LLIBRE EXPLICATIU 2009 by FALLA BENLLOCH

llibret explicatiu

falla benlloch 2009

Edita: Associació Cultural Falla Benlloch-Alexandre VIé Coordina: Javi Lara, Carlos Pérez, Félix Pellicer i Joan Quilis Col·laboradors: Clara Vercher, José Antonio Bolinches, Carme Anaya, Mar Francés, Joaquín Epifanio, Rafa Tortosa, Raimon Tormo, Pep Jimeno “Botifarra” Portada: Javi Lara Fotografia: José Manuel Belda, Jèssica Benet, Ana Català, Félix Pellicer, Amílcar García, Joan Quilis, Guillermo Company, Javi Lara, Estudio Fotogràfic Federico. Equip de Publicitat: José Manuel Benet, Javi Lara, Tamara Fuentes, Noelia Carballo, Mari Carmen Sanvictorino, Manuel Torregrossa, Vicent Palop, Nacho Pérez, Joan Mateu. Disseny: Santiago Sancho. Impressió: Matéu Impressors, S.L. Exemplars: 700 info@fallabenlloch.es www.fallabenlloch.es Imprés a Xàtiva, bressol de paper a Europa. Paper ecològic

Sumari Salutació del President................................................3 Fallera del foc..............................................................4 El vostre president infantil...........................................6 Fallera major infantil....................................................8 Fallera del foc infantil................................................10 Explicació falla gran...................................................12 Explicació falla infantil...............................................28 Programa d’actes.......................................................34 Comissió gran............................................................40 Recompenses............................................................41 Comissió infantil........................................................42 Recompenses............................................................43 Premis 2008...............................................................44 Entrevista a Lucinda...................................................46 Paraules de la mantenidora.......................................49 Opinions de falla.......................................................52 Són les falles una festa perseguida???...........................................................55 Música i dolçaina a les falles..........................................................................59 Els joves i les falles.........................................................................................63 Anàlisis de la crisis..........................................................................................67 Falles i crisi.....................................................................................................73 Sentiment faller..............................................................................................77 Del fruit del trencament d’un cendrer i d’una albà ben entonà.....................79

Referències històriques..............................................84 Autocrítica, motor de reviscolament faller..................................... 87 Josep Bernat I Baldoví................................................................... 99 El fervor popular........................................................................... 103 Breu aproximació a la indumentària tradicional del País Valencià... 105 Precedents dels premis econòmics.............................................. 109 La falla del primer premi de l’any 1958........................................ 119

Popular....................................................................127 La recepta dels bunyols de carabassa.......................................... 129 Conte del “Tio Ximico” de Novetlé............................................. 131 El romanç de don Simó................................................................ 137 Un canvi de vida........................................................................... 141

El present llibret ha participat en la convocatòria als premis per la promoció i ús del valencià als llibrets de falles convo· cat per la Conselleria de Cultura. Aquest llibret s’acabà d’imprimir el dia 1010 dede febrer dede 2009, festivitat dede Santa Escolàsit i celebració del 800 aniversari Aquest llibret s’acabà d’imprimir el dia febrer 2009, festivitat Santa Escolàstica. del naixement del rei En Jaume I. L’Associació Cultural Falla Benlloch Alexandre VIé no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col· laboradors del llibre.

falla benlloch. xàtiva 2009

Salutació del President

n any mes, com tradicionalment per aquestes dates, arriben les nostres festes, les falles. I una vegada mes, comencem amb la il·lusió d’afrontar un any de treball, d’esforços per part d’alguns membres de la comissió, que per llàstima són ben pocs, i per a culminar un any de tasca que espere ens duran a bon port en tots els compromisos que hem agafat. Valorar tot un any és molt difícil , però pense que la nostra falla a estat dignament representada en tots els actes que hem participat. Un equip de treball que ha estat a l’altura d`una gran falla, deixant tot el seu esforç al servei de la nostra festa. Sols puc dir-los a tots gràcies i endavant. Aquest any no pense fer-ho millor ni pitjor que un altre president, pense fer-ho al meu estil en companyia de tot aquell que vulga viure moments de il·lusió i de falla. Que la celebració d’aquesta festa vós servisca d`estímul cara al futur, és allò que puc desitjar a tot el nostre col·lectiu faller. Sols hem queda donar les gràcies a tots veïns i a tots els col·laboradors que han contribuït a fer possible que continue endavant la nostra comissió. Val la pena el treball i la dedicació, poc a poc ajudarem més a dignificar aquesta festa. Bones Falles.

Jose Manuel Benet i Vicedo

fallera del foc 2009

fallera del foc

falla benlloch. xàtiva 2009

Alba Martí i Sanjuan

president infantil 2009

El vostre president infantil

allers i amics tots de la festa fallera; Em dirigix a vosaltres com a president infantil de la nostra falla Benlloch. Soc faller d’aquesta comissió des de que tenia 2 anys i ja vaig ser president infantil a l’any 2005. M’agraden molt les falles i meu pase molt bé en companyia de tots els membres de la meua comissió, sempre des de ben menut m’han acollit estupendament. M’agrada tot de les falles, no sabria que destacar, el monument es una obra d’art i els actes fallers son a “tope” e incansables. Que em va proposar Jose Manuel ser president per segona vegada, hem vaig quedar a quadres, no em creia allò que els meus oïts estaven sentint. Jo vaig mirar a ma mare, que estava al meu costat i li vaig vorer el somriure que tenia, només faltava que començara a donar vots, aleshores vaig reaccionar; “Es veritat... Gracies Jose Manuel per pensar i confiar amb mi, espere no defraudar-te, ni a tu ni a tota la comissió.” Quan vaig ser president per primera vegada meu vaig passar d’allò mes be, en companyia de ma mare que va ser la fallera major, de la meua cosina Carla que va ser la fallera major infantil i de Javi Lara que era el president. Vaig conèixer a molta gent i vaig anar a llocs nous per a mi. Espere que aquest any amb companyia de Lucinda ens ho passem molt be i desitje que estes falles siguen per als dos inoblidables junt al president i Alba. Jose Manuel, com tu dius, enguany anem a per totes.. Alba, amb la teua bondat sé que tindré un recolzament al meu costat. Luci, amb la vitalitat que tens sé que m’ho passaré molt be i espere que tu t’ho passes d’allò mes be amb mi. A la comissió, espere deixar-la en molt bon lloc. A tots els xiquets, vos anime apuntar-se a la falla, és un món de treball combinat amb molta diversió, al que sempre aprens coses noves de la gent major i de la gent de la nostra edat aprens a compartir i lluitar per una mateixa causa, la festa fallera. Gracies per haver-me donat esta segon oportunitat. Visca les falles i visca la falla Benlloch.

falla benlloch. xĂ tiva 2009

Joan Sabater i PĂŠrez

fallera major infantil 2009

’alces un dia del llit i sents la música al carrer, obris la finestra i sents l’olor a pólvora dels coets, te dirigeixes a desdejunar i ta mare et dona presa perquè teniu que anar a la perruqueria. Et fan el monyo de Fallera, dines a preses i correres per tal d’estrenar el vestit. Una vegada vestida de valenciana tornes a sentir la música sonar, mires per la finestra i veus a tota la comissió que va a arreplegar-te. Les falles ja han arribat, en eixa estona et pegues un pessic al braç i sents dolor, es veritat, el teu somni s’ha fet realitat, les falles ja han començat i el càrrec de Fallera Major has d’ostentar.

fallera major infantil

falla benlloch. xàtiva 2009

Lucinda Simón i Pla

fallera del foc infantil 2009

fallera del foc infantil

falla benlloch. xĂ tiva 2009

Aitana GarcĂa i Cucarella

explicaci贸n de la falla

ELS IMPERIS Artista: Paco roca Explicaci贸 de la Falla: Francesc Belda i Tortosa

falla benlloch. xĂ tiva 2009

explicación de la falla

Sobre els imperis en general.

On es reflexiona sobre els imperis i emperadors que al llarg de la història han fet i desfet al seu antull sense tenir en compte la voluntat i els interessos del poble. Dels imperis que ha hagut al llarg de la nostra Història quedaren per la memòria més defectes que virtuts. Si parlem d’imperialisme, per tots és considerat que l’abús d’autoritat sempre acaba en despotisme. Ha passat al món sencer, és la humana condició la que du la destrucció quan s’abusa del poder. Prenem els antics romans com a font d’inspiració per fer la comparació amb els nostres governants. Per formar un gran imperi calgué fer molt l’animal; per a ningú és cap misteri que el tema és ben actual.

falla benlloch. xàtiva 2009

L’imperi de la Junta Local Fallera.

La JLF actua sense lògica. Pren decisions que no li fan cap de bé a la Festa. Quin és el motiu d’aquesta manera de fer les coses? La Junta Local Fallera és l’estendard principal i qui, a la seua manera, a la Festa li fa mal. El qui Roma va cremar s’anomenava Neró; fou tan dolenta l’acció, que a la història va passar. Ací hi ha un imitador; està en la Local Fallera, i per a cremar la Festa no n’hi ha un altre millor. Què ha passat amb les seccions? La Falla Municipal? La Setmana Cultural? Què diuen les comissions? Què dir de la Cavalcada que anomenem del Ninot? En octubre, d’ambient, poc. La gent no està motivada!

Junta Local Romana

Últimament les coses van plàcides al poble romà de la Junta Local Fallera; I com tenen que estar? Si tot just no hi ha debat sobre falles durant l’any. L’autoritat fallera, el senador Garciso Pañus esta molt tranquil, ell diu; “No hi ha seccions, no hi ha monument faller municipal, no hi ha carpa fallera, no hi ha el museu faller

explicación de la falla

promès, tot lo polèmic esta suprimit... dons per fi puc dormir.” A L’assemblea general del senat faller es van quedar tots bocabadats, quan en temps pròxims a les eleccions l’emperador PPRomà, En Caius Alfonsus Maximus Russus junt a l’Emperadriu de la Festa, Na Roseta Estebanus van prometre al poble romà certes coses que hui no estan ni per vist es veuran, almenys fins que vaja aproximant-se la data per a les pròximes eleccions municipals. Hui part de la gent que va assistir a eixa assemblea del senat faller es pregunta; “On esta el Museu faller? si després de la Llum de les imatges ja no s’ha vist res”. Com es nota que sols pensen en les eleccions per anar diguent i després van fent i desfent conforme els va bé. Esta clar que la vara de l’Emperador Caius Alfonsus Maximus Russus ho té tot controlat, ell sols vol al seu imperi que la Fira siga la millor del món i que les altres festes de la ciutat es vagen totes a pasturar. Açò, junt amb la crisis creada pels especuladors de la rejola i els bancs han provocat l’afonament de l’economia de la ciutadania romana, però també estan provocant la desfeta de la festa fallera. Davant de les decisions preses a l’Imperi PP-Romà Socarrat, la festa fallera ha vist reduïda considerablement o millor dit eliminada als darrers anys els punts d’interès fallers que atreien i potenciaven les falles de la ciutat. Per una part la Carpa Fallera, aquesta var ser suprimida amb certs arguments que després es passen de llarg durant la festa de les paelles de Fira. Les autoritats van prometre; “Ho provem un any, però si tot va bé, l’any que ve la Carpa tornarà”. Hui comprovem que açò no passarà i els joves de la ciutat es pregunten; “On collons anem? si ací no trobem festa ni trobem res”. Per altra banda, també han borrat el monument faller municipal. Menys mal que l’Emperadriu de la Festa PP-Romana, Na Roseta Estebanus va prometre que no faltaria mai i que poc a poc anirien millorant. Hui en dia, els artistes fallers triats a dit per la Junta Local encara estan esperant que els diguen que el monument no es fa. I al senat faller, com si la cosa no fora amb ells; “les coses s’eliminen però com siguem tots del mateix color per a que tindrem que demanar explicacions, només faltava que ara ens llevaren les subvencions.” L’autoritat fallera, el senador Garciso Pañus, continua amb les seues decisions. Ell diu que vol les seccions, però aleshores. Que collons!!! Per a que promous la supressió. Mentrestant, a l’assemblea general del senat faller tot està calmat. Amb el bon rotllo que hi ha tots estan gaudint, fins i tot, al nostre súbdit gal, en Josep Manel en compte de “ Benet l’Oscur” ara l’han anomenat “ Benet el Blanet”. Que dure el bon rotllo, això ho tinc molt clar, però espavilem tots junt i potenciem les falles o amb la situació que s’aproxima l’imperi romà destrueix la festa popular del poble

falla benlloch. xàtiva 2009

III

L’imperi contra els ciutadans.

A l’igual que els gals, el poble xativí intenta lluitar contra un Imperi que tot ho vol dominar, i que basa el seu poder en mantindre el vot dels ciutadans captiu. Ací estan els xativins que imitant el poble gal lluitaran fins al final pel seu heroic destí. I, com feren els maulets, defensaran la ciutat i la seua llibertat de qui atropella els seus drets. Pensa el romà que la gent pot comprar-se una vivenda, que té un bon compte corrent, i que tots passem de renda? Com podrà un treballador comprar-se un pis o una casa

per un grapat de milions si la nòmina és escassa? Què dir de la joventut, tota plena d’il·lusions, quan una llei de l’embut li nega les solucions? El jovent, que era optimista amb la protecció oficial, s’ha d’esborrar de la llista quan se li acaba el jornal. Mentrestant, per tot arreu, s’han construït “a gogó” cases, pisos i xalets que ara estan en “promoció”.

explicación de la falla

L’imperi contra el món de la música.

L’imperi també ha fet passar “pe l’aro” el món de la música. El que més interessa és el Gran Circ (Plaça de Bous).

Els més rojos que un titot diuen que ja s’han fet negres. És que tenen mala sort, ballen sempre amb les més lletges. Els han donat nous locals, i en tan bones condicions que els músics fent de peons els han de posar a “to”. I és que no hi ha prou diners per a pagar la factura del Gran Circ que vol la gent: més per bous, menys per cultura. En el teatre romà feien unes grans funcions; ací és millor el teulat que les representacions. Els crítics, com tenen por, pareix que tanquen la boca; en privat s’escolten plors i en públic fan la pilota. Han donat un do de pit pintant-se ells el local; i algunes veus ens han dit que el Cèsar ho ha fet molt mal.

falla benlloch. xàtiva 2009

L’imperi contra l’oposició.

Mentrestant, l’oposició a l’imperi no alça el cap. El tindrà davall de l’ala? Els romans han conquistat, quasi sense oposició Saetabis; se’ls ha entregat sense posar condicions. Tant PSOE com el Bloc volen tornar a manar; però, per guanyar el joc, molt s’hauran d’espavilar. El patrimoni romà ha crescut sense mesura; en grans obres han emprat més d’una legislatura.

Asterix I Obelix: l’oposició destructiva de Xàtiva.

Xàtiva, any 2009, la Galia Grup Municipal Socialista de Xàtiva intenta fer front al imperialisme dels governants del PP que porten quinze anys al poder d’aquesta vila de la comarca de la Costera. Després de que la pocima de Panoramix Calabuig no sortira efecte en les passades eleccions part del vots d’aquestos anaren a parar a un dels altres partits de l’oposició de Xàtiva, el Bloc, convertint-se aquest, en un representant sòlid dintre de l’Ajuntament de Xàtiva amb dos regidors. Quasi dos anys després d’aquestes eleccions la Galia del Grup Municipal del PSOE està totalment desconcertada, i la falta d’un líder solvent fa impossible que la situació millore. La figura d’aquest líder solvent és la que provocaria que la gent d’ideologia d’esquerres de la ciutat s’animaren a acudir a les urnes i així poder combatre contra l’imperi que regna l’emperador

explicación de la falla

PP-Romà, En Caius Alfonsus Maximus Russus. I és que a la Galia del Grup Municipal Socialista de Xàtiva, en aquestos últims temps només és dediquen a criticar el que fa l’emperador, fent una política destructiva mirant sempre en el que fan o deixen de fer els governants PP-romans. Altra política més constructiva és la que tenim per part de l’altra representació en l’Ajuntament de Xàtiva com oposició, la del Bloc Nacionalista Valencià. Aquesta agrupació gràcies a la figura de la seua edil estan augmentant el seu nombre de votants derivats de la poca confiança dels ex-votants de la Galia del PSOE de Xàtiva. Com ja hem dit abans la pocima de Panoramix Calabuig no va funcionar i ara busquen dins de la cúpula del PSOE algun líder que puga fer d’Asterix per a que junt un Obelix puguen fer front l’emperador PP-Romà, En Caius Alfonsus Maximus Russus. Tanmateix la gent de Xàtiva s’ha acomodat al que te i molt te que canviar l’assumpte per a que dintre de la Galia del Grup Municipal socialista aparega un edil que puga donar esperança als components d’aquesta agrupació política per a que amb una bona pocima puguen fer-se amb el poder de la ciutat.

L’imperi contra l’oposició

El partit polític que governa Xàtiva ja du anys manant i de moment sembla no tindre problemes en continuar fent de les seues. L’oposició no té la suficient representació per a guanyar amb decisió el lloc a l’alcaldia. El poble esta bolcat en les decisions que el batlle i els seus prenen, mentre tant les construccions van y venen.

falla benlloch. xàtiva 2009

L’imperi de la rajola.

Un altre Imperi, el del rajol, ha entrat en crisi. Mentre guanyaven els diners a cabassos se’ls embutxacaven; ara, demanen al Govern Central que els ajuden. A què? A seguir guanyant barbaritats a la salut dels pobres? Llanerux, gran promotor, en obres capdavanter, ha estat un dels primers que han devorat els lleons. És possible -diu la gentque empresa tan important suspenga els seus pagaments després de tindre tants guanys? On estan els accionistes? S’han exiliat al Brasil? No hi havia economistes que alertaren del perill? I què ha fet l’emperador? Posà cap amunt el dit i així lliurà el seu partit d’un mort que feia pudor?

L’imperi de la rajola

L’avarícia dels especuladors de terrenys lligada a la dels constructors ha estat tan gran que ha acabat per rebentar deixant-los el cul a l’aire amb tots els deutes pendents. La gran Llanera queda al capdavant de la llista de les barbaritats de la construcció que han quedat a mig acabar. Forta va ser la seua crescuda, però més gran ha estat la seua caiguda. Els accionistes i alts directius han fugit cadascú per un lloc, deixant un espai buit on abans es coïa tot, i ara aquest espai buit hi haurà que tapar-lo amb els diners del contribuents, quina estampa més bonica! La multitud de treballadors ja ni sorpresos de veure com estos excessos acaben amb pulcritud amb tot el que hi ha hagut. I per culpa del parany de la cobdícia dels diners ara l’agonia la patirem tots els demés.

explicación de la falla

VII

L’imperi, de l’emperador.

L’emperador, Cèsar Russus, no té cap problema, sap molt bé què és el que cal fer per mantindre i, inclús, eixamplar el seu Imperi. Ave Cèsar! -diu la gent; i ell somriu amb complaença mentre al nostre Ajuntament fa la seua convinença. Ara, com l’imperi és gran, per afermar el poder, pa i circ és el reclam, i en obres, fer i desfer. Mentrestant el poble pensa; vol aturar l’agressió, i amb la seua oposició, el patrimoni defensa. El comerç del casc antic es queda amb la boca oberta quan veu que el seu enemic en molt supera l’oferta. I és que els nostres ciutadans, que són molt calculadors, van i compren als romans que estan en Plazux Maxor. Busquen la comoditat, i també un millor horari; que el comerç de la Ciutat li fa passar un calvari.

falla benlloch. xàtiva 2009

Cèsar Russus té un poder que podem dir absolut; així pot fer i desfer en aquest poble vençut. Ell mana en l’ajuntament; també en la Diputació; del PP és el President… i en l’olímpic té el silló! Estan tots els senadors ajupits, al seu servei;

ell és l’ordre i és la llei, quan més domine, millor. També el Gran Recaptador al Cèsar li fa paper; però, li cobra els favors en espècies o en diners? Per què estan els senadors amb la seua veu callada? Peguen sempre cabotada al que diu el seu senyor!

Caius Alfonsus Maximus Cesar Russus Imperatori.

