ESCLAFIT by falla caputxins

EDITA Associació Cultural Falla Caputxins COORDINACIÓ I DIRECCIÓ Enrique Pellicer Rubio EQUIP DE REDACCIÓ Enrique Iborra, Pura Santacreu GESTIÓ PUBLICITÀRIA Enrique Iborra Maseres COBERTA Ibán Ramón Rodríguez TÍTOL DEL LLIBRE Esclafit POESIES Alfredo Cándido Moreno, Fernando Comins Tello FOTOGRAFIES Carlos Camarasa, Enrique Pellicer CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Servei Alzireny de Promoció i Ús del Valencià (SERVAL) EXPLICACIÓ DELS MONUMENTS FALLERS Vicente Sanmartín Vázquez COL·LABORADORS LITERARIS Luis Calderón, Xavi Pérez, Aureliano J. Lairón, Ramon Gisbert, Leo Giménez, Javier Alandes, Josep A. Fluixà, Pura Santacreu, Immaculada Cerdà, Edgar Talens, José Maria Chiquillo, Alfred Aranda, Diego Gómez, Alfredo Cándido, Fernando Comins, Carles Andreu, Isabel Aguilar, Vicente Sanmartín, José Andrés Hernández MAQUETACIÓ, DISSENY I IMPRESSIÓ, Paper Plegat, s. l. COL·LABORA Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana DIPÒSIT LEGAL V-72-2012 Edició de 450 exemplars amb paper reciclat.

“El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià.“

Este llibret participa en el premis de les lletres falleres. FALLES D’ALZIRA, FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL I BÉ D’INTERÉS CULTURAL

LES FALLES, PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO)

L’Associació Cultural Falla Caputxins no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors en este llibret. No és la nostra intenció infringir els drets d’autor. www.fallacaputxins.es / info@fallacaputxins.es Aquest llibre es publicarà en la plataforma www.issuu.com

z e u g í r d o R n ó m a Ibán Rautor de la coberta I

bán Ramón Rodríguez (València, 1969). Va acabar els estudis superiors de Disseny el 1993. A l’any següent, es va desplaçar becat a la Universitat Portsmouth (Anglaterra) i va acabar realitzant pràctiques professionals en la seu de Conran Design a Londres. A la seua tornada a València es va establir pel seu compte fins a l’any 2001 quan va crear el seu propi estudi, especialitzat en projectes d’identitat corporativa, disseny editorial i comunicació gràfica. Molts dels seus treballs es desenvolupen en l’àmbit de la cultura i la imatge institucional. També, col·labora habitualment en la creació de la identitat visual i el disseny de comunicació per a diferents empreses de mobiliari, interiorisme i arquitectura. Als seus projectes tracta d’establir un equilibri entre l’ofici, la funcionalitat i la cerca de solucions contemporànies a les necessitats dels seus clients. Al llarg dels últims 25 anys d’activitat ha rebut més d’un centenar de premis pel seu treball, destacant 6 “Premis Graphis (Nova York)”, 23 “Premis ADCV (Els premis de disseny de la Comunitat Valenciana)”, 2 “Xarxa Dot (Berlín)”, 6 “Certificate of Typographic Excellence (del Type Directors Club de Nova York)” o els 20 “Premis Laus”, premis més importants de disseny gràfic d’Espanya, que atorga cada any el Fad de Barcelona, entre altres. El seu treball ha estat exposat i publicat a tot el món. En l’actualitat continua dirigint el seu estudi, des del qual es desenvolupen, entre altres projectes, la imatge de “València World design Capital 2022”. Compagina la seua activitat professional amb la docència. És professor del Màster de Disseny i Il·lustració de la Universitat Politècnica de València (UPV) i del Màster oficial de Disseny Editorial de l’Escola Superior de Disseny de València (EASD). És membre de l’ADCV (Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana), del BEDA (Bureau of European Designers Association), del FAD (Foment dels Arts i del Disseny, Barcelona) i d’ADCE (Art Directors Club of Europe).

G E PRò L Immaculada Cerdà Sanchis

Acadèmica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

mb ‘esclafit’ considerem un «soroll sec, agut i sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada, un coet». Joanot Martorell al Tirant lo Blanch el descriu com una remor tan gran que semblava que la terra s’engolia el cel. «E foren davant l’estol dels moros dues hores ans del dia, que l’estol dels moros no n’hagueren gens de sentiment; e ab molt gran fúria ells feriren en l’estol dels moros, ab l’esclafit tan gran de les trompetes e anafils e botzines e crits molt grans, e moltes bombardes que despararen al colp. E fon tanta la remor que feren que paria que cel e terra ne degués venir».

Més suau, el tro de Daniel Martínez Ferrando en el poema «Escumes», ens recorda aquell coet que ens regira l’ànima i ens fa entendre el sentit del verb ‘corprendre’. «El cel s’obrí, i l’immens camp va il·luminar-se per un llamp; per el camí, portant al front roges banderes, passà un estol de calaveres.... Dalt, entre els núvols, sonà un tro, un esclafit que va omplir de confusió aquells fantasmes de la nit; i escomençà un lluitar llavors amb espantosos cruiximents d’ossos i els més patètics estertors».

5 Esclafits naturals o artificials, tenen el màxim defensor en el treball de la pirotècnia, un món que ha sabut definir-nos com a poble, com afirmen Abel Soler, Rafa Jordà i Ramón Yago en el llibre Oficis tradicionals: «Al segle xix, els diversos successos bèl·lics que patí la població valenciana, sobretot per la guerra del Francés, provocaren que els coets es convertiren en el crit del poble que es resistia a perdre la seua identitat. Un poble que no volia morir i que seguia parlant i pensant en valencià. El foc dels coets, amb virtut màgica, reconfortava els valencians en la seua desgràcia, els donava energia i els impregnava d’un caràcter que estava a punt de desaparéixer. D’aquesta manera, el foc s’associà a la cultura valenciana com un autèntic crit de la seua independència».

Malgrat tot, ha calgut l’aparició del Diccionari Normatiu de l’AVL per poder incorporar al lèxic normatiu termes que fins fa molt poc haurien sigut impossibles; com ara ‘cordà’ ‘despertà’, ‘disparà’ o ‘mascletà’, que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua accepta (això sí només en aquest àmbit concret, el de la pirotècnia). Un món que, tot i el pes específic en l’economia, la cultura i l’imaginari col·lectiu ha deixat molt poc de rastre en la toponímia. Tantes traques, tants castells… i cap plaça de la Cordà, ni sequer dels Coeters… és estrany i trist. Només trobem carrer dels Coeters a Paterna, Riba-roja, València, Alaquàs i Alcàsser. Però, alerta! Són de nova creació, en els polígons industrials, dins de la sèrie de carrers dedicats als gremis. Potser l’únic rastre real que tenim del món del foc en la

toponímia siga el carrer dels Coetaires a la Nucia, als afores prop d’un tossalet. On sí que podem pegar un esclafit és en les frases fetes, els refranys i les parèmies que envolten el món de la pólvora. Els coets són sinònims de rapidesa: ‘anar com un coet’, o ‘anar amb un coet al cul’ o ‘córrer com un coet’; i també són sinònim d’imprevisibilitat: ‘el coet no coneix l’amo i la corbella, tampoc’ o ‘dones, coets i campanes no tenen amo’. Van per on volen. Sovint sentim dir: «Alerta amb eixe que és coet de dotze eixides» o ‘tindre eixides de coet’ i són sinònims de vivor: ‘ser un coet’ i de ser persona llesta ‘ser una piula’, ‘ser una espurna’ o una ‘purna’. Parlant de ‘piules’, els coets tenen sexe: hi ha de ‘masclets’, ‘piules’ i de ‘femelles’. També té valor sexual: ‘anar d’eixida’, ‘encés com un coet’ o ‘fotre un coet’ o allò que es castellà diuen ‘gatillazo’ és a dir ‘ser de l’eixida fallà(da)’. De vegades serveixen per a mostrar frustració: ‘Vaja una eixida de coet apagat!’, ‘en comptes de fer llum, fer fum’ o ‘ser d’esclafit i fona’ (no ser de fiar); també ‘ser fum de botges (o de canyot) «Totes les promeses han quedat en fum de botges». ‘Ser de traca’, ‘açò no val una petardà’, ‘ser coet de pesseta’, ‘molt de coet per a tan poca metxa’ o el sinònim de ser irascible, ‘ser de la metxa curta’. I, per acabar, també expressen un gran valor ‘ser de traca i mocador’, que el Diccionari Normatiu Valencià recull com a «molt bo». Amb tot, de tots els esclafits possibles, si m’ho permeten, em quedaré amb el que recull Martí Domínguez Barberà en la novel· la L’ullal: «l’esclafit de rialles rebentava com una carcassa».

N Í

DE X AUTOR DE LA COBERTA · Ibán Ramón Rodríguez......3

PRÒLEG...................................... 4 President infantil · Ian Pellicer Casterá.....................8 Fallera Major infantil · Montiel Comins Micó............ 10 Entrevista a Montiel................................................ 12 Cort d’Honor Infantil............................................... 16 Comissió Infantil..................................................... 21 Recompenses infantils J. L. F. 2021 i 2022............. 21 Falla Infantil Caputxins 2022................................. 22 Explicació del monument .......................................23 President · David Costera Pastor............................ 28 Fallera Major · Silvia Vicent Sarrión........................ 30 Entrevista a Silvia.................................................. 32 Cort d’Honor............................................................36 Comissió................................................................ 42 Insígnies pròpies 2021 i 2022................................. 45 Recompenses J. L. F. 2021 i 2022...........................47 Falla Gran Caputxins 2022..................................... 48 Explicació del monument ...................................... 49

Programa de festes 2022...................................................... 58 Himne de la falla..................................................................... 62

COL.LABORACIONS LITERÀRIES..... 65

ESCLAFIT DE PARAULES ...................................................... 68 Pura Santacreu Berenguer ESCLAFITS LITERARIS.......................................................... 70 Pura Santacreu Berenguer ESCLAFIT DE LES FALLES..................................................... 72 Leo Giménez UN ESCLAFIT SILENCIÓS....................................................... 77 Josep Antoni Fluixà L’ESCLAFIT DE LA COVID....................................................... 80 Edgar Talens Lozano LA PAELLA, ELS COETS, LES FLORS, ELS BUNYOLS. L’ESCLAFIT, L’ESCLAT.................................. 86 Aureliano J. Lairón Pla L’ESCLAFIT............................................................................ 88 Ramon Gisbert Vives LES FALLES, UN ESCLAFIT DE LLUM, SO, FOC I… COLORS!..................................................................... 90 José María Chiquillo L’ESCLAFIT DE LA MÚSICA.................................................... 92 Xavier Pérez i Juanes ESCLAFIT DE CULTURA......................................................... 96 Alfred Aranda i Mata ESCLAFIT DE FESTA.............................................................. 98 Isabel Aguilar López ESCLAFIT DE SENTIMENT.....................................................100 Diego Gómez LES FALLES: ESCLAFIT D´IL·LUSIÓ .....................................104 José Andrés Hernández i Sala ¡APARTA! ESCLAFIT DE NINOTS EN LA FALLA INFANTIL.........................................................108 Carles-Andreu Fernández Piñero FAMILIA................................................................................. 114 Javier Alandes LA DECISIÓ.............................................................................116 Javier Alandes

FOTOS PER RECORDAR.......................123 GUIA COMERCIAL..............................171

Presiden

I an

t infanti

r e c i l l e P Casterá

envolguts fallers, falleres, amics, amigues i tota la família que conforma la falla Caputxins. Tenim moltíssimes ganes de celebrar la nostra festa. La sang ens bull per les venes, perquè quasi ho tenim ahí. Ja va fent olor de pólvora, mascletades, foc, flama, festa... Sols hem de ser un poc més pacients i esperar-nos una estoneta més per a poder passar un any genial que segurament siga insuperable, ja que rotundament ens ho mereixem després d’este any tan dur. Al final, tot arriba i esta batalla de la pandèmia la tenim quasi guanyada. Això sí, sense confiar-nos encara, s’ha de ser prudents. Estic convençut que este any faller passarem una de les millors Falles que recordarà la història de la falla Caputxins. Voldria agrair a la meua família, president, fallera major i fallera major infantil per haver estat amb mi en estos moments tan durs. Ells sempre han estat amb mi i jo sempre estaré amb ells. Sols vull dir-vos una última cosa: Salut i visca la falla Caputxins!

r o j

a M a til r le fan l Fa in

l e i t Mon Comins E

ncara no era dos mil vint quan fallera major et nomenaren. Els actes començaren, quins dies estaves vivint! Un nomenament inoblidable, una presentació meravellosa, la Crida fervorosa i la cavalcada entranyable. El dia del Porc, paelles, música, pólvora, celebració i la gran satisfacció d’estar al costat de les falleres. Quan la festa ja estava a punt de culminar, el món es va parar perquè un mal arribava. Maleïda i nefasta pandèmia, la tragèdia que vas armar. D’eixe mal no vull parlar, que m’eixirà una blasfèmia. El 2020 no el pogueres acabar, el 2021 la festa es va suprimir i en este temps podem dir que la xicalla a penes es va ajuntar.

