Llibret Falla Barri València, 2022 by Falla Barri València

Aquest llibret ha participat en la convocatòria dels Premis de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià 2022

Per un llibret faller amb llenguatge no sexista

Nostra Portada del Llibret. Títol: “Tornem” Obra original dissenyada ex professo per Pepe Gómez Olmos per al llibret faller 2022, realitzat amb tècnica digital. Basada en lántiga Grècia, observem com la mare i la filla repassen l´última lliçó abans que el pare torne a casa. La mare, amb una intel·ligència múltiple, i la filla estan a casa estudiant i aprenent amb un pergamí reposat sobre la barana de la balconada amb l’alfabet grec, en al·lusió al treball d’enguany del nostre llibret. Ambdues estan esperant a què el pare torne amb barca, amb un garbó a la vela, per tal de compartir tot allò aprés. Pepe Gómez Olmos. 11 de Febrer de 1991. Port de Sagunt. L’artista ha cursat Disseny Gràfic a lÉSAD (Escola dÁrt i Superior de Disseny) de València i a lÉSAD de Castelló. Des de fa temps, col·labora en la realització de portades de llibrets i alguna col·lecció personal i ha estat 13 anys en pòdium al Concurs de Pintura sobre asfalt al Barri Obrer del Port de Sagunt. També ha sigut jurat de concursos dárt urbà. Actualment, és el dissenyador del nostre artista faller Manuel Martínez Reig i treballa al seu taller a Nàquera.

Redacció Maquetació Portada Fotografies Impimix Dipòsit Legal Difussió Digital

Carlos Ventura Estellés i Sergio López Tomás Marc Martí Rodríguez Pepe Gómez Olmos Oscar Peris i Laureano Sanchidrián Imprenta Rosell CS125-2019 www.issu.com/fallabarrivalència

Ll ibret G arbó 2022

Acomiadament Falleres Majors 2020/21 pàg. 9 Falleres Majors 2022 pàg. 37 Comissió 2022 pàg. 21

Corts d’honor 2022 pàg. 25

Salutació Padrins i Presidens 2022 pàg. 13

I ndex Monuments 2022 pàg. 51 Publicitats pàg. 169

Activitat Fallera 2020/21 pàg. 65

Agermanaments pàg. 61

Diccionari Faller Borrianenc pàg. 71

Entrevistes Falleres Majors 2022 pàg. 42

comiadament Falleres Majors

2020/2021

comiadament

Fallera Major Infantil 2020/2021

Sembla que va ser l’altre dia quan va vindre la falla a buscar-me com a Fallera Major Infantil i ara, quasi tres anys després em trobe buscant les paraules per acomidar-me. Que ràpid passa el temps! Mire enrere i sembla que tot ha sigut un somni. I tant que ho ha sigut! Un somni complit junt amb la meua Cort d’Honor Blanca, Marta i Sofia que junt amb la nostra presidenta infantil Laia, han compartit amb mi balls, desfilades, rises i plors durant aquests dos últims exercicis. Res de tot açò hagués sigut possible sense la companyia d’ella, la meua Fallera Major. Yaiza, saps que per a mi has sigut la millor reina que podria tindre. Sempre al meu costat, acompanyant-me i aconsellant-me, combiant-me i fent que tot haja sigut tan especial. Este any ha estat ple d’actes i sempre he estat acompanyada per la meua presidenta Laia. Les dos juntes hem gaudit de tot fins a l’últim moment. Moltes gracies per tot el que has fet per mi. No em puc oblidar de tu, Marc. El nostre presi, una peça fonamental per a que tota aquesta maquinaria funcione a la perfecció i tothom gaudisca d’aquesta festa al màxim. Per últim, però no menys important, sols em queda parlar d’aquesta comissió. Gràcies per cada una de les mostres d’afecte que m’heu regalat durant el meu regnat. I molt especialment gràcies a la meua familia i la de Yaiza ja que s’han esforçat moltíssim per fer-nos sentir com a vertaderes reines i he de dir que ho han aconseguit a la perfecció. Sofía i Paloma, us desitge que disfruteu del vostre regnat, jo estaré ben a prop per compartit-lo amb vosaltres. Gràcies per tant, GARBÓ!

À frica Marín Piles

Fallera Major Infantil del Barri València 2020/2021

comiadament

Fallera Major 2020/2021

Fa ja quasi tres anys que em vaig dirigir a vosaltres per primera vegada com a fallera major de la meua benvolguda falla, el Garbó. A hores d’ara, encetat un nou any faller, m’emporte grans records del nostre any, el d’Àfrica i el meu, que vàrem començar amb gran il·lusió. Ja és hora de dir adéu al nostre càrrec, a les nostres pintes i a la banda amb l’escut del Barri València, perquè tot ha de passar.Ja tot s’ha acabat, hem finalitzat la nostra activitat fallera, eixa que vàrem veure interrompuda de sobte al març de 2020 i que ens ha fet viure el regnat més inusual mai recordat. Ara hem d’emprendre nous objectius i perseguir nous somnis, ja que este ja l’hem complit. He comptat amb la millor de les companyies: les nostres Corts d’Honor: Claudia, fallera de cap a peus; i la que ja és la nova Fallera Major 2022, Paloma, que enguany pren aquest càrrec com a successora, i que n’estic segura que tindrà un any inoblidable. No vull deixar-me a les més menudes, la Cort d’Honor d’Àfrica: Blanca, Sofia i Marta, que ens han fet riure amb les seues ocurrències, i que són unes xiquetes d’allò més falleres. No voldria oblidar-me dels nostres presidents que han estat al peu del canó acompanyant-nos a cada acte. La nostra presidenta infantil, Laia, que ja està tota una veterana i una xiqueta meravellosa. I per suposat, m’agradaria agrair tota la feina al meu president, Marc. Com no, la meua Fallera Major Infantil és per a mi el més importat. Sense aquesta xiqueta i la seua família l’any no hagués sigut el mateix. El més sentit agraïment és per a ells: Àfrica, Lorena i Àlex, que per a la meua família i per a mi han estat un pilar fonamental. Tots ja coneixem a África, és un coetet, bonica i graciosa, que per a mi s’ha convertit en una germana menuda, encara que parega un tòpic dir-ho.No hi ha fallera amb millor saber estar, més entregada i que gaudisca tant de les falles. Si no ho sabeu, ja vos ho dic jo, és la millor! Per últim, m’agradaria tancar aquest acomiadament agraint a la nostra comissió tota la feina que es fa cada any. Són la peça fonamental per a tirar endavant aquesta falla, la millor de tota Borriana! Gràcies per estar sempre ahí, i per tota la estima. GRÀCIES GARBÓ! FINS SEMPRE!

Y aiza Capella Broch

Fallera Major del Barri València 2020/2021 11

S Padrins alutació

i Presidents

2022

aluda

Padrins 2022

Tots dos pertanyen a la veïna comissió de la Falla Barri la Ravalera, encara que els uneixen forts llaços de vincle a la nostra comissió. Nostra padrina, ha sigut Fallera Major Infantil l´any 1968, Cort d´Honor al 1978, filla de Blai Martí, insigne faller i tot en el seu Garbó, a banda de ser la tia de nostre President. Nostre padrí ha pertangut a diverses comissions falleres de nostra població, sent en el Raval President juntament amb altres persones entre elles Sandra Candau, Reina Fallera de Borriana 2022, a banda de ser gran col.laborador en els nostres quefers. Actualment els dos formen part de la directiva de la seua comissió, ella com a tressorera des de fa 25 anys i ell com a delegat de monuments. Per raons òbvies són mereixedors d´aquest càrrec.

Estimats Garboners i Garboneres, Des d’estes pàgines, dos ravalers, que es senten molt orgullosos i emocionats, volen agrair a tota la comissió la confiança depositada en nosaltres per a dur a càrrec lápadrinament dels monuments dáquesta gran falla que portem en l cor i que sentim com a nostra també. Volem desitjar tant a Paloma i a Sofía, com a les seues Corts d´Honor i a tota la comissió el millor per a aquest any, que esperem que siga tan inoblidable com per a nosaltres amb el fet de ser padrins. Gràcies a tots, una vegada més, per fer-nos sentir part dáquesta gran família que és EL GARBÓ. Com a padrins, esperem que el Garbó guanye molts bons guardons, com no podria ser dúna altra manera! Gràcies d’Eugenia i Miguel, vostres Padrins de les Falles del 2022. Eugenia Martí Granell Miguel Barron Cardenal

Eugenia Martí Granell i Miguel Barrón Cardenal Padrins de la Falla Barri València 2022

aluda

President Infantil 2022

Xiquets i xiquetes de la nostra falla! Aquest any tinc el privilegi de ser el vostre president infantil i d’acompanyar a Sofia, la nostra FMI. Sofia i jo som amics des que tinc record a la falla i sempre ens ho passem bé junts. També comptem amb 4 companyes més d’aventures: Maria, Blanca, Marta i Maria; junts fem un gran equip. En aquesta experiència compte amb l’ajuda del nostre president Marc, ell sempre sap donar-nos consells a cada acte i fer-nos riure una llarga estona. Al igual que Paloma, la nostra FM que junt a la seua cort, sempre saben com calmar-nos els nervis. Vos desitge a tots els xiquets i xiquetes garboners que passeu unes bones falles, que amb tots nosaltres no falte la diversió. Prepareu els masclets, que açò ja comença! Visquen les Falles i visca la Falla del GARBÓ!

Carlos Collado Sanahuja President Infantil Falla B.Valencia 2022

C arlos Collado Sanahuja President Infantil de la Falla Barri València 2022

aluda

President 2022

Gent amiga del Garbó que llegiu aquest llibret, soc Marc Martí president de la nostra volguda Falla. Enguany m’ompli, més si cap, escriure-vos aquestes línies, venim d’un exercici dur, ja que per un maleït bitxo es va parar el món i en ell, les nostres Falles, per això m’agradaria agrair a tots els Garboners que han seguit aportant el seu granet d’arena per la nostra festa. Enguany és el 5é exercici faller que soc President, 5 anys de felicitat junt a una grandíssima comissió lluitadora com la que més i molt treballadora i, per això, puc dir que soc el President mes orgullós de la seua gent: carrosses, comparses, creus, llibrets, el que faça falta per a dur el nom del nostre Barri al més alt. Aquest any tinc la grandíssima sort de compartir-lo amb una gent increïble, començant per dos grandíssimes Falleres Majors, Paloma i Sofia, que són part de la meua família. Sé que gaudireu d’aquest any al màxim, tots posarem de la nostra part perquè el vostre any siga increïble i només puc dir-vos que sempre estaré al vostre costat per al que necessiteu i per a compartir els moments mes feliços del vostre regnat. Junt a Paloma i Sofia, estan les seues Corts d’honor, Maria, Blanca, Marta i Maria, quatre xiquetes que són d’allò milloret del Garbó, divertides i disposades a passar-ho d’allò més bé. A més, Andrea, Lourdes, Lola, Lucia i Cristina són les cinc joves que, junt a Paloma, formen un grup excepcional i que han sigut la meua sorpresa d’aquest any: sempre tenen ganes de festa, de fer faena i de tot el que es proposen. Xiques, gaudiu d’aquestes falles com les que més! Des d’ací m’agradaria agrair a dos grans persones, Miguel i Eugenia, els nostres padrins, una de casa i l’altre com si ho fora. Gràcies per la vostra labor i les vostres ganes d’incentivar el monument faller, espere que els vostres desitjos es complisquen sempre i, per a fer-los realitat, tenim els nostres artistes Sergio i Manolo. Quina tasca estan realitzant amb els monuments i quines ganes que tota Borriana ho veja al carrer! Per a acomiadar-me vull convidar a tot el Barri i a tota la ciutat que s’arrimen al Garbó aquestes Falles, les portes sempre estaran obertes per a tots, som gent oberta i festera que sempre ens agrada rebre a tothom. Des d’ací, m’agradaria tornar a agrair una volta més a tots els garboners que de cor treballen perquè aquesta falla siga la millor, que no sols ho dic jo, ho diuen tots els anys que obtenim eixe meravellós banderí d’activitat fallera que tant desitgem i que cada 16 de març, des de fa uns quants anys, repleguem de la mà de la Reina Fallera. Garboners, garboneres i veïnat, vingueu a la Falla del Garbó, gaudiu de la seua gent, dels monuments i de la millor setmana del any! Un abraçada ben forta per a totes i tots!

Marc Martí Rodríguez President Falla B.Valencia 2022

M arc Martí Rodríguez President de la Falla Barri València 2022

omissió 2022

omissió Barri València 2022

President Honorífic

President VicePresident 1r VicePresidenta 2ª VicePresident 3r VicePresident 4t Secretaria ViceSecretari Tresorera Delegada Loteria Delegats Casal Delegats Taller

Delegats Llibret Delegat Gastronomic Delegada d’Infantils Delegat Falla Infantil Delegat Cremà Delegat Guardons Delegats Exaltació Delegades Comparses Delegades Barra Delegat Relacions Públiques Delegats Truc

Delegades Parxís Padrins de la Falla

TOMÁS Ramos Ros MARC Martí Rodríguez CARLOS Ventura Estellés ANA Torner Ucher MARC García Monsonís JOAQUÍN Torner Ucher ESTELA Mateo Marco MONCHO Francisco Montoliu EVA Torres Palau BERTA Ibáñez Huguet NILAMÓN Mateo Vergara TONI Franch de Dios DOMINGO Rubio Esteban FRANCISCO Verdegal Ferrer GABRIEL Barrios Rodríguez JOSE VTE. Sebastià Bort SALVADOR Nadal Palomero MERCÉ Ros Sanjuán PEDRO Mileo Calpe ROBERTO García Godos MªDOLORES Marco Rodiel SERGIO Fandos Nájera VICENT Isach Panís LAUREANO Sanchidrián Sansebastián FANI Verdegal González FRANCIS Orenga Herrera MERCEDES Cervigón Ballega SUSANA Martínez Salas AIDA Feliu Torner IRENE Isach Balaguer BENI Cifuentes Nebot DAVID Buforn Tur FAUSTO Feliu Domingo JORGE Menero Melchor JUAN CARLOS Bort Ortiz REBECA Torres Gómez YOLANDA Marmaneu González EUGENIA Martí Granell MIGUEL Barrón Cardenal

Vocals ABEL Bort Braceros ABEL Sebastià Martinez ADRIANA Cifuentes Chabrera AIDA Bort Braceros ALBA Redón Ortiz ALEJANDRO J. Marín Llorach ALEJANDRO Ramos Giménez ALICIA Broch Aymerich ALVARO Escrig Cuellar AMPARO Castillo Martinez ANDREA Dolz Tornador ANDREA Francisco Mateo ANDREA Torner Capella ANTONIO Alfonseca P La Banda ANTONIO Angulo Barrionuevo ANTONIO Torres Caro ARIANNA Fornet Gil BEATRIZ Castilla Fernández BRUNO Blasco Peris CARLA Almela Queral CARMEN García Ibáñez CARMEN Llorach Vilar CLAUDIA Dolz Tornador CRISTINA Alamilla Martínez CRISTINA Crivat DAVID Sierra Fandos EDU Palau Ballester ELENA Del Cuerpo Santágueda ELENA Miralles Pérez ENCARNA Sanjuán Montoliu GLORIA Tornador Moreno

GOYA Capella García ISABEL Isach Balaguer JAVIER Agustí Rovira JAVIER Capella Claramonte JAVIER Ribera Casinos JENNIFER Bernal Fernández JESÚS Peris Herrera JOAQUÍN Agustí Castilla JOAQUÍN Agustí Rovira JOSÉ MARIA Broch Muñoz JUAN Oriola Martínez JUANMA Ros Cherta JUDITH Navarro Marzà JULIO Aleixandre Penelas LOLA Vicent Varea LORENA Piles Doñate LOURDES Izquierdo Gila LUCAS Broch Garcia LUCIA Redón Ortiz MªCARMEN Rodríguez Martínez Mª DOLORES Herrera González MªJOSÉ Chabrera Mesado MªJOSÉ Tornador Orosia MªMERCEDES Balaguer García MªPILAR Capella Beltrán MªROSARIO Campos Martínez MAIDO Ramos Romero MANEL Vives Revert MANOLO Vives Andreu MANUEL Oliver Plà MARCELINO Orà Safont

MAITE Braceros Guerola MONICA Pérez Tomas NACHO Garcia Celma NOELIA Serrano Peset NURIA Broch Campos PABLO Jiménez Martínez PALOMA Agustí Castilla PAULA Ballester Garcés PAULA Orenga Herrera PEPA Moya Pérez RAQUEL Domingo Climent RAQUEL Huerta Alcalà RAUL Sanchidrián Rodríguez ROBERTO Collado Tortosa ROSA Mª Martínez Sanchez ROSA Revert Palacios RUBÉN Barruguer Peris RUBÉN Puig Sotomayor SALVA Fortuño Bort SANDRA Ortiz Ninot SARA Broch Campos SARA Buforn Tur SARA García Serrano SUSANA Iserte Mor TAMARA Sancho Peiró TERE Palmer Llombart TOÑI Hernández García VERA Mesado Vicente VICENTA González Vilar XIMO Redón Benajes YAIZA Capella Broch

omissió Infantil Barri València 2022

President: CARLOS Collado Sanahuja Vocals: ABEL Collado Bort ÀFRICA Marín Piles ALBA Buforn Tur ALBA Oliver Iserte ALEJANDRO Mateo Pérez ANA Lozano Marmaneu ANA Sanchidrián Varas ARIADNA Vives Bernal ASIER Marín Piles BALMA Ribera Miralles BLANCA García Serrano ELSA Sanchidrián Varas

LAIA Orenga Verdegal LARA Fandos del Cuerpo MARIA Oliver Iserte MARIA Ribera Miralles MARINA Nicolau Ramos MARTA Capella Hernandez MARTINA Lozano Marmaneu MATEO Nicolau Ramos NAIRA Vives Bernal PAU Lozano Marmaneu PEPA Cifuentes Chabrera SOFIA Francisco Mateo

orts C

d’ honor 2022

lanca García Serrano Cort d’honor Infantil Falla Barri València 2022

aria Ribera Miralles Cort d’honor Infantil Falla Barri València 2022 27

aria Oliver Iserte Cort d’honor Infantil Falla Barri València 2022

arta Capella Hernández Cort d’honor Infantil Falla Barri València 2022 29

ourdes Izquierdo Gila Cort d’honor Falla Barri València 2022 31

ndrea Francisco Mateo Cort d’honor Falla Barri València 2022

ola Vicent Varea Cort d’honor Falla Barri València 2022 33

ristina Alamilla Martinez Cort d’honor Falla Barri València 2022

ucia Redón Ortiz Cort d’honor Falla Barri València 2022 35

F alleres M ajors

2022 37

aluda

Fallera Major Infantil 2022

Hola!!! Soc Sofía, vaig nàixer el 21 de maig del 2021, tinc 11 anys i estudie sisè de primària en el col·legi Salesians. La meua vida fallera ha estat lligada des del primer moment al Garbó. Quan tan sols tenia una setmana i un dia, vaig assistir al primer acte en la falla i des d’eixe dia fins a hui no m’he perdut res. La primera vegada que em vaig vestir de fallera tenia 10 mesos. Vaig començar a ser fallera al any 2017, un any especial per a mi, perquè eixe any, la fallera major infantil de la falla va ser la meua germana. Vaig continuar sent fallera al 2018, 2019 i al 2020-21. Després de quasi 2 anys d’incertesa per culpa d’esta pandèmia, per fi s’ha acomplit el meu somni, allò que tota fallera desitja: ser la fallera major de la seua falla i poder representar a la xicalla garbonera. Tinc el privilegi de comptar amb una cort magnífica: Blanca, Maria R., Marta i Maria O. Elles són molt especials per a mi, ja que les conec a les 4 des de ben menudes. La complicitat i l’ambient entre nosaltres és únic i som grans amigues. També estic molt contenta amb el meu president, Carlos, s’ha integrat molt bé i és un més. Tinc la sort de compartir aquest any tant especial amb Paloma i he de dir que no podria tindre millor companya per a viure aquest somni tant desitjat per les dos. Paloma està sempre al meu costat, ajudant-me i cuidant-me, pendent de que tot isca bé i cuidant fins a l’últim detall. Estic molt agraïda de compartir i poder gaudir el 2022 amb tu. També vull agrair a la seua cort: Lourdes, Andrea, Lola, Lucía i Cristina, per tractar-me com una més. No podia oblidar-me de tu, Marc, el nostre president... Què dir de tu? La nostra complicitat és màxima i ja saps que eres una peça fonamental d’aquest 2022. Vull donar les gràcies a tota la gent que forma part d’esta gran família, la comissió de la falla Barri Valencia, gent treballadora com la que més. Gràcies per estar al meu costat a pesar de la situació que estem vivint. Finalment, vull agrair als meus pares, la meua germana i als meus avis que han fet tot el possible per fer realitat el meu somni. Garboners i Garboneres, açò ja comença, les falles ja estan ací! Gaudim d’aquestes festes i d’aquest any, que espere que siga molt especial per a tots!

Sofía Francisco Mateo Fallera Major Infantil Falla Barri València

S ofia Francisco Mateo Fallera Major Infantil de la Falla Barri València 2022

aluda

Fallera Major 2022

Benvolguda comissió, veïns i veïnes, garboners i garboneres, Per fi ha arribat aquest any tan esperat! Soc Paloma i enguany tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres com a Fallera Major de la nostra volguda falla, el que és per a mi tot un plaer. Qui em coneix sap quantíssim m’agrada aquest món, des de la nostra indumentària fins a qualsevol dels actes que es celebren al calendari faller. Em definiria com una apassionada de les falles i el meu currículum faller crec que ho corrobora: amb tan sols sis anys, al 2004 vaig formar part de la cort d’honor d’aquesta falla; al 2005 vaig haver de repetir l’experiència; i després d’un breu descans com a fallera, al 2008 era hora de tornar per a l’any següent representar a la nostra comissió com a Fallera Major Infantil. Com que no em podia perdre res, l’any següent vaig ser Presidenta Infantil. Han passat ja molts anys i, quan vaig tindre l’oportunitat de tornar a participar com a fallera, no he pogut dir que no, així que en 2015, 2016, 2019, 2020/21 he format part de les corts d’honor. Per a mi enguany es tracta d’un any molt especial, ja que amb en aquest càrrec compliré el màxim somni dins del món faller d’una comissió. No puc estar mes agraïda amb les 5 xiques que enguany han accedit a formar part de la meua cort: Andrea, Cristina, Lola, Lourdes y Lucia. Seré sincera: m’agradaria que tots les coneguéreu com les conec jo, no sabeu com d’afortunada soc. Xiques, ens espera una gran setmana de falles i això ja està propet! Sofia, la xiqueta que m’acompanya a cadascun dels llocs, em fa riure i em deixa bocabadada amb les seues reaccions. Tinc la sort de conèixer-la des de ben menuda i qui millor que ella per a ser la màxima representant infantil aquest any. No puc oblidar-me de la seua cort d’honor i el seu mini presi Carlos: junts formen un equip perfecte, són l’energia de la falla. Tots nosaltres estem dirigits pel nostre presi Marc. Marc és l’alegria en persona i al mateix torn el nervis de la falla i la preocupació perquè tot siga perfecte. Moltes gràcies per formar part d’aquest any, els garboners tenim un president de 10. No podria acomiadar-me sense donar-li les gràcies a les persones que han fet possible aquest any, mencionant especialment al meus pares i al meu germà. Garboners un any més demostrarem el que ens agrada aquesta festa i participar en tot el que ens proposen, tornem a viure les falles amb la màxima intensitat i fem d’aquestes falles una setmana inoblidable!

Paloma Agustí Castilla Fallera Major Falla Barri València

Paloma Agustí Castilla Fallera Major de la Falla Barri València 2022

“Les Falles formen part de la meua vida”

Entrevista a nostra Fallera Major Infantil

Per fer l’entrevista a Sofia, vull trobar-me amb ella al nostre casal faller. No se m’ocorre millor lloc ni una paraula capaç de descriure el que sé que significa per a ella el nostre casal, la nostra casa. Ella s’ha criat jugant a la a nostra falla. Ha donat ací els seus primers passos. Ha vist els seus avis treballar al nostre casal per engrandir la festa, a sa mare i a son pare col·laborar i implicar-se en el món faller i, fins i tot, ha compartit amb la seua germana Andrea l’any en què va representar el Garbó com a Fallera Major Infantil. La nostra Fallera Major Infantil d’aquest exercici 2022 ja era fallera abans de nàixer, ja que la seua família porta la festa a la sang i forma part del nostre garbó des de fa quasi vint anys. Així que aquesta vegada, és de veritat quan diem que “és de la falla de tota la vida”. Amb aquestes vivències és fàcil entendre que Sofia té arrelada la tradició fallera i que com ella diu “el món faller és més que una festa, és una manera de viure”. Per a aquesta entrevista amb Sofia, ens hem vist al casal una nit en què representa el seu càrrec a la presentació d’una altra comissió fallera. Hui, ella porta al damunt el seu vestit de Fallera Major Infantil. M’he acostumat a veure a la Sofia menudeta rondant pel nostre casal, però ara la mire i no sé quan ha crescut tant. Ha elegit el color vainilla per a aquest any tan especial i amb el seu color de pell, fa que ressalte el seu somriure i no puc més que admirar-la com si es tractara d’una nineta de porcellana. Ha elegit amb estima, cada detall del seu vestit. Manteletes, adreç, pintes, tot és especial per a un any en què no té cap dubte que serà el millor de la seua vida fins al moment: ha somniat tantes vegades amb aquest exercici faller que no es pot creure que ja ha arribat. Sofia és una xiqueta molt desperta, xarradora, afectuosa, que es fa de voler i que ja tots coneixem, però deixeume que m’introduïsca en els seus pensaments i que ens faça saber un poc mes de tot el que està per vindre. Sofia, quin es el primer record que tens del món de les falles? Els meus primers records són ací al casal faller, per això el casal és tan especial per a mi. Però també tinc algun record, no massa clar perquè era molt xicoteta, de desfilar a l’ofrena en el meu avi. Ell em portava en braços perquè jo encara no sabia ni caminar. Una paraula que defineix per a tu les falles seria... Il·lusió. Les falles formen part de la meua vida. Jo forme part de les falles i m’agrada molt que així siga i crec que tinc molta sort de poder gaudir-les des de dins. Visc les falles al màxim i tracte sempre de divertir-me i de passar-ho bé quan de falles es tracta. Sofia, ara volem saber un poc mes sobre els trages que lluiràs aquest any com a fallera major infantil del Barri València. Què et va fer triar el color vainilla pel teu trage? Vaig estar en dubte entre un vestit de color crema i el de color vainilla. Sols vaig elegir el color veient uns fils i no sabia com seria una vegada estigues acabat. Però jo sempre havia volgut tenir un vestit groc i just aquest any ha estat l’elegit. A la fi, m’encanta el resultat i estic encantada amb la meua indumentària. De la indumentària d’aquest any, què es el que més t’agrada? M’agrada tot. És molt difícil elegir una sola cosa. Però hi ha una cosa especial i és la tela del meu segon vestit, ja que és el regal d’una persona a la qual tinc molta estima. 42

T’agrada més el vestit del segle XVIII o el del segle XIX? Sempre he vestit del segle XVIII i m’agrada molt, per això el meu segon vestit és així, però per a aquest any pel meu vestit de Fallera Major Infantil volia que fora del segle XIX. A casa, qui et vesteix de fallera? A casa som dues falleres així que a l’hora de vestir-nos tots col·laborem. Normalment, ma mare és la primera a començar a vestir-me però també el meu pare i la meua germana. Som un equip. Ara que ja ha passat, conta’ns com va ser la presentació al Teatre Payà? Com la vas viure? Vaig passar molts nervis, però també molta felicitat. La meua germana Andrea va ser qui em va posar la banda de Fallera Major Infantil i va ser molt emotiu per a mi. Em va agradar molt poder compartir eixe moment amb ella. De tot el que ja has viscut com a fallera major infantil, amb què et quedes i què és el que més ganes tens que arribe? Del que ja ha passat, el més especial ha sigut el dia de la presentació al teatre Payà. Eixe dia és el que estrenes el vestit de Fallera Major Infantil, venen a casa tota la comissió a arreplegar-te amb la xaranga i desfilem per Borriana. Va ser un dia molt especial per a mi, però crec que és el dia més especial per a totes les falleres de la ciutat. El que tinc més ganes que arribe és la setmana de falles, però de moment sols pense en passar-ho bé, en gaudir de tot el que esta passant i que tarde molt a arribar el final. Què significa per a tu poder compartir aquest any amb la teua germana andrea? Estic molt contenta perquè jo també he sigut fallera quan ella ha sigut Fallera Major Infantil i ara tenim els papers canviats. M’agrada poder compartir aquesta afició per les falles amb ella. Ella m’ha aconsellat que visca aquest any al màxim, però sobretot que oh passe molt bé. Tota la teua família viu les falles amb tanta intensitat com les vius tu? A tots els de casa ens agraden molt les falles. Al principi al meu pare li agradaven un poc menys que a nosaltres, però amb tants anys, sent dues falleres a casa, s’ha hagut d’acostumar. Però jo sé que en el fons li agrada tant com a nosaltres. A més a més, els meus avis també són de la falla, així que sí: tota la família vivim les falles des de ben dins.

Parlem ara de la setmana fallera. Si tenim en compte la situació sanitària actual, com creus que seran les pròximes falles? Jo crec i espere que siguen com les falles a les quals estem acostumats. Imagine que tindrem algunes restriccions, però les assumirem i farem el que siga necessari perquè siguen tan normals com siga possible. Del que sí que estic segura és que, siguen com siguen, els xiquets ens ho passarem igual de bé que sempre. Creus que les falles son sols la setmana fallera? No. La setmana de falles és soles la celebració gran d’una festa que per a nosaltres és continuada. Hi ha molts actes fora d’aquesta setmana que són quasi o més importants del que ho són els de la mateixa setmana gran. Però eixos dies són la culminació de la festa i es viu tot molt intensament. Un desig per a aquestes falles... Que es puguen celebrar tots els actes habituals, però sobretot que aconseguim gaudir tots junts i que cap garboner falte a la festa per motius de salut. Què creus que caracteritza a la falla Barri València? Ens caracteritza que som una falla molt treballadora. Ací no es descansa ni de dia ni de nit. És normal trobar-nos al casal fent carrosses, creus, comparses. Sempre trobem alguna cosa per fer, però parar, mai. I de la teua fallera major d’aquest any, Paloma, què podries dir-me? Què creus que la descriu? Paloma és molt bona persona. Em cuida i m’ajuda sempre en tot el que pot. Sempre sap com fer que se me’n vagen els nervis abans d’algun acte. M’encanta que ella siga la meua Fallera Major i que puguem compartir aquest somni juntes perquè ella gaudeix tant de les falles com jo. I de les quatre xiquetes que formen la teua cort d’honor, com les descriuries? Som totes amigues i ho passem genial. Totes són especials per a mi. Les mares de Maria Ribera i de Maria Oliver són amigues de la meua mare pel que fa que ens coneguem des de ben menudes. Però, de la mateixa manera, a Blanca i a Marta també les conec des de fa molts anys perquè elles són amigues meues de la falla. Juguem i fem tik toks sense parar. Ens encanta estar juntes. Estic molt contenta que totes hagen volgut formar part de la meua Cort d’Honor Infantil. Quan aquest any arribe a la seua fi, quin càrrec t’agradaria ostentar? He sigut Cort d’Honor Infantil durant quatre anys i ara soc Fallera Major Infantil. Però quan aquest any acabe, m’agradaria ser Presidenta Infantil. Després, amb els anys, voldria tornar a ser fallera de la meua comissió, però per a això encara queda molt. I ja per finalitzar, dona’ns algun avanç de com serà el monument faller infantil que veurem al carrer aquest exercici? El poquet que he pogut veure m’ha encantat. Crec que mai havia vist una cosa així a Borriana i tinc moltíssimes ganes de veure’l al carrer. Té moltes escenes i no sé si seré capaç d’elegir sols una peça per emportar-me a casa i salvar-la de la nit de la cremà. És l’hora de acomiadar-me de Sofia, no vull que arribe tard al seu acte faller. Em quede capficada amb tot el que m’ha contat. No tinc dubte que aquest serà un any que quedarà per sempre gravat al seu cor. Al Garbó aquest any estem molt ben representats. Sent orgull per tenir com a Falleres Majors dues falleres de les quals sols puc dir coses boniques. Són dues falleres de veritat, a les que quan aquest any acabe, continuarem veient al capdavant de la festa durant molts anys, perquè com he pogut comprovar són falleres de cor i de sentiment i les falles són part de la seua vida. per Eva Torres Palau

“Que siguen unes Falles inoblidables” Entrevista a nostra Fallera Major

Fa tan sols uns dies que ha acabat Nadal i la festa fallera està a punt d’arribar. Aquest any, per motius que ja tots coneixem, la setmana de la posada de vestits regionals, eixa que ens agrada tant a tots els fallers, s’ha vist endarrerida fins aquests primers dies de l’any. Estem a gener i fa fred al carrer, però em reunisc amb Paloma a sa casa, on té de manifest el seu bé més preat per a aquest any. Al caliu del seu somriure, se m’oblida el fred de l’hivern. A sa casa sols es veu llum per tot arreu. El seu somriure inunda cada cantó del seu menjador, a la fi ha arribat el moment que tant desitjava. Es veu per fi culminada la seua trajectòria fallera, ja que després de formar part de les Corts d’Honor tant infantil com major, va ser Fallera Major Infantil l’any 2009 i 13 anys després ho farà com a màxima representant del Garbó, que és la falla que li ha robat el cor. Allà a casa seua, es troba tota la indumentària que lluirà aquest any, així i tot, no puc deixar de mirar el seu vestit oficial de Fallera Major. Eixe vestit blanc Ivori la farà lluir més si cal, del que ho ha fet mai. A banda dels vestits que aquest any lluirà, té adreços, pintes i unes sinagües ben especials pel significat que he conegut que tenen per a ella. Paloma no pot més que somriure agraïda per tot el que té, il·lusionada per tot el que està per vindre i amb mil ganes de compartir tots els moments que estan per arribar amb tota la seua comissió, amb la seua Fallera Major Infantil Sofia per la qual té deliri i amb tots els joves i amigues que formaran part d’aquest somni que està a punt de començar. Paloma, comencem per la teua indumentària, perquè blanc Ivori per al teu vestit oficial de fallera major? Doncs podem dir que va ser “un enamorament”. Quan vam anar a elegir la tela, jo no havia pensat en cap color concret, però blanc va ser el que menys havia imaginat. Volia que el meu vestit fora d’un color fosc, però en veure la mostra, tots els que m’acompanyaren a triar-lo i jo, vam tenir clar que com millor lluiria aquell dibuix seria amb el color blanc de fons i això sí que no ho vam dubtar. Sabíem que era eixe. Qui és el teu indumentarista? Aquest any tinc dos vestits de fallera. El vestit blanc, l’oficial, me l’han confeccionat a Borriana en Manolo Artesania Fallera i el segon, ha estat confeccionat a València per la indumentarista Jorge Fabuel de 1700. I de tota la indumentària que lluiràs aquest any com a fallera major, hi ha alguna peça especial? Aquest any tot és especial per a mi i així he volgut que ho foren també els meus vestits. He triat amb molta cura cada peça dels que formen els meus dos vestits.