Existeix una crònica de l’època, que narra vida i obra del gran emperador romà, Caius Alfonsus Maximus Cèsar Russus, els experts en la vida d’aquest emperador afirmen que obra és del propi emperador, nosaltres amb la intenció de donar a conèixer la vida d’aquest personatge totalment històric, seguirem en part aquesta crònica. Començarem aquest recorregut per la vida i obra del emperador romà Caius Alfonsus Maximus, per una frase lapidaria pronunciada per ell mateix i que ha arribat als nostres dies: “Si açò ho podem acabar en quatre mesos millor que en sis”. Referint-se a la restauració de Sant Domènec, d’aquesta exaltació farà prompte 14 anys i encara el monument continua en obres. Però el millor és que continua la restauració del monument en dines de ZP, uns del grans enemics de Caius Alfonsus Maximus. Passem ara a tractar alguns dels monuments, que es feren famosos en l’època del nostre emperador, uns perquè foren reformats en la seua època, altres perquè foren ignorats i altres perquè la seua construcció va ser impulsada per Caius Alfonsus. Del primer exemple, tenim el famós coliseu, obra magna i espectacular, que per el temps va ser utilitzada

explicación de la falla

com a plaça de bous. Aquest edifici, va tindre la peculiaritat, que sols es devia obrir un parell de vegades a l’any en el mes d’agost, la resta de l’any, romania tancat, obrir-lo anava en contra de les divinitats. Diuen els testimonis d’algunes persones que han arribat fins als nostres dies, que la vista de lluny era espectacular, amb uns reflexos platejats que si t’he pillaven desprevingut, t’ha aborronaves i tot. Segons la crònica que estem seguint, aquest monument, a banda dels dies del mes d’agost, tan sols es va obrir en tres grans ocasions. Una per a una actuació musical, una promesa de l’emperador al seu poble. Un altra una festa del esport, on se homenatjava a l’equip de futbol que havia aconseguit glories insuperables. I una tercera on es reuniren Caius Alfonsus i els seus amiguets, per a dir-se com de guapos, bons i perfectes eren. Se sap que temps mes tard, es va fer una proposta de fer-lo monument visitable amb guies que explicaren la seua arquitectura i la seua història. Però entre que no estava conclòs i els deus no ho permetien, no va anar avant aquesta proposició. Aquest espectacular monument no es va concloure mall, ¡en la feina que portava! Passarem ara a tractar un altre edifici que va tindre protagonisme en aquestes dades, conegut com el convent de Santa Clara. Aquest edifici, va ser adquirit per uns particular per ha fer un hotel, el poble, en la seua supina ignorància, pretenia que aquest edifici, passara a formar part del patrimoni local, dons per a crear un complex cultural, per exemple. El gran Caius Alfonsus Maximus, preguntà; “¿Per a que voleu això? Per pedrer el temps en tonteries. Millor vos faig una Plazus Maxor que vos entretindrà mes”. I així va ser, Santa Clara fou a parar a mans privades i el poble de Saetabis tingué una Plazus Maxor, que ara parlarem d’ella. Però abans una última nota sobre Santa Clara. “¡Les obres d’art tornaran a Saetabis! Va dir el Caius Alfonsus. Tornaran...” Quan? No ho sabrem mai... Plazus Maxor. Ací, sols podem dir, impressionant, quant de coneixement hi havà en l’època que estem tractant. Una de les principals fons econòmiques, sinó la principal era el comerç, dons, per a incentivar la competència entre els xicotets comerciants, el gran emperador els va col·locar un gran centre comercial a les portes de la ciutat, per a que la gent que venia del voltats no tingueren que entrar dins de la població, evitar problemes d’aparcament i que deixaren els diners en el centre comercial, per desgràcia, al xicotet comerciant de tota la vida ni una ajuda. Hi ha o no hi ha coneixement, la història jutjarà aquest fet. Passem ara a tractar una faceta que ha segut estudiada per filòsofs, teòlegs o inclòs el Vaticà que s’ha mostrat interessat per la faceta tan extraordinàriament inversemblant d’aquest emperador. Tots havem sentit parlar alguna vegada del misteri de la Santíssima trinitat, sobre tot quant anàvem a escola. Si, això de tres persones distintes i un sols Deu verdader. Dons, l’emperador Caius Alfonsus, no son tres, ni quatre, ni cinc, sinó sis! el doble de persones distintes i un sols emperador verdader. Als seus megamonuments i als textos que ens han arribat d’ell, no se representa un triangle en un ull dins si no, un hexàgon amb un puro dins. Es que el nostre emperador, és alcalde-emperador de Xàtiva, president de la diputació, president regional del PP, president del Olímpic, membre de la junta de la Llum de les Imatges i president nat de la Junta Local Fallera de Saetabis, possiblement sens quede alguna cosa per nombrar, però que de segur, estudis posteriors s’encarregaran de donar a conèixer. Es per a ser estudiat ho no?, fins en “Cuarto Milenio” a aparegut el cas de Caius Alfonsus Maximus, com a fenomen de desdoblament de personalitats. Mes coses. Ara passarem a la literatura. Segur que molts han sentit parlar o inclòs algú haurà llegit el llibre

falla benlloch. xàtiva 2009

d’Herodot, “Els Nou llibres de la historia”. Dons be, en temps de Caius Alfonsus Maximus, es publicà una història de Saetabis amb un nombre incert de volums. Desgraciadament, fins a nosaltres sols ha arribat el primer, que segons les cròniques és va regalar a cadascú dels ciutadans que anaren a la presentació, és a dir, amb un bany de multituds el gran emperador va regalar un llibre als ciutadans. Com aquest bany era cada quatre anys, no se sap si la resta de volums s’editaren i es regalaren cada quatre anys o aquella obra va quedar inconclusa. Lo cert és que no se sap res d’ells. Ara parlarem de la vida cultural en temps de Caius Alfonsus Maximus. Durant el seu mandat, es va passar pel forro, no per el foro, aniversaris com la crema de Saetabis, el vuitè centenari del naixement de Jaume I, el 550 aniversari de la mort de Alfons el Magnànim i el 550 aniversari de la mort de Alfons de Borja, mes conegut com Calixte III. El que va passar amb els Borja va ser graciós de veritat, no es va recordar d’ells pràcticament per a res i crea un logotips amb una gran X decorada amb el disseny de la casulla dels Papes Borja i damunt sobre un roig papal. “Y lo mejor de todo todo, es que “Xàtiva diferente desde siempre”. Xàtiva serà diferent, però els que ens governen, no es que sigen diferent, son la repera. Un altra cosa, els títols al Cabdill, al generalíssim dels exercits, el de “por la gracia de Dios”, el de “Españoles”, el del cara al sol, alcalde honorífic de Saetabis, es a dir a Franco. En temps passats, per fer-li una gracia a un dictador com Francisco Franco, altres emperador de la ciutat de Saetabis, el nombraren alcalde honorífic, passat el temps, Caius Alfonsus Maximus, i baix l’aclamació popular intentarà retirar-li els títols honorífics al dictador, això si, a canvi, tots el rojos es quedaran sense avinguda del País Valencia. “Rojos que sigueu un tall de rojos, d’ara en davant serà “Avenida de la Comunidad Valenciana” que tambien es diferente y le pondremos adornos Borgianos, porque los Papas Borgia en las estancias Vaticanas hablaban castellano en la intimidad. I de ha hi be la obsessió pel castellà que és molt mes fi.” Tenim que concloure les nostres notes sobre aquest gran emperador que va canviar l’imatge de la nostra ciutat i “la hizo diferente”... sense remei.

explicación de la falla

VIII

Hi haurà algú capaç de fer canviar l’imperi?

Mentre l’imperi vaja “vent en popa” sembla difícil que les coses milloren. Caldrà que vinga algun mag per tal de canviar la situació? Per passar al contraatac i vèncer els invasors, Panoràmix, nostre mag, ha de fer moltes pocions.

També a la vida fallera li cal un cop de timó; tornar-la al seu lloc, on era sobretot amb les seccions.

Segur que del seu perol treu alguna meravella per que la Ciutat-estrela torne a lluir com un sol.

I al cap de la correguda, el Mag ens farà, si pot, un beuratge, una beguda perquè torne la cordura a aquest món ple de… ninots.

Clar que a l’imperi Romà això el manté indiferent; des del seu Ajuntament fa el que vol del poble pla. El Mag té tanta faena, el seu treball és tan gran, que no pot donar abast i està trist i ple de pena. Vol que es faça cinema, que al comerç li vaja bé, i que la nostra Ciutat estiga en un altaret.

Hi haurà algú capaç de fer canviar l’imperi?

Tot el negoci polític i de la construcció es mantindran així a no ser que algú prenga una decisió. Es necessitarà un canvi brusc que contemple diferents situacions, des de el problema del comerç fins a les falles en les seccions. Així de nou recuperarem el seny que amb tanta obstinació ens han fet perdre. I qui no veu tot açò, que em de fer, esperem que a les falles els ninots els mostren les coses estalviant-se els calbots.

falla benlloch. xàtiva 2009

Benlloch contra els Imperis.

En la nostra Falla desitgem que les coses milloren, per això fem una crítica constructiva. A la fi, açò només és una Falla que el dia de la “cremà” s’esdevindrà en flames i cendra. Però, abans que vinga el Mag, en la nostra Comissió hem preparat amb les mans, perquè beguen els romans, una màgica poció. I, com tot el món ja sap, i si no, haurà de saber, d’imperis no en volem cap perquè al poble han dominat abusant del seu poder. Ací, com moderns Nerons, cremarem sense pietat els vicis, les corrupcions, les deplorables accions d’aquells que estan governant. La nostra Falla, Benlloch, sempre ha fet crítica sana. A qui no li agrade el joc, paciència, quan vinga el foc, tots els ninots seran…flama!

Benlloch contra l‘imperi

Benlloch com a comissió mira tota esta situació i no prenen part en ella, decideix mostrar les conseqüències que genera. Supose que com tots ja estem prou farts, i no volem sentir ni una mes barbaritat. Per tant decidim no seguir les indicacions i no participar en la mentida que per poder s’origina i que a vorem com s’elimina. Esperem que no s’hagueu disgustat ja que no es nostra intenció haver-vos molestat, tenim més preocupació per fer-vos pensar en com pot reflexionar en la nostra comissió.

explicación de la falla infantil

VIATGE A LA PREHISTÒRIA DES DE LA COVA NEGRA Artista: Paco roca Explicació de la Falla: Francesc Belda i Tortosa

falla benlloch. xĂ tiva 2009

explicación de la falla infantil

Explicació de la falla infantil, on es passa revista a diferents aspectes relacionats amb la vida en la Prehistòria. Amb un lleuger equipatge, sobre el llom d´un gran mamut, començarem un viatge per divertir els menuts. Si la màquina del temps no falla en esta ocasió, tindrem la satisfacció de deixar a tots contents. La Cova Negra, en principi, és nostre gran jaciment on habitava la gent per ser un lloc molt propici. Guardarem en la memòria els nostres avantpassats, restes que a la nostra història són uns símbols venerats. Els recursos naturals eren els seus aliments; i de manera usual guardaven el medi ambient. Tortugues i caragols, diferents animalets actuaven, desimbolts, com mascotes dels xiquets.

falla benlloch. xàtiva 2009

Heus ací que en aquells temps visqueren els Picapedra. Amb la moto, el seu invent, circula Pere, de pressa. Pebles, la més xicoteta, vol anar-seń de passeig, i sémporta una mascota que utilitza de joguet. Dino, un poc desorientat, ha mamprés una carrera; ja vorem si està cansat quan seń vaja de cacera. Wilma està fent léquipatge; segur que seń van de gira. Serà pesat el viatge fins que arriben a Altamira. Betty i Pau, els seus amics, s´hi veu que estan preparant alguna cosa important. No serà algun embolic? Els “dinos” en el seu món viuen amb felicitat, i amb molta comoditat, des de que eixiren de lóu. Viatgen al seu passat, al temps que estaven ací, abans dáquell dia trist que els havia exterminat. Ja no reconeixen res; tot està tan transformat que es troben desorientats i no saben ni què fer.

explicación de la falla infantil

Lártista, dins de la cova està fent una obra dárt, un quadre que està de moda amb escenes dánimals. Per poder encendre el foc utilitzaven les pedres; ara, ens sembla que és un joc, però ells es veien… negres! També hi hagué en aquell temps alguns músics importants que feien els seus concerts amb curiosos instruments. La xiqueta troglodita estima els animalets; i el seu exemple ens invita a respectar els seus drets. Ha de ser nostra postura; és la nostra obligació buscar una solució per a salvar la Natura. I així sácaba el viatge que ens ha dut a uns altres temps. Són de ficció els personatges i diferents els paissatges; per comprendre-ho, suficient.

falla benlloch. xĂ tiva 2009

programa d’actes

Programa d’actes Dia 15 Començem la setmana fallera vegent-nos a les 16:00 ó 17:00 (bon marge, eh) al casal per tal de fer-nos una cervesseta i anar a la casa de la cultura a arreplegar els ninots de l’exposició i ja si surgeix podem arreplegar a algun altre ninot que ens vinga de camí. A les 20:00 s’endinsarem en la laboriosa tarea de l’ensamblatge i decoració de la falla. Com sempre quan més sigam a menys eixirem. Caldra ajuda de tots els nivells, els que fan la feina dura que s’embruten de dalt a baix suant i tot amb el fred que fa, els que van fent feina però que ni te n’adones i els que estan bambant per allí amb les mans en les butxaques i diguent com s’hi tenen que fer les coses. També convide a que vinguen a fer fotos i a fer roglets de gent de xicotetes converses. En este acte esperem a Miguelin A les 22:00 farem el paronet per a sopar. Serà un sopar de sobaquillo, es a dir, soparem sobacos, bruufff, afeiteuse primerrrr. Tan prompte con s’acabem els entrepans ens farem el cafenet i començarem amb un whisket molt tranquilet. A partir d’ací ja es vorà als currantes que se’n tornen a montar falla i els que es queden mes estona esperant a que pase la junta local amb les dolçaines. Es molt probable que a algú li toque muntar-se damunt de la cadira a tocar alguna cançoneta, qui siga, que es prepare algo animat. A les

falla benlloch. xàtiva 2009

00:00 oficialment la falla té que estar plantada. Com ve passant els ultims anys ni de conya em acabat a les dotze, esperem que no se’ns faça tan tard i acudir a l’espanyoleto a les 3:00 que es on acaba la junta de pegar la volteta, encara que nosaltres anem per la festeta que fan els de la dolçaina, jeje. Després tornarem al casalet a que segurament benagues ens prepare una torraeta en la planxa oliosa que tenim. No us preocupeu si no hi ha massa festeta eixe dia, ja que teòricament les falles començen el dia 16.

Dia 16 Ha arribat el dia esperat, començen les falles a Xàtiva, en estos dies pasaran moltes coses, totes elles per a disfrutar, riure i pasar-ho bé. En fí als que es van les despertades queden convocats a les 7:30 al casal per traure els coets i amb la música fer l’acte que més emprenya als veïns, sobretot els que van els últims de tots, que creus que ja han passat i encara sents exclafir-se el mon. Després de la desperatda a les 10:00 es farà un esmorçaret fallero del que siga, suposse que l’embotit de la nit anterior, sinó sempre hi ha cacauets i terra. El matí esdevindrà tranquilet fins a migdia. A les 13:00 que es quan es farà el passacarrer. Aquest estarà conformat pels propis fallers i per una colleta de dolçainers d’ontinyent. Fèlix també anirà amb ells per a ensenyar-los el camí. Ricard i el bala es desfogaran ballant, begent i pegant-se pesics. En acabar la cercavila ens farem una cervesseta, es que hi ha que hidratar-se, no ho descuideu. I a les 14:00 anirem cap a l’albereda a vore la primera mascletada de falles.

programa d’actes

Tot i seguit anirem al casal per dinar, tot apunta a que serà cassola d’arros al forn. A les 19:00 comença l’entrega de premis, fins eixa hora estarem al casal fent base per a l’anomenat acte, esperem que ens donen molt banderins. A les 22:00 acudirem de nou al casal per a que ens donen a sopar i després farem festeta amb les disfresses, a vore qui es mes original i es disfressa de clip, o d’estornut…

Dia 17 Segona despertà a les 7:30, el mateix per a qui vuiga tirar coets i despertar a tothom. A les 10:00 farem l’esmorçar a base de coquetes de carn i embotit. També hi haurà de peix. A les 13:00 cercavila amb dolçaines i tabals pels barris de Benlloch i Alexandre VI. A les 14:00 En acabar-se acudirem a la mascletada i ens farem algun refresquet al moncho. A les 14:30 tenim paelles de fabricació pròpia. A les 17:00 ve l’acte mes llarg de tots, la recorreguda de falles, acte que te varies etapes, que qui l’ha fet ja les coneix. La junta ens sorprenda a última hora canvainat-nos el punt d’eixida, però espere que no canvien el recorregut per tal de no perdre’ns. A vore si enguany es reprodueix algun fet que

falla benlloch. xàtiva 2009

en el seu moment apuntaba a perpetuar-se com a costum, ja siga un piloteta o altre fet de la mateixa indole. Si us agrada riure, pero a carcallada forta us recomane estar ben a prop de Jose forca, no te desperdici. I com no, ja disposarem l’ubicació dels cotxes bomba per a poder acabar la vissita a les falles sense morir-nos de sed. A les 22:30 sopar al casal i després orquestra. No tenim clar si vindra Camela o Fito, però ambientació hi haurà segur.

Dia 18 Tercer dia de falles i continua la festa. Hi haurà fallero que encara no haura vist el monument ben vist? … En fí A les 7:30 la meravellosa despertada. Aquesta serà especial, es tirararn coets i diners, no falteu perque la vostra hipoteca us ho agraïra, i els qui no tenen pa fer mes festa xD. A les 10:00 esmorçar amb alegria al casal. Qui no s’haga gitat encara podrà fer-ho en acabar d’omplir la panxa. A les 13:00 cercavila, voreu com les cançons ja començen a sonar-vos, en tot cas hi ha que fer festa, animo ahí!!. A les 14:00 mascletada des del jardi de la pau i per a tots els que puguen escoltar-la. Qui estiga sord que vaga a vore com de sobte en el cel apareix fum, ja vegeu. A les 14:30 dinaret al formiguer de la Benlloch, dinarem tota clase d’insectes, ai dic de coses selectes.

A les 18:00 tindrà lloc l’Oferna de flros a la verge de la Seu. Acte de carácter religiós però que no implica reçar. Convé desfilar tranquila i ordenadament pel recorregut habitual. No obstant si algú vol fer d’altra cosa es lliure i voluntari. A les 22:00 ví d’honor de la fallera major. Mmmmm però si no tenim fallera major… en ixe cas, prendrem vi amb molt d’honor, i quan s’acabe … eee, mmm doncs casalla!! Deixem que ens sorprenga el moment, de vegades també es agradable anar a cegues i no tindre les coses planejades, vitat? A les 00:00 gran concert de U2 a l’interior del casal, vuic dir d’un o dos que ja vorem que ens tocaran… en tot cas tenim que fer festa ja que és l’última nit, del mon? Nooo, la vida continua, tranquils, és l’última nit de bufarse en falles, jeje.

Dia 19 A les 7:30 despertà. A vore si es cert això que tant es sent de que l’ùltima nit s’emplama amb la despertada i després a dormir. A moltes falles segur que huí serà el dia que mes gent hi haura per a despertar. Bon dia per tant. Despres podrem fer un xicotet àpet al casal i prompte a casa per canviar-se i pujar a Sant Josep. A les 12:00 pujada a l’ermita de Sant Josep per tal de que començe l’acte devot en honor al nostre patró Sant Josep. Una vegada a l’ermita podem fer dos coses, o bé quedar-se a l’esglesia agenollat excusant els pecats, o bé anar a fer-se una cervesseta al mont Sant. Que cadascú trie. A les 14:00 tindrem que haver baixat ja tots de l’ermita, ja que començà l’ultima mascletada, com de costum al jardi de la pau. A les 14:30 dinaret al casal conformat per delicateses falleres sobre llit de mel amb témpura i rosbif al minclanflor adornat amb petits rouvellons du mer. Es a dir, una mer….. En fí A les 18:00 ví d’honor de la fallera major infantil. Aquesta sí que tenim, pel que es durà a terme amb molt d’ànim i joventut, sobretot açò ja que aquest acte és per als més xiquets. S’amenitzarà la festa amb espectacles de màgia, berenar i globus.

falla benlloch. xàtiva 2009

A les 22:00 aproximadament cremarem la nostra falleta infantil, farem les fotos i indultarem el ninot per a la señoreta Lucinda, si l’emoció l’acopanya la vorem plorar. A les 00:00 ó a les 2:00 a saber.. cremarem la nostra falla major, vorem el moviment de gent que vé a vore-la cremar, els preparatius per a la cremada, el castell de focs artificials, fotos amb tota la comissió, rises, anècdotes i ja per fí quan arriben els bombers li botarà foc la señoerta Alba. Emocions, plors, aigua, foc, polvora i cendra. En caure el ninot central donarem per acabades les falles, però no se n’aneu ja que al casal farem una bona bunyolada amb xocolata de mans del nostre estimat amic Jose forca, mira que té gràcia el xic. Xics i xiques esperem que hagueu gaudit les falles amb molta energía i no deixeu que ninguna arpia us lleve les esperançes. Us encomanem per al pròxim exercici faller. Bones falles a tots.

