars. L'integració de la festa en l'entramat social de la ciutat de Gandia s'havia aconseguit amb diferència, en aquests moments eral la festa que més atenció rebia per part de la ciutadania, tot ell es va truncar amb l'esclafit de la Guerra Civil espanyola que tristament va assolir el país.

Darrere el conflicte civil es va improvisar una falla en la postguerra en 1940, prova de què la festa s'havia assentat absolutament en la ciutat. Serà en els anys 1942-1943 quan es tornen a assentar les bases de la reorganització fallera. Per falta de mitjos humans i econòmics l'ajuntament va demanar a les comissions falleres que s´encarregaren del programa de festes.

El poder d'organització faller es va posar de manifest fent un programa de festes vistos i brillant.

L'exercici 1946-1947 va ser transcendental per a la història de les falles de la ciutat de Gandia. Els monuments és plantaven anualment, però l'entusiasme era diferent i intermitent, a causa de la poca organització conjunta de les diferents comissions i a la dependència total de l'ajuntament. És en aquest moment quan es crea la Junta Local Fallera, organisme que s'encarrega de regular i gestionar la festa independentment de qualsevol organisme públic fins als nostres dies. Des de dins de les comissions sorgix aquest organisme cohesionador que posa de manifest la seua capacitat com a element associatiu i executiu.

L'ajuntament va manifestar el seu suport total cap a la creació de l'entitat fallera concedint-li amplia autonomia i autoritat.

A més es crea la revista Foc i Flama.

Ha perdurat fins a nostres dies i en ella apareixen totes les comissions i els esbossos de les falles amb la seua explicació corresponent, d'aquesta forma s'han pogut recopilar les crítiques i la sàtira dels monuments fallers fins hui en dia.

A partir d'aquest moment les falles de Gandia comencen a tindre una identitat pròpia, les comissions foren formant-se cada vegada en major nombre; de les 8 que se er regiren en 1947 apleguem a les 23 que tenim en l'actualitat.

Discrepàncies en nous actes, premis, reines i denominacions falleres, feren que en l'exercici de 1976-1977 la Junta Local Fallera de Gandia se separara de la Junta Central Fallera de València.

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

Pag. 64

LES COMISSIONS GANDIA.

FALLERES

A

Falla Alqueria Nova.

Falla Plaça Exèrcit Espanyol.

Falla Vila Nova.

Falla L´Alquerieta i Museu Faller.

Falla Carrer Major i Passeig.

Falla Sagrada Família Corea.

Falla Avd. República Argentina.

Falla Plaça del Mercat.

Falla Serpis.

Falla Benirredrà.

Falla Marques de Campo Perú.

Falla Beniopa.

Falla Rois de Corella.

Falla Màrtirs.

Falla Benipeixcar.

Falla Plaça Escola Pia. Falla Grau.

Falla Plaça El.líptica.

Falla Passeig Lluís Belda.

Falla Crist Rei. Falla Sant Nicolau-Mosquit.

Falla Plaça Sant Josep Raval.

Falla Plaça Prado.

ACTES I LLOCS DE CELEBRACIÓ DE LA SETMANA FALLERA. Els dies més importants en les festes de les falles són els mundialment coneguts 15, 16, 17, 18 i 19 de març, encara que les falles per als fallers són 365 dies a l'any. Els dies centrals del mes de març es realitzen les activitats per les quals s'han estat preparant durant tot l'any.

La Plantà.

U dels moments més delicats i emocionants. Al llarg de tota la nit del 15 i fins a la matinada del 16 els artistes fallers ajudats per cada comissió construïxen els seus monuments. És una nit d'una gran emoció, ja que al dia següent passarà el jurat per valorar-los.

Les falles es divideixen en seccions; especial, les més grans, primera, segona, tercera i quarta. Els monuments més grans solen començar a "plantar-se" amb més dies d'antelació per la seua dificultat tècnica.

Els monuments apleguen per parts al lloc d'ubicació i el transport es realitza amb camions plataforma, l'utilització de les grues per a alçar les peces i encaixar-les hui en dia és fonamental, hi ha monuments que apleguen als 30 metres d'alçada. Aquesta nit és quant els artistes fallers donen els seus últims retocs i acaben definitivament el monument, normalment esta dura fins ben entrada la matinada del dia 16, sempre avanç de què passen els jurats.

El muntatge requereix primer protegir la zona amb sorra, i sobre ella es van situant els elements que la subjectaran amb sacs de sorra situats a l'armes de fusta intern. Des de la base es va creixent en altura cap al centre i es van completant els laterals amb escenes de menor tamany amb els corresponents cartells explicatius.

La falla infantil no té tanta complexitat, inclòs pot aplegar ja totalment muntada.

L'evolució cap a la monumentalitat de les falles fa que s'haja perdut pràcticament la plantà al tomb;

Falla Barri València

modalitat tradicional en la que s'alçaven els elements mitjançant la força bruta dels fallers i certes ajudes de polees i cordes.

Els passacarrers.

La festa de les falles tenen moltíssims aspectes que la fan única, un d'ells és que està repartida per tota la ciutat.

Pràcticament en cada barri hi ha una comissió, els fallers preparen tots els matins i algunes vesprades dels dies de falles passacarrers, en els que acompanyats per la seua banda de música, recorren els carrers de la barriada desfilant en forma festiva. És u dels moments més emocionants, els fallers i sobre tot les falleres, ixen de la seua casa amb els vestits tradicionals impecables perquè tots els puguen vore recórreguen els carrers normalment emparellats i ballant.

Despertà.

La pólvora és omnipresent en falles.

Tots els matins, per el general a les 8, els fallers i falleres recorren la seua barriada llançant coets d'una potència bastant respectable. És el moment de despertar al veïnat i continuar amb la festa.

Hui en dia s'ha regulat molt aquest acte, qualsevol participant hi ha d'adoptar unes mides de seguretat concretes i han de tindre un títol que s'aconsegueix mitjançant un curs que s'imparteix en les instal·lacions del Museu Faller.

La Federació de Falles de Gandia organitza una macro despertà amb una participació massiva que recorre els carrers del centre de la ciutat.

Normalment el cap de setmana anterior al 16 de març. És un dels actes més espectaculars i que atrauen més als turistes junt amb la cremà i la mascletà.

La Mascletà.

Apleguem a l'esdeveniment que s'organitza els dies de falles amb la major afluència de públic junt amb la

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

nit de la cremà. En Gandia des de el 15 al 19 de dispara una mascletà diàriament enfront de l'estació del ferrocarril per norma general (a voltes s'ha desplaçat al districte marítim del Grau). La multitud acudeix religiosament i s'amuntona al voltant del perímetre de seguretat esperant que apleguen les 14:00 en punt. En aquest moment les Falleres Majors de Gandia diuen la famosa frase: Senyor pirotècnic pot començar la mascletà.

Una sèrie d'artefactes explosius col·locats de forma ordenada i articulats per a què, amb el seu ritme constant, la composició vaja pujant d'intensitat, comencen a explotar d'una forma en principi d'una forma caòtica, però que està absolutament controlada per el pirotècnic.

La mascletà consta normalment de tres parts, una primera aèria amb xiuladors, i coets de canya, altra segona terrestre i per últim, una final de carcasses que s'enllaça amb la part final terrestre en una espècie de terratrémol final que té l'objectiu d'aplegar a la catarsi. És u dels elements que composen les falles com una tradició més antiga, una hipòtesi és que els seus precedents és remunten a la Batalla d'Almansa (1707) i al tancament del polvorí en el qual s'armaven als soldats derrotats, partidaris de Carles d'Àustria.

Aquests treballadors es quedaren els canons que foren utilitzats en algunes poblacions per disparar pólvora i celebrar algun ritual o festivitat. Aquests artefactes, anomenats trenques,

originaren la traca valenciana, que ha evolucionat al que coneixem hui en dia com mascletà.

El Bateig.

Originari de Gandia, agafa les seues arrels en l'època de la República. Una comissió fallera, de forma burlesca i festiva, va utilitzar l'acte sacramental del bateig com un ninot de falla.

L'objectiu era la crítica mordaç fallera contra l'església tan qüestionada en l'època republicana. Aquesta actuació va ser utilitzada fent-li un gir de 180 graus després de la contenda civil.

En 1943 es va batejar al xiquet naixcut més proper a la celebració de Sant Josep, es va preparar un gran festeig i va participar des de el notari fins l'alcalde.

Hui se celebra el dia 16 de març a la vesprada i la Fallera Major i l'alcalde o alcaldessa apadrinen al recent naixcut.

Es realitza en l'església Sant Josep amb una gran multitud present.

L'acte del bateig és una característica única i singular de les Falles de Gandia, puix no es realitza en cap altra població fallera.

Pag. 65

Entrega de Premis.

Se celebra la vesprada del 16 de març, després del bateig, els turistes, ciutadans, falleres, fallers... és traslladen a la plaça de l'ajuntament.

Plena a rebossar la Junta Local Fallera, representants de les 23 comissions, van atorgant els premis de totes les categories. Hi ha una gran quantitat de guardons, no sols als monuments, també a carrosses, campionat de truc, festival musical infantil, llibrets...

L'alegria, i l'emoció es desborda quan per la megafonia sona el nom de cada comissió i el premi.

La plaça abarrotada és una enorme olla de pressió que esclafeix en jubile constantment.

Són les Reines Falleres de cada comissió, junt amb el president o presidenta, els encarregats de pujar a l'entarimat i replegar el banderí (nom del guardó).

Al finalitzar cada una de les comissions tornen al seu barri i segueix la festa amb la seua banda de música passejantse amb els premis pels seus carrers i places, interactuant amb tot el veïnat, molts veïns ixen al carrer i aplaudeixen a les falleres i als fallers que al ritme de la banda de música ensenyen els guardons.

Aquest acte ve celebrant-se des de la formació de la Junta Local fallera de Gandia (agost de 1946) i ha anat passant per diferents espais representatius de la ciutat (teatre Goya, Royalty., fins a l'hui en dia, en la multitud fa impossible un espai tancat.

Pag. 66

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

Falla Barri València

L'Ofrena.

Possiblement l'acte dels dies de falles de més duració i en el qual participen més fallers i falleres. Totes les comissions amb una hora assignada fan un recorregut pels carrers de la ciutat fins a aplegar a la plaça de l'Ajuntament.

Allí en l'entarimat espera l'imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, la verge a la qual se li fa un mantó floral amb els rams que porten els participants abillats amb el vestit típic faller. Sol durar aproximadament unes 5 hores, es realitza la vesprada/nit del dia 18 i la quantitat de gent veent el desfile és enorme.

Una característica pròpia de Gandia en l'ofrena és que es realitza per partida doble. Les comissions del districte marítim (Falla Grau i Sant NicolauMosquit) realitzen el matí del 19 el seu propi desfile floral per fer l'ofrena a la Mare de Déu Blanqueta, patrona dels pescadors d'aquesta barriada.

La participació i l'afluència és molt nombrosa, el districte marítim està ple de visitants en eixes dates.

Processó de Sant Josep.

El dia 19 de març culmina la festa fallera. A la vesprada es realitza la processó de Sant Josep en honor al patró dels fusters i de la festa fallera. En aquest acte de nou, les falles de Gandia són úniques, en la ciutat participen 21 comissions, i les altres dos restants del districte marítim, realitzen la processó a la seua barriada.

Els fallers i falleres desfilen de forma ordenada, en mode processional i normalment amb ciris blancs, amb la banda de música interpretant cançons sacres, La vestimenta tradicional fallera

va acompanyada en el cas de les dones, de pinta i mantellina per a donar solemnitat a l'acte que es realitza en silenci. És un presagi del qual s'aveïnarà quan aplegue la nit. Els fallers i falleres es repleguen en les seues comissions una volta acabada la processó i es preparen per al moment culminant de la festa de les falles.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

La Cremà.

El dia 19 a la nit (nit de la cremà) Gandia es convertix en una especiede de ritual continuo i generalitzat del que participa cada barriada, es cremen els 46 monuments de la ciutat (23 majors i 23 infantils). L'ajuntament dictamina un horari per a la cremà de cada falla que sols es pot complir si tots els dispositius de seguretat (bombers, protecció civil...) estan en el lloc.

Normalment l'horari es compleix amb poc marge d'errada.

Comencen a cremar-se els monuments infantils i després d'ells, les falles majors comencen a cremar-se deixant per al final el monument guanyador.

La preparació de la cremà de cada falla és única i de gran complexitat en alguns casos. Normalment uns pocs fallers (els mateixos quasi sempre, depositaris de les tècniques generació rere generació) són els que s'encarreguen de tot aquest dispositiu.

El monument és té que disposar perquè la cremà és produïsca de manera segura i vistosa, des de el centre, cap als laterals. A més moltes falles estan situades en llocs angostossos molt propers als edificis laterals. La seguretat és primordial, els fallers han de protegir les façanes i a més els bombers s'encarreguen de refrescar llançant aigua a tot allò que estiga a prop de les flames.

Pag. 67

La nit de la cremà és un moment indescriptible que sols es pot aplegar a entendre estan present i veent l'emoció del col·lectiu faller quan veuen desaparèixer el seu monument devorat per les flames. El sentiment és únic, es du dins i és pràcticament una expiació que du cap a una regeneració propiciada pel poder purificador del foc. Aquest acaba amb el negatiu, finalitza un cicle i comença un de nou que culminarà l'any següent amb la plantà del nou monument faller.

Pag. 68

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

Recompenses de la Junta Local Fallera de Gandia

ELS GREMIS 1.- Amb caràcter ordinari i per mèrits fallers s’estableixen com a recompenses les següents: a) Gesmil de Coure b) Gesmil d’Argent c) Gesmil d’Or com a mà xima recompensa fallera 2.- Amb carà cter extraordinari i per mèrits fallers s’estableix el Gesmil de Diamant

Per a premiar els mèrits faller dels fallers i falleres que s’han distingit per la seua activitat i continuïtat dins del mon faller, es crea com a única recompensa oficial de la Federació de Falles Junta Local Fallera, el Gesmil, en les següents categories:

Tenen dret a la possessió del Gesmil de Coure tots els membres de les Comissions Falleres amb tres anys d’exercici en actiu. Els fallers i falleres que, per raó 16 de l’edat, deixen de ser infantils no podran sol·licitar aquesta recompensa fins que acomplisquen els 18 anys dins del termini que marca el present Reglament per a la sol·licitud de recompenses (30 de setembre) i sempre que reunisquen els requisits per a la seua concessió.

Tenen dret a la possessió del Gesmil d’Argent i document acreditatiu, tots els fallers i falleres que tinguen 100 punts. La puntuació s’obtindrà de la següent manera:

Falla Barri València

Càrrec Puntuació Presidència Comissió 25 punts Vice_Presidència 1ª 15 punts Presidenta/Delegada Dones (*) 15 Punts Secretaria de Comissió 15 Punts Delegació Festes de Comissió 15 Punts Tresoreria de Comissió 15 Punts Loter/a de Comissió 15 Punts Vice_Presidències i Secretaria J.L.F. 20 Punts Component Executiva Federació J.L.F. 15 Punts Delegació Cavalcades de Comissió 10 Punts Delegació Llibret de Comissió 10 Punts Delegació Emissió de Comissió 10 Punts Delegació Jocs de Comissió 10 Punts Delegació Artística de Comissió 10 Punts Vocalies Comissió (excepte infantils) 5 Punts (*) Fins 19 de Març del 2005.

S’entén per Delegació Artística, aquella persona que s’encarregue del Teatre, de la Presentació , del Festival Musical o de l’Engalanament de Carrers.

Els punts no són sumatius. Desprès d’obtindre el Gesmil d’Argent, el còmput personal de punts tornarà a zero.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

Tenen dret a la possessió del Gesmil d’Or i document acreditatiu:

Procediment per l’atorgament dels Gesmils.

a) Amb carà cter ordinari i per mèrits fallers: 1º .- La Presidència de la Federació de Falles Junta Local Fallera.

2º.- Tots els fallers i falleres que, tenint el Gesmil d’Argent, obtinguen 100 punts.

GESMILS D’OR, D’ARGENT I DE COURE

b) Amb carà cter especial i extraordinari: 1º .- L’Alcaldia-Presidència de l’Ajuntament de Gandia.

2º .- Qualsevol persona que, a judici d’una comissió anomenada per la Presidència de la Federació i formada per cinc components de l’Assemblea General acredite mèrits extraordinaris per a la seua concessió essent aquest un atorgament de carà cter especial i extraordinari.

a) PERIODE DE SOL·LICITUD.- Dins del termini que va des del 20 de març fins al 30 de setembre, de cada exercici faller, es dirigiran les instà ncies per les Comissions Falleres, l’interessat o qualsevol altre faller o fallera, a la Presidència de la Federació de Falles Junta Local Fallera, acompanyant relació de mèrits, en la qual es farà constar la petició per a la concessió de la recompensa sol·licitada.

GESMIL D’OR

El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 30 de Setembre de cada exercici faller, excepte en el cas de l’Alcaldia-Presidència de l’Excm.

Ajuntament de Gandia.

Per a l’obtenció del Gesmil d’Or els punts s’obtindran de la següent manera: Càrrec Puntuació Presidència de Comissió 25 punts Vice-Presidència 1ª 15 punts Presidenta/Delegada Dones (*) 15 Punts Secretaria de Comissió 15 Punts Delegació Festes de Comissió 15 Punts Tresoreria de Comissió 15 Punts Loter/a de Comissió 15 Punts Vice-Presidències i Secretaria J.L.F. 20 Punts Component Executiva Federació J.L.F. 15 Punts Delegació Cavalcades de Comissió 12 Punts Delegació Llibret de Comissió 12 Punts Delegació Emissió de Comissió 12 Punts Delegació Jocs de Comissió 12 Punts Delegació Artística de Comissió 12 Punts Vocalies de Comissió (excepte infantils) 8 Punts (*) Fins 19 de Març del 2005.

S’entén per Delegació Artística, aquella persona que s’encarregue del Teatre, de la Presentació , del Festival Musical o de l’Engalanament de Carrers.

Per a la concessió dels Gesmils d’Or, d’Argent i de Coure per mèrits fallers s’estableix el següent procediment obligatori:

b) INSTÀNCIES.- Existiran tres models oficials d’instà ncies per a la sol·licitud dels Gesmils d’Or, Argent i Coure. En les instà ncies dels dos primers, figuraran les anotacions de l’any, càrrec i puntuació corresponent a cada exercici. En la instància del

Pag. 69

Gesmil d’Or, es farà referència a l’any de la concessió del Gesmil d’Argent, aportant fotocòpia del document acreditatiu. En la instà ncia del Gesmil de Coure, s’inclourà la referència als tres anys i càrrecs desenvolupats, a més de la data de naixement. c) ACREDITACIÓ DELS PUNTS.Cadascun dels mèrits anuals haurà de ser acreditat. L’acreditació es realitzarà mitjançant les fotocòpies del Foc i Flama , del Llibret de la Falla, o del Llibre Oficial d’Actes de la Comissió Fallera Federada on figure el càrrec del faller o fallera eixe any, o acreditació adequada. L’acreditació s’acompanyarà a la instància de sol·licitud.

En cas d’haver estat en més d’una Comissió Fallera i per a optar al Gesmil d’Argent i/o d’Or l’acreditació es referirà a les comissions falleres on s’haja estat censat com a faller. d) INFORME. Acceptada la petició per la Presidència, aquesta la remetrà , amb el seu informe, a la Junta de Govern per al seu coneixement. e) RECLAMACIONS. Es concedeix un termini de tres dies desprès de la Junta de Govern per a reclamacions o aportació de la documentació que fó ra necessària.

Pag. 70

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia President de l’Excm. Ajuntament de Gandia es concedirà d’ofici i per una sola vegada quan siga nomenat.

Per a la concessió o no de les recompenses establertes en els articles anteriors, s’haurà de comptar amb les notes desfavorables que figuren al Llibre de Registre de Sancions, tant si estigueren en fase de compliment com en fase d’expedient.

GESMILS DE DIAMANT, OR I ARGENT

Aquella persona que estiga en possessió del Gesmil d’Or no podrà optar a l’atorgament d’un Gesmil d’Argent o de Coure.

No es podrà concedir cap de les recompenses reglamentades a la persona que ja estiga en possessió d’elles per qualsevol de les causes expressades als articles anteriors. Si per equivocació , a un faller li ha estat concedit més d’una vegada el Gesmil d’Argent en anys diferents, haurà de comunicar-ho a la Secretaria de la Federació de Falles, tornant els Gesmils equivocats i els pergamins acreditatius.

De no fer-ho i, cas de ser detectada l’anomalia, se li retiraran els Gesmils sobrants començant les valoracions per al Gesmil d’Or a partir de l’any de la darrera concessió equivocada.

Per a la concessió amb carà cter extraordinari i excepcional del Gesmil d’Or , la Presidència de la Federació de Falles Junta Local Fallera, podrà proposar d’ofici a la Junta de Govern la concessió de la recompensa a persona o persones que a juí d’una comissió anomenada a l’efecte reunisca mèrits extraordinaris per la seua tasca en el món faller.

Aquesta comissió estarà composada pel President de la Federació i cinc membres de l’Assemblea General de la Federació anomenats pel President i informarà a l’Assemblea General de la seua concessió . El termini per a proposar l’esmentat atorgament serà el 30 de setembre de cada exercici faller.

L’atorgament del Gesmil d’Or a l’Alcalde-

Les despeses de les concessions dels Gesmils de Diamant, Or i Argent, estaran a càrrec de la Federació de Falles Junta Local Fallera, i els de Coure, a càrrec de les Comissions Falleres.

La imposició de les recompenses esmentades es farà: a) El Gesmil d’Argent a un faller o fallera, en l’acte de Presentació de les Reines de la seua Comissió Fallera, per part de les Falleres Majors. b) El Gesmil d’Argent a un component de la Junta Executiva de la Federació de Falles Junta Local Fallera, en l’acte de la Presentació de la Fallera Major. c) Els Gesmils d’Or, en l’acte de Presentació de la Fallera Major, desprès de la imposició dels Gesmils d’Argent als components de la Junta Executiva de la Federació de Falles. d) Els Gesmils de Diamant, en l’acte de Presentació de la Fallera Major, desprès dels Gesmils d’Or. En el cas de recompensa de carà cter extraordinari u honorífic, es proposarà per la Presidència de la Federació de Falles a l’Assemblea General el lloc i dia per a la seua imposició.

Per part de la Secretaria General de la Federació de Falles Junta Local Fallera es portarà un Llibre de Registre de Recompenses, amb el seu corresponent índex alfabètic en el qual s’anotaran les recompenses reglamentà ries concedides i l’any de concessió.

Falla Barri València

Es crea la insígnia de la Federació de Falles JUNTA LOCAL FALLERA, formada per l’Escut ORLAT de la Junta Local Fallera, i que s’atorgarà a criteri de la Presidència a les persones o entitats que estime convenient, i informarà a posteriori a l’Assemblea General.

Tenen dret a la possessió del Gesmil de Diamant i document acreditatiu amb caràcter extraordinari i per mèrits fallers tots aquells fallers/res que estant en possessió del Gesmil d’Or hagen destacat de manera especial en la seua tasca dins del mon faller de Gandia.

Per a l’atorgament s’estableix el següent procediment: 1.- Sol·licitud per escrit davant la Secretaria de la JLF fins el 30 de setembre de cada exercici faller. Les sol·licituds podran ser presentades per : a) Qualsevol comissió fallera, avalada per altres tres. b) La Junta de Govern i l’Assemblea General, previ acord. c) El President de la Federació previ acord de l’Executiva.

Una vegada presentada la sol·licitud, amb posterioritat, haurà d’anar acompanyada de documentació acreditativa dels mèrits fallers que reunisca el faller/a per al qual es demana la recompensa fallera.

2.- La Secretaria de la JLF remetrà l’expedient a la COMISSIÓ EXTRAORDINÀRIA que a tal efecte es nomenarà al començament de cada exercici faller.

La Comissió estarà formada per les següents persones: 1.- President i Secretari de la JLF. 2.- Un Vice-president de la JLF en possessió del Gesmil d’Or i designat per l’Executiva de la JLF. 3.- Dos fallers o falleres que estiguen en possessió del Gesmil de Diamant.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

4.- Tres membres de l’Assemblea General que estiguen en possessió del Gesmil d’Or. Tindran veu i vot tots els components de l’esmentada comissió , excepció feta del Secretari de la JLF. Els acords per a la seua concessió o denegació es prendran per votació secreta i per majoria de les dues terceres parts de la comissió . Així mateix les deliberacions de la comissió no es faran publiques estant obligats el seus components al secret del contingut de les mateixes.

L’acord de concessió de la recompensa fallera serà comunicat a l’Assemblea General de la Federació .

3.- Per a la concessió del Gesmil de Diamant es valorarà el següent: a) Estar en possessió del Gesmil d’Or per mèrits fallers al menys 10 anys abans de la sol·licitud. b) Estar en actiu en el moment de la sol·licitud. c) No tindre cap sanció disciplinaria al llarg de la seua trajectòria fallera, tant dins de la seua comissió com dintre de la Federació. d) Es computaran com a mèrits d´un faller/a les tasques desenvolupades desprès de l’obtenció del Gesmil d’Or en les cà rrecs puntuables que estableix el present Reglament. e) Es computaran com a mèrits les tasques desenvolupades desprès de l’obtenció del Gesmil d’Or en activitats falleres com: Mantenidor en actes de presentació falleres, Autor d’articles de Llibrets de Falles de Gandia o de falles de altres Juntes Locals, Autor d’articles d’explicacions de falla de Gandia (Major e Infantil), Artista Faller, etc.

4.- Com a mesura excepcional es podrà atorgar el Gesmil de Diamant al President de la JLF a la finalització del seu mandat sempre que no es presente a la reelecció per acord unànime de l’Assemblea General de la Federació a proposta de la Junta de Govern.

Pag. 71

Pag. 72

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

Falla Barri València

Seda “Fallera Major de Gandia” i “Fallera Major Infantil de Gandia”

Seda "Fallera Major de Gandia" i "Fallera Major Infantil de Gandia", per a les Falleres Majors de la ciutat.

L'ajuntament de la ciutat de Gandia, des de l'any 2013, té en possessió exclusivament dos dibuixos perquè siga la tela del vestit oficial de fallera de la Fallera Major de Gandia, i un altre per a la infantil. Dos dissenys distints acordes al càrrec, el de la major és un dibuix potent asimètric amb 12 colors de trama de seda natural i metall or per a l'ornamentació, mentres que el de la Fallera Major Infantil, és un dibuix menut, dolç i harmònic, tall de 54 cm, amb 12 colors de trama de seda natural i metall or. Aquest dibuix està en possessió de poder-lo teixir tant l'empresa sedera Vives i Marí, com Companyia Valenciana de la Seda.

President de la Federació de Falles de Gandia: Telmo Gadea Boix (Falla Sagrada Família Corea).

Fallera Major Infantil de Gandia 2024: Daniela Serralta Miñana (Falla Sant Josep Raval).

Fallera Major de Gandia 2024: Marta Lozano Pérez (Falla Parc Alqueria Nova).

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

Pag. 73

La Festa Que Estime per HECTOR PELLICER VERCHER Faller de la Falla Parc Alqueria Nova de Gandia

És tan cert com notori que les falles som promulgadores de la nostra identitat com a poble, hereves de les manifestacions artístiques, satíriques i populars més arrelades a la nostra història. Són transmissores de la nostra llengua i la nostra cultura, en definitiva: Les falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Podem trobar falles a l’ample, alt i llarg de la nostra terra, tot lligat podem trobar falles a tot arreu de la Comunitat.

La nostra festa arriba fins a traspassar les nostres fronteres, les falles són Universals. Tot i això, les falles són una de les festes més plurals i diverses que trobarem al Món, i no és d’estranyar si tenim en compte que les falles es celebren a més de 90 poblacions i totes elles amb les seues peculiaritats i costums.

La meua relació amb les falles és tan vella com jo mateix. A l’ombra de la falla vaig nàixer, créixer, i vaig formar la meua família. Pertany a la comissió del meu barri des de la seua fundació, una falla humil i relativament jove que podeu trobar a Gandia.

Accepte amb gust aquest encàrrec que en feu, per tal de donar a conèixer un poc més, des del meu humil sentiment i parèixer, les falles de Gandia. Ningú es profeta a la seua terra, però tractaré amb el més gran dels respectes d'aproparvos una mica de la nostra festa que amb les seues diferències amb la resta de poblacions falleres, tots junts no fem més que engrandir la nostra festa!

Gandia és bressol dels Borja, però també la ciutat dels “pixavins”. Trobarem il·lustres poetes i humanistes com Ausiàs March o Joan Climent, tot i ser la ciutat del Tio de la Porra i la Delicà de Gandia, la nostra més reconeguda fabula. Sóm Capital de la Safor, destí turístic per excel·lència. Creadors de la fideuà i portes del Mediterrani.

A Gandia trobareu grans monuments emblemàtics com la Seu, el Palau Ducal, l’antic hospital de Sant Marc o el Castell de Bairen, però si alguna cosa ens identifica com a poble són les nostres festes. Els fallers i falleres de Gandia formem el col·lectiu més gran i nombrós de la ciutat.

Gandia compta amb 23 comissions falleres, fou en 1876 quan tenim constància documentada de la primera plantà d’una falla, pel que podem afirmar que les falles a Gandia són centenàries.

En l’actualitat, ens dividim en 5 seccions: Especial, primera, segona, tercera i és a l'any 2019 quan surt la secció quarta.

Els criteris de distribució és un dels aspectes que més debat ha creat, ja que

tradicionalment cada falla militava en la secció que considerava, portat a grans diferències d’entre de les falles que competien en la mateixa secció.

En 2013, s’introdueix per primera vegada la divisió pressupostària. En l’actualitat es treballa amb un sistema de puntuació que tenint en compte els premis aconseguits els anys anteriors, s’adjudica una secció.

Encetarem aquest catàleg de peculiaritats amb les nostres màximes representants, les Falleres Majors. A la Capital de la Safor no existeix cap procés de selecció per tal de nomenar falleres majors com podem trobar a València o Torrent, ni tampoc d’una elecció democràtica com podem trobar a Borriana o Dénia. A Gandia el nomenament surt de l’alcaldia, a proposta de la Junta Local Fallera. Per poder fer tal nomenament, el president de la federació de falles, prèviament haurà sol·licitat la confiança de l’assemblea general de presidents, per tal d’elevar la seua proposta.

Pag. 74

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

Les falleres Majors de Gandia, llueixen com a distintiu del seu regnat la banda que les acredita com a màximes representants, aquesta banda tindrà de fons la Real Senyera a diferència d'altres Falleres Majors que s’identifiquen amb la bandera nacional. A la Fallera Major se li imposa la banda coincidint amb el dia de la seua presentació, i és la seua antecessora la Fallera Major de l’any anterior l'encarregada d'imposar-li-la.

No passa el mateix amb la Cort d’honor, ja que és la mateixa Fallera Major, que acaba de ser exaltada qui imposa la banda a la seua Cort d’Honor.

Des de l’any 2013, La Fallera i la Fallera Major infantil llueixen dibuixos oficials als seus vestits. Serà cada Fallera Major qui elegisca on i com vol fer-se el seu vestit oficial, ja que cal dir que les Falleres Majors de Gandia, assumeixen tota la d'espessa econòmica del seu regnat.

El títol de Fallera Major, sols l’ostentaran les Falleres Majors de la ciutat, ja que el títol de les màximes representants de les comissions és el de Reina de la Falla.

Cada comissió podrà presentar fins a 5 càrrecs oficials, la Reina de la falla és l’equivalent a la Fallera Major de la comissió.

Podrà acompanyar-se de les Reines del foc, festa, poesia i art. A més d’aquests càrrecs que gaudeixen d’oficialitat, cada falla segons els seus costums, podrà tindre altres càrrecs no oficials com el de Padrina, Reina del casal, de les albaes, de la música, Mini Reines, fillolets…

El càrrec de president o presidenta infantil també està reconegut com a càrrec oficial de representació, i el de president o presidenta major com un càrrec de gestió.

Falla Barri València

Cort de la Fallera Major, al següent any comptarà amb dues places per a la Cort de la Fallera Major infantil i el tercer any descansarà. Aquesta plaça a les Corts d’honor pertany am la comissió, i aquesta lliurement podrà triar quins són els seus representants, encara que el més comú i habitual és que siga la Reina de la Falla anterior qui ocupe eixa plaça i ella trie al faller. La Cort d’Honor de les falleres Majors, no gaudeix d’indumentària oficial.

Els estatuts de la Federació de Falles pel moment no contemplen la possibilitat d’un Faller Major. Les corts d’honor de les Falleres Majors de Gandia, també marquen una diferència a la resta de poblacions. Les Corts d’honor, estaran formades per 12 dones i 12 xiquetes a l'igual quem de 12 hòmens i 12 xiquets, és a dir: Les corts d’honor de Gandia són paritàries i tant elles com ells són membres de la Cort d’Honor, tot i que no existeix cap element representatiu que identifique als hòmens com puga ser la banda en el cas d’elles.