Prefereixes el vestit del segle XVIII o del segle XIX? Sempre m’ha agradat més el del segle XVIII, i així són la majoria dels que ja tinc, però per a aquesta ocasió em feia molta il·lusió poder lluir com a vestit oficial de Fallera Major el del segle XIX i pense que és el que el moment i l’any requereix. D’aquesta setmana de posada de vestits regionals, què et fa més il·lusió? Veure la reacció de la gent en veure el vestit per primera vegada i compartir aquests moments amb la gent que estime, a banda de viure’ls amb tota la comissió. També em va emocionar molt veure exposat els vestits de totes les que serem aquest any falleres de la Falla Barri València, així com el d’alguna amiga que també serà fallera aquest any, sense oblidar-me del de la Reina Fallera de Borriana. Totes les falleres guardem el secret de com serà la nostra indumentària per al nou exercici i aquesta setmana es fa especial el fet de descobrir a la fi aquell secret tan ben guardat. L’acte d’exaltació, sol ser l’acte que s’espera sempre per a una fallera amb major il·lusió. Com creus que serà eixe dia? Tinc especial emoció per viure’l. Tinc ganes de veure a tota la meua Cort d’Honor amb els seus vestits nous perquè sé que tenen gran il·lusió. Totes estem desitjant que arribe eixe moment. També tinc moltes ganes que la comissió vinga a arreplegar-me a casa amb la xaranga eixe dia. De desfilar amb la meua Cort d’Honor pels carrers de Borriana i del moment en que em fiquen la banda de Fallera Major. Crec que per a totes és el dia més especial. Paloma, tu vas ser fallera major infantil de la nostra comissió fa ara tretze anys. D’aquell any, què recordes amb major il·lusió i quin acte tens ganes de tornar a viure? L’acte que recorde amb major il·lusió és la presentació de la nostra falla que sempre és un acte molt especial, però ho és més si cap quan ho vius com a Fallera Major. És l’acte que més ganes tinc que es torne a repetir. A més a més, aquest any en el qual les coses són un poc diferents, hi ha un acte que no canvia i eixe és l’acte de presentació de cada comissió fallera. És un acte nostre i que viuré al costat de tota la gent de la falla. Estic segura que serà inoblidable. Creus que les falles han evolucionat des que vas ser fallera major infantil? Han evolucionat però sempre a millor. Totes les falles juntes han anat trobant la manera de fer les coses de forma que la festa arribe a tota la gent de la ciutat i que no siga una festa “privada” de cada falla. Han aconseguit una cosa molt important: que la festa estiga més al carrer i que tots eu puguem viure. També ha evolucionat pel que fa a la indumentària i es veu reflectit en els vestits tant de falleres com de fallers. Tot va modernitzant-se encara que sense perdre l’essència del tradicional vestit de valenciana.

I amb relació a aquests canvis, creus que s’està notant un canvi en la representació de la dona en el món de les falles? Sí, per descomptat. Estem veient com cada vegada més a les comissions trobem que la presidència està representada per dones, fins i tot la Junta Local Fallera té una dona al capdavant. A la fi, del que es tracta és d’aconseguir un equilibri i que tots participem en la festa per igual. Pense també que les falles, amb la figura de les falleres i falleres majors, d’alguna manera, realça la figura de la dona. Per a acompanyar-te aquest any, tens una cort d’honor, formada per 5 joves a les quals coneixes ben bé. Què ens pots dir d’elles? Són la combinació perfecta. Unes són del meu grup d’amigues i altres de les amigues de la falla. Ens coneixem des de fa molts anys i són totes un grup que anem a una. Totes tenen molta il·lusió perquè cap havia sigut fallera “de les majors” i totes tenen ganes de participar en tot el que els propose i crec que puc sentir-me molt orgullosa d’això. Estic segura que gaudirem al màxim de tot el que està per vindre. També vius aquest somni al costat de la fallera major infantil Sofia Francisco. Quines paraules descriuen a Sofia? Sofia és una xiqueta molt alegre i extravertida. Viu intensament el món de les falles i té ganes i il·lusió per viure cada acte faller. Així ho ha demostrat des de sempre. La conec des que a penes començava a caminar i és un plaer compartir aquest somni amb una persona que sé que gaudeix de les falles tant com jo. Pensem ara en les falles. Parlem de les que han passat i les que estan per arribar. Les falles passades van ser diferents, però no per això menys especials. Esperàvem que foren unes falles diferents, però ens van sorprendre. Paloma, com vas viure les falles passades? creus que van ser molt diferents? Han sigut un poc diferents perquè hi ha hagut algun acte que no hem pogut celebrar com ho hem fet sempre, però als casals crec que s’ha mantingut l’essència. Feia temps que teníem ganes de falles i això ha fet que les visquem amb major intensitat. Als casals hem estat tots més units i hem fet que foren unes festes semblants a les que estem acostumats. El fet de no celebrar alguns actes oficials en els quals participaven totes les comissions, ha fet que passarem aquest temps als nostres casals i hem aprofitat per a passar-lo amb les nostres comissions i això també ha sigut especial. Vull quedar-me en el record d’haver estat tots més units. I tenint en compte la situació sanitària que vivim, com afrontes les pròximes falles? Soc prou optimista del que està per vindre i, tenint en compte les últimes falles que hem viscut, crec i desitge que puguem fer unes falles prou normals. En octubre vam tindre unes falles molt completes, ja que molts actes els vivim al carrer i això fa que es puguen celebrar amb la màxima normalitat possible. Encara que hi haja xicotetes modificacions, estic segura que tot tornarà a poc a poc a la normalitat i que siga com siga, les gaudirem al màxim.

Durant la setmana fallera, tu vius la festa més de dia o de nit? De tot, a la setmana fallera no hi ha temps per parar. Cal organitzar-se bé per a poder estar a tot i no perdre’ns cap instant, ja que la setmana passa més apresa del que ens agradaria. De dia vivim els actes fallers, però de nit vivim la festa al casal amb tota la comissió i la nostra gent. Creus que les falles, són més que una festa? Sí, les falles són molt més que una festa. A la nostra falla, per sort, gaudim d’un casal gran i ben equipat per a poder fer tant carrosses com comparses, creus, falles o el que es siga necessari per a la festa. Això implica que al nostre casal sempre hi ha gent i durant tot l’any organitzem sopars, dinars, reunions i quedades per a ajuntar-nos. Tot açò fa que sentes la falla com una gran família. Així que sí, les falles són molt més que una setmana de festa. Quina paraula que defineix el món faller? Inigualable. Festa. Monuments. Germanor. Em quedaria curta si sols en poguera triar una. Res es pot comparar als significats que té per a mi la paraula FALLES. Les falles no es poden definir amb una sola paraula. Pensa en un desig per a aquestes falles Que siguen unes falles inoblidables, que la gent les recorde com a especials i que les puguem gaudir amb la màxima normalitat que la situació ens permeta. I al nostre Garbó. Quina paraula creus que defineix la falla Barri València? Treballadors. Al Garbó som una comissió molt participativa en la festa. Mai ens falten les ganes per seguir superant-se, en cada nou projecte. Sempre volem més. Mai ni res ens para i sempre ens fixem grans objectius. En el que té a veure amb el nostre esforç, volem sempre aconseguir els millors premis possibles i així ho hem demostrat sempre. Encara queda molta festa per viure i molts moments que gaudir, però quan aquest any arribe a la seua fi, et queda algun càrrec per ostentar? Ara ja no. Aquest any representaré la meua falla com a Fallera Major i aquest és el càrrec més important que ostentaré i em fa sentir ben orgullosa. Quin record vols que tinga la teua falla de tu en aquest any en el qual els representes com a Fallera Major? De mi en concret, m’agradaria que la meua comissió es sentirà orgullosa de com els he representat davant el món faller. Però de l’exercici, espere que tots ens esforcem perquè, respectant les actuals restriccions, ho gaudim al màxim per poder tindre un bon record d’un any que, a pesar de ser un poc diferent, no deixe de gaudir-se amb la intensitat més gran. El més important és que ens mantinguem tots units per continuar fent la festa gran des de dins i que tots participem en els actes que puguem celebrar per recordar-lo sempre amb estima. I per finalitzar, pots contar-nos alguna cosa del monument faller que plantarem aquest any? Sé que per a cada Fallera Major el seu monument és el més especial i del que se’n recordarà amb major estima, però espere que aquest any ens emportem una sorpresa i siga especial per a tots. Del que hem vist fins ara, poc puc contar i, a més, encara està en procés i no sé com lluirà al carrer, però tinc unes expectatives molt altes de com lluirà i desitge que ens puga sorprendre a tots amb un bon premi. Doncs ha arribat el moment d’acomiadar-nos. Deixe a Paloma rebent gent a la seua casa per veure i apreciar els seus vestits. Sols em resta desitjar-li a la nova Fallera Major que visca i gaudisca intensament tot el que arriba, tant o més de com ho ha fet sempre. Ningú dubta que serà un gran any i que ella, al capdavant de tota la comissió, farà que aquest siga un any per recordar. per Eva Torres Palau 49

M onuments 2022 51

onument Infantil Lema: “Bendita Locura” Artista: Sergio Fandos Crítica: La Comissió

Beneït trastorn o pertorbació patològica de les facultats mentals. Beneïda acció imprudent, insensata o poc raonable que realitza una persona de manera irreflexiva o temerària. “Juana la loca” és el centre del monument, des dón a partir délla ix tota una col·lecció de bogeries, bojos i boges i més… Des de la primera bogeria fins a láctual. Gent diferent que per diverses raons se’ls n´ha anat la pinça i destaquen per la seua peculiaritat i que, gràcies a això, els coneixem a dia de hui i en la falla estan reflectits. La bogeria és la privació de l’ús de la raó o del bon judici, desequilibri mental que es manifesta en una percepció distorsionada de la realitat, la pèrdua de l’autocontrol, les al·lucinacions i els comportaments absurds o sense cap motiu i trellat. Els símptomes dels o les que la pateixen són la conducta apartada de l’esperat en la societat caracteritzat per ser erràtic; la pèrdua del control de les emocions, desinhibició; actes absurds i inútils que són executats per la persona creient que és natural, “normal”. Com és estar boig? Doncs quan es preguntar a qualsevol persona si ha vist un rinoceront, un elefant, etc. “prop d’ací” ... Es fingeix que no es coneixen unes certes coses comunes i corrents. ... Clar, que alguns podrien pensar que en realitat estàs agarrat en llaç i pescat en canya. I després tenim els bojos per la festa fallera, els que viuen per les falles i fan déixe món el seu viure diari. Una gran beneïda bogeria. Hi ha un cert plaer en la bogeria que només el boig coneix, experiències que et canvien la manera de veure la vida, de gaudir de cada moment i que et fan ser conscient de la gran quantitat de coses que tenim i que són innecessàries. Pablo Neruda ho va dir: “Hi ha cert plaer per la bogeria, que només el boig coneix”. Els bojos obrin els camins que més tard recorren els savis. Tots som bojos, però el qui analitza la seua bogeria és anomenat filòsof. Quan un boig sembla completament assenyat és ja el moment de posar-li la camisa de força. Tots naixem bojos. Alguns continuen així sempre. La bogeria és un cert plaer que només el boig coneix. Quan tothom està boig, ser entenimentat és una bogeria. Quan estic entre bojos, em faig el boig. Boig no és el que ha perdut la raó, sinó el que ho ha perdut tot, tot, menys la raó. Més sap el boig a la seua casa que l’entenimentat en l’aliena. Cada boig amb el seu tema. I moltes més… Tot una gran bogeria!

onument Lema: Mitologia casolana. Un Olimp molt de Borriana Artista: Manuel Martinez Reig Guió i Crítica: Amics del got

Benvinguts sigueu tots a esta mitologia casolana on a espentes i bots parlarem de Borriana.

Cadascú està en un altar que el gran Zeus li ha assignat i si vols fer-los baixar tens feina de veritat.

De Déus en portem un grapat per poder emparar-nos, tots ells molt preparats i amanits a guiar-nos.

Formant el gran cos central un Heracles descansant doncs s’ho ha passat molt mal tot el sant dia lluitant.

En esta falla del Garbó molt devots ens hem tornat però hem tirat de tradició doncs les Dominiques se’n han anat.

Treballat en mil batalles aquest heroi tant templat al món va deixant ratlles amb orgull i serenitat.

I és per eixe motiu que estant, prega que prega hem arribat fins els Déus de la mitologia grega.

I nosaltres a la falla, com ja hauran pogut endevinar, amb la nostra estimada Borriana l’hem volgut comparar.

És este el camí d’entrada a un Olimp particular on cadascú té una feina però pocs van a treballar.

Ja que aquesta ciutat també n’ha passat mil i una i de totes elles s’ha alçat amb millor o pitjor fortuna.

En aquest paradís borrianenc trobem un munt de deïtats des del Déu més primerenc fins els que ja estan arrugats.

I és que a guerrers i lluitadors mai ningú ens ha guanyat per més que Déus traïdors de nosaltres s’han aprofitat.

Vingueu tots a conèixer-los i pregueu-li amb devoció. Però no vos passeu adorant-los que tampoc presten molta atenció.

Però si vostès volen mirar el que els Déus ara estan fent la falla hauran de rodar... segur que coneixen a gent!

Hermes, Déu del comerç i l’astúcia com voreu no és això cap minúcia. Des de dalt de la columna Hermes governa el comerç més no té molta fortuna doncs el negoci no convenç. Té este Déu una ajudant a la que han fet regidora i pels comerços va bambant traient «bonos» a tot hora. Va venent-los a internet i ho fa a tanta velocitat que si t’encantes un moment en cinc minuts s’han acabat. L’astúcia no l’hem trobat i pensem que no hi ha doncs els dimarts el mercat continua allà a fer la mà.

Hefesto el Déu del foc en la falla dóna joc. Déu guerrer i incendiari porta torxa i una espasa vol jugar a revolucionari però no té molta traça. Puny en alt es retrata per les xarxes socials però fa política barata de tendències lliberals. És qui mana de la mar i també ho fa dels carrers de l’esport no cal parlar i de la pesca molt menys. Del partit és secretari i el governa fermament i quan li ix un adversari se’l carrega en un moment.

Eros, Déu de la fertilitat, ben guapo està ací retratat. En un temps ja prou llunyà quan corrien les divises era ell el capità nugant el gos amb llonganisses. Tant guapo i templat es veia que no barallava l’opció de que arribara algun dia en que l’enviaren a l’oposició. De tant fèrtil que va ser i llançant les fletxes de l’amor es va partir en tres amb Ciudadanos i Vox. I així està ara la dreta pegant fort i amb intensitat; fa set anys de la desfeta i volen tornar aviat.

Afrodita, bellesa sensualitat i amor. Amb eixes tres coses, sense dubte, la millor. La deessa de l’amor és la sensual Afrodita que amb encant i dolçor va aconseguir la gran fita. I una parella que abans sempre anava a garrotades ara estan tant apegats que pel mig no passa l’aire. Federació i Local Fallera és el nom dels enamorats. Matrimoni de conveniència que beneficia a les dos parts. I encara que Molina en la llista va davant, el metge, que és cosa fina, és qui la va aconsellant.

Athenea, la deessa de la guerra, en quatre dies va per terra. Com resulta que a guerrera no li guanyava ningú i no hi havia qui poguera al costat dir-li ni mu... esta insigne diputada que governava les falles va ser defenestrada per evitar més baralles. D’aleshores fins a hui d’ella poc s’ha sabut tant sols que el seu destí està en festes i joventut. I ara que ha volgut presentar-se plantant pica en el partit ha acabat de condemnar-se doncs li ha eixit el tir fallit.

Perséfone i Hades, els déus d’un infern que no s’apaga ni en hivern.

Posidó, Déu de la mar, amb les sirenes ve a jugar.

Més que semblen una parella exultant de felicitat igual ell com també ella a l’infern se’n van de cap.

Imponent, com té que ser, el gran Déu Posidó, cap a Nules mira sorneguer des de la falla del Garbó.

I és allí on han de viure tots els que al mal es dediquen i no volen un poble lliure per això tot ho critiquen.

I és que quasi cent anys després de fer-se el port ara reclamen uns danys que pugen un bon import.

Parladors i xafarders de tot tipus de pelatge una colla de mentiders al servei de la seua imatge.

I ho fan a l’ajuntament demostrant poc de trellat doncs resulta evident que no és el lloc més adequat.

Que cadascú ho interprete com millor li vinga en gana i al costat que vulga aprete doncs de tots en té Borriana.

Si Posidó no bufa endins per que es retire la mar difícil serà que les platges puguen algun dia tornar.

Apol·lo, Déu de les arts i la cultura, per a tots geni i figura.

Hera, deessa de la família i la llar, ama de la casa i el corral.

Ací trobem pinzell en mà al nostre Apol·lo particular que, tant si fa com si no fa, és ben fàcil de trobar.

Sense dubte la que més mana en aquest Olimp particular, és la deessa de Borriana i porta el bastó de governar.

Déu de les arts i cultura com un regidor municipal que des del seu seient procura guanyar-se bé el jornal.

Des de dalt del seu altar instal·lat a la Plaça Major exalça o condemna sense parar segons li vinga millor.

Són l'EMAC i exposicions, funcions al Teatre Payà i concerts amb mil cançons el seu preuat talismà.

Ella és culta i té virtut amb molts anys d’ensenyament però el poble no és l’institut i molt menys l’ajuntament.

Com és un Déu polivalent gens apegat a la poltrona del camp també és regent i no ha agafat mai cap lligona.

Per això sempre a la brega i amb quatre ulls ha d’estar doncs on menys s’ho espera la llebre li pot saltar.

germanaments A

aiata 3 Porta del Sol

Aquest any 2022 és un símbol d'esperança per a tots després de dos anys, tristos i ombrívols, de tancaments i restriccions, sobretot en el que a les nostres respectives festes es refereix. Borriana va poder celebrar unes tímides Falles a l'octubre de 2021, encara que amb moltes limitacions, i va ser un honor per a nosaltres compartir aqueixos moments tan emotius, que llavors sentim com a propis, amb els nostres germans de Barri València. Ara toca mirar al futur i esperem, de cor, que aquesta vegada sí pugueu viure unes festes en la seua màxima esplendor com tant desitgeu i mereixeu, especialment Sofía, Paloma i Carlos, els vostres nous màxims representants, capitanejats per Marc. Sabeu que intentarem acompanyar-vos en tot el que puguem. I aprofitem aquestes línies per a convidar-vos a participar de les festes fundacionals de Castelló, en aquesta Magdalena tan especial i esperada que, precisament, comença el 19 de març, el dia gran faller, estrenyent encara més els nostres vincles. Molt bones festes, amigues i amics. Ens veiem prompte, Madrina Infantil: Stella Lázaro i Trujillo Madrina: Raquel Provinciale i Cazalla President: Vicente Provinciale i Martí

aiata 15 Sequiol

Com a Presidenta i en nom de tota la comissió de l’A. C. GAIATA 15 “SEQUIOL”, des d’aquestes línies vull animar-vos pel vostre treball desinteressat en pro d’unes grans festes També volem animar a tots els veïns a participar en els actes que segur esteu preparat amb il·lusió i que ja finalitze aquest malson i puguem tornar a la normalitat que tant desitgem. A tots els fallers i falleres, dir-los que hem de ser conscients de la situació per la qual estem travessant i hem de celebrar unes festes amb responsabilitat, complint amb les normatives que l’autoritats ens marquen, amb distància de seguretat i portant la màscara sempre que es requerisca, i així podrem gaudir de FALLES 2022, anime companys i esperem poder estar al costat de vosaltres en els actes que esteu preparant. ELISABETH BREVA ALMERICH PRESIDENTA A.C.GAIATA 15 “SEQUIOL”

Madrina Infantil: Alejandra Sáez Sisamón President Infantil: Manel Rubio Llambrich Madrina: Lourdes Climent Moreno Presidenta: Elisabeth Breva Almerich 63

A ctivitat

Fallera

2020/21

Carrossa Cavalcada del Ninot 1r premi

Carrossa Cavalcada del Ninot Infantil 2n premi 66

Comparsa Cavalcada del Ninot 1r premi i Millor Personatge

Comparsa Cavalcada del Ninot Infantil 4t premi 67

Llibret de Falla 3r premi

Creu de Maig 68

Falla Infantil 2n premi/1ªCategoria

Falla 2n premi/1ªCategoria

DICCIONARI FALLER BORRIANENC el llenguatge de la societat fallera

LA SOCIETAT FALLERA I EL SEU SOCIOLECTE “I com au fénix, de les cendres encara incandescents de la falla vella, renaix un nou exercici faller”. Esta frase està en boca i ment de tots els fallers durant la nit de la cremà, com si d’un himne es tractara, com a tribut a la passió incondicional per la festa de les falles i de cremar i destruir per millorar i obligar-se a més. Abans d’aprofundir en el contingut i anàlisi sobre el tema que es tracta en aquest llibre, voldria exposar alguns conceptes generals que ens ajudaran a entendre el perquè el fenomen faller ha creat, sense cap intenció, un grup social amb les seues maneres d’actuar, amb les seues expressions singulars i uns vocables diferenciadors de la resta de la societat. El llenguatge és un sistema convencional de signes utilitzats pels grups socials per a comunicar-se entre els seus membres. Per això, és un element clau en la construcció de la cultura i del pensament. Els llenguatges que parlen les diferents societats sorgeixen de la necessitat de comunicar-se, de transmetre valors, expressar sentiments. La paraula parlada i escrita és el que diferencia la forma de comunicació de les persones de la de qualsevol espècie animal. Llenguatge i societat són dos conceptes que interactuen recíprocament. La societat canvia i, amb aquesta, també canvia la manera d’expressar-nos. Els valors que té una societat estan escrits en el llenguatge, alhora que el llenguatge reflecteix i reforça els valors de cada societat. El llenguatge és una construcció social i històrica que influeix en la nostra percepció de la realitat: condiciona el nostre pensament i determina la nostra visió del món. L’evolucionisme social és el terme que defineix els canvis que es donen en una societat a través de la història, fent-se cada vegada més complexa. Està basat en teories antropològiques de desenvolupament social que s’acrediten a societats amb termes d’estat primitiu, que gradualment es tornen més civilitzades amb el passar del temps. La llengua es considera com una part integrant de la realitat social i cultural, i alhora, com un símptoma d’aqueixa realitat. Això vol dir que, observant com les persones es comuniquen, podem entendre una part important de les seues normes de comportament, dels seus valors.

Un dialecte és una forma de materialització d’una llengua, és a dir, una forma específica de parlar un mateix idioma, que és compartida per una comunitat de parlants (una ciutat, una regió, un país, un continent, depenent de quin tan àmplia siga la perspectiva) i que es distingeix d’altres formes de parla pròpies d’altres regions o altres grups. Els sociolectes són varietats d’una mateixa llengua utilitzades per una societat o un grup social determinat. En general, es vinculen amb el nivell socioeducatiu i cultural d’aqueix grup. Després del repàs de tots aquests conceptes per a entendre com ens relacionem, interactuem i compartim aspectes socials que marquen la nostra evolució, vull parar-me en la gran influència que tenen les falles en el seu entorn, en la societat i en la seua gent. Les falles, com a festa, evolucionen d’una forma exponencial des dels seus inicis, interactuen fortament amb la necessitat de la societat d’expressar, exposar i passar pàgina dels problemes quotidians d’una manera fresca, divertida i, de vegades, irreverent i ajuden a posar-li fi de manera dràstica per a començar una nova etapa. En aquest trànsit evolutiu s’ha anat gestant, pels participants de la festa, una única i peculiar manera de relacionar-se entre si, fent pròpies formes de comportaments col·lectius, com les salutacions amb la mà de les màximes representants de la festa, la imposició d’una banda com a distintiu d’un selecte grup de cortesanes, l’emoció per depositar un ram de flors en honor a la mare de Déu i un llarg etcètera d’accions i comportaments que amb el temps es normalitzen i es fan propis. El mateix ens passa amb la manera de relacionar-nos i expressar-nos amb els altres de la nostra espècie (referint-se amb “espècie” en aquest text a “l’espècimen faller”), que ha creat un sociolecte capaç d’interactuar amb els del seu mateix grup social sense que els altres arriben, ni tan sols, a entendre’l, amb expressions com: “foc a la barraca”, “quin comboi”, “senyor pirotècnic pot començar la mascletà” “que goig de festa” i moltes mes…. Us propose un experiment per a demostrar la meua teoria que el col·lectiu faller s’ha convertit en una societat amb un sociolecte particular i únic que ens fa diferents. La proposta és la següent: quan isqueu de viatge fora de la terreta, fora de la nostra zona de confort, fora del nostre univers faller, a l’extraradi, lluny o molt lluny, a Madrid (que no està lluny, ni molt lluny, està a fer la mà) i us planteu en els seus carrers, fixeu-vos en el primer vianant que us vinga de cara, el mireu fixament i li dieu sense pensar-ho: “Senyor pirotècnic …….. ”. Us assegure que les reaccions i respostes dels vianants, especialment dels madrilenys, poden ser de les més variades que et pugues imaginar. És més, la resposta més comuna que et pugues trobar serà :“váyase usted a la mier……”, fent honor a la mítica frase del famós literat de la llengua espanyola Fernando Fernán Gómez. En canvi, si el mateix experiment amb la mateixa expressió el fas en la nostra terreta, us assegure que tots, absolutament tots, sabríem la continuació de la popular frase. Estic en condicions d’assegurar, després dels meus anys d’estudi sobre la matèria, que de cada 10 persones que escolten l’exclamació “senyor pirotècnic…” 12 o 13 continuen amb “pot començar la mascletà”. I això demostra la meua teoria que el col·lectiu faller ha format una societat d’elit amb el seu propi sociolecte.

I és que nosaltres, estimats amics i amigues, les falles i els fallers no som diferents de la resta de persones, simplement hem tingut sort, en les nostres falles, com diu el meu amic Vicent Marco, i podem trobar a molts i diferents animals de falla que fan de la nostra festa un grup social molt peculiar, individus que habiten en totes les falles, com per exemple els grups familiars nombrosos que formen part de la història d’una falla i són quasi la meitat de censats d’una comissió, en concret: pares, mares, fills, avis i àvies, oncles, cosins i cosines.També podem encontrar a personatges singulars en les nostres comissions, com el coeter amb la metxa sempre amanida i que porta sempre la butxaca plena de masclets per a quan menys te l’esperes: masclet baix la taula que ta fotut! O el cuiner, que els foguers són déll i no solta la paleta ni per anar a liquidar. També trobem a l’innovador amb idees de bomber o al sentimental que saps que plorarà perquè ell plora per tot. Està també el desaparegut que sols apareix la setmana de falles: aplega el dia de la plantà amb un “ieppp bon dia tothom” i s’acomiada la nit de la cremà amb un “cavallers, fins lány vinent”. I què em dieu del DJ que es creu Ximo Bayo? I de l’organitzador disposat a preparar qualsevol festa a la qual normalment no sápunta ni el Tato? I tots aquells comissionats que no tenen casa i que viuen més en el casal que en la seua pròpia? Ara, també està el faller xafarder que séntera de tot i a tots ho ha de contar... Ah, i el sabudet... Déixos... deixos hi ha uns quants! Segur que a tots els estereotips esmentats, que tenen cabuda tant en masculí com en femení, ja li haureu posat nom i cognoms. En aquest llibre que presenta la falla Barri València, “El Garbó” analitza aquelles paraules, frases i formes d’actuar que formen part de la identitat sociocultural del selecte grup de persones que engloba tots els vessants del nostre univers faller, artesans, comissionats, falleres, pirotècnics, floristes i un llarg i variat etcètera. M’agradaria acomiadar-me agraint enormement a la comissió de la falla Barri València per haver-me confiat el pròleg, amb l’esperança i desig de no haver destrossat d’inici la gran labor realitzada per la comissió en l’execució del seu llibret de les falles 2022, per a mi ha sigut un plaer immens. Moltes gràcies! Sergio López i Tomás

ONARI CI

A B

C OR R I A N EN

Abonat/da 1. m. i f. Persona o conjunt de persones convivents en una mateixa llar o nucli familiar, que col·laboren setmanalment, mensualment o anualment amb una aportació econòmica reduïda a la comissió fallera o festa del barri, per tal de sufragar les despeses de l’entitat, junt amb la quota dels comissionats. Aquesta ajuda per part de la gent del barri pot ser a través de la compra de rifes, loteries, quotes, llibret o banderetes que venen els comissionats de casa en casa o fent voltes al barri amb les falleres i la xaranga. En altres paraules, es podria dir que es una manera d’aconseguir una ajuda extra per a la falla.

Acomiadament 1. f. ACT. Acció o efecte d’acomiadar-se. Acte en el que es dona per finalitzat l’exercici faller. A partir d’aquest moment, es dona inici al nou any faller. Lésmentat acte és fa a la llar fallera, en l’assistència de la totalitat dels màxims càrrecs de cada comissió fallera, així com la resta de comissió fins a emplenar láforament del local. En aquest, les màximes representants de la ciutat fan un discurs de comiat al seu any i agraeixen a les distintes persones, estaments i corporació el tracte lloable cap a elles, així com fan menció especial a les seues corts d´honor, membres de Junta Local Fallera i altres familiars i etc. En finalitzar ambdós discursos, es projecta un vídeo com a record dels millors moments viscuts per elles, des del mateix moment que foren designades per desenvolupar el càrrec fins al mateix comiat. Lácte protocol·lari finalitza amb el començament del ball a càrrec de lórquestra, que sállarga fins a altes hores de la matinada.

Activitat Fallera 1. f. RECOMP. Labors i activitats que desenvolupa una comissió o grup de persones dins de la mateixa per a obtindre guardons, els quals en còmput global i tenint en compte la posició del premi, donen una numeració o punts que s’acumulen. Actualment, es donen huit premis, de l’u al huitè, i la resta de comissions obtenen el novè. Abans sátorgaven solament 8 premis, de lú al huitè. En els seus inicis i fins a fa pocs anys, sols es donaven tres premis. Com millors premis en els concursos als que es participen sóbtenen, millor puntuació per a láctivitat, obtindre un primer premi equival a 8 punts, un segon, a 7 punts, un tercer, 6 punts, un quart, 5 punts, un cinquè, 4 punts, un sisè, 3 punts, un setè, 2 punts i un huitè, 1 punt. La Comissió que suma mes puntuació es la guanyadora del guardó. Aquest premi es el màxim al que es pot aspirar una Comissió per tot l’esforç realitzat al llarg de l’exercici faller. A lány 1984, amb Salvador Asensio Ramià com a president en Junta Local Fallera, es va instaurar lésmentat guardó per incentivar el treball en totes les comissions, amb les carrosses, cavalcades del Ninot, creus de Maig, llibret, sainet i campionat de truc, etc.