Micó

El 2022 torna a estar emocionat tot el món faller i la festa esperem fer i culminar el teu regnat. Al costat de Ian, el teu president, tan templats ell i ella, formeu una gran parella. Que ho passeu de valent! Montiel, viu la festa, emociona’t, riu, ompli el cor de sentiment, grava-ho tot en la teua ment, balla, tira coets, alegra’t. Que la flama fallera i caputxina no s’apague mai en el teu cor i que perdure sempre en tu l’amor per esta festa tan divina. Ja sentim un gran clamor. És de Caputxins la xicalla que en un crit esclata: visca la fallera major. Fernando Comins

EN E R T VISTA

tudia s e y n a u g n e i nys Montiel té 11 a era de l l a f s É . a i r à rim sisé curs de p àixer. n e d s n a b ’a d s Caputxins de ots els t n e t a p i c i t r Sempre ha pa t l’any. o t t n a r u d , s r actes falle ts anys l o m a f a i l í m La seua fa ssió, i m o C a t s ’e d t que forma par càrrecs s t n e r e f i d t n exerci er fallera s a v e r a m a S directius. u germà e s l e i , 2 0 0 2 y major en l’an en 2017. l i t n a f n I t n Preside

PER QUÈ T`AGRADEN LES FALLES? Perquè és una festa que l’he viscuda sempre en el cor i perquè per a mi significa més que cremar una falla. SEGONS TU, QUINES QUALITATS HA DE TINDRE UNA FALLERA MAJOR? Jo crec que ha de tindre un gran amor per les falles i que sàpia gaudir esta festa al màxim perquè el temps passa volant. T’AGRADA LA INDUMENTÀRIA FALLERA? EN QUIN ET SENTS MÉS IDENTIFICADA? Sí, m’agrada pel seu colorit, pels brodats dels davantals, les seues joies... el meu vestit preferit és el de mànega de farolet. D’ON VE LA TEUA TRADICIÓ FALLERA? Dels meus pares, perquè des de ben xicoteta m’han ensenyat què són les falles. CANVIARIES ALGUNA COSA DE LES FALLES? No canviaria res, perquè tal com està és una Festa meravellosa i perfecta. AMB QUIN DE TOTS ELS ACTES FALLERS

ET QUEDES? O QUIN ÉS EL QUE MÉS T’AGRADA I EMOCIONA? Em quedaria en tots, perquè tots estos actes es mantindran a la meua memòria per a sempre perquè tots han sigut meravellosos i emocionants. QUE SIGNIFICA SER PER A TU FALLERA MAJOR DE LA NOSTRA COMISSIÓ? Abans tenia molta Il·lusió; ara per a mi significa felicitat, un gran honor i molta responsabilitat. PODRIES DIR ALGUNA PERSONA QUE ÉS PER A TU EL TEU REFLEX FALLER? Els meus pares, perquè jo de major vull seguir tenint la mateixa il·lusió que ells tenen, i treballar per a la falla i aportar el meu granet d’arena així com fan ells. QUIN MOMENT T’AGRADA MÉS DE LES FALLES? Tots, perquè n’hi ha moments inoblidables: la crida, la meua Presentació, les imposicions de bandes, i el dia que em digueren que anava a ser fallera major. N’hi

14 ha un fum d’actes i moments inoblidables. Però també em fa molta Il·lusió cremar la meua falleta. QUE PENSES DEL TEU PRESIDENT? I DELS REPRESENTANTS DE LA COMISSIÓ GRAN? El meu President Ian, encara que n’hi ha voltes que em fa l’esqueta, és el meu company d’esta llarga Aventura i sempre ha estat acompanyant-me a tots els actes. Silvia, la meua fallera major, des del primer moment m’ha mostrat un somriure i molta energia. David, gràcies a ell soc fallera major infantil i des del minut 1 ha estat capitanejant el vaixell. ESTOS ANYS DE FALLERA MAJOR QUÈ ESPERES QUE T’APORTE? Que m’aporte experiència per al futur i relacions amb falleres majors infantils d’altres comissions. COM CREUS QUE SERAN ELS TEUS TRES DIES DE FALLES? Plens d’emocions i de records que em quedaran per a sempre. COM DEFINIRIES A LA FALLA DE CAPUTXINS? És la meua família. UN DESIG PER A LES FALLES DEL 2022? Que puguem celebrar en març les Falles, tots junts, i cremar la falleta.

t r co

o h ’ d nor

fa n

Que boniques sou, falleretes! Sou l’orgull de Caputxins I, de nou, esteu ací, per a disfrutar de les Falles junt amb tots els fallerets, que ja tenen ganes de festa. Si això ho aconseguiu, tindreu ací molta festa. Ens oblidarem de la COVID i de Sant Josep a gaudir. Alfredo Cándido

AARÓN

ADA

ADRIÁN

ALEJANDRA MARÍA

ALONSO

ÁLVARO

ANDREU

ARNAU

CELES

CLAUDIA

DANI

DANIELA

DARÍO

DAVID

DIEGO

ESTRELLA MARÍA

GERARD

IKER

IVÁN

LAIA

MARÍA

MARTINA

MATEO

MAXIM

MURTA

NAIMA

NEUS

PABLO

PALOMA

PAU

SABELA

PAOLA

RUTH

SABINA

VERA

l i t n

ó i a s f s mi in

FALLERA MAJOR Montiel Comins Micó

PRESIDENT Ian Pellicer Casterá VOCALS Murta Calatayud Gómez Gerard Calatayud Gómez Sabina Camarasa Martínez Ada Chillarón Pla Alonso Cogollos Filgueira Álvaro Colomer Carretero David Conesa Aznar Mateo Costa Torres Diego Costa Torres Paola Damiá Mompó Andreu De La Concepción Garrigues Martina Denia Cándido Adrián Elorza García Laia Ferri Ferrer Vera Ferri Ferrer Arnau García Aznar

re m o c penses J. L. F.

Ruth Girbés Palomares Alejandra María Gomis Sanmartín María Mateu Maraldes Martina Iborra Presencia Pau Iborra Presencia Iker Llácer Muñoz Sabela Llácer Muñoz María Marcilla Boluda Celes Orosia Cándido Claudia Orosia Cándido Naima Orts Truyol Neus Pérez Ferrer Iván Pérez Ferrer Adriana Pérez Santoyo Dario Pérez Santoyo Daniel Pla Gil Pablo Pla Gil Daniela Ramírez Costa David Sáez Gómez Paloma Sáez Gómez Estrella María Sanmartín Murariu Aarón Santamaria Bonastre Máxim Signes Nebra

2021 COET D’ARGENT Andreu De La Concepción Garrigues Estrella Sanmartín Murariu Vera Ferri Ferrer Daniel Pla Gil COET D’OR Darío Pérez Santoyo Ruth Girbes Palomares Claudia Orosia Cándido 2022 COET D’ARGENT Maxim Signes Nebra COET D’OR Alonso Cogollos Filgueira

l i t n a f n

2 i 2 0 2 a s n l i x l t u p fa ca

Categoria Segona

lema UN DE VIATGE

artistaMoRroberto atalla

l e d ó i c a c i l p ex Vicente S monumentVáanmartín zqu

ls natius han aplegat a Alzira per a donar-nos unes lliçons: cal ser fraternals, cantant sempre cançons. I la ruta de la seda és d’on venen els natius que van ser pioners, i encara que no ho pareguen eren prou xafarders. Des de l’altra banda del món venen a visitar nostra falleta. Són figures precioses, encara que porten careta.

24 Venen a ensenyar-nos coses, com és que existix la diversitat. I encara que això no siga un joc, es pot disfrutar de veritat. Perquè cal respectar a tots, dona igual la seua nacionalitat. I només amb això valdrà per a ser un bon xiquet de veritat. Ja que respectar és primordial per a una bona convivència i per a este món passar amb una magnífica permanència. Per tot això hem de ser tolerants I no menysprear altres persones, per a poder disfrutar amb tots de magnífiques estones. I és que des de xiquets cal que aprenem a ser de ments obertes amb la resta I deixar de banda la intolerància Que en este món està de més.

Per això preguem una cosa, i és respectar la nostra falleta com si fora tan sagrada com la nostra Maredeueta. I si parlem de diversitat I de tolerància entre homes i dones, també cal que respectem les religions com a pont entre persones bones. Així que respectem la resta, com deia la meua iaia Emília, i així conviurem tots units com una gran família. I per a tindre una ment oberta cal viatjar molt per tot el món i veure altres cultures com un bon rodamon.

27 Viatjar és d’allò més magnífic que pot fer una persona. I és que qui veu molt de món no es convertix en una mona. Perquè és més persona i ser humà és més bon i caritatiu, i amb kilòmetres a l’esquena et tornes més segur i actiu. Per a viatjar no cal ser molt ric, ni tan sols fa falta eixir. Amb un bon llibre pots disfrutar com si fora un meravellós elixir. Per això no fan falta molts diners, només un bon llibre, i amb la teua ment només podràs ser molt lliure.

d i v a D Costera t

n e d i

s e r P

Past or

ste saluda que deixaré plasmat en este llibret, va dirigit principalment a tota aquella persona que d’ací a uns anys puga llegir-lo i puguen recordar o saber el perquè durant dos anys seguits (i desitge amb el cor en la mà que no siguen tres) no plantàrem falla en la nostra comissió. Va ser a dos dies de començar la setmana de Falles del 2020 quan la vida, millor dit, la naturalesa (o tal volta de forma no tan natural, qui sap) ens donà un colp que mai oblidarem. Ja havíem celebrat alguns actes previs i ho teníem tot a punt per a viure la setmana gran de la nostra festa, fins i tot celebrar la replegà, almenys, del premi a millor ninot de la nostra secció, quan les autoritats sanitàries i governants ens donaven ordres estrictes de paralitzar tota activitat a causa d’un virus desconegut i que ja havia causat molts contagis i que, desgraciadament, estava provocant molts malalts i morts per tot arreu del món. Es declarà una pandèmia mundial. Nosaltres acabàvem de celebrar el dia del porc (8 de març), que per l’arrelada popularitat havia sigut un dia completament festiu i amb molts convidats i que hem de donar gràcies que no coneguérem cap cas de contagi en eixe dia. I vingué la setmana de Falles, però sense Falles, sense música, sense l’oloreta a la pólvora que ompli tots els carrers, sense poder lluir les nostres falleres i els nostres fallers els seus vestits i sense poder fer res de res... Qui ho anava a pensar. No poguérem plantar Falles l’any 2020... Carrers buits, negocis i empreses tancades, persones a casa, mascaretes per poder anar a qualsevol lloc. Necessitat d’autoritzacions especials per a poder traure el monument que s’havia quedat empaquetat al taller dels artistes fallers.

Arribà l’exercici de l’any 2021 i amb totes les controvèrsies i dubtes, havíem de prendre decisions que no sabíem si serien les millors o no, atés que les reunions de presidents van ser en línia, algunes d’elles per compromís de fer-se i banals. No se sabia cap a on fer el pas, i seguíem unes recomanacions que no veiem que foren les més adequades i tampoc plantàrem falles ni tinguérem setmana de Falles en març. Durant eixe període, en diverses comissions falleres sorgiren molts dubtes i pressions internes. Algunes comissions d’Alzira (7) decidiren fer unes «Falles» que passaran a la història perquè se celebraren el mes d’octubre. I pareix que la pandèmia ens dona una treva i podíem pensar a fer les Falles de l’any 2022. Les Falleres Majors de la nostra comissió, Sílvia Vicent i Montiel Comins, i el President Infantil, Ian Pellicer, al meu costat, van haver de prendre la decisió de continuar eixos dos anys per tal de poder celebrar eixes Falles tan esperades i que ens les llevaren de les mans. Desitge de tot cor que el pròxim mes de març tinguem tanta salut com tantes ganes tenim de poder gaudir d’unes Falles amb normalitat, amb tota la gent de la nostra comissió i junt amb tot el poble d›Alzira. Desitge que mai més torne a passar açò. Bones festes i molta, molta salut per a tots.

r o j a

M a ler

a i v l Si S Vicent a l a F

rrió

ILVIA, que poc has gaudit de les festes josefines, el virus ens va atacar quan quasi havíem plantat. De nou anem a fer festa perquè pugues gaudir eixos vestits de fallera que lluïxes tu tan elegant. Per tot el que hem passat, per les festes que hem perdut, faran per a tu, tots els fallers, que gaudim tu i nosaltres unes Falles de trellat. Alfredo Cándido

EN E R T VISTA

m vist e h , s e t s e f s e n les nostr e a d ostra a n r a a l p , a a t i s lv ’e i d S s r é Despr un poc millo r e x licada i p é m n i o , c r e o d c e t d a t a i r l’oportun una falle s é e u q m e b a s . A través r s t a l o l T . a r b e o r j t a M a Fallera anga» per m e r r a ’« s e u q les les seues s e r a l c s é m c en la falla, de deixa un po s n e , a t s i v e r d’esta ent festa. a r t s o n a l a xarrada t n s e ’e s d e i à c j n t è i r m e f r pre rits, xarrar i, pe o v a a r f e s p e í t t c a a m s n u oses els se c Ens reunim u s e r t l a e r t cobrir en estits... v s u e s s l e , r informal, des a aria canvi d a r g a i l e u q les coses

PER QUÈ T’AGRADEN LES FALLES? És un conjunt de detalls que conformen la festa, entre els quals es troben la pólvora, la música, l’ambient en el carrer i la crema dels monuments, que fan de la festa de les Falles una cosa única que marca les diferències amb les festes d›altres llocs. SEGONS TU, QUINES QUALITATS HA DE TINDRE UNA FALLERA MAJOR? La qualitat principal, i que pot paréixer un tòpic, és el sentiment faller. No es veu, però qui el sent ho sap. És portar la teua falla en el cor i representar-la amb la dignitat que es mereix. Com a Fallera Major, represente no sols la dona fallera, represente tota la comissió, i com a dona del meu temps, tinc l’obligació de demostrar que les falleres som més que l’exposició d’una cara bonica amb un trage elegant. T’AGRADA LA INDUMENTÀRIA FALLERA? És clar que m’agrada, sobretot l’evolució en la indumentària a través dels indumenta-

ristes i el seu estudi de la història de la vestimenta tradicional. AMB QUIN VESTIT ET SENTS MÉS IDENTIFICADA? El que més m’agrada és el de fallera. Crec que una dona vestida amb eixe vestit és la màxima expressió de la dona que se sent fallera. D’ON VE LA TEUA TRADICIÓ FALLERA? De casa, de mon pare i de ma mare. Sobretot de mon pare, que era faller quan els homes encara portaven el vestit de carrer i les falles eren la típica estoreta. CANVIARIES ALGUNA COSA DE LES FALLES? L’ambient faller és genial, però m’agradaria que les falles de menys pressupost tingueren més suport de les institucions. També, m’agradaria que es donara més importància a la cultura fallera, que la tradició i l›avanç dels temps es donen la mà perquè les falles representen tots i totes, sense cap mena de discriminació.

34 AMB QUIN DE TOTS ELS ACTES FALLERS ET QUEDES? La presentació, veure els fallers i les falleres de la comissió a la porta de ma casa em produïx una allau de sentiments indescriptibles. Quan les falleres pugen a l’escenari, veure com la comissió fa un esforç enorme perquè tot isca perfecte... QUIN ÉS L’ACTE QUE MÉS T’AGRADA I EMOCIONA? L’ofrena, encara que parega un tòpic. És ofrenar no sols el ram de flors, és agrair i, perquè no, demanar un poc per tots nosaltres. També m’emociona el dia de Sant Josep, perquè s’acaba l’esforç de tot un any que culmina amb la crema dels monuments. QUÈ SIGNIFICA SER PER A TU SER FALLERA MAJOR DE LA NOSTRA COMISSIÓ? Un esforç, perquè com tots sabeu m’ha costat decidir-me. Però era el moment i jo no podria ser Fallera Major de cap altra comissió, ni tan sols fallera. És la falla de les meues arrels i què hi ha millor que ser Fallera Major de la falla del meu cor. PODRIES DIR ALGUNA PERSONA QUE ÉS PER A TU EL TEU REFLEX FALLER? Mon pare, sens dubte. No sé què vos puc dir d’ell, se m’amuntonen els moments viscuts amb ell en esta falla. Tots el coneixeu i sabeu com era. QUIN MOMENT T’AGRADA MÉS DE LES FALLES? Cada dia té un moment especial i únic, però en la nostra falla hi ha un dia que és especial: el dia del porc. Eixe dia és l’entrada als tres dies de la festa gran, on la nostra comissió demostra la germanor. És un dia diferent i únic. Però com em demanes un moment especial, et diré que al llarg del dia n’hi ha molts: l’olor de pólvora i la música de banda sonant en les cercaviles són els que més m’agraden, però em podria passar una bona estona triant. QUÈ PENSES DEL TEU PRESIDENT? És un bon amic de quadrilla, es porta molt bé amb mi, en els moments complicats fa que les coses pareguen fàcils. Hem fet el nostre un lema: «quan vulgues ens n’anem». El fet que ell fora el president de la comissió també va ser important a l’hora de decidir ser fallera major.

