M A N S by falla caputxins

Falla Caputxins Alzira, 2024

MANS

Lletra de la cançó De l’home mire sempre Les mans Mans de xiquet, ben netes Mans de xiquet que es faran grans Mans que en la nit busquen Allò que no troben mai Mans dels que maten, brutes Mans fines que manen matar Mans tremoloses, eixutes Mans tremoloses Mans dels amants De l’home mire sempre Les mans Mans tan dures Dels que passen fam Mans tan pures De quan érem infants De l’home mire sempre Les mans Cançó Les Mans, de Raimon

MANS

EDITA Associació Cultural Falla Caputxins COORDINACIÓ I DIRECCIÓ Enrique Pellicer Rubio EQUIP DE REDACCIÓ Enrique Iborra, Pura Santacreu, Josep A. Fluixà, Tamara Pèrez, Paula Ballesteros GESTIÓ PUBLICITÀRIA Enrique Iborra COBERTA Paula Ballesteros Cavero TÍTOL LLIBRE Mans POESIES Ana María de la Concepción Chordá FOTOGRAFIES Carlos Camarasa, Enrique Pellicer, David Costera, Begoña Gómez, Enrique Salom, Marta Ferrer, Claudia Gomis CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Servei Alzireny de Promoció i Ús del Valencià (SERVAL), Juli Jordà EXPLICACIÓ DELS MONUMENTS FALLERS Gran: Paula Ballesteros Cavero Infantil: Tamara Pèrez Albelda

COL·LABORADORS LITERARIS Xavi Pérez, Leo Giménez, Alba Fluixà, Javier Mozas, Josep A. Fluixà, Pura Santacreu, Edgar Talens, José Maria Chiquillo, Alfred Aranda, Enrique Pellicer, Diego Gómez, Enrique Iborra, Juan Antonio Sanjuán, Carles Andreu, Gemma Alós, Toni Colomina, Xavier Cantera, Macarena Tabacco, Paula Ballesteros, Tamara Pèrez, Vicent Cucarella, Jaume Morell, Rubén Pastor, Inmaculada Cerdá, Toni Lluis, Israel Pérez, Pepe Grau, David Chordà, Toni Fresquet, Virtuts Piera, Miguel Ángel Martínez, Alfons Domínguez, Chente, Emilio Peris, Ana Martínez, Juanba Bosch, Ana Palacios, Maria Zafra, Josep Lluís Marín, GUIA DIDÀCTICA Elaboració: Tamara Pèrez Albelda, Pura Santacreu MAQUETACIÓ Santiago Sancho Gómez IMPRESSIÓ, Paper Plegat, s, l, COL·LABOREN Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana Ajuntament d’Alzira DIPÒSIT LEGAL V-72-2012

Edició de 550 exemplars amb paper reciclat “El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2024” Este llibre participa en els Premis de les Lletres Falleres Concurs de Llibres en format gran de la Junta Local Fallera d’Alzira FALLES D’ALZIRA, FESTES D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL I BÉ D’INTERÉS CULTURAL LES FALLES, PATRIMONI INMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO) L'Associació Cultural Falla Caputxins no s'identifica necessàriament amb les opinions manifestades en els articles dels seus col·laboradors en este llibret. "No és la nostra intenció infringir els drets d'autor." www.fallacaputxins.es info@fallacaputxins.es Aquest llibre es publicarà en la plataforma www.issuu.com

índex de continguts Mans a l’obra! La falla està en bones mans............ 8 Alfred Aranda i Mata

Coberta llibre Falla Caputxins 2024....................... 10 Paula Ballesteros Cavero

mans. Col·laboracions literàries

mans socials......................................14 Les mans del camp valencià...................................... 16 Alfons Domínguez

Mà esquerra, ferma i besada.................................... 18 Gemma Alós Sospedra

Mans al cap ............................................................20 Israel Pérez

Una muralla de mans................................................22 Diego Gómez

La futura rellevància del treball manual.....................24 Vicent Cucarella Tormo

Alzira en mans franceses..........................................26 Rubén Pastor Bautista

Els valors dels processos artesanals en les manifestacions creatives de les Falles ............28 Josep Lluís Marín

Des de la perspectiva de la diversitat funcional, volem donar el valor que correspon a les mans..........32

Associació per a la Diversitat Funcional La Nostra Veu

MANS

mans feministes i de dona..................36

Homenatge a les mans de les dones..........................38 Virtuts Piera Parra

De la documentació en paper escrit a mà a la documentació digital..........................................72

Ana Palacios Marti

Tecnologia i mans....................................................74

Mans de desigualtat ................................................39 Emilio Peris Dolz

In fraganti............................................................... 41 Macarena Tabacco Vilar

Juan Antonio Sanjuan Soler

mans artistes, cultes i musicals.........44

Mans lectores.........................................................48 Josep Antoni Fluixà

Castanyoles, postisses o castanyetes....................... 51 Edgar Talens Lozano

Acariciar allò intangible, les mans a l’art.................. 54 María Zafra Huerta

Mà d’artista............................................................56 Pepe Grau

Mans de mestre al taller faller..................................58 Toni Fresquet i Gómez

mans que parlen................................60 Les nostres mans.....................................................62 Immaculada Cerdà Sanchis

De l’home mire sempre les mans.............................. 64

mans esportistes...............................76 Les mans són una part essencial en molts esports.....78 David Chordà

Pilota valenciana. Els colps de mà de la pilota............ 81

Mans de músic, mans de platiller............................. 46 Xavi Pérez Juanes

Javier Mozas Hernando

No a la violència...................................................... 40

mans digitals.....................................70

Jaume Morell

mans festives i falleres......................84 Les mans que fan les falles.......................................86 Carles-Andreu Fernández Piñero

Les mans i la pólvora, el foc recreatiu........................89 CHeNTe

Les mans: una il·lusió creativa..................................95 Enrique Pellicer Rubio

Les Falles, una festa que fan el cor i les mans............96 José María Chiquillo Barber

Les mans i les flors..................................................99 Juan Bautista Bosch Blasco

Mans que transmeten sensacions, erotisme i festa.................................................................... 101 Miguel Ángel Martínez Tortosa

Leo Giménez

Les mans com a ferramenta divulgadora de les nostres tradicions ....................................... 104

Pura Santacreu Berenguer

En el llenç del temps...............................................108

Mans com a peus.....................................................66 Reflexió: les mans ...................................................68 Enrique Iborra

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Paula Ballesteros Cavero Antoni Colomina Subiela

la falla feta de cor amb les mans

111

President, José Rentero González............................. 113 Fallera Major, Naima Araujo Blasco........................... 114 Salutació de Naima................................................. 116 La cort d'honor en el seu recorregut per Alzira.......... 118 Comissió gran.........................................................124 Recompenses.........................................................127 Monument gran Explicació del monument.........................................128 Programa de festes 2024....................................... 144 Fins sempre, amic Alfredo.......................................147

Toni Lluís

President Infantil, Alonso Cogollos Filgueira..............153 Fallera Major Infantil, Claudia Orosia Cándido........... 154 Salutació de Claudia................................................156 Cort d'honor de la Fallera Major Infantil....................158 Comissió infantil.................................................... 164 Recompenses.........................................................165 Monument infantil..................................................166 Explicació del monument infantil..............................166

guia didàctica

173

els records d'un any

194

guia comercial

238

terratrèmol final

273

MANS

MANS A L’OBRA!

La falla està en bones mans Alfred Aranda i Mata

Catedràtic de Valencià Exregidor de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira

De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes. Mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai.

Cançó Les Mans, de Raimon

i mirem, atentament, les manetes, les mans, les manotes d’una persona podem deduir-ne o saber-ne molts aspectes, com l’edat, el treball, l’ocupació, la salut… Les mans són diverses, inquietes i imprescindibles. Poden mostrar força o debilitat, delicadesa o brusquedat, salut o malaltia, sensibilitat o fredor, seguretat o desconfiança. Hi ha mans cuidades o abandonades, mans ferides o castigades, fines o arrugades, humils o presumides, sofisticades, enjoiades, tatuades… netes, brutes, apegaloses, suaus, peludes… Tirem mà de la paraula mà per a descriure com és una persona. Per exemple, diguem que algú s’ha quedat amb una mà davant i una altra darrere (si s’ha arruïnat), té les mans brutes (si té implicació en algun delicte), té les mans netes (si és innocent), té la mà foradada (si malgasta), té mans de plata o té bona mà (si té manya, destresa), té unes mans que pareixen peus (si no té gens de traça), no sap ni on té la mà dreta (si està desorientat o és molt ignorant), té la mà molt llarga (si té propensió a pegar) o és la mà dreta d’un altre (si és la seua persona de confiança)…

Falla Caputxins · Alzira, 2024

També emprem la paraula mà per a indicar on es troba algú o un lloc. Per exemple diguem que a una mà es troba ma casa i a l’altra, la plaça, però si vols anar al poliesportiu tira a mà dreta i en passar cent metres tira a mà esquerra i el voràs. Alerta! no te’n vages allà lluny, allà a fer la mà… A l’hora d’actuar també fem ús de la paraula mà. Per exemple: està lligat de mans i peus (‘està reduït a la impotència’), té molta llengua i poques mans (‘parla molt i no fa res’), jo em llave les mans en un assumpte (‘em declare no responsable’), pose les mans en el foc (‘estic totalment convençut), està en bones mans (‘a càrrec d’una persona competent’), obrir la mà (‘ser generós’), parar la mà (‘demanar diners o béns’), tirar una mà a algú (‘ajudar’), passar la mà per la paret (‘no aconseguir res’), tirar la pedra i amagar la mà (‘causar un dany i tindre molta cura d’amagar-ho’), no tindre prou mans (‘no tindre disponibilitat’)… També podem parlar de fer una cosa a mà (‘manualment, artesanalment’), dibuixar a mà alçada (‘sense ajuda de cap utensili’), a quatre mans (‘peça musical preparada per a poder ser interpretada per dos persones en un mateix instrument’), demanar la mà (‘demanar l’autorització del pare de la futura esposa per a casar-s’hi’), donar la mà (‘concedir l’autorització, saludar-se’)… I, per acabar, fem ús de la paraula mà en molts conceptes que estan a les nostres mans, com són: mà d’obra, mà dura, mà negra, una mà de pintura, ser de primera o de segona mà, un joc de mans, una bomba de mà, votar a mà alçada, mans en l’aire, mans a l’obra!… En el text que teniu entre mans haureu comprovat que inclou un bon grapat de modismes valencians relacionats amb les mans que molts utilitzeu habitualment. Els modismes (locucions, frases fetes,

refranys…) són un exemple de la riquesa expressiva de la nostra llengua: el valencià. I, amb el cor en la mà, demane a tots els valencians i les valencianes que els coneixen que els empren en tots els llocs i situacions. No els podem perdre i els hem de transmetre a la xicalla, a la gent jove. Junts hem de mantindre ben viva la nostra llengua, les nostres festes i tradicions. No se’ns pot anar de les mans tot allò que ens identifica com a poble valencià. Felicite la comissió de la falla Caputxins d’Alzira per fomentar l’ús del valencià a la nostra ciutat. La cultura està en bones mans. I ja sabeu, si en voleu més, consultem el diccionari. No tindreu prou mans per a trobar-ne si teniu poc de temps.

MANS

t’a co Aquesta mà

ibret faller st ll ue aq

rant la lec rà du tur ad nya pa ’ m

Coberta

llibre Falla Caputxins · 2024 Paula Ballesteros Cavero Dissenyadora

’artesania és la producció d’objectes fets a mà, on no podem trobar mai dos peces iguals. La riquesa de l’artesania residix en què cada un dels objectes es fan de manera individual, amb les mans com a ferramenta principal. Quan tenim la sort de tindre a les nostres mans una peça artesana, tenim un objecte únic i irrepetible. Les falles són una festa tradicional amb molts anys d’història. Trobem en 1774 la primera referència documentada de les festes josefines, però no és fins a 1848 quan ja podem trobar publicacions continuades de les falles.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

¿Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, del tio Pep…? I van ajuntant lo que els veïns els van donant per a buidar el porxe.

El dia de Sant Josep, dia del patró dels fusters, cremaven la borumballa i les andròmines velles quan feien neteja abans de la primavera. Així mateix, cremaven els parots, que eren les estructures on penjaven els cresols que donaven llum per a poder treballar quan es feia de nit. Com acabava l’hivern i els dies es feien més llargs, no feien falta. Les mans han exercit un paper fonamental en la festa fallera, des dels orígens com a celebració dels fusters, com en l’actualitat. A pesar del món modern en el qual vivim, on cada vegada la tecnologia avança més ràpidament, les falles sempre s’han mantingut com una festa de tradició artesana: el pentinat de les falleres, que el fan perruqueres a mà; la cremà de la falla, que plantegen persones de manera manual, fent un espectacle pirotècnic ple de pólvora i llums; la música de les xarangues, on gasten les mans per a tocar els instruments; els coets de les mascletades, que, tot i que

ara hi ha molts elements en els quals s’usa l’ordinador, sempre són ben necessàries unes mans humanes per a muntar-ho tot; els monuments fallers, on sempre són essencials unes bones mans per a fer els ninots i donar un bon acabat, sense oblidar el moment en què es planta la falla, on les mans de l’artista són imprescindibles; els rams de flors, que creen floristes, i l’ofrena de flors a la Mare de Déu, en el nostre cas la del Lluch, on els vestidors s’encarreguen de col·locar els rams per a crear un mantell preciós per a la nostra mareta; els bunyols, recepta tradicional de la cuina valenciana i de les falles, que es fan completament a mà; l’orfebreria, on els mestres orfebres creen peces artesanes que complementen la indumentària tradicional valenciana; els indumentaristes, tasca on sempre intervenen les mans, encara que hi hagen parts que es cusen a màquina, i sempre serà un treball artesanal perquè no podem trobar dos vestits iguals; eixes persones que són expertes en indumentària valenciana i saben molt bé com col·locar les mantellines per a l’ofrena, els mocadors de pit, el faixí dels fallers, el mocador dels hòmens… les mans són imprescindibles per a vestir una

fallera i un faller. Sense cap dubte, les mans són l’eix des del qual versa tota la nostra festa. Enguany hem volgut mostrar tots eixos elements en la portada i la contraportada del nostre llibret faller, i és que volem posar en relleu la faena que fan totes eixes persones amb les mans, i que sense elles les falles no serien com les coneixem. Una festa que, per molt que avance el món, sempre donarà tot el valor al treball manual i artesanal, que no oblida les tradicions mai.

MANS

col·laboracions literàries

MANS 12

Falla Caputxins · Alzira, 2024

LES MANS

Per, sense biologia, explicar el nostre origen, el guru va ensenyar que les mans d’un ésser suprem, amb argila de la terra a l’ésser humà formà. Caminar amb dos cames, més la capacitat de parlar i les mans, especialment, amb finesa i amor són habilitats d’un ésser humà genial.

La segona propietat, que ens diferencia dels altres vertebrats són les nostres mans, pinces de força, de precisió i mestria. En l’edat de la robòtica són els «efectors finals» de la nostra intel·ligència, dels sentiments, dels desitjos i emocions i de decisions fatals. Són variades i diferents: mans gruixudes i fines, mans brutes i netes mans calloses i cuidades mans pràctiques i tenaces mans violentes i sensibles.

UNES MANS són eines: de qui crea i pinta, de qui escriu i cura, de qui servix i cuina, de qui esculpix i pesca, de qui planta la falla. UNES MANS són instruments: de qui acompanya i asserena, de qui consola i ajuda, de qui estimula i premia, de qui recita i ensenya, de qui masseja i calma. UNES MANS són armes fatals: de qui ferix i mata, de qui castiga i separa, de qui assetja i viola, de qui odia i domina, de qui atresora i arruïna. UNES MANS són esperança: de qui cau malalt i tremola, de qui en soledat espera, de qui demana i prega, de qui respecta i ama, de qui patix i expira. Xavier M. Cantera Chocarro Exdirector del centre ocupacional Adispac MANS

Mans socials 14

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Les mans del camp valencià Alfons Domínguez Mà esquerra, ferma i besada Gemma Alós Sorpreda Mans al cap Israel Pérez Una muralla de mans Diego Gómez La futura rellevància del treball manual Vicent Cucarella Alzira en mans franceses Rubén Pastor Bautista El valors artesanals Josep Lluis Marin La Nostra Veu Ana Martínez

MANS

Les mans del camp valencià Alfons Domínguez Alcalde d’Alzira

uan pense en les mans del camp valencià, a les quals devem tant barata tan poc, pense en mon pare i en ma mare, llauradors de vocació. Pense en tots els segles que fa que hi ha este ofici d’alimentar el món: més de deu mil anys. Des d’aquells temps del Neolític fins a l’època actual, eixes mans de dones i hòmens han transformat les valls vora els rius que ens envolten en un autèntic verger, ple de vida. El Jardí de l’Edén era a València on podies trobar-lo, sense dubte. Els horts que descriu Blasco Ibáñez eren la versió valenciana del Jardí de les Hespèrides, amb fruits daurats que podrien proporcionar la immortalitat. I eixa riquesa de cultius ens ha dut a una esplendor econòmica i social, la qual no valorem suficientment. L’època daurada de la taronja ha fet que poguérem arribar a les cotes de desenvolupament actuals. I tot, gràcies a les mans experimentades i acurades que proveïen d’un valor incalculable els nostres paradisos. • •

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Mans per a llaurar, que només acaronar la terra ja sabien en quin punt estava. Mans per a regar segons la saó, tutelades pel clima.

Dibuix d’Alfons Domínguez

• • • • •

Mans per a esporgar de manera precisa i ràpida, com un cirurgià. Mans per a cuidar i curar els arbres i la verdura. Mans per a collir en el punt perfecte de maduresa. Mans per a transformar el fruit en melmelada, suc, oli, pa, vi. Mans per a arreplegar el fem i tornar-lo a la terra, fent reviure el cicle per a seguir altra volta.

Les mateixes mans podien produir ametles i oli en el secà de la muntanya, fruita i verdura en l’horta vora riu o arròs a la marjal. I amb el temps canviaren secà per moreres, i floriren els capolls de la seda a la cambra, donaren forma a uns fumerals llarguíssims

per a alimentar motors d’aigua i transformar aquell secà en regadiu productiu, per a fer la més dolça de les fruites, la nostra taronja de la Ribera… Eres d’Alzira i plores? L’era digital (que no està relacionada amb el dits ni amb les mans), ens du avantatges, ens simplifica i possibilita les faenes més complicades. Ara sensors i ordinadors controlen l’estat sanitari dels arbres, la humitat de la terra o el clima que farà demà. Ja hem vist màquines autònomes passejant pels nostres camps fent les faenes dels humans: robots que desbrossen selectivament l’herba o reguen, drons que de manera automàtica estudien l’estat sanitari o de maduresa de la fruita i donen ordes per a tractar-la o collir-la. Ja hi ha quasi a punt sistemes per a pasturar de forma quasi automatitzada. Però esta manera de produir també comporta reptes que no sabem molt bé com afrontar, com l’excés d’un ús d’energies no renovables, la contaminació per tòxics o la «revolució» de la carn sintètica o la verdura transgènica, de qualitat i repartiment de la riquesa bastant dubtosos. Realment podem o volem prescindir de l’afecte que aporten les mans llauradores i ramaderes, protectores de la terra, les plantes i els animals? El futur dirà com evolucionarà la nostra alimentació, però tinc clar que no podem esperar la mateixa qualitat dels productes del camp que ens donaven eixes mans, ni els mateixos valors socials i ambientals de la manera de produir artesana, natural i de proximitat. Si em pregunteu, sempre m’estimaré més els fruits que t’oferixen eixes mans, i faré tot el possible perquè puguen estar encara molt de temps als nostres camps. I valoraré eixa fruita com el que és, la fruita daurada, la local, la nostra. La de les mans del camp valencià.

MANS

MÀ ESQUERRA, FERMA I BESADA Gemma Alós Sospedra

Regidora de Desenvolupament Econòmic, Ocupació i Comerç, Seguretat i Participació Ciutadana

overnar, siga una falla o tota una ciutat, no és fàcil. És el que he aprés de la legislatura passada i de l’inici d’aquesta. Governar implica prendre decisions que no agradaran a totes i tots, gestionar de forma ràpida i tindre capacitat de reacció davant els imprevistos. No és fàcil, però crec que hi ha una cosa que tenim en comú tots els polítics del món (o així hauria de ser), militem en el partit que militem: tots intentem governar amb bona mà. Totes i tots intentem gestionar de forma justa, igualitària i sense arbitrarietats. Per a governar amb bona mà, al meu paréixer, el primer que s’ha de tindre és mà ferma. Els regidors i les regidores, a més de gestionar el pressupost municipal, treballem per fer complir la legislació vigent i no es pot ser flexible en aquest sentit. Així ho prometem en la presa de

Falla Caputxins · Alzira, 2024

possessió del nostre càrrec. Prometem “complir i fer complir la llei”. Som conscients que les nostres decisions no sempre agraden. Allò que diuen que mai plou a gust de tots és absolutament cert, però també és cert que sempre actuem pensant en el benestar de tota la ciutadania. Prenem les decisions que considerem que són adequades i hem de tindre mà ferma per a aplicar les mesures que creguem necessàries. De vegades és difícil, però és la nostra responsabilitat. Per altra banda, també cal tindre mà esquerra. Com en tots els àmbits d’aquesta vida, és necessari tindre empatia i posar-te en el lloc de l’altre. Al llarg de les setmanes, són molts els ciutadans i les ciutadanes que passen pels nostres despatxos. Cadascú té unes circumstàncies particulars, una problemàtica distinta i hi ha tantes realitats a la nostra ciutat com gent vivint en ella. És fonamental que siguem capaços de posar-nos en la pell de qui ens parla, d’entendre la seua situació i empatitzar. Hem de ser sensibles, comprensius i comprensives amb els problemes dels nostres veïns i les nostres veïnes o no podrem aportar cap solució. I, en tercer lloc, he de dir que governar és treballar a mans besades. Sincerament, no coneixia aquesta expressió. La vaig descobrir fa uns dies i reconec que encaixa a la perfecció en la idea que tinc de ser regidora. Si hi ha alguna cosa que fem gustosos és treballar per la nostra ciutat. Ser regidor o regidora, encara que no ho parega, és molt exigent de vegades. Algunes àrees de la vida municipal impliquen treballar sense descans pràcticament cada dia de la setmana. És un treball de vegades molt intens, però que fem, almenys en el meu cas, amb molt de gust. Treballar per a la teua ciutat i per als teus veïns i les teues veïnes és una satisfacció personal difícil d’explicar. Formar part de la corporació municipal és molt enriquidor personalment. Durant almenys quatre anys,

deixem un poc de costat les nostres vides personals per a dedicar-nos a la resta. Durant quatre anys la nostra ciutat passa a ser la prioritat número 1. Ens dediquem a millorar-la, a solucionar aquelles coses que no funcionen bé, a crear noves oportunitats. Esta legislatura tinc el privilegi d’encapçalar tres departaments: Idea, Seguretat i Participació Ciutadana. Són tres departaments molt distints, però que tenen molt a veure amb el que deia a l’inici: la mà ferma respecte a la seguretat, perquè hem de garantir que la ciutat siga un lloc segur per a viure. Estic convençuda de que 2024 serà un any de creixement per a Alzira, perquè anem a fer grans inversions en seguretat ciutadana. La mà esquerra abandera la participació, és la regidoria encarregada d’escoltar a totes i tots, fe recollir sentiments, malestars i preocupacions. Volem que qualsevol persona tinga la llibertat de dir el que pensa. I, finalment, en Idea es treballa a mans besades. Treballem en formació, ocupació i comerç, però per damunt de tot treballem unit i unides, amb moltes ganes i amb una gran implicació. Crec que no m’equivoque si dic que tots els polítics busquem el mateix: deixar una ciutat millor que la que trobàrem a l’arribar. Això es fa amb dedicació, esforç i tres coses imprescindibles: treball, treball i treball. Tots, polítics o no, sabem que res és fàcil i molt menys les coses importants. Tot té la seua part negativa, evidentment, però és molt important que governem de forma justa perquè només així aconseguirem grans coses. Hem de saber que el nostre pas per la política, per l’administració local, igual que passa en les directives de les falles, té data de caducitat. En algun moment direm adeu al nostre llos de responsabilitat i tornarem a les nostres vides. Serà en eixe moment quan haurem de fer balanç. No sé quan arribarà eixe moment ni les coses que hauré viscut, però sí que tinc clar que vull que em quede la sensació de satisfacció perquè hauré governat amb bona mà.

MANS

Mans al cap Israel Pérez

Regidor de Cultura, Innovació i Bon Govern

ón moltes les raons per les quals ens hem de posar les mans al cap, unes més preocupants que d’altres. Amb el canvi de govern a la Generalitat comencem a veure quines són les seues prioritats i quines no. Ja us avance que la cultura no ho és, ens cal molta mà esquerra però no qualsevol, una mà valencianista que es preocupe pels interessos dels valencians i valencianes. Hem vist com en els pressupostos, tant en la Generalitat Valenciana com en la Diputació de València, anuncien fortes retallades en cultura, educació i benestar social. Aquesta qüestió ens afecta directament i molt i això em dol. Vull remarcar allò que he fit dels “interessos d’ací” ja que hem vist com el conseller de Cultura ha pressupostat fins a tres-cents mil euros per a la Fundació Toro de Lidia i amb una seu social que resideix en Madrid. Mentrestant les ajudes a la dependència no arriben, s’eliminen les subvencions per a la compra de material escolar i s’anuncien retallades en ajudes al sector de la cultura. Per aquest motiu he titulat així l’article, perquè hi ha formes i formes de gestionar el bé comú i segons qui gestiona ens hem de preocupar i posar les mans al cap. Durant els huit anys de governs progressistes hem vist com Alzira ha canviat de color i d’aparença. Des de la regidoria de cultura s’han creat i consolidat espectacles i esdeveniments de gran renom com són el Nanofest o Art al Carrer, impulsant així el nom de la nostra ciutat més enllà de la nostra demarcació. Hem potenciat els Premis Literaris Ciutat d’Alzira apropant-los a la ciutadania mitjançant campanyes de promoció del valencià, sempre en positiu i intentant afavorir el comerç local i de proximitat. La cultura té

Falla Caputxins · Alzira, 2024

eixa capacitat de transformar les realitats més pròximes no només l’àmbit social sinó també a l’àmbit econòmic potenciant les diferents àrees comercials dels barris. Ara, amb el nou govern municipal i amb noves cares joves, ens centrem en portar la cultura per tota la ciutat cosint els diferents barris i estenent la mà a aquells que ens ho demanen. La participació ciutadana és fonamental si volem arribar a tot el teixit social d’Alzira, també a Barris perifèrics com l ’A l q u e r i e t a ,

Sant Judes, Les Basses o fins i tot la Barraca d’Aigües Vives. Com que no podem esperar molt de les institucions supramunicipals haurem de ser els municipis els que tirem avant amb les polítiques culturals actives que busquen el benestar de la gent. Això sí, tal i com he nomenat abans, ho farem amb molta mà esquerra i des del valencianisme polític com a eina que vertebra la nostra ciutat amb el conjunt dels pobles i ciutats del País Valencià i de l’estat espanyol. Des de la regidoria de Cultura estenem les mans a tota proposta cultural que busquen el bé comú i per això vos anime a que puguem finalment posar les mans a treballar per un futur ple de cultura, més verd, més igualitari i més valencianista que mai.