Dia 20 La semana fallera ja s’han acabat, si ja us he dit. Però si voleu quedem al casal per netejar i guardar-ho tot. Penseu que es divendres i els divendres sempre hi ha soparet a la falla. Després unes partidetes al truc parxis o la petanca, que el Bala m’han dit que va a ser un crack en això.

Dia 21 Dissabte… tot es apte. Ja no son falles, bueno si, sempre hi ha coses per fer per a la falla, no obstant, feu el que us done la gana. Ala.

comissió gran

Comissió gran David Agusti Catala

Henar Garcia Cucarella

Esther Albiar Aliaga

Julio Garcia Del Busto

Mª Sol Alfonso Egea

Juan Ignacio Gisbert Merlo (Del. Activitats Diverses)

Jose Vicente Arnau Argent (Del. Casalet Paco Belda Diaz Jose Manuel Belda Diaz Barbara Belda Diaz Miguel Bellver Perez Jordi Benages Fons Vanessa Benavent Molina Jose Manuel Benet Vicedo (President) Jessica Benet Vicedo (Vice-president 3er) Juan Carlos Benet Vicedo Lorena Benet Vicedo Mª Amor Bolinches Vidal Alejandro Borreda Alventosa Jose Cabezas Suñer Noelia Carballo Zorraquino (Del. Festejos) Daniel Carballo Zorraquino Ana Catala Mateu (Del. Loteries) Estefania Catala Ubeda Eli Catala Ubeda Guillermo Company Vicedo Miquel Cortes Barbera Isabel Cortes Cardona Pablo Costa Balaguer Nicolas Diaz Diaz Dolores Diaz Rodriguez Monica Duet Vela Oscar Exposito Martinez Marta Fenollar Mateo Jose Antonio Ferrero Catala Joaquim Ferrero Maroto Jose Ferri Cortes Tamara Fuentes Lujan Patricia Fuentes Lujan

Susana Gomar Suarez Ivan Gonzalez Puig Patricia Gonzalez Saiz Emilia Gozalbes Sanchis Clauida Grau Bosca Paco Guerola Pinel Juan Pablo Guerrero Torregrosa Miguel Jorda Perez Javi Lara Egea (Vice-president 2on) Laura Llorens Palop Mª Teresa Lopez Agusti Nieves Lujan Garcia Patricia Madrid Saus Sandra Marchirant Alarcon Francisco Mari Rescolvo Alba Marti Sanjuan (Secretaria - Fallera Del Foc) Estefania Marti Sanjuan (Vice-secretaria) Ana Martinez Agusti Neus Martinez Agusti Mª Jose Martinez Duet Jose Ramon Martinez Fenollar Isabel Martinez Frances (Tresorera) Cristina Martinez Frances Juan Carlos Martinez Marzal (Vice-president 1er) Miguel Angel Martinez Prats Joan Mateu Belda Ana Mateu Bolinches Paula Moragues Lopez Rebeca Moya Morata Victoria Mullor Dominguez (Comptadora) Mª Carmen Orts Sanchis Vicent Palop Garcia Gema Pastor Navalon

falla benlloch. xàtiva 2009

Felix Pellicer Cardona

Maria Sanvictorino Catala

Carlos Perez Arenas (Vice-president 4rt)

Lucia Sanvictorino Catala

Pilar Perez Gosalbez

Mª Carmen Sanvictorino Mompo

Jose Ignacio Perez Tormo

Emilio Sanvictorino Mompo

Carlos Perez Torregrosa

Pilar Sanvictorino Mompo

Emilia Pla Esteve

Wenceslao Sanvictorino Mompo

Monica Pla Pujante

Rafael Suarez Mosquera

Laia Quiles Navas

Cristina Taengua Guerola (Del. Infantil)

Joan Quilis Rodenas (Bibliotecari)

Esther Taengua Guerola

Carmina Roca Alfonso

Ricard Tormo Suarez

Paula Roca Beltran

Neus Torregrosa Orts

Jose Roca Gallard (Vice-comptador)

Manuel Torregrosa Trivaldo

Alici Saez Aleixandre

Carla Ventura Perez

Angel Sanchez Palop

Violeta Vicente Toldos

Recompenses Bunyol d’Argent Jose Manuel Belda Diaz Jose Antonio Ferrero Catala Miguel Jorda Perez Monica Pla Pujante Bunyol d’Or Jose Vicente Arnau Argent

Socarrat de Coure Jose Antonio Ferrero Catala Isabel Martinez Frances Laia Quiles Navas Angel Sanchez Palop Maria Sanvictorino Catala Lucia Sanvictorino Catala Cristina Taengua Guerola Recompensa Jessica Benet Vicedo

comissi贸 infantil

Comissi贸 infantil Enric Artal Martinez

Susana Martinez Gomar

Samuel Belda Perales

Carlos Martinez Gozalbes

Marta Belda Pla

Jordi Mateu Lopez (Delegat)

Miguel Bellver Bello

Joan Mateu Lopez

Nuria Benet Madrid

Maria Montell Martinez

Sergi Benet Madrid

Cristian Navarro Castilla

Carmen Benet Sanvictorino (Tresorera)

Marc Ortega Tormo

Teresa Benet Sanvictorino

Sara Perales Castell

Cristian Borreda Albentosa

Maria Perales Castell

Marc Carballo Roca

Josep Roca Alfonso (Secretari)

Nicolas Diaz Marchirant

Miriam Rodriguez Sampere

Eduardo Dobon Martinez

Joan Sabater Perez (President)

Aitana Garcia Cucarella (Fallera del Foc Infantil)

Angela Sanchez Benages

Lucia Gil Bolinches

Lola Sanchez Benages

Andrea Gil Sanchez

Lucinda Simon Pla (Fallera Major Infantil)

Alba Gomez Barron

Andrea Simon Pla (Delegada)

Laia Gosalbes Marti

Alicia Soriano Ferri

Andreu Guerrero Castell

Barbara Tormo Moreno

Pablo Hurtado Mullor (Comptador)

Ricard Tormo Mu帽oz ()Vice-president

Andrea Hurtado Mullor

Carmen Torregrosa Orts

Raquel Martinez Belda

Manel Torregrosa Orts

Nerea Martinez Belda

Neus Torregrosa Orts

falla benlloch. xàtiva 2009

Recompenses Bunyol D’or Neus Torregrosa Orts

Bunyol D’argent Eduardo Dobon Martinez Aitana Garcia Cucarella Raquel Martinez Belda Susanar Martinez Gomar Carlos Martinez Gozalbez Marc Ortega Tormo Joan Sabater Perez Lucinda Simon Pla Barbara Tormo Moreno Ricard Tormo Muñoz Manet Torregrosa Orts

Socarradets De Coure Enric Artal Martinez Samuel Belda Perales Marta Belda Pla Miguel Bellver Baello Nuria Benet Madrid Teresa Benet Sanvictorino Nicolas Diaz Marchirant Andrea Hurtado Mullor Pablo Hurtado Mullor Nerea Martinez Belda Carmen Torregrosa Orts

Socarradet D’argent

Eduardo Dobon Martinez Raquel Martinez Belda Susana Martinez Gomar Carlos Martinez Gosalbez Joan Mateu Lopez Joan Sabater Perez Angela Sanchez Benages

premis

Premis 2008 Monument Gran 6é Premi Falles de Xàtiva 2on Premi Ingeni i Gràcia 2on Millor ninot de Xàtiva

falla benlloch. xàtiva 2009

Monument infantil 2on Premi Falles de Xàtiva 2on Premi Ingeni i Gràcia 2on Millor ninot de Xàtiva

entrevista a lucinda

Entrevista a Lucinda

na vesprada gèlida d’hivern anem a visitar a la Nostra Fallera Major Infantil del 2009 per tal de fer-li una entrevista per a aquest llibret. Prompte ens adonem que estem davant d’una xiqueta inquieta com ho demostren les seues aficions: el taekwondo i tocar el piano. El seu número de la sort és el 32 i el seu color el verd esperança. Lucinda estudia en el Col·legi Gozalbes Vera, l’agrada la música de Manuel Carrasco, es fan de Cold Play. Si te que triar una pel·lícula ho te clar, “Crepusculo” li va encantar. Poc a poc anem acomodant-nos i li fem aquestes preguntes:

1.- Com te trobes a dos mesos de la Festa Fallera? La veritat és que no vaig a dir-te que estic nerviosa perquè no és així, però tinc moltes ganes de sentir la música i que comencen les falles. 2.- Dels actes que ja has viscut com a Fallera Major Infantil, ¿quin t’ha agradat més? El nomenament perquè era el primer dia i vaig sentir lo important que jo era per aquesta comissió. 3.- Quin acte, o actes, son els que esperes en més ansietat?

Doncs l’entrega de premis ja que sempre ho he passat molt bé i enguany tinc l’oportunitat de veure-la d’un altra forma com és dalt de l’ajuntament. També tinc ganes de viure la recorreguda com a Fallera Major Infantil ja que m’agrada molt ballar i aquest acte és un no parar. 4.- Des de quan eres Fallera d’aquesta Comissió? Sóc Fallera des de que vaig nàixer que la meua teta Amor em va apuntar en 1999. 5.- Què vas sentir el dia que vas ser presentada com a Fallera Major de la Comissió? Emoció i al mateix temps nerviosisme. 6.- Què és el que més t’agrada de la teua Comissió? Que és la millor, (somriu) i que meu passe molt bé en tots perquè tinc molts amics. 7.- Tens alguna anècdota com a fallera que t’agradaria recordar… Sí, el divendres que José Manuel Benet em va dir que seria Fallera Major Infantil i tota la Comissió em va fer que m’alçara i saludara.

falla benlloch. xàtiva 2009

8.- Com teu passes en Joan el teu President Infantil? Pues em divertisc molt en ell ja que en tots els actes em fet bones migues i espere que ens ho passem d’allò més bé. 9.- Ja has vist el teu monument. Què penses d’ell? Me ha semblat molt “guay”, el tema de la falla m’agrada molt i les falles de Paco Roca m’encanten. 10.- De qui va ser l’idea de que fores Fallera Major Infantil? De tota la comissió que va pensar en mi i jo vaig acceptar, sempre en el consentiment dels meus pares. 11.- Com duen en la teua família el fet de que sigues Fallera Major? Doncs molt bé, ja que ens ho passem d’allò més bé vestint-nos la meua germana i jo i després dels últims anys d’aquesta com a Fallera Major Infantil de la Nostra Comissió i Dama de la Fallera Major Infantil de Xàtiva gaudim molt de la festa fallera. 12.- Modificaries alguna cosa de les falles? No cambiaria res, m’agraden tal com són. 13.- Què desitges per a aquestes falles? Que no ploga i passar-m’ho d’allò més bé.

Doncs bé fins ací la nostra entrevista a Lucinda, la nostra Fallera Major Infantil, et desitgem que gaudeixes al màxim d’aquestos moments i que siguen unes falles inoblidables per a tu i la teua família.

falla benlloch. xàtiva 2009

PARAULES DE LA MANTENIDORA

alleres Majors de Xàtiva i membres de la Junta Local Fallera, Fallera Major Infantil de la Falla de Benlloch ,Falleres del Foc, Falleres Majors de la resta de comissions, falleres, fallers, públic en general, amics tots, molt bona nit. En primer lloc, m’agradaria explicar-los a tots vostès, perquè he segut jo triada com a mantenidora d’aquest acte, i la raó es molt senzilla, ja que jo vaig ser la fallera major que va compartir el càrrec amb Andrea, la germana de Luci, quan va ser la fallera major infantil fa dos anys, tenint l’oportunitat de conèixer-la. Així que, com vostès podran comprendre, no em podia negar. A partir d’aquests moments intentaré explicar-los a tots vostès un poquet l’interior d’aquesta xiqueta, tot un torrent d’espontaneïtat. Abans de parlar de Luci voldria recordar a les falleres majors de l’any 2008, que tant dignament varen representar el seu càrrec. Aitana i Alba, Alba i Aitana, han sabut gaudir dia a dia, moment a moment el seu regnat, des d’aquell dia del seu nomenament fins al comiat del passat mes de Novembre. Recolzant-se l’una en l’altra, per a saber recordar per sempre el que significa ser fallera major d’aquesta comissió, la comissió de Benlloch-Aleixandre VI. Acte darrere acte han gaudit, han rist, s’han valgut de la seua gent, la qual estava pendent de vosaltres, per que tot en el seu any fora perfecte, i que no faltara el mes mínim detall per a la seva felicitat. Però encara us queda una tasca molt importat, que és la de cremar els nostres monuments, però tranquil·les, les cendres del nou monument també desapareixeran, però els vostres noms perduraran per sempre en els nostres records, en el record més entranyable de la vostra falla. Gracies Alba, Gracies Aitana, un beset i fins sempre. Però avui, és el torn de passar pàgina i començar a escriure un nou episodi en el llibre de la nostra falla, un nou episodi amb una imatge diferent, amb

paraules de la mantenidora

una nova protagonista de la que ben segur tardarem en oblidar les seues rialles, i perquè no dir-ho, el seu geni. Espere que a partir d’aquestes senzilles paraules arriben a conèixer un poquet més a una xiqueta a la qual en dos anys he pogut conèixer d’una manera molt especial i de la que encara no em crec que estiga asseguda al lloc mes privilegiat, el de fallera major infantil. LUCINDA va nàixer un 27 de desembre de 1999 a Valencià, baix el signe protector de capricorn. És membre d’aquesta comissió des del mateix dia del seu naixement, de la qual cosa es va encarregar la seua teta Amor. El seu color favorit es el verd esperança, encara que ella tinga els ulls marrons. Li agrada molt veure pel·lícules, l’ultima que mes li ha agradat ha segut “El crepusculo”, encara que com ella mateixa diu no era recomanable per als menors de 13 anys. També està entre les seues aficions llegir llibres, sent el de Robinson Crusoe l’últim que ha llegit, en només 2 mesos i una setmana. El seu número de la sort es el 32, i el seu menjar favorit els purés de la iaia Elena. Per a sentir música i ballar, “SIGUEME” de Manuel Carrasco, encara que també te temps per a sentir a Mozart. Una època de l’any, l’hivern, i si parlem de futbol, el València per descomptat és el seu equip. La recorreguda es el seu acte faller favorit, ja que el dia de Sant Josep està que no s’aguanta i no hi ha manera de que li facen el monyo. El lloc de Xàtiva on la podríem buscar si es perd, és el castell o la part antiga de la ciutat, i el moment més important de la seua vida fins aquest moment, es que quant toca el piano, ho faja molt bé. Si algú li ha regalat tulipes avui, ha encertat de ple, ja que són les seves favorites, igual que el seu color de roba preferit que es també el negre, encara que no es perquè vaja de dol. Pel que fa a l’escola, les matemàtiques es la seva assignatura. En quant als esports, el córrer i el taekwondo son els seus favorits. Sol expressar-se tant en castellà com en Valencià. Lucinda és una xiqueta molt “revolicada” perquè no para ni una estona, marejant al qui tinga al seu costat, així que preparat Josep. Es un poc vergonyosa, però se li passa prompte, demostrant l’innocència pròpia de la seua edat. I és que per a mi tant Lucinda com la seva germana, Andrea, han arribat al

falla benlloch. xàtiva 2009

meu cor, formant part de la meua família fallera. Des d’ací m’acomiade, Lucinda, ja que només em queda dir-te a tu, a la teva família i per descomptat als teues pares Miguel i Luci, que gràcies per estar ahi, i que espere que aquest any siga inoblidable, igual que ho va ser per a mi, ja que el teu càrrec es la suma de tota una cort, una cort d’honor que tindrà enguany una gran Fallera Major Infantil. Em queda dir-te que tindràs moments plens d’emocions, de rialles i pot ser que alguna que altra llagrimeta s’escape en algun moment. Però sabràs que darrere de tu està tota la Falla Benlloch, que se sent molt orgullosa de que sigues la seua representant. I sense tindre res més que dir, m’acomiade de tots vostès. Agrair com no, a la meva comissió, l’honor d’haver confiat en mi per a representar aquest càrrec. Molt bona nit a tots i gràcies.

opini de fa

ions alla

opinions de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

SÓN LES FALLES UNA FESTA PERSEGUIDA??? _Raimon Tormo

ada vegada esta convertint-se en una costum, la qual cosa no m’agrada gens, que qualsevol notícia relacionada en el món faller, vinga acompanyada d’una queixa, d’una proposta de llei, d’algun dret o d’alguna notificació d’un estament polític superior, i el pitjor de tot, es que com he dit abans, esta convertint-se en una costum, però amb tot el significat de la paraula, els fallers estem acostumant-se a que ens critiquen, i a que ens peguen en una vara, cada vegada més llarga i més dura. Ja fa anys, que a Xàtiva varem viure un episodi desagradable d’un casal tancant durant la setmana fallera, “No a la veïna” segur que tots ho recordem. Anys darrers, han vingut el tancament de més casals, en Xàtiva i en altres pobles de la Comunitat. I tot açò, ha desenvolupat, en un projecte de llei, ara crec que sols es un esborrany, on tots els casals deuran de complir unes normes mínimes i requisits, que sense cap dubte, van a significar grans despeses per a les comissions, i com sempre, sense cap recolzament. Tot tindrà que eixir de la butxaca dels fallers, i com sempre també, qui serà el perjudicat, “el monument”. El meu plantejament es el següent; “Supose que les colles dels San Fermins també hi tindran llocs de reunió, les gaiates de Castelló, per descomptat, les fogueres d’Alacant i les comparses de Moros i Cristians, i mes festes entre moltes altres que la meua ignorància festiva del país desconeix. Que passarà amb els locals de tots ells? I pensant més a prop de nosaltres; Que passarà amb les comissions de les festes de carrer de la nostra ciutat? Crec que tots tindran que complir aquestos requisits. No? Una altra notícia que em va sorprendre un dia dinant a casa els meus pares, i com es costum Canal9 ens amenitzava el migdia. “Perilla es so de les falles”. La SGAE, demanen a les comissions falleres, els drets de les músiques interpretades per les xarangues, per les discoteques mòbils, per les

opinions de falla

orquestres (qui puga permetre el luxe de pagar-les). Mare meua, em vaig posar les mans al cap. A més del que es paga Junta Central Fallera, es pretenia que les comissions pagaren apart. I per suposat, de seguida, la meua ment, va traslladar el problema a les falles de Xàtiva, com te que pagar la meua comissió això... si ja ens les vegem pu...... per a pagar-ho tot, sols ens faltava açò, ja m’imaginava traslladant aquest problema a la JLF, i que eixirà el tresorer dient, no hi ha diners per a això, i sense pensar en anar a demanar-li ajuda a la regidora de fira i festes, sabrà que hi ha cercaviles a les falles?, i tampoc, pensar en el batlle, que per a ell l’únic que sona ja es la Dipu, la meua pregunta es torna a repetir... Passarà açò als demés llocs on hi ha festes populars???? I per a finalitzar i rematar la feina, la normativa de la Comunitat Europea, sobre contaminació acústica del medi ambient. Tant de soroll fem que arriba fins a Brussel·les? Es clar, que tots ens hem queixat, quan quinze dies abans de falles, comencem a sentir el soroll dels petardets dels xiquets, però ens habituem prou prompte. Que seria de les falles sense els xiquets donat la

falla benlloch. xàtiva 2009

murga en els petardets? I sense les despertades? I sense les mascletades? Buf!!!! No se me posa la pell de gallina només de pensar-ho. Tot açò em va pensar dues coses. La primera, som les falles una festa perseguida? La segon, realment, tant molestem?. Crec que la nostra germana major, “La millor fira del món” i la que s’emporta la gran part del pressupost, no es queda curta a l’hora de fer soroll, de tallar carrers, però.... Serà que esta recolzada per algú superior, que es molt més Firer, que faller... i no m’agrada senyalar a ningú. Per a finalitzar, i com ja van poder sentir, els que van gaudir de la presentació que van realitzar els bons amics de la Falla Sant Jaume... QUE SERIA D’UN SETZE DE MARÇ, SENSE ANAR A L’AJUNTAMENT ... QUE SERIA D’UN SETZE DE MARÇ, SENSE FALLES AL CARRER... Espere que açò no arribe mai, però, amb la situació econòmica actual... crec que als fallers ens queda ben poc per a explotar com un autèntic tro de bac. Sols ens faltava que “vinguen apretant-nos....” Ànim a tots els amics que tinc en aquesta comissió de la Falla Benlloch... per a que ens queden molts anys de corda per a continuar endavant.

