Llibret benlloch 2016 by FALLA BENLLOCH

FaLLa pLaÇa

beNLLOcH

aLexaNDre Vié

LLibret expLicatiu

rebeca colomer

2016

“per per [per]1. prep. Introduïx el complement que indica allò que servix de pas.2.prep. Introduïx el complement que indica el temps durant el qual o en ocasió del qual té lloc l’acció.3.prep. Introduïx el complement que indica allò que servix per a produir un efecte (la causa, l’autor de l’acció, el motiu, l’instrument, el mitjà, la manera). 4.prep. Introduïx el complement que indica la ﬁnalitat amb què es fa (o no es fa) una cosa.

AMOR a l’ART” amor [amór]1.m. Sentiment d’estima profunda que se sent per una persona. Amor fraternal. Amor ﬁlial. Amor paternal.2.m. Inclinació viva i desinteressada cap a una cosa, una doctrina, unes idees. Amor a la pàtria. Amor al treball. Amor a la veritat.3.m. Inclinació profunda i apassionada, afecte intens, que una persona sent cap a una altra, generalment basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta uns altres sentiments. L’amor que hi ha entre marit i muller.4.m. Objecte de l’amor, persona amada. Ella és el meu verdader amor.

a1 [á] [pl. as]1. ESCR. Primera lletra de l’alfabet.2. ESCR. Nom de la lletra a A.

art [árt]1.m. o f. Habilitat per a fer alguna cosa, adquirida amb l’estudi, l’experiència o l’observació. Tindre art.2.m. o f. Manera de fer alguna cosa segons regles. Un treball fet amb art.3.m. o f. Sistema de preceptes i de regles per a fer bé alguna cosa. L’art de nadar. L’art d’amar. L’art culinària.4.m. o f. Professió que requerix el coneixement i l’aplicació d’un sistema de preceptes i de regles. Arts manuals o mecàniques.5.m. o f. Conjunt de qualitats per mitjà de l’ús de les quals s’aconseguix un objectiu. L’orador tenia l’art de commoure els oients. Actuava amb males arts. Semblava que feia les coses per art de màgia.6.m. o f. ART Producte o missatge considerat primàriament a partir de la seua forma o la seua estructura sensible.7.m. o f. ART Conjunt de les arts plàstiques.

- APRÉN VALENCIÀ, AQUESTA EXPRESSIÓ SIGNIFICA: Al nostre país, ningú fa un treball o proporciona un servici sense diners pel mig. “Fer coses per amor a l’art” és quan fas un treball o ajudes una tasca social, sense esperar rebre res a canvi. Utilitzem l’Art, perquè qui desitja viure de l’art en un país com el nostre on no és valora gens, difícilment farà diners.

*LLIBRET EXPLICATIU FALLA PLAÇA BENLLOCH ALEXANDRE VIé info@fallabenlloch. eswww.fallabenlloch.es

2016

(@FallaBenlloch) Falla Benlloch Xativa

Edita : Associació Cultural, Falla Plaça Benlloch Alexandre VIé. Coordina: Rebeca Colomer Ferrer i Joan Quilis. Col·laboradors: Vicent Palop García, Antonio Boliches Vidal, Alberto Ordiñana, Javi Lara, Mentxu, Rafa Tortosa Garcia, Vicent F. Garcia Perales, Pablo Benito Climent, Joan Quilis Rodenas, Clara Vercher, Vicent Ribes Iborra, Salvador Catala Sanchis i Pepe Sanchis. Disseny portada: Rebeca Colomer. Disseny, maquetació i il·lustracions: Rebeca Colomer. Revisió Lingüística: Carme Anaya. Veu Satírica: Joan Quilis, Carla Gutierrez, Ángel José Sanchez i Rebeca Colomer. Explicació Monument Gran i Infantil: Oscar Exposito i Alejandro Borreda. Fotograﬁa: “Estudio Fotográﬁco, Federico”, Ana Catalá, Carla Sanchis, Juan Ignacio Gisbert, Guillermo Company, Estefania Martí, Alba Martí, Neus Grau, Rebeca Colomer, Ainhoa Reyes, Maria Jose Martinez, Mª Carmen Sanvictorino, Johana Marcelavaldivieso, Maria Asuncion Gonzalez i Aida Richart. Il·lustracions per “Amor a l’Art”: Josep Albiñana, Xavi Herrero, Paco Roca i Rebeca Colomer.

* “FALLES DE XÀTIVA, FESTA DÍNTERÉS TURÍSTIC AUTONÒMIC”. * EL PRESENT LLIBRET HA PARTICIPAT EN LA CONVOCATORIA DELS PREMIS DE LA GENERALITAT VALENCIANA, PER LA PROMOCIÓ DE L’ÙS DEL VALENCIÀ. *ESTE LLIBRET PARTICIPA EN EL PREMI “CLIMENT MATA” QUE SÍNCLOU EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES (www.lletresfalleres.info). *ESTE LLIBRET PARTICIPA EN EL PREMI “MESTRE ORTIFUS” QUE SÍNCLOU EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES (www.lletresfalleres.info). *ESTE LLIBRET PARTICIPA EN EL PREMI “PEPET-FALLES UNESCO” QUE SÍNCLOU EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES (www.lletresfalleres.info). *ESTE LLIBRET PARTICIPA EN EL “ PREMI MOCADOR I/O PREMI EMILI LLUECA” QUE SÍNCLOU EN ELS PREMIS DE LES LLETRES FALLERES (www.lletresfalleres.info).

EDITA DIPOSIT LEGAL: V-982-2011 EXEMPLARS: 500 IMPRESSIÓ, Paper Plegat, Indústria Gráﬁca .Impres a Xàtiva, Bressol de paper a Europa. Paper Ecològic.

L`ASSOCIACIÓ CULTURAL “FALLA PLAÇA BENLLOCH ALEXANDRE VIÉ NO S´IDENTIFICA AMB EL CONTINGUT DEL ARTICLES I COL·lABORADORS DEL LLIBRET.

126 128

144 158

SALUTACIÓ PRESIDENT

Ángel José, Sánchez i Palop

Fallers, Falleres, amics i simpatitzants, ja ha aplegat el temps de falles. L’aroma a pólvora, la música, els monuments i tradicions es mesclen als carrers de la ciutat, omplint-los de color i d’alegria.

aspectes que són l’estàndard d’una comissió que aposta per la tradició i per exalçar la nostra festa al màxim dins de les possibilitats que tenim.

Espere que m’acompanyeu en aquesta En aquest primer any com a president setmana i convide a tothom que vulga aprovull procurar que tots els fallers de la comis- par-se a la nostra falla a conèixer un poc més sió gaudisquen al màxim del treball d’un allò que som i sumar-se a la nostra causa. any i que visquen unes falles inoblidables. Vull agrair també a totes les persones Aquesta tasca la portaré a terme junt a un aliens a la comissió que ens ajuden, comerequip de treball que combina la il·lusió de ços, veïns, patrocinadors ... etc, que amb la la joventut amb l’experiència dels més veteseua col·laboració fan possible moltes corans, així com de nombrosos fallers que ens ses per a la comissió. brinden la seua col·laboració. Esperem que el bon temps ens acomLa meua intenció és no perdre els verpanye i que tot isca segons el previst. daders valors de la festa fallera, les falles són història, són cultura i són art. Els monuments, Moltes gràcies i bones falles! la música, els actes oﬁcials, el nostre llibret...

FALLERA MAJOR 2016

A Ainhoa Reyes i Aranzueque

FALLERA MAJOR INFANTIL 2016

C Conxa Vila i Soler

PRESIDENT INFANTIL Rafa Peinado Grau

Amics i amigues de la falla Benlloch, m’encanta la festa fallera, la porte a la sang; per una part artística i d’altra més festera, així doncs, qui em coneix sap com vaig a gaudir aquest any. A més, sempre he volgut ser president de la meva comissió, i l’any passat ja vaig poder ostentar el càrrec d’acompanyant de la dama de la fallera major infantil de Xàtiva, i va ser un gran any per a mi, perquè tenia molta activitat fallera, que em va fer si cal que em submergira més en el món de la festa fallera. I enguany gràcies als meus pares puc ser president infantil de la millor comissió. Només

dir-vos que gaudiu amb nosaltres dels actes fallers: recorreguda, ofrena, Sant Josep i en el moment menys desitjat… la cremà; ja ho sé, tot açò passa molt ràpidament... I no m’oblide de vosaltres: Ainhoa i Conxa, les falleres majors de la nostra comissió i del nostre president Àngel, que sé que hi gaudiré molt amb vosaltres i pregarem al temps que no ens ploga. Finalment desitge a tots i a totes unes bones falles 2016. Visquen les falles i visca la falla Benlloch!!!

P L A N TÀ

AMOR AMOR AMOR AMOR MONUMENT GRAN 2016 LEMA: “Amor a primera vista” Artista faller: Alfred Bernat Cano

EXPLICACIÓ Monument Gran

E CADAFAL

Roger al centre de la ciutat dirigint està,Acompanyat per Cristina Sunyer,Pensant la desfeta que els ha deixat.Però l’amor per aquesta ciutat,Junt al cupido Miquel,Intentaran solucionarTot el merder que s’han trobat.Sageta per ací, sageta per allà,I amb molt d’amor pels socarratsDe segur que ho intentaran,Però hauran de saber com aguantarPer desquiciats no acabar.

ESCENA 1: COTXE

A la part de dalt de la ciutatUn mirador ben bonic tenim per observar,On tots els cotxes estan aparcatsPerò amb els cristalls entelats.L’amor per la ciutat els ha cegat,I l’amic Parra volent governarA Panamà ha anat a parar. En el cotxe han pillatAl Rus i a la Barberà més que contant 1,2,3...els han pillat follant,en el dubte de saberquan tornaran a mullar.Finalment el tripartit ha guanyatDesprés de 20 anys renegant.

ESCENA 2: COR PUNXAT

16 1 6

Paco Camps té el cor destrossatAl veure al Rus i a la Rita punxant...Més, pel cul li han donatAl perdre la generalitat.

No content amb tot allò viscutVa i s’assabenta de tot allò perdut.Més prompte o més tardAmb els seus amics es trobaràI dins de Picassent paelles es faran.

ESCENA 3: HOME INTERNET Herrero sense amics s’ha quedatI sols a les xarxes socials està.Amics nous està buscantPer a un nou partit formar. La solució complicada està,Els colors poc importen ja,Parlant amb Podemos o CiutadansEn un partit o un altre voldrà manar.Els socialistes feliços es trobenDe veure el PP desmantellat.Roger celebrant amb botelles de xampanyQue Vidal i Esteban a l’ajuntament ja no estan.

ESCENA 4: DONA PRENYADA L’amor innocent als 20 anysEls seus problemes pot deparar.Agafar i agafarSense mesures per controlar,Més prompte o més tardEn un embolic et trobaràs.En política a la vista es veuEl tripartit vol governarSense pensar,I els problemes sense solucionar.Els carrers per netejar,Les merdes per arreplegar,La zona blava per llevar...Els pilons volen repararI a la ﬁ la ciutat sense arreglar.

ESCENA 5: JESÚS NINOT El nostre president de la Junta LocalCada nit a dormir se’n va,Pensa com els problemes solucionarQue els vicepresidents van crearI Paños els va deixar.L’objectiu de la Junta i l’AjuntamentÉs fomentar els monuments,Però, Aldabero ni les ganes ni els diners,Ho permetran.El rally volen modiﬁcar,La recorreguda de falles llevar,Les nits al casal eradicarI el teatre el volen fer pagar.Al cap i a la ﬁLa germanor no està.El president pensant com arreglarQuelcom que les falles no deixaran.

ABELLA ABELLA ABELLA ABELLA MONUMENT INFANTIL 2016 LEMA: “... I si piquen?” Artista faller: Josep Almiñana

A A A A

EXPLICACIÓ Monument Infantil

E Que vinga! Que vinga Ja la primavera,

Que tornen les ﬂors

Que tothom espera.

Tant si son blanques,

Grogues, com vermelles Totes seran bones Per a les abelles.

Gentil abella brunzent Avionet de joguet,

Que vas volant per la ﬂor

Dins l’espai que t’obri el vent.

Collim i collim feineres,

Del millor pol·len les ﬂors

Mentre les vespes recullen Aranyotes i cucots.

20 2 0

Si no existirem no hi hauria Mel per a xiquets ni grans, I mai no veurien els ciris A les processons rodar.

I aquest mon com ho faria, Tant vell i cansat de tot, Si no dúiem en volades Pol·len de ﬂors a les ﬂors?

Ja digué la nostra reina: - Tenim ací com ho cal fer: Per a nosaltres, la tasca Per als altres, els plaers

Embolica el dolç regal Amb ratlles grogues i negres, De ﬂor en ﬂor, De poncella en poncella, De margarida a rosella, Què és la primavera sense ella?

LA NOSTRA C

COMISSIÓ

COMISSIÓ GRAN Sanchez Palop Angel Jose Gomez Hervas Francisco Colomer Ferrer Rebeca Benavent Martinez Hector Gonzalez Puig Ivan Marti Sanjuan Alba Reyes Aranzueque Ainhoa Olmos Prats Neus Benet Vicedo Jessica Peinado Boixader Vicente Borreda Alventosa Alejandro Sanchis Boixader Carla Benet Sanvictorino Carmen Soro Escalante Francisco Exposito Martinez Oscar Gisbert Merlo Juan Ignacio Simon Pla Andrea Quilis Rodenas Joan Barron Renau Laura Belda Diaz Jose Manuel Benages Fons Jordi Martinez Agusti Ana Bolinches Vidal Maria Amor Cabezas Suñer Jose Ciscar Soler Marina Carballo Zorraquino Noelia Cerda Martinez Pablo Cosme Juan Esther Cosme Juan Marcos Arnau Argent Jose Vicente Gil Moncho Rafael

Mullor Domingez Victoria Gozalbes Sanchez Emilia Grau Gimeno Neus Guerrero Torregrosa Pablo Richart Sánchez Aida Simon Pla Lucinda Marti Sanjuan Estefania Ciscar Soler Gloria Martinez Duet Maria Jose Martinez Marzal Juan Carlos Olmos Prats Lucia Valero Collahuazo Joffre David Richart Soler Gemma Pla Pujante Monica Sanvictorino Mompo Pilar Sanvictorino Mompo Emilio Belda Diaz Francisco Antonio Tormo Suarez Ricard Hostench Vidal Jorge Gonzalez Puig Maria Asuncion Olmedo Sancho Sergio Sabater Mendez Cristian Valdivieso Ruiz Johana Marcela Jover Lopez De Andujar Edgar Ferrero Maroto Joaquin Jovellar Campos Ingrid Navalon Martinez Lilaya Saez Aleixandre Alicia Palop Garcia Vicent Martinez Fenollar Jose Ramón Sanchis Calatayud Javier

GRAN

COMISSIĂ&#x201C; INFANTIL Vila Soler Conxa Peinado Grau Rafa Hurtado Mullor Pablo Peinado Grau Jaume Benet Sanvictorino Teresa Gil Bolinches Lucia Artal Martinez Enric Garrido Peinado Claudia Carballo Roca Marc Hurtado Mullor Andrea Martinez Gozalbes Carlos Martinez Gonzalez Carles MartĂ Frances Izan Lopez Soro Julen Soro Moreno Francesc Benages Carballojoan Gosalbes Marti Laia

Gisbert Benet Hector Valero Valdivieso Angie Marcela Gomez Barron Alba Gomez Barron Joel Belda Pla Jose Belda Pla Marta Pastor Torregrosa Carme Perez Sanvictorino Sara Perales Exposito Sergio Arnau Marti Carlota Cardona Diaz Paloma Vila Fenollar Laura Benet Madrid Nuria Varela Lledo Ana Cosme Pons Zaida Martinez Gomar Susana Martinez Gomar Josep Ferri Pastor Maria Leire

INFANTIL

GUARDONS INFANTILS SOCARRADETS Rafa Peinado Conxa VIla Angie Valero Jaume Peinado Carlota Arnau Carles Martinez

ARGENT COURE COURE COURE COURE COURE

BUNYOLS

Enric Artal Claudia Peinado Sara Perez Jose Belda Sergio Perales Mª Jose Duet Joel Gomez Mª Leire Ferri

OR OR ARGENT ARGENT ARGENT ARGENT ARGENT ARGENT

PREMIS MONUMENT GRAN2ºPREGRAN MI SECCIÓ PRIMERA

PRIMER PREMI MAQUETES MARTA BELDA

MONUMENT INFANTIL ACCEÈSIT A SECCIÓ SEGONA

FINALISTES PREMI MOCADOR 2015 Artistes Fallers de Xàtiva. Recapitulació i Nous esbrinaments (II) Autor Joan Quilis Ródenas, Publicat en el llibret de l’AC Falla Joan Ramon Jiménez de XàtivaDolçaines, la Música Nova i la Peixca de l’AladrochAutor Rafael Tortosa GarciaPublicat en el llibret de l’AC Falla Falla Benlloch– Alexandre VI de Xàtiva

PREMI GENERALITAT VALENCIANA PER LA PROMOCIÓ DE L’ÙS DEL VALENCIÀ Nº46

CONCURS FOTOGRAFÍA ESTEFANIA MARTÍ

CONCURS DE TRUC 1º PREMI

PROGRAMA D’ACTES

Pau.

19:00

00:00

CTES

2016

07:30

19:30

COQUETEs...

Forca. 21:00

00:30

ENTREVISTES A LES

S NOSTRES FALLERES

Nom: Ainoha Reyes Aranzueque Estudies o treballes? Sóc estudiant Conta’ns un poc el teu historial faller... (càrrecs, comissions a les que has estat apuntada, família fallera...) De xicoteta no he sigut fallera perquè em donaven molta por el coets, quan era un bebé em tiraren un masclet dins del carro i des d’aleshores em donaven respecte. Una amiga meua era de la Falla Benlloch i volia que m’apuntara però no em deixaven, ﬁns que al ﬁnal m’apuntaren.Mon pare va ser faller molts anys i em transmitia sempre eixe sentiment però ell ho vivia de forma distinta. Quan i per què t’apuntares a la falla Benlloch? Fa més o menys 6 anys que porte en aquesta comissió, em vaig apuntar per les amigues i perquè m’havien parlat molt bé de la falla. Per què la falla Benlloch i no un altra? A dia de hui no em canviaria de falla, va ser la primera i espere que l’única. Per a mi és diferent a les altres, on coneixes a gent que sempre està al teu costat, on he sentit cada moment de les falles. Què és allò que més t’agrada de les falles, i quin el que menys? La cercavila és de les coses que més m’agraden, anar amb la xaranga amb la música i baixar a la mascletà tots

junts. I allò que menys la cremà perquè ja s’acaba tot. Quin acte esperes amb més entusiasme? L’ofrena amb diferència, és l’acte on més sent el sentiment faller, no hi ha paraules per a explicar eixe moment i enguany estic segura que serà molt especial. Quina peça és la que més t’agrada del vestit de fallera? Les pintes i els adreços, em fascina anar a veure’ls. Un color? M’encanten els vestit negres però el meu primer vestit va ser rosa i per a mi sempre serà el preferit, encara que enguany canviaré un poc. Què creus que ha de tindre una xica per a ser fallera major o fallera major infantil? Viure molt el món de les falles i haver sigut fallera almenys uns anys, tota xica és capaç de portar aquest càrrec amb responsabilitat. I una fallera major, en la meua opinió, hauria de tindre, com a mínim, 18 anys. Conta’ns un record faller. El primer que em ve al cap és un dia en el “xiringuito” de fa uns anys, va vindre a ajudar-me la meua Aida, una fallera de la comissió, en eixa època encara no ho era, i alguns fallers de la falla van intentar convèncer-la per a què s’apuntara, i mesos després la vam tindre apuntada. Conta’ns un desig per aquest any faller. Només que siga un any especial i que em queden moments únics. És un any diferent per a Conxa i per a mi però també

AINHO 34

per a la comissió. Monument o festa? Sempre diré el mateix, festa. Per a mi el monument és allò de menys, mentre tinguem un bon ambient al casal i estem tots junts. Que sent / pensa la teua família, que enguany ocupes aquest càrrec? Em recolzen al 100% perquè saben que vaig a complir un somni, encara que no falta mai la frase que és un càrrec molt gran i que s’ha de saber portar. I les amigues estan encantades de viure aquest any amb mi, sobretot, les que també són falleres. Algún artista preferit? Cap, ho valore tot. Eres de mascletà o de castell de foc nocturn? De mascletà encara que els castells també m’agraden. Què penses que tenen d’especial les falles de Xàtiva? L’ambient tan alegre i fester que hi ha eixos dies, veure la gent gaudir dels monuments i de cada acte. I ara conta’ns un poc sobre tu.... Gustos musicals, menjars preferits, un lloc on viatjar; que t’agradaria ser en un futur, i mes coses que vulgues que sapiguem. Puff... Què puc dir? Em considere una persona simple però complicada a la vegada hahaha. Sóc molt alegre i bromista, m’agrada molt veure partits de futbol i jugar a videojocs.No tinc cap grup o cantant preferit, escolte la

música depenent de com em senta en eixe moment. Però si que escolte un poc més a Enrique Iglesias, els “catarres”, “txarango” … El menjar que mes m’agrada és la paella, la pizza. En general menge de tot menys les llentilles que no m’agraden gens.Quan siga més major vull viatjar i veure món, però, on tinc clar que vull anar és a Barcelona i si puc quedar-me a viure allí, he anat dues vegades i em vaig enamorar de la ciutat. Però un dels motius és per anar al Camp Nou.I que dir del futur… no tinc res clar encara, en el tema dels estudis estic prou confosa i no he decidit res. I ara vull explicar això que he dit abans, sóc senzilla. En general, valore molt els detalls de les persones més que no pas allò material. Però per un altre costat sóc complicada perquè si no em coneixen no em solen entendre, algunes amigues em diuen que sóc rara i en part tenen raó.

Nom: Conxa Vila Soler Estudies o treballes? Estudie segon de l’E.S.O a l’institut Josep de Ribera de Xàtiva. Conta’ns un poc el teu historial faller... (càrrecs, comissions a les que has estat apuntada, família fallera ...)

es l’ambient que es crea durant uns dies pels carrers i pels casals fallers, un ambient de festa falleres, amistat i família. Per altra banda, allò que menys m’agrada és el moment de cremar els monuments fallers, no tan sols pel fet de cremar una cosa on s’ha treballat durant tant de temps sinó també perquè les falles ja s’acaben. Quin acte esperes amb més entusiasme?

Vinc d’una família fallera ja que el meu avi, Vicente Soler Oliver, va ser president durant 4 anys de la falla República Argentina i va passar a ser un dels fundadors de la falla Molina Claret i també president durant uns quants anys; ma mare va ser fallera des de menuda de la República Argentina i després de la Molina Claret; la meua tia també van ser fallera des de xicoteta ﬁns fa uns anys, que ja no ho és, de la Molina Claret; i el meu germà major va ser faller de xicotet uns dos anys de la Molina Claret.

La baixada de Sant Josep ja que este any serà la primera vegada en assistir a aquest acte.

Quan i per què t’apuntares a la falla Benlloch?

Què creus que ha de tindre una xica per a ser fallera major o fallera major infantil?