MANS

UNA MURALLA DE MANS Diego Gómez

Mestre i ex alcalde d’Alzira

Alcem esta muralla ajuntant totes les mans; els negres, les mans negres, els blancs, les seues mans blanques. Una muralla que vaja des de la platja fins a la muntanya, des de la muntanya fins a la platja, allà sobre l’horitzó. (traduït d’una cançó de Quilapayún)

ón les mans, són les persones, els pobles, les nacions, les que construïxen murs i muralles que separen les persones, murs que volen protegir i acaben discriminant. Muralles a favor de la vida que causen morts. Murs i tàpies insalvables. Muralles de pensament, d’actituds roïns que causen discriminació i dolor. Hi ha i hi ha hagut murs reals. Des del mur de Berlin fins al mur israelita que els separa dels territoris palestins i empresona Gaza, o les

Falla Caputxins · Alzira, 2024

muralles dels romans per a protegir-se de les invasions bàrbares, o els murs del camp de futbol a Santiago en el colp d’Estat de Pinochet a Xile… Però també muralles i murs no físics com la intolerància, la falta de respecte, la violència masclista o el maltractament. Barreres contra la llibertat i els drets de les persones, obstacles contra la convivència humana. Els mitjans de comunicació i les xarxes socials, amb les seues notícies constants i les seues imatges dolentes en el món i en el nostre entorn més pròxim, cada vegada més ens aïllen i ens porten a un individualisme i a una falta de solidaritat galopant. La muralla d’insensibilitat i visió d’insolidaritat amb els esdeveniments més dantescos adquirixen un aspecte de quotidianitat molt preocupant. Però són les mateixes mans les que poden desfer, trencar eixes muralles o no deixar passar per les portes els generals i la guerra, el verí de la serp, i sí obrir pas a la rosa i al clavell i al cor de l’amic. Es poden construir encara muralles de solidaritat i de construcció del bé comú. Muralles d’amistat i respecte, amb mans de tots els colors i de totes les ideologies. La nostra Alzira és cada vegada més ciutat d’acolliment i de multiculturalitat. L’arribada de nouvinguts i també el creixent associacionisme solidari que treballa en diferents camps –culturals, festius, religiosos, tradicionals, de salut mental, de lluita contra la pobresa, etc.– ens ajuda a construir una muralla de mans solidàries. Queda encara molt per fer, ens falten encara moltes més mans per a superar situacions d’intolerància i de falta de respecte cap als altres. Cal denunciar i apartar tots els qui mostren

actituds de menyspreu i inclús de violència contra dones, immigrants i altres col·lectius vulnerables. En eixa muralla necessitem totes les mans. Les nostres comissions falleres, com a representants de la cultura festiva, han de continuar treballant per la construcció d’una ciutat més alegre i respectuosa. Una ciutat on la festa ha d’estar plena de convivència i sensibilitat cap a tots els veïns i veïnes, cap el medi ambient, cap el consum saludable i cap a les persones més vulnerables. La muralla de festa fallera necessita de totes les mans i de totes les veus per a llançar al vent uns missatges plens de solidaritat i germanor per les nostres places i carrers, els dies de falles i tots els dies de l'any. Totes les veus, totes. Totes les mans, totes. Tota la sang pot ser cançó en el vent. (traduït d’una cançó de Mercedes Sosa)

MANS

La futura rellevància del treball manual Vicent Cucarella Tormo

Economista, autor del llibre Economia per a un futur sostenible

a globalització de l’economia, la robotització i la digitalització han provocat que cada vegada se li done menys importància al treball manual autòcton i de proximitat. S’assumeix que sempre veurem satisfetes les nostres necessitats amb productes nous procedents de qualsevol part del món. Esta concepció de la producció i del comerç oblida no sols l’enorme impacte mediambiental del transport, sinó també que este comerç a tan llarga distància és viable principalment per l’ús de petroli abundant i barat, i per unes condicions laborals diferents entre el país d’origen i el de destí. Este escenari ha començat a canviar en diferents aspectes. Per una banda, per la progressiva disminució en el diferencial dels salaris; per una altra, degut a que les mesures per a atenuar el canvi climàtic dificultaran cada vegada més la globalització; i també per l’arribada del zenit en l’extracció de petroli. La transformació principal hauria de vindre provocada per la lluita contra l’accelerat canvi climàtic, però les accions previstes fins ara s’han aplicat amb poca contundència. Això és degut a que impliquen una modificació substancial de la nostra manera de viure, de produir, de con-

Falla Caputxins · Alzira, 2024

sumir i de relacionar-nos, que no tots els ciutadans i negocis estan disposats a assumir. Per tant, sembla previsible que el major impacte en la reducció de la globalització serà conseqüència de la progressiva disminució dels derivats del petroli (especialment del dièsel), que resulten molt difícils de substituir per l’electricitat en l’àmbit del transport a llarga distància per carretera, mar i aire. Així mateix, cal recordar les dificultats per a una implantació massiva dels sistemes d’energia “renovable”, degut a la seua dependència de minerals cada vegada més escassos i de combustibles fòssils. És a dir, no sembla que la societat estiga actuant voluntàriament per a atenuar el canvi climàtic, però difícilment podrà evitar una disminució de la globalització provocada per la reducció de l’energia procedent dels combustibles fòssils. Consegüentment, quan no siga tan fàcil dur els productes i aliments de lluny, tornarà a guanyar rellevància la producció de proximitat. És per això que cal anar preveient la relocalització de la producció, així com la reparació dels objectes o l’ús compartit de molts d’ells. Dita relocalització no hauria sigut massa problemàtica fa unes dècades, quan encara teníem molts treballadors agrícoles i artesans en actiu; però pot resultar complicat en un futur proper degut a que estem perdent els últims esclavons de la cadena de coneixement. Estan desapareixent les persones expertes en oficis que potser tornarem a necessitar i, malauradament, no estan transferint el seu coneixement a les noves generacions.

Per estos motius, seria convenient promoure iniciatives locals que habiliten “biblioteques” de ferramentes bàsiques per a compartir, així com procurar mantindre els sabers tradicionals amb activitats com l’organització de tallers per a posar en contacte als joves amb persones jubilades coneixedores de distints oficis manuals, o la creació de bancs de recursos audiovisuals que documenten professions que ara estan desapareixent. Dins de la transició cap a una societat menys dependent de l’energia i del malbaratament de recursos naturals, es fa necessari apostar per una adequada xarxa de producció i consum de proximitat, que augmente la resiliència de la nostra societat i que reduïsca la distància recorreguda i l’impacte mediambiental dels béns consumits. Al mateix temps, cal aprofitar el teixit associatiu ja existent en l’àmbit local per afavorir la transformació. En este sentit, és important beneficiar-se de la imbricació de les comissions falleres dins de la societat valenciana i de la seua relació amb els diferents barris, comerços i oficis de la ciutat. En definitiva, no sols hem de valorar de manera nostàlgica el treball manual del passat (essencial per a preservar la nostra cultura), sinó que també hem de valorar-lo en vistes a un futur proper. De la destresa en determinats oficis manuals dependrà la transició cap a societats més sostenibles i resilients quan minve l’energia i la globalització.

MANS

ALZIRA en mans FRANCESES Rubén Pastor Bautista

Membre de la Comissió de Toponímia de l’Ajuntament d’Alzira

a Guerra de la Independència Espanyola –ací més coneguda com la Guerra del Francés– fou el conflicte bèl·lic que hi hagué entre 1808 i 1814 i que enfrontà els estats d’Espanya i França. Fou provocada per la pretensió de Napoleó d’instal·lar el seu germà Josep Bonaparte en el tron reial espanyol. A la Guerra del Francés no se l’ha d’anomenar Guerra de la Independència, ja que Espanya no s’independitzà de res ni de ningú. Espanya, com a país, no perdé mai durant el conflicte la sobirania –excepte el territori de Catalunya, annexionat a l’imperi napoleònic–, ni deixà de ser reconeguda com a Estat per la resta de la comunitat internacional. La preten-

Falla Caputxins · Alzira, 2024

sió francesa es concretava, realment, a mantindre Espanya com un Estat –satèl·lit del francés– però amb un canvi dinàstic de Borbó a Bonaparte en la Corona reial espanyola. Tampoc la Guerra del Francés fou, de manera estricta, un conflicte bèl·lic patriòtic d’espanyols contra invasors francesos, sinó més aïna, d’espanyols patriotes –la majoria– contra espanyols afrancesats –partidaris de Josep Bonaparte. I, així, la Guerra del Francés té molt en comú amb la Guerra de Successió Espanyola (1701-1715); en la de Successió s’enfrontaren els partidaris de Felip de Borbó i els de Carles d’Àustria i en la del Francés els seguidors de Ferran de Borbó i els de Josep Bonaparte.

Durant la Guerra del Francés, la vila d’Alzira estigué en mans franceses des del 27 de desembre de 1811 fins al 4 de juliol de 1813. El pont de Sant Bernat fou danyat de manera considerable en la contesa en destruir-ne els francesos –en retirar-se– l’arc més gran, encara que hi ha estudiosos –la minoria– que indiquen que foren els espanyols amb la intenció que els francesos no prengueren la vila. Així, pel que fa al cas, el diari El Conciso, en l’edició del 16 de juliol de 1813, informava «Que la división del señor Villacampa entró en la ciudad –Valencia– el 6 por la mañana; y que se esperaba aquella tarde o al otro día al exército de Xátiva, que no había podido pasar por Alcira por haber destruido los enemigos el puente». Arran de la inutilització del pont, s’instal·là un pont provisional de fusta, però la riuada del 22 de gener de 1814 se l’emportà per davant. La vila habilità el 23 de gener de 1814 una barca per a traslladar veïns d’una vora del riu a l’altra, però l’11 de febrer d’eixe mateix any la barca s’afonà i moriren uns quants passatgers ofegats. S’hagué de construir de nou un pont auxiliar de fusta fins que el pont fou finalment reconstruït l’any 1821. En la batalla de Bailén del 22 de juliol de 1808 succeí el primer desastre de l’exèrcit napoleònic de la història amb la primera derrota en camp obert que patien les seues tropes. La guerra uní bona part d’Espanya i d’espanyols entorn d’un objectiu comú d’unitat: véncer els francesos i expulsar-los del territori

nacional. Durant el conflicte bèl·lic, la gran majoria d’espanyols entenien la guerra com un conflicte patriòtic d’alliberament nacional contra l’invasor francés, però, sense oblidar un component important de guerra civil entre espanyols afrancesats i espanyols patriotes. Els fets de la mal anomenada Guerra de la Independència proporcionaren uns ideals patriòtics que ajudaren a modelar el discurs del nacionalisme espanyol al llarg dels segles xix i xx. Eixe amor patri i d’entusiasme per la consciència nacional comportà durant el primer quart del segle xx que les autoritats alzirenyes retolaren moltes places i carrers de la ciutat en commemoració de conflictes bèl·lics, heroïcitats, fets gloriosos i gestes patriòtiques, amb preferència especial als succeïts durant el període de la Reconquesta (carrers de Calatrava i de Covadonga) i la Guerra del Francés. Amb un sentit altament pedagògic de culte a la pàtria, es convertí en un recurs habitual a Alzira la retolació de vies valent-se dels títols de diferents Episodios Nacionales del famós escriptor Benito Pérez Galdós (carrers de Trafalgar, Bailén, Saragossa, Girona, Arapiles, Mendizábal, Lutxana, Tetuan o General Prim), així com també de conqueridors, exploradors o descobridors com és el cas dels carrers d’Alonso de Ojeda, Diego de Almagro, Hernán Cortés, Juan de Garay, Juan Sebastián Elcano, Magallanes, Núñez de Balboa, Pizarro o Valdivia. En concret, i en referència a la Guerra del Francés, l’Ajuntament retolà l’any 1910 –durant l’alcaldia de Telesforo Sancho– un total d’onze carrers vinculats amb eixe conflicte bèl·lic (carrers de La Albuera, Bailén, Dos de Maig, General Castaños, Girona, Independència, Lleialtat, Sagunt, Sant Quintí, Santocildes i Saragossa) als quals se sumaren més tard, en 1913, el carrer dels Arapiles, en 1955 el del Guerriller Romeu i, finalment, l’any 1971 el carrer de Sant Marcial, última batalla d’aquella guerra en terres espanyoles.

MANS

Els valors dels processos

artesanals en les manifestacions creatives de les Falles Josep Lluís Marín

Associació d’Estudis Fallers

a més de deu anys, les Falles anaven recorrent el camí cap al seu reconeixement per part de la UNESCO entre la indiferència de bona part del món faller. Aquella era una situació motivada en part, no ho oblidem, per la desídia amb què els diferents organismes de govern de les Falles, així com les administracions locals i autonòmiques, abordaven la qüestió, sense explicar ben bé què suposava este reconeixement i quines conseqüències podia tindre. Semblava que els diferents agents de la festa, ja no sols els fallers, sinó tota la resta, com ara artistes fallers, indumentaristes, pirotècnics, músics…, entre altres, havien de ser simples comparses d’un procés que s’hauria d’haver plantejat des dels inicis d’una manera participativa i col·laborativa. Al remat, la declaració de la UNESCO es limita —que no és poca cosa— a donar testimoni que les Falles, com a festa, són un fet social que se sustenta sobre tres columnes: l’existència d’una densa i àmplia xarxa associativa articulada a través de les comissions falleres que celebren esta festa en més 130 localitats; la consideració de les Falles com una plataforma per a l’expressió creativa tant dels mateixos fallers i falleres com de la resta de sectors que s’hi vinculen: artistes fallers, músics, pirotècnics, indumentaristes, escriptors, il·lustradors, orfebres, seders…, i finalment, el fet que la festa fallera ha esdevingut una ma-

Falla Caputxins · Alzira, 2024

nifestació d’identitat en què es veu reconeguda bona part de la societat que la celebra. Com veiem, es tracta d’una realitat que es basa en el consens entre els diversos agents de la festa i el consegüent equilibri entre eixes tres potes. Però quina és realment la fortalesa d’estes tres columnes sobre la qual se sustenta la festa? La pandèmia va generar una situació inèdita que va amenaçar la continuïtat de la festa i va deixar al descobert algunes de les febleses que els triomfalistes discursos “oficials” (ja no sols de les administracions públiques, sinó de l’“oficialitat” de la festa que constituïxen les juntes locals, les diverses federacions i els canals d’informació més ortodoxos) havien construït en les últimes dècades. És cert que unes de les primeres preocupacions va ser la del manteniment del cens faller, l’amenaça d’un descens dels membres de les comissions falleres a causa de la inactivitat derivada per les restriccions sanitàries i per la crisi econòmica que podia actuar com a element dissuasiu a l’hora de mantindre’s apuntat a una comissió. Però, a pesar dels mals auguris, la realitat és que, almenys amb les últimes dades fetes públiques a la ciutat de València (desembre de 2023), hi ha un set per cent més de persones censades que el desembre anterior a la pandèmia (2019): 106.451 persones (per les 99.756 de 2019), una dada que la premsa aborda com a “rècord his-

MANS

tòric”, “augment espectacular” o “revitalització i augment dels recursos humans de les Falles”. Pel que fa a la tercera columna que sustenta la festa, tot i les molèsties que genera la seua activitat o la percepció negativa amb què poden ser rebudes algunes de les seues pràctiques (alteració de la convivència, ús abusiu de l’espai públic o insostenibilitat ambiental, entre altres), la festa de les Falles encara continua funcionant com a catalitzador de sentiments d’adhesió entre una gran part de la societat valenciana (qüestió a banda és, especialment al Cap i Casal, veure si les creixents gentrificació i turistificació poden alterar significativament estes percepcions entre els habitants de la ciutat). Ens quedaria per tant, la segona columna, la que inclou totes aquelles persones que troben en la festa fallera una plataforma per a l’expressió creativa de les seues activitats habituals. Si descomptem els falleres i les falleres, podem centrar-nos en aquelles persones per a les quals, normalment, l’exercici de la seua activitat creativa comporta una retribució econòmica. Però este grup resulta molt heterogeni, ja que engloba tant aquelles persones que no fan d’esta activitat el centre de la seua activitat laboral o professional (és el cas de les bandes de música o colles de tabal i dolçaina, en què, tot i tindre una activitat semiprofessional, esta no és la seua ocupació habitual, com també passa amb els poetes festius o autors teatrals, que tenen una activitat més aïnes amateur). Per tant, ens centraríem en el cas d’aquells col·lectius professionalitzats, alguns dels quals inclouen —totalment o parcialment— tècniques i processos artesanals, oficis i sabers, l’existència dels quals s’ha presentat com un valor afegit a l’hora de reconéixer la festa de les Falles com a patrimoni cultural immaterial (prèviament ja estava en la base de la seua declaració com a bé d’interés cultural). Es tracta de

Falla Caputxins · Alzira, 2024

sectors com el dels artistes fallers, la pirotècnia o la indumentària, que, tot i tindre la seua especificitat, tenen en comú, en major o menor grau, la pervivència d’eixa part artesanal i manual de què parlàvem adés. Ara bé, cada cas és diferent. En el cas de la pirotècnia, una activitat que no és exclusiva de la festa fallera i que en ocasions es projecta fora de terres valencianes i, fins i tot, de contextos festius, intervenen factors com ara les exigències de seguretat en la fabricació o en les disparades, la competència de mercats forans, la necessitat de maximitzar els costos de producció, la manca d’una cultura pirotècnica més enllà del gust pel soroll i el consum ràpid, els entrebancs normatius… Tots són factors que juguen en contra del manteniment de les tècniques i processos artesanals. Per contra, en el cas de la indumentària festiva, l’estandardització en la confecció de peces de roba coexistix amb el manteniment de la confecció manual, que aporta un valor afegit al producte, que esdevé així un element de distinció social, de marca d’estatus dins de la festa. La falleromajorització de la festa, la seua repercussió en mitjans de comunicació i xarxes socials, reforça una activitat que mou un volum econòmic important cada any. Finalment, qualsevol aproximació al cas dels artistes fallers no es pot deslligar de les especificitats que caracteritzen esta professió. D’entrada, per les peculiars relacions que els artistes fallers mantenen amb els seus contractistes, les comissions falleres, subjectes tots a un mercat condicionat per l’obtenció de premis com a justificació de tot el treball d’un exercici (de l’artista, però també dels directius de la comissió). La dinàmica dels premis, i de tot l’entorn que comporta (els cronistes i informadors amateurs, però també els mitjans de comunicació professio-

nals), aboquen a perpetuar un model de valoració de la falla basat en els grans volums. Esta espiral desenfrenada ha acabat ofegant els artistes, que s’han vist condicionats en l’ús de determinats materials i, per tant, de les tècniques de treball. Set anys després de la declaració de les Falles com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat —i amb una pandèmia pel mig— podem preguntar-nos de quina manera este reconeixement pot contribuir a la salvaguarda d’eixes tècniques i sabers tradicionals associats a les activitats artesanals o manuals. La declaració pogué ser una oportunitat —encara pot ser-ho— per a conscienciar, en primer lloc, fallers i falleres del valor afegit que aporta la presència dels processos artesanals a la construcció de falles. Sent conscients que això pot encarir el “producte” final, però també de l’oportunitat que això suposa per a (re)valorar el treball dels artistes fallers, de cadascun dels professionals que hi participen, d’un resultat que s’ha de jutjar més enllà dels volums

i dels premis, de dotar d’ànima allò que moltes voltes ha acabat convertint-se en una simple transacció comercial entre un contractista i un proveïdor. Però també caldrà exigir a les administracions, locals i autonòmica, que assumisquen la seua part de responsabilitat i les obligacions derivades de la declaració de la UNESCO, articulant mesures que contribuïsquen a la salvaguarda de les pràctiques artesanals amb línies d’ajudes específiques als professionals i amb incentius a les comissions que facen esta aposta. Sols així, des de la pròpia conscienciació dels fallers i les falleres, que són els “consumidors” d’estos productes, i mentre s’entenga que eixe component artesanal reforça la singularitat i la identitat de la nostra festa i de les seues manifestacions, es podrà mantindre l’equilibri entre les tres columnes sobre les quals se sustenta la festa de les Falles i el seu patrimoni cultural.

MANS

Des de la perspectiva de la diversitat funcional,

volem donar el valor que correspon a les mans ASSOCIACIÓ PER A LA DIVERSITAT FUNCIONAL LA NOSTRA VEU

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

Mans feministes i de dona 36

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Homenatges a les mans de les dones Virtuts Piera Mans de desigualtat Ana Palacios No a la violència Emilio Peris In fraganti Macarena Tabacco

MANS

Homenatge a les mans de les dones Virtuts Piera Parra

Regidora d’Educació, Infància i Cooperació. Consum

enudes, però fibroses, mai podien ni poden estar quietes. Entraven en tots els forats i no sempre eixien ben parades. Van tindre massa pocs anys per practicar les primeres lletres i jugar amb els números. L’esclafit de la violència social i política va paralitzar el somni d’esbrinar que hi ha dins del cos humà. La seua il·lusió: ser mèdica forense. Tres anys arrossegant carrets de xiquets pel poble fins que trobaren un acomode als magatzems de taronges: els dits subjectaven el paper que rodant la mà empaperava la taronja i l’encaixava. Mans gelades, morades les nits que, en temporada alta de la taronja, els tocava vetlar al magatzem, però eren mans joves, curioses, alegres, àvides i palpadores. Mans que descobriren el cos de l’enamorat, que deixaven al fill al seu costat en el cabàs mentre empaperaven les taronges, que alimentaven la família, que teixien la roba d’hivern quan tots dormien. No quedaven finestres obertes a l’oci, no hi havia mans per marcar el ritme de les melodies que escoltava a la ràdio. La feina al magatzem, els fills

Falla Caputxins · Alzira, 2024

que ja eren dos, reclamaven les mans productives, tendres i consoladores. El somni d’aquelles mans joves per tallar, cosir i explorar l’anatomia del cos humà es va reduir a vestir als morts del veïnat i a passar la llista quan li demanaven ajuda i alleujament per al mal de panxa. Aquestes mans madures i endurides curaren a sa mare quan els fills ja no la necessitaven, acompanyaven i canviaven els bolquers i els llençols de la mare dia i nit. I les mans anaren passant de la cura dels fills a la mare i a la fi al marit. Tornaren els bolquers, els llençols mullats, les culleradetes de caldo, a poc a poc no siga que s’ofegue, fins que el cervell de què havia sigut el seu home es va oblidar d’engolir. Però aquelles mans acostumades a treballar, curar, protegir i alimentar no podien ni poden parar. I ara aquestes mans, pel camí del centenari, arrosseguen el seu caminador, juguen amb les peces per a muntar el trencaclosques, palpen el que troben al seu camí per continuar posant ordre on reina el desordre.

L MANS DE DESIGUALTAT ANA PALACIOS MARTI Psicóloga

a desigualtat de gènere és una qüestió complexa i arrelada que requereix un enfocament multifacètic per a abordar-la de manera efectiva. Ací hi ha algunes estratègies clau que poden ajudar a reduir la desigualtat de gènere: Educació: L'educació és fonamental per a abordar la desigualtat de gènere. Garantir l'accés equitatiu a l'educació per a xiquetes i dones, així com la promoció de l'educació en àrees relacionades amb la ciència, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques (*STEM) pot contribuir en gran manera a tancar la bretxa de gènere. Apoderament econòmic: Promoure l'accés de les dones a l'ocupació remunerada, la capacitació laboral i l'emprenedoria pot ajudar a empoderar-les econòmicament i reduir les disparitats salarials de gènere. A més, polítiques com la llicència parental remunerada i la cura infantil accessible poden facilitar la participació equitativa en la força laboral. Lideratge i representació: Fomentar la participació activa de les dones en la presa de decisions i en llocs de lideratge en tots els àmbits, inclosos el govern, l'empresa i la societat civil, és crucial per a abordar la desigualtat de gènere de manera sistèmica. Canvi cultural i social: Desafiar les normes de gènere arrelades i promoure actituds i comportaments equitatius en la societat pot contribuir a crear entorns més inclusius i justos per a dones i xiquetes. Això pot aconseguir-se a través de l'educació en igualtat de gènere, campanyes de sensibilització i la promoció de models a continuar positius. Legislació i polítiques: Implementar i fer complir lleis i polítiques que protegisquen els drets de les dones, aborden la violència de gènere i eliminen la discriminació en el lloc de treball són passos crucials per a garantir la igualtat de gènere. Salut i benestar: Garantir l'accés equitatiu a serveis de salut sexual i reproductiva, així com l'atenció mèdica en general, pot millorar el benestar de les dones i reduir les disparitats de gènere en este àmbit. És important destacar que abordar la desigualtat de gènere requereix la col·laboració de governs, organitzacions internacionals, el sector privat, la societat civil i la comunitat en general. La participació i el compromís de tots els actors són fonamentals per a aconseguir un progrés significatiu en la lluita contra la desigualtat de gènere i per a crear un món més equitatiu i inclusiu per a tots.

MANS

No a la violència EMILIO PERIS DOLZ Mestre

ntenc que la violència de gènere és un tema extremadament seriós i preocupant. Hi ha diverses mesures que poden prendre's per a abordar esta qüestió: 1. Conscienciació i educació: És fonamenta l educar a la societat sobre els diferents aspectes i manifestacions de la violència de gènere. Això pot incloure campanyes de sensibilització, programes educatius en escoles i espais de treball, i la promoció d'una cultura de respecte mutu i equitat de gènere. 2. Suport a les víctimes: És crucial proporcionar a les víctimes de violència de gènere un accés segur a refugis, assessorament, atenció mèdica i suport legal. Els serveis d'emergència i línies directes d'ajuda són recursos vitals per a aquelles persones que enfronten situacions de violència de gènere. 3. Aplicació de la llei i justícia: Les autoritats han de prendre de debò els casos de violència de gènere i assegurar-se que s'aplique la llei de manera efectiva. Això inclou la capacitació de la policia i els funcionaris judicials en la identificació i gestió de casos de violència de gènere, així com la imple-

Falla Caputxins · Alzira, 2024

mentació de sancions apropiades per als agressors. Prevenció i canvi cultural: Fomentar un canvi en les actituds i comportaments que perpetuen la violència de gènere és crucial. Això pot aconseguir-se a través de programes de prevenció en escoles, campanyes mediàtiques i el suport a organitzacions comunitàries que promouen la igualtat de gènere i la prevenció de la violència. Participació de la comunitat: La participació activa de la comunitat en la lluita contra la violència de gènere és essencial. Parlar obertament sobre el tema, fer costat a les víctimes i desafiar les actituds i comportaments perjudicials pot marcar una gran diferència.

