SEDA by falla caputxins

EDITA

Associació Cultural Falla Caputxins AGRAÏM LA COL·LABORACIÓ EN EL DISSENY DE LA COBERTA A IBÁN RAMÓN I ROA TEXTIL, INDUMENTÀRIA VALENCIANA.

COORDINACIÓ I DIRECCIÓ

Enrique Pellicer Rubio, Enrique Iborra Maseres GESTIÓ PUBLICITÀRIA

Enrique Pellicer Rubio, Enrique Iborra Maseres COBERTA

Ibán Ramón Rodríguez TÍTOL DE LA PORTADA I LLIBRE

FALLES D’ALZIRA, FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL I BÉ D’INTERÉS CULTURAL LES FALLES, PATRIMONI INMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO)

Seda POESIES

Alfredo Cándido Moreno, Fernando Comins FOTOGRAFIES

Carlos Camarasa, Enrique Iborra, Fernando Comins CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

Servei Alzireny de Promoció i Ús del Valencià (SERVAL) EXPLICACIÓ DELS MONUMENTS FALLERS

Vicente Sanmartin Vázquez COL·LABORADORS LITERARIS

Adrián López, Aureliano J.Lairón, Edgar Talens, Vicente Genovés, José María Chiquillo, Marián Pérez, Maria Simó, Esteban Longares, Javier Alandes.

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià. Este llbret participa en el Premis de les Lletres Falleres.

MAQUETACIÓ, DISSENY I IMPRESSIÓ

Paper Plegat, s. l. COL·LABOREN

Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana DIPÒSIT LEGAL

V-72-2012 L'Associació Cultural Falla Caputxins no s'identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors en este llibret. www.fallacaputxins.es / info@fallacaputxins.es Aquest llibret es publicarà en la plataforma www.issuu.com

Falla Caputxins ALZIRA - 2020

Í N D E X Ian Pellicer Casterá, president infantil 6 Montiel Comins Micó, fallera major infantil 8 Passió i amor, caputxineta 10 A la Cort d'Honor Infantil 2020 12 Comissió infantil 18 Recompenses infantils Junta Local Fallera 19 Falla infantil: CAMÍ DE LA SEDA 20

SEDA.......................................................................... 99

David Costera Pastor, president 28 Silvia Vicent Sarrión, fallera major 30 Silvia, el sentiment d’una festa 32 A la Cort d’Honor 2020 36 Comissió gran 41 Insígnies pròpies Falla Caputxins 2019-2020 45 Recompenses Junta Local Fallera 45 Falla gran: SEDA 47 Programa de festes 2020 Fotos per al record 2019

66 72

Capoll

101

Seda, el teixit d’un patrimoni Adrián López Rosell Una tradició local vinculada a la seda Aureliano J. Lairón Pla València es seda Edgar Talens Lozano Granges de cucs de seda en les alqueries de València Esteban Longares La Llotja dels Mercaders de la Seda, un espai únic de l’edat d’or de la seda valenciana José María Chiquillo Barber El procés d’elaboració artesanal de la seda María Simó García La indumentària del faller Marián Pérez Giménez Ressenya històrica Vicent Genovés del Olmo Seda de València Javier Alandes

102 106 110

115

123 132 138 142 152

Himne de la falla 159 Guia comercial

161

I nAt N i n f a n t P E L L I C E R C A S T E R Á e

Per a mi, un xiquet que sóc Faller d'aquesta comissió, des de el primer minut de la meua vida, és una enorme satisfacció poder adreçar-me a tots vosaltres com a President Infantil de la Falla Caputxins.

I sent fidels a aquesta tradició, enguany continuarem pel camí que iniciàrem ja fa un grapat d’anys, amb la crítica i el reflex de l’actualitat de la nostra ciutat i del nostre territori estaran ben presents tant en aquest llibret com en el nostre monument i segons m’avancen, tot plegat estarà lligat a la ruta de la seda.

Sóc ben conscient de la responsabilitat que implica representar a una comissió que ja fa anys que ens representa per ella mateixa allà on va,tant pel prestigi i reconeixement, guanyat a pols que ha anat acumulant, com per la categoria, dedicació i el saber dels fallers i falleres que la integren.

Vull animar a tost el membres de la comissió infantil a què es preparen bé per a la festa. Venen dies que al calendari estan senyalats i per tant hem de fer el possible perquè no s,escape el temps. D’ací a no res tindrem el monuments al carrer, música, banderes, llums, soroll, casal i un any mes, el nostre carrer, s’omplirà de colors i de perfums. Vingueu, vingueu tots, i feu d’ell, vostra casa.

Estic vivint amb molta intensitat i de manera diferent aquest exercici faller,i ara em toca lo millor, la traca final de la festa. Eixa alegria i il·lusió estic compartint-la amb la meua amiga Montiel, la Fallera Major infantil amb qui he

tingut la sort de coincidir aquest any. També amb Silvia, la Fallera Major i David el nostre President. Des d’ací vull dir-los que espere estar a la mida d’un bon faller per a així representar a la Falla Caputxins amb la dignitat que es mereix.

Aquest fet és gràcies com no als meus pares, que han volgut que el seu fill tinguera un regal que durarà de moment un any i després quedarà per sempre en el record.

És ben sabut per tots que som una falla diferent, una falla amb identitat pròpia,una falla per a la qual la constància, el bon menjar i el compromís amb la nostra ciutat són valors importants, ben arrelats en el nostre dia a dia.

Bones festes a tots.

f a l

M O N T I E L l e r a m a j o r i n f a n C O M I N S M I C Ó

t i l

Era normal que isquera este brot d’una família tan fallera, i tu fallereta major la primera. Ser més fallera no es pot.

No es pot ser més fallera En una reunió del mes d’abril encantada et vas assabentar, que sense més temps esperar series fallera major infantil.

Són per a tu les falles gran diversió, vestida de fallera inclús en la crida no t’has perdut en la teua vida, ni una sola presentació.

Com eres valenciana de solera, esta immensa sorpresa et deixà l’ànima encesa. No es pot ser més fallera

Acudixes a tot passacarrer, t’agrada els coets tirar, i vore la falla cremar. Més fallera no es pot ser.

Apuntada en la comissió quan encara no havies nascut, i ara que has crescut, sents per la falla gran passió.

T’agrada lluir trage de valenciana, desfilar en l’ofrena i sentir una mascletà, ajudar en el dia de la plantà, i acudir als actes de bona gana.

Ta mare va ser fallera major, el teu germà dels infantils president, i comenta tota la gent que posaren en el càrrec gran fervor.

Valenciana, caputxina i festera plena d’alegria i emoció representes enguany a la Comissió No es pot ser més fallera Fernando Comins Tello

passió i amor, C A P U T X I N E T A Vos puc assegurar que ser la vostra fallera major infantil és la gran il·lusió que mai poguera haver somniat. Per a mi la falla és tot. Pense cada dia en ella, la visc d’una manera molt intensa,desitge cada setmana que arribe el divendres per anar al soparet i la reunió dels divendres, on els meus amics juguem i ens divertim sense mesura. També vos dic que el major dels castics que em puguem imposar els meus pares és un divendres sense falla fins que en tinga que dormir en la cadira o recolzant el cap en la taula.

gran nombre d’amics i ara, els fills d’aquells amics anem integrant la comissió infantil. Aquest efecte, trasmés per mare, ja que ella en 2002 va ser Fallera Major d’aquesta falla i el meu germà president infantil al any 2017. La veritat siga dita, és que jo, mai m’havia proposat allò de ser fallera major i per suposat no he somniat tampoc amb aquest fet. La il·lusió dels meus pares ha estat prou per a encendre en mi eixa flama que ara duc dins i que espere aprofitar al llarg de tot l’exercici faller.

Estic segura que esta passió i amor per la falla caputxins s’hereta, ja que els meus pares és conegueren en esta comissió, envoltats per un

En aquest temps que ha transcorregut des que vaig ser nomenada fins hui he tingut temps d’anar alimentant la meua il·lusió de ser fallera major infantil en el càrrec. A més a més tinc la gran sort de compartir el meu regnat amb Ian. Tots dos viurem un mateix somni que acabarà en una primera fase quan a l’uníson encenguem la traca que convertirà les nostres il·lusions i sentiments en cendres. Però eixe temps ja vindrà, ara toca festa i de la bona, al davant uns dies per aparcar els temes quotidians i convertir cada jornada en un fet irrepetible. Vos anime a tots a participar de la festa, que visiteu el nostre barri en la setmana fallera i que sentiu de ple allò que tot Alzira i Valencià i sent en arribar març. Vos espere.

L A C O R T D ' H O N O R I N F A N T I L 2 0 2 0

Aarón

Ada

Adrián

Adriana

Alejandra M.

Alonso

Álvaro

Andreu

Arnau

Vosaltres xiquetes i xiquets de la Comissió infantil, sou el pervindre i futur d'esta comissió de Caputxins. Vos han inculcat poc a poc, el vostres pares i els fallers a què tingueu eixe orgull de pertànyer a esta falla. I com sou persones gentils, representareu amb gràcia a esta comissió infantil, que tot ho fa per vosaltres i perque sempre esteu ací. Alfredo Cándido Moreno

Carmen

Celes

Dani

Estrella M.

Idaira

Iker

Iván

Joel

José María

María

Claudia

Darío

Laia

Daniela

David

Gerard

Mateo

MĂ xim

Neus

Nuria

Pablo

Pau

Sabela

Sabina

Sara

Vera

Yulen

Ruth

Martina

Paloma

Pau Murta

Paola

c o m i s s i ó i n f a n t i l Fallera Major Infantil. Montiel Comins Micó President. Ian Pellicer Casterá Vocals. Yulen Balaguer Gadea Murta Calatayud Gómez Gerard Calatayud Gómez Sabina Camarasa Martínez Nuria Carbonell Palomares Ada Chillarón Pla Alonso Cogollos Filgueira Álvaro Colomer Carretero David Conesa Aznar Mateo Costa Torres Diego Costa Torres Paola Damiá Mompó Andreu de la Concepción Garrigues Carmen Dolz Pau Rubén Elorza García Laia Ferri Ferrer Vera Ferri Ferrer Arnau García Aznar Joel Giménez Monserrat Sara Girbés Palomares Ruth Girbés Palomares Alejandra María Gomis Sanmartín María Grande Peris

Idaira Grande Vallés Martina Iborra Presencia Pau Iborra Presencia Iker Llácer Muñoz Sabela Llácer Muñoz María Marcilla Boluda Pau Martínez de la Concepción Celes Orosia Cándido Claudia Orosia Cándido Neus Pérez Ferrer Iván Pérez Ferrer Adriana Pérez Santoyo Dario Pérez Santoyo Daniel Pla Gil Pablo Pla Gil Adriana Ramírez Costa Daniela Ramírez Costa David Sáez Gómez Paloma Sáez Gómez Estrella María Sanmartín Murariu Aarón Santamaria Bonastre Máxim Signes Nebra Jose Mª Vicent Cháfer

R e c o m p e n s e s I n f a n t i l s Junta Local Fallera COET D’OR Montiel Comins Micó Mateo Costa Torres Alejandra Maria Gomis Sanmartín Pau Martínez De La Concepción COET D’ARGENT Sabela Llácer Muñoz Ivan Pérez Ferrer Neus Pérez Ferrer Darío Pérez Santoyo Màxim Signes Nebra

LEMA.

D E

C A M Í S E D A

L A

ARTISTA.

R O B E R T O M O R A T A L L A DISSENY.

T I K O C A P D E V I L A EXPLICAÇIÓ DE LA FALLA.

C A T E G O R I A S E G O N A 2

V I C E N T E S A N M A R T Í N VÁ Z Q U E Z

Rutes comercials es van inventar per tal de portal uns retalls de seda. Però devien triar una que fora ràpida si no aplegava el teixit com una bleda. Però com els Maies estaven pel mig i no podien travessar per l’Equador. Van veure que aquesta travessia tampoc valia perquè havien d’esperar-se a la tardor.

Abans hi havia dues rutes comercials, i les dues havien d’aplegar a Àsia Colón, un home que volia aplegar a Calcuta i així demostrar que la terra no era redona.

o desfer-se de les civilitzacions amazòniques. El cas és que cap els feia gràcia.

Ell volia arribar a la Índia per acurtar la ruta, però es va equivocar com una mona. I esque no se sap si d’Egipte o la índia però la seda es feia per allà baix. I era un mal de cap portar-los Perquè un ric se’ls guardara al calaix. Des d’aleshores ja ens trobarem els maies i inques, que són els americans de veritat. Pobrets descobridors que no és aclarien Que havien trobat un tros de terra per la mitat. Ara que haurien de fer els de la ruta?. Li feien la volta a la terra?. O bordejaven l’Àfrica?. Això els donava molta guerra.

També trobaren cultures diverses, com aquests asteques i maies. Però amb la bogeria de la reconquesta els vam deixar en bragues. Saquejarem la cultura i els pobres ben fugir. Però deixaren meravelles que encara estan per descobrir.

Molts quilòmetres en vaixell per portar tela per a bragues. Però gràcies a aquest descobriment ara podem disfrutar dels tangues. Els maies també estan expectants per vorer que fa l’home blanc. Mentrestant disfruten de la seua vida sense sospitar que els estan saquejant.

I és que entre altres cultures americanes Aliments exòtics i misteriosos.

també està la civilització dels Inques,

Que més tard els faríem en sucs,

Que amb tanta estructura en ruïnes

per què en les zones tropicals

van ser els precursors de què són hui les finques.

per als fruits tenen bon gust. 2

També estaven els xiquets d’aquestes civilitzacions, que no sabien el que passava. I esque no se’ls pot explicar a un xiquet, Per què per un tros de terra a son pare se li matava. També animals estranys portaren Que eren lletjos com a diables Però a l’hora de fer treball Eren mot aprofitables Per fi podia aplegar a Europa la seda. I es va convertir en una cultura. I sobretot el més important és el lema d’aquesta bella escultura.

Trobaren animals com el lloro i la mona Que eren graciosos i feien companyia Després aplegà “sálvame” I ja els copiaren la seua anatomia.

Els anava com la seda als inques. Fins que aplegarem els europeus i ens desferen de tots els centreamericans trepitjant-los amb els peus.

Així que a partir d’aquests moments, quan vegeu d’allò més bé la camisa us queda, només podreu pensar en aquest monument Que us ha explicat la ruta de la seda.

A part de seda descobrirem animals i cacau, un fruit de què fem xocolate els espanyols. I va ser el millor dels seus descobriments quan descobrirem que es podia banyar amb bunyols. Tema portàvem a part de seda, el café, i sobretot el plàtan i la creïlla. Una cosa era robar tot el seu or però millor era provar aquesta meravella.

Dr A V I D e s i d e n t C O S T E R A P A S T O R p

Benvolguts amics i amigues, fallers i falleres, tinc de nou el privilegi de tornar a dirigir-me a tos vosaltres com a President d’aquesta comissió fallera. Comissió, la de Caputxins, que cal recordar que és una de les més antigues de la ciutat d’Alzira i per tant una de les més consolidades al món faller alzireny.

ren en vertadera satisfacció per a tots. Sí, per a tots i totes. Perquè la falla no la fa una sola persona, ni un sòl grup d’amics, és un conjunt de gent. Gent que ens coneguem de molts anys enrere i altres de menys, però que hem de recolzar-mos uns als altres, ja que hui estic jo al cap-davant i altre dia seràs tu el que estarà portant endavant els projectes i les il·lusions de tots i cada un dels fallers i falleres de Caputxins.