Fa només 3 anys que em vaig apuntar a la Falla Benlloch. Recorde eixe dia com si fós ahir, va ser un divendres normal de falla, vaig fer moltes amistats noves, molt prompte vaig anar aprenent perquè la gent era fallera, que açò, de veritat, era una segona família. Molta gent entra a formar part d’una falla per qüestions de família o amistat. A mi em passa una cosa molt pareguda ja que em vaig apuntar amb dues amigues més a la falla Benlloch. Per què la falla Benlloch i no una altra? Una de les raons va ser perquè la meua tia Estefania i Laia formen part d’esta falla, l’altra va ser perquè tres amigues i jo decidírem entrar al mateix temps a formar part de la falla. Què és allò que més t’agrada de les falles, i quin el que menys?

Allò que més m’agrada de les falles

Quina peça és la que més t’agrada del vestit de fallera? El cosset, ja que és una peça principal i molt vistosa del vestit faller. Un color? Blau ja que és el meu color favorit

Res en especial, simplement dedicació, temps i esperit faller, per poder gaudir de la festa de la millor manera possible. Conta’ns un record faller. Recorde que abans de ser fallera tenia una mica de por a la mascletà i mai l’havia vist en directe, ﬁns que em vaig fer més major i, per ﬁ, vaig reunir el valor junt al meu pare d’anar a veure una, des d’aquella vegada vaig perdre la por i sempre que puc assistir a veure-la, ho faig.

Conta’ns un desig per aquest any faller.

Fer noves amistat i gaudir al màxim un any més de les falles. Monument o festa? M’agraden les dues coses però si hagués de triar una em quedaria amb els monuments fallers ja que són allò que més destaca de les falles. Que sent / pensa la teua família, que enguany ocupes aquest càrrec?

nàixer, tinc 13 anys m’agrada passar el temps amb les meus amics i amigues, sobre els meus gustos he de dir que m’agrada la paella dels diumenges en bixquert feta per la meua àvia; els meus gustos musicals són molt variats ja que m’agrada quasi tot tipus de música; en un futur m’agradaria viatjar per tot arreu però en especial a Noruega per visitar a la família de la meua tia Lina.

Em presten molt de suport durant tot el temps ja que sense ells açò no seria possible, sempre estan animant-me i mostrant-me el seu recolzament. Algun artista preferit? Xavi Herrero Martínez, artista de Xàtiva, fa uns monuments plens de colorit i formes modernes. Ets de mascletà o de castell de foc nocturn? Sóc més de mascletà ja que m’agrada l’emocionant soroll dels coets a l’explotar i l’olor a pólvora tant característic de la nostra festa Valenciana. Què penses que tenen d’especial les falles de Xàtiva? El poder viure les falles al teu poble és un gran privilegi, ja que pots conèixer a molts fallers i poder gaudir encara més si cap la festa fallera. I ara conta’ns un poc sobre tu.... Gustos musicals, menjars preferits, un lloc on viatjar, que t’agradaria ser en un futur, i coses que vulgues que sapiguem.

CONXA Sóc xativina des del dia que vaig

PER AMOR A L’ART

XAVI HERRERO

REBECA COLOMER

JOSEP ALMIÑANA

44PER AMOR A L’ART

PACO ROCA

25 ANIVERSARI DEL LLIBRET

25 49

25ANYS TREBALLANT AMB IL· LUSIÓ

Falla Plaça Benlloch Alexandre VIé

Formem part d’ una història, d’ un trevall que naix any rere any. Un equip que mai deixarà de lluitar per la seva cultura i pel record. Gràcies a tots els que haveu passat per aquest equip i als que mai s’ oblidarà.

25ANYS FENT LLIBRET A LA COMISSIÓ

Falla Plaça Benlloch Alexandre VIé

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 1992

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 1993

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 1994

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 1995

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 1996

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 1998

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 1999

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2001

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2002

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 1997

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2000

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2003

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2004

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2005

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2006

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2007

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2008

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2009

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2010

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2011

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2012

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2013

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2014

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2015

LLibret Explicatiu Falla Benlloch Alexandre VIé Any 2016

25 ANYS TREBALLANT AMB UNA IMPRENTA

INDÚSTRIA GRÀFICA-IMPREMTA

Del llibre vell, e 60

el bon consell. 61

AIXÍ VA COMENÇAR Vicent Palop i García.

En 1992, era jo president, Vicent Palop i García, per si algú no em coneix. Va ser el meu últim any de president després de quatre exercicis, encara que després, en el 2001-02, per necessitats de la comissió vaig tornar a assumir el càrrec un exercici més. En aquell any, la Fallera Major va ser Mimi Gozalbes i Sancheze; el president infantil va ser Jorge Pardo i Benito i la Fallera Major infantil Mireia Torregrosa i Mallea. L’idea de fer un llibre diferent d’allò que s’estava fent fins aquell anys a la comissió, va ser del pare de la Fallera Major infantil, Vicent Torregrossa, que aleshores, era concejal de cultura de l’Ajuntament. La idea era fer un llibre similar al que es feia a les festes del carrer Sant Josep. La idea, va ser ben acollida dins de la comissió i així, ens aproparíem un poc als llibres que ja altres comissions estaven realitzat: República Argentina, Ferroviària o Joan Ramon Jiménez, els quals, ja portaven alguns anys, presentant uns llibres molt interessant i havien passat d’una grandària de quartilla a la dina4, és a dir, havien passat del llibret tradicional al llibre. La nostra idea també era eixa, passar al llibre, però necessitàvem una xicoteta espenta que ens animara. Vicent Torregrosa va aportar alguns col·laboradors i la falla va aportar alguns altres i entre tots varem compondre el llibre, que va ser maquetat per Ximo Corts i va ser imprès en els obradors de Mateu impressors. Eixa va ser la primera vegada, que la falla Benlloch, va treballar amb la impremta Mateu i fins ara, continuem treballant amb ells. Aquell llibre de 1992, té algunes anècdotes curioses, com per exemple la realització de la portada, que va ser dissenyada en la impremta Mateu, però, aleshores, en aquest obrador, no estaven molt clavats en temes fallers i en lloc de ficar el nom de la falla Benlloch Alexandre VI, varen col·locar el nom de la Falla plaça d’Enríquez i es va haver d’imprimir de nou la portada. Una altra curiositat d’aquest llibre, és que en els

PORTADA DEL LLIBRE DE 1992.

premis, varem quedar empatats a punts amb Joan Ramon Jiménez en tercer lloc, i el premi, es va haver de resoldre, a cara o creu, llançant una moneda, la sort va caure de la nostra part, afortunadament, perquè del contrari, no sé si haguera hagut continuïtat en l’elaboració de més llibres. El ben cert és que el tercer premi, va caure molt bé en els membres de la comissió i a partir d’aquell anys intentarem ja, nosaltres, a soles realitzar el nostre llibre, al principi tenint com a patró, el llibre de 1992, però a poc a poc anàrem canviant i afegint coses diferents, ﬁns al dia de hui, en què el llibre de Belloch, és un referent dins de la literatura fallera, de la nostra ciutat.

ENTREGA DE PREMIS EN1992.

UN COMPROMIS AMB LA CULTURA Joan Quilis i Rodenas

Sempre he pensat que la imatge iconogràﬁca dels fallers, no podia ser la d’una persona, agarrada a un got ple de beguda alcohòlica. Les falles, una festa tan enraigada, amb la nostra ciutat i en la nostra societat, és alguna cosa més que un grup de gent, botant i fent soroll indiscriminadament, encara que el soroll, és part important de la nostra festa. Des del llibre de Benlloc, sempre hem volgut, transmetre, la importància, que el concepte de festa i el de tradició tenen dins de la cultura. Sé que som una minoria, espere que no en via d’extinció, els que any rere any, ens preocupem, perquè els llibres de les comissions de la nostra ciutat, estiguen en un bon nivell. A la comissió de Benlloch-Alexandre VI, portem 25 anys intentant elaborar un llibre, que siga atractiu, que tinga contingut,que aporte coneixements. Som una comissió amb un pressupost reduït, que moltes vegades, no hem pogut aportar, al llibre, els diners necessari per a competir amb els millors, però sempre hem intentat mantindre una línia de qualitat, cuidant, molt els continguts i les maquetacions, encara que no poguérem optar a premi. Sempre hem inclòs, a la nostra publicació articles de qualitat, que pogueren ser un referent per als estudiosos, no ens hem limitat a omplir les pàgines amb fotograﬁes i articles d’opinió sinó que sempre ens hem decantat, majoritàriament pels articles d’investigació, els que realment costen elaborar. Encara que en el nostre llibre també hi ha lloc per a les opinions.

ANTICS OBRADORS DE LA IMPREMTA MATEU

MEMBRES DE LA EMPRESA PAPER PLEGAT AMB MEMBRES DE LA FALLA BENLLOCH

Possiblement, després de 25 anys, dins de l’àmbit cultural faller, parlar del llibre de Benlloch, ja no siga estrany, perquè s’ha convertit en una publicació indispensable, any rere any. Pense que aquest paper que en tots aquests anys hem estat complint, ha sigut gràcies, a la impremta, que ha elaborat els llibres. En un primer moment la impremta Mateu i ara Paper Plegat. Ha sigut un quart de segle d’amistat, de complicitat, de bona harmonia, a l’hora d’elaborar el producte. Lluny queden, ja aquells primer anys, on en els obradors de l’impremta Mateu, al carrer Vallés, quedàvem, els representats de la comissió de Benlloch i els germans Mateu, per a concretar, el llibre que anàvem a realitzar. En aquests 25 anys són moltes les anècdotes que es podrien contar. Com el primer any, que en lloc de ﬁcar-nos Falla Benlloch, ens ﬁcaren, plaça d’Enríquez. O com, en el llibre del 94, que vàrem, haver d’anar una nit a ajudar a

fer planxes, perquè a l’endemà s’hi havien de presentar o l’any que per equivocació es varen guillotinar les portades dels llibres que s’havien de presentar per als premis de la Promoció i ús del valencià. O l’any que la portada era horitzontal i el llibre vertical i varem haver de fer un muntatge o com en el 2004 que eren tres llibres i anaven dins d’unes pestanyes que varem haver d’ajudar a apegar. El ben cert és que sempre hem eixit endavant i hem aconseguit editar bons exemplars de llibres de falles, això sí, segur que, sense l’amic Mateu, mai haguera sigut igual, doncs, ell sempre ens ha aportat, la seua experiència com editor i impressor i si la comissió de la falla Benlloch té adquirit un compromís amb la cultura, aquest compromís va sempre lligat amb la impremta on treballa. Esperem que aquesta bona amistat continue per molts anys i que Benlloch, continue imprimint llibres amb Papers Plegats per molts anys.

A MODE DE REVISIÓ

Antonio Boliches i Vidal.

Quan arriba el mes de novembre i revise el meu correu electrònic, sempre estic esperant la invitació del benvolgut amic Joan Quilis per a col·laborar en el llibret de la falla Benlloch per al proper exercici faller. I este any, com era d’esperar, eixe correu m’ha arribat puntual i, com tots els anys, m’han passat pel cap les mateixes preguntes: Com li dic que no?, de què puc escriure este any?, tindré temps?... Però vaig veure la llum quan Joan em va plantejar que la temàtica d’ este any era el mateix llibre de Benlloch de 1992 a 2016, 25 anys en què la falla ha editat el llibre amb la impremta Mateu, ara Paper Plegat. Pel que fa a la temàtica, vaig pensar que podia fer un balanç, una revisió de les meues col·laboracions al llarg d’este quart de segle, col·laboracions que han sigut, concretament, nou (he de confessar que creia haver escrit menys articles):Any 2000: Breu anotació etimològica i mitológica (article al voltant de les muses i la música)Any 2001: Literatura de canya i cordell.Any 2002: Al voltant de la sàtira. Any 2004: El valencià de Gonçal J. Vinyes. Any 2006: I renaixeré (article al voltant de l’ocell fènix)Any 2007: Un pasdoble, per favor.Any 2009: Josep Bernat i Baldoví.Any 2012: Els sàtirs, un poc de mitologia.Any 2014: L’Odissea.Com es pot apreciar, els nou articles responen a la meua formació acadèmica i a les meues aﬁcions: quatre tracten sobre aspectes de la literatura o de la mitologia clàssica (2000,2006,2012 i 2014), quatre més sobre la literatura o llengua valenciana (2001,2002,2004 i 2009) i un sobre la defensa de la música a les falles (2007), ja que la música és una de les meues aﬁcions i, com dic a l’article, com a element vertebrador de la festa fallera que és, malauradament està desvirtuant-se en gran manera.Sempre que he escrit qualsevol d’aquests nou articles, m’ he imposat dos

FRAGMENT DE L’ARTICLE PUBLICAT EN 2004 SOBRE EL VALENCIÀ DE GONÇAL J. VINYES.

condicionants que, sota la meua opinió, han d’ estar presents. Per un costat, la ﬁnalitat didàctica, perquè considere que quan llegim, siga el que siga, hem d’ aprendre. La lectura, a banda d’ una font de divertiment i de plaer, també ha de ser una forma d’ aprenentatge. Si aprenem i, a més, ens ho passem d’ allò més bé, crec que aconseguirem aproﬁtar la lectura al màxim. I per açò, en este mateix aspecte sempre he tingut en compte que els articles van adreçats a un públic general i no a un públic especialitzat, factor que et condiciona la densitat, l’extensió i l’estil dels articles.Per l’altre costat, el segon condicionant sempre ha sigut el vincle faller. Per a mi és evident que si l’ article és per a un llibret faller, doncs ha de tindre relació directa amb la festa dels valencians. Per tot açò, sempre he intentat relacionar el

FRAGMENT DE L’ARTICLE PUBLICAT EN 2007 “UN PASDOBLE, PER FAVOR”.

FRAGMENT DE L’ARTICLE PUBLICAT EN 2009 SOBRE JOSEP BERNAT I BALDOVÍ.

meu article, ja siga de mitologia clàssica, de literatura grega, de literatura o llengua valencianes o de música amb l’ esperit faller i amb la idiosincràsia de la nostra festa i crec, des d’ una modesta opinió, que en tots ells la relació ha quedat suﬁcientment palesa. En línies generals, amb els meus articles sempre he intentat despertar l’ interés dels lectors cap a l’ humanisme, en una època en què el saber pràctic i cientíﬁc està eclipsant, dissortadament, les altres disciplines del saber humà i sempre amb la intenció de respondre a la cèlebre màxima del nostre més universal cantautor, Raimon:“Qui perd els seus orígens perd la seua identitat”

BENLLOCH, DEL LLIBRET A LA WEB: Alberto Ordiñana.

Que el llibret faller de Benlloch és reconegut portes afora de Xàtiva, no és cap secret, però imagine que si ho diu algú de fora de la comissió, queda millor no? Doncs si, és conegut, i no per pocs. Pel que sé, enguany els encarregats de fer els llibrets de Benlloch celebra el 25 aniversari fentlos amb l’estil i el nivell en què és conegut aquest llibre, i clar, de nou tirant d’amistats em demanen un xicotet article d’opinió al respecte. No és que jo siga cap entés en la matèria, però pot ser pel càrrec en junta local i les relacions en altres juntes puc contar com es veuen els llibrets de les comissions xativines en altres poblacions. Enguany és un any molt intens culturalment parlant, i és que les falles han sigut per ﬁ declarades Bé D’Interés Cultural, i dic per ﬁ, perquè no ha sigut cosa d’un paper ni una reunió, aquest procediment porta ja més de 2 anys al forn, pel que entendreu la nostra felicitat a l’aprovar-se.

Pareix poc, total són 3 lletres, B-I-C, però açò és un segell de qualitat on se’ns reconeix l’alt valor patrimonial i cultural, pel manteniment de les tradicions i per estar vinculades les falles al voltant de mecanismes de connexió entre festa i patrimoni. A més a més, estem immersos en el procediment de ser declarats com a Patrimoni Immaterial i Cultural de la humanitat per la UNESCO, el més alt distintiu que una festa pot obtenir. Tornant als llibrets, he de dir que enguany he tingut la sort de comprovar l’alta qualitat dels nostres llibrets, en poder sentir de veus expertes en la matèria el que pensaven respecte dels mateixos. Aquestes persones són les encarregades dels premis de Lletres falleres, una federació que la seua principal missió és la de potenciar els continguts culturals dels llibrets de falla i al mateix temps reconéixer l’esforç que realitzen les comissions i els autors per mantenir uns nivells de qualitat. I

BUTLLETÍ OFICIAL DE L’ESTAT, EN EL QUE ES DECLAREN LES FALLES DE XÀTIVA, BE D’INTERÈS CULTURAL IMMATERIAL.

PREMI “CLIMENT MATA” A LA MILLOR MAQUETACIÓ I DISSENY GRÀFIC EN UN LLIBRE DE FALLES.

és que en lletres falleres hi ha premis per a totes les modalitats literàries, siga prosa o text satíric, disseny de coberta o disseny gràfic interior, fins i tot un premi per fer piulades satíriques amb menys de 140 caràcters en qualsevol xarxa social (en twitter, Facebook, google+…). Ja no és cap notícia que a Xàtiva tenim un premi nou encarat als llibrets, el premi “Climent Mata”, amb dues modalitats, un per als llibrets locals i altre per a la resta de la comunitat fallera. Per a qui no conega la figura de Francesc Climent Mata, tan sols diré que pràcticament per culpa d’ell varen tornar les falles a la ciutat. Després dels tres anys del conegut impressor i escriptor Blai Bellver Tomàs, la ciutat va tindre un buit faller, i fou fins a ja entrat l’any 1932 quan Francesc Climent Mata va promoure la tornada de les falles a la ciutat a través de la Societat Musical La Primitiva Setabense de la qual ell era president. Doncs bé, en aquesta reunió em transmeteren la felicitat per incloure a Xàtiva en la federació de lletres falleres amb el nou premi, per què així comptarien en tots els llibrets fallers de la ciutat, afirmant-me que mai passaven per alt (com ja vaig comentar en l’article de l’any passat) els llibrets de Benlloch, República Argentina, Juan

Ramón Jimenez o Espanyoleto entre alguns que altres anys estigueren en el alt dels premis als llibrets que realitza tots els anys Generalitat Valenciana. Aquest any passat, 4 falles varen obtenir el seu reconeixement als premis d’ús del valencià de GVA. Quedant en la posició 46 el llibret de la falla Benlloch, el 24 el llibret de la Falla Espanyoleto, el 20 el llibret de la Falla República Argentina i el 17 el llibret de la Falla Juan Ramón Jimenez. Tots quatre uns habituals ja en aquest dia, on de segur enguany tornaran a picar. Respecte als 25 anys d’història de l’actual llibret de Benlloch, podria destacar el premi aconseguit l’any 1996, sent el millor premi de la comunitat valenciana en el concurs mencionat anteriorment, i com no els premis al millor llibret de Xàtiva l’any 1995, de segur que els queden molts més per arreplegar. Altres premis destacats de l’equip de redacció, foren les portades dels anys 2002 i 2004; i com no la nominació al premi mocador (dins dels premis de lletres falleres) que l’any passat va rebre Rafa Tortosa en un article titulat Dolçaines, la Música Nova i

la Peixca de l’Aladroch”. A continuació poden veure la trajectòria del llibret de Benlloch en el concurs de la Generalitat Valenciana sobre la promoció de l’ús del valencià.

GUARDONS A LA PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ DE 2014.

ANY 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015

PREMI No presentat 6 No presentat 1 8 Sense premi Sense premi Sense premi Sense premi 7 Sense premi 10 7 39 No presentat Sense premi Sense premi 31 28 26 18 39 46

Estem vivint un temps amb molta informació, inclús massa, tot el dia estem envoltats d’aparells que ens mostren les notícies que ocorren en menys de 5 minuts, com el Facebook, Twitter o qualsevol altra xarxa social, ﬁns i tot si vols trobar alguna notícia

o fet ocorregut, si algú va documentar un poc ho podràs trobar sense recercar massa, simplement preguntant-li al senyor Google. Açò que pareix alguna cosa que sempre ha estat així, no fa tant de temps quan hem de recórrer a les hemeroteques o arxius municipals o privats, per poder conèixer com feien abans o que va ocórrer anys anteriors, pel que fa als llibrets fallers són un dels documents indispensables per a poder recordar tots els actes i esdeveniments que ocorrien durant aquell any, per això avui en dia, continuen sent necessàries aquestes publicacions anuals falleres (llibrets), per poder tindre a l’abast de tots, i sobretot en el futur, tota la informació destacada de l’exercici, articles d’opinions, seccions satíriques… A més a més de tot açò, el grup cultural de la falla Benlloch va més

enllà, i aquest exercici 2105-2016 serà recordat també per la inauguració de la seua web pròpia. Alguns poden pensar que les webs ja no tenen cabuda en aquest món suprainformat, que les aplicacions les han apartat, però açò no és així, hi ha cabuda per a tot i una web dinàmica, oberta al món exterior és molt important per a mantenir informats a tots els fallers i no fallers dels afers de cada comissió. A Xàtiva, de 19 comissions m’atreviria a dir que només 3 o 4 tenen web pròpia, motiu pel qual anime a la resta a seguir l’exemple de la Benlloch enguany i fer una web dinàmica, moderna i amb molta informació, perquè així aconseguirem obrir les comissions a la resta de gent i poder mostrar allò que realment són les falles. Per a ﬁnalitzar aquest article d’opinió m’agradaria donar l’enhorabona a l’equip de redacció del llibret, ja que any rere any, el llibre de Benlloch és un dels millors de la ciutat i sempre molt interessant, com el realitzat l’any passat al voltant del monument que realment realitzava l’aniversari “la peixa de l’aladroch”, plantat fa més de 150 anys a la plaça de la Trinitat, especialment la part on artistes es van atrevir a reinterpretar, ja que no hi ha constància certa del seu aspecte real.

LLIBRE DE LA FALLA BENLLOCH, LLIBRE DE SECCIÓ ESPECIAL Rafa Tortosa Garcia

Ara fa uns 15 anys que vaig començar a escriure al llibret de la Falla Benlloch. I tot ha estat gràcies a l’amistat que he tingut amb alguns dels seus fallers, com José Manuel Benet, Juan Carlos Martínez, Javi Lara i Joan Quilis. Amb Joan Quilis m’uneix una amistat gràcies a què compartim aﬁció per la literatura

PORTADA DEL LLIBRE DE BENLLOCH DE 2001.

fallera, una amistat que va començar amb la publicació del llibre de Martínez Mollà, escultor de falles, on un va fer de director i l’altre de coordinador. I des d’aquell any 2001 no hem parat d’intercanviar articles entre els llibres de les comissions respectives: Joan ha escrit per a J. Ramon Jiménez i jo ho he fet per a Benlloch

apart de compartir de forma continua material relatiu a les falles de Xàtiva. L’oportunitat que m’ha donat la falla Benlloch en escriure al seu llibret, any rere any, m’ha fet créixer en matèria d’investigació i estudi de les falles, atès els diversos temes plantejats en cadascuna de les seues edicions així com la constant tasca d’usar el valencià. Ha estat un plaer escriure en un llibre que durant vint-i-cinc anys ha estat un excel·lent nivell, de secció especial, i que ben bé mereix un reconeixent per part del col·lectiu faller xativí. Caldria destacar públicament la gran llavor de Joan Quilis i de la resta dels

membres de la comissió que han format part de l’equip de redacció. Per cloure, agafe com a recurs un dels tòpics fallers, Les falles es cremen, però sempre queden els llibre. Per això, cal valorar sempre la importància que tenen els llibres de falla.