Adreç 1. m. Joc complet de joies, format usualment per arracades, polsera, collar o agulla per al pit i anell que utilitza la fallera. Les arracades i els ornaments per al coll poden ser creus, altres símbols religiosos o camafeus. Generalment, poden usar-se també altres fermalls o ornaments amb una cinta de vellut negre.

Agermanament

1. m. Lligam que fan les comissions falleres amb unes altres entitats festives o comissions que, normalment, estan fora de l’àmbit fester de la població. Es tracta d’una tipus d’enllaç fester entre distintes associacions, cadascuna amb la particular idiosincràsia. La falla Barri València té un agermanament/està agermanada amb la falla Beniopa de Gandia.

AlLioli 1. m. alim. Salsa típica de la gastronomia mediterrània formada per lémulsió d’oli d’oliva i all, i de vegades rovell d’ou. Sol utilitzar-se com a condiment en alguns plats, en especial en preparacions a base de peixos o marisc o, de vegades, com a salsa servida per separat. Lállioli original es fa en un morter i a mà, amb molta paciència per tal que els dos ingredients es barregen a la perfecció. INGREDIENTS: -alls -oli -un polsim de sal -suc d’una llima PREPARACIÓ: 1r. En un morter, fiquem dos dents dáll per matxucar-los. Es poden llevar a les dents d’all el cor per tal d’evitar l’aroma o la indigestió del comensal. 2n. Seguidament, afegim un polsim de sal, i opcionalment, unes gotes de suc d’una llima com a condiment. El suc de llima facilita el procés de lligat. 3r. A poc a poc i sense deixar de remenar, afegim l’oli d’oliva verge goteta a goteta fins que obtenim una salsa lligada d’un color groc claret.

Aparador 1. m. Vitrina, generalment situada en l’exterior d’un establiment comercial, on s’exposen mostres dels articles que s’hi venen, per tal d´ensenyar allò que es pot comprar o oferir al consumidor. A falles existeix un concurs d´aparadors en què els negocis participants engalanen els seus productes amb temàtica fallera i competeixen amb els presentats en dos categories, segons la grandària del mateix. Durant molt de temps, el comerç local Manuel Usó realitzava veritables obres d’art que s’exposaven a les festes josefines i aconseguien el màxim guardó totes les vegades que hi participaven.

Aparador de Manuel Usó, 1979

Aparador Floristeria Pètals, 2014

arracades 1. f. INDUM. Ornament que es porta a les orelles que, a diferència de les anelles, compta amb un ornament que penja. A la indumentària valenciana, hi ha un ampli ventall de tipus d´arracades.

Tipus de arracades:

de la Verge

Pitxer

Gallega

d’Ú o de Xorro

Làmpara

Polca

de Llaç

de Pardalets

Barquillos

de Balcó o Barquetes

de Fulles o Plat de Boda

de Raim

Artista (o artiste) faller 1. m. i f. PROF. Persona que conrea una de les belles arts més efímeres i amb més història de la Comunitat Valenciana i que aconsegueix sorprendre, amb els seus monuments fallers, a tot el que contempla i gaudeix la seua obra. Així doncs, un artista faller és una professió molt polifacètica, en la qual cal combinar hàbilment l’art de l’escultura, l’escenografia, la pintura i la fusteria. Els primers contractes d’artistes per a la realització de falles es durien a terme a partir de la segona meitat del segle XIX. L’artista faller ha fet un monument gegant.

1. interj. És la contracció de la paraula adéu. S’usa per a acomiadar-se de manera col·loquial en qualsevol acte faller o en un altres esdeveniments. Au cacau.

ONARI CI

B B

C OR R I A N EN

Ball 3ª edat 1. m. ACT. Acte que es celebra el diumenge abans de la setmana fallera per la vesprada i en el qual es fa un ball per a la gent gran i de la 3ª edat de la població. En aquest acte, la Reina Fallera de Borriana i la seua Cort d´Honor i Dames de la Ciutat acudeixen per a obrir el ball amb la seua assistència i ballen amb la gent major.

Ball de gala benéfic 1. m. ACT. Ball que es celebrava antigament als anys 60, a finals del mes de maig, a la Llar Fallera del carrer dels Àngels, on els fallers havien de vendre entrades per a acudir i diverses cases comercials de la població feien desfilades de models dels productes seus, entre ells, Manuel Usó. La recaptació era a benefici de la Creu Roja i la Residència de la 3a edat. En aquest ball, hi actuaven dues orquestres, de les millors d’eixos temps i esdevenien un gran acte social, a banda de faller.

Ball de la reina 1. m. ACT. Ball en honor a la Reina Fallera Infantil i Reina Fallera de Borriana d’eixe any per iniciar el seu regnat com a primer acte oficial després de la seua investidura com a Reines Falleres al Teatre Payà. En aquest acte a la Llar Fallera, elles són qui enceten el ball. Cal assenyalar que en aquest ball estrenen el cosset de màniga llarga a conjunt al teixit oficial, obsequi de l’Ajuntament.

Banda 1. f. INDUM. Cinta ampla de colors determinats que es du travessada des dún muscle fins al costat oposat, com a distintiu de rangs, honors i dignitats. La banda de fallera sol ser rica en brodats, depenent el càrrec de qui la porte; i colors, segons els que la comissió estipule. A més, si la persona que la porta és Cort d’Honor llueix la quadribarrada, però si el càrrec és màxim, durà la roja i galda. En la banda, també hi és léscut brodat de la comissió a la que es pertany, així com també lány. En definitiva, la banda esdevé un dels records més bonics i un orgull per a tota fallera.

Banda de música 1. f. PROF. Grup de música format per músics de vent i percussió amb la possibilitat díncorporar instruments de corda. A diferència de les orquestres, les bandes tenen la seua essència al carrer, sent especialment idònies per a la música festera, com els pasdobles. Les bandes acostumen a ser molt properes al gran públic gràcies a la seua participació en actes de festa major, com són les processons, els concerts a láire lliure, entre altres. Lórigen n´és del segle XVIII, quan als pobles de l'interior es formaren estes agrupacions per rivalitzar amb les fanfàrries militars i les bandes religioses.

BANDERETA 1. f. Bandera menuda, de tela, plàstic o paper que es penja a les cases o edificis del barri durant els dies festius de falles. Les comissions falleres tenen costum d’anar a vendre banderetes pel barri i, amb la voluntat del veïnat, es pretén aconseguir donatius per a la falla a canvi d´engalanar els seus balcons o finestres per fer el barri o carrer més festiu.

BANDERÍ 1.m. Bandera menudeta de tela impresa, serigrafiada o brodada, sovint quadrangular, que serveix de distintiu amb el nombre del premi que porta o d´ornament.

BArri 1. m. Cadascuna de les parts en què es divideixen els pobles i ciutats o els seus districtes. A Borriana, d’una banda estan les comissions falleres de barri, en les quals col·labora la gent del barri on es planta la falla per tal d’aconseguir diners amb diferents activitats i poder complir amb el pressupost anual. D’altra banda, tenim les comissions falleres de societat, que no depenen per a res de l´ajuda econòmica del barri, sinó dels diners dels mateixos abonats que la formen. A Borriana hi ha nou comissions falleres de Barri:

Falla Barri la Mercè, 1928

Falla Barri València, 1929

Emplaçament de la Falla: Plaça de la Mercè President Fundador: Manuel Martí Felis.

Emplaçament de la Falla: Plaça de les Monges President Fundador: Bautista Nadal Beltrán.

Falla Barri d´Onda, 1930

Falla Barri l´Escorredor, 1931

Emplaçament de la Falla: Plaça 9 d’Octubre President Fundador: Manuel Capella Almela.

Falla Barri la Mota, 1945

Emplaçament de la Falla: C/Bon Succés President Fundador: Vicente Monsonís Palmer. 80

Emplaçament de la Falla: C/L’Escorredor President Fundador: Pio Valls Falcó.

Falla Barri la Bosca, 1977

Falla Barri la Vila, 1929

Emplaçament de la Falla: Plaça Major President Fundador: Juan Sellés Renau.

Falla Barri la Ravalera, 1934

Emplaçament de la Falla: El Raval President Fundador: Blai Monsonís Cherta.

Falla Barri Q. de Calatrava, 1993

Emplaçament de la Falla: C/La Bosca Emplaçament de la Falla: C/Siervas de Jesus President Fundador: Avelino Franch Soriano. President Fundador: Rafael Guijarro Rubert.

Batalla de flors 1. f. ACT. La Batalla de Flors de Borriana és una desfilada de carrosses sobre les quals es munten decorats temàtics confeccionats amb paper de seda posat un per un amb el dit. Les persones que participen damunt porten un vestit o disfressa d’acord amb la temàtica i llancen al públic espectador serpentines i confeti. L’acte és un dels més valorats de la setmana gran de les festes patronals a la Mare de Déu de la Misericòrdia, al setembre, ja que dona cloenda als actes festius junt amb el castell de focs d’artifici al riu. Lárt de posar paper a les carrosses, no es cosa fàcil, cal tindre una gràcia i habilitat amb la tria dels colors i, sobretot, per fer els canvis i la barreja de colors. A Borriana sútilitzen carrosses en la Cavalcada de Reis, en la del Ninot, i en lánomenada Batalla de Flors, que són les més treballades, més competitives i més ben acabades. Lamentablement tampoc no es compta amb un bon arxiu fotogràfic sobre les carrosses de les diferents batalles de flors, les quals, a diferència de tapissos, no són obra dún creador individual, sinó que es tracta dúna aportació col·lectiva de la comissió, més o menys orientada i dirigida per lártiste faller déixe any. Potser conservem en la retina les imatges d’algunes carrosses veritablement espectaculars i, per això, és una llàstima que s´hagen perdut irremeiablement. Les carrosses, com les creus de maig i les mateixes falles, són una pura demostració de l’artesania efímera. Es tracta d’autèntiques obres d’art d’una duració brevíssima, realitzades amb la constància humilitat i perseverança del treball anònim i col·lectiu que són aparcades en qualsevol via pública a les poques hores d’haver estat exhibides i premiades. Aquestes carrosses estan no estan condemnades al foc, però sí a ser destruïdes i oblidades. Com que el bou per la vila s’havia deixat de fer lány 1958, el 1959 l’Ajuntament i la Junta Local Fallera (el pare de la idea, en realitat, va ser el seu President, Ramon Boix) van omplir el buit implantant esta modalitat festiva que fins aleshores no s’havia fet en cap altra població castellonenca, encara que si a València, dón procedia la idea. A València, no obstant això, la Batalla de flors séfectuava en clavellons reals. A Borriana, en canvi, es va adoptar de primera hora les serpentines i el confeti. En la primera Batalla de flors no van participar només les comissions falleres (la Falla dels Caçadors, la de la Filharmònica i la de la Mercé van obtindre el primer, segon i tercer premi respectivament), sinó que també van respondre a la cridà altres entitats, ja que hi va participar una carrossa de la Cooperativa de Sant Josep i una altra del C.D. Borriana. En aquells primers anys, les carrosses, arrossegades per haques engalanades, lliscaven sobre una plataforma de carro amb rodes altes. El circuit incloïa el Pla, l’antic carrer Cervantes o del Mig (hui prolongació del carrer Major, al costat del Jardí del Pla) i la plaça Major davant de lÁjuntament. Les joves que desfilaven i desfilen en les carrosses de la Batalla de flors i que solen ser les mateixes falleres de lány, no han desfilat mai en esta ocasió amb el vestit o el pentinat de fallera, sinó que els vestits s´han confeccionat a posta per a aquesta ocasió. Primers Premis carrosses Batalla de flors de la història. 1960. Carrossa Falla Societat de Caçadors. 1961. Carrossa Falla Barri lÉscorredor. 1962. Carrossa Falla Filharmònica. 1963. Carrossa Falla Barri la Mercé. 1964. Carrossa Falla Societat Club Ortega. 1965. Carrossa Falla Barri lÉscorredor. 1966. Carrossa Falla Barri lÉscorredor. 1967. Carrossa Falla Barri València. 1968. Desconegut. 1969. Carrossa Falla Barri dÓnda. 1970. Carrossa Falla Barri dÓnda. 1971. Carrossa Falla Societat Club 53. 1972. Carrossa Falla Societat Club 53. 1973. Desconegut. 1974. Carrossa Falla Societat Club 53. 1975. Carrossa Falla Barri la Mercé. 1976. Carrossa Falla Barri la Mercé. 1977. Carrossa Falla Barri la Mercé. 1978. Carrossa Falla Societat Club 53. 1979. Carrossa Falla Barri dÓnda. 1980. Carrossa Falla Societat Club 53. 1981. Carrossa Falla Societat Club 53. 1982. Carrossa Falla Societat Club 53. 1983. Carrossa Falla Societat Club 53. 1984. Carrossa Falla Barri la Mota.

Batalla de Flors, 1960 Carrossa Falla Stat. de Caçadors

Batalla de Flors, 1984 Carrossa Falla Barri La Mota 81

1985. Carrossa Falla Societat Club 53. 1986. Carrossa Falla Societat Club 53. 1987. Carrossa Falla Societat Club 53. 1988. Carrossa Falla Societat Club 53. 1989. Carrossa Falla Societat Club 53. 1990. Carrossa Falla Societat Club 53. 1991. Carrossa Falla Barri d´Onda. 1992. Carrossa Falla Societat Club 53. 1993. Carrossa Falla Barri la Mercé. 1994. Carrossa Falla Barri València. 1995. Carrossa Falla Barri la Bosca. 1996. Carrossa Falla Barri la Bosca. 1997. Carrossa Falla Barri València. 1998. Carrossa Falla Barri València. 1999. Carrossa Falla Barri València. 2000. Carrossa Falla Barri València. 2001. Carrossa Falla Barri València. 2002. Carrossa Falla Societat Club 53. 2003. Carrossa Falla Barri València. 2004. Carrossa Falla Barri València. 2005. Carrossa Falla Barri València. 2006. Carrossa Falla Barri València. 2007. Carrossa Falla Societat Club Ortega. 2008. Carrossa Falla Societat Club 53. 2009. No hi ha concurs. 2010. Carrossa Falla Barri València. 2011. Carrossa Falla Societat Club 53. 2012. Carrossa Falla Societat Club 53 2013. Carrossa Falla Societat Club 53. 2014. Carrossa Falla Barri València. 2015. Carrossa Falla Societat Sant Josep. 2016. Carrossa Falla Barri València. 2017. Carrossa Falla Barri València. 2018. Carrossa Falla Societat Club 53. 2019. Carrossa Falla Barri València.

Batalla de Flors, 1992 Carrossa Falla Stat. Club 53

Batalla de Flors, 2016 Carrossa Falla Barri València

BAteig 1. m. ACT. Acte dádministrar el baptisme, festa que es fa en ocasió del bateig. A la nostra comissió hi ha la peculiaritat de tindre padrins i cada any recau el càrrec en un home i una dona comissionats o no de la mateixa, per tal de celebrar el bateig per del monument faller l´últim diumenge de febrer per la vesprada, dia que també es celebra el Pregó. Aquest acte té lloc al taller de lártiste déixe any: primer es fa el bateig i, després, els padrins brinden i conviden a la comissió a un berenar i obsequien els assistents amb un present. Recentment, el convit es celebra al casal pel fet de no molestar amb la seguida de treball de lóbrador faller, ja que son dates de tindre gran volum de treball. Bateig Falla Barri València, 2020

BAteria 1. f. PIRO. Article pirotècnic compost per diferents successions de morters units e interconnectats entre si per una mateixa metxa que li dona a l’article final una forma de caixa, que pot ser de distintes formes, aspectes i mides, (rectangulars, triangulars, en forma déscala, etc.). Les bateries són lárticle pirotècnic que sol tindre més càrrega explosiva. La majoria délles pertanyen a la classe III (+18 anys) i són dús exclusiu professional. Una vegada encesa la metxa principal, totes les carcasses, míssils o coets que alberga el morter (tub) crearan un castell de focs d’artifici en el que poden predominar les llums i el color, els trons i els xiulets o una combinació d’ambdós. Es imprescindible distanciar-se a uns 30 metres o més, segons el tipus de bateria, per la pròpia seguretat i la dels espectadors. 82

Boletó 1. m. PIRO. Manera d´anomenar també al masclet final de la traca.

Bomber 1. m. i f. PROF. Persona que té per ofici apagar incendis i donar ajuda, en cas de sinistre, així com també intervindre en la prevenció d´aquests successos. En el món de les falles, els bombers i bomberes tenen una important tasca durant la nit de la cremà, ja que són qui, junt amb la comissió, fan que es prenga foc a la falla a la perfecció, sense patir cap contratemps amb les cases o mobiliari urbà llindars a l´emplaçament. També refresquen les façanes, arbres i altres elements que puguen haver al voltant.

Brodadora 1. f. PROF. Persona que té per ofici brodar manualment o amb una brodadora (màquina) molts dels teixits que utilitzen les falleres, com ara les sinagües o les manteletes.

Brusa 1. f. INDUM. Indumentària masculina que apareix a meitat del segle XIV i forma part de la indumentària obrera. A més de peça de treball, va ser emprada com a element de muda. Les bruses de treball són de teixits resistents; blaves, grises o ratllades. Segons el tipus de treball, anaven subjectades per la faixa. Més tard, amb la moda del negre, adopten este color. Les mànigues van frunzides, són amples i rematen en un puny embotonat. El coll és una tireta embotonada davant que deixa entreveure el de la camisa. Les bruses de festa eren de teixits més rics, seda, adomassats, tornassolats, llanes fines i podien portar molts brodats, galons, plecs i vistosa botonadura.

Bunyol 1. m. ALIM. Els bunyols són boles de massa elaborada amb farina de dacsa, figues seques, sucre, moscatell, ferment i oli de gira-sol. La massa sol tindre forma de bola i fregida amb oli ben calent pot aplegar a doblar el seu volum. Al seu interior es sol posar figa albardada, xocolate, poma o altres tipus de farcits. La nit de la plantà, les falles ofereixen bunyols fets al moment per a la comissió i per als visitants que visiten els emplaçaments de les diferents falles de la població.

ONARI CI

C B

C OR R I A N EN

caiguda 1. f. INDUM. En la falda de Fallera, fan referència als trossos de tela que necessita la falda per a fer-la circular. Falda de cinc o set caigudes

caramba o camafeu 1. f. INDUM. Medalla o medalleta amb la imatge d’un sant, mare de Deu o insígnia de la comissió fallera rematada amb un llaç del color. Distintiu que pot substituir la funció de la banda de fallera per a elles, i per a ells també.

carcassa

1. f. PIRO. Artefacte pirotècnic de forma cilíndrica o esfèrica, amb efectes lluminosos i sonors que es expulsada a través dún tub o canó, normalment metàl·lic. La carcassa consisteix en un recipient que és expulsat d’un canó gràcies als gasos generats per la pólvora de tir. Quan aplega el foc a l’interior de lártifici, una xicoteta càrrega encén les cries interiors, al temps que les projecta i llança desfent el paquet mare on anaven contingudes. La violència i velocitat de la trajectòria ascendeix i fan que les cries interiors ixquen disparades seguint límpuls que duen les peces mare. Les carcasses dels espectacles pirotècnics poden ser diversos en funció del moment i la manera del dispar: d’anunci, avisant de l’inici o la finalització de léspectacle (tres a línici i dos al final); les salves, normalment disparats amb intervals prolongats de temps; o de terratrèmol, dispar de gran quantitat de carcasses en un breu espai de temps.

carreta 1. f. Carro llarg, estret i més baix que l’ordinari que, en dit plànol es prolonga en una llança. Plataforma o base sobre dos rodes o normalment quatre rodes en les que es disposen les peces d’una carrossa per a poder lluir-les pels carrers amb la força d’un tractor enganxat a l’eix de la mateixa.

carrossa 1. f. MONUM. Cotxe de cerimònia de quatre rodes, recolzat sobre els molls, amb un sortint per davant de la caixa al damunt molt adornat i que súsa en festejos públics. A Borriana, les cavalcades del Ninot, níxen moltes de diferents tipus, així com també a la cavalcada de reis. Una comissió fallera pot aplegar a fer anualment fins a tres carrosses, dos per a les cavalcades del Ninot, i una altra per a la Batalla de Flors, a setembre. A banda de les carrosses de lloguer, estan les de paper de seda, tota una filigrana dárt i d’ingeni per tal de confeccionar-les amb molt de color.

cartell 1. m. OBJ. Làmina en que hi ha inscripcions o figures i que s’exhibeixen en fins informatius i publicitaris. Al 1928, es feren falles per primera volta i eixe mateix any ja va haver-hi cartell anunciador. Al principi, aquests cartells estaven fets a mà i pintats, però després es feien estampacions amb esprais, fins que actualment són realitzats digitalment per ordinador. Guanyadors del Concurs de Cartells Falles de Sant Josep de borrianade la història: 1945. Ruperto Sanchís Mora. 1947. José Meseguer Beneito. 1948. Juan Bodí Ramos. 1949. Juan Bodí Ramos. 1950. Juan Bodí Ramos. 1951. Juan Bodí Ramos. 1952. Juan Bodí Ramos. 1953. Juan Bodí Ramos. 1954. Editat per l´ajuntament. 1955. Editat per l´ajuntament. 1956. Rafael Raga Montesinos. 1957. Juan José Dualde Molés 1958. Juan José Dualde Molés. 1959. Joaquín Ortells Vernia. 1960. Narciso Guasch Sebastiá. 1961. Enrique Sellés. 1962. Joaquín Bosch Grau. 1963. Pascual Selma. 1964. Juan José Dualde Molés. 1965. Juan José Dualde Molés. 1966. Juan José Dualde Molés 1967. Juan José Dualde Molés. 1968. Juan josé Dualde Molés. 1969. Juan Bodí Ramos. 1970. Juan Bodí Ramos. 1971. Juan Bodí Ramos. 1972. Juan Bodí Ramos. 1973. Vicente Pascual Ramos. 1974. Joaquín Ortells Vernia. 1975. Joaquín Ortells Vernia. 1976. Francisco Ferrándis Guart. 1977. Joaquín Ortells Vernia. 1978. Manuel Ferrer Ramón. 1979. Joaquín Ortells Vernia. 1980. Vicente Gerola Peris. 1981. Núria Gracia Bonafé. 1982. Juan Ramón Vázquez Villanueva. 1983. Juan Pablo Pérez.

Cartell de Falles, 1945 86

Cartell de Falles, 1967

1984. Vicente Guerola Peris. 1985. Francisco Ferrándis Guart. 1986. Marcos Castillo. 1987. Marcos Castillo. 1988. Francisco Ferrándis Guart. 1989. Vicente Guerola Peris. 1990. Francisco Ferrándis Guart. 1991. Juan José Dualde Molés. 1992. Vicente Guerola Peris. 1993. Juan José Dualde Molés. 1994. Manuel Sebastiá Tomás. 1995. Vicente Guerola Peris. 1996. Francisco Ferrándis Guart. 1997. Vicente Guerola Peris. 1998. Vicente Guerola Peris. 1999. Vicente Guerola Peris. 2000. Miguel Fandos Gómez. 2001. Xavi Ribes Segura. 2002. Sonia Moreno Poré. 2003. Juan Poré Castellar. 2004. Juan Poré Castellar. 2005. Miguel Fandos Gómez. 2006. Juan Manuel Sánchez Montiañé. 2007. Vicente Cantos Pérez. 2008. Juan Poré Castellar. 2009. Juan Diego Ingelmo Benavente. 2010. Juan Diego Ingelmo Benavente. 2011. Juan Poré Castellar. 2012. Juan Diego Ingelmo Benavente. 2013. Juan Diego Ingelmo Benavente. 2014. Juan Poré Castellar. 2015. Juan Diego Ingelmo Benavente. 2016. Víctor Meliá de Alba. 2017. María Piqueras Blasco. 2018. Víctor Meliá de Alba. 2019. Abel Sebastiá Martínez. 2020-2021. Juan Guerola Garí. 2022. Borja Tur Aguilar.

Cartell de Falles, 1996

Cartell de Falles, 2019

cartilla 1. f. Cartolina menuda o paper classificat en 12 requadres encunyats, u per cada mes de l´any, en el que està posada la quantitat de diners amb què el veïnat col·labora cada mes. Es pot pagar eixa quantitat mes a mes, o en conjunt de tot l’any. La cartilla es du per el comissionat als seus abonats per tal d’aconseguir donacions per a la falla.

cartró

Cartilla d’abonament, Falla Barri València

1.m. MAT. Làmina grossa i dura, composta de varies capes de pasta de paper, de pasta de drap, de paper vell i altres materials que en estat humit, sádhereixen unes amb les altres amb cola de farina per compressió i després es sequen per evaporació. Les falles estan realitzades amb aquest material, antigament es vestien els ninots amb roba i es posava cartró al damunt per endurir-ho. Després, els ninots es van passar a fer directament en fang, traent-li motle déscaiola i emplenant-lo amb cartró. Ara, en láctualitat els ninots estan realitzats majoritàriament en suro blanc revestits dún cartró més fi per donar-li consistència.

casal 1. m. ESP. Lloc, habitacle, baix o garatge on s’ajunten els membres d´una comissió fallera o entitat de qualsevol tipus per a realitzar les tasques diàries de la mateixa, així com també per a celebrar les juntes o reunions. En aquest es poden guardar els banderins atorgats a la comissió al llarg dels anys d’existència i també es pot decorar amb les fotos dels monuments, Falleres Majors Infantils, Falleres Majors, Corts d´Honor, Presidents, etc. El casal de la comissió en la setmana fallera es converteix en el parador. Antigament, moltes comissions no tenien un lloc per poder fer de casal i, aleshores, les reunions, liquidacions i altres actes es celebraben en algun bar de la barriada. La casa dels presidents o comissionats eren els trasters de la comissió.

castell de focs 1. m. PIRO. El castell de focs o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit. Quan els focs d’artifici tenen finalitat artística i s’organitzen en dos o més altures, es parla d’un castell de focs artificials o, simplement castell de focs. Algunes localitats nórganitzen concursos en els quals els pirotècnics competeixen en agradar el públic. Els focs artificials són una de les mostres d’artesania, esdevingudes en molts indrets indústria, més conegudes des d’Orient a Occident. Els focs artificials tenen una acceptació semàntica genèrica que els identifica amb el conjunt dáctes festius en què s’usen productes pirotècnics, tant de dia com de nit, i una altra de més concreta, que es refereix estrictament a l´ús dártificis pirotècnics de colors, habitualment emprats a les nits. La nit del foc es remata amb un castell de focs d’artifici.

cavalcada del ninot 1. f. ACT. La Cavalcada del Ninot és indiscutiblement un dels actes estrela de les falles, que cada any inunda de color, diversió i de sàtira fallera pels carrers del centre de Borriana. Consisteix en una desfilada de les diverses comissions falleres on els participants van en comparsa, disfressats i en carrosses, normalment satiritzant algun tema d’actualitat.

cavaller acompanyant 1. m. Xiquet o jove que acompanya la màxima representant infantil o major als actes oficials de la comissió. L’esmentat càrrec va en extinció, ja que cada vegada són menys els xiquets que accedeixen a ser-ho. L´any 1993, va ser l´últim any que hi va haver Cavaller acompanyant de la Reina Fallera Infantil: en aquell any, Santiago Ventura Bertomeu va acompanyar a la Reina Fallera Infantil María Tarancón Franch. En la nostra comissió, l’últim xiquet que va desenvolupar el càrrec a l´any 2003 va ser Marc Casanova Borillo, cavaller acompanyant de la Fallera Major Infantil Andrea Casanova Borillo.

cendra 1. f. OBJ. Residu mineral pulverulent de la combustió de la fusta, carbó, etc. La cendra és el producte de la combustió d’algun material, compost per substàncies inorgàniques no combustibles, com ara les sals minerals. Gran part queda com a residu en forma de pols dipositat en el lloc on s’ha cremat el combustible, però una altra part pot ser expulsada a l´aire amb el fum. La Fallera Major vol guardar-se les cendres del monument com a record.

clavell 1. m. Planta de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 40 cm d´altura, en tija plena de nucs i prima, fulles llargues, estretes, punxoses i de color griset; moltes flors terminals, de calze cilíndric i cinc pètals de color roig pujat i aroma molt agradable. Es cultiva per com de boniques són de les seues flors, que es fan dobles i adquireixen colors molt diversos. A les Creus de Maig de Borriana, durant eixe cap de setmana es poden aplegar a gastar vora 10.000 dotzenes d’aquesta flor, en colors roig pujat, blanc o groc.

Preparació Clavells per a les Creus de Maig

coent 1. m. Tipus de llonganissa seca, aplanada amb les mans per facilitar el procés de secat i picant. Els seus ingredients són tots naturals i varia la seua proporció segons la recepta pròpia de cada carnisseria. Els ingredients indispensables són panxeta de porc, magre de porc, panxa natural de corder, aigua, sal, especies i caiena. Moltes carnisseries, en funció de com piquen, ofereixen dos tipus de “coent”: un tipus nugat en fil roig que pica bastant i un altre tipus nugat en fil blanc que és més suau. Els coents també disfruten de la marca de qualitat “Coents de Borriana” (es va iniciar la tramitació de la sol·licitud al 2009 i es va concedir a l’any 2016). A les festes patronals, es celebra una Fira del Coent, on les distintes carnisseries de la població exposen i venen els seus coents.

coentor 1.f. Encara que literalment ve significa “escozor” en castellà, ací a la nostra terra, si eres una persona coent o coenta, és que eres molt hortera. Sinónim de vulgar, mal gust o cursi. Aquest concepte es pot escoltar durant les falles i qualsevol altre esdeveniment referint-se a la roba cara sense gust ni trellat, joies, collars de perles, monyo cardat, etc.

coet de canya 1. m. PIRO. En pirotècnia es denomina així a un xicotet projectil lluminós impulsat per la força del retrocés de la pólvora en ràpida combustió dins d’un cartutx sòlidament unit a una vareta, que a voltes acaba amb una aleta i té per objecte mantindre el coet en la seua trajectòria parabòlica. Quan este arriba a l´altura màxima, pot esclatar en estels brillants acolorits. A més dels coets utilitzats amb fins recreatius (focs d´artifici), existeixen els senyals que s’usen per a comunicar-se en la mar i els coets llançacaps, gràcies als quals poden establir contacte mitjançant cordes entre la costa i el vaixell en perill, o entre dos vaixells no molt llunyans.

comboi 1. m. Fer comboi és sentir il·lusió o plaer per alguna cosa, esdeveniment o situació. Entre amics, sol significar fer una torrà o una paella i tot allò que puga sorgir després. Generalment, es sap que quan s’escolta la paraula comboi a la falla, sempre hi ha alguna cosa bona que ve darrere, sobretot relacionada amb la festa.

comissió 1. f. Grup de persones que, en conjunt, formen part d’una entitat festera o de qualsevol tipus, tant en menuts com en majors. Els membres de la nostra comissió són anomenats garboners i garboneres

comparsa 1. f. Grup de persones que desfilen juntes en una festa popular o cavalcada, disfressades, a sovint amb vestits del mateix tipus. Generalment, tracten temes satírics d´actualitat de la població o nacionals.