Cada comissió de Gandia tindrà dret a tindre una parella de representants, de forma cíclica de manera que un any la comissió comptarà amb dues places (una dona i un home) per a la

Per tal de distingir els càrrecs oficials, queden estipulats els següents colors per a les bandes: Falleres Majors: Banda amb la Real Senyera.

Cort d’honor FFMM: Banda color Perla.

Reina de la falla: Banda amb la bandera nacional.

Reina del foc: Banda color roig.

Reina de la festa: Banda color blau.

Reina de la poesia: Banda color groc.

Reina de l’art: Banda color verd.

L’organigrama de la nostra festa l’encapçala el president de la Federació de Falles, antiga Junta Local Fallera.

Aquest càrrec no és polític i, per tant, no està vinculat a l’ajuntament. La presidència s’ocupa de manera altruista i es tria mitjançant eleccions cada quatre anys, malgrat que els estatuts contemplen que la presidència no es pot exercir més de dues legislatures seguides. La seua Junta executiva serà designada a proposta de la presidència encara que l’òrgan rector i suprem decisori serà l’Assemblea General representada per les 23 comissions.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

La Federació de Falles, és l’encarregada d'elaborar el calendari festiu i totes les activitats que es realitzen i formen part de la nostra idiosincràsia.

Alguns dels actes més multitudinaris que trobareu a Gandia són: SOPAR DE GERMANOR: Es tracta del primer gran esdeveniment al calendari faller, celebrat tot just després del període estival. La finalitat d’aquest sopar multitudinari, no és alta que agrupar a totes i tots els fallers de Gandia, en un sopar en el qual la concòrdia i la fraternitat entre les 23 comissions de la ciutat és l’imperatiu, sense oblidar la faceta més solidària de les falles, ja que tots els assistents realitzen una nombrosa recol·lecta d’aliments no peribles a favor del centre d’acollida Sant Francesc D’Assís.

9 D’OCTUBRE: Paral·lels als actes cívics que organitza l’ajuntament per tal de celebrar el dia de la Comunitat Valenciana, les falles organitzen una multitudinària mostra gastronòmica.

Tradicionalment, era Paella el plat cuinat per a commemorar aquest dia, tot i que l'any 2022 i amb la finalitat d'acompassar la tasca de la ciutat en fomentar el nostre plat autòcton, en aquesta mostra gastronòmica a dies d'ahui es cuina Fideuà de Gandia.

L'úbicació d’aquest multitudinari acte ha anat canviant amb els anys segons les necessitats del mateix esdeveniment, ja que l'afluencia de públic és massiva i es cuinen més de 600 calders.

PREGÓ, CRIDA I BALL DE GALA: El primer dissabte de febrer, Gandia celebra el seu tret d’eixida anunciant a tot arreu eixa magistral frase de “ja estem en falles”. L’acte que conta de tres parts ben definides comença a cada barri de la ciutat amb les cercaviles de les falles per a dirigir-se al pregó faller. El pregoner és triat per la federació de falles buscant una figura rellevant de la societat, bé estiga arrelada a la ciutat o a les falles de Gandia.

Aquest pregó que tradicionalment se celebrava a la Plaça Major, ha anat canviant d’ubicació fins a trobar en la Torreta del Pi, un monument emblemàtic de la ciutat i un marc incomparable per tal que el pregoner o pregonera anuncie el seu pregó festiu. Seguit d’aquest pregó, les 23 falles de la ciutat desfilen en cercavila pels carrers del centre històric per a concloure a la Plaça Major, on des de la balconada de l’ajuntament, La FalleraMajor, la Fallera Major Infantil i l’alcaldia, realitzen la seua crida a la festa.

Una vegada ha finalitzat la Crida, la segona part d’aquest acte, els fallers es retiren als casals per tal de celebrar sopars, carregats de fraternitat bon ambient i germanor, ja que Gandia es troba en temps de falles, tot i que no poden encantar-se, perquè a les dotze de la nit, comença el tradicional ball de gala al Museu Faller.

El Ball de Gala, no és més que un ball organitzat en homenatge a la Fallera Major de Gandia, que enceta aquest

Pag. 75

ball junt amb l’alcalde de la ciutat o en el cas de ser alcaldessa amb el regidor delegat amb les falles o membre de la corporació municipal que represente el col·lectiu faller. El ball de Gala gaudeix d'una sèrie de codis de vestimenta i comportament que engrandeixen la idiosincràsia d’aquest esdeveniment i que a continuació vos relate, però no imagineu un ball imperial, ja que al cap i a la fi, és un ball festiu en el qual després del protocol, hi ha espai per a la diversió amb tots els fallers i falleres de Gandia.

Com el seu nom indica, és un ball de Gala Faller i, per tant, té un codi de vestimenta concret. Majoritàriament amb indumentària fallera. Els fallers acudeixen amb els vestits tradicionals i les dones amb Vestit tradicional de Gala (mànega de fanal) encara que està permesa la mitja mànega, mai mànega llarga. La resta d'assistents que participen en indumentària de carrer, deurà ser acorde a la galania e importància del moment que comporta. No està permesa l'assistència de cap xiquet a l’esdeveniment. L’única infanta que assisteix és la Fallera Major Infantil que es retirarà tot just finalitze el Bals, que com deia comença amb Fallera Major junt amb l’alcaldia i van unint-se les Corts d’honor, Reines de les diferents comissions i la resta d’assistents.

Com a curiositat vos contaré, que per costum, és el dia que les Falleres Majors de Gandia estrenen el segon vestit oficial. Entenem aquest vestit com al segon oficial, ja que cada Fallera Major estrena tants vestits com considere, però per costum serà a la seua presentació i a la crida quan estrene les seues millors gales.

Pag. 76

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

CAVALCADA DE FALLES: Un dels actes, més multitudinari nombrós i espectaculars de les falles de Gandia.

Tot i que el format de cavalcada ha anat evolucionant amb els anys, les vint-itres comissions de Gandia Participen d’aquesta Cavalcada, ja que és un dels actes d’obligada participació.

Un dels nostres majors orgulls, és tindre el centre d’interpretació de la festa més gran de la Comunitat, el nostre estimat Museu faller que fou inaugurat l'any 2008. Un edifici modernista amb diferents espais multidisciplinaris, un saló d’actes amb capacitat per a més de cinc-centes persones i diferents sales de reunions i despatxos.

Tradicionalment, se celebraven dues cavalcades, una per als majors i una altra per als xiquets, fet que ha desenvolupat amb una cavalcada amb format únic de majors i menuts. Aquesta cavalcada sempre se celebra el 3r Diumenge de Febrer, si la meteorologia ho permet fent coincidir la data amb Carnestoltes.

En cas de veure's obligats a anul·lar la cavalcada, es traslladarà al diumenge següent. Els fallers i falleres de Gandia trauen als carrers espectaculars disfresses carregades d’enginy, sàtira i crítica local, sinó heu vist mai una cavalcada de Gandia, anoteu aquesta d’ata al calendari, ja que de veritat paga la pena.

Tradicionalment, aquesta cavalcada comptava amb 3 premis: cavalcada, comparsa i carrossa. Les comparses es tractaven de sis vestits estructurals, al més pur estil “Reina del carnaval”, vestits que fins i tot es van haver de definir en les bases del premi i comptava amb peculiaritats com que no podien superar els 3 m d’amplària ni els 4 m d’alçada. La comparsa havia de ser arrossegada per una persona sense cap ajuda motor ni d’altres fallers i haviende ser un mínim de 6 “carros” per a considerar-se una comparsa. Com imagineu, impressionants disfresses que desencadenaven en autèntiques obres d’art, que encara perduren en tot l’imaginari del col·lectiu.

Falla Barri València

El Museu és escenari de la majoria d’actes que celebrem a Gandia, com ara les presentacions de les Falleres Majors; Les presentacions de cada comissió; El festival musical infantil, que és el nostre equivalent al concurs de playbacks del cap i casal; La mostra de teatre amateur “Ligorio Ferrer”; la Gala dels curtmetratges fallers; Les finals dels campionats de jocs (truc i bac); La mostra de Llibrets de la Comunitat Valenciana; El concurs nacional de fotografia fallera; El concurs de Cartell de Falles “Tomas Femenia”; La presentació del llibre FOC I FLAMA, etz.

Les carrosses la majoria d’elles llogades principalment a Dénia i Borriana tenien el paper de passejar a les Reines de cada comissió o participar dels diferents grups que conformen la cavalcada de cada falla, principalment per als més menuts.

En el temps, i la unificació de les dues cavalcades, amb el format amb el qual continuem a dies de hui, van desaparèixer els premis de comparsa i carrossa, tot i que els fallers continuem apostant per comparses i carrosses a les nostres cavalcades. Aquests canvis compten amb el suport de la societat ja qué el semblant majoritari de les falles accepta i veu positiu aquest format de cavalcada única.

El Foc i Flama és el llibre oficial de les Falles de Gandia, es tracta d’un anuari faller que compta amb el segell de llibre d’interès turístic, reconegut per la Generalitat Valenciana. A les seues pàgines podrem trobar presentats tots els càrrecs oficials de la ciutat, així com els esbossos de les falles que es plantaran eixe any a la ciutat, els premis aconseguits de l’any anterior. També compta amb un monogràfic fotogràfic i literari que cada any tracta diferents aspectes rellebvants de la festa o la ciutat i les recompenses falleres.

Les nostres recompenses als mèrits falleres són els Gesmils, i són independents a Junta Central Fallera.

Podem trobar 3 Gesmils: Gesmil d’argent, d’or i diamants, i aquests seran imposats per la Fallera Major als fallers que per mèrits propis siguen mereixedors d’aquestes recompenses.

Aquests mèrits s’aconsegueixen mitjançant un sistema de puntuació.

No penseu que tota l'activitat es concentra al Museu, un altre edifici

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

emblemàtic i ben socorregut és la Casa de la Culta Maqués González de Quirós, que alberga actes com l'entrega de premis literaris, emissions falleres, informatius fallers i l'exposició del ninot.

L'exposició del ninot avança que l'arribada dels monuments al carrer és imminent. De l'exposició del ninot sorgeixen els millors ninots de cada secció, i dintre dels millors ninots ix el ninot indultat de Gandia. Un jurat extern a les falles de Gandia, mitjançant votació, elegeix el millor ninot de cada secció, aquesta votació es realitza unes hores abans de la inauguració de l'exposició i entrega de premis tenint en compte criteris artístics, plàstics, composició, acabat, sàtira...Una vegada queden atorgats els millors ninots de cada secció, és el mateix jurat qui torna a valorar, ara sols els 5 millors ninots infantils i els cinc millors ninots majors dels quals eixiran els ninots indultats de Gandia. Aquests es donaran a conéixer el 16 de març junt amb la resta de premis. L'entrada a l'exposició és lliure i gratuïta, El principal motiu de fer aquesta exposició a Casa la Marquesa es d’onada la seua exelent localització al centre de la ciutat, pel que aquesta exposició un èxit turístic que any rere any rep milers de visites. A diferència d'altres poblacions, a Gandia el ninot indultat no surt de votació popular.

Una vegada cremades les falles, aquests dos ninots salvats de les flames guardaran un lloc d'honor al Museu Faller.

Les falles de Gandia se celebren del 16 al 19 de març. Durant els quatre dies de falles, Les Falleres Majors, al costat de la Cort d’Honor i la junta local Fallera, realitzen pel matí visites de cortesia per tal de visitar les 23 comissions durant els dies de falles. A les 14:00 h, com és tradicional es disparà la tradicional mascletà i són les vesprades les que ocupen els actes multitudinaris amb la participació de totes les falles de Gandia.

Un dels actes més especial i únic de la ciutat ducal és el del Bateig. Cada 16 de març les falles de Gandia celebren el Bateig d’un xiquet o xiqueta, que L’alcalde de la ciutat i la Fallera Major apadrinen. Es tracta d’un bateig públic i faller en què una família de tradició fallera rep l’honor a proposta de la federació de falles que el seu fill o filla siga l’elegit per a ser el protagonista de l’inici de les falles.

L’acte religiós se celebra a l’església de Sant Josep al barri del Raval i tot seguit, les 23 comissions de la ciutat en cercavila, desfilen pels carrers de Gandia repartint caramels a tots els assistents i així celebrar el bateig. La cercavila, presidida per la Fallera Major que porta en braços al xiquet batejat, autoritats de la ciutat i Junta Local Fallera, recorre els principals carrers de la ciutat, finalitzant a la plaça Major on es reuneixen les 23 comissions falleres per tal de fer el lliurament dels premis.

Pag. 77

El 17 de març celebrem el que a Gandia coneixem com el dia "Bobo", i no és més que el descans de la festa en el seu equador. Amb el temps, aquest dia "Bobo" ha anat cobrant més protagonisme dins de les agendes de cada comissió i de la pròpia agenda de la Junta Local Fallera, ja que se celebren esdeveniments multitudinaris com la nit del foc. La nostra Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats, transcorre la vesprada del 18 de març.

L’acte que durant els anys a sofrit diferents canvis, podríem ressaltar com a més rellevants la creació en 2007 del cadafal amb la figura de la Mare de Déu per a confeccionar el mant, tal com ens representa l’imaginari de València, i l'elaboració del mant amb clavells, fet que s'introduí anys després.

Pag. 78

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Gandia

El 19 de març, dedicat a Sant Josep celebrem la Missa Solemne en honor al Patró de les Falles de Gandia i a la vesprada processó i crema de les falles. L’orde de cremà, es realitza mitjançant criteris de seguretat del Parc de Bombers i protecció civil. Com Gandia no té falla municipal, l’última falla en cremar-se és la guanyadora del 1r premi de la secció especial, que des del 2013 és considerada la Millor falla de Gandia. L’última falla en guanyar el premi a la Millor falla de Gandia, va ser el 2012 a la falla Plaça Sant Josep Raval que militava a la secció 1a.

Bé amics, si heu arribat fins aquestes últimes paraules, entenc que he complit amb l’encàrrec i he sabut d’alguna forma arrimar-vos a la meua ciutat, Gandia, i a la festa que estime, les falles. No obstant creieu-me, ja que paga la pega, perquè

no hi ha millor forma de confirmar-ho que visitant la nostra ciutat, barrejar-se amb els fallers de carrer i participar dels nostres costums, folklore i les nostres tradicions, per descomptat esteu tots convidats i ací trobareu sempre un aliat.

Si alguna cosa no he tractat, disculpeume. No és que no la tinga present, més bé vos convide que la descobriu en primera persona. D'alguna forma m'he d'excusar, veritat?.

Gràcies amics, i fins aviat.

Falla Barri València

DÉNIA

Pag. 82

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia

Falla Barri València

Dénia és un municipi i ciutat espanyola de la Comunitat Valenciana, situada a la Costa Nord de la província d’Alacant.

Es tracta de la capital de la comarca de la Marina Alta. Comptava amb 43 899 habitants censats l’1 de gener de 2022, però en estiu la seua població pot aplegar a quintuplicar-se, aplegant als 200 000. És el municipi d´Espanya de menys de 50 000 habitants que mes estiuejants rep segons les xifres de població estacional del Ministeri d’Hisenda i administracions públiques.

- País. Espanya

- Comarca.

Marina Alta.

-Gentilici.

Dianense.

-Partida Judicial.

Dénia.

-Predom. ling.

Valencià.

-Altitud.

12 m.

-Superfície.

66,18 Km².

-Codi postal.

03700.

- Com. Autònoma.

Comunitat Valenciana.

-Població.

43 899 hab. (2022).

-Província.

València.

-Densitat.

628,11 hab./km2.

-Alcalde.

Vicent Grimal Boronat (2015).

-Agermanada amb.

Cholet, França.

-Patrons.

Sant Roc. Santíssima Sang.

El topònim deriva del llatí Dianium. Durant gran part del segle XX es va especular que el terme Dianio derivava d'un assentament ibèric denominat Diniu, testificat per unes troballes monetàries.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia

Pag. 83

LES FALLES

Cada any, entre el 17 i el 19, els carrers de Dénia s'inunden de color, música i espectaculars monuments per a celebrar unes festes úniques en el món: les Falles. Unes festes que celebren l'aplegada de la primavera al ressò dels petards i donant especial protagonisme al foc, i que en Dénia conforma un col·lectiu de vora 2.000 persones vinculades a la festa.

L'ORIGEN DE LES FALLES DE DÉNIA. En l'any 1927, un grup de joves veïns del carrer Olivera, en el barri de Les Roques, organitzaren una festa per celebrar Sant Josep. Un any més tard, foren els veïns del carrer Independència els que demanaren autorització a l'ajuntament per plantar un monument, però no va ser fins a 1947 quan la festa va arrancar amb força en la ciutat de Dénia.

Primera Falla A Dénia.

Aquest any, la falla dels carrers SuecaAlcoi-Dénia de València va decidir nomenar presidents d'honor als alcaldes de les tres ciutats amb el fi d'organitzar actes i recaptar fons per a la festa. El contacte amb els festers valencians va animar a un grup de joves dianenses a reconvertir aquest agermanament amb la falla valenciana en la primera planta d'un monument en Dénia, en l'antiga plaça del Mercat Municipal de Dénia, hui la Glorieta, sota el nom de la Penya del Tio Pep.

Primeres Comissions Falleres.

Darrere de l'èxit del primer any de plantà i festa fallera en Dénia, els membres de la penya, reuniren a vàries persones interessades en la que passaria a ser l'històrica reunió del Café Neutro, en la que s'establiren les primeres línies a seguir de les falles dianenses. D'eixa reunió, isqueren quatre comissions: Les Roques, Centre, Districte Marítim i Oest, aixina com la creació de la Junta Local Fallera de Dénia, encarregada de coordinar els actes independents de les comissions.

Edat Moderna De Les Falles.

A pesar que va haver-hi un paró en les festes entre els anys 1961 i 1967 pel desànim dels participants en la festa, en 1968 naix la coneguda com a segona època de les falles de Dénia, que s'allarga fins l'actualitat. En aquest temps apareixen noves comissions fins a elevar el nombre de districtes fallers a Dénia fins als onze actuals, que han aconseguit convertir a la ciutat en un referent faller en la Comunitat Valenciana.

DATES I HORARIS. Els dies grans de les falles en Dénia són del 17 al 19 de març, quan els monuments lluïxen en tot la seva esplendor en els carrers de la ciutat.

Encara aixina, es pot destacar que les falles en Dénia es viuen tot l'any a

través de les presentacions, eleccions de càrrecs, dia de les carrosses i els innumerables actes que organitza cada comissió al llarg de l'any.

Dia 17: la plantà i els premis.

El 17 de març és el primer dia que els monuments estan totalment plantats.

Aquest primer dia de falles destaca per les entregues de premis a les creacions dels artistes fallers. Al matí, en l'ajuntament acull l'entrega de premis infantils, i a la vesprada, darrere de la primera ronda de pleitesies, és el torn dels premis més esperats, els premis als monuments grans als quals aspiren les onze comissions de la ciutat.

Pag. 84

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia

Dia 18: pleitessies, mascletà i concert de bandes.

El segon dia oficial de falles és dia de celebracions de premis. Al matí, les comissions donen festa als seus barris amb la replegada dels fallers per part de les dones de la comissió, mentres que la vesprada es dedica al segon torn de pleitesies, en el que totes les falles visiten part dels districtes fallers de la ciutat.

Al finalitzar el recorregut, fallers i falleres es donen cita al carrer La Via per a assistir al concert de les bandes de música que durant aquests dies acompanyen tant a les comissions falleres com a la Junta Local Fallera.

Cada una d'elles interpreta una peça lliure per amenitzar la vesprada/nit de Dénia.

La nit continua amb la mascletà nocturna organitzada per la Junta Local Fallera, que aquests anys es dispara des de la Plaça Jaume I. Per a acabar el dia, les comissions organitzen festes en les seues places i casals.

Falla Barri València

Dia 19: ofrena, nous presidents i cremà.

I aplega l'últim dia de falles, l'esperat dia de Sant Josep, que posa fi a un intens any de treball i vivències. És el dia del patró de la festa, i per ell, a primera hora se celebra una missa en el seu honor. A continuació comença l'ofrena de flors a la mare de Déu, que ix des del port pel carrer Marqués de Campo en direcció al carrer Diana, per desviar-se pel carrer Magallanes fins a la plaça del Convent, a on, a les portes de l'església de Sant Antoni, espera l'imatge de la verge. Allí, els membres de la Comissió de Festes de la Mare de Déu s'encarreguen de crear un mant de flors gràcies als rams que reben de les falleres que participen a l'ofrena.

Seguidament, a l'ofrena, els màxims càrrec de les Falles de Dénia ofrenen els seus rams en l'interior de l'església a l'imatge de la Mare de Déu.

El dinar del dia de Sant Josep serveix perquè les comissions trien als seus nous presidents, un càrrec que presentaran a la vesprada als membres de Junta Local Fallera en els baixos de l'ajuntament i que marca l'inici del nou exercici.

Al voltant de les 20:00 arranca, amb la falla de la Junta Local Fallera, la cremà dels 23 monuments que es planten a la ciutat (dos per cada comissió i u de la Junta Local). Una nit en la qual el foc compleix amb la seua tasca i converteix en cendres els monuments fallers.

ALTRES DATES IMPORTANTS. Amb la cremà de les falles arranca el nou exercici, i són varies les dates rellevants en el calendari faller.

Nomenament Falleres Majors de Dénia i treta de càrrecs.

Entre els mesos d'abril i maig les comissions donen a conéixer els noms dels nous càrrecs de cada falla, mentres que és en el mes de maig quan la ciutat tria a les noves Falleres Majors de Dénia. Eixa mateixa setmana les escollides reben la seua banda i el seu nomenament com a tal.

Dia del faller i desfilada de carrosses.

L'estiu ve marcat per les festes de Dénia en juliol, en la que fallers i falleres tenen un paper rellevant i dos dies marcats: el dia del faller, en la que després d'un matí de cucanyes per la ciutat se celebra el traspàs de càrrecs en un acte que té lloc a la nit, i la gran desfilada de carrosses, en la que les onze comissions confeccionen les carrosses sobre les quals desfilaran els seus càrrecs i que opten al primer premi, una desfilada declarada Festa d´Interès Turístic Provincial.

Presentació de les Falleres Majors de Dénia i comissions.

L'estiu finalitza amb una altra crucial cita en el mes de setembre: la presentació de les noves Falleres Majors de Dénia, que obrin la ronda de presentacions falleres que es succediràn en la ciutat fins al mes de febrer, aproximadament.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia

Sopar de Gala, pregó, crida i Sopar de Germanor.

A finals de febrer arranquen els actes oficials del programa de falles amb el Sopar de Gala, en el que s'entreguen les distincions als fallers exemplars: el pregó i la crida de les Falleres Majors de la ciutat, i el Sopar de Germanor, que reuneix en l'envelat de Torre cremada a milers de fallers per celebrar l'imminent arribada de les falles a Dénia.

FALLES DE DÉNIA. Falla Baix la Mar. Falla Camp Roig.

Falla Campaments.

Falla Centre.

Falla Darrere del Castell.

Falla Diana.

Falla Les Roques.

Falla Oest.

Falla Paris Pedrera.

Falla Port Rotes Falla Saladar.

Jurat.

Un jurat vingut de fora visita els monuments el dia 17 de març al matí.

Després de l'avaluació de diversos punts es realitza el reconte enfront de un notari, i es procedeix a l'entrega en el Saló de Plenaris de l'ajuntament de Dénia, a on es reuneixen els càrrecs de totes les comissions per replegar els seus banderins.

Entrega de premis.

Al migdia és el torn dels monuments infantils, mentres que a la nit es procedeix a l'entrega dels premis als monuments grans. En els dos casos, l'entrega de premis comença amb la categoria primera, de menor a major, i continua amb la categoria especial, també de menor a major.

LA JUNTA LOCAL FALLERA DE DÉNIA. La Junta Local Fallera és l'òrgan que representa a totes les comissions de les falles de Dénia, dita història es remonta als mateixos inicis de les festes josefines.

Aquesta està encapçalada pel president, la Fallera Major i Fallera Major Infantil de la ciutat.

Història.

En l'any 1947, i després de què la Penya del Tio Pep encenguera la metxa fallera i les ganes de festa Josefina en Dénia, un nodrit grup de veïns de tota la ciutat es reuníren en el ja desaparegut Bar Neutro, per donar lloc al naiximent dels primers districtes fallers (Centre, Districte Marítim, Les Roques i Oest) i a la constitució del que va nàixer com Junta Local Fallera de Dénia, que s'encarregaria de coordinar les activitats que no foren pròpies de cada falla.

Primera Junta i fi del Tio Pep.

Premis.

El primer president de la Junta Local Fallera de Dénia va ser José Gualde Martí, i va comptar amb la seua executiva amb la majoria de les persones que formaven la Penya del Tio Pep, imitant el funcionament de la Junta Central Fallera de València pel que fa a la coordinació de les falles de Dénia. La Penya del Tio Pep deixaria de plantar per sempre en 1948.

Les falles de Dénia es divideixen en dues seccions: especial i primera. En la secció especial hi ha actualment quatre comissions, tant en grans com en infantils, mentres que en la secció primera hi ha set.

Seccions falleres.

La classificació dels monuments en una secció o l'altra depèn del pressupost.

Per als monuments grans, la barrera s'estableix en 36.000 €, mentres que en els monuments infantils, eixa barrera la marquen els 13.000 €.

Els monuments que superen eixa xifra formaran part de la secció especial, mentres que els que estiguen per baix competiran en la secció primera.

Pag. 85

Altres premis de falles infantils.

Durant l'entrega dels premis infantils es procedeix també a l'entrega dels premis d'Enginy i Gràcia en ambdós categories i el premi a la millor pintura entre les onze falles plantades.

Altres premis de falles grans.

En els premis grans, es realitza també l'entrega dels premis d'Enginy i Gràcia, Promoció del valencià, Millor Crítica Turística, Millor Crítica del Medi ambient, Millor Crítica Local, Activitat Fallera, Premi al Risc, Premi a l'Ornamentació, Premi a la Millor Pintura de falla, Premi al Millor Llibre de Falla i Premi al Millor Carrer Engalanat.

Però dos anys després, en 1949 l'esgotament de les persones que formaven la junta va fer que al finalitzar l'exercici deixara de funcionar. Va ser aleshores quan l'ajuntament, a través de la comissió de Governació, decideix assumir les funcions en febrer de 1950.

Pag. 86

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia

Nova etapa i incorporació de més comissions.

En 1961es tanca la primera etapa de les falles de Dénia amb la paralització, fins 1967, de la festa de tots els districtes (barris) creats en la ciutat per reprendre en l'any 1967, amb una Junta presidida per Francisco Simó Santacreu en el seu primer exercici. Renaixen de les seues cendres les comissions del Centre, Baix la Mar, Les Roques i Oest, iniciant la seua vida la Falla Saladar.

Primeres Falleres Majors de Dénia.

En l'any 1971, Dénia compta per primera volta amb una Fallera Major, càrrec que va recaure en la senyoreta M. Cristina Guzman de Carranza i no va ser fins a l'any 1985 quan va aparèixer el càrrec de Fallera Major Infantil de Dénia, ostentat per primera volta per la xiqueta Estibaliz Miralles Ivars.

Mes d'una quinzena de presidents han passat per la Junta Local Fallera de Dénia fins al dia de hui, acompanyats per les seues respectives executives, sempre formades per fallers dels diferents districtes de la ciutat de Dénia.

Funcions.

La Junta Local Fallera, com organisme autònom local i símbol d'unió de les Falles de Dénia, constituïx l'agrupació de les falles de la ciutat de Dénia.

Gaudeix del reconeiximent oficial de l'ajuntament per exercir la funció rectora i coordinadora en l'ordre a les celebracions dels festejos i qualsevol classe d'actes relacionats amb la festa fallera.

Segons prega el seu reglament, l'objectiu fonamental de la JLF en l'aspecte econòmic és tractar d'aconseguir els màxims recursos econòmics per al conjunt global de les Falles de Dénia.

La Junta Local Fallera es compon de dos òrgans: La Junta Executiva i l'Assemblea General. La Junta Executiva és escollida pels presidents, que deleguen diferents funcions en cada u d'ells, mentres que l'Assemblea General està composta per representants de les onze comissions

falleres de la ciutat, amb dret a vot amb els assumptes que es tracten en les reunions que es celebren mensualment.

Elecció De President De La Junta Local Fallera De Dénia.

El president de la Junta Local Fallera de Dénia s'elegeix mitjançant votació per un període de quatre anys, si bé, en les eleccions de 2015, i enfront de la falta de candidats, es va acordar que la presidència tindria una duració extraordinària de dos anys.

Falla Barri València

Històric de president de la Junta Local Fallera de Dénia.

1947-1948: José Gualde Martí.

1948-1949: José Ramis Caselles.

1967: Francisco Simó Santacreu.

1968-1970: José Antonio Castro González.

1971-1977: Vicente Monllor Roselló.

1978-1979: Rafael Pastor Soler.

1980-1981: Tomàs Chiner Marsal.

1982: Vicente Agulles Llobell.

1983-1987: Antonio Martí Martí.

1988-1989: Rafael Pastor Soler.

1990-1991: Salvador Crespo Pí.

1992-1993: Pasqual Candela Ruíz.

1994-1995: Juan José Gallego Ballesteros.

1996-1999: Pere Noguera Ivars.

1999-2003: Manuel Clavell Llorca.

2003-2007: Pere Martí Martí.

2007-2011: Juan Pedro Sánchez.

2011-2015: Jaume Bertomeu Catalán.

2015-2017: José Antonio Monsonís Bertomeu.

2017-2019: José Vicente Benavente.

2019-2021: Juan Salvador Pérez.

2021-actualitat: Jaume Bertomeu Catalán.

Falla Barri València

ELECCIÓ DE LES MAJORS DE DÉNIA.

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia FALLERES

Dos representants de cada falla i set representants de la Junta Local Fallera, a més de l'alcalde de la ciutat, el regidor de festes i les Falleres Majors de l'any que acaba, tenen la paraula en les eleccions de les falleres majors de Dénia. Les aspirants presenten les seues candidatures a la Junta Local Fallera de Dénia, qui s'encarrega d'organitzar una jornada de convivència amb elles i els delegats amb dret a vot per coneixer-les millor, i cap a finals del mes de maig es procedeix a la votació en l'Ajuntament de Dénia.

L'alcalde de la ciutat realitza aleshores les dues cridades telefòniques més esperades que supondran el compliment d'un somni per a les dues afortunades.

Històric de les Falleres Majors de Dénia.

-Any 1971: M. Cristina Guzman de Carranza.

-Any 1972: Ana Senti Ribes.

-Any 1973: Àngeles Mengual Soler.

-Any 1976: Antonia Redondo Berenguer.

-Any 1977: Adela Chelet Ordines.

-Any 1980: Conxin Perez Llorca.

-Any 1982: Francisca Morera Torres.

-Any 1983: M. Vicenta Palu Crespo.

-Any 1984: Amparo Perez Bañuls.

-Any 1985: Tere Villalta Perles i Estibaliz Miralles Ivars.

-Any 1986: Josephine Ferrer Frogley i Marileo Molina Candel.

-Any 1987: Tere Coll Conejero i Crsitina Ivars.

-Any 1988: Xelo Castellano Ferrer i Montse Poveda Vicente.

-Any 1989: M. Jesús Guzman Ferreres i Cristina Gil Bolufer.

-Any 1990: Gema Devesa i Feliciana Ortíz Montes.

-Any 1991: M. Carme Seguí Ahuir i M. Amparo Cartes Ivars.

-Any 1992: Isabel Pérez Conejero i Liliana Frasquet Ivars.

-Any 1993: Cristina Villar González i M. Amparo Perles Catalán.

-Any 1994: Monica Orquin Llobell i

Lorena Sendra Carrió.

-Any 1995: Marina Marsal Senent i Patrícia Pérez Pallares.

-Any 1996: Sílvia Bellot i Ana Toledo Ortíz.

-Any 1997: Eva Pérez Llópis i Lara Pérez Conejero.

-Any 1998: Sandra Simarro Cruz i Aida Simó Marí.

-Any 1999: Rosario Signes Grimalt i Alba Crespo Moltó.

-Any 2000: Viki Blasco Pérez i Laura Oltra Gil. -Any 2001: Amparo Perles Catalán i Claudia Sancho Cardona.

-Any 2002: Natàlia Estevez Caballero i Carolina Pastor Tudela.

-Any 2003: Gema Catalá Devesa i Blanca Moll Ferrer.

-Any 2004: M. José Gavilà Guardiola i Estefanía Crespo Piera.

-Any 2005: Cristina Ferragut Mas i Miriam Quintana Gómez-Pimpollo.

-Any 2006: Cristina Morera Vengut i Maria Contri García.

-Any 2007: Rebeca Pagett Herrero i Alba Crespo Alonso.

-Any 2008: Pepi Gómez Garcia i Cristina Benavent Garcia.

-Any 2009: Raquel Rico Martínez i Alba Moya Fernández.

-Any 2010: Joana Pous López i Georgina Alaman Brombierstäudl.

