Llibret Falla Benlloch 2014 by FALLA BENLLOCH

a Xàtiv e d des alles Les f t declara ès sta ter han e esta d’in mic f ò uton a c i t turís

Edita

llibret explicatiu

Falla Benlloch Alexandre VI 2014

Edita: Associació Cultural, Falla Benlloch Alexandre VI Coordina: Rebeca Colomer, Javi Lara, Joan Quilis Col·laboradors: Pepe Gimeno Botifarra, Clara Verger, Joan Quilis, Neus Olmos Prats, Carla Sanchis Boixader, Carola Boixader, Mª José Juan, Josep Sanchis, Jose A. Bolinches, Juan Gabriel, Alicia Saez, Mentxu, Rafa Tortosa, Amparo, J.Manuel Benet, la Comissio Portada: Rebeca Colomer Disseny i ilustració: Rebeca Colomer Revisió Lingüística: Carme Anaya Veu Satírica: Javi Lara, Joan Quilis Explicació Monument Gran i Infantil: Javi Lara Fotografia: “Estudio Fotográfico Federico”, Ana Catalá, Maria Sanvictorino, Carlos Arenas Pérez, Carla Sanchis Boixader, Lucia Olmos Prats, Claudia Grau, Caliz Aragonés, Juan Ignacio Gisbert, Oscar Exposito, Rebeca Colomer, Javi Lara, Francisco Belda “FALLES DE XÀTIVA, FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC AUTONÓMIC” El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana, per la promoció de l’ús del valencià. DIPÒSIT LEGAL: V-982-2011 Exemplars: 500 Impressió: Matéu Impressors, s.l. IMPRÉS A XÀTIVA, BRESSOL DE PAPER A EUROPA. PAPER ECOLÒGIC. AQUEST LLIBRET S’ACABA D’IMPRIMIR EL DIA 12 DE FEBRER DE 2014, 75 ANIVERSARI DEL BOMBARDEIG DE L’ESTACIÓ DE XÀTIVA (L’associació Cultural Falla Benlloch Alexandre VIé no s’identifica amb el contingut dels articles i col·laboradors del llibret.) info@fallabenlloch.es www.fallabenlloch.es

Viatgem per: amor, tre ball, plaer, gust, conè ixer, retrobar, desconnectar, gastar, relaxar… Però avui està a l’ordre del dia viatjar per obligació! Als temps que estem vivint la majoria de les vega des no tenim cap altra elecc ió, més que defugir d’ aquesta societat per guanyar-n os la vida. Situació qu e els nostres avis ja conegu eren i avui és allò qu e els joves ens hem trobat, és a dir, “o bé és açò o bé és res”!!! Així doncs volem dedic ar aquest llibre a tots aquells que ja han iniciat el seu viatge, i als que encara quedem… Prepareu-se que “despeguem”!!! ….

Falla Benlloch

NOM: SU MA R I ANY: 2014

VIATGE:

1903/14

.......... 6 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...... SALUTACIÓ del PRESIDENT ................ 8 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... FALLERA MAJOR ............ ...................... 10 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... PROGRAMA D’ACTES ...... 12 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... R TA IT PLAN ... AQUEST ANY HEM DECID ......... 14 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... MONUMENT GRAN ............ ................ 16 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... AN EXPLICACIÓ FALLA GR ....................... 26 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... TIL MONUMENT INFAN ...... 28 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL ......... 30 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ...... LA NOSTRA COMISSIÓ ...... ................ 36 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... PREMIS 2013 ............... ...................... 38 ................................. ... ... ... ... ... R JO MA A LER ENTREVISTA A LA FAL .... 42 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... R ......... PARAULES DEL MANTENIDO ................ 44 NET I VICEDO ............... BE EL NU MA SE JO A R PE ESCRIT SOCARRAT D’HONOR ................ 46 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... BENLLOCH PEL MÓN ...... .......................... 52 E .............................. TG VIA EL EN RD CO RE TS ELS NOSTRES MENU ..... 56 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ......... BENLLOCH ES NOTÍCIA...... ............. 60 ................................. ... ... ... ... ... ... es icl art . DIALOGUEM SOBRE LA FESTA ................ 63 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... FALLES PEL MÓN! ...... Rafa Tortosa i Garcia ....... 77 ................................. ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... FESTES DEL FOC ............ Joan Quilis

...................... 85

.................. QUADOR AMB FOC ......... D’E STA FE A UN ” JO VIE ÑO “A La comissió

.. 89

LES A CULLERA? ......... FALLERA. VIATGEM EN FAL I A TIC RÍS TU TAT CIU A M RA CO

CULLE

rnández Juan Gabriel Figueres i He

2014

..... 95

........................ ON ANIREM A PARAR? ................ Mentxu

...... 97

........................ LES FALLES DESDE FORA............ Carla Sanchis Boixader

ETES ARTISTA FALLER I PINTOR, DOS FAC ......................... 101 .... .... DE RAFAEL PASTOR GÓZALBEZ Joan Quilis ............................. 107

L’ODISSEA ............................ Antonio Bolinches Vidal

A XÀTIVA .................. 110 RETROSPECTIVA. EL TREN FALLER Josep Sanchis Martínez LA SEDERIA VALENCIANA AL LLARG

DELS SEGLES ............ 113

Clara Verger i Gonzàlez ... 117

........................ UN VIATGE AL PASSAT ................ Mª Carmen Martínez Grau

................. 121

............ PARAULES PER A CARLA ............ Mª Josep Juan Ballester

DINERS…. .................. 122 QUAN LES FALLES PASSEN A SER Neus Olmos ............................. 125

VERITABLE ............................ Carola Boixader 5

Falla Benlloch

................................ 168

PUBLICITAT ............................

SALUTACIÓ PRESIDENT

volgudes vam cremar les nostres an qu ir ah r se va e qu ix Pare quasi compte les Falles estan os -n ar on ad e ns se i as qu Falles i es. llestes per a ser plantad ades a es paraules anaren dedic er im pr s ue me les e qu Voldria an his, sé que et fa una gr nc Sa rla Ca r, jo Ma ra lle la nostra Fa i per fi s’ha de temps darrere d’ell il·lusió, portaves molt daré perquè , i jo en especial, t’aju xim mà al iu ud ga , lit comp siga així. ixement gràcies i el meu recone les r na do ll vu rt, pa a un Per cil. Per açò resulta molt més fà s, ell a ies àc gr a, tiv ec a la dir r-los panyar-los i representa om ac ll gu or un mi a r tant, es pe en cada acte faller. en et recordatori i agrair-los ot xic un r fe rt, pa ra Per una alt tots aquells falles del nostre barri a aquest 80 aniversari de les i any rere mençar aquesta il·lusió, co va e qu s de e qu rs falle u granet missions aportant el se co s te es r pe t ssa pa n any, ha . b la tradició valenciana am ar inu nt co et rm pe n d’arena i ha la seua ts els membres fallers, to a ir ra ag , at pt om sc Per de uesta ora de tirar endavant aq l’h a , ga tre en , rç fo es dedicació, orta aquest s tan complexos. Açò comp comissió, en aquest temp visquem a la rdialitat i germanor que co de nt bie am c ífi gn ma gràcies a tots vosaltres. nostra falla, sincerament l·laboradors, d’agraïment a socis, co s ion ac lut sa , im últ r Pe nostra seria molt més difícil la a ud aj ua se la e ns se perquè stes rticipar de les nostres fe pa i re viu a m ide nv co tasca i els josefines. esident. Salutacions del vostre pr 2014

ÒSCAR EXPÓSITO MARTÍNEZ

Falla Benlloch

Carla Sanchis Boixader FALLERA MAJOR

2014 2014

Falla Benlloch

PROGRAMA D’ACTES DISSABTE DIA 15

16.00 Arreplegada de ninots 18.30 Berenar Infantil (Només per als menuts!!!) 19. 00 Els majorets seguim treballant a la plaça, en el monument. Enguany tenim molta feina. 22.00 Prime sopar de falles! Al voltant del monument tindrem als cuiners servin entrepans d’embotit i xulles torradetes. Hem d’agarrar forçes per dur ritme de plantà! 00.00 Nit de plantà. Doneu-ho tot!!! A de ser la millor falla de Xàtiva.

DIUMENGE 16

07.30 Primera despertà. De segur en aquesta sols están els que no han treballat per la nit, com el sr. Pepe Bala. 10.30 Moment del esmorzar. Marzal prepara bona cosa de menjar. I després a carregar cassoles per dur-les a coure. El dinar ha de preparar-se amb temps. 13.00 Cercavila pel barri. Començeu a cantar que avuí es dia fort! 14.00 Primera mascletà de falles, al Jardí de la Pau. 14.30 Hui dinem cassoles d’arròs al forn. Juan i Victoria axí ho han decidit. A més a més hui també tenim convidats però sols a la meitat de la plantilla de l’imprenta.

19.00 Lliurament de premis a la porta de de l’ajuntament. Xilleu fort, doneu-se a conéixer, hem d’arreplegar molts banderins!!! 22.00 Sopar, entrepà de llomello amb tomaqueta, per no pedre el costum i nit de disfresses. Qui no porte dissfresa no entra! A continuación discomóvil, a ballar xiques!!

DILLUNS 17

07.30 Despertà … conteu bé els petardos eh! Que encara queden despertaes!!! 10.30 Esmorzar, avuí la afluencia ja es major… Prepareu bona cosa de llonganises! Que cada any som més per a esmorzar. 13.00 Cercavila pel barri. 14.00 Mascletà al Jardí de la Pau. A continuació el nostre “bombardino” ens farà un recital a l’albereda. On tots el grabaran amb les noves tecnologies. 14.30 Dinar sorpresa…. Algo amb peixet! Segur que ens toca. Hi ha que dur una dieta equilibrada. I després de les pastes, tots a canviar-se. 17.00 Visita oficial a les falles de Xàtiva. Ixida desde l’ajuntament. 22.30 Sopar per als supervivents de la “correguda” i per a sopar: Sandwich tenim molts tipus per a elegir. A més com en tenim tants qui a les cinc de la matinada tinga fam en la nevera encara hi hauran. 2014

DIMARTS 18

07.30 Despertà amb bombetes. Pixurri, Paco, Forca … enrecordeu-se d’agarrar les bombetes dels vostres fills, per que al cassal ja no hi queden petardos!!! 10.30 Esmorzar i cervecetes varies. Hui podieu fer-se entrepans “vegetal” per que el colesterol estará muntan a pas agegantat. 13.00 Cercavila pel barri. 14.00 Mascleta al Jardí de la Pau. 14.30 Dinar típic d’avuí, coquetes. Per als menuts macarronets i per a les celiaques també! Després de dinar, la son ja apretá per lo tant hem decidit posar cadires al solet amb reposacaps per a les nostres falleres en especial, per a que puguen pegar una “becadeta” abans d’anar a casa a vestir-se. 18.00 Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu. Enguany es farà llargeta, la comissió avisa. 22.30 Sopar, on necesitem moltes cadires. Els fallers i falleres tenen els peus destrosats. 00.30 Gran nit de balls fallers, xarrades fins les tantes, hui es l’últim dia, hem d’aprofitar d’allò més bé. També recomanem desde la junta anar a casa a fer una becadeta acompanyats… que senta molt bé.

DIMECRES 19

07.30 Última despertà, la més multitudinaria. En aquesta Neus no faltarà!!! Ah….i els musics que pegen ben fort, que escassegem de petardos. La crisis s’ha notat. I després tots a posar-se guapots. 12.00 Missa en honor al nostre patró Sant Josep. Després la última desfilada amb els nous modelets d’ulleres del any 2014. 11

Falla Benlloch

14.30 Dinar al casal. Pero qui es quede, que rebusque per les neveres…. A veure que hi queda. 18.30 Recuperades les forçes, els fallers començen aparéixer pel casal. Qui vinga de premi berenar de Xocolata i mones que Juan ens prepara. Mentre Paco i Forca faran bandejes i bandejes de bunyols per a tenir-ho tot preparat per a la nit. 21.00 Cremà del monument infantil. Aquesta será un vist i no vist. De seguida a per la comanda… que la pizzería està a reventar. 22.00 Soparem sobre comanda. La encarregada es Loren. I no més acabem Juan, Jordi, Javi, Marzal i Rubén es dedicaran a posar la traca per pendre-li foc al monument, mentre la nostra fallera Carla, es farà les últimes fotos i farà que Rafa acaba la nit treballant. 00.00 Cremà del monument gran per la nostra fallera major senyoreta, Carla Sanchis i Boixader. Desde la junta recomanem que no plores molt, que Oscar, està per consolar-te!!

DIJOUS 20

07.30 Sona el despertador: SORPRESA!!! Es “JUERNES” però ja no són falles, s’han acabat les despertades axí que a seguir dormint qui puga, i qui treballe a moure. 21.00 Hora de dormir, més prontet que mai. I ànim que demà es divendres!!! Tornem a la falla.

: T N E G R U a t r ca m e h y n a t ... Aq ues : r a t n a l p t d ecidi

I V e r d n a x le A h c RMT: Falla Benllo 2014

2014

Falla Benlloch

MONUMENT GRAN LEMA: “Les inquietuds de Carla” ARTISTA: Manuel José Blanco Climent 2014

ent Manuel JosĂŠ Blanco Clim

Falla Benlloch

EXPLICACIÓ FALLA GRAN FALLA BENLLOCH 2014 Monument Gran Lema: Les inquietuds de Carla Artista: Manuel José Blanco Climent Explicació: Javi Lara Egea

LES INQUIETUDS DE CARLA PRÒLEG Vos presentem a Carla, una xiqueta molt inquieta que esta adonant-se dels contratemps que viu al seu entorn i no sap que li pot deparar el futur. Per una part esta alterada de la desastrosa vida familiar per culpa de la crisi actual i per altra part, mira bocabadada la penosa situació del seu poble de Xàtiva. Ella resideix en una casa al casc antic, i en cada racó o en cada joguet que es troba per l’habitació li reflecteix la crua realitat del moment que viu… Es troba a casa seua una xiqueta molt coqueta esta fent-se una doneta, poc li queda per acabar l’edat de la infantesa.

El gosset tot atemorit veu remoure el calaix, Carla busca alterada alguna bona solució al futur que li depara.

Carla és el seu nom, Xàtiva la seua vila, de com va el món esta adonant-se, alterada esta la xica.

En sa casa és un patir a tot hora està sentint la mateixa parauleta, que es claven per ací la crisi “ditxoseta”.

Té una gran inquietud per moments molta por no sap res del seu futur ni d’allò que pot passar en la vila o en sa casa.

S’adona de la realitat que el seu poble viu. Té un malson constant al veure als personatges escollits al consistori.

2014

CAPÍTOL 1ER.- TOTS A VIURE DE LA PENSIÓ DEL IAIO Carla veu a la seua família reunida al saló, s’adona de la crisi actual que travessen ja que cap dels seus membres té treball i sols subsisteixen amb la pensió del seu benvolgut iaio Bala. Els seus pares han perdut la casa desnonats pel deute del banc i han de viure tots a la casa dels iaios, a més a més, aquests es fan càrrec de les factures i de nous impostos que no paren d’arribar...

La família reunida amb una sola paga atabalats tots esperen que cobre la pensió el Sant iaio “Bala”.

Si fóra, per a més Inri, ens fiquen un nou impost, de tot “COR” ens l’estaquen diuen que per a reciclatge i a grapats bitllets reciclen.

Ara tornen tots a casa després de perdre tot pel gran deute del banc, pel penós desnonament acabaran tots penjats.

No saben com subsistiran quan arribe el moment. Si el iaio d’ací poquet se’n va a la sepultura; “A saber de que viurem!”.

Una sangria constant pateix la beneïda paga. El penjat mira atemorit a tota hora hi ha un rebut de telèfon, aigua o llum.

El iaio Bala sempre ha dit; “Vos tinc que enterrar a tots” Que es mantinga viu així sense anar a la sepultura, per molts anys, geni i figura.

Falla Benlloch

CAPÍTOL 2ON.- EL BALANCÍ DE LA VIDA Carla quan munta al seu balancí no sap com respondrà aquest joguet, uns dies va bé altres va mal, pensa que és una semblança al seu estat d’ànim i a la situació personal, actual, que ella travessa. Li pareix que tot va de cara sols per a una gent en concret, als polítics actuals, i que tot va de cul per a la resta de gent que ha de pagar els impostos que imposen... Aquest dolcet balancí ens ensenya la vida uns dies cap amunt uns dies cap a baix segons vinga el dia. El nivell de vida puja serà per als polítics als ciutadans de peu no els paren de retenir fins al coll de la camisa. Molt poc pugen els sous molt pugen els impostos tan gran és la despesa que qualsevol estalvi se’n va per la verga.

2014

CAPÍTOL 3ER.- EL TIOVIVO DE LA FIRA NO VA AVANT SINÓ ARRERE Carla mira de reüll el seu joguet, és un bonic tiovivo que li recorda la fira de Xàtiva. Li entra una gran tristesa quan son pare li conta que abans hi havia grans actuacions teatrals i d’altres espectacles que han desaparegut del programa d’actes. Ella no està gens d’acord en el format de Fira actual on es dóna més rellevància als actes de la inauguració o la cloenda i es d’eixa de costat la qualitat de la resta, on espectacles, atraccions o les paradetes deixen molt que desitjar. Tampoc entén com les Falles estan excloses de la regidoria de Fira i Festes si és la festa dels valencians... La millor fira del món ben cregudet ho tenen seria en anys anteriors ara a la programació no va avant sinó arrere. El bell tiovivo de la fira allò millor de les atraccions una ferralla és la resta i al pas que va la festa a fer la mà se’n va tot. Els que manen prefereixen uns grans espectacles a la inauguració o a la cloenda i la resta de la fira que siga una gran merda. Les actuacions teatrals eren de gran categoria abans venia el Tricicle hui si no és per les falles ens aniríem a la piscina. Ni que dir de les carreres la ciclista o de cambrers, han desaparegut del mapa per no tindre una mica de trellat en el cabet. A l’àtic del camp la Murta amb els diners dels veïns s’organitza una festa VIP és un gran acte exclusiu per a pilotes i llepa pius.

La regidoria de fira i festes no sabem que coordina si a més d’anar arrere està deixant de banda la gran festa valenciana. Falla Benlloch

CAPÍTOL 4RT.- EL TRENET TURÍSTIC DE MARIAM Carla observa un joguet a la seua habitació, és un trenet de fusta, pensa en la línea de Xàtiva-Alcoi que està molt abandonada, però de cop li ve al cap el trenet turístic que ha estat dos mesos, trencat, parat a la pujada del castell. Coneix a la regidora Mariam Soro que va crear la marca de la “X” per a la promoció turística i es pensava que ja ho havia fet tot. La xiqueta Carla observa el poc de profit que trau la regidora als monuments o als personatges il·lustres de la ciutat com: els Borja, Josep de Ribera o Taquígraf Martí. La xiqueta també veu persones com Pep Gimeno “Botifarra” que promocionen més la ciutat de Xàtiva a l’exterior que des de la regidoria de Turisme. “Botifarra” igual que Raimon, Elies Barbera o Feliu Ventura són artistes vetats al certamen de les gavines a les Nits al Castell que es promociona durant l’estiu. Però també hi ha d’altres personatges o institucions que donen renom a la nostra ciutat triomfant amb la seua tasca que també s’hauria de reconèixer.

La regidora de Turisme porta temps al càrrec però poc de profit hi ha si no es coneix la ciutat pel bressol dels papes.

En la corba del Castell allí parat està el trenet, quin és aquest reclam? si està dos mesos trencat el vehicle desgraciadet.

Dels papes Borja parlem, a Gandia o a Llombai són els que s’aprofiten. D’un bufit ens han furtat la família més rellevant.

Un certamen s’inventà per les Nits al Castell no busqueu ningú d’ací és un espectacle exclusiu per al vol de les gavines.

Gràcies al gran Castell el turisme diu que va bé mira al poble i veuràs de nassos et trobaràs la Seu o el Museu. La “X” és la gran marca per a fomentar turisme que visita el nostre poble. Això es lo que es pensa la regidora sense espenta.

Pep Gimeno “Botifarra” amb Raimon o amb Feliu gràcies a ells es fa sentir la veu d’uns socarrats exiliats d’aquest poble. Tenim gent qualificada, que amb orgull duu el poble, en la seua tasca triomfa, però, ací, gens es valora a la gent del seu poble. 2014

CAPÍTOL 5É.- LA CIUTAT DE L’ESPORT MAL ACABADA La xiqueta al veure l’ósset amb la pilota li ve al cap la fatigosa inauguració de la ciutat de l’esport de Xàtiva amb les instal·lacions mal acabades sense una piscina coberta, amb sobre costos en l’execució de l’obra, factures pendents de pagar o un camp de golf projectat sense saber qui es farà càrrec del seu cost. A més, els anteriors propietaris dels terrenys on s’ubica la ciutat de l’esport no han cobrat els diners de l’expropiació...

Un camp de golf pendent ja veurem qui es fa càrrec diuen que en federació però qui taparà els forats si la cosa esta embastada?

L’ósset vol jugar molt a la nova vila de l’esport contínua veient penes on abans es trobava els camps de “les pereres”.

Expropiaren els terrenys per a construir la ciutat, i molt s’han retardat a pagar remuneracions als anteriors posseïdors.

La ciutat de l’esport esta molt entabanada si la cosa es fa apresa per a ser inaugurada ben cert, serà mal acabada.

Mira si són “toca collons” amb les expropiacions s’apropien dels terrenys sense pagar remuneració projectant un camp de golf.

Com sempre sobre costos en aquesta adjudicació veurem qui collons paga la gran factura pendent qui fomentà la construcció.

Fins i tot s’han oblidat d’una piscina coberta en tanta pasta gastada cap de la gent que va acaba ben remullada.

Falla Benlloch

CAPÍTOL 6É.- ELS JOCS DE LA CONSTRUCCIÓ DE XÀTIVA A MADAGASCAR Al trobar-se el joc de la construcció Carla s’espanta per la gran quantitat d’obres inacabades a Xàtiva. Les obres de canalització porten realitzant-se molt de temps, carrers tallats per tot arreu i, sobretot, la plaça de bous que no té un pla d’evacuació són les que li preocupen més a la xiqueta. A Carla li encanta la pel·lícula animada de Madagascar i li troba un paregut estrany als animalets que apareixen, el Rei Julius Ruset d’alcalde, Maurice Parra d’urbanisme i Mort Herrero d’apagafocs són qui es reparteixen el “percal” entre els pingüins de la construcció. Com ja saben tots, la construcció ha acabat com el Rosari de l’Aurora. Ací estan tots reunits al consistori municipal un grapat de pingüins i intenten repartir-se les obres dels xativins.