Comparsa Falla Plç. Chicharro, 1994

Comparsa Infantil Falla L’Escorredor, 1961

concentració 1. f. Agrupació de persones amb el fi de manifestar-se sobre un tema o agrupar-se en un lloc a certa hora preestablerta per començar tots junts a realitzar alguna tasca, acte o derivat. Normalment, les concentracions solen fer-se per tal de començar les desfilades de falleres i comissionats a la recollida de premis, presentació i altres actes.

confeti 1. m. OBJ. Trossets de paper de forma redona i colors variats que es llancen les persones les unes a les altres a grapats en festes i celebracions, particularment a la Batalla de Flors l´últim dia de festes de la Misericòrdia.

contraremat 1. m. MONUM. Part en la que es divideix un monument faller. Aquesta peça és la que acompanya al remat i és d’una mida inferior. Hi ha diferents contraremats en un mateix monument.

contraremat

convidà 1. f. ALIM. Oferiment de menjar, ja siga dinar, sopar, picadeta o pastetes que es fa en les falles per tal de comboiar els comissionats o la gent i que sol estar oferit per les falleres majors, corts o la falla.

correfoc 1. m. ACT. El correfoc és un espectacle de carrer en el que el públic interactua amb el foc i els dimonis. Generalment, es celebra de nit i té un itinerari fixe. A més, els dimonis, solen participar peces d’imaginària festiva, principalment dracs. Dins la setmana fallera, el torn del correfocs és la nit del 18, la nit del foc, i es celebra amb un recorregut partint des del col·legi salesià fins a la ronda Poeta José Calzada, on acaben els dimonis dalt d’un escenari amb rodes i bengales. Seguidament, comença un castell de focs d’artifici molt treballat a la plaça de la Fira.

cort d’honor 1. f. La Cort d´Honor de la Fallera Major d’una falla està formada per totes les xiques o dones o xics i homes que volen desenvolupar el càrrec i formen part de la comissió fallera. Hi ha una Cort d´Honor major i una Cort d´Honor infantil, formada per les xiquetes i xiquets, i ambdós acompanyen les Falleres Majors en els actes oficials de la falla, com ara són la presentació, l’ofrena, passacarrers, etc. Les Corts d´Honor estan formades per un nombre indeterminat de xiques, xiquets i xiquetes.

cremà 1. f. ACT. La cremà, com quasi tot el món coneix, és l’acte en què un monument faller que ha costat diners es pren foc i es converteix en una trista cendra negra. És un gran moment en la festa de les falles, però també molt trist, ja que marca el final de la festa. En el moment de la cremà, la comissió fallera retira del monument les tanques que tenien al voltant des de la plantà i l’envolten d’una traca incendiària amb algunes carcasses que dispara al cel llums de colors. Per tal que es creme bé la falla, se li fan forats i l’omplin de gasolina. Abans de botar-li foc, és molt normal que es dispare un castell de focs artificials que li dona més color i vistositat a l’acte. En acabar-se el castell, sol ser la Fallera Major qui encén la metxa de la traca des de certa distància, i comença el foc a la falla, un dels moments més tristos per a la Fallera Major. A poc a poc, el monument es va consumint envoltat de flames, fins que arriba el moment més esperat: la caiguda del remat o figura central acompanyat d’una gran ovació.

creu de maig

Creu Falla l’Axiamo,1988

Creu Falla La Bosca,1997

Creu Falla L’Escorredor,2007 91

1. f. MONUM. Esta festa s’ancora en una vella tradició d´exaltació de la natura que aprofita motius florals i vegetals per ornar una creu i un recinte públic amb bells jardins i fonts que estan exposats al carrer solament durant el primer cap de setmana del mes de Maig. Les creus i els jardins són veritables obres d’art efímer que engalanen els carrers durant un període massa curt per al gran esforç i treball de mesos que suposen. A Borriana s’estableixen els premis de Creu de Maig de l´u al huitè i el premi extraordinari de la millor Creu de Maig d’eixe any, tant en grans com en infantils. Poema “Cruces de Mayo” de Vicente Ramón Cardet Martínez. De las cenizas calientes, porque nunca se enfriaron, nacen las cruces de mayo de los falleros valientes. Se cruzan viejos maderos en la nueva primavera y son nueva sementera donde crecen los falleros. Florecen miles de rosas y se visten de claveles pintados por los pinceles en las cruces más hermosas. Es la fiesta ritual donde nacen las fallas nuevas y están presentes las pruebas de nuestra esencia total. Nuestra esencia valenciana, que nos hiere como un rayo, y en nuestras cruces de mayo se ve que es nuestra Burriana. Queremos hacer memoria de un sentimiento vital que nos marca el celestial destino de nuestra historia. Con flores de cada día y con cruces celebramos mientras unidos rezamos a nuestra madre María.

Creu Falla Barri València, 2017

crític 1. m. i f. PROF. Persona o conjunt de persones que realitzen l´explicació, l’argumentació i versos del monument faller infantil o major. Els crítics poden ser comissionats de la falla o persones alienes i de confiança de l’artiste faller.

crítica local 1. f. Concurs a la millor crítica local en els monuments grans. És l’únic premi que s´atorga a la millor crítica que tracte de manera enginyosa allò ocorregut a la mateixa població.

ONARI CI

D B

C OR R I A N EN

dama de la ciutat 1. f. INDUM. Vestit únic típic de la dona borrianenca del segle XX. Com a record dels anys de la “fruita daurada”, part de les xiquetes i joves que conformen la Cort d´Honor de les Reines Falleres de la població vesteixen amb elegància el vestit de Dama de la Ciutat, que cada any podem admirar en les presentacions i desfilades falleres. El vestit està format per una falda amb poc de vol amb cua llarga que s’arrossega, amb un cosset amb polissó i manteleta obscura de fil amb un camafeu al coll i amb un adreç senzill i finet de brillants, tot amb el pentinat replegat amb dos pintes d´os. Com a complements, també duen una borsa en forma de bombonera que han de portar amb el braç plegat, uns guants de malla de boixets i un ventall. Les sabates són tancades a mode de botí en cordons. Normalment, els vestits de Dames de la Ciutat són teixits de damasc d’una sola tonalitat.

damasc 1. m. INDUM. Tela reversible teixida amb un dibuix ornamental Jacquard. Encara que generalment es fa d’alemanisc, es teixís també de cotó, seda, llana o fibres sintètiques. Com els fils de la trama formen una coberta sobre l´ordit, la llum reflectida dona al damasc el seu llustre característic. Se creu que els xinesos van ser els primers que van adornar d´aquesta forma els seus teixits de seda, però el aquesta tela deu el seu nom a les riques teles llaurades en damasc al segle XII.

davantal 1. m. INDUM. Peça de vestir que generalment va penjada del coll, es lliga a la cintura per darrere i cobreix la part davantera del cos per no tacar-se en fer algunes activitats. A la indumentària fallera es la peça que cobreix o salvaguarda la falda o guardapeus, i pot ser ric de lluentons, o treball brodat o tret en fils, com calats o vainiques.

desfilada 1. f. ACT. Acció de desfilar, fent files, ordenadament. En terminologia fallera, les desfilades es fan a vegades abans de començar un acte faller com a l’exaltació, ball de la reina, recollides de premis, acomiadament, etc.

despertà 1. f. ACT. PIRO. Acte que es celebrava abans a Borriana amb més normalitat i que consistia a tirar trons de bac pels carrers del barri durant les altes hores de la matinada per a despertar al veïnat.

destarifo 1. m. Paraula que s’utilitza habitualment en conversacions i que s´aplica tant a persones com a preus absurds i inacceptables. Un sinònim seria despropòsit o disparat.

difuminar 1. v. Fregar les línies i colors d’un dibuix perquè perden nitidesa i exactitud i crear així sensacions de moviment i perspectiva. Amb la difuminació es fa que disminuisca la claredat i exactitud del contorn d´una cosa o superfície, especialment d’un paisatge, una figura o un objecte. En terminologia fallera, es gasta aquesta paraula per fer que una peça de paper de seda o pintura tinga varies tonalitats barrejades entre si i facen l´efecte de profunditat, ombra i perspectiva a la llum.

Peça abans de difuminar

Peça després de difuminar

directiva 1. f. PROF. Conjunt de persones que dirigeixen o governen una comissió o entitat, de major o menor grup de persones. Generalment, les falles de Borriana tenen un president o presidenta elegit democràticament que, junt amb un grup de persones amb càrrecs diferents, estan al capdavant d’una falla.

discomòbil 1. f. Equip musical de gran potència muntat en un automòbil o escenari, que s´utilitza per amenitzar una festa o fer publicitat pels carrers. Durant les presentacions falleres o les nits de falles, les diferents comissions organitzen discomòbils perquè els comissionats o la gent del poble gaudisquen.

disfressa 1. f. INDUM. Tipus de vestimenta i ornamentació utilitzada amb el propòsit de distraure o cridar látenció en fins artístics, religiosos, promocionals o dún altre gènere. Una persona pot disfressar-se per representar un personatge real o fictici en un esdeveniment o circumstància especial tal com un carnaval, una festa de disfresses o una obra teatral. Aquesta forma de vestimenta és efímera; en situacions alienes a la vida quotidiana en la que sáccepten certes transgressions, com en els carnavals. La funció de la disfressa també pot ser la d’ocultar la identitat o evitar que una persona siga reconeguda. A les cavalcades del ninot, està el premi al millor personatge, que s’atorga a la millor disfressa de majors i de menuts, normalment la persona o xiquet que opta a aquest premi, sol anar en una carrossa a soles, per guanyar en vistositat i protagonisme per al mateix.

dissenyador 1. m. PROF. Persona que té per ofici dissenyar. A les falles actualment s´estila que els monuments, tant adults com infantils, siguen dissenyats per persones que no siguen l´artiste faller, tenint en compte els gustos i exigències del mateix.

ONARI CI

E B

C OR R I A N EN

elecció 1. f. ACT. Acte per a escollir algun element del món faller, com ara les Reines Falleres de Borriana, presidents o el cartell anunciador de les Falles.

emplaçament 1. m. ESP. Lloc on es planta o s’alça un monument faller. Cada falla té un emplaçament marcat i escollit on cada any diposita l’esmentat monument perquè la gent del barri el puga veure.

Enginy i gràcia 1. m. i f. Capacitat d´imaginar o de crear coses útils combinant amb intel·ligència i habilitat els coneixements i els mitjans tècnics que té i resultat agradable o produir simpatia una persona o una cosa, plaure o atraure a una persona o a algú. Guardó que es dona també el dia 16 de març junt amb els premis dels monuments i que és únic per secció de monument, tant en grans com infantils. En aquest, es valora el la gràcia i ingeni de la crítica del mateix, tractant temes del poble o no, amb una visió fàcil i graciosa, que roba un somriure a l´espectador/a.

Enramà 1. f. PIRO. Conjunt de traques juntes les unes amb les altres, que totes plegades formen una sola traca llarga en la qual els boletons finals de cada traca es junten per al final. Es tracta d’un costum molt borrianenc per a la cremà: com més traques, més soroll fins que es forma un terratrèmol sonor.

Esbós 1. m. Un esbós és un dibuix fet a mà ràpidament que normalment no es considera com a treball finalitzat. L’esbós pot tindre diverses intencions: per a registrar quelcom que l´artista ha vist, desenvolupar una idea més tard o com una manera ràpida de mostrar una idea, imatge o principi. L´esbós de la falla és el dibuix del monument en el qual es presenta a la comissió perquè coneguen quines són les primeres línies del que serà el monument faller.

escut 1. m. Representació simbòlica d´una persona, associació, família o llinatge, d´una autoritat, de poblacions i països i, per extensió, de corporacions, entitats, etc. Cada comissió fallera té el disseny distint d’un escut amb els seus motius més representatius. escuts de les falles de borriana

ravale

esmorzar 1. m. ALIM. Àpat lleuger a meitat matí entre les 10h i les 11h, és a dir, entre el desdejuni i el dinar. Per als valencians, l’esmorzar en una menjà sagrada, sobre tot durant el cap de setmana, i s’ha creat una cultura molt extensa al voltant d´ell. Molts membres de la comissió de la falla queden per esmorzar alguns caps de setmana.

espardenyes 1. f. INDUM. L’espardenya és una peça de calcer lleugera de fibres naturals (com el cotó, pells dánimals, vímet, o lona) amb una sola de cànem, fibra déspart (origen del seu nom), pita, jute o carandaí, tradicional a moltes regions càlides del món. Tenen una impermeabilitat a l’aigua deficient, però tenen una bona permeabilitat a láire que afavoreix la transpiració dels peus i absorbeix la suor. A la Comunitat Valenciana, Catalunya, les Illes Balears, lÁragó, així com les comarques murcianes, fronteres amb aquest, com la Vall de Ricote i l´Horta de Múrcia, ha agafat caire de calçat nacional. Hi ha una gran varietat de tipus déspardenyes, fonamentalment dividides en dues classes: les que s’ajusten amb cintes i les que no. També es pot dividir entre planes (com les tradicionals), i les de taló alt (que solen incorporar una falca). En l’actualitat és freqüent que la sola déspart estiga recoberta totalment o parcialment dúna fina capa de cautxú, per a protegir-les de la humitat i el desgast.

especial 1. adj. Que és molt adequat o exclusiu per a una determinada cosa o persona. En terminologia fallera, l’adjectiu fa referència a aquells monuments fallers que estan en una categoria o secció superior d’acord amb el seu cost o pressupost i que, per tant, són falles de secció especial.

espolí 1. m. INDUM. OBJ. Teixit de seda elaborat de forma artesanal amb flors escampades i entreteixides a manera de brodats. El teixit espolinat es conegut popularment com “espolí” per lútensili amb què es elaborat. Léspolí és la xicoteta llançadera en la que es passen els fils per confeccionar el dibuix de la tela de seda de manera manual. Moltes Falleres Majors llueixen espectaculars espolins que són fruit del treball laboriós dels artesans seders, però poques voltes el públic té l’oportunitat de conèixer com es realitza aquest teixit a mà. Gràcies a l’arrelament de la indumentària pel gran lluïment que les Falles propicien, València és l´única ciutat d’Espanya on es manté lártesania sedera en telars manuals.

estandart 1. m. OBJ. Insígnia consistent en una peça de tela de forma generalment quadrada o rectangular, amb una divisa o distintiu brodat, que està subjecta a un mànec. Es tracta del símbol d´un lloc, una empresa, entitat festera, confraria, etc. Al remat de l’estàndard, hi ha un casc medieval amb una rata penada. En el mateix, es solen enganxar les recompenses meritòries o les insígnies i, opcionalment, es solen penjar als costats els corbatins com a record dels regnats de les Falleres Majors.

exaltació 1. f. ACT. Alabança d’una persona o cosa, en la que es ressalten molt les seues qualitats o mèrits. Atribució de més o gran valor, grandesa i honor a una persona, en aquest cas a les màximes representants de la festa fallera, tant de la població com de les distintes comissions falleres. A Borriana, l´Exaltació de les Reines Falleres es celebra al Teatre Payà, el dissabte i diumenge segon del mes de Novembre. A partir d’aquest acte, les comissions falleres, cada dissabte fins a finals de Febrer, realitzen les seues exaltacions a la Llar Fallera o també a altres llocs de restauració.

Exaltació Reina Fallera de Borriana 2020

exposició del ninot 1. f. ACT. L’exposició del ninot reuneix bastants figures que componen els monuments fallers. Totes són cedides per les comissions falleres de Borriana, amb l’esperança que el seu ninot siga l’indultat del foc, tot i que solament dos aconsegueixen la salvació cada any. Cada comissió ha dáportar a l’exposició un ninot o grup de la falla infantil i un altre de la falla gran. Normalment, es celebra dos setmanes abans que finalitze el mes de febrer al Centre Municipal de Cultura la Mercè. Abans, a banda del Ninot Indultat per les Reines Falleres i més tard per un jurat format per un component de cada comissió, també s’indultava un altre de gran i de menut pel Gremi Provincial d’Artistes Fallers de Borriana i pel vot popular. Dita exposició ha passat per varios llocs, com el mateix Ajuntament, Llar Fallera de lépoca, Societat de Caçadors, Platea del cine Requena, Hospital de Sant Blai, Casa Social de la Caixa dÉstalvis i Monte de Pietat, antiga seu de la JLF al carrer Vicente Forner Tichell, Casa de Matilde Reig ara Saló del Restaurant del Casino de la Caixa Rural i Casa de la Cultura, etc.

100

Exposició del Ninot 1984

ONARI CI

F B

C OR R I A N EN

faldó 1. m. Part dúna peça de vestir, dármadura antiga o d’alguna cosa que penja. Al vocabulari faller, aquesta paraula sémpra per a dir la part lateral de la carreta que dissimula o amaga les rodes i aparells de suspensió i en la qual es sol fer un revestiment de cartró i fusta per fer de base a la temàtica de la carrossa. Normalment, al remat inferior del faldó es sol posar boa de paper per amagar encara més les rodes, fer dímpediment perquè ningú es clave per baix i donar millor acabat i conjunt a léfecte.

faldó

falla 1.f. MONUM. Paraula valenciana derivada del llatí facula, que significa antorxa. Per tant, té el mateix origen etimològic que la paraula castellana hacha. Precisament el significat originari de falla va ser precisament antorxa, però amb els pas dels segles ha anat evolucionant fins a donar nom a les festes de Sant Josep que es celebren a València i altres localitats de la Comunitat Valenciana. Una falla primitivament, era simplement una antorxa utilitzada per enllumenar. També s’encenien antorxes en moments d’alegria o festa, per tant el significat festiu de la paraula pareix que ha estat present des del principi. Amb aquest sentit, es pot trobar en alguns texts valencians del segle XIII. Ara per ara, la paraula falla fa referència al monument artístic construït per a cremar-se. Quan va aparèixer a València el cadafal satíric i artístic que es posa en el carrer per cremar-se la vespra de Sant Josep (posteriorment es cremaria la nit déixe mateix dia), també prengué el nom de falla. Com que hi havia un gran nombre dáquests monuments en la ciutat, la festivitat es va denominar com el plural dáquesta paraula, Falles, o com la locució Les Falles de Sant Josep, al considerar-se en honra a aquest sant. El monument va acabar donant nom al grup de veïns d’un barri que séncarregaven de gestionar o realitzar la seua construcció. Per això, actualment a una comissió fallera també es pot anomenar com a falla. El seu plural Falles també s´ha estès amb el temps, englobant a tot allò que té a veure amb la festa com a fenomen social i festiu: Junta Local Fallera, artistes fallers, comissions pirotécnia, actes, etc. En les següents pàgines es mostren tots els primers premis de Falla de Borriana

101

primers premis de les falles de borriana

1928, Falla Barri La Mercè

1929, Falla Barri La Vila

1930, Falla Barri La Vila

1931, Falla Barri L’Escorredor

1932, Falla Barri La Vila

1933, Falla Barri La Vila

1934, Falla B.La Ravalera

1935, Falla Barri La Mercè

1944, Falla Barri La Ravalera

1948, Falla B.La Ravalera 102

1941, Falla Barri La Mercè

1945, Falla Barri La Mota

1949, Falla B. L’Escorredor

1950, Falla B. L’Escorredor

1943, Falla Barri La Vila

1947, Falla Barri La Mercè

1951, Falla B. L’Escorredor

1952, Falla B. L’Escorredor

1953, Falla B. L’Escorredor

1954, Falla B. L’Escorredor

1955, Falla Sport Ciclista

1956, Falla Barri València

1957, Falla Barri La Mercè

1958, Falla Barri València

1959, Falla Barri València

1960, Falla Barri València

1961, Falla Stat.Filharmònica

1962, Falla Barri d’Onda

1963, Falla Barri València

1964, Falla Barri València

1965, Falla Barri València

1966, Falla El Mercat

1967, Falla Barri La Mercè

1968, Falla Barri La Vila

1969, Falla Barri d’Onda

1970, Falla Plç. Chicharro

1971, Falla Barri d’Onda 103

1972, Falla Stat. Club 53

1973, Falla Stat. Club 53

1974, Falla Barri València

1975, Falla Barri València

1976, Falla Barri La Mercè

1977, Falla Stat. Club 53

1978, Falla Barri València

1979, Falla Barri València

1980, Falla B.L’Escorredor

1981, Falla Barri d’Onda

1982, Falla Barri València

1983, Falla Barri La Mercè

1984, Falla Barri d’Onda

1985, Falla Plç. Chicharro

1986, Falla Plç. Chicharro

1987, Falla B.L’Escorredor

1988, Falla B.L’Escorredor

1989, Falla B.L’Escorredor

1990, Falla Barri Sant Blai

1991, Falla Don Bosco

104

1992, Falla Stat. Caçadors

1993, Falla Barri d’Onda

1994, Falla Stat. Club 53

1995, Falla Stat. Club 53

1996, Falla Don Bosco

1997, Falla Barri d’Onda

1998, Falla Barri d’Onda

1999, Falla Stat. Club 53

2000, Falla Stat. Club 53

2001, Falla Stat. Club 53

2002, Falla Stat. Club 53

2003, Falla Stat. Club 53

2004, Falla Barri València

2005, Falla Don Bosco

2006, Falla Stat. Club 53

2007, Falla Stat. Club 53

2008, Falla Stat. Club 53

2009, Falla Stat. Club 53

2010, Falla Stat. Club 53

2011, Falla Don Bosco 105

2012, Falla Don Bosco

2013, Falla Don Bosco

2014, Falla Don Bosco

2015, Falla Stat. Club 53

2016, Falla Stat. Club 53

2017, Falla Stat. Club 53

2018, Falla Stat. Club 53

2019, Falla Stat. Club 53

2020/2021, Falla Don Bosco

faller 1. m. Relatiu a les falles. Fa referència o bé a la persona que per ofici construeix les falles que han de cremar-se en les festes de Sant Josep, o bé a la persona que pren part en les falles i pertany a una comissió.

faller/a d’honor 1. m. i f. Persona que dona una compensació econòmica que séntrega a la comissió quan aquesta li concedeix tal distintiu, a mode de figureta, litografia, gravat, etc. Hi ha tres tipus de Fallers d´Honor: el primer és el famós que no aporta quantitat econòmica alguna; un altre és lémpresa, que sol ser generosa amb la falla; i per últim, està el faller o la fallera, que fa una aportació econòmica a l’entitat fallera. Quan el Faller d´Honor és un o una artista, polític o esportista, la comissió és conscient que amb aquesta distinció es busca la popularitat i, si de cas, una foto per al record, però no hi ha cap aportació econòmica. Quan el Faller d´Honor és el gerent dúna empresa, que és la que les falles estan apostant, s’espera major quantia econòmica. Es reflexa el seu nom en el llibret i se li concedeixen tanques publicitàries que envolten el monument. Sense dubte, allò lloable és qui treballa desinteressadament tot lány i, a més a més, paga una quantitat perquè el món faller tire endavant.

106

fallera 1. f. Fa referència a una comissionada, membre de la cort d´honor o Fallera Major, així com també al màxim càrrec dins d´una comissió fallera amb una duració anual, o simplement a la dona que està en una falla.

fallero 1. m. OBJ. Llibre de la festa de les falles que edita léntitat màxima local, en el cas de Borriana, la Junta Local Fallera, per tal de divulgar els màxims representants, esbossos, comissionats, premis de lány anterior, etc. de les falles déixe mateix any. És un llibre de caràcter anual que es pot confeccionar gràcies als anuncis de les tendes i empreses que hi participen.

Presentació llibre “El Fallero”, 2016

farda 1. f. És el benefici que s’extrau de la venda de la loteria, exemple, si la papereta val 5€ i participes en la loteria 4€, la farda es 1€.

federació de falles de borriana Federació de les Falles de Borriana: Associació que engloba totes les distintes comissions falleres de la població de Borriana per a tractar les seues necessitats comunes i els seus interessos conjunts. Lácta fundacional de la Federació de les Falles de Borriana és del 18 de maig del 2009 i els estatuts i reglamentació sáprovaren al 1er Congrés de la FFB del 17 de desembre del mateix any al saló de juntes de la Comunitat de Regants i càmera agrària de la població. Durant el 2007 i 2008, la Federació funcionava sense documentació i hi havia una junta provisional presidida per Pepe Esteban Bernat (el bola). Una vegada constituïda la Federació de les Falles de Borriana, amb una presidència de duració de dos anys, es va triar com a primer president a Francisco Javier Diago Serrano(2009-2011); seguidament, va ser triat Josep Nos García (2011-2015); i, per últim, Salvador Doménech Montoliu (2015-fins a láctualitat).

ferrer 1. m i f. PROF. Persona que es dedica a fabricar o a treballar objectes de ferro. En una comissió, sempre va bé que hi haja algun ferrer per tal d’ajudar a confeccionar les estructures de les carrosses, creus de Maig o el que es necessite amb el material pesat.

festa 1. f. ACT. Acte o esdeveniment de caràcter social, organitzat de forma pública o privada i que es comparteix en temps i espai per part dels participants. Generalment, s’associa a l’oci i a la diversió.

107

florista 1.m. i f. PROF. Persona que té per ofici la preparació i la venda de flors en un começ. El o la florista ven tant flors naturals com artificials, així com també plantes en macetes. Els floristes, a la població de Borriana, gràcies a les falles i tots els actes que es celebren, tenen molt de treball en encàrrecs florals, tant per a centres, rams per a actes i ofrenes, com per a les creus de Maig en clavells, plantes i altra ornamentació natural.

foc 1.m. El foc és una reacció química dóxidació violenta dún material combustible que desprén l’energia de la reacció en forma de calor i llum. Segons les substàncies que intervenen en la reacció, el color de la flama i la intensitat del foc pot variar. Des dáquest punt de vista, el foc és la manifestació visual de la combustió. La paraula foc prové de la llengua llatina, concretament del mot focus, que inicialment tenia el significat de fogar, però que ha anat evolucionant per a passar a cobrir el significat de foc en general. Del mot foc, se n´han derivat multitud de paraules, com ara foguera o flama. El foc és l’element que dona punt i final al monument faller i també el que dona punt d’inici a les traques i castells.

fontaner 1. m. i f. PROF. Persona que col·loca o adoba llums i instal·lacions elèctriques, d’aigua i de gas. Per a la confecció dels jardins per a les Creus de Maig, és qui s’encarrega de la confecció dels sortidors d´aigua de les balses decoratives, així com també de la col·locació de la bomba d’aigua per al bon funcionament.

fotògraf 1. m. i f. PROF. Persona que es dedica a la fotografia professionalment o com a aficionat. El fotògraf o fotògrafa immortalitza persones i moments plasmats digitalment o a paper i tenen un paper importantíssim en tots els actes fallers.

fuster 1. m. i f. PROF. Persona que fabrica o arregla objectes de fusta. Per a un monument faller, la fusteria és l´esquelet que ho sustenta tot i, per això, la persona que fa aquest ofici té una responsabilitat gran per tal que el monument no caiga.

108

NARI IO

C IC

G B

C OR R I A N EN

gala teatre 1. f. ACT. Festa o cerimònia de caràcter extraordinari per celebrar i donar els guardons del Concurs anual de Teatre en Valencià organitzat per Junta Local Fallera al Teatre Payà. Els premis que es donen són els diferents reconeixements dels sainets i, a més a més, els següents: a la millor direcció; millor actor i actriu principal; millor actor i actriu de repartiment; millor decorat; millor vestuari i millor obra inèdita. Aquest acte es sol celebrar l’últim diumenge abans de la setmana fallera.

gallardets 1. m. OBJ. Bandereta o insígnia llarga que acaba en punta i que es penja de pal a pal, de banda de carrer a l´altra o de post en post com a mode de senyal o ornamentació d´un lloc per fer-lo més festiu i atractiu. Hem omplit de gallardets el carrer per a celebrar que ja estem en falles.

ganxet 1. m. OBJ. Trosset de metall en forma de u xicoteta per al monyo que serveix per a subjectar el replegat de valenciana o de qualsevol tipus de pentinat per tal que no es desfaça.

garbó 1. m. Sobrenom amb què també es coneix a la Falla Barri València. El nom ve de quan antigament, a Borriana, a l´any 1946 va caure una gran nevada que va deixar la població sense la celebració de les falles i l’únic que es va poder plantar en el nostre barri va ser una barraca valenciana. La gent del barri, a mode de fanfarroneria borrianenca, van dir que: “al barri, encara que fora un garbó de llenya, es cremaria alguna cosa”. Per aquest motiu, a l’escut de la comissió apareix reflectit el garbó de llenya en la seua part central inferior.

germanor 1. f. Relació estreta que hi ha entre germans i que en el món de les falles fa referència a l’afecte i confiança de les persones de comissions diferents. La germanor hauria d’estar sempre per damunt de qualsevol rivalitat.

globotà 1. f. ACT. Una globotà o mascletà de colors és una activitat per a explotar globus que s´està convertint en una moda i en una tradició en moltes falles. Consisteix a unflar milers de globus i penjar-los per tal que la xicalla, amb un furgadents, els explote com si fora una mascletà. 109

Gremi Provincial d’Artistes i Artesans Fallers 1. m. PROF. El gremi provincial dártistes i artesans fallers és una entitat que agrupa una part dels artistes fallers. Naix la primera meitat de la dècada dels quaranta del segle XX. Anteriorment, es va crear al novembre de 1932 l’Associació d’Artistes Fallers, que suposaria el germen de l’entitat actual. És una associació professional que manté vius els oficis relacionats amb l’elaboració de les falles. La història del gremi provincial dártistes i artesans fallers de Borriana comença lány 1976 amb els primers contactes entre els artesans locals, on es tria a Manolo Oliver com a President. Manolo Oliver no era artiste faller, la seua especialitat era léscultura, però en ell van veure la persona ideal per a representar el gremi, per la seua experiència i importància dins l’art provincial. La constitució oficial va ser el 14 de febrer de 1977, amb la presència de 31 artesans fallers, quan el gremi adquireix caràcter provincial i el 15 de Maig de 1979 es legalitzen els seus estatuts. Els 31 artesans assistents van ser: .D. Juan Vidal Escolano. .D. Vicente Soler Soler. .D. Santiago Soro Capella. .D. José Soro Capella. .D. Jesús Sáez Fernández. .D. Antonio Sáez Fernández. .D. Vicente Martínez Personat. .D. Arturo Musoles Chordá. .D. Francisco Beltrán Rosell. .D. Juan José Borillo Poré. .D. Juan Ninot Vicent. .D. José Manuel Oliver Moros. .D. Joaquín Ortells Vernia. .D. Vicente Pascual Ramos. .D. Vicente Tornador Pascual. .D. Santiago Ferrer Vicent. .D. Antonio Felguera Ruiz. .D. José Ferrer Vicent. .D. Luís Herrero Gargallo. .D. Antonio Rosell Ninot. .D. Enrique Borillo Poré. .D. Francisco Lozano Caro. .D. José García Boix. .D. Manuel Sebastiá Tomás. .D. Francisco Piles Albert. .D. Tomás Ramos Ros. .D. Juan Muñoz Sales. .D. Joaquín Bosch Grau. .D. Francisco Borja Ventura. .D. Vicente Traver Calzada. .D. Francisco Ferrandis Tarazona. Després de la votació la junta Gremial va quedar constituïda amb els següents membres. -Mestre major del gremi: D. José Manuel Oliver Moros. -Mestre major adjunt: D. Vicente Tornador Pascual. -Síndic - secretari: D. Juan Vidal Escolano. -Comptador - tresorer: D. Vicente Soler Soler. -Veedors: D. Arturo Musoles Chordá i D. Juan Ninot Vicent. 110

Des de la seua fundació fins a l’actualitat hi han hagut deu mandats presidencials que han sigut els següents: -José Manuel Oliver Moros des del seu inici fins al 30/09/1977. -Joaquín Ortells Vernia del 30/09/1977 fins al 04/10/1981. -José Soro Capella del 04/10/1981 fins al 18/10/1985. -Juan Vidal Escolano del 18/10/1985 fins al 15/04/1987. -José Soro Capella del 15/04/1987 fins al 17/04/1995. -Bernat Roman Guirau del 28/04/1995 fins al 28/05/1998. -Vicente Tornador Navarro del 28/05/1998 fins al 18/04/2006. -Sergi Edo Llopis del 18/04/2006 fins al 03/06/2010. -Xavi Ribes Segura del 03/06/2010 fins al 23/07/2018. -Vicente Chaveli Llinares del 23/07/2018 fins a láctualitat. El gremi provincial dártistes i artesans fallers de Borriana, va col·laborar de forma important en la fundació de la Cooperativa d’artistes fallers de València, en la que Pepe Soro va ser vicepresident 3er. Durant uns anys es va obrir una sucursal a Borriana, en un local cedit gratuïtament per Tomás Ramos a canvi de rebre accions de la cooperativa de forma gratuïta. En un principi, les relacions entre els gremis de València i Borriana no van ser les adequades, per la qual cosa es va haver de treballar de valent per a poder normalitzar-les. Aquest fet va ocórrer en la festa gremial de 1985, on va assistir tota la directiva del gremi de València amb D. Salvador Gimeno de president, amb l’assistència de les autoritats locals i de la Reina Fallera de Borriana Laura Mugica. El menjar es va realitzar en l´Hotel Aloha i, en finalitzar, es va cremar una falla plantada dels artistes borrianencs. Després de normalitzar les relacions amb el gremi de València, els dos col·lectius es van posar en contacte amb el d’Alacant per a realitzar un pacte d’unió i amistat que es va denominar “la convalidació dels tres gremis”. El document notarial déste acord es va fer en la notaria de D. Carlos Bataller Soler, que no va cobrar res pel seu treball, a causa de la importància de lácord i pel fet d´haver-se celebrat i materialitzat a Borriana el dia 25 de setembre de 1995. Després de la firma, es va celebrar un sopar en el Club Nàutic de Borriana. Al maig de 1992, es van iniciar els contactes i gestions per a la construcció de naus per als artesans fallers, els contactes es van realitzar amb la Generalitat Valenciana per mitjà de la consellera d’indústria i la delegació dártesania, i amb lájuntament de Borriana. Lácord es va fer realitat en 1993 i es va rebre de la conselleria un milió de les antigues pessetes a fons perdut, amb la col·laboració de lájuntament de Borriana. El Gremi des de la seua fundació mai va tindre un local propi ni mitjans econòmics per a adquirir-lo i, per això, es va optar per demanar ajuda a lájuntament, el que va prestar diversos locals que els artesans anaven arreglant, però després de canviar diverses vegades de local, el gremi va decidir comprar un pis en propietat. Amb lájuda de la conselleria dÍndústria a través del delegat d’artesania D. Victor García Flores i amb la dedicació de tots els artesans fallers que van vendre en Nadal i Reis, dos números complets de loteria, es va adquirir el 14 de maig de 1994 la nova seu gremial, coincidint amb la festa anual del gremi, amb l’assistència de D. Victor Flores, el tinent dálcalde de l’ajuntament de Borriana D. Ignacio Monferer, les Falleres Majors de Benicarló i Borriana i els gremis de València i Alacant. Un gremi està format per professionals que treballen per un fi mutu, però un gremi també està format per éssers humans que intenten enfortir els seus llaços d’unió per mitjà de l’amistat i del cooperativisme. Açò es va veure reflectit en un trist succés en la plantà de les falles de Borriana de lány 1979, quan aquella nit va ser cremada la falla del barri d’Onda i es va ocasionar el disgust de d’artista i comissió. Només es van assabentar del fet els artistes Tomás Ramos i Pepe Soro, es van posar en contacte amb el president del gremi D. Joaquín Ortells, amb el president de la Junta Local Fallera D. Pepe Montoliu i lálcalde de Borriana D. Vicente Vernia, i es va convocar una reunió a les dotze hores en lájuntament, on es va acordar per part dels representants del gremi la construcció dúna nova falla, que es va realitzar en els taller dels germans Pepe i Santiago Soro. També es va comptar amb la col·laboració de totes les comissions falleres que van aportar els ninots i la de tots els poetes locals que van fer els versos corresponents. A les huit de la vesprada la falla estava acabada i es va plantar a les onze de la nit. Totes les col·laboracions van ser totalment altruistes i, per això, tots els components del gremi van ser convidats eixa nit a sopar per part de la comissió de la Falla Barri dÓnda en la Llar Fallera. Este fet va reafirmar el caràcter del gremi que, quaranta sis anys després de la seua fundació, intenta lluitar pels interessos dels seus agremiats.