35 I DELS REPRESENTANTS INFANTILS? Són dues personetes molt responsables. Montiel és una xiqueta del seu temps, ella i el Tik Tok. No en té prou mai, fins i tot quan està rendida. Ian és un homenet, sempre s’interessa perquè tot isca correcte. Els dos junts fan una parella explosiva, encara han de donar-nos dies grans. I com que venen de dues famílies de gran tradició fallera, espere que algun dia arriben a ostentar la més alta representació de la falla. ESTOS ANYS DE FALLERA MAJOR, QUÈ ESPERES QUE T’APORTEN? La satisfacció d’aconseguir que ens ho passem el millor que es puga. Gaudir de les Falles en cada acte i en cada moment, però, sobretot, espere haver representat la meua falla com es mereix i emportar-me l’afecte de tota la comissió. COM CREUS QUE SERAN ELS TEUS TRES DIES DE FALLES? Inoblidables, diferents i viscuts al màxim. Uns dies que espere que queden per a tots en el record. COM DEFINIRIES A LA FALLA DE CAPUTXINS? La falla del barri. M’agradaria que tot aquell que vinga se senta igual o més a gust, si és possible, que jo. Som una falla d’arrels, on la majoria dels fallers venim de llarga tradició. Som una falla on el punt principal és disfrutar de la festa fallera. UN DESIG PER A LES FALLES DEL 2022. Que després del diferent d’estos anys podem disfrutar de la festa. Cremar amb el monument tot el pitjor que hem passat per a poder gaudir d’unes festes josefines com sempre.

t r co

o h ’ d nor Quin orgull tindre-vos, falleres de Caputxins: sou l’alegria de tots aquells que venen ací, Si la festa ja és fabulosa, vosaltres la feu millor. Sols veure la vostra alegria a tots feu viure les Falles, I això és un gran honor. Alfredo Cándido

ALBA MARÍA

ALBA

ANA MARÍA

CARMEN

ALICIA

BEGOÑA

CLAUDIA

ELENA

EVA

FANNY

ISABEL

LAURA

GEMA

JÉSSICA

LAURA

LUCI

maría JOSÉ

maría ANTONIA

MARÍA

MARIAN

MAITE

maría JOSE

MARTA

MERXE

MÓNICA

MONTIEL

NOELIA

MÓNICA

NAIMA

OLGA

PAULA

PILAR

ROSA

SUSANA

SONIA

TERESA

ZAYDA

co msisió

FALLERA MAJOR Silvia Vicent Sarrión PRESIDENT David Costera Pastor SECRETÀRIA Maria Angeles Ruiz Calabuig VICE-SECRETÀRIA Merxe Nebra Sospedra TRESORER Martha Cándido Pastor COMPTADORS Montiel Micó Cuñat Fernando Comíns Tello DEL. LOTERIES Camilo Martorell Aparicio

VICEPRESIDENT 1 R VICEPRESIDÈNCIA DE FESTEJOS Vicent de la Concepción Chordá DEL. FESTEJOS Luis Pérez Artés Ramón Colomer Ferrer DEL. DE CASAL Juan Carlos Ferrer Dolz Francisco Ferri Carbó José Girbes Sáez DEL. ESPORTS Celes Orosia Castillo DELELGAT J.L.F. Begoña Gómez Gregori DEL. XARANGA Jordi Garcia Bohigues

43 VICEPRESIDENTA 2A VICEPRESIDÈNCIA PROTOCOL Rosa Cándido Romeu DEL. PROTOCOL Maite Giménez Ortiz Laura Pla Oliver DEL. FEMENINA Susana Vilar Juan Sonia Filgueira Sanchís DEL. INFANTILS Sonia Palomares Santamaria Maria josé García Bohigues

DEL. MONUMENT Cristina Giner Morant Rubén Elorza Oviedo David Costa Oltra Enrique Tormo Incerti DEL. PUBLICITAT I ATIP. Marta Ferrer Lluch DEL. BIBLIOT. I ARXIV. Rafael Sifre Balaguer VICEPRESIDENTA 4A VICEPRED D’ACT. DIVERSES Alicia Garrigues Estela

DEL. DE DESFILADES Rafael López García DEL. RECOMPENSES Kike Iborra Maseres

DEL. ACT. DIVERSES. Bernat Signes Lapeña Rosa Maria Gómez Lozano Sebastián Denia Pastor Francisco Gomis Ripoll

DEL. VETERANS Alfredo Cándido Moreno

DEL. CAVALCADES Raquel Sanmartín Vázquez Isabel Vergara Gil

DEL. INDUMENTÀRIA Carmen Teresí Caballero DEL. RR. PP. Salvador Dolz Garrigues Manolo Ferri Carbó VICEPRESIDENT 3R VICEPRESIDÈNCIA CULTURA Enrique Pellicer Rubio

DEL. PIROTÈCNIA Juan Cogollos Tarragó Honorio Argente García Javier Benavent Montagud DEL. CADETS Olga Ferri Giménez Marian Pérez Giménez

DEL. LLIBRET Kike Iborra Maseres

DEL. WEB I X.S. Natalia Colomer Carretero Claudia Gomis Sanmartín

DEL. CULTURA Pilar Llinares Furió

DEL. MANTEN. I DEC. Agustín Costa Cuenca

DEL. TEATRE Jessi Gómez Corral

44 VOCALS Adrián Albuixech Núñez Mari Carmen Aleixandre Casterá Naima Araujo Blasco Fabiola Austrells Chofre Luci Aznar Mártinez Yulen Balaguer Gadea Alejandro Benavent Vilar Chelo Bezares Miralles Maribel Bonastre Palomares Carla Briz Vivar Adrián Calatayud Martínez Mónica Cámara Ferrer Carlos Camarasa Hidalgo Nuria Carbonell Palomares Mari Carmen Camarena Garrigós Isabel Carretero Aroca Noelia Casterá Ferrer Francisco Chillarón Chacón Alberto Cogollos Filgueira Juan Cogollos Filgueira Fernando Comíns Micó Jose Conesa Sifre Ana de la Concepción Chordá Carolina Costa Ferrer Carmen Dolz Pau Jose Antonio Escrivá Vidal Teresa Ferrer García Zaida Ferrer Lluch Alex Ferrer Mateu Alba Ferrer Polo Alex Ferri Carbó Marta Ferri Giménez Ramon Ferris Hurtado Ana Maria Garrigues Hurtado Mari Carmen Garrigues Martínez Paula Maria Gil Esteve Maria Antonia Giménez Catalá Joel Giménez Monserrat Sara Girbés Palomares Jose Manuel Grande Pérez Lorenzo Grande Pérez Maria Grande Peris Laura Grande Peris Idaira Grande Vallés Eva Gómez Sansaloni Salvador Hernándiz Heredia

Lucía Hernándiz Juste Francisco Javier Iborra Segrelles Maria Angeles Juste Rossini Jose Manuel Llácer Candela Manuel Llácer Peris Pau Martínez de la Concepción Carles Martínez Pelufo Ana Isabel Martínez Pérez Christian Martorell Baldrés Irina Mompó Ferrer Pilar Motilla Gil Sonia Monserrat Córcoles Claudia Moya Clari Maria Isabel Muñoz López Fany Oliver Castany Ana Oltra Llopis Ernesto Orts Grimaldos Maria Jose Pau Sánchez Ivan Pérez Calafat Vicente Pérez Pérez Isabel Pla Oliver Dani Pla Revert Xelo Polo Carrasco Cristina Polo Motilla Mireia Presencia Rosell Adriana Ramírez Costa David Ramírez Garcia Diego Ramiro Molina Jose Rentero González Raul Rentero Monerri Elena Rodríguez De Luengo Mari Gracia Rosell Sanjuán Juan Carlos Ruiz Calabuig David Sáez Gómez David Sáez Hidalgo Gema Sanmartín Vázquez Vicente Sanmartín Vázquez Rubén Santamaría Vallejo Mónica Santoyo Valls Vicente Serra Lluesa Rosana Truyol Tate Reyes Vallés Mompó José Maria Vicent Cháfer Paula Vicent Chafer Alba Maria Vila Puig Eva Vives Pérez

G Í S

NIEs

s e i p rò p 2021

INSÍGNIA DE COURE Honorio Argente García Carlos Camarasa Hidalgo Paula María Gil Esteve Sonia Palomares Santamaría María José Pau Sánchez Eva Vives Pérez INSÍGNIA D’ARGENT Rosa Cándido Romeu Ana de la Concepción Chordá Sonia Filgueira Sanchis María José García Bohigues Ana María Garrigues Hurtado Rafael López García Mónica Santoyo Valls

G Í S

NIEs

s e i p prò 2022

INSÍGNIA DE COURE Adrián Albuixech Núñez Salvador Dolz Garrigues Teresa Ferrer García Ramón Ferrís Hurtado Paula María Gil Esteve Jéssica Gómez Corral Francisco Gomis Ripoll Manuel Llácer Peris Ana Isabel Martínez Pérez

Sonia Monserrat Corcoles Isabel Muñoz López Merche Nebra Sospedra Ernesto Orts Grimaldos María Jose Pau Sánchez Daniel Pla Revert Raquel Sanmartín Vázquez Vicente Sanmartín Vázquez Bernat Signes Lapeña Enrique Tormo Incerti

INSÍGNIA D’ARGENT Luci Aznar Martínez Pilar Llinares Furo INSÍGNIA D’OR Laura Pla Oliver

re m o c penses Jun

ta l o

2021 FLAMA D’ARGENT Adrián Calatayud Martínez María Dolores Ferrer Lluch FLAMA D’ARGENT I MURTA Sonia Monserrat Corcoles María José Pau Sánchez Adrián Albuixech Núñez FLAMA D’OR Daniel Pla Revert María Antonia Giménez Catalá FLAMA D’OR I MURTA Vicent Chordá de la Concepción Mari Carmen Aleixandre Casterá Lorenzo Grande Pérez Ana de la Concepción Chordá FLAMA D’OR MURTA I BRILLANTS Kike Iborra Maseres

cal

fall e

2022 FLAMA D’ARGENT Natalia Colomer Carretero Alba Ferrer Polo Olga Ferri Giménez FLAMA D’ARGENT I MURTA Paula María Gil Esteve FLAMA D’OR Salvador Hernándiz Heredia FLAMA D’OR I MURTA Rafael López García Vicente Sanmartín Vázquez Noelia Casterá Ferrer Raquel Sanmartín Vázquez Silvia Vicent Sarrión

a l l fa n gra ins x t u p a c 2022

Catego Segonaria

lema

N RI

T A C E A D

artisPtalaacio

BUF

i Serr a

explicació t n e m u n o m l de Vicente Sanm artín Váz que z

CATRINA a Catrina està observant el que fa nostra ciutat. Per tota la ciutat fent obres, està al·lucinant amb la mobilitat Alzira, cau de raboses i plena d’obres també, amb tant d’asfaltar es faran els carrers malbé.

Abans només asfaltaven quan era època d’eleccions. Hui també es fa durant l’any, tallant carrers amb dos collons. Perquè abans Avidesa donava faena, però ara no queden quasi llocs de treball. I si vols anar a treballar a una fàbrica, pareix que siga un guirigall.

50 També podem parlar del que era Avidesa, que ara se l’han quedat els dels bombons. Ha canviat més de nom eixa fàbrica que jo mateixa de pantalons. Ara se l’ha quedat Ferrero Rocher per a fer bombons i també gelats. Amb tant de sucre per a menjar per a Falles estarem tots engreixats. Perquè la vida és com la Catrina, llum per fora, però per dins només foscor. Trau-li llustre com l’or d’una mina i acaba sent una calavera sense ¨rencor¨. SELFIES Els reis de les fotos són nostres regidors, per això ixen en nostre monument. Que el millor que saben fer són els selfies i són els influencers del moment. El rei del selfie és Fernando, un regidor una mica hiperactiu. Igual t’asfalta un carrer, que et planta un poliesportiu. És l’únic que ha quedat manant en el que era el seu partit, i és que encara no li fa ombra cap de bon parit. Només se senten obres en tots els llocs, fins i tot un paretó al pont de Xàtiva. Ara ens pararà l’olor de ceba, sempre s’ha de veure la part positiva.

I és que en lloc de Sara Garés podríem dir-li la reina de la rotonda. I és que està canviant els semàfors per senyals més boniques que una mona. I això de canviar el sentit dels carrers, això ja és de jutjat de guàrdia. Ara no pots fer cas al GPS perquè et portaria a Nàrnia.

51 Entre carrers de vianants i canvis de sentit, ni Google Maps s’entera de com Alzira s’ha repartit. Val més que s’estiga queteta Sara Gares, la nostra regidora, perquè per a arribar al cantó li peguem la volta del cotxe el comptador. Tanta hiperactivitat del PSOE deu ser pels resultats. Només tres regidors han tret I els altres tots sepultats. Fins i tot Isabel Aguilar ha desaparegut com una fava. No se sap ben cert on està, i això que era la reina de Sabà. És ben cert que ara Isabel Aguilar està en la Regidoria de Turisme. L’ha substituït un tal Cacauet que no li pot seguir el ritme. En festes ara està com a totpoderós un regidor anomenat Cacauet. No ha fet molta faena per la pandèmia, però ja se li veu maduret. La Regidoria de Festes és una regidoria que desgasta, perquè s’han de fer moltes activitats, però sempre va curteta de pasta. I la culpa no serà de l’alcalde, nostre volgut Diego Gómez, que està més jove que mai amb un cutis de pedra pómez. Per a Diego els anys no passen, Això de ser alcalde ho porta clavat. Ja fa sis anys que n’ocupa el càrrec, i pareix que ho tinga mamat.

52 No se sap molt bé què està fent per Alzira el seu gran partit, però el que sí que se sap ben cert és que està el poble dividit. Perquè si mires les xarxes socials, i el que et conte no és mentida, la mitat estan a favor de Diego i altres que és un ninot de fira. Però si de relíquies estem parlant, hauríem de parlar de José Andrés. És l’eterna promesa dels populars, però mai arriba a res. Bon seguici té l’Hernández i el més emblemàtic és Montalvà. És qui més temps està figurant i el coneixen tots allà on va. Així que Hernández va haver d’innovar i posar un seguici nou a la llista, i va posar una muntonada de cares noves que cap persona li ha seguit la pista. Altres de qui podem parlar és de la senyora Castells. No sabem que fa a l’Ajuntament, però sens dubte té un bon cabell. Però Alzira és un destarifo amb mil obres per acabar. S’han començat mil projectes, però cap se n’ha arribat a finalitzar.

