Llibret falla Bernat Aliño 2019 by Falla Bernat Aliño

Tiratge: 500 exemplars i Dipòsit Legal: v-251-2011 El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de l’Ajuntament de Sueca per a la promoció de l’ús del valencià en les Falles. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres 2019.

EQUIP DE REDACCIÓ Equip llibret Francesc Alberola Piqueres Maria José Felip Llàcer Dolors Ferrando Juan Carlos Miragall Colomar Sergi Núñez de Arenas Alberola Maria Osca Arnau Maria José Sarrió Quiles Equip de publicitat Purin Franco Tormos Alba Pérez Almudéver Marc Ramiro Romeu Fotografies Laura Riera Arxiu Falla Bernat Aliño Edita Associació Recreativa Cultural Falla Bernat Aliño

Maqueta i imprimix Yogur de Fresa

ÍNDEX 06

EDITORIAL

SALUDA DEL PRESIDENT

COMISSIÓ

FALLERA MAJOR

EXPLICACIÓ MONUMENT GRAN

SALUDA PRESIDENT INFANTIL

COMISSIÓ INFANTIL

FALLERA MAJOR INFANTIL

EXPLICACIÓ MONUMENT INFANTIL

PROGRAMA DE FESTES

CONCURS DE FOTOGRAFIA

MONOGRÀFIC REFUGIATS I REFUGIADES

38 60

155

GUIA COMERCIAL

EDITORIAL He vist la mort parlar d’amor. He vist els pobles despertar en una cançó. Mira’m als ulls, no estarem sols, un altre món esclata. Txarango, Obriu les portes (2017)

Març de 2019. Amb l’arribada del bon temps característic de la primavera, arriba la festa valenciana declarada Patrimoni de la Humanitat: les Falles. Una festa que, des dels seus inicis ha tingut un caràcter vertebrador, renovador i integrador de la societat. I és en aquest aspecte on enguany volem aprofundir ja que sembla que la societat està perdent aquells valors que la van portar a formar un idíl·lic estat de benestar. La creixent arribada de refugiats al nostre país, desitjosos de trobar un lloc millor, ens ha fet reﬂexionar al voltant de la nostra festa, dels nostres valors i del sentit de la vida. Així és com diàriament, mirem la televisió i contemplem com continuen arribant centenars de persones a les nostres costes. Mitjançant aquest llibret, l’Associació Recreativa Cultural Falla Bernat Aliño vol posar de manifest (més si cap) el nostre suport cap a les persones, cap a la humanitat. Hem volgut conèixer la situació de primera mà i hem realitzat un recorregut

periodístic i literari des dels punts més llunyans del nostre planeta, allí on comença tot, ﬁns a les portes de la nostra casa, la nostra barriada. A través de notícies, articles periodístics, articles d’opinió amb les lletres de Vicent Baldoví, Laia Climent, Alberto Ibàñez o Josep Maria Royo, volem posar de manifest la situació actual de les persones refugiades i d’alguna manera obrir-los les portes a la nostra festa. És així com ho fem també en la nostra comissió ja que durant l’any obrim les portes a totes aquelles associacions benèﬁques, culturals i esportives que ho desitgen. Esperem i desitgem que aquest llibret no caiga en un sac foradat i almenys moga la consciència dels seus lectors perquè si una cosa tenim clara és que tot està per fer i tot és possible. Bona lectura i bones falles. Obriu les portes. Equip de llibret

AECC Sueca

Agermanament amb la Falla Taüt

Club Bàsquet Sueca

Dinar Nadal J.L.F.

Donació de sang

L’Almogàver Grup de Danses

Mostra Internacional de Mim

Usuaris CIM

ENRIQUE MATOSES I LLOPIS

President 2019

Sabut és per tots que, per a poder desaparéixer l’hivern, ha d’arribar la millor festa de la nostra comunitat: les FALLES. Una festa que, al llarg de la seua història, ha passat de ser la cremà d’una estoreta velleta per a celebrar que entràvem a la primavera, a ser un riu de cultura valenciana traient, no sols este monument, sinó ensenyant música, llibrets, indumentària, pirotècnia i un llarg etcètera de tradicions valencianes. De nou, tinc el plaer de dirigir-me a tots vostés des d’este llibret que realitza la nostra comissió i que, enguany, l’actual equip ha dut al més alt nivell, demostrant que, cada any que passa ens esforcem més per traure grans resultats. Com a president d’aquest col·lectiu faller, sols sé dir una paraula durant els tres anys que estic al capdavant: GRÀCIES. Començant per la meua família, per la seua comprensió, i acabant amb la comissió comprensiva i que sempre ens ajuda per tal que arribem als reptes marcats. Al mig està eixa junta directiva, que facilita la meua tasca i de la qual estic ben orgullós.

També a tots aquells que encenen la traca des de les seues cases, comerços, indústries...i ens ajuden, amb la seua desinteressada contribució, a que arribem a cremar eixe monument faller cada any que passa. I com no, al nostre veïnat, que s’integra com un

membre més de la comissió i que enguany vull que siga igual que estos darrers anys. Enguany estem de celebració. Després de 69 anys de lluita i sense deixar de ser comissió, tenim casal propi. Sí, sempre hem tingut casal però aquest és un casal pagat durant 20 anys per totes aquelles falleres i fallers que han passat per la comissió fins a l’actualitat. Aquell 1999, els qui estàvem a la comissió pareixia que era una bogeria i més veient tot el que ens va costar, però com sempre passa a les falles, amb treball, esforç i paciència ja és nostre. Sols em queda felicitar els nostres representants del 2019 i a les seues famílies. Al President Infantil Efrén, a la nostra Fallera Major Alba i, a la meua filla i Fallera Major Infantil Mireia. Disfruteu molt del vostre any, és el que somiàveu els tres des de vau naixér. Per acabar, dir a tota la comissió que gaudiu d’estos dies al màxim. l al veïnat, poble de Sueca i forasters, que disfruteu de les falles tant com nosaltres. I a tu Paco, allà on estigues, de segur que disfrutaràs amb la teua benvolguda falla. Et recordem moltíssim.

Enrique Matoses i Llopis

PRESIDENT 2019

Enrique Matoses i Llopis Era difícil fer-te un vers però ho havia d’intentar per a poder plasmar en aquest trosset tanta passió, il·lusió i bon fer, al món faller. Començares de xicotet sempre arrelat a aquesta falla on, amb molta gràcia i estil sent ben menudet, ja fores el President Infantil. Seguires de majoret i cada dia més endinsat doncs, dona, família i amics són tots de la Bernat. Som una falla amb solera amb “arraigo” i tradició de Sueca, la més vella doncs, fórem la primera

Ens agrada la cultura el foc, la festa i l’ art i et volem al capdavant. Enrique Matoses i Llopis un any més, i ja en van tres el vaixell s’ha fet a la mar. I tu has de ser nostre patró agafa ben fort el timó arria les veles i avant i amb eixa junta que tens que com tu dius és «espectacular» res ens pot fallar. Doncs que siga aquest somni una gran realitat i per a tots deixes ben alt El nom de la Bernat. Maria José Sarrió Quiles

COMISSIÓ FALLA

Ronda Bernat Aliño President President d’honor

Enrique Matoses Llopis Salvador Beltrán Planells

SECRETARIA-MITJANS DE COMUNICACIÓ-DOCUMENTACIÓ Secretari Secretaria (Cens-Recompenses) Vicesecretari Delegat JLF Delegat JLF Bibliotecari/Arxiver Delegada de comunicació

ECONOMIA

Tresorer Vice tresorera Comptadors Cobradors i cobradores

Delegada Loteries Delegades cartó veïnat Cartoneres

Julián Alcañiz Ferrer María Mulet Pérez Vicent Sellés Navarro Lorena Sendra Gómez Dolors Ortells Rubio José Mateu Montagudo Mariola García Iranzo

Marc Ramiro Romeu María José Felip Llácer Alba Pérez Almudéver Carles Gallardo Estruch Laia Sanz Moratal Vanesa Bosch Hueso Mireia Granell Olivert Vicenta Olivert Vercher Karen Colomer Llopis Laura Pérez Brines Irene Alapont Crespo Marta Peiró Martínez Neus Rodrigo Martorell Gemma Bosch Cortell

PROTOCOL

Vice President Delegades de protocol

Delegats de passacarrer Estandard Delegat de pirotècnia

FESTEJOS

Vice Presidenta Delegats de festes

Delegats de xarangues Delegat d’esports Delegades infantils

CULTURA

Vice president Delegada de cultura Correcció lingüística Delegat de teatre Equip llibret Delegat Imprempta Delegat RRPP

Joël Mompó Riera Yolanda Castañer Ferrando Maite Colechá Beltrán Suli Simeón Mañó Purín Franco Tormos Martí Moncho Matoses Antonio Royo Gil Víctor Fuster Seguí

Mónica Cebolla Marco Ángel Mateo Mars Esther Ferrando Llopis Carla Mateu Viel David Meliá López Salva Cobo Villanueva Alba Piera Arnau Carlos Llopis Rebull José Luis Puig Cuenca Paula Folgado Carbó Raquel Sanz Pérez Maria Folch Marí Laura Martínez Blasco Rosa Mortes Escrivá Anna Estornell Tatay Alba Viñoles Iborra

Carles Miragall Colomar M. José Sarrió Quiles Dolors Ferrando Juan José Peiró Riera Sergi Núñez de Arenas Alberola Jonathan Díaz Frígola Daniel Serrano Falcó

ÀREA DE CASAL-COMPRES Vice president Delegats de compres Delegat de cuina Delegats de barra Delegat banderes Delegat cartells

José Mars Cuenca Toni Domingo Hermano Martí Guasque Sisteró Salvador Bartolomé Marí Pascual Vidagany Benedito José Luis Torres Roa Fernando Monleón Simó José Bataller Burguera

ÀREA DE CASAL-ACTIVITATS DIVERSES Vice president Delegat de casal Delegat de manteniment Delegats d’activitats diverses Delegat patrimoni casal

Ismael Carbó Fos Jesús López Roselló Jose Luis Simeón Sansebastián Jaume Gómez Quiles Daniel Piqueres Herrero Fernando de la Torre Ortells

PLAYBACKS I RALLI Vice president Delegades ralli

Delegades de playbacks

Vicente Collantes Miñana Raquel Gómez Fontalba Maria Baixauli Brines Alexia Sellés Meliá Helva Ibáñez Roda Núria Baixauli Muñoz Núria Navarro Gómez Maria Navarro Pons Maria Marco Solves Sandra Beltrán Claver Laura Villanueva Biendicho

Marian Adam Díaz Isabel Albacete Peláez Clara Alberola Carbonell Fran Alberola Piqueres Laura Alberola Piqueres Javier Almenar Rosaleny Carmen Andreu Roldán Carla Armengot Fuentes Sergi Arnau Castañer Francis Arnau Ferri Clara Arnau Sancho Salvador Arnau Tornero Ana Belén Aznar Beltrán Beatriz Baldoví Torres Estefanía Bartolomé Marí Nerea Bartolomé Marí Paco Belenguer Raga Salvador Beltrán García Carol Benedito Espasa Anna Benedito Fuster Maite Blanes Sanjosé Maria Blasco Antón Julio Blasco Chaqués Andrea Bono Mafé Gelisa Bono Mafé José Bosch Mars Vito Bosch Mars Miquel Campos Fuster Miguel Campos Jiménez Olga Canut Beltrán Encarna Capilla Genís José Pascual Carbó Fos Sergio Carrascosa Badia Clara Casanova Martí Elisa Casaudoumecq Viel Vanessa Castañer Juan Pedro Juan Cebolla Benedito Rafa Cebolla Marco

Kevin Cebolla Pastor Mónica Celda Berenguer Lucía Climent Martorell Vicent Josep Colechà i Benito Lorena Colomar Casanova Maria Colomer Escrivá Mari Conrado Matoses M. Carmen Cortell Vives Miquel Coves López Beatriz Coves Romero Jesús Díaz Frígola Esteve Díaz Juan Erik Egido Blanes Melissa Egido Blanes Jésica Eroles Dejoz Lluch Escrivá Carsi Vanessa Escrivá Ferrando M. Teresa Escrivá Olivert Carmen Falquet Gisbert Manola Fayos Hueso M. Ángeles Femenía Artal Ruth Ferrando Llopis Laura Ferrando Romero Ruth Ferrando Vidagany Vicent Ferrer Alcolea Sergio Ferrer Azorín Claudio Ferri Arenes Tania Ferri Riera Lolisa Fortea Espert Marc Fos Bartolomé Tania Fos Bartolomé Salvador Fos París Laia Franco Corihuela Carmen Frígola Comeche Noelia Fuster Alcañiz Carles Gallardo Adam Pau Gallardo Adam Carolina Gallardo Estruch Carles Galletero Llorca Jessica García Fuster Isabel García Huerta

Enrique García Iranzo Javier García Iranzo Desi Gascó Sendra Maria Carmen Gaspar Cuevas Eugenio Gil Carlos Eva Gisbert Vercher Lorena Gómez Moreno Maite Granell Puig Francisco Guillem Mars Myriam Guillem Mars Maite Ibáñez Martínez Eva Ibiza Marco Isabel Ibiza Marco Olga Jiménez Sapiña Lorena Lledó García Manolo Lledó García Rosa Llopis Andreu Desirée Llopis Hermano Vicente Llopis Hermano Raúl Llopis Iranzo Elena Llopis Parrell Maribel Llopis Sala Nuria Llorens Ferri Noemí Lloret Rubio Raúl Lorenzo Muñoz Sabrina Malfeito Boscá José Vicente Marco Cuenca Jessica Mariner Borja Leo Marqués Baldoví Melissa Mars Cuenca Vanessa Martí Sarrió María José Martínez Aznar Lucía Martínez Calatayud María Martínez Cerdá Sara Martínez Cerdá Mariola Martínez Clar Vicenta Martínez Clar Alicia Martínez Sendra Ángela Martorell Matoses Ismael Martorell Matoses Luisa Martorell Matoses

Alicia Martorell Muñoz José Manuel Martorell Muñoz Anna Martorell Peiró Àngels Mateu Colom Hortensia Matoses Alarte Vanessa Matoses González Enrique Matoses Simeón Bea Mendieta Mancebo Raúl Morales Climent J. Luis Mulet Balbastre Josep Mulet Beltrán Sole Muñoz Escrivá Carla Navarro Carrasco Paloma Navarro Gironés Sheila Oltra Malfeito Ana Oltra Martínez Elena Oria Gayón Salvador Ortega Pérez Laia Ortega Rufí Lourdes Osca Arnau María Osca Arnau Eva Pastor Muedra Isabel Pastor Muedra Amanda Pedrós Collantes Beatriz Peiró Escrivá Mar Peiró Riera Mª José Peiró Riera Sari Peiró Rubio Alexia Pellicer Belenguer Amparo Penella Muñoz Verónica Peral Gaspar Raquel Pérez Cuquerella Purín Pérez Nicolás Antonio Pérez Ramón Vicent Pons Barberà Filiberto Pons Rubio Aitana Ramiro Ferrando Cristina Ramiro Romeu Noelia Ramiro Romeu María Ribera Cebolla Olga Ribera Hermano

Maria Ribera Muñoz J. Antonio Ribera Osca Eric Ribes Martínez Salvador Riera Beltrán Susi Riera Domigo Josefa Ripoll Ortí Toni Ripoll Solves Vicente Rodrigo Albentosa Isabel Roig Sánchez Mila Romero Ortega Mª José Ros Solanes Sara Roselló Collado Ángeles Rubio López Vicenta Rufí Gómez José Sáiz Laserna Sabina Sáiz Matoses Eva Salvador Solás María Sanchis Moya Juan Carlos Sancho Almiñana Inma Sancho Martínez Alicia Sanfélix Sáiz Carmen Sapiña España Carmen María Serra Carrillo Adela Serra Pedrós Arturo Serra Pedrós Javier Sierra Vidal Salvador Sisternes Aguilar Emilio Solves Aparicio Silvia Somovilla Campillo Miriam Tamarit Calatayud Samuel Vernia Penades Nuria Vidagany Benedito Mónica Vidal Martorell Jordi Viel Ortells Jordi Viel Sendra Sales Villagrasa Belenguer Vicente Vives Navarro Alicia Vivó Ferrando Irene Zambrana Chamorro

FALLES IGUALITÀRIES

2019

VOLEM UNES FALLES lliures de violència i agressions sexistes, homòfobes, xenòfobes o de qualsevol tipus. VOLEM UNES FALLES on es respecte la llibertat de les dones a estar tranquil·les, la llibertat d’estimar de cadascú i la diversitat cultural, religiosa o ideològica. VOLEM UNES FALLES on l’ús i l’abús d’alcohol o altres drogues no siga l’excusa per a incomodar, assetjar, insultar o agredir. VOLEM UNES FALLES plenes de bon rotllo, alegria i respecte a totes les persones.

ALBA PIERA I ARNAU

Fallera Major 2019

Hem vist el sol que encetava el dia, anava carregat d’il·lusió ple de nervis, ple d’alegria i amb un somriure de satisfacció. Hem vist bufar el vent anava carregat d’emoció xiulava ràpid, estava content, volia donar un pregó. Hem vist una fallera radiant de felicitat perquè allò que era un somni, una quimera hui se li farà realitat. Ací tens el teu sentir el que volies de tot cor i què pensaves, que mai s’anava a complir? Però quan una dona fica el seny i la passió no hi ha qui, ni com, ni quan, que puga en la seua il·lusió en eixa il·lusió que hui t’il·lumina el semblant i et deixa un sospir al pit.