-Any 2011: Laura Mena Llorca i Paula Bertomeu Pérez.

-Any 2012: Anna Sobrecases Hostalrich i Ainhoa Flores Guerri.

-Any 2013: Marta Tabernero Sanmiguel i Rocio Patricio Egea.

-Any 2014: Sara Femenía Ribes i Paloma Mengual Benavente.

-Any 2015: Carla Petrie Fernández i Candela Pastor Orozco.

-Any 2016: Marina Margalejo Vives i Alejandra Pastor Gavilà.

-Any 2017: Inés Alacreu Roselló i Mar Cabrera Ramis.

-Any 2018: Melani Ivars Rojas i Carla Vinaroz Giménez.

-Any 2019: Amparo Petrie Fernández i Neus Suarez Femenía.

-Any 2020-22: Safir Malonda Costa i Martína Gimeno Estévez.

-Any 2023: Aida Gavilà Gómez i Noa Dacosta Mud. -Any 2024: Mar Moncho Roselló i Candela Marco Jiménez.

Pag. 87

Pag. 88

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia

Falla Barri València

Seda “Poble de Dénia” Des de l'any 2010, la firma sedera Vives i Marí, va confeccionar el dibuix "Poble de Dénia", encàrrec de l'ajuntament creat especialment per a les Falleres Majors de la ciutat i que sols elles i quines han ostentat el mateix càrrec poden vestir de manera exclusiva.

Seda natural 100% de 56 cm amb 16 colors de trama i ordit, mes un metall.

President de la Junta Local Fallera de Dénia: Jaume Bertomeu Catalán (Falla Centre).

Fallera Major Infantil de Dénia 2024: Candela Marco Jiménez (Falla Baix la Mar).

Fallera Major de Dénia 2024: Mar Moncho Roselló (Falla Baix la Mar).

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia

Falla Barri València

Pag. 89

Les Recompenses o Bunyols a Dénia

Naturalesa de les recompenses.

Tenint en compte que pel que fa a censos depenem de la Junta Central de València, la JLF de Dénia aplicarà les mateixes normes, noms i barem que aplica la Junta Central de València, amb la finalitat d’arribar a la total unificació.

De les classes de recompenses.

Les recompenses seran les següents: REGLAMENT FALLER FALLES DE DENIA - BUNYOLS A títol individual: -Bunyol de Coure -Bunyol d’Argent -Bunyol d’Or -Bunyol d’Or amb fulles de llorer -Bunyol d’Or amb fulles de llorer i brillants A títol individual honorífic: -Bunyol d’Argent honorífic -Bunyol d’Or honorífic A títol col·lectiu: -Bunyol de Coure -Bunyol d’Argent -Bunyol d’Or -Bunyol d’Or amb fulles de llorer -Bunyol d’Or amb fulles de llorer i brillants A títol col·lectiu honorífic: -Bunyol d’Argent Honorífic -Bunyol d’Or Honorífic DISTINTIUS A títol individual: -Distintiu de Coure -Distintiu d’Argent -Distintiu d’Or

A títol honorífic: -Distintiu d’Argent Honorífic -Distintiu d’Or Honorífic Les esmentades distincions es concediran de forma exclusiva una vegada complits els requisits en el següent article, i en qualsevol cas es basarà en un sistema de còmput dels exercicis fallers empadronats de la persona interessada, degudament inscrits en el Cens Oficial Faller. El procediment de sol·licitud, concessió i reclamació de recompenses serà regulat per la JLF. REGLAMENT FALLER FALLES DE DENIA Requisits per la seua obtenció. a) En concordança amb el Cens Oficial Faller de la JLF i de la mateixa comissió sol·licitant, i podent justificar els exercicis fallers per mitjà del cens o, si no n’hi ha, pel llibre de falles o per altres mitjans, es generarà el dret a l’obtenció de les recompenses assenyalades quan es complisquen el nombre d’exercicis fallers següents: - Bunyol de coure: dos exercicis - Bunyol d’argent: set exercicis cinc exercicis (quatre amb càrrec)

- Bunyol d’or: deu exercicis huit exercicis (set amb càrrec) - Bunyol d’Or i fulles de llorer: vint exercicis setze (deu amb càrrec) - Bunyol d’Or i fuller de llorer i brillants: trenta exercicis vint-i-cinc (quinze amb càrrec) No es podrà atorgar cap recompensa, sense estar prèviament en possessió de l’anterior.

Als únics efectes de la concessió de les recompenses, tindran la condició de càrrecs o persones directives, les 19 primeres que figuren en el cens oficial, que anualment s’entregarà a la JLF, així com la fallera en la qual recaiga ser la Fallera Major de la comissió.

Per a la concessió de recompenses prevaldrà la data que reglamentàriament corresponga, encara que es sol·licite i es concedisca en exercicis posteriors. b) En concordança amb el Cens Oficial Faller de la JLF i de la mateixa comissió sol·licitant, i podent justificar els exercicis fallers per mitjà del cens i, si no n’hi ha, pel llibre de falles o qualsevol altre mitjà, el temps empadronat com a faller/a infantil, es generarà el dret a l’obtenció de les recompenses infantils assenyalades quan es complisquen el nombre d’exercicis fallers següents:

Pag. 90

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia

Falla Barri València

REGLAMENT FALLER FALLES DE DENIA - Distintiu de coure: 1 exercici - Distintiu d’argent: 5 exercicis.

4 exercicis si ha sigut president/a o Fallera Major Infantil.

- Distintiu d’or: 10 exercicis.

9 exercicis si ha sigut president/a o Fallera Major Infantil.

Els xiquets i les xiquetes que, sense haver sigut baixa en la comissió infantil des de la concessió del distintiu d’argent, continuen dos exercicis formant part de la comissió de falla, tindran dret a la concessió del distintiu d’or al complir 14 anys i no haver-hi passat a la comissió gran.

Recompenses col·lectives. a) A l’efecte d’estimular i reconéixer els mèrits acumulats amb el transcurs del temps de les comissions de falles tant en les majors com infantils, s’estableixen les següents recompenses amb caràcter col·lectiu, prèvia comprovació en el Cens Oficial Faller, del nombre d’exercicis fallers següents:

- Bunyol/Distintiu d’Argent: 10 exercicis - Bunyol/Distintiu d’Or: 20 exercicis.

- Bunyol/Distintiu d’Or amb fulles de llorer 30 exercicis - Bunyol/Distintiu d’Or amb fuller de llorer i brillants 45 exercicis La regulació de recompenses col·lectives infantils de nova creació, permetrà a les comissions de falles beneficiàries per la seua antiguitat en el cens, la sol·licitud de la de major rang.

Per a la concessió de recompenses prevaldrà la data que reglamentàriament corresponga, encara que es sol·licite i es concedisca en dates posteriors.

Recompenses Honorífiques. a) La JEX concedirà el Bunyol d’Or a títol Honorífic, per iniciativa pròpia o per proposta de la Presidència de la JLF a aquelles persones o entitats que reunisquen mèrits suficients en la seua labor en pro de les falles. Amb caràcter excepcional, i quan ocórreguen circumstàncies singulars que ho justifiquen, la Presidència de la JLF podrà concedir-les sota el seu criteri personal, donant compte d’això en l’Assemblea General següent a celebrar a títol informatiu.

REGLAMENT FALLER FALLES DE DENIA. b) Es concedirà d’ofici “Bunyol d’Or” a títol Honorífic: A – Al Molt Honorable President/a de la Generalitat Valenciana.

B – A l’Excel·lentíssim/a Sr. Delegat/da del Govern en la Comunitat Valenciana.

C – Al Molt Excel·lent President/a de les Corts Valencianes.

D – A l’Il·lustríssim Sr. Alcalde/ Il·lustríssima Sra. Alcaldessa de la ciutat de Dénia.

E – Al Sr. President/a de la Junta Local Fallera.

F – A la Fallera Major de Dénia. c)Es concedirà d’ofici el “Bunyol d’Argent” a títol Honorífic: A la Cort d’Honor de la Fallera Major de Dénia. d)Es concedirà d’ofici el “Distintiu d’Or” de títol Honorífic: A la Fallera Major Infantil de Dénia. e)Es concedirà d’ofici “Distintiu d’Argent” a títol Honorífic: A la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Dénia. f)La JLF concedirà a títol pòstum als fallers empadronats difunts durant l’exercici, la recompensa posterior al fet que en aquests moments tinguen, amb la sol·licitud prèvia per escrit de la seua comissió de falla, i posterior aprovació per l’Assemblea General.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia

Pag. 91

La Nostra Manera De Fer, Sentir I Viure Les Falles per JAUME BERTOMEU CATALÁN President de la Junta Local Fallera de Dénia

Per segon any consecutiu, torne a col·laborar amb el llibret de la Falla Barri València, moltes gràcies de bestreta per aquesta nova oportunitat.

En aquesta ocasió, ho faig per a explicarvos la idiosincràsia i particularitats de les Falles de Dénia, no sols arribat el mes de març, sino també la resta del any.

Pot ser, tenim coses que seran úniques a la meua ciutat i d´altres que també es realitzen a altres llocs de la Comunitat Valenciana, però per aixó m´agradaria apropar-vos un poc més la nostra manera de fer, sentir i viure les Falles.

Nosaltres treballem al voltant dels 365 dies de l´any, les comisions falleres han de treballar molt per a poder arribar als pressupostos anuals, ja que a diferència d´altres localitats, ací la presidència d´una falla es renova cada any, és a dir, arribada la vesprada de cada 19 de març, les falles trien un nou president ó presidenta per a al següent exercici, i s´acosten cap als baixos del Ajuntament per a presentar-los a la premsa i a la Junta Local Fallera, un acte senzill però que a la vegada és important i emotiu perqué queda reflectida la continuitat de la nostra estimada festa.

A partir del dia 20 i durant tot el mes d´abril, totes les presidències falleres es fiquen mans a l´obra per a escollir els que seran els representants, donant a conèixer els noms de les afortunades i afortunats a ostentar els màxims càrrecs del exercici, en un acte que ací anomenem “La treta”.

Arribat maig, comencem amb una de les tasques més sacrificades per als fallers i falleres, la creació i confecció de les nostres Carrosses de Dénia, declarades d´Interés Turístic Provincial. Unes vertaderes obres d´art itinerants que us convide a gaudir arribat el segon dissabte de cada juliol, dins del marc de les Festes Patronals en honor de la Santíssima Sang.

Durant tres mesos, s´elaboren artesanalment en les naus de l´Espai Fester, un conjunt de onze naus que disposem per a ús, una per cada comisió fallera.El presupost mitjà que pot invertir cada falla per a la seua creació, pot estar al voltant d´uns sis o set mil euros, a més a més de que també tots els fallers i falleres inverteixen en disfresses i comparses que dona més vistositat i dinammisme a aquesta tradicional desfilada conformada per més de mil persones en la seua totalitat.

A més a més, en aquesta mateixa setmana de festes locals, concretament el dimarts, cel·lebrem “El dia del Faller”.

Un dia de convivència, cucanyes i concurs de paelles multitudinari que acaba per la nit amb un acte on es presenten oficialment tots els càrrecs davant la ciutat. El més significatiu d´aquest acte, es que tots el presidents i presidentes de falla, reben del seu antecessor el bastó de comandament.

Aquest fet curiós es produeix des de que en l´any 1972 i després de que la alcaldia donara un bastó a cada un dels presidents de les falles que hi havien a l´època perque foren ells qui organitzaren les festes, s´ha quedat com una tradició i símbol de la presidència des d´aleshores.

Pag. 92

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Dénia

Quan arriba setembre i fins al mes de febrer, arranquen els torns de les presentacions internes de cada comissió. Son presentacions amb una temàtica concreta en la que decorat, guió i música formen un conjunt únic per a la ocasió, ja que participen dins del concurs de presentacions falleres, on es premien les tres millors presentacions grans com a infantils, millors presentadors o presentadores i millor mantenidor o mantenidora.

Un reconeixement al esforç i el ben fer, donant així més valor al acte i fer que les comissions intenten superar-se cada any creant actes meravellosos per a exaltar a les seues Falleres Majors i corts d´honor.

I parlant de cercavil·les falleres, fins l´any 2018 a Dénia podies reconèixer a una comissió al veure-la desfilar pel carrer, ja que els fallers d´una mateixa falla anaven tots vestits amb la mateixa indumentària, és a dir, tots els hòmens hi anaven de saragüell, un altra falla de torrentí, llaurador de la marina, el de “panderola”... A dia d´avui, algunes comissions sí que han acceptat el ús lliure de indumentària masculina, i d´altres que bé en el seu reglament intern han preferit conservar aquesta carecterística d´idiosincràsia.

Ja entrant en març, us faré un resum dels moments més diferents del nostre programa de falles, ja que com bé sabeu aquest està farcit d´actes com la crida, el pregó, les nits d´albades a les Falleres Majors de cada districte, plantà, cercavil·les…

El primer d´ells, el més carregat d´emoció i ganes de festa, comença al matí amb el acte de pleitesía a les Falleres Majors de Dénia i les seues corts d´honor i Falleres Majors de les onze comissions. Una desfilada organitzada de tal forma que anem

Tenim a diferència d´altres ciutats només tres dies de falles, 17, 18 i 19 de març.

Falla Barri València

tots seguint un ordre correlatiu a visitar cada demarcació, intercanvi d´insignies i detalls i molta festa. Ho fem de manera que visitem quatre i a migidia tornem al Ajuntament per a la entrega de premis infantils, per la vesprada continuem amb quatre més i tornem a pels premis de les falles grans i ja el 18 de març, acabem pel matí amb les falles que resten per realitzar les pleitesíes.

El 19 de març, dia de Sant Josep, realitzem l´ofrena en honor a la Mare de Deu dels Desemparats, on trobareu la diferència és en la mantellina que vesteixen les falleres, ja que distinguireu a les que son o han sigut Falleres Majors amb la de color negre i a la resta de falleres amb la de color blanc.

Per la vesprada, com ja us havia contat al principi, és el inici de la fí o a l´inversa, segons com es mire.

Relleu de presidències i per la nit la cremà: cremar per tornar a començar.

TORRENT

Pag. 96

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - To r r e n t

Falla Barri València

És un municipi i ciutat espanyola de la província de València, en la Comunitat Valenciana. Es troba en l'àrea metropolitana de València, en la comarca de l'Horta Sud. Té una població de 85 142 habitants (2022).

-País: Espanya.

-Comarca: Horta Sud.

-Codi Postal: 46900

-Partida Judicial: Torrent.

-Alcaldessa: Amparo Folgado Tonda (2023).

-Altitud: 46 m.

-Agermanada amb: Gharb i Zebbug, Malta.

--Superfície: 69,32 km².

-Patrons: Sant Abdon i Senent, els Patrons de la Pedra.

Mare de Déu dels Desemparats.

-Població: 85 142 hab.

-Densitat: 1163,16 hab./km2

-Com. Autònoma: Comunitat Valenciana.

-Província: València.

-Gentilici: torrentí-na.

-Predom. ling.

Valencià.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - To r r e n t

LES FALLES

Pag. 97

-Des del dia 16 fins al dia 19 (els dos inclusius): en la plaça del Bisbe Benlloch, es realitza la mascletà a càrrec de l´ajuntament i la Junta Local Fallera.

També cal mencionar que moltes comissions falleres fan mascletaes en les seues respectives ubicacions.

-Els dies 17 i 18 a la vesprada: es du a terme l'ofrena a la Verge dels Desemparats des de la font de les granotes, a on els fallers i falleres duen els seus rams de flors fins a la plaça de l'Església, per a omplir el mant de l'imatge de la Verge dels Desemparats.

Les Falles de Torrent, són la festa que es celebra en Torrent i a l'igual que les Falles de València, es celebren del 15 al 19 de març en honor a Sant Josep.

Compten amb 29 comissions falleres, que planten 58 falles (29 majors i 29 infantils). Quant al cens de falleres i fallers, segons les últimes dades comparables de l'exercici 2019, es situaría darrere de València amb la localitat de major nombre, disputantse la segona posició amb el municipi valencià d'Alzira, tenint aquests 7.304 festers en l'any 2019 pels 7.426 de Torrent.

En el cas d´Alzira sí que es compta amb un major nombre de comissions, 35, per les 29 mencionades de Torrent. A causa de la pandèmia, en l'exercici 2021 s'ha reduït el cens a Torrent a 6.807 fallers i falleres, però no es tenen dades públiques per la localitat d'Alzira per poder comparar.

Fins a 2012, tal com ocorre en la ciutat de València, es planten dues falles municipals, però es varen suprimir a mida d'estalvi. A finals de 2015, el consell va decretar Bé d'Interés Cultural Immaterial les Falles de Torrent i de Xàtiva, Gandia, Sueca i Alzira.

Desenvolupament De La Festa.

Uns quinze dies avanç de la festivitat de Sant Josep es realitza la tradicional "crida" (en la que la fallera Major de Torrent, fa una crida a tot el món faller i simpatitzants per recordar que ja s'inicien les falles). En aquest acte les Falleres Majors de Torrent, reben les claus de la ciutat, com a símbol de què Torrent ja és fallera. Seguidament de la "crida", es deposita una corona de llorer en el monument al Granerer, i des de la realització d'aquest acte fins al dia 15 hi han diversos actes, com les Cavalcades del Ninot (infantil i major), l´exposició del Ninot (s'inaugura a mitjan febrer), el cant de l'estoreta, concursos diversos, cremà de les falles dels col·legis...

-La nit del dia 15: es planten les falles tant majors com infantils i l'endemà seguidament de la primera "despertà", el jurat visita les falles.

A la vesprada i a continuació del trasllat de la Verge dels Desemparats pels membres de la Falla Cotxera, acompanyats de totes les comissions de Torrent, es realitza el repartiment de premis.

-El dia 19 (Sant Josep): Les comissions participen en les misses en honor a Sant Josep, i després es sol portar a cap l'operació kilo. A la nit, la Junta Local Fallera representada per les Falleres Majors de Torrent i les seues Corts d'Honor, repleguen els ninots indultats de les comissions agraciades. A les 21 hores es fa la cremà de la falla infantil de l'ajuntament, i a les 22 h es cremen la resta de falletes, a on l'ultima en cremar és la falla que ha obtingut el primer premi. A les 23:30 h el foc envaeix la falla de l'ajuntament i a la mitjanit la resta de falles, i a la 01:00 h del dia 20 de març es crema la falla que ha obtingut el primer premi.

Després de les cendres de la falla recent cremades, sorgeixen de nou les celebracions per al nou exercici faller, des de la selecció i elecció de les noves Falleres Majors, proclamacions, exaltacions, concursos...

A més durant tota la nit de falles la gent sol acudir als casals per disfrutar d'aquesta festa durant més hores.

Pag. 98

DE QUANT PROHIBIREN FALLES EN TORRENT.

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - To r r e n t LES

Pot resultar increïble que uns fallers destrossen les seues pròpies falles, una cosa que és la base de les seues festes i que tenen en gran estima (o almenys deurien tindre-la). Però va passar en Torrent en 1957, en una nit plena d'altercats que va provocar que es prohibiren les falles en d´aquesta localitat fins al 1968. Aquesta és la història de tan singular episodi en la festa.

En l'any 1957 es va donar la coincidència de què la setmana fallera caia dins de la Quaresma, una cosa que ocorre cada cert temps per la mobilitat de la Setmana Santa. Aquesta circumstància no era de l'agrade de l'església, en especial perquè en les vetlades falleres es celebraben "balls moderns" que es consideràben que eren "perillosos" per a la joventut.

La raó d'eixe rebuig estava en què eixos balls eren agafats, i clar, el Clero no veia bé que homes i dones s'arrimaren massa.

Donat que l'església era molt influent en l'Espanya dels anys 50, aquesta postura era molt a tindre en conte per les autoritats de l'època.

Per eixe motiu, l'alcalde de Torrent de per aquell entonces, Arturo Benlloch Arévalo, influït pel pàrroc de la població (el de l'església de Nostra Senyora de l'Asunció. l'única que existia en la mateixa), José González Frasquet, va decidir prohibir el ball durant els festejos fallers. Aixina ho va deixar clar en un escrit del 13 de març de 1957 dirigit al President de la Falla Toledo i a la Junta Local Fallera de Torrent, organisme que començava a funcionar eixe mateix any.

Tot va trascorrir amb normalitat fins a la nit del 18 de març, en la que comença a córrer per la població la notícia de què estava prohibit el ball eixa nit. Els fallers i veïns en general es sentien molt molestos per no poder disfrutar d'eixa diversió, però la gota que va omplir el got va ser que uns matrimonis tornant de València, afirmaren haver vist a l'alcalde de Torrent ballar en el Parador So Nelo (Falla Convent de JerusalemMatemàtic Marzal), notícia que va córrer per la població ràpidament i que va augmentar considerablement l'indignació general.

La ràbia va ser tal que alguns fallers prenen la decisió de protestar desmuntant les seues pròpies falles, el que va derivar a la seua destrucció per part de les multituds al crit "d'anem a tombar les falles". Els disturbis foren tals que la policia local i alguns veïns cridaren a la Guàrdia Civil, que tingueren els primers enfrontaments amb la multitud en la plaça del Bisbe Benlloch. Aquest cos de seguretat decideix aplicar l'estat d'excepció i talla l'electricitat a tota Torrent, el que no impedeix que es continuen desmantellant falles, això si, entre tirs a l'aire dels guàrdies i arrestaments indiscriminats.

Finalment, Vicente Ortí, que era el tinent d'alcalde de Torrent i la màxima autoritat del lloc davant l'absència de l'alcalde, demana al comandant de la Guàrdia Civil que localitze als amos dels bars per a obrir-los i aixina que la gent ofegara les seues penes en beguda.

D'aquesta manera es va aconseguir calmar la situació i que tot tornara al seu lloc, excepte els monuments fallers que pràcticament desaparegueren dels carrers (tan sols quedaren restes en la Falla Avinguda i un ninot de la Falla Ramon i Cajal en una gasolinera).

Falla Barri València

Els incidents es saldàren amb una sanció al president de la Junta Local Fallera de Torrent, Ricardo Fernández Roig, per part del Govern Civil, però finalment se li anula al presentar recursos i parlar amb el governador.

Ara bé, per el ocorregut es prohibiren les falles a Torrent durant deu anys, fins que es tornàren a permetre en 1969. I de l'ocorregut va haver-hi un silenci quasi absolut tant en la premsa, que no es va publicar res al respecte, com en documents oficials, puix han desaparegut quasi tots. Inclòs moltes persones que varen viure aquelles dates es mostren reticents a parlar sobre el ocorregut.

COMISSIONS FALLERES CIUTAT DE TORRENT.

A

LA

Falla de la Plaça.

Falla Ángel de l'Alcázar.

Falla Antonio Pardo.

Falla Avinguda.

Falla Poble Nou. Falla Sedaví.

Falla Carrer Toledo.

Falla Ramon i Cajal.

Falla Sants Patrons.

Falla Sant Roc. Falla Barri Cotxera.

Falla Pare Méndez.

Falla Barri Sant Gregori.

Falla Carrer Benemèrita.

Falla Nicolau Andreu.

Falla Xenillet.

Falla Saragossa-Parc Central.

Falla Sant Amador-Espartero.

Falla II Tram-Avinguda.

Falla Camí Reial.

Falla Sant Valerià.

Falla Santa Llúcia.

Falla Lope de Rueda-Verge del Puig.

Falla Cronista Vicent Beger i Esteve.

Falla Parc de Trénor.

Falla Av. Reina Sofia-Plaça Pedro Hurrable.

Falla El Molí.

Falla Escultor Vicente Pallardó.

Falla Plaça de la Concordia-Parc Central.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - To r r e n t

Pag. 99

Les Recompenses de Torrent -Emblema de Coure: 1 exercici.

-Emblema d'Argent: 5 exercicis. Si ha sigut president o Fallera Major Infantil, la pot rebre al cap de 4 exercicis.

Requisits d'obtenció de recompenses Majors.

Recompenses Majors número exercicis:

-Emblema d'Or: 10 exercicis. Si ha sigut president o Fallera Major Infantil, la pot rebre al cap de 9 exercicis.

-Torre de Coure: 2 exercicis.

-Torre d'Argent: 7 exercicis. Si ha tingut càrrec quatre anys, la pot rebre al cap de 5 exercicis.

Requisits d'obtenció de recompenses Col·lectives.

Recompenses exercicis.

-Torre d'Or: 10 exercicis. Si ha tingut càrrec set anys, la pot rebre al cap de 8 exercicis.

-Torre d'Or amb Fulles de Llorer: 20 exercicis. Si ha tingut càrrec deu anys, la pot rebre al cap de 16 exercicis.

-Torre d'Or i Brillants amb Fulles de Llorer: 30 exercicis. Si ha tingut càrrec quinze anys, la pot rebre al cap de vint-

President Junta Local Fallera de Torrent: Martín Leal Yubero (Falla Nicolau Andreu).

Col·lectives

número

-Torre/Emblema d'Argent: 10 exercicis. i-cinc anys.

-Torre/Emblema d'Or: 20 exercicis.

Requisits d'obtenció de Recompenses Infantils.

Recompenses d'exercicis.

Infantils

número

Fallera Major Infantil de Torrent 2024: Vega Román Montero (Falla II Tram. Avinguda).

-Torre/Emblema d'Or amb Fulles de Llorer: 30 exercicis.

-Torre/Emblema d'Or i Brillants amb Fulles de Llorer: 45 exercicis.

Fallera Major de Torrent 2024: Maria Peris Moreno (Falla Cronista Vicent Beger i Esteve).

Pag. 100

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - To r r e n t

Falla Barri València

El Nucli de les Nostres Arrels per ROBERT GÓMEZ SAMBLÁS President de la Junta Local Fallera de Torrent

Les falles de Torrent són una part essencial i fonamental dins de la nostra societat i la nostra ciutat en tots els aspectes, unes falles ja centenàries que van nàixer l'any 1900 i que s'han anat formant en estos més de cent anys d'història, unes falles torrentines que van ser catalogades com BIC l'any 2015.

Si tirem la vista arrere són moltíssims els factors que ens han fet créixer durant aquests més de cent anys de cultura i tradició al nostre poble, la nostra ciutat, falles centenàries que per iniciativa popular han fet valdre un col·lectiu que hui dia gaudeix d'una gran força i d'una molt bona base.

Progressivament, les falles de Torrent van créixer fins a nodrir-se de 29 comissions falleres, hui 28, totes elles han anat deixant empremta amb el pas del temps executant una base sòlida i compacta que any rere any plena d'activitats a les nostres gents, a les nostres falleres i els nostres fallers.

Hui gràcies a tot eixe esforç col·lectiu i dedicació podem gaudir d'una salut festiva i cultural humana i festiva de molta qualitat i de molta passió, per això les falles a Torrent són un gran patrimoni cultural que potenciem dins d'un gran marc d'activitats culturals anualment en totes i cadascuna de les comissions que tenim a la nostra ciutat.

Les falles de Torrent són el nucli perfecte per a continuar defensant les nostres arrels i exhibint les nostres tradicions sota un col·lectiu de 7.916 falles i fallers, majors i infantils, per això totes les comissions falleres de la ciutat treballen en una varietat increïble d'activitats infantils i majors, activitats esportives, culinàries amb més de quaranta anys d'antiguitat, activitats lúdiques i festeres, etc.

Però centrant-nos en les activitats més antigues o més culturals, les activitats més simbòliques que es desenvolupen a la nostra ciutat i que ens identifiquen com a únics ens centraríem en les següents: “El trasllat” Emmarcada en la setmana fallera la Falla Barri Cotxera aglutina cada any el 16 de març a la totalitat del col·lectiu faller per al seu tradicional “Trasllat de la Verge” dels Desemparats, sota un recorregut pels carrers de la ciutat, la comissió de la falla Barri Cotxera comença aquest acte tan simbòlic recollint a la Verge de la parròquia de la nostra Senyora del Bon Consell i portant-la pels carrers del barri fins a posicionar-se pràcticament a les portes de l'església de La nostra Senyora de l'Asunción, on seguidament s'inicia una processó de totes les falles de Torrent en la qual es rendeix homenatge i es mostra el respecte cap a la Verge dels Desemparats per la totalitat de les falles de la ciutat, desfilant amb temprança i solemnitat davant d'ella.

“Els pallassos” Una altra de les activitats que ens identifiquen a la nostra ciutat són els pallassos, la Falla Cronista Vicente Beguer i Esteve va recuperar ja fa un parell de dècades estos ninots rudimentaris que segons historiadors consideren els precedents de les falles de L’Horta.

La falla Cronista valora aquesta tradició sota un concurs de falles d'eixos ninots rudimentaris plens de palla i en el qual es mostra una crítica molt pròxima i directa al barri o en l'actualitat torrentina i que cada vegada va agafant més força en les nostres falles.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - To r r e n t

Pag. 101

“Raspall” I com no, si parlem de pilota, el campionat de raspall que organitza la falla Camí Reial és tot un èxit participatiu.

Com sempre els més xicotets i xicotetes arrosseguen dels majors fent que el trinquet de Torrent s'òmpliga de valors, competició i de respecte per les nostres tradicions, aquest campionat estival atrau a moltíssims infantils amb l'objectiu de continuar relacionant-se, interactuant i afavorint aquest esport que ja és un clàssic en les nostres falles.

“Curtmetratges fallers”

“Jocs Florals” Una mostra cultural, literària i poètica són els jocs florals que organitza la Falla Ramón y Cajal.

Durant més de quatre dècades el casal del “Masclet” alberga una cita poètica on aflora la sensibilitat i la tradició de Torrent, la catedral de la paraula dona el punt final a una setmana cultural realitzada per la mateixa falla on el silenci i la paraula, el vers i el sentiment posa un fermall d'or a l'any donant l'inici a la setmana fallera.

En aquesta cita gran i petits fallers exposen l'art del vers per a traure el més pur del sentiment faller, l'essència poètica aflora amb poesies que et porten a tornar i gaudir de les nostres falles, de la nostra cultura i de les nostres tradicions sota la ploma i el paper.

“El Cant de l’estoreta” La Falla Plaça Sant Roc organitza sota un concurs una de les mostres culturals infantils més màgiques que existeixen a la nostra ciutat.

Aquesta tradicional cita per a infantils que enguany compleix la seua XLVI edició, és la mostra del compromís per continuar valorant amb els nostres xicotets les nostres arrels i tradicions, tant de la nostra ciutat com de la nostra terra i els nostres costums.

La placeta de Sant Roc abraça en un matí d'avantsala a l'inici de les falles una mostra cultural i d'aprenentatge per als nostres infantils màgica, tots ells saben que han d'interpretar i donar a conéixer als allí presentes les nostres tradicions, històries, anècdotes i tot el fet simbòlic que ha marcat la nostra història durant la seua evolució.

Infantils de moltes comissions treballen conjuntament amb adults durant molt de temps per a executar en la placeta, al carrer, aquesta mostra interpretativa i tradicional que no deixa de sorprendre any rere any per la qualitat i el treball exercit per les comissions amb la finalitat de continuar fent valdre el nostre patrimoni cultural, un esdeveniment recomanable per a tots els públics que fa que any rere any s'òmpliga la placeta d'assistents.

“Galotxa” Dins de les activitats esportives que realitzen les falles una de les destacades és la de pilota valenciana que organitza la falla Plaça Sant Roc, a part de ser una pionera i defensora de l'elaboració de grans setmanes culturals, la seua joia és aquest certamen de pilota.

El trinquet de Torrent empara aquest campionat ja tan tradicional i tan participatiu que la Falla Sant Roc valora any rere any potenciant així un dels esports més identificatiu de la nostra cultura, un campionat de germanor fallera que segueix, a part de la seua competitivitat estrenyent llaços entre els fallers i falleres de Torrent.

Este concurs jove d'infantils i majors es va afermant en les nostres falles complint la seua dècada l'any passat.

La falla Nicolau Andreu fa valdre i adapta les noves tecnologies sota este concurs de curtmetratges “L'objectiu faller”, un concurs que des del seu inici es vincula anualment amb accions solidàries, un certamen en el qual les falles participants condensen en 5 minuts eixes històries falleres que tenim presents i que la tecnologia ens fa posar en marxa sense molta logística però amb molta creativitat, drames, comèdies, terror, paròdies, etc. Tot cap en un espai de crítica i sàtira que trau profit mitjançant l'audiovisual la creativitat i el talent dels fallers de Torrent.

Pag. 102

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - To r r e n t

Falla Barri València

El punt final d'aquest certamen de cinema s'executa en la gala de “Els Nicolaus”, on es visualitzen tots els curtmetratges i s'atorguen els reconeixements al mateix temps que es remarca en aquest acte l'acció solidària anual.

Aquestes són eixes activitats més culturals o tradicionals que hi ha anualment en les falles de Torrent que són moltes i variades rematem en aquestes altres activitats que organitza la Junta Local Fallera de Torrent.

“Declamació” Cada any una cita imprescindible en el calendari faller infantil és el certamen o concurs de declamació.