Durant tots els anys que soc faller d’aquesta comissió, he vist passar molta gent, moltes situacions i molts moments que recorde amb una certa nostàlgia i altres els recorde amb alegria.

Però sí que tinc l’orgull de dir: jo he sigut president de Caputxins. President l’any 2020 junt amb la meua amiga Sílvia Vicent com a fallera major i amb Ían Pellicer i Montiel Comins com a excel·lents representants infantils i que, sense dubte, els tres faran que siga un any inoblidable per a mi. Vull agrair des d’aquestes línies a tota la gent que desinteressadament fan tot el possible perquè la Falla Caputxins continue al capdavant de les falles d’Alzira.

Voldria dir tantes coses.... Ser president d’aquesta comissió m’ha aprofitat per a saber de primera mà com s’han de fer les coses, perquè isquen el millor possible i com de compromesa està la gent que de veritat estima la Falla Caputxins. Perquè al cap i a la fi, si l’estimes, et com-

També vull dir-vos, com a President, que hi ha hagut alguns moments que no han sigut massa fàcils, però que gràcies al recolzament i l’esforç d’algunes persones hem aconseguit que es converti-

promets al màxim sabent que no rebràs res a canvi.

Vos esperem a tots, com la nostra insígnia, amb els braços oberts. Bones falles per a tots!!

S I L V I A f a l l e r a m a j o r V I C E N T S A R R I Ó N Vaja Fallera Major que tenim ací aquest any, eres alegre, joiosa i espere que tot això ho vas a lluir gustosa. A l’estiu d’aquest any i com no, l’any que ve, espere que tot açò es complisca com cal, i tu sigues tan feliç com t’ho desitge jo. Jo m’alegre per ton pare, de qui soc un gran amic, i per això us desitge el millor per a tu i al meu compare. I com tu tens port senyor, aquesta comissió que t’estima, va a tindre el gran honor de tindre i compartir amb tu una gran Fallera Major. Alfredo Cándido Moreno

S I L V I A , el sentiment d’una festa Silvia, per fi, t’hem trobat com si fos d’un tresor amagat eixa perla que s’asoma per a totes i a tots mostrar que tu eres la millor joia que a la falla vas a engalanar.

a Patrimoni Immaterial de la Humanitat, al descobrir el món sencer, com hem descobert nosaltres al gaudir-les, l’objectiu d’aconseguir comprovar esta gran realitat, que del concepte global de Festa, les Falles son un reflex, el millor Reflex d’aquesta.

Com el ressorgir de l’au Fènix, de les seues pròpies cendres, tornen de nou les falles, per a enaltir la primavera, renàixer la il·lusió i el treball, poder plantar de nou, un monument al carrer i celebrar les millors festes que hi ha a Alzira i als voltants.

El sentiment de les falles es reflexa en cada una de les àrees que ens envolten en la vida, perquè la Falla ens permet barrejar, donar estima i moviment als artistes fallers, als indumentaristes, perruqueries, floristes, hostalers, músics, pirotècnics, els mitjans de comunicació, la església i tot el poder de la Administració.

Unes festes que enguany ja van maurant, ( ja en van quatre), eixe merescudíssim reconeixement com

I amb els ulls de tots dels fallers d’aquesta comissió, amb els ulls dels Caputxins, hem vist tots eixos reflexos en una Mirada, una mirada que no és, sinó el millor reflex, i estareu amb mi, que les Falles son un Sentiment i així ens queda sempre reflectit. I la mirada d’aquesta any, la mirada en la que tots és teu pensant, si, és la d’ella, la mirada de Silvia. Una dona, fallereta des del bressol, nascuda i criada a la falla, una dona, que ningú, hui es pensava ni esperava, i entre tots, menys que ningú, la seua família, i jo mateix, que la veguérem amb la banda de Fallera Major.

Aquest testic arreplegues d’unes bones mans i sinceres i amb una penya darrere d’amics i amigues de veritat que et van a fer aquest somni, realitat. Gran dona, alegre i riallera amant d’aquesta festa fallera senzilla, dolça sempre disposta ets una dona de bandera. I així per fi, aquest any, tots heu i ho hem aconseguit: la falla, els amics i la família, tindre-la enguany al mig, tindre-com a la més digna representant, tindre-la com una gran ambaixadora dels caputxins i de la nostra ciutat! Una dona de bandera ens fa el gran honor de ser nostra fallera major 2020 i jo no em puc sentir més orgullós, de voreu, sentir-ho, viureu i com no per mitjà d’estos renglons agraït de poder-vos-heu contar. Des de els albirs del 1979, anys que començarem ella i jo a córrer entre caputxins, a les faldes dels nostres pares, havia desitjat, vore-la al mig d’un passacarrer, ho intentà primer el nostre pare, quan va ser el President, en tota la il·lusió que uns pares poden tenir, per vore la seua xiqueta engalanada amb el millor espolí, brocatell o seda estreta.

Però com que la vida canvia, però l’essència fallera, no, tal i com hem començat el text, cal dir, que el sentiment faller de Silvia renaix, i enguany si que sí, amb una espenta mes de tots els que l’estimen, ens farà deleitar eixe goig, que ens quedava per complir. Silvia ha sigut des de ben menuda, com tots i totes sabeu, una gran fallera, col·laboradora sense fer soroll, ha fet festa, ha fet penya fallera, ha viscut la Falla, ben endins, molts anys sense pintes ni vestit, i uns altres ben engalanada, però mai, mai, ha deixat de tindre al seu cor, al seu sentiment la grandesa fallera;

Ho vaig intentar jo, ja grandets els dos, quan vaig ser el cap de la festa, poder passejar per tot el nostre barri, lluint l’orgull d’anar del braç de la meua germana, haguera portat una perla, com a la joia més preciada d’un tresor; però no va poder ser….

I tenint totes estes qualitats ja sabem, que et sobra il·lusió ganes, motius i emoció per a que et rendim tots els honors al ser nostra Fallera Major Silvia és tot un sentiment i la essència fallera, gràcies Silvia per ser, com no podia ser d’altra manera el Millor reflex d’una festa, el millor REFLEX DE LA FESTA FALLERA i d’una gran comissió la Teua Falla Caputxins.

L A C O R T D ' H O N O R 2 0 2 0 Alba

Alba María

Alicia

Ana María

Begoña

Carmen

Claudia

Elena

Que orgull tindre ací a unes dones com vosaltres. Falleres de Caputxins, que és desviviu per fer falla. Teniu gràcia i saler, per fer-nos als homes sentir mos molt agraïts. De tindre entre nosaltres a persones tan agradables. I per si tot açò fora poc, teniu l’estima de tots els fallers de Caputxins, que tot ho fan per vosaltres i pel nostre patró del foc. Alfredo Cándido Moreno

Eva

Fanny

Isabel

Marian

Martha

Marta

Merxe

Mónica

Montiel

Laura

Maite

María José

Gema

Jéssica

Luci

María Antonia

María José

Noelia

Olga

c o m i s s i ó g r a n

Paula

Fallera Major. Silvia Vicent Sarrión President. David Costera Pastor

Pilar

Rosa

Sonia

Secretària. Maria Angeles Ruiz Calabuig Vicesecretària. Merxe Nebra Sospedra Tresorera. Martha Cándido Pastor Comptadors. Montiel Micó Cuñat

Susana

Teresa

Zaida

Fernando Comins Tello

Del. loteries. Lorenzo Grande Pérez Vicepresidència festejos. Vicent De La Concepción Chordá Del. Festejos. Luis Pérez Artés

Camilo Martorell Aparicio Ramón Colomer Ferrer

Del. de casal. Juan Carlos Ferrer Dolz

Del. Teatre. Jessi Gómez Corral Del. Monument. Cristina Giner Morant

Francisco.Ferri Garrigues José Girbes Sáez

Del. Esports. Celes Orosia Castillo Delegat J.L.F. Vicente Sanmartín Vázquez Del. Xaranga. Jordi Garcia Bohigues Vicepresidència protocol. Rosa Cándido Romeu Del. Protocol. Maite Giménez Ortiz

Del. Femenina. Susana Vilar Juán

Del. Infantils. Sonia Palomares Santamaria

Del. Cavalcades. Raquel Sanmartín Vázquez

Del. de Desfilades. Rafael López García Del. Recompenses. Kike Iborra Maseres Del. Veterans. Alfredo Cándido Moreno Del. Indumentària. Carmen Teresí Caballero Del. RR. PP. Salvador Dolz Garrigues

Del. Pirotècnia. Juan Cogollos Tarragó

Laura Pla Oliver

Sonia Filgueira Sanchís

Maria José García Bohigues

Vicepresidència cultura. Enrique Pellicer Rubio Del. Llibret. Kike Iborra Maseres Del. Cultura. Pilar Llinares Furió 0

Del. Publicitat i atip. Marta Ferrer Lluch Del. Bibliot. i arxiv. Rafael Sifre Balaguer Vicepres. d’Act. Diverses. Alicia Garrigues Estela Del. Act. Diverses. Bernat Signes Lapeña Rosa Maria Gómez Lozano Sebastián Denia Pastor Francisco Gomis Ripoll

Manolo Ferri Carbó

Rubén Elorza Oviedo David Costa Oltra Enrique Tormo Incerti

Isabel Vergara Gil

Honorio Argente García Javier Benavent Montagud

Del. Cadets. Olga Ferri Giménez

Marian Pérez Giménez

Del. Web i X. S. Natalia Colomer Carretero

Claudia Gomis Sanmartín

Del. Manten. i Dec. Agustín Costa Cuenca

Vocals. Adrián Albuixech Núñez Mari Carmen Aleixandre Casterá Luci Aznar Mártinez Alejandro Benavent Vilar Chelo Bezares Miralles Maribel Bonastre Palomares Adrián Calatayud Martínez Mónica Cámara Ferrer Mari Carmen Camarena Garrigós Isabel Carretero Aroca Noelia Casterá Ferrer Francisco Chillarón Chacón Alberto Cogollos Filgueira Juan Cogollos Filgueira Fernando Comins Micó Jose Conesa Sifre Ana de la Concepción Chordá Carolina Costa Ferrer Jose Antonio Escrivá Vidal Zaida Ferrer Lluch Alba Ferrer Polo Alex Ferri Carbó Marta Ferri Giménez Ramon Ferris Hurtado Ana Maria Garrigues Hurtado Mari Carmen Garrigues Martínez Paula Maria Gil Esteve Maria Antonia Giménez Catalá Begoña Gómez Gregori Jose Manuel Grande Pérez Laura Grande Peris Eva Gómez Sansaloni Salvador Hernándiz Heredia Lucía Hernándiz Juste Francisco Iborra Segrelles Maria Angeles Juste Rossini

Jose Manuel Llácer Candela Manuel Llácer Peris Carles Martínez Pelufo Ana Isabel Martínez Peris Christian Martorell Baldrés Irina Mompó Ferrer Mari Luz Monerri Hernández Pilar Motilla Gil Sonia Monserrat Córcoles Maria Isabel Muñoz López Fany Oliver Castany Ana Oltra Llopis Elena Palau Rosell Maria Jose Pau Sánchez Ivan Pérez Calafat Vicente Pérez Pérez Isabel Pla Oliver Dani Pla Revert Xelo Polo Carrasco Cristina Polo Motilla Mireia Presencia Rosell David Ramírez Garcia Jose Rentero González Adrián Rentero Monerri Raul Rentero Monerri Elena Rodríguez De Luengo Mari Gracia Rosell Sanjuán Juan Carlos Ruiz Calabuig Gema Sanmartín Vázquez Rubén Santamaría Vallejo Mónica Santoyo Valls Vicente Serra Lluesa Reyes Vallés Mompó Alba Maria Vila Puig Eva Vives Pérez

I n s í g n i e s P r ò p i e s Falla Caputxins 2019-2020 INSÍGNIA D’ARGENT Manolo Ferri Carbó Susana Vilar Juán INSÍGNIA DE COURE Nines Juste Rossini

R e c o m p e n s e s Junta Local Fallera

FLAMA D’OR I MURTA

FLAMA D’ARGENT I MURTA

Javier Benavent Montagud Juan Bta.cogollos Tarragó Ana Maria Garrigues Hurtado

Paula María Gil Esteve Maria Isabel Muñoz López Merxe Nebra Sospedra

FLAMA D’OR

FLAMA D’ARGENT

Francisco Manuel Ferri Carbó Rubén Elorza Oviedo Begoña Gómez Gregori Celes Orosia Castillo

Jose Antonio Escrivá Vidal

C A T E G O R I A S E G O N A ARTISTES.

P A L A C I O I S E R R A EXPLICACIÓ DE LA FALLA.

V I C E N T E S A N M A R T Í N VÁ Z Q U E Z LEMA.

S E D A 47

La seda, aquest meravellós teixit, des de l’Índia importada i acuradament tractada, és un art mil·lenari i poc se sap de qui el va inventar, i és que la tradició és tot, és el que ens porta al que som hui en dia. Sempre hem dit i anomenat que és un babau qui no se’n recorda dels seus avantpassats. I no és retòrica ni populisme de mercat de dimecres, perquè qui no sap d’on ve, no sabrà on està i menys encara on arribarà. Siga’m sensats, polítics, dirigents i governadors, que sense els que se n’han anat no som res, i sense ells anem a pitjor.

Diu la llegenda ( i li ho explique al lector) son ànimes que si no les obliden de cor, poden travessar el dia de morts sense por als seus familiar directe per un camí de flor i una vegada al nostre món de foscor poden disfrutar d’una festa d’alegria i candor per a que mai oblidem que viure és sempre el millor. Senyor lector llisca aquesta crítica lluïda, senyora lectora atenta a aquest escrit, perquè repassarem que ha sigut la seua vida I si encara s’identifica, és perquè no ho ha viscut. La catrineta està ja amb nosaltres, mostrant la seua cara de sorpresa. Per què la mort és un “simpas” que des que nasquem arriba sense pressa.

Ella mateixa és un camí per on transcorrim, però pel camí hi ha passos entremitjos. Disfrutem aquesta vida mentre vivim i per disfrutar no escatimem mitjos. Avi, pare, mare o bé sigues el nostre gran amic. Siguen bones persones o s’ho hagen merescut, per què dona igual que siga pobre o ric, al forat arribaran tal qual han nascut. No deixes en aquest camí les alegries. No et pares veient les penes com un monument per què la vida cap i a la fi són quatre dies i ja portem viscuts dos dies, de moment.

Però tot això la vida és tan fabulosa. Ella és roín i a la vegada molt bella, però no la prengues tan seriosa, al cap i a l’estona no eixiràs viu d’ella Pintat la cara de pintura de colors, plenat l’esperit d’amor i dolçor, unflat els pulmons de fragància i olors i mantindràs l’ànima sempre en flor.