En eixa il·lusió que hui a mi em farà ser la pregonera per a dir-li al món sencer: Que sí… que hui Alba Piera i Arnau queda proclamada amb tot l’ honor nostra Fallera Major.

Maria José Sarrió Quiles

ENTREVISTA

a la nostra Fallera Major 2019

Hola Alba! Abans de res, enhorabona pel teu regnat. Tothom a la falla et coneix, però conta’ns un poc més sobre tu Hola, sóc Alba Piera Arnau, tinc 26 anys i he estudiat Magisteri d’Educació Infantil. Actualment estic treballant i preparant-me les oposicions. Des de quan pertanys a la comissió de la falla Bernat Aliño? Sóc fallera de tota la vida d’aquesta comissió, ja que forme part d’una família amb gran sentiment faller. Alguns d’ells visqueren la fundació d’aquesta falla, altres regnaren i tingueren grans càrrecs i actualment encara em queden dues famílies en aquesta comissió, els Maretes i els Casos. A quina colla pertanys? Oficialment sóc MNRgirls, però com m’encanta esprémer les falles i no perdre’m cap moment, també em junte amb la SS, que mai falten al cau. Quina cançó no et pot faltar en una nit fallera? Chiquilla, ja que és un clàssic de les falles.

I en una cercavila? La sandía gorda, sobretot quan el nostre amic Franç ens fa cantar a tota la comissió junta.

Si compares el teu paper faller amb els ninots d’un monument, quin et defineix? Podria ser qualsevol ninot del monument perquè en qüestió de falla m’agrada col·laborar en tot, bé siga amb l’àrea de festes o amb qualsevol altra. Quina és la part del vestit de valenciana que més t’agrada? Les arracades, perquè és l’última peça que em pose quan em visc de valenciana i per a mi és el senyal que indica que ja estic preparada per a eixir a la cercavila. Però realment, si us conte un secret, el que més m’agrada és el brusó. Quin menjar et recorda a falles? Els bunyols, i si són de xocolate, encara molt millor. Quin acte no et perds mai? La visita de cortesia. Però el que més m’agrada és l’ofrena, ja que encara que és un dia trist, perquè s’acaben les falles, pense que per a una fallera major el moment d’entrar al convent és molt emotiu i especial. I com a traca final. Quin coet t’identifica? Aquest any més que mai, el de la palmera dels focs artificials ja que arriba a la màxima altura i esplendor, tal i com jo he arribat a fer real el meu somni. I ja per últim, un desig per aquestes falles? Sols desitge que faça sol i bon oratge perquè amb la comissió que té aquesta falla... ja compte que eixirà tot d’allò més bé.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Lema: no volem fugir! Artista faller Filiberto Pons

Autora Maria José Sarrió Quiles

Motiu central: la llibertat Hola a tots i a totes, no vull que fugiu ningú doncs ací dalt estic per al món representar i poder contemplar com, el que una bona comissió fa: acollir sense distinció.

Som tots i totes iguals perquè el ser faller és un sentiment que ens fa a tots i a totes especials i mai ningú s’ha de sentir diferent.

Repartir i compartir per a ser una falla igualitària i fer admissió humanitària.

Jo no volia fugir del lloc on sempre he estat plantada.

Sí, no volem fugir és el lema d’enguany perquè, després de ser declarades Patrimoni de la Humanitat les Falles, ho haurem que justiﬁcar i a la vegada revalidar, lluitant per a demostrar que som amb tothom tolerants i que per a nosaltres ningú es [distingeix.

Han sigut 69 anys presidint la gran avinguda, i encara que la seua amplària a mi em feia semblar menuda, era un gran honor resistir al pas del temps.

Fugir d’on sempre he estat plantada

Monument 2019

Vore un túnel i noves ﬁnques fer, tombar el forn del Coriste i allò més important, donar-li a esta comissió el nom de la ubicació. Però, sempre és bo canviar. Tot es fa per millorar doncs cal que respectar les lleis i l’autoritat.

La circulació, no haver de tallar, doncs el túnel és una via d’entrada a Sueca i no volem molestar sinó, a tots acontentar, perquè pensant-ho bé no és tan difícil de solucionar, i si es fica bona voluntat, és fàcil a un acord arribar i un nou i bon lloc trobar.

Fugir del circ Tota una vida encadenats aprenent a base de colps i càstigs, convivint en espais reduïts i tancats i sempre dalt d’un transport apretats per a anar d’un lloc a l’altre a trons i a bacs. És molt injusta i trista la vida dels animals, que per a formar part d’un circ, entretindre i actuar, t’hagen de maltractar. Encara com, que ja anem entrant [en raó i malgrat que utilitzant la legislació i una volta més la prohibició, a poc a poc aconseguirem els animals d’este trauma alliberar, i que puguen al seu medi natural [tornar. No volem fer-los patir ni traure’ls del seu ambient per eixir al circ, no volem tractar-los malament doncs també tenen dignitat evidentment, i una Declaració Universal dels seus Drets i som un dels pocs països [europeus i quasi mundials que encara no la respectem [totalment.

Però no ens desesperem, si tots i totes col·laborem prompte d’este mal també fugirem.

Plàstics a la mar

Tampoc portar la fruita [empaquetada ni les botelletes, ni plàstics tirar al contenidor que no toca, doncs tarden més de cent anys en degradar-se i no les pots [utilitzar.

Una altra forma de maltractar i fins i tot els animals matar sense adonar-nos estem fent, tirant els plàstics a la mar.

Ens haurem doncs, de reinventar, conscienciar i col·laborar, si no [volem patir o d’aquest món pegar a fugir.

Gran manera de contaminar, doncs als peixos i aus aquàtiques estem donant-los menjar, i clar està, perjudicar.

De camí a casa vull ser lliure i no valenta

Perquè a la cadena alimentària passarà i també al nostre cos arribarà. Una solució hem de trobar si no volem amb el planeta acabar, i hauríem de començar a pensar i actuar. Primer hauríem d’intentar les tovalloles al wàter no tirar. Aprendre a reciclar i borses per anar a comprar no [portar. Tal volta anar, com en temps d’abans i la borsa de pa utilitzar.

I ja per acabar, em toca com a dona reivindicar i un crit llançar doncs vull ser lliure i no valenta i no tindre res que amagar. Poder eixir sola a fer esport i no tindre por i avisar, per on he d’estar. Tornar a casa de festa i no triar per quin carrer he d’anar. Vestir-me com vulga i no fer-me [creure que estic provocant.

Doncs el fet de ser dona, no ens fa diferents, no ens fa ser menys, no ens fa ser febles. No som un objecte, tenim dignitat, tenim llibertat, volem igualtat, no volem arribar [a dir que volem pegar a fugir. Per això lluitem i des d’ací a tots [convidem a respectar i a no discriminar, doncs sense una dona no hi ha [vida. És la dona, la que et dóna la vida. I amb l’estima per les dones, fem entre tots unes falles [igualitàries. Les Falles, les millors festes on pots riure i viure, i saps que és veritat, i des d’ací estàs convidat a la millor falla, a la falla de Bernat.

EFRÉN GARCÍA I FERRANDO

President Infantil 2019

Enguany tinc el plaer d’adreçar-me a tots vosaltres, la meua comissió infantil de la falla Bernat Aliño com a vostre President Infantil. Des de fa uns anys que estava il·lusionat que arribara aquest moment i per fi s’ha fet realitat. El passat any, ja vaig estar pendent de tots els actes, fixant-me més en els presidents i falleres per si em tocava ser a mi després, també representant de la nostra falla. Desitge ser un bon exemple de president per a la resta de xiquets, que segur que també tenen molts la mateixa il·lusió que jo, i algun dia també acompliran el seu somni. Espere que siguen unes falles inoblidables per a la nostra comissió i que gaudim tots junts cada dia i acte faller. Estic molt feliç amb la bona companyia que tindré al meu costat, amb la Fallera Major Infantil, Mireia, la Fallera Major Alba i Enrique, el nostre president. Sols afegir que som una gran falla, per a mi la millor sempre i com ja és tradició quan parlem, volia dir: visca la falla Bernat Aliño.

PRESIDENT INFANTIL 2019

Efrén García i Ferrando T’agrada jugar al futbol estudiar i eixir un ratet ballar el swish swish i amb els amics fer bon barret. Són les teus aficions veritat que sí... Efrén? Les coneixíem, però el que tots ja no sabíem era esta gran realitat: que eres un gran faller de veritat. I així ens ho vas a demostrar i al costat de Mireia estar fent valdre tota la il·lusió les ganes, l’alegria i la passió per representar a tota esta xicalla que forma la nostra falla. Doncs sí, creueu-ho, és veritat ens has encisat i hui i des d’este moment Efrén García i Ferrando quedes proclamat el nou President Infantil de la falla de Bernat.

Maria José Sarrió Quiles

ENTREVISTA

al nostre President Infantil 2019 Hola Efrén, presenta’t a la comissió Sóc Efrén García Ferrando i tinc 11 anys. Pense que sóc un xiquet simpàtic, rialler i molt xarrador. Visc molt el món de les falles i altres activitats com el futbol, ja que jugue en el CF Promeses Sueca. També m’agraden els videojocs com el conegut Fortnite i pujar partides al meu canal de Youtube. De qui creus que et ve eixa passió fallera? Pense que dels meus pares ja que ells són fallers de sempre i he anat amb ells des de menudet a tots els actes. He de contar que ja anava al casal abans de nàixer, vull dir, dins de la panxeta de ma mare vaig passar les primeres falles ja que vaig nàixer un 24 de març. Quines són les persones/amiguetes que no et poden faltar en falles? Vull estar rodejat en primer lloc de la meua família, ja que en la falla tinc a gran part d’ells, però sobretot pense que estaré molt content rodejat dels meus amics de la penya Els Rockers, en especial dels meus amics Martí i Ferran. T’agrada vestir-te de faller o eres més de brusó? La veritat és que no m’agrada massa vestir-me de faller ni tampoc sóc de brusó, sóc més d’anar de particular i còmode, però enguany em fa molta il·lusió tindre els trages nous i ficar-me’ls.

Quin és el teu menjar faller preferit? A mi el que més m’agrada és la paella sobretot si me la menge al cau amb els meus amics mentre xarrem i fem bromes entre nosaltres.

Quin acte no et perds per res del món? El meu acte preferit és la nit de la cremà dels monuments, sempre vull anar a vore’l. Però, tinc altre que no em perd mai i és la despertada infantil que és divertidíssima per a tots els xiquets que anem pels carrers tirant coets i fent soroll. I quin no voldries que arribara mai? El que menys m’agrada és el dia de Sant Josep perquè és un poc trist ja que s’acaben les falles i sempre estic molt cansat per a fer els passacarrers d’eixe dia. També és el més seriós i no puc anar ballant amb la xaranga. T’agrada tirar coets? Quins? M’agrada es queda curt. Sempre estic a punt per a tirar algun coetet. Sobretot els xinos, els volcans, les granotes i fer les meues pròpies creacions de traques. Com estàs passant-ho per ara amb Alba, Kike i Mireia? De categoria. De moment hem disfrutat molt els quatre tots els actes i ens hem divertit, sobretot recorde molt el dia de la Proclamació quan va entrar la xaranga per a fer una sorpresa a Alba i acabàrem tots ballant a l’escenari. Un desig per a aquestes falles Primer que tot que no ploga. Després espere que seguim tenint el bon ambient amb el qual hem començat els actes i que puguen disfrutar els fallers igual que nosaltres de tots els dies. Espere que siguen inoblidables!

COMISSIÓ FALLA INFANTIL

Ronda Bernat Aliño President Fallera Major Infantil

VOCALS

Àlex Adi Ramiro Iván Alapont Byelyayeva Sofia Alapont Byelyayeva Erik Albacete Bonillo Andreu Alberola Villagrasa Aitana Albuixech Martí Albert Albuixech Martí Gerard Almenar Ferrando Marc Almenar Ferrando Jordi Armengot Fuentes Claudia Baldoví Martí Paula Bataller Albacete David Bayona Luján Natalia Beltrán Claver Naiara Blanco Mateu Yago Blanco Mateu Aaron Blasco Martínez Noa Blasco Martínez Fernando Blázquez Malfeito Álex Burguera Caro Lucía Calpe Vidal Neus Campos Fuster Pau Candel Molina

Efrén Garcia Ferrando Mireia Matoses Mulet Adrià Carbó Benedito Maria Carbó Benedito Leire Carrascosa Eroles María Cebolla Colomar Rafael Cebolla Colomar Carla Claver Gisbert Julen Collantes Gómez Leire Collantes Gómez Lucía Cortés Marín Cristina Cristea San Blas Emma Díaz García Joan Díaz García Cristian Donet Peiró Jordi Ferrando Vidagany Lluis Ferrer Heras Lucas Ferrer Heras Paula Ferrer Maiques Tania Ferri León Vicent Ferri Llopis Grabiela Furió Ballester Rubén Fuster Oltra Ferran Gallardo Moncho Maria Gallardo Moncho Olga Galletero Ribera

Eva García Salvador Aday Gaspar Gil Claudia Giménez Azorín Adrián Giner Alberola Marta Girbés Seguí Jaume Gómez Blasco Ariadna Gómez Llactahuma Yaiza González Ardila Erik Guasque Zambrana Àngels Guillem Martorell Josep Guillem Martorell Adriana Ibáñez Bono Cristina Ibáñez Martínez Nuria Ibáñez Peiró David Iborra Alberola Ariane Irasuegui Zambrana Eder Irasuegui Zambrana Edurne Juan Rubio Pablo Llopis Martínez Amanda Llopis Matoses Raül Lloret Rubio Neus Lorenzo Roig Saül Lorenzo Roig Adriana Losa Brines Adrià Maravilla Osca Vera March Alcañiz Raül Marco Solves Arnau Mariner Hueso Enzo Marqués Coves Leo Marqués Coves Vera Mars Colomer Alan Martí Llinares Carmen Martínez Falquet Òscar Martínez Testa

Mario Martorell Cebolla Julia Mateo Franco Anaís Mateo Sanz Martí Mateo Sanz Júlia Matoses Mulet Ubiratan Merlo Desouza Quim Miralles Navarro Alba Molina Gallardo Lia Molina Gallardo Ania Mompó Guillem Alexandra Moncho Peiró Martí Moncho Peiró Ferran Monleón Fortea Pau Monleón Fortea Martina Morcillo Mariner Diego Mulet Matoses Mario Mulet Matoses Aitor Mulet Oria Iker Mulet Oria Júlia Navarro Colechá Paula Navarro Colechá Mireia Ortells Martínez Llorenç Ortiz Ripoll Alba Osca Jiménez Eduardo Palacios Oliver Andrea Peiró Martínez Adriana Pellicer Belenguer Arnau Pérez Osca Neus Pérez Osca Àngela Peris Pastor Brian Peris Pastor Dídac Piqueres Penella Quim Piqueres Sales Anna Quintero Bueno

Marc Ramiro Ferrando Antonio Ramón Cabedo Gorka Rebull Riera Hugo Rebull Riera Adrià Ribera Ramiro Jordi Rodrigo Martorell Laia Sáez Martínez Oriol Sáez Martínez Inés Sampedro Palacios Josep Sampedro Palacios Paula Sánchez Sanz Maria Seguí Sorrentino Aitana Sellés Femenía Llorenç Sendra Bartolomé Sergi Sendra Bartolomé Blanca Serrano Sarrió Víctor Simón Bosch Maria Sisternes Castañer Adrián Solves Sanchis Martina Torremocha Pérez Aron Torres Celda Cloe Torres Celda Lorena Torres Moncho Marc Torres Moncho Clara Valdés Puig Aitana Vendrell Solàs Emma Vernia García Llorenç Vernia García Héctor Villanueva Biendicho Gemma Villanueva Ferrer Paula Villanueva Ferrer Vicent Vives Navarro Sara Zamora Cabrera Teresa Zamora Núñez

MIREIA MATOSES I MULET

Fallera Major Infantil 2019 Sonen timbals, toquen clarins la nit s’ompli d’emoció al veure tan menudeta a eixa xiqueta que volia ser reineta.

Amb tantes bones qualitats no podríem haver escollit per a esta falla de gran solera una millor representant.

Sols mirant-li la careta podríem endevinar que gràcia, solera i art no li han de faltar.

Guapa, riallera, que estima la música i l’art, que duu la festa en el cor, i ho viu amb intensitat.

Podríem també anunciar que ve d’estirp fallera però segur que em direu que és ben fàcil d’ encertar doncs no li queda cap familiar que no vinga de la cantera, clar que sí, ho és la família sencera.

I que va a omplir-nos de gran il·lusió a tota esta comissió, perquè enguany Mireia Matoses i Mulet amb l’honor del pare president i amb el teu somriure tan gentil eres nostra Fallera Major Infantil.

Mulet i Pérez per un costat Matoses i Llopis per l’altra part.

Maria José Sarrió Quiles

Podria no ser Mireia nostra reineta fallera?