Durant unes jornades matinals els més xicotets de les nostres comissions ens delecten recitant poesies, aquesta mostra poètica que va seccionada per edats ens fa gaudir de l'ensenyament i progressió en la interpretació de la poesia en valencià, els infantils durant un període de temps assagen les poesies proposades per JLFT per a cada categoria, fent d'aquestes jornades un esdeveniment cultural i impol·lut d'aprenentatge dels nostres infantils.

“Teatre” El teatre faller és l'orgull per al col·lectiu faller de la nostra ciutat, que abasta a la totalitat de les falles participant pràcticament íntegrament any rere any demostrant un nivell d'arts escèniques excepcional.

Considerada una de les mostres de teatre faller i en valencià més importants en l'àmbit de comunitat, enguany compleix la seua XLIV edició en teatre major i el seu XLIII de teatre infantil.

Aquest certamen que adaptant-se als temps sempre baix l'essència fallera disposa de tres modalitats, en obra major, les modalitats són: modalitat d'obra llarga, modalitat d'obra juvenil, i modalitat d'obra curta, així com una única modalitat que hi ha en infantils, la qual s'acarona per la importància que té continuar treballant les arts escèniques amb els més xicotets. 33 obres, 261 actors i actrius formen part de la bogeria teatral que és desenvolupa a la nostra ciutat, a les nostres falles.

“L'Ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats” L'acte més emotiu per excel·lència que es desenvolupa en la setmana gran de les falles de Torrent és l'ofrena, els vestidors de la mare de déu dels desemparats instal·len el cadafal amb el rostre de la verge en la qual sota una processó on afloren milers de sentiments les falleres i fallers torrentins, grans i xicotets mostren tots els seus respectes i rendeixen una ofrena floral en el quant a poc a poc es va vestint el cadafal de flors per a ofrenar a Torrent una imatge única i embolicada per flors i sentiments fallers.

Aquestes, d'un mode o un altre, són nostres més destacades activitats o actes que vivim en la nostra gran ciutat, una ciutat abraçada per un col·lectiu faller impressionant i compromés, una ciutat que Empara a un Torrent de falles, un Torrent de tradició, un Torrent de cultura.

19 de març Per últim, el gran dia de Sant Josep a Torrent es viu de manera especial amb el retorn de la Mare de Déu, quan els fallers tornen la imatge que ha presidit l’ofrena a la seua parròquia al Bon Consell. El matí es tanca amb l’homenatge al faller, en l’escultura d'El Granerer, el tradicional emblema del gremi més volgut de la ciutat i a la vegada nom del llibre oficial de falles.

Aquest homenatge pretén recordar als fallers difunts i a tots els fallers anònims que cada dia treballen als casals perquè la festa continue viva.

XÀTIVA

Pag. 106

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

Falla Barri València

És un municipi i una ciutat de la Comunitat Valenciana (Espanya) situada al sud de la província de València, entre el nord de les comarques centrals i capital de la comarca de la Costera. Te'l major nombre d'enclaus de tota Espanya, amb un total de 26 i en 2020 comptava amb 29 623 habitants segons l'Institut Nacional d'Estadística.

La ciutat constituïx junt una desena de municipis molt pròxims a ells una àrea urbana integrada que comptava amb 51 246 habitants en 2007.

-País: Espanya.

La Costera.

-Partida Judicial: Xàtiva.

-Altitud: 115 m.

-Superfície: 76,56 km².

-Població: 29 637 hab.

-Densitat: 379,7 hab./km2 -Gentilici: xativí, -na.

-Predom. ling.

Valencià.

-Codi Postal: 46800.

-Alcalde: Roger Cerdà i Boluda (2019).

-Festa Major: Fira d'agost (15-20 d'agost)

-Com. Autònoma: Comunitat Valenciana.

-Agermanada amb: Cocentaina, Espanya.

Lleida, Espanya.

-Província: València.

-Comarca:

-Patrons: Sant Fèlix.

Verge de la Seu.

Històricament, Xàtiva va ser una de les poblacions més importants del Regne de València, rivalitzant inclús amb València i Oriola, les altres dues ciutats més importants en l'època foral. Va ser bressol dels Papes Borja i es conserva un rellevant patrimoni artístic, a pesar que va ser cremada en 1707 per les tropes borbòniques com represalia per recolzar a les tropes austracistes durant la Guerra de Successió. En 1822 es va convertir en capital de la província de Xàtiva, que va desaparèixer a arran de la divisió territorial d'Espanya en 1833.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

Pag. 107

LES FALLES Al segle XX, tret d'una falla atípica a l'any 1922, que fou cremada al Bellveret, situat tocant a l'ermita de Sant Josep en la costa del castell, que va ser confeccionada aprofitant la deteriorada Tortuga del Corpus, el moment de major esplendor d'aquesta festa a Xàtiva es produeix entre els anys 1932 a 1936 on any rere any va créixer el nombre de falles plantades i, per tant, de comissions constituïdes, arribant a comprendre tots els barris existents en la ciutat.

Amb l'arribada de la Guerra Civil es talla una línia ascendent de la festa fallera en la nostra ciutat. Així quan en 1941 es reinicia el costum de plantar-les, només una és la que es crema. Després a poc a poc tornarà a reprendre el vol aconseguint, a mitjan anys, un prolífic nombre de comissions...

A Xàtiva, la tradició de plantar falles ve, que es tinga referència escrita, des de 1865, any que a la plaça de la Trinitat es va plantar el primer monument faller de la ciutat xativina, el qual feia al·lusió a la pesca de l'anxova per a d'aquesta manera satírica criticar un altre tipus de pesca comuna entre sexes masculí i femení.

Portava per lema La Pesca de l'Aladroc sent el seu difusor a través d'un full imprès, amb una detallada explicació, l'industrial impremter i escriptor local Blai Bellver Tomàs.

L'any següent, 1866 amb la falla i llibre titulat La Creu del Matrimoni es produeix la censura eclesiàstica d'aquest i la prohibició de ser plantada als carrers de Xàtiva, dictada a instàncies de l'arquebisbe de València, pel Capità General de la zona. Aquest llibre va ser excomunicat i ordenada la seua retirada de la circulació. L'any següent va tornar a plantar-se falla en la plaça de la Trinitat amb el lema "Eclipses del Matrimoni", sent aquestes tres falles les que, a falta de més estudis i document es consideren com les úniques realitzades al segle XIX a la ciutat de Xàtiva.

D'entre les falles que van incorporantse a la festa a Xàtiva, cal destacar el 1946 de la plaça del Mercat que aconsegueix el primer premi, seguida de la plaça del Cid (abans i després, plaça de la Trinitat), que obté el segon. Les dues van ser construïdes per Antonio Grau Tomàs.

Llavors, les falles es plantaven col·locant inicialment un llarg pi, ben fort, en el centre de la Plaça per a fer l'equivalència de cavallet de hui, a qui se li anava afegint, de dalt avall, les distintes peces que configuraven a la falla, lligantles a ell. Cal recordar que no existien les grans grues que hui s'utilitzen en el muntatge, així les bastides i les escales feien possible que es poguera alçar, amb un esforç totalment manual aquestes falles, quedant llestes en una sola jornada.

També és cert que no s'incloïen tantes escenes, ni ninots com es col.loquen ara.

Els ninots tenien el cos de palla, vestits amb roba de tela autèntica i les mans i la cara eren de cera, però no verge, sinó reciclada dels sobrants dels ciris de les església sobretot, la qual cosa produïa que els dies de molta calor, quan el sol era fort i els raigs insolaven damunt la falla, pareixia que els ninots suaven al fondre's fàcilment aquella cera.

Eren altres temps, amb altres tècniques que al pas dels anys aniran superant-se en bé i millora de la falla.

Els anys cinquanta comencen amb la falla de la plaça de Sant Jordi, popularment anomenada de la Galera guanyant el primer premi, corria el 1951; era una falla en què l´artista per mitjans manuals feia moure lleugerament dos braços confeccionats de cartó i fusta que eixien de davall d'una reproducció del Campanar de la Seu situat en la part alta de la falla. En aquells temps les plataformes o bases eren altíssimes respecte del nivell de terra.

L'any següent, 1952, va ser l'any de la Falla Foc i Flama (la falla viatgera) de tan grat record entre els xativins de l'època, perquè va ser muntada damunt la plataforma d'un camió Chevrolet d'aquells temps, pels entusiastes promotors de la idea que pertanyien a la Música Nova, la qual tenia situat el local en el Mirabar, enfront de la porta de l'antiga església de Sant Francesc.

Pag. 108

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

L'any 1959, en l'anomenada, llavors, plaça de Tetuan (hui Porta de Sant Francesc) es planta una falla que obté el primer premi, realitzada per l'artista Morell i que porta per lema Foc i Flama com l'anteriorment citada, encara que no va tindre relació una comissió amb una altra.

Els anys 60 ens duen la incorporació de noves comissions de falla a la ciutat, que li donen una gran projecció. Açò és conseqüència de l'expansió que Xàtiva feia cap a la via del ferrocarril, amb noves edificacions plurifamiliars que condensen gran quantitat de veïns amb ganes de festa fallera. Així el barri del Carme, primer i l'avinguda de la República Argentina, que comença a plantar falla l'any 1965. La primera, el barri del Carme, amb millors resultats que posteriorment ha aconseguit, ja que en 1962 aconsegueix el primer premi en falla així com el de Millor Ninot. La falla República Argentina després d'un primer premi any de novícia, passa al següent, 1966. a guanyar el seu Primer Premi, la qual cosa ha repetit sistemàticament, amb uns i altres artistes.

Mentres unes comissions van crerantse, altres desapareixen com van ser els casos de la plaça de l'Espanyoleto que en 1966 que ve a cobrir el buit que deixarà la Falla de la plaça de la Bassa

(llavors anomenada del Caudillo) o dels Plaça Benlloch que reemplaçarà a la de la Plaça Enriquez.

Altres, establides en llocs de llarga tradició en la plantada de falles com la plaça de Sant Jaume (abans Màrtirs de la Revolució) venia fent-ho inclús en els temps de la II República Espanyola, amb algunes falles que es denominaven llavors de la Plaça Méndez Núñez.

Una altra falla amb alts i baixos quant a presències i absències en la seua història i que als últims anys ha arribat a consolidar-se, és la del Raval que inclús ha guanyat primers premis en anys consecutius.

Comissions com les de Sant Feliu, Ferroviària, Selgas-Tovar i MolinaClaret apareixen posteriorment a les anteriors citades, engrandint la família fallera xativina; unes amb més recursos que altres segons èpoques i circumstàncies, com per exemple Molina Claret que va aconseguir primers premis, com queda en la memòria de la gent l'any del grandiós xinés que ocupava tot el cos central del monument faller.

Altres com a Ferroviària es recorden per aquelles belles falles res voluminoses però amb un toc d'acabat perfecte, realitzades per Andreu Martorell, de Sueca.

Falla Barri València

Finalment, als anys setanta apareix la falla Juan Ramon Jiménez als carrers de l'Hort de l'Almunia i de dos Molins amb unes perspectives de futur que ja és una autèntica realitat per haverse transformat en un gran potencial de fallers degut la gran densitat demogràfica de la zona.

Manté així primers llocs en els distints guardons que s'atorguen.

Posteriorment, apareix Abu Masaifa que no acaba de prendre la força que un barri tan poblat com el seu pressuposa.

La penúltima comissió fallera que es va incorporar a l'espectre festiu xativí va ser la de l´avinguda de la MurtaAcadèmic Maravall, amb ganes i joventut que la estàn duent sens dubte a la seua consolidació i a conseguir grans metes sobretot en alló que es refereix a programar les nostres més genuïnes tradicions com són les danses i les paelles.

La darrera comissió en constituir-se a la ciutat ha estat la de la Falla PasseigCardenal Serra que ocupa un espai físic al costat de les edificacions entre el Camp de Futbol de la Murta i el Passeig del Ferrocarril, també constituïda inicialment per gent jove sobre manera provinent d'altres comissions on es formaren dins la festa fallera.

La Junta Local Fallera, és l'entitat que aglutina i coordina l'activitat comuna de les 17 comissions existents a Xàtiva, el precursor de la qual va ser inicialment el Comité Central Faller que es va constituir per primera vegada a la ciutat socarrada a l'any 1933 sota la tutela de l'ajuntament de l'època.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

Pag. 109

MÉS DE 150 ANYS DE TRADICIÓ.

Després d´alguns va-i-vens al seu periple pels anys quaranta i cinquanta s'ha consolidat actualment amb el patrocinament econòmic i la tutela de l'Ajuntament, l'alcalde del qual ostenta el títol de president nat de la dita Junta, sent triat pels presidents de les comissions qui és el president executiu, tot açò entre persones amb l'altra fallera en vigor.

Les falles que es planten en la via pública són 19 grans i les seues corresponents infantils, el que ens suma un total de 38 corresponents a les 18 comissions falleres locals i a la falla municipal de l'Ajuntament que gestiona la Junta Local Fallera de Xàtiva. També els col·legis de la ciutat realitzen la seua festa en to menor, construint les seues pròpies falles amb actes dissenyats per a l'ocasió, igual que ho fan les associacions de pensionistes i jubilats; tot això ens deixa constància de com està d'arrelada la festa de les falles en la societat xativina.

El programa oficial que es dissenya per a tot l'any i principalment per als dies de la setmana fallera és d´allò més variat: campionats esportius, de jocs de saló, Mig Any Faller, Concurs de Teatre, Rallye Humorístic, Condimentació de Paelles, actes de les presentacions de les distintes falleres majors, cavalcades, desfilades, actuacions musicals, ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, Setmana Cultural Fallera amb exposicions, conferències, projeccions, concerts, etc., tot finalitzant amb la cremà de les falles, acte que deixa pas a un nou cicle, i així un rere d´altre.

L'espectacular festa de les Falles té una llarga tradició a Xàtiva. El 1865 es va plantar el primer monument faller, a la plaça de la Trinitat. Són més de 150 anys d'història, no debades és la primera ciutat on es van plantar falles després de la de València. La setmana fallera és una esplèndida oportunitat de visitar Xàtiva i recórrer els seus carrers a la recerca dels monuments i l'amplíssima oferta d'activitats. Les falles locals són molt populars, amb 19 comissions, i contenen característiques i valors culturals propis. Junt a les d'altres ciutats han estat declarades, el 2016, Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Els monuments fallers que satiritzen la realitat són l'element central i originari de la festa, exemple més destacat dels seus valors estètics, creatius i tècnics.

A Xàtiva se’n planten 19, un per cada comissió fallera, acompanyats dels corresponents monuments infantils.

La cremà, la vistosa i simbòlica cremà del monument la nit de Sant Josep, el 19 de març, tanca un ritual festiu que comença amb la plantà. L'art efímer dels artistes fallers, professió transmesa sovint de generació en generació, es transforma en cendra després de mesos de treball.

L'agenda d'actes fallers creix any rere any i arriba al punt àlgid durant la setmana fallera. Són dies per viure al carrer en els que mai no falta la música i la pirotècnia. El programa que dissenyen les diferents comissions i la Junta Local Fallera és d´allò més variat; campionats esportius, concurs de teatre, cuina de paelles, presentacions, cavalcades, desfilades, actuacions musicals, ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu, Setmana Cultural, etc. És molt característica la Baixada de Sant Josep, romeria que protagonitza la comunitat fallera el dia 19 al matí.

Com a element genuí destaca la llarga tradició local de llibrets fallers, publicacions anuals de cada falla testimonis d'una festa dinàmica i en constant evolució. Els gravats més antics que es conserven fets per a un llibret són precisament de la impremta de Blai Bellver. Aquest impressor local va publicar els versos de la Falla de la Trinitat els anys 1865, 1866 i 1867.

Els més coneguts, per a la falla La creu del matrimoni (1866) han estat objecte d'unes quantes reedicions.

Van topar, però, amb una censura contundent: l'arquebisbe de València condemnà el llibre per "herètic, impiu, escandalós, obscena, immoral, injuriós al matrimoni, a l´estado eclesiàstics, al celibat i a les persones piadoses i timorates" i el capità general va ordenar requisar-ne tots els exemplars.

Finalment, la falla tampoc no es va plantar.

Pag. 110

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

CURIOSITATS HISTÒRIQUES DE LES FALLES DE XÀTIVA. La llarga història de la festa de les falles a Xàtiva ha procurat un fum d´anècdotes, succeïts i vivències, de les que ací ressenyarem una xicoteta mostra retrospectiva: Evolució del cost econòmic de les falles.

El dia 12 de setembre de 1934 al periòdic local "El Obrero Setabense" apareix una nota que indicava: "La comisión de la Falla Méndez Núñez y adyacentes (actualment Sant Jaume) nos ruega pongamos en conocimiento de los artistas, especialmente los de esta ciudad, que desde esta fecha y hasta el 15 de octubre próximo se abre un concurso para adjudicar la construcción de dicha falla, cuyo coste habrá de ser de dos mil pesetas a la baja. Podrán presentarse bocetos y condiciones a la Comisión de dicha falla, calle del Taquígrafo Martí, 28".

Aquelles 2.000 pessetes equivaldrien a 12 euros a l'actualitat, sent construïda per un artista de València amb el lema "El més gran del món", dimitint la primera junta que es va constituir aquell exercici a on Artemina Ramon va ser la presidenta de la Joventut Femenina Fallera mentre José Vidal Calatayud presidia la comissió.

Falla Barri València

Els muntatges que es feien abans.

Els ninots antics.

A Xàtiva, com en altres poblacions, en altres temps les falles de gran altura es plantaven posant el tronc d'un pi fortament subjecte a terra en el centre de la plaça o carrer per tal de fer la funció de l'actual cavallet de fusta, al qual se li anaven afegint, de dalt cap a baix les distintes peces que configuraven la falla, lligades al tronc.

Cal recordar que no existien les grans grues que hui s´utilitzen als muntatges, sent amb les bastides i les escales les que es feien servir per a poder alçar i completar el cos central, de forma totalment manual, i quedaven llestes en una sola jornada i no com actualment que es dediquen més d'un dia a plantarles recolzats per grues i usant aparells mecànics com grapadores, pistoles d'aire, coles i fins i, fins i tot, soldadures sobre varilles de ferro que subjecten peces de pes o gran volum.

Certament que aquelles falles primeres no tenien el volum ni la quantitat de figures que llueixen les actuals.

Els ninots tenien el cos de palla, vestits amb roba de tela i les mans i la cara estaven modelades en cera. Foren altres temps, amb altres tècniques que al pas dels anys aniran superant-se en bé i millora de la falla.

Falles que emetien sons de música.

En 1935, la plaça d´Attilio Bruschetti (plaça Sant Pere) planten una falla que duia per lema "La música en decadència", on la peça central era un aparell de ràdio. La premsa del moment deia "Los músicos setabenses acuerdan convocar a los elementos creadores de aparatos de radio para otorgar un premio a la obra más perfecta'". La falla la va construir Francisco Climent Mata, que estava molt lligat també a la Música Vella d'on va ser president.

De tant en tant en la plaça s'escoltava música que semblava eixir de l´aparell de ràdio mitjançant una gramola que tenia instal·lada.

Aquella falla va guanyar el tercer premi atorgat per l'Ajuntament.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

Pag. 111

Una falla mòbil a Xàtiva.

Moviments manuals en algunes peces de falla.

A l´any 1936 la falla plantada, en la plaça d´Attilio Bruschetti, popularment coneguda aleshores (i actualment) com a Sant Pere, també fou construïda per l'artista plàstic Francisco Climent Mata amb el lema "L'Aviació", trobant-se presidint la comissió José Rizo Sanz.

Li van posar moviment a la peça que conformava el seu caramull: un avió de cartó i fusta semblant als d'aquella època, amb hèlices, dues ales i tensors.

Per aconseguir que girara en moments determinats perquè gaudira el públic de la novetat, es va idear la forma mecànica de fer-ho possible manualment a base de braços, mitjançant un joc de corrioles on des de l'interior es feia girar sobre un eix.

En 1951 la falla que plantà la comissió de la plaça de Sant Jordi, popularment anomenada de la Galera, d'on va ser Fallera Major aquell any Lolita Fuentes Puchades, guanya el primer premi amb un monument d'Antonio Grau Tomàs, amb el lema "Problema resolt", on l'artista, per mitjans manuals feia moure lleugerament les tallades d'un gran meló de tot l'any que ocupava la part central de la falla baix d'un cofre replet de joies i un dimoni damunt.

En altra falla que es va plantar a aquesta mateixa plaça, el mateix artista torna a possar-li moviment a dos braços confeccionats de cartó i fusta que eixien d´una reproducció del campanar de la Seu situat en la part central de la falla. En aquells temps les plataformes o bases eren altíssimes respecte de nivell de terra.

Fiascos econòmics comissions.

en

algunes

En 1934 la comissió constituïda al carrer Atriaca per a plantar una falla en la placeta Bonaire, presidida per Sant Jordi 1951.

Joaquin Zorraquino, que va escollir com a Fallera Major a Rafaelita Serra, no va poder dur a terme el projecte, després de recaptar diners per a fer-la.

Dos anys després, en 1936, plantàren una altra que duia per lema "10.000 volaren" construïda per Ramon Morell que criticava els fets de la fallida de l´anterior. En 1944 la falleta infantil que es va projectar en el carrer Caputxins i que duia per lema "Falleros fallats" que havia de construir un tal Vicent, no es va arribar a plantar i decidí la comissió tornar els diners de les quotes a les persones del barri que havien estat abonant-les periòdicament.

Aquesta no va ser l'única anècdota d'aquesta comissió, perquè uns anys despres, en 1948, la comissió infantil de Caputxins presidida per Amador Cano amb el lema "De faller a còmic" on va ser Fallera Major Teresin Gimeno, es va cremar abans del dia 19 de març per desavinences entre els membres de la comissió.

En època més contemporània també es va produir algun succeït d´aquest tipus en comissions, com el cas de la Juan Ramón Jiménez, feliçment superat amb el pas del temps.

En 1952, va ser molt anomenada la Falla Foc i Flama perquè va viatjar d'ací cap allà, encara que la seua seu fou la plaça de Tetuan (avui Porta de Sant Francesc) no estan ficxa en un lloc determinat, sent encara avui recordada pels xativins de l'època, perquè va estar muntada damunt la caixa d´un camió Chevrolet d´aquells temps.

Els promotors de la idea foren unes persones entusiastes de les falles que pertanyien a la Societat Musical La Nova, la qual tenia al seu local social en el bar Mirabar, situat front a la porta de l'església de Sant Francesc, on quedava aparcat el camionet quan no estava pegant voltes per Xàtiva i diverses poblacions de la comarca de la Costera.

Anys després, 1959, a la mateixa plaça es va plantar una falla que va aconseguir el primer premi, realitzada per l´artista Morell la qual duia per lema Foc i Flama com l´anteriorment citada, però sense relació d'una comissió amb l'altra.

Les bases de les escenes.

Les poques escenes i, per tant, escassos ninots que configuraven la part baixa de les falles estaven distribuïdes sobre unes bases molt elevades que obligaven la gent visitant a alçar el cap per poder assolir veure-les. El pis de les escenes no existia, perquè no estava a l'abast dels ulls dels visitants, per això no importava que quedaren a l'aire els entramats de llistons de fusta que componien l'interior de les falles, els quals si es veien des dels balcons i finestres de les cases que envoltaven les falles. Eren altres temps, amb altres tècniques que al pas dels anys van superant-se i polint-se per a bé i millora de la seua construcció i, a més a més és plantada enmig de les places o encreuaments de carrers que ho permeten per la seua amplada.

Pag. 112

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

Falla Barri València

Llocs i comissions que actualment no planten falla.

Diverses comissions falleres de la ciutat de Xàtiva (molt anomenades en altres èpoques) han anat desapareixent a través dels anys, com han estat la de la Falla de la plaça de la Bassa (inicialment anomenada falla plaça Castellar i després del Caudillo); la de la Plaça Sant Pere (que als anys de la II República s'anomenava falla Attilio Bruschetti i també va dur el nom de la falla plaça de Bailén, segons les fons escrites a les quals es recòrrega en ser uns d'ideología monàrquica i altres de republicana, així uns utilitzaven la denominació més antiga i popular i altres la rebatejaven amb la nova denominació dels carrers i les places); la de la Plaça Enríquez, lloc que conserva encara eixe nom en l'actualitat; la de la Plaça Sant Agustí, que es plantava davant l'antic ajuntament, avui conservatori de Música; la del carrer Sant Domènec (1955) ubicada enfront del centre parroquial de la Verge de la Seu; la dels carrers Vernissa i Llibertat, avui anomenat carrer Blanc; la del carrer Cebrian, actualment anomenat Sant Jacint Castañeda; la de la plaça del Trinquet; la del Portal de València, que es plantava enfront de la casa de Vinos Juanito; la de la plaça Hernán Cortés, avui anomenada de Santa Trecla on plantaven la falla de la comissió del carrer José Espejo; la de la Placeta Bonaire que corresponia a la comissió del carrer Atriaca; la del carrer Sant Josep (1935-1936); la Plaça Urios d'on va ser Fallera Major Remedios Laguia i alhora F.M. de Xàtiva; en el barri de les Cases Barates, 1961 es va plantar una falla construïda per Antoni Grau Tomás, president la comissió Ernesto Torres, va ser 9 anys abans que es construira la comissió de SelgasTovar en 1972. La darrera comissió a desaparèixer ha estat la de la falla Albereda Jaume I que va plantar de 1982 a 1986 en l'encreuament amb la Baixada de l'Estació i excepcionalment en la plaça de Santa Tecla per imposició de la J.L.F. d'aquell moment.

També s'han plantat falletes infantils en altres temps, en llocs com el carrer Argenteria; la placeta de l'Olm, el carrer

Forn de Na Pinyola; el carrer Menor, el carrer Grau; la placeta Roca; el carrer José Espejo, que la ubicava davant del Museu de l'Almodí; la Plaça Aleixandre VI; el carrer Caputxins; l'avinguda Pablo Iglesias (Albereda) plaça de la Mercé i una falleta en l'avinguda República Argentina situada a prop de l'encreuament amb el carrer Pare Claret en 1963, dos anys abans que apareguera la primera falla de República Argentina.

Comissions que han canviat de nom.

Algunes comissions falleres de Xàtiva han canviat el nom, perquè les denominacions de les places on es planten també ho han fet per qüestions polítiques amb els canvis de règim.

Així ens trobem amb les de la Plaça Sant Jaume, que abans en temps del General Franco duia el nom de Màrtirs de la Revolució i més abans encara en temps de la II República el de Méndez Núñez; la plaça de la Trinitat, aquestes comissions han dut el nom de Blasco Ibáñez i del Cid segons èpoques; la del Mercat, que s'ha denominat de la República i també Unificacions; la de la Porta de Sant Francesc que en temps de la II República era la del Doctor Simaro i va passar a doniminarse en temps franquista i durant molts anys, de Tetuan; la del Raval també va dur la denominació de plaça de Sant Joan en altres temps. Falla Plaça Sant Jordi-1956.

Les Falles de Xàtiva són: Festa declarada Bé d’Interés Cultural Immaterial i Festa d’Interés Turístic Autonòmic.

COMISSIONS XÀTIVA.

FALLERES

DE

Falla El Cid Plaça de la Trinitat.

Falla Tetuan Porta de Sant Francesc.

Falla Raval.

Falla Espanyoleto.

Falla Plaça del Mercat.

Falla República Argentina.

Falla Avinguda de Selgas i adjacents.

Falla Ferroviària.

Falla Plaça Benlloch Alexandre VI. Falla Sant Jaume.

Falla Molina Claret.

Falla Juan Ramón Jiménez.

Falla Sant Feliu.

Falla Verge del Carme i adjacents.

Falla Sant Jordi.

Falla Abú Masaifa.

Falla Murta Maravall.

Falla Passeig Cardenal Serra.

Falla Corts Valencianes.

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

Falla Barri València

Pag. 113

La Concesió de la Recompensa de la Junta Local Fallera de Xàtiva 1.Amb el fì d’estimular els legítims mereixements dels qui treballen per les falles dins de les seues Comissions i dins de la Junta Executiva, la Junta Local Fallera té establerta l’entrega anual del guardó anomenat RECOMPENSA. 2.Tenen dret a aquesta recompensa: a)Un component de la Junta Executiva que aquesta designe. b)Un membre de cada Comissió fallera que cadascuna d’aquestes designe. c)La Fallera Major de Xàtiva. d)La Fallera Major Infantil de Xàtiva.

3. Aquesta recompensa només podrà ser rebuda una vegada i ha d´estar entregada per les falleres major de Xàtiva.

LA CONCESIÓ DEL SOCARRAT. 1. Per premiar la tasca dels fallers que s’han distiguit per la seua activitat i treball al larc dels anys en benefici de les falles, així com aquelles persones alienes a la festa, però que en la seua valuosa col.laboració donen categoría a aquesta, la Junta Local Fallera crea el guardó anomenat SOCARRAT en quatre categories: Socarrat de Coure, Socarrat d’Argent, Socarrat d’Or i Socarrat de Brillants.

2. Tenen dret a la possessió del Socarrat de Coure tots els membres de les Comissions falleres amb tres anys d’exercic en actiu. Cas d’haver estat en més d’una Comissió fallera i per optar al Socarrat d’Argent, d’Or i el de Brillants, s’haurà d’aportar a la Junta Executiva un certificat de la falla/les falles on ha pertangut el faller que sol. licita el Socarrat.

3. Tenen dret a la possessió del Socarrat d’Argent i document acreditatiu, tots els fallers que obtinguen cent punts a partir d’haver rebut el Socarrat de Coure. Els punts s’obtindràn anualment de la següent manera:

ESTATUTS DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE XÀTIVA Càrrec Puntuació President -----------------------25 punts Fallera Major -------------------25 punts Membres Junta Executiva------15 punts Vice-presidents (quatre) ------15 punts Secretari ------------------------15 punts Tressorer ------------------------5 punts Comptador --------------------15 punts Sots-secretari ------------------12 punts Vice-comptador ---------------12 punts Delegats (màxim dotze) -------12 punts Bibliotecari-Arxiver ---------- 12 punts Vocals --------------------------- 8 punts Els punts no son acumulables. Desprès d’obtenir el Socarrat d’Argent, el còmput personal tornarà a zero.

3. Tenen dret a la possessió del Socarrat d’Or i document acreditatiu: a)El señor Alcalde de Xàtiva. b)La Fallera Major de Xàtiva. c)El President de la Junta Local Fallera. d)Totes les personalitats polítiques, culturals o falleres que estime convenient la Junta Executiva, desprès del necessari debat i de l’aprovació de la proposta per part de la Junta Local Fallera. e)Tots els fallers que, sent posseïdors del Socarrat d’Argent, obtinguen cent punts. Els punts s’obtindrán anualment de la següent manera: Càrrec Puntuació President -----------------------20 punts Fallera Major ------------------ 20 punts Membres Junta Executiva ----- 12 punts Vice-presidents (quatre) ------ 12 punts Secretari ----------------------- 12 punts Tresorer ------------------------ 12 punts Comptador -------------------- 12 punts Sots-secretari ------------------ 10 punts Vice-comptador---------------10 punts Delegats (màxim dotze) -------10 punts Bibliotecari – arxiver---------- 10 punts Vocals --------------------------- 8 punts

Pag. 114

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

ESTATUTS DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE XÀTIVA Els punts no són acumulables. Després d’obtenir el Socarrat d’Or, el còmput personal de punts tornarà a zero.

5. Tenen dret al Socarrat de Brillants i document acreditatiu, tots aquells fallers que tenint el Socarrat d’Or acrediten cent punts. Els punts s’obtidrán anualment de la següent manera: Càrrec Puntuació President -----------------------13 punts Fallera Major ------------------ 13 punts Membres Junta Executiva------10 punts Vice-presidents (quatre) ------10 punts Secretari ------------------------10 punts Tresorer ------------------------10 punts Comptador --------------------10 punts Sots-secretari ------------------10 punts Vice-comptador ---------------10 punts Delegats (màxim dotze) -------10 punts Bibliotecari – arxiver ----------10 punts Vocals --------------------------10 punts 6. El termini per sol.licitar els Socarrats será el 30 de Novembre, mitjançant instancia de les Comissions falleres i on conste els noms dels fallers i els mèrits per a la concesió del guardó corresponent.

7. La no concesió per part de la Junta Executiva de qualsevol dels Socarrats sol.licitats, es podrá recorrer davant la Junta Local Fallera, en el termini de set dies desprès de la comunicación.

8. No es podrà concedir cap de les recompenses reglamentades a la persona que estiga ja en possessió d’elles per qualsevol de les causes expressades en els articles anteriors.

9. Les despeses de les concessions dels Socarrats de Brillants, Or i Argent, estarán a carrec de la Junta Executiva, i els de Coure a càrrec de les Comissions falleres o els interesats.

10. Per a la concessió dels socarrats preval la data que reglamentàriament corresponga, encara que se sol· licite i s’atorgue en exercicis posteriors

Falla Barri València

LA CONCESIÓ DEL SOCARRADET. 1.Per als infantils, es crea així mateix el Socarradet de Coure, el Socarradet d’Argent i el Socarradet d’Or, tenint dret al Socarradet de Coure, tots els fallers infantils amb dos anys d’activitat.