opinions de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

Música i dolçaina a les falles _Mar Francès Domènech. Aficionada a la Dolçaina

om tots sabem les Falles són la festa valenciana per excel·lència , tot i que a la Comunitat valenciana tenim una gran varietat de festes populars i de carrer com podrien ser els Moros i Cristians o les Dansades populars, les Falles són la festa que ens ha llançat a l’estranger i ens ha fet internacionals. Donat que les Falles estan plenes de llum, color, música i pólvora, tot aquell que ens visita durant les Falles queda totalment encisat per aquesta meravellosa festa. On tot té un sabor especial i la gent ix al carrer a veure els monuments, els fallers i falleres amb els seus colorits i cridaners vestits, però sobre tot a llegir i gaudir de les genials crítiques que es fan als temes més actuals. A veure quina de totes és més mordaç o més picant, donant-li així un toc especial a la festa. Però què seria de les falles sense música? Podrien els fallers gaudir de la festa sense l’ ajuda de la música i les bandes de música? No penseu que li faltaria alguna cosa a la festa? Recordeu que a tot arreu on hi ha música i músics la festa s’anima. Si els músics estan inspirats i es diverteixen, tothom gaudeix de la música perquè aquesta té un sabor especial. Dins de la fauna dels músics i les seues diferents agrupacions, ens trobem amb una classe molt especial que fa uns anys estava en perill d’extinció, fins que un grup de joves decidiren estudiar i gaudir d’aquest instrument. Aquest grup al que faig referència són els meus benvolguts dolçainers. Algú s’ha parat a pensar, que els hi donen? Per què toquen hores i hores com si els donaren corda? És possible que tinguen tant d’aguant? Què passa amb aquest instrument tan nostre, tan valencià? Això no es pot explicar, < Dolçainers a l’asil de Xàtiva Falles 2008

opinions de falla

sols els dolçainers i els seus inseparables companys d’armes, els tabaleters i percussionistes,podrien explicar que és el que senten i pensen quan estan tocant. Com a un dels membres d’aquesta fauna, sols us podria donar una xicoteta explicació del que es sent quan toques aquest instrument. Com es pot veure observant l’instrument, aquest és molt rudimentari, és a dir, no té claus, ni possibilitat de fer moltes escales en tonalitats diferents com altres instruments de banda, ací el saber fer no depèn sols de l’instrument sinó del músic que amb la pressió de diafragma i amb l’embocadura correcta treballa perquè sone música i no soroll. Però, la dolçaina no és sols tècnica;el tacte suau de la fusta,el seu so brillant i cridaner i les ganes de fer festa, fan que tot aquell que comence a estudiar dolçaina s’enganxe. -Sí, com ho sentiu, la dolçaina crea addicció! Cap dolçainer que conega deixa de tenir una sensació especial i moltes ganes de tocar quan escolta els dolçainers tocant al carrer. Si eixe dia no has portat l’instrument o no estàs en les millors condicions de salut i no toques, quan escoltes els teus companys de “La Colla” tocant, els peus se’t van darrere, i tens ganes de demanar una dolçaina i començar a tocar. Perquè tocant, et sents part de la festa. Veus com la gent s’anima i té ganes de ballar. I aquesta sensació per difícil que semble la tenim pràcticament tots els músics. És molt fàcil dir “no toques!” avui no estàs bé!. Però tu et mors de ganes de unir-te al grup de dolçaines i ser un més . Com tots els instruments la dolçaina necessita hores de pràctica per tal de millorar la teua tècnica i el teu so. Per la meua part i com alguns companys em diuen “Jo toque el flabiol” és a dir, el meu so no és molt potent, supose que si li pogués dedicar més temps podria millorar-lo, però no obstant això, li pose ganes i m’encanta la música, per tant , gaudeix de fer música i de compartir-la amb altra gent. Amb qui millor que amb els fallers als qui els agrada la festa tant com als dolçainers podria compartir la meua música? Vosaltres què opineu? Cal que els sorollosos dolçainers us acompanyen en els actes fallers?

falla benlloch. xĂ tiva 2009

opinions de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

Els joves i les falles _Óscar Expósito i Martínez i el seu col·laborador Alejandro Borredá i Alventosa

es falles són un sentiment molt gran que se sent, més quan et trobes dintre d’una comissió i es més quant eres jove que vius les falles en molta intensitat (despertades, recorreguda, nits de casal, entrega de premis…) Participem i gaudim en tots els actes, però açò es un gran problema degut, a que els joves sols acudeixen al casal quan s’aproxima la setmana fallera o quan hi ha alguna festa, que per suposat no va a perdre’s de cap de les maneres. Açò es un punt a tractar ja que són el futur de la festa fallera i sinó s’integren en la comissió i van agafant confiança o responsabilitats arribarà fins un punt, que les falles acabaran desapareixent. Perquè la gent major, després d’estar molt de temps ocupant càrrecs i altres responsabilitats en la seua comissió arriben a un moment que es cansen i decideixen gaudir d’un altra forma la festa, sense tindre cap mena d’obligació, sols i únicament gaudint de les falles. Per tant, o la gent jove es decideix a agafar responsabilitats o les falles poden tindre un final escrit. Per altra part, als joves els agrada molt les falles, però hi ha un inconvenient molt elevat e important, l’econòmic. Tots sabem que les falles son un privilegi igual que pot ser per a la gent el tabac o altres luxes, però l’alt cost que suposa ser faller és la conseqüència que molts joves, la gran majoria estudiant i ben pocs treballant, no puguen afrontar els pagaments i per tant, o recorren als pares per a que els paguen les quotes o arriben a deixar de ser fallers encara que els dolga. Per a combatre açò, cada falla deuria d’establir una quota amateur per a la gent jove, es dir, mes inferior que la dels més adults i un poc més elevada que la dels infantils. Una altre punt a tractar es la visió que té la gran majoria del sector adult sobre els joves. Pensen que solts desitgen que arriben les falles per agafar una “ceba” darrere d’un altra. Però no veuen ni critiquen també a altres

opinions de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

membres de qualsevol comissió, que no són tan joves i que fan el mateix o inclòs pitjor que aquestos. Aquest tema es un punt que a molta gent jove ens dol, perquè no sempre és com els majors pensen i moltes vegades, com be diu una frase popular, “paguen justos per pecadors”. Per últim, vull finalitzar aquesta redacció dient que les falles per als valencians és la festa mes important de l’any. A part de la festa en si, pel sentiment que tenim al veure el monument al carrer i tota eixa sèrie d’actes que envolta les nostres benvolgudes i gratificants falles.

opinions de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

Anàlisis de la crisis _Fèlix pellicer

iuen que la vida és un continu canvi, i també que la història es repeteix. Pareix ser que ens toca passar per uns moments difícils de ser, però dic pareix perquè açò es com tot, tot es relatiu, tot depèn de com s’enfoque, tot depèn dels ulls amb els que es mira. Al món de les falles passa exactament el mateix, sempre tenim diferents interpretacions i gràcies als monuments es mostren aquestes variacions. La matèria que ací ens uneix es la crisis econòmica actual, la realitat d’un massís porós que ens confon, una paraula depressiva que no es unilateral. Ara, ací podem fixar-nos en allò que volem, en el que mes ens interessa, podem agafar la crisis i mirar el seu anvers, podem intentar comprendre-la, descobrir el seu origen, percebre llurs efectes, especular amb el seu destí; no obstant, sols serà un punt de vista i ni cert ni fals ens valdrà per entendre-la millor. Avarícia, cobdícia, supèrbia, ambició, egoisme, vanitat, poder… poder, al final eixe es el destí, el destí del comportament humà. La nostra etologia es trunca al sobrepassar els llindars de seguretat, vull dir, que quan es força la màquina alguna cosa es doblega. Si la màquina es una nació els efectes tarden molt a fer-se notar, van poc a poc. Així doncs, com tots sabem, durant l’esplendor de la rajola s’han produït continus abusos d’especuladors que negocien amb terrenys inapropiats però que els batlles han requalificat, empreses que urbanitzen al ritme que desitgen, immobiliàries que oferten com a un mercat de queviures i constructores que han encarit el sol com mai ho havien vist. Els bancs han concedit crèdits a doquer i han manipulat diners deshonestament. Que us tinc que dir, si ja ho sabeu. S’ha excedit la mitja, s’ha treballat indegudament, la màquina ha estat forçada un temps durant el qual aparentment no hi havia problemes, i es que clar, com dia els efectes tarden a mostrar-se, van sorgint paulatinament. La societat fallera també se’n veu afectada com altra més, de fet podrem observar com aquestes falles i segurament les vinents la qualitat i quantitat

opinions de falla

del monument queda afectada a la minva. Així també els vestits i complements de les falleres suposen una despesa important de diners que no a tots els vindrà bé dur-la a terme. Segur que el pressupost destinat a la música, pólvora, flors, decoració, a tot en general es vorà reduït. I es que clar, com la crisis afecta a tots, les empreses col·laboradores acurtaran les aportacions, inclús moltes deixaran de col·laborar per reduir també les seues despeses, per tant, arribaran menys diners a les comissions. L’apur econòmic ha sigut mogut per l’interès del guanyar mes diners, per la cobdícia, i no s’ha sabut mantenir l’homogènia, l’equilibri que fins els insectes com les formigues saben mantenir. Açò es curiós perquè demostra que siguem els nostres enemics i serem els que farem perillar tot el que ens envolta si amb això s’obté més poder. Quan parle de persones amb molt de poder i que igualment s’esforcen per tindre més, podem pensar amb grans directius d’empreses multinacionals, o càrrecs politics prominents, però aquestos són grans exponents. Considere que l’ésser humà es cobdiciós per natura i sols necessita les condicions oportunes per engolir tot el que puga. Així faltaria veure que faríem amb més diners dels somiats, aspiraríem a més? Tinguem-ho clar que sí, no sabríem parar. Tinc present que sempre hi ha excepcions, malgrat açò les figures que governen el món no formen part d’aquest reduït grup. Les associacions falleres són sense ànim de lucre, pel que nosaltres no contribuïm a la crisis, sinó que la patim com qualsevol altre. A banda del nostre cas particular, a Espanya s’ha produït paral·lelament el mateix efecte a la resta del món, encara que no siga per les mateixes dreceres. Estats units com a màxim exponencial en els atributs més dolents pronunciables ens ha ajudat molt a arribar a aquesta situació. Irresponsabilitat capitalista per donar préstecs com qui reparteix publicitat, els bancs sols fixant-se als interessos que produïren tots els préstecs. Permeteu-me que us conte una cadena sinèrgica que ocorre als estats units. Baixen els interessos, els bancs busquen a gent sense ingressos ni propietats per a donar-los crèdits, per tal de que no puguen pagar i quedar-se amb la seua propietat per revendre-la, ja que el negoci immobiliari esta a l’alça. S’agafen les hipoteques mes nefastes i es venen a d’altres bancs per traure diners, però els altres bancs no saben quantes hipoteques ruïnoses tenen, pel que es genera desconfiança i no es fien uns bancs d’altres. Per açò als bancs els costa mes prestar-se diners uns a d’altres, aquest préstec el fan amb un baròmetre d’interès afegit que es l’Euribor, i com que hi ha desconfiança aquest interès afegit puja. L’Euribor son les taxes de la nostra hipoteca, pel que al final paguem més nosaltres. Tot açò és una cadena que té origen als

falla benlloch. xàtiva 2009

bancs nord-americans, on la cobdícia i la hipocresia tenen doctrina magnànima i on els errors d’aquesta gent que juga amb els diners del mon recauen a les nostres esquenes. Quan de pes podem carregar-nos a l’esquena? És necessari aguantar llur pes molt de temps, o inclús aguantar-ne més per a que els rics siguen més rics? Altre tema molt important és que els Estats Units son el major productor d’armes del món. El negoci de la guerra dilapida bilions de dòlars per tal d’obtindre recursos que no els pertanyen, i inclús es venen les armes als seus enemics, no importa a qui, importen els diners. Hi ha una pel·lícula que il·lustra molt bé aquest aspecte, “El señor de la guerra” on ix Nicolas Cage. Les barbaritats internacionals unides a la nostra fam de rajola, ens han deixat com estem ara. No obstant, com passa a sovint la manipulació pot mes que altra cosa. Els mitjos de comunicació són un mecanisme excel·lent per fer-hi arribar la informació a tothom, però si ens creguem tot el que ens diuen estem venuts. Hi ha molta manipulació a la televisió, recomane no creure tot el

opinions de falla

que es veu, doncs s’utilitzen els problemes del món per a causar-nos temor i així seguir els patrons recomanats que ens diuen què i com fer. Al final de la roda el que passa és que fan que gastem més diners en trellats que no són importants creant un consumisme en massa. El tema dels moviments en massa són altre tema del que solem patir, el deixar-se dur per una veu i seguir un trajecte que no sabem el per què d’ell, simplement fer el que fa la majoria i sense preguntar. Als representants fallers també s’hi dona un moviment en massa que ens fà moure’ns tots a una, però en aquest cas és per l’esperit de la festa, la tradició, la cultura, les falles. Clar i que la resta de gent no fallera també s’hi mou massivament eixint al carrer a vorer els monuments, a vorer les nostres cercaviles, processons, actes i festejos que oferim. Açò també es lloable, doncs la gent es sent contaminada per la nostra festa, per l’esperit d’alegria, treball i presència. En fi, amb crisis o sense ella la vida segueix i tenim que continuar fent el que pugam per tal de prosseguir oferint la festa fallera. Cal tindre paciència i agafar-se les coses harmoniosament. Recorde una frase dels les luthiers que deia; “No te tomes la vida en serio, al fin y al cabo no saldrás vivo de ella.”

falla benlloch. xĂ tiva 2009

opinions de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

Falles i crisi _Jessica Benet Vicedo

stem en crisi, tot el món ho sap ja i tots els mandataris ho reconeixen. Jo com a fallera estic preocupada i no sols per la meua economia personal sinó també per l’economia de la falla. Al cap em venen moltes preguntes: les falles s’han vist perjudicades per la crisi? els monuments seran pitjors que els d’altres anys? haurem de portar l’entrepà de casa alguna nit? i el que més importa en lloc de beure Ballantines beurem J&B? El 19 de març de l’any passat la crisi encara no estava amb nosaltres, o almenys això era el que ens dia “Zapatero”, i s’aventurava a acusar d’antipatriotes a tot el que diguera que estàvem en crisi. Quan varem cremar el monument ningú pensava en eixa paraula i tampoc que les coses es ficarien tan negres. Al dia següent de Sant Josep sense que ens donara temps a pensar-ho, ens anàrem de setmana santa, i be a l’any que ve més. En abril el nostre president, “Zapatero”, tornava a insistir en el fet que ell no veia que l’economia espanyola estiguera en un moment de crisi, encara que reconeixia que hi havia una “desacceleració econòmica”. Que gracia es va fer açò a tots, ens van riure perquè suposem que nosaltres també volien viure en el conte de fades en el que vivia el nostre govern. En abril nosaltres van fer la típica reunió en la que es dia el que devien, a qui i quins fallers tenien quotes pendents, i mes o menys es barrejaven les mateixes xifres de tots els anys. La junta va dimitir i, va costar, però al fi va eixir un altre president amb un altra junta, encara que, com sempre, érem els mateixos amb els càrrecs intercanviats. En eixos dies varem anar a contractar els monuments, al principi van ser cauts i rebaixarem els pressupostos, però després ens va envair l’emoció i la rebaixa no es va fer tan gran. La comissió no va experimentar una creixement tan sorprenent com altres anys, però tampoc tinguérem més baixes de les normals, i segur que hi ha algun espontani que un parell de mesos abans de falles ens dona una sorpresa i s’uneix a nosaltres.

opinions de falla

Maig i juny van passar sense massa novetats. En juliol va ser on ja “Zapatero” va utilitzar la paraula crisi, problemes amb les hipoteques, el preu del petroli pels núvols. A la falla la junta va convocar una reunió per a pegar un apretó a la gent, però açò es fa tots els anys. Fins ara la crisi no esta modificant res la vida dels fallers. L’estiu va passar i començarem amb els mig anys i les cavalcades. El pressupost per al mig any era mes o menys el mateix i per a les cavalcades també. Les cavalcades van ser un èxit perquè portem un parell d’anys fent un esforç per a traure una cosa diferent. A estes altures de l’any “Zapatero” ja reconeix plenament que estem en crisi encara que continua sent massa optimista i la compara amb el futbol, diu que estem en la “champions league” de les economies mundials i que Espanya es la que més partits guanya, la que més gols ha clavat i la menys golejada, jo no ho entenc i vosaltres? Estem ja en Desembre i aplega la nostra presentació, en aquest moment podem dir que la crisi si ha perjudicat en alguna cosa a la nostra falla, doncs no tinguem fallera major, les coses no estan massa be i la gent te por de fer un gasto tan gran. O pot ser no siga eixe el motiu, no es la primera vegada, ni em pense que serà la ultima, que la nostra falla no te fallera major, però be no passa res, Alba la nostra fallera del foc es compromet a representar la nostra falla i açò es una aposta segura. Al govern el consell de ministres ha aprovat un programa de reformes econòmiques que es faran durant l’any que ve, per lo menys fan alguna cosa no sabem si solucionaran el problema però esperem que la situació millore, almenys ja reconeixen que Espanya esta en una crisi molt complicada. A estes altures ja s’ha fet algun viatget per a arreplegar monument, açò es bona senyal per lo menys monument tindrem i si hi ha monument també hi haurà festa. Passa el nadal, mengem i beguem mes o menys com altres anys i els reis venen igual de carregats, en les rebaixes tots ens comprem alguna coseta, “Zapatero” demana serenitat, te un pla que garantirà ajuda als parats i solvència per a les famílies que es vegen ofegades. En aquest moment a la falla hi han alguns fallers en l’atur, però no més dels habituals, al qui li costava pagar la falla continua costant-li, al que no li costava continua sense costar-li, i es que ser faller jo sempre he dit que és un capritx i un luxe i com tots els luxes es paga. Ara és l’hora de valorar més que mai les falles, hi ha fallers que fan vertaders esforços per a pagar la quota, però açò val la pena per que quan alguna cosa costa d’aconseguir pareix que després ho gaudeixes més.

falla benlloch. xàtiva 2009

Anem a repassar les preguntes que ens hem fet al principi: les falles s’han vist perjudicades per la crisi? Tal vegada en algunes falles hi han hagut baixes però solen ser fallers que solen tornar després d’un xicotet descans econòmic, per lo que no cal preocupar-se. Els monuments seran pitjors que altres anys? Açò no ho podem saber encara, però el que importa es que tots tinguem la mateixa il·lusió que l’any passat, que arribe la nit de la plantà per a veure el nostre monument a la plaça, tal vegada és mes xicotet però és nostre i ens ha costat molt esforços així que per a nosaltres és el mes bonic. Haurem de portar l’entrepà de casa alguna nit? No crec que açò passe, la falla Benlloch sempre s’ha caracteritzat per que la setmana de falles el faller s’oblida d’haver de portar-se dinar i sopar i pense que enguany va ser igual, soparem i dinarem el que siga. I el que més importa, en lloc de beure Ballantines beurem J&B? açò ja no em pareix tan important per que per la fama que tinguem els fallers aplega un moment que ens te igual, sinó recordeu l’any que varem beure en lloc de Coca-cola una marca de cola estranya, que ni recorde com es deia, i no ens va passar res. Les falles del 2009 a Xàtiva no estan en crisi, hi haurà festa, bons monuments i roïns, com sempre, però el que és segur es que ho passarem molt be i el dia 19 de Març ja començarem a pensar com seran les falles de l’any següent, amb més diners o menys però estic segura que les falles del 2010 també eixiran al carrer.

opinions de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

Sentiment faller _Vanessa Benavent Molina i Anna Mateu Bolinches

ola amics i amigues, nosaltres com a falleres de la comissió de la falla Benlloch-Alexandre VÍ hem aprofitat aquesta ocasió per fer una menuda reflexió sobre el que és per a nosaltres el sentiment faller. Volem començar comentant una sèrie d’escrits per a justificar-nos a nosaltres mateix, perquè som falleres. Com a Valencianes que som, des de ben xiquetes ens han ensenyat a voler la nostra terra, el nostre idioma, el nostre poble, les nostres “tradicions” i dins d’eixes tradicions, a voler les falles com a la festa representativa de València. Però, tot i així, pensem que cadascú apleguem al món de les falles de maneres molt diferents: Hi ha gent que aplega a les falles per sentiment, per tradició familiar o simplement atrets per la diversió de la festa fallera, i és una volta dins, es quan aquest sentiment o ganes de viure la festa creix més i més. Que aflora una volta ens sentim identificats amb la nostra festa o partícips d’ella, ens sentim útils per a la societat i fem dia rere dia més gran el nostre poble. És una volta dins, quan una persona pot valorar el que es treballa per portar endavant les comissions, les hores de temps lliure que perden els nostres companys, per a que tres dies a l’any tota la comissió podem viure les falles i fer viure-les al nostre poble i als nostres veïns. És una volta dins de la festa quan un es sent orgullós de ser faller i de pertànyer a aquest col·lectiu.... Per finalitzar, direm que per a nosaltres dues aquests quatre anys que hem pertangut a aquesta comissió fallera, ens ho hem passat d’allò més bé, hem conegut moltíssima gent, hem fet amistats i, sobretot i el que més ens agrada, és que durant els dies de la setmana fallera tots junts ens convertim en una gran família, vivint tot els actes dia a dia i recolzant-nos els uns als altres. Totes aquestes menudes cosetes creiem que és el que realment construeix i enforteix una gran falla com la nostra, la falla Benlloch-Alexandre VÍ. Amb molta estima Vanessa i Anna!!