111

grua 1. f. Màquina que serveix per a alçar pesos grossos i transportar-los d’un lloc a un altre més o menys distant. Gràcies a la grua, es poden plantar els monuments fallers de gran volum i complexos, aquells que no són plantats als tomb. També s’utilitza per a plantar, en casos excepcionals i per grandària, la creu de Maig o alguna peça de la carrossa.

Grup dÉstudis Històrics Fallers 1. m. Grup de fallers de la població que pretenen donar a conèixer la història més llunyana. Rafael Arribas a lány 1989 va intentar trobar ajuda institucional i es va posar en contacte amb Juan Sanchordi, alcalde de Borriana, qui li va facilitar unes dependències en la seu de la JLF. Mentrestant Rafael intenta va intentar reclutar coneguts i prestigiosos fallers perquè entren a formar part del seu projecte. Però ni els membres de la Junta Local Fallera de Borriana es van sentir còmodes amb el nou veí, ni els fallers de Borriana es van motivar a perdre el seu temps buscant vestigis i objectes que els ajudaren a recrear els inicis de les falles borrianenques. Tot canvia quan es posa Arribas en contacte amb Pepe Aymerich, un dels poetes i crítics fallers més importants de Borriana en les dècades dels seixanta i setanta, amb qui veu Rafael la persona idònia per a realitzar el seu somni: escriure la història de les falles de Borriana. Rafael Arribas, durant dos anys, es va dedicar a la cerca de qualsevol tipus dóbjecte, llibret o fotografia que estaven majoritàriament oblidats per les pallisses de les cases. A Pepe, se li van unir dos fallers de renom: per una part, Joaquín Ortells Vernia, autor de gran part dels tapissos de lófrena a la Mare de Déu de la Misericòrdia, a més de cartells anunciadors, i dissenyador de les millors Creus de Maig realitzades a Borriana, i dáltra banda, Santiago Rios Guinot, autor teatral, guionista faller i col·laborador habitual en els millors llibrets de la nostra ciutat. Tots ells van formar a lány 1992 el Grup dÉstudis Històrics Fallers de Borriana, creadors dels textos més importants de la història fallera. El grup ha realitzat diverses publicacions, com ara Burriana en sus fallas (1928-1936) Tomo I, Burriana en sus fallas Tomo II, Crónica de los hechos falleros acontecidos en Burriana durante la década de los 40, Les Creus de Maig i els Versos de Pepe Aymerich.

guanyar 1. v. Aconseguir o obtindre diners, un premi o algun altre obsequi, com a resultat dún esforç, dún treball, dún mèrit o de l’atzar. A les falles, aconseguir guanyar el màxim premi, es la major recompensa a tot l’esforç dipositat en aquest i, per tant, no hi ha major satisfacció per a una comissió.

guinyot 1. m. Tipus de joc de cartes o naips, variant o similar del tuti i la brisca, al seu torn emparentats amb les diverses variants de la bríscola jugada a Itàlia. És un joc molt popular a les zones limítrofes amb l´Aragó, sobretot a Castelló. A les Falles de Borriana, hi ha un campionat de Guinyot, organitzat per la comissió fallera de la Societat Cardenal Tarancón. El joc en parella consisteix en traure cent punts abans que els contraris. Si en la partida no s´aplega a eixa puntuació, s’enganxa en la següent partida per aplegar a traure-la. Mana el triomf que ix enmig del tauler.

112

NARI IO

C IC

H B

C OR R I A N EN

harmonia 1. f. Justa adaptació, entre elles, de les parts o coses que formen un tot. Concordança d´opinions, de maneres, d’interessos, etc. Bona correspondència, entre dues o més persones, entre totes les falles de Borriana.

hemeroteca 1. f. ESP. L´hemeroteca és un edifici, sala, o pàgina web on es guarden, ordenen, conserven i classifiquen diaris, revistes i altres publicacions periòdiques de premsa escrita, arxivades per a la seua consulta. També es refereix a la col·lecció o conjunt de diaris, revistes i altres publicacions periodístiques en un document específic.

himne 1. m. MÚS. Composició poètica o musical de lloança que exalta els ideals d’un individu, un poble, una institució, etc. En el món de les falles, cadascuna té un himne, amb lletra o sense lletra, que és la senya d’identitat de cadascuna.

Himne de la Falla Barri València de l´any 1972.

Himne de la Falla Barri València. Any 1979.

Si les falles, si les falles de Burriana són de esta Plana, són lo millor són les falles, alegria i harmonia, harmonia, alegria i bon humor. Entre traques, mascletaes i carcasses, la banda anuncia l´expectació, que xiquetes, que falleres més boniques són de este barri la representació. Tornada

Som de la falla el Garbó, sí senyor, que és la millor de la població. Som de la falla Garbó, sí senyor que de Burriana és la millor. Som de la falla el Garbó que de este poble és la millor, Som de la falla el Garbó que de Burriana és la millor.

Viva Burriana Viva el Garbó. Viva, viva el nostre Barri València. La nostra falla és la millor. (Repetició)

Lletra i música: Banda Santa Cecilia de la Vilavella.

113

Himne de la Falla Barri València. Any 1990. És la falla del Garbó, divertida i bullanguera, que s´afana a muntó de solera molt festera. Es de gran antiguitat i dient la veritat ja no cap la discussió. En la falla del Garbó tots treballen afanants, conservant la bona unió i estan molt agermanats… Sobre tot són lluitadors i procuren no fallar com a bons treballadors són molt dignes d´admirar. Lletra i música de Fabián Melchor.

Himne Oficial de la Falla Barri València. Any 1944. La Falla del Garbó tinc el convenciment que és la falla millor i agrà a tota la gent. La Falla del Garbó vos tinc que repetir que és la falla millor la del Raval m´ha dit: Pregunteu-li al Camí d´Onda i si no a la Mercè vos diran el Garbó la millor. Pregunteu-li a la Plaça i també al Escorredor vos diran que és la Falla del Garbó Lletra i música: Juan Cerezo i Rubert Arreglament Banda: Salvador Sebastià i López.

Historiador, -a 1. m. i f. PROF. Un historiador és un especialista en la història com a ciència o disciplina acadèmica, o siga, és un professional que investiga, estudia, escriu i, en ocasions, divulga o exposa, narracions d’esdeveniments i períodes del passat. Els historiadors es preocupen per la narrativa i la investigació metòdica del passat i també per la gestió i conservació del patrimoni cultural històric. A Borriana, està el Grup d’Estudis històrics Fallers, que s’encarreguen de buscar i recuperar documents, texts, fotografies d´antany per entendre més l’inici de la festa i tindre constància de l’evolució d’aquesta.

homenatge faller 1. m. ACT. Demostració de respecte, de reconeixement o d’estima envers a una persona. Cada any una persona és léscollida per a ser l’homenatjat o homenatjada faller per la seua trajectòria fallera. La major part de la gent que no manté una relació directa amb les falles, i més encara les persones que només les visiten ocasionalment, en definitiva “el públic”, no es paren a pensar què hi ha darrere de l’escenari de la festa. Veuen un monument de cartró que els fa, més o menys gràcia, grups de falleres que desfilen davant dúna banda de música, castells de focs artificials i senten sorolls de traques i olor a pólvora cremada. Com si tot això sorgira del no-res, com si es produira mecànicament, cada mes de març, als carrers de Borriana. Però, darrere de tot això que hi ha? Les falles no cauen del cel: ha d´haver un pressupost, uns agents que el faciliten, una junta que les gestione. Els agents són les persones que estimen la festa dúna manera activa, passional, quasi militant. Són fallers que destinen el seu temps lliure a fer que el miracle de la falla cada any es materialitze. Són déixa classe de persones que busquen falleres, que venen loteria, que fan la creu de maig, que fan carrossa, que cusen vestits per a les cavalcades del ninot i per a la batalla de flors, que compren els caramels, les serpentines, confetis, que aparaulen el tracte amb el coeter, amb la banda de música, que encarreguen els rams de flors, que ajuden en la plantà, en la cremà, en tota la vida de la falla. I no ho fan per figurar, ni rebre cap distinció, sinó perquè són fallers de soca. D’aquesta manera, cap a 1986-1987, sent president de la Junta Local Fallera Salvador Asensio, Vicente Ribes cau en el compte que lártiste faller, el crític, la coetera, el pintor, la fallera anònima són elements tan essencials per a la festa que sense ells i elles no hi hauria i, per això, va començar a fer-se una voluntariosa vetlada d´homenatge faller a estes persones, en el transcurs de la qual es va començar a reconèixer públicament la seua labor, la seua entrega desinteressada, la seua actitud humil, quasi anònima.

114

Els primers anys, es van fer molts homenatges de colp, pot ser calia recuperar el temps perdut, els llargs anys de falta d’interès cap a estes persones, però quan va ser president de JLF Salvador Molina, es va considerar que láctivitat, que és molt benintencionada, no podia ser anàrquica. Es va regular, per tant, i es va convidar a les falles a que feren propostes al ple de JLF, de manera que lácte d´homenatge séncarrilava perquè cada any els focus assenyalara una sola persona. Com tants elements de les falles, també son actes efímers. Potser en sobreviuen unes fotos, un vídeo, i prou: com les creus, com les carrosses, com els tapissos i els cartells. Aquesta vetlada de gratitud és la manera de donar les gràcies a tots aquells que es desviuen per la festa de les falles de Borriana.

Homenatges Fallers de la història 1986. José Fortea Esteve. Joaquín Urios Planelles. José Ramón Boix Monraval. Vicente Tarancón Mesado. Manuel Feliu Patuel. Cristino Monfort Soler. Tomás Martínez Canós. Rafael Lázaro Rubio. Santiago Izquierdo Ballester. 1987. José Francisco Fuster. Bautista Saborit Burdeus (Cordell). Juan Piqueres Monsonís. Bautista Codina Ribes. Roberto Roselló Gasch. Salvador Pascual Ibáñez (Angelillo). Vicente Ubeda Ubeda. Francisco Villanova Badía. 1988. Dolores Tomás Pascual. Francisco Lloret Carrals (Garbi). Joan Ninot Vicent (el Xufa), menció especial. 1989. José Navarro Martínez. Gregori Bort Ros. José Llácer Sánchis. 1990. José Manuel Oliver Moros. Evaristo Guardino Clausell. José Esteve Patuel. 1991. Juan Gumbau Palmer. 1992. Salvador Torres Herrero (el Maldito) Vicente Traver Vea. José Aymerich Tormo.

1993. Vicente Fortea Cubedo. 1994. Francisco Montoliu Gascó. 1995. Pascual García Cebriá. 1996. Víctor Marín Aymerich. 1997. José Ferrer Soriano. 1998. Joaquín Ortells Vernia. 1999. Enrique Hueso Claus. 2000. José Agramunt Segarra. 2001. Alfredo Moliner Gimeno. 2002. Joaquín Albert Serra. 2003. José Pascual Ibáñez (Pepet). 2004. Juan Manuel Montoro Lucas. 2005. Francisco Collado Aparisi. 2006. Juan José Dualde Molés. 2007. Vicente Ramón Cardet Martínez. 2008. Francisco Ferrándis Guart. 2009. Gil López Cuadros. 2010. Javier Perelló Oliver. 2011. Vicente Borja Valls. 2012. Domingo Blesa Fuentes. 2013. Tomás Ramos Ros. 2014. Desert. 2015. Salvador Chabrera Monfort. 2016. Grup d´Estudis Històrics Fallers. 2017. Gremi Provincial d´Artistes i Artesans Fallers de Borriana . 2018. Desert. 2019. José Esteban Bernat. 2020. Quino Puig Safont.

Homenatge Faller a Tomás Ramos, Falles 2013

115

116

NARI IO

C IC

I B

C OR R I A N EN

Impressor,-a 1. m. i f. PROF. Que imprimeix, amo d´una impremta. Perifèric d´un sistema informàtic que serveix per a imprimir dades en forma de caràcters gràfics. En el món de les falles, aquesta professió és essencial per tal que els llibrets i tants altres elements vegen la llum.

indumentarista 1. m. i f. PROF. Persona que estudia la manera de vestir segons els països i les èpoques, així com també ven indumentària regional, la confecciona i promou la difusió de les arrels de la roba tradicional.

insignia 1. f. OBJ. Senyal u objecte representatiu i distintiu dúna persona, un col·lectiu, una ideologia, etc. Distintiu que s’atorga a una persona en senyal de reconeixement pels seus mèrits. Cada comissió té la seua insígnia, la qual porten els seus comissionats i aquesta pot ser de diversos metalls segons la distinció. Junta Local Fallera atorga unes recompenses (insígnies), depenent dels anys que portes de comissionat, amb diferents denominacions: taronja de coure, dárgent, dór, dór amb fulles de llorer i fulles de llores i brillants. A València es denomina “bunyol”, a Castelló “Fadrí” i a Alacant “palmera”.

117

118

NARI IO

C IC

J B

C OR R I A N EN

jardí 1. m. Espai del paisatge plantificat on es conreen i mantenen plantes (flors, llegums, arbres fruiters, ornamentals) i altres formes de la natura, tot i que una senzilla gespa pot definir un jardí. Els jardins poden incorporar materials naturals o artificials. Els fallers, per a les creus de Maig, es converteixen en vertaders jardiners i floristes i fan veritables obres d’art i botànica.

joia 1. f. INDUM. Objecte fet amb pedres precioses i metalls preciosos que serveix d´adorn per a les persones. En la rica indumentària valenciana, es denomina a l´agulla ornamental que subjecta les dos parts del mocador de pit, o manteleta. També se li atribueix aquest nom a la insígnia o condecoració més gran que un alt càrrec pot posseir.

jopetí 1. m. INDUM. Peça de vestir sense mànegues que cobreix el tronc del cos i generalment es du damunt d’una camisa o una altra peça i davall d´un sac.

119

Jubilat, -ada faller, -a 1. m. i f. Persona que està retirat de la feina per l’edat o per malaltia i aprofita el seu temps d´oci en estar al casal de la falla, desenvolupant qualsevol tasca precisa, com ara fer carrossa, comparses, bunyols etc.

junta local fallera 1.f. Organisme que regula i coordina la festa de les Falles a Borriana. D’aquesta entitat depenen les comissions falleres. La Junta Local Fallera va ser creada en 1944 i compta amb un president o presidenta electa i un President o Presidenta que depèn de l’ajuntament. Té la seu en la Plaça de l’Estacioneta. La Junta Local Fallera séncarrega per exemple, de fer lélecció de les Reines Falleres, dórganitzar els actes centrals de la festa, com lófrena de Flors a la Mare de Déu de la Misericòrdia i tants altres. Presidents de la Junta Local Fallera de la història: 1944-1950 i 1954. Salvador Dosdá Vernia. 1951. Miguel Gil Viñes. 1952-1953. José Fortea Esteve. 1955. José Castañer Mingarro. 1956-1957. Juan Monfort Font. 1958. Vicente Fenollosa Guinot. 1959-1963 i 1972-1976. José Ramón Boix Monraval. 1964-1965. Vicente Tarancón Mesado. 1966-1970. Manuel Feliu Patuel. 1971. Joaquín Albert Serra. 1977-1979. José Montoliu Aymerich. 1980-1983. Javier Perelló Oliver. 1984-1987. Salvador Asensio Ramia. 1988-1991. Alfonso Ventura Franch. 1992-1995. Salvador Molina Giménez. 1996-1999. Francisco Lloret Ferrada. 2000-2003. Juan Granell Ferré. 2004-2007 i 2010-2011. Pedro Sancerni Oliván. 2008-2009. Francisco Isach Benedito. 2012-2015. Carlos Solá Peris. 2016-2019 i 2020. María Lluïsa Monferrer Aguilella. 2021-actualitat. Sara Molina Ballester.

jurat de falla 1. m. PROF. Persona o persones que tenen la tasca d´avaluar i puntuar els monuments fallers. Aquest jurat pot estar format per gent de les comissions falleres, o gent aliena al món faller de la població, sent gent fallera d’una altra població.

jurat d’incidències 1. m. PROF. Conjunt o grup de persones que séncarreguen dávaluar principalment e inicialment algun element dels monuments, carrosses, etc., abans que entre en funcionament la funció o tasca dún jurat.

120

ONARI CI

L B

C OR R I A N EN

Lijar ( polir, escatar ) 1.v. Fregar i allisar una superfície perquè quede suau i brillant. Fer llisa i lluent (alguna cosa) fregant-la. Donar tota la correcció, la perfecció, possibles, donant-li l´última mà, revisant-la acuradament. Les peces dels monuments fallers, després d´empaperades es revesteixen de blanc de panet o gotejat, per a que agafen consistència i la pintura quede fixada millor, i per a donar-li un acabat més fi, esta capa es polida o bé a mà en els llocs difícils i menuts, o bé en màquina d´escatar les grans superfícies. La tasca de polir és un poc prou pesada, ja que és prou cansat i és necessari una tècnica apurada i una major paciència.

liquidar 1. v. Pagar completament un deute o un compte. En terminologia fallera, és l’acció que fan els fallers en anar a l´oficina del casal a dur els diners replegats de la loteria, qualsevol rifa o el que siga.

llar fallera 1. f. ESP. S´anomena llar a la casa pròpia i, si va seguida de la paraula fallera, és la casa dels fallers. A Borriana s’anomena així el lloc on es congreguen els fallers de tota la població per a celebrar actes, com les presentacions, entregues de premis… Aquest edifici o recinte per a esdeveniments es troba a la Plaça de l’Estacioneta núm. 4.

121

llibret 1. m. Un llibret és una publicació anual de les comissions falleres on plasmen léxplicació dels monuments fallers que plantaran, així també com també els esbossos, les fotos de les Falleres Majors i Corts d’Honor, el llistat de comissionats, els components de la Junta Directiva i altres informacions sobre l’exercici faller en curs. Tampoc falten els fulls amb la publicitat de negocis locals o de fora que ajuden a finançar lédició. No obstant això ara per ara existeixen llibrets en què a més apareixen articles històrics, dínvestigació o dópinió sobre la festa de les Falles o sobre altres temes. Es sol publicar en valencià, encara que també hi ha molts en castellà i en ambdós idiomes. El primer llibret data de 1855, explicava la falla plantada en la Plaça de l’Almodí de València i el va escriure ládvocat, polític i poeta Josep Bernat i Baldoví. Es titulava El conill, Visanteta i Don Facundo, i en aquest, el seu autor feia gala dúna poesia eròtica-satírica que perviu encara en láctualitat amb molt bons escriptors i escriptores.

lliurament de premis 1. m. ACT. Moment o acte en el qual es fa saber el veredicte del jurat d’un concurs en qüestió i es reparteixen els guardons als guanyadors. A les Falles, hi ha diferents actes de lliurament de premis al llarg de l’exercici, però el més emocionant és el del dia 16 de Març a la Llar Fallera, quan es fan saber els premis dels monuments fallers en les seues distintes categories, així com també els premis del llibret, Activitat Fallera i d’altres.

lluentons 1. m. INDUM. Trosset lenticular d´argent, de metall o d´altres materials que es fixa a la roba amb puntades que es passen per un forat que té al mig. Unes bones manteletes per al vestit regional del segle XIX poden aplegar a dur milers de lluentons, fent un conjunt ric i vistós, sobre tot al reflex de la llum del sol o llum artificial.

loteria 1. f. Joc que pot ser públic mitjançant bitllets i sortejos o un joc de taula que consisteix en cartrons i baralles. Teòricament, el nom de loteria ve de lítalià lotta, lluita, perquè al parèixer s’estableix una lluita entre el jugador, la sort i els concurrents. Uns altres suposen que es deriva de lálemany lot, que significa sort, perquè és el que u desitja en la loteria i la resta de jocs dátzar. Una última definició prové del llatí “loterus” que s’usava en referència a la sort dels individus. La loteria a les falles, és una gran font d’ingrés, ja que tant setmanalment com per al sorteig de Nadal o Reis, es menegen grans quantitats de paperetes i diners. 122

NARI IO

C IC

M B

C OR R I A N EN

manifest 1. m. INDUM. Que és perceptible a la vista o a l´enteniment. En terminologia fallera, el manifest és un costum molt borrianenc que consisteix a mostrar el vestits que lluiran les falleretes, fallerets i falleres durant l’any, mostrar allò que ha sigut secret fins a eixe moment. Hi ha manifests que són veritables exposicions de peces de museu d’indumentària valenciana, guarnits en focus i miralls, per a traure més en detall les peces de roba, adreços, pintes, etc.

manta 1. f. Peça de teixit gros, que serveix per abrigar-se al llit. 2. f. INDUM. Manta morellana: Llarga i estreta manta de vius colors, que durant segles s’ha usat per a protegir-se del fred pels homes de la regió. La manta morellana s’utilitza en el món faller i destaca pel seu disseny, franges horitzontals, per la combinació de colors vius. Es confeccionaven en llana i cotó i es poden adquirir en diversos establiments dedicats a la venda d´aquesta artesania i també de jerseis de llana. Aquesta tela morellana ha evolucionat quant a funcionalitat.

manteletes 1. f. INDUM. Vocable que defineix a una espècie d´esclavina o una vestimenta gran, generalment, en puntes o remat llarg en la part davantera. Aquesta peça l’utilitzaven les dones a mode de xal, per a abrigar-se o com element ornamental, ja que es du en el coll i en els muscles. A la roba tradicional valenciana, es fabrica amb tul, mussolina, seda, nipi, farcits i ornamentats en fils de colors, metalls a mode de brodats i amb lluentons de nacre, argent, coure o d´or.

123

mantellina 1. f. INDUM. Peça femenina popular a Espanya. A partir de l´antic mantó, en el que tradicionalment es cobria la dona, va evolucionar fins a convertir-se en un elegant tocat de blonda (encaix realitzat en fil de seda), xantillí o tul. És habitual en processons de Setmana Santa, en les corregudes de bous i en altres esdeveniments castissos, a banda de ser prenda cerimonial de les madrines en batejos i bodes. Es complementa amb una pinta. En la indumentària valenciana, es una peça de roba molt apreciada i vistosa. Es sol usar per a les misses, processons i ofrenes. Poden ser de color negre, cru o blanc i pel seu teixit, poden ser mantellines de blonda no encaix de seda, en grans motius florals realitzats en seda més lluenta, en ondulacions en les bores o puntes de castanyetes.

Mantenidor, -a 1. m. i f. PROF. Persona que lloa les virtuts i coses bones d´una altra en públic, en un discurs. A les Exaltacions de les Reines Falleres de Borriana al Teatre Payà hi ha un mantenidor o mantenidora que sol ser una persona coneguda del voltant de la jove o xiqueta agraciada amb el reial càrrec, o també alguna persona buscada per la Junta Local Fallera per a desenvolupar la tasca.

Mantenidors de la Reina Fallera de la història. 1947-1948-1957: Clemente Cerdá Gómez. 1949: Salvador Bayarri Lluch. 1951: Diego Sevilla Andrés. 1952: Baltasar Rull Vilar. 1953: Lluís Beltrán Lluch Garín. 1954: Salvador Cerveró. 1955: José Esteve Patuel. 1956: Rafael de los Heros Leyva. 1958: José Esteve Patuel. 1959: Joaquín Fenollosa. 1960: Arturo Cebrián Amar de la Torre. 1961: José Luis Pérez Payá. 1962: Salvador Cerveró Ferrer. 1963: José Ferrer Forns. 1964: Rafael Roca Coll. 1965: Mario Cabré. 1966: Pedro Ruíz Tomás. 1967: Luis López Anglada. 1968: Rafael Duyos Giorgeta. 1969: Federico Muelas. 1970: Rafael Duyos Giorgeta. 1971: Carlos Murciano González. 1972: Fernando Vizcaino Casas. 1973: Nicolás Pérez Salamero. 1974: Julià García Candau. 1975: Carlos Fabra Andrés. 1976: Ramón Pascual Lainosa. 1977: Miguel Ramón Izquierdo. 1978: Ignacio Carrau Leonarte. 1979: José Esteve Patuel. 1980: Batiste Carceller Ferrer. 1981: Juan José Izarra del Corral. 1982: Jacinto Massanet Gomis. 1983: Antonio Garrigues Walker. 1984: Josep Felix Escudero. 1985: Jesús Hermida Pineda. 124

1986: José Sabater Pardo. 1987: Josep Manuel Palomero Almela. 1988: Vicent Franch. 1989: Josep Aymerich Tormo. 1990: Enric Safont Martínez. 1991: Juan Gumbau Palmer. 1992: Juan Manuel Arámbul Saborit. 1993: Jordi García Candau. 1994: Francisco Ventura Fonfría. 1995: Federico García Moliner. 1996: Manuel Tarrancón Fandos. 1997: José María Arquimbau Montolio. 1998: Donís Martín Albizúa. 1999: Francesc Camps Ortíz. 2000: Antonio Ferrandis Monraval. 2001: Alejandro Font de Mora Turón. 2002: Juan Emilio Gumbau González. 2003: Alfonso Grau Alonso. 2004: Asenció Figueres Ortíz. 2005: Toni Gil Trilles. 2006: Vicent Blasco Miró. 2007: Javier Gual Rosell. 2008: José Rios Verdegal. 2009: Vicente José Diago Almela. 2010: Nestor Martí Felis. 2011: Salvador Doménch Montoliu 2012: Carlos Ventura Estellés. 2013: Carme Rufino Bey. 2014: Manuel Jiménez Ortíz. 2015: Isabel Bonig Trigueros. 2016: Mari Carmen Marín González. 2017: Cristina Flor Rufino. 2018: Carlos Andres Valero Aicart. 2019: Juan Emilio Gumbau González. 2020/2021: Sara Molina Ballester. 2022: Ana Montagut Borillo.

Mantenidors de la Reina Fallera infantil de la història. 1964. Salvador Payà Gil. 1965. Vicente Segrelles Chillida. 1967. José Esteve Patuel. 1969. Manuel Alcantara. 1974. José María Arquimbau Montolio. 1975. Manuel Tarancón Fandos. 1987. Miguel Ángel Mulet Taló 1989. Juan Gumbau Palmer. 1990. Antoni Gascó Sidro. 1991. Francisco Ventura Fonfría. 1992. Emílio Dávila Poles. 1993. Alfonso Carlos Ventura Franch. 1994. Vicente Franch Ferrer. 1995. José Ramón Calpe Saera. 1996. Benjamín Monfort Felis. 1997. Juan Emilio Gumbau González. 1998. José Ángel Girao Sánchez. 1999.Vicente Rios Torres. 2000. Pascual Segarra Vicent. 2001. Carme Rufino Bey.

2002. Juan Manuel Arambul Saborit. 2003. Miguel Angel Mulet Taló. 2004. Alvaro Capella Monsonís. 2005. Ivan Arribas Pérez. 2006. Loles García García. 2007. Julián Arribas Pérez. 2008. José Manuel Franch Nebot. 2009. Josep Palomero Almela. 2010. José Vicente Tormos Arnándis. 2011. Vicente García Almela. 2012. Carme Juan Verdià. 2013. Jose Poveda Chabrera. 2014. Yolanda Navarro Matutano. 2015. Jorge Tejedo Orts. 2016. Susana Sánchez Beltrán i Francisco Martínez Heredia. 2017. Sergio Almarcha Valls. 2018. Ana Baldoví Domingo. 2019. Vicent Manzano Mollar i Mar Orero Rodríguez. 2020/2021. Carlos Tejedo Fuster. 2022. Carolina Mataix Ferrer.

mantó 1. m. INDUM. Peça de vestir femenina de forma quadrada que, generalment, es doblega en diagonal i es porta sobre el llom i els braços. Mantó de Manila: Mantó de seda, brodat amb colors diversos i vius, que es porta com adornament sobre el llom.

maqueta 1. f. MONUM. Una maqueta és un model a escala o mida real d’un objecte, artefacte, edifici o monument faller, realitzat amb materials pensats per mostrar la seua funcionalitat, volumetria, mecanismes interns i externs, o bé per destacar allò que una vegada construït o fabricat, es presentarà com a innovació o millora. Aquest muntatge funcional utilitzat comunament en manufactura o disseny serveix per a la demostració, avaluació del disseny i promoció entre altres fins. Les maquetes són utilitzades pels dissenyadors principalment per rebre comentaris dels usuaris, en el nostre cas, dels comissionats, per a fer-se una idea del que serà el monument faller. Les maquetes ajuden a previndre errors sobre la base de la idea popular.

125

marxa de la ciutat 1. f. MÚS. Himne de la ciutat de Borriana que es va declarar oficialment com a tal l´11 d´octubre de 1915. Lletra:

De la Plana eres gloria y orgullo, bella ciudad que en tu vergel, tienes al sol como fruto, tapiz y dosel. Es tu joyel albo azahar, como la nieve y la espuma del mar; pródiga, das visión del sol como un heraldo del campo español; llana y feraz, tu extraña dió cuanto el labriego a tu entraña pidió; y en el azar de tu blasón nombres grabaste de ejemplos de honor. Con tu trabajo y valer te has transformado sin cesar, gota de agua, ya eres arroyo claro y gentil que nada puede detener tu progresión y tu actuar; como el sol sube, sube Burriana fuerte y viril. Es tu joyel albo azahar, como la nieve y la espuma del mar; y en tu jardín se funde el sol que en los naranjos se vuelve a cuajar. De la Plana eres gloria y orgullo, bella ciudad que en tu vergel, tienes al sol como fruto, tapiz y dosel. ¡¡¡A vencer!!! ¡¡¡A vencer!!!

masclet 1. m. PIRO. Ve de la paraula valenciana “mascle”, sent en castellà “macho”. Es un petard de gran potencia sonora, formada per una quantitat de pólvora que oscil·la entre 1,2 grams i els 40 grams, el qual compta amb una metxa per a poder-lo encendre. La seua utilització actual és preferentment en les traques.

mascletà 1. f. PIRO. La mascletà és un dispar pirotècnic que forma una composició molt sorollosa i rítmica i que es dispara amb motiu festiu en places i carrers, normalment durant el dia, en molts municipis de la Comunitat Valenciana. Rep la seua denominació pels masclets lligats mitjançant una metxa conformant una línia o traca. Aquesta sol subjectar-se a mitjana altura, penjada amb cordes o alçats mitjançant canyons. Al contrari que els jocs d’artifici que busquen l´estimulació visual, les mascletaes tenen com a objectiu estimular el cos a arrel dels forts sorolls rítmics dels masclets. Alguns consideren aquest conjunt de sorolls com a “musicals”, sense oblidar-se’n de la part visual. El que distingeix una mascletà d’una successió d´explosions és el ritme que han de crear els masclets a explosionar. Per això, és fonamental que la força de les explosions vaja de menys a més, amb un final apoteòsic, ja que sense aquest, una mascletà no pot considerar-se com a tal. Els llocs on es celebren les mascletaes més conegudes i concorregudes són les que es celebren entre l´1 i el 19 de març a la Plaça de l’Ajuntament de la Capital del Túria (València); les de la Magdalena de Castelló a la Plaça del Primer Molí; les del 17 al 24 de juny a Alacant per a les Fogueres de Sant Joan, a la Plaça dels Estels; i com no, les que celebrem a Borriana del 16 al 19 de març a la Plaça Santa Berta.