Els lèmurs del PP dominen la situació tots acaten esgarrifats allò que diu el seu rei sense cap de trellat.

Al joc de la construcció han jugat els pingüins però molt mal ha anat quan a Xàtiva hi ha grans obres per acabar.

En Rei Julius Ruset ho tenia tot “controlaet” ha pujat un escaló al lèmur Mort Herrero per a dosificar-ho tot.

La coberta de la plaça és la major preocupació també s’ha de sumar a aquesta aberració un pla d’evacuació.

En Maurice Vicent Parra vigilava l’urbanisme ara que no clava pala ja no pot rascar bola del joc de construcció.

2014

CAPÍTOL 7É.- L’APAGA FOCS D’IMPOSTOS LOCALS La xiqueta pensa una solució per a pagar tots els impostos i no és un altra que avisar als bombers per apagar les flames de les taxes que ens marquen des de l’ajuntament. La pobra xiqueta encara no sap que els grans bombers de Xàtiva no tenen prou aigua per a pagar la crescuda d’impostos que han patit els habitants de la ciutat durant els últims anys. Carla s’adona al fi perquè ens diuen Socarrats. Ens diuen “Socarrats” alguns pensen per la calor, sabem que és pel Borbó però, a partir d’ara, serà pels impostos d’Alfons.

Dóna igual allò que siga IBI, guals o el fem, el batlle N’Alfons Rus quan ens passa el rebut la butxaca ens buida.

La gent no aguanta més aquesta pressió fiscal algun d’ells s’endurà un esgarrifós esglai a les pròximes eleccions.

Avisarem als bombers, per pagar la contribució que imposa l’ajuntament aplicant la major taxació que es paga a la nació.

A la fi anirem en carro però tirats per animals al preu que està el rodatge no tindrem ni per a vehicles sols hi haurà per a cabres.

Alfons s’ha assabentat ha anunciat que baixarà aquesta pressió fiscal. Ja va arribant el bou de les pròximes eleccions.

Mira que té collons L’impost de matriculació ens diuen que tenim vehicles de gran luxe, quan són tots del muntó.

Falla Benlloch

CAPÍTOL 8É.- L’ESCALÈXTRIC DEL CASC ANTIC AMB TONET La xiqueta es troba l’escalèxtric del seu germà, de sobte comprova que el regidor Tono Vidal s’ha muntat el seu escalextric particular al casc antic de la ciutat de Xàtiva. Aquest regidor va instaurar un control d’accés al casc antic que a dia de hui continua sense funcionar. Carla es pregunta per a què ha servit aquest projecte i si ha valgut la pena pagar tants de diners. Aquest regidor de seguretat ciutadana vol controlar-ho tot, la grua municipal, càmeres de vigilància, fins i tot als xiquets d’una escola que reclamaven que no s’hi tancara canal 9 durant una visita del president de la generalitat valenciana a la ciutat. D’en Tono que podem dir si tot allò que fa la caga allà on vol clavar el dit no trau gens de profit i damunt té mala baba. L’accés al casc antic ja fa temps se li escapa amb un control exhaustiu a molts els toca el piu i a ell li sua la fava. Al casc antic ell va dir “sols entraran els veïns” després d’anys de pilons i d’un grapat de milions segueix la cosa empastada. Si ho haguera de pagar açò de la seua butxaca no estaria tan tranquil i no aniria per allí amb tanta petulància. Amb el comandament vol controlar la grua no para de fer viatges a tota hora recaptant a tota hora fent caixa.

2014

Falla Benlloch

MONUMENT INFANTIL LEMA: “Quina nit !!!!” ARTISTA: Manuel José Blanco Climent 2014

ent Manuel JosĂŠ Blanco Clim

Falla Benlloch

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL FALLA BENLLOCH 2014 Monument infantil

Lema: Quina nit!!! Artista: Manuel José Blanco Climent

Quan va arribant la nit el xiquet se’n va al llit, quan la llum s’apaga un somni el depara. A poc a poc arriba la son somniant amb colors van formant imatges amb gran imaginació. Apareixen uns regals embolicats amb gràcia plens de llepolies per art de màgia.

2014

L’arbre de Nadal de cop apareix baix d’ell està un divertit joguet. Somnia amb animals com la dolça girafa que va pegant voltes per la gran sabana. De sobte un malson; el persegueix un lleó, corrent va el xiquet amagant-se de tot. Per culpa del malson es desperta el xiquet es puja al balanci per tornar al llit.

Somnia amb un camell caminant pel desert buscant un poc d’aigua per a curar la set. De sobte emergeix el pallasso del circ fent uns malabars al voltant del llit. Sona el rellotge ja es fa de dia el somni s’acaba a la llum del dia.

Falla Benlloch

LA NOSTRA 2014

A COMISSIĂ&#x201C; 31

Falla Benlloch

JUNTA

PRESIDENT: Óscar Exposito Martínez VICEPRESIDENT 1er: Juan Ignacio Gisbert Merlo VICEPRESIDENT 2on: Carlos Pérez Arenas VICEPRESIDENT 3er: Javi Lara Egea VICECOMPTADORA: Jesica Benet Vicedo

GUARDONS

Secretaria: Alba Martí Sanjuan Delegada Infantil: María Sanvictorino Català Delegada de loteries: Ana Martínez Agustí Delegada de llibret: Rebeca Colomer Ferrer Delegada d´activitats varies: Carla Sanchis Boixader Tesorera: Neus Olmos Prats Bibliotecari / Arxiver: Joan Quilis Rodenas

Socarrats Argent

Bunyol d’Or

Carlos Perez Arenas

Joaquin Ferrero Maroro

Maria De Les Neus Olmos Prats Bunyol amb Fulles de Llorer Bunyol Argent

Juan Carlos Martinez Marzal

Gema Richart Soler

Javier Lara Egea

Esther Albiar Aliaga

Joan Quills Rodenas

Claudia Grau Bosca Recompensa

Neus Olmos Prats

2014

COMISSIÓ GRAN Aragones Solana Caliz Arnau Valero Jose Barron Renau Laura Belda Francisco Belda Jose Benagues Fons Jordi Benavent Martinez Hector Benet Sanvictorino Carmen Benet Vicedo Jessica Benet Vicedo Jose Manuel Benet Vicedo Lorena Bolinches Vidal Amor Borreda Alventosa Alejandro Cabezas Morell Ruben Cabezas Suñer Jose Cañadas Gil Ccristian Carballo Zorraquino Daniel Carballo Zorraquino Noelia Cortes Barbera Miguel Colomer Ferrer Rebeca Company Vicedo Guillermo Cosme Juan Marcos Cosme Juan Esther Esplugues Devora Belen Exposito Martinez Oscar Ferri Cortes Jose Luis Ferrero Maroto Joaquin

Fuentes Lujan Patricia Garcia Cucarella Aitana Gil Moncho Rafael Gisbert Merlo Juan Ignacio Gomar Suarez Susana Gomez Francisco Gonzalez Puig Mº Asunción Gonzalez Puig Ivan Gozalbes Emilia Grau Claudia Guerrero Castello Pablo Hostench Vidal Jorge Hueso Barbara Lara Egea Javier Llorens Palop Laura Martinez Duet Mªjose Marinez Marzal Juan Carlos Marti Sanjuán Alba Marti San Juan Estefania Martinez Agusti Ana Mª Martinez Jose Ramón Martinez Oltra Cristina Mullor Victoria Navalon Martinez Lilaya Olmedo Sancho Sergio Olmos Prats Lucia Olmos Prats Neus

Palop Carol Palop Vicente Perez Arenas Carlos Perez Ignacio Perez Gozalbes Mªpilar Pla Monica Quilis Joan Reyes Aranzueque Ainhoa Richart Sanchez Aida Richart Soler Gemma Saez Aleixandre Alicia Sabater Perez Joan Sabater Menendez Cristian Sanchez Palop Angel Jose Sanchis Boixader Carla Sanvictorino Catala Lucia Sanvictorino Catala Maria Sanvictorino Emilio Sanvictorino Mª Carmen Sanvcitorino Pilar Simon Pla Andrea Tormo Suarez Ricard Valero Jofre David Cerdá Martínez Pablo Marcela Valdieso Johana

MÚSICS DE LA FALLA Ricardo Vera Llácer Vicent Guillem Sanchis Javier Baldoví Jachán Jose Manuel Martinez Sanchis Joan Mahiques Masip

Falla Benlloch

Ramon Grau Descals David Vidal Gomez Felix Castells Marin David Molina Sampedro Aitor Cerdà Plà

Carles Alonso Juan Natxo Roca Marqués Emilio Llopis Huerta Daniel Agulló Alfonso Felip Merin Oltra

COMISSIÓ INFANTIL Arnau Marti Carlota Artal Duet Enric Belda Pla Jose Belda Pla Marta Benet Sanvictorino Teresa Bonet Soler Aitana Carballo Roca Marc Cardona Diaz Paloma Company Benet Yago Dobon Martinez Carles Dobon Martinez Eduardo Garrido Peinado Claudia Gonzalez Carles Gil Bolinches Lucia Gomez Barron Alba Gomez Barron Joel Grau Abad Marta Hurtado Mullor Pablo Hurtado Mullor Andrea Marti Laia

Martinez Gomar Susana Martinez Gomar Josep Marinez Gozalbes Carlos Molina Garcia Maria Peinado Grau Rafa Conxa Vila Soler Joan Benagues Carvallo Guillem Lara Molla Cardona Diaz Paloma Tomas Molina Isabel Pastor Torregrosa Maricarmen Perez Sanvictorino Sara Perales Exposito Sergio Rodriguez Cabezas Uriel Simon Pla Lucinda Soriano Ferri Malena Valero Valdivieso Angie Marcela Varela Lledo Ana Vila Fenollar Laura

GUARDONS Socarradets Coure

Bunyol d’Or Infantil

Claudia Garrido Peinado

Carlos Martinez Gozalbes

Sergio Perales Exposito Sara Perez San Victorino Joel Gomez Barron Bunyol d’Argent Infantil Laia Gosalbes Marti Lucia Gil Bolinches Pablo Hurtado Mullor Alba Gomez Barron Marta Belda Pla

2014

Falla Benlloch

PREMIS 2013

3r premi secció tercera monument infantil Accèsit secció segona al monument gran Primer premi al millor ninot secció segona 2on premi llibret de falla de Xàtiva 18é premi de la Generalitat Valenciana per la promoció de l’ús del valencià Premi a la postal nadalenca a: Rafa Peinado Grau Permi a la postal nadalenca a: Laia Gosalbez Marti

2014

Falla Benlloch

ENTREVISTA A LA FALLERA MAJOR

quest any estem d’enhorabona, enguany tenim fallera major!! I no es cosa fàcil, ja que amb la quantitat de xiques que tenim a la falla en edat de ser Fallera major..., ella va ser l’única que va presentar la candidatura. Bé, us vaig a desvetllar qui és la nostra Fallera Major... és... Carla Sanchis Boixader !!! Carla va nàixer un 1 de juliol de 1988,fallera des de ben menuda. Va començar els seus estudis al col·legi claret i finalitzà un 11 d’octubre de 2013 la seua carrera; i es va graduar

el 14 de novembre com a llicenciada en químiques. Tots els qui la coneguem sabem que és una persona oberta, amiga del seus amics, educada, amb caràcter i amb molt de geni, amb manies peculiars… però, sobretot, sempre i, en tot moment, és ella mateixa. Molt té après en esta curta vida... i molt li queda per aprendre, però els anys d’estudi fora de casa coneixent món, l’han omplit de vivències i d’experiències; i, sobretot, l’han fet créixer com a persona. Però bé, que us pareix si la coneguem un poc més….

Carla,que esperes del teu any? Doncs…. No sé… hahahaha…. Es riu… espere gaudir al màxim, que siga un any inoblidable i gaudir-ho amb tots. Quin acte esperes amb més emoció? L’acte de la presentació. Dels actes de falles quin canviaries, quin llevaries, quin modificaries? No, deixaria tot com està, possiblement la recorreguda la modificaria un poc... perquè no s’aprecia allò que gaudeix la gent, ni l’acte en si, també en quant al tema d’indumentària i de desfilada. De les falles: festa o monument? Dins del concepte de les Falles entren els dos, però, evidentment monument, sóc Fallera no festera.

2014

Quin premi t’agradaria aconseguir? Penses que és justa i correcta la manera de donar-los? Crec que com a tota Fallera Major m’agradaria aconseguir un primer premi. No conec molt la manera que tenen de donar els premis, i en què es basen, així doncs, no puc dir si són justos o no. Que són per a tu les Falles? TOT, (no fa botiges per a dir-ho, ni dubta un sol segon), he crescut en un ambient faller, vinc de família fallera i des de ben menuda m’han inculcat el món faller i l’estima pel mateix. Crec que ho vaig deixar ben clar, quan estava a Oslo, que no vaig poder resistir i vaig haver de vindre. El teu primer record de fallera? Recorde una presentació, no sé si la recorde de veres o recorde haver-ho vist en fotos. I també una recorreguda en què ma mare no volia que eixira, i ma tia va dir, que si totes eixien jo també i em va agafar per davant i em va fer el monyo em va vestir i de cap a la recorreguda.

Falla Benlloch

Dedica unes paraules a la teua comissió… i a la resta de la gent. Vull donar les gràcies a tots aquells que m’han donat suport i que sé que estaran ací per fer d’aquest any, un any inoblidable. Espere estar a l’altura del càrrec i gaudir d’aquest any al màxim. A la gent que no es fallera els diria que s’acosten i que coneguen la festa Fallera, i que gaudeixen de la nostra tradició. Que és per a tu una Falla? Des que sóc fallera de Benlloch he trobat sentit a allò que és ser una Falla, ser una falla és ser una gran família, tots treballem per la falla, tots tenim ganes de fer coses i gaudir de la festa i, com no, tots entre nosaltres ens duguem bé, com qualsevol família. Què li diries al teu president? Al meu “presi“ li diria que estic hipercontenta que visquem, aquest moment, els dos junts. Sé que passarem per bons i per no tan bons moments, (per la confiança que tenim) però segur que serà un any inoblidable per als dos.

I l’ambient faller que et pareix, entre les falleres de comissions, falleres majors…? Hem quedat sols una vegada i, la veritat, que molt bé, pense que hauríem de seguir així, són molts actes en els quals coincidim i, juntes, anem a gaudir d’un any especial per a la nostra vida.

2014

Què opines de la indumentària fallera de Xàtiva? Personalment , en eixe tema jo sóc molt tradicional, i pense que les coses s’han de fer bé… perquè de vegades pareix que el carnestoltes siga en març en lloc de febrer. Com veieres complit el teu somni? Uff!!! Després de tant de temps ja ha arribat el meu moment… Què li preguntaries a una fallera major? Com et sents? Ale, doncs… respon a la teua pregunta… hahahaha. Feliç, feliç, molt feliç, crec que açò no podria haver arribat en millor moment, gaudint al màxim, sense importar-me allò que pense la resta de la gent i allò que vaja dient. I gaudint-lo amb els meus. Quins requisits creus que ha de complir una dona per a ser Fallera Major? Des del meu punt de vista, pense que almenys ha d’haver sigut una any fallera de comissió per a saber com es viuen les Falles, entendre el sentiment faller; no tot és festa. 41

Falla Benlloch

També, com a representant de col·lectiu ha de saber estar en els actes i en diverses situacions. Tota dona pot ser Fallera Major. I, per suposat, ha de parlar valencià, que és la nostra llengua. MOLTES GRÀCIES CARLA!!! GAUDEIX D’AQUEST ANY I ENHORABONAAAA!!!

PARAULES DEL MANTENIDOR Amparo Vidal Revert

alleres majors de Xàtiva i cortd’honor. Junta Local fallera. Fallers,falleres,amics i amigues, molt bona nit. Carla, no se que et será més estrany, que estiga jo açí o que et parle en valencià. Quan Oscar em va oferir ser la mantenidora no ho vaig dubtar ni un instant, de seguida sense pensar-ho, li vaig respondre, que sí. Sabia que hui havia d’estar açí amb tu, estiguera on estiguera, hui tenia que estar acompanyan-te, en aquesta nit tan especial. Sóc de les que opina, que l’amistat significa acompanyar a les persones volgudes en tot el que els envolta, en la seva vida, tant bones com de roÏnes i que quan una amiga teva és feliç, tu també ho eres. I es que si vostés miren la cara de Carla poden comprobar-ho que hui es la dona més feliç del món. Encara recordé aquell Skype on hem digueres “me presento a fallera mayor”. Les meves paraules foren “que guay Carla” informa’m de tot. I fins al dia d’avuí així ha sigut. Fotos per whataspp de la tela del traje, data del nomenament i presentació... i Carla diguentme: “que llastima, no estaràs en la meva presentació...” La veritat que el que opine d’aquest món tan particular, les falles, és que converteix en reines a persones enamorades de la festa i de les seves tradicions. Una festa que te mes de 200 anys i que encara es manté viva. Jo defineixc les falles com la màgia d’una gran festa. Uns somnis que gràcies a la il.lusió es fan realitat. Ès una força que any rere any, mou un col.lectiu faller a plantar els monuments que plenen els carrer d’art i alegria, jugant amb la complicitat dels músics, pirotècnics i dels artistes, que fan bonica la ciutat aportant creativitat i imaginació a la festa. Ès per tot açò, que sempre que algú de fora hem pregunta que ès allò del món de les falles, no sé per on començar. Es tan difícil d’explicar en que consisteix… que jo sempre done a Carla com a exemple. Una dona que treballa per a la falla a canvi de res, que en la setmana fallera es vesteix en tots els actes a més d’això que dorga poc, i que el traje i el monyo li molesten. Que sempre que vols quedar amb ella et possa per excusa la falla. I que, a més a més ès capaç d’agafar un

2014

avió desde Noruega per a estar una setmana a València només per a gaudir de les falles. Que la pólvora no li asusta, li encanten les traques i que quan sent l’himne s’aborrona. Sempre he de dir a eixa gent que tens que viurer al costat d’una persona com Carla per entendre aquest món. Les falles solen arribar a la teva vida per amics o familiars, per això, ès tan important eixa transmissió de sentiments, eixa llavor silenciossa, però plena d’amor, que et fa que aquesta festa continue cada any amb més i més força i futur. En un dia com el d’avuí, admire el paper tan important que van tindre els teus tios apuntan-te a la falla. Si mirem enrrere, ningú podria imaginar que hui series la fallera major de Benlloch, ja que el cor et va fer que et canviares de comissió fins al dia d’avuí. I per això, Óscar, t’espera un any molt especial per davant i et toca cuidar i mimar més que mai a la teva fallera major. No hem de deixar de costat el paper tan important que fan els pares. Carola, sabem que els trajes, pintes i arracades sempre estarán apunt per a tots els actes, Manolo, no faces cas de les baralles entre mare i filla, només tens que gaudir vegent en Carla l’alegría que desprén, i de segur que junt amb ella disfrutes d’aquest meravellos any. M’agradaría parlar un poc de Carla, aprofundir en la seva personalitat i descobrir que la fa tan especial. Crec que a Carla la coneixeu tots més enllà d’on la vista i l’oit ens arriva, porta al món de les falles 25 anys, sí, tota la seva vida. Puc descriure-la com una dona generosa, franquejada, divertida i molt sensata. A més, ès treballadora, responsable, estudiosa, participativa i amb caràcter, però el més important ès que té un gran cor. I una química de primera. 43

Falla Benlloch

Sempre disposta a entregar-se per aquells als que més estima. Però crec que el que et fa tan especial Carla, són els teus ulls clars i sincers i la teva senzillesa. Deus d’aprofitar la teva personalitat en aquest any tan especial, que s’enrriquirà la teva comissió i les amistats que estàs fent amb la resta de falleres majors. Huí, el somni que tan desitjaves ja ha arribat a fer-se realitat. I ès que de vegades, la realitat supera els somnis. Carla, ens mires amb ixe somriure,amb eixe cor que mai imaginaries que podría palpitar tant depresa. Vaig a demanar-te que hem faces un favor, des d’avuí, en aquest instant, no et contingues les emocions, dóna via lliure als sentiments per a disfrutar plenament de totes les coses que viuras aquest any. Amb eixa condició i amb la teva força hi demostraràs a la teva comissió que enguany la falla Benlloch té una increïble fallera major. Com tota història té un principi i un final, les meues paraules han arribat al seu final. Puc veure en els teus ulls llàgrimes d’emoció, per això et diré que quan el 19 de març, el foc convertisca en sendra l’esforç i l’il.lusió de tot un any, quan la polvora deixe de sonar i les llàgrimes tremolen als teus ulls, no et poses trista per que l’esperit faller apareixerà de nou i tornarà a renàixer. Hui comença el teu any faller i has de gaudir intensament d’ell. Carla et desitge el millor. Per últim, vull donar les gràcies per permetrem estar esta nit ací i vull demanar un xicotet favor a tos vostés, que tot el públic mostre un gran somriure perquè aquesta dona hui ès la fallera més feliç. Gràcies i molt bona nit. VISCA XÀTIVA I VISCA LES FALLES!!!

EL SOCARRAT D’HONOR

2014

ESCRIT SOCARRAT D’HONOR PER A JOSE MANUEL BENET I VICEDO Oscar Exposito Martínez President de la Comissió Benvolguts fallers/es: Al món de les falles de Xàtiva hi ha pocs noms que siguen coneguts per a tots. Hi ha també poques persones que hagen treballat per al col·lectiu, és a dir, per a la totalitat dels fallers de Xàtiva. Moltes vegades reconeguem la tasca de fallers que han fet molt de treball per a la comissió de la seua vida. Nosaltres creguem que el Socarrat d’Honor és un guardó que ha de destacar una trajectòria en benefici de les Falles de Xàtiva. El nostre candidat reuneix aquestes característiques. Ha sigut membre de tres comissions de la ciutat i ,a més, ha treballat pel conjunt dels fallers de Xàtiva ja que ha sigut president de la Junta Local Fallera. Des de ben menut va viure l’ambient faller. Va nàixer el 9 de març de 1967 al barri de Sant Jordi. De seguida, els seus pares l’apuntaren a la comissió a la qual pertanyien. Anys després, la família es va traslladar a la part més moderna de Xàtiva: el barri de SelgasTovar, on va viure pràcticament la seua infantesa com a faller de la comissió infantil del mateix nom que el barri. Els amics que es fan a l’escola i en altres àmbits de la vida el portaren a una altra comissió fallera de la ciutat, nova per a ell, una de les més antigues de Xàtiva: Benlloch-Alexandre Viè. La reaparició de la seua primera comissió, la del barri de Sant Jordi, el va empentar a tornar. Es va convertir, com sempre, en la seua trajectòria, en un faller actiu que ajudà a la consolidació de la comissió. 45

Falla Benlloch

L’any 1986 tornà a la comissió que havia deixat: Benlloch, un col·lectiu que no ha abandonat des d’aleshores i al qual s’implicà moltíssim. Tant, que l’any 1992 es va convertir en el seu president. Era un dels més joves que assumia eixe càrrec. Amb el seu lideratge i envoltat d’un gran equip, la comissió donà un salt qualitatiu pel que fa a aspectes com el monument (passa a competir de la 3ª secció a la 1ª secció) o el llibre de falles. Aquesta etapa durà fins a l’any 1996. No serà l’única al capdavall de la comissió ja que en 1998 tornà a representar-la per un període de dos anys. La raó era important,. Passà a presidir el màxim òrgan de les Falles de Xàtiva: La Junta Local Fallera. La seua etapa com a màxim representant de la festa a Xàtiva es caracteritza pel seu suport a les comissions, la cultura i una modernització de les estructures. El seu període dura dos anys. Tornà a la seua comissió: Benlloch. L’exercici 200809 ocupà de nou, per última vegada, la presidència. Començàvem aquesta carta afirmant que hi ha poques persones conegudes per a tots en el nostre món faller. Però, creguem que el nostre candidat, José Manuel Benet i Vicedo, és una d’elles. Ha format part de tres comissions, ha presidit una, ha portat les regnes de la Junta Local Fallera i ha col·laborat en la difusió de la festa en mitjans de comunicació com Ràdio Xàtiva-SER. Ha escrit també articles en llibres i , en definitiva, ha dedicat part de la seua vida a fer més gran la nostra festa. Per totes aquestes raons, creguem que JOSE MANUEL BENET i VICEDO ha de ser guardonat amb el Socarrat d’Honor.

