Llibret benemerita sangre2 by Benemerita Guardia Civil

LA CARCASSA AC. Falla Carrer Benemérita Guardia Civil

? a d o m e d Està

PREMIS I MÉS PREMIS

Curtmetratges, concursos culinaris, plays-backs...

40 ANYS FENT FALLA

I els que ens queden!

MARTINA I IVAN

Els nostres representants infantils

Laura LA NOSTRA FALLERA MAJOR

INDUMENTARIA VALENCIANA Un viatge a través del temps. Tradició o modernitat?

SERGIO

El nostre president

FALLES 2015

AC. Falla Carrer Benemérita Guardia Civil Edita: A.C. Falla Carrer Benemerita Guardia Civil. Coordina: Olga Carrasco, Toni García. Fotografia: Mario Navarro. Maqueta: Inés Ruiz. Imprime: Imprespuchades. Coordina Publicitat: Vicente Tordera, Kike Llovera. DEPÒSIT LEGAL: V-272-2013

Aquest llibret participa al següents concursos: Convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. XXXVIII Concurs de llibrets fallers convocat per Junta Local Fallera de Torrent.

LA CARCASSA SUMARI 02 EDITORIAL 04 SALUDA ESTER 06 SERGIO,

EL PRESI DE MODA

08 COMISIÓ MASCULINA 10 NOSTRA

JUNTA DIRECTIVA

18 CORT D’HONOR 20 INDUMENTARIA VALENCIANA

32 REL·LACIO DE

RECOMPENSES

34 ESTÀ DE MODA? 36 AGENDA

DE FALLES

38 PREMIS I MÉS PREMIS 40 LLIBRET INFANTIL

UNA ESTRELLA ATEMPORAL

Laura García i Fenoll és la nostra representant de 2015

esprés d´haver deixat el llistó de la nostra falla i el nostre llibret tan alt l’any passat, ara el repte és encara més gran. Fa por, de vegades, inclús dóna vertigen fer-se càrrec d’una responsabilitat tan gran: el llibret de la nostra falla. I molt més enguany que cumplim 40 anys! I dic que fa por perquè açí deixe escrita la part de la falla que mai es cremarà, eixe tros d’història que alguns guardaran al calaix i que pot ser alguna vegada després dels anys desenpolven. És la part escrita del que pasarà enguany, de la crítica, del monument, de la setmana gran… I és per això que em fa por, em dóna vertigen. Perque els escrits perduren al cap dels anys i mai saps si agradaran a tothom, si estaràs a l’altura de les circunstànciens, si sabràs fer-ho com tots esperen. El cas és que un any més he dit que sí i aquest sí te una raó llógica: fer un reconeiximent a tots aquells que fan possible que l’il·lusió perdure any rere any. Poder dedicar este treball a tots aquells que, durant 40 anys han format part d’aquesta comissió i que han aportat el seu gra de sorra. I no sols tinc el repte de deixar aquest llibret en lo més alt, també el seu lema és prou controvertit: la moda. I és que hi ha al carrer un dil·lema latent: tradició o evolució a l’indumentaria valenciana? Opinions hi ha per a tots els gustos, quasi tants com tipus de trajes veiem a l’ofrena. Hui en dia conviuen la tradició y la modernitat en tota la nostra indumentaria valenciana i la pregunta que em ve al cap quan veig aquest mestissatge d’èpoques, teles, accesoris i pentinats és: on s’ha quedat la recreació històrica de la dona valenciana? Pot ser la innovació ens ha jugat una mala passada. O no tant. Olga Carrasco Garcia

SALUDA

FALLERA MAJOR DE TORRENT

Ester Veguer i Montoro

a llum, la flama, el color, el soroll, La Falla Carrer Benemérita Guardia Civil, té la música, l’esforç, el treball, la totes eixes qualitats. La gent que la compon et farà sentir com a casa i podràs aconseguir superació!! grans amics. En aquesta festa i en aquesta Gràcies per ser com sou, perquè vosaltres “SI QUE VALEU”. comissió “ESTÀ DE MODA”.

Perquè veïns, forasters, amics, falleres i fallers El meu cor enguany tindrà un sentiment diferent d’aquesta comissió, per a qui encara no s’ha representant a Torrent, amb la felicitat que aixó significa per a mi i amb les ganes de tornar a adonat, la nostra falla, “ÈS MODA”! estar junt a vosaltres!! Quan aquestes línies estigeu llegint, ja faltarà molt poc…..ja escoltarem el ritme accelerat del Veïns, forasters, amics del nostre barri, baixeu nostre cor per tornar-la a sentir!! Perquè tot es al casalet, al casal de “la carcassa”, obriran els seus cors per a vosaltres!! tornarà a veure reflectit!! És per a mi un plaer poder escriure per a vosaltres, fallers i màxims representants de la nostra comissió, els meus volguts amics Sergio i Laura, i com no Iván i Martina. No s’imagineu l’emoció que puc sentir per poder saludar-vos des d’açí.

Gaudiu, somnieu, jugueu, viscau la nostra festa amb la il·lusió que sabeu!! I mai deixeu de fer crèixer la nostra comissió. Quan el foc creme el nostre monument, quan torneu a sentir que els ulls s’esborronen i començeu a pensar en un nou cicle faller!! Quan açò aplegue, la meua falla, la nostra falla, tornarà a “ESTAR DE MODA”.

Sé com és aquesta comissió, ho sé perquè la conec de prop i des de dins. És per això que si esteu buscant amor per la nostra festa, esforç, gent lluitadora, somriures, humilitat, il·lusió, Un abraç rialla, infantessa i els millors fallers del món. Ja Ester els teniu açí, ja els heu trobat!!

Vos vull

SALUDA

Sergio Mengibar i Sรกiz EL NOSTRE PRESIDENT

“Estem de moda” Enguany vull començar el meu saluda amb el lema del nostre monument major , perque enguany més que mai la nostra comissió està de moda. Estem de moda per moltes coses, però sobretot per dues molt importants per a nosaltres. En aquest any 2015 celebrem el nostre 40 aniversari. I des d’açí voldria fer una menció especial a eixe grup d’amics que un dia del any 1975 es van reunir en un bar, van sortegar una mistera i qui va guanyar eixe sorteig va ser el primer president de la nostra comissió. Després de pensar diversos noms es van decidir per el nom que hui encara ens representa, “Falla Carrer Benemèrita Guàrdia Civil”. Mil gràcies als que esteu i als que des d’ allá dalt veieu com el que un dia ells van fundar enguany cumplix 40 anys, i moltes gràcies a totes eixes persones que d´una manera o altra han sigut partícips d´aquesta història..

Per primera vegada la màxima representant del món faller torrentí pertany a la nostra comissió , tot un orgull per a nosaltres ja que Ester Veguer i Montoro es la fallera major de Torrent de 2015 . Des d´açí i en nom de tota la comissió ¡Enhorabona!.

Enguany més que mai la nostra comissió està de moda Despedir-me dels meus companys del 2014 Alberto, Mònica i Ester, ha estat tot un privilegi per a mí el haver compartit amb vosaltres i les vostres famílies unes molt bones falles. Un fort abraç per a tots.

Felicitar als nous representants, Martina, Iván i Laura. Desitgar-vos que gaudiu al màxim d´aquest somni complit. Aquest es un any molt especial per a nosaltres, enguany compartisc la responsabilitat de representat la nostra comissió amb persones molt importants per a mí, com son Martina, una xiqueta tímida però amb molta molta complicitat amb mí, Iván el meu nebot, el meu fillol, tot un privilegi compartir este somni amb ell, i com no la nostra fallera major Laura, la meua amiga, la meua germana, la meua mitja part, per fí estem complint el nostre somni. No parpallegeu ni un

segon i anem a per les millors falles de les nostres vides. Vos vull. Donar les gràcies a la meua junta i a tota eixa gent que treballa desinteresadament per aquesta festa , la nostra festa. Convidar a tots el veïns del nostre barri a que disfruten en tots nosaltres de les festes josefines, i dir-los que açí estem per al que necesiten. Agraïr als anunciants, col·laboradors, i tota la gent que han fet possible que aquest llibret haja segut una realitat i més en el temps que corren. Només em resta desitjar-vos unes molt bones falles 2015! Visca la A.C. Carrer Benemèrita Guàrdia Civil i que visquen les falles! Un abraç del vostre amic i president. Sergio.