126

Mascletà engraellà (engraellat) 1. f. PIRO. És una manera de fer una mascletà que data de moltíssims anys i que bàsicament consisteix a disparar d´una forma especial la traca clavada en terra: s’usa una pólvora dins d’una espècie de tubs metàl·lics i que provoca una sonoritat més forta que la de les mascletaes. Era la forma tradicional de disparar que triomfava a la ciutat de València fins a principis del segle XX. Els centenars de canonets o masclets, cantarelles i morterets que composen l´engraellat provoquen un so amb una intensitat tan espectacular que fa retronar tota la plaça.

Mascletà nocturna 1. f. PIRO. Es tracta d’una mascletà de color que té els mateixos sorolls que la mascletà diürna, però amb la diferència que es dispara per la nit i, per tant, se li dona color als masclets, carcasses i dispars perquè siga més atractiva si cap. A Borriana, la nit de la Plantà es dispara una a les 00h, a la Plaça Santa Berta i és una de les mascletaes del cicle faller de la població més esperades i vistosa.

Maser o masero

1. m. i f. PROF. Funcionari que encapçala les comitives municipals o d’altres corporacions lluint un tabardo, uniforme d’origen antic que es caracteritza principalment per la maça que du en la mà. La presència del maser en determinades solemnitats i comitives municipals és una tradició antiga que simbolitza el poder de l’autoritat. Antigament, antecedien les desfilades dels reis, però posteriorment es va estendre a altres institucions, bé per delegació reial, bé per representació pròpia, com els ajuntaments. Després, s’ha estés a altres corporacions com a figura representativa de la seua autoritat i han aplegat als nostres dies en molts pobles i ciutats d’Espanya. Actualment, hi ha masers en institucions com el Congrés dels Diputats i al Senat. La maça que duen com a símbol en el seu dia possiblement constituiria una eina defensiva, com ja utilitzaven els cavallers amb els seus aparells a l’Edat Mitjana. L´uniforme del maser és un tabardo, molt paregut a una dalmàtica, generalment brodà amb les armes de la institució a la que es pertany, gorra de vellut amb ploma i maça d’argent.

Misericòrdia 1. f. Conta la llegenda que, allà per la Borriana de molts segles enrere, uns pastorets que guardaven els seus ramats prop de léstany a la desembocadura del Riu Sec, al nord del Grau de la població, (actualment Clot de la Mare de Déu), van notar que quan a Borriana sonava la campana de lésglésia durant l’eucaristia, sota les aigües de la llacuna ressonava el seu ressò. Intrigats pel fet, un dels xiquets es va submergir i va trobar una campana sota la qual sámagava una imatge de la Verge, asseguda en el seu tron amb el Xiquet en braços. Els pastors van deixar la imatge en una caseta o barraca que allí hi havia (on després sálçaria lérmita) i van avisar als habitants del poble, els qui van decidir portar la Verge al temple parroquial i declarar-la patrona de la vila sota ládvocació de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Sobre la túnica, la verge porta un gran mantell blau amb profusió de brodats daurats, que la posició sedent només deixa veure el mateix sobre el genoll dret. En la mà dreta sosté un ram de lliris com a simbologia de la seua Puríssima Concepció, mentre amb la mà esquerra subjecta en el seu mateix maluc al Xiquet Jesús. El xiquet Jesús té el rostre infantil, el semblant seriós, els cabells llargs que li cauen per darrere del clatell; sobre el seu cap una corona real barroca platejada. Vist una túnica verda com a simbologia de lésperança en Crist, que cenyeix a la seua cintura amb un cenyidor daurat. Embolica el seu cos amb un gran mantell porpra amb estreles daurades, com a simbologia de la seua reialesa, per la qual cosa mostra també un ceptre real que porta a la seua mà dreta. Per davall de la túnica, trauen el cap els xicotets peus que calcen sandàlies. En la Glòria Celestial dels retaules ceràmics i pintures, al voltant de la resplendor que irradien els rostres, poden observar-se cinc querubins. 127

L’antiga imatge de la Misericòrdia, destruïda el 6 d’agost de 1936, era una obra gòtica del segle XIV, de 114 cm dáltura, decorada amb els gustos i estils orientals. Des dels seus començaments de culte, se li va concedir el títol de María, Mare de Misericòrdia, així com el patrocini de la pròpia vila de Borriana. En el segle XV es van escriure els seus gojos. Aquests reuneixen dues peculiaritats que els diferencia dels seus veïns més pròxims: primer la seua antiguitat, i en segon lloc, són els únics que es conserven escrits en valencià arcaic. En sessió plenària del 4 dágost de 1867, a petició del bisbe diocesà (Tortosa) DR. Sr. Benito Villamitjana i Vila, lÁjuntament va acordar sol·licitar a S.S. el Papa Pius IX, la declaració de Ntra. Sra. de la Misericòrdia patrona celestial de Borriana. Acabada la contesa, va ser reposada una nova talla obra del escultor vila-realenc Pascual Amorós Vicente, que ha intentat conservar léstil, la grandària i les decoracions originals. Va ser coronada canònicament per Mns. Reig Plá el 10 de maig de 1999. La seua festivitat, com totes les advocacions marianes oposades, se celebra el 8 de setembre, dins de les festes patronals al seu nom.

missa fallera

1.f. ACT. Cerimònia principal de l’església catòlica. En aquesta celebració els creients evoquen el memorial de la vida, passió, mort i resurrecció de Jesús. També se l´anomena Santa Eucaristia o Sopar del Senyor. La paraula missa, prové del llatí “missa”, que vol dir “enviament”. En la programació fallera de qualsevol població, es celebra un dia la missa fallera, en honor al Patró de les Falles, Sant Josep. A Borriana, es sol celebrar la setmana prèvia a falles, en l´església dels Pares Carmelites.

mistela

1. f. ALIM. La mistela és un licor elaborat amb la mescla de most de raïm i alcohol. Generalment de sabor dolç, es pren com a acompanyament dels postres o d’algun dolcet, com són els bunyols. La seua composició pot variar al gust segons la zona on es fabrique, sent la seua base un licor d´alta graduació (aiguardent, generalment) i el suc del raïm (most), que es barreja en distints tipus d´edulcorants (sucre blanc, sucre roig, mel) i s’adoba amb aromes naturals (clau, canella en rama, grans de café, llaminadures de llima i taronja, brosses, espècies variades). A Torís es fabrica una de les millors misteles de moscatell, la qual es recomana que es combine amb foie, formatges blaus o amb dolços típics.

mocador

1. m. INDUM. Peça de roba, generalment quadrada, que s’utilitza per a tapar-se. Peça quadrada de roba, generalment de lli, de cotó, de seda o de llana que es destina a abrigar-se del cos, cap, etc.

modista

1. m. i f. PROF. Una modista o un modista és la persona que té per professió el disseny i confecció de peces de vestir com ara vestits, bruses, abrics, pantalons, roba regional i etc. En terminologia fallera, la modista o el modista acorda amb el faller o fallera client el tipus de confecció (vestit del s.XIX, jupetí, etc.) , concretant-ne els detalls pel que fa a formes, colors, tipus de teixits, acabats, etc. Seguidament, pren mesures de diferents parts del cos per establir les dimensions que han de tenir les peces. Els fallers i falleres cal que es facen proves diferents dels seus vestits regionals per tal que s’ajusten a la perfecció. 128

morteret ( dispar ) 1. m. PIRO. Peça cilíndrica de ferro closa en el fons que es carrega de pólvora i es dispara en senyal de festa. Morter menut, de bronze o de ferro colat, usat per a provar la potencia de la pólvora. A Borriana es disparen per a celebrar la festivitat del patró Sant Blai, en finalitzar la seua missa, així com també en la inauguració del Mesó del Vi a la Misericòrdia el primer divendres de festes i el dia de la festivitat de la mateixa quan s’acaba la seua missa com a patrona.

motle 1. m. MONUM. Peça en que es fa en buit la forma que se li vol donar en sòlid a la matèria que es buida en ell: un metall, un plàstic, etc. Instrument que serveix per estampar o per donar forma o cos a alguna cosa. Antigament, les falles estaven realitzades en motlles d’escaiola, tretes d’un modelat de la peça en fang, després es varen passar a realitzar eixos motles en fibra de vidre mesclada en resina, guanyant el lleugeresa i flexibilitat. Actualment, els motles s’usen poc, ja que l’ús del poliestirè expandit ha desbancat al cartró.

museu faller 1. m. Espai dedicat a la memòria històrica de les falles de la població, on podem trobar llibrets, bandes, indumentària, cartells, insígnies, ninots indultats, és a dir, tot el que envolta a la festa de les falles. Borriana va complir el seu desig de tindre museu faller, el qual es va inaugurar el 8 de setembre de 2018, dia de la festivitat de la Mare de Déu de la Misericòrdia amb l’assistència de les Reines Falleres de Borriana, Ana Giménez Domingo i Judit Pesudo Martínez. També van acudir a la inauguració la Fallera Major de València Rocío Gil Úncio i la Bellesa del Foc Aleida González Martín-Zarco.

Inauguració del Museu Faller de Borriana, 8 de setembre de 2018

música 1. f. MÚS. Art de combinar els sons en una seqüència temporal atenent a les lleis de l´harmonia, la melodia i el ritme o de produir-los amb instruments musicals. Conjunt de sons successius combinats segons aquest art, que generalment, produeix un efecte estètic o expressiu i resulta agradable a la oïda. Una setmana fallera sense música és com una setmana fallera sense monuments, és a dir, la música i els músics esdevenen elements fonamentals de la festa. 129

130

ONARI CI

N B

C OR R I A N EN

ninot

1. m. MONUM. És cada una de les figures de cartró pedra u altres materials que composen una falla. El ninot es confecciona en materials combustibles que generalment ocupa la base de la falla o foguera a Alacant. Amb caràcter crític o burlesc, apareixen en les falles o en les fogueres i es cremen en la nit del 19 de març i 24 de juny respectivament.

ninot indultat

1. m. MONUM. Figura que per elecció popular o personal de la Reina Fallera i Reina Fallera Infantil que es salva de les flames del foc rebent el nom de “Ninot Indultat”. Aquesta tradició va començar antigament i es va consolidar en el transcurs del temps. Va haver un temps en què el Gremi dÁrtistes Fallers va començar també a indultar un ninot gran i un altre dínfantil i es comptava també durant alguns anys amb el vot popular dels assistents a léxposició. Cabia la possibilitat que el ninot indultat escollit per la Reina Fallera fora el mateix que el triat pel Gremi i pel vot popular.

ninots indultats de la història 1944. Falla Barri la Ravalera. Artiste: Ricardo Romero Baixauli. 1947. Falla Barri la Mercé. Artiste: Juan Conejero Mariner. 1957. Falla Barri la Ravalera. Artiste: Juan Conejero Mariner. 1963. Falla Barri València. Artiste: Vicente Codina Ribes. 1968. Falla Barri dÓnda. Artiste: Salvador Pascual Ibáñez (Angelillo). 1971. Falla Barri dÓnda. Artiste: Vicente Tornador Pascual. 1972. Falla Esport-Ciclista. Artiste: José Pascual Ibáñez (Pepet). 1973. Falla Societat Club 53. Artiste: Salvador Pascual Ibáñez (Angelillo). 1974. Falla Plaça Chicharro. Artistes: Salvador Pascual (Angelillo) i Juan José Dualde. 1975. Falla Societat Club 53. Artistes: Germans Ferrer (José Luis i Santiago). 1976. Falla Barri la Mercè. Artiste: José Traver Ferrer. 1977. Falla Barri la Ravalera. Artiste: Juan José Dualde Molés. 1978. Falla Societat Centre Espanya. Artiste: José Traver Ferrer. 1979. Falla Societat Centre Espanya. Artiste: José Traver Ferrer. 1980. Falla Societat Club 53. Artiste: Santiago Soro Capella. 1981. Falla Societat de Caçadors. Artiste: Joan Ninot Vicent (el Xufa). 1982. Falla Societat Club 53. Artiste: Juan José Dualde Molés. 1983. Falla Barri lÉscorredor. Artiste: Jesus García Boix (Rochet). 1984. Falla Barri la Bosca. Artiste: Francisco Borja Ripollés. 1985. Falla Barri la Mota. Artiste: Santiago Soro Capella. 1986. Falla Barri la Mota: Artiste: Lorenzo Fandos Ayoro. 1987. Falla Barri lÉscorredor. Artiste: Santiago Ferrer Vicent. 1988. Falla Barri la Ravalera. Artiste: Juan Vidal Escolano. 1989. Falla Barri lÉscorredor. Artiste: Vicente Tornador Pascual. 1990. Falla Societat Centre Espanya. Artiste: Jose Luis Pascual Nebot (Pepi). Ninot Indultat 1988 131

Ninot Indultat 1995

Ninot Indultat 2011

1991. Falla Barri la Vila. Artiste: Juan Vidal Escolano. 1992. Falla Societat de Caçadors. Artiste: José Pascual Ibáñez (Pepet). 1993. Falla Don Bosco. Artiste: Antonio Rosell Ninot. 1994. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergio Cabedo Rubert. 1995. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergio Cabedo Rubert. 1996. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergio Cabedo Rubert. 1997. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergio Cabedo Rubert. 1998. Falla Barri la Mercé. Artiste: José Soro Capella. 1999. Falla Societat Club 53. Artiste: José Pascual Ibáñez (Pepet). 2000. Falla Societat Club Ortega. Artiste: José Pascual Ibáñez (Pepet). 2001. Falla Societat Club 53. Artiste: Francisco Borja Ripollés. 2002. Falla Societat Club 53. Artiste: Francisco Borja Ripollés. 2003. Falla Societat Club 53. Artiste: Francisco Borja Ripollés. 2004. Falla Societat Club 53. Artiste: José Luis Pascual Nebot (Pepi). 2005. Falla Barri València. Artiste: Francisco Fuentes Moreno. 2006: Falla Barri l´Escorredor. Artiste: Xavi Ribes Segura. 2007. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergi Edo Llopis. 2008. Falla Plaça Chicharro. Artiste: Francisco Fuentes Moreno. 2009. Falla Barri València. Artiste: Sergi Musoles Ros. 2010. Falla Barri la Vila. Artiste: Xavi Ribes Segura. 2011. Falla Barri l´Escorredor: Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 2012. Falla Barri València. Artiste: Javier Capella Claramonte. 2013. Falla Barri la Mercé. Artiste: Lorenzo Fandos Ayoro 2014. Falla Don Bosco. Artiste: Rafa Ibáñez Sánchez. 2015. Falla Societat Club 53. Artiste: Rafa Ibáñez Sánchez. 2016. Falla Barri la Mercé. Artiste: Lorenzo Fandos Ayoro. 2017. Falla Barri la Mercé. Artiste: Lorenzo Fandos Ayoro. 2018. Falla Societat Club 53. Artiste: Rafael Ibáñez Sánchez. 2019. Falla Barri València. Artiste: Luis Herrero Gargallo. 2020. Falla Societat Club 53. Artiste: Rafael Ibáñez Sánchez.

ninots infantils indultats de la història 1977. Falla Barri la Mercé. Artiste: Vicente Guerola Peris. 1978. Falla Barri la Mercé. Artiste: Vicente Guerola Peris. 1979. Falla Barri la Mercé. Artiste: Vicente Guerola Peris. 1980. Falla Barri dÓnda. Artiste: Santiago Ferrer Vicent. 1981. Falla Barri la Ravalera. Artiste: Juan Manzano Pauner. 1982. Falla Barri lÁxiamo. Artiste: Juan Vidal Oria. 1983. Falla Barri la Mercé. Artiste: Vicente Francisco Ripollés Agramunt. 1984. Falla Barri la Mercé. Artiste: Vicente Francisco Ripollés Agramunt. 1985. Falla Barri lÁxiamo. Artiste: Juan Vidal Oria. 1986. Falla Societat de Caçadors. Artiste: Vicente Francisco Ripollés Agramunt. 1987. Falla Barri lÁxiamo. Artiste: José Antonio Gumbau Guerola. 1988. Falla Barri lÉscorredor. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 1989. Falla Barri lÉscorredor. Artiste: Juan Vidal Oria. 1990. Falla Barri Sant Blai. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 1991. Falla Societat Club 53. Artiste: José Miguel Gonsalvez Revueltas. 1992. Falla Societat Club 53. Artiste: Francisco Giménez Rodero. 1993. Falla Societat Club 53. Artiste: José Samblas Punzano. 1994. Falla Don Bosco. Artiste: Vicente Codina Ribes. 1995. Falla Societat de Caçadors. Artiste: Juan Vidal Oria. 1996. Falla Societat Club 53. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 1997. Falla Societat Club Ortega. Artiste: Vicente Martínez Aparisi. 1998. Falla Barri lÉscorredor. Artiste: Juan Bodí. 1999. Falla Don Bosco. Artiste: Francisco Giménez Rodero. 2000. Falla Barri la Mercé. Artiste: Adrián Díaz Felip. 2001. Falla Societat Club 53. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 2002. Falla Barri dÓnda. Artiste: La comissió. 2003. Falla Societat Centre Espanya. Artiste: Oscar Tornador Diago. 132

Ninot Indultat Infantil 1978

Ninot Indultat Infantil 2000

2004. Falla Societat Centre Espanya. Artiste: Oscar Tornador Diago. 2005. Falla Barri d´Onda. Artiste: José Fernándo Alcalá Regal. 2006. Falla Societat Club 53. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 2007. Falla Plaça Chicharro. Artiste: Francisco Fuentes Moreno. 2008. Falla Societat Club Ortega. Artiste: Dora Piles. 2009. Falla Plaça Chicharro. Artiste: Francisco Fuentes Moreno. 2010. Falla Don Bosco. Artiste: Francisco Fuentes Moreno. 2011. Falla Don Bosco. Artiste: Francisco Fuentes Moreno. 2012. Falla Barri Quarts de Calatrava. Artiste: Francisco Fuentes Moreno. 2013. Falla Don Bosco. Artiste: Francisco Fuentes Moreno. 2014. Falla Don Bosco. Artiste: Francisco Fuentes Moreno. 2015. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergio Fandos Najera. 2016. Falla Barri Quarts de Calatrava. Artiste: Francisco Fuentes Moreno. 2017. Falla Barri València. Artiste: Francisco Martínez Heredia. 2018. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergio Fandos Najera. 2019. Falla Don Bosco. Artiste: Oscar i Francisco Fuentes Moreno. 2020. Falla Barri la Mercé. Artiste: Francisco Martínez Heredia.

Ninot Indultat Infantil 2004

Ninot Indultat Infantil 2006

ninots indultats per el gremi d’artistes fallers de borriana

Ninots Infantils:

Ninots grans:

1985. Falla Societat de Caçadors. Artiste Vicente Francisco Ripollés Agramunt. 1986. Falla Barri lÉscorredor. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 1987. Falla Barri lÉscorredor. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 1988. Desconegut. 1989. Falla Barri lÉscorredor. Artiste: Juan Vidal Oria. 1990. Falla Barri Sant Blai. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 1991. Falla Societat club 53. Artiste: José miguel Gonsalvez Revueltas. 1992. Falla Societat Club 53. Artiste: Francisco Giménez Rodero. 1993. Falla Societat de Caçadors. Artiste: José Samblas Punzano. 1994. Falla Societat Club 53. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 1995. Falla Societat de Caçadors. Artiste: Juan Vidal Oria. 1996. Falla Societat Club 53. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 1997. Falla Societat Club 53. Artiste: Juan Carlos Molés Martínez. 1998. Falla Societat Club 53. Artiste: Ximo Valcarcel Vargas. 1999. Falla Don Bosco. Artiste: Francisco Giménez Rodero. 2000. Falla Don Bosco. Artiste: Francisco Giménez Rodero. 2001. Falla Don Bosco. Artiste: Francisco Giménez Rodero.

1983. Falla Barri l´Escorredor. Artiste: Jesus García Boix. 1985. Falla Barri la Mota. Artiste: Santiago Soro Capella. 1986. Falla Barri la Mota. Artsite: Lorenzo Fandos Ayoro. 1987. Falla Societat Club Ortega. Artiste: Sergio Cabedo Rubert. 1988. Falla Barri la Ravalera. Artiste: Juan Vidal Escolano. 1990. Falla Barri Sant Blai. Artiste: Sergio Cabedo Rubert. 1991. Falla Barri la Mota. Artiste: Lorenzo Fandos Ayoro. 1992. Falla Barri l´Axiamo. Artiste: Luis Herrero Gargallo. 1993. Falla Societat Club 53. Artiste: Lorenzo Fandos Ayoro. 1994. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergio Cabedo Rubert. 1995. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergio Cabedo Rubert. 1996. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergio Cabedo Rubert. 1997. Falla Societat Club 53. Artiste: Sergio Cabedo Rubert. 1998. Falla Barri la Mercé. Artiste: José Soro Capella. 1999. Falla Don Bosco. Artiste: Antonio Rosell Ninot. 2000. Falla Societat Club Ortega. Artiste: José Pascual Ibáñez (Pepet). 2001. Falla Don Bosco. Artiste: Francisco Fuentes Moreno.

133

nit del foc

1. m. ACT. Nit que va des del 18 fins al 19 de març, en el que es dispara un gran castell de focs d´artifici, com a anunci de la nit de la cremà de l’endemà. A Borriana, la vesprada o nit va començar amb la desfilada del col·legi Salesià pels carrer del centre d´un correfoc que finalitza molt a prop d’on es dispara el castell a la plaça de la fira a l’altra banda del riu.

noces d’argent

1. f. ACT. És el nom amb què es coneix el vint-i-cinquè aniversari d’un esdeveniment. Després, venen les noces d´or (50 anys), les noces de diamant (60 anys) i les noces de platí (75 anys).

Nomenament

1. m. ACT. Elecció o designació d’una persona per a un càrrec o una funció. Acte clau dins de léxercici faller dúna comissió o entitat, ja que es el que dona a conèixer quina o quines seran les màximes representants i Corts d’Honor de l’entitat per a léxercici en curs.

Acte de Nomenament de les Falleres Majors de la Falla Barri València per a l’exercici 2022

134

NARI IO

C IC

O B

C OR R I A N EN

obrer 1. m. i f. PROF. Persona que treballa en un ofici manual, és aquella que contracta els seus serveis per a treballs industrials o agrícoles a canvi d’un salari. A les Creus de Maig, la tasca de l´obrer ix a relluir en la confecció de bases d´aigua per a fer fonts amb xorrets d’aigua.

obsequi 1. m. Objecte que s´ofereix o es regala com a senyal i mostra d’estima, afecte, respecte, cortesia, etc. La Fallera Major ha obsequiat a tota la seua Cort d´Honor amb una fotografía grupal de totes elles.

ofrena 1. f. ACT. Dins de l’àmbit faller, és la que es fa a la Mare de Déu de la Misericòrdia durant la celebració de les falles. Moltes poblacions d’Espanya solen fer açò a les seues respectives patrones, entre elles a la Mare de Déu dels Desemparats a València, Mare de Déu de la Mar a Benicarló, a la Mare de Déu del Remei a Alacant i a la Mare de Déu del Lledó a Castelló. És un dels aspectes més religiosos de les Falles, les quals tenen el seu origen precisament en ritus pagans. El dia 19 de Març al matí, totes les falleres, falleretes i fallerets de les distintes comissions falleres , amb els millors exemples d´indumentària tradicional valenciana i acompanyades per les bandes de música, fan processó fins a la plaça major per oferir un ram de flors a la imatge de la verge realitzat en paper de seda i que rep el nom de tapís. En l´entrada a la plaça, la banda que acompanya a la comissió sol tocar el pas-doble València, o bé l´Himne regional o el mateix himne de la comissió. Generalment, tanquen l’ofrena les Reines Falleres de Borriana, les seues Corts d’Honor i Dames de la Ciutat. Podem dir que és un dels elements principals i més emotius de la festa fallera que es realitza el mateix dia de Sant Josep.

135

orfebre 1. m. i f. PROF. Persona que llaura objectes artístics d’or, argent, coure i altres metalls preciosos. El terme orfebre prové del francés orfèvre, que té l’arrel llatina en auri “or” i faber “arquitécte”, o també del verb llatí facēre “fer, realitzar”. Els metalls llaurats per l´artesà són l’argent i l´or o metalls preciosos o síntesis com l’electro. El treballs dels orfebres és fonamental per arrodonir el conjunt de la indumentària valenciana, ja que és clau en pintes, agulles de pit, adreços, etc.

orgia fallera 1. f. ACT. (Orgia de Foc) L’any 1963 es va instaurar aquest acte faller made in Borriana que consistia en què la nit del 18 de Març a les 21h, una enramà de traques de color que partien de cadascun dels 10 emplaçaments fallers dáquell temps, arribaven i s’ajuntaven totes a la plaça del Pla i pujaven cap a la Plaça Major, per tal d’enfilar-se pel Templat (campanar) i pujar fins a la seua part més alta. En eixe moment, començava un xicotet castell i encesa d’un gegant escut de la població amb la inscripció “Nit de Foc”. Els xiquets de l’època corrien darrere o enfront de l’enramà, fet que era prou perillós perquè, quan arribaven al Plà, s’ajuntaven moltes traques dels distints punts de la població i es patien cremades. Al temps, l’acte va anar minvant i es disparava tan sols la traca a les falles centrals. A més, també es va ometre el castell del campanar perquè era perjudicial per a lédifici i la seua conservació i es va passar al sostre de lédifici de l’ajuntament. Actualment, eixe acte es nomena Nit del Foc i substitueix l’enramà de traques de cada emplaçament. La nit del foc consisteix en un correfoc pels diferents carrers que finalitza amb un castell de focs d’artifici a la Plaça de la Fira.

orquestra 1. f. MÚS. Conjunt de músics i cantant o cantants en un mateix escenari. Normalment, les comissions falleres contracten discomòbils perquè la seua quantia econòmica és inferior a la contractació d´una orquestra, que el muntant és molt més superior, a banda de necessitar major escenari i infraestructura per desenvolupar-se.

136

ONARI CI

P B

C OR R I A N EN

Padrins 1. m. i f. Són aquelles persones que efectuen un apadrinament i que, en la nostra comissió, és una figura i costum úniques entre les comissions de Borriana. Així doncs, cada any la falla tria un home i una dona perquè desenvolupen el càrrec de padrins dels monuments per a eixe any i aquests han de batejar el monument faller poc abans que veja llum fora ja dels límits del taller per plantar-la. Lány 1994, va començar eixe costum, que es va aturar lány 2004 i es va tornar a reprendre lány 2018.

Padrins dela falla barri valència:

1994: Fina Mesado García i Vicente Taberner Gascó. 1995: Rosa Fani Doñate Valls i Joaquín Torner Ucher. 1996: Vicenta Dolores Rius Polés i Gabriel Barrios Rodríguez. 1997: Ana María Torner Ucher i Tomás Ramos Ros. 1998: Isabel García Benitez i José Vicente Folch García. 1999: Concha Traver Félix i Manuel Gascó Gozalbo. 2000: Josefa Blanco López i Ramón Lozano Tirado. 2001: Purificación Rius Arnándis i Francisco Verdegal Ferrer. 2002: Carla Gascó Rius i Rubén Gómez Nieto. 2003: Fani Verdegal González i Francis Orenga Herrera. 2018: Pepa Moya Pérez i Marc Martí Rodríguez. 2019: Paula Orenga Herrera i Carlos Ventura Estellés. 2020/2021: Teresa Palmer Llombart i Domingo Rubio Esteban. 2022: Eugenia Martí Granell i Miguel Barrón Cardenal.

Padrins de la Falla de 1994 junt a l’ artista de la Falla

paella 1. f. ALIM. La paella també es denomina arròs a la paella i fà referència al recipient en què es fa la recepta i que li dona nom. Es tracta d’una recepta de cuina en base d'arròs dórigen de la Comunitat Valenciana i, actualment, molt popular a tota Espanya i servida en restaurants de tot el món. En aquesta recepta, l'arròs es cuina junt amb altres aliments en una paella, generalment ampla i amb anses. El nom de paella fa referència tant a la recepta o plat cuinat com al recipient que s'utilitza per a la seua elaboració, encara que este últim rep també el nom de paellera, terme originalment considerat incorrecte però que amb l'ús s´ha anat acceptant en léspanyol. Es tracta d'un plat dórigen humil, descrit per primera volta en Espanya en l´àrea de lÁlbufera de València. La popularitat dáquest plat ha fet que, en láctualitat, s´haja expandit en gran quantitat de variants adaptades en els ingredients a les diverses regions de la cuina espanyola. La paella s´ha convertit en una de les icones de la gastronomia espanyola. El 9 de novembre de 2021 va ser declarada Bé dÍnterés Cultural. La Conselleria dÁgricultura del Govern valencià ha elaborat en conjunt amb el Consell Regulador de la Denominació d'Origen Arròs de València, un registre díngredients que haurà de portar tota paella que vulga comercialitzar-se amb el nom de Paella Valenciana. Els deu ingredients bàsics que sempre súsen generalment i tradicionalment són: pollastre, conill, bajoqueta, garrofó, tomata, arròs, oli d'oliva, aigua, safrà i sal. A més, segons la regió, sádmeten ingredients com láll, carxofa, pato, pimentó, caragols o el romer, variants que també seran acceptades dins de la denominació d’autèntica “Paella Valenciana”. Per a València, l'origen exacte del plat està quasi amb seguretat en la zona arrossera pròxima al llac de l'Albufera, on està documentada la seua existència ja en el segle XVIII. 137

paiporta 1. m. ALIM. Dinar en què cadascú s’emporta el seu menjar, que generalment consistix en un entrepà. En el món de les falles, es fan molts paiportes per a sopar al casal amb cacaus, olives i tramussos.

paperet ( paper de seda ) 1. m. Material que es presenta com una làmina fina feta amb pasta de fibres vegetals o altres materials

molts i mesclats amb aigua, assecats i, darrerament, endurits. El paper de seda es un paper molt fi i transparent, que s’usa per embolicar coses delicades, per protegir les làmines d´alguns llibres, com a material per a treballs manuals i a per nodrir les peces de les carrosses. Per a preparar el paperet de seda per a les carrosses, dels fulls es pleguen en varies capes i amb un troquel redó es trau la forma que després amb el dit es dona forma de floreta per apegar amb cola de farina o de fuster a la peça de carrossa.

parador 1. m. ACT. En la dècada dels cinquanta del passat segle XX, naixia el primer Parador Faller. Sorgeix de

la unió de dos factors. El primer és la necessitat de les comissions falleres d´aconseguir diners extra en un context complicat. El segon és per a donar lloc a un sector social de la societat amb més possibilitats econòmiques, i que tradicionalment s’havien mantes al marge de la festa fallera de marcat caràcter des dels seus inicis. Ara és sol dir parador al casal o la carpa engalanada durant la setmana de festes de falles.

pasdoble 1. m. MÚS. Es tracta del ball que s´executa al compàs d´aquesta música. Pareix que el pasdoble, com

a ball, procedeix de la tonadilla escènica, que era una composició que en la primera meitat del segle XIX servia com a conclusió dels entremesos i els balls escènics i que després, des de mitjans del mateix segle, era utilitzat com intermedi musical entre els actes de les comèdies. Actualment, el major focus de producció de pasdobles es centra en el llevant peninsular, en torn a les festes de Moros i Cristians. A València, cada any es fa un concurs per triar els pasdobles que duran els nom de les Falleres Majors de la ciutat. El pasdoble “El Fallero” és una de les peces més interpretada a la setmana fallera. És habitual escoltar-la en passacarrers, però també en altres actes com la Presentació de les Falleres Majors. A més, és una de les més conegudes melodies falleres tant a nivell nacional com internacional. Antigament era molt famós l´acte de Concurs de Pasdobles entre les bandes de música de cada comissió, que tocaven a l’escenari on ara es realitza l´ofrena i la Reina Fallera de Borriana, a mode de records per la participació de cada edició lliurava i penjava un corbatí acreditatiu a la bandera de cada Banda.