És fonamental abordar la violència de gènere des d'un enfocament integral que combine mesures preventives, de suport a les víctimes, d'aplicació de la llei i de canvi cultural. Tots els actors de la societat, inclosos els governs, les organitzacions de la societat civil, el sector privat i els individus, tenen un paper que exercir en l'erradicació de la violència de gènere i en la creació de comunitats segures i equitatives per a tots.

IN FRAGANTI Macarena Tabacco Vilar Professora i escriptora

a uns anys vaig tindre la sort de visitar la cova d’El Castillo, a Cantàbria. En la cova, vaig poder gaudir de diferents conjunts pictòrics de la Prehistòria europea: cavalls, bisons, cérvols, etc. Però si hi hagué uns dibuixos que em cridaren l’atenció van ser els de les més de cinquanta mans pintades en negatiu. Siluetes de mans de, almenys, 37.300 anys. I és que els nostres avantpassats prehistòrics ja tenien clara la importància dels instruments que ens van permetre diferenciar-nos de la resta dels animals perquè ens van permetre agarrar amb força, acariciar, manipular objectes, construir-los i, fins i tot, el mateix acte de pintar. També la llengua pareix que no ha oblidat la rellevància de les mans, i no parle ara de la importància que té el llenguatge de signes com a mitjà de comunicació i com a mitjà per a donar suport al nostre discurs oral, que també, sinó de totes les expressions, frases fetes i construccions que ens permeten obtindre significats més enllà dels propis de la paraula. En el Diccionari Normatiu Valencià podem trobar 137 accepcions que barregen alguns usos més formals com «a mà alçada» o «mà d’obra»; més col·loquials, com «donar-li la mà i prendre’s braç i tot», o inclús vulgars com la típica i tantes vegades utilitzada «enviar a fer la mà».

MANS

Tampoc l’art s’ha oblidat mai de donar-li valor a les mans. Pintors com Goya —que sí, que ja sabem que tenia un caràcter peculiar, la genialitat sempre comporta diferències— cobraven un extra si al retrat apareixien les mans, per això en moltes de les seues obres ni estan ni se les esperen. Tant costarien de pintar? No ho sé. El que sí que sé és el que costa portar la batuta i la quantitat de mà esquerra que s’ha de tindre. La música també ho sap i, a més a més, és conscient de la importància de les mans tant si parlem de corda, de vent-fusta, vent-metall o percussió. Encara que és ben cert que per a tocar alguns instruments també es fa ús dels peus. També alguns pintors els utilitzaven, encara recorde alguns calendaris d’infància, d’eixos de propaganda de bancs que alguns anys adornaven els mesos amb pintures fetes amb els peus. Però tornant al tema que ens ocupa, i a l’art, la literatura tampoc s’ha oblidat mai dels instruments que, amb la possibilitat de fer pinça, ens van permetre evolucionar. De fet, la literatura ha dedicat tant títols a les mans —podem trobar-ne en assajos, novel·les i inclús poemes, jo mateixa vaig titular un poema «La manitas de la casa»1— com fragments en els quals es reflexiona sobre la seua importància. I ja parle d’obres de l’Edat Mitjana i parle de grans obres de la Literatura Universal com El libro del buen amor, de l’Arcipreste de Hita, o El Quijote. El primer, del segle xiv, ja comença parlant-nos del valor de les mans com a mitjà de comunicació, qui no recorda el joc de mans entre un savi grec i un bergant romà en el qual mentre el grec explicava el misteri de la Santíssima Trinitat, l’altre li va dient el que li faria amb les

mans? Li pegaria una punyada i li arrancaria els dos ulls amb dos dits i amb el polze, les dents. Els malentesos són constants al llarg de la nostra literatura i pot ser que també al llarg de la nostra història, però no anava desencaminat fra Antonio de Guevara en el segle xvi quan ja deia que saludar-se besant les mans era una «torpedad» i ho justificava dient que amb les mans ens netegem el nas, les lleganyes, ens rasquem la sarna i «encara ens servim amb elles d’altres coses que no són per a traure a plaça»2. Pot ser que el frare no estiguera tan allunyat del meu poema, però el que és segur és que si li hagueren fet cas i no utilitzàrem les mans com a forma de salutació, segur que l’última pandèmia —del nom de la quan no vull recordar-me’n— no ens hauria fet tant de mal. Però no estem ací per a parlar de literatura i tampoc per a recordar acudits com «més sap el dimoni per vell que per dimoni», sinó per a tornar a posar les mans en el seu lloc, per a donar-los el valor que es mereixen. I si Eduardo Mendoza en Sin noticias Gurb —quina pesada, ja està altra volta parlant de llibres, ni que fora professora!— arriba a ironitzar sobre que un marcià confonga el ser humà amb la clau del cotxe, de segur que si un extraterrestre baixara hui en dia a la Terra ens confondria amb el telèfon mòbil. Doncs, el mòbil s’ha convertit, com diu Juan José Millás, en una sucursal del nostre cervell. Si ens falta, ens sentim buits, és com si ens faltara una part del cos. Amb ell, començàrem parlant des de qualsevol lloc i enviant SMS, després vingueren les fotografies i això ja ens pareixia tota una fita, però l’arribada d’Internet ens va canviar la vida. No sé si en tots els casos per a bé, però la realitat és que

Poema inclòs en el llibre Verso, verdad o atrevimiento, publicat per la editorial Neopàtria en 2016 i reeditat per Esdrújula Ediciones en 2018.

Epístolas familiares (1539-1541).

Falla Caputxins · Alzira, 2024

hui en dia el telèfon és agenda, banc, quiosc i, encara que parega paradoxal, la forma més utilitzada per a comunicar-se. Ens permet estar contínuament connectats, quan caminem i quan estem en una sala d’espera. Mentre fem esport, mentre anem en tren i inclús a vegades, encara que està mal fet, mentre conduïm. No és gens estrany, per tant, que Gurb pensara que fora part del nostre cos, ja que hui és com una prolongació del braç, una espècie d’apòsit de les mans que inclús a vegades, i per l’ús abusiu que en fem, ens les transforma. Pot ser que algun dia el tingam implantat al cervell, però mentrestant… què dibuixaríem hui a les coves per a simbolitzar el nostre pas pel món? S’ha demostrat, pel tamany de les mans i altres trets més científics,3 que les mans que es troben en els llocs rupestres del Paleolític Superior d’Espanya i França són en la major part mans de dones. Sempre s’havia pensat que eixes mans les van pintar artistes masculins jóvens, imagine que també els bisons, que, per descomptat, també tindrien un valor simbòlic, encara que els estudis no ho deixen massa clar. No sabem si representaven la caça, la fecunditat o si les coves eren santuaris que demostrarien el sentiment de pertinença a un lloc i la necessitat de crear espais de culte. La cosa és que durant la visita a la cova càntabra, quan la guia ens va explicar que eren mans de dones i que possiblement havien sigut elles les encarregades de decorar les coves, vaig amollar sense pensar i en veu alta un «Clar, un home mai pintaria unes mans!». I als fets em remet, segur que ja hem caigut tots en quin és el símbol que més dibuixen els hòmens. I, de fet, no penseu que no ha aparegut en alguna cova o que no el pots observar passejant

per alguns dels carrers de Pompeia, l’eterna ciutat romana. Però, què dibuixarien ara les dones… Potser un telèfon mòbil? No ho sé. No obstant, la visió que tinguen de nosaltres en el futur està, com sempre, a les nostres mans.

Sexual Dimorphism in European Upper Paleolithic cave art, Dean R. Snow.

MANS

Mans artistes, cultes i musicals 44

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Mans de música, mans de patiller Xavi Pérez Juanes Mans lectores Josep Antoni Fluixà Castanyoles, postisses o castanyetes Talens Lozano Acariciar allò tangible, les mans a l’art María Zafra Mà d’artista Pepe Grau Mans de mestre al taller faller Toni Fresquet i Gómez

MANS

Mans de músic, mans de platiller Xavi Pérez Juanes

Regidor de Patrimoni Històric, Turisme, Memòria Democràtica i Comunicació d’Alzira

ans de sant crec que no, però mans de músic, sí. I és que des de fa quaranta-set anys forme part de la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Alzira i, clar, les mans són imprescindibles per a tocar el meu instrument, els plats. Unes mans que a poc a poc han anat deformant-se, sobretot els dits, de subjectar uns plats que pesen prou, cosa que és normal; unes mans que han projectat sentiment, força, tendror, emoció amb el so empastat amb la meua banda. Unes mans que amb els plats han recorregut auditoris de la Comunitat Valenciana, de l’Estat espanyol i de diversos països d’Europa, com ara Kerkrade (Països Baixos), Budapest, Viena, Innsbruck, etc. Peró, sens dubte, Alzira és el lloc on les meues mans/plats han interpretat peces musicals de diversos gèneres: simfonies, pasdobles, obertures, sarsueles, patxanga… en passacarrers, processons i concerts. Les mans d’u que toca els plats són un instrument musical en si mateixes. Són les que creen els ritmes i les melodies que donen vida a la música. Són fortes, àgils i precises, i estan adobades per anys de pràctica. Les mans d’u que toca els plats són capaces de fer una gamma àmplia de moviments, des dels més simples, com el colpeig d’un plat, fins

Falla Caputxins · Alzira, 2024

als més complexos, com el rebot d’un plat a la mà. Són capaces de generar una gamma àmplia de sons, des dels més suaus fins als més forts. Les mans d’u que toca els plats són un reflex de la seua personalitat i el seu estil musical, i vull remarcar esta afirmació, perquè tocar els plats no és fer «txam» i au. Per a mi tocar els plats és un art, ja que crea música que emociona i alegra la gent. En el cas molt particular de qui toca els plats,

les mans s’adapten a una necessitat de sensibilitat i coordinació. Força, agilitat, precisió, musicalitat o ritme són alguns dels elements que fan de qui toca els plats un músic en majúscules. Em sent molt orgullós de ser el platiller de la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Alzira. Perquè sense música no hi ha vida! Sense platillers, no hi ha música!

MANS

MANS lectores Josep Antoni Fluixà Mestre i escriptor

l filòsof grec Anaxàgones deia que «l’home pensa perquè té mans”, una afirmació que va fer fortuna i que, posteriorment, ha estat comentada i discutida per nombrosos filòsofs al llarg de la història. Aristòtil, per exemple, canviava l’ordre de la sentència: “l’home té mans perquè pensa”. En tot cas, tant l’una com l’altra són idees que em venen bé per a reflexionar al voltant de la importància que tenen les mans en l’espècie humana i la influència que esta part del cos unida a l’avantbraç ha tingut en la creació

Falla Caputxins · Alzira, 2024

de la totalitat de les tecnologies i arts que l’homo sapiens sapeins ha creat. Quan els primers homínids van començar a alçar el cos per a tindre una visió més allunyada de l’horitzó i poder així advertir amb temps suficient el perill dels possibles depredadors, van començar a disposar d’unes extremitats superiors que ja no els servien només per a desplaçar-se de lloc. Aleshores, potser, inicialment les van fer servir per a enfilar-se dalt dels arbres i amagar-se entre les rames, com fan en l’actualitat els primats, únics animals que tenen unes mans paregudes a les nostres i que les utilitzen com els nostres primers avantpassats per a agarrar-se fort al ramatge de la selva, per a menjar i per a construir xicotets utensilis. Però, a diferència de totes les espècies de primats, els homínids van perfeccionar el seu aparell locomotor i substituïren el seu caminar quadrúpede pel nostre actual bípede. És a dir, l’espècie humana és l’única que ha deixat d’usar les extremitats superiors per impulsar-se a l’hora de traslladar-se d’un lloc a un altre. Hi ha animals, com els primats, els cangurs o els ossos, per citar-ne alguns, capaços d’alçar el cos i caminar amb dos peus, però si volen córrer han d’utilitzar també les potes o les mans davanteres. Amb les mans ja totalment alliberades, l’home i la dona de l’època prehistòrica va començar a tindre l’oportunitat de trobar-li una utilitat a eixa part del cos que, d’alguna manera s’havia quedat sense cap funció específica. Suposem que, en un primer moment, les mans van ser molt útils per agarrar fruits i herbes comestibles, però quan es trobaven ben alimentats i en un lloc segur, les mans van començar a explorar quines possibilitats d’utilitat tenien. L’home, i la dona evidentment, van començar a pensar en les estones d’oci que tenien al llarg del dia i les mans començaren a ser útils per a agarrar un parell de pe-

dres i colpejar-les amb l’objectiu d’afilar-ne una part i convertir la pedra en una arma que li facilitara la caça d’animals. Descobrí, per exemple, que amb les mans podia fer fang i construir recipients rudimentaris per a guardar objectes i, sobretot, descobrí la manera de fer foc artificialment. El progrés de l’espècie humana va ser imparable i les mans eren les artífexs de tots els invents. L’home i la dona podien pensar quan es trobaven ociosos, però sense les mans no els era possible fer realitat allò que pensaven. I allò que pensaven, ho feien realitat gràcies a les mans: l’agricultura, el vestuari, la ceràmica, les armes, la roda, els primers mobles, els carros, les canoes, els rellotges de sol, etc. Crearen una cultura per a viure i treballar millor, però també una cultura per a distraure’s i satisfer la increïble creativitat de l’espècie humana. Creàrem també, gràcies a l’evolució de la parla i la comunicació, la música i l’elaboració d’instruments, l’art, l’escriptura i, lògicament, la lectura. És a dir, des de l’antiguitat les nostres mans, les mans de l’espècie humana, han sigut protagonistes de tots els nostres avanços i així com la vida en societat ens han anat especialitzant els uns i els altres, les mans també s’han anat especialitzant. Tenim, per tant, mans de llauradors, mans de pescadors, mans d’obrers que construeixen cases, mans de cuiners, mans d’enginyers, mans de cirurgians, mans de músics, mans de mestres, totes elles i moltes més mans d’homes i també de dones que amb el pas dels segles ens ha llegat quadres amb pintures meravelloses, poesies i narracions escrites amb enginy i bellesa, composicions musicals que ens emocionen i que ens fan sentir sublims i únics entre totes les espècies que viuen a la Terra. A més, les mans són un reflex de la criatura que les porta i les utilitza. Per això, hi trobem mans rudes que actuen sense delicadesa a l’hora d’agarrar

MANS

qualsevol cosa, mans delicades que acaricien i saben consolar els altres, mans precises capaces de construir els mecanismes més diminuts, mans fortes que carreguen i descarreguen camions amb aliments, mans grans i mans menudes, mans de xiquets i de xiquetes, mans d’homes i dones amb diferents pigments a la pell, mans joves i mans velles. Les meues, per exemple, crec que són unes mans lectores. Des de xiquet sempre m’ha agradat llegir i continue sent un lector voraç, però he de confessar que mai no m’havia a parat a pensar en la importància que tenen —i que han tingut les meues mans— en la meua afició lectora. Les meues, a pesar de la meua grandària corporal, no són unes mans grans. No són, potser, unes mans aptes per a l’esforç físic. Més bé són unes mans delicades. Fins i tot, massa delicades, perquè en hivern el fred les resseca i la pell es talla i

Falla Caputxins · Alzira, 2024

sagna. Però són unes mans que, des de ben menut, han agafat els llibres amb respecte i amb molta cura. Hi ha persones que agafen els llibres com si agarraren un sac de creïlles, amb força, hi qui els obri completament amb un moviment brusc de cent huitanta graus i que deixa en el llom dels llibres una marca o ferida que els envelleix per sempre. Hi ha mans d’infant que agarren els llibres com qui li estira l’orella a un gos. Hi ha mans brutes d’oli o de xocolate que deixen una empremta inesborrable en les pàgines de la més insigne creació literària. Les meues, no. Les meues mans, per contra, agafen els llibres d’una manera especial. D’una manera de la qual no he estat mai conscient fins que, fa ja uns quants anys, una xiqueta alumna meua, en veure com obria els llibres cada vegada que els llegia en veu alta, em va dir: “Mestre, tu agafes els llibres com si volaren”. Aquella observació em va encantar. Tenia raó. Quan prenia un llibre en les meues mans l’obria amb mirament, l’agafava amb suavitat i quan començava a llegir en veu alta, l’emoció de la lectura feia que el llibre s’assemblara a unes ales que es movien al ritme de les paraules que llegia. La imatge era perfecta i funcionava també com a símbol. Les ales dels llibres em feien, i em fan, volar, superar-me com a persona i viure en un creixement continuat. Una felicitat que, en gran part, he d’agrair a les meues mans, perquè les meues són unes mans lectores i m’és igual qui tinga raó: Anaxàgones, llig perquè tinc mans lectores, o Aristòtil, tinc mans lectores perquè llig.

Castanyoles, postisses o castanyetes Edgar Talens Lozano

Graduat en Història per la Universitat de València

eneralment, la identitat dels pobles se sol conformar a partir d’uns trets suposadament diferenciats, que els fan valedors d’una excepcionalitat cap a la resta. En no poques ocasions, s’associen manifestacions del patrimoni local a una identitat; poden ser manifestacions materials o tangibles i immaterials o intangibles: les manifestacions tangibles o palpables són aquelles de caràcter material com ara edificis emblemàtics, monuments, béns mobles, etcètera; per contra, el patrimoni immaterial es nodrix de manifestacions no tangibles o no palpables com ara les festivitats, dates commemoratives, celebracions, contes, rondalles, dites o danses rituals, les últimes dins del folklore. I és del segon vessant del qual parlarem.

MANS

El folklore té un fort pes emocional, ja que sol manifestar-se en un context popular o festiu que lliga els usuaris, més enllà de la teoria d’allò establit. Dit d’una altra manera i a tall d’exemple: març per als fallers, gener per als festers de Sant Antoni de Canals o juny per als alacantins i les Fogueres, tenen un fort pes social i estacional, ja que lliguen les seues respectives localitats a un sentiment de pertinença que transcendix els perfils i condicions socials de cadascú. Lligar la festa/ritual a la identitat és un patró repetit en pràcticament totes les cultures del món. Però què passa si compartim trets amb altres comunitats socials? No res. La línia fina diferenciadora d’uns pobles amb els altres es diluïx molt bé en el món del folklore on, els apassionats, estudiosos o usuaris saben que pràcticament res és excepcional. Què passaria si afirmem que gran part dels pobles d’Espanya es retroalimenten en forma de cobles, seguidilles, fandangos, jotes, boleros, masurques i un etcètera ben llarg? No res. El folklore unix, i estreny mans i llaços, bé ho saben les castanyoles, un instrument musical ben popular, però també un instrument cultural, identitari i social, i per cert, de percussió. Les castanyoles, castanyetes o postisses, com popularment es coneixen en moltes zones del País Valencià, són un instrument musical integrat per dos peces principalment o, si volem, tres: dos parts circulars i generalment còncaves, i un nexe d’unió que sovint sol ser de cordell o fibres tèxtils. Quina paradoxa, dos peces unides per un lligam, tot just el que ocorre amb la cultura musical folklòrica, on tot és de tots. La seua morfologia és senzilla, tenen una forma globular, semblant a la d’una cullera, d’on ix una peça, que es diu orella, en forma de triangle invertit; els materials són diversos, com ara fusta, fibra de vidre, tela premsada o, molt rarament, de marfil, entre altres. Els seus tons són dis-

Falla Caputxins · Alzira, 2024

tints, el més baix és l’anomenat mascle, mentre que el to més alt rep el nom de femella, la postissa més aguda se sol col·locar a la mà dreta, mentre que la més greu a l’esquerra, sovint la castanyola dreta du una mossa en les orelles per tal de diferenciar-la de l’esquerra i saber-la identificar amb facilitat. Finalment, hi ha exemplars que afigen alguns elements que, més que funcionals, són ornamentals, com ara cintes de colors, fils amb borles o arboços pendents i, menys sovint, inscripcions, gravats en fusta o pintures. Les postisses s’escampen pràcticament per tota la façana mediterrània, i en algunes zones d’Andalusia reben el nom de palillos. També a les Illes Balears es fan servir des de ben antic en les danses rituals, encara que estes conserven un regust arcaic, que acompanyen nombroses manifestacions folklòriques al ritme d’unes postisses que, per a alguns, es consideren de les més grans del món i que, a diferència de les nostres, tenen un soroll més greu i sec que recorda els cascs dels cavalls. Amb tot, res és excepcional, ja que també a Múrcia fan sonar les postisses en les seues parrandes i malaguenyes. Si volem, també podríem trobar exemplars fora de les fronteres espanyoles, on també es fa servir este instrument. A les nostres terres, les castanyoles o postisses tenen una presència forta dins del món del folklore on són l’instrument principal de balladors i balladores, i en algunes zones del país es repiquen les postisses en les danses populars de carrer els mesos d’estiu. Algunes cobles són bona mostra d’eixa presència: «Marieta del Molí Nou tot són bots i carreretes i al roïdo de la mola repica les castanyetes.»

«La balladora quan balla sempre mira el seu voler, com repica les postisses a les danses del carrer.» «L’aguinaldo de Tonet, que no volia anar a escola, sa mare anava darrere tocant-li la castanyola.»

Tot i no diferir massa de la resta d’exemplars, hi ha localitats del País Valencià que tenen les seues pròpies particularitats en els models de postisses, com ara a Xàtiva, Morella o la Font de la Figuera, i és en este últim poble on encara hui hi ha persones majors que elaboren models de postisses prèvia comanda, i fan servir fusta local com a matèria primera. Pràcticament totes les danses arreplegades a les localitats valencianes utilitzen les postisses en les danses, com ara Guadassuar en les Danses d’estiu, l’Alcúdia en el Ball de Carrer (Ball del carrer Nou) en la Festa del Pilar, al Ball de les Llauradores d’Algemesí cada 7 i 8 de setembre durant les festes de la Mare de Déu de la Salut, o la Dansà de la ja esmentada Font de la Figuera. En totes estes manifestacions locals, el costum de repicar les postisses passa de pares a fills com una herència familiar i de cultura local. La forma de tocar-les també varia segons població o costum, ja que en molts in-

drets es col·loquen en el dit del mig (el cor), mentre que en altres es posen al dit polze, possiblement fruit de la influència de l’escola bolera. Finalment, caldria assenyalar que este instrument musical s’ha fet servir tant en l’àmbit popular com en l’escolaritzat, es gasten en les danses populars de carrer i en l’escola bolera en l’àmbit acadèmic, en el qual els quadros de balls populars valencians es formaren a l’ombra de la disciplina de l’escola bolera, durant el segle xix i la primera mitat de segle xx, fent servir este instrument de forma escolaritzada, com ho feren altres zones d’Aragó o Andalusia. Al remat, i tornant al fil del començament, tot va ser de tots. O no?

Acariciar allò intangible, les mans a l’art María Zafra Huerta

Llicenciada en Belles Arts

n la quiromància, les mans són finestres cap a un destí individual; cada línia i cada plec conten un futur únic; ens descriuen i ens caracteritzen. Per a Sigfrid Giedion, la mà (el membre del cos que arriba més lluny) dona forma a eixes coses que conferixen a l’home un poder molt superior a la seua força innata: eines, armes, tots aquells artefactes, en fi, que distingixen la seua vida de la mera existència animal. Així que la representació de la mà, el membre capaç de més destresa formativa, expressa simultàniament força especial i significació màgica. Focillon, d’altra banda, veu les mans com a escultures vives. Cada corba i plec explica una història única, una dansa de formes que desperten l’estètica i la poesia a l’obra d’art. Les mans no són

només parts del cos, són expressions artístiques en elles mateixes: «L’ésser humà no va fer la mà. Amb això vull dir que, a poc a poc, la va separar del regne animal, i la va alliberar d’una servitud antiga i natural. Però la mà va fer l’humà. Li va permetre certs contactes amb l’univers que els altres òrgans i altres parts del cos no li asseguraven»; «L’art es fa amb les mans. Són l’instrument de la creació, però abans de res són l’òrgan del coneixement. Ja he mostrat que és així per a totes les persones, però, per a l’artista ho és encara més, tot i que per camins particulars. Això és perquè amb l’artista tornen a començar totes les experiències primitives». Però com revela Alberto Ruiz de Samaniego en l’article «La mano que tiembla, la mano del artista», en què analitza Dante en La divina comèdia: «l’assumpte no és, en definitiva qüestió, de mà sinó de visió. Immaterial visió aconseguida, no per fatigós hàbit, ni tan sols per habilitat congènita, sinó per fulgurant ardent o càlid amor».

Per a mi, l’artista és, en definitiva, qui és capaç d’acariciar allò que transcendix la seua pròpia obra i la seua pròpia vida; la mà tremolosa de l’artista, com la que Dante descriu, expressa més del que fins i tot pretén. Com en la quiromància, cada obra és un oracle, una finestra oberta a la complexitat i la bellesa de l’experiència humana. BIBLIOGRAFIA Focillon, Henry. La vida de las formas seguida de Elogio de la mano. Mèxic: Universidad Autónoma de México, 2010. Giedion, Sigfried. El presente eterno: Los comienzos del arte. Madrid: Alianza Forma, 1981. Ruiz de Samaniego, Alberto. «La mano que tiembla, la mano del artista», fronterad revista digital, 2018. (Disponible en: http://fronterad.com/lamano-que-tiembla-la-mano-del-artista/)

MANS

MÀ D’ARTISTA Pepe Grau

Catedràtic de Música en l’IES Rei en Jaume

uin monument faller més impressionant! Quines mans ha de tindre eixe artista! De segur que ho hem pensat o dit alguna vegada. I és que les mans fan una faena importantíssima en el món faller. A través de les mans, els artistes comuniquen i expressen. Tots els sectors implicats en la festa fallera ho saben molt bé, i, per descomptat, els músics. Això no vol dir que no es puga ser un bon artista sense utilitzar les mans, coneixem pintors que creen obres fantàstiques amb la boca o amb els peus. També es pot tocar un instrument sense mans, un dels virtuosos de la trompa més respectats del món va nàixer sense braços i va desenvolupar una tècnica amb la qual pot tocar amb els peus. Hi ha exemples de gent lluitadora pels seus somnis a pesar de les dificultats que ha d’afrontar. En realitat, com diria el director d’orquestra i pianista Daniel Baremboim, que tenia unes mans xicotetes per a tocar el piano, l’instrument no es toca amb les mans, es toca amb el cap. I això dic al meu alumnat: primer pensar i en acabant actuar, i si no estàs segur, no entres el primer ni isques l’últim, i estalviarem eixes pitadetes fora de temps que massa sovint sentim per ahí.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

En la majoria d’actuacions musicals veiem un gran protagonisme en les mans del músic, unes mans que s’han de cuidar, i el pianista no es pot deixar les ungles llargues, però sí que ho ha de fer el guitarrista en la mà dreta per a puntejar les cordes (si no és que utilitza una pua). El percussionista ha de ser molt segur amb les mans, que si se li escapa la maça pot ocórrer alguna desgràcia. I qui toca la tuba pel carrer en falles, tindre una mà dreta forta, o més ben dit, tot el braç, que ha de sostindre un grapat de quilos. I si damunt li amaguen alguna botella de cassalla a la campana, encara més. Però les mans més segures han de ser les del director, qui porta la batuta, qui dona instruccions als músics i conjumina totes les intel·ligències musicals en una (almenys en teoria). La mà dreta l’ha de tindre forta i precisa, per a dur els músics junts i coordinats, i la mà esquerra expressiva, hàbil, astuta… que avise, que demane, que tinga molta soltesa. Qui ens dediquem a la docència de la Música també donem molta importància a les mans, perquè som artesans; l’ensenyament és la nostra professió, però també és artesania, treballem amb el cap però també amb les mans. Moltes vegades ens ve bé tindre bona mà esquerra amb l’alumnat, la paciència i el tacte no et poden faltar si vols motivar i transmetre. Les dos mans són iguals d’essencials, en el docent, el músic, l’artista, totes les persones que fan de la seua professió una artesania. I si no, que li ho diguen al compositor, agafant el llapis amb una mà i provant notes al piano amb l’altra, ficant-se el llapis a la boca i tocant a dos mans, esborrant amb la goma i amb l’altra mà sostenint la llibreta… I quan ja està un poc enllestit el treball passem a l’ordinador i rematem la faena. Amb les mans i amb el cap es fan els pasdobles fallers que després sentim pels carrers

i en els actes fallers, eixos actes pels quals la SGAE cobra a la JLF i les comissions, però que després no revertix en els compositors que han fet les peces en qüestió. Pareix que se n’ha anat un poc la mà en este tema. Que alcen la mà els compositors de pasdobles de falleres majors d’Alzira que han cobrat de la SGAE per les vegades que han sonat a les presentacions falleres al Gran Teatre. I després de la presentació… al sopar! Els cuiners també han de tindre bona mà, bones receptes i ser creatius. En això es pareixen als compositors, encara que és més fàcil que et done la recepta un cuiner que un compositor, però si no te la dona l’agafes tu, o millor, la sents, perquè la Música no enganya, com no enganya el paladar, si se te’n va la mà amb la sal o si tens mà de monja. Al final, sigues artista, músic o cuiner, amb les mans el treball has de fer.