BENLLOCH

2014

PEL MĂ&#x201C;N

Falla Benlloch

2014

Falla Benlloch

2014

Falla Benlloch

ELS NOSTRES MENUTS RECORDEN EL VIATGE … Per ells hem de lluitar, perquè són el nostre futur, són els que ens seguiran. I nosaltres volem que aquests nens seguisquen creient que el viatjar és un somni fet realitat.

2014

Falla Benlloch

2014

Falla Benlloch

2014

BE NLLO CH ES NOTÍCIA

Falla Benlloch

2014

BE NLLO CH ES NOTÍCIA

Falla Benlloch

DIALOGUEM SOBRE LA FESTA

article

2014

Falla Benlloch

Falla plantada a Barcelona el 1936. Duia per lema A lâ&#x20AC;&#x2122;ombra del Micalet. Arxiu Cendra

2014

FALLES PEL MÓN! Rafa Tortosa i Garcia

l Llibre Oficial Faller 2013, editat per la Junta Central Fallera, fa ressò de les activitats falleres dels Centres Valencians a l’exterior del País Valencià. Molts són aquest Centres o Cases Regionals que promocionen la festa de les Falles per tot arreu del món. Unes associacions que van estar creades per valencians que algun dia hagueren d’abandonar les terres valencianes. Aquest grup de gent començà a plantar i cremar monuments fallers, i a poc a poc, conformà un complet programa de festejos. Els seus descendents han continuat l’empresa de festejar les falles. Gràcies al Vaixell i a l’Avió Faller, durant falles, han pogut tornar a gaudir de la festa fallera a la ciutat de València. A Sud-Amèrica hi ha moltes agrupacions que realitzen a l’actualitat falles com ara la Falla Valenciana El Túria (Argentina) que crema una falla al mes de novembre i nomena Fallera Major infantil; el Centro Valenciano de Rosario (Argentina), el qual participa a la setmana fallera de la ciutat de Mar de Plata; el Centro Valenciano de San Juan (Argentina) que nomena Fallera Major; la Unión Regional Valenciana de Mar de Plata (Argentina) entitat organitzadora la setmana fallera de Mar de

Plata amb l’elecció de la fallera Major, plantà de la falla, concurs de paelles, ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, Nit del foc i Nit de la cremà; el Centro Valenciano de Mendoza (Argentina) que des de 1957 planta monument faller; l’Asociación Cultural Valenciana de Mendoza (Argentina); l’Asociación Junta Fallera Valenciana de San Rafael de Mendoza (Argentina) la qual celebra falles des de 1958; la Colectividad Valenciana de Chile la qual celebrà el 60 aniversari o la Asociación Comunidad Valenciana de Montevideo (Uruguai) que nomena anualment fallera Major. Més a prop trobem la Casa Regional Valenciana de París (França), membres de la qual acudeixen a València a viure les falles; la Casa València de Barcelona; la Casa de la Comunidad Valenciana de Zaragoza que organitza mascletades, paella gegant, ofrena, plantà i cremà d’un cadafal, la Casa de la Comunidad Valenciana de Navarra o la Asociación Cultural Casa de la Comunidad Valenciana de la Rioja1. Com hem pogut comprovar, hi ha moltes associacions que organitzen falles fóra de les terres valencianes. De ben segur que hi hauran més agrupacions de valencians que celebren la nostra festa d’una for-

Dades obtingudes de l’apartat Fallers arreu del món de la publicació: Guarro, J. (dir.): Falles de València. Llibre Faller 2013, Junta Central Fallera, València, 2013, pp396-398.

Falla Benlloch

La falla de Toledo representava com un dragó (els Republicans) es volia devorar el Micalet (València). Arxiu Cendra

ma continuada, any rere any. Totes tenen en comú que estan promocionades per emigrants valencians, tant a l’actualitat com en dècades passades. Els exemples citats anteriorment, són mostra d’una enyorança que provoca enaltir els sentiments i les costums del teu poble, i demostra la importància que és per a les persones la seua identitat i les seues tradicions. Però, a la història fallera hi ha d’altres cadafals plantats fora del territori valencià amb altres significats diferents. Podem trobar falles realitzades per exiliats amb un fort component crític cap a la política nacional o simplement la plantà i cremà de cadafals fallers per commemorar algun esdeveniment. L’objectiu d’aquest estudi ha estat la recopilació dels llocs fóra del País Valencià on s’han plantat falles, i ens detindrem en els cadafals més interessants i que tal vegada siguen els més desconeguts.

Falles a la Guerra Durant la Guerra Civil Espanyola cal destacar les tres falles plantades a Barcelona, Granada i Toledo. La primera d’elles, la de Barcelona, es plantà 2

durant la setmana del 20 al 28 de juny de 1936, en l’anomenada Gran festa valenciana del foc. La confecció del monument va estar dirigida per Regino Mas i duia per lema A l’ombra del Micalet, la qual va ser muntada al pavelló primer de la Fira Mostrari de Montjuïc. Els ninots d’aquest cadafal provenien d’una exposició realitzada a Saragossa mesos abans, la qual va estar organitzada per la Societat Valenciana de Turisme. A l’exposició s’exposaren figures al·legòriques, les quals foren traslladades a terres catalanes2. A banda de la plantà i cremà de la falla s’exposaren ninots a la plaça de Catalunya, tal com relata Crònica, el 12 de juliol de 1936: «La exposición de los ninots en la plaza de Cataluña se hacía con fines benéficos. Una parte se destinaba a las colonias infantiles del doctor Ferrer y la otra a la Beneficencia de Barcelona. En los días que duró la exhibición desfilaron por la plaza muy cerca de veinte mil personas». Ja encetada la guerra, trobem informació d’una falla plantada a Granada, al front de combat. Va estar realitzada el març de 1937 davant de la Comandància Militar i el Comissariat de Guerra, i realitzada per diversos components del batalló Juan Marco. Evidentment el cadafal tenia una forta critica política com es pot comprovar a la descripció realitzada per Ricardo Blasco a partir de l’esbós: «Para crear la ilusión de una “falla” bastaron dos “monigotes” (dos ninots) sobre un escueto estrado. Uno de ellos representaba al general Queipo de Llano, máxima figura del bando “nacional” en el sector. A su lado, un rudimentario micrófono evocaba las célebres charlas del general por Radio Sevilla, cuyo contenido, y en especial su anuncio de la toma de Madrid, era ridiculizado por el cartel que pendía del artefacto. Al otro “monigote” se le habían pintado las iniciales del Frente Popular en el pecho. Blandía en una mano un garrote y en la otra una pancarta: “No pasaran; ¡pasaremos!”. Entre ambos, una mesilla con unos vasos y una botella recordaran el sarcástico retrato de Queipo compuesto por el poeta Rafael Alberti. Las inscripciones y los dibujos de la tarima hacían el resto, en especial la gráfica leyenda en lengua vernácula: “¡Quin pet portes!”». La Falla de Toledo també va estar plantada el març de 1937. Juan López Aylllón va proposar el

SanchiS, M: «Les últimes falles de la República (iii) 1936-1939», Cendra, núm. 4, A. C. Malalt de Falles, València, 2007, pp. 16-28.

2014

Dues instantànies del cadafal Cremem a Franco, plantat per exiliats valencians a Perpinyà. Arxiu Joan Castelló

gener de 1937 la idea de plantar una falla, col·locant-se al front de la iniciativa Rafael Afany de Ribera, aleshores secretari del Govern Civil de Toledo, càrrec que ja havia ocupat anys abans a València. Aquesta festa fallera va comptar, des del principi, amb els militars valencians de la zona així com de les forces vives de la ciutat. Tenim una descripció del tema polític escollit, la qual s’hi troba a la documentació recopilada per Eduardo Julià Martínez el 1943 en Una falla a Toledo: «El Miguelete como tema central, amenazado por un lado con ser destruido por les embates del marxismo, pero resistiendo el empuje: por el lado opuesto, las fuerzas nacionales que preparan el amanecer. En el pedestal de la falla figuraban dibujos alusivos a políticos fracasados con los rasgos caricaturescos y satíricos consiguientes. Fe, patria y familia patriótica española se simbolizan educadamente en la inspirada y típica falla toledana, concebida por el joven toledano y poeta valencianista y falangista, D. Juan López Ayllón, delegado de Prensa y Propaganda, en el Sindicato Español Universitario de Toledo».

Falla Benlloch

A banda de la plantà del monument, esdevingueren altres actes com funcions teatrals i recitals poètics, destacant la representació del miracle de sant Vicent El loco del Mont-Blanch. Per a 1938 s’havia previst repetir l’experiència de plantar un nou cadafal faller, però per causes alienes a la voluntat dels organitzadors, no va poder ser atès perquè no estava finalitzat. A aquestes tres falles descrites, caldria afegir una quarta que va estar plantada a Maó durant el temps de guerra, i que responia a una composició idèntica a la falla de Toledo.

Falles a l’exili Les falles descrites en aquest apartat del treball podrien haver-se inclòs com a falles amb caràcter d’enyorança, i de fet ho són, però per les característiques dels seus monuments, amb una forta crítica política i els motius que les motivaren a realitzar-se, hem cregut convenient exposar-les a aquest apartat de falles a l’exili. Els valencians exiliats decidiren realitzar unes falles que ridiculitzaren els vencedors de la guerra

civil espanyola i pensant en l’oportunitat d’un retorn immediat. Primer farem ressò de la falla plantada a Texcoco (Mèxic), una foguera promocionada per la Casa Regional Valenciana de Mèxic l’any 1945. L’objectiu d’aquesta falla va estar «que el foc corrector reduís a cendra un passat d’ignomínia i fer renàixer la tradició en una València plena de llibertat i esplendor»3. Per a l’ocasió foren nomenats fallers honorífics l’historiador Rafael Altamira i el militar Francisco Llano de la Encomienda. Per al cadafal es van realitzar els poemes All-i-oli del castellonenc Serafí Salort i Falla de Texcoco de Francesc Alcalà Llorente, qui va presidir la Casa Regional Valenciana. En aquest darrer poema l’autor descriu la mort fictícia de Hitler executat per un llaurador valencià. De la composició extraiem aquests versos: «[…]Al sentir-se dictador, I fill directe de Wotan, Per pessigolles i sudetes, Al món la guerra declarà. Lluità contra servis, anglesos, polacs, grecs i americans, Francesos, belgues i russos. Fent més mal que una tronà. Abans, havia provat a Espanya, el seu exèrcit immortal. El que corregué a Brunete. El que fallà a la Capital. El que ajudà Franco. –son deixeble admirat–. I al començar a desfer-se, a mans dels aliats. Segur que en Espanya pensava, Recordant la bufetà. Per mor d’apanyar-ho, A Madrid hagué d’anar, Desempolsant la promesa, Que Franquito li donà, De defendre el seu país, Si els russos aplegaven allà. 3

Però, en lloc del tio Paco, (Que ja estava soterrat) Tingué la sort de trobar-se, A un llaurador valencià. Que, callat i amb bones formes, D’una orella el va agafar, I xano, xano, per muntanyes. A València el va portar. Sense dir mut a ningú, Al Micalet el féu muntar, I quan estava a l’espadanya, Per inadvertència l’espentà. Caigué a l’hora zero, Foradant el carrer amb el cap. Quatre velles el soterraren, Entre graneres i cants. I ací acaba la història d’Hitler, l’endiosat. Entropessà amb un llaurador... In pace, requiescat! I si pot ésser mentida. També pot ésser veritat». Cremem a Franco va ser el lema de la falla plantada el 1946 a la plaça del Pont Envestit de Perpinyà, i que fou dissenyada i construïda per Balbino Giner, fill de l’artista faller Balbino Giner Caballer, amb la col·laboració d’Antoni López, entre d’altres4. El motiu d’aquesta fita es degué a la gran concentració a Perpinyà d’exiliats republicans i antifranquistes procedents de València, els quals volgueren refermar la seua identitat i el seu compromís amb la democràcia. Per a l’ocasió s’edità un llibret en castellà, francès i valencià sota el títol Llibret de la Falla de la plaça del Pon Envestit, el qual recollia el poema que donava lletra al cadafal Cremem a Franco escrit pel poeta de Xaló, Joan Miquel Romà Mas5. El text era el següent: «Mireu eixos deshonrats que porten la carabassa a la plaça del mercat:

cortéS, S: «Setze poemes valencians d’exili», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, número 36, Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Institut de Filologia Valenciana, Barcelona, 2004, pp. 117-152. aGraMunt Lacruz, F: «Balbino Giner, los colores de una vida», Catálogo de las exposiciones en el Centre d’Art Contemporani de Perpignan y del Centre del Carmen de Valencia, 2010. cortéS, S, Op. cit.

2014

De Valencia yo te traigo... va ser el lema de la falla plantada a l’Expo 92 per José Puche. Web Distrito Fallas

El Capital financiero amb la Falange i els moros aguanten als del clero. Espanya és la carabassa tan buida com el seu cap i que el dolor la traspassa. Està plena de dolors, d’infàmies i robatoris, d’assassinats i presons. I aquell que en el cavallet, porta una espasa en la mà, no cal que us diga qui és. Sobre ruïnes i morts en equilibri s’aguanten, però tenen mala sort. Perquè a eixe que té la tranca li diuen Juan Espanyol i el camí els entrebanca. I en pegant la primer bitlla 67

Falla Benlloch

tot el món es tirarà a canviar la truita. En la forca penjaran a Paco el Sord quan s’ajunten els que són i els que seran. Mentrestant la Democràcia busca l’imperi espanyol que feia l’aristocràcia. I el xiquet en un cantó sobre la Falange pixa com es pixa en un llautó. A les dotze de la nit Franco cremarà en la falla entre traques i esclafits.» L’escriptor Eric Forcada, al descriure la falla, trobà certs paral·lelismes amb els successos de Paris durant la revolució francesa, «a imagen de la Bastilla, tomada el 14 de julio de 1789 por el pueblo parisino, el artista realiza, según la tradición valenciana, una gran falla

Cartell Anunciador de les primeres falles a la ciutat de Tarragona, les de 1934. Web Ajuntament Tarragona

Esbós de la falla cremada a Madrid el 1932. Pensat i Fet 1932

que simboliza la efímera España franquista coronada por su patin en chef, el dictador, Francisco Franco». L’exiliat Joaquin Sánchez Pomar, exsecretari del Comité Central Faller, comentava així la intencionalitat del monument: «Els valencians residents a Perpinyà que la tragèdia espanyola els ha privat de continuar aquesta tradició folklòrica, han volgut enguany plantar la seua falla posant en ella, el més odiós no ja del poble valencià sinó de tot el món: Franco. Simbòlicament, Franco serà cremat, i l’espectacle de veure aquest Ninot, símbol de tirans, menjat per les flames donarà una idea de quan sublim hauria d’ésser poder-lo cremar viu. Perpinyà té falla enguany i els valencians enyorant la seua València viuran unes hores de sabor valencià pensant en els germans que, junt al Micalet, festegen les falles sense donar-li a la festa el caliu sincer, ja que la “democràcia” els impedeix l’expressió. Pensarem també en aquells altres [els empresonats de la dictadura] que des de [el penal de] Sant Miquel dels Reis escoltaran els sorolls de músiques i traques però falles no en veuran».

Falles commemoratives Fora del territori valencià també s’han realitzat falles per commemorar algun esdeveniment extraordinari, bé siga com a promoció turística de les nostres terres o per a complir un extens programa d’actes i activitats festives dins d’una gran fita. Citarem els quatre exemples més interessants però que de ben segur hi ha més cadafals per promocionar València, tant des d’una iniciativa privada com per institucions públiques. Per complir el Dos-cents Aniversari de la Revolució Francesa, al juliol de 1989 es va cremar a París un cadafal faller commemoratiu d’aquesta fita, la qual va estar obrada a València per Daniel López. El 1992, amb motiu de l’Exposició Universal de Sevilla, la Diputació de València va sufragar un cadafal faller realitzat per José Puche, artista que guanyà el concurs que va convocar la comissió València Expo 92. La falla, que duia per lema De Valencia yo te traigo..., presentava al seu remat el Micalet vestit de saragüell i la Giralda vestida d’andalusa, i a les escenes es mostraven els tòpics més famosos de les nostres terres. La falla, que va costar déu milions de pessetes, va estar exposada 2014

tres dies davant del pavelló de la Comunitat Valenciana, cremant-se el 10 d’octubre de 1992, Dia de la Comunitat Valenciana a l’Expo6. També el 1992, al port de Barcelona, es cremava una falla per tal de commemorar l’arribada de la flama olímpica amb la realització d’una Nit del Foc. La falla es va plantar sobre una plataforma a les aigües del port i s’il·luminava per la nit. Manolo Martín realitzà un modern monument, tenint una pilastra de plats sobre mig globus terraqüi com a element principal i coronada amb un pastís commemoratiu de les vint-i-cinc edicions dels Jocs Olímpics Moderns7. La darrera de les referències d’una falla commemorativa la trobem amb la plantada a la localitat japonesa de Mie, a l’Expo de les Nacions, el 1994. El cadafal responia a una reproducció de la Carme, la falla de la plaça de l’Ajuntament de València de 1992. Va estar realitzada per Josep Martínez Mollà amb l’ajuda dels companys de la societat Caballo de Troya —Vicent Agulleiro, José Latorre, Manolo Martín i Manolo Oliver—, la qual va estar exposada entre els mesos de juliol i octubre d’aquell 1994.

Falles d’enyorament Durant la dècada dels anys vint dels segle xx les falles començaran a transformar-se en una gran festa, i es convertiran en un reclam turístic. La Societat Valenciana de Turisme es va encarregar que les falles es convertiren en la festa major de València i que assistiren una gran quantitat de turistes. Calia ampliar els actes i festejos per a què puguen gaudir els visitants, i així, es creà la Setmana Fallera. Tot açò farà que les falles siguen conegudes per tot arreu, la qual cosa provocà que en altres llocs es planten falles promocionades, principalment, per valencians que enyoren la seua terra. En aquests anys vint de la passada centúria es 6 7

8 9

El Nodo va ser el lema escollit per la falla plantada a Barcelona el 1953 per José Sánchez. El cadafal era una versió del plantat el mateix any a Na Jordana. Arxiu J. J. Coll

daten les primeres falles plantades fora dels límits valencians. Encara que disposem de poques dades, sabem que es va plantar una falla a Barcelona el 1919, una a Saragossa el 1920 o una a Melilla el 19278. Els programes fallers també foren promoguts per Les Cases de València, tant de Barcelona on va plantar la seua primera falla el 1929 o la de Madrid que ho va fer a partir de 1943. L’arribada de la ii República, el 14 d’abril de 1931, duria un canvi de rumb en tota la política nacional. Les festes també van sofrir canvis, convertint-se les falles en tot un referent front a altres festes de caràcter sacre. Molts governs municipals veien en les falles una estructura participativa, amb un caràcter laic i popular, per convertir-les en la festa major. A moltes ciutats valencianes s’iniciarà la festa fallera de forma oficial i consecutiva. A altres ciutats, com Alcoi, també veurà als seus carrers monuments fallers així com la ciutat de Tarragona gràcies a un grup de valencians i el recolzament del govern municipal9.

Web DiStrito FaLLaS. http://www.distritofallas.com/historia/expo-y-barcelona-92-tuvieron-falla/ ariño, a: Los Escultores del fuego. Aproximación a la historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, Diputació de València, València, 1993, p. 294. SoLer i GoDeS, e: «Dimensión Universal de las Fallas», Historia de las Fallas, Levante-EMV, València, 1992, pp. 426-427. SanchiS, M: «Tarragona Fallera», Cendra, núm. 10, A. C. Malalt de Falles, València, 2011, pp. 58-65.

Falla Benlloch

Esbós de la Falla plantada en Mar de Plata l’any 1981. Duia per lema Hay que corregir el diccionario i l’autor fou José María Más, artista que va desenvolupar la seua activitat a l’Argentina. El Turista Fallero 1981

Falla plantada per Juanjo Garcia en terres eivissenques l’any 2013. Duia per lema Foc al cor. Cendra Digital

Tarragona plantarà i festejarà falles entre els anys 1933 i 1936 gràcies a la Colònia Valenciana, l’Excel·lentíssim Ajuntament, la Cambra de Comerç i Indústria així com el Sindicat d’Iniciativa i Turisme. La primera falla es va plantar el 22 de juny de 1932 i duia per lema A San Chuan Bacores o el ensomit de Tarragona en el port de la il·lusió i fou realitzada per Adolf Ariño. El cadafal, plantat per l’anomenada Falla de l’Estació Central, es plantà a la Rambla del 14 d’abril i estava constituïda per la figura d’una tortuga amb 10 metres d’alçada la qual va costar 283 pessetes. A més de la plantà i de la cremà de la falla s’organitzaren cavalcades, corregudes de bous, espectacles esportius, banquets, castells de focs d’artifici, així, com l’indult d’un ninot. La crònica del Diari ens afirmava que aquesta falla havia sigut tot un èxit: «...als Mercats, de tant parlar-ne, semblava que no es vengués ni es comprés altra cosa que llonzes de falla, falla de l’artet i taronges de falla.