Perquè quan naixem ho fem seguen bons, i aquesta societat podrida ens contagia maldat. A les teues mans està ser bo, en el fons, i no caure en la cultura de la falsedat. Pintes el somriure si encara no el té ficat i prepares per a un viatge només d’anada, perquè quan és vega la vida ací reflectida veurà que és tan bonic com un dia acabat. Aquesta vida et dona carícies i bescollades, aquesta vida que et dona salat i dolç, aquesta vida a la qual donem importància a bovades, aquesta vida on l’acabarem sent simple pols.

La seda, teixit reservat per a reis, princeses, papes i… Deixa de contar, gran identificador de la diferència de classes socials, o heu vist alguna vegada un home demanant amb jaqueta de seda?. Sempre ha sigut un teixit per a rics, per a poderosos, de fet per mèrits propis o per naixements, però… Que és una tomba si no?, el principi del final?. O tal vega és al contrari?, pot ser de caoba, or, pi o només amb sudari, Que més dona? Ací, en aquest forat estaràs tu, i tingues èxit o fracàs, sigues ric o pobre o tal vegada un simple babau. Ací s’ajuntaran reis i peons, mites i ombres, alts i baixets, grossos i flacs. Mire primer a la seua dreta, després a la seua esquerra, encara t’enveja del 51

Tranquil que d’ací no s’alçaran, ni se li apareixeran a la nit. Allà tota l’eternitat estaran i no vindran a menejar-te el llit.

cotxe que condueix o del càrrec que té aquest home? Dins de cent anys estaran al mateix lloc i l’únic que valdrà serà les veles que els fiquen les persones que ha volgut, perquè no deixa més lloc qui més gran ha sigut, si no el que més lloc buit ha deixat.

Per a “Cuarto Milenio” estan bé les històries, però siga’m un poc seriosos de veritat. Si pots disfrutar de bones joies, perquè agafar bijuteria sense qualitat. Dins del forat els hem clavat, i dona igual siguen rics o pobrets, perquè al mateix lloc està afonat i ja mai es podran ficar drets. Si el teu cor és calorós o fred com l’hivern, això només importa a les religions, per a alguns pots anar al cel o a l’infern, i per a altres aniràs a una obscuritat sense il·lusions.

Les religions ens tenen amenaçats Amb què: “si no som bons, anirem al foc”. Però millor que estar vivint coaccionats, és disfrutar dels plaers de la vida a poc a poc. Per això recomane als senyors lectors, ja sigueu budistes, catòlics o seguidors de Maradona. Ací acabaran d’omplir-se d’alegria els vostres cors i viu feliç, total per al que ens queda, que més dona?. Encara ens queda per a aplegar ací dins. I els nostres ossos siguen per als cucs un parc temàtic. Ompli la panxa de bon menjar i bons vins, i ni cas a l’església, mesquites ni cap profeta mediàtic.

Diuen que “polvo eres y en polvo te convertirás”. Però no diuen que d’un “polvo” tot començà. Begueu, disfruteu, menjeu, i a la fi t’adonaràs que el que has viscut és l’únic que compensa.

La seda també ha sigut sempre una tela que parla d’una persona, quan més masculí més aspre és la tela, però la seda està dedicada per a pells suaus, delicades, durant segles ha estat dedicada només a dones i cap home o homosexual podia portarlos, fins que aplega el gran Titi, i ens va canviar amb allò de: “y el que lo prueba repite”, crec que açò ho va escriure abans de conèixer al negre del whatsapp. De totes maneres i com està transcorrent aquesta crítica una lliçó de vida, a tu que més et dona com viuen els altres?. Qui t’ha donat el 2

poder de condemnar o guardonar?. I si ho has fet, des d’ací t’ho dic amb el cor en la mà, HIPÒCRITA. Viu i deixa viure, per què com visca cadascú mai és, ha sigut ni serà, el teu problema. Dos homosexuals s’agafen del braç, o poden ser gais, transsexuals o mariconàs. ¿Que més dona l ‘amor com el fas?. Si al forat cauràs i al cel, si eres bo, aniràs. No crec que Déu ens castigue per amar, i que més dona si vols a un home o una dona. No fases cas a papes ni “imans” de com disfrutar, perquè cadascú en aquesta vida sempre rep el que dona. I el de rebre o donar no és una mala broma, sinó que ho estic dient literalment i sense malany. Qui és ningú per a dir si gitar-me en home o dona i menys si són interpretant textos de fa dos mil anys. I si naixes dona, però eres home?. Hi ha cap queixa? si sent home preferisc d’un altre una carícia?, el primer amor i fidelitat deu ser a un mateixa i després als nostres amics i resta de família. Així que no hi ha més Déu que tu mateixa. Que cap sotana et diga si fas bé o mal i si per això tenen alguna queixa, els envies a què es toquen el pardal.

Perquè la vida és com la Catrina, llum per fora, però per dins només foscor. Trau-li llustre com l’or d’una mina i acaba sent una calavera sense “rencor”. Tu eres el teu propi Déu, creador de la teua vida, que mai et done lliçó cap veí o dona mal parida, perquè Déu només hi ha un i només una eixida. Aquest Déu eres tu mateixa i l’eixida la Catrina. Fumigaran els cucs de terra i les males herbes perquè creixen per igual sobre sants i dimonis. Així que sigues bo amb la gent i mai te pares en fartar tot el que pugues i beure “gintonics”.

Blanca i radiant va la núvia a l’altar amb el seu vestit de seda, la millor tela, per a la millor pell, delicada vestimenta per a les casamenteres que només una vegada en la seua vida sentirien el tacte sobre la seua pell de tan delicat teixit. Per cert, vaig a fer una reflexió, el primer manament de Déu va ser: “creced y multiplicaos”, ¿i per què retors no poden tindre fills?. El primer que ens mana Déu va i no li fem cas... en fi… a allò que anàvem. Com deia Shakespeare: Aquest difícil moment d’elegir a l’ésser amat, com deia el meu avi: la teua mitja taronja, segons Sòcrates: aquesta ànima unida a tu des que naixes amb un llaç roig… I UNA MERDA QUE PLOU!!!!!! 57

L’ésser humà plora en un enterro com també plora en un casament, no és per sentir pura emoció o terror és perquè sap que li aplegara eixe moment.

Però no hi ha cosa més gran a la vida Que alçar-te cada dia amb el teu amor Mirar-la dolçament als seus ulls

Matrimoni és estar 20 anys llavant els mateixos calçotets o bragues i no enviar-lo a dormir a casa sa mare. Matrimoni és discutir per a evitar no enviar al teu fill a un internat a l’altra banda del planeta, matrimoni és sentir a Camela sense patir un ictus i és sentir Regueton i no acabar diguent-li a la teua amada “ja tu sabe mami que yo te doy bum bum papito y anda échale más gasolina Maluma baby”. 2

I sentir com per un segons se’t para el cor. No hi ha amor més gran que casar-se i sentir bategar els cors de les persones amades perquè notes les seues animes juntar-se convertint la teua vida en un conter de fades. Si t’agrada una persona ja hauràs pensat en l’amada. I si estàs enamorat els teus ulls s’hauran il·luminat. Aquest és el sentiment que realment il·lumina ta mirada i el cor haurà fet que tot el teu ser hi haja sospirat. Però el matrimoni també és un camp ple de mines. On no només hi ha pètals de seda, sinó espines Només deus saber identificar eixos problemes i somiar que vius en un camí de roses fines. Però hui en dia és moda viure en pecat. És a dir, dormir junts sense passar per l’altar. Abans seria un tema prou tractat al mercat però hui en dia és com cosir i cantar.

Així que si sents amor, del de veritat, segons la llei pots agafar una opció. O casar-te amb de guanys i tot per mitat, o no casar-te i si mors no cobrar la pensió.

I ara als vestits de fallera triomfa la seda, l’espolí, seda estreta, seda salvatge… El cas és que és un símbol de categoria per a fer un vestit, encara que la metodologia ha canviat i amb ell han abaratit els preus, les persones segueixen veient als fallers com rics prepotents. Si d’alguna cosa estem segurs és que les falles estan mal vistes i el millor de tot esque la culpa és dels fallers. De primera mà he vist menfotisme total dels presidents, com en vegada de comissions hi ha sectarismes, i sinó fem una federació dels més “xulos” i excloem a la resta, la germanor fallera és un mite i any 2

enrere any hem perdut la consciència que som poderosos, un motor econòmic, social i cultural. Algun dia plorarem com a xiquets el que no sabérem defendre com hòmens/ dones. (Cita textual de la mare de “Bohabdil el chico” al seu fill el 1492 en la toma de Granada) (Predicció que aquest autor sap que es dirà algun dia a la seu de Junta Local fallera). 61

Si voleu saber el que es estar cremat sigueu executiu d’una falla i observaràs com el per favor i les gràcies s’han oblidat i de la família de mig cens t’enrecordaràs. Perquè hi ha càrrecs poc admirats, com són els de loteries i del casal encarregats. Si voleu acabar d’una falla cremat, que us donen un d’aquestos càrrecs complicats. En Junta local hi ha molt de “postureo”, i alguns ixen més en fotos que Cristóbal Colón quan passes per un càrrec deus fer història o si no hauries de dedicar-te al tir al colom.

A més trenque una llança per unes persones dels que diuen que només es toquen el pardal, i fan faena a la foscor com a mones i ells són els membres de Junta Local. És que el temps canvien en un res, i no sempre a millor com els vins o la poesia

Però no sols és problema de Junta Local, figurins hi ha en tots els llocs. Si no mira quan es desmunta una carpa i doblar ho fan ben pocs.

Per què ara en un casal, et pegues un pet, i tens a la meitat dels Geos i tota la policia.

Però l’ajuntament te’l seu mèrit, per torejar amb les falles i el veïnat, ja només als veïns els visiten el perit per a arreglar desperfectes o si no al jutjat.

I com tot no és criticar o humor satíric, sinó que també idees per a Diego i a Jaume. A l’ajuntament i a Junta Local els dic gràcies per tot però per favor remateu-me.

I fins hui la seda ha aplegat per a tots, universal, tota una moda, i amb ella també els famosos “selfies” (un invent del mateix dimoni) tots a fer posturetes i fer coses rares amb els llavis. El meu iaio en 25 anys té fotos de legionari en Melilla i els meus nets quan vegen les meues veuran una barreja de caragol i Carmen de Mairena. No sé on fan el F.P. en “selfies”, però almenys hui en dia hauria de ser ja un màster universitari. Fa uns anys et diuen, fem un “selfie” i t’hagueres passat mitja vesprada buscant en el “kamasutra”… Això si, vestit de seda.

Seràs de la foto el que millor queda. Si algú és bo fent-se molts bons “selfies”, i és molt ràpid amb el dit És el nostre gran Fernando Pascual, però en vegada de seda porta pèl al pit. Encara que no ho parega no és un “selfie”, està fent-li una foto a la camisa per a ensenyar-li a la dona que encara la porta llisa.

Com es deia en Romeu i Julieta: “adeu, adeu, l’acomiadament és un dolor tan dolç que estaria acomiadant-me fins a fer-se de dia”. La catrina hi ha acabat el dia de morts i ha de retornar a altre mon pel pont de flors. Envoltada dels tributs de la seda ens deixa trencats els nostres cors. Adéu catrina, amb les teues ofrenes, amb els ciris de cera i els retalls de seda. Fas que ens apiadem de la teua ànima i del nostre dol s’obri ja la veda. Adéu catrina, ja te’n vas a l’altre mon, t’emportes llisons sobre la seda i la seua ruta. Ací en valència ja saps que la seda és tan volguda com famosos els seus camps per la seua fruita.

Si en una foto vols triomfar, aquesta és la millor opció. Ficat una camisa de seda i fica cara d’emoció.

Adéu, Catrina, adéu, adéu, seda, adéu. Dues tradicions unides en sàtira, que espere que tots des d’ara l’ameu.

Els “selfis” ja no es mesuren en megapíxels, sinó en quantitat de fils de seda Quan més lluïsca la teua camisa.

Dissabte 9 de novembre de 2019.

P R O G R A M A D E F E S T E S

A les 19:00 hores, Exaltació de la Fallera Major d’Alzira, ALBA CARRIÓ MARTÍNEZ i imposició de bandes a les Falleres Majors de les diferents comissions de la ciutat.

Dissabte, 16 de novembre de 2019. A les 20:30 hores, Al Bar Rest. IBIZA d’Alzira “Sopar de Germanor” i imposició d’insígnies pròpies de la comissió.

Dissabte, 14 de setembre de 2019. A les 20:00 hores, Al Saló Arab de “La Gallera”, Nomenament de nostres Falleres Majors, SILVIA VICENT SARRIÓN I MONTIEL COMINS MICÓ

Diumenge 1 de desembre de 2019.

Dimecres 31 d’octubre de 2019.

Dissabte 23 de desembre de 2019.

Nit de Halloween al cau de la Falla.

A les 21:00 hores, Sopar de Nadalenques i visita del Pare Noel. A les 22:30 hores, Nadalenques a les Falleres Majors.

A les 12:00 Lliurament de recompenses de Junta Local Fallera, al Gran Teatre de la ciutat.

Diumenge 3 de novembre de 2019. A les 12:00 hores, Exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira, CLAUDIA DOLZ ESTELA i imposició de bandes a les Falleres Majors Infantils de les diferents comissions de la ciutat.

Diumenge 26 de gener de 2020.

Divendres 6 de març de 2020.

A les 12:00 hores al Sala Rex Natura, presentació de nostra Fallera Major Infantil, MONTIEL COMINS MICÓ. Després dinar i festa infantil.

A les 23:30 hores Nit de les Albades a Nostres Falleres Majors.

Dissabte 7 de març de 2020.

Dijous, 14 de febrer de 2020.

A les 09:00 hores, Esmorzar i preparació de la Cavalcada Multicolor. A les 14:00 hores, Dinar. A les 17:00 hores, Concentració al cau per a la Cavalcada Multicolor.

En la casa de la Cultura, inauguració de l’exposició del ninot

Dissabte, 16 de febrer de 2020. A les 18:00 hores, a la Sala Rex d’Alzira, presentació de nostra Fallera Major, SILVIA VICENT SARRIÓN. Després sopar i ball.

Diumenge 8 de març de 2020.

Dijous 20 de febrer de 2020.

Del 9 al 14 de març de 2020.

A les 20:30 hores, a la casa de la Cultura presentació del llibret de Falles 2020.

A les 22:00 hores, setmana gastronòmica.

Des de les 09:00 hores, Dia del “PORC”, tot el dia porc.

Dissabte 22 de febrer de 2020.

Dilluns, 16 de març de 2020.

A les 12:00 hores, XXXV Concurs de Paelles patrocinat per la firma RICARD.

Dia de “LA PLANTA” A les 10:00 hores, Esmorzar al cau. A les 11:00 hores, Ajudar als artistes a muntar la falla. A les 14:00 hores, Mascletà a la Plaça del Regne A les 14:30 hores, Tradicionals cassoles d’arròs al forn. A les 21:30 hores, Sopar dels frares. A les 23:30 hores, Gran ball de la plantà al cau amb discomòbil.

Dissabte 29 de febrer de 2020. A les 17:30 hores, assistència a l’acte de la Crida. A les 22:30 hores, Sopar de la Crida a la Sala Rex Natura d’Alzira i ball.

Dimarts 17 de març de 2020.