opinions de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

Del fruit del trencament d’un cendrer i d’una albà ben entonà _carlos pérez

na nit de falles dóna per a moltes anècdotes i esdeveniments, que any rere any, és recorden durant l’exercici faller i que fan que tingues més ganes de que arribe la setmana fallera per a renovar-les. Les falles de 2004 van ser un poc “rares” per a la nostra comissió, el fet de que per primer any desapareguera la figura del president donant peu a que una junta rectora organitzara, molt dignament, els esdeveniments de la falla, feia un poc “peculiar” aquell any. No obstant el fet de que fora el XXV aniversari de la falla infantil va fer que apostarem per un llibret recordatiu d’aquest esdeveniment que tant bon fruit en premis ens va reportar, tant a Xàtiva, com a València. Aquell exercici demanava a crits un “kit-kat” per a la gent que durant l’ultima dècada havia dut la falla i així deixa manera animar a una nova generació de joves de la falla a sentir-se responsable de la Comissió. Aquell grup de gent jove, encapçalat per un faller de la pedrera com és Javi Lara va començar a “espentar del carro” per dur la Comissió. A partir de 2004 i durant els quatre exercicis següents (2005, 2006, 2007 i 2008) Javi Lara envoltat d’una junta de gent jove i combinada amb l’experiència de la gent veterana de la falla van viure una de les etapes mes glorioses d’aquesta comissió. Tot aquest embolic que estic contant-vos és per explicar-vos per damunt damunt, el dia en que Javi va donar el pas endavant per a presentar-se com a president de la nostra falla. Tots els fallers sabem que la nit del dia 18 de març és molt perillosa per a prendre decisions; s’ajunten diferents variants; última nit de falles, sopar de la Fallera Major, per a què gitar-se si a l’endemà me tinc que alçar matí per a pujar a Sant Josep… Doncs bé, aquell dia també és va ajuntar la possibilitat (que havia estat rondant totes les falles) de que Javi fora president al següent exercici. I com no,

opinions de falla

en aquestes nits sempre te que haver un gracioset que te cante una “Albà”, en un moment d’eufòria i no pugues dir que no a una cosa que dus pegantli voltes des de dies enrere. Així va ser com El nostre ja expresident és va tirar a la palestra. Bo… quantes vegades se li ha jutjat a un servidor i s’ha maleït d’aquella “Albà” però tanmateix que bons moments l’han fet passar i quantes anècdotes podrà contar d’aquests últims quatre anys de la seua vida siguen president. Bé, contarem en quatre resums el que ha estat la presidència d’aquell que un dia va trencar un Cendrer en la porta del casalet i és va quedar més agust que un déu. Exercici 2004-2005: començant per els col·laboradors que colaboren per la seua colaboració i passant per el lleig que vam fer a la ceràmica… quina ofensa! El títol que li he volgut donar a aquest exercici te a vorer en el dia que ens varem anar a valència a arreplegar el premi que la revista pensat i fet ens havia atorgat per la bona trajectòria en la confecció dels llibrets de falla. Javi encara no s’havia destapat al món en quant als discursos davant del públic, simplement ho havia fet a la presentació d’aquell any i crec que no va dir ni cinc paraules. El moment estel·lar d’aquell dia va arribar quan el van nombrar per a que sortija a l’escenari a per el llibre. En aquell moment Javi va dirigir unes paraules, i com és tan agraït li va donar per donar les gràcies als col·laboradors. Aquest és íntegrament el que va dir: -Bon dia, en primer lloc vull agrair al col·laboradors que col·laboren, per la seua col·laboració any rere any… el discurs va continuar en algun enganxament però amb açò ja teníem prou per a estar recordant-nos totes les falles. La segona menció que faig referència en el títols és al monument d’aquell any. Com novençanets que vam ser en açò de contractar falles i el baix pressupost que teníem aquell any vam decidir anar a provar a una artista de fora després de diferents intents als artistes locals. Doncs bé, aquest ens va vendre l’idea de fer una falla homenatge a la ceràmica i des d’aquell any comprenc la frase tan fallera que diu: “que el paper és molt sofrit”. Aquella falla no hi havia per on agarrar-la i a l’artista… ai!!! el dia de la plantà, amb “rodillo” pintant les bases de la falla. En fi, van pagar la “novatà” excessivament cara. Al marge del monument vam aconseguir premis al llibret a valència i el bon rotllo en la festa del casalet va augmentar, provocant amb això que el cens començara a créixer a partir de l’any vinent.

falla benlloch. xàtiva 2009

EXERCICI 2005-2006 “EL SANTORAL VALENCIÀ EL PRIMER PREMI ENS VA DONAR” L’exercici passat havia estat l’impulsor per al que anaven a ser tres anys molt bons en quant a qualitat de monument i d’un excel·lent ambient faller al casalet. Per a aquest 2006 és tornava a enganxar a la corda de la comissió gent que després d’un parèntesis va tornar a ficar-se les piles. És va apostar molt fort pel monument infantil i de la mà del artista casolà Paco Roca vam plantar a la plaça de Benlloch una de les millors falles infantils que aquesta ciutat recorda. “El Santoral valencià” és va fer amb el premi de la millor falla de Xàtiva i ens va disparar mediàticament al món faller xativí. Encara recorde la baixà dels presidents i les Falleres majors de l’ajuntament el dia de l’entrega de premis i l’alegria que és podia viure al sens de la comissió. En quant al monument gran també vam muntar de nivell i de mà de l’artista xativenc Manolo Blanco Junior és va plantar la primera falla gran d’aquest artista en Xàtiva a la nostra plaça. Aquella falla va obtindre el primer premi de la secció segona en el que seria l’últim any de les seccions a Xàtiva. EXERCICI 2006-2007 “QUINA POR… L’ANY QUE VAM FER 115 VISITES A L’ARTISTA FALLER, ELS 10,58 METRES D’ALTURA DEL MONUMENT I EL SEGON PRIMER PREMI DE LES FALLES INFANTILS DE XÀTIVA” Aquell any la nostra comissió va apostar per la falla gran de mà d’un motivadíssim Manolo Blanco sense descuidar de la falla infantil obra de Paco Roca. Aquest any i després de la conformitat de la comissió decidim plantar per primera vegada des de que es va fundar aquesta falla el monument al carrer del Portal de València. Quina por…!!! aquell era el lema d’aquella falla gran que ningú s’esperava i que tant bons records guardem d’ella. Per una banda el fet de que tots els ninots de la falla eren gent coneguda del món faller i de la ciutat de Xàtiva i per altra el bon acabat que presentava va fer que ens dugueren el segon premi de les falles de Xàtiva i el premi de la millor Critica Local de Xàtiva. D’aquell any segur que Javi te un bon record de les tantes i tantes vesprades i matins que va anar a visitar a l’artista faller per tal de veure com anava l’evolució del monument. Segur que llegint estes paraules s’enrecordarà l’últim dia de l’any de 2006 quan per la vesprada va anar a veure la falla, estava mig plantà al taller i de l’emoció quasi li boten les llàgrimes.

opinions de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

Aquest any vam repetir de la mà de Paco Roca el monument infantil, guanyant el primer premi amb la falleta per lema “i tu que pintes”. EXERCICI 2007-2008 “ENS PASSEM AL MÓN ORIENTAL I NO ENS VA MASSA BÉ” Aquest any per diverses circumstàncies canviem d’artista faller per a la confecció del monument gran i confiem la falla de més pressupost de la història de la nostra comissió a l’artista Quique Fuster. La falla infantil no la descuidem, intentem manar al màxim de les nostres possibilitats de la mà de Paco Roca per tercer any consecutiu. La falla basada en la Xina de Quique Fuster no va donar el fruit que tots esperaven i va ocupar el sext lloc a les falles de Xàtiva. Per altra banda la falla infantil continua en un nivell extraordinari de la mà del bon fer de Paco però aquest any ens tenim que consolar amb el segon premi degut també al major pressupost d’altres comissions. No obstant això la comissió queda molt satisfeta dels seus monuments i gaudeix com els anys anteriors. Javi per una banda se sent cansat i decideix dimitir com a president deixant ben alta la seua llavor com a president dins d’aquesta comissió. Doncs bé ací he volgut fer un xicotet resum del que ha estat la primera, però de segur que no única, etapa de president d’un amic com és Javi, gràcies per tot i Chapeau!

refer c histĂ˛ q

rències òriques

referĂ¨ncies histĂ˛riques

falla benlloch. xàtiva 2009

Autocrítica, motor de reviscolament faller _Rafa Tortosa i Garcia

ls fallers, burlant-se burlant-se, són uns divertits vigilants de la digni· tat pública, en tant que es dediquen a censurar a les depravacions cíviques més palmàries. ¿No caldria, doncs, que feren examen de consciència i arreglar la pròpia casa, com a mesura preventiva? Amb les paraules de Joan Fuster pertanyents l’article publicat al diari Levante l’any 1960 i titulat «Les falles, tema de falla», encetem aquest article on fent ressò dels monuments fallers de la nostra ciutat que han usat la crítica sobre les pròpies falles al fil argumental del seus cadafals. Partint que les falles, des del seu origen, contenen o haurien de contindre, una gran dosi de crítica cap a la societat en tots els seus àmbits polítics, socials o culturals, també, en determinades ocasions, haurien de ser crítiques en si mateixa. L’autocrítica, igual que defensaven una crítica a la societat per tal de millorar-la i engrandir-la, serveix per a reflexionar sobre temes importants i d’actualitat de les falles. Hem d’admetre que també som un grup dins de la població perceptible de poder ser criticat. Aquesta crítica sobre les pròpies falles la trobem principalment als llibres de falles i revistes, i concretament en articles d’opinió signats principalment per especialistes de dins de la pròpia comissió o del col·lectiu faller xativí. També trobem un certa autocrítica en cavalcades, on any rere any, es critiquen de forma especial temes com ara les seccions dels monuments fallers, la indumentària, les dates de les cavalcades o tot el que concerneix a la celebració d’un congrés fallers. A més, trobem també aquest esperit crític als monuments fallers on ens centrarem en les presents pàgines. Quan parlem sobre els monuments fallers i les crítiques que ens mostren, sempre cal pensar en l’època que es planten, atès que aquesta crítica estarà influenciada pel seu entorn com ara el procés constructiu, el tipus de legislació o règim polític i els problemes que envolten la societat en un moment determinat.

referències històriques

Dins del tema que ens envolta cal distingir entre les falles que es van plantar durant l’època del Franquisme, i les ja s’hi trobaren amb la democràcia. Les primeres, per una part, sofriren la censura del règim, per la qual cosa, la llibertat en criticar certes coses quedava reduïda, i per l’altra part, durant aquesta època, la crítica sobre les falles es podia considerar com una crítica de barri, atès que els que composaven les comissions falleres solia ser el mateix veïnat d’on es plantava la comissió. Si consultem a l’arxiu els expedients existents sobre la censura (calia incloure l’esbós, l’explicació i un llistat de components de la comissió), veurem que a la majoria dels llistats dels membres de la falla, el seus domicilis pertanyen al mateix carrer, plaça o barri. Si repassem les falles que han fet autocrítica, la primera falla que trobem és la plantada per R. Morell per a la comissió d’Ardiaca – Bonaire, sota el títol de «10.000 volaren», i compta que aquesta falla es va constituir el 1934, però la comissió va haver-hi de dissoldre’s quan dimití la fallera major. El lema fa referència a les pessetes que van desaparèixer en 1934 quan es pretenia plantar la primera falla del barri. Per corroborar que el problema de la falla era també del barri, apuntar un verset d’aquest falla que deia:

Falla Portal de Valencia 1954. Arxiu fotogràfic Ángel Patiño López

falla benlloch. xàtiva 2009

«El vehinat es tranquil Però a lo que es veu en la falla Per el barrio hi ha perill De que li fasen la mortalla». Després de la guerra, les falles de Xàtiva retornen el 1943. De les referències que hem trobat fins als anys setanta, podem afirmar que tots presenten la mateixa problemàtica, com és la dificultat per poder plantar una falla. Ho trobem a les falles de Tetuán – St. Francesc (1943 i 1960), Caputxins (1944), Mercat (1954 i 1955) i Portal de València (1954 i 1955). Afegir que durant els anys cinquanta, les falles sofreixen un descens en quant al nombre de falles plantades arribant a plantar-se l’any 1954 tres falles grans, dues d’elles portant la problemàtica de les falles. A la falla del Portal de València, de l’any 1954, i titulada «El Calvario fallero», R. Morell ens presenta, com el seu lema indica, totes les dificultats que presenta una comissió de falla. Enalteix tot el que representen les falles: art, traques, cavalcades, bunyols, bon humor, tabalet i dolçaina... i es pregunta: Ha de morir tot açò? També inclou que no hi ha falleres majors de la ciutat aquest any i ho parodia amb el Campanar de la Seu que acomiada a les falleres rumb al Cairo. Amés,

Raval, 1986

Raval, 1988

referències històriques

demana que la gent ajude a mantenir les falles, i com la Junta Central Fallera se’n va en globus i dient que s’apanyen com puguen completant-se amb una fallera amb una punxa a l’esquena dient «aquest any en clavaran la puntilla». La conseqüència d’aquest any tant maleït per a les falles serà que la comissió de Portal de València, per problemes econòmics, va sol·licitar a l’Ajuntament el gener de 1955 que passara a considerar-se infantil tal com diu el lema de la falla «Desespero de la comisión y paso de poderes a los infantiles»: «En la caixa de dines sols s’han encontrat rates, —així conmón als chiquets— els conterns no ixen nets i tot resulta un empastre». De les falles plantades per Ramon Morell a la plaça del Mercat els anys 1955 i 1956, on fa referència a les falles, veiem que ja hi ha una certa crítica cap als dirigents fallers sobre tot amb la de «La chunta del Biberón» on es critica la joventut dels seus membres. A l’època de la democràcia, de les falles que hem estudiat, podem deduir tres tipus de crítica sobre les falles. El primer tipus és el cadafal que

Ninot indultat falla Sant Jordi, 1988

Espanyoleto, 1989

falla benlloch. xàtiva 2009

planteja la dificultat de fer falla amb els problemes econòmics pel mig i la crisi per la qual ha passat l’associació fallera, on ha posat el crit al cel en el mateix monument per tal de demanar ajuda. Exemples d’aquest tipus són els inicis de la falla d’Abú Massaifa on l’any 1986 planta la seua primera falla «Lluita per la falla» de J. M. Moracho, així com «Alcem la falla» (Molina-Claret, 1988), o «Volem falla» obra de J. Marzó (Murta-Maravall, 1990). Altre motiu per a parlar de falles en els monuments, ha estat la commemoració d’una festa indicada, com ara un 5é, 10é o 25é aniversari i que han dedicat la seua falla per tal de mostrar la seu celebració. Exemples clars són «5é aniversari» d’E. Burriel (Murta-Maravall, 1993) o la falla dels germans Navarro «25 anys de falla» (St. Jaume, 1996). El tercer tipus d’autocrítica fallera el podem trobar en els monuments on critiquen obertament qualsevol aspectes de les falles. La majoria d’aquestes crítiques sobre les falles xativines han estat encarades cap a la Junta Local Fallera, com a cap visible de les falles, i en els seus membres d’importància, com ara el president, el vicepresident o secretari, o la forma de gestionar l’Ajuntament les falles com a una festa local més.

Sant Feliu, 1993

Joan Ramon Jiménez, 1996

referències històriques

D’aquest darrer tipus, clars exemples són les falles de Paco Roca «Petardaes falleres» (Verge del Carme, 1984), «La Festa» (Raval, 1986), «Pirateries» (Raval, 1988) o «Les falles, festa de borumballes» (St. Feliu, 1993). A destacar la falla de l’Espanyoleto de 1989, sota el lema de «El món de les falles» on tota la falla va dedicada al món de les falles locals al·ludint a un congrés faller que no arriba, Les comissions flatoses sense un duro, la falla de casalet tancada a la gent, els presidents que bufen en caldo gelat, els bunyols d’or repartits sense to ni so, l’enginy i la gràcia que no apareix a les falles o l’estret i menut local de la JLF. Un altra falla va ser «La seducció de les falles» realitzada per Bernat Roman, l’any 1996, per a la comissió de Joan Ramon Jiménez. Va ser una al·legoria a les falles amb els seus distints actes destacant la crítica del famós Bou de l’artista o els tres presidents rebels en un canvi d’estatuts en aquella època. Una falla a destacar és la de «Xàtiva Fallera», l’any 1999, a la falla de St. Jordi realitzada per P. Roca on es critica la festa fallera, destacant el tema de la baixa qualitat dels monuments de la secció especial escenificat amb tombes, els llibres de falla i el seu volum així com el ninot de l’exposició amb el president i el vicepresident de la JLF d’aquell any, que anaven com una

Sant Jordi, 1998

Joan Ramon Jiménez, 2005

falla benlloch. xàtiva 2009

moto. Una falla recordada atès que és l’única falla que no estant en secció especial ha guanyat el premi a la millor falla de Xàtiva. Altres falles que ha fet crítica sobre la festa les trobem al barri de St. Feliu, com ara «L’infern faller» de X. Herrero (1999) on planteja com a temes els problemes de les falles en general, els comentaris de gent «entesa» del món faller, els jurats de falles a un calvari faller o la mala baba d’alguns. Altres són la «Cuina per a pocs» i «Jungla Local ¿Fallera?» de A. Bernat (2001 i 2003). Fer també referència a la falla que va plantar F. Guerrero, component de la falla Espanyoleto, on l’any 2004, ens planteja «La meua falla» tot un homenatge als membres de la comissió on estaven satiritzats amb els seus càrrecs o en situacions quotidianes de la comissió. Un altre exemple és la plantada, l’any 2004, per M. Blanco per a la falla de Molina-Claret. Titulada «Festes, tradicions i les seues conseqüències» mostrava aspectes d’actualitat de les falles com ara el tema dels casal o la música de les falles. El darrer cadafal que va plantejar l’autocrítica és el de «Burreria, burreria... són les falles de hui en dia» dels Germans Colomina (J. R. Jiménez, 2005) on es mostren una sèrie de burrades realitzades pels fallers com ara el campionat de futbol sala (o de boxeig) on la germanor

Joan Ramon Jiménez, 2005

referències històriques

brilla per absència, el que cal pagar per a fer la presentació al Gran Teatre, la tendència dels monuments cap a la decoració, les seccions de les falles, els xiquets i el soroll dels petards, el canvi de l’escut a la JLF o la Setmana Santa Fallera. Prop d’una trentena de cadafals han criticat en la seua totalitat un aspecte faller en tota la història de les falles de la ciutat. Amés es poden afegir alguns que han englobat les falles dins de la temàtica de festes en general o en una de línia valenciana. Com a exemple enumerem falles com ara «Les nostres coses» d’Andrés Martorell (Ferroviària, 1981), «Els polvos» d’Àngel Martín (Raval, 1982) o «Coses nostres» (R. Argentina, 1993) on la crítica anava envoltada amb motius referents a la valenciania o el cas de Paco Roca amb «Xàtiva, festes i tradicions» (Espanyoleto, 1992) on s’engloben les falles dins de les festes casolanes. Hem parlat dels monuments grans, però no em d’oblidar els infantils. Encara que no hem de parlar d’una autocrítica fallera a les falles menudes si hem cregut convenient afegir a aquestes línies també als monuments infantils s’ha fet referència a la mateixa festa de les falles, no d’una manera crítica sinó explicativa com ara l’exposició dels distints actes organitzats o

Joan Ramon Jiménez, 2005

falla benlloch. xàtiva 2009

les diverses etapes de construcció d’una falla. Molts artistes han volgut crear la seua falla amb el fil de les falles com ara J. Vicent Tortosa (Joan Ramon Jiménez, 1981), Paco Roca (Espanyoleto, 1984), Manuel J. Blanco (MolinaClaret, 1984; R. Argentina, 1989) o Alfred Bernat (Murta-Maravall, 1992). També, algunes de les falles infantils han parlat del seu aniversari, com «10 aniversari» al Raval, el 1984, amb una falla realitzada per la comissió o «Nai· xement de la falla» a Abú Massaifa, el 1986, obra de Josep Angulo. Amb el tema de l’autocrítica no hem d’oblidar-nos del premi de Crítica Fallera, als seus orígens, Blai Bellver. Aquest premiava la millor crítica fallera en el monument tant si es tractava a una de les escenes o en la seua totalitat. Un premi que va estar patrocinat els primers anys per una entitat privada i el qual va gaudir amb una bona resposta per part del col·lectiu faller i dels artistes fallers. S’han premiat bones escenes criticant la festa del foc. Escenes com ara la revista l’Aladroc i la seua presumpta censura cap a la falla Sant Feliu, escena elaborada per Xavier Herrero per a la falla d’Abú Massaifa l’any 2000. Altre tema exposat va ser el d’internet i la inexistent pàgina web de les falles de Xàtiva, realitzat per Manolo Blanco per a la falla Molina-Claret l’any 2003. I