MANS

Mans de mestre al taller faller Toni Fresquet i Gómez

Delegat de Cultura de JLF d’Alzira

er les variades definicions que hi ha al nostre vocabulari de tenir els diferents tipus de mans, estes són sinònim de tendències significatives dels subjuntius de les accions de les mans. Així podem dir que tindre la mà lleugera o llarga és que les mans van molt soltes per a qualsevol lloc. Tenir les mans falgueres és, sense dubte, ser propens a agafar el que vols sense permís. I tenir les mans pesades és quan fas mal involuntàriament. Però una de les expressions més denotatives i cultes és tindre les mans de mestre i en ella és on posarem el centre d’atenció referent al món faller. Tenir mans de mestre és tindre una gran capacitat creativa combinada amb una imaginació dels conceptes artístics. Tenir mans de mestre és tindre una fantasia i fer-la realitat amb un toc d’ingeni i gracia envoltada d’una destresa i habilitat amb què sols uns pocs naixen. Per tant, una de les principals expressions del mestre artístic és el “tacte”. És la manera de percebre la matèria i amb tocs selectius ser capaços de fer i expressar allò que sols està a la seua imaginació artística.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Les persones creatives son éssers molt proactius amb una gran capacitat per observar i analitzar amb detall tot allò que volen plasmar en la seua obra. Per tant, la creativitat és una font d’innovació de manera intuïtiva. El pensament creatiu desenvolupa la cerca de noves idees, sensacions i sentiments, mentre que la producció creativa s’encarrega de relacionar i combinar eixes idees, pensaments i sentiments. I finalment són les mans el vincle i el mitjà d’acció que formalitzarà l’obra creadora. Recorde de menut anar al taller faller de mon pare en companyia del meu germà. Em fascinava veure com el mestre faller al qual admirava posava les expressions del dits sobre una peça de fang i la modelava amb un punxó que llevava trossets d’un costat i n’afegia a altre donant forma a aquell cap de ninot. Cada pinzellada, cada gravat i dibuixos troben el rastre de les mans de l’artista, de la inventiva del mestre, el qual crea obres inèdites que ens deixen bocabadats amb una perfecció de mà de mestre. Cada artista li dona forma singular a allò que s’anomena estil i que és particular de cada autor per deixar la seua empremta creativa. Les mans són la seua eina i la seua manera d’expressió.

Les mans del mestre estan presents des de la construcció d’una maqueta que ens ajuda a aclarir les idees sobre allò que volem plasmar al carrer en un monument faller, passant per l’elaboració amb els diferents materials com fang, alabastre, poliestiré, fusta o cartró conformant les diferents parts de les estructures del monument, fins arribar a la part final de pintura i patinat. Les mans són les que li donen sentit a la capacitat que té el cervell de desenvolupar la creativitat i l’ingeni, però no totes les mans són iguals. Saber plasmar eixes idees no està en totes les mans, però sí per a alguns que tenen mans de mestre.

MANS

Mans que parlen 60

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Les nostre mans Immaculada Cerdà De l’home mire sempre les mans Leo Giménez Mans com a peus Pura Santacreu Reflexió: les mans Enrique Iborra

MANS

Les nostres mans Immaculada Cerdà Sanchis

Acadèmica i secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

na de les riqueses del Diccionari Normatiu Valencià és la quantitat de fraseologia que arreplega. Frases fetes, locucions i refranys mostren la vitalitat i el color de les paraules. D’altra banda, no ens hauria de sorprendre que les parts del cos siguen les que més parèmies han creat. Només en pensar en la manera de mesurar, veurem que, abans d’instaurar el sistema mètric decimal, hem emprat la nostra anatomia per a definir les quantitats. Així demanem un dit de café; un pam o pam i mig de tela o encara parlem de llits de cos i mig. La paraula mà, a més de la definició canònica: «Part del cos humà unida a l’extremitat de l’avantbraç, que comprén des de la monyica fins a la punta dels dits», afig de seguida valors per extensió, com ara: «Persona que realitza una cosa. Darrere dels dos assassinats, hi ha la mateixa mà». i «Habilitat per a fer alguna cosa. Té molta mà per a treballar amb la fusta». Però on es veu el valor simbòlic que té la mà és amb les 118 locucions que apareixen a continuació, des de a mà fins a viola de mà. Els convide a navegar pel DNV —ja saben que polsant sobre qualsevol paraula de la definició es desplega de seguida el seu valor— però m’he permés seleccionar aquelles locucions que em venen al cap —una altra part del cos plena de valors afegits— quan pense en les Falles.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Començant per l’esbós o la fase de figuració a mà alçada. Les primeres falles es feien amb tot allò que es tenia a mà (o a la mà). Però de l’estoreta velleta hem passat al poliestiré als pressupostos milionaris. Aventures econòmiques que deixen algunes comissions amb una mà davant i una altra darrere, quan algú Se li n’ha anat la mà amb les despeses, perquè té la mà foradada; tot i que el més habitual, afortunadament, és eixir cap per mans. De la mà de així és com entrem molts en una comissió, per amistats que ens inoculen l’esperit faller. Passar-ho bé és condició sine qua non per a apuntar-se a la falla; ara bé, quan a més de riure, es treballa de valent ixen les coses de mà de mestre. Siga el monument, la presentació o el llibret. S’ha de saber entrar i, més encara, saber eixir. Si vols anar-te’n amb tranquil·litat és clau que deixes les coses en bones mans i no comprometre ningú amb obligacions futures, perquè no és una situació còmoda estar lligat de mans i peus. La inspiració t’he de trobar treballant, amb passió, ficant les mans fins als colzes, de ser possible en companyia, fent tàndem, mà a mà i, si a més la deessa Fortuna obri la mà, potser enguany serà el nostre any. Sempre que algú no ens guanye per mà. El resultat de tot un any d’esforços i treballs es valora en una nit. El moment de fer públiques les recompenses és de gran nerviosisme de menjar-se les mans a mossos. Sempre hi ha qui veu una mà negra darrere d’un mal resultat que impedeix la recompensa justa i és que hi ha anys que sembla que No hi ha mans! Tornem a passar la mà per la paret! Un any sencer per a preparar la festa i, quan arriba el moment, tot són presses. No tens prou mans per a les mil coses que has de fer; sobretot si eres d’aquells que no s’ho trauen de les mans.

Rifes i loteria, forma part del ritual faller parar la mà i gual que tindre mà esquerra, perquè al si de la comissió tots juguem un paper… o dos. Hi ha qui té bona mà, altres valen per a ajudar, per a ser la mà dreta i qualsevol pot aprendre una nova funció, només cal arrimar-se al mestre i començar a trencar la mà. Com veuen amb les mans construïm un món d’esperances i relacions. Alcem artefactes, fem comboi, escrivim poesia i abans que el foc i el fum cremen un deliri, les mans serviran per a eixugar-se les llàgrimes, espolsar-se la cendra i anar esbossant la bogeria del pròxim any.

De l’home mire sempre les mans Leo Giménez

Tècnic lingüístic

ixina comença Raimon la Cançó de les mans. Sempre m’ha commogut la lletra d’eixa cançó, que en la següent estrofa diu:

Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans…

Versos tan bonics i tendres, però l’estrofa que ve a continuació comença ben aspra. I acaba ben dolça: Mans dels que maten, brutes; mans fines dels que manen matar. Mans tremoloses, eixutes, mans tremoloses, mans dels amants.

Una de les estrofes del final diu: Mans tan dures dels que passen fam. Mans tan pures de quan érem infants.

Una admiradora, catalana, seguidora de Raimon, va escriure: “Paraules profundes, sense res que hi falti, res que hi sobri. Quanta raó contenen! Tristament vigent al llarg dels anys. Gràcies, Raimon! La teva crítica segueix vigent quan unes poques mans fan i desfan, roben, maten, enganyen, traeixen. Al seu antull les nostres vides, el nostre esdevenidor. Fins quan? Ja n’hi ha prou!”

En les dos guerres reals i vigents, Rússia-Ucraïna i Israel-Hamas, quan escric estes lletres, mans ben fines manen matar, des de confortables despatxos blindats. Com en les més de quaranta guerres i conflictes bèl·lics actuals, repartits per terres de misèria, moltes vegades en nom d’un déu absent. Les mans donen per a molt, en tots els sentits. En el Diccionari normatiu valencià en l’entrada mà n’hi ha 137, entre accepcions i locucions. És la part del cos humà que més significats genera, amb eixe lema, en el recull normatiu d’esta llengua. Més que el cap, que en dona 132. Algunes d’estes accepcions o locucions sobre la veu mà són tindre molta mà, que pot referir-se a ‘habilitat per a fer alguna cosa’, “Té molta mà per a treballar en la fusta”. També pot significar ‘tindre influència’, “Don Paco té molta mà en l’empresa,

parla amb ell”. A mà alçada significa ‘votar alçant la mà’, “Demane que es vote a mà alçada”. Tindre mà esquerra té el sentit de ‘tindre habilitat per a aconseguir les coses sense forçar ningú’. I ser la mà dreta és ‘ser la persona de confiança d’algú. Ser el seu principal col·laborador o auxiliar’, “El coordinador és la mà dreta del director”. Quan diem que u “no sap a on té la mà dreta” ens referim a algú que està desorientat o que és molt ignorant. Obrir la mà és ‘ser generós’, i parar la mà és ‘demanar diners o béns, especialment estenent la mà amb la palma cap amunt’, “El meu net sempre ve parant la mà, demanant dinerets tothora”. Quan no traem ni aconseguim res, passem la mà per la paret. Anar amb el cor en la mà és ‘actuar sincerament, sense argúcies, francament, sense ocultar res’. La locució demanar la mà era ‘demanar l’autorització del pare o el tutor de la futura esposa per a fer-se nóvios’. Ara ja no. Donar-li la mà (a algú) i prendre’s braç i tot és una dita que ‘s’usa per a indicar que algú és avariciós i agafa més del que li donen, o bé que es pren més confiança de la que se li concedix’. Trencar la mà significa ‘adquirir una habilitat a força d’exercitar-la’, “Li he encomanat alguna faeneta en el taller perquè vaja trencant la mà”. I untar les mans (a algú) vol dir ‘subornar-lo donant-li diners o regals’, però untar-se les mans és ‘apropiar-se fraudulentament una part dels béns que administra, especialment diners’. Com veem, les mans aprofitem per a molt.

MANS

MANS com a peus Pura Santacreu Berenguer

Catedràtica d’Ensenyament Secundari

ncara que només siga per dur la contrària i també, va, per reconéixer el valor de les extremitats inferiors que tant i tant ens aguanten i amb les quals anem ben dretets i tesets, i que sempre oblidem i que ni els mirem. Parlaré de peus, peuets i peuots. També podeu pensar que soc un poc rebel perquè el món m’ha fet així com aquella cançó dels 60. I… anem allà que ací ja estem i qui no corre, vola. La paraula peu, del llatí ped pedis, com la majoria de les nostres paraules, amb l’arrel indoeuropea, pus (polp). Tenim paraules derivades com quadrúpede, peatge. Una curiositat: pedaticu, en llatí medieval, significava pagar per passar, i és que ja en les Cròniques medievals s’estilava això de cobrar peatge! Senyor! Senyor! La paraula pedigrí també prové de la mateixa paraula llatina i ve així perquè els criadors de cavalls marcaven els animals bons amb un dibuix de tres ratlles que semblava el peu d’una grua, i per això s’adoptà el nom en francés pedigrí. Anem a poc a poc, ja que no tots sabem que un peu és una mesura antropomètrica que equival a uns trenta centímetres i és vigent en la navegació aèria. En la mètrica clàssica, el peu era una mesura elemen-

Falla Caputxins · Alzira, 2024

tal del vers, constituïda per dos, tres o quatre síl·labes, llargues o breus. Per a començar entrarem amb bon peu i procurarem no eixir amb els peus per davant. Nosaltres no caminem, no, nosaltres anem a peu i per dins d’Alzira més encara! A peu pla és com es va millor, no a peu parat que no avancem gens i tampoc si estem de peu, que damunt ens cansem! Per poder estar podem estar al peu de l’altar, xam, xam, tatxaaam! A peu d’obra (espavila xicon que et manen faena!). Val la pena estar al peu del canó i no al costat, per si de cas. Hem d’anar a espai i que no ens caiga l’ànima als peus (Senyor, amb tot el que pesa), podem entretindre’ns buscant-li cinc peus al gat, sempre millor que capficar-nos en coses sense cap ni peus! Si, per casualitat, estem enfadats, és perquè ens hem alçat amb el peu esquerre (atenció els esquerrans: sempre esteu enfadats?). Bé, seguim al peu de la lletra les instruccions de muntatge dels mobles d’Ikea i fins i tot anant amb peus de plom ni així ens aguanta la caixonera.

Quan els peus són grans: són de xulla, com a barques, com a rajades (peix molt llarg) i si són menudets són com tallades d’albergina. Si voleu parar-li els peus a algú, no li doneu peu a res o es declararà en peu de guerra i vos deixarà lligats de mans i peus. Si vos trobeu algú ballant amb un peu, vol dir que està content i si a més a més està il·lusionat, no toca els peus en terra. Si sou poc aficionats a la mar i només nadeu en la dutxa quan entreu a l’aigua, no perdeu peu. Si teniu un dubte, és perquè teniu un peu ací i l’altre allà, que a la nostra ciutat significa tindre un peu en Carcaixent i un altre a Algemesí. És important fer peu i, ja no vos dic més, nàixer de peus és el màxim! Això vol dir fortuna i èxit, tot el contrari a nàixer de cul! Per a finalitzar amb tantes mans i tants peus, vos demane que com a respecte per a tota la gent que forma part de la nostra falla, ens alcem en peus!

Reflexió: les mans Enrique Iborra

Faller i membre de l’equip de redacció

es mans són una manifestació meravellosa de la complexitat i la versatilitat del cos humà, i la importància que tenen abasta molts aspectes de la nostra vida diària, la nostra connexió amb el món i la nostra expressió personal. Reflexionar sobre la importància de les mans ens convida a apreciar les funcions múltiples que tenen i a reconéixer com enriquixen les nostres vides de maneres diverses. 1.

Habilitats funcionals. Les mans són un instrument essencial per a fer activitats quotidianes. Des de les coses més simples com ara arreglar-se els cabells o menjar, fins a les més complexes com ara escriure, pintar, tocar un instrument musical o crear art, les mans són crucials per a la nostra funcionalitat diària. Comunicació no verbal. Les mans juguen un paper crucial en la comunicació no verbal. El llenguatge gestual, els tocs i les expressions amb les mans poden transmetre sentiments, intencions i emocions que sovint són difícils d’expressar amb paraules. Així, les mans són una eina vital per a la comunicació interpersonal i la connexió emocional.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Exploració del món. Les mans són les nostres primeres eines d’exploració. Des de la infància, utilitzem les mans per a tocar, agafar, explorar textures i formes. Esta interacció tàctil amb el món ens proporciona informació essencial sobre el nostre entorn i contribuïx al desenvolupament de la nostra comprensió del món. Expressió personal. Les mans són una eina d’expressió personal i creativa. Artistes, artesans i persones de tots els àmbits utilitzen les mans per a crear obres d’art, objectes únics i expressions personals. La capacitat de transformar idees en realitat mitjançant les mans és un aspecte fonamental de la creativitat humana.

Empatia i connexió. Les mans també juguen un paper crucial en les interaccions humanes que requerixen empatia i connexió. Un simple gest de consol, una abraçada o una mà estesa amb amistat transmeten suport emocional i comuniquen sentiments d’unió i comprensió.

En resum, la importància de les mans no només està en la funcionalitat pràctica que tenen, sinó també en la capacitat per a expressar, comunicar i connectar amb el món i amb altres persones. Valorar i cuidar les nostres mans és reconéixer-ne la contribució constant a les nostres vides i reconéixer-ne la complexitat i versatilitat com a part integral de la nostra experiència humana.

MANS

Mans digitals 70

Falla Caputxins · Alzira, 2024

De la documentació amb paper escrit a mà a la documentació digital Javier Mozas Hernando Tecnologia i mans Juan Antonio Sanjuan Soler

MANS

De la documentació en paper escrit a mà a la documentació digital Javier Mozas Hernando

Membre de l’Associació d’Estudis Fallers i delegat d’Arxiu i Biblioteca de la JCF

ur a terme un canvi hauria de ser sempre un pas avant, tot i que no sempre implica el binomi evolució i progrés. La millora ha de ser tant per part de qui gestiona com per a l’usuari. En l’era digital, pareix quasi impossible escapar-se dels canvis a les noves tecnologies, a l’accés digital de la informació, sobretot en l’actualitat a colp de clic del mòbil. Un dels exemples més cridaners en este context és la dels arxius. Durant segles, els arxius s’han format per la conservació de la documentació generada per la gestió diària d’una institució, organisme, empresa, persona, etc. Era la tradició, sense més. Primer, la documentació, que en la seua vida activa, té un valor purament administratiu. Però quan perd l’ús administratiu, la documentació passa a tindre només un valor històric. Durant anys, la faena dels arxivers era col·locar la documentació que els arribava de la seua institució o empresa, segons departaments, per orde de procedència i cronològic. Document a document, caixa a caixa, ocupant un espai físic que té el risc de superar el lloc preestablit. Si l’arxiu té moltes dècades o inclús segles, pot ser que es conserve una quantitat considerable de documentació emmagatzemada que, per molt que estiga classificada i perfectament subdividida, pot ser que

Falla Caputxins · Alzira, 2024

arribe un moment que, davant la basta quantitat de documents i caixes, siga materialment impossible localitzar-la. El sistema de recuperació de la documentació, tant si encara té valor administratiu com si ja ha passat només a tindre valor històric, pot ser relativament lent o laberíntic, depenent de com estiga guardat i catalogat. A més, el pas del temps juga en contra pel tipus de paper que es puga desfer, o la tinta utilitzada que siga més

corrosiva amb el paper. La documentació en paper té eixes dos limitacions. El final del segle xx i sobretot el principi del segle xxi, ens ha portat l’evolució. Primer, l’opció de digitalitzar la documentació en paper, per a guardar-la en dispositius digitals. Primer, els disquets, per a passar posteriorment pels altres formats com el CD-ROM, el DVD, l’USB, el disc dur extern i, últimament, el núvol. Eixe camí ens ha deixat un problema si encara es conserva documentació en els primers formats. Si no s’ha copiat o passat els fitxers als formats nous i no tenim accés ara a llegir amb un aparell adequat, haurem perdut l’opció de recuperar-la. Per això, els experts ens suggerixen traslladar la documentació als formats nous. D’altra banda, els formats digitals tenen com a problema la data de funcionament, ja que, com tot maquinari informàtic, té una data de fallida, desconeguda, però que de segur en algun moment inesperat arriba. Per això, els experts ens proposen fer còpia de seguretat cada cert temps per a evitar possibles pèrdues. A més, l’arribada de l’era digital ha provocat una allau d’informació exagerada, que fa la guar-

da complicada pel fet que és més fàcil perdre un document digital que no pot arribar a guardar-lo mai correctament, mentre que el paper sempre era visible fins que es guardava al lloc adequat. Les fotografies en paper són més fàcils de catalogar i guardar en àlbums i carpetes. Però el canvi al format digital suposa el problema de guardar-les en carpetes i que després l’arbre siga fàcil de tornar a recuperar el document. Si no hi ha un fitxer amb la catalogació, no és fàcil d’una ullada veure totes les fotografies, com així seria si estigueren en paper en una carpeta. El trànsit del paper al format digital sempre suposa una transformació que pot ser més o menys traumàtica, depenent dels recursos humans, econòmics i materials de cada arxiu i biblioteca. Òbviament, el personal format ha d’incorporar coneixements informàtics, per a afrontar la transformació digital necessària per a tindre una institució del futur. I els materials han d’estar tan actualitzats com siga possible perquè han de treballar a ple rendiment a l’última en qüestions tecnològiques.

MANS

TECNOLOGIA I MANS Juan Antonio Sanjuan Soler

Enginyer en Telecomunicacions

es mans, instruments que han estat el testimoni i l'eina de la nostra evolució, es troben ara en un diàleg íntim amb la nova tecnologia. La seva relació, que abasta segles d'història humana, ha experimentat una transformació profunda en l'era digital. Amb l'adveniment de les noves tecnologies, les mans s'han convertit en ponts entre el món físic i el virtual. Els nostres dits, abans utilitzats per crear art amb pigments i paper, ara dansen sobre pantalles tàctils, obrint finestres a mons virtuals. Aquesta transició de l'analògic al digital ha fet que les mans es converteixin en instruments més versàtils que mai. La tecnologia ha atorgat a les mans el poder de comunicar-se instantàniament a distància. Amb un simple tocar d'una pantalla, podem enviar missatges, imatges i pensaments a persones a milers de quilòmetres de distància. Les mans, amb l'ajuda de dispositius electrònics, han transcendit les barreres geogràfiques, fent que la comunicació sigui més accessible i ràpida.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Però aquesta relació amb la tecnologia també planteja interrogants sobre la pèrdua de la connexió humana autèntica. Amb les mans immerses en pantalles brillants, potser ens trobem aïllats de la realitat tangible que les envolta. La sensació de tocar, d'interactuar amb el món físic, pot perdre's en el frenesí digital. No obstant això, les mans segueixen sent eines inigualables d'expressió i creació. Les noves tecnologies han ampliat el seu repertori, però no han anul·lat la seva essència artística. Les mans, amb o sense dispositius, continuen modelant l'argila, creant melodies, escrivint històries i plasmant la nostra imaginació en el món que ens envolta. En resum, la relació entre les mans i la nova tecnologia és complexa i fascinant. Les mans, amb la seva habilitat per adaptar-se i evolucionar, continuen sent l'eina principal de la nostra expressió i interacció amb el món, fins i tot mentre naveguem pels corrents digitals de la modernitat.

MANS

Mans esportistes 76

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Les mans i l’esport David Chordà Pilota valenciana. Els colps de mà de la pilota Jaume Morell

MANS

Les mans són una part essencial en molts esports David Chordà Periodista

es mans són una part essencial en molts esports. Algun d’ells porta inserida la paraula en el seu nom -handbol o baló a mà-. D’altres es practiquen amb elles, com el bàsquet, la pilota, el rugbi, els escacs, el voleibol, el tenis, frontenis i tenis taula, diferents arts marcials, la gimnàstica, el tir, el billar, l’halterofília, la petanca o la pesca. Altres alternen les mans amb els peus cas dels porters de futbol i futbol sala així com la modalitat de relleus en atletisme, la natació o els esports de motor. En molts d’ells no és necessària la protecció d’elles però d’altres és imprescindible. Amb la sort que tenim a Alzira de tindre grans clubs

Falla Caputxins · Alzira, 2024

i esportistes hem contactat amb diversos d’ells per saber com es protegixen les mans. Un dels porters del Family Cash Alzira FS és Nacho Serra qui explica que “embenem els dits per a protegir-los dels forts impactes del baló, que especialment en Primera Divisió van a molta velocitat i amb molta potència. No fer-ho podria suposar fractures”. Una prolongació de la mà per a ells és la monyica que també s’embenen apretant-les, la força i capacitat d’agafar balons és major. També perquè en les caigudes i els xuts forts, la monyica no es doblegue”. En futbol, el major diàmetre del baló impedix jugar sense guants, “encara que també ens embenem les monyiques per tindre més força”, comentà el porter de la UD Alzira, Vicent Dolz. En tenis té una funció més protectora.

El nostre tenista més internacional, 106 del món en l’ATP a finals de 2023, Pedro Martínez Portero, indicà que “se solen posar esparadrap als dits per a protegir de les ampolles” amb què han de conviure en les llargues sessions d’entrenaments i partits. Alguns se’n posen per agafar millor la raqueta. Els jugadors de bàsquet poden patir impactes després de passes picats i es posen esparadraps unint el dit que té el mal i l’adjacent. “Normalment intentem jugar sense res per a agafar millor el baló”, explicà la presidenta del Nou Bàsquet Alzira, Melissa Navasquillo. En handbol, l’exjugador i ara entrenador i director esportiu del club handbol Alzira, Jorge Desantes explica que “es posen ‘pega’ a les mans per agafar millor el baló abans de passar-lo o llançar-lo a porteria. Els dits sols els embenem quan ens lesionem ajuntant el dit lesionat i el del costat. Si el ferit és el polze, s’embena des de la monyica”. El rugbi podria ser un altre dels esports que suposaríem que porten proteccions per la forma ovalada de la pilota, “però no és així”, comenta el jugador alzireny de la Selecció Espanyola de rugbi a set, Kike Bolinches. “Alguns se’n posen per agafar millor el baló o per alguna lesió però en general no portem res”. I en molts casos ho lamenten. Qui fou jugador i seleccionador espanyol Tomás Pardo té “les mans desfetes”, recordà ell mateix.