Càrrec Puntuació

ESTATUTS DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE XÀTIVA

4.No es podrà concedir cap de les recompenses reglamentades a la persona que estiga ja en possessió d’elles per qualsevol de les causes expressades en els articles anteriors.

2.Tenen dret al Socarradet d’Argent, tots els fallers infantils que sumen cent punts a partir d’haver aconseguit el Socarradet de Coure. Els punts s’obtindrán anualment de la següent manera: Càrrec Puntuació President ---------------------- 25 punts Fallera Major Infantil --------- 25 punts La resta de fallers infantils ---- 20 punts 3.Tenen dret al Socarradet d’Or: a)La Fallera Major Infantil de Xàtiva. b)Tots els fallers infantils que sumen cent punts a partir d’haver aconseguit el Socarradet d’Argent. Els punts s’obtindrán anualment de la següent manera:

President ---------------------- 25 punts Fallera Major Infantil --------- 25 punts La resta de fallers infantils ---- 20 punts

5.Les despeses de les concessions dels Socarradets d’Or i d’Argent, estarán a càrec de la Junta Executiva, i els de Coure a càrrec de les Comissions falleres o dels interessats.

6.Per a la concessió dels socarradets preval la data que reglamentàriament corresponga, encara que se sol· licite i s’atorgue en exercicis posteriors.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

LA CONCESIÓ DELS SOCARRATS COL.LECTIUS. 1. El Socarrat d’Argent Col.lectiu, es concedirà a les Comissions que porten quinze anys en actiu i seguits o vint alterns.

2. El Socarrat d’Or Col.lectiu, es concedirá a les Comissions que porten vint-i-cinc anys en actiu i seguits o trent-cinc alterns.

3. El Socarrat de Brillants Col.lectiu, es concedirá a les Comissions que porten quaranta anys en actiu i seguits o cinquanta alterns.

4. El Socarrat d’Honor Col.lectiu, es concedirá a les Comissions que porten cinquanta anys en actiu i seguits o setanta-cinc alterns.

ESTATUTS DE LA JUNTA LOCAL FALLERA DE XÀTIVA DE LA CONCESIÓ DE L’INSÌGNIA DE LA JUNTA LOCAL FALLERA. S’atorgará a criteri del President de la Junta Local Fallera a les persones o entitats que estime convenient.

Presidenta Junta Local Fallera de Xàtiva: Celia Gorrita Albiñana (Falla Abú Masaifa).

Pag. 115

LA IMPOSICIÓ DE GUARDONS. 1. Les Recompenses i guardons col·lectius, es lliuraràn en la presentació de la Fallera Major de Xàtiva. Els socarrats de Brillants es lliuraràn, tal com es va acordar en junta de presidents; en un acte organitzat per cada comissió quan considere oportú, dins de l’exercici faller.

en aquella persona que reunisca l’esmentada condició. La proposta será formulada i aprobada per majorìa simple per l’Assemblea General i la seua concessió no tindrà carácter d’obligatorietat.

2. Els Socarradets d’Or, tal com es va acordar en junta de presidents, es lliuraràn en un acte intern organitzat per cada comissió quan considere oportú, dins de l’exercici faller.

3. La resta de guardons es donarán als Presidents de les diferents Comissions perquè ells facen la seua entrega.

LA CONCESIÓ DEL SOCARRAT D’HONOR DE LA JUNTA LOCAL FALLERA. Amb el fi de premiar els legítims mereiximents d’aquells que han treballat pel major esplendor de les falles d’aquesta ciutat, la Junta Local Fallera establirà la cocessió del Socarrat d’Honor que recaurá cada exercici

Fallera Major Infantil de Xàtiva: Vera Langa Suñer (Falla Sant Jordi).

Fallera Major de Xàtiva 2024: Patrícia Giner Montagud (Falla Molina Claret).

Pag. 116

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Xàtiva

Falla Barri València

La Nostra Particular Festa per Celia Gorrita Albiñana

Presidenta de la Junta Local Fallera de Xàtiva

Les falles són la festa per excel·lència de la Comunitat Valenciana. Al llarg de la comunitat trobem multitud de comissions falleres que fomenten la festa que és la nostra identitat, sent la província de València la que més comissions falleres aglutina.

tranquil·la però festiva.

La nostra macrodespertà, celebrada a finals de febrer, el mateix dia de la crida, s’ha convertit en un esdeveniment al que ningú vol faltar, ja que hi ha una fusió entre la pólvora i la música. És espectacular pel fet que la despertà es fa amb la participació de totes les comissions i per diversos carrers de la ciutat.

No cal dir que la nostra festa és un conjunt de cultura, música i festa, que fan que siga una de les festes més especials i amb més interés internacionalment.

I una de les peculiaritats de les falles és la seua diversitat a l’hora de celebrar-les, com que podem trobar actes que són celebrats per igual a totes les poblacions (presentacions, mascletades, ofrenes.) però també actes que són celebrats de forma exclusiva en algunes localitats. És el cas de la nostra població, Xàtiva.

Des que es celebren falles a Xàtiva els actes han anat augmentant de forma considerable i als actes tradicionals han anat unint-se altres que engrandeixen més la festa a la nostra ciutat.

A la nostra ciutat tenim un dels actes que només es celebren a la nostra ciutat i és la pujada de Sant Josep des de l’església on al llarg de l’any permaneix, fins a la nostra especial ermita de Sant Josep, que es troba en el camí que puja al nostre castell. Aquest acte es celebra a finals de gener. Des d’aquesta ermita, el dia 19 de març en romeria, es fa el trasllat des de la mateixa fins a l’església on romandrà tot un any fins que es torne a celebrar l’acte de la seua pujada.

Després tenim actes que es celebren a altres poblacions, però amb peculiaritats per part nostra. És el cas de l’ofrena. Des de fa uns anys, l’ofrena es celebra dins de la nostra catedral, la Seu, podent passar per davant de la nostra Mare de Déu i fer l’ofrena de forma individual.

Un altre acte que tenim des de fa uns anys, és un concurs de pasdobles nacional, on els dos pasdobles guanyadors duran el nom de les falleres majors d’eixe any. De fet, l’any 2022 es va editar un CD amb tots els pasdobles que ja havien sigut guanyadors fins eixe any, en total 10 pasdobles que quedaran per sempre com a referent de la festa en la nostra ciutat.

Un dels actes que encara que no sabem ben cert si és exclusiu, però sabem que no es fan a moltes poblacions, és el típic recorregut faller. En ell totes les comissions de la ciutat recorren la mateixa passant per tots els monuments per a poder-los admirar de forma

L’emoció envolta aquest acte. Respecte a altres actes que celebrem al llarg de l’any, són bàsicament els que celebren totes les ciutats. Només esperem que si visiteu Xàtiva, gaudiu de les nostres falles igual que ho fem nosaltres.

SUECA

Pag. 120

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sueca

Falla Barri València

Sueca és un municipi i ciutat d'Espanya, en la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de València i capital de la Comarca de la Ribera Baixa.

El seu origen radica en una alqueria andalusí. Compta amb 27 738 habitants.

Com el seu terme municipal es dedica en gran part al cultiu de l'arròs, la ciutat acull des de 1961 el prestigiós Concurs Internacional de Paella Valenciana de Sueca.

El Perelló:

El Mareny de Barraquetes:

El Perelló és una entitat local menor pertanyent al municipi valencià de Sueca, en la Comunitat Valenciana.

Comptava amb una població censada de 1854 habitants, però als mesos d'estiu la població pot aplegar estacionalment als 40 000 habitants.

Fins a 1999 El Perelló estava considerat com pedania del municipi de Sueca.

En dit acte es va constituir en Entitat d'Ambit Territorial Inferior al Municipi i actualment és una Entitat Local Menor.

El Mareny de Barraquetes és una entitat local menor de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de València. Antiga pedania del municipi de Sueca, des de 1999 és una entitat d'àmbit territorial inferior al municipi pertanyent ha dit terme municipal.

Enclavat en ple Parc Natural de l'Albufera i al costat de la mar, a 7 km de Sueca, 9 km de Cullera i 28 de València.

-Comarca: Ribera Baixa.

-Partida Judicial: Sueca.

-Altitud: 3 m.

-Superfície: 92,5 km².

-Població: 27 738 hab. (2022).

-País: Espanya.

-Densitat: 298,36 hab./km² -Gentilici: Suecà-na -Predom. ling.

Valencià.

-Codi Postal: 46410.

-Alcalde: Dimas Vázquez -Festa Major: Primera quinzena de setembre.

-Com. autònoma: Comunitat Valenciana.

-Província: València.

-Agermanada amb: Évreux (França).

-Patrons: Crist de l'Hospitalet Verge de Sales.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sueca

Pag. 121

LES FALLES

Els Porxets.

De la mateixa època neoclàssica daten els Porxets, una construcció de 1785 també de Vicent Gascó, que originàriament servia per a albergar carnisseries i ara està ocupada per dues sales d'exposicions i la televisió local.

La ciutat de Sueca té actualment un total de 16 comissions falleres, encarregades de donar llum i color a la festa.

Declarades Bé d'Interés Cultural Immaterial per la UNESCO en 2016, es duen a cap en el mes de març, encara que es realitzen diferents actes durant tot l'any.

Sueca es transforma en una ciutat plena de colors durant la setmana fallera, amb passacarrers, mascletades, monuments fallers, casals, castells de foc artificials, activitats per a xicotets i grans, música i sobretot festa.

MONUMENTS DE SUECA. En 1899 se li concedeix el títol de ciutat. Pareix que el seu topònim ve de l'àrab "suaiga" que significa zoco, i d'eixa època provindria l'origen de la població, encara que s'han trobat vestigis humans des del Paleolític.

La població té importants monuments, molts d'ells modernistes, entre les quals destaquen alguns tant emblemàtics per als suecans com l´església de Nostra Senyora de Sales i la de Sant Pere.

Real Església de Nostra Senyora de Sales.

La Real Església de Nostra Senyora de Sales, és el temple on es venera a la patrona de la ciutat. S'ubica en la Placeta del Convent, que és com es coneix popularment a aquesta església.

Va ser construïda entre els segles XVII i XIX, iniciada en l'estil Neoclàssic.

Molí de Pasieg.

Prop d'aquesta església, en la Placeta dels Molins es pot vore el conjunt d'edificis del Molí de Pasieg, en el que es pot observar la interessant maquinària que s'utilitzava en el segle XVIII per treballar l'arròs.

Església de Sant Pere.

Una altra església emblemàtica és la de Sant Pere, l'església parroquial de Sueca. Es troba en el centre de la població. El seu origen és romànic encara que les múltiples reformes en el temps la mostren sobretot en l'estil neoclàssic propi del segle XVIII. Ajuntament de Sueca.

L´Ajuntament, en ple centre de la ciutat, data de 1748 i el seu arquitecte va ser Vicent Gascó. Té una façana neoclàssica que manté l'enreixat original, escala de marbre i cúpula de cristall modernista.

En l'interior de l'edifici està decorat esplèndidament amb quadres de la pinacoteca municipal i escultures, destacant les peces de Claros, Meseguer i Beltrán.

El Modernisme a Sueca.

Ateneu Suecà de Socorro.

Llar dels vells.

Escoles Carrasquer.

Cases d'Ignacio Cardona.

Passatge Valles.

Escoles Jardí de l'Ateneu.

Escoles Cervantes.

COMISSIONS FALLERES A SUECA, EL PERELLÓ I EL MARENY DE BARRAQUETES. Falla Verge de Sales.

Falla Bernat Aliño.

Falla Avinguda d'Espanya.

Falla Plaça de Cervantes.

Falla Avinguda 18 de Juliol.

Falla del Mercat.

Falla El Portal.

Falla Plaça l'Ajuntament.

Falla Xuquer.

Falla Tro i Flama El Perelló.

Falla Sucro.

Falla Ronda País Valencià.

Falla Poble Vell.

Falla Via del Materal.

Falla Sol i Tarongers.

Falla Che Collons.

En l´any 2023, la Junta Local Fallera de Sueca va celebrar una emotiva gal·la per commemorar el 50 aniversari de la seua fundació.

Pag. 122

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sueca

Falla Barri València

Recompensa de la Junta Local Fallera de Sueca

L’ESPIGA D’OR És la màxima recompensa local que atorga la JLF de Sueca des de fa 21 anys. Una espiga d’arròs, símbol del majoritari cultiu al nostre terme, i baix l’escut i la bandera de Sueca.

Als primers anys, aquesta recompensa s’atorgava als fallers i falleres de cada comissió majors de 60 anys, que tingueren almenys 10 anys de fallers al cens i a dues dones de qualsevol edat, donant lliure criteri d’elecció a cada comissió per a decidir a les recompensades. Hi havia falla que la donava a les dones pels mèrits i la seua llavor contribuint a mantindre ben viva la festa, i altres, per la seua antiguitat pertanyent a la comissió.

La data que es lliuraven aquests màxims guardons, era a setembre i en l’acte del Mig Any Faller, que cada any se celebrava en un casal de les comissions que componen la JLF. La primera vegada que es va lliurar va ser al setembre de l’any 2000 (exercici 20002001) al casal de la falla Bernat Aliño.

Era imposada per la Fallera Major de Sueca en un senzill acte finalitzades les Festes de setembre, sent dels primers actes fallers després de l’època estival sense cap activitat fallera. En acabar un sopar de germanor fallera, aquestes eren lliurades i finalitzant la fi de festa amb ball.

Pels anys, aquest acte va quedar obsolet i es va intentar donar altre enfocament, donant les Espigues d’Or en la seua primera part i servint de comiat de la Fallera Major de Sueca i Cort d’Honor i així poder acurtar la seua exaltació, i alhora donar la benvinguda a les noves representants del col·lectiu faller i ferlos l’entrega de les bandes.

L’any 2013 es va decidir per votació de la JLF, suprimir donar-les a les dues dones, passant a atorgar-les sols a tots els fallers i falleres majors de 60 anys, tant dones com homes. Al setembre de l’any 2012, celebrant-se al cau de la falla El Portal, va ser l’últim any que es va donar a 2 dones de cada comissió.

En 2014 es va crear un llistat de les comissions per sorteig i que servirà de roda per a poder celebrar el Mig Any Faller al casal de les setze falles. El 2015 es va celebrar a setembre al casal de la falla Plaça Cervantes i va ser l’últim any que les màximes recompenses es donaven en l’acte del Mig Any Faller, passant a lliurar-se en l’acte d’entrega dels Bunyols d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer al Centre Cultural Bernat i Baldoví al febrer de l’any 2017. Tot un encert aquest canvi de data i de lloc, donant-li més elegància i començant molts dels guardonats a recollir la recompensa amb la indumentària valenciana.

L’any 2018, i com a novetat, la Junta Local Fallera de Sueca va crear l’Espiga d’Or Honorifica i es va fer l’entrega a dues persones en reconeixement per realçar i destacar en la festa fallera i vetlar per la seua continuïtat. Els primers guardonats van ser l’artista faller suecà, Pasqual Carrasquer “Pasqualet”: artista amb una dilatada trajectòria professional, molt volgut dins i fora del món faller. Aleshores comptava amb noranta-un anys i els fallers i falleres que omplien el pati de butaques del C.M. Bernat i Baldoví el van rebre de peu i amb una forta ovació.

L’altre guardonat amb aquesta màxima distinció fou l’Ajuntament de Sueca, qui de mans de la seua alcaldessa va recollir aquesta recompensa per recolzar tots i cadascun dels actes que organitzen les falles.

Aquesta Espiga d’Or Honorifica s’acompanya del seu corresponent pergamí, un gran record i un gran honor a totes les persones que des d’aleshores l’han rebut. El febrer del 2020 en l’acte del lliurament d’ambdues recompenses (Espiga d’Or i Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer) vam tindre el gran honor de comptar amb l’assistència de la Fallera Major de València, Consuelo Llobell i Frasquet, que va rebre juntament amb la delegació de Juntes Locals de JCF, l’Espiga d’Or Honorífica, un gran reconeixement per a la nostra preuada recompensa local.

Creada per a l’enaltiment dels nostres fallers i falleres majors, l’Espiga és la recompensa a la seua gran dedicació, entrega i treball en pro de la festa de les Falles. És un autèntic goig, veure la foto final de tots junts, les seues cares de felicitat i d’agraïment per pensar en ells, per ser els vertaders garants de tindre la festa fallera i ara en aquest temps de pandèmia, més que mai, per ser uns dels pilars fonamentals en els quals recolzar-nos i amb la seua saviesa reconfortar-nos.

Lorena Sendra –Presidenta de la JLF de Sueca

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sueca

Pag. 123

Sueca en Falles, és diferent!! per Lorena Sendra Gómez

Presidenta de la Junta Local Fallera de Sueca

La festa de les Falles a Sueca és BIC.

Encara que les falles en les diferents ciutats comparteixen moltes similituds ,també poden tenir les pròpies peculiaritats i tradicions especifiques.

La capital de la Ribera Baixa ha sigut la que ha forjat al llarg del temps un camí més singular respecte el ritual faller comú. En primer lloc per la seua ubicació dispersa entre els diversos nuclis de població : amb 13 comissions a la ciutat i 3 comissions ubicades al Perelló i Mareny de Barraquetes.

Curiositat, Sueca celebra la festa de les falles des del segle XIX, eixa condició de festa centenària, va complementar l’expedient a la candidatura que va atorgar a les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El 4 de desembre de 2015 al Decret 225/2015, la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports declara Bé d’Interès Cultural Immaterial la festa de les Falles de Xàtiva, Gandia, Sueca, Alzira i Torrent.

Des de fa cent quaranta-set anys, que a Sueca es planten monuments amb ineludible regularitat. La nostra història de les falles suecanes ve recollida en nombrosos documents gràfics. La primera falla es va plantar a Sueca l’any 1876, encara que existeixen dades que la festa es remunta encara més enrere al 1854 on es va plantar a Sueca la primera “falla rodada” inventada pel nostre Josep Bernat i Baldoví. A l’any següent 1855 la falla argument és portada a València sota el disseny de Bernat i Baldoví.

En el cas de Sueca nomenarem algunes de les diferències o particularitats: - Les falles de Sueca no participen en els premis als monuments fallers.

Instaurats els premis a la dècada dels anys seixanta i després de nombroses polèmiques pel repartiment dels premis, encara que sense dotació econòmica, es va decidir no tornar a donar premis de falles. Posteriorment, al voltant dels anys vuitanta , hi ha un acord entre les comissions falleres i es decideix tornar a donar altra vegada premis a les falles. Aquesta segona etapa va durar fins a l’any 1991 on es va ocasionar una gran polèmica i en conseqüència se'n van anul·lar els premis a les falles fins a l’actualitat.

Sueca és una ciutat sense premis a les falles.

Una altra singularitat pel que fa als monuments, és la falla que plantà la JLF des de 2019, es tracta d’una Estoreta Velleta, realitzada amb trastos vells amuntonats, que són recollits als contenidors i són pintats pels usuaris de la Fundació SASM,(per a malalts mentals), lluint al bell mig de la ciutat i dotant-la d’un tema i una coherència.

-Curiosament, els casals fallers, estan oberts al veïnat de Sueca, sent unes festes participatives a tota la ciutat.

-Tradicions locals com la visita de cortesia a totes les falles de la ciutat el dia 18 de març, amb un passacarrer que dona la volta a la ciutat i que el duen a terme totes les comissions.

Pag. 124

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sueca

-Un acte genuí, és l’ofrena cívica a tres suecans il·lustres: Josep Bernat i Baldoví, Josep Serrano i Joan Fuster, el dia 19 de març pel matí amb la participació de totes les comissions. La primera referència documentada de les ofrenes amb corones de fulles de llorer als suecans il·lustres, fou a les cases natalícies de Bernat i Baldoví al carrer Figuera i de Josep Serrano al carrer Mare de Déu el 18 de març de 1954 amb motiu de la falla del Centenari, i amb la seua programació al llibret de la dita falla. El 1957 apareix de nou aquesta ofrena amb dues novetats, la primera és que l’ofrena seria al monument dels fills il·lustres i la segona que es traslladava al 19 de març, tal com es celebra en l'actualitat.

En 1958 amb la inauguració del monument al Mestre Serrano en el Passeig de l’Estació, l’ofrena passa a ferse allí. L’última, i definitiva modificació d’aquest acte fou l’ingrés de Joan Fuster en aquesta tradició fallera el 1993 quan va ser inaugurat el seu monument.

Falla Barri València

-Destaca pel que fa al seu valor cultural teatral, el Concurs de Sainets que organitza la Junta Local Fallera des de 1981, amb gran participació de les comissions falleres. Aquest concurs té la singularitat que sols es poden representar sainets, en homenatge al nostre Josep Bernat i Baldoví. Destaca el premi Nel·lo al millor Sainet, al millor actor i a la millor actriu (escultura-guardó) el nostre particular oscar. Igualment i amb col·laboració de l’Ajuntament de Sueca i formant part dels premis Lletres Falleres, s’edita la col·lecció “Els Nostres Sainets” al llibret col·lectiu, al guanyador del premi a la millor redacció d’un sainet, premi que forma part de la plataforma de premis de Lletres Falleres.

- La Gastronomia típica de Sueca, és la paella. És la ciutat, bressol de la paella i organitza des de 1989 un concurs de paelles falleres amb la participació de totes les comissions.

-Aquestes diferències amb altres poblacions, fa que la celebració de les falles a Sueca siga única i a més reflecteix la identitat i la cultura de tot el col·lectiu faller al llarg de la història de les Falles de Sueca.

Presidenta Junta Local Fallera de Sueca.

Lorena Sendra Gómez (Falla Bernat Aliño).

Fallera Major Infantil de Sueca 2024: Amanda Torremocha Olegario (Falla Poble Vell).

Fallera Major de Sueca 2024: Ainhoa Oltra Peiró (Falla Avinguda d'Espanya).

SAGUNT

Pag. 128

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Falla Barri València

Sagunt és un municipi i ciutat de la província de València, al nord de la Comunitat Valenciana, Espanya. És la capital de la comarca del Camp del Morvedre. Amb 68 066 habitants, és el dècim municipi més poblat de la Comunitat Valenciana.

El municipi pertany a la segona corona de l'àrea metropolitana de València.

El municipi té dos nuclis principals: el nucli històric o Sagunt ciutat, situat a la falda del castell i del teatre romà, i el port de Sagunt, a 2,5 km del nucli històric. Els ciutadans es troben repartits entre aquests 6 km que separen la platja de l'antic castell romà, vivint gran part d'ells (40 436) en el nucli del Port de Sagunt.

-País: Espanya.

-Com. autònoma: Comunitat Valenciana.

-Comarca: Camp del Morvedre.

-Província: València.

-Partida Judicial: Sagunt.

-Altitud: 49 m.

-Superfície: 132km2 -Població: 68 066 hab.

-Densitat: 494,53 hab./km² -Gentilici: Saguntí-na -Predom. ling: Valencià.

-Codi Postal: 46500, 46520.

-Alcalde: Darío Moreno Lerga (2019).

-Festa Major: 2a quinzena de juliol.

-Agermanada amb: Cecina, Itàlia.

Millau, França.

Zacinto, Grècia.

-Patrons: Sants Màrtirs Abdon i Senén.

Verge del Bon Succés.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Pag. 129

LES FALLES

Els inicis de les festes falleres en Sagunt es situen en 1926 quan dos amics, Antonio Blasco San Juan i Francisco Cervantes López, residents en el Port de Sagunt, expressen el seu desig de conéixer de prop el món de les falles i visiten varis tallers de la capital del Túria.

En una d'aquelles visites s´enduen una "olla" i un "bunyol" que planten en el carrer i cremen el dia de Sant Josep. El resultat: un grup de veïns del carrer Llibertat, Luis Cendoya i altres s´agrupen i inicien el que serà la comissió fallera que plantarà la primera falla saguntina.

1945, la comissió fallera "planta" el seu monument en el carrer Luis Cendoya, en el modern nucli de la població.

La primera falla es va plantar en el port de Sagunt, en el carrer Poeta Llombart, enfront de l'actual número 52, gràcies a la tenacitat i treball d'Antonio Blasco, Francisco Cervantes, Àngel Xirivella, Bautista López, Antonio Pérez, Ángel Gavarda, Pedro J. Redàs, Pascual Gómez, i Vicente Ramos. Es reunirien a l'eixida de fàbrica i entre tots construïren els "ninots" amb els vestits cosits per les dones. De Francisco Cervantes eren les crítiques i els esbossos.

El naiximent de les falles en Sagunt coincideix amb l'intent segregacioniste per part d'un grup de veïns del Port de Sagunt, els que en 1927, pretenien constituir-se en municipi independent del seu capital municipal.

En 1932 es va plantar la primera falla en el nucli antic de la ciutat de Sagunt. La comissió fallera va tindre els seus orígens, un any abans, en la societat Vitivinícola Saguntina. Un avió simbolitzava l'aplegada del nou règim republicà. Unes columnes simbolitzaven l'economia, el treball, la música, etc.

Els ninots al·lusius al treball foren indultats i regalats a l'alcalde de la ciutat, Joan Chabert i Bru. La falla al·ludia a l'estat de deixadesa dels carrers del port de Sagunt. Presidia el monument la figura d'un laminador sobre la banyera de l'abundància, del que eixien els ferros laminats que representaven l'orgull dels habitants del Port de Sagunt.

S'al·ludia al encorchaor que estava situat en aquest carrer i que per les seues emanacions pertinents era intransitable. La plaça del Mercat quan caien quatre gotes és convertia en una llacuna.

"En les voreres de la base havien quatre grans cornetes de pregoner municipal, i rodejant la part alta moltes orelles de dos pams, perquè en aquest carrer no és pregonava cap ban municipal".

Falla "La Taronja". Es va plantar en la Glorieta en 1967 i 1969. La comissió la formaven un nombrós grup de treballadors dels dos nuclis de població dels magatzems de confecció de taronja de la ciutat.

En els llenços és criticava l'abandó dels carrers plens de deixalles, que el seu carro s'omplia tant que feia un reguer de deixalles per on passava, aixina com la competència dels dos propietaris d'autobusos que és disputaven amb afan el viatger quan estaven els dos empresaris en la plaça o parada d'autobusos.

La primera falla va tindre el seu "llibret", de desconegut autor, on es relata l'explicació i relació de la Falla del carrer del Poeta Llombart. Port de Morvedre. 1927. Interessant quadernet de 16 pàgines subvencionat, com és habitual, pel comerç del barri. El "llibret", està dividit en quatre parts: Preàmbul, Relació, Explicació i Comiat.

En la relació apareix un vers que al·ludeix l'esforç realitzat pels veïns del barri i critica alguns que no col·laboren amb la comissió.

Pag. 130

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

En el Puerto de Sagunto Calle Poeta LLombart Una falla de gusto Para San José se hará Entre los vecinos honrados Que quieran contribuir A pagar todos los gastos Para en la fiesta lucir Banderas y gallardetes, Tracas, metros más de mil Petardos y motoretes, Música por la calle y atril.

Al que no quiera dar nada para engrandecer la fiesta Se le calentará la testa haciendole cencerrada, de latas bombo y platillos y apriete bien los tornillos a su puerta bien cerrada.

También se distinguirá A estos vecinos tacaños Para que en muchos años No salgan del corral.

Se pondrán las cuentas claras Al finalizar la fiesta Y podrán examinarlas Hasta la última peseta Y así verá el deslenguado Que la comisión de festejos No compra pavos y conejos para hacer ningún guisado.

Falla Barri València

Existeixen moltes poesies en el llibret, de aon es relatava la falta d´urbanització del barri, l´escorxador, la falta de llum elèctrica als carrers, etc. I existeix documentació de tots els textos que s'incloïen en aquest llibret a mode d´exemple intentarem resumir en algunes estrofes el detall de les seues crítiques.

Quina explicació tinc que fer Que l´entenga tot lo mon?

Explique vosté si pot ser... que fan eixes figures, qui son!

Pues encá que volguera Yo no puc adivinar Per qué esta eixa verdulera Dins de la barca de peixcar.

En asó no les tinc totes, Tots sabeu bé lo que pasa, será perque la plasa en cuant cauen unes gotes se converteix en la mar i es presis que se fasa barca per a navegar.

I eixe que se tape el nas I l´altre que les papilles tira, Perque s´en van mes que al pas?

Ah! ...ya, ya; fijat, observa, mira I voras com en la porta, dret del matadero, hi ha un barril del que va eixint un fumet qui ni hól a rosa ni chesmil Per allí no es pot passar Sense boca i nas taparse Perque hauras d´agonisar I per millor lliurarse Yo vos dic en nom de Deu Que per alli no paseu Si no voleu haufegarse.

Finalitza el Llibret el poeta amb el seu comiat d'aquesta forma: El llibret ya se´ha acabat.

Si es que no l´has entes, Si a tú no t´agradat Dispensa, no hu faré més.

Que no té grasia, ya hu se, el chavo es lo més important!

Ala, adiós, hasta l´any que ve I Deu que te fasa un sant.

En 1930 Carmelo Roda construïx el monument faller per a la comissió del Carrer Teodor Llorente. En aquella ocasió es va dedicar a les millores urbanístiques, aigües, enllumenat, etc. del Port de Sagunt. Segons l'esbós quenes conserva en l'Arxiu Municipal, l'artiste reflexa la necessitat de solucionar els problemes de l'aigua potable. Una gran nòria muntada sobre una moneda de "duro" de plata es accionada per un usuari que espera l'arribada del preuat líquid. Al costat del fanal un "portsaguntí" separa amb un cresol.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Quan Vicent Andres Cerveró va proposar a la Societat Vitivinícola Saguntina "plantar" una falla a la ciutat en 1932, en el Port de Sagunt, ja s'havia consolidat aquesta tradició que iniciaren els aprenents de fusters de la capital del Túria. Quant a Sagunt ciutat és pensava plantar una falla, la primera de la seua història, en el Port de Sagunt era ja tradició que, per lo menys, una comissió d'entusiastes fallers oferira als seus veïns aquests monuments de cartó i fusta. La falla de 1931 plantada en l'encreuament dels carrers Luis Cendoya i comte de Romanones estava dedicat al desig de segregar-se el Port de Sagunt. En aquella ocasió l'idea de la segregació, després del fracàs de 1927 i posteriors intents, no s'havia oblidat, és mantenia viva en el sentir d'alguns habitants del Port de Sagunt.

El motiu monumental de la falla de 1931 era una fita de separacions de termes, com l'escut del nou poblat llevantí, algunes crítiques i un argent viu que representava el progrés i el comerç i que els regidors de la ciutat consideraren un insult, per el que prohibiren el muntatge d'aquella falla.

En 1932, es va plantar la primera falla a Sagunt ciutat. En 1931 Vicente Andrés Cerveró va proposar organitzar les festes falleres en la Societat Vitivinícola Saguntina. La proposta va ser acceptada i aixina, d'aquesta forma s'iniciaren les festes falleres en la ciutat. La primera comissió la presidia el mateix senyor Andrés Cerveró, formant part activa els socis: Francisco Casañs, Ramón Palanca, Miguel García, José Báguena, Joaquín Peña, Manuel Martínez, Amadeo i Francisco Orillav i José Lluesma.

El "monument faller" es va construir en uns tallers del Port de Sagunt, sent els seus artistes Antonio Blasco i Francisco Fernández. La falla va ser transportada a la ciutat antiga sobre dos bats cedides pels Alts Forns del Mediterrani, S.A. La història va ser el tema escollit per la primera falla de Sagunt ciutat.

L'invasió dels cartaginesos i la segona Guerra Púnica. D'un gran llibre eixien flames que conseguien més de quinze metres d'altitud, rodejades d'un castell.

Les figures eren saguntins que se tiraven en el foc, altres morien a mans dels cartaginesos, Capitels amb al·legories representant a l'indústria, l'agricultura, el comerç, la música i un avió, a gran tamany, que simbolitzava l'aplegada del nou règim republicà, completaven els temes en aquella primera falla.

La falla es "va plantar" en el Camí Real, front a l´ajuntament, front als mítics comerços de Caruana, la Palma, Peña, etc. Les al·legories del treball foren indultades i regalades aleshores a l'alcalde Juan Chabret Moreno.

L'autor del llibret que conté la falla ho va redactar un poeta saguntí, Manuel Graullera, millor conegut com a Nelo "Caguetes".

Les falles infantils s'iniciaren en la ciutat de València en 1874, però serà als anys 30 del segle següent, quan s'abandona l'antiga tradició de replegar trastos vells i fustes que eren arrastrats en l´estoreta velleta. Els xiquets començaren a imitar als seus majors reproduint les falles grans a tamany reduït i en molts casos, com diu "El Faller" de 1936, superant en gràcia i enginy a les grans.

La premsa dels anys 30 es va fer ressò de l'increment de les falles infantils pel "Pensat i Fet" de 1933 sabem que la majoria de les comissions falleres comptaven amb una comissió infantil i inclús com "Bellesa Fallera". La revista "El Faller" critica la proliferació d'aquestes falles i l'insistència dels xiquets demanant la voluntat per a la falla. La revista "El Bunyol" en el seu número de 1936, donarà a conéixer a la "Miss Fallera infantil". Pensat i Fet de 1935 publicant 12 esbossos de falles titulant, "El pensat i Fet Infantil".