ENTREVISTA

a la nostra Fallera Major Infantil 2019 Hola Mireia, presenta’t a la comissió Hola a tots, sóc Mireia Matoses Mulet. Sóc de Sueca i la Fallera Major Infantil de la millor falla del món. De qui creus que et ve eixa passió fallera? De mon pare, ma mare, els meus iaios i iaies que des de ben xicoteta m’han ensenyat com són les falles, i puc dir que són la millor festa del món. Quines són les persones/amiguetes que no et poden faltar en falles? Els meus pares i tots els meus amics de la falla que són: Aron, Eder, Ania, Cleire, Andrea, Paula, Nuria i la meua germaneta Júlia. T’agrada vestir-te de fallera i fer-te els pirris o eres més de brusó? M’encanta vestir-me i fer-me els pirris de fallera. El brusó el gaste sempre que no vaig vestida de fallera, encara que també m’agrada. Quin és el teu menjar faller preferit? La paella. Quin acte no et perds per res del món? La presentació i els passacarrers… realment no em perd cap acte.

I quin no voldries que arribara mai? El dia de Sant Josep, perquè vol dir que s’han acabat les falles i és un poc trist.

T’agrada tirar coets? Quins? Sí. Les fonts de colors. Com estàs passant-ho per ara amb Alba, Efrén i ton pare? Superbé. Fem una representació genial. I estic molt feliç que mon pare siga el meu president major. Un desig per a aquestes falles Desitge que faça molt bon oratge i que tota la comissió ens ho passem superguai. Visca la Falla Bernat Aliño!

EXPLICACIÓ DE LA FALLA

Lema: somni fantàstic fet realitat Artista faller Joan Martí Autora Maria José Sarrió Quiles

Esta és la història de Joanet que en arribar la nit i en el pijama ficat, es va seure al seu racó de dormir preferit. La mare li havia dit: - Esta nit pots somiar allò que més desitges, allò que et més et puga agradar per als Reis Mags demanar. I Joanet, molt content es va quedar adormit, amb la companyia de Drac i Lamparín que sempre amb ell jugaven, l’acompanyaven i bons consells li donaven. Quan es trobà dins del somni Joanet començà a ballar, dansar, saltar, girar, doblar i estirar, doncs sense adonar-se, el nostre xiquet estava fent ballet.

Monument infantil 2019

Drac, Lamparín i la resta d’amiguets l’aplaudiren molt inquiets i li digueren contents: - Una gran idea tenim! Podries als Reis Mags demanar aprendre a ballar i ser un xiquet famós doncs eres guapo i graciós, i tens un gran do. - No, no i no! Anar al ballet no és cosa de xiquets, i tots de mi es burlaran i em diran que semble una xiqueta. Hauré de vestir amb faldeta i no tindré amiguets, perquè al ballet no van els xiquets.

- Però què dius? Salta Drac tot enfadat. Això no és veritat. Això és una gran falsedat. Les xiquetes i els xiquets són tots i totes igualets i tenen els mateixos drets. No hi ha esports ni professions que per a un xic o una xica siguen diferents, tots dos són iguals de valents. A futbol les xiques també juguen i els xiquets ballet practiquen. Clar que sí! Igual que no hi ha joguets de xiquets que no puguen jugar xiquetes a l’escola els xics juguen a ninetes i cuinetes i les xiques a balons, pirates i camions. Així com és evident, que tots els colors poden dur-los igualment, el pare duu una camisa de color rosa i la mare també de negre i blau es posa.

I així ho anaven contant a Joan quan de sobte es va despertar, doncs sa mare l’estava cridant davant de l’arbre de Nadal, i tot sorprès va trobar que de regal tenia unes malles, unes sabates de ball i una targeta que deia: “A les classes del ballet estàs apuntat, doncs és el regal que més t’ha il·lusionat i no hi ha res més important, que els somnis poder complir, sigues xiqueta o xiquet, viure, riure i compartir i fer d’este món, un gran lloc on ser feliç i gaudir” I si esta explicació t’ha agradat, sigues xiquet o xiqueta, vine a viure la festa, a la falla de Bernat amb Efrén i Mireia, ho compartiràs i de segur que molt et riuràs i ho gaudiràs.

Bones falles!

PROGRAMA DE FESTES

Falles 2019

Dijous 9 de gener A les 20h participació dels nostres fallers i falleres al concurs de PLAYBACKS organitzat per la Junta Local Fallera de Sueca. Dissabte 19 de gener Al nostre Palau Faller PRESENTACIÓ DE LA FALLERA MAJOR Alba Piera i Arnau i de totes les senyores i senyoretes que componen la comissió. En acabar tindrem ball, amb l’acompanyament de la discomòbil 1C EVENTS Arturet. Diumenge 27 de gener A les 12h del migdia, al nostre Palau Faller, PRESENTACIÓ DE NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL Mireia Matoses i Mulet i de totes les xiquetes i els xiquets que l’acompanyen. Després dinarem al Casal i gaudirem d’un divertit espectacle amb simuladors virtuals a càrrec de l’empresa Pequeñin. Diumenge 3 de febrer A les 18h, al casal Multiusos, LLIURAMENT DE PREMIS DE PLAYBACKS, ESPORTS I JOCS DE TAULA de la Junta Local Fallera.

Dissabte 9 de febrer Gran nit dedicada als FALLERS D’HONOR que celebrarem al nostre Palau Faller. En acabar tindrem ball, amb l’acompanyament de la discomòbil HARLEM. Diumenge 10 febrer A les 12h, a la Plaça de l’Ajuntament, ACTE DE LA CRIDA de la Fallera Major de Sueca, el Perelló i el Mareny a totes les falleres i fallers de Sueca i la tradicional Mascletà. Dissabte 16 de febrer Dinar oferit per la comissió de la nostra falla al seu veïnat. En acabar tindrà lloc un concurs de ball amb premi per al millors balladors i balladores. Diumenge 17 de febrer A les 9h del matí RALLY HUMORÍSTIC. El tema aquest any serà: “Sueca, El Perelló i el Mareny de Barraquetes”. També es celebra el DIA DEL XIQUET/A per a tots i totes els menudets, organitzat per la Junta Local Fallera de Sueca. En acabar es podrà acudir al cau faller a dinar. Dijous 21 de febrer Inauguració de L’EXPOSICIÓ DEL NINOT a la Sala d’exposicions dels Porxets (Sala Moret). L’exposició romandrà oberta ﬁns el dia 3 de març.

Divendres 22 de febrer A les 20h, al Centre Cultural Bernat i Baldoví, LLIURAMENT DE PREMIS DELS SAINETS. Dissabte 23 de febrer A les 12h, XXX CONCURS DE PAELLES organitzat per la Junta Local Fallera. Més tard tindrà lloc al cau faller una actuació a càrrec del DJ Jose Coll i FESTA REMEMBER a càrrec d’Arturet. Diumenge 24 de Febrer DIA DEL XIQUET a la nostra falla. Gaudirem d’un recorregut d’humor amarillo pensat per tots els menuts i menudetes de la comissió. Per la vesprada al voltant de les 19:30h, al Centre Cultural Bernat i Baldoví, es farà el LLIURAMENT DE BUNYOLS D’OR I BRILLANTS AMB FULLES DE LLORER. Dissabte 2 de Març CAVALCADA DEL NINOT. Anirem tots junts des del casal fins l’estació per arribar a les 19.30h. Amb molt d’enginy i l’humor que mai ens falta recrearem la coneguda ciutat d’Springfield ja que el tema d’aquest any és: “LA FAMÍLIA SIMPSONS”. En acabar hi haurà MACRODISCOMÒBIL. Diumenge 3 de Març A les 11.30h PASSACARRER PEL NOSTRE VEÏNAT per a fer la tradicional repartida del llibrets de la nostra comissió. Per la vesprada, al voltant de les 17h, començaran a preparar-se per a participar en la CAVALCADA INFANTIL, la qual aquest any tindrà per tema la pel·lícula

COCO. L’eixida serà a les 18h des de l’estació fins la plaça de l’Ajuntament i des d’allí tornarem al nostre casal per a gaudir d’una bona xocolatada amb ensaïmades. Divendres 8 de març Gran Nit D’ALBAES, al nostre casal, on els cantadors i versadors ens delectaran lloant a nostres Presidents i Falleres Majors. Dissabte 9 de març Amb l’autorització de l’Ajuntament i dels nostres artistes fallers, començarem la PLANTÀ dels nostres monuments del 2019. De nit i al voltant de les 22h, al casal, soparem i ens prepararem per a gaudir d’un GRAN BALL DE DISFRESSES. Cal vindre vestits utilitzant tot l’ingeni possible, per a fer més que mai una gran festa, ja que l’objectiu aquest any serà reinaugurar la famosa discoteca neoiorquina Studio 54 personalitzada per a nosaltres amb el nom Palau 54. Gran ambient, gran festa, gran vestimenta. No podem defraudar! En acabar ens amenitzarà la vetllada la discomòbil HARLEM. Diumenge 10 de març Al voltant de les 11.30h arreplegarem nostres Falleres Majors i farem CERCAVILA PELS CARRERS DEL VEÏNAT. Per la vesprada, farem sessió de CINE INFANTIL. Dimarts 12 de març Encetem ja de valent la setmana fallera. Cap a les 18h farem JOCS GEGANTS, MANUALITATS, GLOBOFLÈXIA, I PINTACARES al cau faller per als més menuts.

Dimecres 13 de març A les 18h també seguirem al nostre CAU FALLER amb un segon dia de jocs infantils, gegants i menuts per a totes les xiquetes i xiquets. Dijous 14 de març Tercer dia consecutiu en què els menuts podran gaudir d’una vesprada totalment dedicada per a ells i elles. Després de sopar, celebrarem la NIT DEL GRAN PRIX MUSICAL. Podrem participar per colles i haurem d’apuntar a la capitana o capità de cada colla. Animeu-se tots i totes que la festa està assegurada a mans de la nostra mestra de cerimònies Mónica Cebolla. Divendres 15 de març Al voltant de les 22h, FESTA TEMÀTICA DE LA TAPA. enguany el funcionament canviarà ja que el concurs consistirà en realitzar per colles un milfulles dolç i un salat. Després de sopar CONCERT DE LA NOSTRA XARANGA. En finalitzar, discomòbil. Dissabte 16 de març Dia més tranquil però no amb menys il·lusió. Dinarem al casal tots i ens anirem fent la idea dels dies que ens vénen! A les 22h tots al casal per sopar i gaudir d’una gran NIT DE BALL junt a l’orquestra GRAVITY. Diumenge 17 de març Açò ja va de bo. A les 7.30h DESPERTÀ. En acabar, esmorzar. A les 11.30h PASSACARRER pel veïnat. Al voltant de 17.30h VISITA A L’ASIL D’ANCIANS. Per la nit, sopar i ball amb la discomòbil HARLEM.

Dilluns 18 març Que el ritme no pare! A les 7.30h DESPERTÀ. A migdia, CERCAVILA pel veïnat. Per la vesprada, VISITA DE CORTESIA a totes les falles de Sueca. A la nit, sopar i MACRODISCOMÒBIL amb balladors i regals sorpresa a càrrec de Power Events. Dimarts 19 de març Pel matí, DESPERTÀ. A les 11h MISSA en honor a Sant Josep a la Capella del Col·legi de Maria Auxiliadora. A les 12h, a la Plaça de Sant Pere, OFRENA ALS NOSTRES MESTRES IL·LUSTRES: Joan Fuster, Josep Serrano i Bernat i Baldoví. A continuació MASCLETÀ a càrrec de Pirotècnia Ricasa. A les 17.30h MISSA en honor a Sant Josep a la Capella del Col·legi de Maria Auxiliadora, organitzada per la JLF, on acudiran els nostre representants. A les 19.30h, concentració al Parc de l’Estació per a començar L’OFRENA DE FLORS A NOSTRA PATRONA LA VERGE DE SALES. En acabar, CREMÀ del monument infantil . Després de sopar i respectant l’horari establert CASTELL DE FOCS D’ARTIFICI I CREMÀ del monument gran.

Nota: Aquesta programació pot tindre alguna variació o modificació, en funció de l’oratge, la Junta que organitze l’acte o qualsevol esdeveniment imprevisible. Sí així és el cas, el canvi serà anunciat a les xarxes socials.

UN ANY PER AL RECORD

2018

RECOMPENSES I BUNYOLS Majors BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER Raquel Gómez Fontalba Leo Marqués Baldoví Jose Manuel Martorell Muñoz Josep Antoni Mulet Beltrán Maria Osca Arnau BUNYOL D’OR Anna Estornell Tatay Martí Güasque Sisteró Eva Gisbert Vercher Anna Benedito Fuster Maria Teresa Blanes San José Mónica Celda Belenguer Salvador Cobo Villanueva BUNYOL D’ARGENT Clara Alberola Carbonell Maria Baixauli Brines Tania Ferri Riera Rosa Mortes Escrivá Núria Navarro Gomez Maria Navarro Pons

Infantils BUNYOL D’OR Aitana Albuixech Martí Neus Campos Fuster Maria Gallardo Moncho Raul Lloret Rubio Leo Marqués Coves Mireia Matoses Mulet Jordi Rodrigo Martorell Llorenç Sendra Bartolomé Sergi Sendra Bartolomé BUNYOL D’ARGENT Gerard Almenar Ferrando Alba Molina Gallardo Diego Mulet Matoses Adriana Pellicer Belenguer Dídac Piqueres Penella Emma Vernia Garcia

BUNYOLS D’OR

amb fulles de Llorer i Brillants Estimar les falles no es pot mesurar de cap manera possible, però els anys que una fallera o faller pertany a una comissió, sí. Quan un membre de la comissió rep el distintiu d’or amb fulles de llorer i brillants significa que porta molts anys de faller i, evidentment, estima molt les falles. Enguany, no en són ni un, ni dos, ni tres … en són deu! Deu fallers i falleres que reben la més alta distinció que atorga la Junta Central Fallera. Aquest fet demostra la grandesa i el prestigi de la nostra comissió. La Falla Bernat Aliño dóna la més sincera enhorabona als fallers i falleres:

Yolanda Castanyer Ferrando

Vicent Sellés Navarro

Carles Gallardo Estruch

Enrique Matoses Llopis

Marc Ramiro Romeu

Maria José Sarrió Quiles

Maria José Peiró Riera

Ángeles Rubio López

Luisa Martorell Matoses

Ismael Carbó Fos

ESPORTS I LLIBRET 3r Futbet Infantil

1r classificats Truc

2n premi al millor llibret de Sueca

28é premi a l’ús del Valencià

Frontó

Pàdel

Frontó

Bàsquet femení

Futbet masculí

3r classiﬁcats Dòmino

Bàsquet masculí

Raspall femení

BENVINGUTS

Fernando Blรกzquez Malfeito

Mario Mulet Matoses

Jaume Gรณmez Blasco

ร lex Adi Ramiro

Julen Collantes Gรณmez

CONCURS DE FOTOGRAFIA

1r Premi

PASSIONS Alicia Martínez Sendra

CONCURS DE FOTOGRAFIA

2n Premi EMOCIÓ EFÍMERA Carlos Laguna Talens

CONCURS DE FOTOGRAFIA

3r Premi

REPARTIDA DEL LLIBRET Javier Montrรณs Fernรกndez

FRAGMENTS DE CANÇONS Obriu les portes (Txarango) He vist el cel cobert de plom He vist ciutat desaparèixer com la pols. He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra. Del sud (Obrint pas) Del sud, d’allà on la terra mor, d’allà on la calor no em deixa veure el sol. 1948 (Pau Alabajos) Hem esgotat la nostra paciència en cada checkpoint que ens ha tocat creuar. Hem contemplat la llum del capvespre des dels terrats de Jerusalem. Com plora el mar (Joan Dausà) I les balenes que tants cops va dibuixar se l’emporten quan ja tot ha passat i el mar és un mirall i es fa un silenci llarg, i blau.

Mediterráneo (Joan Manuel Serrat) Jo, que en la pell tinc el sabor amarg del plor etern, que han abocat en tu cent pobles d’Algesires a Istanbul perquè pintes de blau les seues llargues nits d’hivern.

Red alerta (Macaco) Sóc el callat, l’obligat, avergonyit, sóc la moneda que utilitzaran de canvi, sóc les alertes sonant als dos costats. Em criden, em diuen refugiat.

Duele demasiado (David Bisbal) Una vida bona, una vida bona. Una casa, un plat de menjar, un cel sense fronteres. I l’amor que amb tanta passió els nega quan més es desesperen, més es desesperen.

Papeles mojados (Chambao) Històries del dia a dia. Històries de bona gent. Es juguen la vida, passant fam i fred.

El extrajero (Bunbury) Un Déu va maleir la vida de l’emigrant, seràs mal vist per la gent a tot arreu, seràs odiat per racistes, i la justícia et maltractarà sense pietat.