Joan Ramon Jiménez, 2005

referències històriques

MONUMENTS QUE TRACTEN LA CRÍTICA SOBRE LES PRÒPIES FALLES Any 1936 1943 1944 1954 1955 1955

Comissió Ardiaca – Bonaire Tetuán – St. Francesc Caputxins (inf) Portal de València Mercat Portal de València (inf)

1956 Mercat 1960 Tetuán – St. Francesc 1972 St. Jordi 1982 1984 1986 1986 1988 1988 1989 1989 1990 1993 1993

Selgas – Tovar Verge del Carme Abú Massaifa Raval Molina – Claret Raval Cid – Trinitat Espanyoleto Murta - Maravall Murta - Maravall St. Feliu

1995 1996 1996 1998 1999 2001 2003 2004 2004 2005

Abú Massaifa J. Ramon Jiménez Sant Jaume St. Jordi St. Feliu St. Feliu St. Feliu Espanyoleto Molina – Claret J. Ramon Jiménez

Lema 10.000 volaren Voluntat de fallers Falleros fallats El calvario fallero Quiniela Fallera Desespero de la comissión y paso de poderes a los infantiles La chunta del Biberón Tot mos falla per a la falla Falles roïns i deshores roïns Visquen les falles Patardes falleres La lluita per la falla La Festa Alcem la falla Pirateries Volem falla El món de les falles Volem falla Cinqué aniversari Falles, festa de borumballes Fem 10 anys La seducció de les falles 25 anys de falla Xàtiva Fallera L’infern faller Cuina per a pocs Jungla Local La meua falla Falles... i conseqüències Burreria,burreria... són les falles de hui en dia

Artista R. Morell R. Sánchez La Comissió R. Morell R. Morell R. Morell R. Morell R. Morell M. Blanco S. A. Sáez P. Roca J. M. Moracho P. Roca La Comissió P. Roca La Comissió P. Roca J. Marzó E. Burriel P. Roca M. G. Moracho B. Román G. Navarro P. Roca X. Herrero A. Bernat A. Bernat F. Guerrero M. Blanco S. G. Colomina

falla benlloch. xàtiva 2009

recordar també la de 2004, a la comissió de Selgas-Tovar, amb una escena obra de Xavier Herrero, la qual representava al president de la Junta Local Fallera en la figura de Forrest Gump. Diversos aspectes fallers s’han criticat els darrers anys a mode d’Autocrítica. Recordem aspectes com ara el Concurs de Teatre i els seus inicis o l’hora de cremà de les falles, tema que ha estat inclòs en diverses falles, els estatuts i les seues diverses reformes o els presidents de la Junta Local Fallera que sempre han estat un punt fix de crítica per part de les pròpies falles. I per finalitzat hem de dir que l’autocrítica a les falles és un bon camp per a millorar una festa que tots anem fent. Creguem que la crítica sempre ha de ser constructiva i en sentit positiu, que servisca per a donar-li més qualitat a una festa, que des de fora, es veu desprestigiada. Caldrà respectar la crítica, i què no hem d’oblidar que junt l’enginy i la gràcia és la base de les nostres festes, les falles. Bibliografia consultada DD. AA, «Auto crítica falles», Llibre Explicatiu Falla J. R. Jiménez, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2005, pp. 12-15. Llopis, V., Tortosa, R, «Ramon Morell i Navarro, l’artista fallers dels 50», El Verí del Foc (núm. 2), Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2008, pp. 72-85. Sánchez i Pérez, J, «Quaderns de falles, Xàtiva, 1865-2005», Matéu Editors, Xàtiva, 2006. Sanchis i Martínez, J, «Història de les falles de Xàtiva», Ediciones Xàtiva, s. L., Xàtiva, 1996. Tortosa i Garcia, R, «Les falles grans de Paco Roca a Xàtiva», Llibret explicatiu Falla J. R. Jiménez, Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, 2006, pp. 60-88.

referĂ¨ncies histĂ˛riques

falla benlloch. xàtiva 2009

Josep Bernat I Baldoví _Antoni Bolinches i Vidal

quest any 2009 celebrem el dos-cents aniversari del naixement de l’escriptor suecà Josep Bernat i Baldoví, i més exactament el dia de Sant Josep, el 19 de març. Josep Bernat i Baldoví, escriptor i poeta fill de propietaris rurals, va nàixer a Sueca el 19 de març de 1809. Estudià a les Escoles Pies i cursà Lleis a la Universitat de València, on es doctorà en Dret. Des dels 24 anys va patir sordesa , el que li va valdre el malnom de Lo sord. El 1844 va ser elegit diputat a Corts per Sueca i més tard, alcalde d’aquesta vila. Visqué alguns anys a Madrid, on col·laborà en periòdics humorístics; una part d’aquesta esta producció en castellà va ser recollida en El Sueco (1859). En valencià, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué gran audiència popular, era el corrent que rebia el nom d´espardenya, un corrent que tractava de reflectir el valencià popular parlat al carrer, incloent una gran quantitat d’expressions col·loquials per tal d’arribar millor a tot el poble i connectar amb ell. Esta vessant literària era la contrària de la que s’anomenava de guant, corrent que representava la burgesia i usava paraules mortes i termes arcaics i en desús i girs clàssics no emprats pel poble . Josep Bernat i Baldoví, amb José Maria Bonilla i Pasqual Pérez i Rodríguez, redactà els setmanaris La donsaina (1844), El tabalet i El Sueco (1847). Fou autor dels primers llibrets de falla allà pel 1855 quan va explicar la falla El conill plantada a la plaça de l’Almodí de València, en què es tractava amb molta sorna la venda del conill de Vicenteta. També se’l considera el pioner del teatre popular valencià amb El gafaüt, Qui tinga cucs, que pele fulla, El virgo de Vicenteta, Pataques i caragols, La tertúlia de Colau, L´agüelo Pollastre, paròdia de Don Juan Tenorio. En castellà escrigué el drama Los pastores de Belén. També va escriure alguns miracles per a les tradicionals representacions de la festa de Sant Vicent Ferrer com El mocador, La fealdat i l´hermosura. Bernat i Baldoví posseïa una gran facilitat de versificació i els seus escrits reflecteixen el problema econòmic del camp valencià durant la

referències històriques

100

primera meitat del segle XIX i transpiren un irònic escepticisme pel que fa a les institucions constitucionals i administratives de l’època. Va morir a València el dia d’any nou de 1864. Gran part de la seua celebritat es deu fonamentalment al seu sainet satíricpornogràfic El virgo de Vicenteta (1845), única obra que ha perdurat de l’escriptor. Per la seua gosadia i pels hilarants apunts escènics, sembla més una obra destinada a ser llegida que a ser representada, el que és coherent amb la moral de la seua època. Així, seria una obra destinada a circular clandestinament entre els senyors benestants de València i el seu entorn. Joan Fuster defensa la idea que Bernat i Baldoví, pel seu caràcter conservador i cristià, no va voler fer una obra transgressora més que en el llenguatge, i que s’hauria escandalitzat davant d’una obra de Sade. No deixa Fuster de reconèixer el caràcter sorprenent d’alguns passatges, més pròxims a l’absurd de Ionesco o al surrealisme que al típic sainet del segle XIX. L’obra està farcida de referències agroeròtiques, tan habituals entre els valencians, atorgant tota mena de qualificatius provinents de l’horta als òrgans sexuals (col, figa, fava, pimentó, bolet, raïm...) Bernat i Baldoví hi arriba a fer una

Cartells anunciadors d’obres de teatre de José Bernat i Baldoví

falla benlloch. xàtiva 2009

paròdia completa del celebre col·loqui de Segimon a La vida es sueño de Calderón de la Barca, però esta vegada és Vicenteta qui es queixa de no tenir un amant com cal: [...] Obri el temple de l´amor la burra al cap d´un estable i al punt va el burro en lo sable a fer-li guàrdia d´honor; I per més que ella en fervor, rebusna, coceja i bota, tot aquell rabo de jota li emboca per lo pitou. ¡ I a mi que en manco tinc prou no ha d´haver ningú que em fota! L’any 1979 el director de cinema valencià Vicent Escrivà va fer una versió cinematogràfica de El virgo de Vicenteta, amb l’actriu italiana Maria Rosaria Omaggio com a protagonista principal.

101

referĂ¨ncies histĂ˛riques

102

falla benlloch. xàtiva 2009

EL FERVOR POPULAR _Javi Lara

ui hauria pensat, que aquells fusters, que cremaven el sobrant dels seus tallers en un dia tan assenyalat com el dia de Sant Josep, arribaria a ser hui per hui una festa tan popular per a tots els valencians. Fins a mitjans del segle XVIII, les falles eren un simple festeig que s’incloïa dins del programa d’actes típic de la festa de Sant Josep. Als carrers de valència apareixien muntades diferents fogueres que rebien el nom de falles, però progressivament es va definir l’ús d’aquesta denominació sols per aquells entarimats que de forma satírica exposaven uns pocs ninots fent referència burlesca a personatges públics de la burgesia o de l’església. Eren aquestes falles les que suscitaven major expectació cada any i les que la població acudia massivament a visitar. A mitjans del segle XIX, als monuments que es plantaven, la seua crítica anava referida a dos temes principalment, la falla eròtica i la crítica social. Els versos que apareixen escrits d’autors com Josep Maria Bonilla, Bernat i Baldoví o sobretot, Blai Bellver amb “la Creu del matrimoni” van causar els majors esglais a les autoritats valencianes que van intentar prohibir el muntatge d’alguns monuments o una rotunda condemna per part de l’arquebisbat per les al·lusions picants o sensuals a les que feien referència. Evidentment, aquesta festa satírica que naix del poble humil i treballador, no feia cap gràcia a les classes socials més altes. Per aquest motiu l’ajuntament de València i altres autoritats mantingueren una actitud vigilant i censora sobre les falles. Aquesta política repressiva, justificada per la necessitat de modernitzar i civilitzar els costums de la ciutadania, pretenia eradicar els festejos populars. Però, aquesta pressió va provocar un efecte contrari a l’esperat per l’alta burgesia i van apareixer moviments en defensa de les tradicions típiques valencianes. Van sorgir els premis a les falles i açò va despertar un estímul faller de competició on començava a predominar a més de la sàtira, les formes i l’estètica dels monuments fallers. Ja a principis del segle XX, les autoritats de València poc a poc van unint-se al fervor popular, tenint un actitud mes reconciliadora. Gracies açò i a les diverses organitzacions i associacions culturals van potenciar els desenvolupament de la festa de les falles. Es van realitzar diferents accions per a fomentar el turisme a València, es va organitzar el primer Tren Faller a 1927 amb un gran èxit de participació, van augmentar el nombre de comissions falleres i ja per fi, a 1932 l’Ajuntament de València es va convertir en l’entitat organitzadora i gestora del programa d’actes instaurant la Setmana Fallera. *Versió estreta del text publicat “La historia de la fallas” per Antonio Ariño a la pàgina web de www.fallas.com

103

referĂ¨ncies histĂ˛riques

104

falla benlloch. xàtiva 2009

BREU APROXIMACIÓ A LA INDUMENTÀRIA TRADICIONAL DEL PAÍS VALENCIÀ _Clara Verger i Gonzàlez

a indumentària tradicional correspon per complet al passat; fa referència a les formes de vestir de generacions precedents, és un aspecte de la cultura material,que es por estudiar des del punt de vista històric, econòmic i artístic. Les classes socials més acomodades han seguit en els últims segles les modes que es coneixen com internacionals, fonamentalment les marcades per Paris amb l’aspecte femení i per Londres amb el masculí. Les classes treballadores o amb menys recursos imiten estes modes de manera més o menys tardana; per les possibilitats econòmiques i per les matèries primes de producció local o comarcal, per la confecció domèstica, etc. La indumentària reflexa la història quotidiana dels nostres avantpassats, història feta dia a dia a punt d ‘agulla o de tisora, amb l’entusiasme, la suor i la il·lusió d’aquella peça que li ha costat tant al seu creador. Cap al segle XVIII hi ha un moviment d’identitat popular a Europa. En Espanya sorgeix un moviment semblant encapçalat també per la classe noble, aquests sentiment entra a les terres valencianes arrelant tant a la noblesa com a les classes populars. Així doncs, la indumentària tradicional d’una època determinada i en un lloc determinat, estava composta de formes anacròniques, es a dir antiquades o fora d’ús a les quals anaven superposant elements moderns, en major o menor mesura depenent de molts factors, fins aconseguir canviar-les totalment.. Per tant, les peces del vestit popular, no reflecteixen modes o estils purs o siga que són evidents híbrids canviants. Trobem algunes peces autèntiques conservades per oblit o per afecte, en arques, còmodes o arraconades en trasters de cases velles.. En aquestes línies se me dona l’oportunitat de transmetre la gran il·lusió que jo tinc per a que algun dia recuperem el nostre vestit tradicional per a lluir

105

referĂ¨ncies histĂ˛riques

106

falla benlloch. xàtiva 2009

–lo a les festes i celebracions. Vaig breument a descriure una peça, que les dones vestides de valencianes estan oblidant, i substituint (que es el pitjor) per altra que no te res a veure en el vestit de la dona valenciana. Parle de les “Sinagües”; és una falda interior coneguda també per “Brial”, feta sempre de llenç caser i ocasionalment guarnides per un farfalar de llenç fi, el vol sol ser sobre 3,60 o 4 metres aproximadament, se subjecten a la cintura per mig d’unes betes, el mateix que totes les demes faldes, “guardapeus”, “cagalecos” o “basquinya”.... I per últim dir que deguem considerar com a vestit tradicional el que durant varies generacions dels nostres avantpassats han vestit, es dir que ha tingut una pervivència de cent o dos-cents anys, cosa que no passa així en el nomenat “vestit de fallera” que sols s’ha utilitzat durant alguns dies de l’any i com a simple disfressa. Tancaré aquestos pocs renglons donant una sincera congratulació a les persones, encara que no hi siguen moltes, que en el seu esforç, defensen l’autenticitat i el concepte humanístic de la indumentària tradicional del nostre país.

107

referències històriques

108

Programa oficial de festejos de la Junta Local Fallera. Any 1955 Arxiu Municipal Xàtiva - Fons Carlos Sarthou Llibrets de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

PRECEDENTS DELS PREMIS ECONÒMICS _Javi Lara

olt s’ha parlat, i més durant els darrers anys, sobre la distribució dels premis econòmics que atorga l’excel·lentíssim ajuntament de Xàtiva. L’actual distribució proposada a l’any 2007 per la Junta Local Fallera distribueix aquestos diners entre els primers premis dels diferents concursos que es realitzen durant l’exercici faller; cavalcades, exaltacions, llibrets, ral·li, decoració de monument..., en total deu premis que cap d’ells valoren el que realment és l’essència de la festa fallera, el monument faller. Sospitosament, aquest any i en dates molt pròximes a les eleccions municipals, des de la regidoria de Fira i Festes, a part del repartiment econòmic anterior i després de les crítiques que es van rebre per diferents estaments fallers, va atorgar una partida per a premiar als monuments, aquesta era molt més reduïda comparada amb el que abans es premiava a les comissions guanyadores. Durant l’anterior repartiment econòmic, hi havia varis sectors que criticaven la repartició que es feia ja que deien que aquestos diners anaven a parar als artistes fallers o que les comissions aprofitaven per a dir mentides en les seccions per a quedar-se amb ells. Però realment la intenció primera i principal d’aquestos premis econòmics era la de potenciar i millorar el monument faller xativí. Personalment, no em pareix mal que es valore i es premie els concursos en que participen totes les comissions falleres però crec que es deuria valorar amb un percentatge molt més alt el que és l’essència de la festa, i torne a repetir, que no és una altra cosa que el monument faller. L’actual repartiment econòmic té els seus orígens en 1999 que es van dividir entre les comissions guanyadores de les diferents seccions, amb un premi global de 1.100.000 de pessetes, repartits en 500.000 pts. per al primer premi de la secció especial, 300.000 pts. per al de la primera secció, 200.000

109

referències històriques

110

pts. per al guanyador de la segona secció i 100.000 pts. per al guanyador de la tercera secció. Aquesta proposta va sorgir del llavors regidor de Fira i Festes i ex-artista faller Miguel Angel Gozalbes Moracho que va tindre aquesta inventiva després del decreixement artístic dels monuments durant la dècada dels 90 a Xàtiva. El regidor pretenia amb açò estimular a les comissions falleres i incentivar als artistes per a millorar la qualitat dels monuments. Però amés d’aquest precedent dels premis econòmics actuals, a Xàtiva també trobem uns altres que tenen el seu punt de partida en l’any 1933. Al diari d’intervenció de pagaments de l’ajuntament de Xàtiva d’aquest any es reflexa una partida global de 500 pts. destinada per a distribuir-se entre els premis de falla. Durant els anys posteriors de la república, al diari d’intervenció de pagaments apareixien les partides econòmiques que es van donar a les comissions segons el premi aconseguit. Entre les falles premiades podem trobar la plaça Emilio Castelar, la plaça Enriquez, plaça Bruchetti i d’altres falles que es plantaven en carrers i places de la ciutat. Després de la inactivitat durant la guerra civil, a principis de la dècada dels 40 torna l’activitat fallera i des de l’ajuntament de Xàtiva, amés de continuar premiant econòmicament els primers premis, repartien a cada comissió unes subvencions per a fomentar la festa fallera i als diaris d’intervenció de pagaments s’observa les anotacions amb les quantitats que es repartien. A partir de l’any 1951, desapareixen les subvencions a les comissions per part de l’ajuntament, quedant així sols, els premis econòmics a les comissions guanyadores dels premis que es repartien de la següent forma: Monuments grans: - 1er premi - 2on premi - 3er premi Monuments infantils: - 1er premi - 2on premi - 3er premi (aquest comença a donar-se en 1955) Llibrets: - 1er premi - 2on premi - 3er premi Amés del diari d’intervenció de pagaments de l’ajuntament de Xàtiva, trobem altres testimonis on es reflexa la donació de premis econòmics. Als

falla benlloch. xàtiva 2009

111

Diari d’intervenció de pagaments de l’ajuntament de Xàtiva Any 1933 (Primera referència a premis econòmics fallers) AMX-LB-902

referències històriques

112

Diari d’intervenció de pagaments de l’ajuntament de Xàtiva Any 1935 AMX-LB-902

falla benlloch. xàtiva 2009

113

Programa oficial de festejos de la Junta Local Fallera. Any 1946 Arxiu Municipal Xàtiva - Fons Carlos Sarthou Llibrets de falla

Programa oficial de festejos de la Junta Local Fallera. Any 1947 Arxiu Municipal Xàtiva - Fons Carlos Sarthou Llibrets de falla

referències històriques

114

Programa oficial de festejos de la Junta Local Fallera. Any 1952 Arxiu Municipal Xàtiva - Fons Carlos Sarthou Llibrets de falla

Programa oficial de festejos de la Junta Local Fallera. Any 1956 Arxiu Municipal Xàtiva - Fons Carlos Sarthou Llibrets de falla

falla benlloch. xàtiva 2009

115

Relació de comptes de la Junta Local Fallera Any 1971 (Últim any de referència de premis econòmics) AMX - Sense catalogar

referències històriques

116

Primer premi falla plaça Emili Castelar a Xàtiva. 1934

Primer premi falla Foc i Flama a Xàtiva. 1952

falla benlloch. xàtiva 2009

programes oficials de festejos de la Junta Local Fallera que s’editaven en un xicotet tríptic, apareixien les fotografies de les Falleres Majors de Xàtiva corresponent, en alguns mostraven el pregó de les festes, el programa d’actes, una salutació o invitació a les festes, un itinerari per a visitar els monuments de la ciutat, fotografies del president de la Junta Local i de l’alcalde, publicitat... però en tots ells, mostraven la relació de premis econòmics que donava l’excel·lentíssim ajuntament de Xàtiva a les comissions guanyadores. Els premis van continuar entregant-se a les falles durant la dècada dels 60 fins a l’any 1971, on apareix en la relació de comptes de la Junta Local Fallera els premis en metàl·lic repartits. A partir d’aquest any i fins a l’any 1999 que he comentat anteriorment, no s’ha trobat cap referència als premis econòmic per a les comissions falleres. Davant d’aquestos precedents d’incentius podem veure que abans es valorava per una part el monument satíric faller i per altra, el que hui en dia encara podem consultar amb més o menys dificultat d’aquella època, que és la història que es reflexa als llibrets de falla. Si volem dignificar les falles i no fer-les una festa de carrer (amb tots els meus respectes) crec que a més de motivar i premiar econòmicament la tasca dels fallers, també hem de premiar i donar un major valor al que realment és l’esperit de la nostra festa, el monument faller. *Programes oficials de festejos de la Junta Local Fallera que es troben a l’Arxiu Municipal de Xàtiva dins del fons donat per Carlos Sarthou de llibrets de falla. *Diari d’intervenció de pagaments (1933-35), relació de comptes de la JLF (1971) amb les referències de l’Arxiu Municipal de Xàtiva i història dels precedents econòmics facilitat per Ximo Sanchez.