La publicació que d´alguna manera

Pag. 131

va aglutinar al xicotet món faller dels xiquets va ser el suplement del Mercantil Valencià, "Los Chicos" edició setmanal que va dedicar gran atenció a les falles infantils de València i altres ciutats de la seua província.

En novembre de 1929 el diari El Mercantil Valenciano, va iniciar la publicació del suplement infantil "Los Chicos" que molt prompte va iniciar la publicació de les fotografies de les comissions i esbossos de les falles infantils, no sols de la capital, si nos dels pobles i ciutats on és plantaven els xicotets monuments fallers, Sagunt entre altres. De les falles infantils saguntines es va fer ressò en diferents números, com vorem.

Pag. 132

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

En l'exercici de 1934-1935 la comissió fallera infantil PachecoSant Miquel, de Sagunt, va plantar el seu monument en el carrer Pacheco (Camí Real). La comissió la formaven; Salvador Blay, president; Santiago Moreno, vicepresident; Enrique Camarelles, secretari; Enrique Gironza, vicesecretari; Enriqueta Collado, presidenta; Elia García, vicepresidenta; Lolita Graullera, secretària; Juanita Collado, vocal, Asunción Ordaz va ser nomenada bellesa fallera i Amparito Camarelles dama d'honor.

També en l'exercici 1934-1935 es va plantar en la plaça del Salvador la falla infantil "La Colilla". La creació d´aquesta comissió parteix de la Societat Vitivinícola Saguntina. La comissió la presidia Pedro Lozano i formaven part d'ella; José Carot, vicepresident; Andrés Robustiano, secretari; Vicente Blasco, Vicesecretari; José Bono, tresorer. José Navarro, Vicente Villar, Manuel Lozano i José Escrig, vocals.

Les belleses falleres eren Paquita Tapia Cerezo i Marime Tuerto.

La primera comissió es va establir en el Bar Bono, llançant-se al carrer per realitzar la primera apuntada, disparant-se una traca de cent metres i acompanyats per la xaranga. Les cotes s'establiren en tres categories: cinc, deu i vint-i-cinc cèntims setmanals.

El monument faller és construïxen uns tallers del Port de Sagunt sent els seus artistes Antonio Blasco i Francisco Fernández. A la falla es va transportar a la ciutat antiga sobre dos remolques cedits pels Alts Forns del Mediterrani, S.A. En 1945 es crea la Falla de la "Palmereta" en el Port de Sagunt.

En 1948 els veïns del Raval formaren una falla amb el nom de La Carchata.

En 1949 es va plantar el primer monument faller en la falla de la Marina del Port de Sagunt, la falla tenia per títol l'aquari.

1951 sols es va plantar una falla en el nucli antic de Sagunt, va ser la comissió de la falla "el Remei".

En 1967 es planta en la Glorieta, la Falla la Taronja, que duia per títol "Ací es toca la viola".

Com a exemple de l'auge de les falles, els col·legis començaren a unir-se a les tradicions i en l'any 1969, es va plantar la primera falla escolar al pati del col·legi Nostra Senyora de Begonya en el Port de Sagunt.

Falla Barri València

En 1979 la Parròquia de Sant Josep en el Port de Sagunt va plantar la seua primera falla.

En març de 1982 la comissió Els Horts, va plantar en el carrer del mateix nom en el nucli antic de Sagunt, el lema del monument era "Als ulls del pont del riu la primavera somriu".

En 1991 un grup de veïns de la plaça de Rodrigo i adjacents, crea la comissió fallera.

La Falla Av. 3 d'Abril es va crear en 1996.

En l'actualitat les falles en Sagunt compten amb les següents falles, instaurades en el nucli del Port i en el nucli de Sagunt.

Falla Luis Cendoya.

Falla Mare Nostrum.

Falla La Marina.

Falla Eduardo Merello.

Falla Plaça del Sol. Falla Rodrigo.

Falla Teodoro Llorente.

Falla Els Vents.

Falla Baladre.

Falla Churruca.

Falla Palleter.

Falla Palmereta.

Falla Plaça Ibèrica.

Falla Tres d'Abril.

Falla La Victòria.

Falla L'Avinguda.

Falla La Vila.

Falla El Mercat.

Falla El Mocador.

Falla Nou Montiber.

Falla El Remei.

Falla El Romano.

Falla Tabalet.

Falla Doctor Palos.

Falla La Palmera.

Falla Sant Francesc.

Falla Santa Anna.

Falla Tronaor.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

LES FALLES EN EL CAMP DE MORVEDRE. Les falles en la Baronia: serà en Alfara d'Algímia on s'iniciaren en 1945 la noble tradició fallera a la baronia, plantaren els seus monuments en la plaça de l'Església, els veïns varen ser els que varen construir el monument amb la col·laboració de tot el poble. Però al tractar-se d'una xicoteta localitat, els grans gastos que duien i la falta de temps per construir la falla, aplegaren a la dissolució de la comissió. La nit de Nadal de 1962, una gran gelada va devastar els cultius i va afectar l'ànim dels veïns que ja no tingueren força per continuar elaborant els ninots. Dos anys més tard es va continuar la plantà d'aquesta falla, però en aquesta ocasió a la plaça del Casino.

En Gilet les falles aplegaren molt més tard que en Alfara. Un xaval del poble va confeccionar amb caixes de cartó de la drogueria del seu pare un monument que representava la Torre Eiffel de París i la va plantar al corral de sa casa. I és que el seu pare Alfonso Ros Sancho, havia deprés d'artiste faller, per el que va organitzar reunions en la seua tenda per poder crear la comissió fallera de Gilet, que va plantar l'any següent la primera falla, des d´aleshores cap als nostres dies en la plaça de l'Estrela s'ha cremat la falla de la població amb excepcions dels anys 1984-1986.

La Primera falla oficial es va plantar en l'any 1971, estava dedicada a les fonts desaparegudes de la població. En aquella ocasió com relata Emilio Llueca en els seus escrits, Emilia Salvador Alfonso sería la Fallera Major i Alfonso Ros Alfonso el Faller Major. El president de la comissió seria Hermínio Sánchez López i l'artiste faller Antonio Panzuela Santiago.

Les falles en la Vall de Segó: La primera falla va ser un monument construït pels més xicotets de Benavites en 1932 en l'escola pública que dirigia el mestre José María Cueco Arian. Es va crear un comité faller escolar que va sol·licitar a l'alcalde l'autorització per plantar aquest monument en la plaça del Company Vila, i en el mateix document va sol·licitar una subvenció econòmica, ja que a comissions mancava de fons.

La falla escolar va tindre fins al seu Llibret redactat pel professor José María Cueco, les primeres estrofes diuen:

Pag. 133

Al vehinat d´este poble Y si ve algún foraster, Pa que comprenga la falla, Obrim este llibret.

Si alcomensa a pegar voltes Y a mirar als ninots Se quedara com estaba Sens´enterase de res.

Per aixó si asolta el chavo Li donarem el llibret Y en vegá qu´el llixca S´enterará per complet.

Tire ma a la bolchaqueta Y solte la mosca, anem La esplicació y relasió, Val asoles un chavet.

La comissió escolar va donar les gràcies a l'Ajuntament, que els havia subvencionat d'aquesta forma: Si no fora per l´alcalde Y per tot l´ajuntament, Este poble no tindria Ixa falla que mireu, La falla l´han fet mosatros Pero ells han donat els diners.

Pa tots els de Benavites Moltes grasies.

Els Xiquets.

Pag. 134

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Després va ser el torn de Quartell, on Francisco Soriano i altres veïns del poble montàren el primer monument de les Valls, col·locant una plataforma sobre la qual posaren els ninots, confeccionats amb fustes, cartó i roba vella, com el resultat va ser òptim en els anys seixanta un grup de joves d'Acció Catòlica també de Quartell, construïren un monument amb el suport de l'església de Santa Ana. No obstant la primera comissió com a tal amb una duració prolongada en el temps, va ser la falla de Sant Joan que es va plantar en 1986 fins a finals del 2009 en la confluència dels carrers de Sant Joan i Miguel de Cervantes. Estava formada per unes quinze famílies del barri, aproximadament agrupades al voltant de la falla com excusa per fer sopars i altres esdeveniments de germanor entre els veïns. Mai ha participat en concursos, el pressupost no lis aplegava i preferien disfrutar de la festa sense més gastos, fabricant ells la falla a l'antiga usança. Uns anys després de la creació de la Falla de Sant Joan, va nàixer la Vila de Faura en 1994,

és fins a d'ara l'única falla a les Valls, és molt antiga, molt abans de l'aparició de la primera falla contemporànea amb ninots i sàtira a la comarca. Des de temps molt remots les localitats de la Vall de Segó cremaven trastos vells, llenya, trastos vells i arbres secs la nit de Sant Josep, en senyal de Purificació amb el foc, en una espècie de ritual i de veneració al patró dels fusters.

Era el mateix germen que tenien les falles contemporànies de València, ja que en el Camp de Morvedre no és desenvolupen els monuments en cartó fins ben complit el segle XX. Aquestes fogueres arcaiques ja no es fan en l'actualitat, amb excepció d'Algímia de la Baronia, que crema rastolls i fustes en els seus dies patronals i en la resta de poblacions de la comarca en el mes de Gener en honra al patró dels animals Sant Antoni.

Com abans dia, la Falla la Vila de Faura, està instaurada en l'actualitat i el seu naiximent va ser en 1994, desenvolupant la seua programació fallera de la Junta de Sagunt a la que pertany.

Les primeres Falleres Majors han sigut Maite Queral Nicasio i l'infantil

Falla Barri València

Barbara Doménech, proclamades en una festa multitudinària celebrada el 3 de desembre de 1993.

El 9 de gener de 1994 en l'església dels Sants Joans va ser beneït l'estàndard de la comissió, sent els seus padrins Isabel Doriano Conde i Nazari Alepuz, els xiquets Benjamín Alepuz i Mari Benet s'encarregaren d'apadrinar l'estendard de la comissió infantil.

El 16 de gener de 1994, la comissió de la Vila de Faura es va presentar en societat, en acte celebrat en l'auditori de la Societat Joventut Musical de Faura, amb l'assistència de moltes falles de la Junta de Sagunt tant del nucli del Port, com del nucli de Sagunt.

La Vila de Faura s'incorpora a la llarga llista de ciutats i poblacions valencianes que rendeixen tribut a la nit màgica del 19 de març. La comissió forma part de la Junta Fallera de Sagunt igual que la de Gilet, celebrant tots els actes que es celebren en la comarca com la proclamació de les Falleres Majors, sopar de germanor, exposició del ninot, la crida, la cavalcada de l'humor, entre altres.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Com a fet rellevant un dia abans de la plantà un incendi, segons pareix, provocat en el taller on es construïa la falla de 1997, es va destruir i cremar abans d'hora el monument d'aquesta comissió, els fallers i falleres, tragueren força de flaquesa i comptant amb la solidaritat de la resta de comissions conseguiren celebrar la festa un any més i iniciant l'apuntà per al proper exercici.

En els anys setanta la quantitat de falles en la capital comarcal anava en augment. Tant va ser açò que cada falla organitzava una gran quantitat d'actes que és solapaven sense cap criteri.

Per unir postures es va crear un ens que aglutinava totes les comissions de la ciutat. En 1973 es va publicar l'Estatut del Faller, confeccionat amb la col·laboració de les 8 falles existents en aquells moments i es va aconseguir entre altres coses que els fallers i falleres acudiren als passacarrers vestits amb la roba típica regional valenciana, tal com apuntava l'exregidor Luis Candau Marco que va pressionar per a la creació de l'organisme faller des de l'ajuntament de Sagunt.

Pag. 135

LA JUNTA LOCAL FALLERA DE SAGUNT. La Junta Fallera de Sagunt es va crear oficialment en 1971, fins aquesta data les llavors de la festa no comptaven amb cap organisme que els representara i que aglutinara als membres e interessos d'aquest col·lectiu format per mils de persones que mantenen la tradició fallera des de 1927.

Amb la fi d'unificar criteris, fomentar i cultivar la tradició fallera en Sagunt, es va crear el 1971 la Junta Fallera, òrgan de representació de les distintes comissions que confirmaven el cens fester. El primer president va ser Luis Cuadau Marco, regidor i relacions públiques de l'ajuntament que va conseguir d'aquesta manera aglutinar els esforços realitzats pels fallers que actuaben de forma individualitzada sense l'existència d'uns llaços d'unió entre ells. La data fundacional d'aquest ens és el 2 de juny de 1971 i es va crear en una reunió celebrada a l´ajuntament de la capital del Camp de Morvedre en la que van assistir representants de les comissions de la Palmereta, Luis Cendoya i adjacents, Av. Victoria, Santa Anna i els Martirs, La Marina va justificar la seua absència.

De l'entrevista a Luis Cuadau, publicada en el tom I del llibre commemoratiu del XX aniversari de la Junta Local Fallera de Sagunt, copie pel seu interés les declaracions sobre l'inici de la junta que va ser el seu president: "Quan vaig aplegar a l'ajuntament en 1971 per fer-me càrrec de les festes, compartia càrrec amb un altre regidor i jo m'encarregava d'organitzar les del Port. Jo ja venia amb l'idea d'intentar ajuntar a totes les falles en un organisme que permetrà la realització d'actes en comú. Des del final de les falles del 71 fins quasi les del 72 em dedique a fer un estudi sobre les falles amb l'idea d'instaurar aquesta entitat i comencem a prendre contacte amb els presidents.

En aquell moment vaig expossar l´idea al meu company de Sagunt qui em va donar carta blanca perquè jo m'encarregara de les falles dels dos nuclis de població, i aixina ho vaig fer, prenent durant l'any 1972 les coses més en serio. Aixina doncs en aquest any, ja vam començar els presidents de les huit falles i jo, a organitzar coses en comú, encara no sent res oficial i ja vàrem fer un estatut inicial faller.

Jo veia com València i municipis com Gandia, tenien una idea pareguda i també tractaven de crear entitats d'aquest tipus per organitzar les festes falleres".

La Junta va començar el seu camí en l'exercici 1972-1973. Luis Cuadau va compartir la presidència a partir de 1972 amb Ricardo Almenar Soriano, quan el cens faller era poc més de sis-cents membres, les falles, les falles participants eren El Ravalet, la Palmereta, La Victòria, La Marina, i les infantils del Ravalet, Palmereta, Victòria, Màrtirs i remei.

En l'actualitat la Junta Fallera de Sagunt es regeix pels acords del V Congrés faller del 20 de març del 2012. Que en el seu article 1 fa menció a les falles de la següent manera:

Pag. 136

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Falla Barri València

Article 1.

LES FALLES.

Article 2.

SÍMBOLS.

Article 3.

OBJECTE SOCIAL I CULTURAL.

Les falles de Sagunt, expressió viva i popular, són festes d'origen artesanal, sorgides i perfeccionades a través del temps pel poble valencià, com manifestació artística cultural i satírica, expressada amb els seus monuments fallers amb la singular "plantà", exposats en els carrers i places com expressió festiva singular.

Demanant de la voluntat d'un grup de persones, tenint com nexe comú, la celebració tradicional de les festes que són pròpies, desenvolupades durant el denominat "exercici faller" i que compren des de el 20 de març al 19 de març de l'any següent, finalitzant amb la tradicional "cremà". Per tradició i pel seu propi origen, a la celebració dels festejos fallers es realitza en honor al Patriarca Sant Josep, havent-hi aconseguit les festes falleres de Sagunt per la seua importància i repercussió, la consideració de festa d'Interés Turístic Autonòmic el 16 de març de 2007, per part de la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana. Són Festes d'Interés Turístic Autonòmic de la Comunitat Valenciana, podent aspirar a qualsevol altre títol de les de major realç.

Junta Fallera de Sagunt reconeix com banderes oficials, la nacional d'Espanya formada per tres franges horitzontals, roja, groga-galda i roja, sent la groga de doble amplària que cada una de les rojes amb l'escut constitucional, l'autonòmica de la Comunitat Valenciana, la tradicional "Senyera" que du Corona Reial sobre fons blau al costat de l'asta i les quatre barres rojes sobre fons d'or; aixina mateixa la bandera de Sagunt que du fons roig vertical al costat del'asta i quatre barres rojes sobre fons d'or. I com himnes: l'Oficial de la Comunitat Valenciana composat per José Serrano i Maximilià Thous, l'himne Faller Saguntí composat per José Sanchís i Antonio Andres i l'himne de Sagunt, compost per Bernabé Sanchís Porta i José Zahonero Vivó. Es reconeixen com a idiomes oficials el castellà i el valencià, segons s'estableix en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Es declara d'ús preferent per a l'àmbit faller la llengua valenciana i en les seues activitats, posant-se especial interés en la seua divulgació.

Les seues normes gramaticals d'escriptura seran les dictades per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i que les falles que no les complisquen, no podran participar en els concursos on s'avalue la llengua, és a dir, no participaran en concursos de Llibret, narrativa i el certamen de poesia.

Obligatòriament, el llibret i la crítica del monument, deurà estar escrita en la dita llengua.

Les falles que no les complisquen, no podran participar en les activitats on s'avalua la llengua, com poden ser el certamen de llibret, narrativa i poesia.

També és posarà especial interés en la defensa i afirmació de l´indiscutible i diferenciada personalitat del poble valencià, aixina com la difusió i enriquiment de les seues manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques.

1. La Junta Fallera de Sagunt és l'Òrgan Col·lectiu que exercís la funció rectora i coordinadora en ordre a la celebració dels festejos i de totes les classes d'actes relacionats amb les Falles en honor del Patriarca Sant Josep, amb la dita festivitat es celebra el 19 de març.

2. Per les característiques pròpies de les falles, en les que gran nombre de ciutadans cooperen i participen, serà necessària una especial col·laboració amb l'Ajuntament de Sagunt i els de la seua Comarca, que la Junta Fallera de Sagunt s´encarregarà d'encarrilar i concretar.

Article 4.

SISTEMA JURÍDICA.

D'ORGANITZACIÓ

La Junta Fallera de Sagunt es constituirà en una Federació d'Entitats Culturals Falleres, compostes per les falles actualment integrants de la Junta Fallera de Sagunt a la qual és podran adherir aquelles altres noves falles de Sagunt i comarca que és constituiran i voluntàriament aixina ho decidisquen, prèvia aprovació de la Junta de Presidents.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt Article 30.

TIPUS DE FALLES. Al considerar les diverses situacions i problemes que poden originar-se amb motiu de l'inscripció en el Cens Faller (s'entén per tal el de totes les Comissions de Falla en cada exercici), de les comissions de falla, hauran de distingir-se pel que fa a la seua denominació:

Article 5. ÀMBIT D'ACTUACIÓ.

L'àmbit d'actuació de la Junta Fallera de Sagunt serà exclusivament el municipi de Sagunt i els de Gilet i Faura per acord de les comissions falleres d'aquestes dues localitats, ja que accepten sotmetre's al present Reglament Faller i als estatuts de Junta Fallera de Sagunt.

Estos són els articles principals que abracen el funcionament de la Junta Fallera de Sagunt.

En l'article 27 ens indica que són les comissions falleres.

Article 27.

COMISSIONS DE FALLA. Són Comissions de Falla aquells conjunts de persones que per pròpia iniciativa i en una demarcació de la ciutat, degudament autoritzada pels òrgans de la Junta Fallera de Sagunt, exercissen en la dita demarcació aquelles activitats culturals orientades a la celebració dels festejos fallers i, de mode principal, a la "plantà" de la falla corresponent.

En l'article 30 es centren a definir els tipus de falles així com la constitució d'entitats falleres.

Falla antiga o continuadora.

-És la que té més d'un exercici i repeteix la seua actuació en exercicis consecutius i sense interrupció en la mateixa demarcació. No desvirtuarà la seua qualitat de continuadora en el cas que per qualsevol circumstància la comissió optaria per un nou emplaçament; puga conservar la seua denominació tradicional o afegir o variar la mateixa, si aixina convinguera a la comissió, adonant de la dita variació a la Junta Fallera de Sagunt i sempre que siga en la seua demarcació.

Pag. 137

Falla reorganitzada.

-Es denomina com tal a la comissió formada per plantar falla en demarcacions antigues, on s'haja deixat de plantar d'u a tres anys. Si passaren més de tres anys sense plantar falla, perdria la seua condició de reorganitzada.

Falla de nova creació.

-És la que sorgeix per primera vegada on mai hi ha hagut o en una demarcació en la qual s'haja estat més de tres anys sense plantar falla.

Fusions entre falles.

-És la que sorgeix entre l'unificació de vàries comissions limítrofes ubicades dins d'una mateixa demarcació.

En funcions dels acords aplegats tan l'emplaçament dels monuments i com la denominació podran distingir-se com una "falla antiga o continuadora" o "falla de nova creació".

Pag. 138

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Aixina com definir l'indumentària fallera tant per als barons com per les dones que estan regulades en l'article 103.

Article 103.

1. En tots els actes i festejos públics de relleu i de solemnitat, els components de les Comissions Falleres aixina com els membres de JFS utilitzaran per a la seua vestimenta indumentària tradicional valenciana: a.La fallera; deurà vestir, independentment del càrrec que obsten-te: -El trage de gala de llauradora valenciana, amb tres monyos, devent observar el major decor en la vestimenta.

-Trage del s. XVIII, amb un o tres monyos.

-Trage de "huertana" amb un monyo o trena d'espiga.

No és permetrà l'ús de qualsevol peça de vestir o d'ornamentació que no siga pròpia del traje i ornamentació tradicionals.

b. El faller; deurà vestir; -El citat TRAGE FALLER (que va ser aprovat en el V Congrés Faller de València), compost per pantaló negre, xaqueteta negra i camisa i pitera blanca, sabates i calcetins negres, aixina com el corresponent faixí de raso amb borles del seu color penjant de la part superior esquerra sobre la pernera corresponent del pantaló.

-Traje de Torrentí -Traje de "Saragüell" -El traje composat per pantaló llarg ratllat, camisa de seda o fil, jupetí i faixa, amb sabates i calcetins negres o espardenyes de llaurador amb calcetins brodats.

Està expressament prohibit l'ús de corbates, flors i llaços de qualsevol gènere.

Únicament podran ostentar les recompenses obtingudes ("Bunyol" de major categoria del que està en possessió, "Masclet" de major categoria) i l'insígnia de la seua comissió, o si és procedent la de JFS, no excedint en cap cas el número de cinc. El blusó per als homes i dones es deurà dur en tots aquells actes que no estiguen previstos en el punt 1 d'aquest article. Quedarà totalment prohibit l'ús de polars, jupetins, dessuadores falleres, etc. per als actes oficials.

En ningun cas el blusó es considerarà indumentària tradicional valenciana (quan no vaja acompanyat de la resta d'abillaments de la vestimenta valenciana) i sols es podrà utilitzar en els actes estrictament privats de cada falla, quan aixina ho decidisca la pròpia comissió.

Amb la fi de poder distingir la categoria corresponent als càrrecs, s'estableix que el faixí que deu dur-se segons s'indica a continuació sols és d'obligatorietat amb l'ús del TRAGE DE FALLER (aprovat en el VI Congrés Faller de València) podent dur la faixa del color que és desitge amb qualsevol altre traje típic valencià sense l'obligació de l'escut brodat, aquesta norma és extensiva tant a membres de comissions falleres com directius de JFS. Color indicatiu del faixí segons càrrec amb TRAJE DE FALLER.

Falla Barri València

La Junta Central Fallera de Sagunt, distribuïx les seues comissions falleres en districtes per proximitat per una millor organització d´actes.

S'estableixen representatius.

quatre

sectors

FALLES SECTOR 1: Falla Eduardo Merello Falla Teodoro Llorente Falla Plaça Rodrigo Falla La Marina Falla Plaça Mare Nostrum Falla Els Vents Falla Luis Cendoya Falla Plaça del Sol FALLES SECTOR II: Falla Baladre Falla Churruca Falla El Palleter Falla La Palmereta Falla Plaça Ibèrica Falla 3 d'Abril Falla La Victòria FALLES SECTOR III: Falla L'Avinguda Falla La Vila Falla Mercat Falla Remei Falla El Mocador Falla Nou Montiber Falla El Romano Falla Tabalet FALLES SECTOR IV: Falla Doctor Palos Falla Gilet Falla La Vila de Faura Falla La Palmera Falla Sant Francesc Falla Santa Anna Falla El Tronaor.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Pag. 139

Recompenses de la Federació de la Junta Fallera de Sagunt

Condicions per recompenses.

ARTICLE 74: Tipus de recompensa Amb la finalitat d'estimular i premiar els legítims mereixements dels qui treballen per a la major esplendor de les falles, s'estableixen les recompenses denominades Masclet de Coure, Masclet d'Argent, Masclet d'Or, Masclet d'Or amb fulles de Llorer, Masclet d'Or i Diamants amb fulles de Llorer, Masclet d'Or i Diamants amb fulles de Platí i Masclet d’Alta Distinció al Mèrit Faller destinades a recompensar als fallers/as que figuren en el cens faller, i que seran atorgades d'acord amb les normes.

Les recompenses que concedeix tradicionalment la Junta Central Fallera de València, es regiran d'acord amb el seu Reglament.

MASCLET D’OR HONORÍFIC Es concedirà el Masclet d'Or Honorífic: a) A les Falleres Majors i a la Presidència de la FJFS. b) Per a concedir el Masclet d'Or Honorífic als Alcaldes o Alcaldesses de Sagunt i integrats, així com a tota aquella persona relacionada amb el món faller, es debatrà en la Mesa de Presidents.

a

concedir

les

En concordança amb el cens oficial faller de la FJFS i de la pròpia comissió sol·licitant i podent justificar els exercicis fallers mitjançant el llibret de la falla es generarà el dret a l'obtenció de les recompenses assenyalades quan es complisquen el següent nombre d'exercicis fallers:

Dins dels anys com a directiu seran els esmentats o més, havent d'incloure dins d'ells els anys amb càrrec, bé siguen consecutius o alterns.

RECOMPENSES INFANTILS Recompenses F.M. i Presidents/as Fallers/as ———————————————— Masclet de Coure 1 1

Recompenses Faller/a Directiu ———————————————— Masclet de Coure 1 1

Masclet d’Argent 3 4

Masclet d’Argent 6 4 (3 d'ells amb càrrec)

Masclet d’Or amb fulles de Llorer 9 10

Masclet d’Or 6 7

Masclet d’Or 9 7 (6 d'ells amb càrrec)

Masclet d’Or i Diamants amb fulles de Llorer 12 13

Masclet d’Or amb fulles de Llorer 18 14 (10 d'ells amb càrrec)

Masclet d’Or i Diamants amb fulles de Platí 14 15

Masclet d’Or i Diamants amb fulles de Llorer 28 24 (15 d'ells amb càrrec)

Els fallers/as infantils que, sense haver sigut baixa de la comissió des de la concessió del

Masclet d’Or i Diamants amb fulles de Platí 38 34 (20 d'ells amb càrrec) Masclet d’Alta Distinció al Mèrit Faller 45 40 (30 d'ells amb càrrec) Als únics efectes de la concessió de recompenses tindran la condició de directius els 19 primers càrrecs que figuren en el cens oficial que anualment s'entregarà a la FJFS, així com la fallera en la qual recaiga el càrrec de Fallera Major de la comissió.

Masclet d´Or i Diamants amb fulles de Llorer, continuen dos exercicis formant part de la comissió de la falla, tindran dret a la concessió del Masclet d’Or i Diamants amb fulles de platí.

Condicions adicionals No es podrà atorgar cap recompensa sense estar, prèviament en possessió de l'anterior.

Pag. 140

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Totes les recompenses sol·licitades fora de termini s'abonaran per a poder optar a la que corresponga. Per a la concessió de recompenses prevaldrà la data que reglamentàriament corresponga, encara que se sol·licite i concedisca en exercicis posteriors.

Totes les recompenses de la FJFS denominades Masclets, tant honorífiques, col·lectives i individuals, seran gratuïtes, havent-se de contemplar en els pressupostos de la FJFS en cada exercici, sempre que se sol·liciten en termini.

Els noms dels fallers/as apareixeran en castellà o valencià segons conste en el seu document oficial.

Les recompenses atorgades a títol honorífic no serviran de base per a aspirar a recompenses superiors.

Falla Barri València

RECOMPENSES A TÍTOL PÒSTUM La Junta Directiva de la FJFS concedirà recompenses a títol pòstum, prèvia sol·licitud de les comissions de falla, als fallers/as censats, majors i infantils, sempre que la defunció ocorreguera mancant un any solament per a la concessió de la recompensa que se sol·licite.

Equiparacions dels components de Junta Directiva Per a l'ascens a superior Recompensa de les citades en els articles anteriors, els components de la Junta Directiva de la FJFS queden equiparats als Directius de les falles.

CONCESSIÓ COL·LECTIUS

DE

MASCLETS

Té dret a aquestes Recompenses, les comissions tant infantils com majors que hagen plantat monument faller: Masclet d´Argent.................10 Exercicis Masclet d´Or.........................25 Exercicis Masclet d´Or amb fulles de Llorer ........ ...............................................40 Exercicis Masclet d´Or i Diamants amb fulles de Llorer.....................................50 Exercicis Masclet d’Or i Diamants amb fulles de Platí .......................................70 Exercicis

Normes per recompenses

a

la

concessió

de

És recomanable presentar còpia del títol de l'última recompensa concedida per a agilitzar les gestions. Una vegada justificada la concessió d'una recompensa per a les següents s'eximirà la presentació d'aquells documents que van justificar la concessió prèvia. a. L'expedient de concessió s'iniciarà, dins del termini que anualment assenyale la Junta Directiva de la FJFS, en imprés facilitat per la mateixa i subscrit pel Secretari/a de la comissió amb el Vistiplau de la Presidència. En l'imprés de sol·licitud es farà constar la data de naixement del sol·licitant, així com el número del DNI, havent d'acompanyar-se fotocòpia d'aquest a la petició, per a la deguda comprovació en Junta Directiva de la FJFS. b. Per la Comissió de Recompensas, a la qual s'unirà el Secretari/a General de la Junta Directiva de la FJFS, es procedirà a estudiar els expedients, comprovant l'exactitud de l'historial proposat i procedint a l'aprovació o denegació de la proposta. c. En casos de recompenses denegades, es podran presentar, per part dels interessats, davant la Comissió de Recompensas, quantes dades estimen fefaents per a acreditar que els correspon.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

El Masclet d’Or i Diamants amb fulles de Llorer, el Bunyol d’Or i Brillants amb fulles de Llorer, el Masclet d’Or i Diamants amb fulles de Platí, el Distintiu d’Or, el Masclet d’Alta distinció al Merit Faller, i altres recompenses honorífiques s'imposaran en un acte oficial organitzat a tal fi per la Junta Directiva de la FJFS.

Anul·lació de recompenses

Quan per força major, un faller/al fet que li corresponga una de les anteriors recompenses, no puga pujar a recollirla, la Presidència de la seua falla podrà sol·licitar a la Mesa de Presidents es vote el que la Fallera Major es digne baixar a col·locar-li-la.

82.2.- La petició d'anul·lació de tota recompensa, podrà ser efectuada mitjançant la presentació de la corresponent denúncia per qualsevol faller, amb el Vistiplau de la Presidència i segell de la comissió de falla a què pertany i mitjançant la instrucció de l'expedient per la Junta Directiva de la FJFS, que ha de ser aprovat per majoria absoluta de la Mesa de Presidents.

President Federació Junta Fallera de Sagunt: Ramón Jarque Ferrer (Falla Churruca).

Fallera Major Infantil de la Federació Junta Fallera de Sagunt 2024: Carla Boix Sarrió (Falla Doctor Palos).

82.1.- Podran ser desposseïts de qualsevol de les distincions citades anteriorment aquelles comissions o persones que, de paraula, obra o omissió, prendran actitud que redunde en desprestigi o perjudici de la festa de les falles.

Pag. 141

82.3.- La Mesa de Presidents per acord del Ple, o qualsevol membre de la mateixa per si, previ coneixement de la Junta Directiva, també podrà iniciar d'ofici expediente d'anul·lació.

82.4.- L'anul·lació de qualsevol recompensa portarà amb si la baixa de l'interessat en el Cens faller i pel mateix, quedarà inhabilitat per a l'ocupació de càrrecs en la FJFS.

Fallera Major de la Federació Junta Fallera de Sagunt 2024: Núria Bueno Caballero (Falla Plaça Ibèrica).

Pag. 142

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Falla Barri València

Les Falles en el Camp de Morvedre per RAMÓN JARQUE FERRER

President executiu Federació Junta Fallera de Sagunt Les falles de Sagunt són una expressió viva i popular, són festes d'origen artesanal, sorgides i perfeccionades a través del temps per part del poble valencià, com a manifestació artística cultural i satírica expressada en els seus monuments fallers amb la singular "plantà", exposats als carrers i places com a expressió festiva singular.