LÀPIDES Per a mort està l’obra pública, que són quasi com calaveres. Per això estan totes mortes i no tiren avant de veres.

Però per a clavar-se en embolics l’Ajuntament estan grillats. Hi tenim els fanals del Regne que per canviar-los l’han feta bona.

Un bon exemple seria, sens dubte, la seu de la Policia Local. Estan fent-la a batzegades, com la cançó de l’enfadós.

També tenim el Casal Jove en què hi havia el Magatzem de Cucó. A este pas, en lloc de per a joves quedarà més antic que una processó.

D’obres inacabades, n’hi ha una que ni ha començat, i és el Palau de Justícia que per al mil quaranta hauran acabat.

Si en alguna cosa estem destacant, i siga sempre per a millorar, és en la gestió de la COVID, que és per a posar-se a plorar.

I com a conte interminable hi ha la gasolinera de l’avinguda. Més de 20 anys per a solucionar-la i encara ara l’obra l’han moguda.

Amb dos centres de salut i un Hospital de la Ribera no es poden vacunar a temps per culpa de la llista d’espera.

54 I és que no és explicable que amb tant de sanitari hages d’esperar una setmana perquè et donen un supositori. Col·lapsades estan les consultes, també els metges de capçalera. Per a poder tindre una cita mèdica et tornes com una calavera. El problema no el tenim només els ciutadans d’Alzira, perquè si eres un animal abandonat, també estàs en el punt de mira. I és que no hi ha cap pla per a un animal abandonat. Si deixen un gos solt, ahí es queda tot afonat. I si eres gat, la cosa no millora. Les protectores estan saturades, no poden agafar més animals per a tantes gates abandonades. Les protectores necessiten ajuda, Estan també a rebentar. Si no invertixen diners, al final hauran de tancar. Hi ha moltes coses desprotegides, i no només els gats, sinó també els nostres majors que estan desprotegits.

55 HOMOSEXUAL La seguretat en Alzira és essencial per a evitar atacs a homosexuals. I això no s’hauria ni de criticar, perquè la normalitat és de manual. Per això, en lloc d’homosexualitat és millor parlar de seguretat en general, ja que és una part important de la vida i perquè per a la convivència és essencial. Alzira! Ciutat a 30 per hora és el que es diu a tot rabiar. I ara es posen les piles omplint Alzira de radars. Del més important que podem parlar és de la nostra seguretat. I per això a Alzira s’ha d’anar a trenta com a màxim de velocitat. Per això han plagat Alzira de radars, uns fixos i els altres mòbils. I tot perquè anem a peu als llocs i no agafem tant els automòbils. O tal vegada és per a estalviar o per a agafar més bitllets, per això posen tants radars que no es poden estar quetets. També denuncien si caga el teu gos i et castiguen a tornar a pagar. A Alzira tot s’arregla amb denúncies que mai podràs sufragar. FALLERO CREMAT I si de fallers cremats parlem, i com és ja una tradició, podem dir que no tenim diners, que tots els anys és la mateixa cançó. Però este any segur que està tot clar, perquè és any d’eleccions. Ja comencen les promeses I candidats que ho faran tot pols.

Per ara no se sap qui vol ser-ne president, això encara es veurà. El que sí que se sap segur és que Bohigues no s’hi presentarà. Més ajudes a les comissions, diners per als premis i casals i alguna altra ocurrència seran les millors promeses electorals. Una miqueta cansats estem ja de veure sempre les mateixes cares. Hauria d’haver-hi un canvi en Junta Local i veure-li la cara a altres frares. Després d’una legislatura de tres anys s’han passat el reglament pels ous, ens fan passar per uns bajoques més grans que la presa de Tous.

56 I és que això de la COVID ha fet coses rares amb tot el que s’ajunta, unes Falles en ple mes d’octubre i mascletades en plena hora punta.

De ciris, també en tenim al nostre consistori, uns són ciris de llum i altres presencials.

No tenien molt de sentit unes Falles en ple mes d’octubre, en plena tardor. Encara que sis falles s’han menejat, i els monuments han passat pel cremador.

Albert Furió, el que domina la pasta, sols el veus il·luminat el dia que presenta els pressupostos.

El que s’ha fet en octubre són Falles per a sis comissions. I volem ser un referent en Falles, això sí que té collons! Pareix que les Falles seran en març, i que no tinguem més problemes amb el corona i podrem tindre unes Falles normals, si tot açò amb l’omicron no se’n va de cap per avall. Però les Falles no són el melic del món. Hi ha altres festes que també han anunciat l’ajornament de les seues dates, com Setmana Santa o les festes de Sant Bernat. Un Sant Bernat que a Alzira és històric, però per ser realment penós. Algun any el plat fort serà l’acordió amb la cabra i un gos. Ja no queden xiringuitos, ja no són senyalades eixes dades, perquè abans venia Bisbal i ara els qui queden de Mocedades. CIRIS Tres ciris tenim al monument com tres anys porten reparant el poliesportiu Fontana Mogort. El pressupost no encerten per molt que miren. A eixe pas, quan estiga reparat passarà a ser un museu esportiu.

57 Maria Calvo, educada, discreta a mitja llum, els col·legis porta controlats.

Leticia Piquer, un bon govern porta com un ciri de processó mentre dure, i no li pregunten, tot anirà bé.

Alfred Aranda, culturalment molt pletòric, molt il·luminat per ser Alzira Capital Cultural Valenciana 2022.

Marina Mir, no saben si té ciri o no. Potser encara no l'ha encés. No sé si pel despatx s’acosta a veure si el té o tal vegada haja desaparegut com ella. Pep Carreres, l'Anell Verd vol il·luminar per a la bici poder gastar, i el canyar del riu vol llevar per a fer una platja per poder nadar. Gema Alós, en Sanitat, el ciri gros li ha tocat. Amb la COVID ha de lluitar, i la gent sense vacunar vol estar. Bernat Ríos, per molt que esbufegue, el ciri de l’esquerra no pot apagar. Marisa Escrivà, el ciri llarg se li està fent, de tant anar a les processons i tot acabarà igual. Rubén Palau és un home amb cautela. El ciri durar el fa. Ha aparegut en poques ocasions per a fer-li al govern algunes reivindicacions. Miguel Vidal i Clara Aledó, el seu pas serà sense pena ni glòria, perquè el ciri a Ciudadanos s'ha apagat i consumit. Ricardo Belda, un ciri nou i eufòric, geni i figura, en contra de tot està i així es quedarà.

O R P G RA

S E T S E F DE2022

DIUMENGE 31 D’OCTUBRE DE 2021 Nit de Halloween al cau de la Falla. DISSABTE 6 DE NOVEMBRE DE 2021 A les 19:00 hores, Exaltació de la Fallera Major d’Alzira: ALBA CARRIÓ MÁRTINEZ i imposició de bandes a les Falleres Majors de les diferents comissions de la ciutat. DIUMENGE 7 DE NOVEMBRE DE 2021 A les 12:00 hores, Exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira: CLAUDIA DOLZ ESTELA i imposició de bandes a les Falleres Majors Infantils de les diferents comissions de la ciutat. DISSABTE 27 DE NOVEMBRE DE 2021 A les 14:00 hores, al bar Casino Carreters, Dinar de Germanor i lliurament d'insígnies pròpies de la comissió. A les 19:00 Lliurament de recompenses de Junta Local Fallera. DISSABTE 19 DE FEBRER DE 2022 A les 20:00 hores, Sopar de gala i ball a la Sala Rex Natura. DIVENDRES, 25 DE FEBRER DE 2022 En la Casa de la Cultura, inauguració de l’exposició del ninot.

DISSABTE 26 DE FEBRER DE 2022 A les 12:00 hores, XXXV Concurs de Paelles patrocinat per la firma RICARD. DISSABTE 5 DE MARÇ DE 2022 A les 17:30 hores, Assistència a l’acte de la Crida. A les 18:00 hores, Missa en memòria dels difunts. A les 20:00 hores, Tradicional Crida des del balcó de l’Ajuntament, A les 22:30 hores, Sopar de la Crida a la Sala Rex Natura d’Alzira i ball. DIVENDRES 8 DE MARÇ DE 2022 A les 23:30 hores, Nit de les Albades a Nostres Falleres Majors. DISSABTE 12 DE MARÇ DE 2022 A les 09:00 hores, Esmorzar i preparació de la Cavalcada Multicolor. A les 14:00 hores, Dinar. A les 17:00 hores, Concentració al cau per a la Cavalcada Multicolor.

DIUMENGE 13 DE MARÇ DE 2022 Des de les 09:00 hores, Dia del “PORC”, tot el dia porc. A les 13:00 hores, Globotà, dinar FFMM i presidents infantils de les comissions i festa infantil. DEL 8 AL 15 DE MARÇ DE 2022 A les 14:00 hores, Mascletà a la plaça del regne. A les 22:00 hores, setmana gastronòmica. DIMECRES, 16 DE MARÇ DE 2022 Dia de “LA PLANTÀ” A les 8:00 hores Macrodespertà popular, A les 10:00 hores, Esmorzar al cau. A les 11:00 hores, Ajudar als artistes a muntar la falla. A les 14:00 hores, Mascletà a la plaça del regne A les 14:30 hores, Tradicionals cassoles d'arròs al forn. A les 21:30 hores, Sopar dels frares. A les 23:30 hores, Gran ball de la planta al cau amb discomòbil. DIJOUS 17 DE MARÇ DE 2022 A les 08:00 hores, Despertà a les Falleres Majors, i al barri. A les 09:30 hores, Esmorzar al cau. A les 11:00 hores, Passacarrers i visita a les comissions. A les 14:00 hores, Mascletà a la plaça del regne A les 14:30 hores, Dinar al cau. A les 18:00 hores, Concentració al cau per anar arreplegar els premis. A les 22:00 hores, Sopar i ball, al cau amb discomòbil.

DIVENDRES 18 DE MARÇ DE 2022 A les 08:00 hores, Despertà a les Falleres Majors, i al barri. A les 09:30 hores, Esmorzar al cau. A les 11:00 hores, Passacarrers i visita a les comissions. A les 14:00 hores, Mascletà a la plaça del regne A les 14:30 hores, Dinar al cau. A les 17:30 hores, Concentració al cau per a l’ofrena. A les 22:00 hores, Sopar i ball, al cau. DISSABTE 19 DE MARÇ DE 2022 Dia de SANT JOSEP A les 08:00 hores, Despertà de Sant Josep. A les 09:30 hores, Esmorzar de Sant Josep al cau. A les 11:00 hores, Passacarrers i visita a les comissions del sector. A les 14:00 hores, Mascletà de Sant Josep A les 17:30 hores, Concentració al cau per al pasdoble. A les 20:00 hores, Cremà de la Falla Infantil. A les 22:30 hores, Sopar de Sant Josep. Quan vinguen els bombers, Cremà de la Falla.

(La comissió de la Falla Caputxins es reserva el dret de modificar aquest programa.)

m i H E N

A L L A F LA

LA FALLA DE CAPUTXINS VA VESTINT-SE D’ALEGRIA AMB L’AIRE DE LA FESTA I L’OLOR A BUNYOLÀ AL PAS DE LA COMISSIÓ QUE PORTA EL SEU ESTENDARD TOTS ELS FALLERS VAN CANTANT-LI A SA FALLERA MAJOR. A LA MITAT DEL CARRER LA NOSTRA FALLA HEM PLANTAT, A LA MITAT DEL CARRER ON LA VEU EL VEÏNAT ESPERANT LA MASCLETÀ ESPERANT LA MASCLETÀ. AI !!!! FALLA DE CAPUTXINS AI !!!! QUE SOLERA QUE TENS AI!!!! FALLA DE CAPUTXINS LA COMISSIÓ HUI T’ENVEJA PER LO BONICA QUE TU ESTÀS ARA QUE ESTEM EN LES FESTES DE SANT JOSEP DE SANT JOSEP. I QUAN S’ACABA LA FESTA EL BARRI PENSA EN LA CREMÀ I EN EL CALOR DE LES FLAMES D’ESTA FESTA VALENCIANA I NOSTRA FALLA CAPUTXINS NOSTRA FALLA CAPUTXINS VISCA LA FALLA DE CAPUTXINS…

.l L

o c A bO rac o i

lite

ràri

«TRACTA D'ESTAR

SEMPRE A L'ABAST

DE CADA ESCLAFIT

D'ALEGRIA, VIURE PER A

VOLAR»

ES CL A FIT L

E D

a paraula esclafit forma part del nostre lèxic patrimonial. És la forma verbal d’esclafir, etimològicament prové del llatí, i la seua traducció al castellà pot ser chasquido o estallido. És quasi una onomatopeia, perquè la paraula en si mateixa és molt sonora i té una pronunciació dura i seca que, efec-

S E L U A R PA PURA SANTACREU BERENGUER Professora de Llengua i Literatura

tivament, ens remet a la seua significació. També podem trobar esclafidor/a i esclafitó. Buscant pels diccionaris i altres materials propis de la filologia, he trobat moltes definicions i algunes coses curioses que tractaré de fer fàcils i amenes per a la lectura. I, atenció, no estan totes les que hi són.

1. SERÀ PER DEFINICIONS!!! Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ESCLAFIT Soroll sec, agut i sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada, un coet. Pegar un esclafit loc. verb. Rebentar, esclatar. Colp violent, galtada. No faces això que et pegaré un esclafit. D’esclafit i fona loc. adj. Que no és de fiar. Eixos són gent d’esclafit i fona. Diccionari català-valencià-balear d’Alcover i Moll ESCLAFIT Acte i efecte d’esclafir: soroll sec i sobtat produït per un cos que es trenca, que es dispara amb força. Fer esclafits la perdiu: un dels cantets especials que fa la perdiu que serveix de reclam. Fer esclafits amb els dits: fer-los esclafir pegant amb un contra l’altre. Esclafit d’escopeta (de pistola, etc.): el soroll que fa en disparar-se una arma de foc.

69 Gran Enciclopèdia Valenciana ESCLAFIT Soroll que fan les tralles o fuets quan es sacsegen violentament en l’aire. Soroll brusc que produïx una cosa que rebenta, unes rialles contingudes. Glossari de Meteorologia ESCLAFIT Un esclafit o ràfega descendent és un fenomen produït per una columna d’aire en ràpid descens que després de fer impacte a la superfície s’estén en totes les direccions i genera vents molt forts. A diferència d’un tornado, els vents d’una ràfega descendent es dirigixen cap a fora des del punt on piquen a terra. La durada del fenomen és curta.

2. PARAULES SINÒNIMES TAMBÉ!!! I obrirem la caixa dels sinònims o paraules amb un significat paregut al nostre benvolgut i ja conegut esclafit. Mireu quantes en tenim! 1.