Dimecres 18 de març de 2020.

A les 08:00 hores, Despertà a les Falleres Majors, i al barri. A les 09:30 hores, Esmorzar al cau. A les 11:00 hores, Passacarrers i visita a les comissions.. A les 14:00 hores, Mascletà a la plaça del regne A les 14:30 hores, Dinar al cau. A les 18:00 hores, Concentració al cau per a l’entrega de premis. A les 22:00 hores, Sopar i ball, al cau amb discomòbil.

A les 08:00 hores, Despertà a les Falleres Majors, i al barri. A les 09:30 hores, Esmorzar al cau. A les 11:00 hores, Passacarrers i visita a les comissions. A les 14:00 hores, Mascletà a la plaça del regne A les 14:30 hores, Dinar al cau. A les 17:30 hores, Concentració al cau per a l’ofrena. A les 22:00 hores, Sopar i ball, al cau.

Dijous 19 de març de 2020. SANT JOSEP A les 08:00 hores, Despertà de Sant Josep. A les 09:30 hores, Esmorzar de Sant Josep al cau. A les 11:00 hores, Passacarrers i visita a les comissions del sector. A les 14:00 hores, Mascletà de Sant Josep A les 17:30 hores, Concentració al cau per al pasdoble. A les 20:00 hores, Cremà de la Falla Infantil. A les 22:30 hores, Sopar de Sant Josep. Quan vinguen els bombers Cremà de la Falla.

* La comissió de la Falla Caputxins, es reserva el dret de modificar aquest programa.

F O T O S p e r a l r e c o r d 2 0 1 9 NOMENAMENT ALBADES

COLOCACIÃ&#x201C; CARTELL

PRESENTACIÃ&#x201C;

CAVALCADA

CRIDA

PAELLES

PLANTÃ&#x20AC;

MATINS

PUTXERO

PORC

DIA 17

DIA 18

OFRENA

DIA 19

PASDOBLE

introducció

c a p o l l

El més famós d'estos capolls és el que produïx Bombyx mori, el cuc de seda, format per un llarguíssim fil de seda. En l'eclosió, l'insecte ja adult trenca el capoll o ho dissol excretant un líquid ad hoc; en la producció de seda, per tant, els capolls que s'obrin abans de que la crisàlide haja completat la seua evolució provoquen la mort de l'animal.

100

101

Seda,

EL TEI

d’un patrimoni

Com tot esdeveniment de caràcter cultural les Falles presenten elements icònics que la caracteritzen com una festivitat de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Comunitat Valenciana en el món sencer per factors tan diversos com la gastronomia, els monuments fallers, la pirotècnia i per descomptat, les seues indumentàries.

Entre gran varietat de peces populars de les festivitats falleres podem trobar el vestit de saragüells, la brusa, l’espardenya. Però cap ha transcendit tant a escala internacional com el clàssic vestit de fallera que tant caracteritzen les protagonistes de les nostres estimades festes, les falleres, les quals desfilen amb alegria aquest vestit conjunt de peces fetes amb diversitat de teles, encaixos i brodats amb materials com el tul, el cotó, el brocatell, el raió i és clar, la seda.

Adrián López Rosell

La seda, aquell material tan delicat, suau i la lluentor del qual ressalta els colors de les nostres vestidures antigament va ser reservat a la reialesa i a classe adinerada. Posteriorment arribà a ser un recurs imprescindible en el comerç preindustrial del nostre món i aconseguí posar el seu nom en la ruta de comerç més famosa per la història de la humanitat connectant els vells continents d’Àsia, Àfrica i Europa i ens va portar a descobrir el nou món segles després, la ruta de la seda. I és que actualment podem trobar tal noble material en les calces, sabates, falda, cosset i

manteletes de les nostres falleres durant esdeveniments com la imposició de banda, la presentació i l’ofrena. Això ens pot portar a preguntar-nos d’on traiem la seda en una època actual plena de fàbriques automatitzades i de comerç globalitzat. Doncs bé, la seda és un recurs que posseeix un segell “fet a Espanya”, ja que hem produït seda des del segle xv fins a la decadència de la seua producció a mitjan segle xx amb la substitució de les moreres pels tarongers i la implantació de l’era industrial a Espanya aguantant el tipus en zones de València, Múrcia i Andalusia fins ara.

Grau de Magisteri 2

102

103

I és que el sector de la sericicultura a València té segles d’història pròpia. Arriba a la seua edat daurada en el segle xviii, sent el principal productor de la Cort de Versalles impulsada pels Borbons, en què destaquen figures com la de Mariano Garín, qui va estructurar la Societat Obrera de l’Art Major de la Seda amb multitud de sucursals pòstumes per tota Espanya enfocades principalment a la confecció de recursos eclesiàstics. Amb l’arribada de la Guerra Civil la producció es va destinar a la confecció de vestits i paracaigudes de l’exèrcit fins a la seua finalització en 1939. Una altra figura notable en l’artesania de la seda valenciana va ser el francés Enric Lombard, qui va establir a la comarca de la Safor una filatura de seda que es va estendre fins a l’horta i controlà tot el procediment de cria i obtenció de la seda fins que el sector va experimentar des de mitjan segle xix un notable abandó que va culminar en una crisi en la sericicultura europea. Espanya va ser l’últim bastió en producció de seda després de França i Itàlia, per la qual cosa podem afirmar que els nostres llauradors van ser els últims d’Europa Occidental a realitzar la collita de seda autòctona en 1975. Amb el tancament de Lombard en 1976, juntament amb el de les últimes fàbriques de teixits de seda que van mantindre el sistema de producció tradicional, com la de Garín a Montcada, es culminà la decadència experimentada per una activitat que ha marcat profundament la història valenciana, la memòria i el patrimoni de la qual és necessari recuperar.

que els cucs formen els seus capolls, coure’ls posteriorment en aigua bullent i despullar-los dels seus capolls per a la seua classificació per grandària i qualitat de fibra en brut i que finalment s’obtindrà a través del procés d’enrotllat i l’obtenció del fil a través de l’estiratge de diversos filaments de fibra. Un gran rerefons històric i molta cultura és el llegat que ens deixa la seda com a recurs tèxtil fins hui, amb les festivitats de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i la Llotja de la Seda com a Patrimoni Material, reconegudes per la UNESCO, València, les Falles, les seues falleres i fallers poden sentir-se orgullosos de la riquesa cultural que la nostra terra posseeix i la influència internacional que presenta actualment per a la nostra comunitat i el nostre turisme. Bibliografia Blanco Domínguez, L. (2015). La seda: el hilo conductor de un itinerario cultural. Proyecto de Implantación de la Ruta de la Seda en la Provincia de Valencia. Pagán, E. A., i Fuentes, C. M. (2018). “La seda valenciana: turismo de patrimonio”. Papers de Turisme, (61), 18-33. Piña Fort, Sherylin (2016). Valencia y la Ruta de la Seda: análisis de un nuevo producto turístico (dissertació doctoral).

I és que el procés d’extracció de la seda és tota una odissea, entre la criança de cucs en papers específics per als ous dels cucs, l’alimentació de les erugues durant 35 dies, esperar

104

105

U N A R A D I C I Ó L O C A L vinculada a la seda

Aureliano J. Lairón Pla

Al voltant de la seda hi ha a Alzira una tradició que cada any es rememora el dia de la festivitat de la seua patrona. L’últim diumenge de setembre el nostre poble celebra amb l’esplendor habitual la solemnitat de la Mare de Déu del Lluch. Eixe dia, aproximadament cap a les onze del matí, moltes alzirenyes i alzirenys s’arrimen per l’avinguda Lluís Suñer fins al parc de l’Aràbia Saudita, el conegut popularment com a parc de les Muralles, per participar en l’acte, més prompte un simulacre, de la troballa de la imatge de la Moreneta pel pastor Lluch, una història irreal, com tantes altres històries, posades en la ment popular per algú i que no deixen de ser sinò “ensueños de poesía” que no fan mal a ningú ja que no danyen.

Arxiver municipal i cronista oficial de la ciutat d’Alzira

106

107

En finalitzar l’acte de la troballa, dos xiquets, un que fa d’alcalde i l’altre que fa de rector, traslladen amb les mans la imatge menuda de la patrona “trobada” fa uns instants al canyar existent al peu d’una de les torres del circuit emmurallat fins a l’anda preparada davant de la caserna de la Guàrdia Civil, alçada al lloc on es localitzava l’antiga església de Santa Maria (amb el seu famós Crist), per tal d’iniciar la processó que conduirà la imatge, entre el fervor de la gent, pels carrers del vell barri de la Vila fins a la casa consistorial.

fetes, dins del seu cambril, col·locar-la baix el seu mantell i demanar també, de manera simbòlica, la protecció de la Verge per a les futures collites. És per això que, rememorant allò que es feia, ara mateix, des de l’any 1985, gràcies a la iniciativa d’un bon amic, un jove amb inquietuds i amb vocació investigadora, el dia de la festa major de la nostra patrona, mentre s’interpreten pels carrers de la Vila, a càrrec de xiquets i jóvens de la localitat les danses i els balls de la Carxofa, dels Negrets, dels Arquets, dels Teixidors, del Bolero, i dels Nanos i Gegants que organitza el Grup de Danses d’Alzira, reminiscència dels balls dels antics gremis locals, les veïnes i els veïns del barri i els devots en general, li oferixen a la Mare de Déu les madeixes en allò que, popularment, anomenem l’Ofrena de la Seda.

Era costum de les dones embarassades visitar aquell devotíssim Crist, el Crist de la Verge Maria, durant nou dies per tal d’assegurar-se el feliç succés del part, i foren moltes les misses que se celebraven en el seu altar. Tal com compta l’estudiós Francisco Gallardo en un treball sobre eixa devoció alzirenya publicat al número tres de la revista d’estudis d’història local Algezira Xúcar: “Tots els divendres de l’any tenia lloc un solemníssim exercici vespertí que es componia d’oració mental, meditació dels moments de la Passió, sermó i el cant d’un motet i dels gojos”. El primer divendres de març, continua dient l‘amic Gallardo, el poble en massa acudia i duia a la capella del Crist “toda la simiente de gusanos prevenida para la próxima cosecha, para que se dé la acostumbrada y propia bendición, porque con esta diligencia afiançan la buena suerte de su cosecha”. Eixe acte tenia la seua continuïtat eixe mateix dia a la vesprada quan es pujava fins a l’ermita del Salvador, al cim de la més alzirenya de les nostres muntanyes, davant la imatge de la Mare de Déu del Lluch. Allí acudien els fidels amb la llavor de la seda per a oferir-li-la, en este cas a la Moreneta, i en sa-

Eixa ofrena ha guanyat en esplendor i vistositat al llarg dels anys fins a convertir-se en el meravellós espectacle actual. Des de l’Ajuntament es vol potenciar eixa festa i s’encoratja l’organitzadora, la Reial Confraria de la Mare de Déu del Lluch, per tal de seguir el camí iniciat, que no és altre que el de recuperar i dignificar una tradició, feta festa, que parla d’Alzira i dels alzirenys.

Falleres Majors d’Alzira, Mer i Inés, en la processó del matí de la Verge del Lluch, on ens fiquen les madeixes de seda.

108

109

Les llançadores menudes (espolins) s’utilitzen per a la confecció del teixit que pren el seu nom, l’espolí. En la imatge s’aprecien els espolins amb la seua canilla, on es disposa el fil per a teixir. Fotografia d’arxiu propi.

V a l è n c i a

E D A

és

Parlar de València implica, necessàriament, parlar de seda. La importància d’aquest material no escapa a l’ull ciutadà, almenys d’oïda, si busquem reconstruir el passat d’un poble, i és que, en efecte, València és seda.

La seda és una fibra d’origen animal que, igual que ho fou

Edgar Talens Lozano

El circuit dibuixat per la seda començava per l’anomenat cuc de seda, científicament Bombyx mori, el naixement de la bestiola ja requeria unes atencions molt quotidianes que implicaven aclimatar les cambres on venia criat i nodrir-lo diàriament de fulles tendres de

Graduat en Història per la Universitat de València Màster en gestió del Patrimoni Cultural per la Universitat de València Investigador al voltant de la història del Col·legi de l’Art Major de la Seda de València en el segle xix

la taronja en el seu dia, va col·lapsar el mercat valencià: tothom produïa seda, en capolls, en rama, filada, torçuda, o ja en forma de manufactures (teixits) o confeccions (articles). Si tractem d’explicar la importància d’aquest fil d’or per a la història dels valencians, haurem de remuntar-nos a la Baixa Edat Mitjana, període en què va començar el primer intent de conformar una producció, que ens venia heretada del passat musulmà a les nostres terres. Tanmateix, la puixança del sector no va ser especialment notable fins a la primera meitat del segle xviii: tallers i més tallers disseminats pel cor de Ciutat Vella esguitaven la trama urbana del Cap i Casal, envaït pel soroll constant i perseverant dels telers, dirigits per mestres velluters i fets servir per agremiats en procés d’aprendre l’ofici. El mercat de la seda ocupava més de la meitat de la població a les comarques històriques de l’Horta, la Ribera del Xúquer i la Safor, principalment, el cicle de la seda bastia moltes famílies valencianes, que van veure en el negoci una forma de vida.

110

111

morera, durant la vida cíclica de l’animal s’esperava la seua maduresa fins que aquest fora suficientment capaç de filar un capoll de seda. El capoll, o capell de seda, era la matèria cobejada pels productors, qui, abans que nasquera la palometa resultant de la metamorfosi, havien d’extreure el fil per evitar trencar del filament continu del capoll. Amb el fil extret es procedia al seu filat i posteriorment a un procés de torsió per conferir-li resistència; en acabant, venia tintat i finalment es disposava en bovines i cabdells. Amb la matèria llesta, s’enviava als tallers urbans dels velluters, els quals confeccionaven amb destresa els teixits de seda demanats en cada moment. Les anteriors són sols unes pinzellades d’un llarg procés, molt més complex i detallat, tanmateix esbossen una idea del que suposava el procés productiu de la matèria primera. La seda no sols va suposar un sector de producció important, sinó que va condicionar el paisatge rural, especialment a les comarques centrals de l’antic Regne. Les moreres inundaven les partides rurals i es perdien en la vista del visitant, un arbratge bàsic per a la subsistència del cuc de seda; a més, la Morus alba (morera), admetia el secà i el regadiu a parts iguals, una característica que va facilitar la seua extensa difusió.

La llarga història dels valencians, continua tenint la seda com a fil conductor, i ho fa no sols amb un passat solemne, sinó que ha aconseguit instal·lar-se en la llengua habitual dels parlants, en frases com Anar com la seda (es diu d’un assumpte o qüestió que es desenvolupa amb èxit i complix les expectatives), Anar com una seda (anar ben vestit, adequadament abillat), Ser fi com la seda (referent a una cosa fina i delicada per la seua qualitat), Qui tinga cucs que pele fulla (qui tinga problemes o treballs, que se’ls solucione), Que has venut la seda? (Pregunta que es fa a una persona que gasta més del que acostuma o que presumix de tenir més diners dels que sembla que ha de tenir).

aquests últims i dibuixant alhora els motius desitjats al teixit. La seda no ens és aliena. Conforma una manera d’explicar el nostre passat: una matèria que va influir en aspectes tan bàsics com el nostre paisatge més immediat, les expressions de la nostra parla i la gènesi d’una festa com són les falles. Un patrimoni viu que és necessari preservar i conservar per tal de no oblidar qui som i d’on venim.