PRIMERA COL·LABORACIÓ AMB EL PSEUDÒNIM A. BALDOVÍ

NO POT HAVER FALLES SENSE BENLLOCH, NI BENLLOCH SENSE “LA VEU SATÍRICA” Javi Lara Una de les seccions més esperades del llibret de la Falla Benlloch, a la pròpia comissió i a part del món faller socarrat, no podia ser altra que “La veu satírica “. Ja poden haver articles fallers de gran interés escrits per col·laboradors que col·laboren any rere any, gran quantitat de fotos de les falleres majors o membres de la comissió, esbossos de monuments amb les seues critiques, seccions de gran interés cultural fallera o perquè no, l’apartat de les empreses que s’anuncien que d’allò primer que mira un quan té a la mà el llibret de Benlloch, es buscar-se per a veure com l’han col·locat a “La veu satírica”. A Xàtiva, trobem alguns llibrets de falla que tenen deﬁnides les seues seccions com per exemple “El verí del foc” al llibret de la falla Joan Ramón Jiménez o com un altre exemplar satíric “El gautxo” a la comissió de República Argentina que es trobaran a faltar si deixen de publicar-se algun any. En Benlloch, va ser al llibret de 2005 quan van aparèixer les primeres pàgines de “La veu satírica”, començava aquest facsímil satíric, amb la seua exhaustiva investigació sarcàstica fallera, totalment contrastada i no molt llunyana de la realitat que es vivia a la ciutat de Xàtiva i al seu col·lectiu faller. A partir d’ací va començar l’expectació de qui i com apareixien les notícies més rellevants de la ciutat, dels personatges amb càrrecs públics, de les decisions que es prenien a la junta local fallera o com no, dels propis membres de la comissió que s’esforçaven per eixir a “La veu satírica”. Amb més o menys gràcia, la gent que sorgia es prenia de bona gana la seua aparició burlesca i en alguna ocasió hem tingut alguna reprimenda per part de la persona afectada per no entendre aquest sentit de l’humor. Però, sobretot, aquest apartat del llibret de Benlloch sempre ha servit per a informar molt detalladament la situació de la nostra ciutat i del seu món faller d’una forma molt desvergonyida. Bàsicament “La veu satírica” s’ha dividit en tres apartats, un dedicat a les notícies locals a destacar la sàtira als membres que tenien el poder a la corporació municipal, un altre apartat dedicat a la Junta Local Fallera, en especial, a la longevitat de l’anterior president en el càrrec i un últim apartat dedicat als membres de la pròpia comissió.En l’apartat dedicat a les notícies locals,

el llarg manament de l’anterior govern municipal va donar molt de joc a la sàtira. Personatges com Alfons Rus (ell principalment), Vicente Parra, Tono Vidal o altres regidors que van formar part d’aquest govern es van veure retratats per les seues actuacions.Les frases celebres d’Alfons Rus, les obres faraòniques, l’accés al casc antic, la difusió turística de la ciutat, la grua municipal, les eleccions municipals... han sigut motiu més que suficient per a eixir publicat en aquest apartat.A la secció de la Junta Local Fallera, el principal “sacrificat” satíricament ha sigut Javier García Paños, la seua llarga durada en el càrrec i algunes de les decisions adoptades, han sigut motiu més que suficient per a tindre destacades aparicions a “La veu satírica”. Vestit de Papa, anunciant que estarà “pa....años” de president, de Napoleó com a emperador de les falles, d’astronauta pixant per a apagar una falla municipal inexistent o com a Gollum reivindicant el seu tresor són alguns dels exemples satírics que s’han publicat. Les eleccions a president de la junta local fallera, els anuncis de la inauguració del museu faller sempre en època d’eleccions, la supressió de les seccions, la porteria per a introduir els ninots de l’exposició, l’elecció a fallera major de Xàtiva, el congrés faller, la programació de les jornades “culturals”, la supressió d’actes per part de la junta local fallera són altres de les informacions que han sorgit a “La veu satírica”. I com no, la presència de Miquel Cortés a la junta no podia deixar de faltar a les pàgines satíriques.A la última secció dedicada als fallers de Benlloch, els presidents que han ostentat el càrrec o els fallers més il·lustres pràcticament tenien la seua aparició quasi més que assegurada. Motius per aparèixer en aquesta secció han sigut molts, des de les facetes culinàries d’alguns membres, la insistència per demanar la recompensa, les “llumenetes” per a realitzar qualsevol tasca fallera o les facetes artístiques musicals han servit per aparèixer. Fallers com Ricard o Bala tenen un espectacular còmic al llibret de 2009 anomenat “Rick i Pala”, el recordatori a Benet perquè no demanara més la recompensa al llibret de 2007, la talla de mighome de Carlitos al llibret de 2011, fallers fent cua per al banc de semen per a una nova fórmula de finançament per a la falla al llibret de 2010 ... són moltes situacions viscudes a la comissió que s’han vist reflectides satíricament.Però, aquesta secció no té perquè ser la més important del

CÒMIC RICK I PALA, LA VEU SATÍRICA 2009.

llibret de Benlloch, en el món faller la sàtira forma part, sobretot, del monument faller i al llibret s’ha de reﬂectir, sobretot, en l’explicació o crítica del monument, està molt bé i estic molt orgullós d’allò que s’ha fet a “La veu satírica” però no s’ha de menysprear ni de restar importància a la resta de les seccions que apareixen i l’esgotadora llavor per a confeccionar un llibret de falla com el que s’hi fa en aquesta comissió.

BENEDICCIÓ AL PRESIDENT PAPAL, LA VEU SATÍRICA 2010

Fem un recorregut? Anem! Mentxu

Pel mes de novembre, Joan Quilis, em va proposar, com porta fent-ho des de fa un grapat d’anys (dotze concretament), que realitzara un article per a aquest llibret, un llibret catalogat com a emotiu perquè des de l’any 1992 en què s’hi proposà portar-lo a la impremta Mateu fins a l’actualitat, 2016, continua sent la impremta triada de manera ininterrompuda, malgrat haver canviat el nom, ara, Paper Plegat. La meua resposta va ser ràpida, i com no podia ser d’una altra manera, afirmativa. Tot estava clar, hi havia dues possibilitats parlar de la impremta Mateu, és a dir, com i de quina manera han maquetat, imprés i portat a l’èxit el llibret al llarg de tots aquests anys per una part o enfocant-ho des de les meues col·laboracions en els diversos llibrets i assessorament lingüístic per l’altra part. Com molt bé heu endevinat, vaig a declinar-me per l’estudi de les meues col·laboracions, que com he dit abans han sigut dotze. Dotze temes diferents, dotze anys plens de literatura, estudis i articles d’opinió. Anem per ordre, què us pareix? La meua primera col·laboració va ser l’any 2004 amb l’article denominat “Un altre element faller” on el tema era la pólvora, els focs d’artifici i com aquesta influeix en el món de les falles. A més a més, aquest llibre és especial per a mi, perquè la portada va ser realitzada pel meu germà Miguel Àngel Anaya Pérez, el qual va col·laborar també al llibret de l’any 2008. No només hi vaig col·laborar amb un article sinó també, hi vaig ser l’assessora lingüística des d’aquest mateix moment, per tant, col·laborava de manera doble, cosa que m’agrada. La segona col·laboració fou “Un dia inoblidable” 2005, a diferència de l’anterior, no és un article, sinó més bé una narració, una història on el protagonista és en Pau i el seu gatet Rodi, això sí tot ambientat en el món de les falles, era de temàtica lliure, però faller alhora. La intenció, segurament, era arrimar la literatura al públic lector dels llibrets fallers. Pel que fa al llibret de 2006 “Vull una nova ciutat” està de completa actualitat,

FRAGMENT DEL PRIMER ARTICLE PUBLICAT EN EL LLIBRE DE 2004

era una crítica social de com s’alcen els carrers, l’AVE, construeixen grans ediﬁcis de manera especulativa, la necessitat de crear un centre comercial, la inutilitat dels pàrquings subterranis, que a dia d’avui, el cas de Sant Jaume, estan en desús. I un munt de coses més. És un article d’opinió on es criticava l’alçada de la carretera que ens portava al cementeri, i ara, com està? Fa uns dies no hi podies passar per allí perquè estava en obres, ups! Ja ho deia jo, “fer i desfer, la faena del matalasser”. El següent títol és “I si un dia no hi ha falles?” 2007, on s’hi fa una crítica a aquelles persones que hi pensen que les falles únicament són per als fallers i no admeten que és un món ple d’alegria i de germanor entre els ciutadans

existent entre gent fallera que ha de deixar de ser-ho perquè ha d’emigrar a d’altres països o ciutats d’Espanya, per qüestions econòmiques, de treball o per la realització de màsters per tal d’ampliar la pròpia educació. Al 2011 Javi Lara em comentà de fer un article dedicat al meu cosí Carlos Pérez, i jo no m’hi vaig poder resistir, i ací el teniu “Carlitos, ser o no ser. Arribarà a ser un bon xicot?” Ja només veure la seua fotograﬁa, m’ha fet recordar el moment en què l’escrigué i el somriure a posteriori, ja que ell no n’era sabedor de l’article en qüestió. Em va divertir molt escriure’l. Només falten cinc llibrets més, no us preocupeu, intentaré fer la vostra lectura més amena si cap. El 2012 escrigué “Ser o no ser faller@ en temps de crisi, eixa és la qüestió”, com el seu títol indica, allí comentava que gràcies a la crisi, qualsevol persona podia deixar d’ésser faller/a, és a dir, és temps de PORTADA DEL LLIBRE DE BENLLOCH 2004 OBRA DE MIGUEL ÁNGEL ANAYA

d’un mateix poble. L’any 2008 i com a 800 aniversari del natalici de Jaume I hi vaig escriure “L’estima de Jaume I per les falles” està ambientada a Xàtiva, i més concretament en el castell, ens presenta un rei que està necessitat de festa fallera i que canviant els rols, aconsegueix baixar al poble i ser un faller més i declarar el seu amor a Violant, la seua futura esposa. Com heu entés, també s’hi troba d’un altre conte, una altra narració on s’hi mescla realitat i ﬁcció. És un llibre màgic. En el 2009 “Un canvi de vida” és una nova narració on apareix una xiqueta anomenada Neus que és enganyada per una bruixa dolenta que li va donar un beuratge i la convertí, a ella, en una vella horrible a qui ningú volia, però com a totes les històries d’aquest estil, Neus aconsegueix recuperar el seu aspecte natural i ser la màxima representant de la ciutat. No tots els llibrets són aptes per a realitzar articles, és a dir, amb algun text narratiu se li dóna agilitat i ﬂuïdesa al mateix. De nou, l’any 2010 amb “Fallers/es pel món!” s’hi tracta d’un article d’opinió, amb un tema d’actualitat, on s’explica la relació

ARTICLE EDITAT EN EL LLIBRE DE 2014

cenyir-se el cinturó, era un any en què la gent perdia els treballs i, fins i tot, a d’altres se’ls baixava el seu sou, i és per això que el nombre de fallers va anar minvant, avui en dia, podem veure comissions integrades per una vintena de persones que les sustenten, com ho fan? Pel que fa al 2013 el títol de l’escrit és “La felicitació” on complíeu 40 anys de plantar la falla gran i és per això que hi vaig fer un article d’opinió felicitant-vos i desitjant-vos que la falla durara quaranta anys més. L’any 2014 amb l’article “On anirem a parar?” com en d’altres ocasions s’hi parla de la dificultat d’ésser faller/a en aquesta societat tant per als joves que comencen a estudiar a la universitat, que comencen el màster per a perfeccionar els seus estudis i aquelles persones que comenARTICLE SOBRE LA LITERATURA DEL SEGLE XIX, PUBLICAT EN EL LLIBRE DE BENcen a treballar i han de LLOCH EN 2015 marxar fora d’Espanya i fa difícil compaginar la meua col·laboració al llarg de dotze anys seua feina/ estudi amb el món de les falles. dels vint-i-cinc que són publicades a la imPel que fa al 2015 amb “La literatura premta Mateu, Paper plegat, a l’actualitat. dels nostres avantpassats” podríem conSi parlem de la impremta, només em cap siderar-lo com un article d’investigació, a dir que són com una gran família, i que amb diferència dels articles d’opinió en aquest ells tot és molt més fàcil, sempre estan buscas, i com em va comentar Joan Quilis, cant solucions als possibles problemes que la temàtica era l’estudi de la literatura de hi puguen aparèixer. La seua tasca, des del cordell i La Peixca del Aladroch. Va ser un meu punt de vista, és excepcional. M’agraestudi sobre la literatura que s’hi feia servir al da com treballen, cuiden fins l’últim detall segle XIX i que apareixia al món de les falles tot allò que han de maquetar, imprimir i poper tal de familiaritzar d’aquesta manera la sar a les planxes, i com no, són eficients en societat amb aquesta festivitat. la seua tasca. Sense vosaltres no s’hi hagueI per últim queda aquest any 2016 amb ren pogut publicar tants llibrets fallers. Moltes “Fem un recorregut? Anem!” on com em va gràcies. comentar Joan Quilis, he fet un estudi de la

APUNTS SOBRE EL LLIBRE DE LA FALLA BENLLOCH-ALEXANDRE VI Josep Sanchis Martínez

Al casc antic de Xàtiva, als anys 70 del segle XX, algunes comissions de falla, deixen de tenir activitat, i desapareixen, com va ser el cas de la de la plaça Enríquez que estrenada per a la festa en 1934 i després de plantar durant tres anys consecutius a la dècada dels trenta i, cinc alterns, en la dels quaranta, venia continua des de 1966 fins a 1972, any que finalitza la seua activitat en este lloc. Però a foc seguit, dos anys després, en 1974, una altra comissió, la de les places de Benlloch i d’Alexandre VI, es constitueix a la mateixa zona, reclamant la presència de la festa a l’antic barri del Mercat o dels Porxets com havia estat anomenat. Tot i que a la plaça Benlloch en 1944 ja es planta una falla infantil, a més d’altres sis que de forma quasi continua es cremaren de 1949 fins a 1956, com també ho foren les infantils, que de 1953 a 1955, es plantaren a la placeta d’Alexandre VI.

les falleres majors de la comissió i també l’explicació d’aquelles primeres falles plantades, a la dècada dels anys 70 del passat segle. Estava tret en poesies, majorment satíriques que apareixien cada any a la Falla Plaça Benlloch ben a prop d’on tenia la seua barberia perruqueria; aquell primer any de 1974, explica la falla amb un diàleg entre un ﬁctici Joanet i En Daniel que deia entre altres paràgrafs referits al monument faller: Té ﬁgures de gran talla, i perfectes els ninots d’on és està gran falla ? de la plaça de Benlloch.

Un altre escriptor dels primers anys de la comissió de Benlloch, que també copava totalment els escrits del llibre editat, sobretot, a la dècada dels 80, fou Pepe Santamaria Montagud que majorment s’inspirava en les poesies per a les falleres majors d’esta comissió, a més d’altres diverses. La seua participació, a banda de la predisposició que sempre ha tingut per a col·laborar en qui li demanava alguna aportació personal, ve donada per la proximitat física i familiar del seu domicili de naixement al carrer Porxets i també en haver viscut els primers anys de casats al carrer Caldes. En 1983 citem esta quarteta de la poesia dedicada a la Fallera Major, Carme Sanvictorino: Que reines en la gran festa, BERTOMEU MURILLO EN LA SEUA en primor, alegria i talla, BARBERIA. AUTOR DE VERSOS I alçant en alt la bandera, ESCRITS EN EL LLIBRE DE BENLLOCH, EN ELS PRIMERS ANYS de Benlloch, la teua falla.

Com era habitual a l’època, les persones que vivien més a prop del lloc que donava nom a la falla, solien ser qui organitzaven i movien als altres per dur endavant el projecte de formar una comissió i aconseguir un cens el més nombrós possible. És així com algunes provinents de l’antiga falla d’Enriquez, s’integren a la de Benlloch i s’hi incorporen de noves com Bertomeu Murillo Benavent, que mamprén la tasca d’escriure tots els textos del llibret ell sol ﬁns i tot incloent les poesies dedicades a

Els primers llibres de la falla Benlloch a la dècada dels anys 70 del segle passat mesuraven 17 d’ample per 25

d’alt. Ja després passaren a mesurar 21 X 30 cm i els últims que, de tamany més gran, mesuren 24 x 33,5 cm. Eixa és l’evolució física del continent de paper i tinta que ha sofert, però molt més important ha estat aquella que ha experimentat el contingut al pas dels anys.

altruista, conjuntament amb la incorporació de dissenyadors gràfics de la pròpia falla o externs que aportaven un toc que semblava estrambòtic per als conservadors de la tradició fallera, i picava en algunes ments de l’ortodòxia fallera el fet d’assumir el cost de pagar un llibre i, potser també, haver de llegir-se el “totxo” resultant, ben farcit d’articles, i és que Als anys noranta del ben poca gent estava acostusegle passat, la comissió de mada fins aleshores a quelcom la falla Ferroviària inicià de més enllà de fullejar les fotoPORTADA DEL PRIMER la mà d’un grup de gent grafies de les falleres majors, el LLIBRET DE LA COMISSIÓ DE jove, uns lligats i d’altres programa d’actes per controBENLLOCH DE 1974 no, a la falla, la llavor de lar els dies i hores del “papeo” i confeccionar un llibre de de música i ball al casal, junt a falles on es tractaven temes d’aspectes l’esboç i l’explicació de la falla; tota la reshistòrics i culturals sobre la festa, la qual ta del llibret el conformaven les nombroses cosa contribueix a què guanye el primer fulles de publicitat que l’acompanyaven a premi atorgat per la Conselleria de Cultula segona meitat del llibre. Per contra, qui ra a la promoció de l’ús del valencià als llibrets de falla, que es convoca per primera vegada en 1992. Aleshores allò va significar tot un gran esdeveniment, que ens feia als socarrats sentir-nos orgullosos i reivindicar la vesant cultural dels fallers de la ciutat de Xàtiva dins de la Comunitat Valenciana. Açò es va escampar per altres comissions de Xàtiva, d’entre elles la de la Falla Benlloch,que ja en 1994 es presenta als Premis de la Generalitat, s’afegeixen a la tasca de prestar una acurada atenció al seu llibre de falla, la qual cosa provoca, en no poques comissions, que els atrevits encarregats i gestors dels llibrets de falla, reberen dels companys critiques ferotges, quan alguns fallers, poc o gens donats, a barrejar la festa amb la cultura, al·legaren que s’hi destinaven massa recursos econòmics i esforços personals a un aspecte que consideraven no ser el propi de les falles. En realitat els ingressos que s’aconseguien per les fulles de publicitat que abans entraven a la caixa de la comissió directament, ara se n’anaven a pagar, és a dir, pagar-li a l’impressor el gran voPEPE SANTAMARIA ENTRE LES DOS FALLERES lum de paper en fulles i tamany que sortia MAJORS. DURANT MOLTS ANYS VA SER quan es finalitzava la redacció dels prolífics L’ENCARREGAT DE ESCRIURE ELS VERSOS, PER A LA i profunds articles que els escriptors conviCOMISSIÓ dats a aportar oferien, sempre de forma

PORTADA DEL LLIBRET DE LA COMISSIÓ DE BENLLOCH DE 1983.

estaven a favor de fer una publicació acurada, feien valdre la possibilitat d’aconseguir compensar les despeses invertides amb tant de paper i de tinta si s’aconseguia algun premi en metàl·lic de la convocatòria de la Generalitat, la qual cosa el llibre explicatiu de la comissió de l’Associació Cultural Falla Benlloch-Alexandre VI ha aconseguit en diversos exercicis fallers gràcies a la dedicació i l’esforç d’alguns dels membres de la comissió, entre els que han figurat i encara continuen, Josep Manel Benet, Joan Quilis, Vicent Palop entre altres… cadascun d’ells es feia càrrec d’una parcel·la concreta de la publicació, com ho és la recerca de col·laboradors fotogràfics, il·lustradors i literaris, d’entre estos últims s’ha comptat amb figures de l’altura d’Agustí Ventura, Ximo Corts, Vicent Soriano, Kike Roselló, Pilar Sanvictorino, Rafa Benido, Romuald Gassó, Pepe Sanchis, i una llarga nòmina que aportaren i aporten els seus punts de vista històrics, reflexions, records, narratives o poesies, plasmats en negre sobre blanc. A tot açò cal afegir l’àrdua llavor posterior recollida i correcció

dels articles per un costat; la gestió de la publicitat “patejant-se” les cases comercials habituals i de noves; la maquetació, últimament a càrrec de gent que ha estudiat eixe aspecte estètic del disseny i la il·lustració, com ho està sent als darrers anys, Rebeca Colomer; també ara es presta una acurada i especial atenció a la nostra llengua, que contrasta amb aquells primers llibrets on les “sabatades” i els castellanismes anaven que “xutaven” per tot arreu dels textos impresos, però que ara la revisió lingüística que s’hi duu a terme per persones com Carme Anaya va deixant al seu lloc, des del punt de vista lèxic i gramatical, i potenciant la nostra llengua aconseguir valorar-la per tothom.

150 ANIVERSARI LA CREU DEL MATRIMONI

cre

eu 85

COM HAGUERA SIGUT LA FALLA DE LA CREU DEL MATRIMONI?: Rafa Tortosa Garcia.

GRAVAT QUE IL·LUSTRAT EL SAINET LA FALLA DE SEN JOSEP D’ESCALANTE (1870). JUANANSOLER.BLOGSPOT.COM.ES

«La falla qu’en est’añ ham construït es coqueta á no poder mes, perquè té cuatre cares. La formen dos bases cuadraes: la primera té 20 pams de estensió y 6 d’altura; la segon 8 en 6. En el sentro d’esta segon basa s’eleva un pedestal sobre el que descansa un grup imitat á pedra, el que representa la Creu del Matrimoni. En les cuatre cares d’este pedestal hia escrits els versos siguients. [...] En la superfície de la gran basa primera s’encontren els cuatre grups que representen atres tantes escenes matrimonials, tretes del natural per mich de la fotograﬁa...» (Blai Bellver, 1866). Estes línies, extretes del llibre La creu del matrimoni representà en la Falla de la plasa de la Trinitat en l’añ 1866, són les corresponents a la descripció que realitza Blai Bellver de com serà la falla d’aquell any, i són les úniques que ens poden ajudar a deduir la seua estructura i les distintes característiques constructives de la mateixa. A la bibliograﬁa sobre Blai Bellver i la seua trilogia fallera, ja s’ha parlat extensament que esta falla no s’arribà a plantar, atès que fou censurada per l’Arquebisbe de València i prohibida per les autoritats

locals1. Malgrat este esdeveniment, Blai Bellver va continuar amb l’intent de plantar la falla l’any 1867, encara que tampoc aconseguí l’objectiu, malgrat haver elaborat, com a l’any anterior, el llibret explicatiu. Si fem una llegida del llibre Eclipses del matrimonio representados visiblemente en la hoguera de la plaza de la Trinidad en el año 1867, podem comprovar que, encara que canvia la forma temàtica de la crítica, la intenció d’esta és la mateixa, i les quatre escenes projectades versen sobre el mateix. Així doncs, podem considerar la descripció del cadafal Eclipses del Matrimonio per esbrinar com va ser aquella falla, motiu d’aquest treball. El llibret de 1867 ens diu que «este añ es monumental», i la descriu: «...forma la sehua base una galeria en balaustres que resibix el segon cos en el que s’encontren els cuatre grups ó cuadros plàstics que representen atres esenes matrimonials, tretes dels natural y á la llum de la lluna en els seus periódos de creixent y menguant». (Blai Bellver, 1867). A partir d’estes dues explicacions farem l’intent d’explicar com haguera estat “alçat” este cadafal faller, és a dir, quina tipologia constructiva presentava, els materials emprats, com eren els ninots i la temàtica crítica escollida per satiritzar a la falla. Per realitzar este estudi, ens hem basat en les referències escrites que descrivien els cadafals coetanis plantats a la ciutat de València durant la segona meitat del segle XIX, així com les descripcions sobre la festivitat de sant Josep realitzada per 1

Podeu consultar, per exemple, Ramírez Aledón (1997) i Sanchis Martínez (1996). Com que la intenció d’este treball és centrar-nos en la tipologia de la falla La creu del matrimoni, remetrem al lector a la bibliograﬁa si és del seu interés aprofundir en este tema.