MANS

En halterofília no es protegixen les mans però sí que “es posen magnèsia quan van a agafar la barra perquè no s’esbare”, indica l’olímpica Mónica Carrió. Els nadadors utilitzen unes pales quan entrenen anomenades pales de força “per agafar més superfície d’aigua i fer i agafar més força en els braços”, comentà la bicampiona d’Espanya màster, Marta Gimeno. Però si algun esport necessita protecció en les mans, eixe és l’esport autòcton dels valencians, la pilota. Una pilota de pell de vaqueta d’a penes 43 grams és un autèntic projectil que ha causat moradures en aquells espectadors que durant la partida no han estat atents a la trajectòria. Els pilotaris s’enrotllen les mans. “Cadascú se les enrotlla d’una manera segons els problemes que puguen tindre en les mans. Primer s’estén una crema que eixuga la mà perquè l’esparadrap no es desapegue. Després es tallen trossos d’esparadrap. Alguns es posen un gran que cobrix la palma de la mà. El llegendari Puchol II es fa uns tallets entre els dits per acoblar-se’l millor. Altres es fan rectangles més i menys amples per als dits. Un altre pilotari, Fèlix, es posa els rectangles amples a la llarga “perquè si es desapega sols és alguna part i no tot el bloc”. Amb adhesiu de dos cares es posen trossos de tesamoll en la part alta de la palma perquè la pilota no impacte en els llocs més dèbils de la mà. Es poden posar planxes de metall i damunt cartes de joc. Qui subscriu este article recorda que “a Navarrés s’utilitzaven els dosos, huits i nous que no es gastaven per a

Falla Caputxins · Alzira, 2024

jugar al truc”. Hi ha jugadors que tenen manies i no utilitzen algun pal en concret de la baralla o si alguna partida ha anat molt bé, repetixen carta. El difícil de l’”enrotllà” és articular la mà perquè la pilota puga córrer bé i tindre més domini d’ella per buscar muralla o caretes. Els dits són una altra part essencial. Es posen diverses planxetes en les falanges excepte en el xicotet. “Així tenim més tacte, mentre que en el xicotet posem una planxa que el cobrix tot perquè no necessiten articular-lo i que les moltes pilotes que li peguen, el puguen fracturar”. En la modalitat del raspall, la punta dels dits es protegix amb didals mentre que en escala i corda es fa amb planxes ja que com a molt es rasca esporàdicament. Fèlix explicà en un reportatge del programa d’À Punt Va de bo que ell es posa “dos voltes de cinta aïllant perquè si els ferros tallen l’esparadrap es troben amb la capa plàstica que no es talla”. De 30 minuts a una hora poden passar per enrotllar-se bé les mans perquè la pilota comence a rodar pel pis del trinquet o volar per dalt corda. “La paradoxa per antonomàsia era el llegendari Paco Cabanes ‘el Genovés’. Ha sigut el millor de la història però també dels pitjors que s’enrotllaven les mans. Així les tenia quan es va retirar”, va concloure el president del club de pilota, Edu López-Pintor.

PILOTA VALENCIANA

Els colps de mà de la pilota Jaume Morell

Economista i expert en pilota

n el transcurs d’una partida de pilota son moltes les possibilitats que un pilotaire té de pegar a la pilota. El jugador ha de tindre present, tant les condicions en que va la pilota, com quines són les seues intencions i a partir d’eixos dos aspectes, el jugador utilitzarà una o altra manera de colpejar-la de tot un ventall de possibilitats que a continuació esmentem: En una primera divisió distinguim aquells colps en els quals s’ha d’aixecar la mà per dalt del muscle, anomenats colps per dalt o a l’aire, i aquells colps que són jugats DIFERENTS TIPUS DE COLPS DE PILOTA LA VOLEA La volea és un colp que s’assesta a la pilota abans de que bote amb el braç elevat, és la jugada que més cansa i la que més lesions pot produir. És un colp molt utilitzat pels mitgers i els punters. La volea és un colp d’atac i s’utilitza buscant les galeries o la corda. Els pilotaires que més han destacat en este colp han sigut El Genovés, Xatet II, Grau i Sarasol II.

MANS

EL BOT DE BRAÇ El bot de braç és un colp igual al de la volea però amb la diferència que es colpeja la pilota una vegada ha pegat el primer bot. El bot de braç és un colp d’atac en el que es busca les galeries. El pilotaires que més han destacat en este colp han sigut: El Genovés, Gat I, Xatet II, Grau i Sarasol II. LA PALMA La Palma és un colp que s’imprimeix a la pilota per baix, en el que el pilotaire la colpeja amb la mà oberta. La jugada pot ser tant a l’aire com després de pegar el primer bot. El colp de palma sol ser un colp defensiu.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Els pilotaris que més han destacat en este colp han sigut El Genovés, Sarasol I, Sarasol II i Viñes. LA BRAGUETA, BUTXACA O SOBAQUILLO En el colp de bragueta, el braç es mou de la mateixa manera que en la palma però en el braç pegat al cos. El colp de bragueta sol ser un colp defensiu. Els pilotaris que més han destacat en este colp han sigut Juliet d’Alginet, Eusebio, Oltra i Mezquita. EL MANRÓ El colp de manró és igual que el de palma però en la diferència que el pilotari colpeja la pilota en el braç en posició horitzontal, és un colp que requereix

molta potència per a poder executar-lo. El colp de manró és un colp ofensiu. Pràcticament l’únic pilotari que utilitzava este colp era El Genovés. EL CARXOT O CALBOT El colp de carxot és dels més difícils d’executar, consisteix en colpejar la pilota de bot de braç quan la pilota s’ha elevat només uns centímetres de terra. El colp de carxot és un colp ofensiu en el que se busca la corda. Els pilotaris que més han destacat en este colp han sigut El Xiquet de Quart, Alvaro i Núñez. EL BOT I VOLEA El colp de bot i volea és un colp d’una gran dificultat i consisteix en colpejar la pilota de palma immediatament després de botar en terra de tal manera que és difícil d’apreciar si la pilota ha sigut colpejada abans o després del bot. El colp de bot i volea és un colp defensiu. Els pilotaris que més han destacat en este colp han sigut El Genovés. Sarasol I i és molt utilitzat per els mitgers i punters. LA CAIGUDA D’ESCALA Este colp l’efectua l’escalater quan la pilota cau de l’escala del dau o del rest i es colpejada de palma buscant la corda o la galeria. Els pilotaris més destacats en este colp han sigut El Xiquet de Quart, Rovellet, Eusebio, El Genovés, Sarasol I i Puchol II.

Els pilotaires que més han destacat en este apartat han sigut Juliet d’Alginet, Rovellet, El Genovés, Eusebio, Sarasol I, Victor, Mezquita i Puchol II. FONT UTILITZADA La Pilota Valenciana. Unitat Didàctica.

EL REBOT El rebot és la jugada que s’efectua quan l’escalater colpeja la pilota després de rebotar en el frontó del dau o del rest.

MANS

Mans festives i falleres 84

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Les mans que fan falles Carles-Andreu Fernández Piñero Les mans i la pólvora. El foc creatiu CHeNTe Les mans: una il·lusió creativa Enrique Pellicer Les Falles, una festa que fan el cor i les mans José Maria Chiquillo Barber Les mans i les flors artesanes Juan Bautista Bosch Blasco Mans que transmeten sensacions, erotisme i festa Miquel Ángel Martínez Les mans com a ferramenta divulgadora de les nostres tradicions Paula Ballester El llenç en el temps Toni Colomina

MANS

Les mans que fan les falles Carles-Andreu Fernández Piñero

Membre de l’Associació d’Estudis Fallers i responsable de Distrito Fallas

es mans són imprescindibles en la construcció de falles. És així perquè, des que a algú se li va ocórrer posar ninots en la foguera, eixes figures les havien de realitzar persones artesanalment. És evident que en les primeres manifestacions de la festa, que se sàpia pel segle xviii, el treball manual no seria massa perquè les figures eren molt simples, era suficient que tingueren forma humana: un cos de palla i filferro vestit amb roba vella, que després es va millorar amb peces de cartró i fusta articulades i modelant les cares, també en cartró com bonament es podia. Lògicament, no calia ser un gran artista per a este tipus d'escultures; de fet, les falles les construïen els propis veïns, encara que els fusters i altres professionals (pintors, escultors…) podien ajudar alguna vegada i fins i tot coordinar la tasca de fer una falla. Noms com Carlos Cortina (fuster), Jesús Salarich (tallista), Bartolomé Tarín (ventaller) o Pere Ferrer Ca-

latayud (pintor) van ser alguns dels col·laboradors d'aquells fallers primitius. Ja entrat el segle xix, es va millorar la tècnica realitzant en cera les cares i les mans, donant així més qualitat artística als ninots. Amb esta novetat ja eren necessàries mans d'artistes de veritat, ja que es feia necessari modelar en fang la cara o la mà per a crear un motle d'escaiola on es vessava la cera calenta. Començava a potenciar-se tímidament la part estètica de les falles, abandonant-se a poc a poc la falla escenari (aquella que sobre una base alta, els ninots representaven una mena d'escenes teatrals), fent cada vegada més baix l'entarimat per a aparéixer la falla escultòrica, que sense abandonar la crítica ja anava sent més monumental. La consolidació d'esta tendència va arribar quan a partir de 1884 algunes societats comencen a donar premis a les falles, valorant sobretot l'aspecte artístic, i l'Ajuntament de València fa el mateix a partir de 1901. Amb les majors exigències estètiques (si es volia premi, que era l'habitual), els veïns ja no estaven capacitats tècnicament per a construir una falla ells mateixos i havien d'encarregar la falla a un artista. Arribats a este punt, les mans de l'artista prenen una gran importància. De fet, és en esta època quan l'ofici d'artista faller comença a prendre entitat, ja que les falles es van convertir en projectes cada vegada més complexos. A més, la seua construcció

era pràcticament tota manual, perquè la maquinària disponible a començaments del segle xx era més bé escassa. La fusteria, la pintura, el modelatge del cartró i de la cera, i també la costura per al vestuari dels ninots, eren totes tasques artesanals on es necessitava molt l'ús de les mans, només ajudades per ferramentes que no tenien res d'automàtiques. Però el modelatge íntegre en cartró dels ninots s'anava imposant any rere any, ja que simplificava la seua construcció: suprimia de un colp les parts en cera i la roba de tela. Es considera a l'artista Juan Huerta com a pioner en esta tècnica, que va utilitzar per primera vegada en una figura de la falla Arxiduc Carles - Xiva de 1953 i en la falla completa de José Antonio - Duc de Calàbria de 1955. Esta tècnica implica un treball d'escultura en fang, de la qual s'extrau un motle amb el qual es "tirava de cartró", un procés laboriós però que va aconseguir la primera construcció "en sèrie" de ninots. Va ser així perquè els motles es podien reutilitzar, i fins i tot va crear-se un mercat on els artistes els compraven i venien, amb la qual cosa s'evitava el pas de l'escultura en fang i, per tant, un treball manual. Per això veiem any rere any el mateix pirata o la xica despullada, i fins i tot remats de falles de la secció especial de València en falles de categories més baixes: en definitiva, va sorgir el "refregit", encara que no es deixaven de crear figures originals modelant-les en fang, sobretot per a falles de major pressupost. Trobem aleshores que als anys 1950 va sorgir la primera “automatització” en la construcció de ninots, però no va ser l'última. La tecnologia avançava i al rei dels materials de falles, el cartró, li va eixir la competència del suro blanc, o dit d'una manera més tècnica, el poliestiré expandit. Artistes com Julio Monterrubio i Miguel Santaeulalia el popularitzaren a finals del segle xx. Tenia avantatges respecte

MANS

al cartró, com que reduïa el treball manual en poder modelar-se directament amb diverses ferramentes. Pareixia una meravella per a tots, ja que els artistes simplificaven el treball manual i els fallers podien tenir figures originals a menor cost que amb cartró. Semblava el fi del refregit per a alegria de molts i moltes, però només ho semblava… I la culpa la té la tecnologia. Els ordinadors han aprés a tallar el suro, i si els diem com és la figura que volem amb un disseny 3D, la tallen en llesques automàticament. És a dir, ara una figura es pot repetir indefinidament gràcies a la informàtica, i a més en qualsevols dimensions, podent aparéixer tant en una falla gran com en una infantil. Este procés de no necessita la mà humana només per a fer clic en l'ordinador, però després sí perquè cal unir les peces, polir l'escultura, empaperar-ho, donar-li gotelé i pintar-lo, coses que la màquina no sap fer, o almenys tan bé com un artista en persona. Per tant, la mà humana estalvia una part del procés però en la resta, es imprescindible. Concloent, encara que els avanços tecnològics estalvien treball manual als artistes fallers, la seua mà en la construcció de falles és imprescindible. Per molt que prospere la intel·ligència artificial i les màquines, les mans d'un artesà o artesana són necessàries per a crear falles amb ànima, gràcia i missatge. BIBLIOGRAFIA Grau González, Ángela (2018): Materiales para quemar. Un recorrido por los procesos creativos

empleados para hacer fallas. Treball fi de Grau, Facultat de Belles Arts de Sant Carles, València. Mozas, Javier (2021): "Los primeros artistas falleros": Web Valenciafiestaytradicion.com https://valenciafiestaytradicion.com/2021/03/14/ los-primeros-artistas-falleros/ (última consulta: 31/10/2023).

LES MANS

i la pólvora, el foc recreatiu CHeNTe

Faller i apassionat a la pólvora

a pirotècnia a la Comunitat Valenciana té les arrels en tradicions antigues que es remunten molts segles en arrere. Moltes històries hi han que documenten el començament de la pirotècnia ací en l’època medieval, quan s’usaven focs artificials i coets en actes festius i religiosos com era la Colometa de Pentecostés, celebració religiosa en què la colometa baixava per una corda i feia acte de presència des de dins del recinte eclesiàstic. Durant les festes populars i les celebracions religioses, la pirotècnia es va convertir en una part integral de la cultura i la identitat de la nostra regió, amb la creació de diferents tipus de focs artificials, mascletades i castells de focs artificials. La ciutat de València és especialment coneguda per les exhibicions pirotècniques espectaculars durant les Falles, que atrauen visitants de

MANS

tot el món, però n’hi han que no estan presents en tots els territoris mediterranis i que podem conéixer. • Correfoc: manifestació festiva organitzada amb participació ciutadana, en què els participants actius –personatges i dimonis–, poden gastar coets d’eixides, borratxos o fonts, sempre subjectes amb artefactes fixos o mòbils, per a fer una representació amb ajuda, o no, de bestiari de foc (carcasses zoomòrfiques), seguint en forma de cercavila un recorregut prèviament establit en el qual es troben participants passius que poden desplaçar-se i ballar o botar per damunt de les espurnes que fan les fonts i els coets d’eixides o borratxos.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

•

Cordà: manifestació festiva organitzada amb participació ciutadana, en la qual els participants actius poden usar, sense elements de subjecció, coets borratxos o de diverses eixides que es mouen arreu, amb trajectòria erràtica i indefinida, per una zona acotada de manera perimetral i establida prèviament a eixe efecte.

•

Passejada: manifestació festiva organitzada amb participació ciutadana, en la qual els participants actius fan servir coets borratxos, fonts o d’eixides subjectats manualment (amb tenalles o similars) i desfilen en processó per un recorregut establit prèviament, generalment per a acompanyar imatges religioses en trasllats i canvis d’ubicació.

MANS

•

Despertada: manifestació festiva organitzada amb participació ciutadana, en la qual els participants actius de bon matí tiren massivament trons de bac, trons de metxa, voladors i masclets per un recorregut determinat prèviament; els antecedents d’esta manifestació són de l’any 1590, en un passacarrer documentat la vespra de Sant Vicent, en la qual es van tirar piuletes i femelletes.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

La pirotècnia valenciana ha evolucionat al llarg dels anys, i en l’actualitat es considera un art que combina la tradició i la innovació, amb molts mestres pirotècnics que han elevat esta forma d’art a nivells d’excel·lència reconeguts internacionalment. La pirotècnia és una part fonamental de la cultura valenciana i continua sent una expressió artística i festiva molt apreciada en tot el territori espanyol i per tot el món. Les nostres mans juguen un paper crucial en la fabricació de la pirotècnia recreativa, els coets més tradicionals, els trons de bac, que des de fa uns

quants anys han tornat a sonar en les despertades pels carrers de la nostra ciutat, els han de manipular els artesans mestres pirotècnics a mà, un per un; també altres dispositius pirotècnics es fan a mà, com podríem dir, des de sempre, de l’ús que en fem al

Algunes de les raons per les quals les mans són tan importants en la pirotècnia recreativa són les que hi ha tot seguit. • La manipulació segura: les mans són fonamentals per a manipular els focs artificials de manera segura, tant en encendre’ls com en sostindre’ls i tirar-los.

carrer, i de tots és ben conegut que les mans també són necessàries per a manipular els focs artificials de manera segura i precisa.

MANS

•

La precisió: els pirotècnics depenen de les mans per a col·locar els focs artificials en la posició correcta i en l’angle adequat per a aconseguir els efectes desitjats.

•

El control: un control precís de la ignició i del temps coordinat de llançament dels focs artificials; això depén, en gran manera, de les mans, ja que permeten ajustar la força i l’angle de llançament.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

•

La seguretat: les mans també són molt importants per a seguir procediments de seguretat, com per exemple l’ús de guants protectors i ben ajustats i de materials d’ignició difícil pel maneig adequat dels dispositius d’encesa.

En resum, les mans són fonamentals en la pirotècnia recreativa, ja que permeten als pirotècnics manipular, controlar i llançar els focs artificials de manera segura i precisa i, com pot ser d’altra manera, celebrar-ho després d’un bon acte pirotècnic.

Les mans: una il·lusió creativa Enrique Pellicer Rubio

Faller i coordinador del llibre

es falles són una celebració en què la il·lusió i les mans es donen la mà per a crear monuments efímers que il·luminen les nits del poble d’Azira. Cada any, els artistes fallers posen habilitats creatives i ànimes en esta festa única. La il·lusió comença a créixer mesos abans de començar les falles, quan les comissions es reunixen per a triar els esbossos que es convertiran en falles monumentals. És un moment d’una gran expectació, on la imaginació corre lliure i les idees es fusionen amb les primeres pinzellades. De les mans dels artistes comencen a prendre forma els projectes, creant esbossos detallats i treballant en cada detall. Amb la il·lusió com a guia, les mans dels artistes comencen a fer la seua màgia. Esculpixen la fusta amb precisió, canvien les línies dels esbossos en volums que captiven la mirada de qui els contempla. Les mans pinten cada detall amb colors vius i

brillants, i donen vida a les figures que esdevindran part de la festa. La il·lusió creix encara més quan les falles s’alcen majestuoses a la ciutat. Els monuments es transformen en una mirada a un món de somnis, on els focs artificials i les llums omplin el cel de misteri. La gent s’agrupa al voltant, amb les seues pròpies mans aplaudint i admirant la faena d’aquelles mans que han fet realitat esta màgia efímera. I després, com tota cosa bella, les falles un dia han de desaparéixer, consumides per les flames. La il·lusió de la nit de la cremà es barreja amb les llàgrimes, però també amb l’esperança, perquè l’any que ve, les mans artístiques tornaran a començar a treballar, i la il·lusió es renovarà una vegada més. Les falles són l’expressió més gran de la il·lusió i les mans treballadores que fan realitat els somnis, tot en nom de la festa i la tradició que il·lumina els cors de tots els valencians.

MANS

Les Falles, una festa que fan el cor i les mans José María Chiquillo Barber

President internacional «Red Puntos Focales» Programa UNESCO Rutes de la Seda

’espai cultural de la festa de les Falles, declarades patrimoni cultural immaterial per la UNESCO en el 2016, s’assenta sobre el paper essencial de l’element humà que fa possible la festa, els fallers i falleres, que any rere any, de pares a fills, asseguren una continuïtat generacional de la festes, fan de la Festa de les Falles un dels elements identitaris del poble valencià. És aixina com les Falles, com a senyal d’identitat dels valencians, mantenen un llegat històric generació rere generació de tradicions orals, rituals festius, la litúrgia fallera i les tècniques artesanals tradicionals. La festa de les Falles valencianes constituïx un conjunt de pràctiques, rituals, expressions, coneiximents i tècniques que giren entorn de l’elaboració i destrucció ritual mitjançant el foc del seu element protagoniste: la Falla… el monument artesanal. En la nostra festa és on es posa en pràctica, en la màxima expressió, l’etimologia de la paraula artesania, al·locució derivada de les paraules llatines artis-manus que significa art amb les mans. Si els nostres hòmens i dones, xiquets i majors, fan possible any rere any la festa amb passió, sentiment, esforç i cor, no cal dir que la nostra festa més universal perdria l’essència si no fora per la creativitat,

Falla Caputxins · Alzira, 2024

imaginació, disseny, sàtira i critica, enginy i gràcia dels artistes fallers, artesans que, amb les mans i tècniques tradicionals, creen, modelen i planten el monument, la falla, entorn de la qual gira la nostra festa, una construcció artesanal efímera del nostre ritual del foc de cada 19 de març. Els artistes fallers i altres artesans especialistes vinculats amb les diverses fases de la construcció de falles (fusters, escenògrafs, escultors, pintors, decoradors, il·lustradors) fan possible, especialment amb les mans, la creació dels elements singulars propis de la festa. Però, no són els únics artesans de la festa de les Falles… Si atenem la definició més acceptada d’artesania, que la descriu com a… «objecte o producte d’identitat cultural o també comunitària, fet per processos manuals continus auxiliats per instruments rudimentaris i alguns de funció mecànica que alleugerixen certes labors… El domini de les tècniques tradicionals de patrimoni comunitari permet que l’artesà cree diferents objectes de variada qualitat i mestria, imprimint-los, a més, valors simbòlics i ideològics de la cultura local. L’artesania es crea com a producte durador o efímer, i la funció original que té està determinada en el nivell social i cultural, en eixe sentit es pot destinar per a l’ús domèstic, cerimonial, adorn, vestuari, o bé com a instrument de treball…».

Amb esta definició podem concloure que les Falles són, sens dubte, una expressió elevada al màxim nivell de valoració de tècniques artesanals tradicionals. Si l’eix central és el monument artesà que creen els artistes fallers, s’ha de situar al mateix nivell el treball artesanal, la tècnica manual creativa dels nostres artesans seders, indumentaristes i orfebres, que s’encarreguen de vestir i crear complements que lluiran del cap als peus els protagonistes de les festa, qui amb el cor i la faena fan possible la nostra festa, els fallers i falleres… que té en la confecció de l’espolí l’obra mestra dels artesans seders que ens regalen any rere any un riu de colors i lluminositat en passacarrers i ofrenes, plasmat en la nostra indumentària tradicional valenciana. Les nostres societats musicals, els nostres músics també són «artesans» de la festa en fer sonar els instruments simfònics i els tradicionals (el tabal i la dolçaina); els nostres artesans pirotècnics, que conserven i potencien les manifestacions pirotècniques autòctones, ja que en esta festa del foc, el so, el soroll, les explosions de llum i color són l’essència. No puc deixar de mencionar els artesans de les lletres, els nostres literats festius, creadors de diversos gèneres literaris associats a la festa que permeten que pervisca la literatura popular i tradicional que té com a llengua de transmissió l’idioma valencià, i que es plasma en llibrets magnífics. La UNESCO, en l’expedient de declaració de les Falles com a patrimoni de la humanitat, descriu: «La festa de les Falles és una font de creativitat col· lectiva i mantindre-la permet la continuïtat de molts coneiximents, expressions i sabers que són vius gràcies a la festa. En esta festa, la creativitat és l’element sobre el qual giren totes les creacions artesanals que

MANS

participen en la manifestació material, elaboració de la falla, disseny de les joies elaborades pels orfebres, elecció de dissenys per als teixits de la indumentària, elaboració dels pentinats, fabricació de ventalls i brodats, confecció de grans cistelles de flors per a l’ofrena, composició de la conjunció de llum i color en les manifestacions pirotècniques o fabricació d’instruments musicals autòctons. «Esta festa incorpora valors estètics i formals que afavorixen l’expressió d’una multiplicitat d’estils creatius procedents de diferents tradicions culturals, que passats pel tamís de la cosa local fan de les Falles un aparador creatiu de primer orde».

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Als nostres pobles i ciutats, la festa de les Falles posa en escena l’artesania en estat pur, disseny, creativitat, innovació i art, però sobretot és una continuació dels oficis tradicionals, de tècniques artesanals. El foc, el so, el soroll, les olors, la llum i el color envaïxen els nostres carrers i places, pel treball dels artesans que amb les mans i la creativitat que tenen fan possible eixa simbiosi que confecciona un espai cultural únic, una oda, una simfonia perfecta feta realitat cada any per l’esforç i carinyo dels fallers i la creativitat i bon fer dels nostres artesans. Una festa que fan el cor i les mans dels nostres artesans…

Les mans i les flors Juan Bautista Bosch Blasco

Professor de l’Escola Valenciana d’Art Floral

es mans exerceixen un paper fonamental en l'elaboració i presentació dels rams per a les Falleres i com a regals. La importància de les mans en la confecció d'estos rams radica en la seua habilitat per a crear arranjaments florals bells i significatius. Permeta'm explicar alguns aspectes clau sobre la importància de les mans en la creació de rams per a les Falleres i com a regals. •

•

Habilitat artesanal: Les mans són eines hàbils que permeten als floristes donar forma als rams amb precisió i destresa. L'elecció de les flors, el disseny del ram i la disposició dels elements florals requereixen la destresa manual per a assegurar que el ram siga atractiu i harmoniós. Creativitat i expressió: Les mans són instruments d'expressió artística que permeten als floristes plasmar la seua creativitat en l'elaboració dels rams. La combinació de diferents tipus de flors, colors i textures és un procés artístic que es realitza amb les mans per a crear rams únics i personalitzats tant per a les Falleres com per a regals especials. Atenció al detall: Les mans són capaces de parar atenció als detalls més xicotets en confeccionar els rams. Des del tall pre-

MANS

En resum, les mans exerceixen un paper crucial en la confecció de rams per a les Falleres i com a regals, ja que permeten als floristes crear arranjaments florals únics, expressius i d'alta qualitat. La interacció de les mans amb les flors en l'elaboració d'estos rams és una manifestació d'art, creativitat i cura que contribueix a la seua importància en esdeveniments i expressions d'afecte.