COMISSIÓ MASCULINA A-B

Adrián Medina Rodrigo Andrés Ruiz Perez Andrés Serrano Mezcua Ángel Bravo Cortés Antonio Miguel Sanfelix Guerrero Benjamín Bonet González

C-D

Carmelo Navarro Marqués Daniel Aguado Parrilla Daniel Arce Luz Daniel Moraga Sevilla Daniel Tornero Verdet David García Fenoll Domingo Palacios Marqués Domingo Palacios Alarcón

E-F

Enrique Montoro Andreu Enrique Montoro García Fco. Manuel Delgado Masegosa

M-N

Marco Antonio Sanchís Carratalá Marcos García Perea Mario Navarro Marqués Miguel Martinez Morán Miguel Angel Arce Mozo Nacho Hidalgo Llopez

O-P

Oscar Ardid Gil Óscar Hidalgo Llopez Pascual Montoro Toledo Pedro Jesús González Molero

Ignacio Romero López Isaac Andreu Terradez Ismael Navarro Gil

Rafael Vicente Reyes Hernández Ramón Albacete Peinado Ramon Plá Navarro Raul Gomez Gimenez Raul Muñoz Gonzalez

J-K

Javier Alonso Pérez Javier Ruiz Ruiz Jesus Navarro Vázquez Jonathan Díaz Sanchis José Carrascosa Jericó Jose Miquel Algarra Jose Moles Martínez José Nuñez Morales José Nuñez Vilata Jose Vilata Orti Jose Luis Arce Masmano Jose Luis Vilata Garcia Jose Manuel Romero Muñoz Jose Ramón Bartual Roger Jose Vicente Cortés Marqués Josep Mateu Ordines Santacreu Juan Mengibar Sáiz Juan Mengibar Sánchez 8

Juan Antonio López Jerez Juan Antonio Pascual Tejedor Juan Luis Segura Torres Juan Ramón Albacete Miranda Kevin García Dolz Kike Llovera Gil

Salvador Gonzalez Sanchez Sergi Ruiz Martinez Sergio Galan Pajaro Sergio Luna Gutierrez Sergio Mengibar Saiz Sergio Moraga Sevilla

Teofilo Cortés Gomarin Tomás Gómez Giménez Tomás Gómez Jiménez Toni García Fenoll

Vicente Medina Delegido Vicente Tordera Martínez Vicente Luís Sánchez Moreno Victor Cortés Marqués

PRESIDENT HONORIFIC: José Carrascosa Jericó Faller d’honor: Sr. D. Alfonso Rus Terol

Abonats A-B

Ana Belén Cobra Esteban Beatriz Montlet

Carlos García Márquez Carmen Ortí Cati Sáiz Avilés Consuelo Cuenca Nieto

E-F

Elena Lacoba Gomez Erika Cebrián Llacera Fran Ramírez Parra Francisco Flor Cabeza

I-J

Iris Andreu López Jose A. Ramirez Jose Vicente López Navarro

L-M

Marta Hernandez Ortiz Miguel González Guzman Miguel A. Lavara Hermoso Mª José Villena Álvarez

Noelia Ortiz

Pilar Martínez Cervera

R-S

Raquel Calero Cifre Sito Pérez Chu

Vanessa Calero Cifre Verónica García Gómez

Yolanda Yago Gallego

Loli Rubio Manzano

NOSTRA JUNTA DIRECTIVA, UN A UN

1. SERGIO MENGIBAR SAIZ President 2. MARIO NAVARRO MARQUÉS Vicepresident 1er i Delegat d’activitats diverses 3. RAÚL GÓMEZ GIMÉNEZ Vicepresident 2on i Delegat secció masculina 4. JUAN MENGIBAR SAIZ Vicepresident 3er i Delegat de festejos 5. VICENTE TORDERA MARTINEZ Vicepresident 4art i Relacions públiques 6. CONCHA MONTORO ANDREU Secretaria 7. TONI GARCÍA FENOLL Tresorer 8.Mª JESÚS GÓMEZ GIMÉNEZ Comptadora 9. JESÚS NAVARRO VÁZQUEZ Bibliotecari - Encarregat d’arxius

10. ANA MONTORO GARCÍA Delegada de festejos 11. LAURA GARCÍA FENOLL Vicedelegada de festejos 12. JESSICA AGUADO GÓMEZ Vicedelegada de festejos 13. BEATRIZ PALACIOS MARQUÉS Vicedelegada de festejos 14. MELANY ROS FUERTES Vicedelegada de festejos 15. OLGA CARRASCO GARCÍA Delegada de llibret i carteleria 16. AMPARO MARQUÉS GIMÉNEZ Delegada de loteries 17. Mª JOSÉ LÓPEZ IRNAN Delegada de recompenses 18. MIREIA PASCUAL MONTORO Delegada de Protocol 19. MERCHE ALBACETE MIRANDA Delegada d’infantils 20. SANDRA VERDET CUENCA Vicedelegada d’infantils 21. INMMACULADA LÓPEZ NAVARRO Delegada secció femenina 22. SANDRA MERINO GARRIDO Vicedelegada secció femenina 23. ENRIQUE MONTORO GARCÍA Delegat d’esports 24. CRISTINA PLA MARQUÉS Delegada de presentacions 25. SALVA GONZÁLEZ SÁNCHEZ Delegat de xarxes socials 26. KIKE LLOVERA GIL Delegat d’activitats diverses 27. OSCAR ARDID GIL Vicedelegat d’activitats diverses 28. PEPA MARQUÉS GIMÉNEZ Vicedelegada d’activitats diverses 29. Mª JESUS MARQUÉS GIMÉNEZ Vicedelegada d’activitats diverses 30. JOSE LUIS ARCE MASMANO Vicedelegat d’activitats diverses 31. ANGELES MARQUÉS GIMÉNEZ Delegada de barra 32. FCO. JAVIER RUIZ RUIZ Delegat de barra 11

Laura

UNA ESTRELA ATEMPORAL

Alegre, riallera, amiga dels seus amics, carinyosa i molt volguda per tothom. Així és, amb poques paraules, la nostra fallera major Laura Garcia i Fenoll.

Texto: Olga Carrasco Fotografía: Mario Navarro

empre té un sonriure a la boca i desborda de felicitat per allà on va. Viu la festa des de ben xicoteta i per tots és sabut que el casal és la seua segona casa i que la seua casa és el nostre segon casal. Té la sort de tindre una familia que l’acompanya allà on va, que viu la festa tant com ella i que estàn pletòrics de veure-la gaudir d’aquest any, perquè d’ells va eixir la idea de presentar a Laura com a fallera major i donar-li la sorpresa de fer realitat el somni de la xicoteta de la casa. Tenim enguany como a fallera major una xiqueta molt ben volguda per tota la comissió que ha sabut guanyar-se el cor de cadasqú, amant de la festa i de la seua comissió, bona fallera i millor persona a la que desitgem de tot cor que gaudixca de cada moment com a regina de la nostra falla.

“La meua elecció va ser una sorpresa en tota regla”

NO PODRIES VIURE SENSE… “Ser fallera”

“Un referent faller és el meu germà Toni, sempre pendent de fer coses per a la seua comissió.” 15

“L’acte més emotiu per a mi es l’ofrena de flors a la mare de Déu” 16

LA CARCASA: Com recordes la teua elecció? LAURA: La meua elecció va ser, el primer, una SORPRESA, en tota regla, acompanyada d’una combinació de sentiments contradictoris, però una vegada més, em demostrareu , que més que una falla, sou una gran família. LA CARCASA: És un topic però, ha sigut un somni fet realitat? LAURA: Per a mi a sigut més que un somni, doncs tinc l’ honor de compartir-lo amb els meus bitxets Martina i Iván, el meu millor amic Sergio, i la meua amiga Ester, TOT UN EXEMPLE, com a fallera major. LA CARCASA: Qué significa per a tu pertànyer a aquesta comissió amb tanta història? LAURA: Tot un honor, perqué tots formen part de l’història d’aquesta comissió, com anècdota puc dir, que hi ha un home que a lluitat molt per aquesta falla, i quant et conta històries i vivències, jo el mire embadalida, GRÀCIES JOSÉ LUIS. LA CARCASA: Quin és el teu acte favorit i per què? LAURA: L’ofrena a la mare de Déu, és un acte que espere, eixe moment d’oferir-li el meu ram de flors, poder anar acompanyada de ma mare, eixa emoció, que se que no puc evitar i enguany més que mai. LA CARCASSA: Eixa felicitat fallera la compartix la teua familia? LAURA: Vinc de familia fallera, encara que enguany més q mai tinc el cor dividit en dos comisions, però sé que mai em fallen, moltes gràcies. Un referent faller és el meu germà Toni, sempre pendent, junt a la resta, de fer coses per a la seua comissió. Enguany més que mai, trobe a faltar a part de la meua familía, però sé que m´acompanyen sempre.

LA CARCASSA: Qué dessitges per a les falles de 2015? LAURA: Poder tancar un exercici, en el que encara que passen els anys, poder recordar-lo amb un gran somriure. LA CARCASSA: Per acabar, contans que esperes d’aquest any como a fallera major. LAURA: Junt als meus companys de viatge, poder representar a la nostra comissió el millor possible, que tots els fallers gaudeisquen de la festa, i que amb la col·laboració de tots PUGUEM FER FALLA.