Fruit de tota aquella herència, les falles adoptaren la seda en el seu corpus festiu de la mà de la indumentària, que es va estandarditzar com a representació de la valencianitat. És a partir de principis de segle xx, especialment en la dècada dels anys vint, que les senyoretes començaren a vestir de seda per a anar de “valencianes” o “llauradores”. Aquests vestits es confeccionaven amb riques teles d’espolí, un teixit que encara hui dia és dels més cobejats pels amants de la indumentària. L’espolí és l’exponent més popularitzat en la festa de les Falles, un teixit d’un elevat preu a causa de la seua confecció manual i de l’elevat nombre d’hores de treball que comporta. Pren el seu nom de la llançadora amb què ve elaborat, anomenada espolí. La seua tècnica consistix en l’espolinat, una operació que teixix l’ornamentació de la tela, més o menys profusa, a mesura que es confecciona la peça; els fils de la trama (horitzontals) passen travessant els fils de l’ordit (verticals), entrellaçant-se per

112

113

G R A N

E S

DE CUCS

de seda en les alqueries de València

Esteban Longares

Llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de València Màster Interuniversitari en Història de l’Art i Cultura Visual per la Universitat de València Guia de Turisme en rutes culturals CaminArt

115

La producció sedera va ser una de les principals activitats econòmiques de València des de mitjan segle xv fins a principis del segle xx. Tant la preparació de la matèria primera, és a dir, la fibra elaborada pel cuc de seda, com l'elaboració del teixit, generava molts llocs de treball i riquesa, ja que aquesta activitat

passava per nombroses fases. De cadascuna d'aquestes etapes s'encarregaven artesans especialitzats, des de la cria dels cucs de seda, recol·lecció i cocció dels capolls, debanament i tort, fins al moment en què el fil es tintava, amb tints naturals i, finalment, es confeccionaven els teixits en els telers. Finalitzat tot aquest llarg i complex procés, entraven en acció els mercaders i comerciants, els qui venien la luxosa vestimenta als membres de la reialesa, noblesa,

116

Façana de l’alqueria de Solache, en la que s’aprecien les finestres de l’andana.

burgesia o alta jerarquia eclesiàstica, la privilegiada clientela que podia fer front al seu elevat cost. La primera fase, la de la sericicultura o tècnica de cria del cuc de seda (bombix, mori), tenia lloc especialment en les alqueries de l'horta i camps de cultiu, encara que també podia tindre lloc en alguns habitatges de la ciutat. Les alqueries de l'horta tenen en l'últim pis unes estades, anomenades andanes, en les quals es muntava unes estructures de fusta i canyes on criaven els cucs, els capolls de seda dels quals o la seda filada eren venuts per a

117

la seua comercialització. En moltes alqueries de l'horta valenciana encara podem trobar aquestes andanes, pervivències del treball de la criança del cuc de seda. Aquesta cambra era l'espai idoni per a aquesta activitat, ja que en estar en la part alta de l'alqueria, aïllava als cucs de seda de la humitat i del fred de la terra. Encara hui és recognoscible exteriorment per les finestres de la part superior de la façana, les quals són de xicoteta grandària i estan situades quasi ran del ràfec de la teulada, ja que servien per a ventilar la cambra i eliminar al seu torn l'aire càlid que s'acumulava durant l'estiu.

Els cucs es col·locaven sobre un llit de grans quantitats de fulles de morera per a la seua alimentació, disposades en taules de fusta formant prestatgeries que sustentaven diferents nivells de canyissos sobre els quals les erugues vivien durant les primeres setmanes, fins que començaven a elaborar el capoll on es tancaven per a transformar-se en una crisàlida.

En el pis superior de l'alqueria de Félix, al parc de Marxalenes, podem trobar un d'aquestes granges de cucs de seda, complet i en perfecte estat de conservació. És un edifici visitable, ja que va ser recuperat com a Centre d'Interpretació Ambiental i en l'actualitat la seua gestió està adscrita a la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de València. El seu origen data del segle xiv, quan es construeixen tres de les estades actuals que componen el conjunt d'habitatge agrari baixmedieval. És molt més modesta que la pròxima alqueria de “Barrinto”, de caràcter senyorial, però la seua major importància consisteix en el fet que posseeix un dels pocs vestigis que queden a la ciutat de la cria del cuc de seda, els anomenats llits de cucs, considerats de principis del segle xix, i rehabilitats en temps més recents. Va ser a mitjan segle xvii quan aquesta cambra es va convertir en granja de cucs. Era un fet freqüent que en el segle xviii i fins a principis

Aquests canyissos perviuen encara hui en algunes alqueries rehabilitades de la ciutat de València, com la de Félix, la de “Solache” o la del Moro, elements fonamentals per a entendre la primera fase de la producció sedera, la de la cria del cuc que la produeix. D'altra banda, l'alqueria de Serra, en Benimaclet, també les va mantindre fins fa anys, però l'abandó i les ocupacions il·legals han d'haver-les fet desaparéixer.

del xix, és a dir, durant l'època de màxima esplendor de la indústria de la seda valenciana, multitud d'alqueries de l’horta incorporaren en les andanes aquesta activitat, com per exemple l'alqueria de “Solache” en el barri de Benicalap. L'alqueria de “Solache” (segle xviii), al carrer Riu Segre, també conserva aquestes bastimentades de gran altura formats per fustes i canyís. No obstant això, aquesta estructura no es troba completa, sinó en certa manera descontextualitzada en la andana convertida en l'actualitat en aula, després de la recuperació de l'edifici en centre municipal d'atenció i assessorament de joves. En la façana, que conserva un rellotge de sol, s'observa la presència de les característiques finestretes de la andana. D'altra banda, en el nou Museu de la Seda, en el soterrani del rehabilitat Col·legi de l'Art

Major de la Seda, s'explica el treball de la sericicultura i reprodueix aquestes estructures de fusta i canyís. Finalment, durant la recent rehabilitació de la Casa del Senyor de l'alqueria del Moro, en el barri de Benicalap, també es van recuperar els llits de canya que s'usaven per a criar els cucs. S'ha restaurat la fusta i s'han canviat les canyes que faltaven o que estaven trencades. L'alqueria, d'origen medieval, es convertirà en la seu del Consell de l'Horta. Els cucs eren alimentats amb fulles de morera, un arbre que antigament era molt abundant en algunes zones del territori valencià. Encara que hui dia identifiquem el paisatge de l'horta valenciana amb el taronger, no sempre ha sigut així. Des del segle xv fins a meitat del xix, la morera va ser l'arbre característic del camp valencià, ja que la indústria sedera s'assentava

Bastimentades de gran altura formats per fustes i canyís.

118

119

Estanteries de madera i cañyis en l´ Alquería de Félix para la cría dels cucs de seda. sobre l'existència d'importants extensions de camps destinades al seu cultiu.

na, prompte es va disposar d'àmplies àrees de subministrament autòcton en el seu entorn rural. La major part dels viatgers que la visitaven i descrivien les terres que envoltaven la ciutat emmurallada al·ludien en les seues obres al paisatge frondós i verd que formaven les moreres, que es plantaven acompanyant els marges de camins i sèquies, amb les aigües de les quals es regaven, o en parcel·les senceres, formant amplis morerals.

La morera és un arbre procedent d'Àsia que es va introduir a Múrcia i en el Regne de València des del sud d'Itàlia a la fi del segle xiv, i ràpidament va començar a estendre's el seu cultiu a partir del segle següent, conformant els paisatges del territori de l'entorn de pobles i ciutats de les hortes valencianes que s'havien especialitzat en la cria del cuc de seda. Amb el pas del temps, la morera va contribuir a transformar el paisatge agrari de zones de regadiu i comarques senceres com L'Horta de València, la Safor o la Ribera del Xúquer.

La gran expansió del cultiu de la morera, que es va intensificar durant el segle xviii, i la política proteccionista de la Monarquia, va convertir al territori en la principal àrea espanyola productora de seda. No obstant això, l'epidèmia de “pebrina” de 1854, que va afectar profundament la sericicultura mediterrà-

Així, encara que la sederia de València va estar proveïda des d'un principi per fibra granadi-

120

nia, va propiciar la caiguda de la rendibilitat de la criança del cuc de seda. Aquesta malaltia provocava que els cucs moriren abans que arribaren a concloure el seu cicle vegetatiu i que, per tant, les collites de seda es perderen any rere any. De tota manera, la decadència de la indústria sedera valenciana havia començat dècades arrere, per l'escassa competitivitat enfront d'altres mercats, com el francés i concretament de Lió, pel predomini del cotó o l'endarreriment tecnològic.

nant lloc al paisatge agrícola valencià que ha arribat fins a l'actualitat. En desaparéixer l'activitat dedicada a la criança del cuc de seda, l’andana de les alqueries va quedar sense cap funció ni ús determinat; a vegades va servir de magatzem d'eines o es va transformar en un espai habitable.

Així doncs, la sericicultura va acabar desapareixent quasi per complet en tan sols unes dècades. Per això, durant el segle xix es va anar substituint progressivament el cultiu de la morera pel de el taronger, més rendible, do-

121

L a

L l o t a dels Mercaders l a S e d a ,

d e

un espai únic de l’edat d’or de la seda valenciana

En la Baixa Edat Mitjana, València era una ciutat de gran prestigi comercial, mercantil i industrial en tota Europa, era la més activa econòmicament de tot el continent. El desenvolupament aconseguit per l’urbs no estava

d’acord amb la Llotja Vella, situada prop de l’actual, i aquesta va ser la raó per la qual es va decidir construir una de nova, “molt bella e magnífica e sumptuosa… honor e ornament de aquesta insigne ciutat”, com recull un document de l’època.

José María Chiquillo Barber

President de la xarxa internacional de punts focals d’UNESCO ruta de la seda

122

123

En 1482 van començar les obres de l’edifici, l’anomenat Temple del Comerç; edifici públic privilegiat dins de l’arquitectura gòtica mediterrània; satírica, fins i tot immoral, pagana, majestuosa, cúbica, diàfana. Enclavada en l’històric barri del Mercat, entre els carrers Cordellats, Llotja, Escalons de la Llotja i la plaça del Mercat.

A més d’aquesta inscripció, la veritat és que la Llotja també presenciaria, horroritzada, l’especulació general de què seria objecte la seda, el comportament deshonest de torcedors i filadores, l’adulteració del noble material; la picardia, en fi. La construcció del monumental edifici —conseqüència directa de la incapacitat de la Llotja Vella, també dita de l’Oli, per a albergar els mercaders en les seues reunions, a la qual cosa es va unir la creació del Consolat de Mar, alt tribunal que entenia d’assumptes marítims i mercantils— comença el 5 de febrer de 1482, en ple Segle d’Or valencià.

L’edifici va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 7 de desembre de 1996. El nom que rep l’edifici de Llotja de la Seda deriva del fet que el teixit de seda era des del segle xiv al segle xviii la indústria més potent de la ciutat.

Època pletòrica d’esdeveniments, d’esplendor artística, literària i econòmica, caldo de cultiu d’una burgesia pròspera que, entre 1472 i 1515, presta en vint-i-dues ocasions als Reis Catòlics la liquiditat necessària per a les seues arriscades empreses internacionals.

En només quinze anys (1483-1498), Pere Compte i els seus ajudants van ser capaços d’acabar la Sala de Contractació, cos principal de l’edifici. Al llarg de la part més alta de les quatre parets, limitant amb les voltes, hi ha unes inscripcions en llatí realitzades en or sobre un fons fosc, en forma de sanefa, que recorda els comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar amb usura en el negoci per a aconseguir així la vida eterna. La inscripció en llatí (per duplicat, una vegada sobre els murs sud i oest i una segona sobre els de la part nord i est) diu així:

En aquesta conjuntura una València opulenta, ampul·losa i vital veu com les seues gents es dediquen majoritàriament a les faenes sederes; precisament seran les aportacions dels velluters del Gremi de Velluters les que finançaran en gran part la inspiració d’“els mestres pedrapiquers” com Pere Compte i els dos Johanes, Yvorra i Corbera, que van ser els mestres als quals els Jurats del Consell General de la Ciutat van encarregar un projecte de tan gran envergadura.

“Casa famosa soc, en quinze anys construïda. Compatricis, comproveu i vegeu que bo és el comerç que no porta el frau en la paraula, que jura al proïsme i no li falta, que no dona els seus diners amb usura. El mercader que així faça desbordarà de riqueses i després gaudirà de la vida eterna”.

Dia rere dia la ciutat es col·lapsa pel trànsit pedestre. Carros i muls carregats amb rodes de seda o càrregues de fulla, precedits pel xicotet productor, entren per les quatre portes principals de la ciutat, sobretot per la de Sant Vicent,

124

Declaració de la llotja com a patrimoni de la humanitat UNESCO. 1996.

125

Interior de la Llotja de la seda. encaminant-se cap a la Sala de Contractació per a allí, entre centaures i harpies, columnes retorçades i falsos cels, realitzar les seues xicotetes transaccions comercials. “I en la Llotja era la bullícia del pesatge, del regateig, la compravenda, les discussions i l’algaravia que s’entremesclava amb la del pròxim mercat”. Mercaders de tota Espanya i de l’estranger al costat de llauradors de l’horta, i torcedors i filadores, i el bayle general, i representants de la Generalitat... un heterogeni grup que desfilava per l’edifici a la caça i captura de la millor oferta de torts de seda o luxosos teixits. Com heterogeni era el grup de consumidors finals de tan noble producte.

Exterior de la Llotja de la seda.

126

127

El majestuós edifici consta d’una sala de Contractació o Saló Columnari, amb una superfície aproximada de 2.000 metres quadrats, on destaquen les seues columnes de fust helicoïdal en forma de palmeres, una torre que albergava l’antiga capella i la presó per als mercaders, el pavelló del Consolat on es va constituir el primer tribunal mercantil i marítim d’Espanya, el Consolat de la Mar en 1283 i el Pati dels Tarongers en el centre dels quals destaca una font central en forma d’estrela de huit puntes. De la decoració exterior, són dignes d’esment per la seua qualitat les escultures de la Llotja de la Seda, presents en portes, finestres i

© UNESCO. gàrgoles de l’edifici; són extraordinàriament deliciosos i plens de bon humor. El pòrtic d’entrada de la Llotja és anomenat «el portal dels pecats» perquè s’hi troben llaurats els pecats originals de l’home representats per diverses figures nues. En el trencallums es troba la representació de la bruixeria i sobre aquesta en la part superior una imatge de la Verge amb el Xiquet, que simbolitza el poder que tenia precisament sobre la bruixeria. En tots dos costats d’aquesta porta es troben unes grans finestres d’estil gòtic coronades amb l’escut de la ciutat, peces heràldiques de qualitat única.