•

100

cís de les tiges fins a la disposició acurada de cada flor i fullatge, les mans garanteixen que cada element del ram estiga col·locat amb precisió i que el conjunt tinga una aparença harmoniosa. Emotivitat i afecte: En preparar rams de flors per a les Falleres o com a regals, les mans transmeten la cura i l'afecte que es desitja expressar a través de l'elecció de cada flor i el muntatge del ram. La connexió emocional es manifesta a través de les mans que donen forma al ram, creant una experiència significativa per a qui el rep. Presentació impecable: Les mans són essencials per a la presentació impecable dels rams, assegurant que cada flor estiga en el seu lloc, que l'embolcall o recipient estiga decorat amb elegància i que el resultat final siga un regal bell i ben cuidat.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Mans que transmeten

sensacions, erotisme i festa

Miguel Ángel Martínez Tortosa

President de la Federació de les Lletres Falleres

a paraula mans com a sàtira, eròtica, joc, a més a més de tots els vessants que comporta, és el motiu i atenció sobre el qual parlaré en este article. Un missatge sec i fred de WhatsApp del bon amic Enrique em proposà el tema, després una telefonada acabà de definir què és allò que volia i desitjava per al llibret de Caputxins del 2024 i, sense pensar-ho més, el cap va anar pensant idees i l’ordinador les posava ràpidament negre sobre blanc, això sí, amb l’ajuda de les mans. El diccionari de l’AVL em dona un contingut ben ric, ja que la paraula mà conté cent trenta-set subentrades, però no parlaré de totes, que seria avorrit i pesat. MANS I EROTISME En l’apartat eròtic, les mans i el tacte són clau i ben importants en les relacions humanes, perquè venen a ser el preludi perfecte d’una sintonia de plaer, siga entre persones del mateix sexe, de diferents o quan es pren el camí del mig i u mateix, en solitari, en té prou. El paper que juguen les mans en les relacions sexuals és molt ampli. La importància que tenen radica en la versatilitat de funcions que poden exercir. Així mateix, tenen una gran rellevància perquè a través

MANS

101

de les mans podem conéixer el món i percebre una varietat immensa de sensacions. Quan unes mans toquen altres mans, o quan les mans entren en contacte amb la pell, és possible percebre la textura, la calor, fins i tot les emocions d’una persona: mans tremoloses o segures, inquietes, dolces, rudes, afectuoses… Quant a la textura, es parla de «mans de senyoret» o «mans de senyoreta», mans envellides o treballades, etc. En les dones, l’eròtica i el fetitxisme de les mans sol acabar en unes ungles ben pintades, que mostren un bon reclam i, per què no dir-ho, la subtilesa i elegància d’allò que elles atrauen amb colors, formes o dibuixos que la moda imposa i que estan plenes de connotacions sexuals, que desperten impulsos eròtics. Dins també d’este apartat, fer la mà o fer-te la mà, en valencià significa allò d’arribar a l’èxtasi sexual, allò que podríem dir «plaers de ma vida», ja que cada u millor que ningú sap les zones erògenes i de plaer del seu cos. Ara que ja ha passat Nadal, hi ha una icona en el moviment de la mà que toca la simbomba; ho deixe lliure perquè vostés pensen.

102

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS I SIMBOLOGIA Pel que fa a la simbologia, hi ha un gest sexual, mans que mostren sexe amb els dits sexuals penetrants. També un significat de menyspreu es repetix en tancar el puny a l’altura de la boca i tibar la galta amb la llengua, coordinant el moviment amb la precisió d’un metrònom. Si penses que t’oferixen un chupachups… vas equivocat o equivocada. El gest, de tan obvi, és universal, i és allò que diuen enviar a mamar a algú. Les mans servixen per a moltes qüestions com a senyal visual de l’estat en què es troba cada individu. Per exemple, quan dos persones van agafades de la mà, les mans simbolitzen la volença. Donar la mà és senyal de salutació o respecte, al contrari, alçar el dit cor o mitger és una manera com una altra d’enviar a fer la mà a una altra persona. Problema més gros per a qui rep l’insult és quan la persona alça els dits, índex i xicotet, vaja que li fa el símbol del cornut o cornuda. Si parlem d’asseverar una cosa o dir que està molt bé, és quan aleshores alcem el dit polze o gros. També en les mans tenim el dit assenyalador o apuntador que és l’índex, quan utilitzem l’índex i el cor o mitger significa victòria, i moure les palmes de les mans per a aplaudir és símbol de manifestar aprovació o entusiasme. Les mans són tot un vocabulari silenciós que parla i expressa sensacions, sensibilitat, afecte, passió… La mà també pot ser una mesura de distància per als valencians, sobretot quan indiquem que el lloc on volem anar o es troba una cosa en concret, està lluny o allà a fer la mà. Al mateix temps, si ho diem amb el verb enviar, enviar a fer la mà, és despatxar una persona, desfer-se’n de males maneres. Una altra de les locucions típiques és quan algú molesta i diem que està fent la mà. Les noves tecnologies i el WhatsApp han fet que les emoticones quotidianes transformen les mans en missatges ràpids de comunicació.

MANS QUE JUGUEN AL CASAL Agranant cap a casa i portant l’article al tema festiu, dins del casal faller, un dels jocs més atractius, i que es juga amb desenfrenament, és el parxís, joc que té connotacions eròtiques, lúdiques i festives perquè, convindran amb mi algunes qüestions com el moviment que fa l’avantbraç i la mà amb el cubilet per tal de deixar esvarar el dau o per exemple quan entres una fitxa al teu caseller i l’has d’entrar dins, això sí, sempre comptant deu, cal descansar per a continuar en la faena. Entre els jocs que també es juguen amb les mans, caldria destacar el punyet o els xinos. La destresa i perícia a endevinar ràpidament la quantitat total de monedes (o de pedretes, etc.) que el contrincant amaga al puny és el que el fa atractiu.

nen una traca fugissera que acaba dins de la falla per tal de renovar la gesta. Mans que s’agafen d’altres mans per a remenejar les cendres encara fumejants. Mans que regalen abraçades en el moment que tot acaba i de bell nou comença. MANS QUE REMATEN I al remat, per dir que gastronòmicament està de bon gust i ben fet el menjar, cosa que els fallers de Caputxins saben i prou, cal dir que està per a xuplar-se els dits, com per exemple «El Dia del Porc» que celebrem al seu casal en Falles i jo hi afig que del porc tot s’aprofita, les mans també.

MANS DE FESTA En este apartat vull deixar constància de moltes de les coses que fan les mans en la festa de les Falles. Mans que fullegen un bon llibret acabat. Mans que sostenen un coet i una metxa en la despertà. Mans que agafen un entrepà per a esmorzar al casal. Mà que suca amb un tros de pa el caldo que queda al plat. Mà que subjecta una cullera per a menjar un plat de paella. Mans que agafen una cervesa fresca, o el tan famós colpet de cassalla. Mans, quasi sempre llogades, que porten l’estandard de la falla. Mans que mantenen un palet en alt després de guanyar un premi. Mans que elegantment depositen un ram de flors en l’ofrena. Mans que agafen instruments musicals per fer sonar la BSO de la festa. Mans que ence-

MANS

103

Les mans com a

ferramenta divulgadora de les nostres tradicions Paula Ballesteros Cavero

Fallera i membre de l’equip de redacció

stic segura que si coneixeu les falles d’Alzira, encara que siga un poquet, heu vist un ninotet que els fallers d’una comissió de la ciutat porten damunt del cor. Doncs bé, eixa comissió és la meua, la meua benvolguda falla Caputxins. Si parlem de falles i les seues tradicions, la falla Caputxins és tot un emblema de la ciutat d’Alzira. L’origen de la nostra comissió és la falla de l’Hospital, anomenada com a tal perquè es plantava al carrer de l’Hospital, on també hi havia un hospital (és ben clar que amb els hospitals comença la història). Segons la tradició oral, les monges de l’hospital confeccionaven xicotets caputxins de cacau. No sabem de manera certa per a què els feien, però el que sí que podem saber és que des dels inicis de la comissió, les falleres l’han lluït acompanyant la indumentària tradicional. Si tirem la vista arrere, podem vore que en l’any 1953, la fallera major Carmen Rosell Peiró ja lluïa el caputxí de cacau damunt del cor. Per tant, pot ser que

104

Falla Caputxins · Alzira, 2024

les «mongetes» feren els caputxins per a la comissió que portava el nom del seu hospital. De fet, és un emblema que sempre m’ha paregut ben curiós i em feia identificar els fallers i les falleres de la falla Caputxins. Quan vaig rebre el meu caputxí de cacau, no podia parar de mirar-lo, em generava moltíssima curiositat que estiguera fet de cacaus reals. De fet, el primer que vaig preguntar va ser: «Però el caputxí no es fa roín? Com està fet de cacau… en algun moment es deu podrir». I em van contar que això no passava, ja que els cacaus eren crus i que hi havia gent que tenia el mateix caputxí de cacau durant més de vint anys. La veritat és que em vaig quedar al·lucinada. A més, m’aconsellaren com devia conservar-lo: «L’has de guardar en una caixeta amb un parell de fulles de llorer, i aixina serà el caputxí

que t’acompanye per molts anys». I així ho vaig fer, vaig guardar el caputxí de cacau tal com em van dir, i vos he de contar que… està en un estat perfecte! I com no hi ha res més volgut que les tradicions que tenim, continuar amb elles és tot un orgull per als fallers de la comissió, tant per als més veterans com per als que ens sumem a esta gran família fallera. ¿Com no havíem de parlar de mans si és la ferramenta que tenim per a crear el nostre emblema? Llavors estava clar, si parlem de mans hem de destacar la labor de divulgació que fem any rere any en la comissió per a protegir les nostres tradicions. Per eixa raó, des de fa uns quants anys, la falla compta amb un dia en què ens reunim tots al casal per a arreglar els caputxins que durant l’exercici faller se’ns han estropejat, i per a dinar un bon putxero. És un dia

MANS

105

molt bonic, on aquelles persones que s’encarreguen de fer-los són qui ens ensenyen a qui volem aprendre a confeccionar-ne. De fet, jo vaig ajudar i vaig començar a cosir els llaços que es gasten per a posar el caputxí de cacau a la nostra indumentària. Després m’ensenyaren com és fa l’esquelet cosint cinc cacaus. A continuació, havíem de vestir el ninotet, així que retallàrem en tela de color marró l’hàbit de caputxí. I per a acabar la vestimenta, s’afig un cordó blanc a la cintura. Una vegada vestit el caputxí, el pas següent és donar-li vida. Es pinten els ulls, el nas i la boca i s’afig la barba de cotó-en-pèl.

106

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Sense cap dubte, parlar de mans és parlar d’artesania i el nostre caputxí de cacau és totalment artesanal, de fet no podem trobar-ne dos iguals. El que ens fa ser qui som són les nostres tradicions, i en la falla Caputxins en tenim moltes que venen des dels orígens de la comissió. I és que hem de donar les gràcies a eixes tretze persones que un dia de l’any 1943 van decidir formar la comissió fallera de la falla de l’Hospital, ja què sense elles no podríem parlar de la falla Caputxins. Gràcies a totes eixes persones que any rere any treballen per conservar i posar en pràctica les tradicions d’esta gran comissió fallera, història de la ciutat d’Alzira i, per descomptat, història de les falles.

MANS

107

En el llenç del temps Antoni Colomina Subiela

Mestre de Belles Arts en l’UPV i membre de l’ADEF

ota la volta silent del taller, on es tix un diàleg silenciós entre el passat i el present, les mans s’erigeixen com a guardianes de la memòria, intricades en la dansa del temps. Com a alquimistes moderns se submergeixen en la pols de la història, on cada esquinçament en el llenç conta un relat oblidat, una crònica extraviada en els plecs del passat. Les polpes dels dits, subtils navegants, exploren les clivelles de les relíquies per a buscar l’essència soterrada davall la pintura, en cada costura i entre els traços del dibuix subjacent. Entre la penombra, la llum tènue revela els contorns de les obres desgastades pel pes dels anys incommensurables, pel pas insalvable del temps, que també pinta.

108

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Les mans, calmes i segures, inicien la seua poesia tàctil, com qui desperta un ser estimat, on cada carícia és un ressò del passat i un murmuri que recorda propòsits perduts en els segles. La paciència s’amaneix amb espècies de passió, amb una fórmula que ressuscita les tonalitats apagades i els detalls esvaïts, al mateix temps que els dits dansen sobre la paleta de l’artista. I en esta odissea, les mans no sols reparen, sinó que també revelen i desxifren cada marca, cada petjada de temps, com a cartes antigues que narren les vicissituds de la seua travessia, traçant camins sobre les superfícies desgastades. Cada acord de la melodia tàctil és un vers en l’epopeia de la perseverança, on les mans, hàbils narradores, lliuren les obres de l’oblit gràcies a la destresa dels qui les rescaten del silenci del temps.

MANS

109

La FALLA 110

Falla Caputxins · Alzira, 2024

feta de cor amb les mans MANS

111

112

Falla Caputxins · Alzira, 2024

José Rentero González PRESIDENT

Benvolguts fallers, falleres, col·laboradors i veïnat, nguany, i per primera vegada, em dirigisc a tots vosaltres com a president de la Falla Caputxins, des de les pàgines d’esta publicació que cada exercici és el preludi d’un mes màgic: el de març, en el qual celebrem la festa més grandiosa per als valencians i valencianes. He adquirit el compromís de presidir esta gran falla, sent coneixedor de la faena, la responsabilitat i sacrifici que comporta; però també conscient de l’alegria i satisfacció que aporta. Vull transmetre un agraïment ben sincer a cada un dels components de la comissió, que aporten el seu gra d’arena i que ajuden a millorar els actes que s’organitzen perquè tots els fallers i falleres gaudisquen junts de la millor festa del món. Però vull agrair especialment a la meua extraordinària junta la faena que fan, ja que són el verdader motor perquè tot isca perfecte. Al president infantil, Alonso, li desitge que, amb la maduresa i la responsabilitat que ha demostrat, disfrute d’unes falles meravelloses amb tota la comissió infantil. I, especialment, a Naima i Claudia, les nostres falleres majors, els desitge que disfruten de cada moment amb una emoció intensa, ja que només d’eixa manera els quedarà gravat al cor una de les millors experiències de les seues vides. Per la meua part, faré el màxim perquè així siga. Ara sí!, fallers, falleres, col·laboradors i veïnat, ja estem en Falles! I com a president enguany, vull convidar-vos perquè ens acompanyeu al casal per a

viure-les amb alegria i molta intensitat, rodejats de l’olor de la pólvora dels coets, del soroll de la música de la xaranga, del sabor del xocolate i els bunyols de les despertades, la gastronomia d’una tradició tan nostra com la porcà, l’emoció de veure plantats els nostres monuments i el sentiment de cada faller i fallera desfilant pel barri… perquè la nit de Sant Josep quan el foc devore les nostres falles, pugam dir i sentir que les nostres il·lusions s’han fet realitat! Moltes gràcies a tots, que passeu les millors falles i que visca per sempre la Falla Caputxins!

MANS

113

Naima Araujo Blasco

FALLERA MAJOR

Una xica alegre i divertida és enguany la nostra fallera major, sempre somrient i atrevida no podíem haver triar millor. Com pot estar sempre contenta? Mai no la veus de mal humor doncs quan arriben les falles, açò esclatarà per a millor. La nostra rubia, alta i simpàtica més guapa no pot estar quan es vist de valenciana i pel carrer la veus desfilar. Aquest any és el teu, nosaltres el compartirem demana’ns el que vulgues que per donar-t’ho tot, farem. Viu i respira d’eixe olor faller a pólvora i del color. La música per a tu sonarà al compàs dels nostres cors i les palmeres dels castells per a tu explotaran quan vegen el teu somriure, al cel més brillaran Ana María de la Concepción Chordá 114

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

115

salutació

DE LA FALLERA MAJOR Naima

Benvolguda família fallera de Caputxins, mb una profunda emoció i gratitud em dirigisc a vosaltres com a fallera major d’esta comissió. La meua història en la Falla Caputxins es remunta a quan era menuda, de 1994 a 1996. Encara que el meu esperit faller el vaig recuperar en una altra falla, els camins de la vida sempre ens porten al nostre lloc, i el meu lloc era ser fallera de la Falla Caputxins. I és que ací vaig aprendre que les Falles són germanor, complicitat i orgull. Orgull per una festa que és pur color, que fa olor de pólvora, que fa gust de porc i que sona a Paquito el chocolatero. Amb dèsset anys vaig decidir que era el moment de tornar a la meua volguda Caputxins. I encara que en algun moment el meu esperit faller ha sigut frenat per Erasmus o per oposicions, el meu

116

cor sempre va ser ací. Un lloc en el qual sempre m’he sentit com a casa, envoltada de família i amics; la meua família fallera. Un cau on acollir-se els divendres després d’una setmana intensa de faena, per a conversar, riure i, alguna vegada, plorar. Una comissió amb la qual els mesos de març no han passat desapercebuts mai, plens de música, disfresses, gastronomia i, com pot ser d’altra manera, de tres dies plens de records que culminen amb la cremà la nit de Sant Josep. És per això que encara que des de fa anys he somiat ser fallera major, en el meu somni només podia ser fallera major de la comissió de Caputxins. Un somni que ha vingut acompanyat de molta il·lusió i amor. Gràcies, mamà, gràcies, família, i gràcies, amigues, per compartir el somni amb mi. Per fer-me sentir acompanyada, especial i volguda en un

Falla Caputxins · Alzira, 2024

any com este. M’agradaria aprofitar l’oportunitat per a agrair el treball magnífic a tota la junta directiva i a qui treballa per a fer que la falla tire avant, una faena que no sempre és senzilla, però que és ben necessària i que es fa amb il·lusió. Enguany tinc la sort de compartir el meu regnat amb una somrient fallera major infantil, Claudia, i un divertit president infantil, Alonso. Capitanejats per José, el nostre presi, el meu amic. No vaig imaginar mai que em sentiria tan afortunada de poder compartir este somni amb vosaltres. Per a acabar, vos convide a fruir de les falles 2024 al meu costat. Espere contagiar-vos la meua alegria i amor per la festa, i espere que siguen tan especials i inoblidables per a vosaltres com ho seran per a mi. Visca l’Alzira fallera! I visca la Falla Caputxins!

MANS

117

la cort d'honor

EN EL SEU RECORREGUT PER ALZIRA

Casal Caputxins Monument a Jaume I Parc de l’Alquenència

Casa de la Cultura Monument als fallers Casilicis Rodona de la Menina

Torre dels Coloms Monument al cofrade Lluch Caputxins · Alzira, Ermita delFalla 2024

118

Església Santa Catalina Mon. Abem Tomlus Ajuntament Muralles de la Ciutat Pont de Ferro

Creu coberta Locomotora Mikado rs Monument als llaurado Gran Teatre ió

Església de l’Encarnac

Mans amunt que comença el viatge! I ja veiem el primer dels monuments que vos presenten les falleres següents: Raquel Rosana Noelia Sabina Ana i Isabel.

LA CORT D'HONOR EN EL SEU RECORREGUT PER ALZIRA

Les falleres de Caputxins este any ens hem posat mans a l’obra per tal de mostrar-vos un poc de la nostra ciutat. Comencem, com no podia ser d’altra forma al Casal de la nostra comissió.

Vinga va! Segur que els més arrelats poden dir-nos on estan Reyes, Isabel, Laura, Idaria i Maria que ens mostren les mans.

Fins la Murta i sense dubtar Tamara, Cristina, Marta, Paula, Teresa i Paula s’han menejat. Veieu les seues mans?

MANS

119

Els fallers d’Alzira estem ben representats, així ens ho mostren Patricia, Carmen, Natalia, Alicia amb els palmells de les mans en alt.

Irene, Patricia i Daniela, amb les seues mans ens indiquen que és hora de parar en aquest monument. Saps que és?

No podem deixar de visitar un lloc tan important per a tots els Alzirenys. Allí trobem Maribel, Merche, Lorena, Mireia, Zayda. Mans amunt que comencem la baixada cap al poble de nou.

120

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Si pareu atenció que amb les germanetes més famoses d’Alzira els mostren les seues mans Montiel, Ana, Mónica, Noelia, María José i Luci.

LA CORT D'HONOR EN EL SEU RECORREGUT PER ALZIRA

Elena, Martha, Fany, Sonia, Antonia, Rosa, Silvia, Susana i Mari Carmen ens saluden des del principi de l’Avinguda mans en l’aire.

Els fallers d’Alzira no som els únics que tenim dedicat un monument, i és que la setmana és també una festa gran. Mage, Cris, Maribel i Laura ens saluden des d’allí.

Des d’aquesta coneguda església Alba, Monica, Marta i Olga no amaguen el seu somriure i ens animen a seguir el trajecte pels carrers d’Alzira.

És per tots sabut que Alzira té passat musulmà i així ho fan constar Maria Jose, Raquel, Pilar, Silvia, Jessi, Eva i Carmen.

MANS

121

Sabeu on ens ensenyen les mans Ruth, Noa, Paloma, Mayte? Entre Algemesí i Alzira el podreu trobar.

Sara, Adriana i Nuria a les Murades de la nostra ciutat ens saluden amb les mans.

Claudia, Lidia, Natalia, Marian i Cristina ens saluden i mostren les seues mans en aquest lloc tant concurregut.

122

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Un altre de les nostres senyes d’identitat veiem acompanyats de Loli, Marta, Irina, Paula i Zaida.

LA CORT D'HONOR EN EL SEU RECORREGUT PER ALZIRA

Un altre emblema d’Alzira, és on trobem a Rosa, Maria Jose, Begoña i Carolina. Mans que saluden mentre ixen de l’estació.

Fany, Carmen i Luisa ens esperen a aquesta emblemàtica plaça.

I per finalitzar... No trobeu ningú a faltar? Clar que sí! els nostres representants ja ens estan esperant amb les mans preparades per els nostres monuments plantar.

Maite, Alicia, Sonia, Ana, Pilar, Sonia i Chelo ens esperen a aquest lloc tant assenyalat de la Ciutat. Mans quietes que ja quasi hem acabat!

MANS

123

N A R G ó i s s comi Fallera Major President

Naima Araujo Blasco Jose Rentero González

Vicepresident 1 Vicepresidència Festejos Adjunts a la Delegació de Festejos Del. Llibret Del. Cultura Del. Monument

Del. Publicitat i Atip. Del. Bibliot. i Arxiv. Vicepresident 2 Vicepresidència Ecònomica Secretària Vice-Secretària Tresorera Comptadors

Del. Femenina Camilo Martorell Aparicio Borja Escudero Pallardó Maite Giménez Ortiz Luis Pérez Artés Paula Ballesteros Cavero Tamara Pérez Albelda Enrique Pellicer Rubio Pilar Llinares Furió Cristina Giner Morant Alberto Cogollos Filgueira Enrique Tormo Incerti Sara Girbés Palomares Marta Ferrer Lluch Rafael Sifre Balaguer Sebastián Denia Pastor Natalia Colomer Carretero Marta Gisbert Borrás Martha Cándido Pastor Fernando Comíns Micó Raúl Rentero Monerri Montiel Micó Cuñat Fernando Comíns Tello David Costera Pastor

Del. Loteries Vicepresident 3 Vicepresidència de Protocol David Ramírez García Del. de Casal Juan Carlos Ferrer Dolz Manolo Ferri Carbó José Girbés Sáez

124

Del. Protocol

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Del. Infantils Del. de Desfilades Del. Recompenses Del. Veterans Del. Indumentaria Del. RR. PP. Del. Esports Delelgat J.L.F. Del. Xaranga Vicepresident 4 Vicepred. d’Act. Diverses Del. Act. Diverses.

Del. Cavalcades Del. Pirotècnia Del. Cadets Web I Xarxes Socials

Rosa Cándido Romeu Carolina Costa Ferrer Xelo Polo Carrasco Sonia Filgueira Sanchís Susana Vilar Juan Silvia Vicent Sarrión Loredana Murariu Mihaela Jessi Gómez Corral Rafael López García Kike Iborra Maseres Agustín Costa Cuenca María Jose Boluda Sarrión Salvador Dolz Garrigues Celes Orosia Castillo Begoña Gómez Gregori Ernesto Orts Grimaldos David Sáez Hidalgo Rosa María Gómez Lozano Bernat Signes Lapeña Alicia Garrigues Estela David Marcilla Colomer Maria José García Bohigues Maria Angeles Ruiz Calabuig Raquel Sanmartín Vázquez Isabel Vergara Gil Juan Cogollos Tarragó Javier Benavent Montagud Claudia Gomis Sanmartín Christian Martorell Baldrés Cristina Polo Motilla

Vocals Jordi Albelda Gomis Adrián Albuixech Núñez Honorio Argente Garcia Lidia Arribas Tejada Fabiola Astruelles Chofre Rebeca Badenes Granero Yulen Balaguer Gadea Alejandro Benavent Vilar Maribel Bonastre Palomares Brian Tobias Brítez Benítez Carla Briz Vivar Mónica Cámara Ferrer Carlos Camarasa Hidalgo Juan Capsi Llovet Nuria Carbonell Palomares Alberto Cardona Rojas Noelia Casterá Ferrer Bernat Castillo Pla Mari Carmen Cháfer Viñals Minerva Cervera Garcia Sandra Chillarón Belmokthar Alvaro Colomer Carretero Juan Cogollos Filgueira Jose Conesa Sifre David Conesa Aznar Ana de la Concepción Chordá Vicente de la Concepción Chordá David Costa Oltra Jose Antonio Escrivá Vidal Rosa Expósito Moya Toni Ferrer Carmona Teresa Ferrer García Paula Ferrer Lluch Zaida Ferrer Lluch

Alba Ferrer Polo Alex Ferri Carbó Francisco Manuel Ferri Carbó Fran Ferri Garrigues Cristina Ferri Engo Marta Ferri Giménez Olga Ferri Giménez Ramon Ferris Hurtado Bernat Fontana Collado Lucia Frutos Pereto Jordi Garcia Bohigues Natalia Garcia Higueras Ana María Garrigues Hurtado Mari Carmen Garrigues Martínez Paula María Gil Esteve Maria Antonia Giménez Catalá Josep Giménez Garcia Raquel Giménez Olivares Joel Giménez Monserrat Ruth Girbés Palomares Luisa Gómez Aranda Josep Gómez Estruch Francisco Gomis Ripoll Jose Manuel Grande Pérez Lorenzo Grande Pérez María Grande Peris Laura Grande Peris Idaira Grande Vallés Borja Gregori Albuixec Francisco Javier Iborra Segrelles Alvaro Larrea Guerrero Silvia Lapeña Andrés Manuel Llácer Peris Noelia Llorens Clar

MANS

125

Dolores Lluch Alcover Agustín Lluesa Caballero Bernat March Benavent Guillem Marcialla Boluda Xavi Martí Gómez Elena Martí Martínez Pau Martínez de la Concepción Alicia Martínez Oron Carles Martínez Pelufo Ana Isabel Martínez Pérez Zayda Martínez Pérez Miguel Ripoll Matilla Fany Miralles Castillo Irina Mompó Ferrer Silvia Moragues Montalvá Cristian Moreno Serrano Pilar Motilla Gil Sonia Monserrat Córcoles Miguel Montagud Costa Patricia Luisa Montalva Diaz Claudia Moya Clari María Isabel Muñoz López Carmen Maria Muñoz Serrano Roberto Navalón Adriá Alejandro Navarro Gómez Bernardo Navarro Gómez Merche Nebra Sospedra Patricia Olcina Motilla Fany Oliver Castany Ana Oltra Llopis Sonia Palomares Santamaria María José Pau Sánchez Ian Pellicer Casterá Marian Pérez Giménez Vicente Pérez Pérez Isabel Pla Oliver

126

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Laura Pla Oliver Daniel Pla Revert Vicente Presencia Gresa Mireia Presencia Rosell Adriana Ramírez Costa Elena Rodríguez De Luengo Mari Gracia Rosell Sanjuán Jose David Rubio Pérez David Sáez Gómez Paloma Sáez Gómez Iván Sánchez Chuliá Vicente Sanmartín Vázquez Estefania Santamaria Torres Rubén Santamaría Vallejo Mónica Santoyo Valls Carmen Teresí Caballero Jesús Toledo Bañó Oscar Torres Lambiez Rosana Truyol Tate David Usedo Aguilar Reyes Vallés Mompó Christian Vila García José María Vicent Cháfer Paula Vicent Cháfer Jose Maria Vicent Sarrión Eva Vives Pérez

Adults

FLAMA D’ARGENT

FLAMA D’OR I MURTA

Marta Ferri Gimenez Fco.manuel Ferri Garrigues Alejandro Benavent Vilar Claudia Gomis Sanmartin Christian Martorell Baldres Noelia Llorens Clar Irina Mompo Ferrer

Rosa Candido Romeu Maria Jose Boluda Sarrion Manolo Ferri Carbo Pilar Llinares Furio David Marcilla Colomer

FLAMA D’ARGENT I MURTA

Ana Isabel Martinez Perez Carlos Camarasa Hidalgo

Silvia Lapeña Andres Fany Oliver Castany Naima Araujo Blasco Jose Antonio Escriva Vidal Maria Dolores Ferrer Lluch

recompenses pròpies FALLA CAPUTXINS 2024

RECOMPENSES Junta Local Fallera 2024

INSIGNIA D’OR FLAMA D’OR I MURTA I BRILLANTS

David Costa Oltra David Costera Pastor Elena Rodríguez De Luengo

INSIGNIA D’ARGENT FLAMA DE PLATÍ Alfredo Candido Moreno (A títol pòstum)

Juan Carlos Ferrer Dolz Montiel Micó Cuñat Enrique Pellicer Rubio Jose Maria Vicent Sarrión

FLAMA D’OR

INSIGNIA DE COURE

Ernesto Orts Grimaldos Jose Conesa Sifre Vicente Perez Perez Alex Ferri Carbo Eva Vives Perez

Naima Araujo Blasco Celes Orosia Castillo Mari Carmen Cháfer Viñals

MANS

127

Monu

Falla Ca gran. Categ putxins oria Segon 2024 a ment

LEMA. Les mans: pecats i plaers Artista. Josué Román Explicació del monument. Paula Ballesteros Cavero 128

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

129

rs e a l p i s at c e p : s n ma s e L . A LEM INTRODUCCIÓ És ben sabut per tot el món que les mans són una ferramenta per a desenvolupar qualsevol acció i al futur deixar l’empremta. Pecats i plaers, ambdós van de la mà, malgrat puguen paréixer contradiccions, estan molt pròxims en els seus significats i poden tindre les mateixes qualificacions. Emprant les nostres mans podem desenvolupar bones accions o com molts han fet abans portar un camí de males contestacions. Si volem progressar al món on vivim, bones accions hem d’executar i no fer-hi cap crim. Crim no és a soles matar, en este món en podem trobar centenars, de crims fets amb maldat i sense cap dubte, això són pecats.