Merci (Madame Monsieur) Si és urgent néixer, també entén que és urgent renéixer, quan tot es destrueix Misericòrdia

REFUGIATS I R UNA MIRADA ALS CONFLICT MIGRATORIS A 60

REFUGIADES: A CRÍTICA CTES S ACTUALS

XENOFÒBIA

CONFLICTES MIGRATORIS ACTUALS

RUTES MIGRATÒRIES

EL DRAMA DELS REFUGIATS EN XIFRES

CULTURA DE PAU

LA TRAGÈDIA DE LES MIGRACIONS PEL CANVI CLIMÀTIC

104

COL·LABORACIÓ CIUTADANA

L’EDITORIAL DONES, IMMIGRACIÓ I LITERATURA CATALANA

110

116

REFUGIATS

127

ELS 629 MIGRANTS DE L’AQUARIUS

ENTREVISTA AMB CLARA ESPINÓS MARQUÉS

137

EXTORSIONS, TORTURES I MISÈRIES

122

COMPARTIM EL PLANETA

130

143

ENTREVISTES CEAR

1. Admissió Humanitària Procés pel qual un país admet una o diverses persones refugiades en situació de vulnerabilitat procedents d’un tercer país, amb la finalitat d’oferirlos protecció temporal per motius humanitaris. 2. Asil És un dret humà internacional recollit en la Declaració Universal de Drets Humans, en la Convenció de Ginebra i la Constitució Espanyola, entre altres. Consisteix en la protecció oferida per un estat a determinades persones, els drets fonamentals de les quals es troben amenaçats per actes de persecució o violència. 3. Apàtrida Persona que no disposa de nacionalitat en no ser considerada nacional per cap estat. Aquesta situació pot donar-se quan la persona mai ha tingut nacionalitat -no se li va atribuir al nàixer-, o bé perquè ha perdut la seua sense adquirir-ne una altra. 4. Camps de refugiats Assentament organitzat de persones que han fugit del seu país, de la seua regió o lloc d’origen, a causa de conflictes bèl·lics o de violència contra un sector de la població, i eu el qual rebeu ajuda humanitària per a cobrir les necessitats bàsiques. Moltes vegades, els camps s’alcen per a acollir persones desplaçades en l’interior del seu mateix país, amb la qual cosa, encara que en aquesta definició parlem de persones refugiades, hem de tenir present que aquesta situació afecta també les persones desplaçades internes.

5. Centres d’acolliment de refugiats CEAR Establiments públics gestionats per la Subdirecció General d’Integració dels Immigrants, destinats a prestar assistència a l’estat espanyol a sol·licitants d’asil, persones refugiades i persones desplaçades que no disposen de mitjans econòmics per a atendre les seues necessitats i les de la seua família. Aquests llocs se centren a facilitar allotjament, manutenció i assistència psicosocial urgent i primària, així com altres serveis socials encaminats a facilitar la convivència i la integració en la comunitat. 6. CIE Els CIE són instal·lacions públiques de caràcter no penitenciari on es retenen, amb l’objecte de facilitar la seua expulsió, les persones estrangeres en situació irregular, de manera que se les priva de llibertat durant un període màxim de 60 dies. Atès que no posseir la documentació és una falta administrativa, no es consideren formalment ‘centres de detenció’, sinó ‘centres d’internament’. Són gestionats pel Ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de la Policia, per la qual cosa, en el marc jurídic espanyol, han de ser entesos com a extensions d’un calabós policial. 7. CETI Establiments públics, gestionats per la Subdirecció General d’Integració dels Immigrants, concebuts com a dispositius de primer acolliment i destinats a concedir serveis i prestacions socials bàsiques, com ara allotjament i manutenció, atenció psicosocial i sanitària, assistència legal i activitats d’oci al col·lectiu d’immigrants i sol·licitants d’asil que arriben a alguna de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

8. Persona refugiada Persona que té temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, per- tinença a un determinat grup social o opinions polítiques, que es troba fora del seu país de nacionalitat i que no pot o, a causa d’aquests temors, no vol, acollirse a la protecció d’aquest país; o que, sense posseir la nacionalitat i trobant-se, com a conseqüència de d’aquests esdeveniments, fora del país on tenia la seua residència habitual, no pot o, a causa d’aquests temors, no vol, tornar-hi. La persecució per motius de gènere, inclosa aquella motivada per la preferència sexual i la identitat de gènere, estan incloses en les causes de persecució que reconeix el dret d’asil. 9. Sol·licitant d’asil Els termes sol·licitant d’asil i refugiat es confonen freqüentment: sol·licitant d’asil és la persona que sol·licita el reconeixement de la condició de refugiada, i la sol·licitud de la qual encara no ha sigut resolta de manera deﬁnitiva. 10. Convenció de Ginebra És una convenció internacional que estableix qui és un refugiat i decideix les regles de les persones a les quals se’ls garanteix l’asil. Va ser aprovada el 1951 amb la ﬁnalitat de protegir els refugiats europeus després de la 2a Guerra Mundial. Espanya, i més de 140 països, l’han signada i estan obligats al seu compliment. 11. Delicte d’odi Tota infracció penal, incloses les infraccions contra les persones i la propietat, quan la víctima és atacada exclusivament per la seua pertinença a un determinat grup social, segons la seua edat,

sexe, religió, raça, ètnia, nivell socioeconòmic, nacionalitat, ideologia o aﬁliació política,discapacitat, identitat de gènere o orientació sexual. 12. Pastera Una pastera és una embarcació xicoteta amb un fons pla. Erròniament se sol cridar pastera a qualsevol tipus d’embarcació utilitzada per grups d’immigrants per a accedir clandestinament a les costes del sud d’Espanya, des de les costes del Marroc i Mauritània, siga a través de l’Estret de Gibraltar o el Mar Mediterrani (per a arribar a Andalusia o Múrcia), o bé de l’Oceà Atlàntic (per a arribar a les Illes Canàries). És una embarcació xicoteta de fusta, sense coberta , amb el fons poc calat, que s’utilitza rarament per a pescar en aigües poc profundes, usant-se majorment per al trasllat de mariners des del moll a embarcacions fondejades. 13. Emigrant, immigrant i migrant Emigrant, immigrant i migrant són tres termes associats als desplaçaments de persones, animals o plantes d’un lloc a un altre. No obstant açò, no signiﬁquen el mateix i no són conceptes intercanviables entre si. La diferència entre emigrant, immigrant i migrant va a dependre, doncs, del punt de vista: emigrant és el que es va, mentre que immigrant és el que arriba. El migrant, per la seua banda, és aquell que, simplement, es desplaça d’un lloc del que és originari a un altre diferent, independentment del punt de vista. De manera que tot immigrant i emigrant és, també, un migrant.

XENOFÃ&#x2019;BIA

XENOFÒBIA xenofòbia [ʃenofɔbia] f. Fòbia als estrangers Del grec - xénos- ‘estranger’ Del grec -phóbos- ‘temor’

La “xenofòbia”, del grec xénos -estranger- i phóbos -por-, és la por a les persones estrangeres, el temor i l’odi cap a persones d’orígens, cultures o ètnies diferents dels propis. Aquesta por és capaç de traure sentiments d’odi i rebuig que poden arribar a manifestar-se en discriminació i agressions cap a aquestes persones, comentaris racistes en les xarxes socials, incidents contra mesquites i altres centres de culte, l’estigmatització de la immigració relacionant-la amb la delinqüència, la invisibilització d’aquestes persones en els mitjans de comunicació i en les polítiques, casos de racisme institucional, discriminacions en l’àmbit laboral, etc.

Ara fa 25 anys de l’assassinat racista de Lucrecia Pérez, assassinada a tirs a Madrid el 13 de novembre de 1992 per un guàrdia civil neonazi, amb l’ajuda d’altres tres menors. Lucrecia Pérez, nascuda a la República Dominicana, va vindre a Espanya perquè la seua filla, Kenia Pérez, poguera estudiar i viure amb dignitat. Aquest assassinat va inspirar la creació de Moviment contra la Intolerància (MCI), una organització de lluita contra el racisme i la violència. L’any vinent (2018) també es compliran 25 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, jove valencià independentista, antifeixista i antiracista, assassinat l’11 d’abril de 1993 a Montanejos, per les ganivetades d’un grup de neonazis. El 12 d’abril de 2016 les Corts Valencianes li van retre l’homenatge merescut que anteriorment se li havia negat, i van crear el Premi Guillem Agulló, que es va concedir per primera vegada el 24 de gener de 2017, i del qual fou guardonat a títol pòstum el company Daniel Sanjuan, advocat de CEAR-PV i defensor dels drets humans, amb un guardó que s’atorga a les persones i a les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d’odi.

Aquests són dos clars exemples de delictes d’odi, però sols a l’any 2016, la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia va recollir 573 incidents, dels quals 14,14% van ser actes contra dones, 4,01% contra xiquets, 12,57% incidents contra mesquites, 5,41% contra refugiats, 6,63% contra persones no musulmanes, i la resta contra la comunitat musulmana i contra l’Islam. Segons les dades d’aquesta Plataforma, l’augment dels incidents en comparació a l’any 2015 va ser del 106’12%, i el seu informe anual revela que cada vegada que grups terroristes cometen un atac en territori europeu, la islamofòbia creix espectacularment. 10 Propostes contra el discurs xenòfob als mitjans de comunicació Unió de periodistes valencians

CONFLICTES MIGRATORIS ACTUALS

CONVENCIÓ DE GINEBRA És una convenció internacional que estableix qui és un

refugiat i decideix les regles de les persones a les quals se’ls garanteix l’asil. Va ser aprovada el 1951 amb la finalitat de protegir els refugiats europeus després de la 2a Guerra Mundial. Espanya, i més de 140 països, l’han signada i estan obligats al seu compliment.

El començament del segle XXI passarà a la història per una crisi de refugiats que afecta a més de 21,3 milions de persones, hui en dia refugiades en altres països. Es refugien de la guerra, de la violència, de conflictes armats, de persecucions o de violacions de drets humans que els han obligat a deixar la seua llar i tot el que coneixien fins llavors. Tanmateix, els moviments migratoris no es referixen als fluxos de refugiats, ja que les causes que porten a estes persones a canviar de país són diferents. Què és un moviment migratori? Els moviments migratoris són aquells desplaçaments d’un país a un altre de persones migrants. Encara que moltes vegades els termes migrant i refugiat s’usen indistintament, es tracta d’un estatus jurídic diferent.

REFUGIATS El refugiat està defés i protegit pel dret internacional. Es consideren refugiats aquells que han fugit del seu país d’origen per un temor de persecució, conflicte o violència. Entre ells estan els refugiats de guerra o conflictes armats, dones que fugen de la violència sexual o de gènere, de la mutilació genital femenina, persones perseguides per la seua orientació sexual o la vida de la qual corre perill.

MIGRANTS Es referix a persones que, sense tindre un temor fundat per la seua vida a causa d’un conflicte, persecució o violència, es decidixen a abandonar el seu país d’origen. Pot tractar-se de persones que emprenen moviments migratoris a la recerca d’oportunitats econòmiques. Per tant, els moviments migratoris són aquells que es referixen a migrants no forçosos, per la qual cosa no inclouen els refugiats i sol·licitants d’asil. Els moviments migratoris poden ser temporals o per a sempre. En el cas dels refugiats, són persones que han hagut de travessar les fronteres per a salvar les seues vides. La seua estada mitjana en un camp és de 17 anys, la qual cosa implica en la majoria de les ocasions estades duradores en el país d’acolliment. 2016, l’any amb més refugiats des de la II Guerra Mundial. La crisi de refugiats arran del començament de la guerra a Síria al març de 2011 i de l’augment de conflictes a Àfrica i Orient Mitjà, impacta en desenes de països.

Des de 2015, el món viu una crisi mundial de refugiats que ha aconseguit els majors nivells de fluxos de refugiats de les últimes dècades i s’ha convertit en un tema polític controvertit. Orient Mitjà concentra els majors fluxos de refugiats

MAPA DE MOVIMENTS MIGRATORIS O FLUXOS MIGRATORIS Síria, Afganistan i alguns països d’Àfrica són els escenaris dels majors ﬂuxos de refugiats en els últims anys. Els refugiats sirians han fugit principalment a Turquia (prop de 3 milions de persones), Líban (més d’un milió) i Jordània. L’Iraq, Egipte i Grècia també acullen a persones que fugen d’esta guerra. Açò ha fet que Turquia, en tan sols quatre anys, s’haja convertit en el país amb major nombre de refugiats en el món. Pakistan, situat en segon lloc, acull majoritàriament a afganesos que arriben fugint de la violència. Dins d’Àfrica, Sudan del Sud protagonitza els fluxos de refugiats més elevats. Al gener, el nombre de refugiats sud-sudanesos ascendia a un milió i mig de persones. La República Centreafricana, la República Democràtica del Congo i Burundi també generen un elevat nombre de refugiats en països veïns com Camerun, Uganda i Tanzània. En el cas de Burundi, crida l’atenció no solament per l’alt nombre de refugiats sinó pel reduït nombre de població. En el sud-est asiàtic, el grup ètnic dels rohingya protagonitza importants fluxos de refugiats des de països com Myanmar i Bangladesh fins a Indonèsia, on arriben per la perillosa ruta marítima de la mar d’Andaman. A Amèrica, les xifres més altes de flux de refugiats són els que van des de Colòmbia fins a Veneçuela: més de 50.000. Equip de redacció falla Bernat Aliño

CULTURA DE PAU

SOL·LICITANT D’ASIL Els termes sol·licitant d’asil i refugiat es confonen freqüentment: sol·licitant d’asil és la persona que sol·licita el reconeixement de la condició de refugiada, i la sol·licitud de la qual encara no ha sigut resolta de manera definitiva.

ELS CONFLICTES QUE EXPLIQUEN EL DESPLAÇAMENT FORÇAT AL MÓN Al juny ACNUR donava a conèixer el seu informe sobre el desplaçament forçat global i, com en els darrers anys, les xifres van deixar en evidència un nou rècord. Fins a finals de 2017, un total de 68,5 milions de persones -50% més que fa una dècada- s’havien vist obligades a abandonar casa seva a causa de situacions de violència, persecució i conflictes armats. Entre elles, 25,4 milions de persones refugiades, 40 milions desplaçades dins dels seus propis països i 3,1 milions de sol·licitants d’asil. Les circumstàncies i motivacions de cadascuna d’aquestes persones són múltiples i complexes, però és indubtable que, a nivell general, el significatiu augment del desplaçament forçat està vinculat amb el panorama global de conflictes i violència, que també ofereix una evolució preocupant. L’anàlisi de la conf lictivitat al món per part de l’Escola de Cultura de Pau (ECP), recollit anualment en Alerta! Informe sobre conf lictes, drets humans i construcció de pau, va concloure que el 2017 es van produir 33 conf lictes armats al món. D’aquests, la major part (13 casos) van ser conf lictes armats d’alta intensitat, és a dir, disputes que van provocar la mort de més de mil persones en un any, a més d’altres severs impactes sobre la població i el territori. En termes comparatius, els casos d’alta intensitat també s’han incrementat en els últims anys. Si el 2008 els conf lictes greus representaven un 26% dels casos, en 2018 aquest percentatge havia augmentat fins al 40%, segons les dades de l’ECP. A més, cal destacar que molts en molts d’aquests casos els nivells de letalitat estaven molt per sobre les mil víctimes mortals anuals. Així, per exemple, només en el cas de l’Iraq s’estimava que el nombre de persones mortes entre la població civil a causa del conf licte en 2017 ascendia a unes 13.000 persones. La connexió d’aquest panorama de conflictes amb el desplaçament forçat és evident. Segons les dades de l’ACNUR, excloent a la població refugiada palestina (5,4 milions), més de dos terços (68%) de totes les persones refugiades procedien de tan sols cinc països, tots ells conflictes armats d’alta intensitat: Síria, Afganistan , Sudan del Sud, Somàlia i Myanmar. El conflicte a Síria va continuar sent una de les principals causes de l’exponencial augment en les xifres de desplaçament forçat global. A la fi de 2017 un total de 6,3 milions de sirians i sirianes havien abandonat el país, mentre que altres 6,2 milions de persones s’havien desplaçat internament-algunes d’elles en múltiples ocasions- a causa de les complexes dinàmiques de violència; els nombrosos i canviants fronts de batalla; i la diversitat d’actors armats locals, regionals i internacional implicats. Només a l’any 2017 el conflicte sirià hauria causat la mort d’unes 10.000 persones -segons estimacions-, a més d’altres múltiples impactes, entre ells violència sexual, tortures, execucions sumàries, instrumentalització de l’ajuda humanitària, destrucció d’infraestructures civils i setges (en

ﬁnalitzar l’any unes 390.000 persones estaven assetjades per les forces del règim). Com a conseqüència del conﬂicte, set de cada deu persones a Síria requerien ajuda humanitària. En el cas de l’Afganistan, les hostilitats van causar més de 3.400 víctimes mortals només entre la població civil al llarg de 2017. El país, que ha viscut en conflicte armat de manera gairebé ininterrompuda des de 1979, va continuar sent escenari d’enfrontaments armats, múltiples violacions als drets humans i atacs explosius (amb diversos atemptats de magnitud a Kabul, que van provocar centenars de víctimes). En els últims anys la situació de seguretat s’ha caracteritzat per una consolidació de la capacitat talibana per controlar territoris i per una presència més notòria d’ISIS. En aquest context, l’Afganistan va continuar sent el segon país emissor de població refugiada a nivell mundial, la major part de la qual ha trobat refugi a la veïna Pakistan. Myanmar va ser un dels casos més notoris en 2017. La violència al país no només va causar milers de víctimes mortals -en tan sols un mes havia deixat més de 6.700 persones mortes-, sinó que també va motivar nous i massius desplaçaments de població. Unes 660.000 persones van abandonar el país i es van refugiar principalment a Bangla Desh, fugint de la persecució a la població rohingya. El conflicte armat va escalar de manera abrupta a mitjans de 2017, després que unes accions d’un grup armat d’oposició motivessin una ofensiva militar sense precedents. Les vulneracions als drets humans a Myanmar -incloent incendis d’habitatges amb persones al seu interior, execucions sumàries i ús de la violència sexual- van portar a alertar sobre la comissió de crims contra la humanitat i genocidi.