...els vailets pel carrer s’insultaven dient-se els uns als altres: Calla, calla, que tens uns “morros” com la tortuga de la falla. ...un escolanet de la Seu, a la nit, estigué fins a la una veient el plantament, arribà a l’endemà a la sagristia mig adormit, i agafant “la cerilla”, l’ha encesa amb un “misto” a punt de començar la missa. I en dir-li el sagristà, veient que quasi no s’aguantava dret: “On vas amb la cerilla, Papitu?”, ha respost agafant la campaneta i les canadelles: A encendre la falla». L’èxit d’aquesta falla provocà que el 1934 s’arribaren a plantar sis falles als carrers tarragonins així com tres cadafals tant el 1935 com el 1936. L’esclat de la Guerra Civil va aturar la celebració de Falles a Tarragona, i no s’hi troba cap referència posterior de l’existència de falles a aquesta ciutat catalana10. A través del Pensat i Fet de 1932, coneguem que es va plantar una falla a Madrid. L’esbós, signat per Pla i Molina, respon a una locomotora i semblava ser una falla ambulant:

Web aJuntaMent

tarraGona. http://www.tarragona.cat/lajuntament/publics/numeros-anteriors/publics-159/la-troballa

2014

Falla commemorativa del 20 aniversari de la Falla el Toro de Calvià. Cendra Digital

Falla de l’any 1986, que duia per lema La torre de Babel, a Mancha Real (Jaén) . Mancha Real Viva

«Esta falla que s’ha fet en Madrid per artistes valencians, se cremarà el dia de San Josep en la glorieta de Bilbao, de la capital d’Espanya. Se titula “Inauguració del directe Valencia-Madrid en escala en alguns clots”. La màquina va conduïda per l’alcalde de Madrid don Pere Rico i en el tender va l’actual Govern en ple. Esta falla vindrà a València en camió i aplegarà ací, probablement, el dimecres 16; el dia 17 regressarà a Madrid. Allà hi haurà festejos populars el dia 19: música, despertà, traques, bunyoleries, etc., i li botaran foc a les dotze de la nit del dia de San Josep».11 Línies enrere parlaven d’una falla plantada a Barcelona el 1936. En aquest cas, parlarem d’una altra plantada per a la festivitat de Sant Joan de 1953 i promoguda per uns valencians residents a Barcelona. L’artista encarregat del cadafal va ser José Sánchez Cervera, artista revelació de les falles de València d’aquell any, qui la va confeccionar a València i la va traslladar a Barcelona amb tres camions. Aquest cadafal va estar plantat el 19 de

juny a l’encreuat dels carrers de Girona i Mallorca, i duia per lema El Nodo on apareixien a les escenes els ninots de Cervantes, el Quixot i Sanxo Panza, Dalí i Kubala. Es va proclamar com a fallera Major a Isabel Mollà, que fou la representant principal de tots els actes que esdevingueren: cavalcada, indult del ninot, Ofrena de Flors a la Mare de Déu dels Desemparats, berenars infantils, balls i concerts, castell de focs i la cremà de la falla.12 Deixem terres pròximes i ens endinsem en territori sud-americà. De tots és conegut l’existència de falles als països sud-americans, sobretot a l’Argentina. Multitud de valencians emigraren a finals del segle xix i durant el segle xx a aquests països recercant noves vides per motius econòmics, polítics o socials. I els valencians, conformats en grups socials, intentaren que l’enyorança a la seua terra, a les seues tradicions i a les seues festes minvara gràcies a l’organització d’actes i festejos a les noves terres. Generacions posteriors han seguit mantenint aquest esperit valencià any rere any.

11 12

Revista PenSat i Fet, març de 1932. coLL FornéS, J. J: «Una falla en el cor de Barcelona», Cendra, núm. 12, A. C. Malalt de Falles, València, 2012, pp. 70-73.

Falla Benlloch

Falla plantada el 2013 a la platja de Riazor. Cendra Digital

La primera referència que tenim sobre la plantà d’una falla és a Buenos Aires el dia 16 de juliol de 1951, promoguda per Matias Lorente i Vicente Puig. Arran aquest fet, es va constituir la Falla el Túria la qual alçà el seu primer monument el 1952. A aquesta associació li seguiren la Unió Valenciana de Mar de Plata el 1954; el Centre Regional Valencià de Mendoza el 1957, encara que va deixar de funcionar s’hi refós el 1987 i, actualment, participa a l’Avió Faller junt a la Falla el Túria; el Centre Valencià de Sant Juan que plantà la seua primera falla el 1970, la Casa Regional Valenciana de Córdoba, la qual va existir durant vint anys; el Centre Social Valencià de Sant Roman fundat el 1932 o ja, més recentment, el Centre Valencià de Rosario posat en marxa el 1990. I ja en 2003 el Centre Cultural Valencià de Coronel Dorrego i el Centre Valencià de Bahía Blanca Portal Valencià, encara que aquest últim no celebra falles. També cal nomenar altres països com Xile atès que a les seues terres es creà el 1952 la Collectivitat Valenciana de Xile, la qual va organitzar,

13 14

junt a la Falla el Túria, el primer Vaixell Faller. També trobem associacions que organitzen falles a Brasil, concretament, el Centre Valencià de Sao Paulo, constituït l’any 2000, i a l’Uruguai, on l’Associació Comunitat Valenciana de Montevideo organitza festejos des de 1990 així com a la ciutat de Lima, on el Centre Valencià del Perú també n’organitza. A Mèxic tenim constància que se celebraren falles els anys 1961 i 1962, organitzades per la Casa Regional Valenciana. Aquesta entitat editava un butlletí mensual anomenat Senyera, promogut per l’artista faller Carlos Tarazona la capçalera del qual va estar realitzada per Josep Renau13. No anem a continuar parlant d’aquestes falles plantades més enllà de l’oceà Atlàntic, i remetrem al lector a la magnífica bibliografia14, si bé hem de fer ressò d’un interessant escrit aparegut al setmanari Játiva, del 12 de juny de 1954, on un xativí narra en primera persona les festes falleres de 1954 organitzades a Buenos Aires per la Falla Valenciana El Túria. Fallas en Buenos Aires era el títol de l’article signat per Julio Bellver Castelló el 28 d’abril de

ariño, a, Op. cit., p. 281. Martínez GuiLLeM, e: «Les falles de l’ultramar hispà», Revista d’Estudis Fallers, núm. 11, Associació d’Estudis Fallers, València, 2006, pp. 26-36.

2014

La Casa de València plantà falles des de 1981.A la imatge, la de 2013. Cendra Digital

1954. Reproduïm un fragment de l’extens text per veure el sentiment i enyorança d’aquest xativí en terres argentines: «[...] Esa sangre nueva, compuesta por unos pocos, pero valientes, y entusiastas muchachos, fundaron al poco tiempo la sociedad que denominaron “Falla Valenciana El Turia”, que contó de inmediato con el apoyo de un gran valedor, cultor entusiasta de todo cuanto se refiera a nuestra querida “terreta”, D. Vicente Casanova, de CIFESA, cuyo nombre ha quedado grabado en el corazón de todos los valencianos residentes en ésta, convirtió en hermosa realidad el anhelo de estos verdaderos “pioners”, en estas tierras de América. Fue así que el año pasado, con motivo de la festividad de San José, en cuya fecha es tradición erigir en plazas y paseos públicos verdaderos monumentos de arte e ingenio para ser posteriormente pasto de las llamas ante el júbilo de los presentes y que conocemos los valencianos con el nombre de “Fallas”, hizo su primera aparición en público “Falla Valenciana el Turia”. En dicha oportunidad realizaron la “plantá” y “cremá”, precedidas de la 15

ceremonia del caso; todo ello con tal fieldad y lujo de detalles que causó la admiración de numeroso público asistente. Dichos festejos tuvieron lugar en las amplias instalaciones de la Sociedad Rural Argentina, propiedad de la Comuna, cedidas gratuitamente por el señor Intendente Municipal D. Jorge Sabaté. […]»15. També cal destacar en aquest estudi les falles promogudes a les Illes Balears. Diverses són les entitats que hi realitzen falles de forma continuada. L’Associació Cultural de sant Antoni de Portmany d’Eivissa realitza falles des de 1999, uns cadafals que els darrers anys han estat obrats pel valencià Juanjo Garcia. Ressenyar que el cadafal de les propassades falles de 2013 va estar plantat al tombe, prescindint de grua. Cal dir que les falles se celebren una setmana després que les de València. 20 anys d’il·lusió, de Miguel Delegido, va ser el lema escollit per commemorar la vintena d’anys que complia la Falla el Toro de Calvià (Mallorca) dins de les festes falleres celebrades a començament del mes d’abril de 2013, i on va ser nomenada Fallera Major una jove xativina resident a les

Periòdic Játiva, número 49, 12 de juny de 1954 (Arxiu Municipal de Xàtiva).

Falla Benlloch

La Junta Central Fallera de Carcaixent plantà el 2013 una falla a Àvila. Cendra Digital

Illes, M. Pilar Álvarez. També hem de referir-nos a la falla All i Pebre de Mallorca, associació que tenim constància que realitza falles des de 1999 i la falla Els Pujols de Formentera, de la qual no hi disposem de dades. A Jaén, concretament a Mancha Real, porten des de 1983 realitzant la Hoguera de San José16. Fa més de deu anys que la festa fou declarada d’Interés Turístic Andalús. A banda de la plantà i cremà d’un monument faller, cal destacar del programa de festejos El Pregón de San José, les dianes amb coets i música així com la processó en honor a sant Josep. Al curt historial de l’artista faller Ricardo Rubert s’inclouen sis falles realitzades a Sama de Langredo. El 1953 va estar reclamat pels edils d’aquesta ciutat asturiana perquè confeccionara una falla estival commemorativa de la festivitat de Santiago de Compostel·la. L’èxit d’aquest cadafal, la qual duia per lema El Cayeyu, va fer que es repetira els següents cinc anys fins el 1958. Responen a unes 16

17 18

falles que conserven una morfologia típica dels monuments valencians però recollint temes de la tradició asturiana, i duien per lemes com La Sidra, La Fuente de Sama o La Fabada Asturiana y la sidra17. A la localitat madrilenya de Getafe també es planten falles des de 1962. Resulta curiós com va començar a gestar-se la festa, atès que hi havia un valencià al govern local, i a causa de la fita en què es deia que arribaria aigua potable a la localitat, va proposar una falla per celebrar-lo. Des de fa 15 anys el cadafal faller és realitzat per l’artista faller Antonio Sánchez, qui és contractat per l’Ajuntament de Getafe, entitat que organitza la plantà i cremà de la falla així com la tradició d’indultar un ninot18. El passat 23 de juny de 2013, A Corunya va veure com es va cremar una falla a la platja de Riazor, fet que es produeix des de fa uns anys. El cadafal, el qual va estar realitzat per un grup coordinat per l’escultor José Romero amb un disseny de Santi Gutiérrez, es corresponia amb una reproducció de

Web Mancha reaL viva. http://www.mancharealviva.com/novedades/sucedio-hace-la-falla-de-mancha-real-31-anos-de-recuerdos-acumulados-2o-parte. Web ricarDo rubert, un artiSta en LaS FaLLaS. http://www.ricardorubert.com/obrad.html. Web Levante-eMv. http://www.levante-emv.com/valencia/2012/05/19/falla-fiestas-getafe/906265.html.

2014

Cada any es planta una falla a Montreal, a la Ciutat de les Arts del Circ. Les falles estan realitzades per estudiants de l’institut coordinats per Charles-Hugo Duhamel . Cendra Digital

l’edifici del Palau Municipal concebut com un castell on els seus habitants eren els regidors de la corporació. En terres catalanes, a la localitat de Gavà, la Casa de València organitza unes autèntiques festes falleres, a mitjan d’abril amb la plantà i cremà del monument, activitats infantils, desfilada de la comitiva fallera amb la presència de desfilades de Moros i Cristians, Missa en honor a la Mare de

19 20 21 22

Déu dels Desemparats i una tradicional mascletà. Aquests valencians residents al Baix Llobregat, fan falles des de 1982, després de fundar uns mesos abans la Casa de València. Destacar d’aquesta associació la creació d’una banda de música i un grup de teatre19. A Àvila, no hi cap tradició fallera, però resulta curiós com es plantà una falla el 6 d’abril de 2013. La Junta Local de Carcaixent organitza els actes fallers a la capital avilesa atès que la fallera major de Carcaixent és nascuda allí. De fet la presentació de Cristina Jiménez Rodríguez com a Fallera Major es realitzà a Àvila. Més de sis-centes persones de Carcaixent es van traslladar i organitzar, en col·laboració amb les associacions de veïns, els actes fallers: plantà, despertà, cercaviles, ofrena a santa Teresa, castell de focs i cremà del cadafal20. Una falla a Canadà. Tal vegada no siga una falla d’enyorament, i desconeixem si entre els promotors hi ha algun valencià, però resulta curiós que la TOHU, Ciutat de les arts del Circ, a Montreal plante una falla cada estiu. Ho fa sense ànim de lucrar-se i per a ajudar joves desafavorits del barri de Saint-Michel21. L’artista d’aquest cadafal, Charles-Hugo Duhamel va visitar la setmana fallera junt a altres canadencs, per tal de gaudir d’ambient de les falles del cap-i-casal i admirar els monuments fallers, i observar els materials emprats en la seua confecció22. I fins ací un recorregut per les falles del món. Cansats del viatge però amb ganes de gaudir, a la nostra terra, de la festa de les falles. À bientôt. Agraïments a Ivan Esbrí i Joan Castelló, membres d’Associació d’Estudis Fallers per la documentació i ajuda aportada.

Web vive LaS FaLLaS. http://www.vivelasfallas.es/falla/noticia/las-fallas-tambien-se-celebraron-en-gava. Web abc. http://www.abc.es/local-comunidad-valenciana/20130220/abci-fallas-valencia-avila-201302201634.html. Web cenDra DiGitaL. http://www.cendradigital.com/2013/08/31/falla-de-la-tohu-2013-de-canada. Web Junta centraL FaLLera. http://www.fallas.com/index.php/es/component/content/article/12426-las-fallas-tambien-llegan-a-canada.

Falla Benlloch

2014

FESTES DEL FOC Joan Quilis

’any passat vaig realitzar un article, sobre les diferents manifestacions festives, que tenen al foc com element protagonista, en la comarca de la Costera(1), en ell comentava, de passada, algunes festes ètniques, que es celebren per Europa. Aprofitant el tema dels viatges, sobre el qual, gira el llibre d’aquest any, farem, un recorregut, per alguns focs que es realitzen per alguns països d’Europa, intentant aprofundir en el seu significat. Trobem, al llarg del nostre continent, algunes festes, en les quals, el foc és el element principal. Per alguns antropòlegs (2), aquestes celebracions, tenen el seu origen en la prehistòria i protohistòria i estarien vinculats a ritus pagans, de cultes al sol, especialment, aquelles en les que una espècie de roda de carro es llançada, per la pendent d’una costa (3). Ens han arribat algunes manifestacions artístiques, en les que podem veure representada aquesta roda. Citarem com exemples, les estatuetes del deu celta Taranis (4) (le Chatelet de Gourzon, França) i la del cavall de Calaceit (5) (Terol). Les dos representacions apareixen, amb un objecte circular. Per a molts pobles primitius, el foc era un demiürg, és a dir, el fill del sol i el seu representant en la terra. La funció de la foguera, era la d’enfortir a l’astre solar per a què, en el pas dels dies cap 77

Falla Benlloch

a l’hivern, no perguera força, tant en llum com en intensitat (6). Hi ha dos interpretacions etnològiques que expliquen el motiu de realitzar fogueres. La primera, consideraria la foguera com un ritual màgic, amb l’objectiu d’aprovisionar a l’home, els animals i les plantacions, de llum i de calor solar. En aquest cas, la foguera seria una representació del sol. Una altra interpretació, considera les fogueres, com alguna cosa purificadora, la qual cosa serveix per cremar i destruir tota influència negativa, com bruixes, dimonis o monstres (7). Trobem dos classes de focs: els de caràcter cíclics i els de caràcter excepcional (8). Els focs cíclics, són els que coincideixen amb els solsticis d’estiu i d’hivern. Encara que també els trobarem als equinoccis de primavera i de la tardor. En primavera, trobem els focs de carnestoltes i quaresma, de Pasqua i del primer de maig. D’aquesta última data, cal destacar la festa de Beltane a Escòcia i a Irlanda i la festa de Walpurgis a Alemanya i a Suècia(9). A l’estiu, destaquen les fogueres de Sant Joan, possiblement, són les manifestacions iniqües més conegudes i expandides, la seua popularitat es deu a la seua cristianització. En elles se celebra el solstici d’estiu (10).

Per últim, a la tardor, trobem els focs de Tots Sants i a l’hivern el foc del tronc de Nadal (11). Els focs periòdics, presenten uns elements i característiques que són similars entre ells, com són: Crema de fogueres, bots sobre les flames o les brases. Recorreguts amb antorxes, per les poblacions o camps. La crema d’algun personatge, que pot presentar diferents noms, com: La vella, Judes, la vella esposa , l’àvia de l’hivern. Fins i tot, en alguns llocs, es fa una espècie de representació teatral (12). Els focs de caràcter excepcionals, estan relacionats amb epidèmies o malalties del ramat i són denominats focs d’auxili, la seua funció era la d’ajudar i protegir els animals. A diferència dels focs cíclics, aquests, no tenen una data de realització, són ocasionals (13).

Focs de primavera Passarem a comentar alguns d’aquests focs i començarem pels de primavera. D’aquests destacarem el carnestoltes d’Aalst. Ciutat belga situada en la província de Flandès Oriental. Aquesta celebració va ser proclamada, en el 2010, per la UNESCO, com a part de la “Llista representativa del patrimoni immaterial de la Humanitat” (14). La celebració, té una durada de tres dies, i comença el diumenge anterior a la quaresma. En ell, és anomenat, un “Príncep de Carnaval” el qual farà les funcions, simbòliques, de l’alcalde de la ciutat. També, destaca la processó dels gegants en la qual es fa una representació de “Bayard”, el cavall de Carlomagne. Però, allò que ens interessa és l’últim dia en què es crema la figura que simbolitza el carnestoltes, i acaba amb foc els festejos (15). Ara passarem a l’altra part d’Europa, més concretament a Rússia, on comentarem “la Maslenitsa”. Una espècie de carnestoltes d’allí. Simbolitza l’acomiadament de l’hivern i l’arribada de la primavera, i se celebra a finals de febrer i principis de març és una reminiscència de la celebració de l’antic cap d’any pagà rus. D’aquesta celebració destaca la figura de la “Maslenitsa”, una nina feta de palla i vestida amb roba de dona, la qual porta a la mà una paella amb “blinis” aquest és un menjar dolç que té forma redona i simbolitza al deu Sol de la tradició pagana. L’últim dia de celebració, la “Maslenitsa” és cremada en una foguera i la resta de blinis, que puguen quedar, també són reballats al foc. Les cendres de la foguera són soterrats a la neu, per a fertilitzar els cultius (16).

Passarem a parlar un poc dels focs de Pasqua. Els seus orígens són pagans i significaven el triomf de la primavera sobre l’hivern. En els concilis de “Germanicum” 742 i de “Lestines” 743, es publiquen edictes contra aquests focs, però no obtingueren molt d’èxit (17). L’església adopta aquesta costum, per a Dissabte Sant, assimilant-ho a la resurrecció de Crist i simbolitzant la llum del món. Esta documentat, que a la Irlanda del segle VIII, s’encenien fogueres la nit de la vespra de la Pasqua de resurrecció. Aquesta informació s’arreplega a la correspondència, conservada, entre Sant Bonifaci i el Papa Sacaries (741-752). Un altre rite similar i que també arreplega aquesta correspondència, era allò que es realitzava a Roma, més concretament, a la Basílica de Letran, on el Dijous Sant, s’arreplegaven tres gots grans d’oli, aquest oli restava encès per mig d’una metxa, fins a la nit del Dissabte Sant (18). Actualment encara es conserva la tradició de fer fogueres per Pasqua, que no tenen el caràcter religiós, de la litúrgia del Dissabte Sant, sinó mes be, connectarien amb aquelles dels ritus pagans. Ficarem com exemple, el cas de la Ciutat de Berlin. En aquesta ciutat, en la vora del riu Spree, es cremem fogueres, la gent és col·loca al voltant menjant i bevent, és una espècie de festa campestre on es simbolitza la crema del hivern (19). Passem ara a comentar les principals celebracions de l’1 de maig. Començarem per la festa de Beltane, que es celebrava, cada 1 de maig, en alguns territoris de cultura celta, com pot ser a Irlanda o a Escòcia. La nit de Beltane, marcava per als Celtes l’inici de la temporada de pastureu, en què el ramat era portat als pastos. Una característica d’aquesta nit era l’encesa de fogueres en les muntanyes (20) . Aquesta tradició ha sobreviscut en alguns llocs d’Irlanda com el comtat de Limerick o la població d’Arklow en el comtat de Wicklow. Hui en dia, s’està produint una recuperació d’aquest esdeveniment, així en Edimburg (Escòcia) basant-se en el Beltane, es realitza un festival amb esdeveniments culturals. Una altra festa important celebrada l’1 de maig és la de Walpurgis, que és característica en moltes zones d’Europa Central i del Nord. El seu nom té un origen cristià, perquè en aquesta data s’hi celebra la festivitat de Santa Walpurgis (710-779), que es va traslladar del 25 de febrer a l’1 de maig. Aquesta santa nascuda a Anglaterra, va ser 2014

una religiosa de l’ordre benedictina, Sant Bonifaci la va fer anar a Alemanya per a fer-se càrrec del convent d’Heidenheim. Segons la tradició sueca, el primer dia de maig de 870 varen ser traslladades les relíquies de la santa (21). Aquesta festivitat cristiana, va substituir a les antigues tradicions paganes, les quals tenien el seu origen en les antigues cultures germàniques, en què s’invocava als deus de la fertilitat. Aquesta data es considerava la transició entre la primavera i l’estiu i en ella s’encenien fogueres en honor al deu del foc, Belenos, amb el fum de les fogueres, es purificaven els poblats i els seus habitats (22) . Pel temps, aquestes tradicions paganes s’hi van relacionar amb la bruixeria i així, aquesta nit, també és coneguda com “Nit de les bruixes” (23). La nit de Walpurgis, ha sigut arreplegada en moltes obres literàries, però destacarem, el famós llibre “Faust” de l’escriptor Alemany Goethe (24). Actualment, podem destacar la celebració que es realitza al Brocken, la muntanya més alta de la serra del Harz (Sajonia-Anhalt, Alemanya). En aquest lloc, la nit del 30 d’abril a l’1 de maig, milers de persones són rebudes per bruixes i dimonis, hi ha balls i, sobretot, una gran foguera, que recorda les antigues creences populars (25). 79

Falla Benlloch

Focs d’estiu: Sant Joan Encara que en realitat el solstici d’estiu és el 21 de juny, la seua celebració és el 24, el dia en què, l’església catòlica, celebra la festivitat de Sant Joan Baptista. La nit de Sant Joan, té un origen pagà i va unida a una gran quantitat de rituals: Aquàtics, ignis, solars, endevinatius, vegetals, etc. Ací els que ens interessen són els ignis (26). Solstici, significa “parada del sol” i per a evitar aquesta parada es realitzaven fogueres, amb la finalitat d’enfortir el sol i que no perguera la seua intensitat. Aquest foc també té la qualitat de protegir a la gent, als animals i els camps del seu voltant, tant de malalties com d’esperits malignes (27). Possiblement les fogueres de Sant Joan, més conegudes i internacionals, siguen les d’Alacant, encara que aquestes han evolucionat a unes construccions monumentals, més paregut a les falles, i han perdut la seua essència de ritual (28). Són molts els països europeus on realitzen aquesta celebració, en citarem alguns: Portugal, amb les Fogueiras de Sao Joao. Noruega amb Jonsok, Dinamarca amb Sankthans, Suècia amb, Midsommar, Finlàndia amb Juhannus, Estònia amb Jaanipäev i el Regne Unit amb Midsummer (29).