130

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Monu

FallamCeant gran. Categ putxins oria Segon 2024 a Hui en dia estan molt presents els problemes mentals que té molta gent, per això hem de ser conscients que això és una realitat i que a eixes persones tots hem d’ajudar. Hem d’aconseguir trobar el plaer en eixes coses bones de la vida per a que este món puga ser molt millor cada dia. Conéixer la diferència entre els pecats i els plaers deuria ser una exigència per a tots els residents del nostre món ple de vehemència. Enguany al nostre monument hem volgut mostrar que el món està ple de valents que lluiten contra els pecats i mereixen rebre tots els plaers.

MANS

131

rs e a l p i s at c e p : s n ma s e L . A LEM LA IAIA S’HA CABREJAT… La iaia ens ha contat que les iniciatives d’este Nadal molt li estan agradant, i que vol portar els seus nets a eixe gran festival que a la plaça Major han muntat. Ella no sap per on anar… Viu on estava la gasolinera i per la passarel·la de fusta no vol passar… Li fa prou por que amb el seu net ambdós es puguen despenyar… Li pareix tot un pecat Que encara no ho hagen arreglat… Quina imatge dona això de la ciutat? En estes muralles de la Vila estan fent excavacions arqueològiques per trobar que és el que en eixe espai ha passat i així conéixer la història de la ciutat. Ja vorem què fan… seria molt bonic exposar tot el que allà es poguera trobar i aixina la història de la nostra ciutat als més menuts poder ensenyar; seria tot un plaer!

132

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Monu

I açò és el que la iaia està pensant, que l’atractiu de la ciutat encara no l’estan explotant… Ella ens ho ha contat: –Per molt que l’Ajuntament haja canviat al final tots acaben zigzaguejant…

FallamCeant gran. Categ putxins oria Segon 2024 a

Esta iaia al final s’ha de cabrejar, doncs se n’ha pujat al coet i l’únic que vol amunt anar… per fugir de situacions aberrants. La iaia quan ix al carrer té molta por… Diu que hi ha molts patinets i no sap si algú d’ells s’ha fet un vinet… Li agradaria que estiguera més controlat i no tindre por que la puguen atropellar. Pareix que ara este tema està un poc més controlat i la Policia Local a uns quants ha multat, este és un tema que hui en dia crema… A la pell dels jóvens la iaia s’ha ficat i sap que hui en dia és molt complicat que la joventut es puga independitzar, i ja ni parlem d’una casa comprar… Li agrada llegir les notícies de la ciutat i ella no es queda a soles amb el titular, li agrada llegir la noticia al complet per a saber la informació real.

MANS

133

rs e a l p i s at c e p : s n ma s e L . A LEM Ajudes a la compra de vivenda diuen que han de donar, el que no diuen al titular és que a soles hi haurà trenta beneficiats. Diu que això és un pecat! Molts jóvens es quedaran sense ajudar pensa que alguna cosa haurien de fer o una altra solució donar… Perquè trenta mil «eurets» per a tots no donen per a res!

… I HA ACABAT PLORANT La iaia està plorant… Enguany moltes coses han passat i veu que encara no s’està guanyant per a les dones la igualtat. Des de l’Ajuntament han commemorat el dia internacional per l’eliminació de la violència contra les dones i un minut de silenci han guardat. A la iaia li agraden molt els animals i està plorant perquè encara hi ha gent que els està abandonant i açò és un problema abismal el qual hem d’afrontar de manera clara.

134

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Monu

Pareix que des de l’Ajuntament han donat pas a una iniciativa i amb la falla Hernán Cortés han celebrat un esdeveniment per a promoure l’adopció de mascotes d’una manera molt atractiva.

FallamCeant gran. Categ putxins oria Segon 2024 a

La iaia no pot parar de plorar, i és que li pareix tot un pecat que les noves generacions el valencià no vulguen parlar. Diuen que és la llengua del camp, com si això fora un pecat! És la llengua més bonica i brillant com un rellamp! Altres sí que estimen la nostra llengua i la porten com un dels emblemes de la seua terra i els seus orígens, amb la qual escriuen poemes. És per eixe motiu que el SERVAL ha dut a terme una campanya per a promoure l’ús del valencià i a la iaia això li pareix brutal! La iaia vol portar els xiquets a eixe nou espai verd que on estava la gasolinera diuen que han de posar i encara estem esperant!

MANS

135

rs e a l p i s at c e p : s n ma s e L . A LEM La gasolinera van tancar, fa huit anys almenys que ningú gasolina pot posar i no sabien què fer amb el terreny.

L’Ajuntament va comprar estes instal·lacions, doncs així ho va decidir l’agrupació, els veïns no es paraven de queixar i ells tenen tota la raó! Quin marejol que portaven perquè l’amo no sabien qui era, tot un misteri per resoldre que als articles anava com a capçalera. Quan tot el misteri es va resoldre la compravenda es va iniciar i aixina l’Ajuntament es va envoldre per a vore què havien de posar. Ara han de descontaminar el subsol del terreny, mira que ja fa anys que han de començar, açò dura més que un preny! I ara tots volem saber el que l’Ajuntament hi vol fer, volem vore un nou espai verd, però pareix que amb el pas del temps tothom s’oblida d’este tema i això és una pena!

136

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Monu

FallamCeant gran. Categ putxins oria Segon 2024 a La iaia vol deixar de plorar però en les falles no para de pensar… Té molta por de veure que és el que ha de passar amb este nou govern del consistori municipal. I és que no serà per polèmiques que han hagut en aquest curt temps, tota la comunitat s’ha adonat que hi ha hagut uns certs contratemps. Uns conflictes que han estat presents en certs actes de la Junta Local, quina vergonya ens ha fet eixe avís d’abandonament… i veure per tots els periòdics digitals açò que ha sigut un espectacle accidental. La iaia diu que no ha sigut cap pecat, encara que ha donat molt de parlar… i les falles d’Alzira s’han vist ridiculitzades en certs mitjans digitals. I és el que passa amb tanta tecnologia, que ens trobem amb certs accidents que no donen gens d’alegria i que resulten dolents per a la imatge d’estes festes plenes de valenciania…

MANS

137

rs e a l p i s at c e p : s n ma s e L . A LEM XARXES SOCIALS, UN PLAER QUE POT ESDEVENIR EN PECAT… Ja ha aplegat a la història eixa xica que tot ho fotografia, està atenta al moment on puga trobar qualsevol fet dolent. I és que per a ella és un plaer fotre a les persones del voltant perquè és dura com l’acer i res del que passa li toca el pensament… Abans ens podíem trobar eixes veïnes i veïns que no paraven de xafardejar. Hui en dia això no s’ha acabat perquè d’una altra manera també estan, s’amaguen darrere d’una pantalla on pensen que no poden ser identificats. Aixina pareix molt més senzill criticar a la resta, a més a més s’estan divertint i no paren un segon a mirar-se a l’espill per a pensar de què s’estan abastint, aquesta modernitat no és cap conquesta!

138

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Monu

FallamCeant gran. Categ putxins oria Segon 2024 a Ella no deixa el mòbil tranquil, en apps de lligar s’ha registrat perquè vol trobar un home varonil sense cervell ni trellat, amb muscles per a mostrar en tots els seus perfils. De tant en tant, alguna altra coseta fa… Com li encanta Instagram per a publicar, els posts de l’Ajuntament del seu poble també li agrada escodrinyar. A les xarxes socials de l’Ajuntament moltes publicacions i selfies ens trobem, abans no publicaven res i ara no parem de vore tots els esdeveniments. Fan propaganda de què s’està fent per a què tothom es puga assabentar que en aquesta ciutat certes coses estan passant.

MANS

139

rs e a l p i s at c e p : s n ma s e L . A LEM A esta xica també li agrada passejar i per això li agrada tant anar a l’Anell Verd, encara que s’ha de polvoritzar amb repel·lent de mosquits per a que el seu cos no siga linxat. Ella passeja amb el seu gos, li ha ficat collar i pipeta i li ha donat la pastilla repel·lent que no se li ocórrega als dos obrir la boqueta! Perdoneu, m’havia equivocat! L’Ajuntament enguany sí que ha fumigat a finals d’agost va ser, on ja estàvem tots linxats, i res més que rascar-nos podíem fer…

COM ESTÀ LA LLUM… La dona amb el ciri va caminant per Alzira, mare de déu, quin martiri… ha xafat una merda de gos i ara està plena d’ira, se li n’ha apegat un bon tros! La ciutat no està molt neta… Els contenidors són molt xicotets aixina que no baixes molt tard perquè no cabrà gens ni miqueta.

140

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Monu

Hi ha vegades que no saps què fer perquè al contenidor no cap res, aixina que com cívics hem de ser puja el fem a casa o et clavaran pres!

FallamCeant gran. Categ putxins oria Segon 2024 a

Açò és molt injust, els impostos que paguen els veïns pareix que no es veuen reflectits… I per no parlar de la contribució… Un impost pels serveis que tens, doncs no és cap adquisició encara que no tenen en compte el cens. Per això estan ficant contenidors tan xicotets per tot el voltant, aixina que no busqueu més i no fa falta que feu caminet! Ara diuen que van a invertir tres milions d’euros en la neteja, a veure si no ho volen abaratir… i després anar repartint-se la despesa. La dona amb el ciri està buscant on el fem pot tirar, no sap si ho trobarà hui o demà, aleshores per trobar-ho vol passejar. Esta dona viu per on estan els xalets. I diu que de nit no veu res pel carrer, eixa zona d’expansió a la ciutat on a banda de cases, no hi ha res!

MANS

141

rs e a l p i s at c e p : s n ma s e L . A LEM

Molt de luxe en eixa nova barriada que està propet de la muntanyeta, de nit pareix que estiga abandonada i trobar una part enllumenada és una tasca prou complicada… Aixina que si vols eixir a passejar, millor que vages de matinada. La dona amb el ciri alça el dit diu que una nova idea ha pensat, ara ens ha contat que per la muntanyeta és per on li agrada passejar, és un paratge natural de la ciutat i molt accessible, ja que pots anar caminant. Haveu vist les llums de Nadal?, pareix que estiguem en Vigo! Han omplit els carrers d’enllumenat que han nugat a tots els fanals. Enguany hi ha més llums que mai: a l’entrada de la ciutat, a la plaça Major, a la plaça Cartonatges, ho han omplit de gom a gom!

142

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Monu

FallamCeant gran. Categ putxins oria Segon 2024 a A l’entrada de la ciutat vegem un nou lema fomentant el comerç local que vol convertir-se en un emblema. A Alzira per Nadal, hem de comprar al comerç local i això està ben clar! Els comerços de la ciutat hem d’avivar. A vore com ho fan l’any que ve, moltes coses pareix que estan fent, i tot de gent està ple ja què enguany hem canviat de govern. Seria tot un plaer, que la ciutat poguera prosperar i tornar a ser un emblema de la nostra Comunitat!

MANS

143

PROGRAMA DE FESTES 2024* Diumenge 8 d’octubre de 2023

Dilluns 31 d’octubre de 2023

Dissabte 25 de novembre de 2024

Nomenament de les Falleres Majors per a l’exercici 2024, Naima Araujo Blasco i Claudia Orosia Cándido.

A les 17:00 hores, Halloween, al cau de la falla.

A les 14:00 hores, a l‘ hotel Lluna, dinar de germanor i lliurament d'insígnies pròpies de la comissió.

Dissabte 4 de novembre de 2023 Dissabte 21 d’octubre de 2023 A les 20:00 hores, al Gran Teatre, acomiadament de les Falleres Majors d’Alzira de 2023, Elena Cebrián Blasco i Sara Martínez Giménez.

A les 20:00 hores, al Gran Teatre d’Alzira, exaltació de la Fallera Major d’Alzira, Zaira Cano Ull, i impossició de bandes a la seua Cort d’Honor i les Falleres Majors de les diferents comissions de la ciutat.

Dissabte 21 d’octubre de 2023 A les 20:00 hores, al Saló Noble de l’Ajuntament d’Alzira, proclamació de les Falleres Majors d’Alzira, Zaira Cano Ull i Anna Albelda Martínez.

Dissabte 28 d’octubre de 2023 A les 19:00 hores, Oktober Fest, al cau de la falla.

144

Diumenge 5 de novembre de 2023 A les 12:00 hores, al Gran Teatre d’Alzira, exaltació de la Fallera Major Infantil d’Alzira, Anna Albelda Martínez, i impossició de bandes a la seua Cort d’Honor i a les Falleres Majors de les diferents comissions de la ciutat.

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Dissabte 2 de desembre de 2024 A les 19:00 hores, al Gran Teatre, lliurament de recompenses de Junta Local Fallera.

Dissabte 17 de desembre de 2024 A les 19:00 hores, nadalenques a les nostres Falleres Majors, Naima Araujo Blasco i Claudia Orosia Cándido.

Diumenge 4 de febrer de 2024 A les 12:00 hores, a la sala Rex, presentació de nostra Fallera Major Infantil, Claudia Orosia Cándido. Després, dinar i festa infantil.

Dimecres 7 de febrer de 2024

Diumenge 10 de març de 2024

Dilluns 18 de març de 2024

A les 20:30 hores, al Saló Arab de la Gallera, presentació del Llibret de la Falla per a l’exercici 2024 “MANS”.

Des de les 09:00 hores, Dia del “PORC”, tot el dia porc. A les 13:00 hores, globotà, dinar FFMM i presidents infantils de les comissions i festa infantil.

A les 08:00 hores, despertà a les Falleres Majors, i al barri. A les 09:30 hores, esmorzar al cau. A les 11:00 hores, passacarrers i visita a les comissions. A les 14:00 hores, mascletà a la plaça del Regne. A les 14:30 hores, dinar al cau. A les 17:30 hores, concentració al cau per a l’ofrena. A les 22:00 hores, sopar i ball, al cau.

Dissabte 17 de febrer de 2024 A les 19:00 hores, al Gran Teatre, presentació de nostra Fallera Major, Naima Araujo Blasco. Després, sopar i ball a la sala Rex Natura.

Dijous 22 de febrer de 2024 A les 19:00 hores, en la Casa de la Cultuta, inauguració de l’exposició del ninot.

Dissabte 24 de febrer de 2024. A les 08:00 hores, en el recinte firal, XXXVII Concurs de Paelles.

Dissabte 2 de març de 2024 A les 17:30 hores, assistència a l’acte de la Crida. A les 22:30 hores, sopar de la Crida.

Divendres 8 de març de 2024 A les 23:30 hores, Nit de les Albades a nostres Falleres Majors.

Dissabte 9 de març de 2024 A les 09:00 hores, esmorzar i preparació de la Cavalcada Multicolor. A les 14:00 hores, dinar. A les 17:00 hores, concentració al cau per a la Cavalcada Multicolor.

De l’11 al 15 de març de 2024 A les 22:00 hores, setmana gastronòmica.

Dissabte, 16 de març de 2024

Dia de “La Plantà”

A les 10:00 hores, esmorzar al cau. A les 11:00 hores, ajudar als artistes a muntar la falla. A les 14:00 hores, mascletà a la plaça del Regne. A les 14:30 hores, tradicionals cassoles d'arròs al forn. A les 21:30 hores, sopar dels frares. A les 23:30 hores, gran ball de la planta al cau amb discomòbil.

Diumenge 17 de març de 2024 A les 08:00 hores, despertà a les Falleres Majors, i al barri. A les 09:30 hores, esmorzar al cau. A les 11:00 hores, passacarrers i visita a les comissions.. A les 14:00 hores, mascletà a la plaça del Regne. A les 14:30 hores, dinar al cau. A les 18:00 hores, concentració al cau per anar arreplegar els premis. A les 22:00 hores, sopar i ball al cau amb discomòbil.

Dimarts 19 de març de 2024

Dia de Sant Josep

A les 08:00 hores, despertà de Sant Josep. A les 09:30 hores, esmorzar de Sant Josep al cau. A les 11:00 hores, passacarrers i visita a les comissions del sector. A les 14:00 hores, mascletà de Sant Josep A les 17:30 hores, concentració al cau per al pasdoble. A les 20:00 hores, cremà de la Falla Infantil. A les 22:30 hores, sopar de Sant Josep. Quan vinguen els bombers, cremà de la Falla.

(* La comissió de la Falla Caputxins, es reserva el dret de modificar aquest programa.)

146

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Fins Sempre, Amic Alfredo Toni Lluís

FINS SEMPRE, AMIC ALFREDO “Quan plau a Déu que la fusta peresca en segur port romp àncores e ormeig.” Ausiàs March

arlar d’Alfredo Cándido Moreno en passat encara em costa, però parafrasejant a l’insigne poeta valencià de Beniarjó, el grandíssim Ausiàs March, ben cert és que quan la fatalitat del destí, quan Déu vol que la nau de la vida s’enfonse sense remei, no hi ha port segur que valga, sempre acaben trencant-se les àncores i els aparells. Em venen al cap tots els moments compartits, la humanitat d’un gran faller en tota la seua dimensió com a home familiar, com a persona i com amic, però sobretot com a faller veterà i respectuós amb les institucions i amb les formes i maneres d’una època que per desgràcia no tornarà. Alfredo no va ser mai President, quan podia haver-ho segut, no sols de falla, també de la Junta Local Fallera d’Alzira, a la que li dedicà les seues millors hores i el seu millor treball faller. Fixeu-vos el que són les coses, ell no va voler ser President de la Jun-

ta Local Fallera, però va estar sempre recolzant, al costat de grans Presidents, sempre treballant des de la sala de màquines de la institució en els seus moments més daurats. Haguera pogut ser un grandíssim President i per tindre mirament o respecte pel càrrec, no es va presentar mai. Com ha canviat el conte! Alfredo era i volia ser un més, allà on estava. I per això destaquen els bons fallers, per no voler ser més que ningú, per ser els primers en aportar. Tenia al costat a una gran dona com va ser l’enyorada Concha. Entre els meus tresors fallers més preuats destaca el caputxí de cacau que ella em va cosir fa un grapat d’anys. I tenia, com a home familiar que era, una gran família que perpetuarà la seua memòria, a l’hora que es fa gran. Té uns dignes successors en Alfredo, Inés, Rosa i tot el seguici de nets, netes i una besneta. Enguany seran les primeres falles sense tu, però mentres et recordem ens acompanyaràs per sempre, cada volta que alcem un got del teu elixir preferit, cada volta que la cassalla em creme la gola, tu estaràs present, amic.

MANS

147

Himne de la Falla La Falla de Caputxins Va vestint-se d’alegria Amb l’aire de la festa I l’olor a bunyolà

Al pas de la comissió Que porta el seu estendard Tots els fallers van cantant-li A sa Fallera Major. A la mitat del carrer La nostra falla hem plantat, A la mitat del carrer On la veu el veïnat Esperant la mascletà Esperant la mascletà.

Ai!!!! Falla de Caputxins Ai!!!! Que solera que tens Ai!!!! Falla de Caputxins La comissió hui t’enveja Per lo bonica que tu estàs Ara que estem en les festes De Sant Josep De Sant Josep.

I quan s’acaba la festa El barri pensa en la cremà I en el calor de les flames D’esta festa valenciana I nostra Falla Caputxins Nostra Falla Caputxins Visca la Falla de Caputxins…

Autor: Alfredo Cándido Moreno Amb la música de “Paquito el Xocolatero”

MANS

149

150

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

151

Alonso Cogollos Filgueira

PRESIDENT INFANTIL A la xicalla infantil de la Falla Caputxins. er a mi és tot un orgull poder representar la comissió que m’ha vist nàixer, la que per l’any 2018 va veure com els meus germans, Juan i Alberto, complien el somni de ser presidents infantils. Enguany tinc la sort de tindre el mateix càrrec. Per això vull donar-vos les gràcies, per la confiança depositada en mi. Sé que el càrrec és tot un privilegi, però alhora comporta molta responsabilitat, per això intentaré dur el nom de la falla ben amunt. Però sempre en companyia de la meua companya de viatge, la fallera major infantil. Claudia, en el 2018, ta mare compartia càrrec amb els meus germans, ella com a fallera major; el destí ens ha tornat a ajuntar, i estic ben segur que al teu costat els dies seran màgics, perquè vens d’una família molt fallera, i tu, fallera de cap a peus. Amb les nostres rialles farem que dos personetes visquen estes falles des dels ulls

de la innocència. Naima i José, fallera major i president, gràcies per la vostra complicitat i per ensenyar-nos la vostra estima per les falles, però, sobretot, per la nostra comissió; sou uns grans representants. No puc oblidar-me dels meus pares, els meus germans, familiars i amics. Gràcies per fer que el meu somni siga realitat, perquè sense cada un de vosaltres açò no seria el mateix. Per a acabar, des d’estes pàgines del nostre llibre, vull fer una crida a tota la xicalla perquè gaudim d’unes falles plenes de color, música, pólvora i diversió, perquè tots junts fem falla. Sé que enguany serà un any ple de felicitat, de regals, de música, de traques, de llàgrimes, de somnis complits, d’amistats noves, i, per descomptat, de compartir tots estos moments amb la xicalla de Caputxins. Moltes gràcies a tots!