En l’actualitat s’està edificant allí una casa magnífica, que anomenen «llotja», on es reuneixen tots els mercaders per a tractar dels seus assumptes. És una casa alta, construïda de pedra picada i d’esveltes columnes. […] està acabada quasi fins a la teulada [...] tindrà un hort amb variats fruits i una font altíssima, amb una capella, on diàriament es diran dues misses […] serà més airosa i més bella que la llotja de Barcelona. HIERONYMUS MÜNZER, 1495

En l’ocàs del segle xviii el baró de Bourgoing la descriu com “un vast edifici on es reuneixen els comerciants i fabricadors, i l’assumpte principal, quasi únic, de les seues converses i tractes és la més preciosa producció del país, la seda”.

La Llotja de la Seda —o Nova, o dels Mercaders— ha sigut des de l’Edat Mitjana el focus comercial sagrat de la ciutat. L’edifici va rebre nombrosos elogis. Cal destacar la lloança de l’humanista i geògraf alemany Hieronymus Münzer en 1495 quan va escriure:

tament el 31 d’octubre de 1686, el Gremi de Velluters —constituït en 1474— obté el títol de Col·legi de l’Art Major de la Seda per obra i gràcia de Carles II —amb pagament previ, això sí, de 22.000 reals de plata—. Es converteix així aquesta institució en garant de la precisió tècnica i de qualitat amb què s’elaboren els diferents tipus de teixits, gràcies a la qual cosa les sedes valencianes van aconseguir notable crèdit a l’estranger; responsable, així mateix, de reforçar el caràcter elitista i tancat del gremi, discriminant els mestres forasters i aplicant altres tipus de mesures proteccionistes.

D’altra banda, del Col·legi van sorgir iniciatives innovadores que van suposar millores tècniques en la maquinària i teixits.

El Col·legi de la Seda valencià va destacar pels serveis prestats al Rei en homes —en circumstàncies bèl·liques— i en diners, a més d’ajudar la ciutat en temps d’escassetat comprant blat que repartia... entre els seus afiliats.

Les seues biografies, les seues accions, la fortalesa, la dignitat que han demostrat al llarg de les seues vides dedicades al millor desenvolupament d’aquesta entitat en l’aspecte econòmic, social, fabril i cultural, per a intentar aconseguir un millor benestar dels seus associats en les èpoques bones i en les difícils.

Una altra de les atribucions de l’Art Major, en simbiosi amb la Reial Acadèmia de Sant Carles de València, va ser la formació de dibuixants, premiant esbossos que després s’emportaven al teixit. I és que cal no oblidar que en aquella època és important per als valencians, com assenyala Townsend, “tindre bons dibuixants per a les seues manufactures de seda, de porcellana i de teles pintades”.

Així, per exemple, Félix Merino, de l’Art Major, manifestava en 1780 haver construït una màquina de gran utilitat per als mitgers —i, sens dubte, per a l’economia de les famílies nombroses— ja que facilitava tant les operacions que fins a un xiquet de set a dotze anys podia utilitzar-la. La història del Col·legi, com assenyalava el seu llavors president, Manuel Romero Martínez, és la successió dels col·legials que hi han passat durant 500 anys.

Servisquen aquestes breus paraules per a valorar la història i potencial de l’art de la Seda a València, com a aportació a la construcció d’un imaginari col·lectiu identitari sustentat en el coneixement i l’estima de la realitat històrica valenciana. La seda, sens dubte, és un senyal d’identitat del poble valencià.

A l’última i gran crisi sedera li faltava quasi un segle per a arribar. Cent anys arrere, concre-

128

129

130

131

El procés

d ’ e l a o r a c i ó A R T E S A N A L de la seda

María Simó García

Graduada en Història de l’Art per la Universitat de València Màster en Història de l’Art i Cultura Visual per la Universitat de València

132

L’expansió del cultiu de la morera s’inicia en el Regne de València a la fi del segle xiv després de la caiguda dels cereals i l’increment de la demanda de la seda. Aquest fet va acabar per transformar el paisatge agrari, 133

que va substituir part dels seus cultius tradicionals pels arbres d’on s’obtindria l’aliment per als cucs productors de seda: les moreres. A la comarca de la Ribera el cas més representatiu és el d’Alzira, on s’ha comprovat que va ser a partir del segle xvi quan la morera començà a transformar per complet el paisatge de la Ribera del Xúquer (Casey, J., 1981 p. 75). Aquesta expansió va portar al fet que la regió es convertira en una de les zones productores de seda més importants d’Europa. Van ser els mitjans i petits agricultors els que més es van inclinar cap a aquesta mena de cultiu, ja que volien augmentar els seus ingressos afegint els guanys obtinguts de la cria del cuc de seda i del filat. Aquestes dues últimes labors no suposaven grans costos, ja que per a elles disposaven de la mà d’obra dels membres de la família. Després de fer els treballs en el camp per a cultivar les moreres i aconseguir una fulla de bona qualitat, es desinfectava i preparava el lloc per a criar els cucs que produirien l’exclusiu i preuat fil de seda. L’espai es trobava en la mateixa llar familiar, en la denominada andana. En aquesta es construïen els canyissos, és a dir unes estructures amb pisos a manera de llits en els quals es disposaven els cucs. El primer pas en la cria dels cucs era triar els millors capolls a fi de fer la llavor per a l’any següent any. Eren necessaris uns 200 per a aconseguir una unça d’ous, i la meitat havien de ser mascles i la resta femelles. Aquests s’escampaven en una habitació perquè després de dues o tres setmanes isqueren les papallones,

Dones alimentant els cucs de seda. Família Garrigues. Col·lecció Enrique Puig. AMC-Arxiu Municipal de Carcaixent.

seda. Elles van ser les encarregades de preparar els cucs en l’andana, de canviar els papers, de retirar les deixalles i de renovar la fulla de morera. Cal tindre en compte que el cuc multiplicava per 10.000 el seu pes quan aconseguia els 30 dies de vida, per la qual cosa va ser constant i molt laboriós alimentar l’animal i netejar el lloc en el qual es disposava.

Collitera de seda preprarant el llit de fulls de morera.

les quals s’aparellaven i ponien els ous (Albentosa, 2003, 33-37).

els excrements o restes de fulles de morera que quedaven. Tot aquest procés de neteja i alimentació, junt amb una temperatura i humitat òptima, va ser molt important perquè la criança fora perfecta.

La papallona del Bombyx Mori posava al voltant de 600 ous grocs al juliol, que es guardaven fins a maig de l’any següent. Després de passar aquests mesos, es procedia a avivar les larves perquè feren eclosió amb temperatura de 14 °C a 20 °C durant 15 dies.

A partir de l’última muda, que durava entre 4 i 5 dies, la voracitat d’aquestes larves augmentava i, per tant, es requeria més dedicació a la seua cura. En el moment de formar el capoll de seda, els cucs deixaven de menjar i posaven mig cos en l’aire.

Quan els cucs aconseguien uns 2 mm es disposaven sobre els papers foradats damunt dels canyissos, perquè s’alimentaren amb la fulla de morera durant quatre vegades al dia en el temps d’un mes. Pel fet que els cucs creixien molt ràpidament, canviaven fins a quatre vegades de pell. Esta muda solia durar unes 24 hores, per la qual cosa este moment era l’idoni per a canviar els llits (canyissos) i eliminar

Tot el procés, des de la llavor fins al capoll, durava al voltant de 43 dies i es consumien de 5 a 7 càrregues de fulles. És ací on el paper de la dona es va convertir en una cosa fonamental per a l’elaboració de la

134

El cuc de seda, des de fa segles, s’ha criat amb gran minuciositat en les terres de la Ribera del Xúquer i va ser durant moltíssims anys una presència important en les nostres hortes, en comprometre en la seua cria els agricultors i la seua pròpia família, sobretot les dones. En les següents línies Ortells i Gombau apunta la situació ímproba a la qual se sotmetien les dones valencianes amb el treball dels cucs de seda: Las Labradoras de todo el Reyno llevan un trabajo ímprobo en la cria de los gusanos de la Seda: no comen ni duermen con sosiego hasta vér concluida la cosecha, y separada cada calidad de Capullo; y al tiempo de sacar el Capullo se les quita de las manos este fruto para que le perfeccionen los hombres, como si ellas no fueran capaces de hilar la seda, ó como si éstos no tuviesen en el mismo tiempo que se emplean en la hilaza otras labores que no pueden hacer las mugeres. … Es

135

cierto que los Hilanderos ganan su jornal con el trabajo y sudor, pero esta no es hacienda propia de su robustéz. ORTELLS Y GOMBAU, 1783, 140-141

Reprenent el procés d’obtenció del fil hem d’apuntar que, quan arribava el moment, el cuc durant dos o tres dies bavejava un fil de seda de 800 a 1.500 metres, els quals posteriorment conformarien el capoll. Aquest estarà acabat en cinc o sis dies i és en el seu interior on es forma la papallona. El primer pas a seguir una vegada obtingut el capoll, era netejar l’esborra i separar els fins dels bastos, ja que d’una mateixa criança es podia obtindre un capoll de millor seda que un altre. Dels de millor qualitat eixia la seda fina i dels defectuosos s’obtenia la seda alducar. Aquest pas previ va ser molt important, perquè després la fibra fora homogènia. Si el filat no es realitzava seguidament, era imprescindible causar la mort de l’insecte que es trobava dins del capoll, ja que aquest podia eixir i trencar el fil de seda. Normalment el que es realitzava era ofegar l’insecte amb vapor d’aigua (Santos Isern, 1981, 183-185). El següent pas va ser la transformació del capoll en una bobina de fil. Aquesta labor residia a ajuntar l’inici de diversos capolls i formar

amb ells un fil recollit en una madeixa. El procediment s’aconseguia de manera manual o utilitzant rodes o torns.

Cal assenyalar que les dones també van ser partícips en les labors de filar la seda, encara que en menor mesura respecte a la criança del cuc. Hi ha un exemple, procedent del segle xvi de la ciutat de l’Alcúdia, en el qual s’expressen les següents paraules: “[…] totes les dones e famílies […] no saben ni entenen en altre exercisi que en lo de dita seda, ço és, en debanar-la, altres en tenyirla […]. En dita vila de la Alcúdia, quantes dones, així viudes, donzelles, com casades, se sustenten i aviden de sols lo debanar la seda ques tors en los torns de dita vila com hi haja dona que guanya de ordinari a debanar de vint lliures y de vint y cinch lliures en avant, de hon se sustenten y paguen alguns deutes que aquelles tenen” (Vallés i Borrás, 1985, 16-34).

Per a transformar el capoll en fil de seda hi ha dos processos diferents: el realitzat a mà i a màquina. El filat a mà era comú confeccionar-lo en el camp per la família del llaurador o per algun filaner o filanera contractada per l’agricultor. Aquesta última solia ser irregular i de menor qualitat. D’altra banda, el filat a màquina suposava treballar en una fàbrica i amb gent assalariada. Hi ha constància que en 1837, segons un cònsol francés, hi havia diverses fàbriques de filat: tres a València, una a Vilanesa i una altra a Alzira (Fuertes Llopis, 1985, 196).

Encara que en la documentació no aparega el nom de cap dona com a titular d’aquesta indústria, no implica que no participaren activament en el treball. De fet, les dones van ser, durant molts anys, postergades a treballar a la seua casa criant cucs, filant, debanant, cosint, entre moltes altres tasques. D’aquesta manera, van contribuir en els ingressos familiars de manera significativa, completant l’economia domèstica. Encara així, el treball produït per les dones va ser considerat com una activitat complementària o una ajuda a la labor que realitzava l’home.

La criança del cuc va ser absorbida per complet per la mà d’obra de la família llauradora, tal com hem apuntat. Però d’altra banda, la fase de filar la seda va ser ocupada generalment per treballadors assalariats contractats per l’agricultor. Aquesta situació va ser causada sobretot perquè en l’època en la qual s’havia de realitzar el filat i el tort, coincidia amb el període de treballs agrícoles, els obstacles de conservació dels capolls o la comercialització del producte. Tal com ho descriu Peris Albentosa (1989, 55-57), segons el manifest de filaners de 1768, “sólo una minoría de 22 sobre 96 hilaban para sí, es decir, que eran cosecheros e hilanderos al mismo tiempo”. En conclusió, la labor del filat era realitzada majorment per persones assalariades, encara que també en períodes de poca intensitat de les labors agrícoles, la mà d’obra de certes famílies estava disponible.

pendant que les hommes travaillent les champs… Les payasans de Valence élèvent tous de vers à soie et chacun en petite quantité; leurs femmes et leurs enfants soignent eux même les insectes, sans cesser de vaquer à leurs autres travaux doméstiques…1. Aquestes paraules remarquen la qüestió que la llar es va convertir en una xicoteta granja de sericultura cuidada principalment per les dones, mentre els homes treballaven en el camp. Alzira va ser una de les poblacions de la Ribera del Xúquer que més associada va estar al cultiu d’aquesta matèria primera i al seu aprofitament des del segle xvi. Aquesta ciutat encara que a la fi del segle xviii experimentara una decadència productiva i forta reculada, va mantindre la seua tradició sedera durant tot el segle xix i fins al primer quart del xx. Encara es conserven alguns vestigis culturals bastant rellevants, tals com els immobles on es realitzava la cria del cuc de seda i els canyissos per a la criança d’aquests espècimens.

No hi ha dubte que el cultiu de la seda va ser una activitat domèstica, basada en la sobreexplotació de la família del llaurador. Tal com apareix en un dels informes dels cònsols francesos, s’observa la realitat: Chacune de leurs demeures est une petite magnanerie confiée aux soins de femmes

136

Fuertes Llopis, María Jesús, 1985, p. 191. “Cada una de sus viviendas es una pequeña tienda encomendada al cuidado de las mujeres mientras los hombres trabajan en los campos… Los payasans valencianos crían gusanos de seda y cada uno en pequeñas cantidades; Sus esposas y sus hijos cuidan de los insectos, sin dejar de ir a sus otras tareas domésticas”.

137

La indumentària del

a l l e r

I mentre la dona tenia el seu vestit de fallera, el faller continuava utilitzantne un de carrer, que en actes oficials solia ser el de jaqueta i corbata. Els tradicionals de saragüells i torrentí només s’utilitzaven en comptades ocasions com les cavalcades, per la qual cosa no es podia parlar d’indumentària masculina per a la festa. No va ser fins a 1954 quan va aparéixer un «vestit de faller», inventat per la Junta Central Fallera com una espècie d’uniforme negre i que llavors va ser anomenat «vestit de llaurador de gala». Era una espècie de transformació de peces tradicionals:

Marián Pérez Giménez

Així doncs ens trobem que en els anys 1960, fallers i falleres tenen el seu «uniforme». Amb això, el franquisme pretenia suposadament ocultar les classes socials i mostrar iguals a tots els participants de la festa, alguna cosa que també es va fer en altres celebracions espanyoles. Va ser també l’època en què Espanya va viure un boom econòmic en el qual era més important el modern que l’antic, la qual cosa va transformar el vestit de llauradora fent-lo menys tradicional, passant a dir-se «vaig portar de fallera» entre el col·lectiu de la festa. Aquesta indumentària, a més, va ser la imatge de la festa per als turistes en ninots i postals. No obstant això, la tendència en indumentària va començar a canviar prompte. Ja quasi entrant en els anys setanta van començar a

Fallera de la falla Caputxins

jaqueta curta de ras negra, camisa blanca, faixa de color (el color depenia del càrrec del faller) de la qual penjava un barret de xarxa amb borles, pantalons llargs negres i espardenyes. Al principi només l’utilitzaven els membres de Junta Central Fallera i escassament entre els fallers, a pesar que es va fer oficial en el Congrés Faller de 1958. Però a partir de 1964, en què un altre Congrés Faller el va exigir per a l’Ofrena de Flors i a poc a poc es va anar fent obligatori per a altres actes, no va tindre més remei que generalitzar-se. En tot aquell temps des que es va crear el vestit de faller, anomenat popularment «de panerola», va anar evolucionant canviant el calçat per sabates normals, la faixa per un faixí amb borles i afegint una xorrera a la camisa. Es va fer així més assequible del que ja per si era, facilitant que els fallers el pogueren adquirir en una època en què l’economia domèstica encara era feble.