A l’Àfrica, Sudan del Sud i Somàlia van continuar registrant conflictes amb un greu impacte en termes de desplaçament forçat. En el primer cas, la violència va aguditzar la situació

de crisi humanitària durant 2017, mentre que Somàlia va seguir veient-se afectada pel conflicte que protagonitza al-Shabaab i va patir el pitjor atemptat de la seva història, amb més de 500 víctimes mortals. Un altre dels casos destacats en el continent africà va ser el de la República Democràtica del Congo (RDC). Escenari de múltiples dinàmiques de conflicte, durant 2017 la RDC va viure una significativa escalada de violència a la regió de Kasai (centre) a causa dels enfrontaments entre grups armats i les forces del Govern i entre diversos grups ètnics. Com a conseqüència d’aquest conflicte, també d’alta intensitat, el nombre de persones desplaçades internes en RDC es va duplicar el 2017, arribant als 4,4 milions de persones. RDC es va convertir així en el país amb la major població desplaçada interna de tota Àfrica. Cal destacar, però, que en contextos de desplaçament forçat les persones que fugen de la violència i de vulneració de drets no només són víctimes. També són protagonistes de moltes històries que demostren la seva empenta i capacitat de superació davant de moltes adversitats. Així, per exemple, moltes dones han demostrat una gran capacitat de resiliència, adaptació i iniciativa i han aprofitat per assumir nous rols, adquirir noves habilitats i apoderar-se. Existeixen molts exemples d’iniciatives de dones per desenvolupar xarxes de suport mutu, posar en marxa projectes econòmics o activitats educatives per als seus fills i filles, desafiant la percepció de dones refugiades/desplaçades com meres víctimes.

Josep Maria Royo Aspa Escola de Cultura de Pau de la UAB

RUTES MIGRATÃ&#x2019;RIES

PERSONA REFUGIADA

Persona que té temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un determinat grup social o opinions polítiques, que es troba fora del seu país de nacionalitat i que no pot o, a causa d’aquests temors, no vol, acollir-se a la protecció d’aquest país; o que, sense posseir la nacionalitat i trobant-se, com a conseqüència de d’aquests esdeveniments, fora del país on tenia la seua residència habitual, no pot o, a causa d’aquests temors, no vol, tornar-hi. La persecució per motius de gènere, inclosa aquella motivada per la preferència sexual i la identitat de gènere, estan incloses en les causes de persecució que reconeix el dret d’asil.

Durant l’últim any, la pèrdua de vides humanes relacionades amb els moviments migratoris en el món, i més concretament en les fronteres europees, ha aconseguit xifres molt elevades que suposen una fita sense precedents. Segons l’última dada registrada en 2016, més de 7.495 persones han perdut la vida en la mar. 5.079 d’elles en la mar Mediterrània. Aquestes esgarrifoses dades lluny de respondre a una situació puntual no han deixat d’incrementar en els darrers anys. En 2015 van ser 3.777 les persones mortes i en 2014, 3.279. Tot açò és una mostra que les mesures plantejades fins ara no han funcionat. L’engegada de vies legals insegures d’arribada a persones migrades i refugiades i el reforç de les operacions de rescat són fonamentals per a evitar que milers de persones perden la seua vida en la mar. A tot açò, s’uneixen les dificultats que viuen les persones refugiades i migrades al llarg del seu trajecte migratori:violència en països de trànsit i en les fronteres exteriors de la Unió Europea, explotació, devolucions il·legals, criminalització, polítiques restrictives d’asil... L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) afirma que, fins al 6 de novembre de 2016, un total de 339.783 persones migrants i refugiades han arribat per via marítima a Europa, especialment a través de Grècia i Itàlia (170.160 i 163.989 respectivament). El total és molt inferior a la xifra de 728.926 migrants i refugiats, registrada fa just un any. No obstant, encara que la via marítima constitueix una de les majoritàries no és l’única utilitzada per persones migrants i refugiades, existint unes altres d’accés a territori europeu, com l’aèria. A continuació, es fa una anàlisi de les principals rutes d’accés a Europa:

RUTA D’ÀFRICA OCCIDENTAL Aquesta ruta comprén la travessia des de països africans com Senegal, Mauritània i el Marroc fins a les Illes Canàries d’Espanya. Si bé aquesta via a dia d’avui no és molt utilitzada, a principi de la dècada del

2000, juntament amb la de la Mediterrània Occidental, va ser el principal punt d’accés per a les persones migrants i refugiades a la Unió Europea,aconseguint registrar 39.180 arribades l’any 2006. No obstant açò, a partir de 2007,a causa dels acords bilaterals signats entre Espanya i Mauritània i Senegal i el reforç de vigilància fronterera marítima per part de Frontex, les arribades han disminuït dràsticament aconseguint la seua cota més baixa en 2012, amb 173 entrades, i experimentant un lleuger ascens en 2015 amb 875. Els principals països d’origen de les persones migrants i refugiades que empren aquesta ruta són: el Marroc, Senegal, Níger, Nigèria i Mali. Així i tot, la major part d’arribades en 2016 corresponen a ciutadans i ciutadanes de Costa d’Ivori, Guinea i Camerun.

RUTA DE LA MEDITERRÀNIA OEST

Comprèn l’àrea del Marroc-Espanya i inclou tant vies marítimes com terrestres. El perfil de persones que opten per aquesta ruta ha canviat. Fa una dècada es tractava majoritàriament de persones procedents del Marroc o Algèria que avui comparteixen el seu camí amb persones que fugen de conflictes en Mali, Sudan, Sudandel Sud, Camerun, Nigèria, Txad o la República Centreafricana per esmentar només alguns d’ells. En els últims anys s’ha registrat un notable augment de persones procedents de Síria que utilitzen aquesta ruta, sent en 2015 el grup més nombrós. Pel que fa a les entrades a Espanya, l’ACNUR ens ofereix la dada per al període gener-setembre de 2016: l’accés per terra s’efectua a través dels llocs fronterers de Ceuta i Melilla. A més, les arribades per via marítima es produeixen en la seua major part en les costes andaluses, en punts com Motril (Granada), les costes de Cadis i altres províncies andaluses.

A causa del reforç de la frontera amb el Marroc en els últims anys, s’ha incrementat notablement el nombre d’arribades per via marítima amb el risc que açò comporta per a la vida d’aquestes persones. Segons Frontex, 7.888 persones han arribat per costes durant el mes d’octubre de 2016, segons dades més recents que les d’ ACNUR. En 2015 van ser 7.164. A més, en l’últim any s’han detectat enormes dificultats per a les persones sirianes en el seu accés pel pas fronterer de Beni-Enzar, produint-se casos dramàtics de separació de menors de les seues famílies en intentar creuar la frontera, i greus extorsions econòmiques. Les persones d’origen subsaharià queden atrapades al Marroc sense possibilitats d’accedir a les oficines d’asil de Ceuta i Melilla. D’altra banda, és important destacar la pràctica sistemàtica de les devolucions il·legals per part de les autoritats espanyoles en les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc, denunciada per CEAR i altres organitzacions dedrets humans, així com pel Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació Racial de Nacions Unides i el Consell d’Europa.

RUTA CENTRAL MEDITERRÀNIA: LA MÉS MORTAL A dia d’avui, la ruta anomenada de la Mediterrània Central que parteix principalment de Líbia i Egipte per a arribar a costes italianes, representa la major ruta migratòria pel que fa a les arribades a la Unió Europea. Des de gener a novembre de 2016 han arribat a Europa a través d’ella 173.055 persones; 154.000 ho van fer en 2015, i 170.760 en 2014. Els països d’origen més comuns de les persones que van emprar aquesta ruta en 2016 van ser, per ordre, Nigèria, Eritrea i Guinea. Es tracta d’una via molt perillosa des de Líbia, on els traficants embarquen a les persones migrants i refugiades en bots de goma o destinats a la pesca, pràcticament sense poder moure’s per la gran quantitat de persones, cosa que augmenta el risc de bolcada. Els motors són molt precaris, no es disposa d’eines de navegació i el combustible no és suficient per a arribar a Europa, per la qual cosa la major part de les operacions de cerca i salvament es desenvolupen en aquesta àrea. Els traficants cobren més de 2.000€ per una travessia potencialment mortal. De fet, es tracta de la via d’accés més perillosa amb un resultat de 4.576 morts o desaparicions en 2016 (el total de persones mortes en la Mediterrània ascendeix en tot l’any a poc més de 5.000 persones, suposant aquesta ruta central mediterrània més del 90% de totes les morts registrades). Després de l’entrada en vigor de l’acord Unió Europea-Turquia signat el 18 de març de 2016, s’ha produït un canvi de ruta, registrantse menor nombre d’arribades i morts en la ruta de l’Est de la Mediterrània i un notable augment

d’arribades i defuncions en la ruta de la Mediterrània Central, la més perillosa del món. Aquest fet mostra com el tancament de les rutes migratòries i lluny de frenar el nombre de morts empeny les persones migrants i refugiades a utilitzar rutes més perilloses.

RUTA D’APÚLIA I CALÀBRIA (ITÀLIA) Generalment no gaire freqüentada. Les persones migrants arriben a Apúlia des de Grècia, on romanen durant mesos, i fins i tot anys, vivint en condicions molt precàries, per la qual cosa es veuen obligats a desplaçar-se a un altre país. Els qui arriben a Calàbria ho fan generalment des d’Egipte o Turquia, i la majoria és d’origen sirià. L’any de major af luència va ser 2011, amb 5.259 arribades. A partir de llavors es disminueix el nombre d’arribades en donar-se una referència creixent per la ruta terrestre a través dels Balcans (les embarcacions en aquest cas són més grans, i on els migrants s’oculten sota les cobertes, amb escassa ventilació).

RUTA DE LA MEDITERRÀNIA EST

En 2015 el nombre de persones que van entrar en la Unió Europea creuant la mar Egea va ser de 885.386 persones, 17 vegades més que l’any 2014. No obstant açò, de gener a novembre de 2016, van arribar a Europa per aquesta ruta 180.259 persones, observantse una gran reducció respecte a mesos anteriors, principalment i tal com s’ha assenyalat amb anterioritat, motivat per l’entrada en vigor de l’acord entre la UE i Turquia, i el tancament de la ruta dels Balcans.

La major part de les persones que arriben a Europa per la mar Egea ho fan desembarcant en les illes gregues, principalment en Lesbos, i en altres com Quíos, Samos, Leros i Kos. Les principals nacionalitats de les persones que van utilitzar aquesta ruta en 2016 van ser la siriana, l’afganesa i la iraquiana; s’ha observat també un augment de persones d’origen subsaharià. Els traficants són freqüents a Turquia, no solament a Istanbul,sinó també en ciutats com Izmir, Edime o Ankara entre unes altres. Aquestes màfies, igual que aquelles establides a Líbia forcen a les persones migrants i refugiades a viatjar en embarcacions que superen per molt la capacitat màxima i que no garanteixen la seua seguretat i supervivència, agreujant el drama humanitari i sent la causa de 434 morts durant 2016.

RUTA OEST DELS BALCANS

Durant 2016, ﬁns al mes de novembre han arribat 122.557 persones a Europa a través de la ruta delsBalcans. En 2015 van ser 766.038. Al començament de 2016, la major part de les entrades a Europa per aquesta rutaes van produir des de Kosovo. No obstant açò, a partir de març, i a causa de l’augment d’arribades de persones migrants i refugiades a Grècia, aquesta ruta va començar a ser molt habitual entre els qui pretenien continuar la seua travessia cap a i arribar a països com Alemanya o Dinamarca. La ruta dels Balcans travessa països com la República de Macedònia, Sèrbia, Hongria i Croàcia i ha anat redibuixant-se en els últims mesos a causa de les mesures que alguns països han imposat en matèria de control fronterer o amb les seues polítiques d’asil. En 2015, la ruta serbo-hongaresa d’accés a la UE es va convertir en una de les més transitades. El tancament de la frontera hongaresa al setembre de 2015 va produir el desplaçament de la ruta cap a Croàcia. És important destacar que al març de 2016 es produeix el tancament fronterer de Macedònia per a frenar el moviment migratori des de Grècia i al mateix temps es reforcen els controls fronterers a Sèrbia, Croàcia i Eslovènia. Aquest fet, unita la falta de compliment efectiu dels compromisos de reubicació de persones refugiades des de Grècia, fa que es genere un “coll de botella” en improvisats camps de refugiats en la zona fronterera grega deixant atrapades a milers de persones en aquest país, i que actualment no compta amb un sistema d’acolliment i protecció efectiu. Uns altres milers de persones han quedat atrapades en països com Sèrbia i Macedònia que no compten amb sistemes de protecció efectius i on corren el risc de patir violència per part de les autoritats. Pel que fa a la nacionalitat de les persones migrants i refugiades que opten per aquesta via, convé assenyalar que les autoritats croates no han facilitat dades d’origen per a un total de 102.332 persones, però sí s’han registrat grups signiﬁcatius procedents de Pakistan i Afganistan. És una via utilitzada també per persones de Síria i l’Iraq.

RUTA DE LES FRONTERES DE L’EST Aquesta ruta només representa un 0,1% del moviment migratori cap a Europa. 6.000 quilòmetres de frontera separen Bielorússia, Moldàvia, Ucraïna i Rússia d’estats membres de la UE: Estònia, Finlàndia, Hongria, Letònia,Lituània, Noruega, Polònia, Eslovàquia, Bulgària i Romania. Segons Frontex suposa un ﬂux anual entorn de 1.500 persones. Fins a 2015, Ucraïna era el principal país de trànsit per a ciutadans i ciutadanes procedents de Geòrgia i Rússia, i també de Somàlia o Afganistan. Les condicions climàtiques que ofereix aquesta ruta, així com la prohibició de travessar fronteres a peu, dissuadeixen les persones migrants i refugiades. A més, les autoritats russes comencen a exigir a aquestes persones visats per a l’àrea de Schengen, per la qual cosa la ruta s’ha redirigit cap a Finlàndia, registrant una arribada de 1.000 persones al gener de 2016.

RUTA CIRCULAR D’ALBÀNIA A GRÈCIA Entre 2008 i 2010 aquesta ruta va representar més d’un terç de les arribades totals a la UE, donantse una dràstica rebaixa en 2011. De les 35.300 persones que van accedir a Grècia per aquesta via, es passà a només 5.300 en 2011. Des de llavors no s’han tornat a registrar xifres tan elevades. La clau està en el fet que es concedeix l’entrada d’albanesos/es a Europa sense necessitat de visat, la qual cosa facilita l’accés per vies segures. Aquesta via d’accés és generalment emprada, per motius econòmics, per persones migrants d’origen albanès que cerquen ocupacions estacionals en l’agricultura o en la construcció. Una vegada interceptats en la frontera, són retornats a Albània, des d’on ho tornen a intentar més endavant.

Moviments migratoris en Espanya i Europa CEAR Espanya – Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat

LA TRAGÈDIA DE LES MIGRACIONS PEL CANVI CLIMÀTIC

DELICTE D’ODI

Tota infracció penal, incloses les infraccions contra les persones i la propietat, quan la víctima és atacada exclusivament per la seua pertinença a un determinat grup social, segons la seua edat, sexe, religió, raça, ètnia, nivell socioeconòmic, nacionalitat, ideologia o aﬁliació política, discapacitat , identitat de gènere o orientació sexual.

Quan es parla del canvi climàtic, normalment els conceptes que la majoria de persones associen són la contaminació, l’augment de les temperatures, el desgel dels pols, la pluja àcida… No obstant açò, existeix una realitat més desconeguda però que afecta a milions de persones a tot el món i que en el futur s’intensificarà: els desplaçats pel canvi climàtic. Qui són els involuntaris protagonistes d’aquest fenomen? Segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), “els migrants per motius ambientals són persones que a causa de canvis sobtats o graduals en el medi ambient, que incideixen negativament en les seues condicions de vida, es veuen obligats a -o decideixen- abandonar els seus habitatges habituals, ja siga de manera temporal o permanent, i es desplacen a altres parts del seu propi país o fora del mateix”.

UNA FIGURA SENSE LEGISLACIÓ INTERNACIONAL En l’actualitat és complicat quantiﬁcar el nombre d’aquests migrants climàtics donat que la legislació internacional no ofereix emparament als qui fugen per aquest motiu, però ACNUR –agencia de Nacions Unides per al refugiat- vaticina que en els pròxims 50 anys entre 250 i 1.000 milions d’éssers humans abandonaran la seua llar a causa del canvi climàtic. Per la seua banda, l’OIM assegura que en les últimes tres dècades s’han triplicat les sequeres i les inundacions i els canvis en el medi ambient han provocat desplaçaments superiors a aquells causats pels conﬂictes bèl·lics.

QUINS FACTORS PROVOQUEN LA MIGRACIÓ CLIMÀTICA? Segons l’OIM, existeixen multitud de factors que causen els desplaçaments pel canvi climàtic i no sempre es poden separar dels aspectes polítics, socials i econòmics. No obstant açò, assenyala algunes claus ambientals: •

La creixent aparició de desastres naturals derivats de la variació en les condicions del clima, augmenta el nombre d’emergències humanitàries i , per tant, desplaçaments de la població afectada.