Provenen de la voluntat d'un grup de persones, tenint com a nexe comú, la celebració tradicional de les festes pròpies, desenvolupades durant el denominat "exercici faller" i que comprén des del 20 de març al 19 de març de l'any següent, finalitzant amb la tradicional "cremà".

Per tradició i pel seu propi origen, la celebració dels festejos fallers es realitzen en honor a Sant Josep, havent aconseguit les festes falleres de Sagunt per la seua importància i repercussió, la consideració de festa d'Interés turístic Autonòmic el 16 de març de 2007, per la Conselleria de Turisme de la Generalitat Valenciana. També declarades Festa d'Interés Turístic Nacional en el BOE del 30 de desembre del 2013 per la Secretaria d'Estat de Turisme del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme.

La Junta Fallera de Sagunt es va crear oficialment en 1971, fins a aquesta data, no es comptava amb cap organisme que representés i aglutinés als membres i interessos d'aquest col·lectiu format per milers de persones que mantenen la tradició fallera des de 1926, quan

un grup de veïns residents en Port de Sagunt es van agrupar per iniciar el que seria la comissió fallera que plantaria la primera falla al Camp de Morvedre.

Junta Fallera de Sagunt s'ha constituït en una Federació d'entitats culturals falleres, denominada Federació Junta Fallera de Sagunt (FJFS), composta actualment per 30 comissions integrants organitzades en quatre sectors. El seu àmbit d'actuació no només inclou el municipi de Sagunt, també els de Gilet i Faura, per acord de les comissions falleres d'aquestes dues localitats del Camp de Morvedre.

Tant la Fallera Major com la Fallera Major Infantil de la FJFS són triades per un jurat mitjançant un procés d'elecció.

Posteriorment, són nomenades pel Sr. alcalde de la ciutat. És en el mes de juliol quan la festa fallera envaeix el Teatre Romà de Sagunt, convertint-se aquest en testimoni excepcional de l'acte d'exaltació de les màximes representants de la festa

josefina i les seues respectives Corts d'Honor, un dels actes més esperats dintre del calendari faller del Camp de Morvedre, ja que es tracta d'un dia molt intens i emocionant que dona inici d'una manera especial a l'any de regnat.

Comptant amb l'especial col·laboració de l'Excel·lentíssim Ajuntament de Sagunt i els de la comarca, des de FJFS organitzem multitud d'actes i activitats on defensem l'ús preferent de la llengua valenciana, posant especial interés en la seua divulgació i afirmant la indiscutible i diferenciada personalitat del poble valencià tant amb la difusió com amb l'enriquiment de les nostres manifestacions culturals, tradicionals i folklòriques. Tant és així, que en diverses ocasions la ciutat de Sagunt s'ha convertit en protagonista del lliurament de premis del concurs per la Promoció de l'Ús del Valencià en els llibrets de falla que organitza anualment la Conselleria d'Educació, Cultura i Espots, fent de Sagunt la ciutat amb més falles premiades, inclòs el primer premi.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Sagunt

Pag. 143

A fi d'estimular i premiar els legítims mereixements dels qui treballen per a la millor esplendor de les falles, es fa el lliurament de distintives recompenses. De la mateixa manera, mitjançant les activitats culturals i esportives contribuïm al foment dels valors de l'esforç, el respecte, la corresponsabilitat, la sostenibilitat, el compromís amb el medi ambient o la igualtat de gènere. Valors reconeguts amb el lliurament del Premi a la falla més sostenible, o el Premi a la falla més igualitària de Sagunt, organitzat amb la col·laboració de la regidoria d'Igualtat de l'Ajuntament amb l'objectiu d'aconseguir que les nostres falles mostren una imatge respectuosa amb la dignitat de les dones i les relacions igualitàries entre totes les persones, convertint-nos així en un exemple a seguir pels infants de la nostra Comarca.

Compartir experiències en l'àmbit municipal i fomentar l'intercanvi cultural forma part de la nostra

activitat fallera, per això, junt amb la representació municipal, una representació de FJFS viatgem cada mes de setembre a la ciutat agermanada de Cecina (Itàlia) per participar en "la Targa", les seues característiques festes amb gran similitud amb les Falles.

L'agermanament entre ambdues ciutats data des de fa més de quaranta anys, un vincle que sense cap dubte ens brinda l'oportunitat de continuar creixent de la mà del turisme, la cultura i les festes.

BORRIANA

Pag. 146

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

Falla Barri València

Borriana, és un municipi de la Comunitat Valenciana (Espanya). Situada al surest de la província de Castelló, sent la capital de la comarca de la Plana Baixa. Compta amb 35052 habitants.

Borriana, va ser fundada pels àrabs en el s. IX amb el nom de Medina Alhadra. Donat el seu gran nombre de torres (quaranta segons l'historiador Rafael Martí de Viciana, possiblement considerant les torres extramurs debut al reduït tamany de la ciutat amurallada), pren el nom del terme àrab Burj, que significa precisament torre i del riu Anna que flanqueja tota la ciutat.

"Burj"+"Anna"= Burriana (Borriana en Valencià). És situa aquesta localitat enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca de la Plana Baixa i rodejada de camps de taronjars.

Borriana compta amb 15 km de costa plana, lineal i continua. La platja principal de Borriana, l'Arenal (que dista 1,5 km del centre de la ciutat), és molt amplia, d'arena fina i amb mínima pendent. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada aplega a triplicar-se durant l'estiu. Aquesta zona marítima compta amb un port, construït per l'antiga exportació de cítrics que en l'actualitat s'utilitza per a activitats pesqueres.

S'accedeix a aquesta població, des de Castelló de la Plana, prenent la CV-18 o la N-340.

Localitats limítrofes.

El terme municipal de Borriana limita amb les localitats d´Alqueries del Niño Perdido, Nules, Villarreal i Almassora, totes elles de la Província de Castelló.

Barris i pedanies.

En el terme municipal de Borriana es troben també les següents unitats poblacionals . Alqueries de Santa Bàrbara . Alqueríes del Ferrer . Poblats Marítims.

Platges. . Platja de l'Arenal. La platja de l'Arenal té 2000 m de longitud, 60 m d'amplària mitja amb un grau d'ocupació alt i un oleatje moderat. . Platja de la Malva-rosa. . Platja del Grau.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

Pag. 147

HISTÒRIA. Encara que ha Borriana s´han hallat vestigis de diverses civilitzacions antigues (les quals nodreixen els fons del Museu Arqueològic Municipal, entre altres) la plenitud de la vila es situa entorn del segle IX, quan s'invadia pels àrabs que li passaren el nom de Medina Alhadra o Ciutat Verda, per la seua situació en mig de la Plana.

Aquella plaça forta, de muralla circular va ser conquerida pel Rei Jaume I d'Aragó, concedint-li el privilegi de què la senyera de Borriana siga acrescuda amb una franja blava i tres corones. En 1542, com a conseqüència de la posició anti agermanada dels càrrecs públics de Borriana, Carles I va concedir un privilegi on ampliava la concessió als segells i escuts de la vila.

L'expansió demogràfica de la població va obligar a enderrocar les muralles, que es varen conservar completes fins al segle XVII. En 1901 la regina regent, en nom del rei Alfons XIII, li concedeix el títol de ciutat.

-Comarca: Plana Baixa.

-Partida Judicial: Villarreal.

-Altitud: 13 m.

-Superfície: 47 km².

-Població: 35 019 hab.

-Densitat: 733,28 hab./km² -País: Espanya.

-Gentilici: Borrianenc -a.

-Predom. ling: Valencià.

-Codi postal: 12530.

-Alcalde: Jorge Monferrer Daudí (2023).

-Festa major: Sant Blai Sant Josep Misericòrdia.

-Com. autònoma: Comunitat Valenciana.

-Província: Castelló.

-Agermanada amb: Villarreal (Espanya).

-Patrons: Blai de Sebaste Mare de Déu de la Misericòrdia.

Pag. 148

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

Falla Barri València

Les Falles LA PRIMERA FALLA DE BORRIANA. Era la nit del 16 de març de 1928, i en la plaça de la Mercé, enfront del convent del mateix nom, comença a alçar-se la silueta d'un monument, estrany fins aleshores en un carrer o plaça d'aquesta localitat castellonenca, però que amb els anys es faria normal, esperada, admirada... s'estava procedint a la plantà de la primera falla a Borriana.

En els anys vint, Borriana estava en una època d'esplendor econòmic gràcies al bon moment que estava tenint el comerç de la taronja, açò, junt amb les relacions mantingudes per el dit negoci entre la gent de València i de Borriana va ser determinant per l'aparició de la festa. Aparició que es va fer possible gràcies a l'intervenció i l'entusiasme de Carlos Romero Vernia, capellà de l'església de la Mercé, a més de l'ordenança i pregoner de "tandes" del Sindicat de Regs, el qual va llançar l'idea de plantar una falla en una reunió gastronòmica amb uns amics... i allí va començar tot.

En aquella reunió va estar D. Manuel Martí Felis, a la postre, president d'aquella comissió. Segons indica el mateix, en una entrevista de l'any 1966,la falla va nàixer dues setmanes abans de Sant Josep, i es va pensar amb ella com a complement a un dels sopars que realitzaven, és dir, per diversió pròpia per un grup d'amics. Però el projecte va anar a més i després de què l'alcalde de Borriana en 1928 D. Vicente Enrique els deixara unes fustes grans, després de replegar roba i altres coses als veïns de la barriada, a més d'haver demanat diners als veïns, els quals primer és mostraren indiferents, però conforme avançava el procés de realització del monument, anaven a buscar al sacrista per col·laborar amb una pesseta, es va començar a realitzar la falla en l'almassen de gra que tenia el president de la comissió, amb l'ajuda de gent de la localitat.

El monument tractava de ridiculitzar al comerç de taronges amb vistoses oficines i tenidoria de llibres, forma que fracassava en la majoria dels casos, i enaltir la figura del comerciant tingut per "paleto", que feia les seues anotacions en un llibre de paper de fumar i que possaba els diners ingressats en una jarra gran, i pagava amb els diners d'una jarra xicoteta. Per a ell, es va posar en un extrem, un ninot prim front una lucxosa taula de despatx i enfront d'ell una caixa de cabdals oberta i plena de teranyines.

En l'altre extrem un ninot gros, vestit de llaurador i amb un enorme puro a la boca, segut entre una jarra gran amb l'inscripció "Haber" i una xicoteta en la qual estava escrit "Debe". Tot ell està sobre un catafalc quadrangular, al qual se li realitzaran pintures al·ludint al começ de taronja de l'època.

En un dels seus laterals, per exemple, un borrianenc anomenat D. José Borja, que era un bon dibuixant i caricaturiste, va pintar a un comerciant que fugia perseguit per lladres garrot en mà.

La gent ho va associar de seguida en un fet esdevingut pocs dies abans: un comerciant havia desaparegut sense pagar.

A la festa d'aquesta falla va acudir tota la població, aixina com també gent de les poblacions veïnes, i és que s'havia sembrat la llavor del que hui és la festa més important de Borriana.

Aplegat el mes de març, Borriana es commemora a Sant Josep amb la seua setmana fallera. Aquesta, que comença el dia 15 de març amb la tradicional "plantà" dels monuments, submergix a la ciutat en una setmana en què la música, el ressò de les traques i l'olor a pólvora són protagonistes. Així doncs, des d'eixe dia "Les Despertades" (petards) ens anuncien al matí primerenc que comencen les activitats i les "mascletaes" (espectacles de pirotècnia), omplen de ruido i pólvora la ciutat i suposen gran part de l'alma de la fi d'aquesta. I és que a Borriana es viuen les falles amb gran fervor.

Després de quatre intensos dies en els que el so de les carcasses i bandes de música s'apoderen dels nostres carrers, la ciutat torna al seu ritme normal després de la "cremà" la nit de Sant Josep, el 19 de març.

Doncs aixina els 36 monuments fallers plantats en els carrers de la localitat és voran convertits en cendres, per ressorgir amb més força el pròxim any i completar aixina amb tan bonica tradició.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

La tradició fallera a Borriana és remunta a l'any 1928, aplegant a ser tot un referent en la Comunitat Valenciana que s'alça com estàndard faller en la Província de Castelló.

Però la realitat és ben distinta. Les falles del 2020 ocuparan un lloc en la història junt amb la tessitura que motivaren la guerra civil i la gelà de 1946, les altres dues ocasions en les quals no va haverhi festa.

En el transcurs de més de 90 anys aquestes fites tant rellevants tingueren en comú els moments de precarietat i sofriment que marcaren per sempre el de vindre de tot un poble.

LES FALLES QUE NO FOREN. (2020) Fins a dues ocasions prèvies a la història ha imposat una suspensió de les festes josefines en la ciutat. La primera va ser durant la Guerra Civil i la segona, per la gelada del 17 de gener del 1946.

Cap racó de Borriana viuria aliena a les Falles en aquests moments si no fora per l'actual situació d'alerta sanitària.

L'olor a pólvora, la música i els fallers inundarien els carrers del voltant dels monuments plantats per les diferents comissions.

Ja en els primers anys les Falles van gaudir de gran popularitat entre els veïns, pel que progressivament, foren instaurant-se gràcies, en part, que l'economia local viuria un moment d'auge gràcies a l'exportació de taronges.

Rere una llarga pausa, en 1941 els veïns decidiren reprendre els seus costums en plena postguerra, consolidant-se amb força per sorgiment de noves comissions. Aquesta evolució va vindre marcada per la del negoci citrícola i els seus vaivens, al que va donar un respir el mercat anglés. Una dura estocà va aplegar amb la nefasta gelà que va assolir els tarongers del terme municipal, el 17 de gener de 1946, i va sumir en una profunda crisi econòmica que va fer mella en els estalvis dels borrianencs que va desembocar en una suspensió festiva, a pesar que els artistes fallers havien iniciat l'elaboració de molts monuments que no aplegaren a eixir al carrer.

Va haver-hi una excepció, la Falla Barri València, amb l'esforç de molts, va plantar una barraca valenciana que citant al seu inspirador, D. Batiste Folch "era un crit contra l'adversitat, una proclama de què l'indòmit esperit de Borriana, seguia en peu".

Pag. 149

Moltes dècades després, amb un salt de mil·lenni de per mig, en un moment en el qual ningú haguera imaginat que poguera haver-hi una raó tan determinant com per suspendre les celebracions josefines, ha hagut de ser un virus el causant d'aquesta tristesa col·lectiva.

A falta de determinar una data per a les falles del 2020, perquè tots guarden eixe desig, que siga ajornament i no un altre parèntesi històric, la ciutat s'adapta a aquest repte amb el compromís de superar-lo amb la mateixa energia que els anteriors.

COMISSIONS FALLERES. Cada falla planta dos monuments fallers, una gran i una infantil.

A Borriana hi ha actualment 18 comissions falleres que són: Falla Barri La Mercé.

Falla Barri València.

Falla Barri La Vila.

Falla Barri d'Onda.

Falla Barri L'Escorredor.

Falla Barri La Ravalera.

Falla Barri La Mota.

Falla Societat de Caçadors.

Falla Societat Centre Espanya.

Falla Societat Club Ortega.

Falla Plaça Chicharro.

Falla Societat Club 53.

Falla Barri La Bosca.

Falla Don Bosco.

Falla Barri Quarts de Calatrava.

Falla Societat Sant Josep.

Falla Rei Jaume I. Falla Societat Cardenal Tarancón.

L'entitat que gestiona tot el fet relatiu a les Falles és la Junta Local Fallera.

Pag. 150

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

Falla Barri València

FESTIVITAT FALLERA. Cada any, es duen a terme una sèrie d'actes relacionats amb les falles: . El Pregó: s'anuncien les festes falleres.

Desprès d'una desfilada, des del balcó de l'ajuntament el pregoner oficial llig el Pregó. A continuació, les Reines Falleres (denominació a Borriana de les màximes representants de la població) major i infantil, juntament amb l'alcalde lligen la Cridà. Es du a terme cap a finals de febrer. . Exposició del Ninot: Al Centre Municipal de Cultura la Mercé és col·loca una exposició dels ninots indultats, que és salvaran de ser cremats a la falla. Es donen premis als millors ninots.

. Cavalcada del Ninot: Cada falla és representada per una carrossa i gent disfressada. En la carrossa hi són les falleres que tiren caramels i paquets d'snacks. També es donen premis a les millors carrosses. Un dissabte nit, generalment, hi ha una cavalcada i l'endemà de vesprada hi ha la cavalcada infantil. Tenen lloc al primer cap de setmana de març. . Falles als col·legis: Els col·legis del poble contribueixen a aquesta tradició fent xicotetes falles que són cremades l'últim dia de classe abans de les festes falleres. Aquestes falles són visitades per les Reines Falleres, la Cort d'Honor Infantil, les Dames de la Ciutat Infantil i la Junta Local Fallera.

. La Plantà. Té lloc el 15 de març.

Les diferents falles planten els seus respectius monuments fallers.

Juntament amb açò hi ha una tradicional festa on generalment cada falla ofereix bunyols i mistela. . Ofrena de Flors: El 19 de març al matí, les falleres del poble fan una desfilada cap a la plaça de l'ajuntament, on es fa una ofrena floral a la Mare de Déu de la Misericòrdia. . Cremà: La nit del 19 de març es cremen tots els monuments fallers, donant fi a les falles.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

Pag. 151

LES CREUS DE MAIG A BORRIANA. Les Creus de Maig de Borriana són una festa que té lloc anualment en aquesta ciutat castellonenca el tercer cap de setmana de maig.

La festa es remunta a 1944, quan un grup de fallers locals va decidir plantar creus florals el dia tres de maig, data en què commemorava a intenció de la creu per a Santa Helena. Així l'u de maig de 1944 s'emet una notificació oficial de l'alcaldia signada per Salvador Dosdá, president de la comissió de festes, que organitzava la celebració de l'acte. El text es dirigia a les comissions falleres locals i notificava així mateix que

s'atorgarien tres premis a les millors creus florals, dotat amb 125, 100 i 75 pessetes respectivament.

La normativa del concurs exigia que els monuments estigueren plantats el dia tres al matí. El jurat eixiria a les sis de la vesprada a avaluar-los.

Aquestes primeres creus es van situar en els emplaçaments habituals dels monuments fallers.

La festa es desenvolupa durant el primer cap de setmana de Maig, (actualment es realitzarà el tercer cap de setmana de maig, per abaratir costs del preu del clavell, fugint de la demanda de la flor pel dia de la mare). Es complementa amb actes lúdics i esdeveniments culturals. Els monuments poden arribar als cinc metres d'altura i s'instal·len en la via pública.

Exteriorment són de flor, principalment de clavells, si bé aquestes se suporten sobre suro blanc (generalment pintat i escatat per donar-li forma) que és fixa en estructures metàl·liques. Al voltant dels monuments es troba el jardí, que habitualment inclou basses d'aigua i dolls, amb el seus elements de lampisteria. Tot això fa que el muntatge siga un procés complex que no s'acaba fins al divendres, per evitar que les inclemències d'última hora perjudiquen el monument.

La festa ha obtingut de la Generalitat Valenciana el rang de Festa d'Interés Turístic Provincial.

Pag. 152

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

HISTÒRIA DE LA JUNTA LOCAL FALLERA A BORRIANA. La jove festa que ja era tota una expectativa en la localitat i amb considerable renom en tota la comarca es va vore truncada per la Guerra Civil Espanyola que compren de 1936 a 1939, la festa fallera va ser suspesa. I no va ser fins a 1941 quant, com au fènix que ressorgix de les cendres, va reiniciar la seua activitat, de nou la Falla Barri la Mercé "la veterana" i la Vila eren les que és postulaven en plantar monument faller junt amb una falla infantil del col·legi Carmelites. La localitat es retrobava de nou amb la seua festa popular que no deixaria sense activitat fins a l´actualitat.

Durant els anys següents la festa va tornar a agafar ímpetu i es tornaren a unificar els actes conjunts entre les comissions existents, tant va ser aixina que el consistori va voler intervindre en la consecució de les activitats, organitzant, promocionant i subvencionant els seus actes i concursos. En un principi l'organisme oficial encarregat de tal organització va ser la comissió de fires i festes controlades per l'ajuntament, però la festa fallera seguia creixia i seguia creixent i en l'estiu de 1943 en el si de dita comissió es va decidir crear un nou organisme únic i exclusivament per a la festa fallera de la localitat, la Junta Local Fallera de Borriana.

Per a tal efecte es va sol·licitar a la Junta Central Fallera de València, que comandava totes les juntes locals de la regió, que homologara i donara acolliment en la seua estructura al nou organisme local de Borriana.

El 22 de desembre de 1943 la Junta Central Fallera de València va emitir un comunicat certificant l'admissió i aprovant la sol·licitud enviada des de Borriana.

Falla Barri València

El primer president de Junta Local Fallera de Borriana va ser Salvador Dosdá Vernia. El president va formar una junta executiva que es va posar a treballar amb el consens de totes les comissions falleres de la localitat.

En el seu primer any de treball, l'executiu va implantar moltes novetats en l'agenda fallera. La més significativa de l´any va ser la recuperació de la màxima representant femenina de les falles.

En aquesta ocasió baix l'apel·latiu de Reina Fallera de Borriana que perdura fins a nostres dies.

Aquella primera reina, igualment, va ser escollida a votació popular entre les Falleres Majors de les falles del'any en curs. Desprès de la presentació en el Teatre Oberón de totes les representants de les falles de Borriana es va procedir a l'escrutini sent escollida la jove Vicentita Miró de la Falla Barri València.

En aquell primer any d'activitat de l'organisme Junta Local Fallera, edita el que podríem considerar el primer llibre faller de Borriana "el Fallero" on és publicava un programa unitari per totes les falles. Un altre acte que va tindre molta repercussió va ser el nomenat bateig faller, un xiquet o xiqueta que naixquera en la primera quinzena de març sería l'escollit, si hi havien varios xiquets s'escolliria al més pobre, s'el batejaria el dia 18 de març amb el nom del patró o la patrona de la localitat, se li dotaria d'un incentiu econòmic i se li costejaria una carrera o ofici en el futur.

Una altra de les novetats va ser exportada de la capital, més ni menys que la cavalcada del ninot, que va fer recuperar als ciutadans les disfresses dels carnavals de principi de segle.

També com novetat de l'any va ser el primer homenatge faller que no va poder ser a una altra persona que a l´impulsor de la festa fallera a la localitat, a Carlos Romero Vernia "el Liante". Totes les novetats foren culminades amb la primera missa fallera el dia de Sant Josep en l'església dels Carmelites.

Des de d'el seu primer any de creació Junta Local Fallera ha tingut un alt valor en l'execució i implantació de l'agenda fallera de la localitat, la relació dels actes més significatius foren els següents:

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

Pag. 153

José Castañer, Juan Monfort, Vicente Fenollosa, José Ramón Boix, Vicente Tarancón, Manuel Feliu, Joaquín Albert, José Montoliu, Javier Perelló, Salvador Asensio, Alfonso Ventura, Salvador Molina, Francisco Lloret, Juan Granell, Pedro Sancerni, Francisco Isach, Carlos Solá, Lluïsa Monferer, Sara Molina i Paloma Boix.

1945, donaria lloc al primer cartell anunciador de falles, es va realitzar el primer pregó de la festa i es va implantar el concurs de les creus de maig.

En 1946, es va cessar tota l'activitat festiva de la localitat a conseqüències de la temuda gelada que va assolir els tarongers de la localitat, principal font d'ingrés de la zona, sols la Falla Barri València va plantar un monument molt significatiu en apel·lació al catastròfic succés, una austera barraca valenciana amb connotacions, escrits i pintures en relació a la gran gelà.

En 1947, torna la plena activitat i s'incorpora a la representació femenina les Dames de la Ciutat, figura purament autòctona de la localitat.

En 1950 s'oficialitzen les falles infantils en la població amb les seues màximes representants, naix la figura de la Reina Fallera Infantil de Borriana, recaient el càrrec en la xiqueta Rosita Feliu.

En 1951 apareix la figura del Cavaller Acompanyant de la Reina Fallera infantil de Borriana.

En 1958 es realitza la primera Batalla de Flors de la ciutat i s'inaugura la primera "Llar Fallera".

En 1960 s'oficialitza l'ofrena que en els seus primers anys es realitza en la façana de l'església dels Carmelites passant en 1963 a realitzar-se en la façana de l'església del Salvador (actualment Basílica del Salvador).

En la dècada dels 50 i els 60 hi ha un augment considerable de les comissions falleres, unes naixen, altres cessen en la seua activitat, pero el avindre de la festa està arrelada i assegurada.

Molts actes han anat formant part de l'agenda fallera, la pleitessia a les Reines Falleres en 1966, "ninot indultat", inauguracions com la tómbola de la caritat, visita al menjador social de Càritas, curses de bicicletes, tretes d'honor en partits de futbol de part de les màximes representants de la festa, recepció del tren faller que venia des de Barcelona fins a la capital valenciana, campionats de truc, fins a nostres dies que segueixen aflorant activitats en què la Junta Local Fallera forma part essencial de l'organigrama.

Uns dels fets més destacables dels últims 30 anys va ser la democratització, de nou de l'elecció de les Reines Falleres en 1987, recaient en el càrrec en la jove M. Carmen Marín, en la xiqueta Gloria Fandos i en el xiquet Pepe Silles.

També podem destacar el concurs ja desaparegut en pleitessies i el concurs de teatre en valencià. En 1994 desapareix la figura del cavaller acompanyant infantil, quedant com a única representació honorífica el de les Reines Falleres.

Molts i destacables han sigut les persones l´organisme, fallers insignes i polítics com Salvador Dosdá, Miguel Gil, José Fortea, Vicente Monsonís,

En 1993 es va celebrar el 50 aniversari de l´entitat presidida en aquell any per Salvador Molina i com a Reina Fallera Lucía Pérez Barber, Reina Infantil María Tarancón Franch i Caballer Acompanyant Santiago Ventura Bertomeu, en un solemne acte que es va realitzar a la "Llar Fallera" aon varen actuar com a mantenidors els fallers Juan Bautista Gumbau i Josep Palomero, coincidint també amb el 50é aniversari de les reines Falleres de Borriana.

Pag. 154

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

El 2018 la Junta Local fallera va estar d'enhorabona al celebrar el seu 75é aniversari. Per a eixe any es varen preparar distintes activitats per la seua celebració com un solemne acte que es va realitzar el 18 de novembre de 2017 al Teatre Payà, on varen actuar com a mantenidors Josep Palomero, de nou després de 25 anys, i Javier Gual Rosell i es reberen a l'escenari a la gran majoria de Reines Falleres i Reines Falleres de la història de la localitat. Posteriorment es va realitzar un sopar de gala en reconeiximent a les 75 Reines Falleres.

En març s'editaria un llibre amb el mes significatiu dels últims 25 anys de la festa fallera i de l'executiu Junta Local Fallera.

El dia de la patrona de la població es va inaugurar el tan esperat Museu Faller a l'últim pis del Centre Municipal de Cultura la Mercé. Inauguració que assistiren les reines Falleres de Borriana Anna Giménez i Judit Pesudo i també la Fallera Major de València Rocío Gil Úncio i la Bellesa del Foc d'Alacant Aleida González Martín-Zarco.

Presidenta de la Junta Local Fallera de Borriana: Paloma Boix Bort (Falla Don Bosco).

Reina Fallera Infantil de Borriana 2024: Anna Solá Piera (Falla Societat Club 53).

Falla Barri València

75 anys d'història de l'organisme que regis els designis de les falles de Borriana, que ha anat condicionantse segons les necessitats i directrius quer la societat ens marca i que sense cap dubte sabrà adaptar-se als nous designis dels fallers assegurant-se un avenir fructuós i durador per a donar una llarga vida a la cohesió de les falles de Borriana.

Reina Fallera de Borriana 2024: Laia Molina Suárez (Falla Barri la Vila).

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

Pag. 155

Seda “Tres Corones” Borriana, atresora distints dibuixos que han anat lluint al llarg de la història de les seues Reines Falleres i Reines Falleres Infantils, costejats per l'ajuntament, des de l'Espolí "Reina Fallera de Borriana", que va estar teixit per Garín 1820 i Rafael Català (actual Companyia Valenciana de la Seda), durant els anys 2005 fins al 2011. Disseny d'Isabel Romero, de la tenda d'Indumentària Paco Palau. El 2009, es va crear un disseny amb nom "Borriana", espolí de la firma Vives i Marí, teixits que sols lluïren les Reines Falleres de la població aquest any, el 2012 es passa al dibuix Buris-Ana, seda estreta de la firma Vives i Marí (anys 2012, 2013, 2014, 2015, 2017, 2018) alternant-se amb el dibuix de l'empresa Companyia Valenciana de la Seda amb el Lampazo "Reina Fallera de Borriana" que va estar lluit per les Reines Falleres del 2016, 2019 i 2020/21.

El 2022, Manuel Candau ofereix el disseny del dibuix "Tres Corones", per oficialitzar un poc que el dibuix per a les màximes representants siga ja un, confeccionat per Vives i Marí, estret de seda natural 100% de 56 cm amb 16 colors de trama i dos metalls i de nom al·lusiu a la ciutat que està tres voltes coronada.

Borriana tindrà per primera vegada dibuix propi i exclusiu per a la seda estreta que llueixen les Reines Falleres.

- Sandra Candau i Ana Giménez estrenaran el disseny únic denominat ‘3 corones’, obra de Manuel Candau, en els colors de fons i trama que elles decidisquen.

Per primera vegada, l'Ajuntament de Borriana tindrà dibuix propi i exclusiu per a la confecció de la *damasina de seda estreta que llueixen cada any les Reines Falleres de la ciutat, amb un disseny propi sota el nom de ‘3 Corones’, que ha sigut cedit gratuïtament pel jove artista Manuel Candau, segons ha anunciat la regidora de Falles, Sara Molina.

Es tracta, ha explicat Molina, d'un minuciós projecte executat com a Treball de Fi de Grau (TFG) en Belles arts desenvolupat a la Universitat Politècnica de València per aquest estudiant burrianense de Belles arts que consistia en el disseny i aplicacions d'un dibuix per a un vestit de valenciana.

Manuel Candau ho va mostrar fa sis mesos al consistori amb la finalitat de, si era del grat dels responsables fallers, cedir-lo per a la confecció dels vestits de les Reines Falleres del municipi de tots els anys.

Sara Molina ha assegurat que el dibuix els va semblar “espectacular" i que a més fora un regal per a la ciutat, un “noble gest”. Per això, ha agraït a l'autor la proposta i l'obsequi perquè, “des de ja, formarà part de la història de les Falles de la ciutat”. Sobre aquest tema, ha matisat que quan es teixien els espolins de les reines, Borriana tenia un dibuix propi, i és molt important que ara el tinga també per a les sedes estretes”.

Pag. 156

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

Per a la regidora de Falles, el disseny ‘3 corones’ entranya “un gran simbolisme per a la nostra ciutat en al·lusió a l'escut i a la història de Borriana i conjuga amb la representació de les corones i les reines”.

Aquest esdeveniment, a més, té una història darrere amb un final inesperat, entranyable i afectiu perquè ara, casualment, serà la germana de l'autor la Reina Fallera de 2022, Sandra Candau, qui juntament amb la Reina Fallera Infantil, Ana Giménez, estrenarà el disseny exclusiu.

El disseny, a partir d'enguany, ja és propietat de l'Ajuntament de Borriana per a la confecció dels vestits de valenciana que es faran exclusivament per a les xiquetes i joves que ostenten cada canella la condició de reines falleres de Borriana, en els colors de fons i trama que elles decidisquen.

Dibuix ‘3 corones’ L'autor del dibuix ha explicat que la composició del dibuix està inspirada en un teixit floral espanyol de principis del segle XVIII que es troba en el Museu d'Art de Cleveland, mentre que entre els referents dels motius florals destaquen peces de la Col·lecció de Victoria and Albert Museum de Londres i dissenyadors com Phillippe de Lasalle o Anna Maria Garthwaite.

Quant al picat, ha assenyalat Candau, està combinat en 16 colors i destaca un treball de relleu de textures sobreeixint els elements florals per damunt dels elements escultòrics i ornamentals, on es treballen les trames de metall d'una manera més plana i tradicional.

“Com a projecte professional, és un orgull veure el meu disseny convertit en el teixit estendard de les Reines Falleres de Borriana, aconseguint d'aquesta manera un dels meus somnis que contribueix a engrandir la nostra festa, el seu art i la seua història”, ha manifestat Manuel Candau.

A partir d'ara el teler designat cada any per a la confecció de la indumentària valenciana de les Reines Falleres de Borriana realitzarà els vestits amb el dibuix exclusiu ‘3 corones’, de propietat municipal.

Falla Barri València

Tant Torrent, com Sagunt, com Xàtiva i Sueca, les seues Falleres Majors no disposen d'un dibuix de teixit exclusiu a l'ús d'elles mateixes com a trage oficial del seu any com a màximes representants. En algunes poblacions abans mencionades l'ajuntament els costeja el trage, escollint les interessades el dibuix i disseny d'aquest. A Torrent, l'ajuntament cedeix per un any l'ús dels adreços oficials a les seues màximes representants.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

Pag. 157

Recompenses de la Junta Fallera de Borriana RECOMPENSES -Fulles verdes: Les reben els Presidents el primer any de cens, els càrrecs directius als tres anys, i la resta de membres de la comissió als cinc. Els càrrecs directius són aquelles persones que ocupen els 10 primers lloc del cens de la falla.