En el sentit de pegar-li a algú: bescollada, bocinada, bufetada, calbot, carxot, castanya, clatellada, clatellot, closcada, colp, galtada, galtó, hòstia (vulgar), manotada, plantofada, punyada, samarrada i trompada. Més metafòricament: ceba, coca, galleta, llet, nespla, tro, xufa.

2. En el sentit d’un so fort: detonació, esclat, espetec, estrèpit, fragor, petard, retrò, retruny, soroll, terrabastall, tro, tronada, barrinada, descàrrega, canonada, detonació, esclat, esclatada, esclató, escopetada, espetec, explosió, fulminació, pet, rebentada, tret. 3. Onomatopeia o so: clac, clec , crac, cric espetec, pet, petada, soroll, trencament big bang (anglés).

S S I R A R E LITE CLAFITS

PURA SANTACREU BERENGUER Professora de Llengua i Literatura

a paraula ESCLAFIT està viva i ben viva. Hem vist les nombroses accepcions que té i les que s’hi van afegint noves. Literàriament, sempre ha estat present en els nostres textos, en els més grans i importants, com en el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, la nostra gran novel·la del segle xv. «... davant l’estol dels moros dues hores ans del dia, que l’estol dels moros no n’hagueren gens de sentiment; e ab molt gran fúria ells feriren en l’estol dels moros, ab l’esclafit tan gran de les trompetes e anafils e botzines e crits molt grans, e moltes bombardes que despararen al colp.»

Mantinguda al llarg del temps, ens trobem la paraula en nombrosos textos de la Renaixença del segle xix: «Per los alts miramars, per les teulaes, torretes y terrats y galeries no més s’ou pim, pam, pum; y la siutat, de cuant en cuant, retrona al ruïdós esclafit d’algun petardo que desparen menut.»

Constantí Llombart, Poesies valencianes (1872)

«VISAN. ¡Hóme, muigas, que vosté m’acaba de sofrechir! CÓRD. Hasta luego. INÉS.No tardeu. VISAN. (Huí pega asó un esclafit!) (Vanse por el foro.)»

Eduard Escalante, Una sogra de catañola (1875) Al segle xx, la trobem en textos de tota mena, és a dir, viva i ben viva: «Ja no s’ou l’esclafit de la bufetada paternal dins les cases ni el colp de palmeta dins les escoles. Fet i fet l’educació bèl·lica —diguem-ne bèl·lica— s’ha desterrat i generalment domina l’educació pacifista.»

Carles Salvador, Mètodes educatius, 149 (1925) Enric Valor (1911-2000) va recollir moltes rondalles, contes populars parlats, va aconseguir completar una vertadera enciclopèdia de l’imaginari col·lectiu valencià. Podem veure en la deliciosa rondalla «Les velletes de la Penya Roja» l’ús de la paraula que ens ocupa:

71 «Hi havia una vegada unes velletes que vivien soles en la Penya Roja. Un dia van rebre la notícia que els canviaria la vida: el príncep aniria per la muntanya a caçar i Rosella i Margarida, les nostres velletes, es volien casar amb ell. Margarida li va dir a Rosella que es ficara el dit a la boca tota la nit, i a l’altre dia quan es va traure el dit de la boca el tenia tendre com el d’una joveneta. Quan va arribar el príncep, Margarida li va dir que tenia una neta de 15 anys, però sols li podia veure el dit. El príncep va voler casar-se i la nit de boda la va veure tal com era i la va tirar per la finestra, i uns estudiants mags la van convertir en jove... «galaníssima de... quinze anys! —Jo mane —afegí l’altre— que si xarra a algú del món tot açò que fem per ella, que es torne vella una altra volta. Poom! Es va oir un esclafit, i Rosella es tornà una donzella, més que bonica, preciosa, tal com era quan de veres tenia els quinze anys. Contents del fet i pensant en la sorpresa que tindria el fill del rei.» Quan la va veure el príncep pensà que havia patit un encanteri. Es van enamorar i van tindre un fill. Margarida, en assabentar-se’n, va voler fer el que li va dir Rosella que havia fet per a estar jove: inflar-se i inflar-se fins a allisar la pell. I així manà fer:

«El cuireter va seguir bufant amb les manxes i, de sobte, va esdevenir-se la cosa més horrorosa: la vella Margarida esclafí amb gran soroll i tota l’estança es va omplir de bocins de pell, de redregueres de carn i d’ossos esclafits com a flautes, que van ferir greument l’agosarat del cuireter, sense que es pogués arreplegar res complet de la vella muntanyesa si no era per a soterrar-ho.»

I, per acabar el mostratge, un autor local i actual: «... amb ell per ser més convincent. Li agradava la sensació de brandar-la, d’encanonar els caps anorreats i perplexos d’aquells pobres xicots que envalentits per la inconsciència gosaven contrariar l’ordre imposat. L’esclafit de la traca el retornà al moment present amb ensurt. Ara, amb més de cinquanta anys ja complits, no tenia temps ni cos per a enfrontar-se a aquell passat tan llunyà de la seua...»

Joan Sifre Montalvà, L’aigua en la fosca (2017) Per a acabar, només un consell: podem esclafir en plors o esclafir a riure. Rieu, rieu!

ES CL A FIT L

E D

es Falles són un esclafit! Cada coet, cada masclet és un esclafit. L’alegria i el comboi de la festa esclafixen com en cap lloc del món. I tota la setmana fallera és un esclafit. La paraula esclafit és polivalent, té accepcions i significats variats, però tots són de sentit contundent, enèrgic, rotund, potent. És ‘soroll sec, agut i sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada, un coet’, «La festa comença després de l’esclafit del coet», «Es va sentir l’esclafit d’una bomba»; ‘colp violent, galtada’, «No tornes a fer això que et pegaré un esclafit». Un esclafit també es produïx quan alguna cosa rebenta o explota, com quan sentim un tro o qualsevol explosió seca i sobtada, o el soroll d’una nyespla, d’una palmada o d’una bufetada. Té, entre altres, els sinònims totals o parcials bocinada, bufetada, calbot, canonada, carxot, esclat, espetec, estrèpit, explosió, galtada, galtó, rebentó, tamborinada, tir, tro, trompada i altres. Fer esclafits és esclafir, «Els grans de dacsa esclafien en la paella», «Aleixet va esclafir totes les bufes»; ‘esclatar, una cosa, produint un esclafit’, «Ahir se’m va esclafir un got en el microones». I podem també esclafir de repent a riure o a plorar. No té una correspondència exacta i exclusiva en castellà. La traducció a la llengua veïna seria restallar, chasquear, estallar. I dos verbs amb cert

s e l l a f les Leo Giménez Tècnic lingüístic

paregut a esclafir són esclatar i esclafar. El primer, esclatar, és ‘rebentar amb soroll fort i projecció de fragments’, «Va esclatar una bomba», «No unfleu tant el pneumàtic que esclatarà»; ‘obrir-se, les flors, les plantes’, «Amb l’arribada de la primavera el gesmiler ha esclatat»; ‘sentir i mostrar sobtadament i amb violència ira, alegria o una altra passió’, «No es va poder aguantar més i va esclatar en insults». També esclatem a riure i a plorar. I esclaten les castanyes quan les torrem. I els grans de dacsa esclaten quan els torrem per a fer roses. I especialment i singularment de la parla valenciana és el sentit de esclatar

73 quan ens referim a ‘passar-se’n l’arròs per excés de cocció’, «M’he descuidat a apagar el foguer i l’arròs s’ha esclatat, i ara no fa gust de res». I és que amb el foc s’ha d’anar molt alerta. Un altre verb amb «marca» ben valenciana és esclafar. Té el significat de ‘deformar (alguna cosa) per una pressió forta o un colp violent, aplanant-la o trencant-la’, «Esclafem els terrossos», «No poses les creïlles damunt dels ous, que s’esclafaran», «El meló d’alger m’ha caigut a terra i s’ha esclafat». És també un verb normatiu en castellà, amb la mateixa grafia i pronunciació i el mateix significat, com a préstec pres d e l va-

lencià. El registra el Diccionario de la Real Academia Española, amb la indicació «Del cat. esclafar». El vocable esclafit, dins de la seua contundència, potència i rotunditat, com l’acció que representa, pot significar dolor (poquet o molt), però també alegria. El dolor d’un calbot o d’una galtada (poquet) o el que pot deixar una explosió, una bomba, però també significa senyal de festa, d’eufòria, com els esclafits de la festa de les Falles, que són tots sinònims de goig, plaer i diversió. La paraula esclafit és una veu tan valenciana com el Palmerar d’Elx, el Castell de Peníscola o l’Albufera de València, d’una morfologia i una fonètica ben nostrada, usada profusament, a manta, oralment i literàriament. Apareix en el Tirant lo Blanch (1490) i en la Rondalla de Rondalles (1769) (Lluís Galiana); en Vespres de sang (Joan Olivares), en Dones d’aigua, hòmens de fang (Toni Cucarella); en Judici final (Ferran Torrent), en La trampa del desig (Urbà Lozano), Mataren el verd (Carme Miquel), en la traducció de Arròs i tartana (Blasco Ibáñez/Ana Bayarri) i en nombrosíssimes obres literàries de tots els temps des del nostre Segle d’Or de les lletres. I l’han emprada la majoria d’escriptors i autors valencians, des de Joanot Martorell fins a Immaculada Cerdà, amb el seu «Esclafit» (Levante-EMV, 17-0821), passant per Josep Bernat i Baldoví, Constantí Llombart, Carles Salvador, Joan Fuster, Enric Valor, Al Tall, Josep Piera, Josep Franco, Manel Joan i Arinyó, Enric Lluch, Abelard Saragossà, Josep Lacreu, a més dels ja citats anteriorment, i moltíssims més. I, finalment, com que podem esclafir a plorar i també a riure, i com que estem en Falles, no pararem de pegar esclafits i esclats d’eufòria i alegria.

«LA VIDA

ÉS LA NOSTRA OPCIÓ,

BUSCA LA TEUA

PRIMAVERA, DESPERTA A LA VIDA»

ES ILENCIÓS CL A S FIT

Josep Antoni Fluixà Mestre i escriptor

egons el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un esclafit és un soroll sec, agut i sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada o un coet. Per tant, comence aquest escrit amb un títol contradictori. Si per definició un «esclafit» és un soroll, no pot ha-

ver-ne cap que siga silenciós. No obstant això, hi ha també una locució verbal, «pegar un esclafit», que significa rebentar o esclatar. Naturalment, quan una cosa rebenta o esclata fa soroll, però de vegades utilitzen també l’expressió anterior en un sentit figuratiu. Diem, per exemple, que un lloc —una plaça, un mercat o una cafeteria— estan «a punt de pegar un esclafit» i, en aquest cas, no fem referència a la producció de cap soroll sobtat, sinó a la gran afluència de persones que s’hi han concentrat en un moment determinat. Però aquesta concentració no provoca cap esclat sonor. Com a molt s’escoltarà inevitablement la remor de les converses de la gent amb una major o menor intensitat. El cas és que a partir d’aquesta última accepció del diccionari, amb un sentit figurat, naturalment, em prenc la llibertat de reinterpretar la paraula «esclafit» en un sentit d’expansió. De fet, tots els esclafits sonors produeixen una ona expansiva que és la que trasllada el so del lloc d’origen fins a la nostra oïda. En conseqüència, em puc permetre la llicència de convertir la parau-

la esclafit en sinònima d’ona expansiva. I amb aquest significat podem dir que l’aparició del coronavirus, i tota la malaltia que ha provocat, ha sigut un autèntic «esclafit silenciós». Un esclafit que s’ha expandit, en molt poc de temps, per tot el món amb les repercussions que tots, per desgràcia, coneguem. Portem ja vora dos anys vivint en un estat d’anormalitat que, els més optimistes, han batejat amb el nom de «nova normalitat» i que implica, per a la majoria de la població, renunciar a fer les coses que fèiem abans o fer-les amb la por d’infectar-nos i arriscar-nos a patir greus complicacions de salut. A més, l’aparició del coronavirus a finals de l’any 2019 a la Xina, amb la seua ràpida expansió per tots els continents, s’ha produït en diferents onades i amb un virus que es transmuta i es renova per a enganyar cada vegada més el cos fràgil dels humans. A hores d’ara, mentre escric l’article en desembre de 2021, la variant del virus que comença a predominar és la denominada òmicron, detectada per primera vegada a Sudàfrica. Aquesta variant ens ha fet tornar a les mateixes preocupacions inicials de la pandèmia i qüestionar-nos la possibilitat de poder celebrar les festes de Nadal del 2021 amb la normalitat desitjada, a pesar de tots els avanços mèdics fets a un ritme frenètic i mai aconseguit fins ara. Gràcies a la investigació científica, per sort, s’ha pogut, en poc més d’un any, elaborar una vacuna per a fer front a la malaltia de la covid-19. Per desgràcia, la distribució i vacunació de la gent no ha sigut generalitzada a escala mundial. Als països més desenvolupats econòmicament

79 la vacuna ha estat a disposició de la població en general, però als països més pobres hi ha encara un gran nombre de persones que no han tingut encara accés a la vacuna. La conseqüència és inevitable: mentre la major part de la població mundial no haja generat defenses contra la invasió del virus, aquest bitxo ens seguirà molestant i penetrarà en els nostres cossos perquè la seua supervivència depén d’això. Es necessita, com és lògic, una acció solidària d’uns països amb els altres. Però, alhora, també és necessari combatre una altra reacció sorgida amb la pandèmia: la de la burrera —perdoneu-me la paraula— anticientífica. Em referisc a la mentalitat de totes aquelles persones que, amb la possibilitat de poder-se vacunar —sobretot en els països més rics—, han decidit no fer-ho per motius diversos. De vegades, l’excusa ha sigut de caràcter conspiratori: és a dir, adduint que amb la vacuna ens introduïen un xip per tindre’ns controlats digitalment. En altres ocasions, per exemple amb els negacionistes, el motiu era la inexistència de la malaltia. En qualsevol cas, l’expansió del virus no ha sigut l’únic «esclafit silenciós» que s’ha provocat. També hi ha hagut un «esclafit» que ha afectat al sentit comú, al trellat de l’espècie humana i que, sens dubte, hem de tractar ja amb urgència mentre combatem la covid-19. El món que sorgeix a partir de la pandèmia és un món diferent a l’anterior. Si realment volem subsistir com a espècie i aprendre de l’avís que la naturalesa ens ha donat, hem de començar a actuar ja de manera racional. Els estats han d’invertir en investigació científica, en sanitat, en

educació, en la recerca d’energies renovables, en el respecte al medi ambient i també en la millora de la democràcia, en el respecte a la diversitat de les persones, en la igualtat entre homes i dones, i, en definitiva, en tot allò que millore la vida dels humans i la de tots els altres éssers vius del planeta que compartim. Els estats, en definitiva, han de fer la seua faena, però nosaltres, cadascú de nosaltres, també hem de fer la nostra aportació. Hem d’actuar amb sentit comú, sobretot perquè no ens pille un «esclafit silenciós » d’ignorància que facilite la proliferació d’ideologies totalitàries contraries a la llibertat i la bona convivència.