•

La incidència de l’escalfament global i les seues conseqüències en les condicions de vida, la sanitat i l’alimentació d’una zona en desenvolupament pot potenciar la migració en empitjorar

•

una situació, ja de per si mateix complicada. En pujar el nivell de la mar, moltes zones costaneres i xicotetes illes poden empitjorar notablement les seues condicions d’albergar vida humana i esdevenir directament inhabitables i, fins i tot, desaparèixer. Problemes derivats de l’escassetat de recursos naturals, com aigua o aliments, poden desembocar en situacions tibants o conflictes armats, que al seu torn obliguen la població civil a abandonar el seu lloc d’origen.

MITIGACIÓ I ADAPTACIÓ DELS PAÏSOS COM A SOLUCIÓ Per a pal·liar els efectes del canvi climàtic pel que fa als migrants climàtics, Nacions Unides arreplega en els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible la necessitat de dur a terme mesures de mitigació reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle i d’adaptació de les ciutats i infraestructures fent-les més resilients als canvis. La innovació tecnològica, l’eficiència energètica i la implantació d’energies renovables, entre altres mesures, compliran un paper clau en el futur de la protecció ambiental, creixement econòmic i desenvolupament social. Per la seua banda, l’OIM ha finançat més de 500 projectes com a resposta a la migració per motius ambientals des de l’any 2000.

Portal sobre la migració per motius ambientals, Ecodes i El País.

EL DRAMA DELS REFUGIATS EN XIFRES

EMIGRANT, IMMIGRANT I MIGRANT Emigrant, immigrant i migrant són tres termes associats

als desplaçaments de persones, animals o plantes d’un lloc a un altre. No obstant açò, no signiﬁquen el mateix i no són conceptes intercanviables entre si. La diferència entre emigrant, immigrant i migrant dependrà, doncs, del punt de vista: emigrant és qui se’n va, mentre que immigrant és qui arriba. El migrant, per la seua banda, és aquell que, simplement, es desplaça d’un lloc del qual és originari a un altre diferent, independentment del punt de vista. De manera que tot immigrant i emigrant és, també, un migrant.

100

La crisi dels migrants de l’Aquarius, el vaixell de rescat de Metges Sense Fronteres, ha tornat a posar en evidència la terrible situació que viuen cada dia milers de persones que fugen dels seus països a la recerca d’una dignitat perduda. Segons els informes publicats per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) el drama dels refugiats en el món s’agreuja cada any. Segons les seues anàlisis, l’any 2017, 68 milions de persones van fugir dels seus llocs d’origen per raons polítiques, ideològiques o religioses. En altres paraules, una de cada 110 persones en el món és refugiada, desplaçada interna o està cercant asil en un altre país. El drama dels refugiats és sense cap dubte un dels principals reptes als quals s’enfronta el planeta i és urgent trobar una solució. Mentre les organitzacions polítiques mundials troben aqueixa solució, és imprescindible brindar la protecció necessària a aquestes persones, salvaguardar els seus drets i ajudar-les a reconstruir les seues vides. En contra del que moltes persones pensen, els migrants es desplacen molt més cap al sud, de fet el problema dels refugiats es concentra en l’hemisferi sud del planeta, sent països amb pocs recursos, com Líban o Jordània, els qui s’estan fent càrrec en major mesura de refugiats en el seu territori. En 10 països del planeta es concentren el 60% dels refugiats del món. Per exemple, a Líban, un de cada sis ciutadans és refugiat, a Jordània, un de cada cinc, a Turquia, un de cada deu, a Austràlia, un de cada 572, i a Estats Units, un de cada 1.084. Sens dubte el món s’enfronta a la pitjor crisi migratòria des de la II Guerra Mundial i ha de trobar solucions que prioritzen la dignitat de l’ésser humà i el seu dret a viure en llibertat, per sobre d’interessos nacionals o partidistes. La crisi dels migrants de l’ Aquarius, el vaixell de rescat de Metges Sense Fronteres, ha tornat a posar en evidència la terrible situació que viuen cada dia milers de persones que fugen dels seus països a la recerca d’una dignitat perduda.

ACNUR – Agència de l’ONU per als refugiats

EL DRAMA DELS REFUGIATS EN 2017, EN XIFRES

68,5 40 25,4 3,1 1 de cada 110

milions de persones en 2017 desplaçades a la força en tot el món milions de persones desplaçades de forma interna milions de persones refugiades

milions de persones sol·licitants d’asil

persones en el món és refugiada, desplaçada o sol·licitant d’asil

Els països que acullen més refugiats són Turquia, Uganda, Pakistan, Líban, Iran.

57%

dels refugiats provenen de Síria, Afganistan i Sudan del Sud. Estats Units, Alemanya, Itàlia i Turquia són els països que més sol·licituds d’asil reben.

52% 44.000

52% dels refugiats són xiquets i xiquetes.

persones al dia es veuen obligades a fugir de les seues cases degut a conflictes o persecucions.

Font: Ideas imprescindibles

104

COL·LABORACIÓ CIUTADANA

CETI

Establiments públics, gestionats per la Subdirecció General d’Integració dels Immigrants, concebuts com a dispositius de primer acolliment i destinats a concedir serveis i prestacions socials bàsiques, com ara allotjament i manutenció, atenció psicosocial i sanitària, assistència legal i activitats d’oci al col·lectiu d’immigrants i sol·licitants d’asil que arriben a alguna de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

106

DECRET 156/2018, de 5 d’octubre, del Consell, pel qual concedeix l’Alta Distinció de la Generalitat a les persones i institucions que van formar part del dispositiu «Esperança del Mediterrani». [2018/9318] (DOGV núm. 8399 de 08.10.2018) Ref. Base de dades 009136/2018 El Consell, mitjançant el Decret 28/1986, de 10 de març, modificat pel Decret 177/2003, de 12 de setembre, va crear l’Alta Distinció de la Generalitat per a premiar les persones físiques o jurídiques que s’hagen distingit en la seua activitat al servei dels interessos generals i peculiars de la Comunitat Valenciana. El dia 17 de juny de 2018, els vaixells Dattilo, Aquarius i Orione van arribar al port de València amb 629 persones migrants que havien sigut rescatades d’aigües del Mediterrani, persones a qui alguns països havien tancat les portes. A través de l’operació «Esperança del Mediterrani», la Generalitat, el Govern central, ONG i institucions van desplegar un operatiu, coordinat per la Generalitat, que va comptar amb 2.320 actius: 1.000 voluntaris i voluntàries de la Creu Roja, 400 traductors i traductores d’acompanyament i 70 traductors jurats, 356 policies nacionals, 150 membres de personal de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, a més de 15 de sanitat exterior, 120 policies i, aproximadament, un centenar de guàrdies civils. La implicació de totes aquestes persones va permetre oferir, a més d’assistència legal i mèdica, un acolliment sensible i respectuós, conforme als principis del dret humanitari. Per això, en reconeixement i agraïment públic al treball de totes les persones i entitats que van participar en l’operatiu, als nombrosos ajuntaments que van oferir allotjaments i a totes les mostres de solidaritat de la societat valenciana, que confirmen la nostra vocació de territori obert, solidari i hospitalari, amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 5 d’octubre de 2018, DECRETE Concedir l’Alta Distinció de la Generalitat a les persones i institucions que van formar part del dispositiu «Esperança del Mediterrani». València, 5 d’octubre de 2018 El president de la Generalitat, Ximo Puig i Ferrer

361 Ajuntaments de tota Espanya s’han oferit voluntaris per a acollir als 629 migrants que van arribar diumenge passat a València a bord de l’Aquarius i la xifra segueix pujant. Així ho ha assegurat el President de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Abel Caballero, després de la reunió que ha mantingut amb alts representants de les ONG’S Creu Roja, ACCEM i CEAR. Una trobada en la qual s’han articulat els protocols a seguir per a completar l’acolliment i que, segons el President de la *FEMP «ha servit per a posar en comú l’actuació de les tres organitzacions».

108

D’aquesta manera, les ONG’s valoraran sobre aqueix llistat en quins municipis tenen capacitat d’actuació. «Nosaltres posarem

de l’anunci realitzat pel President del Govern en conèixer-se la situació dels migrants de l’Aquarius: «Estem tots en camí per a la coordinació i el perfecte funcionament». De moment, la província més solidària amb els migrants és València, on ﬁns a 74 ajuntaments s’han presentat voluntaris per a acollir-los. Per darrere se situen Alacant (amb 39) i Jaén (amb 30). «Acollirem a aquells que el Govern d›Espanya ens diga que volen estar en les zones i en l›àmbit espanyol», i «podríem acollir a molts centenars», ha assegurat Caballero. En els més de 350 ajuntaments voluntaris viuen quasi 20 milions de persones, «una xifra que segueix creixent i que dóna idea de la magnitud de la resposta municipal». «Una oferta extraordinària que vull reconèixer i agrair infinit, perquè mostra una actitud que dignifica a aquest país», ha sentenciat. en el seu coneixement l’oferta addicional que fa cada Ajuntament, per a actuar ja de manera concreta» perquè, ha explicat Caballero, «tots sabem que l’acolliment no és només un lloc de residència. És també l’atenció social, l’atenció mèdica, el context en el qual es va a desembolicar la seua vida». Així mateix, el president de FEMP ha valorat molt positivament la immediata resposta que han oferit els Ajuntaments espanyols després

Laura Albor Periodista

110

DONES, IMMIGRACIÃ&#x201C; I LITERATURA CATALANA

APÀTRIDA

Persona que no disposa de nacionalitat en no ser considerada nacional per cap estat. Aquesta situació pot donar-se quan la persona mai ha tingut nacionalitat -no se li va atribuir en nàixer-, o bé perquè ha perdut la seua sense adquirir-ne una altra.

112

La literatura catalana, com la seva societat, es troba afectada i alterada pels nous corrents d’immigració. Actualment, tot just comença a aparèixer una nova gamma d’escriptores que, de joves, van vindre a viure als Països Catalans, i, des de fa uns quants anys, proposen una sèrie d’obres literàries concretament de novel·les autobiogràfiques o memòries. Aquesta tipologia de llibres requereix, en primer lloc, una presa de consciència de la quantitat d’aspectes unificadors de tots els llibres i també de la diversitat d’elements. D’entrada, cal palesar que sotmetem el corpus a una clara referencialitat comuna d’un espai i un temps determinats. També, totes les obres es troben unides per una triple marginalitat. Són llibres de dones, immigrades, i que escriuen en català. De fet, l’opció lingüística d’una llengua minoritària com el català, amb una nació sense estat, indica clarament una presa de posicionament ideològic. És més, l’escriptura amb un codi lingüístic poc poderós determina la manera d’escriure.

114

Tal i com comenta Helena González (2009: 31), qualsevol discurs situat a la perifèria de les grans literatures occidentals, i amb consciència de carència, mostra una gran capacitat d’interferències amb altres sistemes contigus més significatius i estables. En el nostre corpus, la consciència de mancança ve per partida triple: la producció bibliogràfica per part de les dones catalanes immigrades és tremendament minsa, per la qual cosa les autores neden enmig d’un immens sentiment d’orfenesa. És més, si la consciència de disposar d’un repertori propi per part d’un col·lectiu implica necessàriament la construcció d’una identitat (González, 2009: 42), la situació amb què s’enfronten aquestes dones escriptores, les converteix en nàufragues dins una àmplia mar on els seus repertoris es disseminen. Per tant, l’augment de la creació d’obres d’aquesta idiosincràsia esdevé urgentíssim per tal de reforçar una identitat col·lectiva en vies de construcció. Cal afegir que les obres d’aquest corpus que tot seguit passarem a especificar, que pateixen, com he afirmat, aquesta triple circumstància subalterna, gaudeixen, tanmateix, d’una acceptació i d’una promoció molt potents.

De fet, per exemple, L’últim patriarca de Najat el Hachmi va ser el rècord de vendes en el Sant Jordi del 2008. Si el teòric Itamar Even-Zohar (1998: 44) reclama que el repertori ha d’estar disponible per als/les productors/es o consumidors/es, cal dir que el repertori del corpus que treballarem ha gaudit d’una gran salut de distribució i vendes. I contradictòriament, pot ser que aquesta triple marginalitat hagi repercutit de manera positiva per la seva particularitat, si més no en la cultura catalana. Així doncs, l’escàs volum d’obres de què parlem és el següent: de Najat El Hachmi, la novel·la L’últim patriarca i les seves memòries Jo també sóc catalana, de Laila Karrouch, De Nador a Vic, i d’Asha Miró, Rastres de sàndal, La filla del Ganges i Les dues cares de la lluna. Tot i les característiques principals de cada autora que ens empenyen a construir aquest corpus, aquestes tres escriptores presenten una certa diferència pel que fa a les seves vivències identitàries. Si Najat El Hachmi i Laila Karrouch provenen del Marroc i es van traslladar a Vic quan tenien vuit anys, Asha Miró respon a una altra situació. Aquesta noia índia va ser adoptada per la família barcelonina Miró a l’edat de set anys i des de fa algun temps escriu memòries, contes i novel·les per expressar, d’una manera ben diferent a les marroquines, els seus conflictes identitaris. Per tant, la literatura catalana disposa ja d’una diversitat de situacions tot i que, de ben segur, en els pròxims anys aniran augmentant considerablement. D’altra banda, també cal dir que tot aquest conjunt d’obres palesa un nivell literari molt desigual. Si bé podem afirmar que L’últim patriarca de Najat El Hachmi pot considerar-se una gran obra, recordem que el 2008 va guanyar el premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, els escrits de les altres autores són d’un nivell literari més baix. És per això que aquest article se centra sobretot en les obres d’El Hachmi, i les altres, citades solament en comptades ocasions, vénen a ser satèl·lits d’aquests escrits. En efecte, gràcies a la qualitat literària de les dues obres de Najat El Hachmi (la novel·la i les seves memòries que ens ajudaran a entendre alguns passatges de la novel·la), s’hi aconsegueix recrear una imatge complexa de la immigració, en particular la de les dones, i la seva integració als Països Catalans que és, en definitiva, el que interessa per a aquest article.

Laia Climent Raga Universitat Jaume I

116

REFUGIATS

ADMISSIÓ HUMANITÀRIA

Procés pel qual un país admet una o diverses persones refugiades en situació de vulnerabilitat procedents d’un tercer país, amb la ﬁnalitat d’oferir-les protecció temporal per motius humanitaris.

118

Sonen les bombes, rugeix la fam i plora el clima. Vivim en un món, on mentre 8 homes acumulen el mateix que la meitat de la població mundial, hi ha mares i pares que confien la vida de les seues criatures a la incerta, brava i perillosa mar abans que a la certa, ferma i segura terra. Un mateix planeta que imposa fronteres a la vida, a les seues gents, i dóna llibertat a la mort, a la venda d’armes i guerres. Un món tallat amb el ganivet de la indolència on el nord saqueja al sud per a seguir mantenint una societat de consum privilegiada, insostenible i inhumana. Un sistema esgotat que genera més polarització política i social que ens enfronta al 99% de la gent mentre guanyen els mateixos cognoms que fa segles. Amigues i amics, no pensen que sóc pessimista, estem vivint la pitjor crisi humanitària des de la segona guerra mundial. Personalment sóc optimista. I tinc raons. Parèntesi. Disculpen la meua visió etnocèntrica. Cap dels deu països amb major acolliment de persones refugiades és europeu. És per ignorància. Mentre els estats han incomplit la seua paraula i incomplit la legislació internacional, ciutats de tota Europa s’han organitzat al marge per a ser terra d’acolliment. De fet, tenen la sort de viure en una. A més, diferents governs

regionals treballem en construir un nou paradigma d’atenció a la migració amb una mirada inclusiva basada en els Drets Humans. València acollirà en el proper trimestre una cimera europea de les dos riberes de la mediterrània per compartir treball i mostrar el seu rebuig a una Europa que ha convertit la nostra estimada mar en una fossa comuna. En 2015, al poc de temps del naixement del Botànic, la vicepresidenta, Mónica Oltra, va demanar al govern de Rajoy que permetera l’arribada d’un vaixell humanitari amb mil persones ensordides per les bombes, rugides per la fam i plorades per el clima al port de València. Malauradament, no fou possible. El govern de Rajoy va negar la possibilitat de salvar vides d’aquella gent que era tragada per una mar de silencis, complicitats i indiferència. En aquell moment em vaig sentir molt orgullós del govern al que pertany però sobretot del poble valencià que es va bolcar en l’Operació Esperança Mediterrània. Recorde com hi havia dones amb una perruqueria asﬁxiada per la pujada d’IVA de Rajoy, que no sabia si anava a obrir la setmana següent, cridar-nos per oferir el seu servei per a les persones refugiades. Recorde com molta gent ens cridava per oferir menjar, roba o les seues segones residències per un temps. També, empresariat que posava a la seua disposició habitacions en hotels o llocs de treball. I cartes d’escolars que amb els seus colpidors dibuixos oferien allò més valuós: la seua amistat a altres escolars que havien perdut l’escola en un bombardeig. Un bombardeig amb les nostres bombes.