138

139

haver-hi fallers i falleres que rebutjaven els vestits oficials i volien recuperar els tradicionals. Comissions avantguardistes com Arrancapins o la desapareguda King Kong van patir sancions de la Junta Central Fallera per no vestir segons la normativa, i fins i tot van ser desqualificades per molts fallers. No obstant això, amb el temps s’ha anat valorant més la indumentària tradicional i el vestit negre de faller es va anar abandonant a poc a poc entre els homes, i s’imposaren els de saragüells i de torrentí. Ara bé, també va sorgir un nou «vestit de faller» com pantalons llargs de ratlles i jupetí que, encara que una mica més basat en la tradició que el negre, no deixava de ser una invenció actual. Com és actualment? Gràcies a tota aquesta història els fallers poden disposar de diferents tipus de vestits. Tots ells amb les seues diferències i complements. La roba interior de l’home consta de camisa i calçotets. La camisa és una peça que es confecciona en llenç. El cos o arbre que cobreix des dels muscles fins als genolls. Les mànegues són llargues i ajustades a la nina amb un puny, en la part de l’axil·la porten un cuadret. El coll recull el vol de l’arbre mitjançant xicotets plecs. La camisa pot ornamentar amb brodats en l’obertura davantera, muscles, coll i punys porten botons de nacre o fil. Per a ajustar el coll s’utilitzen fermalls de plata. Els calçotets, es confecciona en lli o cotó. Cobreix les cames des dels genolls fins a la cintura i s’ajusta mitjançant una veta o platina de tela. És una peça interior que que-

El jupetí.

da davall del calçotet. El llarg va variar al llarg del temps i arribà als turmells en el segle xix.

El jupetí és una peça que ajusta el cos dels muscles fins a la cintura. Consta dels davanters i esquena, amb coll i solapes triangulars, encara que a vegades puguen mancar d’elles. En els davanters també poden portar butxaques. Hi ha models en els quals l’esquena és de diferent teixit a l’utilitzat en els davanters. Els teixits més utilitzats són les sedes, velluts, cotons i llanes, amb motiu de ratlles, flors o quadres. Es poden ornamentar amb galons, vius o cordons.

Calçó Els calçons cobreixen el cos des de la cintura fins a davall dels genolls. Els camals se cenyeixen fins als genolls per mitjà d’uns cordons, els models més luxosos se cenyeixen amb sivelles de plata. Tenen unes obertures laterals per a facilitar l’entrada de la cama, que es tanca amb cintes botons, metàl·lics, folrats, etc. La cintureta està partida en dues i per darrere se cenyeixen amb un cordó passat per uns ullets. Per la part davantera es tanquen amb traus i botons. Els calçons no porten bragueta i per a facilitar la seua col·locació disposa d’unes obertures laterals. Es confecciona en llana o cotó i els més luxosos en seda; predominen els colors foscos, sobretot negre, marró o blau. En el segle xix es va allargar fins als turmells i va passar a denominar-se pantalons.

La botonadura pot ser de botons folrats o mançanetes de plata o sobredaurada. En el segle xviii aquesta peça seria més llarga (per davall de la cintura), i es denominava “ajustador” o “armilla”. La jupa té la mateixa estructura que el jupetí, amb una clara influència militar. Únicament es diferencia d’aquest que va proveïda de mànegues llargues i estretes. Aquestes mànegues solen adornar-se amb punys tornats o tapes amb botons. Porten solapes triangulars, també amb una volta del cant del davanter, es forma una solapa des de l’escot fins al baix, hi ha models que mancaven d’aquestes. Els teixits més utilitzats són la llana, cotó vellut o seda, i els colors predominants són negre, crema o blau. El gènere utilitzat per a l’esquena, davanters o en les mànegues, és sempre el mateix. Se solen ornamentar amb vius, cordons i fins i tot brodats.

Saragüells Els saragüells és una peça que es col·loca directament sobre el cos. L’origen d’aquesta peça és molt antic. Estan confeccionats en llenç i la seua estructura es compon de dos canals molt amplis, cenyits a la cintura mitjançant una veta; el llarg arriba per damunt del genoll aproximadament. En la unió dels camals en l’entrecuixa es col·loca un quadret per a donar major joc. El fredolic és una peça de similars característiques que es col·loca sobre els saragüells i estava confeccionada en drap. Generalment aquesta peça és de color fosc o negra.

Igual que el jupetí podien portar botons de plata o plata sobredaurada. En el segle xviii l’home va utilitzar casaques. Aquesta peça era

140

més llarga que la jupa i amb cobertures en els laterals i centre de l’esquena.

tipus de barrets com rodines, esquivadores, etc.

Complements

En el segle xviii era típic cobrir-se el cap amb còfies o rets de seda o cotó. A més, també cal recordar que l’home per a protegir-se del fred va utilitzar i continua fent-ho mantes, capots, capes, etc.

Per a cobrir la cama fins al genoll s’utilitzen les calces, elaborades en seda, llana o cotó. Quant al calçat, citarem les sabates de pell amb sivelles de plata o l’espardenya. La faixa és un element que serveix per a subjectar els saragüells o calçons, es confeccionen de seda, llana o cotó. Sobre el cap també optem per utilitzar mocadors de seda o cotó i sobre aquests mateixos també es podrien col·locar diferents

141

E S S E N Y A històrica

Els orígens institucionals del Col·legi de l'Art Major de la Seda de València es remunten a l'últim terç del segle xv, quan la immigració de diversos centenars de seders genovesos va provocar l'enlairament de la indústria sedera valenciana i va donar peu a la fundació de la confraria de Sant Jerònim de l'ofici de *velluters mitjançant un document signat per uns cinquanta mestres el 18 d'octubre de 1477 davant el notari Bernat Sant Feliu. Aquella acta fundacional contenia les primeres ordenances del gremi que després van ser revisades i aprovades per les autoritats municipals el 16 de febrer de 1479. Pocs mesos després, a sol·licitud dels mateixos mestres de la corporació, el Rei Ferran II d'Aragó, de sobrenom "El

Vicent Genovés del Olmo President del col·legi de l’Art Major de la Seda

142

Façana del Col·legi de l’Art Major de la Seda.

143

Saló de la fama del Col·legi.

Catòlic", les va confirmar mitjançant un privilegi en el qual a més va concedir a l'ofici la categoria superior d'Art o Art de Velluters el 13 d'octubre d'aquell mateix any 1479.

esment exprés del privilegi de 1479, dos segles després, adjuntant una còpia del mateix i subratllant que ja llavors el Rei Ferran El Catòlic havia ordenat que s'alegraren i gaudiren de totes les prerrogatives que estaven concedides als altres gremis d'artistes de la ciutat com a cirurgians, notaris i semblants.

La concessió del títol d'Art a la fi del segle xv va tindre gran importància per al futur de la institució. De fet, cent vint-i-cinc anys després de 1479, el Rei Felip III va emetre el 7 de març de 1604 un altre privilegi confirmant totalment el del Rei Ferran II i insertant còpia completa del mateix en el seu interior. Fins i tot en el memorial que els “mayorales” del gremi van presentar al Rei Carles II per a suplicar-li la concessió del privilegi real del 31 d'octubre de 1686 pel qual van passar a denominar-se Col·legi d'Artistes i Art de la Seda, és a dir, Col·legi de l'Art de la Seda, es va fer

Amb l'adveniment de la nova dinastia dels Borbons en el segle xviii, el que va ser sens dubte el gran segle d'or de la “sedería” valenciana, el Rei Felip V va aprovar unes ordenances per Real Cèdula de 29 de maig de 1722 en què es va estendre la jurisdicció corporativa del Col·legi de l'Art Major de la Seda al conjunt del regne de València. Aquest privilegi es confirmaria després en les ordenances del 24 de setembre de 1736, que van ser les definitives.

144

Capella i pati del Col·legi.

145

Telar de seda medieval del ultim velluter amb la tĂ¨cnica del segle xv.

146

147

Real Senyera fabricada en seda per Eduardo Sanchis en 1927, encarregada pel seu amic Vicente Blasco Ibañes i donada al Col·legi de la Seda en 1969.

Per una altra Real Cèdula del 26 de setembre de 1738 els gremis de “galoneros” i “cinteros” van rebre el reconeixement d'Art Menor de la Seda per a diferenciar-los des d'aquella data del Col·legi i Art Major de la Seda dels Velluters, incorporant-se el Col·legi de Velers al mateix el 22 de març de 1770 mitjançant una ordre de la Real Junta de Comerç que va aprovar aquesta agregació. Un any després, el 24 de setembre de 1771, els Col·legis de Tintorers i Torcedors de Seda signaven una escriptura d'unió i concòrdia amb el Col·legi de l'Art Major de la Seda, encara que va ser suspesa el 31 d'octubre i van continuar mantenint la seua autonomia institucional pròpia cadascun

d'ells. Tot va semblar truncar-se, no obstant això, amb el decret de 31 de maig de 1813 de les Corts de Cadis, que va establir obertament la llibertat de la indústria. No obstant això, el Rei Ferran VII el va anul·lar al seu retorn a Espanya en 1814. L'abolició definitiva dels privilegis dels gremis i la seua conversió en associacions lliures i particulars es va produir finalment per decret del 2 de desembre de 1836. El 18 de setembre de 1873 es van reformar de nou els estatuts del Col·legi i el Govern Civil va aprovar aquesta revisió dos anys després, el 4 de novembre de 1875. D'igual manera, el 4

148

149

d'agost de 1902 es van redactar altres Estatuts i Reglament que respectaven la llibertat industrial i establien lleugeres modificacions en les ordenances precedents, però en presentar-se per a la seua aprovació davant el governador civil de la província, aquest no els va admetre a registre perquè, en continuar acollint-se a un privilegi real no estaven sotmesos a la Llei d'Associacions. Mentrestant, la Llei d'Unió Sindical del 26 de gener de 1940 va establir en el seu article 2 que les Associacions creades per a defensar o representar totalment o parcialment interessos econòmics o de classe, portaren o no la denominació de Sindicats, Gremis, Associacions Obreres, etc. quedaven incorporades des de llavors a l'Organització Sindical. Com a conseqüència d'aqueixa última llei, el Col·legi de l'Art Major de la Seda de València va quedar integrat de dret en el Sindicat Provincial Tèxtil, si bé de fet sempre se'l va reconéixer la seua personalitat històrica pròpia.

Extraordinària van assistir 84 col·legials dels 104 que existien en el Col·legi, aconseguint per tant un percentatge superior a les quatre cinquenes parts dels mateixos que era necessari i aprovant per unanimitat aquells Estatuts als efectes oportuns. Seguidament es va procedir al seu depòsit en l'oficina de registre corresponent on van figurar inscrits des del 15 de juny de 1978 amb el número d'expedient 47/707. Finalment, cal ressenyar també que la seu actual del Col·legi de l'Art Major de la Seda de València s'assentisca en el solar original que a la fi del segle xv va servir de seu a la corporació medieval. De fet, el 26 de setembre de 1494 l’Art de Velluters va adquirir un antic palau per a convertir-lo a la casa de la confraria de Sant Jerònim i celebrar allí les seues reunions. Segles després l'edifici es va reformar en 1756, sent restaurat novament quasi dos segles després en 1940. Per afegiment, el 22 de maig de 1981 va ser reconegut com a Monument Històric-Artístic i en 1987 es va publicar el catàleg de l'Arxiu del Col·legi. A més, el 9 de març de 1995 es va obtindre la consideració oficial de Col·lecció Museogràfica Permanent per a tots els mobles, objectes i materials històrics de l'edifici per part de la Generalitat Valenciana. La restauració total de la casa es va finalitzar l'any 2016 gràcies al generós mecenatge de la Fundació Hortensia Herrero, la qual cosa va permetre la inauguració del nou Museu del Col·legi de l'Art Major de la Seda de València, és a dir, del Museu de la Seda de València, sota la gerència d'una Fundació creada específicament per a això i la supervisió d'un Comité Científic compost per experts de reconegut prestigi en la història i la temàtica pròpia de la institució amb un coordinador al capdavant.

La Llei Sindical del 17 de febrer de 1971 va plantejar com havia de procedir-se per a conservar la seua plena personalitat jurídica i el respecte de tots els seus drets, perquè encara que es regia pel citat privilegi del Rei Carles II del 31 d'octubre de 1686, precisava també trobar-se inscrit en algun Registre Oficial per a poder sustentar-se amb plena personalitat jurídica. En aquell sentit, la Llei d'1 d'abril de 1977, que va regular el dret d'Associació Sindical, va brindar al Col·legi de l'Art Major de la Seda de València la possibilitat de regularitzar la seua situació. I a aquest efecte es va convocar la Junta General Extraordinària del 22 de febrer de 1978 a l'únic objecte d'aprovar la Modificació d'Estatuts i Reglament del mateix per a adaptar-los a l'esmentada Llei. A aquesta Junta

150

Real Decret amb la Declaració del Col·legi d’Art Major de la Seda com a monument històric nacional. 1981.

151

Seda de

a l è n c i a

Marieta arrancà la fulla del calendari que penjava en la paret de la cuina; febrer de 1929 havia passat a la història. I el somriure se li dibuixà en la cara al veure que començava el seu mes preferit de l’any.

Javier Alandes

152

Mai li havia tingut especial afecte a març. Tampoc rebuig, la veritat. Era la mera indiferència d’una jove en plena adolescència que encara buscava el seu lloc en el món. I encara que la seua mare sempre deia que la primavera en València era part de l’obra de Déu, ella no semblava trobar molt de rastre d’aquesta obra.

153

Fins que dos anys arrere va arribar la seua cosina major, Isabel, a demanar-li als seus pares que la deixaren apuntar-se a la falla del barri. Tan independent, decidida i tan moderna amb els vestits que ella mateixa es cosia, Isabel era l’espill en el qual Marieta es mirava. I quan, després de la insistència de la

seua cosina, els seus pares van accedir, Marieta va descobrir un altre món. Germanor, noves amigues i un lloc al qual pertànyer, representat en aquest xicotet casal de barri. I algun xic ben plantat també, per a què negar-ho. La falla s’havia convertit en un dels pilars de la seua vida.