117

referĂ¨ncies histĂ˛riques

118

falla benlloch. xàtiva 2009

La falla del primer premi de l’any 1958 _Joan quilis

urant les falles de 2006 vaig tindre la satisfacció de col·laborar en l’elaboració de l’article, “Els primers premis de les falles de Xàtiva”. L’article estava dividit en tres parts que van ser publicades en tres llibrets de comissions falleres de Xàtiva. Personalment em vaig encarregar de la primera part d’aquell article, el qual portava per títol “Dels inicis a la consolidació - de les falles de la República a les a falles del franquisme”. La segon part de l’article, “El duel artístic entre Grau i Blanco (1964-1985)”, escrit per Rafa Tortosa aparegué al llibret de Joan Ramon, i la tercera part, “Les falles contemporànies (1986-2006), escrit per Jesús Fèlix Soler al llibret de República Argentina. En aquests articles se pretengué incloure la fotografia o en el seu defecte l’esbós de totes les falles guanyadores del primer premi en Xàtiva, però una falla és va resistir, la que obtingué el màxim guardó en l’any 1958. L’any passat durant les festes de les falles, es va realitzar en la casa de la Cultura de Xàtiva una exposició, organitzada per l’associació d’ames de casa, amb el títol de “Les dones en les falles”. Una mostra molt interessant amb molt de material fotogràfic, llibrets, retalls de premsa o inclòs indumentària. Dons en aquesta exposició aparegué el llibret amb l’esbós de la falla que restava i que se resistia aparèixer, per a completar la totalitat dels esbossos i fotografies de les falles guanyadores dels primers premis a Xàtiva. La falla que restava per a completar la totalitat dels esbossos i fotografies dels primers premis era la plantada en 1958 en la plaça del Cabdill, denominació que tenia l’actual plaça de la Bassa en aquells anys. Comentarem un poc la denominació de plaça del Cabdill. Aquest nom va substituir al concloure la Guerra Civil, al d’Emilio Castelar, uns dels president de la Iª República. En anterioritat va ser coneguda com plaça dels Banys. Encara que sempre s’ha conegut pel nom que duu en els nostres dies, és a dir plaça de la Bassa.

119

referències històriques

120

Plaça la Bassa a principi dels anys 50 Arxiu fotogràfic Ángel Patiño López

falla benlloch. xàtiva 2009

La falla de 1958 portava un lema prou llarg “La nostra falla es l’espill d’espéctes tots relatius a la Plaça del Cabdill”. Va ser construïda per l’artista Ramon Morell. Els tema tractava, com be diu el lema, relatiu a la plaça, criticant diferents qüestions que apareixen reflectides en l’explicació que trobem en el llibret. La primera que trobem i encara que no es diu textualment, però queda prou clar, es relacionada amb la fira: ”El castic de la nóstra plaça en cèrts dies de cada any tota mesura traspassa sinse que servixca el plany. tot un conjunt de barracòns desd’el grandòt al xicotet, formen un parc d’atraccións qu’ací no hi ha qui pare dret, puix com si fòra un campeonat es dediquen a la faena

de fastidiar al veïnat en vore qui dona més pena sirenes, claxons, botzines, colpejamentes a deshòres, altaveus sinse sordines... ens fan pasar hòres i hòres enervants durant el dia i d’insomni quant ve la nit, per no trobar mai l’alegria que dona el descans del llit.”

Com es pot observar en aquestos versos, el soroll de la fira ja era un problema per a molta gent a l’any 58. A la plaça del Cabdill, ja coneguda en aquest any com plaça de la Bassa, també arribava la fira, com ha fet durant molts anys. Durant algun temps les atraccions es muntaven en aquesta plaça, cosa que produiria un augment del soroll, perjudicant considerablement al veïnat i que, sobretot per la nit, sofria les conseqüències. Com podem vorer les queixes pels sorolls de la fira no és una cosa actual sinó que fa mes de cinquanta anys ja hi havà gent que es queixava. Un altre tema que tracta és el de la circulació: “Un problema pròu alarmant es el de la circulació que per dies es va agreujant i demana molta atenció. …

el desconsert tan colossal obliga al nostre Ribera abaixar de llur pedestal, per a ensenyar la manera de posar fi a tan greu mal,”

Estem parlant de la plaça de la Bassa, possiblement un dels centres neurològics mes importants de la ciutat moderna, on el transcórrer de personal i de vehicles es constat. A l’any 1958, segurament no arribaria als nivells de hui en dia, però si tenim en compte que no hi haurien semàfors ni moltes

121

referències històriques

122

senyals de circulació, ens pugem fer una idea del desastre que això significaria. Una plaça amb moltíssima activitat comercial i que comunicava amb l’albereda era precís que en 1958, ja patira el transcórrer de tot tipus de vehicles, des de camions i cotxes, que serien els menys, passant per motos i bicicletes, sofrint les conseqüències, com sempre, el vianant. En uns altres versets parla de un local denominat “semolense”. “Un local dit semolense situat a la nòstra plaça.” Per similitud en el nom, pense que se tracta del desaparegut, ja fa uns quants anys, cinema “Setabense”. El aglutinament de gent els dies de sessió cinematogràfica produïa grans sorolls i algaravies. Per a concloure en la explicació que aquest llibret ens presenta, és interessant la comparació que ens fa, respecte a la importància que la plaça té en Xàtiva i la compara amb altres ciutat com Alzira i Gandia. “Projètes i més projèctes per a millorar nòstra Plaça, intencións totes molt rèctes que no mai tròben qui les fassa. Ens dona enveja pensar

lo qu’esta plaça seria si estiguera en una ciutat com Alzira o Gandia.”

Com vegem en 1958 en la plaça de la Bassa ja se pensaven en reformes. Renovar aquesta plaça, pareix que siga una característica que s’ha repetit al llarg del temps. Algunes reformes que s’han fet i que podem recordar, son llevar el llavador, mes recentment es va ficar una font, com a element regulador del tràfic, desprès varen tornar a construir el llavador, tornaren a eliminar la font, que uns anys abans havien construït i recentment han construït un pàrquing. Com vegem aquesta plaça ha segut sempre un lloc de moltes reformes. L’autor de la falla va ser l’artista Ramon Morell Aquest artista és un dels mes prolífers, ja que se li coneixen trenta-sis falles, des de que en 1944 plantà en les places de Mossèn Urios, d’Enriquez i la infantil de Benlloch, fins a 1969 que plantà en la plaça d’Enriquez la falla amb el lema “Tot s’acaba”. Era pintor i decorador, així figura en el segell que apareix en molts esbossos i aficionat a la pintura de quadres. Aquest artista sols guanyà tres primer premis, el primer va ser en 1954 amb la comissió del Mercat, amb la falla “Raies goloses”. En aquest any va plan-

falla benlloch. xàtiva 2009

tar també la falla infantil de Benlloch i la del Portal de València. El següent premi l’obtingué en 1958, amb la falla que estem tractant. Amb aquesta comissió ja havia plantat en 1956 i va tornar a plantar en 1960. En 1959 tornà a obtindré un primer premi, en aquesta ocasió, amb la falla “Foc i flama”, plantada per a la comissió de Tetuan, en aquesta comissió realitzaria també la falla de l’any següent i les infantils de 1955 i 56. Altres falles que plantà foren: En 1953 per a la comissió del Raval, en aquesta comissió plantarà deu anys desprès la falla infantil. En 1955, va plantar en les comissions del Cid i Mártires de la Revolución (Actual Sant Jaume). En la comissió d’Espanyoleto, plantaria ininterrompudament des de 1960 a 1962 i en 1966, però anteriorment havia fet les falles infantils des de 1957 a1959. En la Plaça Enriquez va plantar també les falles de 1968 i 1969. En la plaça Benlloch la infantil de 1954. Una altra comissió que realitzar els seu monument va ser Verge del Carme als anys 1963 i 1965. Amés, en aquest any plantà també en Sant Feliu i en República Argentina, comissió que ja havia plantat la falla infantil en 1962. Per últim ens queda la comissió de Sant Agustí, per a la qual va fer la falla de 1963.

123

referències històriques

124

Parlem ara un poc de la comissió de la plaça de la Bassa. En aquesta plaça s’han plantat catorze falles grans i una infantil, però sense continuïtat. El primer monument es plantà a l’any 1934, quant la plaça encara es denominava Emilio Castelar, portava per lema “Setabis” i l’artista va ser Rabasa. Van continuar plantant falla en els dos anys que restaven de la República, desprès de la Guerra Civil, es va tornar a plantar en 1943, tenint ja la denominació de plaça del Cabdill. Però, no hi ha continuïtat, s’alternen els anys de falla amb anys sense falla, plantant-se l’ultima en 1963. L’única falla infantil que es va plantar que portava per lema “Cervantines” i també va ser realitzada per l’artista Rabasa va ser en 1934. A banda del primer premi que estem tractant en aquest article, aquesta comissi obtingué el primer premi en dos ocasions mes. En la ja citada de 1934 i en 1935 amb la falla “Exaltació de la paella valenciana” obra de l’artista R. Pastor, que era de Valencia. També es va obtindré el primer premi amb la falla infantil, esmentada. La comissió de 1958 estava presidida per Juan Ferre Ballester i el secretari era, José Iborra Juan. La Fallera Major va ser la senyoreta Mª de los Angeles Reig Pastor i Fallera d’Honor, la senyoreta Mari-Carmen Payá Gomis. En aquest any no apareix la hui tradicional, en algunes comissions, fallera del Foc actual. La Fallera Major de Xàtiva, va ser Enriqueta Benet Ibañez, Fallera Major també de la plaça Mártires de la Revolución (Sant Jaume). La Fallera Major infantil, va ser Marisol Tomas Bolinches que també era la Fallera Major infantil de la plaça del Espanyoleto. La Junta Local Fallera estava presidida per Joaquin Esplugues Pastor. Tractarem ara un poc del llibret, que és el que mes informació ens ha aportat sobre la falla. És el típic llibret de falles que s’editava durant els anys trenta, quaranta i cinquanta, de dimensions reduïdes 10.30 cm. per 15.30 cm. En la portada es representa l’esbós de la falla amb el lema. Esta compost de 24 pàgines, on es pot llegir la salutació del president. Apareix també, un divertit programa de festejos, la relació de la comissió, explicació de la falla feta en vers per V. Vidal Escorcia, els versos a la Fallera Major i a la fallera d’honor, també de V. Vidal Escorcia i uns versos per a la falla, del mateix autor. També és molt interessant la publicitat, ja que podem vorer anunciats empreses i comerços que ja no existeixen o que han sofrit grans transformacions, com “Francisco Paya Semper, especialitat en carrosseria metàlica”, “Establecimientos Corell”, “Hilario Botella Vila, fabrica de licores”, “Cafeteria Capri”, “Las Delicias”, “ultramarinos finos”, “Casa la Abuela, vinos y comidas” I altres moltes publicitats.

falla benlloch. xàtiva 2009

En 1958 es plantaren set monuments, quatre grans i tres infantil. A banda de la falla de la plaça del Cabdill, es plantaren les de la plaça de Sant Jordi que obtingué el segon premi, realitzada per Antonio Grau Tomas, que portava per lema “L’emigració”. La de la plaça Mártires de la Revolución, que obtingué el tercer premi, del qual desconeguem el seu autor i el seu lema. I la de la plaça del Raval que desconeguem també tant l’autor com el lema. Les falles infantil foren, les plantades en la plaça Espanyoleto que obtingué el primer premi, realitzada, al igual que la falla plantada uns metres mes cap a baix en la plaça del Cabdill, per Ramon Morell, portava per lema “Cuet a la lluna”. El segon premi va ser per a la falla plantada en la plaça de la Mercè de la qual desconeguem el seu autor i el seu lema. I el tercer premi va ser per a la falla plantada en la plaça del Raval, també desconeguem el seu autor i el seu lema. Hem intentar donar a conèixer un poc el monument i la comissió que va guanyar ara fa cinquanta un anys el primer premi en Xàtiva per intentar rescatar-la de l’oblit. Possiblement el llibret que es va exposar l’any passat en la casa de la cultura, siga l’únic que queda i possiblement un dels pocs testimonis que encara resta d’aquest monument, afortunadament hem pogut rescatar-lo i amb ell rescatar la memòria de un primer premi que estava pràcticament oblidat. Ara hi ha que esperar que el temps siga tan generós amb les falles infantils i faja aparèixer els esbossos de les falles que restaven per a completar l’article dels primer premis de falles infantils publicat l’any passat. Esperem que així siga. Bibliografia Llibret explicatiu Plaça Cabdill. 1958. Quilis Rodenas, Joan. Els primers premis de les falles de Xàtiva. Falla Benlloch, 2007. Sánchez Pérez, Ximo. Quadern de falles. Matéu Editors. 2006.

125

126

popu

falla benlloch. xĂ tiva 2009

ular

127

popular

128

falla benlloch. xàtiva 2009

LA RECEPTA DELS BUNYOLS DE CARABASSA _Recepta donada per En José Vicente Arnau (Restaurant “La Forca”. Xàtiva)

- - - -

ngredients. - ½ l. d’aigua - 4 ous 1 kg. de farina 300 gr. de carabassa bullida 40 gr. de levadura fresca 4 l. d’oli de girasol

Preparació - Calfem l’aigua fins que tinga un punt tèrbol. S’afegeix la levadura i la desfem en l’aigua. En el moment que es dissol es va ficant poc a poc la farina, seguidament els ous i per últim la carabassa. Amassem tot fins aconseguir una pasta homogènia i es deixa que fermente. - Una vegada fermentada es trenca la massa removent-la amb un cullerot per a fer-la un poc més líquida. A continuació passem aquest líquid espès a uns pitxers per a facilitar que es derrame després sobre la bunyolera. - Calfem l’oli junt amb la bunyolera que deu estar ben calenta i mantenirse submergida dins l’oli. - Una vegada ben calent, derramem el líquid espès sobre la bunyolera i de repent, com per art de màgia, apareix el desitjat, sucós, cremós i saborós “Bunyol de Carabassa”. - El deixem fregir fins aconseguir un color daurat pegant-li les voltes que facen falta.

129

popular

130

falla benlloch. xàtiva 2009

Conte del “Tio Ximico” de Novetlé _Conte popular relatat per Pep Jimeno “Botifarra”

n el poble de Novetlé hi havia un home que li deien el “tio Ximico”. Normalment en tots els pobles sempre hi ha una persona que destaca més que les demés i el “tio Ximico” era una persona que curava de gràcia o encertava alguna cosa, almenys eixa era la creença popular d’un segle en arrere. La bona qüestió que un dia el “tio Ximico” va agafar i se’n va anar passejant, passejant a fer un feix de llenya a la penya de Sant Diego. I arribà a un bancal on hi havia un garrofer, al costat estava l’aca i el maxo del tio Pepe, un home del poble. El cas és que es va estranyar de veure als animals sols pasturant, però continua la marxa i acabà de fer el feix de llenya i se’n baixa al poble. A l’arribar a Novetlé es troba una rebolicà de por, un munt de gent discutint entre d’ells. Ximico s’arrimà a ú i li preguntà: –Xè, que ha passat? –I li contesten– que han vingut uns gitanos i li han furtat l’aca i el maxo al tio Pepe–. Llavors el tio ximico es queda així pensatiu i li diu –Uns gitanos han sigut –si contesta l’altre. –El cas es que en eixe moment el tio Ximico la va cagar, per què va voler fer-se gran i va dir; –A que jo us encerte on estan l’aca i el maxo del tio Pepe! –Xè Ximico, tu series capaç de saber-ho –li deia la gent, al que ell va respondre; –Clar que seria capaç. –Au va doncs digues-nos on estan –al que ell respongué; –Estan al bancal de fulano baix de la penya Sant Diego, darrere d’unes garroferes estan els dos animals lligats. La gent va anar fins el lloc descrit per veure si això era cert i efectivament es trobaven. La gent estava sorpresa, fora d’ella; “Dèu! el Ximico dels collons, tenia raó, açò és una cosa gran.”

131

popular

132

La cosa de tot açò és que la notícia fou tan sonada que arribà a la Llosa, a Xàtiva, a Montesa, a Albacete, a CiudaReal… fins que va arribar a Madrid als oïts, de ni més ni menys que, Alfons XII. Ara resulta que Alfons XII un dia tenia problemes, li robaren la corona i el cetre. La policia i tota la gent bolcada per veure qui ho havia furtat i per intentar trobar-ho. El cas es que no aparegueren per cap lloc i ja desesperats, el rei envia un emissari a Novetle a buscar al tio Ximico. Aquest estava arrancant ceba, espinacs i alls. En això que s’arrima l’emissari amb el cavall i li diu; –Bones, vostè és el tio Ximico? –Si senyor –respon ell –Mire, jo soc l’emissari del Rei i vinc a per vostè per a endur-me’l al palau reial–. El tio Ximico totalment sorprès no es creia el que li dia, –Xè!!!, per l’amor de déu, jo al palau reial? A sant de què?.. –Si senyor, vostè té molta fama de que endevina les coses i ara mateix se’n ve amb mi.

falla benlloch. xàtiva 2009

Ximico al sentir això es va confessar –Xè!!!, però si tot allò va ser una flatonà de les meues–. Però l’emissari ho tenia clar –no res, vostè es ve amb mi siga com siga, i si es nega, directe a la presó. –Ai recolló!!! –el tio Ximico dolent-se– però si jo tinc els meus animals, tinc que donar-los de menjar, el bancal, les terres, els meus fills, la meua dona... –Que res! –li talla l’emissari– ja li he dit que vostè es ve amb mi a Madrid. I efectivament, el van agarrar i esposat se’l van endur a Madrid. La cosa és que arriben al palau reial, demanen audiència, i el tio Ximico entrà directe a conèixer al rei. Estava tot acovardit, pels fets que l’havien dut fins a Madrid. “Què tenia que oferir-li al rei?” pensava ell. La bona qüestió, li presenten a Alfons XII i aquest li explicà el que havia passat amb la corona, li l’havien furtada, encara no l’havien trobada i per suposat ell tenia que dir-li on estava amagada. El tio Ximico cada vegada més acollonat. –Per l’amor de déu, si jo no se res, m’han clavat en “l’embolao” este sense saber-ho.. I el rei dient-li –Mire, meu té que dir ja! –Però com li tinc que dir, si jo no sé res. –Dons si no vol dir-me’l, se’n va la presó, a les masmorres tres dies, a veure si d’ací a tres dies em diu on està el cetre i la corona. Al pobre tio Ximico tot espantat se’l van endur a les masmorres. Cal dir que el cetre i la corona l’havien furtada uns criats del Rei, i a un d’eixos criats li van manar anar a dur-li el menjar a la presó. El tio Ximico allí plorant, fet una merda, lluny de Novetlé, sense els seus animals, ni els fills, ni la dona. Veu entrar al criat al calabós i mirant-li lo diu: - Aquest és el primer. El criat es queda així mosca i no diu res. Ximico es referia a que era el primer dia que tenia que estar empresonat. El criat li deixa el menjar damunt la taula, se n’ix i va a parlar amb els altres criats i els diu; –Mireu el que ma passat, el tio Ximico sap que em furtat el cetre i la corona. –Calla, –li contesta el company– que te que saber el tio Ximico, si és un tros d’ignorant. Això penses per què ha dit que és el primer!! Va tira va. A l’endemà va l’altre criat a portar-li el menjar, entra al calabós del tio Ximico, aquest el mira i diu: - Aquest és el segon. El criat es queda gelat al sentir el que ha dit. Deixa el menjar a la taula i surt ràpidament anant a buscar als altres companys.