MANS

153

Claudia Orosia Cándido FALLERA MAJOR Infantil

Ha necessitat el seu temps, el capoll ja s’ha fet flor, per a poder dir-te el que algú ens va ensenyar, que al pas de la comissió que porta el seu estendard, tos els fallers van cantant-li a sa Fallera Major. Eixes ones morenes es deixaran pentinar i s’adornaran amb eixes pintes brillants que seran el remat de l’envoltori faller que tu tan bé lluiràs, eixos dies tan esperats. El teu somriure serà sempre el nostre, la teua alegria la que viurem amb el cor, xuta fort eixe baló, tots et recolzarem per a que aquest any siga de baló d’or ple de carinyo, festa i germanor. Amb molta alegria em queda dir-te, i es que tinc un permís molt especial, que enguany també brinde per tu i allí dalt segur ho entendran. “CHIN, CHIN” 154

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Ana María de la Concepción Chordá

MANS

155

salutació

DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL Claudia Benvolgudes fallerets i benvolguts fallerets, om a fallera major infantil de la Falla Caputxins, vull compartir amb vosaltres una part molt especial de la meua vida, la tradició fallera que s’ha mantingut viva en la meua família durant generacions. Des que tinc ús de raó, he crescut amb la passió per les falles, arrelada al meu cor. Els meus avis, pares, germà i fins i tot, cosins, han estat i estan activament involucrats en les festes falleres. Sobretot he d’agrair a un gran faller, el meu avi Alfredo, que inculcara eixe amor per les falles a ma mare i l’ensenyara a viure-les amb tanta passió, ja que ara és ella la que ens ho ha transmés a mon pare, a mi i al meu germà. Un dels moments que més m’agraden són les despertades, cosa que he heretat de mon pare, que no se’n perd cap, i a mi, que soc molt atrevida, m’encanta com des-

156

perta la ciutat amb l’alegria i bullici del so màgic dels coets explotant al compàs de la música de les xarangues, des de primera hora del matí. Hui, tinc l’oportunitat de representar, com a fallera major infantil, la falla que m’ha vist nàixer, la Falla Caputxins, i això és un somni fet realitat. És un honor i un privilegi formar part d’esta gran família fallera i compartir amb tots vosaltres la passió per les falles que la meua família m’ha transmés. Com bé sabeu, qui em coneix una miqueta, soc jugadora de futbol i en el terreny de joc m’agrada donar-ho tot i ser de les millors, i això enguany també ho faré en el terreny de les falles i per això espere estar a l’altura del que la comissió es mereix. Una de les coses que més m’agrada de ser fallera major infantil és conéixer tants fallerets i falleretes, en tots els llocs a on acudim, i tot el que compartisc

Falla Caputxins · Alzira, 2024

amb Alonso, Naima i José, i és que al seu costat —com pot ser d’altra manera?— estan sent dies molt divertits i espere que així ho estiguem transmetent a tota la comissió. Des del meu cor faller, vos anime i demane que ens acompanyeu en tots els actes que estan per vindre i així poder culminar un any ple d’alegries i emocions, en vore tota la xicalla de la falla al nostre costat. Espere que passem tots junts unes falles meravelloses. Per a acabar, voldria fer un prec a la directiva de la nostra comissió, a la junta local fallera d’Alzira i fins i tot a l’ajuntament de la nostra ciutat, i demanar-los que no s’obliden de nosaltres, les comissions infantils, i que continuen augmentant i innovant amb noves activitats falleres per a tots nosaltres, xiquets i xiquetes, ja que som el futur d’esta gran festa. Amb carinyo faller, la vostra fallera major infantil,

MANS

157

cort d'honor DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL Estes caretes que tindran que a tots ens fan somiar en dies de calor i música en dies que et fan cantar Vestides de flors i molt de color somriuen amb xispa i il·lusió, totes al voltant de sa Fallera Major elles són de la falla la nostra passió. Filles, netes i nebodes amb sang fallera que brota en elles des del primer dia, fan olor a flor, carinyo i tendresa eixos cors fallers estan plens d’alegria. Ana María de la Concepción Chordá

158

Falla Caputxins · Alzira, 2024

CORT D'HONOR DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL

Aarón Santamaría Bonastre

Ada Chillarón Pla

Adrián Elorza García

Aitana Ferri

Aitana Montero García

Alex Castillo Borrull

Alex Martínez Montalvá

Alma Ferri García

Andrea Palomares Miralles

Andreu de la Concepción

Carlos Sala Muñoz MANS

159

Celes Orosia Cándido

Claudia Ferrer Badenes

Cristian Montagud Lapeña

Cristian Montero García

Dani Pla Gil

Daniela Ramírez Costa

160

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Claudia Pascual Oliver

Darío Pérez Santoyo

Diego Costa Torres

CORT D'HONOR DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL

Dylan Orón Cuenca

Emma Ferreo Ferrer

Hugo Capsi Martínez

Hugo Castillo Borrull

Hugo Usedo Gisbert

Iker Llácer Muñoz

Estrella María Sanmartín Murariu

Gerard Calatayud Gómez

Laia Ferri Ferrer

Lidia Montagud Lapeña MANS

161

Marc Rodenas Gálvez

162

María Marcilla Boluda

Martina Denia Cándido

Martina Iborra Presencia

Mateo Costa Torres

Maxim Signes Nebra

Montiel Comins Micó

Murta Calatayud Gómez

Naima Orts Truyol

Neus Pérez Ferrer

Falla Caputxins · Alzira, 2024

CORT D'HONOR DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL

Pablo Pla Gil

Paola Damia Mompo

Pau Iborra Presencia

Paula Capsi Martínez

Sabela Llacer Muñoz

Sabina Camarasa Martínez

Vega Aparicio Grande

Vera Ferri Ferrer

Victoria Rubio MANS

163

L I T N A F N I ó i s s i m o c Fallera Major Infantil President Infantil Delegada de JLF

Claudia Orosia Cándido Alonso Cogollos Filgueira Celes Orosia Cándido

Vocals Murta Calatayud Gómez Gerard Calatayud Gómez Sabina Camarasa Martínez Hugo Capsi Martínez Paula Capsi Martínez Alex Castillo Borrull Hugo Castillo Borrull Ada Chillarón Pla Montiel Comins Micó Diego Costa Torres Mateo Costa Torres Paola Damiá Mompó Andreu de la Concepción Garrigues Martina Denia Cándido Adrián Elorza García Irene Fenollar Selva Claudia Ferrer Badenes

164

Enma Ferrer Lluch Laia Ferri Ferrer Vera Ferri Ferrer Aitana Ferri Ferri Alma Ferri García Alejandra María Gomis Sanmartín Martina Iborra Presencia Pau Iborra Presencia Iker Llácer Muñoz Sabela Llácer Muñoz María Marcilla Boluda Alex Martínez Montalva Cristian Montagud Lapeña Lidia Montagud Lapeña Aitana Montero Garcia Cristian Montero Garcia Ahinara Navalón Santamaria

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Claudia Oliver Pascual Dylan Oron Cuenca Naima Orts Truyol Laura Panadero Tortosa Iván Pérez Ferrer Neus Pérez Ferrer Dario Pérez Santoyo Daniel Pla Gil Pablo Pla Gil Daniela Ramírez Costa Victoria Rubio Martínez Carlos Sala Muñoz Estrella María Sanmartín Murariu Aarón Santamaria Bonastre Máxim Signes Nebra Hugo Usedo Gisbert

RECOMPENSES Junta Local Fallera 2024 Infantils COET D’ARGENT Cristian Montagud Lapeña Daniela Ramírez Costa

COET D’OR Iván Pérez Ferrer Adrián Elorza García Neus Peres Ferrer Celes Orosia Candido

MANS

165

Monu

Falla Ca infantil. Ca putxins tegoria Pri 2024 mera ment

LEMA.

Les mans són pols oposats Artista. Sergio Guijarro Pastor “Sergi” Explicació del monument. Tamara Pérez Albelda 166

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

167

s LEMA. Le

s t a s o p o ls o p n ó s mans

La falleta que enguany les caputxinetes volem plantar, en les properes línies vos la intentem explicar… Un monument menudet, però molt gran, que com a lema durà: «Les mans són pols oposats».

El que amb la nostra falleta volem reflectir és que així com les mans, que no n’hi ha dos iguals, els xiquets i les xiquetes hem de conviure en societat, respectant-nos i no com si fórem animals.

El Sol i la Lluna són dos amants que no es poden trobar, un de nit i l’altre de dia, vetlen els somnis de la majoria. Fins i tot, ells que pareixen no estar destinats a entendre’s, cada 375 anys troben la manera de comprendre’s.

A la nostra benvolguda Terra la trobem enmig, preocupada per la seua salut, casada de tant d’embolic. Els seus habitants no l’hem cuidada, i ara plora desconsolada, perquè no sap com demanar-los respecte i ser estimada.

168

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Monu

FallamCeant infantil. Ca putxins tegoria Pri 2024 mera

Ja pot córrer el ratolí, si de les urpes del lloro vol fugir. I és que per molta amabilitat que el lloro vullga lluir, el ratolí sap, que si l’agafa, se’l menjarà en un sospir. Respectar és essencial, però més ho és no haver de patir.

Dalt i baix. Dos termes que pareixen massa oposats. Sabem que l’un sense l’altre no tindria significat. Una antiga dicotomia que als nostres dies ha arribat i amb la qual estan d’acord, fins i tots, els més veterans.

Per tots és sabut que el gat i el gos es porten com el... És de sobra coneguda la rivalitat d’estes dos criatures. Però fins i tot estos animals tan oposats i ganduls demostren poder viure agermanats i sense fissures.

A vegades, tot i les nostres manies, podem ajuntar-nos amb algú diferent que faça que l’energia córrega de valent. I si no que els ho diguen a estes bateries!

MANS

169

s LEMA. Le

s t a s o p o ls o p n ó s mans Dolç i salat. Dos sabors que en principi pareixen contraris, saben molt bé com, amagats, l’altre complementar. Si parem atenció, veurem que és la suma d’allò suplementari el que fa girar un món cada vegada més enfrontat.

L’àngel i el dimoni, una dualitat ancestral. Els qui un dia foren germans, ara estan sempre barallats. I és que encara no s’han adonat que, tant uns com altres, formen part indispensable del món actual.

A la vora de la mar estos peixets s’han trobat, perplexos observen on els humans hem arribat. Ma que són complicades estes criatures! Si treballaren juntes, hi haurien menys censures!

En esta escena els xiquets ens demostren que tant se val si eres diferent: gros o prim, ros o bru, alt o baixet. Els bons amics es donen la mà i junts superen qualsevol dificultat que els pose entre l’espasa i la paret.

170

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Monu

FallamCeant infantil. Cat putxins egoria Pri 2024 mera El yin-yang és una representació mil·lenària de com l’equilibri és la clau per a triomfar. Si esta lliçó l’has apresa, i sense dubte així és, a la resta dels humans els l’has d’ensenyar. I clar! No ens hem oblidat. En la nostra falla no podien faltar un falleret i una fallereta que després de tota esta malifeta, volen deixar clar que tots tenim cabuda en esta gran festa. Tant se val si eres de la Xina, d’Alzira o de Favareta

La nostra falleta ja has visitat i esperem t’haja agradat. Però el més important que has de recordar és que allà on vages, a l’igual i al que no ho és tant, cal respectar i ajudar. Que siguem diferents no vol dir que no ens pugam estimar! I ara que la volteta li has pegat... quantes vegades has pogut llegir la paraula mà/mans?

MANS

171

Guia 172

C À D I D

Falla Caputxins · Alzira, 2024

A C I T C À MANS

173

Mà, manetes

174

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Informació per a pares i mares

sta guia didàctica està pensada per a fer passar a la nostra xicalla una estona agradable, mentre aprén i es divertix. Les mans són una ferramenta indispensable per a l’aprenentatge, sobretot des que es naix fins als sis set anys, però també a mesura que creixem. És per això que en ser el fil conductor per al nostre llibret les mans, no podíem deixar passar l’oportunitat de fer una guia didàctica en què foren les protagonistes. Les activitats que es plantegen ací estan dirigides a xiquetes i xiquets de diferents edats1, i estan identificades amb les icones següents:

•

Activitats per a totes les edats.

•

Activitats aconsellades a partir de 6 anys.

•

Activitats aconsellades a partir de 8 anys.

•

Activitats aconsellades a partir de més de 8 anys.

5 5 5 5 6 8

L’objectiu de la guia és que les xiquetes i xiquets passen una estoneta agradable i aprenguen una miqueta més sobre l’ús que fem de les mans.

Les edats indicades són orientatives.

MANS

175

( 1.

Has sentit parlar de les Rondalles d’Enric Valor? N’has llegit alguna? Ens en contes una? Va, que de segur que te’n recordes d’alguna. Ací teniu un conte, una rondalla d’allò més tradicional, arreplegada oralment i que coneixem gràcies al treball literari d’Enric Valor. Amb tot, continua tenint eixe sabor d’historieta que conta la iaia. L’acció se situa a Benilloba, a la comarca del Comtat.

176

Falla Caputxins · Alzira, 2024

5 5 5 6

Amb els pares, llig la rondalla, que després podràs interpretar amb els titelles que hi ha al final del llibre.

Llig la rondalla i retalla els titelles que hi ha al final del llibre. Pots interpretar-la amb els amics.

Inventa un final alternatiu per a la història. I diu així: Hi hagué, fa molts segles, un marqués castellà ben poderós. El castell era damunt d’una muntanyola i estava rodejat d’un jardí amb moltes plantes i arbres. Als peus del castell reposava, tranquil·la, la població. El marqués, de nom Bernat de Vilian, s’havia criat en una guerra perpètua amb els moros i amb els cristians veïns. La seua muller, morta feia quinze anys de sobrepart, li havia deixat una filleta preciosa que, segons creixia, es feia més i més bonica, amb uns cabells com la nit, suaus i onejats, i uns ulls negres que enamoraven. La filla, Brunilda, era molt animosa i desperta, però estava sempre tancada al castell, perquè son pare, que se l’estimava moltíssim, creient protegir-la, li feia passar una vida molt trista i rodejada d’avorriment. Son pare, només li permetia de passejar-se per l’hort acompanyada sempre de Roseta, la seua vella dida, que se l’estimava també molt. Son pare tenia tanta por que la filla s’enamorara i que finalment acabara com sa mare. Tanmateix, un matí, li agafaren moltes ganes de plorar, d’estar al llit i de morir. El marqués estava aquell matí al seu gabinet de caça amb un criat. De sobte, va sentir tocar a la porta, i era Roseta. —Què vols? Què ocorre? —Senyor, Brunilda ha caigut malalta. —Pare, vull anar-me’n on està ma mare… vós em teniu en presó, i el meu cor necessita llibertat. —Bé, Brunilda… No et caldrà anar al cel. Diumenge, dia de Pasqua, eixirem tots dos plegats a l’església. Per fi, va arribar el Diumenge de Pasqua…

MANS

177

L’any anterior a tot açò, el marqués va tindre una petita guerra amb Raül de Mataplana, senyor de Penella i veí seu. No hi va haver vencedors ni vençuts; però quan Raül de Mataplana tornava cap al seu castell, muntat en un cavall, el feriren i morí allí mateix als braços del seu fill únic, Carles. Una vegada contat açò, tornem al Diumenge de Pasqua. Carles de Mataplana s’enterà que la filla del marqués eixiria del castell. Disfressat de pobre, arribà a la població del marqués de Vilian i els esperà a les portes de l’església. D’altra banda, Brunilda no parava de sentir comentaris de gent del poble com… —És fina, és ben bonica, és molt dolça. Ja arribaven a l’església. Dring, drong, feia la campana. Brunilda mentre donava les monedes, es tallà en sec quan va veure, vora la porta de l’església, un jove que la va impressionar profundament pels ulls bells i imperiosos que tenia. Acabada la missa, intranquil·la, volgué distraure’s una mica més, i va dir a son pare que volia anar al mercat. Ell, no quedant-li altre remei, ho consentí. Al mercat, Brunilda volia mirar-ho tot. Passaren per davant d’una tenda que exhibia petites joies barates, vidrets, amulets, collars… El venedor els digué amb seguretat: —Senyora, senyor… passeu dins, si vos plau, que tinc una cosa que vos interessarà. Entraren i, a l’acte, Brunilda es va encapritxar d’uns guants fets d’un teixit finíssim en fil d’or. —Bon gust teniu, gran senyora! Açò no només són uns guants luxosíssims i d’un gran valor material, de més a més tenen la propietat de conduir la persona que els usa a la més completa felicitat. El marqués estava content, ja que s’havia resolt el seu problema principal: el de la felicitat de la seua filla sense que fora necessari que es casara. En conseqüència, ara ja no pensava traure-la més del castell, i donà ordes per tal que tancaren qualsevol finestra per on Brunilda poguera veure una altra vegada algun home en la flor de la joventut. Carles de Mataplana, que no era altre el jove que, disfressat, havia quedat impressionat per Brunilda a la porta de l’església, va quedar-se encara quinze dies més a la població de Vilian, per tal de tornar

178

Falla Caputxins · Alzira, 2024

a veure de qui s’havia enamorat seriosament. Per fi, un dia, abans de tornar-se’n al seu castell, decidí fer una prova ben arriscada. De vesprada, Carles saltà als jardins del castell del marqués de Vilian. Estava convençut que els déus dels enamorats els protegien. Quina emoció quan veu la seua amada, dolçament adormida…! Li mira les mans, i li’n veu una nueta i l’altra enfundada en un guant preciosíssim. I tot seguit… Intrusos! Els arquers! Presó o mort! Carles, sense pensar-ho agafa el guant i es perd pel bosc. Els arquers arriben a la placeta: —Qui hi ha? Qui era? Hem sentit… Roseta, que acaba de despertar-se, diu: —Heu sentit… heu sentit… Somiant, que devíeu estar! Aneu-vos-en! —Prepara’t, Roseta, que ens n’anem! ¡Jo no ho puc resistir més! —A on anem, senyora? —Fora del marquesat, on no haja d’aguantar més a mon pare. Després d’una nit ben llarga, muntanyes amunt, muntanyes avall… Serventa i senyora es trobaven la mar de tranquil·les, per bé que vivien una aventura arriscada per terres desconegudes. No sabien massa bé cap a on adreçar-se i, a la fi, decidiren com a destí una població important. Cap allí anaven quan, es trobaren els soldats del castell de Vilian. Brunilda fugí bosc endins i la pobra Roseta caigué en mans dels soldats. Camina que caminaràs, va arribar a un punt on s’acabava el pinar. Allí la despertà el so d’un tro. Brunilda es posà dreta fins a arribar davant d’una caseta de llenyaters. Brunilda tocà fortament a la porta. —Reina del cel! Passeu, passeu…! Li digué una dona amb veu amorosa. La jove passà, tancaren i la dona la va fer seure al racó del foc. —Qui sou, tan bonica, i on aneu en esta mala nit? Brunilda li va explicar que anava perduda en busca d’un amo. —Oh, bona criada fareu, tan fina com sou! En tres hores podreu ser a la Torre, on viu una senyora molt rica que està malalta i no troba criades. —Com li diuen, a eixa senyora? —La viuda dona Frederica. L’endemà de matí, Brunilda va fer cap a la Torre. Tocà a la porta de la Torre, que era un gran edifici antic…

MANS

179

I si l’acabes de llegir, podràs respondre a les preguntes que hi ha tot seguit. A.

Com li diuen a la protagonista?

Qui l’ajuda? Escriu alguns noms dels personatges que ajuden a Brunilda.

Per què el títol Els guants de la felicitat?

D. Indica alguns noms dels llocs on passen les aventures de Brunilda.

Actualment la podeu llegir sencera ací https://lalcubmesm.blogspot. com/2016/05/rondalla-els-guants-de-la-felicitat.html i podeu veure-la ací https://lacolla.apuntmedia.es/alacarta/catacriccatacrac/ guants-felicitat_134_1383100.html 180

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Saps de què et parle? A.

Este senyor és tot cor, però sempre està enmig com el dijous.

A la mà el podràs trobar, és el dit que sempre va més decorat.

Un senyor redó i baixet, àgil i forçut ho és també.

D. Dels germans és el menut, pot ser l’últim però també el primer.

5 8

Este senyoret tot ho sap, i si li preguntes et dirà la pàgina on buscar.

Jeroglífics: Has explorat el terreny?

Ciutat mallorquina

MANS

181

5 6

Sabies que els dits de la mà tenen nom? En el llibret que tens a les mans en podràs trobar els noms. Dibuixa la teua mà i anomena els dits.

Polze o gros anular Índex Menovell o menut Cor o del mig

182

Falla Caputxins · Alzira, 2024

5 6

5. Troba cinc paraules relacionades amb el cos humà.

3. MANS

183

5 8

Completa els mots encreuats.

184

Falla Caputxins · Alzira, 2024

En horitzontal 1. Part del braç compresa entre el colze i el puny. 2. Lloc on la cama s’ajunta amb el peu. 4. Membrana externa que protegix els ulls. 5. Articulació que unix la cuixa amb la cama, en plural. 7. Depressió arredonida i arrugada que deixa al mig del ventre la secció del cordó umbilical. 8. Part del cos humà que s’estén des del coll fins al ventre. En vertical 1. Part interior de la unió del braç amb el tronc. 3. Part dels cos humà que comprén des de la monyica fins a la punta dels dits, en plural. 6. Part carnosa i mòbil que limita l’obertura de la boca.

5 +8

7. Unix i forma refranys. 1.

Diumenge de rams

a. i la llengua arriba a l’os.

Les mans al cul

b. no sàpia el que fa la mà dreta.

La mà ferix el cor

Que la mà esquerra

d. qui no estrena no té mans.

Tirar la pedra

cor calent.

Mans fredes

i el cul a casa.

Una mà renta l’altra

g. i amagar la mà.

i les dos renten la cara.

MANS

185

Dona forma a les expressions i dites populars següents: A.

Tindre la mà trencada

A mans plenes

Posar la mà al pit

D. Passar la mà per l’esquena

186

Passar la mà per la pare

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Sabies que les mans tenen un idioma propi? És el que coneixem com a llengua de signes. Ací tens uns quants signes bàsics i l’alfabet.

Pots fer un vídeo en Instagram, etiquetant la @ fallacaputxins, on et presentes en llengua de signes. MANS

187

5 5 5 +8

188

10. A més de la llengua de signes hi ha un altre llenguatge per al qual també son necessàries les mans. Saps de què parlem? Punxa amb un furgadents els punts necessaris per a formar cada lletra segons l’alfabet Braille.

11. Ves a la pàgina (explicació del monument infantil) i troba quines paraules rimen amb la paraula mans en el text.

12. Sabries unir la paraula mà en diferents llengües amb l’idioma a què corresponga. 1.

hand

Francés

mano

Basc

esku

Anglés

ręka

D. Portugués

mão

Gallec

man

Castellà

main

Polonés

Falla Caputxins · Alzira, 2024

5 6

13. Esta cançoneta infantil tradicional té un ball molt particular. I és que es fa amb les mans! Creus que la podries cantar i ballar? Cinc pometes té el pomer, de cinc una, de cinc una, cinc pometes té el pomer, de cinc una en caigué.

Tres pometes té el pomer, de tres una, de tres una, tres pometes té el pomer, de tres una en caigué.

Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa, si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer.

Quatre pometes té el pomer, de quatre una, de quatre una, quatre pometes té el pomer, de quatre una en caigué.

Dos pometes té el pomer, de dos una, de dos una, dos pometes té el pomer, de dos una en caigué.

Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa, si mireu el vent d’on ve, veureu com dansa el pomer.

14. Noms dels colps de pilota.

MANS

189

15. Poema d’Alba Fluixà. MANS, MANETES I MANOTES Hi ha mans que exploren el món amb una passió d’artistes que exalta i crema i confon totes les emocions vistes. Hi ha mans que parlen i creen en un món ple de delícies, manetes tendres que aprenen la dolçor de les carícies. Hi ha mans que són com grapes que toquen amb avarícia dibuixant deutes i mapes sense importar la justícia. Mans, manetes i manotes, cadascuna és necessària per a equilibrar les notes de la cançó mil·lenària.

Alba Fluixà Pelufo Què penses que vol dir l'autora del poema mitjançant les seues paraules:

190

Falla Caputxins · Alzira, 2024

16. Titelles per a la rondalla (retalla per la línia discontínua, enrotlla al voltant del dit la tira blanca i pega amb adhesiu unint els dos costats. Demana que t'ajuden per fer el muntatge).

MANS

191

192

Falla Caputxins · Alzira, 2024

SOLUCIONS 2.

Polze o gros, índex, cor o del mig, anular i menovell o menut.

6. 1

Ç 3

L 7

M E

M A

M 5

a) Solució: pam a pam b) Solució: Manacor

T U

A. Dit cor o del mig. B. Dit anular. C. Dit polze o gros. D. Dit menovell o menut E. Dit índex.

A V 8

1d, 2f, 3a, 4b, 5g, 6e, 7c.

10.

11. veterans, germans, humans 12. 1c, 2f, 3b, 4g, 5d, 6e, 7a

MANS

193

els reco

d'un a 194

Falla Caputxins · Alzira, 2024

ords

any

MANS

195

CAVALGADA

196

Falla Caputxins · Alzira, 2024

CRIDA

MANS

197

198

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

199

DIA DEL PARAT

200

Falla Caputxins · Alzira, 2024

DIA DEL PORC

MANS

201

202

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

203

DINAR DE GERMANOR

204

Falla Caputxins · Alzira, 2024

FESTA DE L’AIGUA

MANS

205

206

Falla Caputxins · Alzira, 2024

HALLOWEEN

MANS

207

208

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

209

16 MARÇ 2023

210

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

211

17 MARÇ 2023

212

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

213

214

Falla Caputxins · Alzira, 2024

18 MARÇ 2023

MANS

215

216

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

217

218

Falla Caputxins · Alzira, 2024

19 MARÇ 2023

MANS

219

220

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

221

NADALENQUES

222

Falla Caputxins · Alzira, 2024

NOMENAMENT

MANS

223

OCTOBER FEST

226

Falla Caputxins · Alzira, 2024

PAELLES

MANS

227

PRESENTACIONS

228

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

229

230

Falla Caputxins · Alzira, 2024

PUTXERO

MANS

231

RALLYE

232

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

233

234

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

235

VÀRIES

236

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

237

Guia

come 238

Falla Caputxins · Alzira, 2024

ercial MANS

239

240

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Av. Sants Patrons, 2 - Baix 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 241 90 64 Cr. Sant Francesc d’Assis, 20 - Baix 46740 CARCAIXENT (Valencia) Tel. 96 394 87 78 www.alzicasa.com

MANS

241

242

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

243

244

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

245

Montajes de naves industriales y prefabricados de hormigón

246

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

247

248

Falla Caputxins · Alzira, 2024

La Cambra

La Cam Ropa interior • Ropa de hogar • Uniformes escolares Ropa en medidas especiales para cama

C/ Colón, 32 - 46600 ALZIRA (Valencia) MANS

249

250

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Ctra. Alzira a Tavernes, Km 20 - Pol. 60 · Parc. 132 Tel. 96 240 15 29 - E-mail: pirocrespo@hotmail.com 46600 ALZIRA (Valencia)

MANS

251

252

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

253

254

Falla Caputxins · Alzira, 2024

CAFÉ FORO Plaza Sociedad Musical, 3 46600 ALZIRA (Valencia)

MANS

255

Polígono Q · C/ Salvador Lacasta, s/n · 46600 Alzira (Valencia) · Tel. 96 241 83 35 azulejosterol@hotmail.com

Carrer de la Sang / 6.

ALZIRA

256

Falla Caputxins · Alzira, 2024

LÁPIDAS FINA CALABUIG C/ Pere Morell, 3 Tel. 675 93 32 76 - 96 241 98 45 46600 ALZIRA (Valencia)

M. Ferrer peix fresc i congelats

C/ Piletes 54 bajo. 46600 Alzira - Tel. 96 241 66 86 - Móvil 607 91 30 15 e-mail: peixmferrer@gmail.com

MANS

257

258

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

259

IPSO IURE CORPORACIÓN JURÍDICA Avda. Santos Patronos, 19 · Alzira (Valencia) (Edificio de D. Luis Suñer) Tel.: 675 863 857 (24 horas) www.Ipsolurem.com Ipsolurem@gmail.com

260

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

261

Mayor San Agustín, 33 Bajo 46600 ALZIRA Valencia Teléfono 962 401 072 info@alzilex.com Móvil 607 293 272

262

Falla Caputxins · Alzira, 2024

Plaza Corbell Essonnes 1 bajo - Tel. 96 241 11 71 - 46600 ALZIRA (Valencia)

MANS

263

264

Falla Caputxins · Alzira, 2024

CASINO CARRETER S BAR - RESTAURANTE

C/ Mossén Grau, 8 - 46600 Alzira, Valencia Teléfono: 960 067 177 - 657 440 745 Email: casinocarreteros@gmail.com

MANS

265

Sonia Palomares Tel. 667 56 09 82 - C/ Prior Morera, 10 - 46600 ALZIRA

HORNO FRANCISCO BRIA 637 92 97 12 PANADERÍA Y PASTELERÍA C/ JOSEFINA PIERA, 2 266

Falla Caputxins · Alzira, 2024

MANS

267

268

Falla Caputxins · Alzira, 2024

anys

INDÚSTRIA GRÀFICA-IMPREMTA

Pol. Industrial La Vila. C/ La Vall d’Albaida, 3. 46819 Novetlè. Telèfon 96 228 01 27 www.paperplegat.com · pedidos@paperplegat.com

MANS

269

270

Falla Caputxins · Alzira, 2024

La Falla Caputxins agraeïx a les empreses i persones que han aportat la seua col·laboració, perquè sense esta ajuda no s'haguera pogut dur a terme l'edició d'aquest llibre de falles.

MANS

271

terratrè 272

Falla Caputxins · Alzira, 2024

èmol

final MANS

273

274

Falla Caputxins · Alzira, 2024

terratrèmol final Les mans que han teixit este llibre són més que simples portadores de paraules; són artífexs de mons, navegant pàgina a pàgina amb la destresa de qui plasma pensaments en cada línia. Així, en les mans que ara reposen resideix l’essència que dona vida a esta obra, un tapís que parla més enllà de les mans, compartint històries, lletres, emocions i el rastre d’un viatge literari complet. Enrique Pellicer

MANS

275