EN POQUES PARAULES: UNA CANÇO: Alegría de vivir UN HOBBIE: Snorkel QUE PORTARIES A UNA ILLA DESERTA: A ma mare (sap fer de tot) UN ACTE: L’ofrena UNA PELICULA: La bella y la bestia EL TEU NUMERO DE LA SORT: 7 CASTELL O MASCLETÀ: Mascletà NO PODRIES VIURE SENSE… Ser fallera UN DIA INOBLIDABLE: La meua elecció

LA CARCASSA: Qué destacaries d’ allò que has viscut com a fallera major fins ara? UN BES PER A… LAURA: Rialles, vivències, amistats, moments... Els que han fet posible aquest llibret és un cúmul, però destacaria, el recolçament de tota la comissió i de tota la meua familía. 17

CORT D’HONOR A

Alicia Ramos Seliva Amparo Luz Cintero Amparo Marqués Giménez Amparo Navarro Marqués Ana García Gómez Ana Belén Sánchez Sánchez Ana Isabel Montoro Atienza Ana María Cantos Flores Ana María Montoro García Anabel Mantas Escudero Andrea Gómez López Angeles Marqués Giménez Arantxa Moreno Losada Arantxa Ruiz Muñoz

F-G

Fina Martínez Pérez Gloria Beta Tordera

I-J

Inma Bautista López Inmaculada López Navarro Inmaculada Martínez Tordera Jessica Aguado Gómez Jessica Medina Rodrigo Juani Rodríguez Gonzalez

B-C

Beatriz Palacios Marqués Concha Montoro Andreu Cristina Plá Marqués

Laura García Fenoll Laura Martínez Martínez Lidia Ortí Salinas Lidia Rubio Ramos Lorena Hernández Monleon Lucia Aguado Gómez Lucia López Torralba

M-N

Elena López Irnan Elvira Gómez Morcillo Elvira Miranda Ochando Ester Veguer Montoro Eva Castillo Murcia

Mª Carmen García Vilata Mª Carmen Losada Martín Mª Carmen Mantas Escudero Mª Carmen Mengibar Sáiz Mª Carmen Navarro Maestre

Mª Carmen Ramos Miranda Mª Dolores Nuñez Vilata Mª Isabel Castillo Murcia Mª Jesús Marqués Giménez Mª Mercedes Albacete Miranda Mª Teresa Arenas Reyes Manoli Giménez Sevilla Manoli Jiménez Nieto Maria Romero López Maria Cecilia Fenoll Vilanova Maria Emilia Romero Pinar Maria Jesús Gómez Giménez Maria José López Irnan Maribel Cubells Sanchez Maribel Plá Marqués Marta Vezzosi Cubells Melany Ros Fuertes Minerva Ruiz Martínez Mireia Pascual Montoro Miriam Delgado Masegosa Mónica Delgado Masegosa Nuria Nieto Giménez de los Galanes

Pepi Rodrigo Ferrer Pepi Rodríguez Fernandez Pilar Verdet Solaesa

R-S

Rogelia Sánchez Quiles Sandra Galán Pájaro Sandra Merino Garrido Sandra Verdet Cuenca Soraya García Perea

T-V

Tamara Puig Ruiz Tania Alonso Santimoteo Tere Muñoz Naharro Vera Rodríguez Parrilla

O-P

Olga Carrasco García Paqui Martínez Alos Pepa Marqués Giménez

INDUMENTARIA VALENCIANA: MODA O TRADICIÓ?

a festa de les falles ha tingut sempre prous al·licients per cridar l’atenció al valencians i als que no ho són i, és que es una festa amb multitud de colors, olors, art a raudals, sorolls... La música plena els carrers d’un ambient que arriba a l’ànima. Els focs i la pirotècnia deixen les boques obertes però sense paraules. Els monuments, cada vegada més innovadors i satírics, fan del carrers un museu temporal que no deixa impassible a ningú. En conjunt, podem dir que tenim una festa molt completa i atípica, però encara ens queda un element que no passa desapercebut: el vestit de valenciana. Eixe element de la festa que, de vegades, passem per alt però que és l’essència de la tradició valenciana. La indumentària és part imprescindible de la nostra història i per extensió, de la nostra festa i per tant, mereix un reconeixement i un respecte que, de vegades, no ha tingut. Peça fonamental de les falles, la indumentària és tradició, tot i així ha patit diverses modificacions i transformacions, alteracions que han anat substituint elements tradicionals per altres que ho son menys o no ho són i que innegablement han sigut induïts per la influència de les modes

puntuals que viuen simultàniament al carrer. Aquesta situació deixa obert el debat: pot la moda canviar la tradició? L’afany per superar-se cada any, l’aparença i la competitivitat han desvirtualitzat el vestit de valenciana i, l’allunyament del que va ser l’original vestit de llauradora de les dones del camp és prou notori. De fet, l’actual vestit de fallera s’acosta més a la moda internacional de l’època que al vestit tradicional documentat en nombrosos escrits, dibuixos i fotografies. A pesar de la seua llarga història i la seua popularitat, encara hi ha molta gent que es pregunta per què i cóm apareix aquesta nova forma de vestir. La inèrcia i la ignorància són qualitats prou atrevides. La falta de coneixement de la tradició fa no tindre por a introduir canvis, novetats,... i per tant relegar a moda passatgera una part tant important de la nostra història. Hi ha qui qualifica aquest fet de falta de respecte i poc amor a la cultura autòctona. Hi ha d’altres que pensen que la festa és viva i per tant sempre està influenciada per una part de la societat actual i de les tradicions i l’evolució dels anys posteriors, sempre amb una base històrica i un respecte a allò cultural. El debat està servit.

INDUMENTARIA TRADICIONAL

relacions comercials de la zona que, en nostre cas, eren molt comuns. Dins de la indumentària tradicional valenciana Podem clasificar els materilals com: anem a fer un anàlisi principalment dels vestits - D’origen vegetal: lli, cànem, espart, maderes, populars dels segles XVIII i XIX, per ser els més etc... característics de la nostra cultura i aquells que - D’origen animal: llana, seda, pells, nácar, coral, major nombre de vestigis ens han donat. Ens etc... referim a aquells utilitzats per la gent senzilla, - D’Origen mineral: Or, coure, argent, pedres pel poble. De fet, la indumentària popular és, al precioses, etc.. cap i a la fi, una adapació als propis medis de la roba dels aristòcrates, un intent d’imitar a les Dels materials vegetals i animals s’obtenien classes socials més afavorides. fibres tèxtils utilitzades per la hilatura. Amb el temps el cotó va sustituir la majoria dels La difusió de la moda, ha sigut prou lenta materials, principalment a la seda, degut a la fins a èpoques recents. El panorama canvia seua economia i comoditat a la neteja i l’ús. sustancialment amb el desenvolupament dels Les fibres menys flexibles i fines com l’espart, mitjans de comunicació entre els pobles i el s’utilitzaren per a peces ornamentals més rudes. consegüent efecte en la unificació de costums. A partir dels elements citats es va produïr Aquesta situació condueix a la sustitució dels qualsevol tipus de tela, els més freqüents a vestits amb particularitats locals per altres d’estil la nostra indumentaria foren: alpaca, batista, més o menys generalizats. Aquest fenòmen és bayeta, brocat, brocatel, cambray, crespó, universal i València no constitueix una excepció. espolí, felpa, feltre, camussa, gasa, lli, muselina, Pel que fa referència a l’estructura i forma, piqué, ras, tafetán, sarga, vellut, tul, ... en termes generals la roba del segle XVIII es Pel que fa als colors dels teixits, tots patien componia d’un vestit dividit en dues parts i un procés de ticció i sols algunes vegades separats per la cintura, conformant una peça s’utilitzaven amb el seu color natural. En termes superior que en la dona correspon als gipons generals podem dir que els colors més vistosos i cossets i en els hòmens jupetins i jaquetes. I s’empleaven en la indumentaria femenina una part inferiror que a la dona és la falda i el i infantil, mentre que els hòmens anaven calçons per als hòmens. preferentment de negre i amb tonalitats oscures. Altres peces cubrien tot el cos o bona part d’ell Això no vol dir que el home no duguera colors i eren comuns per ambdós sexes; les camises i al dona no anara de negre, de fet aquest tó com a peça interior i les mantes, mantons o era comú a les ceremònies religioses, com les capes de colocació exterior. bodes i els dols. Hi ha roba que podem considerar exclusiva de Una de les curiositats pel que fa a l’elaboració les clases populars, és a dir, mai foren utilitzades dels vestits és que, en ocasions s’encarregava per classes socials altes. Al cas del hòmens: a artesans professionals, però allò més comú zaragüelles, mantes, faixes, bruses, mocadors era la realització a tallers domèstics als que la de cap i determinats tipus de calçat adaptats propia interesada era també l’artifice. per a la vida rural. Respecte a les dones, les diferències són menys acusades, encara que cal destacar que les llauradores es recataren el pit i l’esquena per mitjà de mocadors, com signe de modestia i honestitat. El mateix va ocurrir amb al davantal que de ser una peça protectora es va convertir en un complement ornamental de gran difussió. Pel que fa als materials utilitzats en la realització dels vestis, foren més comuns aquells que el seu cultiu i el·laboració va ser més pròxim al lloc d’utilització i dependent directamnet de la meteorologia. També influiren en els teixits les