Veurem ara, alguns exemples de com es celebra aquesta nit en diferents localitats d’Europa. En primer lloc parlarem de la localitat francesa de Kontz, situada, en la regió de Lorena, junt al riu Mosela. Ací, tot el poble contribueix aportant palla, que és col·locada a la colina, denominada de Strosnberg, en aquest lloc, dos joves subjecten una roda amb un eix, aquesta, està completament coberta de palla, a la qual li prenen foc. Els joves guien la roda per la colina fins al riu, si s’arriba al riu i s’apaga en l’aigua és senyal d’una berena abundant. Aquesta roda està considerada com un testimoni, d’aquelles que, eren utilitzades en els rituals i que, hem vist representades a les estatuetes del Déu Taranis i el cavall de Calaceit (30). Un altre exemple interessant, és aquell que trobem a la regió alemanya de Suabia ( Babiera) on cremen a la “vella” o “la vella de l’hivern” i mentre açò ocorre els joves tiren a l’aire discos ardents, aquest són llançats ajudant-se d’una vara. Aquest fet de llançar discos ardents està considerat una supervivència dels antics rituals (31). En el vall de Inn (Àustrica) porten en un carro una representació esparracat, que denominen el “Lotter”, paraula que és una corrupció de Luter,

aquesta, és passejada pel poble i després cremada. En Ambras un d’aquests pobles del vall de Inn diuen que qui passetge pel poble entre les 23.00 hores i 00.00 hores de la nit de Sant Joan i és llaven en tres fonts o pous diferents, veurà a tots els que moriran l’any següent (32). En Graz (Estiria Àustrica) la vespra de Sant Joan es fabrica un ninot al qual denominen “Taterman”, aquest és arrastrat pels carrers i colpejat amb graneres ardents, fins que li prenen foc (33). En Reutte (Tirol, Àustrica) la gent fa fogueres en la nit de Sant Joan, agarren els fumalls de fusta cremats i els claven en els camps la mateixa nit, i romanen allí fins a la recollida (34). Per a concloure les fogueres de Sant Joan, parlarem un poc de les que es realitzen en Porto. En aquesta ciutat Portuguesa, en aquesta nit, es poden trobar multitud de berbenes i és costum torrar sardines i acompanyar-les amb un vi de la ciutat. En multitud de places s’encenen fogueres, les qual, segons la tradició s’ha de botar (35). Els focs de Sant Joan són innumerables i s’hi donen per tota Europa, en els exemples esmentats ens podem fer una idea de la seua varietat i peculiaritats. 2014

Focs de Tots Sants De les celebracions que es realitzen per aquesta data, hi ha que destacar, la festa celta de Samhain, en la nit del 31 d’octubre, que per a aquesta cultura era el final de la temporada de les collites i el inici de la estació fosca. També es considerava, el inici de l’any nou. Segons la tradició celta aquesta era la festa dels esperits, els quals en aquesta data tornaven a visitar els seus llars (36). Aquesta festa també es coneguda com Halloween, aquest nom té un origen cristià, doncs, procedeix de l’angles antic, All Hallow’s Eve (Vigília de tots Sants) pel temps aquesta expressió va evolucionar a Halloween (37). En aquesta data s’encenien fogueres per a què les ànimes s’hi calfaren. A Escòcia s’encenia una per casa i es competia per fer-la més gran. Entre les cendres s’amagava una pedra per cada membre de la família i si al dia següent, la pedra estava moguda, era senyal que la persona a la que corresponia moriria prompte (38). Destacarem dels Samhain o Halloween actuals, allò celebrat a Dublín, en aquesta capital europea, s’organitzen rutes pels llocs més misteriosos de la ciutat. La gent es disfressa per eixir pels carrers. 81

Falla Benlloch

Però, sobretot destaquen les grans fogueres (39) que són un recordatori dels antics ritus pagans. Pel temps aquesta festa de Hallowen ha anat introduint-se a poc a poc per tota Europa, però no com una tradició del poble Celta, sinó com un esdeveniment procedent dels Estats Units.

Focs del solstici d’hivern En el solstici d’hivern, s’hi celebrava la festivitat de Mitra, que renaixia cada 25 de desembre. L’església, va substituir aquesta costum pel dia de Nadal (40). El principal foc del solstici d’hivern, és el denominat Tronc de Nadal, molt expandit per Anglaterra, França i Països Eslaus. Aquesta celebració consisteix, en guardar per a encendre la nit del 24 de desembre, el millor tronc, soca o tió possible. Les restes d’aquest tronc, es guardava sota del llit per a protegir la casa de llamps i incendis. Aquesta celebració, es pot considerar com una festa interna, ja que es desenvolupa a l’interior de l’habitatge i amb un caràcter familiar (41). Ens quedarem en el nostre àmbit cultural per a ficar un exemple d’aquesta tradició. En moltes comarques de Catalunya s’hi celebra el tronc de

2014

Nadal, reservant-se el millor tió per a la nit de Nadal, en alguns llocs el tió és farcís amb pastes i llepolies per als més menuts, el cap de família el colpeja i el tronc va soltant els dolços, els quals són arreplegats pels xiquets (42).

A mode de conclusió En aquest article, sols hem esmentat una mínima part de les festes iniqües, que podem trobar pels països europeus. No hem volgut tractar altres esdeveniments que s’hi donen en altres continents, com Amèrica o Àsia, perquè en eixe cas, ens eixiríem de l’àmbit cultural europeu. Com hem pogut observar, el patrimoni del foc, no és sols de les falles i dels valencians, sinó que són molts els que tenen, el foc, com l’element al voltant del qual giren les celebracions festives.

Bibliografia (1) Quilis Rodenas Joan. Festes del foc en la comarca de la Costera. En llibre explicatiu Joan Ramon Jiménez. 2013 (2) Dumezil D: Escitas y Osetas. Ed. Fondo de Cultura Económico, Madrid 1996 (3) Frazer, J. G: La rama dorada. Ed. Fondo de Cultura Económico, Madrid 1981 (4) Cruz Fernández María: La edad de los metales. En Historia del arte. Ed historia 16. 1989. (5) Blázquez Martínez José María: Cultos solares en la península Hispánica. El caballo de Calaceite. Ed. V congreso Arqueológico Nacional. Zaragoza 1957. (6) Frazer, J. G: Obra citada. (7) Melgares Guerrero José Antonio: Las hogueras festivas en la etnología murciana. Asociación de Amigos del Museo de la Huerta de Murcia. 1992 (8) Frazer, J. G: Obra citada. (9) Frazer, J. G: Obra citada. (10) Frazer, J. G: Obra citada.

Falla Benlloch

(11) Frazer, J. G: Obra citada. (12) Frazer, J. G: Obra citada. (13) Frazer, J. G: Obra citada. (14) Htt://www.unesco.org/culture (15) Htt://www.unesco.org/culture (16) Wikipedia The Free Encyclopedia. (17) Guias de viaje Salvat. (18) : Ladero Quesada Miguel A: Historia Universal, Edad Media. Vol. II. Edita Vicens- Vives. 1988 (19) Mircea Eliode: Obra citada. (20) Berlin: Guias de viaje Salvat. (21) Frazer, J. G: Obra citada. (22) Wikipedia The Free Encyclopedia. (23) Frazer, J. G: Obra citada. (24) Frazer, J. G: Obra citada. (25) Goethe Johann Wolfgang von: Faust. Ed Comedia. Promoción y ediciones S.A. 1983 (26) Guía Total Alemania. Ed. Anaya Touring Club. 2008 (27) Bouché Henri: Esos ritos y cultos solares. En El periódico Mediterraneo. 23/06/2013. (28) Frazer, J. G: Obra citada. (29) Bouché Henri: Obra citada. (30) Bouché Henri: Obra citada. (31) Frazer, J. G: Obra citada. (32) Frazer, J. G: Obra citada. (33) Frazer, J. G: Obra citada. (34) Frazer, J. G: Obra citada. (35) Frazer, J. G: Obra citada. (36) Oport Guía turística. Ed Educaçao Nacional. 2004 (37) Frazer, J. G: Obra citada. (38) Frazer, J. G: Obra citada. (39) Frazer, J. G: Obra citada. (40) Dublín. Guias de viaje Salvat. (41) Mirceas Eliode: Obra citada. (42) Frazer, J. G: Obra citada. (43) Amades Joan: Costumari Català el curs de l’any Vol II. Ed. Salvat Editores, S.A. 2ª edició Barcelona 1987.

2014

“AÑO VIEJO” UNA FESTA D’EQUADOR AMB FOC La comissió

quest és el primer anys que la família Valero Valdivieso són fallers. S’apuntaren a la nostra comissió de Benlloch, perquè coneixien a Jordi Benages, ell els parlà de l’ambient i activitats de la nostra falla, convencent-los, per a què hi formaren part. Primer va ser la seua filla, la xiqueta Angi Marcela, i en aquest nou exercici han sigut els seus pares David Valero Collahuaco i Joana Valdivieso ???, els que s’han decidit a incorporar-se i participar a la nostra comissió. Ells venen de Santiago de Guayaquil, la ciutat més poblada d’Equador, capital de la província de Guayas. Com el llibre d’aquest any va al voltant dels viatges, creguérem que era un motiu ideal per a què David ens contara alguna cosa de les festes del seu país, i quina va ser la nostra sorpresa, quant ens digué, que allí, a Equador, el foc és el protagonista de la festa denominada de “Año Viejo” la qual es realitza la nit de cap d’any. Per aquest esdeveniment, es realitzen els denominats “monigotes”, aquests estan compostos d’un bastiment de fusta, que va recobrint-se de periòdics apegats i una pasta de midó, fins donar-li el volum i l’estructura desitjada, després se li col·loca un paper d’una millor qualitat i més tard se li dona color i se li col·loca un rostre. Com veiem podríem estar 85

Falla Benlloch

parlant, perfectament, de la realització d’un ninot de falla, com els que es feien no fa molt de temps, amb cartró, els quals s’escataven i es pintaven. El costum és que cada família realitze el seu “monigote” i li peguen foc a les 00.00 del dia 31 de desembre. La intenció és deixar endarrere totes les coses dolentes i desagradables que hagen succeït durant l’any que ha acabat. Actualment, aquesta festa ha evolucionat, però fa uns quants anys, aquests ninots, que es realitzen a Equador, es feien de tela i es farcien de serradura, eren cremats a la porta de cada casa, ans al contrari d’ara, on les autoritats condicionen llocs especials per a cremar aquestes creacions, el motiu, és evitar desgràcies i que els bombers puguen tindre un millor control del foc. En aquesta festa hi ha tres nivells. L’individual, el de barriada i el de ciutat, en cadascú, d’aquests nivells s’atorga un premi, en el qual es valora l’esforç i la creativitat que s’ha ficat en la confecció del “monigote” i que en ell es reflecteix. Una altra característica que aquesta festa té amb les nostres falles, és l’existència de professionals que realitzen els “monigotes”, podríem considerar-los com una espècie d’artistes falleres però de l’altra part de l’oceà. Les creacions són exposades, per a què siguen adquirides i segons la

2014

tradició les que no són venudes, s’han de cremar o destruir, la mateixa nit del 31 de desembre no es poden conservar per a un altre any. Aquestes creacions poden ser de diferents dimensions, des dels que podríem denominar xicotets fins a creacions que superen els dos metros, en ells es poden representar personatges coneguts tant de la televisió, de les revistes, com de la política, encara que aquests últims, no els fa molta gràcia veure’s reflectit en un “monigot” i a més ser cremats com alguna cosa dolenta que ha succeït durant l’any, la qual s’ha d’oblidar. Si com hem vist hi ha algunes coincidències d’aquesta festa amb les falles, encara ens queda una per comentar, la forma de prendre el foc d’aquesta espècie de ninots, la qual es realitza ajudant-se per petards. A més a més aquesta nit, 31 de desembre, el costum és illuminar l’obscuritat de la nit amb castells de focs artificials. En realitat no coneguem aquesta festa

Falla Benlloch

“Año Viejo”, però com podem veure té moltes similituds amb la nostra festa fallera. Aquesta tradició de la nit de Cap d’Any, no és només a la ciutat de Guayaquil, és un costum arraigada a tot el país d’Equador, des dels pobles més xicotets fins a les ciutats més grans. David i Joana porten set anys al nostre país. Varen decidir fer-se fallers, perquè els agradava molt les característiques de la festa valenciana i perquè veien pareguts i li’ls recordava a la tradició del seu país d’origen. Encara que la seua primera experiència va ser un poc desagradable i negativa, perquè decidiren formar part d’una comissió en la qual no els acceptaren per fet de ser estrangers. Però, afortunadament, tots no som iguals i en Benlloch- Alexandre VI estan totalment integrats i estan encantats de formar part de la nostra comissió i esperem que en aquest primer any gaudisquen dels dies de festa com tots i amb tots.

2014

CULLERA COM A CIUTAT TURÍSTICA I FALLERA. VIATGEM EN FALLES A CULLERA? Juan Gabriel Figueres i Hernández. Tècnic

del

S ecTor TuríSTic

eSpecialiTzaT en TipologieS TuríSTiqueS i

ullera, Bahia de los Naranjos. Aquest va ser el primer eslògan turístic que va tenir Cullera, allà pels anys seixanta. El significat que tenia feia referència a la situació anterior de la costa cullerana, perquè aquesta estava envoltada de tarongers abans del boom de la construcció que reflecteix el seu panorama actual. A partir de la costa, i més concretament per les seues platges. Cullera ha anat fabricant el seu model turístic, basat en la construcció d’apartaments i no tant en la construcció d’hotels que han afavorit que Cullera tinga un dels pitjors enemics que pot tenir una ciutat turística: l’estacionalitat. Ara bé, és cert que s’està lluitant per evitar-la, però serà una lluita molt llarga, i més encara en la situació en què ens trobem. Cullera, com ja hem dit, sempre ha basat el seu model al voltant de les seues platges i, per tant, pel turisme de sol i platja. En part és un fet evident, ja que Cullera posseeix 15 km de platges als dos marges del riu Xúquer, les quals són molt variades de nord a sud: començant per la platja naturista del Mareny de Sant Llorenç, la platja del Dosser amb dunes d’un alt valor ecològic, la platja 89

Falla Benlloch

Faller

del Far apta per a fer busseig, la platja de Cap Blanc adaptada per a fer windsurf i vela, la platja familiar de Los Olivos, la platja accessible d’El Racó, la platja de Sant Antoni que és la que compta amb major nombre de serveis, les platges tranquilles d’El Marenyet i l’Estany forà de l’àmbit urbà, i la platja d’El Brosquil, on es pot practicar el Kitesurf. Totes elles estan dotades de serveis de salvament, serveis, quioscs de platja, jocs infantils... que fan que diverses d’elles tinguen certificacions com la senyera blava, els certificats ISO o la Q de qualitat turística. Però l’oferta turística, ara per ara, és més que això. Que més podem fer en Cullera? En primer lloc, podem fer senderisme. Cullera vol intentar aprofitar els seus recursos naturals i disposa de sis rutes ecoturístiques per zones com la muntanya o el castell, els arrossars, la marjal, el riu o l’estany que es poden realitzar tant en bicicleta com a peu, per als amants de la natura. També, podem visitar el patrimoni històric. Cullera és una ciutat on podem gaudir de diversos monuments bàsics i importants per al desenvolupament històric de la ciutat. Cal destacar el

Castell de Cullera, l’altre emblema de la nostra ciutat juntament amb les platges, però també trobem altres monuments com les Torres d’El Marenyet i de la Reina Mora, el Centre Històric, el Barri del Pou, la Casa de l’Ensenyança, la Casa Consistorial, el Mercat, les Ermites o la Capella de Santa Anna. A més, podem visitar els museus. Dins del mateix castell trobem el museu d’història i arqueologia, el Museu de l’Arròs que es troba a l’Ermita dels Sants de la Pedra, els refugis de la Guerra Civil que es troben en el Mercat, o la Cova Museu del Pirata Dragut que es troba en la pedania d’El Far. Tanmateix, podem gaudir de la gastronomia. La pesca és una de les activitats econòmiques més importants de la ciutat i això repercuteix en gastronomia local, recolzades amb l’arròs, un altre dels productes típics de la ciutat. Açò donà peu a la realització d’esdeveniments gastronòmics com la Setmana Gastronòmica Marinera que se celebra en el mes d’octubre. Una altra cosa que hi podem fer són esports aquàtics com: el piragüisme, la pesca, el busseig, vela, catamarà, surf, kitesurf, pàdel surf o windsurf, a banda dels col·lectius i el tenis.

Finalment, podem anar a qualsevol de les festes que se’ns presenten dins del calendari festiu cullerà: Sant Antoni, les Festes Patronals, la Nit de Sant Joan... i, per descomptat, visitar les Falles de Cullera. Les Falles de Cullera no és la festa més important pel que fa a reconeixements d’interés turístic, però sí que és la festa que més gent mou, més diners meneja i que pràcticament li dóna vida a la ciutat, sobretot en els mesos d’hivern. Les falles de Cullera, que daten del 1928, són unes celebracions falleres que tenen certes semblances amb què se celebren en altres ciutats com: Alzira, Xàtiva, Torrent, Gandia... però que també tenen diverses peculiaritats que les fan tenir certa distinció entre aquestes que hem citat i, naturalment, amb les del cap i casal. Aquests elements són pràcticament dos, la no existència dels càrrecs oficials de Falleres Majors, perquè van existir però es van llevar en 1977 perquè no tenien un monument municipal i perquè les escollides, ho eren a dit; la no celebració d’una cavalcada del ninot, celebrant-se un anomenat tren faller per la barriada on cadascú és disfressa d’allò que vol. A banda, si férem una classificació de pobles pel que fa a la despesa més alta en 2014

els monuments fallers, possiblement trobaríem a Cullera en un quart lloc, per darrere de València, Alzira i Dénia, ja que la falla que més diners es gasta arriba fins als 55.000€ en el monument gran per a aspirar a un màxim guardó. Les falles de Cullera, també destaquen pel nombre d’activitats que realitzen, sobretot pel que respecta als esports, la cultura i, sobretot, perquè respecta a les activitats d’àmbit lúdic i festiu. Els campionats esportius que destaquen són les 24 h de futbol sala o el campionat de bàsquet, però també d’altres més “estranys” com per exemple els dards, el tennis taula o el joc de lògica Enigma; les activitats culturals típiques de Cullera són el Concurs de Teatre Ciutat de Cullera (que compta amb grups com els de les comissions del Xúquer, Passeig-Mercat, o Taüt) que han participat en mostres teatrals de tot el territori, i el Concurs de Llibret on trobem llibrets assidus (com els d’El Canet, Raval de Sant Agustí o La Bega) a la convocatòria de premis que organitza la Conselleria d’Educació; i sobretot, activitats festives com concursos de paelles o el Mig Any Faller. Però és cert que la majoria d’activitats són dels casals cap a dins i això no afavoreix a la integració del no faller i del turista. 91

Falla Benlloch

Aquesta és una de les principals raons pels quals, si ens preguntem si la gent viatja a Cullera en Falles, podem contestar que sí, però molt menys que en altres ciutats turístiques de sol i platja, com puguen ser Dénia, Borriana i, és clar, València. De cara a la població no fallera, a les falles de Cullera els falta alguna cosa, com puga ser la disparà d’alguna mascletada o allargar més temps l’Exposició del Ninot (actualment només la gaudim d’una setmana). A banda, al turista que visita Cullera en els mesos d’estiu no pot gaudir de cap activitat fallera perquè les comissions falleres tanquen els seus casals fins a setembre, la Junta Local també, i des de la mateixa ciutat també se li dóna poca importància per a incentivar que el turista de torn hi torne en el mes de març. Ara bé, per a centrar-nos en qui ens visiten, tenim unes dades de l’Oficina de Turisme de Cullera sobre l’ocupació dels hotels, que ens mostren que no tots els anys fallers són tan dolents.

% Ocupació Hotelera %

2011 76,9

2012 79,21

Font: Oficina d’Informació i Turisme de Cullera

2013 36,68

2014

Com observem a la taula, a les falles del 2011 i del 2012 ha viatjat prou gent, per visitar les falles, a Cullera. El motiu és que els dies de falles de Cullera (del 17 al 19 de març) han caigut en el cap de setmana, facilitant els desplaçaments dels turistes per a visitar les nostres falles. En 2013, al caure les falles des de Diumenge a Dimarts, s’ha notat que les pernoctacions han disminuït. Els pocs que venen solen ser de Madrid, perquè el 19 de març és la festivitat del Trasllat de Sant Josep, i per tant, alguns curiosos apareixen per Cullera per a contemplar la nostra festa. És evident que el fet ja comentat abans, ja que molta gent prefereix anar a València capital per veure els cadafals per raons òbvies (són les més importants i estan declarades com a Festa d’Interés Turístic Internacional). Per contra,

Falla Benlloch

les falles de Cullera estan declarades com a Festa d’Interés Turístic Local de la Comunitat Valenciana i, per tant, tenen menys promoció. En definitiva, Cullera s’assembla a totes les festivitats falleres, perquè totes segueixen el mateix fil conductor. Jo, com a faller i com a professional del turisme, recomane que els turistes visiten Cullera en falles. Sobretot, recomane la vesprada del 17 de març, dia on s’entreguen els guardons als monuments fallers, que s’entreguen als Jardins del Mercat. Allí es pot veure a tots els fallers amb els seus polars que van a arreplegar la recompensa al seu treball durant tot l’any, on podem veure imatges d’alegries, rialles i plors que mostren i simbolitzen el sentiment i la passió per la nostra festa, les Falles de Cullera.