120

Una solidaritat ciutadana, compartida amb el saber fer de les entitats que porten anys treballant en l’atenció i acollida i una lleialtat institucional de totes les administracions valencianes. De totes. Haver de contindre la solidaritat i explicar que, malgrat que estava tot preparat, no anaven a poder vindre també fou del més difícil que hem hagut de fer en aquests anys.

Malauradament, tres anys més tard la situació ha empitjorat. El nou govern feixista italià va negar l’auxili humanitari a l’Aquarius, va haver i hi ha molts altres vaixells, deixant a la deriva la vida de persones. Persones que podríem ser nosaltres. Podries ser tu. Aquell mateix matí, l’alcalde de València, Joan Ribó, i la vicepresidenta van parlar. Poques paraules, calia actuar. València oferia el seu port per a l’acolliment humanitari. La Generalitat recuperava el seu dispositiu, convocava a entitats i ONGDs, i començava a treballar. En poques hores, ara sí, el govern d’Espanya responia aﬁrmativament. A contrarellotge, amb l’esforç i la son de molta gent, vam poder preparar una acollida humanitària que fou, en paraules de SOS Mediterranée i Metges Sense Fronteres, un exemple de com acollir de forma inclusiva i amable respectant els drets de totes les persones, especialment, l’interés superior dels xiquets, xiquetes i joves així com la perspectiva de gènere. Un dispositiu reconegut amb l’Alta Distinció de la Generalitat, el 9 d’Octubre, especialment, per a tota la societat i professionals que van participar. Mai oblidarem el somriure còmplice i la mirada agraïda d’aquella gent. A elles i ells els devem poder mirar-nos a la cara, un poc, cada matí i seguir reconeixent-nos. Sens dubte, l’Operació Esperança Mediterrània és allò més destacable. Però, al llarg d’aquests tres anys hem pogut avançar profundament amb la reestructuració de la Xarxa Pangea, que atén tant a les persones immigrades i refugiades com a les persones que han hagut d’emigrar, la recuperació de la Sanitat Universal, primer decret del Botànic, la inclusió de les persones refugiades a la renda valenciana d’inclusió o la nova llei de cooperació, per posar, pocs exemples. Ens resta molt a fer. Ací, les falles, com al programa de desenvolupament comunitari i voluntariat més potent que tenim les valencianes i valencians, poden fer molt. La falla és un espai de socialització en tots els barris, un espai d’agermanament on incloure a totes i tots sense mirar la pell, llengua, creences ni identitat. Les falles sou sàtira, espill incòmode per als poders i denúncia de les injustícies. Aprofiteu el vostre poder per a visibilitzar que hi ha molts més vaixells a la deriva però sobretot les causes per les quals fugen de les seues cases. La guerra. La fam. El canvi climàtic. Gràcies a la Falla Bernat Aliño per visibilitzar un any més una causa justa i per obrir la seua casa a tot el barri.

Alberto Ibáñez Mezquita Secretari Autonòmic d´Inclusió i de l´Agència Valenciana de la Igualtat

122

EXTORSIONS, TORTURES I MISÈRIA: L’ODISSEA DELS MIGRANTS DE L’AQUARIUS

CAMPS DE REFUGIATS

Assentament organitzat de persones que han fugit del seu país, de la seua regió o lloc d’origen, a causa de conﬂictes bèl·lics o de violència contra un sector de la població, i en el qual reben ajuda humanitària per a cobrir les necessitats bàsiques. Moltes vegades, els camps s’alcen per a acollir persones desplaçades en l’interior del seu mateix país, amb la qual cosa, encara que en aquesta deﬁnició parlem de persones refugiades, hem de tenir present que aquesta situació afecta també les persones desplaçades internes.

124

EXTORSIONS, TORTURES I MISÈRIA: L’ODISSEA DELS MIGRANTS DE L’AQUARIUS Els cooperants de SOS Méditerranée i de Metges Sense Fronteres que han assistit els migrants de la ﬂotilla de l’Aquarius han explicat en roda de premsa l’angoixa de les primeres hores del rescat, la incertesa dels huit dies de travessia i l’experiència de terror i patiment que arrosseguen les persones que hui han desembarcat a València. Casos com el d’un jove rescatat de l’aigua sense respiració, a la vora de la mort, i que han pogut recuperar satisfactòriament. I testimonis de terror, com l’experiència de tortures i vexacions d’una dona nigeriana que fugia de Líbia, on la van empresonar quasi sense aigua ni aliments i que va veure morir el germà. El president de Metges Sense Fronteres a Espanya (MSF), David Noguera, ha assegurat que els migrants que han arribat a València “no viatgen, fugen” durant un trajecte de setmanes i mesos “en un entorn d’agressió, extorsió i violència per a les dones” que els duu a Líbia abans de llançar-se a la mar. Noguera ho ha descrit com “una experiència aterridora” que els migrants viuen amb l’esperança de trobar la llibertat. David Beversluis, de MSF, ha contat que algunes persones ateses després del rescat es trobaven “en estat greu i crític”, en particular dues persones amb aigua salada als pulmons, “que no respiraven quan els vam traure de l’aigua”. En els dies posteriors al rescat van atendre diversos pacients per deshidratació severa, després de passar entre 15 i 20 hores a la deriva sense aigua. L’equip de metges també va fer nombroses assistències per marejos, dolor muscular, fatiga i cremades químiques.

DEFENSAR LA VIDA PER DAMUNT DELS RÈDITS POLÍTICS Els representats SOS Méditerranée i Metges Sense Fronteres han reclamat als governs europeus que situen com a “prioritat absoluta” la vida de les persones sobre els “rèdits polítics”. Per això demanen que faciliten el desembarcament ràpid en els ports europeus més pròxims en cada cas perquè els rescatats puguen rebre l’assistència adequada. Les organitzacions sol·liciten a la UE un mecanisme

exclusiu i eficaç de cerca i rescat en la Mediterrània i que deixen de bloquejar les iniciatives d’emergència de les ONG. Karline Kleijer, de MSF, ha lamentat “l’incompliment vergonyós de les responsabilitats humanitàries” per part d’Itàlia i d’altres països europeus, “que han posat la política per damunt de la vida de les persones més vulnerables”. Alhora, ha criticat la falta de suport als països que fan de frontera marítima amb el nord d’Àfrica i que assumeixen a soles la gestió de les arribades dels refugiats i migrants.

126

Redacció Àpunt Mèdia

EL 629 MIGRANTS DE L’AQUARIUS, SANS I ESTALVIS A VALÈNCIA

EL 629 MIGRANTS DE L’AQUARIUS, SANS I ESTALVIS A VALÈNCIA Els 629 migrants de la flotilla de l’Aquarius ja es troben sans i estalvis a València després del desembarcament de les 250 persones que viatjaven en l’Orione, el tercer vaixell que la constituïa, a les 17:40 h d’aquesta vesprada.

La primera embarcació a atracar al moll de creuers del port ha sigut el Dattilo, el patruller de la Guàrdia Costanera italiana. La nau ha arribat amb 274 migrants a les 06:45 h després de huit dies de travessia. Els migrants baixaven entre aplaudiments. Es mostraven animats i molts d’ells somrients i tranquils, encara que cansats per la duresa del viatge.

128

Aquestes mostres d’alegria també s’han repetit amb el segon dels vaixells de la ﬂotilla, l’Aquarius, que ha atracat al port a les 10:57 h amb 106 migrants a bord, dels quals set són menors d’edat.

Els migrants de les embarcacions procedeixen de 31 països, la majoria africans, com Sudan, Algèria, Eritrea i Nigèria. També hi ha representació minoritària de persones de països asiàtics, com l’Afganistan i el Pakistan. Personal de Sanitat Exterior s’ha fet càrrec de la primera assistència sanitària dels migrants, tal i com indica el protocol establit en la denominada operació Esperança Mediterrània. A penes desembarcats, han rebut botelles d’aigua, sucs, fruita i galetes per evitar una possible deshidratació. Després, s’han remés a diversos hospitals les dones embarassades i els menors amb patologies. A la resta dels migrants els han traslladat en autobusos a Xest, on els allotjaran temporalment. 2.300 persones formen part del dispositiu desplegat per a rebre’ls i oferir-los assistència. Metges, psicòlegs, traductors, policies i advocats treballen per a donar una resposta humanitària conjunta a les necessitats dels migrants. El Govern espanyol els oferirà un permís d’estada excepcional de 45 dies a Espanya per raons humanitàries. Una vegada finalitze el termini, els mitjans hauran de regularitzar la situació mitjançant una petició d’asil o residència.

Redacció Àpunt Mèdia

130

COMPARTIM EL PLANETA, ÉS DE TOTS I NO ÉS DE NINGÚ

PASTERA

Una pastera és una embarcació xicoteta amb un fons pla. Erròniament se sol cridar pastera a qualsevol tipus d’embarcació utilitzada per grups d’immigrants per a accedir clandestinament a les costes del sud d’Espanya, des de les costes del Marroc i Mauritània, siga a través de l’Estret de Gibraltar o la Mar Mediterrània (per a arribar a Andalusia o Múrcia), o bé de l’Oceà Atlàntic (per a arribar a les Illes Canàries). És una embarcació xicoteta de fusta, sense coberta , amb el fons poc calat, que s’utilitza rarament per a pescar en aigües poc profundes, usant-se majorment per al trasllat de mariners des del moll a embarcacions fondejades.

132

He sigut fill d’emigrant. El meu pare anava llargues temporades a França per portar un jornal. Es passava fora de casa molts mesos per tirar endavant una família. Tal vegada no era un refugiat perquè anava voluntari i no per situacions extremes. Però sí que era una causa, segurament determinada per la situació política del moment. El que volien aquelles persones que van haver d’anar-se’n per motius econòmics i de subsistència, era un bon tracte per part dels ciutadans on anaven a ser acollits. En esta societat tan globalitzada, hauríem de deixar els egoismes de costat i veure que en qualsevol moment podríem ser nosaltres els qui estiguérem en esta situació. Imaginem les dificultats que pateixen les persones només per haver d’eixir del seu país:abandonar les seues arrels, els seus costums i els familiars més volguts. Açò suposa una decisió molt dura i més quan arribes a un país on no saps l’ idioma ni els costums de la ciutat d’ acollida. Malauradament, també s’afegeix el rebuig de tanta i tanta gent, però sobretot d’alguns governs que encara no tenen clar que tots som igual, que no hi ha distinció pel color de la pell, ni pel sexe, ni per les seues creences. Les persones han d’estar per damunt de totes les ideologies i hem de ser conscients de tot el que hem de fer. Ara fa un any, a Sueca, la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat del País Valencià, (CEAR PV) va llogar i habilitar les instal·lacions de l’edifici que albergava fins eixe moment l’Hotel Ciutat de Sueca, amb una capacitat per acollir una huitantena de persones. Em vaig sentir orgullós del meu poble. Sueca ha estat sempre una ciutat acollidora i este era un pas molt important.

Quan assumeixes les competències d’Educació i Cultura d’un Ajuntament com el de Sueca, saps de les responsabilitats que comporta i les tasques que has d’assumir com a regidor. Tasques boniques, que requereixen implicació i una dedicació intensa dia a dia. El resultat, en general, és satisfactori. El tracte humà és una de les qüestions primordials. Més encara, quan has de relacionar-te amb infinitat de col·lectius i d’associacions amb unes necessitats que no sempre pots abastir i és complicat de vegades no poder donar resposta a totes estes reivindicacions. Les relacions socials tenen molt a veure amb este procés. Les persones ens relacionem i som més o menys hospitalàries amb aquells que compartim xicotets detalls de la vida quotidiana i en molts espais de convivència. Les persones refugiades intenten arribar als països de la Unió Europea fugint de la gravíssima crisi humanitària (per motius polítics, econòmics, bèl·lics o de privació dels drets humans), que estan patint en l’actualitat en diferents països. Que difícil és abandonar la teua casa i tot allò que més vols per necessitat. No saber què vas a trobar-te allà on vages. Ha de ser molt dur, però de segur que és una mínima esperança la que et permet fer esta arriscada aventura. A més a més s’ha de lluitar contra les mentides i els prejudicis que corren en boca de molta gent. -“Els estrangers tenen més privilegis que els d’ací”Quantes vegades hem sentit que no paguen impostos, que són els primers a estar atesos per la Seguretat Social o, fins i tot, que tenen una pensió superior a la dels espanyols.

Maleïda frase “primer els d’ací”. A tots eixos “patriotes” voldria veure’ls en una situació com la que pateixen les persones refugiades, que malauradament han de pegar a fugir del seu país, per salvar la vida. Sí, per salvar-la, encara que moltes vegades la perden pel camí, en el trànsit de poder anar a un país on només esperen sobreviure. Fa pena veure les caravanes de persones que fugen de la violència i la pobresa. Ens emocionàrem quan veiérem la imatge d’Aylan Kurdi, el xiquet de sols tres anys, mort en naufragar la barcassa en la qual viatjava mentre intentava arribar a l’illa de Kos, a Grècia. Supose que a alguns els ha de moure la consciencia quan veuen que en tota esta situació els més afectats són els xiquets i xiquetes. Veure les barcasses com arriben carregades de persones adultes i de xiquets ens trenca el cor, més quan veus que molts no arriben. Afortunadament, són moltes les famílies que sí que estan compromeses amb esta realitat, igual que l’Ajuntament. Este reconeixement no fa més que encoratjar-nos a seguir destinant esforços per a protegir els col·lectius més vulnerables de la població, en este cas els xiquets. No és una qüestió de caritat, és un compromís de l’Estat espanyol, signat a la Convenció de Ginebra, que s’ha de complir. Des del CEAR Sueca, la missió principal ha estat dissenyar i desenvolupar un itinerari per tal d’arribar a la integració completa de les persones refugiades, acompanyant-les en l’aprenentatge de la llengua d’ acollida, en les relacions socials i en la seua inserció en el mercat laboral. Treballar per construir sinergies amb diferents col·lectius del teixit associatiu de Sueca i participar de forma activa en la vida associativa de la ciutat. Moltes de les persones arribades que s’han vist atrapades als seus països per circumstàncies històriques diverses, tenen una alta qualificació professional i un bagatge molt ampli, carregat de vivències i possibilitats que, de ben segur, contribuiran a enriquir també el nostre poble. Una de les qüestions més importants és la integració lingüística, amb especial incidència en l’ajuda i reforç escolar als menors dins del sistema educatiu valencià. A més, des de l’1 de gener fins ara, han passat pel CEAR de Sueca, 81 menors de 18 anys. Pràcticament tots han estat escolaritzats en els centres educatius del poble. També a les instal·lacions de l’Escola de Persones Adultes, de dilluns a dijous des de les 09:00 hores fins a les 13:00 hores s’imparteixen classes de castellà per als no castellanoparlants i classes de valencià per als castellanoparlants.

És molt important la implicació i l’interés mostrat per aprendre l’ idioma, els costums i sobretot destacar l’esforç que fan per integrar-se culturalment i socialment en la societat suecana. I no m’agradaria acabar sense fer una reflexió personal en veu alta: La veritat és que no sóc massa optimista. El creixement polític de l’extrema dreta en molts països està fent recular tots els avanços que fins ara havíem tingut. Amb discursos xenòfobs, tancant fronteres, alçant murs de filats i rebutjant l’obertura de vies segures, ens veurem abocats a un futur no massa esperançador. Volen vendre’ns seguretat i el que hi ha és egoisme, inseguretat, por, odi, ignorància. Respon a un instint de supervivència. I això m’entristeix molt. Lluitem perquè només siga un pensament passatger i reclamem que les autoritats no s’obliden dels compromisos vigents de protecció i acolliment als qui fugen (desesperadament) de la seua terra. Acabe amb unes paraules encoratjadores de Juanes (cantant colombià) “Els refugiats no tenen elecció, però tu sí.. Pots ajudar-los.” “No volen viure en un altre país, volen anar a casa” Compartim el planeta, és de tots i no és de ningú.

136

Vicent Baldoví Regidor de Cultura de l’Excm. Ajuntament de Sueca

ENTREVISTA AMB CLARA ESPINÓS MARQUÉS Directora del CEAR Sueca

CIE

Els CIE són instal·lacions públiques de caràcter no penitenciari on es retenen, amb l’objecte de facilitar la seua expulsió, les persones estrangeres en situació irregular, de manera que se les priva de llibertat durant un període màxim de 60 dies. Atès que no posseir la documentació és una falta administrativa, no es consideren formalment ‘centres de detenció’, sinó ‘centres d’internament’. Són gestionats pel Ministeri de l’Interior, a través de la Direcció General de la Policia, per la qual cosa, en el marc jurídic espanyol, han de ser entesos com a extensions d’un calabós policial.

138

NOMBRE D’USUARIS

El centre de Sueca té capacitat màxima per a huitanta persones.

PROCEDÈNCIA

Poden ser de qualsevol país extracomunitari, així com persones apàtrides.

TEMPS D’ESTADA MÀXIMA I POSSIBILITAT DE QUEDAR-SE

En el centre poden estar un termini màxim de sis mesos. Poden quedar-se a Sueca sempre que ells vulguen. Per ara estan quedant-se a Sueca famílies que els seus fills s’han adaptat bé en l’escola, i aquesta circumstància ha afavorit una millor integració de tota la família.