—Recomanar no és el mateix que obligar, filla —li va somriure la seua mare mentre amb una carícia li va passar el floc del serrell per darrere de l’orella. Marieta sabia que no podia demanar-los un vestit als seus pares. No passaven penúries, però els únics diners que entraven a casa era el salari del seu pare a la fàbrica i a penes podien estalviar. Ella mateixa hauria de posar-se a treballar prompte, per ajudar en el que poguera. Però com li hauria agradat poder vestir la indumentària tradicional valenciana en una cercavila, seguint la banda de música i amb l’olor de pólvora pels carrers del seu barri. Es va resignar a pensar que hauria de ser un altre any. Amb sort, el següent.

Mentre en aquell full del mes de març assenyalava amb llapis els dies de la setmana fallera, la seua mare va arribar de la compra. Va deixar la bossa del pa en la taula de la cuina i en va traure un full que havia doblegat en quatre parts que li va entregar a Marieta amb un mig somriure. La jove va desplegar amb curiositat el paper que la seua mare li donava. —Pepita Samper? —va exclamar Marieta en veure la foto de la valenciana que s’havia proclamat la dona més bella d’Espanya en el festival “Senyoreta España” celebrat a Madrid.

La notícia que Pepita Samper anava a ser la Reina Fallera va volar per tota València, i a sastres i indumentaristes els va caure damunt una càrrega de treball que no havien conegut en anys. Les famílies que s’ho podien permetre van encarregar amb urgència vestits de valenciana per a les seues filles i que aquestes pogueren lluir-los en tot just unes setmanes.

—Reina fallera… què et sembla? —Doncs que ja era hora.

aquestes últimes, gaudiràs molt més de les primeres”. —Àvia! —va cridar en apartar la cortina de la casa de planta baixa on la seua àvia encara s’obstinava a viure sola. Des que va morir el seu avi, la mare de Marieta havia insistit cada cert temps que l’àvia anara a viure amb ells. D’ací no em trau ningú; en aquest llit va morir el meu marit i serà on moriré jo. Així de senzill. —A l’habitació, Marieta! —va dir la feble veu de la seua àvia des del fons de la casa. —No tinc molt de temps, vaig a l’arreplega. La mamà m’ha dit que vinguera, que volies ensenyar-me alguna cosa —parlava en veu alta mentre caminava pel corredor. Passats els anys, molt després que la seua àvia els deixara, Marieta continuaria recordant la característica olor d’aquella casa. Aquell aroma, mescla de lavanda i naftalina, que sempre aniria lligat a la seua infància, als records de tota una vida.

—Ja era hora de què, filla? Comprenent que no era el moment adequat per a la seua família, a Marieta li va fer una xicoteta punxada al seu amor propi quan es va assabentar que diverses de les seues amigues de la falla anaven a tindre vestits nous. Això va fer decaure el seu estat d’ànim, en un sentiment entre la ràbia i la resignació. Res li feia més il·lusió en el món que poder lluir un vestit de valenciana en Falles. Però com li va dir el seu pare acariciant-li la mà, “la vida està plena d’alegries, però fins i tot més de decepcions; en la mesura en què gestiones

—Que una dona representara les falles, mamà. Pepita Samper… —Marieta parlava sense deixar de mirar el cartell—. Que bonica amb el vestit de valenciana. —En el forn m’han dit que el Comité Central Faller recomanarà que les dones facen les cercaviles amb aquest vestit. —Doncs jo no en tinc! —va dir Marieta amb to d’urgència i cara de preocupació.

154

La seua àvia estava dreta, al costat de la porta de l’habitació, somrient-li amb certa picardia. —Què passa?, per què somrius així? —va dir Marieta contenta de veure l’àvia de bon humor. La seua àvia es va apartar de la porta, fentli un gest perquè entrara a l’habitació, sense esborrar el somriure dels seus fins llavis arrugats. Marieta va travessar el llindar de la porta sense deixar de mirar la seua àvia, sorpresa

155

per l’estrany comportament de la dona que més volia en el món. I, sobre el llit, va descobrir per a què havia anat aquell dia fins allí. La seua àvia havia exposat el vestit perquè lluïra en tota la seua esplendor. El cosset, la falda, la manteleta, el mocador, les sabates sobre la xicoteta catifa que hi havia a la vora el llit, folrats amb la mateixa tela que el vestit. Marieta es va tapar la boca amb una mà i es va girar a mirar la seua àvia, que en aquell moment ja reia obertament. —Però… àvia! —a penes li eixien les paraules a la jove. —La meua xiqueta serà la fallera més bonica de tota València.

Asseguda en el xicotet tocador de la seua àvia, Marieta aguantava pacientment com la seua àvia la pentinava amb alguna dolorosa estirada de tant en tant. El vestit descansava en diversos penjadors esperant que la jove estiguera pentinada per a posar-li’l. En un parell d’hores havia d’estar en el casal per a començar la cercavila. —Però aquest vestit havia de ser caríssim, ¿no? —Seda, la meua xiqueta. Teixida a mà en un teler d’espolí. —Tan rica era la teua àvia?

—No, res més lluny… —reia l’anciana—. El preu d’alguna cosa el marca la seua escassetat. I si d’alguna cosa mai hem anat escassos a València és de seda. I de grans mestres que la treballen.

—I tothom es podia permetre un vestit de seda? —Doncs calia estalviar una mica més o una mica menys. Però la gent treballadora volia anar tan elegant com la burgesia quan era l’ocasió. Per a això treballaven, i per a això tenien el seu orgull. La meua àvia sempre em contava el dia que va conéixer el meu avi: tan ben templat, deia, amb el seu jupetí de seda, la camisa blanca i el mocador al cap. València era la ciutat de la seda, i els seus habitant volien lluir-la.

—Per què tenia la teua àvia un vestit de seda? —Les dones tenien les seues robes de treball. Depenent de l’estació de l’any usaven llanes, fil, draps més bastos que aguantaren el treball en l’horta. Però treballar molt ha de ser recompensat amb dies de festa. Ai, filla… i per a aquells dies calia vestir-se bé —l’àvia va deixar de raspallar-li els cabells, i va mirar als seus ulls a través del reflex de l’espill—. Les dones valencianes som elegants, presumides… que es note que estem celebrant alguna cosa, redeu. I era costum fer-se un vestit de festa, per a lluir-lo en els dies especials.

L’àvia de Marieta va subjectar la trena amb forquetes en la part posterior del cap. Es va apartar fins a l’armari de l’habitació, i va traure una caixa recoberta de vellut negre. El reflex va il·luminar el rostre de l’anciana quan la va obrir. Amb la cura pròpia d’un orfebre va traure la pinta. Gran, brillant, el complement perfecte per a aquell vestit tan preciós. Li la va mostrar a Marieta perquè aquesta la vera en l’espill. Els gravats, la delicadesa de les pues i els remats dels costats van fer que la xica obrira els ulls tant com el dia en què va veure el vestit.

—Però, ¿de seda ni més ni menys? —La seda porta amb nosaltres segles, xiqueta meua. Els àrabs van portar l’arbre de la morera i els cucs que produeixen la seda quan comencen a transformar-se. I ens van ensenyar a fer precioses teles amb aquell fil. València es va desenvolupar gràcies a la seda —començava a fer la trena amb els flocs de cabell de la jove—. Mira la Llotja, mira el Col·legi d’Art Major de la Seda… la ciutat va ser rica gràcies a tots aquells artesans, d’aquell gremi orgullós del seu treball. Tothom a la ciutat treballava directament o indirectament en la indústria de la seda. Tintadors, velluters, sastres… I no és que la seda fora cara o barata; és que era el que teníem més a mà.

—¿També de la teua àvia? —No, xiqueta meua… —va riure l’àvia— Creus que eres tu la primera que es posa aquest vestit en els últims cent anys? La pinta és meua. I ara és per a la meua reineta fallera.

I quan l’àvia va descórrer la cortina de l’entrada, de la casa no va eixir la seua filla. Va eixir la dona valenciana més bella que mai havia vist. Ja no era la seua xiqueta. Potser aquella xiqueta encara estava, però dins d’un cos de dona. Una dona amb el vestit més bonic que els carrers de València anaven a veure aquelles falles.

A l’hora acordada, el pare de María es va plantar davant la casa. La seua filla li havia prohibit expressament que hi entrara, havia d’esperar que ella n’isquera i, del seu braç, portar-la fins al casal.

156

Secant-se una llàgrima amb el dors de la mà, el pare de Marieta li va oferir el braç, al qual la jove es va agarrar mentre plantava un bes en la galta de l’home que més la voldria en tota la seua vida. I tots dos se’n van anar caminant a honrar a Sant Josep.

Gràcies a María Luisa Llorens Fuster, secretària del Col·legi de l’Art Major de la Seda, per la seua atenció i explicacions històriques sobre la indumentària tradicional valenciana.

157

H D E

I M N E L A F A L L A La Falla de Caputxins Va vestint-se d’alegria Amb l’aire de la festa I l’olor a bunyolà

Autor Alfredo Cándido Moreno

Al pas de la comissió Que porta el seu estendard Tots els fallers van cantant-li A sa Fallera Major.

Amb la música de Paquito el Xocolatero

A la mitat del carrer La nostra falla hem plantat, A la mitat del carrer On la veu el veïnat Esperant la mascletà Esperant la mascletà. Ai !!!! Falla de Caputxins Ai !!!! Que solera que tens Ai!!!! Falla de Caputxins La comissió hui t’enveja Per lo bonica que tu estàs Ara que estem en les festes De Sant Josep De Sant Josep. I quan s’acaba la festa El barri pensa en la cremà I en el calor de les flames D’esta festa valenciana I nostra Falla Caputxins Nostra Falla Caputxins Visca la Falla de Caputxins…

158

159

La Falla Caputxins vol agrair la col·laboració de totes les empreses i de totes les persones que han fet possible l’edició d’aquest llibre de falles.

160

COMERCIAL

161

Av. Sants Patrons, 2 - Baix 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 241 90 64

Carrer Colón, 51 · 46600 · Alzira · València · Espanya Tel.: 96 241 25 21 · camivell@camivell.com · www.camivell.com

162

Cr. Sant Francesc d’Assis, 20 - Baix 46740 CARCAIXENT (Valencia) Tel. 96 394 87 78 www.alzicasa.com

163

PREMIOS REPARTIDOS POR ESTE ESTABLECIMIENTO JUEGO

FECHA

PREMIOS

28/06/07

1.º PREMIO

22/12/07

5.º PREMIO

18/11/01

22.378 €

02/01/02

139.414 €

02//09/15

46.698 €

11/12/18

7.694.919 €

FRANCISCO COMES Faustino Blasco, 5 · Teléfono 962 412 808 · 46600 ALZIRA (València) loteria3alzira@gmail.com

164

165

166

167

La Cambra

La Ca Ropa interior Ropa de hogar Uniformes escolares Ropa en medidas especiales para cama

C/ Colรณn, 32 - 46600 ALZIRA (Valencia) 2

168

169

Ctra. Alzira a Tavernes, Km 20 - Pol. 60 Âˇ Parc. 132 Tel. 96 240 15 29 - E-mail: pirocrespo@hotmail.com 46600 ALZIRA (Valencia)

170

171

Pol. Ind. Camí Reial · C/.Llauradors, 23 Tel. 96 254 10 64 · Fax. 96 011 90 09 46250 L’Alcúdia (Valencia) info@metalcris-john.com www.metalcris-john.com

Pol. Ind. Camí Reial Pol. Ind. Camí Reial · C/.Llauradors, 23 · C/.Llauradors, 23 Tel. 96 254 10 64 Tel. · Fax. 01110906409· Fax. 96 011 90 09 9696 254 46250 L’Alcúdia (Valencia) 46250 L’Alcúdia (Valencia) •i nServicio de Corte por Laser f o @ m e t a l ci rni fso- j@ om h ne.tcaol m cris-john.com •wServicio por Agua w w . m e t a de l cw r Corte iw s -wj o h n . c o m .metalcris-john.com

• Trabajos de soldadura Pol. Ind. Camí Reial · C/.Llauradors, 23 Tel. 96 254 10 64 · Fax. 96 011 90 09 (inox, hierro, aluminio, etc.) 46250 L’Alcúdia (Valencia) info@metalcris-john.com www.metalcris-john.com

ORGANIZACIÓN FINANCIERA Y TÉCNICA DE EMPRESAS, S.A. TRIBUTARIA, • Construcción CONSULTORÍA y reparación de maquinariaECONÓMICA Y LABORAL

• Mantenimiento industrial • Mecanizado industrial • Montajes industriales

y reparación de maquinaria o de Corte por Laser • Construcción y reparación de maquinaria • Servicio de Corte por• Construcción Laser • Mantenimiento industrial o de Corte por Agua • Mantenimiento industrial • Servicio de Corte por Agua • Mecanizado industrial os de soldadura • Mecanizado industrial • Trabajos de soldadura ierro, aluminio, etc.) Montajes industriales (inox, hierro, aluminio, •etc.) • Montajes industriales • Servicio de Corte por Laser • Servicio de Corte por Agua • Trabajos de soldadura

• Construcción y reparación de maquinaria • Mantenimiento industrial • Mecanizado industrial • Montajes industriales

(inox, hierro, aluminio, etc.)

Avda. Luis Suñer, 15 - Entresuelo - 46600 ALZIRA Teléfono 96 245 50 84 - Fax 96 240 21 34

172

173

174

175

BOCADILLO + ACEITUNAS + ENSALADA + CACAHUETES + BEBIDA + CAFÉ

6€ Medio bocadillo

5€ Viernes y sábados CENAS

Plaza Corbell Essonnes 1 bajo Tel. 96 241 11 71 46600 ALZIRA (Valencia)

C/ Gandía, 1 Alzira (Valencia) Tel. 695 911 612 686 023 415

176

177

CAFÉ FORO Plaza Sociedad Musical, 3 46600 ALZIRA (Valencia)

J Matic Portes Metàliques i Automatismes

Juanjo Castillo 666 07 68 66

178

179

ALZIRA (Valencia)

LÁPIDAS FINA CALABUIG

C/ Pere Morell, 3 Tel. 675 93 32 76 - 96 241 98 45 46600 ALZIRA (Valencia)

Carrer de la Sang / 6. ALZIRA

180

181

M. Ferrer peix fresc i congelats

C/ Piletes 54 bajo. 46600 Alzira - Tel. 96 241 66 86 - Mรณvil 607 91 30 15 e-mail: peixmferrer@gmail.com

182

183

Mayor San Agustín, 33 Bajo 46600 ALZIRA - Valencia Teléfono 962 401 072 info@alzilex.com Móvil 607 293 272

184

185

SECRETARÍA EXTERNA ALZIRA Somos profesionales administrativas, le ofrecemos servicios administrativos integrales y de gestión y lo hacemos por horas como cualquier otro profesional, a demanda y sólo cuando lo necesitas, sin altas, sin contratos.

Algunos de nuestros servicios: gestión de correo, servicio de telefonía remota, gestión de facturas, trámites, reclamación impagados, etc. Visítanos en www.secretariaexterna.com Contacto: info@coworkingalzira.com Tel.: 96 107 66 00

186

187

HORNO FRANCISCO BRIA

637 92 97 12 PANADERÍA Y PASTELERÍA C/ JOSEFINA PIERA, 2

188

189

Pol. Ind. La Vila, C/ La Vall d’Albaida, 3 46819 NOVETLÈ - Tel. 96 228 01 27 pedidos@paperplegat.com

190

191

192