LA DONA LA CAMISA: Podriem denominarla peça de

roba interior ja que és la més íntima de quantes usava la dona amb un contacte directe amb la pell. La camisa es duia de dia i de nit, de tal manera que era camisa o camisa de dormir ja que arribava fins als genolls. És per aixó que també es coneix com camisó o camisola. Es tracta d’una de les peces que més sabor tradicional té, ja que està practicament confeccionada a casa.Proba d’això és els nombrosos telars domèstics eixistents en aquell moment, molts d’ells inventariats en testamentaries i herències. La part de dalt constava d’un escot, ampli, quadrat o redó que portava cosit a la vora una punta frunzida que, de vegades, es frunzia per mitjà d’una llista o cordó. La camisa és una peça que es confeccionava tota d’una peça, perquè no portave costura en els muscles, només l’obertura per a introduir el cap i un tall en el pit anomenat coret. Per a adornar l’escot es posava el cabeç que era una cinta d’aproximadament dos cm. d’ampla i que servia per a unir la tela de l’escot amb la punta que utilitzava com a adorn exterior. Així es va portar quotidianament fins mitat del segle XIX . Es diu que possiblement la paraula camisa ve de llit ja que tant la utilitzaven pel dia que per a dormir però també que pot vindre de canyamisa perquè principalment utilitzaven el cànem per a confeccionar-les. Els adorns de la camisa depenien de l’economia de la família o de l’ús que es pensava donar a la peça. Algunes portaven brodats en el cabeç, punys i cuixes. Els brodats fets a cadeneta o realç s’ordenaven en sanefes de motius florals, amb cistelles o geomètrics. A la part de davall de l’obertura ón es escot es brodava en roig o en blanc o or, una palometa o les inicials

LA CHAMBRA: També de lli o de cotó. D’origen

francés, es va introduïr a Espanya al segle XIX i en principi era una sola peça per a portar a casa. Es tractava de una peça cenyida i que arrivà a colocar-se per damunt de la camisa ja molt més evolucionada, però la costum d’utilització del terme va fer que acabaren per denominar-se igual una que altra. La chambra va sobre la camisa com un cosset interior, i és de reduïdes dimensions i molt adornada, perquè la part superior pot estar visible.

LA MITJA, calça o mitja calça és coneguda i

utilitzada des de l’antiguitat. Cobrien la cama des del peu ajustant-ho bé per a poder introduirho en el calçat adequat, i si arribaven al genoll només se’ls denominava mitja calça i si la cobrien, calça. Tan acolorides eren les mitges que fabricàvem a Espanya que a Alemanya van ser prohibides per considerar-se escandaloses. En el segle XVIII es va perfeccionar la màquina de fabricar-les i a València es van instal·lar

alguns telers de l’invent que van donar orige al Gremi de Calceters. València va ser durant aquest segle un lloc apreciat per la fabricació dels teixits de seda i per les seues calces. Les calces d’ús diari solien ser llises, de punt anglés, però el gust per la moda en la dona va fer que s’innovara introduint dibuixos de colors en els laterals anomenats cuadrillo contrastant amb el fons. També es realitzaven en elles dibuixos per mitjà dels calats en el teixit i inclús més avançat el segle, brodant-les, de vegades, amb lletres inicials personals

LES SINAGÜES, falda interior coneguda com

LES LLIGACAMES, s’ajusten per davall del brial, sinagües, sinagua, sinaues o faldetes de

genoll i acaben en un llaç que pot ser una simple cinta o una cinta teixida a casa. Les lligacames més riques acaben en borles o flocs. Porten inscripcions i al·lusions amoroses.

davall. De llargaria variable sempre en funció de la de la falda. El seu vol es recollia a la cintura en xicotets plecs sostinguts amb una cinta. Estos frunzits es distribuïen en dos parts: la part posterior de doble grandària que la davantera que es lligava davant per mitjà de dues cintes; i la part davantera que es fica cap arrere amb dues cintes que es creuen i es tornen al davant on es lliguen. Queden per tant dos obertures laterals que es poden acabar en ornats. La part inferior pot o no dur guarnició, ornatda normalment amb puntilles o volants per mantindre buida la peça i poder sostindre les que van damunt, ja que era freqüent utilitzar varies sinagües, nomenant sobresinagües a les superiors. A la meitat del segle XIX comencen a utilitzar-se sinagües més fines i amb menys vol a la cintura i les clases populars adopten a més l’ús de sinagües amb ratlles de colors.

EL REFAIX, també conegut com faldeta, vió,

sadalejo de baieta o saia de drap, nomenclatures totes elles d’utilització molt localista. Es tracta d’una peça d’utilitazió semiinterior ja que es podia utilitzar damunt la sinagua i baix la falda, que damunt les sinagües sense més, constituint EL PANTALÓ INTERIOR, conegut també la falda exterior. com calça interior, zaragüell de dona o camalet. És de origen molt antic i ha persistit fins a Es al començament del segle XIX quan es molt recentment, per això la considerem com comença a utilitzar per les classes socials una peça amb una vida molt llarga a l’àmbit altes un pantaló de llenceria, lleugerament més popular, servint com a protecció del fred per curt que la sinagua i que protegix les cames. a labors domèstiques o del camp. Fet pel Però fins ben entrat el segle no el comencen qual han aparegut menys en València, inclús a utilitzar les classes socials més baixes. Tot i documentalment, i s’hagen mantingut més a les això, no va ser una peça popular i moltes dones comarques de l’interior. no l’utilitzaren mai. Aquesta peça es va anar El material amb el que està confeccionat sol ser retallant al llarg dels anys fins convertir-se en les el panyò, la llana o la baieta, sobre tot de colors actuals bragues femenines. llisos predominant el roig i el groc. 23

faralar, d’uns 20 cm d’ample, confeccionat amb un teixit de diferent composició i color que la falda. També pot portar guarnicions prop de la vora com poden ser galons o randes daurades. El frunzit va repartit proporcionalment per tota la falda.

EL GUARDAPEUS, és la vertadera falda femenina, una de les peces més usades i representatives del segle XVIII. La poseien practicamebt totes les dones de qualsevol clase social, variant sols el teixit amb el qual estava confeccionat. Curiosament, no “guardava els peus”, si no que, quasi per primera vegada a la història el vestit femení, els descobreix i la denominació és la que ve donada per la costum adquirida anteriorment.

A pesar que no és una falda típicament valenciana, ha sigut un dels tipus de falda més utilitzats per la dona valenciana. El material de què estàn teixits sol ser seda. La tela de la falda pot ser llisa o estampada, espolinada, adomassada o brocada. Els colors més utilitzats són el blau i el verd. Este tipus de falda portava en la part del davall com un volant, denominat 24

TIPOS DE COSSOS Començarem la descripció dels diferents tipus de cossos pel JUSTILLO, és una peça molt generalitzada en totes les comarques. Cobria el cos des del muscle fins a la cintura, cenyint i ajustant el tronc. Oprimix el pit, i per a acoblarse al vol de la falda porta uns talls que delimiten unes aletes. Anava obert per davant i passat per mitjà d’un cordó que pot estar visible o amagat en el folre. Per a augmentar la rigidesa de la peça es col·locaven, entre el folre i la tela, uns reforços tal com branques d’olivera, espart, etc. La punta davantera podia ser més o menys gran, depenent de la persona que ho porta i ser triangular, quadrada o redona.

Com a peça molt similar a la anterior tenim el GIPÓ, també anomenat jaquetilla, corpinyo o jupó. És una peça molt semblant a l’anterior, però esta està proveïda de mànegues estretes i estan molt pegades al braç. La mànega pot ser

llarga o curta. La terminació del puny pot anar ajustat per mitjà de botons o llaçades, inclús randes. Els materials de què estan fets, així com els colors, són variats. Poden ser tant sedes com llanes, amb dibuixos o sense ells. L’única diferència amb el justillo són les manegues. El color predominant al gipó és el color negre i els colors oscurs.

de l’esquena, posant les dos puntes que pengen damunt del pit, creuades o nugades, inclús dins del justet o gipó. Originàriament servia per a tapar-se l’escot i la punta del coll de la xambra. Aquells mocadors amb forma triangular, ho són perquè s’han tallat, bé per gust de la usuària o per partició de l’herència.