’L

ES CL A FIT

de la

D I V CO

Edgar Talens Lozano Graduat en Història per la Universitat de València

el que hui vos parle ací, encara no està del tot patit. Va ocórrer no fa massa, sobrevingué per sorpresa. La gent major dotoreja «vols saber un succeït?» I amb romanç ens escudella la historieta, sense pressa, d’una desgràcia mundana que ens portà una llarga nit. Vingué a València a quedar-se pegant un bon esclafit. El tro d’avís ressonava quan sent encara febrer la gent fallera esperava la festa amb impaciència. Els casals no imaginaven que s’acostava el merder. Innocents els qui van creure una COVID amb clemència! Sense dir, «Ai, Senyor!», s’anul·laren els sopars, les falles no es van plantar i acabà el mes de març. Ningú s’explicava com després de les mascletades, l’Honorable President deixava solta a la gent. Com parar el desficaci sense acabar a galtades? La quietud era innegable i creixia el descontentament. «Com direm ara que no sense clavar la pota?» i a l’alcalde de València li van passar la pilota. La notícia caigué com un poal d’aigua gelada, i sopant al casal, a més d’un li va caure el mos de la boca en taula en conéixer l’empastrada. «Les falles no es plantarien», la notícia va somoure. Fou la secció d’especial qui arreplegà tot de pressa, va guardar els seus ninots i va pagar la despesa.

81 Vam fer de casa un casal, això qui s’ho imaginava? I ara sospires, incrèdul, recordant nits a la carpa. Havent-nos pagat la quota, ens tocaren prou la fava. Ai! Quines nits a la falla, amb brusa, gotet i parca! S’arreplegaven les taules llevant qualsevol obstacle, es muntava la discomòbil, començava l’espectacle. La televisió despatxava els temes d’actualitat, desficiós revisaves les teues xarxes socials. La gent també s’avorria, com una serp en un forat, i féiem telefonades per a alçar-nos les morals. Vam aprendre a valorar les reunions del divendres d’aquelles nits al casal on no quedaven ni les cendres. S’aplaudia als balcons tots els dies a les huit. La cita era quotidiana i ves a saber per on cada dia que passava, fart de rascar-te el melic, escoltaves a la tele el gran Fernando Simón, i neguitós remugaves alçant-li el dit del mig: «Acabeu amb la COVID, que vos tirarem confits!» Les Falles eren passades i el miracle no aplegava, València encara esperava que no estiguera tot dit, i que cadascú triara, a quin bon sant s’emparava. Sant Vicent no alçava el dit: «Ai redeu, quin esclafit!» D’aquelles males notícies es va fer un bon rosari, totes venien seguides regalant-nos un calvari. Va ser ja passat un temps que l’assumpte millorava, i la festa, van pensar, que era temps de revifar-la. La vacuna va portar allò que més s’esperava i es va traure alguna falla i es veié oportú plantar-la. Fou València en agost la primera a plantejar-ho, la calor feu que més d’un suara sols de pensar-ho. Uns canviaren els bunyols per l’orxata i els fartons, València plantà les falles al so de la germanor, altres no es van vestir seguint el consell de l’OMS. I Alzira les plantà a octubre amb fruites i mocador. Alguns presidents pensaren que tampoc era necessari alterar d’aquella forma els dies del calendari. Altres inflaren el pit en qüestió de concurrència: «En el pòdium està Alzira, segona potència mundial!» Ja que les Falles d’octubre gaudiren de bona audiència, es vantaven de plantar-les després del Cap i Casal. Orgullosos explicaven que així ho havien triat per a no fer competència a València ciutat.

82 La veritat fou notòria amb la rosa i el clavell, i es pensà prompte a anar a comprar moltes cistelles, perquè a la Santa Patrona li feren menut el mantell, i el tapís de la Morena no tenia prou roselles. L’ofrena es va fer amb fervor, per a molts fou deslluïda, i ben cert és que aquell octubre no quedà massa florida. La pandèmia ens acompanya (ho diem a contracor). La fera encara no amaina i volent-les celebrar, les Falles encara esperen tindre ara major sort i els casals, carrers i places poder tornar a ocupar. Qui diria que en dos anys d’este virus maleït, escriuríem per portada: «L’esclafit de la Covid!».

«LA CURA PER A TOT

ÉS SEMPRE

AIGUA SALADA: LA SUOR, LES LLÀGRIMES

O EL MAR»

, A

, L S T L , E E S O R AELS CES FLO P L ELS BUNYOLS. LA

’L

ES CL A FIT

n esclafit és, meteorològicament parlant, un fenomen produït per una columna d’aire en ràpid descens que després de fer impacte en la superfície s’estén en totes les direccions i genera vents molt forts. El Diccionari Normatiu Valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua assenyala, a més, que és un soroll sec, agut, sobtat, produït per un tir, un esclat, una ruptura, una fuetada o un coet i, encara més, que pot ser un colp violent. Una cosa comença a esclafir (en castellà a estallar o

T A L C L’ES Aureliano J. Lairón Pla Doctor en Geografia i Història Arxiver Municipal i Cronista Oficial d’Alzira

chasquear) quan, sobtadament, produïx soroll. Quan una cosa esclata, esclafix. Els valencians i les valencianes solem utilitzar la paraula vinculant-la a la festa de les Falles. I ho fem, conscientment, per tal de destacar una cosa que es dispara amb força. S’esclafix de riure i s’esclafix, també, de plorar. Quan ho fan les falleres i els fallers? Són moltes les reunions que tenen lloc al llarg de l’any, sobretot quan passen les festes de Sant Josep i

fins a l’arribada de l’estiu i, després, quan comença la tardor i abans de la primavera que les falleres i els fallers van reunint-se als casals de les seues comissions per tal d’anar preparant i decidir sobre la festa. En eixes reunions se sopa, es parla, es comenta i, després, sol fer-se la partideta o la tertúlia. Qui en un moment de la conversa no ha pegat un esclafit, açò és, ha rebentat o esclatat en escoltar algú dels companys de taula contar alguna cosa? I quin faller, més adult, en un determinat moment no li ha dit a algun menut de la xicalla: «No faces això, que et pegaré un esclafit?» Durant les setmanes prèvies a la gran setmana Fallera solen reunir-se per grups els amics de la comissió de la falla per tal d’elaborar i, després, degustar una bona paella, el plat valencià per excel·lència, el més característic. En la paella esclafen alguns dels ingredients en entrar en contacte amb l’oli. I pel que fa a les nostres falleres, ja se sap com esclafixen a plorar o a riure, tant se

val, en funció dels moments que viuen. Prorrompen a riure quan estan a gust amb les seues amigues de la comissió, sobretot en els moments més intensos i grats, i prorrompen a plorar, i això ja és un sentiment personal, individual, quan s’acosten, després d’haver desfilat amb les seues companyes, i duen el ram entre les mans, i s’aproximen davant de la imatge de la nostra Mare de Déu per tal de depositar als seus peus les flors que abans ja han esclatat, o estan a punt de fer-ho, i es mostren en tota la seua esplendor. La nostra festa esclata a mitat març i és el soroll dels coets, de la música, dels castells i de les mascletades i dels focs artificials els qui pregonen que la festa ja està ací, que ja ha arribat, puntual a la cita, per a ferse present com un miracle més de la primavera que ens convida a gaudir, si acompanya el bon oratge, d’uns monuments, d’un ambient i també d’uns bunyols que esclaten en la boca… I estan molt bons.

’L

ES CL A FIT

València… Que collons és l’esclafit? Un soroll, un tro, un rebentó!!! Moltes paraules sols per a definir València… Un sentiment… La pólvora, la música, la festa i la nostra terra… Disculpeu el «paró», sempre plore com un xiquet!!! No puc!!!... Les flors, l’olor de pólvora, l’ambient. Això és, per a mi, l’esclafit! Eixa matinada que tots esperen la fallera, la festera, perquè isca i tirar la benvolguda traca, ja tenim un esclafit, que l’acompanya al passacarrer junt amb la banda (altre esclafit)… Que grans els nostres músics!... Xe!, esmorzem? Ara sí, un tro baix la taula o un coet que se li escapa al coeter, un bon esclafit, paraules majors… I un esclafit de sesta. Així som els valencians i les valencianes. Vore els xiquets la primera vegada que senten un esclafit, li agrade o no, eixos ulls no tenen preu, els dels iaios i els pares. Xe!, eixa la pague jo! Ací, açò és un esclafit! Conteu les vegades que repetisc l’esclafit!!! Així som nosaltres… La millor traca del món. Un bon esclafit!!!

Ramon Gisbert Vives Coeter Bac

, S E L L A F , LES M U L L E n D , FOC u ES O S LA I… COLORS!

FIT

José María Chiquillo President Internacional Xarxa Punts Focals Programa UNESCO Rutes de la Seda

’espai cultural de les Falles, com a expressió genuïna del Patrimoni Cultural Immaterial, té en la indumentària festiva tradicional valenciana un element emblemàtic i distintiu, un element tèxtil essencial en la festa, la matèria primera de la qual, la seda, il· lumina, dona llum i, sobretot, color a una celebració que es viu al carrer i tenyix de colors les nostres places i carrers amb les tonalitats més vistoses. Segons es descriu en l’expedient de declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat (2016), els pilars de la festa són, sens dubte, l’element humà, que ha preservat i mantingut una tradició cultural de generació en generació; els vertaders protagonistes de la festa de les Falles, els fallers i falleres. Homes i dones que convertixen cada acte faller

en un «esclafit», una experiència que en la nostra festa s’aconseguix amb esforç, treball, dedicació, passió, foc, soroll, alegria, que quan desborda generalment esdevé en una situació que es descriu amb una expressió netament valenciana… «Ha anat tot per l’aire», tot això amb un previ primer avís d’«açò pegarà un esclafit»… La UNESCO ressalta en la seua declaració 5 pilars que sustenten l’espai cultural faller, a saber, artesans artistes fallers, pirotècnics, músics, poetes festius i artesans seders, indumentaristes i orfebres. Espais de creativitat i disseny i tradició artesanal on homes i dones, artistes i artesans, creadors i dissenyadors, donen vida a una manifestació cultural única. Els nostres artistes fallers creen i esculpixen el bé material efímer que és el monument, que crema en un «esclafit» de foc. Els nostres pirotècnics ens delecten amb espectacles pirotècnics component simfonies o «esclafits» de llum, soroll i color. Les nostres societats musicals, bandes i colles de dolçainers interpreten a la perfecció l’ordenat «esclafit» de sons i de notes musicals amb les nostres sintonies més populars. Els

nostres poetes i literats festius són capaços de, amb llapis i paper, convertir l’explicació dels conjunts i ninots del monument o en el llibret en un «esclafit» de sàtira, crítica i humor. Amb l’arribada de març es culmina una festa de 365 dies. «Esclata» la festa de llum, so i color, «esclaten» els grans d’arròs dels «mestres paellers» en pràctiques, els nostres fills «esclafen» els trons de bac, no ens deixaren en pau els «esclafits» dels coets i bombetes i els nostres pirotècnics faran «esclatar» «els masclets» i trons en els focs artificials i mascletades. Però en el nostre ritual festiu són els nostres artesans seders i indumentaristes els qui, amb la seua creativitat, disseny i treball artesanal, mantenint la nostra secular tradició sedera, convertiran un any més els nostres carrers en un riu de colors, vestiran els protagonistes de la festa, color pruna, gerani, rosa porto, borgonya, blau atlantis, marí, malaquita, verd, blanc, gris…i ens sorprendran amb un vistós “esclafit” de colors… els colors d’una festa. Els Falles, un esclafit de valencianisme!

a l de música

ES CL A FIT

L’

úsica és vida, la música és l’esclafit de la vitalitat i el sentiment de l’ésser humà. Sense música no hi ha vida i sense moments d’esclafit en la música tampoc. I no tots els esclafits són forts, també hi ha esclafits piano perquè el més important en la música és l’emoció. Pum!! Així sona el martell en la 6a Simfonia, “La Tràgica”, de Gustav Malher, concretament en l’últim moviment on al clímax de sonoritat un percussionista fa sonar una taula de fusta amb una gran martellada. És el destí humà que trenca amb esta sonoritat. El destí ens ha dut al fet que la humanitat estiga patint una pandèmia amb un esclafit de patiment, mort, malaltia i ruïna. Però este destí fa que a poc a poc la humanitat puga combatre la Covid-19 amb un horitzó millor gràcies a les vacunes i els avanços tecnològics. La pandèmia ha afectat de valent als músics i a les produccions musicals. Hem estat més d’un any sense activitat i a poc a poc tornem a fer sonar els nostres instruments als assajos i concerts.

Xavier Pérez i Juanes Regidor de Festes i Comunicació de l’Ajuntament d’Alzira

Txam! Este és el so del meu instrument des de fa 44 anys en el que vaig entrar a formar part de la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Alzira. Ho heu endevinat, són els plats, que ja formen part de la meua vida. Sens dubte la música m’ha donat un esclafit de vida i el Txam!, és l’esclafit on tracte de transmetre el que sent per la música. Al llarg de la meua vida he tocat en diverses comissions falleres de la ciutat, un esclafit de sensacions, de diversió, d’amistat i de fer bona música perquè falleres i falleres es divertiren i gaudiren d’estos dies tan intensos. Han sigut uns anys intensos i que mai oblidaré, quins temps més bons! Març de 2022 ha de ser el mes de l’esclafit del retrobament, de l’alegria, de la germanor, de la música, de la pólvora, de la llum, de la indumentària, de la gastronomia, és a dir l’esclafit de la FESTA en majúscules. Eixos dies han de ser intensos per tota la família fallera alzirenya.