133

popular

134

–És veritat!!!, ha dit que jo era el segon, i damunt mirant-me als ulls. No res, el cas que l’altre criat no seu creia encara, així que a l’endemà va a portar-li el menjar, entra dins del calabós, el tio Ximico el mira amb cara d’atemorit després de passar dos dies tancat i li diu: –Aquest és el tercer. Amb açò ja, el tres criats estaven totalment convençuts de que els havien pillat, es reuneixen i acorden parlar amb el tio Ximico per arribar a un tracte. Així que es dirigeixen a la masmorra, entren sense fer molt de soroll i li diuen; –Anem a fer un tracte amb vostè. Nosaltres anem a dir-li la veritat. –La veritat de què? –preguntà Ximico sense comprendre res. –Dons la veritat de que nosaltres hem sigut qui havem furtat el cetre i la corona. –Xè!!! –exclamà Ximico tot sorprès– doncs per l’amor de Déu torneu tot al rei. –Nno, el tracte serà que vostè li dirà al rei on estan les seues pertinències, però no li te que dir qui les ha furtades. Així a vostè el lliuraran, es tornaran les joies al rei, se’n tornarà a sa casa i a nosaltres no ens diran res. Una vegada tot aclarit, passa el dia i arriba el moment de traure al tio Ximico de les masmorres i presentar-lo davant del rei. –Bo!! tio Ximico –li diu Alfons XII– ara li toca a vostè dir-nos on estan les joies. –Dons mire si que ho sé. –Jo ja ho sabia. A mi em van dir que vostè era el millor i pense que així és. –En eixe cas –li contesta Ximico– estan al saló de les columnes de la primera planta, darrere d’un quadre, amagades dins d’un forat. I Alfons XII ràpidament li pregunta –i vostè sap qui ho ha furtat? –No –respon Ximico– això si que no ho sé, però sé que estan allí. Al moment el rei envia als criats per a comprovar-ho i al moment tornen amb totes les joies. Dons, si l`escama que va causar el cas de l’aca i el maxo va ser gran, esta no us ho podeu ni imaginar. Així que Alfons XII en sintoma d’agraïment li diu a Ximico –com vostè s’ha portat molt bé amb mi, jo vaig a portar-me molt bé amb vostè. D’ací ja no es mou, es porta ací la seua família, les seues coses, i li donaré una paga per a tota la vida. – Jo me’n vull anar a Novetlé, jo tinc que estar allí. – No! No! No! – Interromp Alfons XII– Vostè d’ací no se’n va.

falla benlloch. xàtiva 2009

– Xé!!! per l’amor de Déu, jo no em puc quedar… –El cas es que tant li va cascar al rei, que al final aquest va cedir dient-li; –Be, com que vostè ha complit el meu desig, jo compliré el seu i el deixaré anar. La bona qüestió és que de Madrid a Novetlé va tardar sis mesos en arribar. En tots els pobles que passava feien festa, celebraven amb música i festejos que passava el tio Ximico. En Albacete, el tio Ximico per ací, en Almansa el tio Ximico per allà, Font de la figuera., Montesa... fins que va arribar a Xàtiva. Quan encara no havia arribat hi havia una escama de por –que ve el tio Ximico –exclamava la gent. En la plaça de la Seu les campanes revoltejant , no cabia ni un anima més de gent. Estava el batlle en representació de la ciutat ansiosament esperant-lo com un més, en això que el fill del batlle, que estava al seu costat, de sobte li diu a son pare: –Pare, estic cagant-me. –Xè!!! –li diu son pare– aguantat fill. –Pare si es que ja estic aguantant-me i no puc més, que em cague damunt. –Com que et cagues damunt? no home no! –Es queda pensant el batlle una estona, i es que clar, la plaça estava a rebentar, pensant... pensant..., es lleva el barret que duia i li diu al fill; –Rei, ficat darrere de mi, cagues dins del barret, després el gires cap per amunt i ho deixes ahí i que siga el que Déu vullga. Així dons agafa el barret, s’agempona darrere de son pare amollant la merda al barret. I quan acaba el deixa damunt la cera. Tot seguit arriba el tio Ximico amb la comparsa de música, una cua de gent darrere, tots aclamant-lo tio Ximico, tio Ximico… I el tio Ximico estava que tirava xispes, calent com un trompellot, anant d’un parlament a d’altre, amb ganes d’arribar a casa per a veure als seus i que el deixaren estar definitivament. El batlle li diu –nosaltres estem molt agraïts de tenir-lo ací amb tots nosaltres, ja que vostè és molt famós per anar a servir-li al rei.–El cas que diu el batlle – Tio Ximico mire!, com té la fama feta i sabem que vostè ho encerta tot, vaig a veure si m’encerta una última cosa, després ja no li demanarem res més i el deixem estar en pau. –I li pregunta– Què hi ha baix del barret? El tio Ximico encès en flames apunt de rebentar, li pega una puntada al barret i crida; I UNA MEEEEEERDA!!!!!!!

135

popular

136

falla benlloch. xàtiva 2009

EL ROMANÇ DE DON SIMÓ _romanç popular relatat per Pep Jimeno “Botifarra”

aig ha contar-vos una història d’un retor que li deien Don Simó que era tan alt i tan gros que per on passava el seu cos a tots cridava l’atenció. Però entre mandeu i sotana. fera fosca o fera vent feia fugir a la gent pensant-se que era una tartana.

Si és això a soles. Això no és res, S’ha ajuntem jo i don Simó I a vore qui pot més.

De l’altre mode Don Simó sempre molt bon subjecte tenia un gran defecte rotava de unes maneres i es tirava uns pets tan grans.

A l’abadia, només arribar fou molt ben rebuda li donaren la benvinguda i acabaren de dinar.

Que no hi haven cristians que al seu costat estengueren per eixa mateixa raó no tenia mall criades pues fugien asustades perquè es creava aprensió. Però molt ben recomana d’una agència de consella Manuela, una xicona canella un dia es va presentar. Ja la varen avisar dels defectes del retor però ella de molt bon humor exina va contestar.

Estagent arreglant el seu catre ella a soles al seu quartet, quant en la sala sent un pet, ella va i s’aventà un altre. Per eixa repetició El retor queda estranyat, Pues no estava acostumbrat A tindre contestació. Tant d’ahi endavant, igual que de nit que de dia, En la casa pareixia Que estaven bombardejant. Si don Simó, se’ls tirava com si li eixiren dels ossos

137

popular

138

del mateix modo o mes grossos Manuela li retrucava. Per fi, un dia el retor s’ha moscà, de vore la competència que en qüestió de flatulència Li feia la crià.

Si senyor, quant vostè vulga Voldré jo, No es crega don Simó que a mi això em fa por.

I a Manuela li va dir, Si has pensat en provocar-me i ficarme a mi en apuros Ben guardat jo tinc cent duros I els traure per jugar-me’ls.

Un ratet abans de sopar, Prepararen en la cuina Un llibrell d’eixos grans De farina de pastar. Acabaren de sopar I començà la prova, El retor s’alçà la roba I al llibrell es va sentar.

I si és que te’ls vols jugar A qui es tira el pet mes gros Ves preparant el teu cos Que a mi no m’has de guanyar.

Tremend fou l’esclafit Tota la casa retronà, Gran polseguera armà I el llibrell va quedar buit.

falla benlloch. xàtiva 2009

I el retor tot somrient tot ple de confiança Li va dir tot ple d’esperança, Ara a tu et toca esclafir.

El retor tot asustat Havia quedat com si estaguera mut Pensant-se que havia perdut Allò que s’havia jugat.

I tornaren arreglar, El llibrell ple de farina Que omplia tota la cuina I Manuela es va asentar.

I en cara corrent va anar i va agarrar una llum, Li va alçar la roba a grapats I va vore dos forats que Encara tiraven fum.

Un minut hagué de treua I com si fora una tromba com si caiguera una bomba Aixina fou, ¡mare meua!. S’armà la gran remolina El llibrell va rebentar I els trossos varen tirar El barandat de la cuina.

Qui ho tenia que dir, cara de quatre collons Com t’havia de guanyar Si tu tens per a disparar Una escopeta en dos canons.

139

popular

140

falla benlloch. xàtiva 2009

Un canvi de vida _Mentxu

et aquí, una vegada, al bell mig d’una vall, envoltada per muntanyes, una xicoteta ciutat ancorada sota els braços d’un esplendorós castell. Allí hi vivia, fa molts anys, una xiqueta ben polida i bella a qui li agradava molt la festivitat de Sant Josep i desitjava ser la màxima representant de la festa fallera, però... un dia, tot això, va canviar, no sé sap molt bé com va passar però començà a odiar aquell món festiu... Neus, així és com s’anomenava la nostra protagonista vivia a aquell castell engalanat de tapissos d’or i de poder que l’envoltaven ja des de molt menuda. Va ser educada amb la disciplina i l’obediència, però, encara que era conscient que no podria gaudir de la festivitat fallera (pel càrrec que hauria de desenvolupar, quan fora més gran) mai va perdre la il·lusió d’ésser la regina fallera de la seua xicoteta ciutat, cosa que l’omplia de felicitat la seua cara tan blanca i pigada com en tenia. Tothom estava enamorat de la seua bellesa i de la seua dolcesa llevat d’una velleta del poble, la qual odiava a la xiqueta, ja que desitjava tenir la seua joventut, la seua elegància i la seua felicitat. Així doncs, un dia, aquesta velleta s’alçà i anà camí al castell amb l’únic propòsit d’arravatar-li la felicitat i la il·lusió a la xicoteta regina. - Hola Neus, com va tot? - Molt bé. Estic observant com van preparant la festivitat de Sant Josep. - Enguany baixaràs del castell per anar-hi a la festa fallera. - Doncs no ho sé. M’agradaria molt, però hi tinc moltes obligacions que no m’ho permeten. - Si vols jo et puc ajudar. Només hauràs de prendre aquest beuratge i tots els teus desitjos es convertiran en realitat. I la nostra protagonista sense pensar-ho dues vegades el beuratge es va empassar, i a què no sabeu el que li va passar? Doncs sí, això mateix. La velleta li havia preparat un parany a la Neus. No va tardar en fer efecte aquell beuratge verinós que havia pres. Ràpidament, la xiqueta bella es convertí en una velleta horrorosa i plena de berrugues fastigoses a la vista de la gent, mentre que la velleta es convertí en una nineta molt semblant a l’antiga Neus, la qual, amb el seu nou semblant, s’atreví a fer fora a la vertadera regina.

141

popular

142

- Vull que marxes del meu castell vella horrorosa, i no vull que tornes mai més al meu castell! Neus, que encara no s’havia vist a l’espill, la increpà, dient-li: - Jo no m’he d’anar del meu castell, sinó més bé vostè. - Això no t’ho creus ni tu. Guàrdies a mi!!! Feu fora a aquesta horrible vella que ha desitjat usurpar-me el meu tro. I sense que Neus poguera dir que ella era la vertadera hereua, fou treta del castell. Ningú la va escoltar. Només es va adonar de la nova imatge quan va passar per davant de l’espill que hi havia dalt de l’aparador. Aleshores, ella es ficà molt trista, però pensà que amb eixe aspecte podria veure la festivitat de Sant Josep, com sempre havia desitjat, i que el seu aspecte no anava a condicionar-la. Però el que ella no sabia és que la societat coneixia molt bé la maldat de la velleta, i és per això que quan baixà a la ciutat tothom la rebutjà. Ella, havia desitjat baixar a la ciutat durant tota la seua vida i gaudir de les falles, i ara, amb aquell nou cos, tot li resultava més difícil. Ningú és fixava en ella, ningú volia parlar amb ella, tothom fugia del seu costat, i ella cada vegada es sentia més i més trista. Fins que un dia, va decidir ficar en pràctica allò que els seus pares l’havien ensenyat, i demostrar d’aquesta manera que ella era Neus i no la impostora que li havia furtat el seu cos. Però no fou així. Tothom recordava les maldats i l’odi que manifestava en contra d’aquella nineta de cara blanca i plena de pigues, la qual cosa, feu que ella hagués d’abandonar la seua tan estimada ciutat. Des de la seua nova condició, Neus, va anar acceptant i resignant el que la fortuna li havia preparat fins a aquells moments, i com ningú la volia, doncs va decidir viure a les afores de la ciutat i veure des de la llunyania, novament les falles, ja que cada vegada era més difícil moure’s per la ciutat, perquè la vertadera velleta havia denunciat a Neus dient que volia convertir-la en un ésser dolent, i fou així com aconseguí que tota la ciutat l’odiara molt més. Neus, va començar a viure la seua nova condició, i intentava no baixar la guàrdia i sempre que algú es clavava amb ella es sentia pitjor i intentava dir que ella era la vertadera Neus i no la impostora, però ningú li feia cas, la qual cosa començà a endurir el seu cos, ella que tant havia sospirat per ésser la representació fallera d’aquella ciutat que mai més estimaria. Però, un dia tornà a la ciutat Jordi, l’amic íntim de la vertadera Neus que havia marxat de la ciutat durant una llarga temporada, i ara havia tornat, com tantes vegades li havia promès a Neus, per a proposar-la com a fallera major de la comissió que tant estimava. Ell va arribar al castell i allí no va trobar a la Neus que ell recordava, ara la vida familiar estava barallada i la unió que

falla benlloch. xàtiva 2009

tants anys hi havia vist, no hi existia. Aquella nena blanca i polida s’havia convertit en una opressora que odiava les falles i desitjava que el pare (de la vertadera Neus) prohibira eixa festa plena de soroll i de coets que tant odiava. I en el moment que Jordi hi aparegué, aquesta sentí que era l’home ideal per a fer-lo seu, i ho va intentar tot per tal d’aconseguir-lo, la qual cosa el posà en sobreavís. Jordi, es va quedar molt estranyat per la manera que tenia d’actuar la seua amiga, tal vegada no se’n recordava que ell era gay? Però, no només això li va cridar l’atenció, sinó també l’odi que demostrava, cada vegada, i amb molta més claredat l’odi per les falles. Ell marxa del castell decebut, ja no coneixia a la seua amiga? No podia ser que haguera canviat tant en els dos anys que hi havia estat fora de la ciutat. I quan arribà a casa li ho comentà als seus pares, i aquests li contaren, com a mena de llegenda, el que va passar aquell dia tan fatídic i a poc a poc va anar lligant les peces del trencaclosques. També, els va preguntar per la velleta horrible que vivia al poble i que ja feia molt de temps que no la veia. I els seus pares li digueren que va ser desterrada de la ciutat per ordre de Neus. Ell no s’ho podia creure. Tant ha canviat la meua estimada amiga? Hauré d’anar a buscar a la velleta. I així ho va fer. Tardà dos en trobar-la. Ella al veure’l s’alegrà, però de seguida s’entristí moltíssim perquè de segur que havia anat a buscar-la per a demanar-li explicacions pel seu comportament. Però, no va ser així. Tan prompte com la va veure, va descobrir l’engany, i va veure dins d’aquell cos de velleta, la seua estimada amiga. Ràpidament la va cridar i li va dir que volia demanar-li que fora la seua fallera major, i aquesta, li contestà a la defensiva, com vaig a ser fallera major si no em deixen entrar a la ciutat i, a més a més, com anava a ser-ho una velleta tan desagradable com ella. Ell li contestà a l’orella: - No et preocupes Neus, jo faré que el poble et reconega a sota d’aquest cos. - Com has endevinat que ella no era jo? - Doncs, fàcilment, ja que tu sempre has sigut molt amable amb tothom i el que he estat veient a la ciutat és tot el contrari. - M’alegre que m’hages reconegut, però com ho farem? - No et preocupes, li prepararem un parany. I així ho van fer. Jordi anà de nou al castell i allí s’hi va tornar a trobar amb la desagradable velleta. Ell la va portar al seu terreny i, després d’haver parlat amb la comissió de la seua falleta, i convèncer que la velleta a la que havien

143

popular

144

fet fora del poble era la vertadera Neus i que l’altra era una impostora. I fou així com va haver-hi una confrontació entre les dues dones. Quan s’adonà la vertadera velleta, de la traïció de Jordi, s’empipà moltíssim, però, no va poder fer res. A continuació, i després d’haver estat defensada i estimada pel seu amic Jordi, Neus cobrà la seua esplèndida bellesa, i la velleta recuperà el seu horrorós aspecte, i fou desterrada definitivament de la ciutat, encara que Neus la va perdonar ja que li va donar l’oportunitat de conèixer el món des d’una altra perspectiva. Per últim i com tant desitjava, es va convertir en la fallera major de la ciutat i va ser molt feliç des d’aquell dia, ja que el seu amic mai més l’abandonà, i aconseguí realitzar el seu somni d’ésser la màxima representant de la festivitat fallera.

VEU

145

satí rica

edició local 146

Mariam Soro “Borbó” implanta el decret de Nova Planta. Degut a la gran dificultat per a promocionar turísticament la ciutat de Xàtiva en Valencià arreu de la Comunitat Valenciana i utilitzar el castellà per a la resta de l’estat espanyol, Mariam Soro ha decidit eliminar l’estatut d’autonomia, suprimir el nostre idioma e instaurar el decret de Nova Planta. Con este nuevo decreto la ciudad pasa a denominarse “Játiva”, gastronomicamente se hablará de “Arroz al Forno”, todas las semanas tendremos concierto en el conservatorio de Santo Agustín y viajaremos a las ciudades de Gandia o Llombai para ayudarles a promocionar a los Borgia. Además, la concejala esta pensando en utilizar los idiomas Inglés o Chino Mandarín para llegar a más sitios la promoción turística. XÀTIVA DIFERENT DES DE SEMPRE!!!!!!

falla benlloch. veu satĂrica 147

Cartell presentat al concurs de cartells de falla de la Junta Local Fallera. Preguem a lâ&#x20AC;&#x2122;autor que es pase pel casalet per a convidar-ho a un plat de paella.

edició local 148

Tinc una pregunta per a vostè. Que les falles de Xàtiva cada vegada tenen més importància regional i nacional, ho demostra, que el president de la Junta Local Fallera ha participat en el popular programa de Televisió Espanyola, “Tinc una pregunta per a vostè”. GP, com ja se li coneix al president de la Junta, esta molt satisfet per haver pogut aclarir molts dubtes del món de les falles. GP es va mostrar segur i contundent en tot moment amb totes les respostes a les preguntes que diferents sectors fallers li proposaven. Des de si ¿Pensava presentar-se a la reelecció?. Pregunta formulada per Paco, camioner de professió i faller del sector“renovador”.A la qual cosa va respondre que estava bé com estava i per a que canviar. Un altra pregunta interessant va ser la formulada per Ximo, de professió fontaner i faller del sector “igual me te”. Que preguntava si ¿En aquest any de crisis el llibre de la junta també portaria alguna sorpresa?. La resposta fou, que el llibre en si sempre és una caixa de sorpreses. Una de les preguntes que mes expectació va alçar va ser la formulada per Virtudes, taxidermista de professió, del sector “açò va de bo” i que el va interrogar en ¿Quant portarà per a la exaltació de la Fallera Major un mantenidor que faja el discurs integrament en valencià i diga ciutat de Xàtiva en lloc de pueblo de Játiva?. La resposta va ser molt eloqüent.Xàtiva és diferente des de siempre. ¿Quina serà la seua última aportació a les falles?. Li preguntà Praxatiles, de professió indi apatxe i pertanyent al sector“elefant violeta”. La resposta desprès de meditar un poc va dir. Les falles que les cremen. Una pregunta molt interessant va ser la formulada per Leovigilda, sexadora de pollastres en Brucel·les i membre del sector“parlant clar”,

qui va interrogar sobre ¿Quant es pagarien 30 euros per un sopar i no els farien riure?. Amb clara referència als sopars de la Crida i de Germanor.A la qual cosa GP va respondre que pau i amor i el plus per al saló. I la pregunta clau que tots esperaven formulada per Gustamina, venedora de cassoles i del sector “corre i fuig”; ¿Tornaran les seccions? A tu balcon los nidos a colgar, fou la resposta. Una pregunta que el va casi pillar per sorpresa va ser la proposada per Anicet pastor de cabres aturat ¿Pensa vostè que tornarà Raül a la selecció?. En definitiva desprès de quasi quatre hores de preguntes de tot tipus GP,va deixar clar que pensa continuar innovant en el món de les falles i canviant tot allò que faja falta i allò que no faja falta no ho canviarà. I si algú s’ha quedat sense poder formular la seua pregunta facilitarà la seua pàgina Web per que la formulen allí i ja vorem si contesta.

Piles Duracell Ja sabem el misteri que envoltava al president de la Junta Local Fallera roman de perquè dura tant de temps en el seu càrrec. Un misteri que ni Iker Gimenez, va ser capaç de resoldre en el seu programa de “Cuarto Milenio”, per fi ha quedat al descobert gràcies als intrèpids investigador de la “Veu Satírica” i és ni més ni menys que el nostre ben volgut president s’alimenta de piles Duracell, la coneguda marca de piles alcalines, de l’anunci en televisió on els conillets se despenyen per una serra. I per si pot quedar algun dubte ací tenim un document fotogràfic que confirma les investigacions. Així qualsevol pot ser president de la Junta Local Fallera, això no te mèrit.

Espai gratuĂŻt electoral

Eleccions president Junta Local Fallera

falla benlloch. veu satĂrica 149