2014

On anirem a parar? Mentxu

uè està passant en aquesta societat? De segur és una pregunta que tothom s’hi fa constantment ja que ningú està al seu lloc d’origen i molt menys en l’actualitat. Avui en dia, la gran majoria de treballadors s’hi troben ubicats lluny de casa a causa de diverses fusions realitzades dins de les entitats bancàries; a causa dels reajustaments en educació, on han anat suprimint places i els han anat recol·locant lluny dels seus destins, i, perquè no dir-ho, lluny de la seua ciutat fallera fent impossible continuar formant part de la seua comissió ja que eixos dies (la setmana fallera) els tocarà treballar de segur. Però, no ens hem d’oblidar dels nostres estudiants de postgrau que han de buscar-se la vida fora de les nostres fronteres, perquè, ací, és impossible que hi puguen trobar feina, la qual cosa els allunyarà encara més de la seua vida fallera i hauran d’adaptar-se a la nova situació, una situació marcada per la distància i la nostàlgia fallera. Però, malgrat aquesta situació negra, cal recordar que aquelles persones que som falleres i les portem a les venes, no ens importa el fet d’estar lluny, sinó la impossibilitat de poder-hi estar, eixos dies, amb la gent que estimes i amb la festa fallera. Tanmateix hi podem fer una classificació d’aquestes persones, unes persones que han deixat de formar part de la seua comissió, però, malgrat estar lluny de casa són capaços de fer terreta. Què us sembla? Cadascú que opine segons el seu punt de vista. Aquesta classificació la començarem amb els treballadors (de qualsevol gremi) que els desplacen a una altra població allunyada i que li és impossible continuar formant part de la seua falla, de la qual pot ser hi estiguera des de ben menut/da, la qual cosa l’ompli de tristesa i, encara que el dia 19 de març és festiu a tot el nostre territori, decideixen no apropar-se perquè la melangia no els invadisca. Però, aquestes persones, i encara des de la distància són capaces de viure i estimar les seues falles perquè són vertaders/eres encisats d’aquesta festa i, fins i tot, si la seua estància s’allarga moltíssim, 95

Falla Benlloch

fins el fet de no tornar-hi més, són capaços de portar la festa enlloc, s’hi pot comprovar al llarg de la història fallera, com s’han anat muntant cadafals en diferents països i ciutats. Un altre grup és aquell format pels estudiants, dóna igual la seua edat, però aquells que ho pateixen més, són els universitaris i els de postgrau, ja que han de marxar de la seua comunitat, cosa que els obliga a abandonar aquesta festa, perquè no a totes les comunitats el dia 19 de març és festiu. Però, tots aquests estudiants, si es troben pròxims de la festa fallera, aleshores deixen tots els seus deures i abandonen les seues obligacions per poder participar en ella. Un altre cas diferent és la d’aquells estudiants que han de marxar fora d’Espanya i els és impossible aproximar-se a la festa, un festa que per a totes aquelles persones que no la hi viuen no la poden entendre ni tan sols s’hi preocupen per entendre-la, és a dir, no entenen com un col·lectiu faller pot moure a tantíssima gent i, entenen molt menys encara el perquè s’ha de fer un cadafal si la seua finalitat última és ser cremat. Però, allò que no entenen, vertaderament, és que aquesta festa és additiva, és a dir, una vegada t’envaeix ja no vols desvincular-te d’ella, perquè la necessites, necessites sentir els trons dels coets, el soroll de les mascletades, la música de les bandes... És tot màgic, t’ompli de color, d’olors, de festa... I és per això que on hi viu un faller, tard o d’hora, hi haurà la divulgació d’aquesta festa. I, com podem veure, encara que hi haja una certa crisi (les comissions van minvant en nombre d’integrants) pel que fa a l’economia familiar; el fet d’haver de marxar de la teua terreta a d’altres llocs o països, no ha impedit que aquesta festa prospere. Allò que tenim molt clar és que és una festa que mai desapareixerà, una festa que tots i totes els/les valencians/es (fallers) porten al seu cor i saben com il·lusionar a d’altres persones per introduir-los dins d’aquest món i fer-la necessària a les seues vides. En definitiva, la festa fallera ha anat evolucionant positivament i ha anat encisant a molta més gent que no la coneixia i que, des d’eixe moment, hi seran adeptes a d’ella.

2014

LES FALLES DESDE FORA Carla Sanchis Boixader

ot ser siguen moltes les vegades que he intentat explicar a un estranger que són i que representen les falles, i crec que cap ho ha entès realment allò que signifiquen. Crec que en un altre idioma és un poc difícil explicar aquest sentiment que sols els faller coneguem. Començarem per contar la primera vegada que ho vaig intentar. Açò va passar a Irlanda quan en un examen oral em demanaren que parlara sobre Espanya, és a dir, de bous, flamenc i paella... Clar, com si no hi existira res més! Però, jo, cabuda vaig dir que no, que parlaria de les meues festes, de les meues falles. Per tot allò vaig intentar explicar allò que eren els monuments, els nostres vestits i, sobretot, en què consistia la nostra tradició. Aquell examen quasi el suspenc quan l’examinadora no podia creure que es cremaven al carrer les falles o la quantitat de pólvora que es disparava a les mascletades! Després d’allò vaig tindre la sort de fer un viatge a Califòrnia, per aquella època el tuenti o facebook començava a existir i la meua família americana em preguntava perquè anava disfressada en aquells vestits!!! De disfressa res, són vestits tradicionals!!! Allí ja va ser un poc més fàcil explicar les falles ja que amb ajuda d’internet vaig poder mostrar allò que realment eren els monuments, o 97

Falla Benlloch

com eren els vestits. Però tampoc entenien perquè es treballava tant durament tot un any si a la fi el 19 de març tot quedava reduït a cendres. Fa 2 anys vaig estar a Oslo fent un erasmus i, allí, vingué l’experiència més difícil de totes, necessitava explicar molt bé que eren les falles i, per suposat, que m’entengueren o que veieren el seu significat, per a mi, clar està!! Necessitava uns dies lliures per poder tornar a gaudir d’elles. Ací, jo ja dominava un poc més l’anglès per tal hauria de ser més fàcil poder explicar-ho, però no s’equivoqueu que ja sabeu que aquest sentiment no es pot explicar si no ets dins d’aquest món. Malgrat tot, jo, els meus dies els vaig aconseguir! A Oslo compartia despatx amb un xinès i un noruec, i no es pot explicar la seua cara de sorpresa quan jo a partir de l’1 de Març tots els dies a les 14:00 hores posava la mascletà a l’ordinador. Ell em mirava sense saber que veia fins que un dia, el xinès em va preguntar que què era allò que veia amb tanta emoció! Vaig intentar explicar-li-ho però crec que no ho va entendre fins al dia següent quan li vaig dir on veure-ho, les seues paraules van ser “jo he d’anar allí” “ això he de veure-ho jo”. Encara que dia que la plaça de l’ajuntament de València era molt xicoteta per a tanta gent i tanta pólvora que si no hi havia perill.

2014

Clar jo no vaig poder impedir el riurem, perill?? si eixa és la gracia! Després de totes aquestes experiències sens dubte crec que aquesta és la millor de totes! Però, un dia quan estava parlant amb un amic anglès que porta uns anys vivint ací a València em digué que li parlara de les falles perquè clar ell les havia vist i alguna cosa sabia però no acabava d’entendre-ho. Així que vaig començar per la nostra tradició d’on venien les falles i el perquè d’aquests vestits. Però quan vaig intentar explicar-li com es feien les falles ell em preguntà: I els monuments? Com es fan? què feu, els porteu de Xina? No vaig poder aguantar-me, i la meua contestació, amb un poc de sarcasme, va 99

Falla Benlloch

ser “clar, les demanem per catàleg” . Ell es va adonar que per la meua cara havia dit una barbaritat i per tot allò i per a què poguera entendre-ho millor vaig decidir portar-lo al taller del nostre artista faller. Però, la major sorpresa fou quan s’adonà que el fet de ser artista faller era realment un ofici, i que hi havia gent que es dedicava a les falles i vivia d’això! Ara quan pense en totes aquestes anècdotes m’adone que si que és realment difícil explicar el que per a nosaltres, els valencians, és aquesta tradició, per això sempre dic que és una festa que s’ha de veure i viure per tal d’entendre-la, perquè des de fora és difícil saber allò que per a un valencià significa el nostre sentiment faller!

Fotografia de Rafael Pastor G贸zalbez.

2014

100

Artista faller i pintor, dos facetes de Rafael Pastor Gózalbez Joan Quilis

’home que venia electrodomèstics en el nº34 del carrer Moncada feia falles!. Amb aquesta afirmació, vaig poder relacionar al propietari de la tenda, on jo de xiquet comprava peretes i piles de petaca per a fer invents, amb Rafael Pastor, artista faller que als anys trenta va plantar alguns monuments. Sabem poques coses d’aquest artista, que sols va plantar 3 falles. Les que sabem ens les han proporcionat oralment alguns dels seus familiars. A Rafael Pastor, no s’ha de confondre’l amb un altre artista de la mateixa època, amb el mateix cognom i que apareix a vegades amb el nom de José Maria i d’altres amb el de Rafael (1), aquest últim, sols sabem que era de València. Al nostre Rafael Pastor, en realitat no s’hauria de qualificar sols d’artista faller sinó també de fotògraf, pintor de carros, de brotxa gorda, de quadres, comerciant i d’altres coses. Rafael Pastor Gózalbez, va nàixer a Xàtiva el 14 de setembre de 1904 i morí un 21 de gener de 1985. Al casar-se amb Conxa Pla Mena, es traslladà a Canals. Fou pare de tres fills: Lola, Concha i Rafael. Anys després es tornarà a establir a Xàtiva, més en concret, en el Nº 4 de la plaça d’Enriquez, aquest edifici fou construït pel mateix Rafael Pastor, amb un estil eclèctic, en ell podem veure una 101

Falla Benlloch

data 1931, quasi segur la data de finalització de la construcció. Possiblement l’afició a l’art li venia dels tres anys que va estar per Alacant, com diuen els seus familiars, decorant esglésies. Després fou pintor de carros. Anys més tard es dedicà a la fotografia, en una època en què tindre una càmera fotogràfica no estava tan generalitzat com ara i fotografiar-se era tot un luxe. En un principi tingué una caseta, com estudi, en què anava per les fires. Més tard s’estableix a Xàtiva. Durant molt de temps va regentar un estudi, a l’actual carrer, Porta de Sant Francesc Nº 7. Molt característic, doncs a l’estudi, situat en una espècie de primer pis s’accedia per una estreta escala, que encara es conserva. Anys més tard aquest estudi fotogràfic, passaria al seu fill també de nom Rafael Pastor. Quan deixà la fotografia, muntà una tenda d’electrodomèstics, la ja esmentada del carrer Moncada. En aquest article parlarem de dos facetes professionals d’ell, la d’artista faller i la de pintor. De cap de les dos fou professional, sinó simplement va ocupar una etapa de la seua vida. Rafael Pastor fou un artista faller ocasional, es l’eix un poc de l’artista faller, estereotip d’aquells anys, el normal era que foren pintors de parets i en l’època d’hivern quan afluixava la feina pel mal temps, es

Una de les pintures del rebedor.

Recerca del periòdic “El Progreso” 08 d’abril de 1933.

dedicaven a fer monuments fallers, amb la finalitat de traure’s uns beneficis extra. Encara que el nostre artista, també fou pintor de parets, sols fou una de les moltes dedicacions que va tindre cobrint una etapa de la seua vida, encara que no tenia una dedicació exclusiva, en aquesta professió. Li coneguem tres falles, totes elles plantades, a la plaça d’Enriquez. La vinculació a aquesta comissió li ve de ser veí d’aquesta plaça. Rafael Pastor fou vocal de la primera junta que va crear la comissió d’Enriquez i així apareix reflectit en el periòdic local “El Progreso” 08 de abril de 1933 (2). També, apareix en les relacions de membres dels anys 1943, 1944 i 1945 (3). És fàcil pensar que sent veí i membre de la comissió d’aquesta plaça i sent una persona emprenedora, creativa i vinculada al món de l’art, que es plantejarà realitzar les falles, de la plaça era veí i de la comissió era membre. Així, la seua primera falla que coneguem la plantarà en 1935 i continuaria a l’any següent. Acabada la Guerra Civil i tornades a instaurar les falles a Xàtiva, encara el trobarem realitzant el monument de 1943. Coneguem les seues falles, pels esbossos, la plantada en 1935 “Naufragi de la comissió”, apa-

reix a la publicació “Xàtiva fallera”, d’aquell any (4) . La plantada en 1936 “L’alcantarillat” es publicà en “Xàtiva falles” (5), en aquest esbós en la part inferior d’una de les seues bases, es pot apreciar la signatura del nostre artista. Aquest de 1936, és més elaborat i complex que el de 1937. Tenim que destacar el dibuix del cadafal, en qual, es representa, un carrer amb edificis, on s’està instal·lant el clavegueram. Però si ens fixem, veiem, que s’ha fet una reproducció de la plaça Enriquez. A la part dreta apareix un edifici de dos altures amb balcons, en el qual vivia Rafael Pastor, a l’esquerra observem el característic angle que fan els habitatges de Vicent Palop i Remigio Cabanes. Rafael Pastor treballarà en una tercera falla para la plaça d’Enriquez, la plantada en 1943 i que realitza junt a Morell la qual portava per lema “Abundancia”. En el llibret explicatiu d’aquell any, sols apareixen els cognoms Pastor i Morell, com artistes del monument. És de suposar que Pastor fa referència a Rafael, el qual formava part de la comissió de festejos, com també mos ho indica el llibret d’aquell any (6). Respecte a l’altre artista, sempre se li ha atorgat la coautoria d’aquesta falla, així com la de 1944 2014

102

Esbós de la falla “L’Alcantarillat” de 1936.

Detall de la falla “L’Alcantarillat” on es pot veure representa la plaça d’Enriquez.

que realitzà, ja en solitari a Ramon Morell (8). Pense que això no és així i que hauríem de parlar d’Enrique Morell, el qual formava part de la comissió, en 1943 (9) dins de la comissió de festejos i en 1944 (10) com a vocal. El primer any ajudaria a Rafael Pastor en la realització de la falla i el segon, ja treballaria en solitari. El motiu de pensar açò, és, si Rafael Pastor formava part de la comissió i apareix sols amb el cognom, el segon cognom que apareix ha de ser també d’un membre de la comissió, en aquest cas Enrique Morell. És més, en 1945 aquest ja no apareix en la relació dels membre d’aquell any i la falla de 1945 és realitzada per un altre artista, Jose Castelló. Pense que Enrique Morell va treballar per a la comissió d’Enriquez mentre va formar part d’ella, després ho va deixar. De totes formes caldrà aprofundir en aquesta qüestió i buscar documentació o testimonis, que afirmen o deneguen aquesta idea. Per a concloure en la falla de 1943, direm que l’esbós, que és coneix, és aquell que apareix en el llibret d’aquell any (11), si comparem aquest, amb els de 1935 i 1936, veiem que hi ha una diferència en el seu dibuix i en la forma de plasmar el monument faller, per tant, pense que l’esbós podria estar fet per Morell.

Passem ara a tractar la faceta de pintor de Rafael Pastor. Les pintures de les que anem a parlar, ens ajudaran a fer-nos una idea de com aplicaria el color, el nostre protagonista, als cadafals i bases dels seus monuments fallers. Aquestes, es troben decorant les parets de la casa Nº 4 de la plaça d’Enriquez, on Rafael Pastor visqué, durant molt de temps. Estan repartides entre dos estàncies: en el rebedor en trobem cinc i en el menjador en trobem catorze. En total són denou el número de pintures que decoren les dos habitacions. Totes elles estan emmarcades dins d’una espècie de marc d’escaiola creant diverses formes corbes. Les pintures, cap d’elles, estan signada, però sabem de la seua autoria pels familiars, que testifiquen que ell va ser qui les va realitzar. Tampoc estan datades, però, pel seu estil les col·locaríem als anys trenta. Començarem parlant de les pintures, que podem veure en el rebedor, totes elles són marines i en elles apareixen embarcacions de diferents tipus. Fa pensar que aquest interès pel mar podria vindre de la seua estança en Alacant, on viuria amb més contacte i més proximitat al mar. Aquesta relació amb el mar i els vaixell, també la trobem en la falla de 1935 “Naufragi de la comissió” de la qual

(7)

103

Falla Benlloch

Relació de la comissió falla d’Enriquez 1943.

coneguem el seu esbós i ja hem parlat (12) on es representa una embarcació naufragant. Les composicions del rebedor es caracteritzen pels tons blaus dels celaments i els mars en calma, aquests ritmes són trencats per les diferents formes de les embarcacions. La pinzellada és fina i hi ha un predomini del dibuix sobre el color. Les catorze pintures del menjador són paisatges llevat d’un bodegó. En aquestes composicions, l’aigua, també és un element protagonista, doncs es representen rius, llacs i platges. Són pintures idealitzades, perquè no representen cap paisatge conegut. Hi ha un predomini de la verticalitat, accentuada en algunes d’elles per estar representades en espais estrets. També en algunes d’aquestes pintures trobem un predomini dels colors foscos, com els verds i els marrons. Els paisatges de Rafael Pastor, ens recorden un poc a la forma de pintar de Joaquin Tudela, sobretot en algunes formes d’aplicar les pinzellades i en la utilització de verds i de marrons. En aquest curt article hem intentat recuperar algunes notes sobre Rafael Pastor Gózalbez, una persona vinculada a les primeres falles de Xàtiva i, en especial, a la plaça d’Enriquez, de la qual pràc-

Pintura del menjador.

ticament no sabíem res. Al mateix temps que hem volgut parlar d’unes pintures seues quasi desconegudes per estar a l’interior d’una propietat privada, les quals ens ajuden a entendre el seu concepte de dibuix i del color i al mateix temps podem fer-nos una idea de com seria el colorit dels seus monuments fallers.

Notes bibliogràfiques i agraïments. (*) Els meus agraïments a Inma Ubeda i Mª Jose Pastor per la informació facilitada. (1) Coll. J.J: Fa 60 anys Les dos falles del 33. En: llibre explicatiu falla República Argentina 1993. Coll. J.J: 1935: Un any de gelades i sense falleres. En: llibre explicatiu falla República Argen2014

104

Pintura del menjador.

(2) (3) (4) (5) (6) (7) (8)

tina 1995; Sánchez i Pérez Joaquim: Quadern de falles Xàtiva, 1865-2005. Ed. Matéu Editors. 2005. El progreso.08/04/1933. Biblioteca Municipal, fons premsa antiga. Llibrets explicatius falla plaça d’Enriques anys 1943.44.45. AMX fons Carlos Sarthou. Xàtiva fallera 1935. AMH. Fons Carlos Sarthou. Xàtiva falles 1936. AMX Fons Carlos Sarthou. Llibret explicatiu falla plaça d’Enriques any 1943. AMX fons Carlos Sarthou. Llibret explicatiu falla plaça d’Enriques any 1944 AMX fons Carlos Sarthou.. Llopis i Viñes Verònica; Tortosa i Garcia Rafa: Ramon Morell i Navarro, l’artista faller dels 50.

105

Falla Benlloch

Pintura del menjador.

En El verí del foc. Fanzine de falles, Xàtiva i cultura. Nº2 març 2008. Ed Associació cultural falla Joan Ramón Jiménez. 2008. Sánchez i Pérez Joaquim: Quadern de falles Xàtiva, 18652005. Ed. Matéu Editors. 2005. (9) Llibret explicatiu falla plaça d’Enriques any 1943. AMX fons Carlos Sarthou. (10) Llibret 1944 (11) Llibret explicatiu falla plaça d’Enriques any 1943. AMX fons Carlos Sarthou. (12) Xàtiva fallera 1935. AMH. Fons Carlos Sarthou.

2014

106

L’ODISSEA

Antonio Bolinches Vidal

uan l’estimat amic Joan em va convidar a escriure en el llibre de la falla Benlloch d’aquest any, em va comentar que el tema del llibre eren els viatges i a mi, tal volta per deformació professional, el primer que em va vindre al cap fou el famós viatge d’Odisseu en el seu retorn cap a Ítaca, sa casa, una vegada ja havia finalitzat la guerra de Troia, on patí mil peripècies. “Parla’m, oh Musa, d’aquell de mil cares, que féu mil viatges quan arrassà el Castell i la vila sagrada de Troia.” (trad. Joan F. Mira) Així comença l’Odissea, segon dels grans poemes èpics grecs atribuïts a Homer després de la Ilíada. La paraula odissea fa referència a un seguit de peripècies, d’aventures, de desgràcies i d’esforços sofrits abans d’aconseguir-se el que es proposa. Doncs bé, açò és el que pateix Odisseu ( Ulisses ) en acabar la guerra de Troia i intentar tornar a sa casa a l’illa d’Ítaca junt a la seua dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Però bé, primer parlarem del seu suposat autor, Homer, i dic suposat perquè alguns erudits moderns dubten de la seua existència i pensen que els poemes homèrics són la culminació de molts segles de narració oral i Homer no és el nom d’un poeta històric sinó un nom fictici. 107

Falla Benlloch

Homer va nàixer el segle viii a.C. tal volta a l’illa grega de Quíos. És el primer nom propi de la història de la literatura universal i se’l caracteritza com un aede, un poeta i cantor cortesà professional que s’envolta de gent senzilla en llocs de reunió de les ciutats portuàries i també als palaus de la noblesa on recita de memòria i oralment els dos grans poemes de la tradició èpica grega, Ilíada i Odissea. A més d’aquestes dues obres, Homer també va composar 33 himnes dedicats als déus grecs, la còmica Batrachomyomaquia, guerra entre granotes i ratolins, i el Margites, història un soldat ignorant. Ara bé, tornant a l’obra que ens ocupa, l’Odissea és un dels primers exemples de literatura d’aventures i de viatges, si bé el marc del Mediterrani aviat esdevé mític, amb llocs imaginaris i intromissions de l’altre món. Els temes que tracta són universals: l’amor familiar contra les aventures de la passió, el retorn a la llar, la pugna entre civilització i natura, la gelosia femenina, etc. L’Odissea és una obra de composició “moderna”, per la barreja de temps i gèneres que usa. Aprofita mites coneguts i els intercala en les aventures de l’heroi, de manera que el públic sentia el plaer de sentir històries conegudes però en una nova versió que feia més important el protagonis-

Passatge de les sirenes

ta. L’obra, com hem dit quan hem parlat d’Homer, conté elements típics de l’èpica de recitació oral, gènere al qual pertany, tals com les fòrmules memorístiques i l’ús dels epítets, recursos que ajuden el poeta en la seua memorització i recitació. L’Odissea consta de 24 cants, i parle de cants perquè a més d’estar composada en hexàmetres dactílics, vers típic de l’èpica grega, l’obra es recitava oralment per part dels aedes i tal volta amb acompanyament musical de vegades. Aquests 24 cants els podem dividir en tres parts: del cant I al IV trobem el que s’anomena la Telemàquia, on es descriu la situació d’Ítaca amb l’absència del seu rei, el sofriment de Telèmac i Penèlope degut als pretendents a ocupar el lloc d’Odisseu i com el jove Telèmac emprén un viatge a la recerca del seu pare. Del cant V al XII trobem la narració per part d’Odisseu a la cort del rei Alcinou de totes les seues aventures des que eixí victoriós de Troia ( el viatge al país dels cicons i dels lotòfags, la ceguera que li provoca al cíclop Polifem, el viatge a l’illa d’Èol, a l’illa dels lestrígons, a l’illa de la maga Circe, el descens a l’Hades per a consultar a l’adiví Tirèsias el seu camí de tornada, el passatge de les sirenes, Escil.la i Carib-

Homer

2014

108

Possible itinerari d’Odisseu

dis i l’illa de les vaques d’Hèlios). Del cant XIII al XXIV trobem la venjança d’Odisseu, on es descriu la tornada a Ítaca, el seu reconeixement per part d’alguns esclaus i del seu fill i com Odisseu es venja dels pretendents matant-los a tots. Després d’això Odisseu és reconegut per la seua esposa Penèlope i recupera el seu regne. Finalment, es fa la pau entre tots els habitants d’Ítaca. Amb aquest breu article espere haver despertat l’interés d’algun lector cap a la lectura de l’apassionant èpica grega i m’agradaria acabar amb la invitació a la lectura en català de l’Odissea d’ Homer en la versió de Joan F. Mira, obra publicada l’any 2011 a l’editorial Proa, versió excel.lent amb un català acurat i que intenta mantindre el ritme poètic de l’hexàmetre dactílic, vers característic de l’èpica grega.