L’estructura que ens aporta la descripció, «La formen dos bases cuadraes» respon a la tipologia de cadafal descrita per exemple a la novel·la La expulsión de los moriscos de Vicent Boix, que diu que les fogueres (falles) es redueixen a «un tablado en forma de catafalco formado de paredes de lienzo o papel, que encierran el combustible que debe arder; y encima se coloca o bien una o muchas ﬁguras».

FOTOMUNTATGE A PARTIR DELS DIBUIXOS I DESCRIPCIONS PER CONFORMAR UN HIPOTÈTIC ESBÓS DE LA FALLA DE LA CREU DEL MATRIMONI (RAFA TORTOSA).

viatjants estrangers o pels historiadors i erudits valencians, com ara José De Vicente i Caravantes, Vicent Boix, Alexandre Laborde o José Calasanz. També, hem consultat esbossos, fotograﬁes i explicacions de les falles de València, les quals es conserven a l’Arxiu Municipal de València des de 1888, atès que l’Ajuntament, per controlar la festa, obligava als entusiastes veïns presentar els projectes de la falla i assumir la censura prèvia.

Antoni Ariño, una vegada estudiades les falles del XIX, ja ens diu que la base que formava l’entaulat d’estes falles era quadrangular, hexagonal i ﬁns i tot octogonal. A sobre d’este entaulat es disposaven les ﬁgures que representaven l’escena destinada a ser consumida pel foc. La disposició de la falla en estos dos cossos (base y escena satírica) va estar el predominant en les falles estudiades. Als esbossos conservats a l’Arxiu Municipal de València, des de 1880, al 80% d’estos es contemplà perfectament esta tipologia (Ariño, 1992:80). La majoria de les falles només tenen una lectura frontal, com si d’un escenari es tractara, i que ens fa proposar un cert pa-

La tipologia del cadafal Per poder encasellar la falla de La Creu del Matrimoni, dins de la classiﬁcació tipològica de les falles dels segle XIX, hem fet un buidatge de les descripcions que ens aporta la premsa de l’època així com el recull anual que realitza Soler i Godes (2000), principalment. Esta comparativa paral·lela ens demostra que els projectes fallers encapçalats per Blai Bellver eren de gran envergadura i només poden ser comparats amb escasses falles plantades a València durant el segle XIX.

PORTADA DE L’OBRA TEATRAL LA CRUZ DEL MATRIMONIO. BIBLIOTECA ANDALUZA DE GRANADA

Respecte a l’altra característica, l’afectada per les crítiques utilitzades, i que fa lligam amb el teatre, és la representació del fragment d’alguna obra teatral que va tindre èxit en aquell moment. Serà l’any 1861 quan «per primera vegada, es té constància d’allò que hem anomenat falles-teatre, en les quals els personatges d’una obra teatral salten a una falla i es materialitzen en ninots» (Mas i Vitores, 2010:44). Aquest corrent arribarà ﬁns al canvi de segle i representa més d’una dècima part de les falles que es plantaren a València durant aquest període.

L’ESBÓS MÉS ANTIC CONSERVAT. IL·LUSTRA LA FALLA DE LA PLAÇA DE BOUS DE VALÈNCIA DE 1877. ARXIU GENERAL I FOTOGRÀFIC, DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

ral·lelisme amb l’escenari teatral. Aquesta relació falles i teatre ve determinada per dues característiques, una de concepció tipològica i altra afectada per les crítiques utilitzades. Respecte a la tipologia, cal dir que estem en una època on les falles (i les fogueres) van passar de ser muntades arrimades a les façanes de les cases a ser-ho enmig del carrer o en una plaça. Ho demostren els bàndols realitzats pels alcaldes de la ciutat de València advertint als promotors de les falles. Atès que en un primer moment, al plantar-se davant de les façanes, les falles només tenien una visió i lectura frontal, se suposa que al traslladar-lo al mig del carrer se segueix mantenint eixe punt de vista. Però, sembla que molt prompte, amb el canvi d’emplaçament, els encarregats de la construcció plantejaren que la falla es podia veure des de qualsevol perspectiva per poder fer una correcta interpretació de l’argument i canviaren la ubicació dels ninots (Mozas, 2011:42). I així és com ocorre a la falla de Xàtiva de 1867, plantejada amb «quatre cares» i per poder ser admirada al públic de forma rodada.

El cas que ens ocupa, La Creu del Matrimoni, podia haver estat un cas més de falla-teatre, no només conformada per un fragment sinó per quatre. Esbrinant les obres literàries de l’època, hem trobat una obra teatral amb el títol de La Cruz del Matrimonio de l’escriptor i autor dramàtic Luis Martínez Eguílaz i Eguílaz. Esta comèdia original en tres actes i vers, va ser estrenada el 1860, i d’esta es va extraure la frase «El matrimonio lo inventó el mismo demonio con la ayuda de una suegra». Fent una llegida ràpida comprovem que res té a veure amb l’argument de la falla i el conte fantàstic que va escriure Blai Bellver, i per tant ens reaﬁrmen que la falla de 1866 no té res a veure amb cap obra teatral d’èxit i sí una intenció crítica cap al matrimoni, eixida de la ploma de l’escriptor xativí. Retornant a la tipologia del cadafal, amb una falla preparada per ser rodada, hem d’incidir en la idea del canvi tipològic de les falles i que el canvi físic de l’estructura de la falla provocarà un canvi en l’argument de la crítica. Segons paraules d’Ariño, «la falla de Xàtiva de 1866 parece la primera que presenta un argumento por etapas y con un ritmo in crescendo: primero se ve a un matrimonio de novensanos saboreando la luna de miel, después la indiferencia da lugar a la crisis conyugal; la mujer patea el manto de la virtud cayendo en el adulterio y se desencadena el conﬂicto. Era una falla que, parodiando los libros devocionarios, se distribuía en cuatro estaciones» (Ariño, 1993:126).

Respecte a les mides que ens aporta la descripció, «la primera té 20 pams de estensió y 6 d’altura; la segon 8 en 6», assumint que un pam equival a 23 centímetres2, la base quadrangular de la falla tenia una llargària i amplària d’uns 4.5 m amb una alçària d’1.3 m. A sobre d’esta base es disposava la segona, amb un ample de cares d’1.75 m amb una altura de 1.3 metres. A partir d’estos números podem deduir que la falla tenia una alçaria total de 6 metres, considerant que la figura central i el pedestal, de grandària natural, pot tindre 2.5 metres d’alçària. Encara que enlloc ens descriu minuciosament la composició de la figura central, només ens diu que «en el sentro d’esta segon basa s’eleva un pedestal sobre el que descansa un grup imitat á pedra, el que representa la Creu del Matrimoni», suposem com a figura central el dibuix que apareix a la portada del llibre, gravat realitzat per Manuel Bellver, germà de l’impressor. Este dibuix està composat per un home que suporta a la seua dona al llom amés d’anar de la mà d’un xiquet. L’escena es completa amb unes banyes disposades al terra de forma irregular. Després de llegir el text i la disposició dels gravats, deduïm que esta és la imatge d’allò «del matrimoni la creu, cuan la dona es molt llauchera, mes pesà la encontrareu, qu’una mola farinera», que respon a la versada principal de la falla, present al llibret. Les dues bases quadrades que sustentaven els ninots eren revestides de bastidors, que amb paper, cartó o llenços pintats, eren adornats amb motius, dibuixos complementaris o eren utilitzats per escriure els versos relatius a la crítica. Podem observar com a la descripció ens comenta que «en les cuatre cares d’este pedestal hia escrits els versos siguients...». Estos bastidors també servien per ocultar el material de combustió que s’hi trobava dins d’ells, que responen a llenya, trastos vells o restes de cartó i fusta (Ariño. 1993: 21). 2

Diccionari Normatiu Valencià (Acadèmia Valenciana de la Llengua), on ens descriu que és una «antiga mesura de longitud equivalent a la quarta part de la vara, aproximadament 23 centímetres», i és la «Distància que hi ha entre l’extrem del dit polze i el del dit xicotet, tenint la mà oberta i els dits estesos».

Tenim dues descripcions que certifiquen estos bastidors, i que pel seu interés hem considerat reproduir-los. Els primer d’ells és un extracte d’un article titulat Costumbres Valencianas, Las Fallas, publicat a El chiquitín de la prensa el 1899: «… comenzando por ocultar los materiales combustibles entre bastidores de lienzo pintados, imitando sillares ó paredes de ladrillo, y colocando, sobre tan fuerte bases, monigotes ó peleles de paja, perfectamente vestidos, con trajes hechos á la medida, destinados también á ser pasto de las llamas…»3. També José De Vicente y Caravantes, publicava el 1839 al Semanario pintoresco Español l’article Usos y trages provinciales. Los valencianos. Sobre la col·locació dels versos als bastidors ens comenta que «el pedestal ó tablado lo adornan con lienzos pintados donde están escritas varias coplas alusivas al objeto figurado y al fin para que se erige…». Esbrinada l’estructura, és el moment de comentar el nombre de figures presents. Malgrat la inexistència d’una xifra a la descripció de la falla, ens podem fer una idea del nombre de figures que podrien haver aparegut. És a dir, ja en trobem tres, i tractant-se d’una temàtica conjugal, almenys calen dues figures per escena, així que podríem estar davant d’una falla d’11 ninots. Podria tractar-se d’una xifra exagerada, d’acord amb les falles que s’estaven plantant a València durant aquella dècada, però hem de recordar que la falla de l’any anterior, La peixca de l’Aladroch, al seu full promocional ens parlava que el conjunt de la falla formava «un grupo de 13 figures vestides en tota elegància segons el espirit de la última moda» (Bellver, 1865). La quantitat d’onze figures ens demostra que va ser un projecte excepcional, ja que a les referències falleres existents tro3

El chiquitín de la prensa, miscelánea semanal, 18 de març de 1899.

bem escassos exemples de falles similars. Tenim la referència de la falla del carrer Russafa del cap-i-casal de 1864, on la premsa la va classificar de «monstruosa» doncs tenia 8 figures, que responien a un matrimoni, els fills i l’ama de cries (Soler i Godes, 2000:31). També es comparable amb les falles que no es plantaren al carrer sinó a un recinte privat. Aquell mateix any de 1866, es plantà a la plaça de Bous de València, sota el lema El ball dels negres, una falla que estava formada per 9 figures en moviment, el mateix nombre d’uns negres que a finals de l’estiu anterior anaven pels carrers de València divertint les gents amb els seus balls grotescos, sense més instrument que un bombo (Berenguer Marí, 2003: 64). Les úniques falla que es plantaren a València l’any 1867, exemple d’excepcionalitat, foren la ubicada a l’hort de Soguers o d’en Cendra, organitzada per la Asociación Industrial y Filantrópica del Gremio de Sogueros, que tenia 14 ninots en moviment i la de la plaça de Bous. Les dues van agafar la temàtica de l’opereta El joven Telémaco (Soler i Godes, 2000:36). També trobem una referència de 1851, on es va plantar a la plaça de sant Francesc de València una falla amb 7 figures4. Fent buidatge de totes les referències a descripcions de falles plantades entre 1850 i 1870, ens diuen de la presència d’un, dos o tres ninots o com a molt estirar quatre a excepció de les comentades al paràgraf anterior. Respecte a l’estructuració de la falla, amb quatre escenes i una base principal, hem volgut reproduir la descripció d’una falla de característiques similars inserida a un diari de Madrid l’any 1873, el qual feia ressò d’allò que un diari de València havia publicat: «En la plaza de San Esteban se levantará otra falla en uno de cuyos ángulos estará el cadalso, en otro la talla de las quintas y los globos de los números, en otro un estandarte con el lema Despotismo, adornado con una corona y un cetro, dos culebras enroscadas, un reloj de arena y la

90 4

La España, 25 de març de 1851.

tea de la discordia. Por último, en el cuarto ángulo habrá un grupo formado con fusiles, trabucos, barajas, cadenas y varios instrumentos de la inquisición. Del centro de la falla se levantará una figura infernal. Desde uno de los balcones del Centro republicano bajará un libro a prenderle fuego a aquella alegoría»5. Quant a les tècniques, característiques i materials en els quals estaven realitzades les figures de la falla, davant la nul·la referència a la descripció, ens recolzem amb allò descrit pels viatjants, historiadors i periodistes. Ja en 1806, Alexandre Laborde al seu Voyage pittoresque et històriques de l’Espagne (citat per Ariño, 1993:20), ens diu que «se trata de figures de tamaño natural, vestidas con la ropa adecuada. Su estructura interior es de madera muy ligera, su cara una máscara de cartón, y loes vestidos, peinado y adornos son de papel, a veces hechos con mucha destreza. Las figures están sobre una gran pira, oculta por un espeso círculo que la rodea, formado por falsos adornos dispuestos artísticamente que presentan, con cierta propiedad, la figura de un teatro». José Calasanz, en Ocios Entretenidos (citat per Mozas, 2011:41), sobre l’interior del ninots, comenta que estaven plens de palla o draps. Al llarg del segle XIX, els materials emprats per a la confecció dels ninots no variarà excessivament, així que les figures de La creu del matrimoni es realitzaran amb la utilització dels materials descrits. Allò que més ens pot crear dubte és de quin material estaven realitzades les cares dels ninots. Ens inclinem per la utilització de caretes de cartó, modelades per a l’ocasió o pel reciclatge de les utilitzades als balls de Carnestoltes, però també podrien haver-se utilitzat caretes modelades en cera, atès que el pintor Antonio Cortina introduí els rostres modelats en cera l’any 1863, com una de les novetats tècniques a l’hora de realitzar els ninots (Mozas, 2011:41). 5

La Nación, 17 de març de 1873.

un suceso conocido de una intencionada sátira, de un personaje célebre por su ridiculez, ó por cualquiera otro rasgo saliente de su carácter, fácilmente asequible á la caricatura…».6 També, el diari polític de Salamanca, El Adelanto, realitzant un reportatge sobre les falles de 1900, ens deia que les falles «presentan ﬁguras tan bien concebidas, que impresionan gratamente y producen vives discusiones que estimulan intensamente al gusto artístico, al par que crean la crítica popular»7.

FALLA DE LA PLAÇA D’ALFONS EL MAGNÀNIM DE VALÈNCIA DE 1902. PODEM APRECIAR UNA TIPOLOGIA SEMBLANT A LA QUE POGUERA HAVER TINGUT LA FALLA DE LA CREU DEL MATRIMONI, AMB DOS COSSOS CENTRALS APAREIXENT LES ESCENES AL PRIMER COS I EL REMAT SOBRE EL COS MÉS ALT.

Els ninots, segons les descripcions, tenien una grandària natural, similar a la d’una persona, i anaven vestits amb roba, generalment feta a posta, i com diu la descripció de La peixca de l’Aladroch «vestides en tota elegància segons el espirit de la última moda» (Bellver, 1865). Generalment, la qualitat dels ninots no era gran però sempre tenien la intenció de retraure la personalitat del personatge a representar, exagerant certes tretes o alguna posició característica. Felipe-Benicio Navarro escrivia a El Imparcial, l’any 1880, una descripció sobre les falles on apareixia esta intenció: «Levántanse tablados que luego se cubren y adornan con lienzos pintorescos ó vistosos paños. Constrúyense sobre ellos extraños artiﬁcios, puéblanse de ﬁguras, de hombres y mujeres, de animales, árboles, y mil otros objetos, respondiendo en cada punto a la representación mas categórica posible de una escena determinada, de

Cal afegir, encara que no siga una de les característiques dels ninots projectats de La creu del matrimoni, que hi havien moltes falles que les seues ﬁgures tenien moviment i la seua tècnica estava molt generalitzada y desenvolupada (Ariño, 1993:126). Els ninots ballaven (Cadirers, 1864), feien malabarismes (plaça de Pertusa, 1864) o movien titelles (plaça de l’Espart, 1966). Per cloure este apartat relatiu a l’esbrinament de com era la falla de La creu del matrimoni, hem volgut reproduir un document pertanyent a l’Arxiu de la Diputació Provincial de València. El referit document es correspon amb l’expedient que inclou la descripció de les nou falles que havien demanat permís per a plantar el 1866, així ens adonem que, per comparativa, la falla projectada a Xàtiva l’any 1866 era excepcional. Els projectes fallers eren els següents: «Tros = alt. Una banderilla clavada sobre un canasto, formando sus bases un trofeo de tauromaquia adornado con un pabellón de gases pendiente de una corona y sostenido por cuatro picas. Plaza de Pellicers. Escena 7ª del 2º acto de la Almoneda del diablo. Blasillo y coro de las brujas. Plaza de San Bartolomé. Figuras de movimiento que representarán un amola6 7

El Imparcial, 29 de març de1880. El Adelanto, diario político de Salamanca, 3 d’abril de 1900.

dor, un zapatero, una mujer y un niño. Calle Barcelonina. Culto al amor. Un brujo arrodillado a una joven con la mano derecha un ramo y con la izquierda un bolsillo. Plaza del Esparto. Un titiritero haciendo ejercicios sobre un tambor y una silla, otra ﬁgura tocando el órgano y un niño. Plaza Mosen=sorell. Representa la Glorieta en el acto de estar galanteando una criada con un asistente, dejando abandonada la niña que le confían. Calle del Fumeral. Una ﬁgura que representa una vieja trapera la cual estará arrimada a la pared durante el día y por la noche se quemará en el centro de la calle. Plaza Carnicoll. Un hombre con una rastra de morcillas en las manos, de las que una mujer le da una a un niño. Calle de la Bedella. Una ramilletera a la que un caballero compra un ramo y lo regala con el acto a una joven acompañada de una anciana». (Citat per Javier Mozas, 2014: 32). El fuster Jaume Garí, artista de la falla A mitjan dels anys seixanta del segle XIX, les fogueres monumentals estaven realitzades principalment per fusters, els quals no tenen la consideració d’artistes fallers però si la de directors de falla. Mas i Vitores (2012:57) exposen que per «requeriments tècnics feien necessària per a elaborar-les la participació, entre altres especialistes, de professionals de la fusta...». Aquests fusters eren recolzats per altres veïns i professionals amb nocions artístiques per a la confecció dels ninots i dels panels pintats que componien la falla. Per la nota escrita al darrer full del llibret faller La creu del matrimoni, deduïm el principal autor del cadafal. La nota diu: «Se encontra de venta en la impremta

y llibreria de Blay Bellver y en la fusteria de Chaume Garí, Xàtiva» (Blai Bellver, 1866). Jaume Garí Fabregat (Xàtiva c. 18321886), considerat l’autor de les primeres falles de la ciutat, va ser un destacat fuster de la ciutat i, per diverses notícies a la premsa, deduïm que el seu habitatge, així com les instal·lacions de la seua afamada fusteria, les tenia a la mateixa plaça de la Trinitat a més de recaure també a la plaça de santa Anna. La proximitat del seu habitatge al lloc de plantà i cremà de la falla ens pot reafirmar l’autoria de la falla atès la forta vinculació existent al llarg de la història de les falles entre el lloc de la ubicació del cadafal i el veïnatge dels components de la comissió fallera —durant aquella època, podem considerar-ho com a promotors fallers—8. La presència en la construcció dels cadafals al llarg del segle XIX és important, com ho indica El Heraldo l’any 1849, en una referència titulada Hogueras de San José, vulgo Falles. Respecte als fusters ens comenta que: «La mayor parte de estas figuras son costeadas por los carpinteros ante cuya puerta se colocan, los carpinteros ante cuya puerta se colocan, como las de la plaza de Calatrava y de las Avellanas; algunas por los vecinos de la calle»9. Encara que l’autoria de la falla de La Creu del Matrimoni és un poc implícita, a València ja hi ha referències sobre qui va ser l’autor dels cadafals. El nom de Vicente Sena apareix citat al Diario Mercantil Valenciano els anys 1864 i 1867 com que la falla està «dirigida por el maestro carpintero Sena» o que «el director de esta fiesta era D. Vicente Sena» (Mas i Vitores, 2012: 62). La intenció Després d’haver estudiat i desgranat com haguera pogut ser el cadafal faller 8

Si el lector vol saber més de Jaume Garí, cal que consulte Tortosa Garcia (2015), treball dedicat a la recapitulació i nous esbrinaments sobre els primers artistes fallers de la ciutat. El Heraldo, 22 de març de 1849.

falla és una intenció de poder, amb el seu vessant d’emprenedor, i res té a veure amb la intenció que pot tindre un veïnat treballador en voler construir una foguera monumental, de poques dimensions i escàs valor artístic amb el propòsit de criticar l’actitud d’un veí del barri. Com diu Ramon Estellés (2015, 16), «la intervenció protagonista d’una burgesia que pren força i s’allibera del pes dels estaments, cada vegada millor nodrida amb conceptes nous que la feien albirar límits més amplis per a la seua condició, i que, perquè no, també pensava que podia senyorejar els carrers i criticar públicament».

PLAÇA DE LA TRINITAT (CA. 1870), LLOC ON S’UBICAVA LA FUSTERIA I EL MAGATZEM DE FUSTES AIXÍ COM LA CASA DE J. GARÍ. J. LAURENT, BIBLIOTECA VALENCIANA.

de La creu del matrimoni, hem de fer una consideració respecte al perquè de construir una foguera monumental d’aquella envergadura, i ja només referint-nos a la projectada per al 1866 sinó també a la de La peixa de l’aladroch, de 1865. Com hem vist, estes falles no són comparables amb la majoria de les falles que s’estaven plantant a València, nascudes des de la gent del barri, amb l’ajuda de professionals però amb una actitud més humil. Al llibre Eclipses del matrimonio ens diu que la falla és «monumental», i en un primer moment ens pot semblar que la descripció és merament propagandística, com a reclam per a què la gent acudisca a la plaça. Però, tant per la descripció de la falla de La peixca de l’aladroch, la qual estava formada per tretze ﬁgures, com per la posició social de Blai Bellver i els seus companys de sarau, ens atrevim a dir que la falla té la pretensió de ser gran. D’acord amb la idiosincràsia de Bellver —cal recordar que era una de les persones més riques de la ciutat—, el plantar la

En deﬁnitiva, Blai Bellver, d’idees clarament liberals i progressistes i amb la posició social més convenient, tenia l’autoconcepte necessari per arriscar-se a provocar tothom, no solament als qui compraven els seus escrits o els seus diaris sinó a qualsevol vianant desprevingut (Estellés, 2015:19). La crítica Sense ànims de fer un estudi sobre la crítica realitzada per Blai Bellver per a la falla de La creu del matrimoni, ens trobem en l’obligació d’ubicar-la dins dels estudis sobre la crítica existents i demostrar que la temàtica escollida per l’escriptor, polític i impressor xativí és una habitual a mitjans del segle XIX, que com diu el mestre Soler i Godes (2000:16), «el matrimonio y toda la hiel que a su alrededor se le quiso poner fue el tema fallero por excelencia». Per classiﬁcar la temàtica de les falles, Antonio Ariño (1992:87), estableix diversos períodes. Allò que ens ocupa, 1851-1870, el titula com el del «apogeo de la falla vecinal y de la crítica erótica». Les falles crítiques conformaran el 80% de les plantades, i la resta tindran un caràcter apologètic i humorístic. Dins de les falles crítiques destaquen la sàtira moral (46%) i la sàtira política (14%). La creu del Matrimoni, englobada en una crítica de sàtira moral, pertany a la categoria de falla eròtica o tendència

FALLA DE L’HORT D’EN CENDRA DE 1898. FEIA UNA CRÍTICA SOBRE LES DONES. JUANANSOLER.BLOGSPOT.COM.ES

ESBÓS I FOTOGRAFIA DE LA FALLA DE LA PLAÇA DE SANT FRANCESC CANTÓ AMB EL CARRER COTANDA DE VALÈNCIA DE 1899. PODEM VORE UNA TIPOLOGIA SIMILAR A LA FALLA DE LA CREU DEL MATRIMONI. JUANANSOLER.BLOGSPOT.COM.ES

anticonjugal, com deia la premsa. Estes falles tractaven temes com les relacions matrimonials asimètriques, la seducció o l’intercanvi sexual així com inﬁdelitats, adulteris i banyes, al·lusions i metàfores sexuals, segones núpcies o trames conjugals entre d’altres, i com diu Ariño (1992:88) «observándose una visión procaz y desenfadada de la sexualidad en el contexto de una sociedad recatada y puritana, pero sustentada sobre un impenitente machismo (el matrimonio es presentado como una cruz para el hombre)».