LES CINTES, eren elements de qualitat i

coloristes. El més comú, era col·locar-los al voltant de la cintura o del coll. El material de què estan fets sol ser seda, tafetà, mouré, vellut, etc. Inclús poden portar flocs, lluentons o randes d’or i plata. La importància de les cintes Altres complements de la dona foren: es pot apreciar en les obres d’art. Les cintes de seda (la fibra que més ha representat el luxe en EL DAVANTAL, probablement va sorgir com a la història) han tingut un ús sumptuari. S’han element protector. No hi ha cap norma que ens utilitzat com un signe extern de riquesa aplicat parle sobre l’amplària o llargària d’esta, ja que a les vestidures junt amb blondes, brocats i això ha d’anar a gust de la usuària. Les teles que passamaneries. Durant els segles XVIII i XIX es s’utilitzaven eren semblants a la dels mocadors. van utilitzar com joies dels pobres, com a suport La seua forma pot ser quadrada, rectangular de penjolls, collarets, medalles etc... o oval, i va arreplegat en xicotetes tavelles en una veta o cinta, embolicant la cintura i passat LES AGULLES O RASCAMONYOS, són la peça a la part posterior amb un llaç. De vegades, els fonamental per a la realització del pentinat. És motius o brodats del davantal i del mocador, un objecte cilíndric amb forma de tub, compost eren iguals o semblants, la qual cosa no vol dir de dos peces: espasa que és punxant i canó que que per necessitat tingen de ser-ho. és cilíndric i buit i subjecta el monyo. S’acoblen l’una dins de l’altra. Acaben lateralment per dos EL MOCADOR DE COLL, consistia en un aplics en forma de botó o bola, que solen estar quadrat de tela. La seua composició pot ser de adornats per espillets, pedres semiprecioses o lli, cotó o llana, encara que també pot ser de perles, segons el gust o els mitjans de l’ama. Sol seda, tafetà, clarí, tul, etc. El color predominant ser esfèrica, en disc o forma d’ametla o full. El és el blanc, però també es gasten altres, seu nom de rascamonyos procedix del costum com pot ser el negre. Anaven brodats o amb de les dones que al no desfer-se el monyo tots incrustacions de randes o calats. Es col·loca els dies ho utilitzaven per a poder rascar-se si doblegat en forma de triangle. Es fica damunt tenien molèsties. 25

LES ARRACADES, són de formes molt variades, van adornades amb maragdes, perles o espillets. Amb un cert ordre podem parlar de polca, xanglots, neules, de balcó, barquetes, de pardals, de la Verge... LA JOIA, és un passador gran que va col·locat damunt del mocador o penjant del coll per mitjà d’una cinta, collar o cadena. Pot tindre una forma semblant a la de les arracades o forma de llaç de què penja una creu. Les dones també s’ornamentaven amb polseres o manilles i també amb anells. I per finalitzar, LES SABATES. De lleuger tacó, van forrades de tela que va en conjunt amb la falda. Les sabatilles de vestir també eren ornamentades per mitjà de sivelles. LES PINTES, el seu origen pareix a causa d’una Apart de tots estos elements, hi ha molts altres transformació de l’objecte que de servir per a complements dels vestits de la dona valenciana, pentinar-se o lligar el cabell, passa a deixar-se en com poden ser: palmitos, mocadors de mà o el cap, convertint-ho en un motiu ornamental. És sabatilles.... lleugerament còncava en sentit horitzontal per a adaptar-se a la forma del cap. Té dos zones ben diferenciades dins de la mateixa part: la inferior amb pues i la superior que serà visible per dalt del monyo. La part exterior sol portar una sanefa ribetejant-la i un discret adorn en el centre; eixos adorns són amb relleu o gravats, mai calats ni amb pedreria. La pinta es col·loca entre el monyo posterior i el cap. Les pintes poden ser de forma rectangular o triangulars. L’adaptació popular ha fet col·locar la de grandària més gran darrere i les més xicotetes en els costats. Els materials que estan fetes solen ser plata, plata daurada i llautó. Són d’ús posterior les pintes de petxina, os o altres materials.

L´HOME Pel que fa a LA CAMISA, es buscava una peça còmoda per a poder treballar en el camp. Igual que en la dona la camisa masculina s’usava tant de dia com de nit i estava en constant contacte amb la pell. I segons fonts i donada l’extrema longitud d’alguna d’elles, hi ha la possibilitat que l’home fora només amb esta peça a treballar al camp. Es tracta d’una teoria un tant arriscada, perquè hi ha la possibilitat que fóra una roïna intepretación dels dibuixants de l’època del que seria un zaragüell... però citem una cobla de Ràfol Blanch que diu: “Si vols vore coses rares vesten al poble l’Oliva i voràs als llauradors treballant tots en camisa”

de botons. En les mànegues passava el mateix, estaven confeccionades en teles mes fines i de major vistositat, molt àmplies i s’ajustaven al canell per mitjà d’un puny normalment brodat a punt de creu per a arreplegar l’amplària de les mateixes. I per descomptat per a major comoditat tenien una peça en forma de rombe en la part de l’aixella.

I continuant amb la roba blanca, hem de destacar els típics SARAGÜELLS; peça que moltes vegades s’ha pensat que era d’ús interior i que normalment s’usava en les faenes del camp, d’ús exterior. Confeccionats en lli casolà, d’amples molt diferents segons les zones i èpoques, els quals arribaven al genoll i inclús un poc més llargs, arreplegant tot el seu vol a la cintura, per mitjà d’una corda o cordó, el qual travessa tota l’amplària dels saragüells, eixint a l’exterior per mitjà de dos ullets realitzats en la cintura.

A igual que comentem en al situació de la dona, en la camisa masculina també s’usaven materials mes toscos per a les parts del tronc de la camisa, llenç o lli, i més nobles per a les que es deixaven veure com a coll i mànegues. En la part davantera tenia una obertura per a introduir el cap que es tancava amb un parell

Ocasionalment apareixen altres saragüells de colors foscos, confeccionats normalment en llana, anomenats Negretes. Tant els uns com els altres, tenen una peça quadrada, entre els camals, anomenat Quadret, pareguda a la col·locada en les aixelles de les camises, per a donar-los més llibertat de moviment. 27

També trobem, i com a peça més íntima, els calçons interiors, confeccionats en fil o cotó, que coincidixen en la seua elaboració amb els calçons, canviant únicament i exclusivament en la forma de tancar-se, ja que deixen una obertura en forma de bragueta, i que van arreplegats a l’altura dels genolls per mitjà de betes. Estos calçons, que en el segle XIX, es faran més llargs i ratllats, són, la qual cosa es pot dir, els pares dels actuals calçotets. Per altra banda està el CALÇÓ, peça que protegia les cames i de diferents mesures, depenent de la moda del moment. Confeccionats en qualsevol classe de teles, des de les més fines de seda, fins a les més fortes de llana, així com d’una gran varietat de colors i que fins al segle XIX, són llisos, deixant la fantasia de quadres, ratlles, etc. per a quan, per la moda, s’allarguen fins als turmells. Fins al segle XVIII sobrepassaven un poc el genoll i s’arrepleguen a este per mitjà d’un cordó o cinta que es passa per una vora de tela. La forma d’estos, serà sempre pareguda, deixant una àmplia trinxa per la cintura que arreplegarà tot el pantaló i s’abotonarà per davant, deixant una obertura per la part posterior que serà subjectada per mitjà de cordons.

Sobre tot este conjunt era quasi obligat l’ús del JUPETÍ, diminutiu de chupa que pasa a chupetín, equivalent a jopetí, amb el que es denomina al jupetí de llaurador valencià. És la peça que cobria el tronc des dels muscles fins a la cintura, deixant les mànegues a l’aire, i que esta confeccionat en molts diversos materials, depenent de l’ús que se li vaja a 28

donar. Inclús combinats amb dos o tres tipus de teixits distints, deixant els més vistosos en la part davantera, per al seu lluïment i els de pitjor qualitat en l’esquena. Quant a la coloració, és infinita i variada, llisos a flors, quadres, esclarissades, etc.