138

pentinat de fallera 1. m. Fins quasi meitat del passat segle, les dones conservaven el monyo llarg durant tota la vida, el qual

pentinaven arreplegant-se’l. Súsaven accessoris per a el cabell per la dificultat de llavar-lo amb freqüència, com ara els batidors, escarpidors o les pintes que després es deixaven subjectes com un adorn. Per a realitzar lácte de pentinar-se, es col·locava una peça de tela que cobria el pit, muscles i llom i que s’anomenava pentinador. No era estrany que per la complexitat del pentinat, la dona fora ajudada per una altra persona. Per a elaborar el monyo, es dividia el pèl en dos seccions per una ratlla longitudinal o simplement es pentinava cap enrere i després sárreplegava en forma de cua situant-la en la part posterior del cap. Per damunt déixa cua es col·locava, travessada entre el pèl, una agulla i al seu voltant o en el seu defecte en torn a la pròpia cua, sénroscava retorçut el cabell en forma de caragol o ensaïmada. També es podia utilitzar una trena enrotllada sobre sí mateixa. Altres voltes es treballava més el pentinat, dividint el cabell a partir de la cua en porcions de malles i trenes. El més freqüent era en vuit porcions: tres cada trena i dos per a malles soles. Les malles abraçaven lágulla com si feren un huit i al seu voltant es disposaven les trenes subjectes al cap; o es realitzava un rul·lo o cilindre amb les malles al seu voltant. Existeixen certes variants dáquest pentinat i que encara es conserven per acompanyar el vestit tradicional. Més tard, va aparèixer el pentinat a bandes, el qual va influir en el tocat popular, en que sáfegia la incorporació de dos rodetes o menuts monyos als laterals del cap, fent un conjunt de tres amb el monyo de la part darrera del cap. Cal dir que aquest pentinat no és exclusiu de València, encara que s´haja utilitzat com a tal, ja que es du dígual manera en algunes zones dÁragó, Salamanca i altres i que, en efecte, com en aquests llocs ocorre deu portar-se acompanyant les robes del segle XIX.

perruquer, -a 1. m. i f. PROF. És la persona que té per ofici l´arreglament del cabell de les persones i, també, la que realitza els pentinats de valenciana, un treball de gran destresa i cura.

picaeta 1.f. ALIM. És un entremès típic dels llauradors a la Comunitat Valenciana i es pren abans de qualsevol

àpat, llevat del desdejuni, per a obrir la fam o fer boca. La picaeta tradicional es compon de tramussos, cacauets, salmorra (olives, carlota, pebrera, floricol, cogombres, etc., en aigua salada) i, ocasionalment, anxoves. Actualment s´hi inclou papes (creïlles fregides) i fruits secs. Aquest àpat és el tradicional entremès valencià que substitueix al que es coneix com a tapa. Per tant trobem la picaeta als bars i tavernes o casals fallers, i no tant als restaurants.

pilotes de frare

1. f. ALIM. Masses farcides de crema pastissera que s´arrebossen en sucre. Aquestes són unes postres típiques de la província de Castelló.

139

pintes 1. f. INDUM. Estri que consisteix en una làmina prima oblonga

de metall, fusta, os, vori, etc., proveïda de dents o pues més o menys despeses en una de les seves vores llargues o en ambdues, que serveix per a desembullar i pentinar el cabell. Làmina anàloga a la pinta, de forma més o menys arquejada, que s’empra per a subjectar el cabell o com adornament. L’accessori més important i, per una altra part, el que es pot considerar més representatiu de la indumentària valenciana és la pinta. Encara que en algun moment s´utilitzen pintes de característiques similars en altres zones d’Espanya, ací és on s’ha conservat la tradició ja observada en nombrosos documents del segle XVIII, en què es cita com peine, allisador o escarpidor, però sobretot com peine o pinta. El seu origen pareix que siga una transformació de l´objecte per pentinar-se o allisar els cabells i que, en algun moment, es va optar per deixar-lo en el cap, convertint-lo en un motiu ornamental. En les representacions gràfiques trobades, sobretot en els anomenats plats i gerres de boda (regalats a la novia amb motiu de tal esdeveniment), la pinta apareix com a exemplar únic de diferents mides i formes. Els exemplars més antics són d’una mida menuda i de reduïda altura, que no supera els 6-7 centímetres. Açò ens fa pensar en una evolució a partir d’una peça rectangular a la que se li van afegint en la part superior oposada a les pues, rocalles i incurvacions que apleguen a augmentar la seua altura progressivament i, sobretot, en la part central, fins a aplegar als 15 centímetres o més que posseeixen els exemplars del XIX.

pintura 1. f. La pintura és l´art de la representació gràfica utilitzant pigments mesclats amb altres substàncies

aglutinants orgàniques o sintètiques. En aquest art s’utilitzen tècniques de pintura, coneixements de la teoria del color i de composició pictòrica, i el dibuix. Al monument faller la pintura és el màxim fet de veure l´acabat final del treball, la pintura pot millorar una peça, i pot fer dissimular alguna carència en el polit. Un monument amb un gran treball de pintura en el que s´aprecie l´harmonia i treball del conjunt fa que guanye en escreix en vistositat.

plantà 1. f. MONUM. La plantà (del verb plantar) és l´acte d´alçar

una falla o una foguera en les festes falleres o en les Fogueres de Sant Joan, festes celebrades respectivament al març i a juny en distintes localitats de la Comunitat Valenciana. La plantà es considera, actualment, el moment exacte en què la falla o foguera queda completament acabada i preparada per ser visitada , amb tots els seus ninots, cartells i detalls diferents (llums, gespa, cartells explicatius, etc.). En les falles, la plantà es realitza la nit del 15 al 16 de març, quan totes les obres dels artistes fallers han d´estar completament acabats en la seua ubicació. La raó és que el jurat ha de passar al dia següent per avaluar els monuments infantils i majors. Antigament, la plantà començava i finalitzava el mateix dia, però a causa de la complexitat dels monuments i com que els artistes fallers s’encarreguen de varies falles al mateix temps, sol començar alguns dies abans. La cremà de la falla es realitza quatre dies després, la nit del 19 de març.

140

Plantà falla AFDEM 1. f. ACT. MONUM. Plantà que es celebra un dia abans de la plantà oficial d’una falleta confeccionada

pels integrants d’AFDEM, Associació de Familiars per als Drets de les persones amb Enfermetat Mental, i que es planta en la zona d’encreuament del Centre de Salut de l’Avinguda de Nules, en el carrer Francisco Fuentes, dins de la demarcació de la barriada de la Falla Barri València i que es crema el dia de Sant Josep per la vesprada.

pleitesia 1. f. ACT. La noció de pleitesia s´usa actualment per

nombrar a la demostració de cortesia i respecte que se li ofereix a algú. Quant es diu que una persona o un grup d’individus rendeixen pleitesia a una personalitat, s´està fent referència a un tribut o homenatge que es realitza en honra a esta. Les Reines Falleres de Borriana tenen un acte de pleitesia que es sol celebrar dies abans de la setmana gran al Teatre Payà, el qual consisteix en lloar en forma de poesia preparada per cada Fallera Major Infantil, Cavaller Acompanyant i Fallera Major.

pregó 1. m. ACT. El pregó és un discurs literari que es pronúncia en públic en ocasió d’una festivitat o celebració. Sol ser l’acte que comença les festes majors, populars dúna vil·la o barri. A la festa de les falles, el pregó pren la metxa a línici de la celebració. El pregoner llig el pregó en distints punts de la població, finalitzant el recorregut a lájuntament on el pregoner recita per última volta el pregó i cedeix la paraula a les Reines Falleres de Borriana. En eixe moment, les màximes representats de les festes fan la crida a tot el veïnat per a gaudir i celebrar les falles. Per a finalitzar l’acte pren torn de paraula lálcalde o alcaldessa de la població i, seguidament, es fa un dispar d’un xicotet castell de focs d’artifici des del sostre de l’ajuntament.

141

president 1. m. i f. PROF. Títol que prenen líders d´organitzacions molt diverses, empreses, estats i, en el món de

les falles, les comissions falleres o entitats festeres. Originalment, el terme es referia a qui presidia una cerimònia o assemblea. Hui en dia es refereix, habitualment, a una persona amb poders executius. Etimològicament, un president o presidenta és qui sey com a líder. El president o presidenta de la comissió dirigeix, democràticament, una falla junt amb una directiva i, en conjunt, porten tot el pes de l’administració i direcció de la mateixa. També hi ha presidència infantil, un càrrec simbòlic per a la xicalla que esdevé el futur de la festa fallera.

proclamació 1. f. ACT. És un anunci solemne i públic emès per l´autoritat pública al poble. Aquest terme deriva del llatí

proclama, que al seu torn està compost dels termes pro-clamar en el sentit dá “anunciar” públicament. Actualment, es fa servir per indicar la designació oficial dún càrrec, per exemple, en léxpressió: proclamar la nova Fallera Major Infantil.

puntilles

1. f. INDUM. Encaix generalment estret que forma ones o pics en una de les seues vores i que es posa com a adorn en la vora de mocadors, tovalles, vestits, pentinadors, manteletes, etc. Algunes puntilles poden costar una vertadera fortuna, per la seua antiguitat i mode de confecció. N’hi ha de prou tipus, com ara: la puntilla de fil; d’encaix de nylon i valencié; de guipur; tira brodada o batista; puntilles de cristal; tul brodat; puntilla metal·litzada; i d´encaix de nylon elàstic.

142

NARI IO

C IC

Q B

C OR R I A N EN

Quedada

1. f. Acció de quedar o de trobar-se dos o més persones en un lloc i una hora determinada. Quedada fallera a l’Estació del Nord de València per veure la mascletà de Reyes Martí.

quiniela

1. f. Es denomina quiniela a láposta que consisteix en tractar d’endevinar els resultats dúna competència esportiva com una carrera de cavalls o un partit de futbol. El terme, en aquest sentit, també al·ludeix al bitllet que registra els citats pronòstics. A Espanya, la Quiniela es una marca registrada que gestiona Loteries i Apostes de l’Estat. El bitllet de la quiniela inclou quinze partits. En terminologia fallera, “estar en la quiniela”, o “les quinieles”, vol dir que una comissió o el monument déixa comissió es la preferida per a guanyar algun guardó o, simplement, guanyar.

quiosc

1. m. Construcció xicoteta, generalment de material lleuger, que es troba als carrers i llocs públics i on es venen diaris, revistes i altres articles, al mes de març. En aquest, i també a les llibreries es pot trobar el Llibre Oficial Faller (Fallero), així com també altres revistes dedicades a la festa de les Falles, com pot ser l´Actualidad Fallera, El Turista Fallero, etc.

quota

1. f. Quantitat de diners que es paguen per a pertànyer a un grup, una associació o una organització. En terminologia fallera, la quota és una quantitat de diners que es paguen mensualment per a pertànyer a la comissió.

143

144

ONARI CI

R B

C OR R I A N EN

ram 1. m. Conjunt o manoll de flors, rames o herbes, que poden ser naturals o artificials. Per a l´ofrena de flors, es gasten rams de flor natural per nodrir, més si cap, el tapís confeccionat en paper de seda. A banda, també es gasten rams de flors per obsequiar a les falleres infantils i les majors en l´acte de Proclamació, Exaltació, Comiat, etc.

Recerca de falleres o “buscar falleres” 1. f. Al món faller, parlar de buscar falleres vol dir l´acció o acte d’anar casa per casa de xiquetes o joves perquè accepten el càrrec de ser falleres, falleretes, fallerets o Falleres Majors en el nou exercici faller. Cal remarcar que a qui s’ha de convèncer principalment és a les famílies.

recompensa

1. f. La recompensa sol ser un incentiu oferit per la realització d´una determinada tasca. En aquest sentit, el concepte està associat a un premi o estímul. A les falles, es donen recompenses en forma d’agulletes, segons els anys que s´ha pertangut a una comissió.

Llistat de Recompenses de Junta Local Fallera de Borriana: -Fulles Verdes: les reben els Presidents el primer any de cens, els càrrecs directius als tres anys, i la resta de membres de la comissió als cinc. Els càrrecs directius són aquelles persones que ocupen els deu primers llocs del cens de la falla. -Taronja dárgent: les reben els càrrecs directius amb cinc anys de cens com a tals i la resta de membres de la comissió als vuit anys. -Taronja dór: la reben els càrrecs directius als vuit anys de cens com a tals i la resta de membres de la comissió als 12 anys. -Taronja dór amb flor de taronger: la reben aquelles persones que compten amb quinze punts. -Taronja dór amb brillants i flor de taronger: la reben aquelles persones que compten amb trenta punts. -Distintiu dór de la Junta Local Fallera: la reben tots els membres de les comissions falleres que compten amb vint-i-cinc anys de cens.

145

-Criteris per atorgar els punts per part de la Junta Local Fallera: cinc punts per any de cens al càrrec de President, tres punts per any a la resta de membres de comissió. Els punts comencen a comptar a partir que el faller assoleix els requisits per merèixer la Taronja dÓr. -Recompenses col·lectives: sátorguen a les comissions seguint el mateix ordre i criteri establert per a les persones físiques. -Recompenses a artistes fallers i criteris fallers: la Junta Local Fallera podrà acordar látorgament de la seua insígnia a aquestes persones. -Recompenses honorífiques: la Junta Local Fallera podrà atorgar recompenses honorifiques fora dels mèrits aconseguits per cens faller. En aquest cas, cap recompensa atorgada honoríficament pot servir de base per aconseguir-ne una de superior. -Distintiu dÓr honorífic: aquesta recompensa sols podrà ser atorgada a títol honorífic sense complir els requisits de cens faller per proposta del President/a de Junta Local Fallera aprovada pel plenari. Tan sols es podrà sol·licitar una recompensa per faller i any, i tan sols li podrà ser concedida quant el faller siga posseïdor dáquella immediatament anterior. Per a la concessió de recompenses, prevaldrà la data que reglamentàriament corresponga, encara que se sol·licite en anys posteriors. Els documents per a acreditar les recompenses sol·licitades seran: el cens presentat per lássociació federada a l’organisme competent i la fulla del llibre faller on apareix la comissió de cada associació federada. Els càrrecs directius, tant de Junta Local Fallera com de la Federació de les Falles, tindran la mateixa consideració que el president de una associació federada, en el que a recompenses es refereix. Tindran la consideració de càrrecs directius dels organismes abans esmentats els següents: President, Vicepresident i Secretari.

Fulles Verdes

Taronja d’or amb flor de taronger

146

Taronja d’argent

Taronja d’or

Taronja d’or amb brillants i flor de taronger Distintiu d’or de Junta Local Fallera

reina fallera 1. f. La figura de la Reina Fallera es típica solament de Borriana i és la persona amb major representació simbòlica de les Falles de Borriana, una xiqueta per al càrrec de Reina Fallera Infantil, i una jove en el cas de la Reina Fallera. En ambdós casos són components d´una comissió fallera i són escollides pels fallers. La funció principal és la d’exercir com ambaixadores de la festa de les falles de la pròpia població i, fora d´aquesta, allà on se la demane durant l’any que dura el seu regnat.

reines falleres de Borriana: 1936. Milagros López Juan (Fallera Major). 1944. Vicenta Miró Guerola (1ªReina Fallera). 1945. Lupita Andino Ruíz. 1947. Rosita Traver Boix. 1948. Berta Baldó Meliá. 1949. Maribel Armendáriz Morales. 1950. María Teresa Navarro Reig. 1951. María Teresa González Rerverter. 1952. María Amparo González Reverter. 1953. Mari Carmen Mulet Ortíz. 1954. Mari Carmen Bernat Muñoz. 1955. Raquel Font Fortea. 1956. Vicentita Llopis Burdeus. 1957. Loli Reig Romero. 1958. María Dolores Devís Ribes. 1959. Guillermina Forner Bermejo. 1960. Elia Saura Archelós. 1961. Paqui Soriano Fortea. 1962. Maria Dolores Urios Burdeus. 1963. Juanita Tejedo García. 1964. Mari Tere Roig Gumbau. 1965. Mari Paz Torrent Font de Mora. 1966. Mercedes Tomás Verdegal. 1967. María Victoria Capella Vilar. 1968. María Teresa Gabriel Pascual. 1969. Maite Branchadell Navarro. 1970. María José Zaragoza Ibars. 1971. María José Ventura Medall. 1972. Consuelo Peris Sellés. 1973. María Rosa Civera Aparici. 1974. Berta Eugenia Usó Bernat. 1975. Gema Renau Monfort. 1976. Inma Perelló Oliver. 1977. Amparo Monzonís García. 1978. María José Llacer Ortí. 1979. Isabel Estebe Navarro. 1980. Myriam Taberner Monferrer. 1981. María Dolores Escrig Sanchis. 1982. Rosario Teruel Santainés. 1983. Mari Carmen Ros Fortuño. 1984. Araceli Hueso Lengua. 1985. Laura Múgica Codina. 1986. María del Mar Cervera Reig. 1987. Mari Carmen Marín González. 1988. Isabel Monfort Tejedo. 1989. María Fenollosa Esteve. 1990. Liliana Feliu Llopis. 1991. Laura Rico Mallén. 1992. Silvia Capdevila Chabrera. 1993. Lucía Pérez Barber. 1994. Beatriz Ferrer Roig.

1995. Cristina Burdeus Reverter. 1996. Ana Montagut Borillo. 1997. Yolanda Devís Imbernón. 1998. Myriam López Martín. 1999. Mari Carmen Monzón Lahoz. 2000. Begoña Ferrada Julián. 2001. Rosana Fortea Rubert. 2002. Gloria Pastor Aymerich. 2003. Ingrid Marco Barres. 2004. Belén Sierra Monsonís. 2005. María José Bernat Gaya. 2006. Alicia Sánchez Farah. 2007. Carmen Monfort Fuentes. 2008. Beatriz González Olivas. 2009. Sara Bodí Tortosa. 2010. Sara Ros Feliu. 2011. Isabel Lozano Poyatos. 2012. Aida Bort Braceros. 2013. Cristina Flor Rufino. 2014. Marta Aleixandre Renau. 2015. Alejandra Guardino Marín. 2016. Laura Conde Manzano. 2017. Elena Collado Torralba. 2018. Judit Pesudo Martínez. 2019. Mar Zamora Fenollosa. 2020/2021. Elena Pastor Manzano. 2022. Sandra Candau López.

Vicentita Miró Guerola, Reina Fallera de 1944

147

reines falleres infantils de Borriana: 1950. Rosita Feliu Ribes. 1951. María Pìlar Corell García Tomás Palomar Santágueda. 1952. Merceditas García Vernia Arturo Forner Gascó. 1953. Cristina Aparici Mendoza Roberto Ferrada Urios. 1954. Lucina Urios Burdeus Ignácio Canós Llácer. 1955. María Dolores Ninot Julián José María Peset Ninot. 1956. Sunín Graciá Martínez Eduardo Salas Gargallo. 1957. María Teresa Ibáñez Julve Manuel Felis Gómez. 1958. Mari Carmen Molina Escalera Manuel Chiva Palmer. 1959. María Dolores Piquer Martínez Agustín Seores Ferrer. 1960. Filín López Candau José Manuel Piquer Fandos. 1961. María Dolores Torres Puya Emilio Parras Martínez. 1962. Rosa María Piquer Fuster Enrique Pedro Fuster. 1963. Esperanza Parras Martínez Manuel Felis Gómez. 1964. Maricel Enrique Monsonís Salvador Payá Gil. 1965. Marisin Chillida Carrillo Jacobo Martínez de Irujo y Stuart Fitz-James. 1966. Rosa María Usó Ripollés Vicente José Moros Safont. 1967. María Mercedes Gil Máñez José Pedro Aymerich Martínez. 1968. Dorita Oñate de Mora Carlos Manuel Felis Daudí. 1969. Pilarina Gimeno Cabanilles José Comes Palomero. 1970. María Amparo López Villanova Jean Jaques Aznar Subreville. 1971. Marisa Aragó Artero Kino Pérez Nacher. 1972. Anabel López Ricart Salvador Boix Mesado. 1973. María Mercedes Enrique-Tarancón y Monsonís Vicente Serra Peris. 1974. María Amparo Almela Fuster José Maria Peris Pertegaz. 1975. Rosa María Pascual Martí Perfecto Manuel Romero Alamán. 1976. María del Mar Cervera Reig Melchor Reig Urios. 1977. Isabel Vernia Canuto Vicente Escrig Fandos. 1978. Isabel Monfort Tejedo Enrique José Cervera Reig.

148

1979. Lelé Reig Urios José Navarro Sirvent. 1980. María del Mar Llopis Llopis Sergio Alcalá Sebastiá. 1981. Maite Canós Broch David Sancho Rosell. 1982. Cristina Franch Martínez Diego García Monsonís. 1983. Alejandra Mugica Codina 1984. Marian Villalonga Enrique Manuel Juan Llopis. 1985. Susana Torner Vila Sergio Guinot Aledo. 1986. Ana Juan Llopis Nacho Villalonga Enrique. 1987. Gloria Fandos Montoro José Manuel Silles Forcada. 1988. Teresa Diago Usó José Luis Diago Usó. 1989. Paula Daudí Borillo José Ferrandis Peris. 1990. Cinta Perelló Escobedo Adán Castelló Ventura. 1991. Ángela Tarancón Franch David Franch Conejero. 1992. Eugenia Giménez Muñoz Jaime Seores Goterris. 1993. María Tarancón Franch Santiago Ventura Bertomeu. 1994. Lorena Lleó Gavara. 1995. María Monfort Marañón. 1996. María Teresa Arámbul Frach. 1997. Lidia Gil Sánchez. 1998. Paula Giménez Ramos. 1999. Laura Agulleiro Moncho. 2000. Ana Bodí Tortosa. 2001. María Lina Beltrán Salvador. 2002. Esther Ponz Burdeus. 2003. Laura García Giménez. 2004. Andrea Casanova Borillo. 2005. Laura Ortells Puchol. 2006. Ana Baldoví Domingo. 2007. María Poveda Ballester. 2008. María Frach Guardino. 2009. Ana Tejedo Fuster. 2010. Rocío Tormos Llopis. 2011. Carlota Luna Ibáñez. 2012. Carla Valero Escribá. 2013. Berta Chabrera Fuentes. 2014. Anna Serrano Darás. 2015. Carmen Doménech León. 2016. Marina Monferer Vicente. 2017. Silvia Martínez Bodí. 2018. Ana Giménez Domingo 2019. Anne Alós Palomero. 2020/2012. Júlia López Soler. 2022. Ana Giménez Fuster.

remat 1. m. MONUM. El remat en el monument faller sol ser una figura damunt de la gran que està en el centre de la falla, que representa la temàtica general de la falla. Les falles de secció especial, la màxima secció, no segueixen aquest patró al peu de la lletra i solen tindre més d’un remat.

remat

replegà 1. f. En terminologia fallera, és l´acte de recollir les falleretes, fallerets i falleres per a algun acte. Generalment, la comissió va casa per casa amb la xaranga i es tira una traca en l’eixida de cada fallera o faller, fins que en últim lloc es va a la casa de les Falleres Majors. Seguidament, la comissió junt amb les falleres i fallers van a la concentració de l´acte, a la mascletà o al casal per a dinar o sopar.

reunió 1. f. Fet de reunir o de reunir-se, conjunt de persones que es reuneixen per parlar d´un determinat tema. Durant l´exercici faller, en una comissió es solen fer més o menys reunions per a explicar temes, debatre o escollir alguns aspectes i temes rellevants per a la falla.

revetlla 1. f. ACT. Festa amb música i ball que es celebra normalment a l´aire lliure la nit abans d´algunes festes. A les falles, totes les nits solen celebrar-se revetlles als casals, paradors o carpes, amb alguna excepció de la nit de la plantà i de la nit de la cremà.

rifa 1. f. Joc que consisteix a sortejar algun obsequi entre varies persones. Les rifes es fan per a traure diners per a la falla: es venen numerets per a sortejar algun premi.

149

150

NARI IO

C IC

S B

C OR R I A N EN

sabates 1. f. INDUM. Les sabates són una mena de calçat que cobreix el peu menys que una bota, ja que no supera l’alçada del turmell i més que una sandàlia. Serveixen per a protegir el peu, així com per a léstabilitat i resistència damunt del terreny. El cos de la sabata, que cobreix el peu, sánomena empenya. La part inferior, en contacte amb el terra, és la sola. La sabata pot ser tancada, o bé tancar en sivella, si bé el més habitual hui es que tanque amb cordons, passats per ullets; llavors el conjunt reposa sobre una llengüeta, per motius de comoditat. Tradicionalment, les sabates eren de forma única per a tots dos peus, i era costum anar-les canviant de peu per tal dévitar que es deformaren excessivament. No fou fins a les primeres dècades del segle XIX que es va generalitzar el parell de sabates amb forma específica per als peus dret i esquerre. Per a les falleres si les sabates no són prou còmodes, poden patir un gran calvari, ja que els pot produir dolor de peus durant totes les hores que les han de portar durant les falles, ja siga pel taló pronunciat o pels calcetins de fil.

sacabutx 1.m. FUS. S’anomena sacabutx a la peça de fusta que fa que s´ajunte a una altra, per mitjà del mascle o femella, o del revés.

sainet 1. m. El sainet és un tipus dóbra teatral de caràcter jocós I popular, generalment en un acte, que es representa a léntreacte o a la fi dúna funció. Complementa una obra major, descriu costums i sácompanya de música i cançons. Hereus dels col·loquiers del segle XVIII, el sainet a la regió valenciana, dins la restringida oferta teatral de l´època, va ser un dels gèneres que va gaudir més popularitat durant la segona meitat del segle XIX. La peça “Més sáprecien els diners que la sang i el parentesc”, escrita el 1817 per Vicent Manuel Branchat i Alfonso, és considerada el primer exemple del seu tipus i va ser utilitzada com a model per autors posteriors. El sainet pretén ser un reflex de la vida social valenciana. Un dels seus trets recurrents és que els personatges de les classes baixes parlen valencià, mentre que els forasters, els membres de la burgesia o tot aquell qui té una voluntat dáparentar més riquesa i educació, parlen castellà farcit de valencianismes i díncorreccions. Generalment la crítica lleu que es fa dáquesta coentor o presumpció és merament moral, no sociolingüística. Entre els sainetistes valencians més destacats es troben Eduard Escalante, considerat el mestre del gènere i inspirador de gairebé tota la producció que el va succeir; i Josep Bernat i Baldoví, autor de lóbra “El Virgo de la Visanteta” qui va estabilitzar la forma del subgènere; així com Francesc Palanca i Roca i Peris Celda.

151

salutació 1. f. La salutació, és un acte comunicacional en el que una persona fa notar a una altra la seua presencia, generalment a través del parlar o d´algun gest. Les màximes representants de la població, o siga, les Reines Falleres de Borriana, o Falleres Majors tant d´ací com de qualsevol població de la Comunitat Valenciana, usen el salut amb la mà com a símbol d’agraïment quan a aquestes se’ls aplaudeix. Com a curiositat, a Castelló, les màximes representants de la seua festa i Madrines de les distintes Gaiates porten un mocadoret de fil en la seua mà per a la salutació.

sant blai 1. m. REL. Sant Blai de Sebaste va ser un metge i bisbe de Sebaste (antiga capital de l´Armènia Menor i actual Sivas, Turquia), considerat sant per diverses confessions del cristianisme. Va fer vida eremítica en una cova en el bosc del Mont Argeus, que va convertir en la seua seu episcopal. Va ser torturat i executat en l’època del emperador romà Licinio, durant les persecucions als cristians de principis del segle IV. També té el patronatge dels malalts de gola, dels otorinolaringòlegs i treballadors de la llana. El 3 de febrer celebrem la festa de Sant Blai, patró de la República del Paraguay, de nombroses localitats d´Espanya i de la Comunitat Valenciana, com Borriana, Altea, Sax, Bocairent, del barri de Russafa de València i de la ciutat de Dubrovnik (Croàcia). Eixe dia, les falleres acompanyen la peanya de Sant Blai en la processó.

sant josep

1. m. REL. Sant Josep va ser, segons la tradició cristiana, el marit de María, qui era la mare de Jesús. Tant la seua vida i els seus ancestres familiars es descriuen en el Nou Testament de la Bíblia. Segons lÉvangeli de Mateu, era dófici artesà, el que ja en els primers segles del cristianisme es va concretar en l’ofici de fuster, professió que havia ensenyat al seu fill, de qui igualment síndica que era artesà. Era de condició humil, encara que les genealogies de Mateu i Lluc, el presenten com a pertanyent a l’estirp del Rei David. Es desconeix la data de la seua mort, encara que sáccepta que Josep de Natzaret va morir quan Jesucrist tenia ja més de dotze anys. La figura de Josep fou contemplada i admirada per diversos Pares i Doctors de l’església i es hui objecte déstudi dúna branca particular de la teologia, la josepfologia. El 19 de març és el dia del pare, però també a la Comunitat Valenciana es celebra la festivitat del dia de Sant Josep, patró dels fusters. Les festes falleres també són conegudes com a festes josefines o festes de “Sant Josep”, ja que es celebren en honor a Sant Josep, patró dels fusters, que era un gremi molt estés a la Comunitat quan van començar a celebrar-se a la fi del segle XIX. Lórigen de la festa fallera es remunta a lántiga tradició dels fusters de la ciutat, que en vespres de la festa del seu patró Sant Josep, cremaven enfront dels seus tallers, als carrers i places públiques, els trastos vells i inservibles juntament amb els parots (pals de fusta que els il·luminaven mentre treballaven durant l´hivern). Històricament, el dia de la cremà va començar a celebrar-se el dia 19 de març, festivitat de Sant Josep.

152

Saragüells 1. m. INDUM. El vestit regional de saragüells és la vestimenta tradicional masculina valenciana, el qual apareix baix la denominació sarawil en texts musulmans andalusins del segle X. Aquest vestit s´aplica directament sobre el cos i a sobre es poden col·locar, o no, unes altres prendes. El teixit d’aquesta vestimenta és el llenç per als dies de treball i, en els festius, es cobreix amb un segon calçó de llana o seda, conegut com a negrilla.

sastre 1. m. PROF. Un sastre és la persona que exercís l’ofici de la sastreria, un art que consisteix en la creació de peces de vestir principalment masculines (sacs, pantalons, jupetins), de forma artesana i a mida, dissenyant exclusivament d´acord amb les mides i preferències de cada client, sense fer ús normalitzat de numeració preexistent. També ajusta peces fetes per fabricants de roba, que per la mateixa normalització de talles en la roba i les diferències dels cossos dels usuaris, aquelles no els van bones i, per això, requereixen els servicis del professional del tall i la costura.

Secretari, -a 1. m. i f. PROF. Persona que està al servei dúna altra per a redactar-li la correspondència, transcriure per ell/a les cartes, documents, etc. Persona que està encarregada déstendre les actes, donar fe dels acords, custodiar documents i escriure la correspondència d’una corporació, dúna entitat festera, oficina o assemblea. En terminologia fallera, el secretari o secretària és la figura de la persona professional dedicada al secretariat i a lóficina.

seda 1. f. INDUM. La seda és una fibra natural formada per proteïnes, produïdes per diversos cucs al teixir capolls, dins dels quals els seus cossos pateixen metamorfosi a arnes. També és coneix com a seda l´àmplia varietat de teixits fabricats amb aquesta fibra. Encara és produïda per diferents grups dánimals artròpodes, com les aranyes i alguns tipus dínsectes, en láctualitat sols la seda produïda per les larves de les papallones Bombyx mori “el cuc de seda”, sútilitza en la fabricació industrial tèxtil. Hi han hagut algunes investigacions en recerca dáltres tipus de sedes en distintes propietats, que es diferencien a nivell molecular. En general, les sedes son produïdes principalment per larves d’insectes abans que aquestes completen la seua metamorfosi, però també hi ha casos de sedes produïdes per exemplars adults. Els teixits de seda foren elaborats per primera volta en lántiga Xina; alguns indicis apunten a què es fabricaren ja rondant el 3000 a. C.. La seda es va convertir ràpidament en un producte de luxe molt preuat pels comerciants, a causa de la seua textura i lluentor, a més de ser un producte molt accessible i còmode de transportar. Per això, aquest producte va aplegar a tindre una forta demanda, convertint-se en un element bàsic del comerç internacional preindustrial. A lány 2007, uns arqueòlegs varen descobrir en una tomba en la província de Jiangxi restes dún vestit, que les fibres de seda estaven estretament teixides i tenyides, datada vora una antiguitat dúns 2500 anys. La seda es va estendre per Àsia, Tailàndia, l’Índia, fins aplegar a la Mediterrània, al món islàmic, Europa medieval i moderna i Nortamèrica. Des de finals de la baixa Edat Mitjana, les activitats relacionades amb el cultiu de la morera i la manufactura de la seda han tingut un intens protagonisme en la història i la cultura valenciana. Encara prèviament es fabricaven ja a València teixits de tradició islàmica com la seda provenint del Regne de Granada, va ser a finals del segle XIV quant els comerciants genovesos contribuïren a la difusió del cultiu de la morera des del sur d’Itàlia. Posteriorment, transmeteren també la nova tecnologia tèxtil que s’utilitzava en Gènova en lélaboració del “vellutto” o vellut de seda.