Trobem diversos exemples de falles amb una temàtica semblant, com les plantades a la plaça de sant Francesc (1851), on apareix un matrimoni mal avingut; a la plaça de l’Almodí (1852), una escena matrimonial; al carrer de sant Narcís (1854), una escena familiar entre marit, dona i sogra; carrer de Carabasses (1857), una baralla matrimonial; plaça de l’Almodí (1858), un matrimoni entre un home de 78 anys i una dona de 18 anys; plaça de sant Miquel (1862), una dona que li ofereix al marit el cap d’un cérvol amb les seues corresponents i prolíferes banyes i a la plaça Mossèn-Sorell (1864) on apareix un vell marit tocant el violó mentre la seua jove dona balla amb un «pollo». Cal destacar, d’esta època i d’acord amb la temàtica que estem parlant, l’aparició del primer llibret de falla obra de Bernat i Baldoví. Duia per lema El conill, Vicenteta i don Facundo, i va argumentar la falla de la plaça de l’Almodí de l’any 1855. Vicent Borrego, sobre la literatura fallera de Bernat i Baldoví ens diu que «a lo largo del siglo XIX, y en parte gracias a Bernat i Baldoví, se sientan las bases de la iconografía erótica a partir de elementos, animales o vegetales que engrosaran desde entonces el repertorio de imágenes falleras tanto en

los periodos de máxima censura y rigidez como en los de mayor relajación y libertad de expresión» (Ariño, 1993:209). Clourem amb unes paraules d’Antoni Ariño (1990:96), sobre les intencions de la falla de La Creu del Matrimoni, com una falla que mostra els conﬂictes matrimonials i diu que «tal vez sea la de Xàtiva de 1866 la que mejor condensó esta crítica antimatrimonial. En ella se quemaba un adulterio, pero bajo la guasa fallera ardía, en realidad, una visión puritana de la sexualidad». Fins ací el desgranament de la falla de La Creu del Matrimoni, una foguera monumental, que tot i tindre dues oportunitats, no fou mai plantada, i en conseqüència, cremada. Ara, l’esdeveniment, haguera fet 150 anys. BIBLIOGRAFIA ARIÑO VILLARROYA, A. (1990): «La falla Erótica (1850-1870)», Historia de las Fallas, Levante – El Mercantil Valenciano, Valencia, pp. 91-99. ARIÑO VILLARROYA, ANTONIO (1992): La ciudad ritual. La ﬁesta de las Fallas, Anthropos, Madrid. ARIÑO VILLARROYA, A. (dir.) (1993): Los escultores del fuego. Aproximación a la Historia del Gremio Artesano de Artistas Falleros de Valencia, Diputació de València, València. BELLVER TOMÀS, B. (1865): La Peixca de l’Aladroch, dins de MARTÍNEZ CANET, R. (2008): Identitats Nacionals en Temps d’Isabel II a partir de quatre documents de l’Arxiu Municipal de Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva. BELLVER TOMÀS, B. (1866): La creu del matrimoni representà en la Falla de la plasa de la Trinitat en l’añ 1866. Cuento fantástic, programa y descripció de les esenes que representa dita falla, Junta Local Fallera, Xàtiva, 2013 (Edició facsímil). BELLVER TOMÀS, B. (1867): Eclipses del matrimonio representados visiblement en la hoguera de la plaza de la Trinidad en el año 1867, dins de MARTÍNEZ CANET, R. (2008): Identitats Nacionals en Temps d’Isabel II a partir de quatre documents de l’Arxiu Municipal de Xàtiva, Junta Local Fallera, Xàtiva.

BERENGUER MARÍ, A. (2003): «Les falles de la plaça de Bous de València», Revista d’Estudis Fallers, núm. 8, ADEF, València, pp. 61-73. BOIX RICARTE, V. (1849): Manual del viajero y guía de los forasteros en Valencia, Impremta de José Rius, Valencia. BOIX RICARTE, V. (1864): Omm-al-Kiram o La expulsión de los moriscos, El Mercantil Valenciano, Valencia. DE VICENTE Y CARABANTES, JOSÉ (1839): «Usos y trages provinciales. Los valencianos», Semanario pintoresco Español, 7 de abril de 1839, Madrid. ESTELLÉS FELIU, R. (2015): «Blai Bellver (18181884) i les falles de Xàtiva, una iniciativa burgesa fallida », El Verí del Foc, núm. 9, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 12-19. MAS ZURITA, E. – VITORES MAS, J. (2010): «De l’escenari a la falla (1861-1900). Una aproximació a les falles basades en obres teatrals», Revista d’Estudis Fallers, 15, pp. 44-55. MAS ZURITA, E. – VITORES MAS, J. (2012): «Els terrisers del foc: Sena, Noguera i Palos. Fusters en les falles de la segona meitat del segle XIX», Revista d’Estudis Fallers, 17, pp. 56-64. MOZAS, J. (2011):«Paraules que naixen del foc: l’origen del vocabulari faller», Sant Roc. Març 2011 , AC Fallera Plaça Sant Roc Gómez Ferrer i voltants, Torrent, pp. 26-57. MOZAS, J. (2014):«Documentació inèdita per a la història de les Falles, Tres exemples del segle XIX», Revista d’Estudis Fallers, 19, pp. 28-35. RAMÍREZ ALEDON, GERMAN (1997): «Es plantà realment la falla La Creu del Matrimoni», Llibre explicatiu, Falla República Argentina, Xàtiva. SANCHIS MARTÍNEZ, J. (1996): Història de les falles de Xàtiva, Ediciones Xàtiva, Xàtiva. SOLER I GODES, E. (2000): Las Fallas. Notas para su historia. Volumen I (1849-1936), Albatros, Valencia. TORTOSA GARCIA, R. (2015): «Artistes fallers. Recapitulació i nous esbrinaments (I). Fusters, tallistes, escultors i pintors. Els primers artistes fallers xativins (1865-1936)», El Verí del Foc, núm. 9, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 20-47.

LA CREU DE LA MÈTRICA MARIDADAO DISCUNDINT ELS VERSOS DE BELLVER Vicent F. Garcia Perales Universitat Cardenal Herrera-CEU

Els llibrets de Falla naixen a la Xàtiva del 1850, amb un full enquadernat amb La creu del matrimoni i conservat a la Biblioteca Valenciana, amb l’epígraf “Versos colocats en la falla del carrer de Sent Narcís, la vespra de Sent Chusèp en l’añ 1850”. És el primer llibre de falla segons autors com Vicent Simbor o Ribelles Comín. L’autor, desconegut; però segurament era el xativí Bla Bellver, “escriptor satíric, impressor i amic de la festa popular” (Martínez 2010), que en tres anys consecutius va ser capaç d’escriure tres llibres de falla: La peixca de l’aladroch (1865), La creu del matrimoni (1866) i Eclipses de matrimoni (1867). Del primer ja ens encarregàrem en el Llibre de la Falla Benlloch de 2015 (“La llengua xativina de la falla de l’Aladroch”) i ara, amb motiu dels 150 anys, ens ocupem de la segona obra, que és segurament la més important de Blai Bellver i la que li va costar l’excomunió de l’arquebisbe de València, després de rebre censura eclesiàstica i la prohibició de plantar la falla. Un llibre musicat per grups com Els pavesos en el disc “A la nostra gent” (1976). La creu del mv atrimoni L’obra va ser escrita pel xativí Blai Bellver i publicada com a llibret de la falla de la Plaça de la Trinitat (hui Cid) en 1866. Segons Agustí Ventura, va ser reeditat en 1973 a Sueca (Ed. Curial, Lletra Menuda), tot i que tenim les edicions de la Junta Local Fallera (2007, Gràﬁques Tormo) i la Comissió Falla Albereda Jaume I (Equip Taüts, 1982?). Consta de 70 pàgines, les 8 últimes a mena de separata per a repartir i vendre, amb el nom de “Viatge a l’infern” (conte fantàstic, segons Bellver). Dita sepa-

rata està inspirada en la Divina Comèdia de Dante, o L’Eneida de Virgili, alterna el valencià / castellà, el vers / prosa, la narració / diàleg, amb un guia anomenat Rodamanto, dimoni que parla castellà. Amb il·lustracions de Manuel Bellver, germà de l’autor. El títol complet resumeix els tres grans blocs: “La creu del matrimoni. Cuentofantástic, programa y descripsió de les esenes que representa dita falla”. El llibret consta de 9 seqüències o passos: 1 captatiobenevolentiae (amb dos quartetes), 2 advertències interessants, 3 preàmbul (crítica del caràcter afrancesat dels jóvens), 4 conte, 5 el cos principal del llibre (amb 6 capítols), 6 programa, 7 cementeri dels goletes, 8 separata (explicació de la falla pròpiament dita), 9 la creu del matrimoni (exercicis que deu practicar tot home..., amb 4 jornades o estacions o escenes de la falla). En deﬁnitiva, La creu del matrimoni és una crítica a la institució matrimonial, però amaga també altres crítiques (Martínez 2010, “no deixava canya dreta”): canvis de costums de l’educació rebuda pels majors; ara eduquen amb fórmules afrancesades; moda de festeig de les jóvens, actituds i vestits; usurers; ingrats, ganduls, hipòcrites, grossers, polítics corruptes (en tots els partits); militars; Església... En una carta pastoral de l’arquebisbe de València Mariano Barrio de 16/03/1866 es qualiﬁcava de “herético, impío, escandaloso, obsceno, inmoral, injurioso al matrimonio, al estadoeclesiástico, al celibato y a las personas piadoses y timorates”. Un dia abans, el capità general remetia orde a l’alcalde de Xàtiva per tal que retirara

PORTADA D’UN EXEMPLAR DE “LA CREU DEL MATRIMONI”.

els exemplars del llibret; n’aconseguiren 34 i ﬁnalment es va prohibir plantar la falla, cosa que va augmentar encara més la popularitat de l’assumpte. Però l’incombustible Blai Bellver no va escarmentar i l’any següent tornava a la càrrega amb Eclipses de matrimoni (1867). El vers (mentida) i la prosa (veritat) La literatura tradicional oral es transmetia en forma de vers. Era una manera de “memoritzar” (tal com fan alguns espots publicitaris de sempre) i que la transmissió fóra el més efectiva possible. Sembla com si el vers hagués estat considerat “més graciós”. Qui no coneix un “versaor” en cada poble! Al meu, la Granja, tenim a Tonetí,Salvoret el Rei, Rafael Cabriol, Navarro..., però sobretot José López Penalba, autor de Mis inquietudes (en homenatge als 100 anys del seu naixement vaig publicar en el llibre de festes de la Granja l’aricle “Versaors de la Granja” (2010). Efectivament, el vers fa sensació de gràcia, d’enginy, de creativitat... Però si comparem això amb els orígens medievals, no era el mateix. En els orígens del naixement dels pobles cristians que hui coneixem, la “veritat” s’escrivia en prosa, mentre que la “ﬁcció” (mentida, o siga, la creació literària) s’escrivia en vers. Foren els trobadors (segles XI-XIV aproximadament) els artífex d’una literatura en vers

que és en realitat l’origen de la nostra literatura. I non es feia en la nostra llengua, sinó en provençal, per l’afinitat que existia aleshores entre els pobles de Catalunya, sud de França i nord d’Itàlia. En este mateix sentit podríem citar el naixement de les llengües romàniques, quan el llatí era la llengua de la veritat, mentre que el romanç era la llengua de la ficció. Deixant-nos de romanços, doncs, direm que Blai Bellver va utilitzar el vers en este sentit: artificiositat, enginy... Però sense abandonar el realisme. La veritat era que La creu del matrimoni havia de confegir-se com una crítica social, de la moral, dels costums “pecaminoses”, i tot allò havia d’acompanyar-ho tant en vers com en prosa. És així com l’equilibri dóna la sensació de credibilitat en tot allò que recreava. Si bé és cert que no és gaire “creïble” que hi haja un viatge a l’infern, no és menys cert que l’al·legoria constant és fruit dels “exemplum” medievals, de l’escenificació dels fets, que ofereix una comprensió millor i un efecte molt superior al que es podria esperar si simplement hi hagués una crítica social en prosa. Blai Bellver parteix d’una tradició en vers que és la que caracteritza la lírica popular. Sabut és que la “literatura de canya i cordell” prové de la tradició dels romanços de cec (d’això en sap i molt el ben nostrat Pep Botifarra), els col·loquis, els gojos, les auques, els fulls solts... que cantaven els versadors que hem referit. I sabut és que l’hereu d’esta tradició són els llibrets de falla, que hereten una llengua gens acadèmica (tot i que de “poetes de guant”, sempre n’hi haurà, però Bellver era més aviat “poeta d’espardenya”), amb actitud crítica, burlesca i fins i tot desenfadada i irreverent. Escandir la mètrica El fet de “formar els versos comptant-ne les síl·labes o els peus mètrics” s’anomena en mètrica “escandir” (paraula compartida pel castellà, pres del llatí SCAND-RE, mat. sign., literalment ‘pujar’), és a dir, mesurar un vers o bé, pronunciar-lo marcant-ne el ritme. Quan érem xicotets, per a vore qui pagava cantàvem unes

PRIMERA PAGINA DE “LA CREU DEL MATRIMONI”

cançons en rogle. Això era “discundir” (o descondir, descundir... variants de “escandir”): “Un potet d’arròs, clis, clos”, “Pom, una mona estava tonta, verdad que sí, sí, la mande a por tabaco...”. En mètrica, també comptem versos, i Blai Bellver no es quedava darrere. Com es tradueix este compte en la forma real dels versos bellverians? Amb l’ús del vers de set síl·labes (heptasíl·lab) i la construcció d’estrofes amb quatre versos (quartetes). Efectivament l’heptasíl·lab és el vers més utilitzat per la tradició popular de les danses, els gojos, els romanços... i fins i tot el teatre. Qualsevol persona avesada a la mètrica hauria de saber que en castellà el sistema de compte és diferent al del valencià: el vers valencià (i català en general) compta fins a la darrera síl·laba tònica del vers (en castellà se’n suma una si l’última paraula és aguda i se’n resta una si és esdrúixola). Així, un vers com “Te toca la pedrera del bambú” tindria 10 síl·labes en valencià i 11 en castellà. L’heptasíl·lab de Blai Bellver és un vers d’art menor, és a dir, sense cesura. Un vers àgil, que és molt apte per a l’objectiu de Bellver: crear comicitat i identificació en el lector. I més encara si ens trobem en un context lúdic, que necessita agradar, com és l’explicació d’una falla. La principal estrofa en Blai Bellver és la de quatre versos d’art menor, que s’anomena “quarteta” (seria “quartet” si foren d’art major, o siga, entre 9 i 12 síl·labes). Les

VERSOS DE BLAI BELLVER AL PRINCIPI DEL SEU LLIBRE

quartetes poden dur rima tant encreuada (abba) com encadenada (abab). Si observem les rimes de Blai Bellver, la preferència per les encadenades és pràcticament la dominant. D’altra banda, també fa servir la “quintenta”, de cinc versos, on les rimes solen tindre una combinació no tant regular. Vejamun exemple de quinteta i un de quarteta: Al | ho | me | per | si | gui | r(é)m (7a) Has | ta_es | cla | far | li_els | me | r(é)n | gues; (7b) si_es | do | na... | la_es | pol | sa | r(é)m, (7a) pues | la | lley | li_a | pli | ca | r(é)m (7a) en | tots | els | seus | pe | len | d(é)n | gues (7b)

Estrofa: Quinteta (abans de les “advertències” que fa l’autor al principi de La creu del matrimoni) Versos: heptasíl·labs (art menor, per tant, usem lletres minúscules per a les rimes) Rima: consonant (o perfecta), perquè coincideixen vocals i consonants des de l’última vocal tònica del vers.

PRIMERA PAGINA DEL APARTAT “LA CREU DEL MATRIMONI” EIXERSISIS

Rima masculina en versos 1, 3 i 4 (paraules agudes ﬁnals) i rima femenina en versos 2 i 5 (paraules planes ﬁnals). Estructura de rimes: 7a 7b 7a 7a 7b (és més lliure perquè és una quinteta) És | cos | tum | en | es | te | s(í) | gle(7a) de | mel | y | co | lor | de | r(ò) | sa(7b) cuant | mes | chi | que | ta_es | la | c(ò) | sa (7b) a | nun | siar | la_en | bom | bo_i | f(í) | gle (7a)

Estrofa: Quarteta (en les “advertències” que fa l’autor al princpi de La creu del matrimoni) Versos: heptasíl·labs (art menor, per tant, usem lletres minúscules per a les rimes) Rima: consonant (o perfecta), perquè coincideixen vocals i consonants des de l’última vocal tònica del vers. Rimes femenines en tots els versos. Estructura de rimes: 7a 7b 7b 7a (composició preferida en tota l’obra) Blai Bellver ha de ser reivindicat, tant des del punt de vista de la literatura popular com també des de la crítica social, estamental si es vol, ja que la seua missió va ser dur a l’extrem situacions que, si no ens n’adonem, són més que còmiques. Bellver, mitjançant la puresa prosística i la perfecció lírica, acosta tot un escenari, o el que hui en dia en diríem “un univers”,

que no és desconegut per al gran públic, però que les formes diuen molt. Hem vist que la poesia és “pefecta” quant a ritme, quant a disposició regular, de versos i rimes. Això ajuda a comprendre millor el missatge, perquè Blai Bellver n’era un mestre, no solament impressor, sinó també escriptor. Dominava quasi a la perfecció els registres, els contextos, i sabia quina cosa havia de dir en quin moment determinat. Així mateix, sabia si calia usar el vers o la prosa. En definitiva, a pesar que La creu del matrimoni és un híbrid entre prosa, diàleg i vers, pensem que la prosa és poesia (el que Salvador Oliva diria “prosa poètica”, per la manera rítmica de narrar), la poesia és narrativa (perquè conta, amb gràcies, però conta... la ficció, recorden, el gènere de la poesia, contar “mentides”) i el diàleg és prosa i poesia alhora (és fresc, directe i exempificant). Tant de bo Blai Bellver ens hagués llegat més escrits, que són com una acta notarial de l’estat del valencià de Xàtiva a la segona meitat del segle XX. Bibliografia de referència MARTÍNEZ, ROBERT I J. LLUÍS MARÍN (1998): “Introducció” a Blai Bellver. Trilogia fallera, Xàtiva, Junta Local Fallera. MARTÍNEZ REVERT, ANTONI (2010): La impremta a Xàtiva. La tipografia de plom des de Blai Bellver fins als nostres dies, Xàtiva, Mateu Editors. OLIVA, Salvador (2008): Nova introducció a la mètrica, Barcelona, Quaderns Crema. RAMÍREZ ALEDÓN, GERMÁN (1997): “Es plata realment la falla ‘La creu del matrimoni’?, dins del Llibre de la Falla República Argentina. SANCHIS MARTÍNEZ, JOSEP (1996), Història de les falles de Xàtiva, Ed. Xàtiva.