S’ajusta al cos per mitjà de botons que normalment aniran disposats en dos rastos, una de traus i una altra d’ullets per a col·locar els botons que reben el nom de Mançanetes, a les dos parts davanteres del jopetí, per a poder creuar-ho. De vegades s’adornaven, amb molta profusió, especialment en les solapes, que són xicotetes i triangulars, neixen de la duplicitat de la part superior de les peces centrals. Els colls, són alts, de 3 a 4 dits, aniran reduintse al llarg del temps, desapareixent en el segle XIX, sent substituïts per una peça que naix des de les solapes i rodeja el coll amb formes molt suaus. Fins que ja en el segle XX, desapareixen totalment, quedant-se tal com hui en dia els coneixem. Damunt del jupetí encara que no sempre, es colocaba la JUPA. Té exactament la mateixa estructura que el jupetí, afegint-li les mànegues, que igual que passa amb la dona, són estretes i en forma de melsa en descans. Els materials utilitzats són múltiples i normalment coincidixen en els calçons, encara que podien ser de diferents colors. És esta una peça que més d’abric, s’utilitza normalment per al lluïment, inclús en èpoques estivals, penjada al muscle i que normalment no s’abotonara, perdent els traus i tan sols, en algunes ocasions, portara botons únicament i exclusivament com a decoració.

No ens podem oblidar de la MANTA, esta peça tan característica de l’home valencià, ha sigut molt utilitzada amb el transcurs del temps, perdent-se el seu ús fa tan sols uns anys. Confeccionada en llana d’amplària del teler manual, rep diferents noms segons els seus tipus: • MANTA DE CORNALO: és la confeccionada en llanes molt treballades i de vistosos colors, bé en ratlles horitzontals o verticals. Formada per una doble T la que anirà cosida d’una banda del llarg, a la que se li col·loca un cordó, bé de les mateixes llanes, o bé de cintes de seda fent llaços. Així com l’adorn dels seus extrems, les conegudes borletes. • MANTA DE TREBALL: té la mateixa estructura que l’anterior, tan sols que no va guarnida i els materials són mes forts i impermeables. Deixant la part de la duplicitat a manera de caputxa per a la pluja. Normalment són bicolors, formant xicotets quadrats de pota de gall. • ALFORGES: Consistixen en una tira amb dos butxaques que s’aprofiten per a posa damunt de les cavalleries o portar-les al muscle. Ha sigut tant l’ús d’esta peça, que hui en dia s’adorna, quedant-se com a objecte de lluïment

D’altra banda, la FAIXA és altra peça fonamental que s’utilitzava per a la subjecció del calçó i els saragüells. Consistix en una cinta llarga de fins a uns 25 cm. d’ample, i 3 m. de llarg, confeccionada en cotó, seda, llana, etc. sent de colors variats, inclús ratllades. A diferencia de la faixa, La CORREJA es Pel que fa al cap: confeccionava en pell i normalment estava recoberta de badana, en algunes ocasions anava brodada amb temes florals i inclús pardalets, feia la mateixa funció que la faixa, subjectant-se per la part posterior per mitjà de sivelles.

Els hòmens duien el MOCADOR, peça obligada en tots els hòmens i en cada moment del dia, cobrirà el cap de formes molt diferents depenent de la forma de nugar-ho; no cal dir que els teixits i els colors, amb els que estan confeccionats, seran variadísims segons la possibilitat económica. 29

El BARRET O CAPELL era d’utilització diària, confeccionat normalment en feltre, vellut o llana, cobrint el cap, tant per a la protecció del sol com per al simple lluïment, existint formes molt variades i diferenciades entre si, les quals reben distints noms: • COSSIOL: Barret d’ala ampla i que tindrà forma de copa alta, un poc mas estreta per la part superior • FORMATGE: Rep este nom per que la seua forma recorda la tallada d’un formatge, està confeccionat en dos peces que a l’introduir el cap fan la forma de barqueta i que són els utilitzats normalment pels estudiants. • MONTERA: Sac en forma triangular confeccionat normalment en vellut o llana, arreplegant-se una punta per la part posterior, deixant una forma punxeguda molt marcada en la part davantera. • CRESOL O DE TRES PUNTES: Té la mateixa estructura que la montera, tan sols que l’ala s’arreplega en tres punts donant-li una forma triangular i que normalment estava guarnit amb galons, randes, plomes, etc. sent este barret per a les grans solemnitats. Com a ressenya curiosa, direm que amb el temps es va convertir amb el pas del temps, en el famós tricorni utilitzat per la guàrdia civil. • RODINA: Barret de forma arredonida, plana per la part superior, porta una ala d’uns tres dits col·locant-se´l una cinta recoberta de vellut sobre la qual va un rosetó també de vellut i sempre en la part esquerra. • COPINO: Barret redó d’ala molt ampla.

FOTOS, GRAVATS I PINTURES ANTIGUES DE LA NOSTRA INDUMENTÀRIA

BIBLIOGRAFIA - INDUMENTARIA VALENCIANA SIGLOS XVIII – XIX. Autora: MªVictoria Liceras Ferreres - EL VESTIT DE VALENCIANA. EVOLUCIÓ. Museu de la Ciutat. Gener – Abril 2012 - INDUMENTÀRIA VALENCIANA. LA GÈNESI D’UN ESTIL. Autors: Encarnación Albarracín; J. Niclós. 31

REL·LACIÓ DE RECOMPENSES JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALENCIA Bunyol d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer Jesús Navarro Vázquez

Bunyol d’Or amb Fulles de Llorer Eva Castillo Murcia Inmaculada Martinez Tordera Sergio Mengibar Sáiz

Bunyol d’Or Fina Martínez Perez Enrique Montoro García Arantxa Moreno Losada

Bunyol d’Argent Jessica Agudado Gómez Juan Ramón Albacete Miranda Angel Bravo Cortés Sandra Merino Garrido Minerva Ruiz Martínez Mario Navarrro Marqués

JUNTA LOCAL FALLERA DE TORRENT Torre d’Or i Brillants amb Fulles de Llorer Jesús Navarro Vázquez

Torre d’Or amb Fulles de Llorer Eva Castillo Murcia Inmaculada Martinez Tordera Sergio Mengibar Sáiz Torre d’Or Fina Martínez Perez Enrique Montoro García Arantxa Moreno Losada

Torre d’Argent Jessica Agudado Gómez Juan Ramón Albacete Miranda Angel Bravo Cortés Sandra Merino Garrido Minerva Ruiz Martínez Mario Navarrro Marqués

INSÍGNIES DELS 25 ANYS DE LA NOSTRA COMISSIÓ Jesús Navarro Vázquez

#MeCuideMésQueLaMeuaDona #JaNoQuedenHomesComElsD’Abans #TresHoresPerAPentinar-se

#HomeODonaQuéMesDóna #Igualtat #JoTambéTreballe

#EstàdeModaAnarALaModa #LaTradicióNoÉsModa #RitaVolElTrageCurt #UnRespecteALaHistòria

#LaModaEnsIncomoda #SempreTornaAllòD’Abans #SuperModelsIrreals #NiChichaNiLlimonà #EstàDeModaEstarAlsOssos

#PolíticaD’Agulles #DeixeuDeFerLaPunyeta #MenysPunxariMésFer

#JoSenseWasapNoPucViure #XarsesPocSocials #HemDeQuedarPerParlarAlWasap #NoEntresAlMeuFacebook #LaMeuaVidaAFacebook #JaNoHiHaSecrets

#ParaisosFiscalsDePolíticsCorruptes #AndorraEstàDeModa #SuissaEstàDeModa #ElDinersS’enVanDeVacances #AnarAAndorraTotsElsDivendres

#TradicióVSmoda #TradicióValencianaOModaPassatgera #ElVestitDeFalleraSeT’HaAnatDeLesMans #EnLaTradicióNoHiHaInvencions #Disfressar-seDeFalleraNoÉsVestirDeValenciana

Lema: Està de moda? Artista: Pepe Benavent 34

Anota-ho a la teua agenda Dissabte 21 de Febrer - A les 17,00 h. tots al casal amb el vestit regional o amb blusó, per asistir a l´Acte de la CRIDA per acompañar a la nostra Fallera Major de Torrent ESTER, i recordeu, ens acompanyará la xaranga. - Cap a les 21.30 h. soparem al Casal. - A partir de les 23.30 h. a l’escenari del carrer, començarà LA FESTA DE LA CRIDA, organiza per la nostra Comissiò.

Diumenge 22 de Febrer - A les 9.00 h. tots els xiquets i xiquetes disfressats al casal per assistir a la CAVALCADA DEL NINOT INFANTIL (Es roga als pares/mares faciliten el treball dels encarregats infantils i per favor PUNTUALITAT)

Dissabte 28 de Febrer - A les 19,00 h. els fallers i falleres al casal disfressats per demostrar que “Estem de moda” un any més a la CAVALCADA DEL NINOT que ens acompanyarà la xaranga l’Enramà, després Sopar sobaquer al casal.

Dilluns 2 de Març - A les 20,30 h. inauguració de l´Exposició del Ninot a L´EMAT que podreu visitar fins al 15 de Març.

Dissabte 7 de Març - A les 22,00 h. en la carpa, Sopar Homenatge a la nostra Fallera Major Laura Garcia Fenoll, a continuació farem entrega de recompenses i... si sobra temps ficarem musiqueta.