«AMOR MEU ,

CADA VEGADA QUE PENSE

EN TU, SENT

EN EL MEU COR L'ESCLAFIT DE MIL SENTIMENTS»

e d S E CULT CLA URA FIT

Alfred Aranda i Mata Regidor de Cultura Ajuntament d’Alzira

uantes vegades hem dit: Alzira està que pega un esclafit? Un fum. Sobretot en els dies de Falles i en unes altres festes, perquè ens agrada el carrer i el comboi. Som un poble que, afortunadament, hem mantingut viu allò que ens identifica: el valencià, la nostra llengua, i també l’alegria de la festa, la presència de la música, el soroll de la pirotècnia, el sabor de la cuina tradicional, el respecte per les tradicions i l’estima pel nostre patrimoni natural. La ciutat d’Alzira, amb el pas del temps, ha canviat en diversos aspectes (urbanisme, economia, paisatge, comerç, oci...), que han sigut ocasionats per múltiples raons (el creixement demogràfic, la implantació de noves tecnologies, el canvi climàtic, el consum desorbitat, el poder de les xarxes socials...). La cultura també ha evolucionat, ha arraconat la uniformitat i la repressió d’altres temps per a donar pas a la diversitat i la llibertat. Alzira disposa d’una oferta cultural consolidada i de prestigi, dirigida a tots els alzirenys i les alzirenyes, que atrau molts visitants. Esta aposta per la cultura plural, segura i participativa que promou l’Ajuntament d’Alzira ha estat reconeguda per la

Generalitat Valenciana amb el nomenament d’Alzira Capital Cultural Valenciana 2022. Un gran honor per a tots. Les regidories municipals implicades (Cultura, Festes, Educació i Infància, Patrimoni i Turisme, Medi Ambient, Igualtat) i les associacions culturals treballarem juntes perquè Alzira siga un esclafit de cultura el 2022. Us heu parat a pensar en la quantitat i varietat d’actes culturals i festius que fem ací, cada any? Jo us ho dic: un cabàs. Estos tenen lloc en espais tancats com el Gran Teatre (que acaba de complir 100 anys), la Casa de la Cultura, el MUMA, la Casa d’Alós, la Biblioteca i l’Arxiu Municipal, la Gallera... On es fa teatre, concerts, dansa, circ, cinema, exposicions, presentacions, conferències, jornades, animacions lectores, actes escolars... En espais oberts -carrers, places i parcs- trobem actuacions, cavalcades, cercaviles, festivals, processons, curses... Tota la ciutat és un esclafit de música, indumentària i colors. Gent diversa i diverses veus. Entre els esdeveniments que realitza l’Ajuntament d’Alzira, en col·laboració amb entitats i associacions culturals locals, hi

destaquen: els Premis Literaris Ciutat d’Alzira (34 edicions), la Mostra de Jazz al Carrer (Aljazzira jazz club), projeccions (Club Cinema Alzira), amb la Societat Musical d’Alzira organitzem el Festival de Bandes, la campanya «Gaudir la Música», el Festival Internacional Spanish Brass... I també actuacions del Grup de Danses d’Alzira, la colla de dolçaines i tabals Les Raboses, la Coral Polifònica, la Tarumba Teatre... Tenim els Encontres de teatre a l’estiu, Art al carrer i les Jornades d’Il·lustració, el Nan@fest, la Biosfira, Somriu als parcs. La Setmana Santa alzirenya és Festa d’Interés Turístic Nacional. Les Falles de Sant Josep i la Tamborada són Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Festes patronals de Sant Bernat i Santa Maria del Lluch i totes les de barris i partides. Moros i Cristians, fogueres

de Sant Antoni, concursos de paelles i d’espardenyà, actes esportius i fires... Sense oblidar el concert del 9 d’Octubre i el Dia de la Ciutat (30 de desembre). Tot açò deixa de manifest que Alzira viu un esclafit de cultura que esguita tots els seus habitants i que contribuïx a fer-los ciutadans sensibles, tolerants, crítics i solidaris. En estos moments de pandèmia, hem de continuar gaudint de la cultura i de la festa amb responsabilitat i prudència, no siga cosa que l’esclafit ocasionat pel maleït virus ens amargue l’existència. Actuem amb trellat.

e d S E f CLA esta FIT

Isabel Aguilar López Regidora de Turisme i Patrimoni Cultural

sclafit és una paraula molt nostra per a definir el soroll estrident produït per alguna cosa, així que les Falles, en el seu conjunt, les podríem definir així. Som oberts, extravertits, a un tres i no res d’apuntar-nos a la festa. Uns arrimem el muscle, altres no tant, però ahí està el secret del món faller: els uns pels altres ens compensem i quasi sense adonar-nos-en i de manera fluida aconseguim portar la festa endavant de manera harmònica, amb l’alegria que ens caracteritza i amb la il·lusió de seguir endavant amb la festa que millor ens identifica, les Falles. Vivint-les com les vivim tan intensament a la nostra ciutat, era quasi imprescindible comptar amb un espai museístic que aglutine tota la idiosincràsia de la festa, per això es va crear un museu dedicat íntegrament a tot el que envolta el món faller: pólvora, música, ninots, història, evolució, indumentària, etc. En definitiva, un esclafit de tot allò que forma part de la festa més vibrant del món. L’esforç per a fer realitat eixe espai va valdre la pena. Passats uns anys des de la seua creació, ara forma part del nostre patrimoni cultural del qual tant ens enorgullim. Som part

essencial de l’elenc de festes declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i tal cosa ens obliga a vetlar pels interessos de la festa, mantindre-la viva, passar els costums de generació en generació perquè l’esclafit continue esguitant totes i tots per tal de continuar desvivint-nos per a fer falla, amb tot el que això comporta: molt de treball i la majoria de vegades no massa recompensat, però què seria de la festa si no fora per eixes persones que anteposen qualsevol moment personal per a arrancar el motor que sempre ha d’estar en marxa per a materialitzar totes i cada una de les activitats que formen part de les Falles. Mai hem de perdre les ganes de dur endavant la festa fallera i que l’esclafit provocat pels coets ens faça submergir en els dies grans de les Falles, que alhora va en sintonia amb l’esclafit de color dels monuments. L’esclafit de notes que ordenadament ixen dels instruments musicals. L’esclafit de l’aroma intens que desprenen les flors. L’esclafit que provoca als nostres cors ser valencians, i botar, ballar, riure i plorar quasi alhora, perquè si alguna cosa té la festa fallera, és que ens trau tots els sentiments, i això també ho podem definir com que és un esclafit.

e d S E sen CLA timent FIT

100

Diego Gómez Alcalde d’Alzira

es Falles d’Alzira són l’esclafit de sentiment d’un poble cap a les seues tradicions, són l’esclat d’art, cultura, orgull, pólvora i passió. Tot un riu de festa, i tot eixe impuls col·lectiu que mou una societat i empenta tota la nostra consciència cívica com a poble valencià. Caputxins, sabeu com ningú ocupar el carrer i fer conviure la llum amb el foc, omplir-ho tot de vibrants compassos de música. Sou l’esclafit de gent, durant les Falles veiem els carrers plens d’alzirenyes i alzirenys disfrutant al ritme de la música. Els monuments són esclafits de colors, alguns més vius i altres menys, els quals formen una perfecta harmonia. L’ofrena és un esclafit d’aroma a flors, els nostres carrers s’omplin d’olor de roses i clavells. I tampoc ens podem oblidar de l’esclafit d’olors que ens deixen els coets, l’olor de pólvora que recorre la nostra ciutat. Vull expressar la meua més sincera enhorabona a les falleres majors d’enguany,

Silvia Vicent Sarrió i Montiel Comins Micó, perquè sou la figura entorn de la qual gira tota la comissió fallera. Per descomptat, també vull felicitar els presidents, David Costera Pastor i Ian Pellicer Casterá. També a les falleres i els fallers que conformeu la comissió, gaudiu d’este any que després de la pandèmia estic ben segur que serà inoblidable i que espere que siga un més dels molts anys que vindran. Els fallers i les falleres són l’esclafit de la festa. Tota la comissió de la falla Caputxins teniu l’oportunitat de viure-la intensament i de treballar per la nostra cultura, els nostres costums i la nostra llengua. Apreneu d’aquells que vos inculcaren l’amor per esta festa, dels que treballaren per veure-la créixer, dels que la respectaren, i arreplegueu el testimoni que vos deixaren per a fer-la més gran cada dia. Tingueu present que junts sou el futur de la nostra gran festa fallera i de la nostra ciutat com a referent d’acolliment i solidaritat. Fem falles per a veïns i visitants.

101

«TOTES LES DISPARITATS DEL MÓN, LES DIVERSES ALES DE LA PARADOXA, LES DOS CARES DEL PROBLEMA, LES PREGUNTES DE DESFULLAR LA MARGARITA, LA CONSCIÈNCIA AMB FORMA DE TISORA, TOTES LES POLARITATS, LES COSES I LES SEUS IMATGES I LES COSES QUE NO PROJECTEN OMBRESI, SENZILLAMENT, …

ELS ESCLAFITS QUOTIDIANS D’UN CARRER, UNA CASA I UN MAL DE QUEIXAL, ESCLAFITS QUE NOMÉS TENEN, EN NOM SEU, LLETRES DIFERENTS, LA MEUA AGULLA TOT HO TRAVESSA, I JO MATEIX, LES MEUES ÀVIDES FANTASIES, TOT EL QUE HA EXISTIT I HUI EXISTIX, SOM PART D’UN COLLAR D’IMCOMPRENSIBLE BELLESA I FALTA DE SENTIT»

106

les les: ES . d l ´ i l l u s a i ó f A L

FIT

José Andrés Hernández i Sala Regidor de l'Ajuntament d'Alzira

sclafit: corrent d’aire descendent molt violent associat a fenòmens convectius, que en arribar a prop de terra s’expandix horitzontalment a gran velocitat. Segurament molts us heu quedat sorpresos quan heu comprovat el significat de la paraula esclafit en realitat. Encara que no ve reflectida en el diccionari, de segur que la immensa majoria associem eixe substantiu a una explosió, a soroll, a foc... Si t’ocorre com a mi, que quan dius o escoltes la paraula esclafit et venen al cap estes últimes accepcions, sens dubte és perquè eres faller o perquè t’agraden molt les Falles. I és que no podria tindre millor títol este llibret. La paraula esclafit és sens dubte una de les més representatives del que signifiquen les Falles. Un esclafit de colors. Solament cal passejar per Alzira en Falles. És impossible veure en cap altre moment de l’any tants colors junts. Els vestits, els monuments, els

carrers il·luminats, el mateix color blau del cel, color interromput pels focs d’artifici que aconseguixen traslladar eixa paleta de colors al mateix cel. Un esclafit de soroll per tot arreu. Traques i coets omplin cada racó de la nostra ciutat. Des del grupet de xiquets tirant coets en la porta del casal, fins a les espectaculars mascletades i focs d’artifici que acompanyen cada un dels esdeveniments que omplin els carrers d’Alzira: Crida, premis, cavalcada... Un esclafit d’alegria. I és que solament els que som fallers sabem bé el que se sent quan u és faller i exercix de faller. Una alegria incomparable a qualsevol altra i que fa de la nostra festa a Alzira la millor festa del món. Esperem que estes Falles siguen, com sempre, un esclafit, especialment per a la vostra Comissió.

107

108

! A T R A ¡AP

e d S E NENINOTS CLA LIANFFAALLA NTI FIT L Carles-Andreu Fernández Piñero Director de Distrito Fallas

Falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals. 2014

i ha ciutats al món, com ara Dhaka (Bangladesh), Mumbai (Índia) o Hong Kong, on quasi han de caminar uns damunt dels altres per l’alta densitat de població que tenen. Doncs si venen turistes d’estes ciutats a veure les Falles i veuen algunes infantils de la secció especial, segur que se’ls escapa alguna llagrimeta perquè els recorda la seua terra en veure tant de ninot junt. I és que la densitat de població de ninots en algunes és tan alta, que és una sort que no suen, perquè si no acabarien anestesiats tots. En efecte, en les màximes categories infantils, moltes vegades la falla és una muntanya de ninots xicotets que, vistos des de lluny, semblen una ensalada de colors. Així són totes les de Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal, Malva-rosa i Mestre Gozalbo-Comte d’Altea, per posar uns pocs exemples, i se’n deslliuren d’eixa tendència algunes com les plantades per Duc de Gae-

109

Falla Duc de Gaeta-Pobla de Farnals. 2015

ta-Pobla de Farnals en 2014 i 2015, ambdues de l’artista Julio Monterrubio. David Moreno i Miguel H també han plantat falletes poc sobrecarregades. A banda, estan menys sobrecarregades les falles amb menor pressupost de la màxima categoria com Barri Beteró, ja que, lògicament, amb menys diners hi ha menys ninots. I per què s’ha arribat a fer les falles infantils amb més pressupost així, com a muntanyes de ninots xicotets? Hi ha diverses ra-

ons. La primera és que, igual que les falles grans, van pel camí del gegantisme des dels anys 1940, a les infantils els passa el mateix però a menor escala. La preferència per l’estètica (davant la crítica en les grans) va arribar a les falles dels xiquets i les xiquetes, en les quals va establir-se la tendència dels ninots «estil Lladró», és a dir, de reduïda grandària però amb un modelatge i una pintura amb molts detalls. Lògicament, com més diners s’invertixen, més ninots d’este estil

110

Falla Malva-Rosa de Bernat Estela

es poden posar per a tenir més possibilitats d’aconseguir el primer premi. Ara bé, a diferència de les falles adultes, les infantils tenen una limitació de volum. Per exemple, l’article 27.2 del Reglament Faller de Junta Central Fallera diu que l’alçària màxima són 3 metres i l’ample entre els punts més distants tampoc pot passar

d’eixa mesura. Per això, si volen posar molts ninots, han d’ajuntar-los molt. Així, de vegades, s’aconseguix un cúmul de figuretes digne de la cabina dels germans Marx, fet molt habitual en la secció especial de València i d’altres localitats. Hem de traslladar-nos als anys noranta del segle xx per a trobar falles infantils d’es-

111

Falla Arxiduc Carles-Xiva. 1996

pecial més clares, amb escenes millor definides i més espai entre ninots. Un exemple significatiu és la guanyadora de 1996, Arxiduc Carles-Xiva, que tenia una composició molt lleugera, amb espais buits fins i tot en la base, on hi havia un pont. Algunes escenes es trobaven directament sobre la gespa amb una distància que hui en dia és pràcticament impossible de veure en una falla infantil d’especial a València. L’acumulació de ninots és un inconvenient perquè fa la falla més complicada de veure i entendre. Com es podria solucionar? Hi ha dues vies: o ampliar el volum màxim de les falles infantils o reduir la quantitat de ninots. La primera opció és complicada, ja que, si es fan més grans, es poden confondre amb algunes falles grans. Potser en horitzontal seria una solució, però tampoc es podria massa perquè si no pareixeria un

carrer adornat com els que feien abans les comissions falleres. El millor seria posar menys figuretes, però hauria de canviar la tendència estètica, i això és encara més difícil que fer més grans les falles infantils. No obstant això, hi ha una altra possibilitat que ha vingut sobtadament: l’augment de preus del suro. En un any s’ha encarit en un 40 % i continua a l’alça, circumstància que fa inviables els actuals volums de les falles sense un increment de pressupostos. Açò pot derivar en una reducció de la grandària dels cadafals, grans i infantils, i canviar -per temes econòmics- la tendència del gegantisme. El temps dirà si realment serà així o es trauran diners de les pedres per a intentar continuar com estem i, per tant, amb molts ninots juntets en les falles infantils de les màximes categories.