L’INFERN DE LA CREU DEL MATRIMONI Joan Quilis i Rodenas

Com tots sabem una part del llibre escrit per Blai Bellver, en 1866, “La creu del Matrimoni”(1), tracta sobre un viatge a l’infern, en ell, ens presenta una sèrie de personatges i elements mitològics, que ens fa pensar en un bon coneixement, per part de l’autor, de la mitologia, tant grega i romana, com de la escandinava, així també com del llibre de Dante Alighieri “La Divina comèdia” i de cultures com l’islàmica o la judeo-cristiana. La narració de Blai Bellver, escrita amb un sentit humorístic, utilitza un gran nombre d’aquests personatges mitològics, la majoria d’ells relacionats amb l’inframón i l’infern. El nombre major de personatges, elements geogràﬁcs i objectes, estan relacionats amb la mitologia grecoromana. A molta distància vindrien els personatges i elements de la tradició escandinava i judeo-cristiana . Encara que l’infern al qual es fa referència, si que és un infern catòlic o cristià, és el prototip d’infern, que Dante ﬁca de moda a la seua obra La Divina Comèdia (2) i que a partir de la publicació d’aquest obra, l’infern que allí es descriu el podrem veure en obres d’art i literàries. El llibre, està escrit en primera persona i en plural, per a senyalar, que els personatges de la història, són més d’un, encara que en cap moment ens dóna cap nom, però si que un dels seus gravats, en el que representa a quatre rates penades transportant cap l’infern a quatre personatges. La intenció d’aquest article, és parlar un poc de cadascú dels personatges i d’altres elements que apareixen o que són nombrats pels protagonistes de l’obra, per donar a conèixer, el complexe món de la mitologia i com Blai Bellver el domina i l’uti-

100

GRAVAT ON ES REPRESENTA ALS PERSONATGES DE BLAI BELLVER SENT TRANSPORTATS A L’INFERN.

litza, acoblant-ho a la seua obra. L’orde en què comentarem els personatges com a déus, animals i altres elements, serà conforme van sortint a l’obra. Hèrcules (3), és el primer personatge que s’hi nombra a l’obra de Blai Bellver, pel seu viatge a l’infern, que aquest també realitza. És una referència al treball número 12, que va haver de realitzar per purgar la culpa d’haver matat a la seua muller, a dos ﬁlls i a dos nebots. Per a purgar aquest crim l’oracle de Delfos li va assignar dotze treballs. En l’últim, havia d’adreçar-se a Hades, l’inframón de la mitologia grega. En aquesta mateixa referència ens parla de Plutó i de “Cancerbero”. Plutó, és el déu de l’inframón a la mitologia romana, és el paral·lel del déu Hades a la mitologia grega. La porta d’aquest inframón, està vigilada per “Cancerbero”, un gos de tres caps, el qual impossibilita que qualsevol

viu puga entrar en aquest món i que ningú dels morts que estan penant allí puga eixir. Hèrcules, és nombrat pels personatges de l’obra, mentre esperen que vagen a buscar-los per a introduir-los en el viatge a l’infern. Boracks (4), en realitat és Buraq o Al Burâq. Es tracta d’un cavall mitològic de la tradició islàmica, i com molt bé ens indica l’autor de “La creu del Matrimoni” va ser, qui va traslladar a Mahoma en la seua visita al paradís. Aquest viatge és arreplegat en un dels capítols de l’Alcorà. Els personatges de “La creu del Matrimoni” confonen aquest cavall amb quatre rates penades, que foren les que els arreplegaren per a traslladar-los a l’infern. Gehenna: També podem trobar “Gehena”. És l’infern o purgatori del judaisme. És un lloc de puriﬁcació per als pecadors. Als Evangelis, trobem aquesta denominació algunes vegades. En Mateo (10:28) llegim: No temeu als que maten el cos, però no podem matar l’ànima ; temeu, més bé, a qui pot perdre l’ànima i el cos a la Gehenna (5). En Marc (9:43-49) llegim: I si la teua mà és per a tu l’ocasió de pecat, talla-tela. És millor per a tu entrar manc a la vida que anar a la Gehenna amb les dos mans (6)...... Aquest lloc és travessat, pels personatges de Blai Bellver, abans d’arribar a l’infern. Riu Leteo: També és coneix com Lete (7), és un dels rius del Hades, la morada dels morts, l’inframón en la mitologia grega i que com hem vist, el déu Plutó, a la mitologia llatina i Hades a la grega, és qui governa aquest món. També apareix mencionat a l’obra de Dante La Divina Comèdia (8), on des de la superfície de la terra surt a l’interior. A l’obra, es anomenat com el riu de l’oblit, a l’igual que el Gehenna, és travessat, en el recorregut que fan els nostres personatges, ﬁns arribar a l’infern Caverna Aquerusa: En realitat, és Aquerusia (9), és la caverna, que com

molt bé diu Blai Bellver, per la qual Hèrcules penetra a l’infern, per a capturar a “Cancerbero” i treure’l d’allí. I a l’igual que el personatge mitològic, els personatges de “La Creu del Matrimoni” creuen aquesta caverna, per arribar al seu punt de destí, l’infern. El llop Fenris (10): És un llop mostruós. També és conegut com Fenrir; Fenrisúlfr; Hródvitnir o Vánagandr. És un personatge de la mitologia escandinava. Fenris és el pare dels llops Sköll i Hati. Fill de Loki. Està predisposat a matar al déu Odiïn durant el Ragnarök (la batalla de la fi del món) però és assassinat pel fill d’Odiïn, Vídar. Els protagonistes del viatge a l’infern, no veu, aquest llop, que està esperant la fi del món per a trencar les seues cadenes, només escolten els seus udols. El riu Vam (11): Com diu Blai Bellver a la seua obra, també conegut com el riu dels vicis. Aquest riu, forma part de la mitologia escandinava. Recorre l’infern i es forma de les babes del llop Fenris, que hem vist adés. El gos Gurmà (12): Aquest nou personatge, pertany a la mitologia celta. Es tracta d’un gos amb aspecte monstruós. Esta nugat a la porta d’una cova, de la qual es deslligarà el dia que el món s’acabe, per a matar al déu Tir. Aquest gos, només és anomenat, no arriben a la seua presència, perquè els personatges de l’obra opten per un altre recorregut i així salven passar pel lloc on es troba Gurman. Flegetonte (13): A la mitologia grega, és un riu de foc que recorre l’Hades, que com ja hem esmentat, és l’inframón i que és governat pel déu que porta el mateix nom. És un afluent del riu Aqueronte. Pel Flegetonte, sorgeix foc ardent, però que no consumeix combustible. A la Divina Comèdia (14) aquest riu, estava compost de sang bullint i formava part del sèptim cercle de l’infern. Contenia les ànimes dels lladres, tirans i assassins. Els personatges de la “Creu del Matrimoni” coneixen el nom d’aquest riu, perquè es paren a esmorzar i els guies que els acompanyen els parlen d’ell i el lloc cap a

101

poc és una deïtat de l’infern, aquesta està relacionada amb la caça. A l’igual que Júpiter és invocada pels protagonistes de l’obra a qui demanen ajuda.

REPRESENTACIÓ DE L’INFERN EN “LA CREU DEL MATRIMONI”

on s’adreça, l’infern. La barca Naglefare: Segons, ens diu Blai Bellver, estava feta de les ungles dels morts. En realitat el nom de la nau és Naglfar (15). Aquesta nau, la trobem a la mitologia escandinava i la seua funció era la de transportar a la batalla de la fi del món, a les ordres del caos per a enfrontar-se als déus nòrdics. Aquesta barca, també és un comentaris que fan els guies als protagonistes del viatge, mentre esmorzen. Cacodemón: Un cacodemón o cacodaemón (16), és un esperit maligne o un dimoni. La paraula cacodemón ve del llatí kakodaimōn i aquesta del grec κακοδαίμων, que significaria “esperit maligne”. Una vegada arribats a l’infern, els nostres anònims personatges, es troben amb una intensa obscuritat, amb el fi de fer aparéixer un poc de llum en aquell lloc s’invoca als déus Júpiter i Diana, per a què obligaren a Cacodemón a retirar-se al seu palau de nit. Júpiter (17): Aquest déu de la mitologia romana, no té res a veure amb l’infern, sinó tot el contrari, és el déu del cel. És el paral·lel a Zeus a la mitologia grega. A l’obra que estem veien, només és invocat, perquè ajude als protagonistes. Diana (18): A l’igual que Júpiter, tam-

102

Riu Erebo: Ens diu que era un riu que portava l’aigua negra i que desprenia un vapor espès i corrupte que era impossible resistir-lo. Érebo (19), és un déu de la mitologia grega. No queda clar quin tipus de personatge és. Però no hem trobat que en cap moment que siga un riu. Personifica l’obscuritat i les ombres, Erebo, formava part de l’Hades, l’inframón, ell era el lloc per on els difunts havien d’accedir després de morir. Aleshores Caronte, els creuava el riu Aqueronte i entraven a Tártaro, un abisme profund. Els nostre personatges, han arribat a la porta de l’infern, en aquell lloc es troben amb diversos rius infernals i entre ells està, el riu Erebo. Riu Aqueronte (20): En realitat és un riu que transcorre per la regió grega d’Epiro. Però la seua fama li ve, per formar part de la mitologia grega. El riu Aqueronte o Aquerón, que és pot traduir per “riu del dolor o de les afliccions”, era un dels cinc, que formaven part de l’inframón. Per ell, Caronte, de qui després parlarem, transportava les ànimes dels morts, fins a l’Hades. En aquest riu tot s’afonava menys la barca de Caronte. Són afluents d’ell, els rius Flegetonte, del que ja hem parlat i el Cocito del que parlarem a continuació. Els protagonistes de Blai Bellver passen prop d’aquest riu, que forma una gran cascada, els esguits de la qual els arriba a la boca, i noten un sabor amarg com la cicuta o la fel. Riu Cocito (21): Com els altres rius anomenats, forma part de la mitologia grega i es trobava en l’Hades, delimitava la frontera entre el regne dels vius i la dels morts. Per la seua vora, vagaven, durant cent anys, els que no podien pagar a Caronte, perquè els creuara a l’altra part. Estava format, per les llàgrimes dels lladres i per la gent de mala conducta, era considerat el riu de les lamentacions.

A La Divina Comèdia de Dante, el Cocito, és un immens llac congelat, situat en el nové cercle de l’infern. Ací, segons l’obra de Dante, es castiga als traïdors, on romandran sepultats pel gel. Llacuna Estinguia: A la mitologia grega, es tracta d’un riu (22), no d’una llacuna, aquest, constituïa el límit entre el món dels vius i l’Hades, el món dels morts, al qual circumdava nou vegades. Aquest riu era creuat per una barca que era conduïda per Caronte, personatge que ja hem nombrat en diverses ocasions. Encara que a La Divina Comèdia és Flegias qui condueix aquesta barca. Dante (23) converteix l’Estingia en el quint cercle de l’infern, en què els colèrics i els bròfecs reben el càstic de ser perpètuament ofegats en el fang d’aquest riu. Una característica d’aquest riu, a la mitologia grega, és que aquella part del cos, que és submergirà en ell es tornava invulnerable. Recordem al personatge de La Iliada Aquil·les (24), que va ser submergit per sa mare Tetis, en aquest riu i va ser invulnerable excepte el taló pel qual va ser agafat per a introduir-lo en el riu. Caronte (25): És un personatge de la mitologia grega. És l’encarregat, de conduir d’un costat a l’altre, del riu Aqueronte, les ànimes dels difunts, carregant-les, a la barca que ell mateix condueix. De vegades també se’l situa a la llacuna Estinguia. Els nostres personatges es troben amb la llacuna Estinguia i amb Caronte, quan anaven a penetrar a “la mansió de tots els mals”. Al veure a Caronte amb la seua barca carregada d’ànimes, s’acostaren ﬁns al lloc on anava a descarregar-les, per veure si coneixien a algú. Tisifone (26): Com apareix a “La Creu del Matrimoni” es tracta d’una “fúria”. Segons la mitologia grega, eren tres: Tisifone, Alecto i Megera. Tenien cap de gos, ales de vampir i en lloc de cabells, serps. Anaven abillades, amb vestits i anells de coure. Tisifone era l’encarregada de castigar els delictes d’assassinat; parricidi, fratricidi.... A l’Eneida de Virgili (27), apareix com la guardiana del Tàrtar, que s’hi trobava sota l’inframón. El lloc, es caracteritzava,

per ser un enorme abisme, rodejat pel riu de foc Flegetonte. Tisifone, és qui rep als personatges de Blai Bellver davant la porta de l’infern, entregant-li, les credencials que portaven, per a poder accedir a aquell lloc. Alcabota (28): Al diccionari català-valencià-balear, també trobem alcavota. En aquest cas, no és tracta d’un personatge mitològic. Com diu el diccionari, alcabot, alcabota, és la persona que sol·licita o indueix a una dona a tenir comerç carnal amb qualsevol home, o qui encobreix aquest comerç a casa seua. Es tracta d’un mitjancer, encobridor, d’amors il·lícits. A la narració de Blai Bellver apareix també la denominació “tiramangucra”, però, no hem trobat cap deﬁnició, encara que l’autor ho dóna com a sinònim. Aquesta Alcabota o tiramangucra, apareix a “La creu del Matrimoni” com una enorme serp, que en el món dels vius havia causat més mal que el diluvi universal. Germanes Gorgones: Con diu el text, que estem tractant, són tres: Estanea, Euriale i Medusa (29), la més coneguda. La seua procedència és, com no la mitologia grega. Els seus pares no està clar del tot, en alguns llocs, són els déus, marins Forcis i Ceto i així apareix a “La Creu del Matrimoni”. Però en altres fons, donen a la deïtat Tifón i a la nimfa Equidna la paternitat d’aquestes germanes. Les tres germanes Gorgones, es caracteritzen per tindre forma de dona d’enormes dimensions, el cap, el presenten, ple de serps vives en lloc de cabells. També tenen garres de bronze, ales d’or i cola de serp. Estenea i Euriale, són immortals, sent Medusa l’única mortal, però aquesta podia convertir en pedra a tot mortal que la mirara als ulls. Aquesta fou decapitada per Perseo utilitzant, després, el seu cap com a arma. Les Germanes Gorgones, apareixen junt a la porta on esperen els nostre personatges, per poder entrar a l’infern. Forco (30): Déu de la mitologia roma-

103

Pertanyia a l’Hades on jutjava als morts, junt a Éaco i Minos. Es creu que jutjava les ànimes dels orientals, mentre Éaco jutjava als occidentals, però, Minos tenia el vot decisiu. Aquest personatge, també apareix, com a jutge de les ànimes en el llibre VI de l’Eneida (33) de Virgilio. Aquest personatge és qui rep, als nostre protagonistes i els introdueix cap a l’infern pròpiament dit.

POSSIBLEMENT EL DIMONI SAMUEL, QUE VA FER DE GUIA ALS PERSONATGES DE BLAI BELLVER PER L’INFERN

na, en la grega se li coneix com Forcis. És un Déu marí, fill de Neptú. Per a autors grecs com: Hesíodo i Apolodoro era fill de Ponto i Gea. Casat amb Ceto, un monstre marí, amb qui tingué de filles a les germanes Gorgones que hem vist adés. També va ser pare d’altres monstre marins, les Graias, les nimfes i les Hesperides, totes es coneixen com les “Forcides”. Ceto (31): És germà i marit de Forco. Es representa com un monstre marí. Personifica els perills del mar, allò desconegut i les criatures estranyes. Com hem esmentat, va ser la mare de les denominades “Forcides”. Tant Forco com Ceto, només són anomenats, en “La Creu del Matrimoni” quan es parla fent referència a les germanes Gorgones. Cures: No hem trobat en cap mitologia res que faça al·lusió a aquests personatges, que segons ens indica Blai Bellver, són deesses venjatives i que segons Virgili es troben a la porta de l’infern. Radamanto (32): També es coneix com Radamantis. Forma part de la mitologia grega, com a fill dels déus Zeus i Europa.

104

Dimoni (34): Els dimonis, són éssers sobrenaturals, que no són humans i que resulten malèvols. A l’Edat Mitjana, un dimoni, s’hi considerava un ésser impur i que podia causar una possessió demoníaca. Si ens atenem als Evangelis, ací es diferència entre dimoni i diable. Respecta als dimonis arreplega la tradició grega, d’un ésser neutre, ni masculí ni femení, és una personalitat un poc abstracta. La mentalitat popular, crea aquestes entitats per a designar poders impersonals, potències espirituals o forces malèﬁques, capaces d’entrar en les persones, i provocar així malalties. Els dimonis apareixen a l’infern de “la Creu del Matrimoni” com éssers que obliguen a les ànimes a fer alguna cosa. Però, també és un dimoni, qui acompanyarà els nostres viatgers pel seu recorregut per l’infern. Diable (35): La paraula diable, procedeix del grec “diàbolos”, que es tradueix de l’hebreu per Satanàs, que al mateix temps podem traduir per “adversari o enemic”. Segons el cristianisme, el diable, és un ésser sobrenatural, maligne i temptador dels homes. A la Bíblia el trobem en moltes ocasions. El Gènesis (3:1-5) en forma de serp. Al Llibre de Job (1:6-8) apareix com a Satanàs. A l’Evangeli de Mateu (4:8-10) el trobem com a diable. A L’Apocalipsi de Sant Joan (12:9) apareix com un gran dragó (36). Per a la Bíblia, només existeix un diable o Satanàs. Aquest personatge, no té una inﬂuència física de possessió o malaltia sinó de moral i psicologia. I queden relacionats exclusivament amb el pecat. Diable, a “La Creu del Matrimoni” sols

es nomenat en uns versos, que recita Radamanto, als nostres viatgers. Plutó (37): Plutó, és el déu romà, que vindria a ser l’Hares de la mitologia grega. Ja hem dit alguna cosa d’ell més amunt. Déu de l’inframón, encara que més benigne que Hares. Existeix un altre déu grec amb aquest nom, però aquest, és el representatiu de la riquesa. Plutó era fill de Saturn i Ops, es va casar amb Proserpina, la qual va raptar per a contraure matrimoni. Ceres la mare de Proserpina, es va afligir tant que va provocar l’hivern. El seu regne està en el Tàrtar, un profund abisme, que es troba a sota de l’inframón i els seus súbdits són ombres. Proserpina (38): Deessa de la mitologia romana, equivalen a Perséfone a la mitologia grega. Proserpina, era filla dels déus Júpiter i Ceres. Com hem vist es va casar amb Plutó, qui la va raptar, pel que se li considera reina de l’inframón. Júpiter, li va ordenar a Plutó que deixarà a Proserpina tornar amb ells, aquest va accedir, però li va donar a menjar llavors de magrana (símbol de la fidelitat al matrimoni). D’aquesta forma viuria sis mesos a l’any amb ell. Així quan Proserpina, se n’anava amb els seus pares, Ceres, sa mare fa que els arbres broten i les flors surten, és l’època de la primavera. Al contrari, quan Proserpina torna amb Plutó, tot se seca i deixa de brotar, és l’etapa de la tardor. Des de l’obertura d’una penya, els nostres personatges, veuen a Plutó i Proserpina, assentats en el seu tro.

muller d’Heracles, per als grecs o Hèrcules per als romans. Però, pense que ací hi ha una equivocació i s’està parlant de Megera (40), que junt a Alecto, que ara veurem i Tisifone són, segons la mitologia grega, les Erinias i segons la mitologia romana, les tres fúries. Les Erinies o fúries, són deesses infernals. Megera, està considerada la més terrible de les tres és la que castiga els delictes d’inﬁdelitat. Alector: A l’igual que en el personatge anterior, crec, que ací també hi ha un error i que s’està parlant d’Alecto (41), una altra deessa que forma part de les Megares o fúries. Alecto, és l’encarregada de castigar els delictes morals, com la còlera, la ira, la supèrbia, etc.. Blai Bellver, ens parla de Megara i Alector, les quals netegen l’espill que Radamanto va utilitzar, però en realitat deuen ser Megera i Alecto, dos de les tres fúries ja que la tercera, Tisifones, ha sigut qui ha rebut als personatges a la porta de l’infern. Samuel (dimoni): Quan es presenta, ens diu: “Soy el principe de los demonios; el que se apoderó de la serpiente para seducir a Eva”. Si ens atenem a aquesta deﬁnició, aquest dimoni ha de ser en realitat Samael (42) i Blai Bellver, ha d’estar fent un joc còmic amb els noms. A la tradició hebrea Samael, tenia dotze ales i estava considerat com el príncep dels dimonis.

Espill Ssofarino: Hem trobat poques referències a aquest mirall. Pense que pot tractar-se del mirall Ssofarino Rogami o Kogami (39), de la tradició japonesa, el qual a l’igual que en descriu Blai Bellver, aquest era col·locat davant del jutge de l’infern i en ell apareixien tots els delictes comesos. Aquest mirall, és utilitzat en l’obra de Blai Bellver, per Radamanto, qui jutja i imposa els càstics als malvats. Megara: Aquesta, va ser la primera

LA CAVERNA AQUERUSIA I “CANCERBERO”

105

ro on afegiria un més. Els titans, varen ser els precursors dels dotze déus de l’Olimp, els quals, encapçalats per Zeus, els varen derrotar a la guerra que es coneix com “Titanomaquia”, sent empresonats en el “Tàrtar”, lloc del que ja hem parlat. Els protagonistes de l’obra els descriuen com a gegants.

EL RIU LETE EN UN GRAVAT DE GUSTAVE DORE

En un principi, era l’àngel de la força, teia mils d’àngels al seu servici, però al revelar-se contra Déu, al principi dels temps, va ser desterrat a l’infern. Aquest Samuel, és el dimoni, que guia als nostres viatgers per l’infern i al qual li donaren caramels. El descriuen com un dimoni amb ales, sense concretar quantes i d’una esvelta figura, amb gallardia seductora i de caràcter rialler. El pont Sirat (43): o Al Sirat. Aquest pont forma part de la tradició Islàmica, segons la qual, creua per damunt de l’infern. Alguns creients, el creuaran com un llamp. Altres com el vent i altres arrossegant-se. Tots els no creients i els creients que no hagen segut perdonats els seus pecats, seran reballats a l’infern. Al llibre que estem tractant, el descriu com: Un conductor metàl·lic, amb figura de ganivet molt afilat i el dimoni Samuel explica que es tracta del pon Rirat, pel que passen els justos corrent veloçment i que els rèprobes i malvats cauen a l’abisme. Titans (44): A la mitologia grega, eren una raça de déus molt poderosos, que varen viure, a l’etapa que es coneix com “Edat d’or”. Hesiodo a la seua obra “Teogonia” ens diu que eren dotze. Apolodo-

106

Hecatonchines: en realitat són Hecatónquiros o Hecatónqueros (45) i fa referència a uns personatges de la mitologia grega, eren gegants amb 100 braços i 50 caps. Eren tres Coto, Briareo i Giges. Fills d’Urano i de Gea. Després d’haver ajudat a Zeus en la guerra amb el Titans, es convertiren als guardians del Tartaro on Zeus havia tancat els Titans. Al llibre de Blai Bellver segueix la mitologia romana, sent Júpiter qui derrota als Titans, els Hecatónquiros, que nombra són: Catto, Briarco i Ciges. San Caralampio (46): Sant de la tradició ortodoxa. Segons es conta a la seua biograﬁa, va comparèixer amb l’emperador a Antioquia i en la seua presència va curar en un endimoniat. No s’especiﬁca de quin emperador es tracta. Per les dades de l’existència de Sant Caralampio, aquest encara va viure sota l’imperi Romà i estaríem parlant dels emperadors, Sèptim Sever o Caracalla. En el viatge a l’infern que estem tractant, aquest Sant, sols és nomenat en una exclamació, possiblement, per la seua relació de curar endimoniats. Riu Ganges (47): És el riu sagrat de l’hindús. Segons la llegenda, el riu creuava el cel, aleshores, les terres de l’Índia estaven desèrtiques. El rei Bhaguiratha, va pregar als déus, per a què el cel regara les terres de l’Índia. El déu Shiva, va aconseguir que les aigües caigueren sobre el seu cap, perquè foren manses i sense virulència. Aquest riu, és anomenat en l’exclamació que es fa a Sant Caralampio. Gemiana: No hem trobat referències a aquesta pedra, possiblement es tracte d’una gemma (48), la qual en alguns cer-

CARONTE AMB LA SEUA BARCA EN UN GRAVAT DE GUSTAVE DORE

cles, la considerem amb diverses qualitat, segons el tipus de gemma de la que es tracte. Aquesta pedra a l’igual que les altres dos que veurem a continuació, són donades pel dimoni Samuel als nostres protagonistes, explicant-los que tenia el poder d’atemorir els enemics. Betrachite: Possiblement es tracte de la traquita, una roca volcànica. La seua virtut, segons el dimoni Manuel, era que tenia virtuts contra els verins. Filaterius: Més exactament Filaterius lapis. Segons la primera edició de l’Enciclopèdia (49). És una pedra de color del beril·le i que segons, Lodovico Dolce, té la propietat d’eliminar, la por i la melancolia. Aquesta segons Samuel, curava la melancolia i l’abatiment del cor. Belsebú (50): L’origen és una deïtat ﬁlistea, “Baal Sebaoth”, déu dels exèrcits. Pos-

teriorment aquest nom seria adoptat per la tradició cristiana. Passant a ser el príncep dels dimonis. La traducció d’aquest nom seria alguna cosa així com “senyor de les mosques”. S’asseu sobre un tro i el seu front està cenyit per una banda de foc. Udola com un llop. Forma junta a Lucífer i Astaroth, el triumvirat que governa l’infern. Aquest personatge, és nomenat en una exclamació que fa el dimoni Samuel: “Valgam Satanàs i Belsebú!” L’anell Drupner: En realitat, és Draupnir o Drauner (51). És un anell, que apareix a la mitologia escandinava. El déu Odín el va rebre de l’enano Brok, que el va crear junt al seu germà Sindre. Tenia la qualitat de fer huit copies d’igual valor cada nou nits. És un símbol de la fecunditat, també de la fecunditat de l’esperit. Aquest anell, és regalat, pel dimoni Samuel als nostres protagonistes, perquè tornaren a sa casa per l’aire o invisiblement, segons convinguera.