Diumenge 8 de Març - A les 11,00 h. matinal infantil, amb castells per a botar i pasar-ho bé. - A les 12,00 h. , per als nanos hi haurá una Picaeta Infantil. - A les 17,30 h. en la nostra carpa tindrá lloc el Berenar Homenatge oferit per la nostra Fallera Major Infantil, Martina i el nostre President Infantil, Ivan, a continuació entrega de recompenses.

Divendres 13 de Març - Vora les 19,30 h. ja tindrem en marxa, el esperat quinto i tapa de falles, per a inaugurar la nostra carpa.

Dissabte 14 de Març - A les 21,30 h. sopar sobaquer i en acabar especial Faller de Tu cara me suena, pot participar qui vulga, de forma individual o en grups…¡Animeu-se!

Diumenge 15 de Març - A les 22,00 h. Sopar de Plantà, i en acabar la plantà de les nostres falles i mentre treballem fent L´Ornat de carrer i els pallassos hi haurà xocolatà matinera. - Recordeu que durant tot el dia estarem a la carpa preparant L´Ornat, participeu!!

Dilluns 16 de Març - A les 12,00 h. esmorçar en la carpa, preparat per la nostra Junta. - A les 13,15 h. pasacarrer amb Banda de Música, no pots faltar… Estem de Moda - A les 19,15 h. tots els fallers i falleres amb mantellina en el Casal per a l´acte del TRASLLAT DE LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS. - A les 22,30 h. sopar sobaquer a la carpa i després espectacle amb discomòbil amb Dj Push

Dimarts 17 de Març - A les 8,30 h. despertà, i després xocolatà per als matiners. - A les 12,00 h. esmorçar en la carpa, preparat per la nostra Junta. - A les 18,00 h. tots els fallers i falleres amb mantellina en el Casal per a l´acte de L´OPERACIÓ KILO. - A les 22,00 h. sopar sobaquer en la carpa i després espectacle amb discomòbil amb Alkilaudio

Dimecres 18 de Març - A les 8,30 h. despertà, i després xocolatà per als matiners. - A les 12,00 h. esmorçar en la carpa, preparat per la nostra Junta. - A les 13,15 h. passacarrer amb la nosta banda de música. - A les 19,15 h. tots els fallers i falleres amb mantellina en el Casal per asistir a L´OFRENA A LA MARE DE DEU DELS DESAMPARATS, i recordeu, com estem de moda, enguany tancarem l´acte junt a la nostra Fallera Major de Torrent Ester, cantant la Salve i el nostre himne. - Cap a les 22,30 h. Sopar sobaquer en la carpa i al acabar ball amb discomòbil Dj Rubén Roselló

Dijous 19 de Març - A les 8,30 h. despertà, i després xocolatà per als matiners. - A les 11,30 h. esmorçar en la carpa, preparat per la nostra Junta. - A les 12,30 h. acte de lliurament de les insignies 40 aniversari per l´estendard de les Comissions germanes. - A les 14,30 h. Gran mascletá de Sant Josep i després paelles oferides per la nostra Comissió. - A les 18,30 h. Vesprada Infantil amb inflables , jocs gegants i tallers. - A les 21,00 h. Cremá del Monument Infantil. - Quan s’arrepleguen les cendres sopar sobaquer, i quan arriben els bombers a l´hora que ens toque, farem la Cremá del Monument Major.

Divendres 10 d’Abril - Reunió general a les 20,30 h. Per tancar l´exercici i elecció de President

*Nota: si hi ha algún canvi s´anunciarà al tauler informatiu del casal.

PREMIS I MÉS PREMIS

Aquest darrer any la nostra comissió ha participat en diversos concursos, obtenint diversos premis que a continuació s’enumeren: F 2on Premi Concurs Paelles, organitzat per la Falla Àngel del Alcàsser. F 2on Premi Concurs All i Oli, organitzat per la Falla Nicolas Andreu. F 62on Premi a la Promoció i l’ús del Valencià en Llibrets de Falla Generalitat Valenciana. F 1er Premi Concurs “Pallassos”, organitzat per la Falla Cronista V. Beger. F 1er Premi Campionat Galotxa, organitzat per la Falla Sant Roc. F Concurs de Curmetratges: 1er Premi Millor Curmetratge Faller Premi Junta Local Fallera de Torrent, Premi Enginy i Gràcia Curmetratge Faller Premi Junta Local Fallera de Torrent, 2on Premi Curmetratge Faller Objectiu Faller, 2on Premi Curmetratge Faller Infantil Premi Junta Local Fallera de Torrent, 4art Premi Curmetratge Faller Infantil Objectiu Faller, organitzat per la Falla Nicolas Andreu. F 1er Premi Concurs Arròs amb cigrons i costelles, organitzat per la Falla Carrer Toledo. F Premi a la Millor Interpretació Masculina Concurs PlayBacks Majors, organitzat per la Falla Àngel del Alcàsser. 38

LLIBRET INFANTIL - MONUMENT INFANTIL - IVÁN MENGIBAR MERINO, el nostre President Infantil - MARTINA LLOVERA VERDET, la nostra Fallera Major Infantil - CORT D’HONOR I COMISSIÓ INFANTIL - INDUMENTÀRIA INFANTIL - REPRESENTANTS DE 2014 - REL·LACIÓ DE RECOMPENSES - PASSATEMPS INFANTILS

Monument Infantil El regne de Llepolia es troba en un forat on tots els castells són de ric caramel. On el vent porta aromes de vainilla, canella, jengibre, anís i camamilla. On pels rius corre llimonada, amb grans cascades d’aigua ataronjada. On hi ha un arbre amb fulls de gelosia, amb sabor a menta, herba-sana i regalíssia On els núvols són de cotó, i les gotes de pluja són de xarop. On els deserts són fruita gebrada, amb grans oasis d’aigua ensucrada. On les muntanyes són de gominoles, i construïxen ponts amb xiclets de bola. On hi ha una cascada de xocolate calent, i els xiquets són feliços, es banyen i es divertixen. En el regne Llepolia, no coneixen allò que s’ha salat, ni l’àcid, ni amarg, i tots estan encantats. Del regne de Llepolia, ix carregat un camió per a l’hospital de xiquets amb dolços per al dolor.

Caramels de cola per al mal de gola, per a mal de cuixa els xiclets sabor de maduixa Amb xarop de Nutella mengen de meravella, i a l’engolir fa cosquerelles. El xarop de meló alleuja molt la tos i alegra el seu cor. Delicioses madalenes de xocolate farcides barres de carmel torrons, gelats i pastels de mel. A cada hospital del món arriba carregat un camió, del regne de Llepolia amb dolços per al dolor.

IVÁN MENGIBAR MERINO El nostre President Infantil Quants anys tens? 11 anys Què curs estudies? 6é de primaria Què t’agrada fer al teu temps lliure? Jugar amb les consoles. Jugar amb cotxes o consoles? Consoles!! Quin és el teu menjar favorit? Lasanya Orxata amb fartons o bunyols amb xolocolate? Orxata amb fartons. El teu color favorit? Blau Conta’ns que música és la que més escoltes. Música pop rock. M’agrada Melendi, Big Time Rush, Little Mix. Qué és el que més t’agrada de les falles? I de la teua comissió? La presentación i la verbena. Ahh! I els playbaks i el teatre. El que més m’agrada és que sempre estem amb amics i com en familia. Qué significa per a tu ser President Infantil? Un orgull ser el representant infantil perquè sempre he volgut ser-ho, perquè m’ecanten les falles. Són lo més. T’agrada vestirte de faller? Sí, m’encanta! Menys la part del faixí, jajajajaja Quin acte esperes amb més gana i per què? La presentació, perquè em presente com a president i están tots els meus amics i familia. I la cavalcada perquè sempre m’ha agradat poder pujar a la carroça i tirar les llepolíes. Pregunta difícil: llepolíes o petards? Petards!!

Algunes paraules a la teua comissió infantil. Que enguany que comence com a president espere pasar-ho molt bé, que ja m’ho estic passant amb els presis, i que ells disfruten com jo o més. A qui dediques aquest any tan especial? Als meus pares, perquè són els que han fet possible el meu somni de ser president en aquest temps en el que hi ha poc de treball.

MARTINA LLOVERA VERDET La nostra Fallera Majr Infantil Quants anys tens? 10 anys

Pregunta difícil: llepolíes o petards? Petards!!!!

Què curs estudies? 5º de primaria

Algunes paraules a la teua comissió infantil. Que tinguen cura amb els petardos i que ens ho passem molt bé tots junts.