153

La difusió del cultiu de la morera s´intensificà en el segle XVII i va aplegar a la seua màxima expansió en el primer terç del segle XVIII, quan es produïa seda en el 90% de les més de 500 localitats del Regne de València. Encara en 1788 treballaven directament d’aquells 7.764 operaris, les llavors prèvies de filatura, torçut, tintat, etc., generaven una intensa activitat, pel que s’estimava que vora la meitat de la població de la ciutat de València treballava, directa o indirectament, en el sector. Encara la manufactura tèxtil va patir una aguda crisi des de principi del segle XIX, el cultiu de la morera i la filatura de la seda sobrevisqueren, aplegant a experimentar un important procés de mecanització de dit procés en la primera meitat de la centúria. Espanya ha entrat a formar part del programa de la Ruta de la Seda de la OMT (Organització Mundial del Turisme) i la UNESCO. En la indumentària regional, la seda s’empra per a teixir moltes de les teles que s’utilitzen per a fer els vestits regionals.

senyera 1. f. La bandera de la Comunitat Valenciana, anomenada real senyera, senyera coronada, senyera en blau o senyera tricolor, està descrita en l’article 4t de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana i en l’article 2 on de la llei 8/1984 de la Generalitat Valenciana de 4 de desembre, per la que es regulen els símbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilització. La Senyera valenciana o Senyera coronada queda establida de la següent manera “La Bandera de la Comunitat Valenciana es la tradicional Senyera”, composada per quatre barres roges sobre fons groc, coronades sobre franja blava fins a l´asta. La bandera de la Comunitat Valenciana no podrà ser major que la d´Espanya, ni inferior a la d’altres entitats quan onegen totes juntes.

Sinagües 1. f. INDUM. Són una peça de roba interior femenina, una mena de falda gastada com a roba interior, però posada sobre roba interior íntima. Es du posada baix dún vestit o falda per ajudar-la a penjar suaument i previndre la irritació de la pell de teles grosses com la llana. Les sinagües també es porten posades per a evitar la calor i protegir les teles fines de la transpiració corporal. També sútilitzen per evitar la visió del cos o la peça íntima en robes externes traslluïdes o en massa vol. Generalment, es fan de tricot amb tela llisa, com la seda, fil, setí, polièster o niló i poden estar rematades i decorades amb puntilles en les vores. Es tracta d’una peça de roba fonamental a lármari dúna fallera, ja que es posa baix del vestit regional. Hi ha gent que gasta moltes hores en la realització i confecció de dita peça, per la seua complexitat realitzant badocs, panets, calats i altres filigranes per a donar-li a la peça una originalitat i vistositat única. Es poden distingir dos tipus de sinagües: la sinagua sencera i la mitja sinagua.

154

societat 1. f. La societat és el conjunt d´individus que comparteixen conductes i cultura i que se relacionen i interaccionen entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat. Una comissió fallera de societat és la que s’autogestiona amb els diners dels mateixos comissionats amb quotes, rifes o el que siga. Per tant, les societats no depenen de cap barri per fer cartilles i aconseguir diners de les aportacions dels veïns i abonats. A Borriana hi ha nou comissions de societat:

Falla stat. caçadors , 1943

Emplaçament de la Falla: Plaça del Plà President Fundador: Vicente Cantavella Ferrer.

Falla plç. chicharro, 1970

Emplaçament de la Falla: Plaça del Plà President Fundador: Juan Broch Nebot.

Falla Stat. sant josep, 2009

Emplaçament de la Falla: C/Assumpta G.C. President Fundador: Rubén Gómez Nieto

Falla stat. centre espanya , 1956

Emplaçament de la Falla: Plaça Major President Fundador: Francisco Ripollés Vicent.

Falla stat. club 53, 1972

Emplaçament de la Falla: Camí d’Onda President Fundador: José Ferrada Urios.

Falla Rei jaume i, 2012

Emplaçament de la Falla: C/Lluís Vives President Fundador: Ramon J. Casanova Peixó

Falla stat. club ortega, 1965

Emplaçament de la Falla: Plaça del Plà President Fundador: José Gil Calabria.

Falla don bosco, 1989

Emplaçament de la Falla: C/ S. Joan Bosco President Fundador: F. Javier Perelló Oliver

Falla stat. cardenal tarancón, 2015 Emplaçament de la Falla: C/Europa President Fundador: Emilio Beltrán Peris.

sopar de gala 1. m. ACT. Àpat que es celebra el dissabte anterior a les falles, el dia següent al Paiporta faller, en la Llar Fallera. Es tracta d’un sopar on els convidats i convidades de les comissions han d’anar amb vestits de gal·la o amb el vestit regional en cas de les falleres. El sopar consisteix en uns entrants, amb un plat principal de carn o peix i unes postres dolces i fruita. Seguidament, hi ha una orquestra i el ball s’allarga fins a la matinada.

155

156

NARI IO

C IC

T B

C OR R I A N EN

tabalet 1. m. MÚS. El tabalet valencià és un instrument de percussió de membrana que produeix un tipus de so indeterminat, cosa que vol dir que el so que emet el tabalet no correspon amb ninguna nota de l´escala musical. També se li coneix com a tabal i sol usar-se d’acompanyament de la dolçaina valenciana fins al punt que es considera un tàndem quasi inseparable. Una característica important del tabalet és la mida. Aquests tambors generalment són mitjans, això permet que els músics poden dur-lo a totes parts. Per tal raó, el tabal o tabalet valencià és un habitual en els passacarrers i festes populars com en el ball de valencians o Muixeranga. El músic que toca el tabal es coneix com a tabaler o tabaleter.

taller 1. m. Del francès atelier, és l’espai en el que es realitza un treball, manual en el seu origen, be del tipus artesanal (taller artesanal) o fabril (taller fabril). Històricament, classificats en el context dels oficis vils i mecànics i en menor grau a les arts liberals, han evolucionat en la seua tipologia cap a moltes i diverses formes, des de el primitiu taller gremial. A Borriana abunden els tallers fallers, on ells realitzen les seues falles.

tapís 1. m. Obra gran tradicionalment realitzada a mà en la que es reprodueixen figures semblants a les dúna pintura. En rebre léncàrrec de confeccionar un tapís per a lófrena fallera de 1960 (sent alcalde Pepe Esteve, President de la JLF Ramón Boix i Reina Fallera Elia Saura), la primera que es celebraria a láire lliure, Joaquín Ortells va recordar que una tia seua de nom Anita, dona molt manyosa, confeccionava gallardets i vistoses flors de paper per al porrat del carrer amb sobres désta classe de paper, i va decidir adoptar-lo definitivament per a la confecció del tapís. Així, els tres primers tapissos, corresponents a lány 1960, 1961 i 1962, els va muntar sobre un mateix tauler en casa de José Vicente Llácer, utilitzant sobres i retalls del paper imprés, o restes amb defecte que li proporcionaven gratuïtament els timbrats. Per obtindre formes redones, feia una trepa amb un traucador de ferro cilíndric dúns huit centímetres de diàmetre que, esmolat convenientment per una boca, percudint-lo sobre un grapat de fulls, servia per a marcar el retall corresponent. Després s’havia de separar cada paperet, plegant-lo en forma de paperina (floreta) i apegant-lo sobre el dibuix prèviament marcat en la superfície del tapís amb un carbonet. La primera cola que es va utilitzar va ser simple farina dissolta en aigua calenta que, una vegada seca, quedava endurida. Uns anys després es va usar la cola industrial que servia per apegar paper pintat a la paret. Perquè el tapís quedara bé, en la paperina (floreta) així confeccionada la marca comercial havia de quedar oculta. I quan Pepet, un industrial de València, va deixar de proporcionar paper Manila, perquè el tapís no fóra tot dún blanc uniforme, a Ortells se li va ocórrer tintar el paper amb safrà, herbes i diversos tints de Tinte Iberia, un producte per tenyir la roba a casa que s’adquiria a les drogueries. Per a obtindre colors més consistents, calia tintar el paper més dúna vegada. A diferència del cos de la carrossa, que té volum, el tapís és una peça plana que s’ha de veure de lluny i, per tant léfecte de volum i profunditat s´ha de donar emprant papers de diversos colors que s´han de transgredir a base de fer difuminats, unint en una mateixa paperina (floreta) dos colors pròxims de la mateixa gamma.

157

Els primers tapissos tenien com a base un marc de fusta en què, sobre eixe bastidor, es tensava tela de sac dárpillera i, sobre ella, diverses capes apegades de pàgines de diaris. A partir de 1962 ja es va utilitzar un tauler folrat amb paper que, una vegada quadriculat, va permetre traslladar-hi un esbós. A partir de 1963, el tapís es va fer directament sobre un tauler de fusta. Aquells primers anys, els responsables de les falles locals adjudicaven directament la confecció del tapís, però a partir de 1965, es va treure a concurs. El tapís de lófrena de les falles de Borriana, al llarg dels 60 anys déxistència, l´han confeccionat deu artesans diferents. Lártesà que més vegades ha confeccionat el tapís és Juan José Dualde (31), seguit de Joaquín Ortells (9) i Salvador Boix (8), dels germans Pepe i Santiago Soro (3), Vicente Codina (2), Baptiste Saborit (2), Juan Borillo Poré (2), els germans Juan i Borín Sellés (1), José Carreró (1) i Manuel Cifuentes (1). -Juan José Dualde Molés. 1990, 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 20202021. -Joaquín Ortells Vernia. 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1975, 1976, 1977 i 1979. -Salvador Boix Mesado. 1978, 1980, 1981, 1982, 1984, 1985 i 1986. -Germans Soro Capella. 1973, 1974 i 1983. -Vicente Codina Ribes. 1971 i 1972. -Baptiste Saborit Burdeus. 1965 i 1969. -Juan José Borillo Poré . 1988 i 1989. -Germans Sellés Renú. 1966, 1968 i 1970. -José Carreró Pont. 1967. -Manuel Cifuentes Gascón. 1987. En láctualitat, el tapís faller de Borriana és una manifestació de l’artesania efímera en perill déxtinció per diversos motius, com ara la falta de relleu generacional, léscàs interès dels artesans joves, el baix pressupost de léncàrrec, etc. A això, cal afegir la possible desaparició déxistències de paper de seda de colors, ja que el comerç de confecció de taronja l´ha deixat pràcticament dútilitzar i, la indústria paperera, per tant, de produir-lo. Si les falles de la nostra població volen seguir comptant amb el tapís de lófrena tal com fins ara s´ha confeccionat, com un producte artesanal típic de la nostra població que és, caldrà posar remei a esta situació que anuncia el final dúna època.

Tapís Falles 1976 158

Tapís Falles 2000

“tardeo” 1.m. Tardeo vol dir lácció déixir a beure alguna cosa o eixir de festa en un horari distint al nocturn, com la mateixa paraula diu, per la vesprada, aprofitant la llum del sol. El principal i gran benefici del tardeo és que la festa o lóci comença abans i, per tant, acaba abans de la nit. Ara està molt de moda entre les comissions falleres i, sobretot en estiu, celebrar tardeos i festes en terrasses a láire lliure.

taronja 1. ALIM. La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies. Els fruits, anomenats hespèrids, tenen la particularitat que la seua polpa està formada per nombroses vesícules plenes de suc. El taronger dolç, és el més conreat de tots els cítrics i és l´espècie més important del gènere Citrus. És un cítric de color entre el groc i el roig, color que rep el nom de taronja, per aquest fruit. La taronja és un híbrid entre l´aranja grossa o pomelo i la mandarina.

tela 1. f. INDUM. Una tela és una làmina flexible feta per molts fils que séntrecreuen de manera regular i alternativa en tota la longitud. Les teles poden ser les obres teixides en el telar o aquelles semblant que es troben formades per series alineades de punt o llaçades fetes en un mateix fil. En aquest sentit, la tela és el component principal de la majoria de les vestimentes. La industria de la indumentària es basa en les teles per confeccionar remeres, camises, pantalons, vestits regionals i tot tipus de peces. Les característiques de les teles poden variar dácord a la seua permeabilitat, la seua tenacitat i elasticitat. Existeixen molts tipus diferents de teles: algunes provenen del teixit de materials orgànics i altres s’aconsegueixen a partir d’una elaboració sintètica. Dácord al material amb què han sigut preparades, poden servir per unes determinades peces. Algunes classes de teles són: d’acetat, acríliques, cachemire, chifó o tul, damasc, drill, franel·la i niló. Les teles de la indumentària valenciana són molt riques, a banda de comptar amb grans experts en el sector i una gran tradició. El raió, damasc, tapisseria, seda i espolí són els tipus de teles per a un vestit de valenciana.

Temàtica de la falla 1. f. La temàtica de les falles ha anat variant al llarg de l´història. En un principi servíen per criticar fets que ocorríen en els barris o temes de marcat caràcter local. Però poc a poc, i a voltes a amagades varen començar a criticar personatges de rellevància local. Desde la Transició, les Falles han tocat temàtiques més globals i acababen criticant temes de la política i la societat local, autonómica, estatal i global. També abunden les falles que dediquen les seues crítiques a temes banals com la televisió, els famosos, etc.

159

templat 1. m. Aquest és el nom en el que es coneix la torre campanar de la població, construït a partir de 1363, dins dels plans del Rei Pere IV de fortificar els seus regnes, va ser erigida com torre forta de quina funció no era solament defensiva, sinó també era una torre de comunicació i rellotge públic. En els seus inicis, i a causa de la dualitat del seu ús, es trobava exempta de lésglésia i es comptava amb dos portes dáccés: la que permet la seua entrada en láctualitat; i una segona que hui en dia permet comunicar la torre, amb l’interior de l’església, però que s’encontrava als peus de l’edifici. El campanar de Borriana és un edifici prismàtic de carreus, que inscriu un octògon sobre una base quadrada. En el seu interior, una escala de caragol permetia l’accés a la sala de campanes. Esta consta de huit finestrons, possiblement de mig punt, ú d’ells cegat per facilitar la ubicació de léscala d’accés a la terrassa superior. En l’últim quart del segle XVII, el campanar, va patir greus danys que obligaren l’enderroc de la sala de campanes gòtica i la muralleta. La construcció de la nova sala de campanes i la terrassa va seguir la moda imperant en els pobles de la Plana, el Baix Maestrat o la pròpia ciutat de València. La sala de campanes es va cobrir amb volta estrellada de nervadures sobre mènsules, seguint el precedent gòtic i sáprofitaren les velles gàrgoles gòtiques de desguassa de la terrassa de l’antiga obra. La matinà del 5 de juliol de 1938 va ser marcada per tres terrorífiques explosions que es deixaren sentir en tota la Plana. Unes 32 caixes de dinamita col·locades a línterior del campanar de Borriana foren van estallar detonant així tant preuada torre, causant la ruïna de moltes de les cases que es trobaven al voltant de la Plaça i del Plà. Les obres de reconstrucció del campanar, iniciades lány 1942, foren liderades pel mossèn Elias Milián, qui va saber atendre el valor sentimental que, com a símbol, tenia el campanar per als seus feligresos i la ciutadania. Per tal important acció, mossèn Elías va confiar les obres a Vicente Piqueres Martí, va buscar els recursos econòmics i ho va aconseguir culminar-la amb èxit. Vicente Piqueres, fuster i artesà, va coordinar i dirigir els treballs, d’acord als plànols de l’arquitecte municipal Enrique Pecourt. Del projecte de reconstrucció, Pecourt destaca “es seguix com s´ha dit, les característiques de lántic campanar”, del que sols queda la cimentació i uns sis metres de base, es conserva la mateixa cimentació i la base massissa del fusta. En la part octogonal, es construirà un anell de pedra del país dúna espessor mitjana d’uns 50 centímetres i un mur interior dúns 30 centímetres, de fabrica de rajola, reomplint l’espai entre una i altra amb maçoneria de formigó. En el gruix dáquest mur anirà una escala helicoïdal que aplegarà fins el cos de campanes. L’espai interior està dividit per voltes concrecionades formant departaments. Des del cos de campanes a la terrassa anirà una escala de caragol. Lórnamentació reproduirà léxistent abans de la destrucció”. Avaluades les propostes de reconstrucció del mateix plantejades per l’arquitecte municipal i escoltant tots els apunts i enginyoses propostes del fuster-artesà Vicente Piqueres, es va iniciar la reconstrucció del mateix que va finalitzar tres anys després, en 1945. De la seua reconstrucció destaca la seua fidelitat estètica i láugment de láltura déste en deu metres més, amb la intenció que fora el més esvelt i major de tota la Regió Valenciana, incloent el Micalet.

160

tirà de traca 1. f. ACT. Acte en què es va, per primera vegada i casa per casa, a per les falleres escollides per a l’exercici. Quan la comissió arriba a les cases de les escollides, els tiren una traca al carrer, de manera que van una per una fins que arriben a casa de la màxima representant de la comissió. Una vegada estan totes, es desplacen en comitiva cap al casal on, normalment, hi ha una xicoteta convidà.

torrà 1. f. ALIM. Barbacoa valenciana que esdevé un símbol de la més pura tradició cultural i gastronòmica. La torrà de carn és tot un acte de germanor. Per a fer-la, cal fer brases per torrar carn del dia i embotit fresc sobre una graella de ferro. La carn pot quedar rostideta i amb regust de les cendres i, normalment, se li afig allioli.

traca 1. f. PIRO. Successió de petards o coets units per una metxa situada a terra O penjada en láire. Després déncendre la metxa per un extrem, els petards exploten dúna manera continuada i rítmica i acaben, normalment, en un tro final de major potència. La unió de varies traques, mitjançant empalmes entre elles, es denomina enramà.

tradició 1. f. La tradició és el conjunt de coneixements, costums i creences que es trasmeten de generació en generació per considerar-se d´alt valor per a la pròpia cultura. En un sentit laxe, es pot considerar tradició qualsevol esdeveniment repetit al llarg del temps, com una festa o aspectes de protocol. Tota tradició és inventada. Les recopilacions són subjectives en el que es tria i en com es mostra.

161

tren faller 1. m. ACT. Acte que es solia fer abans, el 16 de març sobre les 17:15h de la vesprada i que consistia en l’arribada a léstació de Borriana d’un tren faller que, com en anys anteriors conduïa léxpedició de valencians residents a Barcelona a les Falles de nostra població. En eixe acte, la corporació municipal, amb les Reines Falleres, Dames de la Ciutat i Corts d’Honor i amb l’assistència de les representants de les distintes comissions falleres de la població, rebien les autoritats de Barcelona i membres de la comissió de la Casa de València per fer un poc de germanor. La parada era breu, dúns 10 o 15 minuts i, quan passava eixe moment, tornaven a pujar al tren i seguien el recorregut fins aplegar a València. La finalitat era deixar el guardó de la Casa de València a Barcelona a la millor falla de Borriana, perquè fora entregat hores després en l’acte de lliurament dels premis a lántiga Llar Fallera del carrer dels Àngels.

treta de falla 1. f. Acció de treure la falla del taller o magatzem o lloc on està guardada per a portar-la a l’emplaçament on serà muntada i exposada durant els quatre dies de falles, i així ser puntuada pel jurat i visitada per la gent.

“Tronaor” o tronador 1. m. PIRO. Coet que trona amb una potència significativa.

troquelat 1. m. Es denomina troquelat a lóperació mecànica que s’utilitza per realitzar forats en distints materials, com la xapa de metall, làmines de plàstic, paper o cartró. Per a realitzar aquesta tasca, sútilitzen des de simples mecanismes dáccionament manual fins sofisticades premses mecàniques de gran potència. Un dels mecanismes de troquelat més simples i senzills que existeixen pot ser el que utilitzen els xiquets escolars per fer forats a les fulles de paper per a ficar-les en la carpeta dánelles. Per a fer les floretes del paperet de seda per a les carrosses, inicialment, el paper de seda s’ha hagut de troquelar en redolins de certa mida. D’un grapat de fulls, n’ixen 9 redolins i es desestima la resta de paper, que sol ser mínim.

162

ONARI CI

V B

C OR R I A N EN

vainica 1. f. INDUM. Brodat que s’ha fet traent els fils horitzontals de la tela i agrupant les verticals amb les puntades per formar un calat. El desfilat o vainica cega és la que es fa sense traure els fils.

vareta 1. f. MONUM. Llistes fines de fusta de xop que unides, una al costat de l´altra o amb una miqueta de separació, fan de reforç als esquelets de la falla, per tal de revestir la superfície amb paper o cartró per a donar-li cos. És una modalitat que està molt de moda, per la seua tradició i, a més a mes, a l´hora de la cremà, produeix un fum gris net que no té res a veure al fum de les falles de suro.

163

vellut 1. m. INDUM. El vellut és un tipus de tela peluda en la qual els fils es distribueixen molt uniformement, amb un pèl curt i dens, que proporciona una sensació suau molt distintiva. El vellut es pot fer de qualsevol fibra, encara que el més valuós es fa de seda. També es pot fer de cotó, tot i que el teixit resultant no és tan luxós. Recentment, també s’ha desenvolupat velluts sintètics, especialment de polièster, viscosa, acetat i barreges de diferents fibres sintètiques, o dáquestes amb fibres naturals. Es tix en un telar especial que fila dos trossos de vellut al mateix temps. Els dos trossos se separen i les dues longituds de tela es col·loquen en corrons de posicionament separats. El vellut és difícil de netejar, però en èpoques modernes, súsa la neteja en sec. Probablement lárt de teixir vellut sórigina al Llunyà Orient. Les referències més primerenques apareixen cap a principis del segle XIV. Les característiques peculiars del vellut, la suau profunditat esplèndida del color del tint que exhibia, el feien perfecte per a encaixar en els vestits oficials i penjolls sumptuosos.

ventall 1. m. INDUM. Un ventall o palmito és un instrument que serveix per ventilar produint una agitació de l´aire. Proporciona una sensació de frescor en ajudar a l´evaporació del suor de la pell. És un instrument molt antic en alguna de les seues variants més simples. Els ventalls plegables són relativament més recents. El ventall és una peça de la indumentària valenciana que s’utilitza, sobretot, en èpoques de calor o per a tapar-se del sol a les mascletaes.

vestit 1. m. INDUM. Vestit en la indumentària equival a la combinació de diverses peces de roba. En el vestit femení fa referència a la peça de roba que cobreix el cos de les espatlles fins a les cames, on pren forma de faldilla, en canvi, en el vestit masculí, és conjunt de jaqueta i pantaló fets en el mateix teixit i en la mateixa coloració. La Comunitat Valenciana és una regió on el vestit regional segueix molt present en les seues festivitats i actes folklòrics, especialment durant les Festes de les Falles, ja que es la indumentària fallera la que es considera com regional. Aquest és molt vistós i colorit, en el cas de les dones, en el que també té molta importància el pentinat elaborat, l’adreç i les pintes . En el cas dels homes, existeixen diversos vestits, en funció de qui l’usava originàriament.

Vicepresident, -a 1. m. i f. PROF. És la persona que ocupa un càrrec immediatament inferior al càrrec de presidència. De vegades, i en determinades circumstàncies, el substitueix en tasques de dirigir. Junt amb la figura del president o presidència, es mostra com una de les persones amb major poder i capacitat de decisió dins d’una organització o institució.

Visita oficial a les falles dels col.legis 1. f. ACT. Es tracta d’un acte que es celebra l´últim dia lectiu escolar abans de les vacances de falles, en el qual la Reina Fallera Infantil de Borriana i la seua Cort d´Honor i Dames de la Ciutat, vestides amb la indumentària valenciana i acompanyades d´alguns membres de la Junta Local Fallera, visiten durant tot el dia les distintes falletes confeccionades pels alumnes dels col·legis, instituts i escoletes infantils. La comitiva té un ordre de visita des de les 09h del matí, fins a les 17h. Els centres educatius que visiten són: els CEIP Francesc Roca i Alcaide, Illes Columbretes, Penyagolosa, Hortolans, Consolació, Escoleta Princep Felip, Villalonga, Novenes de Calatrava, Cardenal Tarancón, Iturbi, IES. Jaume I, Villa Fátima i Salesians. Normalment, s’acaba el recorregut en el col·legi de la reineta.

vocal 1. m. i. f. Persona que forma part d´un col·lectiu i, per tant, té veu i vot. Serveix d’enllaç entre la Junta Directiva i els diferents membres que la composen, sense tindre cap càrrec de rellevància i importància. Tot i que a València utilitzen la paraula “faller” o “fallera” per a fer referència a tots els membres d’una comissió, a Borriana utilitzem la paraula “comissionat” o “vocal” per a referir-nos a les persones que formen part d’una falla, però que no es vesteixen amb el vestit regional, excepte en alguns actes. 164

ONARI CI

X B

C OR R I A N EN

xafardejar 1. v. Procurar assabentar-se d´alguna informació, especialment d’assumptes i qüestions de la vida privada dels altres. Tenir curiositat per les coses o els assumptes dels altres. Quan algú comenta el que sap, pensa o ha sentit dir, més o menys malèvolament, de la vida i dels fets de la gent.

xal 1. m. INDUM. Abrigall o mocador que les dones poden portar sobre el llom. Peça de vestir femenines de llana, de seda, de forma rectangular que, posada al llom, serveix d´abric o d’adorn.

xaranga 1. f. MÚS. Xaranga o fanfàrria es un grup reduït de músics d’instruments de vent i percussió que, en diverses zones d´Espanya, principalment en el Nord, la Comunitat Valenciana i les dos Mesetes, s’encarregaven d´animar i amenitzar festejos, desfilades, acomiadaments i altres esdeveniments. En la setmana fallera, és molt comú escoltar aquests grups de músics i músiques acompanyant a les comissions i les falleres a tots els actes.

XICALLA 1. f. Conjunt de criatures, tant si són d´una mateixa família com si no. La xicalla de la falla han preparat el betlem.

XIULET 1. m. PIRO. Petard d´ús infantil, de molt poca càrrega explosiva, que simula el xiulit d´una persona.

XOCOLATÀ 1. f. ALIM. Una xocolatà és un esdeveniment social en què la ingesta de xocolate es converteix en el motor d´una reunió festiva en caràcter commemoratiu o de celebració. En l’actualitat, el xocolate s’utilitza en l’àmbit de la rebosteria i de la cuina i el seu ús en esdeveniments socials roman més vigent que mai. Antigament, el dia 17 de març els Reinets de Borriana oferien una xocolatada a tots els representants infantils de la població a la Llar Fallera. 165

166

B A

ibliografía

.Diccionari Tabarca Valencià-Castellà i Castellà-Valencià. Vicent Pascual. .Diccionari Normatiu Valencià on-line Acadèmia Valenciana de la Llengua. .Diccionari Valencià Escolar. Castellà- Valencià i Valencià-Castellà. Francesc Ferrer Pastor. .Llibre Burriana en sus Fallas 1928-1936 Tomo I José Aymerich Tormo. Grup dÉstudis Històrics Fallers de Burriana. .Llibre Crónica de los hechos falleros acontecidos en Burriana durante la década de los años 40. Burriana en sus Fallas. Tomo II Julián Arribas. Grup dÉstudis Històrics Fallers de Burriana. .Llibre Burriana en su historia. (T1) Norbert Mesado Oliver. .Llibre Breve historia de Burriana. José Manuel Melchor Monserrat. .Llibre Introducción a la Historia de Burriana de Francisco Roca y Alcayde, 1932. Norbert Mesado Oliver, Enric Safont Martínez i Arturo Rufino Guinot. .Llibre Borriana i el seu menjar. Elisabeth Masip Garrido. .Llibre Cocina Valenciana 101 recetas. José Rodríguez. .Llibret Falla Na Jordana 1997. “De la festa la vespra”. .Llibret Falla Barri València 2015. .Llibret Falla Barri València 2018. .Llibret Falla Barri València 2019. 90 anys d´història. .Llibre 75 anys d´Història al Garbó 2004. .Llibret Falla Societat Club 53 2007. Mig segle de tapissos de lófrena i mig segle de carrosses. .Llibret Falla Societat Club 53 2008. Reines Falleres de Borriana. .Llibret Falla Societat Club 53 2010. 47 Homenatges de gratitud. .Llibret Falla Societat Club 53 2011. Mantenidors (Im)prescindíbles. .Llibre Les Creus de Maig. Julián Arribas. Grup dÉstudis Històrics Fallers de Burriana. .Llibret Falla Plaça Chicharro 2009. Ninots Indultats. .Llibre 75 anys de Junta Local Fallera. 2018 .Llibre Oficial Faller de les Falles de Burriana. 1965, 1967, 1972, 1978, 1980, 1981, 1983, 1986, 1991, 1992, 1995, 1999, 2000, 2001, 2003, 2004 i 2010. .Llibre Indumentària Valenciana Segles XVIII-XIX De dins a fora. Mª Victoria Liceras Ferreres. .Llibre Justillos i gipons a les comarques del nord del País Valencià. Inmaculada Puig i Paquita Roca. .Llibre La festa de les Falles. Associació Estudis Fallers. .Llibre Indumentària Valenciana, el vestit de l´home. Vicent Ferrandis Mas. .Llibre El Campanar de Burriana. Vicente Piqueres Monsonís. .Llibre Espolins de Garín 1820. Seda, Oro y Plata en Valencia. Garin 258 años. .Revistes Buris-Ana, fotos i cróniques dÉnric Safont Martínez. 1965-1975. .Arxiu fotogràfic històric de Salvador Nadal Palomero. .Arxiu fotogràfic històric de Quino Puig Safont. .Llibret Falla Societat de Caçadors. 50 Aniversari. 1992. .www.piroart.com Portal de pirotecnia. .Wikipedia. .Hemeroteca Diari ABC. .Hemeroteca fallas.com .Hemeroteca elperiodic.com .Hemeroteca Google. .Arxiu fotogràfic personal comissionats falla. .Grup de Facebook “Historia Grafica de las Fallas de Burriana” I línestimàble col.laboració de Salvador Nadal Palomero, Jorge Tejedo Orts, Pascual Tormos Arnándis, Vicent Blasco Miró, Sergio López Tomás, Beni Cifuentes Nebot, Josep Nos García, Xavi Diago Serrano i Salvador Doménech Montoliu.

167

168

P ublicitats 169

170

171

172

173

174

175

176

177

VINOS, CAVAS Y ESPIRITUOSOS C/ Siervas de Jesús, 7 12530 Burriana (Castellón) Tlf: 964 571 573 www.dispasa.com josemaria@dispasa.com Tlf. 696 458 231

Ronda Poeta Calzada, 3 12530 Burriana (Castellón) Tlf. 964 517 699 178

179

180

HOSTELERÍA E HIGIENE INDUSTRIAL

Héctor Fandos Nájera Ctra. Nules, nº 101. Nave A3 Izq. | 12530 Burriana ( Castellón)

675 032 881

hectorfandos@hotmail.com

181

“Decoración de Eventos”

182

183

Raval, 63 · 12530 BURRIANA · Tlf: 964 51 37 75

184

185

186

NUEVA APERTURA C/ Velencia, 1 · Burriana - Tlf. 673 01 96 49

Administración de Loterías nº2 Carrer Jardí nº 1 TLF: 964512747 FAX: 964518152

187

Plaça de la Mercé, 3 Tlf: 964 518 611 - 12530 BURRIANA 188

189

190

www.talleresoliver.com info@talleresoliver.com

191

Cno. Viejo de Valencia, 156 • BURRIANA (Castellón) Teléfono 964 512 118 • Fax 964 516 759

Mesas de encajado manual. Balsa de tratamiento. Volcadores de cajas/bins. Llenadores de bins. Lavadora de cajas/bins. Paletizadores. Controladores de peso. Calibradores. Líneas de tratamiento. Etc… Encajadora de mallas.

192

193

TALLERES ARCOT, S.L. Poligono Industrial Carabona, C/ Del Bronze, 34 Apdo. Correos 50 12530 BURRIANA (Castellón) Telf. 964 51 01 77 – Fax 964 51 22 84 talleresarcot@talleresarcot.com www.arcot.es

194

petarderia fantasia avd. nules Nº4 (burriana) Tlf: 633 927 752 - 647 442 559 Venta de artículos pirotecnicos clase F1. F2. F3. T1 y Marina

195

196

964 51 25 04 Carrer Ample, n2 Burriana

197

Avinguda de Nules, nº6 12530 Borriana www.elgrillnegre.es Tlf: 964 96 53 48 Carrer de les Boqueres, nº 76 12550 Almassora www.elgrillnegrealmazora.es Tlf: 864 88 13 43

Carrer de Prim nº 16 baix C 12006 Castelló de la Plana. www.elgrillnegrecastellon.es Tlf: 964 81 21 48

BAR-CAFETERÍA

PEPE EL CHINO Ronda Panderola, 1 12530 Burriana

EUROBAZAR 7

C/ Mosen Elias Roca, 1 12530 Puerto de Burriana

198

EUROBAZAR 7 Avda. de Nules, 23 12530 Burriana

199

200

Restaurante Terraza Pilón Abierto todo el año

Reserva tu mesa con arrocito Almuerzos, comidas y cenas Todo tipo de eventos ¡Consultanos! 964 76 60 58 / 654 30 10 00 Av. Mediterránea s/n, Playa de Burriana

201

IMPREMTA SERIGRAFIA REGAL PROMOCIONAL ETIQUETES imprenta@imprentarosell.com www.imprentarosell.com Polígon Pi Gros II, Nau 37 12005 Castelló de la Plana T. 964 224 706

202

203

204

Llibret Falla Barri València, 2022

Articles inside

Entrevistes Falleres Majors 2022 pàg

Agermanaments pàg