107

La planta Helención: Ens diu el text de “La creu del Matrimoni” que aquesta planta va nàixer de les llàgrimes d’Helena (52) el personatge de la mitologia grega. Amb aquest nom no és molt coneguda, si que l’hem trobat en alguna publicació francesa, sent ideal per a l’embelliment de les dones. És més coneguda amb el nom de “timonet” , que segons la llegenda va nàixer de les llàgrimes d’Helena. Hem intentat aprofundir, per a conèixer un poc més els personatges que apareixen o que són nomenats en el viatge a l’infern, que Blai Bellver, realitza dins de la narració de “La Creu del Matrimoni”. Possiblement tanta mitologia no tinga molt a veure amb les falles, però sense cap dubte, l’obra de Blai Bellver, és un referent dins de la literatura fallera i per tant, pense, que s’ha de conèixer, que és allò que ell va escriure. Notes bibliogràﬁques: .-1: Bellver Tomàs, Blai: La Creu del Matrimoni. Col.leció Tipògraf; Ed.Junta Local Fallera de Xàtiva. 1998. .-2: Alighieri, Dante: La Divina Comedia; Ed. Promoció y Ediciones S.A. Madrid 1983. .-3: Humbert, Juan: Mitología griega y romana; Ed. Gustavo Gili, S.A . Barcelona 2000. .-4: Sourdel , Dominique y Janine: La civlización del Islam clásico; Ed. Juventud. Barcelona 1981. .-5: La Bíblia: Ediciones Paulinas. 1974. .-6: La Bíblia: Ediciones Paulinas. 1974. .-7: March, Jenny: Diccionario de mitología clásica; Editorial Crítica. España 2008. .-8: Alighieri, Dante: Obra citada. .-9: March, Jenny: Obra citada. .-10: Niedner, Heinrich: Mitología Nórdica. En Mitología e historia. Ed Olimpo. .-11: Niedner, Heinrich: Obra citada. .-12: Rosaspini Reynolds, Roberto (1999). Mitos y Leyendas Celtas;Ediciones Continente Buenos Aires. .-13: March, Jenny: Obra citada. .-14: Alighieri, Dante: Obra citada. .-15: Niedner, Heinrich: Obra citada. .-16: March, Jenny: Obra citada. .-17: Humbert, Juan: Obra citada.

108

.-18: Humbert, Juan: Obra citada. .-19: March, Jenny: Obra citada. .-20: March, Jenny: Obra citada. .-21: March, Jenny: Obra citada. .-22: Humbert, Juan: Obra citada. .-23: Alighieri, Dante: Obra citada. .-24: Humbert, Juan: Obra citada. .-25: March, Jenny: Obra citada. .-26: March, Jenny: Obra citada. .-27: Virgilia: La Eneida; Ed. Alianza 1998. .-28: Diccionari Català- Valencià- Balear. Institut d’estudis catalans. Ed Moll 2002. .-29: Humbert, Juan: Obra citada. .-30: Humbert, Juan: Obra citada. .-31: Humbert, Juan: Obra citada. .-32: March, Jenny: Obra citada. .-33: Virgilia: Obra citada. .-34: Harris, Marvin: Vacas, cerdos, guerras y brujas los enigmas de la cultura; Ed. Alianza Editorial. Madrid 1986. .- 35: Sánchez Ortega, María Helena: Superstición y religión. En El mundo mágico, supersticiones, brujas, hechiceros e inquisición. Ed. Historia 16. 1987. .-36: La Bíblia: Ediciones Paulinas. 1974. .-37: Humbert, Juan: Obra citada. .-38: Humbert, Juan: Obra citada. .-39: Sánchez Ortega, María Helena: Obra citada. .-40: Humbert, Juan: Obra citada. .-41: Humbert, Juan: Obra citada. .-42: Sánchez Ortega, María Helena: Obra citada. .-43: Sourdel , Dominique y Janine: Obra citada. .-44: March, Jenny: Obra citada. .-45: March, Jenny: Obra citada. .-46: Voragine de la, Santiago: La leyenda dorada; Ed Alianza Forma. Madrid 1990. .-47: Harris, Marvin: Obra citada. .-48: Sánchez Ortega, María Helena: Obra citada. .-49: Diderot et D’Alembert: L’Encyclopédie. Ed faccimil Sirven Graﬁc. Barcelona 1989. .-50: Sánchez Ortega, María Helena: Obra citada. .-51: Niedner, Heinrich: Obra citada. .-52: Humbert, Juan: Obra citada.

150 ANIVERSARI D’UN LLIBRE FAMÓS: LA CREU DEL MATRIMONI Pablo Benito Climent.

Aquest any la nostra ciutat commemora el 150 aniversari de la publicació del primer llibret de falles, “La Creu del matrimoni”, escrit reconegudament per l’autor polèmic Blai Bellver, qui l’any anterior en març de 1865 a Xàtiva ja impulsà amb “La Peixca de Aladroch” les primeres fulles explicatives de la festa de Sant Josep, així com l’explicació de les escenes del monument faller plantat per la falla Plaça Trinitat; aquesta va ser la primera falla plantada fora de la ciutat de València. Blai Bellver. Aproximació a la seua Vida i obra. Blas Julián Ramón Bellver Tomás nasqué a Xàtiva el 16 de febrer de 1818 i va morir el 28 de setembre de 1884 als 66 anys. Fill de Blas Bellver Caballero, natural de València, i d’Isabel Tomàs, xativina motiu pel qual s’hi va traslladar a la ciutat. Va ser el major del vuit ﬁlls de la parella. Va ser un important escriptor i impressor, enquadrat en el sector progressista del Renaixement, situat a la Vanguàrdia de les innovacions mecàniques i les noves tècniques d’impressió, així com impulsor de diverses iniciatives periodístiques. Va aconseguir la fama per l’elaboració de cartipassos utilitzats a la introducció cal·ligràﬁca dels escolars, es va especialitzar en edicions relacionades amb l’ensenyança, catecismes religiós, croms, plecs de soldats, calcomanies i estampes, també van tindre una gran difusió els seus col·loquis, auques i folis solts. Aquest escriptor va veure en la dimensió pública de les Falles i la seua literatura un mitjà per a la difusió del seu ideari republicà federal i el

FOTOGRAFIA DE BALI BELLVER TOMÁS

seu anticlericalisme, la més coneguda és La creu del matrimoni (1866), la qual fa 150 anys de la seua publicació i que, posteriorment, farem referència. Fent un breu repàs a les seues obres podem destacar diverses, segons les tasques desenvolupades en cadascuna de les mateixes, bé siga com a editor o bé com a escriptor. En la seua faceta d’editor es va centrar tant en l’edició de periòdics com la de llibres. Entre els periòdics editats per Blai Bellver destaquem La Fortuna (1844), El Setabense (1848), La Federación (1870) i La Correspondencia del Júcar (1878), El seu interés en l’edició de diaris s’explica per l’intent de difondre la cultura i les idees progressistes i republicanes entre tota la població. Entre els llibres que edità possiblement el més conegut siga Xàtiva. Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad (1857), de Vicente Boix. En valencià edità entre altres Secanistes de Bixquert o Al vell, carabassa en ell (1867), de

109

Amb La peixca de Aladroch (1865) Blai Bellver publicada en fulls solts, en valencià i en prosa, una explicació de la celebració festiva en honor a Sant Josep; justifica l’origen veïnal d’aquesta primera falla; explica el seu simbolisme, on el peix, l’aladroch, són els joves que s’hi troben sota el domini de l’amor, del fals amor, i les xiques són les pescadores d’aquests innocents peixets; descriu com haurà de ser el monument que albergarà tretze figures; i anuncia els festejos que es celebraran: focs artificials, música… tot amb un to irònic i intencional que caracteritza el gènere.

LLIBRE DE VICENT BOIX, IMPRÈS PER BLAI BELLVER

Francesc Palanca i Roca. Aquesta activitat li valgué elogis i premis, com el que li concedí pel seu afany innovador la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, i distincions, com la de ser nomenat impressor de cambra del Rei d’Espanya. En la seua faceta d’escriptor anem a nomenar diverses de les seues creacions literàries, on es destaquen algunes com: Escenas de Carnaval, El vendedor de estudiantes (1868), Versos dedicats a la tortuga en el dia del Corpus del any 1874 (1874) Una serenata, Juguete lírico dedicado a Játiva y sus mujeres (1877), ¡Pobra Eixátiva! (1879), Gran fira en la ciutat d’Eixátiva, en els dies 15, 16 y 17 del mes d’Agost de 1879 (1879), Cuatre flors ó margaritas als finchits patriòtes qu’es mostraren refractaria á la llum de gas (1879) Consèrts flamencs (1879), així com fulls solts explicatius de llibrets de falles i el primer llibre explicatiu d’aquesta festivitat publicat a la ciutat de Xàtiva. Blai Bellver, a l’àmbit faller. La major notorietat de Blai Bellver al camp de les lletres l’obtingué gràcies als llibrets de falla publicats per a la falla de la Plaça la Trinitat: La peixca de Aladroch (1865), La creu del matrimoni (1866), i Eclipses del matrimonio (1867).

110

Un any després, i com hi celebrem aquest any el seu 150 aniversari, publicà el primer llibre de falles en la ciutat de Xàtiva, La creu del matrimoni (1866), sent la seua obra més extensa, ambiciosa i suggerent. A més, la crítica que li va ocasionar, dictada per l’Arquebisbe de València, marcaria un punt d’inflexió en la seua relació amb la societat setabense de l’època. Llibre del qual faré, posteriorment, una més extensa descripció. Malgrat de tot l’escàndol ocasionat amb el seu primer llibret explicatiu de falles, Blai Bellver l’any següent tornà a escriure un llibre per a la mateixa falla amb un contingut crític similar, L’eclipse del matrimoni (1867). Aquesta vegada el llibret tenia 12 pàgines i com la major part de la seua obra, està escrit en castellà i valencià, i se servia de la prosa i el vers per anunciar el programa i explicar la significació de la falla. En aquest cas la crítica se basa exclusivament en el matrimoni i les seues etapes, que van de la lluna de mel a la lluna de fel, o de la lluna plena a la lluna nova, per la seua ocultació natural o per un eclipsi total, passant per l’etapa de minvant, en què la monotonia gela la relació fins a la indiferència i per l’eclipsi parcial que favoreixerà la infidelitat, preàmbul del desastre total. La Creu del matrimoni (1866). L’obra més famosa de Blai Bellver és La creu del matrimoni, llibre que té una exten-

sió de 70 fulls, de les quals les últimes huit inicien novament la numeració, ja que es tracta d’una separata, que s’hauria de repartir i vendre entre els visitants, i en aquestes vuit pàgines s’explica en què consisteix cadascuna de las escenes de la falla i ell mateix ho titula com a Conte Fantàstic i el subtitula com a Viatge a l’infern. Està escrit en castellà i valencià, alterna la prosa i el vers, amb dibuixos que l’il·lustren creades pel seu germà Manuel Bellver. Blai Bellver divideix l’estructura del llibre en vuit seqüències, amb els passos de la vella retòrica, tractant cadascuna d’elles del següent contingut: A la primera seqüència capta l’atenció i demana perdó per qualsevol lapsus lingüístic (lapsus linguae), així com deixa constància de l’autoria i drets del llibre. A la segona seqüència podem trobar la intencionalitat del llibre, que no és altra que publicitar la falla, i adverteix que no pretén molestar a ningú. A la tercera seqüència escriu el preàmbul en el qual critica el comportament moral dels homes i de les dones, hi fa referència al sisé manament (no cometràs actes impurs), així mateix, es queixa que “encara hi haurà espanyols que ens canten el traga-la i ens escupen a la cara, com als jueus o a Jesucrist, per haver vingut al món per encendre la llum de la civilització i a lliurar-nos de l’esclavitud del Dimoni”. A la quarta seqüència reitera els mecanismes propis de la transmissió oral, i reclama de nou l’atenció, i demana silenci i s’hi centra en la temàtica de la falla. A la quinta seqüència s’hi concentra el cos del llibre, el qual està dividit en sis capítols on descriu el viatge a l’infern i fa un repàs als pecats i càstics corresponents, tan personals, socials i polítics de clara assignació local. El programa de la falla ocupa la sexta seqüència, en ella s’hi descriuen els actes que se van a celebrar, a més descriu com serà la falla així com els versos, ara coneguts com a crítica fallera, que expliquen les quatre escenes del monument. La sèptima seqüència, que titula Sementeri dels goletes, està composta per set quartetes que són set epitaﬁs, amb un

PAGINA INTERIOR DE “LA CREU DEL MATRIMONI

evident doble sentit, per a set pecadors, sobre els que seia el pes de la maledicència popular. A l’octava i última seqüència s’hi troba el llibret explicatiu, mencionat anteriorment. El seu títol La creu del matrimoni. Eixersisis que deu practicar tot home ans de probar el inmens pes d’esta creu, escrit per a visitar la falla de la plasa de la trinitat en l’añ 1866, dóna pas a una paròdia del matrimoni i els seus inconvenients amb les lamentacions, plegaries i oracions pròpies de les pràctiques religioses de les que pren les seues fórmules i expressions amb el sentit profà que l’anima. La crítica tradicional fallera pot enquadrar-se en tres temes: el vici social, com el joc, la beguda, la gola, les corregudes de bous; la crítica veïnal centrada en l’usura, l’avarícia, la moral, la societat, el caràcter incívic; i la temàtica eròtica relacionada amb el matrimoni, les relacions adúlteres, la seducció, etc. La Creu del Matrimoni fa insistència a la crítica a la institució matrimonial, a les immoralitats que l’acompanyen, així com censurar altres aspectes de la societat a causa de considerar que també són altres els pecats que la mateixa societat realitza i aquests pecats porten a l’infern; criticava des de persones concretes ﬁns i tot Institucions i estaments com la milícia o l’església. El tema del llibret, la sàtira amb què se

111

refereix al matrimoni, i la seua prohibició a la via pública va augmentar la popularitat del llibre. Amb l’església hem topat. Després de la seua publicació, el 16 de març de 1866, El Diario Mercantil de València, publica la carta pastoral que havia escrit el dia anterior a l’Arquebisbe de València, mitjançant la qual condemna el llibre al que considera “herètic, net, escandalós, obscens, immoral, injuriós al matrimoni, a l’estat eclesiàstic, al celibat i a les persones piadoses i timorates”, aquest amenaçava en què la seua lectura puguera significar el robatori de la innocència i la virtut, allò que podria portar “potser la prostitució de les vostres filles, la salut dels vostres fills, tal vegada la infelicitat de tota la família”. Tal va ser el rèbol, que el poble va rebre les encobertes al·lusions obscenes, metàfores ja lexicalitzades en l’ambient rural, que van haver d’explicar-li al senyor Arquebisbe, perquè no les entenia, que se valgué d’“un sínode respectable de persones imparcials d’una coneguda il·lustració i virtut, versats en el idioma del país”. Al temps va pregar a l’Alcalde de Xàtiva que no es permetera la representació de les impúdiques escenes descrites al llibret, i es va requerir també la intervenció del Capità General de València. De resultes del requeriment l’alcalde prohibí la plantada de la falla en qüestió i la retirada del llibret publicat per Blai Bellver. De poc va servir la condemna pública llançada per l’Arquebisbe en contra del seu llibre, ja que en 1867 amb la publicació d’Eclipses del matrimoni, torna de nou amb el mateix tema i pràcticament amb la mateixa disposició de les escenes que estaven previstes per a la falla anterior. Després de 150 anys les falles continuen fent llibrets explicatius. Al nostre municipi podem trobar llibrets de tot tipus, hi ha llibrets en què simplement publiquen l’explicació de la falla, el protocol faller i la programació d’actes, i per contra hi ha altres llibres amb gran contingut literari fent

112

PUBLICITAT DE LA IMPREMTA DE BLAI BELLVER

ús de la sàtira per tal de realitzar una crítica local i social, si seguim els passos iniciats pel setabense Blai Bellver, però a diferència d’abans avui en dia existeix més llibertat d’expressió i no hi ha cap persecució ni censura literària tant dels llibrets com de les critiques falleres. Amb el temps han anat creant premis literaris, i associacions lingüístiques que impulsen la millora de l’el·laboració dels mateixos, així com destaca la importància que tenen avui en dia els llibrets al món de les falles. BIBLIOGRAFIA: Sanchis i Martínez, Josep. Historia de les falles de Xàtiva. Ed. Xàtiva S.L.1996. Martínez i Revert, Antoni. Aportaciones de la obra de Blai Bellver a la Historia del diseño gráﬁco y del producto. Tesis Doctoral, Universidad Politecnica de Valencia.2008.

EL GRAVATS DE LA CREU DEL MATRIMONIJoan Quilis i Rodenas

Un estudi del llibre de Blai Manuel Bellver, va ser Bellver “La Creu del Matricol·laborador amb el seu moni” no estaria complet, germà, a la impremta que sense parlar un poc dels tenien al carrer Vallés i a gravats, que il·lustren les ell, se li deu l’autoria de la seues pàgines i que ajuden majoria de les xilografies, a comprendre, amb més utilitzats, a les impressions, realisme l’idea que vol transalgunes van signades, cosa metre l’autor . que facilita el seu estudi i la S’atribueixen aquests graseua atribució. vats a Manuel Bellver Tomàs (1), Però, passem a tractar els germà menut, de Blai gravats xilogràfics que Bellver, l’autor de l’obra. il·lustren “La creu del FOTOGRAFIA DE MANUEL BELLVER TOMÁS. Són poques les coses Matrimoni”. En primer que sabem d’aquest lloc explicarem un poc gravador, que encara està, per estudiar que és una xilografia (6). Aquest tipus de amb profunditat. Naix a Xàtiva (2) el 14 de gravats, es realitzen en planxes de fusta, febrer de 1826 i mor el 24 de maig de 1889. aquesta es treballa amb gúbies o burins, En 1844, segons Ventura Pascual i Beltran, treballant sobre la fusta la imatge o text està estudiant, amb el professor Lluís Tellez que es desitja imprimir, habitualment, Girón. Més tard en 1853 estava a Madrid aquests gravats es realitzen en una únion signarà alguns treballs. En 1856, ja estaca pesa, que es denomina, taco. Una ria a Xàtiva, perquè signa les làmines que vegada transportada la imatge desitjà a il·lustrarien l’obra de Vicent Boix “Xátiva la fusta, aquesta s’impregna de tinta i es Memorias, recuerdos y tradiciones de esta pressiona amb una premsa, sobre un suantigua ciudad”. Durant molts anys va port, que normalment sol ser paper o tela, estar ensenyant dibuix a l’Escola Nocturna i queda sobre aquest suport impresa la d’Adults, de Xàtiva. imatge que s’havia gravat a la fusta. La majoria de l’obra que es coneix Cal esmentar que les xilografies de d’ell són gravats i dibuixos, encara, que les que anem a parlar, no estan signatambé va exercir de pintor (3), però des, menys una, la qual pense que si pot d’aquesta faceta, és prou reduïda l’obra estar-hi, però després parlarem d’aquest que es coneix d’ell. Destaca el quadre, tema. El primer que les atribueix a Manuque va realitzar per al monestir de les el Bellver, és Josep Palacios (7), al llibre clarisses, el qual representava el moment “Blai Bellver material xilogràfics de la seua que un llamp penetrava en el convent. impremta a Xàtiva (segle XIX)”. Editat en La majoria dels gravats i dibuixos, que 1980 per Amics de la Costera. han arribat fins els nostres dies, de Manuel Les xilografies que il·lustren “La Creu Bellver, es conserven, a la impremta Mateu del Matrimoni” (8), són dènou, de les quals (4), com hereus de l’antiga impremta de quatre, són de caràcter decoratiu. La priBlai Bellver i en l’arxiu de la Col·legiata de mera d’elles representa un cap de dimoni Xàtiva (5). amb banyes i barba, el trobem al principi de

113

REPRESENTACIÓ DE UNES NOCES, OBSERVEM LA DIFERENCIA D’AQUESTA XILOGRAFIA RESPECTE DE LA RESTA.

l’obra, sota de “Cuento fantàstic programa i descripció de les escenes que representa la dita falla”. La segon, és una espècie d’orla decorada amb motius florals, tanca l’apartat titulat “Advertencias interesantes”. El tercer d’aquests gravats, és una representació de la mort assentada sobre la bola del món i amb una dalla. El veiem damunt dels versos que porten per títol “Cementeri dels goletes”. La quarta i última d’aquestes xilografies representa una paloma sobre una torxa, un arc i unes fletxes, el trobem en l’apartar “La Creu del Matrimoni exersisis”. De les quinze, xilografies, restats, tres fan referència, al tema del viatge a l’infern els trobem en la “Descripció del nostre viache al infern”. En el primer d’ells, es representa als protagonistes, sent transportats per rates penades, el veiem a la part I de la “Descripció”. Una altra, xilografia representa un dimoni, amb banyes i cua a sobre d’un gran perol, a més hi ha tres dones muntades en graneres que s’aproximen a ell, a la part inferior de l’escena, es repre-

114

senten les flames del foc de l’infern. L’última d’aquestes xilografies és la representació d’un altre dimoni amb ales i trident davant d’una cova, possiblement, s’està representant al dimoni Samuel, que serà qui guiarà als protagonistes de l’obra per l’infern. Aquestes dos xilografies les trobem a la part III de la “Descripció”. Aquests gravats, destaquen per la seua esmerada elaboració i per la quantitat de detalls tant principals com secundaris. De la resta de gravats tres, representen escenes, que podríem dir són de matrimonis. El primer d’ells representa, o bé un matrimoni o una parella de nuvis, il·lustra el “Preàmbul”. Els altres dos els trobem dins “La Creu del Matrimoni exersisis”. Un d’ells, representa una escena de noces, en la qual apareixen cinc personatges, vestits amb roba del segle XVII, contrastant, clarament, amb les vestimentes de la segon meitat del segle XIX que apareixen a altres gravats del llibre, també és diferent la seua elaboració tècnica. Fa pensar si

OBSERVEM EN LA PART INFERIOR ESQUERRA D’AQUEST GRAVAT LES INICIALS M B.

aquest gravat en un primer moment no estava pensat per a aquest llibre, perquè és prou diferent a la resta i s’incorporaria al llibre, és a dir, queda bé amb el tex: Entre el retor y escolans, la padrina y el padrí els fan achuntar les mans als dos qu’anhelen cuant ans vore colmat el seu fi. El tercer gravat dels que estem parlant, representa un marit, carregat amb la muller i amb un xiquet agarrat de la mà. Dos xilografies podríem dir que representen escenes domèstiques. Estan ubicades en la part VI de la “Descripció del nostre viache al infern”. Una d’elles representa una cuina, amb dos sirventés i un home d’un estament superior, il·lustra els versos: Pues qui penetra en les cuines veu á la llum de les flames que tenen huí les fadrines millors canuts que les ames. Aquesta xilografia, podem dir que, tècnicament, és comparable amb les tres

que hem vist, que tracten sobre temes del viatge a l’infern. L’altra xilograﬁa, representa una dona netejant amb un espolsador, il·lustra els versos: Verem també una Jacoba en casa d’una amigueta espolsant en una alcoba.... la pols de l’agranaeta. D’altres dos gravats representen, per separat, una dona i un home vestida de valencians a la manera tradicional. Aquesta manera de vestir, possiblement encara va ser coneguda pels germans Bellver. Els veiem a la part IV de la “Descripció del nostre viache al infern”. La resta de gravats, representa un poc de tot. Un grup de quatre persones, menjant, alguna cosa com si fora raïm, apareixen a l’apartat que porta per nom “Cuento”. Un altre representa una espècia de magatzem, on es poden veure coses com: “registro de hipoteca”; “bienes nacionales”; “salinas”; “loterias”, aquest el veiem a

115

ALTRE GRAVAT QUE IL·LUSTRA “LA CREU DEL MATRIMONI”

la part II de la“Descripció del nostre viache al infern”. Un altre gravat, representa un cavaller amb una xica omplint una gerra d’oli, el trobem a la part VI de la descripció del viatge. Si passem a un nou gravat, aquest està ubicat en el mateix apartat que l’anterior, en ell podem apreciar una vella amb un objecte a les mas i una dona més jove, amb intenció d’agafar l’objecte. L’últim és una espècie de tombà rara que s’hi sembla a un barret de copa invertit, en què podem llegir RIP d’on surt, per la part superior, com unes orelles de conill, il·lustra l’apartat “Sementeri de goletes”. Com hem pogut apreciar l’apartat on més xilograﬁes trobe és la “Descripció del nostre viatche al infern”, on trobem deu de les denou que il·lustren tot el llibre. Un comentari a banda, es mereix el gravat que representa a dos criades i al personatge d’un estament superior en una cuina, si ens ﬁxem a la part inferior esquerra, podem apreciar dos lletres M B, que podem interpretar com la signatura de

116

Manuel Bellver, és l’única xilograﬁa de “La Creu del Matrimoni” que presenta estes dos lletres. Si comparem, amb altres obres, podem veure, que en els gravats que realitza, per al llibre “Xátiva Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad” (9) de Vicent Boix, ací signa M. Bellver. En altres treball seus, com l’anunci publicitari que realitza per al “Casino Setabense” (10) sols podem apreciar una B. I és per això que podem pensar que Manuel Bellver té diferents formes de signar els seus treballs. S’hauria de revisar tota l’obra, del nostre gravador, per a intentar trobar altres signatures amb les mateixes característiques M B. Valga aquest reduït article, per a ﬁcar un poc en actualitat, en el 150 aniversari, de “La Creu del Matrimoni”, el treball d’un artista de Xàtiva pràcticament oblidat i amb un gran nombre d’obra conservada. No seria difícil organitzar una exposició amb els seus gravats, dibuixos i pintures, en la qual es podria realitzar un homenatge a Manuel Bellver i estudiar amb més profunditat la seua obra i

REPRESENTACIÓ DE LA MORT QUE ENCAPÇALA ELS VERSOS “SEMEMTERI DELS GOLETES”.

la societat en què va viure. Notes bibliogràfiques. .- 1. Palàcios, Josep: Materials xilogràfics de la impremta de Blai Bellver a Xàtiva; Ed. Associació d’amics de la Costera. Xàtiva, 1980. .- 2. Pascual y Beltran, Ventura: Játiva Biografica, Tomo III; Renovación Tipográfica. Valencia 1931. .- 3. Martínez i Revert, Antoni: Aportaciones de la obra de Blai Bellver a la historia del diseño gráfico y del producto; Universidad Politectica de Valencia, departamento de ingeniería gráfica. 2008. .- 4. Palàcios, Josep: Materials xilogràfics de la impremta de Blai Bellver a Xàtiva; Ed. Associació d’amics de la Costera. Xàtiva, 1980. .- 5. Oltra Navarro, Eduard: Els fons Manuel Bellver a l’arxiu gràfic de la Col·legiata de Xàtiva; Llibre de la fira 1997. Ed; Ajuntament de Xàtiva 1997.