109

Falla Benlloch

RETROSPECTIVA EL TREN FALLER A XÀTIVA Josep Sanchis Martínez

València, l’any 1927 la Societat per al Foment del Turisme, aprofitant el ressò que la festa fallera va aconseguint en la capital i fora d’ella decideix en complicitat amb les cases regionals valencianes d’altres llocs fletar l’anomenat Tren Faller que en realitat era l’escusa per retornar a casa aquells valencians per festes. Després l’Ajuntament i la Junta Central Fallera de València a la vista del gran seguiment, decidiren incloure’l al programa faller, instant, igualment, a les comissions a participar anant a l’estació del Nord per rebre amb festa i música els visitants. L’èxit de participació faria que també es convocaren caravanes automobilístiques falleres i vaixells fallers que sorgeixen als anys seixanta del segle XX, sobretot vinguts des d’Amèrica del Sud, amb emigrants valencians. Actualment és l’Avió Faller qui ha substi-

tuït per modernitat i rapidesa en el desplaçament als altres mitjans de transport utilitzats en d’altres temps. A Xàtiva, és a l’any 1952, on, encara que tenint en consideració les grans diferències, trobem un acte semblant, fent pensar que la direcció de la festa fallera local volia imitar allò que a la capital funcionava bé de cara a la promoció turística de la festa, perquè Xàtiva s’hi trobava molt ben comunicada per ferrocarril amb els quatre punts cardinals, El Programa de Festejos de la Junta Local Fallera d’aquell any, presidida per Antonio Beltrán Ferri, on figura com a Fallera Major amb el títol de Reina de la Festa Josefina la senyoreta Josefina Alós Pérez, deia: Día 16: A las siete de la tarde llegada del Tren Fallero Internacional en el que vienen delegaciones de todos los países del 2014

110

mundo siendo recibido por una representación de nuestro Excmo. Ayuntamiento, por nuestras encantadoras Fallera Mayor y Reina Infantil junto con las Falleras Mayores de todas las fallas, con sus respectivas cortes de Honor y Comisiones Falleras y por la Junta Local Fallera. Este acto estará amenizado por una Banda de Música, disparándose una kilométrica traca. A él invitamos a todos los setabenses para darle el realce que se merece nuestra Ciudad. Después de su llegada se realizará un desfile por las principales calles, dándose durante él la lectura del Pregón de las Fiestas organizadas en honor del Patriarca San José. Terminado este desfile, todas las comisiones de fallas se dirigirán a sus respectivos barrios. A las 21 horas será la tradicional plantà. L’any següent, 1953 trobem al programa de festejos, confeccionat per la Junta Local Fallera de Xàtiva, presidida per Alfredo Mompó Climent on la senyoreta Rosarín Ramón Aliques figura com a Reina de la Festa Josefina 1952-53, un text semblant, que variava mínimament en alguns detalls concrets que després comentarem: Día 15: A las 7 de la tarde, llegada del Tren Fallero Internacional, en el que vienen delegaciones de todos los países del mundo, siendo recogido por una representación del Excmo. Ayuntamiento y por nuestras bellísimas Fallera Mayor y Reina Infantil, junto con las Falleras Mayores de todas las fallas, con sus respectivas Cortes de Honor, Comisiones Falleras y por la Junta Local Fallera. Este acto estará amenizado por una Banda de Música, disparándose, a la llegada del tren, una kilométrica traca. Invitamos a todos los setabenses y visitantes de toda España que nos honren con su presencia para darle el realce que se merece nuestra gran Ciudad. Después de su llegada, se realizará un gran desfile por las principales calles y plazas, dando principio a las gloriosas fiestas en honor a nuestro Patriarca San José. Este acto partirá frente de la Tómbola de Caridad. A més d’aquest acte, aquell any es va realitzar el dia següent, des de les 7 i mitja de la vesprada, la Crida amb un Pregó Faller que consistia en un Seguici Històric amb trompetes i tambors on la gent vestida de valenciana, eixia de davant l’Hotel Espanyoleto a l’Albereda, transcorrien pels diversos carrers i places on es plantaven falles. Al dia següent, des de les 6 de la vesprada s’iniciava la desfilada de l’Ofrena de flors a la Verge de la Seu, i dos dies després, el 18, es va celebrar des 111

Falla Benlloch

de les 4, una Gran Cavalcada Fallera que eixint de l’avinguda de Selgas i després de recórrer tota la ciutat finalitzava en la Gran Tómbola de Caritat, on les falleres distribuirien butlletes de participació al públic. S’observa d’un any a l’altre a través dels textos dels programes confeccionats per la J.L.F. del moment, que es passa a separar la Crida del mateix acte de l’arribada del Tren Faller, i augmentaren el número de les desfilades per la ciutat, que en 1953 arribaren a ser cinc, una per dia de la setmana fallera del 15 al 19 de març, la qual cosa fa pensar en la gran il·lusió per la festa, a l’igual que amb l’esforç dels fallers al recórrer gran part de la ciutat cada vesprada per a complir allò programat. Actualment, sols el dia de la Visita a les Falles, el de l’Ofrena a la Mare de Déu de la Seu i el dia 19 la Processó de Sant Josep des de l’Ermita, impliquen recórrer els carrers de Xàtiva per tots els membres del col·lectiu faller. En realitat, segons ens han contat alguns fallers amb llarga trajectòria a Xàtiva en el món de la festa de Sant Josep, allò què el Tren Faller fóra denominat Internacional, era una broma i només per semblar-se en el títol a com s’hi denominava a València, perquè eren els mateixos components de les comissions falleres de la nostra ciutat qui es desplaçaven fins a l’estació de Manuel-L’Ènova, per agafar allí el tren que venia des de València cap a Xàtiva i en arribar a la nostra estació de Renfe, conjuntament amb els de dins dels vagons i els que estaven esperant-los a l’andana: autoritats, Falleres Majors, Corts d’Honor, falleres, fallers, veïns i bandes de música, simulaven una multitudinària arribada, muntant-se la festa amb un recorregut per totes les places de la ciutat on es plantaven falles en aquells anys. Així es podia presumir que a Xàtiva també teníem l’arribada d’un Tren Faller els dies de la nostra festa valenciana més entranyable. Els anys posteriors als citats no s’han pogut constatar, als programes de falles, actes semblants de l’arribada de trens fallers a Xàtiva, potser, com es deia en pla de queixa en alguns escrits fallers, a causa del retràs que hi hagué a l’hora de constituir-se la Junta Local Fallera de cada any i per tant sense temps per previndre aquest tipus d’actes, i així és com van limitar-se a fer un programa basat amb el “sota, cavall i rei”, o siga, amb allò bàsic i fonamental per mantindre la festa fallera a la ciutat.

Tela de seda amb elements florals.

2014

112

LA SEDERIA VALENCIANA AL LLARG DELS SEGLES Clara Verger i Gonzàlez

é certa raó qui afirma que la sericultura va ser introduida en el País Valencià pels musulmans. I que després de la conquesta de mans dels cristians, la producció no va sofrir alteracions, més bé al contrari, doncs per part de Jaime I es va intentar potenciar, i es va constituir el primer ofici de teixidors de seda de València, l’any 1.465. L’elaboració de fibra i teixits de seda, va ser desconeguda en Occident fins al segle vi, però no el seu consum que 200 anys abans, va arribar a Europa per rutes marítimes i terrestres, controlades per l’Imperi Persa. Amb Pèrsica va ser amb qui va haver de pactar Bizantí, primer consumidor de sedes, després de l’angoixa de Roma per obtenir els subministres desitjats. Si tenim com a punt de partida el segle VI, l’expansió de l’Islam va suposar la difusió de les manufactures sèriques als territoris europeus. Des de Pèrsica, Orient i Egipte, i en contacte amb la mil·lenària industria xinesa, els musulmans van ser els promotors d’una nova realitat econòmica. Europa consumidora fundamentalment, i el taller de Bizantí com únic centre productor, va començar a desenvolupar les seues sederies, i a partir del segle ix, Al-Andalús i Sicília ja exportaven els 113

Falla Benlloch

seus propis productes als regnes del món cristià. Paral·lelament, l’extensió del cultiu de moreres i la cria dels cucs, subministraven la matèria prima necessària per a les indústries locals. No s’ha d’oblidar al grup considerable d’artesans i mercaders jueus (que amb els musulmans) introduïren els processos d’elaboració de teixits de seda, allà on s’instal·laven com s’ha pogut demostrar Guadix, Baza, Fiñana, eren terres a l’abric de les barreres muntanyenques, que permetien l’obtenció de fibres d’alta qualitat. Jaen o les Alpujarres concentraven alqueries dedicades, exclusivament, a desfer els capolls. Segons els cronistes, més de 3.000 alqueries. Al-Andalús va desenvolupar tota una vertebració manufacturera de gran pes. Un aspecte clau va ser la comercialització de teixits per als primer reis cristians del nord peninsular, confirmat per restes arqueològiques en tombes cristianes de l’època. Les notícies de làrea Valenciana Sharq Al-Andalús, són disperses, ens deixen identificar almenys els centres tèxtils principals, se senyala a València i Bocairent entre les localitats sederes. El cronista al-Razi, parla d’una manufactura important a les muntanyes d’Alacant. Amb tot, resulta latent el manteniment de la situació manufacturera heretada de l’època musul-

Estudi de flors de José Burgos.

Model per a teixit de José Rosell.

mana. Les primeres concessions de cases, tallers i terres otorgades, en el Repartiment, pel rei defineixen una primera fase de la indústria tèxtil valenciana i amb ella el sector seder, fase que s’hi caracteritzà per la dispersió d’obradors de base familiar com a unitat bàsica de la producció en centres com Xàtiva o València. El 21 de Desembre de 1.273, el rei concedeix al musulmà Alí i als seus fills Mohamet i Bocaró, franquícia sobre la seda i d’altres elements necessaris per a fabricar teles sèriques, i els autoritza a viure a Xàtiva, tota la seua vida, i a exercir el seu ofici o comerciar, sense pagar “lezda ni peaje”. Tota una actitud política de potenciació de la sederia. Es detecten informacions en protocols notarials diverses, relacionats amb mercaders barcelonins “Jaffuda Coffen mercader jueu de Valencia” “Joan de Sant Hilari teixidor de vels de seda”, tots ells en notaris barcelonins i tenim notícia per la nostra part de la ciutat de València de Pere Dezclausells, en contacte amb el seder jueu de Borriana Samuel Agi i amb el de València Vicent Joan al segle xv. Deixa manera, teixidors, mercaders i corredors feien societats i les trencaven segons els interessa-

va per als seus beneficis en el comerç de fibra, que abastia Barcelona, València o Xàtiva. Cap a finals del s xiv i principis del xv es consolida València com un gran mercat exportador de la seda morisca procedent del regne de Granada, a través de Màlaga i Almeria amb rumb directe a les indústries italianes. El Llibre d’Ordinacions del Mustaçaf de València, arreplega una firma, en què s’exigeix als artesans de seda, que utilitzen fibra pura en la seua elaboració, i no facen mescles. En 1.448 conscients els agricultors del elevats beneficis que obtenien de la seda,començaren massivament a plantar moreres a l’horta. I es va posar en marxa l’impost municipal denominat “del pes de la seda”. L’arranc venia sens dubte de Múrcia, terreta de moreres per excel·lència en època musulmana, i no va tardar en afectar a l’horta valenciana. Prop ja del moment del “despegue” de la Indústria Sedera, el rei Alfons V el Magnànim, concedeix un salva conducte als mercaders per a què pogueren instal·lar-se en la ciutat de València, amb els seus menestrals, aprenents, mobles i d’altres bens, per a teixir teles de seda i diversos produc2014

114

Model per a teixit de José Rosell.

tes. En resum, l’organització del sector es va caracteritzar per l’existència de tallers artesanals disperses, ubicats almenys al voltant dels nuclis urbans de Xàtiva i de València. Així, al segle xviii un gran nombre de persones, treballaven en aquest comerç en poblacions com: Vinalesa, Gandia, Carcaixent, Alzira, Ontinyent, Xàtiva, l’Alcúdia, Oriola entre d’altres. Va ser la importància d’aquesta activitat econòmica, precisament, la que va fer evolucionar l’antic “ Gremi de Velluters”, que es va convertir en el “Col·legi de l’Art Major de la Seda”, entre els quals un dels seus objectius principals bàsics era el vetlar per la qualitat dels geners de les sedes.

115

Falla Benlloch

Per a entendre la importància i el pes de la sederia valenciana, segons historiadors a principis del segle xix, més de 17.000 persones sols a València, feien treballs relacionats amb la fabricació de sedes. Una ocupació artesanal que absorbia la major part de la mà d’obra de la ciutat.

Bibliografia Navarro EspiNaca, Germán. El Col·legi de L’Art Major de la Seda de València FuNdació BaNcaixa. Art de la Seda en la Valencia del s. xviii.

Fallers i falleres de la plaĂ§a dâ&#x20AC;&#x2122;Enriquez en la cavalcada de 1969.

2014

116

UN VIATGE AL PASSAT

Ma Carmen Martínez Grau. Fallera Major de la Plaça d’Enriquez

s costum de Mª Carmen, de tots els dissabtes anar a la plaça del Mercat matinet a la fruiteria de “Celi”. Mª Carmen Martínez Grau, va ser fallera Major de la plaça d’Enriquez, fa ja un grapat d’anys. En certa ocasió, li vaig comentar si acceptaria que li férem unes preguntes, per al llibre de la falla i contar-nos un poc com va viure aquell any de regnat. Varem quedar en “Cafes Valientes”, per a què ens explicara una mica com es vivien les falles en aquells anys. I matinet, com li agrada a Mª Carmen ens veiérem a la cafeteria, ens férem tres talladets i compartirem un croissant.

Sols varen ser dos anys i sols vaig pertànyer a la comissió d’Enriquez.

.- La primera pregunta era inevitable. Hi havia que ubicar-se en el temps. Mª Carmen en quin any vas ser fallera Major? En 1969. Va ser la resposta.

.- I com no, sempre s’ha de parlar de diners, per a saber com han evolucionat les falles. Que pagaves de quota? No ho recorde, perquè jo era molt menuda. Mon pare era qui es feia càrrec de les despeses, venent loteria.

.- Continuant amb el concepte temps, la segon pregunta, podríem dir que també era inevitable. Quants anys tenies? 14 era una xiqueta. .- Per acabar amb el concepte temps, varem plantejar la tercera pregunta. Quants anys vares ser fallera? 117

Falla Benlloch

.- Aclarit el concepte temps, l’idea era passar al com. Així sorgia la següent pregunta. Com vares ser elegida? Jo tenia molta il·lusió de ser fallera, ja que els meus iaios, vivien en el carrer Sant Cristòfol, propet de la falla i totes les meues amigues eren falleres. Li vaig comentar a mom pare que volia ser fallera i en va contestar: “Ara seràs de veritat”. En va apuntar a la falla i eixe mateix any vaig ser elegida fallera Major.

.-Tenint ja clar alguns conceptes, calia parlar de les persones, així, s’havia d’esposar una altra pregunta inevitable. Qui va ser el president l’any en què tu vares ser fallera Major? Va ser Salvador Albert, que era amic de mon pare i del Senyor Morell.

Fotografia de Mª Carmen Martínez Grau.

Publicitat del llibret de 1969.

.- A qui més recordes de la comissió? Recorde a tots, ja que la comissió era molt menuda.

.- Coneguts president, falleres majors i altres membres, calia fer una pregunta d’ubicació. On teníeu el casal? A la plaça d’Enriquez Nº 7, a la cotxera de Remigio, on es feien els esmorzars i els sopars.

.- Algú més de la teua família formava part de la comissió? No ningú mes, sols jo. Però el meu germà Paco va fer d’acompanyant. .- Continuem parlant d’altra gent fallera i, així, plantejàvem la següent pregunta. Recordes altres falleres majors? Si, com no, de Pepi Martí, Francisca Barberà que va ser fallera Major l’any d’abans. .- Varem concloure d’interrogatori sobre les persones conegudes amb una pregunta típica. Recordes qui era la fallera Major de Xàtiva? No recorde el nom d’ella, però era filla d’un militar D. Isabelino Caceres i el seu sopar de la fallera Major, es va celebrar en casa de la viuda de Mahiques en el carrer Reina, ja que ells no tenien casa a Xàtiva, vivien a València.

.- Un altre aspecte que volíem conèixer era la vestimenta, així li preguntarem. El vestit era de lloguer o comprat? Era comprat i recorde que me’l van cosir en una casa darrere de la Mare de Deu dels Desamparats, a València. .- Com era? El vestit era curt i sols se’n feia un per a tots els actes. .- Era qüestió de anar conclouen, aquest interrogatori, però encara ens quedava preguntar per els records. Guardes algun objecte d’aquella època? Hui no tinc ningun objecte, es van quedar tots a casa ma mare. Sols tinc el records.

2014

118

Fallers i falleres de la plaça d’Enriquez en la cavalcada de 1969.

.- Quins són els records que tens? Recorde, que en els dies de falles quant a la despertà, anàvem tots a ma casa, en aquell moment, jo vivia a la carretera de Genovès i al finalitzar la despertà fiem xocolatada i bunyols per a tots (músics i fallers) després fèiem l’esmorzar en el casal on em passava tot el dia fins a l’hora de sopar, després sobre les dotze mon pare venia a replegar-me, doncs era molt menuda per anar a soles des de la plaça d’Enriquez a la carretera del Genovès. També recorde, que mon pare col·laborava en altres comissions, escrivint articles i versets per als llibrets. Un altra cosa que recorde, són les corregudes de bous que feien l’últim dia de falles i a la que anava tota la comissió. També recorde el berenar del meu regnat que vaig fer a ma casa i a la que va vindre molta gent.

119

Falla Benlloch

I ara ja, si com a última pregunta. Quina diferència trobes entre les falles actuals i les del teu temps? Recorde que la cavalcada del ninot estava més plena de contingut crític que ara, inclòs portàvem algun ninot de la falla a la cavalcada. També donaven premi al millor ninot en aquell acte. Varem concloure les preguntes, els talladets i el croissant compartit. Va ser molt agradable viatjar amb Mª Carmen a les falles d’antany, recordar aquell temps en què la festa fallera era molt més popular que en els dies de hui. Recordar aquest any en els quals sent una xiqueta, Mª Carmen va viure un somni que encara esta viu.

2014

120

PARAULES PER A CARLA Ma Josep Juan Ballester

mb una certa precaució, però de bona gana, aborde la tasca d’escriure-li a Carla unes paraules… i em ve a la ment una reflexió que em faig moltes vegades, quan pense en la manera com evolucionem les persones, com arribem a ser les persones que som. Quan pense quins són els nostres orígens; quin és el nostre procés de formació en el qual intervé tanta gent; què és allò que posem de nosaltres mateixos; com acabem sent les persones que hi som i com la nostra capacitat fa que ens anem enfrontant als diferents reptes que la vida ens presenta. Recorde l’època en què vaig arribar, allà pels anys noranta, a la meua nova destinació, al meu nou lloc de treball, l’IES Josep de Ribera. Venia amb molta il·lusió , amb moltes ganes de fer coses i amb la satisfacció afegida d’haver sigut alumna del centre. Uns anys després vaig tindre la sort de trobarme amb un grup de joves de 4t d’ESO d’aquells que voldries tenir cada curs i quedar-te’ls per a sempre: alumnes educats, agradables, amb ganes de treballar, amb entusiasme…. En definitiva, bons estudiants amb ganes de millorar, de créixer acadèmicament i personalment. Totes aquelles qualitats que en gran mesura es forgen en l’àmbit familiar, perquè són el fruit, en la majoria dels casos, de l’educació que els joves han rebut dels seus pares i dels familiars més pròxims. Allà la vaig conèixer. A les sessions d’avaluació d’aquell grup em vaig assabentar de qui era Carla Sanchis Boixader ja que molts companys coneixien la seua família. Jo, solament, la coneixia com a alumna i com a persona. Recorde aquella jove de mirada clara i somriure sincer, de preciosos ulls blaus, rossa, bonica. Recorde la receptivitat i l’alegria amb què abordava qualsevol de les activitats que se li encomanaven. Joventut sana, alegre i competent. Els anys següents ja no vam tornar a coincidir com a professora i alumna, Carla va acabar el batxillerat i va començar una nova etapa de la seua vida a la Universitat. Molts anys després, casualitats de la vida, he coincidit com a companya de treball en el Ribera, amb la seua mare, amb qui es va establir de seguida, per totes dues parts, una bona sintonia, fet que m’ha permés dues coses: primer, entendre al121

Falla Benlloch

gunes de les característiques que abans comentava de Carla, el caràcter alegre i cordial, la simpatia; i d’altra banda, reprendre la seua trajectòria, conéixer el que havia sigut de la seua vida. He sabut de les seues estades a Irlanda i EEUU per tal de perfeccionar l’anglés, dels estudis a la Facultat de Química de la Universitat de València, de l’estada a Oslo, Noruega, durant un curs d’Erasmus, de les seues fidelitats de sempre a Xàtiva i a Novetlè, a la família, als amics i molt especialment l’estima per la festa de les falles i pel món faller al qual ha estat vinculada des de ben menuda, i pels quals em consta que sent autèntica passió. Les Falles de Xàtiva, i especialment la falla Benlloch compten amb una entusiasta participant que ha establit amb els altres membres una relació de vertadera amistat. Perquè això és el que en part han representat les falles, una via per participar en la societat, un element de socialització de molts barris i ciutats que cohesiona un grup important de gent, a través dels casals dels barris, una via per deixar anar l’esperit de crítica cap al poder, a través d’uns ninots que es cremen any rere any. Aquest esperit i aquestos valors que s’han perdut en part, però que encara conserva bona part del món faller de base, és el que no s’hauria de perdre mai, perquè tenen un gran valor. En estos moments difícils en tots els sentits, especialment per als joves que amb una gran formació us enfronteu a un futur encara incert, voldria transmetre una mirada d’optimisme, tot desitjant que trobes el treball que et done satisfaccions i que et faça feliç. Cada generació intenta millorar el futur, el seu i el dels altres, de maneres distintes; l’important és que el milloreu amb intelligència i creativitat, amb esperit crític, amb el desig de participar en les decisions col·lectives de manera activa, i intentar fer bé les coses i ajudar a millorar la vida de tots, cadascú des del seu àmbit. I en l’aspecte personal, vull desitjar-te, Carla, que visques amb intensitat esta festa que tant t’apassiona, que sigues molt feliç en tots els sentits al llarg del camí que et queda per recórrer en esta travessia de la vida, i utilitzant les paraules del poeta Kavafis, desitjar-te que el teu viatge a Ítaca siga molt llarg, ple d’aventures i ple de coneixences.