TREBALLADORS DEL CENTRE

L’equip tècnic del centre de Sueca està format per 13 persones: dos treballadores socials d’acollida; una administrativa; dos tècnics d’integració social; una treballadora social encarregada de la formació i ocupació; una treballadora social encarregada del seguiment dels exresidents i que se troben en fase II així com de l’ajuda en la recerca de vivenda; una tècnica encarregada de l’aprenentatge de l’idioma; una tècnica d’activitats d’oci; una advocada; una psicòloga; una governanta del centre; i direcció del centre. A més a més, a la cuina hi ha altres 5 persones, que presten aquest servei als residents. I altres 5 treballadors contractats per la propietat de l’antic Hotel de Sueca, que fan funcions de vigilància i manteniment; i que treballen colze a colze amb totes nosaltres.

PROCÉS D’ACOLLIDA I DISTRIBUCIÓ DELS USUARIS

Qualsevol persona que vinga d’un estat extracomunitari, així com les persones apàtrides, que hagen de fugir del seu país, perquè perilla la seua vida o les seues llibertats, per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinència a un grup social, de gènere o orientació sexual, i no puga ser protegit per les autoritats del seu país, pot demanar protecció internacional en l’Estat espanyol.

Aquesta petició pot fer-se en territori en les oficines d’estrangers, CIE’s, oficines de Ceuta i Melilla; i en frontera (port o aeroport). No tota persona sol·licitant de protecció internacional va a un centre d’acollida al refugiats, sinó sols els que sol·liciten ser beneficiari d’una plaça d’acollida per manca de recursos socials i familiars en l’Estat Espanyol que puguen ser de suport, i per mancança de recursos econòmics. Aquesta sol·licitud la fan les persones sol·licitants de protecció internacional, al Ministeri de Migracions, Treball i Seguretat Social que és l’òrgan encarregat de l’acollida. Primer estan en un recurs de primera acollida, fins que el MITRASS els adjudica una plaça d’acollida temporal. El centre de Migracions de Sueca, és un d’aquests centres d’acollida temporal. El MITRASS coneix totes les places ocupades i vacants en els centres d’acollida temporal, i és qui realitza les reserves al centres, a través d’una plataforma informàtica específica. El MITRASS fa les reserves als centres tenint en compte les places vacants i el perﬁl de les persones sol·licitants.

AJUDES ECONÒMIQUES

Les ajudes econòmiques que es presten als residents del centre, és una de les qüestions menys transcendentals, tant per la seua essència com en quantitat. El suport que es dóna a les persones residents, a banda de l’allotjament i l’alimentació que tenen cobert amb la seua residència en el centre, és la confecció d’un itinerari que comporte tota una sèrie d’actuacions dirigides a potenciar el seu benestar, autonomia i dignitat com a persona; i la seua real integració en el seu nou entorn.

FUNCIONAMENT DEL DIA A DIA

Les persones residents en el centre tenen drets i obligacions. Tenen drets, tals com, cobertura de l’alimentació i l’habitatge; recolzament en la tramitació del dret d’escolarització dels menors i del dret a la sanitat pública; dret a l’aprenentatge de l’idioma; accés a cursos de formació; dret a l’assistència jurídica; dret a l’atenció psicològica.

I tenen obligacions tals com, acudir als tallers que s’organitzen per als residents; acudir a les classes d’idioma; acudir als cursos de formació; respectar les normes del centre (horaris de menjador, horaris d’obertura i tancament del centre, respecte al dret al descans dels residents, ser responsables dels menors a càrrec, tant dins com fora del centre...).

RELACIÓ ENTRE ELS USUARIS: INTERCULTURALITAT

En general, crec que tant per als usuaris com per a l’equip de CEAR, com per a la població de Sueca, la diversitat a tots el nivells, que implica tindre un centre d’acollida al poble, ens obri molt la ment i crea llaços molt bonics entre gent molt diversa. Tots/es les residents han deixat la seua empremta en el centre i hem après molt uns dels altres. La relació entre els usuaris sol ser bona, però no hem de deixar de reconèixer que vénen d’una situació complicada i que viure en un centre de 80 persones tan heterogeni de vegades és complicat.

CONSCIENCIACIÓ DE LA SOCIETAT

Crec que falta molta pedagogia en aquest tema, tant d’informació dels conf lictes existents, com de les obligacions que té l’Estat espanyol al respecte, i sobretot falta molta empatia entre els éssers humans, ja que hem de tindre en compte que cap persona fuig del seu país per gust, sinó per necessitat.

INTEGRACIÓ DELS REFUGIATS A SUECA

Les persones refugiades han tingut una bona acollida per la població de Sueca.

142

Equip de redacció falla Bernat Aliño

ENTREVISTES CEAR

CEAR

(Centres d’acolliment de refugiats) Establiments públics gestionats per la Subdirecció General d’Integració dels Immigrants, destinats a prestar assistència a l’Estat espanyol a sol·licitants d’asil, persones refugiades i persones desplaçades que no disposen de mitjans econòmics per a atendre les seues necessitats i les de la seua família. Aquests llocs se centren a facilitar allotjament, manutenció i assistència psicosocial urgent i primària, així com altres serveis socials encaminats a facilitar la convivència i la integració en la comunitat.

144

BETTY No m’agrada gens viure a Sueca. Les coses estan molt cares i és un lloc massa xicotet per a trobar treball. Necessite parlar més espanyol i conèixer a molta gent, perquè així podré practicar més l’idioma. Ací no tinc molt de contacte amb la gent del poble. Només vaig a classes d’espanyol, torne al centre, menge i dorm. Tots els dies són iguals. Vull anar a l’església de la meua religió (cristiana Pentecosta), però ací no es pot.

GIORGI Ara estic concentrat estudiant espanyol. Crec que és complicat trobar treball si no parle bé l’idioma. Sóc economista, però no sé si podré trobar una ocupació del meu camp. Vull anar a viure a València amb la meua família. Fa tres mesos que no puc assistir a l’església de la religió que practique.

SHAMSAN No m’agrada Sueca perquè no hi ha molts serveis (mercat, restaurants…). Vull viure i treballar a València; no ara, perquè vull estudiar espanyol i aprendre’l bé per a poder treballar després. M’agradaria portar a la meua família a Espanya, perquè a Iemen té molts problemes. Estic trist perquè ací estic sense ells. M’agradaria que els meus fills estudiaren ací a Espanya altres idiomes: anglès, francès… Ara fa un any que no estan estudiant allí perquè Iemen està en guerra i no hi ha diners per als professors, així que són les famílies les qui ensenyen els seus fills.

ONYENSO No m’agrada viure a Sueca, preferisc viure a València, perquè no tinc amics ací, estan tots a València. A més, a Sueca no hi ha església cristiana Pentecosta. Vull treballar de la meua professió, jo sóc pintor. Sóc molt bon pintor. A més sóc compositor. El meu problema és que no parle bé espanyol per a poder trobar treball. Tinc un amic que també és pintor i podria ajudar-me, però viu a Barcelona. La meua mare a Nigèria té molts problemes: està molt malalta, i no té diners per a medicaments ni per a menjar. M’agrada practicar esports (córrer, jugar al futbol…) Vull jugar en un club de futbol i ací no puc.

VITALII A mi tampoc m’agrada viure a Sueca. M’agradaria viure en una altra ciutat com València o Gandia. Vull aprendre espanyol i fer cursos de formació per a trobar treball. En el meu país em vaig formar en la universitat cursant Enginyeria ecològica, i treballava d’inspector de riscos laborals en muntatges d’altura, però ací, no vaig a poder exercir. Estic a Espanya amb la meua dona i els meus tres ﬁlls. Els dos majors han començat el col·legi ací a Sueca. A València podem anar a l’església ortodoxa, la nostra religió. M’agrada practicar esports, com el futbol, però des que estic ací no puc.

146

Per qüestions de seguretat dels entrevistats, no podem incloure algunes de les dades personals dels usuaris del centre

ENTREVISTA 1 1. A mode de presentació. Qui sou i d’on veniu? Som un grup de persones entre 24 i 44 anys procedents de Síria i Geòrgia. Tots tenim família en el centre. I alguns, família per vindre dels nostres països d’origen. 2. Com és la teua nova vida ací, a Sueca? Sempre és molt difícil perquè és una vida nova, una cultura nova, una llengua nova, un menjar nou, una escola per als nostres fills nova… és un gran repte. L’homologació dels estudis, l’horari de treball diferent, aconseguir un treball, una casa… sense suport de la família i els amics que no estan. No et sembla difícil? A Sueca nosaltres ens preparem per a integrar-nos a Espanya: aprenem la llengua, les tradicions… coses noves i importants per a nosaltres. Però el temps passa molt lent perquè estem esperant començar. Començar què? La nova vida. La gent a Espanya és molt amable. 3. Quines aficions tens? Practiques algun esport? El nostre interès a Espanya i a Sueca és treballar, treballar i treballar. També ens agrada practicar esport, el cinema i viatjar. 4. Com és el teu dia a dia en el centre? Els dies al centre és repeteixen com un bucle. Són sempre iguals. 5. Tens algun treball ací? En què t’agradaria treballar? No, nosaltres no podem treballar legalment ﬁns als sis mesos de viure a Espanya. No som delinqüents com molta gent s’imagina. Som cuiners, jardiners, mestres, infermeres i mecànics i d’això ens agradaria treballar.

6. En cas que tingues fills, van al col·legi? Com se senten amb els seus companys? Sí, tots els xiquets van al col·legi i els agraden els seus companys. Estan bé, estan tranquils i segurs amb els altres. 7. On et veus dins d’un any? Nosaltres tenim por del futur. Ens veiem vivint a València centre. Estem cercant una casa. 8. Coneixes la festa de les Falles? Quins són les festes del teu país? Explica-les. Alguns de nosaltres sí i altres no. El que hem vist és massa gent, massa soroll i molta alegria pels carrers però no entenem el signiﬁcat del tot. 9. Tens estudis? En què treballaves en el teu país d’origen? Tots tenim estudis (Magisteri, Infermeria, Administració d’Empreses, Enginyeria Mecànica, Escola de Cuina, Econòmiques, Enginyeria Civil, Medicina, etc.) 10. T’agrada viure a Sueca? Quins llocs has visitat? No, la gent de Sueca és amable però està molt lluny del treball, de la ciutat. I, sobretot, perquè per a nosaltres és un temps d’espera. Hem vist Sueca pam a pam: el riu, el cementeri, l’ajuntament, els camps de taronges, d’arròs, els carrers, el poliesportiu… 11. Consideres important parlar castellà i valencià? Has fet alguna cosa per a integrar-te en el lloc de destinació?

148

Ara solament hem estat estudiant la llengua; en la fase II podem començar a integrar-nos. La fase II comença quan eixim del centre per a viure en la nostra casa i treballar.

Ara és més important aprendre castellà per a nosaltres, però en el futur… 12. Trobes a faltar alguna cosa del teu país? (Es fa el silenci. Drama. Tensió)

ENTREVISTA 2 1. A mode de presentació. Qui eres i d’on véns? Tinc 44 anys. Tinc els meus tres fills ací, però tinc família a València i bons amics en un poble. 2. Com és la teua nova vida ací, a Sueca? Ací, en el centre de Sueca, estem solament sis mesos. És un període de transició. La meua vida des que visc a Sueca és molt tranquil·la, visc en pau. No obstant açò, també estic molt preocupada perquè no és fàcil canviar una vida sent una mare sola amb tres xiquets; perquè hi ha moltes coses que em vénen al cap, no solament del meu futur sinó el dels tres xiquets. El centre ens ajuda molt, però en algun moment hem de volar amb les nostres pròpies ales i, llavors, sense suport familiar, sense el suport dels amics, sense treball… el futur sembla inquietant. Però crec en Déu, i si fins ara ens ha ajudat, no és impossible que ho seguisca fent. Per a mi, el punt positiu és que hem trobat tradicions diferents, una cultura diferent a la nostra. L’ajuda del centre és un punt de suport des del qual començar per un bon camí. La meua segona preocupació té a veure amb el racisme i la xenofòbia: pels meus ﬁlls i per mi. A voltes tinc por d’ açò. 3. Quines aficions tens? Practiques algun esport? Vaig començar a córrer quan vaig arribar a Sueca, però va durar poc… M’agrada escriure, assistir als tallers per a aprendre una mica de tot sobre la gent, sobre Espanya, la cultura en deﬁnitiva.

4. Com és el teu dia a dia en el centre? És trist contar-ho però hi ha poques novetats. Els dies són molt repetitius i sempre iguals. 5. Tens algun treball ací? En què t’agradaria treballar? Ara no puc, però m’agradaria treballar com a psicòloga infantil. També m’agradaria treballar com a assistent comercial, que és el que feia abans. Així mateix, vaig treballar en gestió d’aprovisionaments. 6. En cas que tingues fills, van al col·legi? Com se senten amb els seus companys? Sí, tinc tres ﬁlls i tots van al col·legi. Amb els dos majors no hi ha problema, però l’últim ha tingut problemes amb la llengua. Ara va millor. 7. Somnis de futur. On et veus dins d’un any? Em veig en aquest mateix poble; la meua vida serà millor, amb un bon treball. I m’agradaria viatjar també, per Espanya o fora. 8. Coneixes la festa de les Falles? Quins són les festes del teu país? Explica-les. Sí, la conec, però he oblidat com era. Crec que ho he oblidat perquè no vaig eixir de casa en aquests dies. 9. Tens estudis? En què treballaves en el teu país d’origen? Com he comentat abans, sóc una persona amb estudis. Al meu país treballava d’assistent comercial.

150

10. T’agrada viure a Sueca? Quins llocs has visitat? Sí i no.

Sí perquè és un poble molt tranquil, sense molt de soroll i és bonic. A més, els meus fills estan escolaritzats ací, i aqueix és un motiu per a quedar-me. Però el major problema és el del treball: cada dia hauria de viatjar per a anar al meu treball. 11. Consideres important parlar castellà i valencià? Has fet alguna cosa per a integrar-te en el lloc de destinació ? Sí, clar perquè és per aquest idioma que puc fer moltes coses. És un mitjà important per a la meua nova vida a Sueca i a Espanya també. Sobre la integració, crec que açò serà a poc a poc. El ritme en el centre i la barrera de l’ idioma fan que siga difícil fer coses per a relacionar-nos amb les persones del poble. 12. Trobes a faltar alguna cosa del teu país? El menjar i algunes persones de la meua família.

ENTREVISTA 3 1. A mode de presentació. Qui eres i d’on véns? Tinc 38 anys i soc de Rússia. 2. Com és la teua nova vida ací, a Sueca? La meua vida és molt tranquil·la emocionalment, però sí m’agradaria viure en un lloc més gran perquè tindria més oportunitats. 3. Quines aficions tens? Practiques algun esport? M’agradaria fer esport. Sobretot m’agradaria aprendre bé l’espanyol, però açò no és un hobbie, és la meua vida. I altres idiomes també, per descomptat. M’agradaria conèixer gent amb els mateixos interessos que jo i conversar amb ells. M’agrada que a Espanya hi haja molt de sol, que hi haja mar, que la gent siga tan educada. No m’agrada sentir-me observada i açò, en una ciutat més gran, ocorre menys.

4. Com és el teu dia a dia en el centre? Actualment jo no visc en el centre. 5. Tens algun treball ací? En què t’agradaria treballar? Treballe en un saló d’estètica fent ungles. M’agrada molt treballar amb la gent; m’agrada la gent d’ací. La majoria són simpàtics. I és veritat, m’agrada molt treballar ací. Els espanyols a voltes, molt poques vegades, són secs amb mi. Però les condicions de treball són molt dures: inestabilitat, salaris mínims, horaris canviants, etc. Resumint: inseguretat. M’agradaria treballar com a traductora. 6. Somnis de futur. On et veus dins d’un any? Ens veig, a mi i al meu marit, en una situació més estable que la d’avui: amb un treball segur, un salari digne, en un altre lloc potser… La vida m’ha ensenyat a viure al dia. 7. Coneixes la festa de les Falles? Quins són les festes del teu país? Explica-les. Sí, vam anar a València en Falles a veure la mascletà i va ser una experiència impressionant. 8. Tens estudis? En què treballaves en el teu país d’origen? Sí, he estudiat Físiques. En la meua ciutat he treballat de professora de física i matemàtiques, en una impremta i en un saló d’estètica.

152

9. T’agrada viure a Sueca? Quins llocs has visitat? Sí, en general sí. La vida és més fàcil per a nosaltres; som independents i no volem abusar, però tenim amics i coneguts i açò és una xarxa de suport, que és molt important. Cal tenir en compte que nosaltres ací arribem sense família i sense amics, sols. I fer bons amics és molt important. I ells volen que ens quedem ací. 10. Consideres important parlar castellà i valencià? Has fet alguna cosa per a integrar-te en el lloc de destinació? De moment, estic aprenent castellà. Coses per a integrar-me… estudiar, treballar, parlar amb la gent, anar a l’església... tota la meua vida és ací ara. 11. Trobes a faltar alguna cosa del teu país? Clar! Primer que tot, els meus familiars. I Kaliningrad, que és una ciutat molt bonica.

Equip de redacció falla Bernat Aliño

Camí d’Ítaca II Més lluny, heu d’anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l’avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

154

GUIA COMERCIAL 2019 La falla Bernat Aliño vol agrair la benvolguda col·laboració de totes les empreses que formen aquesta guia comercial i a totes i tots els qui han fet possible l’edició d’aquest llibret de falles.

Gràcies!