.- 6. Larousse, diccionario de arte, vol II; Ed. Spes Editorial, S.L., 2003. .- 7. Palàcios, Josep: Materials xilogràfics de la impremta de Blai Bellver a Xàtiva; Ed. Associació d’amics de la Costera. Xàtiva, 1980. .- 8. Per a comentar les xilografies de “La Creu del Matrimoni” hem seguit la edició publicada en: Blai Bellver Trilogia fallera. Col·lecció Tipògraf; Ed. Junta Local Fallera. Xàtiva 1998. .-9 . Boix, Vicente: Xàtiva Memorias, recuerdos y tradiciones de esta antigua ciudad; Imprenta y libreria de Blas Bellver 1857. .-10. Palàcios, Josep: Materials xilogràfics de la impremta de Blai Bellver a Xàtiva; Ed. Associació d’amics de la Costera. Xàtiva, 1980.

117

EVOLUCIÓ DEL VESTIT -SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIX I PRIMERA DEL XXClara Vercher

La moda burgesa. La classe popular ja vestia amb el seu propi estil, en part diferent i en part semblant. L’alta costura és responsable en bona mesura, a tots els nivells socials de l’evolució que experimenta la vestimenta popular. A ﬁnals del s. XIX ningú no podia pensar que la dona s’alliberara del cosset, o que s’hi posaren faldes en les que hi deixaren veure les cames. Els vestits constaven de dues peces separades; un cos i un falda. A mesura que passaven els anys van anar afegint-se ornaments i detalls. Com a resultat la silueta natural de la dona desapareixia sota les teles i els encaixos. La major part dels complements tant de

VESTIT DE HOME, AMB CAPA.

L’ home com de la dona, són reﬂex d’una mentalitat màgica. Es duien una sèrie de complements que procuraven la protecció front a tot tipus de mal, en especial el mal d’ull, creença molt enraigada a l’horta. El període de “La Belle Epoque”, a Europa 1.870, es va caracteritzar per l’elegància i el reﬁnament, sent secundari la comoditat i el benestar físic, sobretot, de la dona. El vestit de l’home en aquesta època experimentarà pocs canvis. Serà una indumentària prou més vulgar que la del segle XVIII. GRUP DE PERSONES VESTITS A LA FORMA TRADICIONAL DE LA SEGON MEITAT DEL SEGLE XIX.

118

En aquest segle serà Anglaterra la que marcarà les modes en la roba masculina,

mentre que en la femenina, seguirà sent la moda francesa.“La influencia inglesa va ganando terreno visiblemente en nuestra españa” (Seminario pintoresco español, Madrid 1.836. Modas masculinas del siglo XIX). El tocat característic d’aquest segle sens dubte era el “sombrero” de copa que experimentarà modificacions al llarg dels anys. A la segona meitat del segle es consolida la línea austera del vestit masculí que perdura fins a l’actualitat. Una nova

de la resta d’Europa. I comunament era negra. Sent llarga ﬁns a la dècada del anys 40 i acurtant-se a partir d’aleshores, al temps que se incorporava la esclavina. BibliograﬁaIntroducció a la història de la indumentària a Espanya. Francisco de Sousa Congosto.Indumentària Valenciana. El vestido del hombre de Vicent Ferrandis Mas.Apunts d’Indumentària tradicional d’Enric Martí Mora.

MATRIMONI AMB ROVA DE LA SEGON MEITAT DEL SEGLE XIX, DESTACA LA JAQUETA DE L’HOME.

DONA AMB ROBA DE FEINA, SEGON MEITAT DEL SEGLE XIX.

peça va a unir la moda del segle XIX amb la dels segles pròxims; la jaqueta, també coneguda com “americana”.Apareix en els anys 50, i el seu origen es troba en la roba anglesa. Més curta, més ampla i mes còmoda que la levita, on s’incorpora butxaques laterals i, més endavant, cap a 1.860 s’afegirà una butxaca a la part superior esquerra, destinada al mocador. Una altra peça que mereix especial atenció en aquest segle és la capa. Diferenciava la indumentària espanyola

MODELS DE VESTITS FEMENINS AMB “POLISSON” CARACTERÍSTICS A PARTIR DE 1870.

119

LA CARA I LA CREU DEL MATRIMON Vicent Ribes i Iborra

El matrimoni és una cosa molt important. Educació, respecte, voluntat –valors tots ells poc freqüents als nostres dies-, economia, i un fum d’altres ingredients són condició imprescindible, però no suﬁcient, per a què l’experiment tinga èxit. És “bastonà de cec”, deien els vells, que no se sap mai en què pot resultar. Evidentment, quantes més paperetes de loteria tingues a les teues mans, més fàcil és que sigues agraciat amb la sort grossa. Adés, ara, i sempre. Quan s’escriví “La creu del matrimoni” l’any 1866, també. Si el matrimoni ix bé, mostra la seua cara més riallera i amable. Si ix mal, per qualsevol motiu, pot ser un infern. Anem a veure alguns exemples de la cara i de la creu del matrimoni datats a la segona meitat del segle XIX xativí, en el context del qual escriví Blai Bellver la seua obra. La cara la pot representar Na Carme Pérez, casada en primeres noces amb Vicent Fernández Rendón, del Port de Santa Maria, a Cadis, ric comerciant establert a La Havana, que morí a Cuba l’any 1877. La seua família estava relacionada, per part de pare, amb la casa negrera “Fernández, Pozo y Cía.”, i per part de mare amb l’ intendent de Zacatecas, Mèxic, Don Francesc Rendón. Dues grans fortunes es

120

GRAVAT DE “LA CREU DEL MATRIMONI” 1866.

mire per on es mire. Vint anys després, Na Carme, ja viuda, sol·licità i obtingué del Ministeri d’Ultramar permís per a efectuar el trasllat del cadàver del seu marit des de La Havana al Port de Santa Maria. A eixes hores estava ja casada amb Attilio Bruschetti, un home liberal, culte…”rara avis” en Xàtiva, perfecte per aquest tipus de dona exigent a qui no podia satisfer la rudesa dels homes del seu poble. Els diners de Na Carme Pérez es destinaren a una fundació, patrocinada per l’Ajuntament de Xàtiva i el del Port de Santa Maria, a un jardí, a un col·legi… Q u a n un home i una dona tanquen les portes d’una habitació ningú sap allò que pot passar dins, però, sens dubte, l’absència de preocupacions econòmiques ajuda a què allò que passe siga bo. “Donde no hay harina, todo es mohína”, diuen els savis. I diners, precisament diners, no sobraven als matrimonis que anem a esmentar a continuació, perquè si n’hagueren tingut, hagueren comprat la seua “redempció” militar i els marits no hagueren acabat els seus dies a la “manigua” cubana, encapçalats pel matxet d’algun negre insurrecte. Al padró d’habitants de Xàtiva de l’any 1878 trobem els primers esments de soldats xativins que feren el seu servici militar a Cuba. O, per dir-ho amb més propietat, trobem el nom de les seues dones, que es quedaren a Xàtiva guardant l’absència del marit. La primera és Francesca Sanz Tortosa, de 40 anys, analfabeta i pobra, el marit de la qual s’enllistà voluntari a causa de la mateixa pobresa, abandonant el domicili familiar, situat al barri del Mercat, a la plaça de Bonaire. Una altra esposa abandonada fou María Daroca Martí, de 37 anys, també analfabeta i domiciliada al carrer de Sanchis. De la miseria de la seua existència ens pot donar idea el fet que el seu ﬁll Rafael Micó Daroca, d’onze anys i aprenent de sabater, mantenia la família. Per contra, en el tercer cas que dit padró ens exposa és el ﬁll major dels quatre haguts pel matrimoni format per Gabriel Llopis i Blasa Benet, domiciliats

a la plaça de Peris, Gabriel, de 29 anys, aquell que estava servint a Cuba. No es tracta ara del cap de família, sinó del fruit més assaonat d’ella, qui més podia contribuir al sustento amb el seu treball. En els tres casos s’evidencia el drama que la mobilització ultramarina implicava. Però no vulguem acabar sense relatar el cas del xativí Rafael Pérez Sanchis. En realitat, més que les seues aventures cubanes, allò que crida l’atenció en el seu cas és el drama familiar que protagonitzà, comú per tot arreu d’Espanya. Allò que va passar és que el seu germà Enric fou cridat

a files l’any 1887 i, com era preceptiu per a lliurar-se del servici militar, al·legà que ell estava exempt per tenir ja un germà servint a ultramar. Però, quan es demanà a Cuba un certificat que confirmara el fet, contestaren que Rafael havia mort de febres el 9 de juliol d’eixe mateix any. Eixa va ser la primera i única notificació que la seua família va tenir de la mort. Enric va ser exclós, temporalment, del servici militar.

ALTRE GRAVAT DE “LA CREU DEL MATRIMONI”.

121

PER QUÈ ES PLANTAREN FALLES A LA PLAÇA TRINITAT? Salvador Catala i Sanchis

El 1860 Xàtiva fou dividida en setze seccions per facilitar el recompte de la seua població1. En total s’ompliren 3.556 cèdules, que representaven el nombre de famílies que hi vivien a la nostra ciutat i que en sumaven un total de 14.530 habitants, i a què es dedicava tota aquella nombrosa població que per primera vegada a la història de la ciutat, anava a conéixer la plantà de dos falles: La Peixca de l’Aladroch el 1866 i la Creu del matrimoni el 1867. I per què s’alçaren a la Plaça de la Trinitat?.La cèntrica posició de la plaça Trinitat contrasta amb la seua inactivitat econòmica des d’un punt de vista comercial i artesanal. El Reglament de la ciutat2 dividia el nucli urbà en tres casernes: el de Ciutat, Mercat i Barreres, cadascun d’aquests quedava a la vegada subdividit en tres barris. La plaça Trinitat entrava dins de l’òrbita del barri de Sant Francesc, pertanyent al districte de Ciutat. Un espai urbà integrat per 21 carrers: Sant Francesc, Arrapades, Font Alós, Pi, Montcada, Lleó, Plaça de la Trinitat, carrer i plaça de Santa Anna, Àngel, Engai, Obra nova, Clergues, Sanchis, Tomás, Farjas, Carrer i Plaça Peris, Noguera, Vallés i Caldereria.Segons els nostres càlculs i si analitzem la composició professional de les cèdules abans esmentades, a la Xàtiva dels anys 60 de fa dos segles, a les activitats primàries es dedicaven 2.672 xativins, dels que 606 hi eren propietaris de terres. Els propietaris podien ser rendistes que abraçaven des 1

ADV C.3.6.1. Caja 21. Padrón de habitantes partido de Xàtiva. 2 AMX (fonsSarthou) Lligall 69 “año 1821. Que comprende el reglamento de esta ciudad”.

122

AQUAREL·LA DE LA PLAÇA DE LA TRINITAT DE 1878, OBRA DEL PINTOR BRITANIC, THOMAS R. MACQUOID.

de membres de l’antiga noblesa, prestigiosos advocats,comerciants enriquits, o llauradors. Llevant dels últims, la resta gestionaria el seu patrimoni agrari mitjançant contractes d’arrendament a curt termini. Però en front dels posseïdors, trobem un exèrcit de jornalers, els que no tenien un pam de terra, i que conformaven una nodrida mà d’obra, formada per 1467 caps de família, els quals poblaven quasi uniformement les parts altes de les tres casernes de la ciutat.Així la plaça de la Trinitat fou un espai de llauradors colons i jornalers, gent del poble, molt lluny dels grans comerciants, advocats i rendistes de la caserna Ciutat, i del barri al que pertanyia. Uns sectors socials més proclius a acceptar la cultura popular valenciana

i a prendre’ls a broma i criticar molts comportaments socials de la rígida burgesia de l’època. Una primera raó per explicar perquè es tria aquesta menuda plaça, i no la de Sant Pere, Sant Jaume, Sant Francesc, o la Bassa, més plena de sectors socials benestants, sense cap predisposició a fer broma amb un sagrament com el del matrimoni, per exemple.Per aprofundir en l’anàlisi de les característiques del secundari xativí durant el regnat d’Isabel II, hem triat la matrícula industrial de 18663, on es detallen totes les activitats econòmiques desenvolupades pels habitants de la ciutat, i que estaven sotmeses al pagament d’una contribució, i en consonància amb el raonament anterior, es pot dir que la plaça de la Trinitat no fou un centre comercial ni artesanalSegons aquesta font, hi trobarem a tota Xàtiva cent dihuit propietaris 3

artesans que disposen d’un taller on treballen produint allò que vénen. Predominen els que treballem la fusta, vint-i-u fusters. Els segueixen les tendestaller dels artesans del metall, on destaquen els ferreters, amb setze establiments oberts, seguits dels serrallers, amb sis, quatre calderers, dos llauners, dos rellotgers. Li seguirien en importància les activitats tèxtils dedicades a satisfer les necessitats de vestit. Trobaríem quinze tallers de sastre, dos modistes sense robes de luxe, deu botilleres. Després set tallers de barreters i cinc d’espardenyers, que satisfarien les necessitats, del camp. Per últim destacaríem els artesans de l’alimentació. Trobarien a Xàtiva huit establiments dedicats a fer pastissos i sis a fer xocolata. Uns dotze a tallar i vendre al detall la carn sacriﬁcada a l’Escorxador Municipal, i uns vint-i-cinc forners amb establiment obert.

AMX 273

VISTA GENERAL DE XÀTIVA, DE J. LAURENT, 1870.

123

La resta es dedicà a fer ètnies pel camp. Tot un potencial econòmic que no es reflectia gens a un espai central com el de la plaça de la Trinitat, on només hi havia un taller, el de Jaume Garí Fabregat. Una fusterià, però no la de qualsevol, sinó la del que s’atribueix la construcció de les primeres falles de Xàtiva4. Altra raó per tal d’explicar per què fou la plaça Trinitat l’espai escollit per a iniciar la història de les falles, les quals li vindrien molt bé al senyor Garí, des d’un punt empresarial, perquè això significaria treball per a la seua fusteria en una zona de Xàtiva a la qual no hi anava ningú a comprar. El cas és que les matrícules industrials de les acaballes del segle XIX5, confirmen el desenvolupament d’un negoci que va anar creixent durant dècades. Així Jaume pagava en l’any de 1866 una contribució de vint escuts per obrir taller a la plaça de la Trinitat, professió que exercia des del 1858, i un altra de trenta escuts com agent comissionista, dels productes que venia, com el llibre explicatiu de la falla de la Creu del Matrimoni.Major heterogeneïtat social trobem en les activitats terciàries, principal sector ocupador de la població activa local, allò que reflecteix que Xàtiva hi era abans que res una ciutat. Podríem dividir aquestes activitats entre comerciants, xativins que només es dediquen a la distribució sense intervindre en el procés de producció, i les professions liberals, els xativins que presten un servei relacionat amb la impartició de justícia, la sanitat o 4 En base a la dada publicada a la pàgina 27 de la història de les falles a Xàtiva publicada el 1996, on Josep Martínez ens conta que el llibret explicatiu de la falla amb el lema de la Creu del matrimoni es podia trobar a la venda “per cinquanta cèntims en la pròpia llibreria de Blai Bellver del carrer Vallés i també en la fusteria de Chaume Garí” 5 AMX Lligalls 273 i 274 Matrícules industrials de 1866 a 1897

124

l’ensenyament.Així els dos magatzems de teixits i les set botigues dedicades a la venda de draps al detall foren els negocis més lucratius. Els seguien els prestamistes, dedicats a deixar diners demanant a canvi un interés abusiu, i els especuladors en fruites, que importaven tot tipus de fruites que l’horta local no podia produir, i de catorze establiments dedicats a la venda de complements de qualitat per a vestits i barrets. Després trobaríem quatre drogueries i tres ferreteries existents a Xàtiva, una impremta, la de Bellver, sis agents comercials, i tretze emmagatzemadors d’arròs.De la resta de comerços destacarien una tenda dedicada a la venda de pantalons i samarretes, una dedicada a la de tintes i pentinadors, amb les quals tancaríem l’oferta dels negocis de més diners. D’allò que hauríem de parlar és que el comerç de teixits, de drogues, de ferramentes i d’arròs fou allò del més lucratiu. Hi hagué a Xàtiva cinc tendes dedicades al comerç del bacallà i el peix salat en general, tres dedicades a la d’espècies, dotze carnisseries, dos parades ambulants dedicades a la venda de bacallà, dos d’aiguardent, onze a la venda de cansalada, una a la de llavors pel cultiu, i tres a la venda d’espart.Els negocis més abundants a Xàtiva d’eixa època foren les “abaceries-petits” establiments on els llauradors venien els productes de les seues hortes amb un total de trenta-sis repartides per tota la ciutat, i on també es despatxaria moltíssim d’oli i vinagre. Però, encara hi foren més abundants les tavernes, l’establiment estrella de la nostra ciutat amb quaranta-un locals. A 1860 canviava un poc la seua funcionalitat respecte del passat, i calia distingir les tavernes de les sis tendes especialitzades

LA PLAÇA DE LA TRINITAT EN ELS ANYS CINQUANTA DEL SEGLE XX.

en la venda de vins i aiguardents, lloc on es despatxarien aquestes begudes en forma de producte envasat, i on no es podria consumir.Sense eixir de la vessant hostalera, a Xàtiva trobaríem tres “mesons” i un “bodegón”, juntament amb cinc hostals amb possibilitat d’allotjar carruatges i una casa de banys. A la Xàtiva de 1866, els tres “mesons” abans esmentats es dedicarien a allotjar viatgers exclusivament, mentre que hi haurien altres cinc especialitzats en poder donar cabuda, a més de les persones, a les seues cavalleries i elements de transport, i que hi eren popularment coneguts com a “parador o posada de carruajes”Però a la Plaça de la Trinitat no hi trobarem res de tot açò. Ni botigues de roba, ni d’alimentació, complements tèxtils, ni barrets, ni espardenyes. No trobarem cap tipus de comerç, ni tan sòl una “taberna” o “una abacería”. Una plaça totalment deserta i aïllada de qualsevol tipus de

trànsit. Un lloc ideal per a desenvolupar una festa que no anava a ser ben rebuda pels sectors eclesiàstics ni benestants de la ciutat.En conclusió, a la pregunta de per què es plataren les primeres falles de Xàtiva a la plaça Trinitat, podríem contestar per ser una plaça cèntrica però aïllada d’elements benestants i freturós de qualsevol activitat econòmica que poguera veure’s pertorbada per la celebració de l’homenatge a Sant Josep. Per tindre una composició social de preponderància agrària i rural, formada per llauradors benestants, més proclius al sainet faller propi de la cultura valenciana, que no a altres manifestacions culturals més serioses i de parla castellana, i sobre tot, per una qüestió de utilitat, en ser el lloc on Jaime Garí Fabregat, obria la fusteria que en teoria va construir el primer cadafal de falles.

125

Les notĂcies corren

126

TRENDING TOPIC TRENDING TOPIC TRENDING TOPIC

en més que el vent.

127

RIU

El qui es burla el

128

el dimoni li furga.

129

* VEU SATIRICA// SECCIÓ XÀTIVA

130

131

* VEU SATIRICA// SECCIÓ JUNTA LOCAL FALLERA

132

133

134

* VEU SATIRICA// SECCIÓ MEMBRES DE LA COMISSIÓ

135

136

137

138

139

140

141

142

143

RECO

Del temps el que mé

144

ORDA

és corre, es l’alegre.

145

146

147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

“Fí dún any ... Jo adrmire l’art, Jo trevalle amb amor. La meva passió súneix amb la cultura fallera. Elles són la meva il·lusió. Per a elles lluite cada dia que hi passa cada any que s’ hi crema. La felicitat es el que sáconsegeix unint-ho tot...” Fins prompte.

157

PUBLIC PUBLIC PUBLIC PUBLIC 158

ICITAT ICITAT ICITAT ICITAT 159

BLANCO ROTO Baixada de l’estació, 20 46800 Xàtiva

PeluquerĂa Rosa Ramos - www.peluqueriarosaramos.com

tormoelectric@hotmail.es

Ana Díez Climent ASESORA FISCAL CONTABLE SEGUROS

T. 96 227 52 11 F. 96 227 54 00 M. 686 879 831

anadiez@telefonica.net Pasaje Moncada, 1, 1º Ap. Correos 337 46800 Xàtiva

Col. 2174

Alzira

Xàtiva

Guadassuar

C/ Faustino Blásco 27-1º Tel. 96 204 18 33

C/ Baixada de l’Estació, 9 entresuelo B2 Tel. 692 897 441

C/ Carlet, 19 Tel. 960 654 218