QUAN LES FALLES PASSEN A SER DINERS…. Neus Olmos

é de nou ací asseguda, davant l’ordinador per escriure l’escrit per al llibret de la Falla..... i em pose a pensar.. i segueix pensant.. i torne a repensar.. i al meu cap ressona.. Neus pensa alguna cosa per parlar de falles... pensa cap cosa sobre les falles....

Potser abans em nomenaven les Falles i se m’il·luminava la cara i sortien paraules, pensaments i d’altres coses sobre aquest meravellós món, sobre les nostres tradicions, els nostres pensaments els nostres sentiments...

2014

122

He tingut la grandíssima sort de gaudir aquest món en tota la seua magnitud, en tota la seua grandesa, allò que jo ben bé no sabia era allò que em depararia un dia una sola proposta del meu President. Si, una sola frase va fer que canviara el meu punt de vista , no per complet però si una miqueta; “neus, vols ser la tresorera?”.càrrec amb responsabilitat, un nou repte per a mi... i per suposat vaig dir que si...(veges no em quedava altra). Al poc de temps vaig pensar en quina mala hora!!! I és que quan agafes un càrrec les falles adquireixen un toc de responsabilitat... i, clar està, que continues gaudint-les d’igual o de millor manera quan saps allò que costa d’organitzar i de dur endavant tot l’exercici faller i al final tot ix com s’esperava. Ufff!! Però aplega la crisi .. i, com no,... al sector faller també li toca patir les retallades... i toca ajustar-se el cinturó. Primera reunió de l’any : el·laboració del pressupost per a l’any... mmmm de la llista que hi ha començà a reduir-se l’import de diversos actes... més tard i després de fer càbales... toca suprimir detalls o fins i tot llevar pressupost i jugar amb les reserves de material que hi ha al casal... faena digna d’admirar ja que com a mínim ha de quedar com l’any passat ...però sense cap gallet. El pitjor és quan reps el missatge o et comuniquen les baixes dels fallers... el teu cap pensa xe!! I enguany no estaràs gaudint de les falles en companyia de tots?? I el teu cap com a tresorera pensa.. i ara!! D’on trac, jo, eixos diners ?!?! I a mida que passa l’any el pressupost es modifica sobre la marxa.... i s’apunten nous fallers!! Que són rebuts amb una certa gloria beneïda.. ja no sols perquè hi ha més gent a la falla... sinó com a tresorera.. la frase..”vinc a apuntar-me a la falla...” sona com “ací tens una cuota més, una persona més per al “xiringo”, un faller més per a desfilar,netejar, plantar... encara que també és un faller més per beure, menjar i, com no, renegar...” és com una bufadeta d’aire de llevant en un dia d’agost. I és que jo ara mire les Falles de diferent manera...

123

Falla Benlloch

Nomenament.... això ho paga la Fallera. Sopars diversos( germanor, crida, comiat...) tant per cap dels representants.. Presentació.... uff!! El teatre.... això se’ns va de mare, en Sant Agustí ens quedem “pata a pata”... als Salons diversos... que voleu que us diga... sí... la Falla estalvia... però les falleres no es llueixen res de res... res; de vegades pensem, fins i tot, en emigrar cap a altres ciutats o poblets... per poder fer cap cosa decent. Xaranga... realment toquen tot allò que cobren?? Si fan casi més gasto q els Fallers!!... però bé són bons... animen la Festa i ens fan riure un ratet. Monument ... açò si que és complicat... no pel que valga... sinó per com ho hem de pagar... si a l’artista li fan falta diners per arreplegar material... si els membres de la comissió es demoren en pagar.. ai!! a més a més, es junten els rebuts de l’aigua, la contribució, el préstec, el segur, el COR... .. Ai! El Cor!! El fetge i el cervell és el que acaba exprimidet per tal de fer front a tot. La setmana Fallera... millor deixem-la estar... fins i tot eixa setmana amb els diners hem d’anar jugant.. i per molt que s’acorde una quantitat, res...; sempre hem d’estirar, quan no en la beguda, en els glaçons, en la pólvora , o en els berenars...; ni un minutet s’hi pot desconnectar. I jo ho comprenc perquè he estat a les dues parts... i és que de vegades hem de sacrificar coses durant l’any encara que molt no ens agrade per així poder gaudir d’una bona setmana fallera. Sabeu què? Pense que aquest càrrec, m’ha fet sentir també la Màgia del món de les Falles... Si si, heu llegit bé; La MÀGIA del món faller... perquè per a ser tresorer... un curs de Màgia has de fer... i aprendre, així, com fer d’un ou dos, que amb la mateixa paella dinen tots, que els pagos estiguen al dia, els rebuts al lloc.. traure un pressupost de sota màniga... i el millor truc de tots... a banda què el dèficit siga zero... fer que un bitllet de 10 euros condeixa amb el de 50 euros, el de 50 al de 100, i el de 100 condeixa amb un de 500. Així doncs, fins a nova orde seguiré gaudint de la Màgia de les Falles, encara que de moments tot em semble numerets.

2014

124

VERITABLE Carola Boixader

om sempre, quan em pose davant d’un full en blanc per omplir-lo amb paraules, vénen els nervis, i més si es tracta de dir coses d’una filla. Quines coses dir? Com dir-les? Com expressar-me per trobar el to just i adequat, per trobar l’equilibri a l’hora de referir-me a la meua filla , mentre em debat entre l’orgull evident que una mare sent per la seua filla i la precaució per no ser excessiva en els elogis, per no fer massa evident l’orgull que sent. És difícil quan es tracta de la teua filla. Mentre escric estes paraules, em vénen a la ment imatges teues: el dia que vas nàixer, el teu primer dia de guarderia dient-me adéu tan contenta, el primer dia d’escola, et veig ballant amb una coroneta de flors i el tutú, tots aquests anys de fallera..... Eres la xiqueta més bonica del món. Molts records, molts, però, sobretot, recorde les teues abraçades. Fallera des del mateix dia en que vas nàixer, sempre recordaré aquell moment en què vas ser conscient d’allò que suposava ser fallera major i amb la teua mitja llengua em vas dir: “mamá jo seré fallera major”. Ja ha arribat el dia! Ja vas a complir el teu somni! Ja eres la fallera major de la falla Benlloch! T’agrada tot allò que hi ha al voltant de les falles: t’agrada el foc i t’atrapa/t’atrau com si d’un element hipnòtic es tractara; t’agrada reunir-te entorn d’una fogata perquè és una expressió de camaraderia; t’agrada la pólvora, t’encanta encendre-la, gaudir-la i, fins i tot, t’agradaria fabricar-la, una afició que tens molt arrelada. Tal vegada com una manifestació del teu caràcter obert i alegre, el teu somriure esclata com una mascletà que ens regales sempre a tots els que estem al teu voltant i que reflecteix també allò que són les falles, una alegria de viure que continua sorprenent als forans. Voldria tindre les paraules adequades per a descriure quin és l’acte que més desitges i que més t’il·lusiona de la setmana fallera: “La Nit de la Plantà”? La nit de l’esperança, la nit en què el treball i els somnis de tot un any pre125

Falla Benlloch

nen cos i es plasmen en eixa sàtira immensa, meravellosa i incomparable dels nostres monuments fallers. “La recorreguda”? possiblement, pel que té de festa i bullici. “L’Ofrena”? Ni Déu sap i jo menys m’ explique per què en unes festes en honor a Sant Josep li fan l’ofrena a la Mare de Déu? Potser perquè no estaria ben vist dur-li flors a un home? “La processó de Sant Josep”? És l’emoció, són uns sentiments que vius amb gran intensitat. “La Nit de la Cremà”? És en aquesta nit quan afloren totes les contradiccions d’esta festa, les alegries i les penes, el cansament, la satisfacció d’haver viscut un any importat i molt esperat, records inoblidables i la tristesa de veure que s’acaba, però, també l’alegria de començar una altra falla. Entre tot aquest conjunt de sentiments, enguany, també es trobaran els meus propis. Els valencians ho estem passant malament. Els retalls ens afecten en major o menor mesura a tots. Són temps difícils. Les mesures d’austeritat han colpejat a tota la societat i, com saps, també al vostre col·lectiu. Cop molt fort a l’essència de la nostra festa: les falles. Però afecten, sobretot, al col·lectiu dels joves. Quin futur vos espera? No ho sabem. Les expectatives no són les millors per ningú i menys encara per als joves acabats de llicenciar, però malgrat açò jo vull dir-te: “Mantén el teu optimisme, mantén la teua determinació que farà que aconsegueixes les teues metes, no perdes mai el teu entusiasme en tot allò que faces, mantén eixe sentit de l’humor, mantén la teua confiança en tu mateixa, però, sobretot, no perdes la teua sensibilitat, perquè t’ajudarà en el trajecte de la teu vida.” Recorda sempre que el temps passa però la mare sempre esta allí, a les bones i a les males he intentat educar-te perquè sigues la millor persona possible, ensenyar-te els valors de la vida..., en definitiva, “madre no hay más que una”... Per això i per molt més t’admire, t’estime i estic orgullosa de ser la teua mare.

Pep Gimeno BOTIFARRA ens canta

2014

126

127

Falla Benlloch

Cançó d’anar a poar “Del poble De benigànim, me la va ensenyar “la Xinera” Jo m’alçava matinet, matinet que el sol eixia, agarrava el canteret, me’n anava a la font viva. El guilopo rossinyol tota l’aigua terbolia, passaren tres xics fadrins els tres de l’horta Gandia El major li diu al gran; “Ai! que xica més bonica” Va saltar el mitjanet; “Ai! que en ella em casaria” Li contesta el xicotet; “Jo que al pare liu diria” Son pare que va i ho sent la babeta li caia Se’n anaren els tres plegats cap a l’horta de Gandia.

la tia

ConCheta

Cançó de Sant Pere i Sant Pau Angelets del cel que menjareu a pasqua ous i colomins i coquetes de dacsa Angelets del cel que menjareu a pasqua ous i colomins i coquetes de dacsa. Sant Pere i Sant Pau doneu-me les claus per als angelets que es moren de fam. “Deixeu-los morir, que al cel aniran amb una corona de flors de Nadal”.

el Cap De burro era que li van tallar el Cap al Comte De CoCentaina i el van arrastrar per tot el poble. estaven Calentets amb ell. açò és una Dita popular D’aquest poble i lo que te vaig a Cantar és una Cançó D’uns germans De CoCentaina que li va passar una Cosa pareguDa que aCí a Xàtiva amb raimon, Com al seu poble no els van fer Cas es van tinDre que anar a barCelona a que els eDitaren un llibre”. Jo volguera, que els dimonis S’emportaren els diners Que en este món ja esta vist Que menja qui no fa res. Jo volguera, que els dimonis S’emportaren els diners Que en este món ja esta vist Que menja qui no fa res. Ai! Si mos sent, si mos sent, Ai! Si mos el retor; Cridarà a l’ alguasil Que mos tanque a la presó. Un espasa, un polític Un sotana i un burgès. Es beuen la sang del poble I es pensen que no fan res.

Cançó de Cocentaina “esta és De l’any 24 Del poble De CoCentaina; “Cocentaina la pollossa Alcoi el cavaller, no passes per Benilloba que no hi ha cap de vinater. Socarrats de Cocentaina (son socarrats també) hau perdut l’enteniment hau penjat un cap de burro a la porta del convent”.

2014

128

Els frares i capellans Faena no fan ni un pèl Només fan que predicar Romanços per anar al cel. Faena no fan ni un pèl Només fan que predicar Romanços per anar al cel. Ai! Si mos sent, si mos sent, Ai! Si mos el retor; Un espasa, un polític Un sotana i un burgès. Es beuen la sang del poble I es pensen que no fan res.

comunió general, i no la pogueren acabar per falta de material. Els altres senyors retors estaven que bufaven de vorer que en el calç les hòsties s’acabaven. Ix el pare presentant tot apeixit i apurat dient davant de les persones; “Senyors i Senyores, les hòsties s’han acabat”.

Dita popular de la Canal de Navarrés Cançó d’espantar pardalets “aquesta és una Cançó De violènCia masClista” Pardalet no em piques el blat que és del meu cunyat, del meu cunyat Blai. Blai, Blai li pegà a la dona Blai, Blai li deixà en camisola Blai, Blai li pegà un xiulit Blai, Blai la xità en el llit. Pardalet no em piques el blat que és del meu cunyat, del meu cunyat Blai.

En Quesa la ponen tiesa en Navarrés otraves en Bolbaitehasen el aceite en Chella los pemintones en Anna la chicasguapas y en Engueralos peruchones.

Dita de Nadal

Dita del poble de Llocnou “esta me la va ensenyar isabelín, que és filla maria “el gallo” Del poble D’alboi, que no i Diu;” El dia 25 de juny de 1929 es va fer una gran festa en el poble de Llocnou. Feren missa i sermó, 129

Falla Benlloch

Del

tio José

hi ha Comboi

A Nadal el dia allarga un palm, a Sant Esteva un pas de llebre, a Sant Silvestre un pas de destre, a Cap d’any el dia allarga un palm també, als Reis el dia creix, a Sant Julià un pas de margà, a Sant Antoni un pas de dimoni, a Sant Sebastià un pas de cal, a Sant Agnès el dia creix, a Sant Vicent de la roda el dia allarga un hora, per Sant Pau un hora cau, a Santa Maria ja allarga el dia, a la Candelera el sol ja va per la carretera, per Sant Blai un pas de cavall,

a Sant Maties el sol ja pega uns dies, per Sant Marcià l’oroneta be i el tord se’n va, a Sant Benet el sol ja pega en les parets, a Sant Urbà un pas de gavilà, la nit de Sant Joan, la nit més curta de l’any, de Sant Joan endavant el dia va excusant, a Sant Pere un pas enrere, a la Mare de Deu d’Agost a les set es fosc, a Sant Cebrià el sol se’n va, a Sant Agustí ni bereneta ni dormir, a Sant Miquel el berenar se’n puja al cel, a Sant Martí igual dura el dia que la nit, a Santa Llucia el dia allarga un pas de puça. un

home Des De Dalt la muntanya al vorer va Dir;

“Mireu, en la bassa del TioPigirri hi ha una balena” i per aquest motiu els de Moixent els diuen el poble de la Balena.”

Cançó dels quintos de Genovés

Dita sobre els rics El ric en ploure dos gotes s’arrima al racó de la cuina i li diu a la fadrina; “Porta’m la capa i les botes, ves encenent el foc i fes-me un guisaó de por”. Com ja té la panxa plena del pobre li se’n fot molt poc.

“normalment els quintos, els militars, la gent que se’n anava a fer la mili, anaven a Cantar pels pobles per a fer-se la quintà per a fer-se la paella. quasi tots els pobles De la nostra ComarCa De la Costera menys en Xàtiva tenen Cançó De quintos en genovés, barXeta, Canals, vallà, montesa, anhauir... tots tenen Cançons De quintos, CaDa ú en la seua variant. esta me la va ensenyar una gran persona que sabia moltes Coses que li Dient la tia leonor orDiñana Del poble De genovés i Diu: “Els quintos quan se’n anaren digueren adéu a Alzira, les fadrines respongueren; “Adéu quintos de ma vida”. Olé, Olé resarà “Adéu quintos de ma vida”. El que es case en un llega que es faça la casa gran

La Font de la Figuera el poble de la balena “a mi meu ha eXpliCat angelita ros que es Del poble De la font De la figuera” els De moiXent anomenen a la font De la figuera el poble De la balena perquè resulta que hi havia un home que va anar a Donar-li De beure al Cavall i se’n va anar a beure a la bassa

tiopigirri. la bona qüestió es que quan es va arrimar el Cavall a beure, a l’aCatXar-se l’animal se li va Caure l’albarDó que va anar a parar al mig De la bassa i l’home no va poDer agarrar-lo. al Cap D’uns Dies, Com l’albarDó estava fet De pell De Cabra i De pallús D’arròs allò va Començar a unflar-se i unflar-se. Del

2014

130

ai! quan menoss’encante sempre la tindrà davant Olé, Olé resarà Sempre la tindrà davant.

Romanç “el Capità Moro tenia un hico” “este

és molt fort, Conta la historia D

germans.

este

‘una

violaCió entre

romanç és en Castellà el Cantava m’abuela.

els abuelos Com “J” Castellana i

parlaven valenCià no sabien pronunCiar la Dien

“el

rey moro tenía un hiCo” i Jo la

Cante igual que la Cantava m’abuela”

El reyo moro tenía un hico que se llamaba Paquito. Que a la edad de quinceaños se enamoró de suhermana. Como no podia ser cayómalito en la cama, con unosdoloresfuertes y unascalenturasmalas. Yasubesupadre a verlo; -”Hicomio que te pasa?” -”Una calenturapadre, que el corazón me traspasa”. -”Quieres que te mate un ave de las criadas en casa.” -”Que me la mate mi madre, que me la suba mi hermana”. Al subir las escaleras como una fieralevanta. -”Hermano que vas a hacer, mira que yosoy tu hermana”. Con un pañuelitoblanco la boquitaletapaba. Estando un dia comiendo supadre se la miraba. -”Que es lo que me mira Padre?”. -”Hicayo no miro nada, que en vuelo del vestido parecesmuquer casada”.

Travallengües Un niu de xafaxarcos En quatre xafaxarquers. La mare dels xafaxarquers No vol xafar als xafaxarcos Per què els xafaxarcos Volen xafar als quatre xafaxarquers.

Per les penyes Corrent, corrent Va un carranc. Corre carranc arrere, Corre carranc avant. Bona nit! No sé qui soc, m’envia no sé qui, eixe faran les tres que l’espera un segon i diga-li a eixe que li ha dit 131

Falla Benlloch

2014

132

Entre pelet i pelet taparem este foradet Que és? L’ull Una cosa que no té espina i baix del llençol se m’empina . Que és? La pasta del pa quan unfla que quan el mort enterre al viu serà lo que Jaume diu.

Endevinalles Una dona dalt del terrat en la capa verda i el vestit morat. Que és? Albergínia Una cosa que hecha un palmó armo y desarmo, y cuandomás gusto me da es cuando se esta meneando Que és? Ventall Encima de ti me subo tu bien que te remeneas yo me quedo con el gusto y tu con la leche te quedas. Que és? Collir figues Marit, marit anem a fer lo mateix que l’altra nit. 133

Falla Benlloch

Ni és magre, ni és cansalà, sempre pixa quan el tinc a la mà. Que és? La botija

2014

134

VEU S A T Ă? R I C A Per: Javi Lara

135

Falla Benlloch

2014

136

137

Falla Benlloch

2014

138

139

Falla Benlloch

2014

140

141

Falla Benlloch

2014

142

143

Falla Benlloch

2014

144

145

Falla Benlloch

2014

146

147

Falla Benlloch

2014

148

149

Falla Benlloch

2014

150

151

Falla Benlloch

2014

152

153

Falla Benlloch

2014

154

155

Falla Benlloch

2014

156

157

Falla Benlloch

2014

158

159

Falla Benlloch

2014

160

FOTOGRAFIES

161

Falla Benlloch

RECORDEM L’ANY

2014

162

163

Falla Benlloch

2014

164

165

Falla Benlloch

2014

166

La comissió Falla Benlloch Alexandre IVé agraïx any rere any la vostra visita al xiringuito Pd: les xiques de Genovés sempre seran benvingudes!!! :)

167

Falla Benlloch

PUBLICITAT

2014

168

169

Falla Benlloch

2014

170

171

Falla Benlloch

XII

2014

172

173

Falla Benlloch

2014

174

175

Falla Benlloch

XIV

2014

176

177

Falla Benlloch

XVI

XVII

2014

178

2014 179

Falla Benlloch

XVIII

Ctra. GenovĂŠs, 15 Tel. 96 227 51 66 - Taller Planxa 610 28 28 82 jmateubelda@hotmail.com

XIX

2014

180

181

Falla Benlloch

XIII

2014

182

BLANCO ROTO Baixada de l ’estació, 20 46800 Xàtiva

183

Falla Benlloch

XXI

XXII

2014

184

PeluquerĂa Rosa Ramos - www.peluqueriarosaramos.com 185

Falla Benlloch

XXIII

XXIV

2014

186

187

Falla Benlloch

XXV

XXVI

2014

188

tormoelectric@hotmail.es

Ana Díez Climent ASESORA FISCAL CONTABLE SEGUROS

T. 96 227 52 11 F. 96 227 54 00 M. 686 879 831

anadiez@telefonica.net Pasaje Moncada, 1, 1º Ap. Correos 337 46800 Xàtiva 189

Falla Benlloch

XXVIII

Col. 2174

XXVII

2014

190

191

Falla Benlloch

XXIX

III

2014

192

193

Falla Benlloch

XXX

2014

194

195

Falla Benlloch

2014

196

197

Falla Benlloch

VII

VIII

2014

198

199

Falla Benlloch