LA MÚSICA ÉS UNA COSA GRAN,

SENSE LÍMITS,

SENSE FRONTERES,

SENSE BANDERES

114

mí

lia

icent? Mare meua, quant de temps! —Home, Joan Carles! Quina alegria! —Quant fa que no ens véiem? —Doncs tres anys, des que vaig acceptar l’oferta de la taulellera. —I com et va? —Malament… —esbufega Vicent—. Amb això de la pandèmia van fer un ERTO i al final m’han acomiadat. —Vaja, ho sent —Joan Carles posa cara de circumstàncies—. Segur que t’ix alguna cosa prompte, tu eres un figura. Com està Pepa? —Doncs m’ha deixat. —Encongix els muscles—. Que havíem evolucionat per camins diferents, diu. —No eres el primer que em conta una cosa així —El gest de disgust de Joan Carles acompanya el que està escoltant—. I els teus pares? —Eixa és una altra… —Vicent guarda un instant de silenci—. Tinc als dos amb COVID, la meua mare a l’hospital. —Xe, Vicent, això sí que és dur. Espere que es recuperen prompte —Joan Carles posa la mà en el muscle del seu amic tractant de mostrar-li el seu suport.

Javier Alandes Escriptor

—Gràcies, és una cosa molt fotuda. No li ho desitge a ningú. —Escolta, i el gos tan simpàtic eixe que tenies? Se’m tirava damunt cada vegada que em veia. —Chuky? —Sí, eixe! Chuky! —Es va escapar. —Collons… —Joan Carles està endevinant la tecla. —Els veïns tenien una gosseta que sempre estava en zel i, quan es van mudar, Chuky se’n va anar darrere. Ja no he tornat a saber res d’ell. —Segur que tot va a millor, amic. —Joan Carles no sap què dir—. Escolta, ens prenem un café? —Ara no puc, m’esperen en la falla. —Normal, vas i et divertixes una estona, no? —Bo… —Vicent somriu a Joan Carles—. A la falla no vaig només a divertir-me. A la falla vaig perquè, passe el que passe, sempre em sent volgut.

115

116

la deci sió E

l president es va asseure en la cadira que hi havia sota l’escut de la falla, en el qual destacava el seu lema: Totes i tots junts, som i serem. Va obrir el sobre i va començar a llegir davant de tota la Junta la carta que havia rebut eixa mateixa vesprada. «Jo, Júlia Bosch i Querol, integrant d’esta benvolguda comissió des del dia que vaig nàixer, gràcies als meus pares, agraïsc de cor la proposta com a Fallera Major per al pròxim exercici, complint així un dels somnis que he tingut durant tota la meua vida». —Si és que és molt bonica —va dir amb un somriure, i parlant baixet, el delegat del Llibret a la tresorera. «Però abans d’acceptar —va continuar llegint el president—, vull exposar una condició de summa importància per a mi que, si no és tinguda a bé per la Junta, m’obligaria a renunciar a este somni amb tot el meu pesar». —Ui, xe, què li passa a la xiqueta? —La cara de la delegada d’Ofrena oscil·lava entre la sorpresa i el sincer disgust davant de qualsevol problema que poguera tindre la candidata que havien proposat per a Fallera Major.

Javier Alandes Escriptor

—Em deixeu seguir? —va preguntar el president amb la seua llegendària paciència, a la qual cosa van assentir els presents—. «Al meu entendre, la festa de les Falles assigna rols segons el gènere i perpetua no sols el paper que juga cadascun d’ells, sinó que també simplifica la percepció sobre els atributs de rellevància en home i dona, sense esmentar que no es concedix lloc a gènere no binari o possibles disfòries. D’eixa manera, l’única cosa que s’aconseguix és l’acotació de la seua significança, la militància asimètrica i l’aïllament de determinades expressions que són lícites i necessitades de visibilitat». El silenci es podia tallar en el casal. El president va alçar la vista del paper i va poder veure la mateixa expressió en cadascun dels rostres de les persones que componien la Junta: boca tancada i ulls ben oberts. Fins que la delegada d’Adorns Florals va dir, amb por que fora una ximpleria, la qual cosa en realitat tots pensaven. —No he entés res. I eixe va ser el tret d’eixida perquè tots soltaren amb alleujament, i sense por a semblar uns ignorants, que havien entés menys d’eixa carta que d’un certificat d’Hisenda.

117

118 —Però, llavors… —algú havia de fer la pregunta, i eixe va ser el delegat de Fallers d’Honor—, serà Fallera Major o no? —Continue llegint. —El president es va recol·locar les ulleres i va gargamellejar per a aclarir la gola—. «La meua condició per a ser Fallera Major és que se’m permeta representar la falla vestida amb la indumentària tradicional masculina». —Doncs jo seguisc sense entendre res — va insistir la delegada d’Adorns Florals. —Doncs que a la xiqueta li ha donat per anar vestida de saragüell! —va dir amb indignació la delegada d’indumentària—. Acabàrem… —Ui, sí… —el delegat de patrocinis es veia vindre el panorama—, i ací no invertix en publicitat ni Déu. —Per no parlar que serem el tema de murmuració del sector —va apuntar la delegada de Comunicació. —I no diguem-ne en la Junta Central! — Era la preocupació del delegat de Casal—. Això no es pot consentir. I les persones allí reunides van passar de ser Junta a ser un mercat, expressant, cadascun a la seua manera, la seua indignació per la proposta.

—Senyores i senyors! —El president va alçar la veu per a tallar el guirigall— La xiqueta ja ha dit que no és Fallera Major si això no s’accepta! —Doncs busquem-ne una altra —va ser l’opinió de la delegada de Dones. —Doncs sí que… —va assentir amb calma el president—. Podem buscar-ne una altra, o podem… —va deixar les paraules en l’aire. —Podem què? —la delegada d’Indumentària va tornar a parlar amb un cert despit. —Podem… —i el president, sense mirar, va assenyalar amb el seu dit índex cap amunt, on estava l’escut de la falla. I tots, en silenci, van tornar a llegir el lema que hi havia escrit. Totes i tots junts, som i serem. El silenci va tornar a regnar en el casal. —Què en dieu? —El president va mirar als ulls de totes les persones de la Junta. Els engranatges de cadascun d’aquells cervells quasi podien sentir-se mentre es miraven els uns als altres. Fins que la delegada d’Indumentària, la més indignada amb aquella situació, es va alçar de la seua cadira i va respirar profund abans de parlar. —Demà mateix telefone a Júlia per a prendre-li mesures del seu jupetí.

119

EN ELS TEMPS DE CRISI INTERNA

ELS HOMES DE BONA VOLUNTAT

I GENEROSITAT

HAN DE SER CAPAÇOS

DE FESTEJAR

122

o F os t per

re co r

Da R

DLAen quES

124

125

126

e r p

sen ta ci ó

127

128

129

130

131

134

PAELL

135

136

137

I R C

139

140

141

142

t PuXE RO

143

144

145

148

A C

VAL cADA

149

150

Adel por c

151

152

153

154

155

156

157

160

a m

RÇ

2021

fES

TOEBR

161

162

164

165

166

Ha Lw ee

167

«ESCLAT

D'INOCÈNCIA,

LA XIQUETA MIRA

ENCANDIL·LADA,

COM S'ENCÉN

LA FLAMA»

170

I A u G CO MER Ci A

LA FALLA CAPUTXINS VOL AGRAIR LA COL·LABORACIÓ DE TOTES LES EMPRESES I DE TOTES LES PERSONES QUE HAN FET POSSIBLE L’EDICIÓ D’AQUEST LLIBRE DE FALLES.

172

173

174

PREMIOS REPARTIDOS POR ESTE ESTABLECIMIENTO JUEGO

FECHA

PREMIOS

28/06/07

1.º PREMIO

22/12/07

5.º PREMIO

18/11/01

22.378 €

02/01/02

139.414 €

02//09/15

46.698 €

11/12/18

7.694.919 € (6 ACIERTOS)

Faustino Blasco, 5 · Tel./Fax 96 241 28 08 · 46600 ALZIRA (València) loteria3alzira@gmail.com

ESTABLECIMIENTO 79950

175

Av. Sants Patrons, 2 - Baix 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 241 90 64 Cr. Sant Francesc d’Assis, 20 - Baix 46740 CARCAIXENT (Valencia) Tel. 96 394 87 78 www.alzicasa.com

176

177

178

179

180

181

La Cambra

a Ca Ropa interior Ropa de hogar Uniformes escolares Ropa en medidas especiales para cama

C/ Colón, 32 - 46600 ALZIRA (Valencia)

182

Ctra. Alzira a Tavernes, Km 20 - Pol. 60 · Parc. 132 Tel. 96 240 15 29 - E-mail: pirocrespo@hotmail.com 46600 ALZIRA (Valencia)

183

184

Pol. Tel. 4625 inf ww

Pol. Ind. Camí Reial · C/.Llauradors, 23 Pol. Ind. Pol. Camí Reial Camí Reial · C/.Llauradors, 23 23 Tel. 96 254 10 64 · Fax. 96Ind. 011 90· C/.Llauradors, 09 Tel. 96Tel. 25496 10 254 64 ·10 Fax. 64 96 · Fax. 01196 90011 09 90 09 L’Alcúdia (Valencia) • Con •i46250 Servicio de Corte por Laser 46250 46250 L’Alcúdia L’Alcúdia (Valencia) (Valencia) nfo@metalcris-john.com il n i -njm fooeh@ tn am rtiAgua as l-cj o r ihsn- j. o co hm n . c o m• Man •wServicio por w w . m e t a de c fr oCorte i s@ .l ceo m w w ww . mwewt .am l certiasl-cj roihs n- j. o ch on m. c o m

• Trabajos de soldadura

(inox, hierro, aluminio, etc.)

• Mec • Mon

Pol. Ind. Camí Reial · C/.Llauradors, 23 Tel. 96 254 10 64 · Fax. 96 011 90 09 46250 L’Alcúdia (Valencia) • Construcción y reparación Corte por Laser i n f o @de m emaquinaria talcris-john.com • Construcción • Construcción de maquinaria • Servicio de Corte de por Corte Laser por Laser • Mantenimiento industrial Corte por• Servicio Agua w w w . mye treparación a l c ryi reparación s - j o hde n .maquinaria com

e e • Mantenimiento • Mantenimiento industrial industrial • Servicio • Servicio de Corte de por Corte Agua por Agua industrial • Mecanizado e soldadura • Mecanizado • Mecanizado industrial industrial • Trabajos • Trabajos de soldadura de soldadura aluminio, etc.) • Montajes industriales (inox, hierro, (inox, aluminio, hierro, aluminio, etc.) etc.) • Montajes • Montajes industriales industriales • Servicio de Corte por Laser • Servicio de Corte por Agua • Trabajos de soldadura (inox, hierro, aluminio, etc.)

• Construcción y reparación de maquinaria • Mantenimiento industrial • Mecanizado industrial • Montajes industriales

185

Carrer Colón, 51 · 46600 · Alzira · València · Espanya Tel.: 96 241 25 21 · camivell@camivell.com · www.camivell.com

186

Montajes de naves industriales y prefabricados de hormigón

187

I N D Ú S T R I A

G R À F I C A

! à m a e r Semp IMPRESSORS DES DE 1830

D Ó N A

F O R M A

C O L O R

A L S

T E U S

P R O J E C T E S .

188

Carrer de la Sang / 6. ALZIRA

189

LÁPIDAS FINA CALABUIG C/ Pere Morell, 3 Tel. 675 93 32 76 - 96 241 98 45 46600 ALZIRA (Valencia)

190

191

SECRETARÍA EXTERNA ALZIRA Somos profesionales administrativas, le ofrecemos servicios administrativos integrales y de gestión y lo hacemos por horas como cualquier otro profesional, a demanda y sólo cuando lo necesitas, sin altas, sin contratos.

Algunos de nuestros servicios: gestión de correo, servicio de telefonía remota, gestión de facturas, trámites, reclamación impagados, etc. Visítanos en www.secretariaexterna.com Contacto: info@coworkingalzira.com Tel.: 96 107 66 00

192

193

CAFÉ FORO Plaza Sociedad Musical, 3 46600 ALZIRA (Valencia)

J Matic Portes Metàliques i Automatismes

Juanjo Castillo 666 07 68 66

ALZIRA (Valencia)

196

197

M. Ferrer peix fresc i congelats

C/ Piletes 54 bajo. 46600 Alzira - Tel. 96 241 66 86 - Móvil 607 91 30 15 e-mail: peixmferrer@gmail.com

198

199

200

Mayor San Agustín, 33 Bajo 46600 ALZIRA - Valencia Teléfono 962 401 072 info@alzilex.com Móvil 607 293 272

201

Plaza Corbell Essonnes 1 bajo Tel. 96 241 11 71 46600 ALZIRA (Valencia)

202

203

CASINO CARRETER S BAR - RESTAURANTE

C/ Mossén Grau, 8 - 46600 Alzira, Valencia Teléfono: 960 067 177 - 657 440 745 Email: casinocarreteros@gmail.com

204

HORNO FRANCISCO BRIA

637 92 97 12 PANADERÍA Y PASTELERÍA C/ JOSEFINA PIERA, 2

C/ Mayor San Agustín 3 Tlf. 96 241 37 88 Alzira (Valencia) amargosfotografos@hotmail.com

205

ESCLAFIT

Articles inside

FAMILIA

EN LA FALLA INFANTIL Carles-Andreu Fernández Piñero

Isabel Aguilar López ESCLAFIT DE SENTIMENT

José María Chiquillo L’ESCLAFIT DE LA MÚSICA Xavier Pérez i Juanes

Diego Gómez LES FALLES: ESCLAFIT D´IL·LUSIÓ José Andrés Hernández i Sala ¡APARTA! ESCLAFIT DE NINOTS

ESCLAFIT DE FESTA

ESCLAFIT DE CULTURA Alfred Aranda i Mata

Ramon Gisbert Vives LES FALLES, UN ESCLAFIT DE LLUM, SO, FOC I… COLORS

L’ESCLAFIT

Edgar Talens Lozano LA PAELLA, ELS COETS, LES FLORS, ELS BUNYOLS. L’ESCLAFIT, L’ESCLAT Aureliano J. Lairón Pla

Leo Giménez UN ESCLAFIT SILENCIÓS

ESCLAFIT DE PARAULES

Josep Antoni Fluixà L’ESCLAFIT DE LA COVID

Pura Santacreu Berenguer ESCLAFIT DE LES FALLES

Programa de festes 2022

Pura Santacreu Berenguer ESCLAFITS LITERARIS

Explicació del monument

Insígnies pròpies 2021 i 2022

Entrevista a Montiel

Fallera Major · Silvia Vicent Sarrión

President infantil · Ian Pellicer Casterá

President · David Costera Pastor

Entrevista a Silvia

AUTOR DE LA COBERTA · Ibán Ramón Rodríguez

Fallera Major infantil · Montiel Comins Micó

Explicació del monument