-Taronja d'argent: La reben els càrrecs directius amb cinc anys de cens com a tals i la resta de membres de la comissió als vuit anys.

-Taronja d'or: La reben els càrrecs directius als vuit anys de cens com a tals i la resta de membres de la comissió als dotze anys.

-Taronja d'or amb flor de taronger: La reben aquelles persones que compten amb quinze punts.

-Taronja d'or amb brillants i flor de taronger: La reben aquelles persones que compten amb trenta punts.

-Distintiu d'or de la Junta Local Fallera: La reben tots els membres de les comissions falleres que compten amb vint-i-cinc anys de cens.

Criteris per atorgar els punts per part de la Junta Local Fallera: Cinc punts per any de cens al càrrec de President, tres punts per any de cens a la resta de membres de comissió. Els punts comencen a comptar a partir que el faller assoleix els requisits per merèixer la Taronja d’Or.

RECOMPENSES COL·LECTIVES: S'atorguen a les comissions seguint el mateix ordre i criteri establert per a les persones físiques.

Recompenses a artistes fallers i crítics fallers: la Junta Local Fallera podrà acordar l'atorgament de la seva insígnia a aquestes persones.

Recompenses honorífiques: la Junta Local Fallera podrà atorgar recompenses honorífiques fora dels mèrits aconseguits per cens faller. En aquest cas cap recompensa atorgada honoríficament pot servir de base per aconseguir-ne una de superior.

Distintiu d'or honorífic: Aquesta recompensa sols podrà ser atorgada a títol honorífic sense complir els requisits de cens faller per proposta del President/a de Junta Local Fallera aprovada pel Plenari.

Tan sols es podrà sol·licitar una recompensa per faller i any, i tan sols li podrà ser concedida quan el faller siga posseïdor d’aquella immediatament anterior.

Per a la concessió de recompenses prevaldrà la data que reglamentàriament corresponga, encara que se sol·licités en anys posteriors.

REGLAMENT DE RÈGIM INTERN DE LA FEDERACIÓ DE LES FALLES DE BURRIANA Els documents per a acreditar les recompenses sol·licitades seran el cens presentat per l’associació federada al organisme competent i la fulla del llibre faller on apareix la comissió de cada associació federada.

Els càrrecs directius, tant de Junta Local Fallera com de la Federació de Falles, tindran la mateixa consideració que el president de una associació federada, en el que a recompenses es refereix. Tindran la consideració de càrrecs directius dels organismes abans esmentats els següents: President, Vicepresident i Secretari.

Pag. 158

TREBALL MONOGRÀFIC G8 - Borriana

Falla Barri València

La Festa Amb Més Tradició per Paloma Boix Bort

Presidenta de la Junta Fallera de Borriana

La festa de les falles a Burriana és una festa plena de tradició i elements que la fan única i diferenciadora de la resta de municipis en els quals es celebra aquesta festa.

Si parlem dels actes que no són comú a la resta de municipis, podem destacar-ne tres:

s’ofrena, ja que es fa a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de Burriana.

La Mare de Déu està representada en un tapís de paperet, fet a mà, que va dibuixant una il·lustració que cada any és diferent i es descobreix quan el munten, dies abans de la setmana fallera.

Les exaltacions de les Reines Falleres són uns dels actes més esperats a la nostra ciutat. Ja que eixe dia no sols s’imposa la banda a la Reina Fallera i la seua cort d’honor. Es fa a les representants de les 18 comissions. És el dia en el qual les falleres d’eixe any estrenen la indumentària regional que lluiran tot l’any. Totes les falleres es queden segudes dalt l’escenari, creant una postal digna de retratar.

La festa de les creus de maig consisteixen en 18 jardins, tant majors com infantils, ubicats en els diferents emplaçaments dels monuments fallers de les 18 comissions. Els monuments poden arribar als cinc metres d'altura i s'instal·len en la via pública. Exteriorment, són de flors, principalment clavells, si bé aquestes se suporten sobre suro blanc –generalment pintat i escatat per donar-li forma- que es fixa en estructures metàl·liques. Al voltant dels monuments es troba el jardí, que habitualment inclou basses d'aigua i dolls, amb els seus elements de lampisteria. Com mana la tradició, tota comissió que plante creu de maig, significa que en aquell mateix emplaçament plantarà falla el 15 de març següent.

L’ofrena es realitza el 19 de març de matí, el dia de Sant Josep, dia de la festa gran. La característica d'aquesta és el dia i hora en el que ofrenen i on

La Batalla de flors, és l’acte de tancament de les festes patronals de la Mare de Déu de la Misericòrdia, celebrades al mes de setembre. Participen en ella les 18

- Exaltació Reines Falleres - L’Ofrena - Les creus de maig - La Batalla de flors

comissions falleres, les Reines Falleres de Burriana al costat de les seues Corts d’Honor i les delegacions convidades com són Castelló, València, Alacant, els municipis corresponents al G8 i els municipis de la província de Castelló que tenen falles, Benicarló i la Vall d’Uixó. Aquesta batalla consisteix en una desfilada de carrosses tripulades per les diferents representants comentades abans, on trien una temàtica per a l’elaboració de la carrossa i del vestuari dels seus tripulants. Aquesta desfilada pega tres voltes a un recinte tancat on la primera volta és per a observar el treball fet i la creativitat de les diferents comissions, mentre que les altres dos, són per a llançar confeti entre les tripulants i el públic. És una vesprada molt divertida on Burriana s’ompli de festa i color.

Cal destacar les espectaculars carrosses de paperet que elaboren les diferents comissions per a la Batalla de Flors i la cavalcada del Ninot. És art pur el que es pot contemplar amb elles. Creativitat, color, treball i molt de goig de veure el treball finalitzat al carrer amb les seues tripulants.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - J u n t a C e n t r a l F a l l e r a d e Va l è n c i a

La Junta Central Fallera de València

La Junta Central Fallera de València és l'organisme que regula i coordina la festa de les falles en la ciutat de València. De l'entitat depenen les comissions falleres de la capital valenciana, Burjassot, Mislata, Xirivella i Quart de Poblet.

La Junta Central Fallera va ser crada en 1939, substituint al Comité Central Faller, que datava de 1928. Compta amb un presidència nata que depèn de l'ajuntament de València. Té la seu en l´edifici adjunt al Museu Faller, enfront de la Ciutat de les Arts i les Ciències, al costat de l'església de Montolivet.

La Junta Central Fallera s'encarrega per exemple de fer l'elecció de les Falleres Majors de València, d'escollir les millors falles de totes les categories, aixina com d'organitzar els actes centrals de la festa, com l'Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats i altres molts.

Fa falta destacar la seua importància cívica i organitzativa en la Comunitat Valenciana.

Pag. 159

Llistat de Juntes Locals i Associacions Falleres adscrites a la Junta Central Fallera.

Alaquàs.

Albal.

Alberic.

Alboraia.

Aldaia.

Alfafar.

Algemesí.

Alginet.

Almussafes.

ALZIRA. Benaguasil.

Benetússer.

Benicarló.

Benidorm.

Benifaió.

Bétera.

BORRIANA. Buñol.

Carcaixent.

Carlet.

Catarroja.

Cheste.

Cullera.

DÉNIA. GANDIA. Godella.

La Llosa de Ranes.

La Pobla de Vallbona.

L'Eliana.

Llíria.

Manises.

Massamagrell.

Massanassa.

Moncada Oliva.

Paiporta.

Paterna.

Picanya.

Picassent.

Puçol.

Riba-Roja del Túria.

SAGUNT. Sedaví.

Silla.

Sollana.

SUECA. Tavernes de la Valldigna.

TORRENT. Torís.

Utiel.

Vall d'Uixó.

Vilanova de Castelló (Castelló de la Ribera).

XÀTIVA.

Pag. 160

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - J u n t a C e n t r a l F a l l e r a d e Va l è n c i a

Falla Barri València

Espolí “Fallera Major de València” i “Fallera Major infantil de València” Durant el seu regnat, les Falleres Majors de València tenen l'oportunitat de conéixer de primera mà el treball artesà que exerceixen els telers en l'elaboració dels seus espolins.

Les exaltacions de les Falleres Majors de València tenen des de fa anys un moment clau, la baixada de les seues cases de les màximes representants de la festa. Aqueix és el moment en el qual televisions, periodistes, curiosos i aficionats a la indumentària acudeixen per a veure el color de l'espolí Fallera Major de València que ha sigut triat. És el secret més ben guardat i la foto més buscada per a veure amb atenció cada detall d'aqueix vestit.

El color triat per al fons, les flors i les trames li atorguen un caràcter especial i únic a cada espolí any rere any. A més, endevinar-ho dies abans de la seua estrena es converteix en una travessa per als adeptes de la indumentària valenciana.

Espolí Fallera Major de València i Fallera Major Infantil de València.

Quant a les seues característiques tècniques, l'espolí 'Fallera Major de València' conté un total de 6.210 fils d'ordit, 36 colors de trama, quatre metalls (or voltejat, or brescat, plata brescada i plata llisa) i ordit i trames de seda natural.

Va ser l'any 2001 quan Junta Central Fallera va instaurar els espolins oficials Fallera Major de València i Fallera Major Infantil de València, dos cartonatges exclusius el dibuix dels quals és propietat de l'Ajuntament de València i que està reservat per a lluir únicament per les màximes representants de les Falles. La *sedería encarregada de teixir l'espolí disposa d'ell en règim de cessió i el retorna una vegada acabat el treball

President de la Junta Central Fallera de València: Santiago Ballester Casabuena (Falla Convent de Jerusalem-Matemàtic Marzal).

Quant a les seues característiques tècniques, l'espolí 'Fallera Major Infantil de València' conté un total de 6.594 fils de seda natural d'ordit en un ample de 54 centímetres de teixit amb unes 18 passades per centímetre en les zones de ras més les passades corresponents a l´espolinat del dibuix.

Fallera Major Infantil de València 2024: Marina García Arribas (Falla Manuel de Falla-Tamarindos)

Fallera Major de València 2024: Maria Estela Arlandis Ferrando (Falla Bisbe Jaume Pérez-Lluis Oliag)

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - J u n t a C e n t r a l F a l l e r a d e Va l è n c i a

Pag. 161

Recompenses de la Junta Central Fallera de València

3. Les citades distincions es concediran de forma exclusiva una vegada complits i supervisats els requisits establits en el següent article, i que en qualsevol cas es basarà en un sistema de còmput dels exercicis fallers censats de l'interessat degudament inscrits en el Cens Oficial Faller. El procediment de sol·licitud, concessió i reclamació de recompenses serà regulat per la Junta Central Fallera.

Art. 68.- Requisits per a la seua concessió

"DE LES RECOMPENSES" Art. 67.- Classes de Recompenses 1. A l'efecte d'estimular i reconèixer els mèrits acumulats amb el transcurs del temps d'aquells fallers que de forma continuada treballen per la major esplendor de la festa de les Falles, s'estableixen les següents recompenses: a) Bunyol de Coure. b) Bunyol d'Argent. c) Bunyol d'Or. d) Bunyol d'Or amb Fulles de Llorer. e) Bunyol d'Or i Brillants amb Fulles de Llorer.

2. Amb caràcter específic, s'estableixen les següents recompenses per als fallers Infantils: a) Distintiu de Coure. b) Distintiu d'Argent. c) Distintiu d'Or.

1. En concordança amb el Cens Oficial Faller de la Junta Central Fallera i de la pròpia Comissió sol·licitant, i podent justificar els exercicis fallers mitjançant el llibret de falla, es generarà el dret a l'obtenció de les recompenses assenyalades quan es complisquen el següent numere d'exercicis fallers: Recompensa Faller Directiu Bunyol de Coure 2 2 Bunyol d'Argent 7 5 (d'ells 4 amb càrrec) Bunyol d'Or 10 8 (d'ells 7 amb càrrec) Bunyol d'Or amb Fulles de Llorer 20 16 (d'ells 10 amb càrrec) Bunyol d'Or i Brillants amb Fulles de Llorer 30 25 (d'ells 15 amb càrrec) No es podrà atorgar cap recompensa sense estar ,prèviament, en possessió de l'anterior. Als únics efectes de la concessió de recompenses, tindran la condició de directius els 19 primers càrrecs que figuren en el cens oficial que anualment es lliurarà a la Junta Central Fallera, així com la fallera en la qual recaiga el càrrec de Fallera Major de la comissió. Per a la concessió de recompenses prevaldrà la data que reglamentàriament corresponga, encara quan se sol·licite i es concedisca en exercicis posteriors.

2. En concordança amb el Cens Oficial Faller de la Junta Central Fallera i de la pròpia Comissió sol·licitant, i podent justificar els exercicis fallers mitjançant el llibret de falla el temps censat com a faller infantil, es generarà el dret a l'obtenció de les recompenses infantils assenyalades quan es complisquen el següent nombre d'exercicis fallers: Recompensa Faller Fallera Major Infantil i President Nº Exercicis Distintiu de Coure 1 1 Distintiu d'Argent 5 4 Distintiu d'Or 10 9 Els fallers infantils que sense haver causat baixa en la Comissió des de la concessió del Distintiu d'Argent, continuen dos exercicis formant part de la Comissió de Falla, tindran dret a la concessió del Distintiu d'Or. Art. 69.- Recompenses Col·lectives 1. A l'efecte d'estimular i reconèixer els mèrits acumulats amb el transcurs del temps de les Comissions de falles tant Majors com a Infantils, s'estableixen les següents recompenses amb caràcter col·lectiu, prèvia comprovació en el Cens Oficial Faller del nombre d'exercicis fallers següents: Recompenses Nº d'exercicis Bunyol / Distintiu d'Argent 10 Bunyol / Distintiu d'Or 20 Bunyol / Distintiu d'Or amb Fulles de Llorer 30 Bunyol / Distintiu d'Or i Brillants amb Fulles de Llorer 45 2. La regulació de recompenses col·lectives infantils de nova creació, permetrà a les Comissions de Falla beneficiàries per la seua antiguitat en el Cens, la sol·licitud de la de major rang. Per a la concessió de recompenses prevaldrà la data que reglamentàriament corresponga, encara quan se sol·licite i es concedisca en exercicis posteriors.

Pag. 162

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - J u n t a C e n t r a l F a l l e r a d e Va l è n c i a

Art. 70.- Recompenses Honorífiques 1. L'Assemblea de Presidents concedirà la distinció del "Bunyol d'Or" a títol honorífic, per iniciativa pròpia o a proposta del President de la Junta Central Fallera, a aquelles persones o entitats que reunisquen mèrits suficients per la seua labor en pro de les Falles. Amb caràcter excepcional, i quan concórreguen circumstàncies singulars que ho justifiquen, el President de la Junta Central Fallera podrà concedirles baix el seu personal criteri, adonant d'açò en l'Assemblea General següent a celebrar.

2. Es concedirà d'ofici el "Bunyol d'Or" a títol honorífic: a) Al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana.. b) A l'Excm. Sr. Delegat del Govern a la Comunitat Valenciana. c) Al Molt Excel.lentíssim President dels Corts Valencianes. d) A l'Il·lustríssim Sr. Alcalde de la Ciutat de València. e) Al Sr. President de la Junta Central Fallera. f) A la Fallera Major de València.

3. Es concedirà d'ofici el "Bunyol d'Argent" de títol honorífic: A la Cort d'Honor de la Fallera Major de València.

4. Es concedirà d'ofici el "Distintiu d'Or" de títol honorífic: A la Fallera Major Infantil de València.

5. Es concedirà d'ofici el "Distintiu d'Argent" de títol honorífic: A la Cort d'Honor de la Fallera Major Infantil de València.

6. La Junta Central Fallera concedirà a títol pòstum als fallers censats morts durant l'exercici faller, la recompensa posterior a la qual en aqueix moment posseïsquen, prèvia sol·licitud per escrit de la seua Comissió de Falla i posterior aprovació per l'Assemblea General. CAPÍTOL IV "De les Falleres Majors de València" Art. 71.- Procediment d'elecció i nomenament 1. La Fallera Major i Fallera Major Infantil de València seran nomenades per l'Il·lustríssim Sr. Alcalde de la Ciutat a proposta de la Junta Central Fallera, segons la resolució i mètode pel

Falla Barri València

Bunyol d'argent: als set anys de cens o als cinc de càrrec directiu (quatre dels quals han de ser amb càrrec).

Bunyol d'or: als deu anys de cens o als vuit de càrrec directiu (set dels quals han de ser amb càrrec).

qual opte l'Assemblea General en cada exercici.

2. Les Corts d'Honor de la Fallera Major i Fallera Major Infantil de València estaran formades per dotze falleres censades en sengles Comissions de Falla adscrites a qualsevol Sector Faller de la Junta Central Fallera i triades d'entre totes les que a tal fi presenten les Comissions. A aquest efecte i del conjunt de les seleccionades prèviament, es triaran tretze candidates a Fallera Major i sengles a Fallera Major Infantil respectivament, segons el procediment i mètode que determinarà anualment l'Assemblea General, a proposta de la Junta Central Fallera.

Les no designades com a Falleres Majors seran components de les Corts d'Honor respectives.

3. En tot procés de selecció es determinarà en l'acta corresponent la relació nominal de l'ordre final de totes les candidates presentades, a l'efecte de cobrir possibles renúncies voluntàries o per causes de força major.

4. Les candidates finalment designades Falleres Majors i Corts d'Honor i sobre la base de la funció representativa que ostentaran des del moment del seu nomenament oficial, quedaran a la disposició de l'activitat fallera programada i coordinada per la Junta Central Fallera.

5. Si una Fallera ha pertangut a les Corts d'Honor de la Fallera Major de València, no podrà presentar-se a elecció a la mateixa Cort per segona vegada.

Bunyol de coure: als dos anys de cens per a tots els fallers.

Bunyol d'or amb fulles de llorer: als vint anys de cens o als setze de càrrec directiu (deu dels quals han de ser amb càrrec).

Bunyol d'or i brillants amb fulles de llorer: als trenta anys de cens o als vinti-cinc de càrrec directiu (quinze d'ells amb càrrec).

Distintiu de coure de comissió infantil: un any de cens infantil o de Fallera Major Infantil.

Distintiu d'argent de comissió infantil: cinc anys de cens infantil com a President de comissió infantil o Fallera Major Infantil.

Distintiu d'or de comissió infantil: deu anys de cens infantil o nou com a President Infantil o Fallera Major Infantil. També podran accedir-hi aquells xiquets en possessió del d'argent que continuen ininterrompudament formant part de la comissió fallera adulta per dos exercicis més.

Bunyol o distintiu d'argent col·lectiu: als deu anys de cens de la comissió.

Bunyol o distintiu d'or col·lectiu: als vint anys de cens de la comissió.

Bunyol o distintiu d'or amb fulles de llorer col·lectiu: als trenta anys de cens de la comissió.

Bunyol o distintiu d'or amb brillants i fulles de llorer col·lectiu: als quarantacinc anys de cens de la comissió.

Totes les recompenses de Junta Central Fallera podran ser entregades també a títol honorífic segons els termes del Reglament Faller aprovat pel Plenari Municipal de València.

Falla Barri València

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - J u n t a C e n t r a l F a l l e r a d e Va l è n c i a

Pag. 163

Assamblea de Juntes Locals Escrit en 07 Juliol 2016

La Junta Local de Cullera va ser la magnífica amfitriona que va rebre a les més de trenta localitats.

La Junta Local de Cullera amb Loles García Mancebo, la seua Presidenta al capdavant, va ser la magnífica amfitriona que va rebre a les més de trenta localitats que es van donar cita per a celebrar la primera Assemblea de l'exercici.

Van presidir l'acte l'Alcalde de Cullera Jordi Mayor Vallet i el President de JCF Pere Fuset Tortosa. Tots dos van coincidir a destacar la importància del col·lectiu Faller a l'hora de vertebrar el nostre territori, i el gratificant que resulta comprovar que compartim tants sentiments i ho fem amb tanta alegria i germanor.

La Vicepresidenta responsable de Juntes Locals Merche de la Guia Maciá, va donar a conéixer als nous components de la Delegació, no sense abans tindre unes emotives paraules dedicades a Rafael Juan i tot el seu equip que tantíssima dedicació han tingut durant molts anys a les Juntes Locals, una forta ovació de tots els presents va servir com a reconeixement per tan magnífica labor.

A continuació el nou delegat, Ferran Martínez va donar a conéixer els projectes que s'estan posant en marxa i que espera tinguen la major acceptació possible: Un certamen de “Teatre Faller”, una Champions de Playbacks, promoció de la Pilota Fallera i una Gala dels uns amb l'assistència de tots els Artistes que aconseguisquen el primer premi de cada Junta Local són les accions més destacables que pretén dur a terme la Delegació durant este exercici.

Seguidament es va donar a conéixer que serà Sueca l'encarregada de realitzar l'homenatge a les Falleres Majors a celebrar el dissabte un d'octubre, encara que eixe mateix cap de setmana se celebraran diferents activitats a Carlet.

Manuel Jorge, secretari de la Delegació va recordar algunes dates de rellevància i ens va emplaçar per a la pròxima Assemblea que tindria lloc a primers de Desembre a la ciutat germana de Benicarló.

Pag. 164

TREBALL MONOGRÀFIC G 8 - J u n t a C e n t r a l F a l l e r a d e Va l è n c i a

La Festa de Tots per Raquel Macarós Gutiérrez

Vocal de la Deleg. Juntes Locals en la Junta Central Fallera de València del 2020 al 2023.

Conductora Programa de Radio “Mascletà” en PlayRadio VLC. Fallera de la Falla Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana “l’Antiga de Campanar”

Sempre es parla de les falles de la capital, però crec que ja és hora que les JJLL donen un colp en la taula i diguen ací estem nosaltres. I em preguntareu perquè, doncs perquè en les JJLL es treballa, es viu i es gaudeix, encara a vegades amb moltes pedres en el camí, per a tirar avant aquesta festa i donar-li a la seua localitat el que mereix.

Hi ha localitats en els quals hi ha un munt de comissions com per exemple, Borriana i les falles quan es planten no desmereixen a cap de la capital amb mascletades i castells, bandes de música, indumentària, activitats, carpes, revetles i sobretot afigen la seua cultura i tradicions com a Borriana amb la gran Batalla de Flors de setembre, amb quilos i quilos de confeti, no puc dir més, que és impressionant!.

Vos diré el més important d'aquesta delegació...hi ha falles de Benicarló a Elda i d'Alfafar a Utiel.

Hi ha falles després de les creus de València i totes i cadascuna d'elles són importants. És igual que siga una població amb una o dues falles o una amb 18. Nosaltres estem en aquesta Delegació per a ajudar-los i servir-los en el que necessiten.

Aquestes van ser les primeres paraules que em va dir el llavors Delegat de Juntes Locals de Junta Central Fallera, Manolo Jorge i aquestes paraules me les vaig gravar a foc. I aixína va ser.

I ací va començar la meua marxa en JCF i en la Delegació de Juntes Locals, la millor Delegació que podia haver entrat i amb la qual vaig aprendre que València no és el "melic del món".

Falla Barri València

les Falles del Cap i Casal no compten amb eixe munt de poblacions les quals ho donen tot per aquesta festa. No tinc resposta, però aquesta experiència et fa veure les falles de manera diferent i això em fa pensar en el bonic d'aquesta festa, la diversitat, de sobte t'adones que res és igual al que coneixies.

Quan comences a viure l'apassionant món de les Juntes Locals, el millor que et trobes és la seua gent, eixos grups de persones que et vas trobant pel camí i que no sols t'obrin les portes dels seus casals i les seues festes, te obrin les portes de les seues vides i vas trobant amics i amigues que saps que d'una manera o una altra seran una part important de la teua vida i viuràs un munt d'experiències que d'una altra manera seria impossible.

Quan vaig començar a anar per totes aquestes poblacions, va haver-hi una cosa que em va cridar moltíssim l'atenció, el tracte que et donen en totes i cadascuna d'elles. Et tracten sense igual, et fan sentir important, et reben Alcaldes i Regidors, FFMM i Presidents, Directius de JJLL, et reben amb tants honors i homenatge que llavors penses, -de veritat que jo em meresc això? I em deien si, nosaltres som JCF i això per a les JJLL és important. És aixina perquè treballem per a ells i ells són agraïts.

Contem que a la Comunitat Valenciana hi ha sobre 250000 fallers i falleres, dels quals més de 150000 són de fora de la capital, 114 poblacions que planten falla i sobre 650 comissions. Això és una barbaritat i em pregunte per què

Aquests anys d'anar per moltes localitats algunes amb JJLL i altres sense, simplement planten falla i fan la seua festa t'adones de les persones que viuen per i per a les falles.

Les falles no tenen identitat geogràfica i no han de tindre cognoms perquè que més dona ser faller de Borriana, de València, Gandía o de Sueca, tots i cadascun de nosaltres vivim per i per a les falles.

Quan ixes de la teua zona de confort i viatges per la Comunitat i vas de poble en poble, com els titellaires (així ens déiem en la delegació) i obris la teua ment entens perquè les falles són Patrimoni Immaterial de la Humanitat...són úniques i tots i cadascun de nosaltres contribuïm al fet que així siguen.

No se si m'heu entés, espere que si.. Ho tornaria a fer una i mil vegades, perquè us dic que un no sap el que són les falles fins que visita les vostres poblacions.

Tan diferent cadasquna, però tan bonic, amb un munt de persones que lluiten per l'impossible.

Aprendre que Borriana és "Terra Santa" o que el “convoi faller” és la bomba o que "Pepet" és Déu... Tot això ho aprens quan coneixes a l'antiga delegació de JJLL..

I acabe amb “Mira si he recorregut terres” que era el nostre lema, amb això ho dic tot.

BIBLIOGRAFÍA Pàgina web Junta Central Fallera de València www.fallas.com

Pàgina web Ajuntament de Dénia www.denia.es

Periòdic Mediterráneo www.elperiodicomediterraneo.com

Pàgina web Ajuntament de Xàtiva www.xativa.es

Periòdic Las Provincias www.lasprovincias.es

Pàgina web Turisme Borriana https://turisme.burriana.es

Periòdic Levante-EMV www.levante-emv.com

Pàgina web Turisme Sagunt www.saguntoturismo.com

Pàgina web vivelasfallas.es www.vivelasfallas.es

Pàgina web Turisme Torrent https://infotorrent.es

Pàgina web Distrito Fallas www.distritofallas.com

Pàgina web Turisme Alzira https://turisme.dival.es

Pàgina web Junta Local Fallera de Denia www.fallasdenia.es

Pàgina web Turisme Sueca https://suecaturisme.org

Pàgina web Falles de Xàtiva www.fallesxativa.es

Pàgina web Turisme Gandia www.visitgandia.com https://turismodegandia.com

Pàgina web Falles de Gandia http://fallesdegandia.org Pàgina web Falles de Sagunt http://fjfs.es Falles de Borriana. Viquipèdia Pàgina web Ajuntament de Borriana www.burriana.es Pàgina web Ajuntament de Sagunt https://aytosagunto.es Pàgina web Ajuntament de Torrent www.torrent.es Pàgina web Ajuntament d´Alzira www.alzira.es Pàgina web Ajuntament de Sueca www.sueca.es Pàgina web Ajuntament de Gandia www.gandia.es

Pàgina web Turisme Dénia www.denia.net Pàgina web Turisme Xàtiva https://xativaturismo.com Pàgina web Turisme Comunitat Valenciana www.comunitatvalenciana.com Pàgina web Cendra Digital www.cendradigital.com Llibre 75 anys Junta Local Fallera de Borriana 19432018 Llibre Tomo I i II. Burriana en sus fallas. Jose Aymerich Tormo I gràcies a la col.laboració literària de Josep Nos (Borriana), Paloma Boix (Borriana), Ramón Jarque (Sagunt), Robert Gómez (Torrent), Enric Llorca (Alzira), Lorena Sendra (Sueca), Hector Pellicer (Gandia), Jaume Catalán (Dénia), Celia Gorrita (Xàtiva) i Raquel Mascarós (València)

P U B L I C I T A T S

Pag. 168

C/ Ausiàs March, 26. Borriana | 964 510690 / 601074000

Pag. 169

ACABADO DE INTERIORES Y DECORACIÓN

Álvaro Cuéllar ϲϯϬ ϰϳϮ ϴϳϲ Ͳ ĐƵĞůůĂƌͺĂĐΛŚŽƚŵĂŝů͘ĐŽŵ DECORACIÓN

éllar

· Tabiquería y Techos PYL · Sistemas PYL · Decoración en Escayola · Aislamientos Acústicos

ŽƚŵĂŝů͘ĐŽŵ

· Protección al Fuego RF

· Ta · Sis · De · Ai

· Pr

Pag. 170

Pag. 171

VINOS, CAVAS Y ESPIRITUOSOS C/Siervas de Jesús, 7 12530 Burriana (Castellón) Tlf: 964 57 15 73 www.dispasa.com josemaria@dispasa.com Mvl: 696 458 231

Pag. 172

Pag. 173

C/Federico García Moliner, 13 12530 Borriana, Castelló Teléfono: 644 51 53 41

≈FERIAS ≈CONCIERTOS

Churrería

í t r a M P I Z Z ER Í A

≈EVENTOS ≈FESTIVALES

Francisco Martí Perales 606 345 691

12530 BURRIANA (Castellón)

Pag. 174

Pag. 175

OBERT: DIMECRES I DIJOUS DE 8:30H A 14:00H

Pag. 176

C/ LA TANDA 15 12530 BURRIANA (CASTELLÓ) TLF. 964 57 02 85

Pag. 177

MODA INFANTIL Y JUVENIL COMUNIÓN Y CEREMONIA

Pag. 178

C/ Jesús i María, 12, Almassora

Tel: 964 55 12 64

MERCAT CENTRAL. PARADA 2 12530 BURRIANA (CASTELLÓ) 695382049

whatsapp 645 81 84 98

Pag. 179

COLECCIÓN ALEXANDRA INT., S.L. C/ DEL COURE, S/N PARQUE EMPRESARIAL CARABONA APARTADO DE CORREOS 220 12530 BURRIANA (CASTELLÓN) SPAIN TELF. +34 964 513 451 MAIL@COLECCIONALEXANDRA.COM EXPORT@COLECCIONALEXANDRA.COM

C/BARRANQUET 29, BURRIANA

CLÍNICA ESTÉTICA AVANZADA @NNDERMOESTÉTICA GABINETE PSICOLOGÍA @PSICOLOGIA_JUDITHNAVARRO TLF. 641 208 525 CLINICA@CLINICANJNAVARRO.COM

Pag. 180

El Raval, nº 8 12.530 Burriana tel. 964 59 17 53

Pag. 181

Pag. 182

@CS_HAIR_FADE DESCÁRGATE LA APP CS BARBERÍ A

Pag. 183

Pag. 184

Relojería - Joyería

Raval, 63 · 12530 Burriana · Teléfono 964 51 37 75

Pag. 185

Pag. 186

Pag. 187

Pag. 188

Pag. 189

Pag. 190

Pag. 191

Barlovento SERVICIOS NAVALES MARINA BURRIANANOVA - TALLER 3 ESCOLLERA DE PONIENTE 12530 BURRIANA (CASTELLÓN) TEL. 964 58 59 72 FAX. 964 58 57 46 BARLOVENTO@BARLOVENTOSN.COM WWW.BARLOVENTOSN.COM

Pag. 192

Pag. 193

Pag. 194

Pag. 195

Av/ Llombai, 12 12530 Burriana (Castelló) Tlf. 964 83 34 31

Pag. 196

BAZAR CHINO BAZAR MULTIPRODUCO

Carrer Satsuma, 1 12539 Les Alqueries (Castelló) Tlf. 622 78 88 38

Pag. 197

964 51 25 04 Carrer Ample, n2 Burriana

Pag. 198

@LABRASA_BURRIANA

964 742 123-657 571 560

☎

Uʙɪᴄᴀᴅᴏ: ᴄᴀᴍɪ ́ ᴅ'ᴀʀᴛᴀɴᴀ, 𝟻𝟻𝟸𝟸, ʙᴜʀʀɪᴀɴᴀ

Pag. 199

Pag. 200

Pag. 201

Pag. 202

Pag. 203

Pag. 204

Gestor de residuos de envases 2/G01/RP/CV Polígo Industrial Belcaire Parcela 522 - 12600 La Vall d’Uixó (Castellón) Tel. 964 691 815

www.envasesmeditec.com

maxtile mosaic

stone

bath

Victor Mesado Aymerich Managing Director

M +34-620987075 T +34-964-515325 F +34-964-513878 Avda. Corts Valencianes, 41 bajo 12530 Burriana (Castellón) - Spain e-mail: vmesado@maxtile.es www.maxtile.es

tile

wood floor

- 2024 Any rere any, compromesos amb tu.

Compromesos amb el que és nostre.