Què t’agrada fer al teu temps lliure?: vore la tele, jugar amb el ordinador i també anar al gimnasi a fer judo. Nines o consoles? M’agraden les dues coses pero jugue molt amb els Play Movil. Tots els jocs que siguen de peces xicotetes m’agraden, encara que també jugue a la Wii. Quin és el teu menjar favorit? Tinc molts… pasta, menjar xinés, sardines. Orxata amb fartons o bunyols amb xocolate? Bunyols amb xocolate. Tu color favorit? Blau Conta’ns quina música és la que més escoltes. Melendi i Malú Què és el que més t’agrada de les falles? I de la teua comissió? Presentació i cavalcada. Són divertits i em tracten bé ja que m’ he criat amb ells. Què significa per a tu ser Fallera Major Infantil? Un somni (és que pareix que estiga somiant) T’agrada vestirte de fallera? Com dus el tindre que ficar-te els monyos? Si. Bé. Encara que sóc molt queixica tots el dies per pentinarme, quan em tenen que fer els monyos puc aguantar el que faça falta. Quin acte esperes amb més gana i per què? La presentació. Perquè tots els anys que he sigut fallera he estat acompanyant a les altres falleres majors infantils des dels escalons sentada i enguany seré jo qui estiga al centre del escenari amb tots els meus amics. 46

A qui dediques aquets any tan especial? A la meua familia, amics i tots aquells que fan que el meu somni es puga fer realitat.

CORT D’HONOR INFANTIL A

Ainhoa Ruiz Muñoz Aitana García Ortí Aitana Gómez López Aitana Villar Calero Alba Villar Calero Alicia Moreno Jiménez Andrea Ros Dolz Andrea Sanfelix Galán

B-C

Blanca Reyes Hernández Candela Sabater Mantas Carla Lavara Calero Carme Ordines Mengibar Carmen Mateo Ortí Carmen Ramírez Domínguez Celia López Martínez Claudia Cuartero Ros

D-E

Daniela Moraga Plá Daniela Sanchís Alonso Elena Burguete Medialdea Elena Cortés Lacoba Elena Hernández Sayago Elvira Díaz Sanchís Erika Parada Gómez

I-J

Ines Muñoz Quintanilla Irene Abellán Barberá Irene Ardid Rodríguez Julia Bermell Castillo

Laura Mateo Ortí Leire Muñoz Escudero Lidon Navarro Beta Loli Bartual Nuñez Lorena García Cabra Lucia Garciía Yago Lucia Minuesa Muñoz Lucia Peris Molto

Lucia Romero López

Maria Bonet Montoro Maria Calas Perez Maria Hernández Sayago Maria Sanchís Alonso Martina Llovera Verdet Martina Lopez Cebrian Michelle Orejuela Huaman Mireia Reyes Hernández Monica Ardid Rodríguez

Natalia Nuñez Mazarro Natalia Peiro Burguete Natalia Ros Dolz Natalia Silla Yago Nayara Muñoz Escudero Nayaria Suciu Huaman Nerea Bravo Izquierdo Nerea Sánchez Giménez Noa Alonso Puig Noa Gomez Sánchez Noa Ordines Mengibar Noelia De Las Heras Jiménez Noelia Navarro Rodríguez

O-P

Olaya Tordera Nieto Olga García Ortí Paola Plá Ros Paula Calaforra Verdet Paula Cuartero Ros Paula González Villena

R-S-U

Rocio Sanfelix Molto Sandra Moreno Jimenez Sara Romero Castillo Selina González Villena Sheila García García Úrsula Navarro Ballester

COMISSIÓ MASCULINA INFANTIL A

Adrián Miquel Rodriguez Alberto López López Alejandro López Cebrián Alejandro Vilata García Alex Tordera Nieto Álvaro Gómez López Álvaro Luna Cervera Álvaro Sanfelix Galán Asier Valdezate Jiménez

D-E

Daniel Rodrigo Arenas Daniel Ruiz Martínez Diego Navarro Rodríguez Erik Sandez Navarro

F-G

Fran Ramírez Castelló Francisco Sabater Mantas Gaizka Cuartero Ros

Javier Romero Castillo Joel Díaz Sanchís Jorge Serrano Romero Jose Bartual Nuñez Jose María Ros Dolz Juan Miguel Gallego García

L-M

Luis Gil López Marcos García Montoro Miguel Martínez Plá

P-S

Pablo López López Samuel Lavara Calero Sergi Bermell Castillo Sergi Miquel Rodríguez Sergio Ruiz Muñoz

H-I

Hugo Bravo Izquierdo Iván Mengibar Merino

REL·LACIÓ DE RECOMPENSES JUNTA CENTRAL FALLERA DE VALENCIA

Bunyol d’Or Martina LLovera Verdet Iván Mengibar Merino Natalia Ros Dolz Andrea Sanfeliz Galán

Bunyol d’Argent Jose Bartual Nuñez Julia Bermell Castillo Claudia Cuarteros Ros Luis Gil Lópz Aitana García Ortiz Alvaro Luna Cervera Alejandro López Cebrián Michelle Orejuela Huaman Lucia Peris Molto Nayara Suciu Huaman

JUNTA LOCAL FALLERA DE TORRENT

Torre d’Or Martina LLovera Verdet Iván Mengibar Merino Natalia Ros Dolz Andrea Sanfeliz Galán

Torre d’Argent Jose Bartual Nuñez Julia Bermell Castillo Claudia Cuarteros Ros Luis Gil Lópz Aitana García Ortiz Alvaro Luna Cervera Alejandro López Cebrián Michelle Orejuela Huaman Lucia Peris Molto Nayara Suciu Huaman

REPRESENTANTS INFANTILS 2014

Alberto L贸pez L贸pez

M贸nica Ardid Rodr铆guez 53

INDUMENTÀRIA INFANTIL La indumentària infantil té un paral·lelisme absolut amb la dels adults, a excepció de l’etapa referent als primers anys de vida. Es tracta d’un tema poc investigat i pitjor divulgat, encara que no per això de menor importància. I és que, en termes generals, la roba dels xiquets ha patit pitjor sort que la dels adults perquè, per una banda ha patit més transformacions i d’altra, s’ha dixat a part d’estudis i investigacions al no poseir trets propis. Peça principal era LA FAIXA o bena, tira de tela o d’altre material flexible d’amplària i longitud variables, capaç d’adaptar-se a alguna part del cos. En la majoria dels casos era d’elaboració casera amb treball de telar i pel que fa al seu color, sol ser quasi sempre blanca. Es coloquen protegint el melic i rodejant el abdomen, acte que es coneix com benar als xiquets i a diferència d’altres regions d’Espanya, on es benava als xiquets de coll a peus, a València es tapava unicament l’abdomen i es deixava la resta del cos lliure. De vegades servien també per embenar el cap del recent nascut i tras els primers dies de vida seràn substituides per GORROS que s’adapten i subjecten el crani. Altres peces propies de bebes eres: les camises de fil, camisilles, pitreres i babosales... I si hem de destacar un moment especial a la vida de l’infant és el bautisme, per al qual les mares preparaben les seus millors trages. Tenim coneiximent d’envoltures o BOLQUERS fetes en seda i adorns de randa però amb caracteristiques valencianes, són aquells bolquers amb brodats similars als dels mocadors, jupetins i altres peces d’indumentaria valenciana. Altra etapa molt important és aquella en que començen a caminar i que per aquest motiu la roba llarga té que ser substituida per la roba curta, i que a pesar del seu nom, continua sent llarga. És roba similar a la que coneguem com sinagües o brials i l’utilitzarà fins als 5 o 6 anys.

I és cap als 6 anys quan el xiquet passa a utilitzar el vestit similar al del home, mentre que les xiquetes continuen portant la sinagua llarga que persistirà al llarg de la seua vida. Les peces de la indumentària d’una xiqueta del segle XVIII són: camisa amb mànega fina adornada amb puntilla, sinagües amb volants i adornos escasos faldes de llana, cotó o seda amb cintura estructurada per mig de xicotets plecs de distribució regular, jubones i justillos rígids, mocadors de coll i davantals adaptats a la seua grandària. També portaven mantilla, alpargates i qualsevol altre complement similar al dels adults. Pel que fa al xiquet, camisa més o menys basta amb manigues fines, saragüells, calçons, jupetins i jupes que en res es diferencies a les dels seus pares.

Passatemps infantils

Pots pintar amb els colors que mĂŠs tâ&#x20AC;&#x2122;agraden

FE D’ERRADES Volem demanar disculpes per les errades que puga tindre aquest llibret, perdoneunos si hem oblidat a algú o no vos ha agradat el llibret d’enguany i les seues novetats. Agraïm qualsevol crítica constructiva que ens faça millorar i fer-nos més grans. I per supost estem encantats de que ens feu arribar propostes creatives per a propers anys. Per veure fotos i noticies podeu visitar la nostra pàgina de Facebook. Agraïm a tots els que heu participat de forma desinteresada, be retocant fotos, be cobrant la publi, fent algun article i fins i tot als que vos heu oferit per a “fer algo” Gràcies i... gaudiu de les falles!!