Falla Carrer Major I Passeig . Llibret 2022. by Falla Carrer Major i Passeig

EDITA A.C. Falla Carrer Major i Passeig de Gandia. Fundada a 1928 DELEGACIÓ LLIBRET FCMIP: Silvia Suñer Romero, Mariola Jorge Sarrió i Carmen Soucase Furió. EXPLICACIONS MONUMENTS FALLERS: La Comissió. COORDINACIÓ EXPLICACIONS MONUMENTS: Vicente Lloret Llopis DISSENY PORTADA I IL·LUSTRACIONS: César Blay Cuquerella FOTOGRAFIES INSTITUCIONALS: Salva Gregori COL·LABORADORS LITERARIS Jose Manuel Prieto Part, Ana Llopis Garcia, Teo Brunet Ferrandiz, Vicent Lloret Llopis, Manolo Boronat Llorca, Llorenç Bustos Fernández, Xavier Ródenas Mayor, Rosa Mascarell Dauder, Pasqual Molina Faus, Arantxa Puertas Buigues, Mª Carmen Montes Benlloc, Carmen Soucase Furió. IMPRESSIÓ I MAQUETACIÓ Sectorgràfic DEPÒSIT LEGAL V-166-2012

“El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià”. “Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres”. A.C. Falla Carrer Major i Passeig no s’identifica necessàriament amb els articles dels seus col·laboradors ni es fa responsable de les opinions contingudes en els articles. La present publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa, de cap manera ni per cap mitjà, sense autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes diaris o llibres si s’esmenta la procedència.

@fallacarrermajoripasseig

PRÒLEG

SALUDA PRESIDENT INFANTIL

FALLERES MAJORS GANDIA 2022

REINA INFANTIL DE LA FALLA

SALUDA PRESIDENT

REINA INFANTIL DEL FOC

REINA DE LA FALLA

REINA INFANTIL DE LA FESTA

REINA DEL FOC

REINA INFANTIL DE LA POESIA

REINA DEL FESTA

REINA INFANTIL DE L’ART

REINA DE LA POESIA

REINES I ACOMPANYANTS INFANTILS

REINA DE L’ART

MADRINA FALLA

REINES I ACOMPANYANTS

MANTENIDORA

ACOMIADAMENT REINA FALLA 2020

EXECUTIVA

VOCALS

ESBÓS FALLA

EXPLICACIÓ FALLA

ESBÓS FALLA INFANTIL

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

RECORDS 2020-21-22

129

CRÒNICA DE RECOMPENSES 2020

164

GUIA COMERCIAL

166

Tothom envers un tema, el joc. Com el joc de construcció, el de les menudes peces de fusta i colors que una darrera una altra, construeixen una casa, un gegant, un cavaller i com no, un casal. I en eixe joc, hem jugat tots els que tenim com a peces la il·lusió de fer amb poquets diners (ja sabeu la crisi) unes fulles dignes d’una comissió com la nostra. Tornem a jugar després de quasi dos anys d’activitat interrompuda per la Covid-19 i amb la mascareta a la mà, les arrels falleres. Un llibret que ha vist, la nit i el dia de totes i cadascuna de les persones que han col·laborat desinteressadament en ell, i que finalment connectades totes les peces del puzle, la majoria de les vegades des del grup de WhatsApp de LLIBRET22, ha donat com a resultat la construcció, sense adonar-nos, peça a peça, i color a color, del nostre cavaller de joguet. Teniu a les vostres mans el fruit del treball i la coordinació d’autors, redactors, dissenyadors gràfics, fotògrafs, il·lustradors, editors i sobretot d’un grup de falleres i fallers amb gana d’oferir un producte de qualitat i atractiu. L’objectiu és clar, promoure e incentivar la cultura, la indumentària, la música i mantindre viva la nostra llengua. Tots hem jugat amb les lletres, la paraula, la tela, el fill, la ploma, el llapis, i la clau de Sol, i

com no, l’esperit transgressor, inconformista i reivindicatiu que marca la nostra trajectòria. La nostra portada, amb un estil vintage i harmoniós, té com l’element principal un cavaller representat a través d’una calavera amb el seu barret i “moustache”. La calavera simbolitza que hem oblidat i perdut valors i principis de l’esser humà, que hem oblidat que desposseïts de les nostres vestimentes, tots som iguals. Per això la clau de joguet que travessa el barret, com al·legoria al sistema establit que meneja a l’individu llevant-li dels seus drets a decidir per ell mateix, perquè donen corda i ballem. I el monocle de cristall on els mòbils i les noves tecnologies fomenten a l’aïllament social i l’empobriment de les relacions, provocant que els menuts hagen perdut el costum de jugar amb un llapis i un paper... El nostre cavaller vol que grans i menuts tornen a jugar junts amb peces de fusta i colors per construir una falla que represente el retorn als valors perduts i el respecte al ser humà siga com siga i vinga d’on vinga. L’explicació dels monuments que, seguint la trajectòria clàssica dels versadors, ens introdueixen la falla gran dins del món embrollador dels polítics que desde la jogueteria consistorial on llancen les seues promeses que després s’obliden, idees

fastuoses i faraòniques que després són projectes inacabats, i on, sols ells, des de la gropa dels seus cavalls com cavallers errants, atalaien els seus dominis sense rascar-se la butxaca; i a la falla infantil, al món sublim del Déu del temps, per a dirli a la infantesa que per moltes tecnologies aplicades a la seua vida, sols tenim una vida per gaudir-la i tota és un aprenentatge, que els valors del ser humà tenen primacia i és millor fer el bé que el malbé. Sempre el nostre agraïment als que han dedicat un temps de la seua vida per escriure per a nosaltres, als de narrativa, als de poesia, als de fotografia i disseny gràfic, als que han sumat idees, als comerciants, autònoms i empreses pel seu suport econòmic mitjançant la seua publicitat, gràcies a tots ells que han contribuït a dur endavant aquesta tasca. I l’agraïment a tots els nostres fallers i falleres que continuen amb nosaltres, que entenen que la falla és continuïtat tot i que corren temps difícils, que la falla és la nostra propietat i que tots junts volem seguir donant a la festa fallera, el lloc que es mereix.

Delegació Llibret Falla Carrer Major i Passeig Gener 2022

FALLERES MAJORS DE GANDIA 2022 Cristina García Lechuga Clara Tortosa García

PRESIDENT Joaquín Vicente Jorge Sarrió Benvolguda comissió, amics i veïns: La festa de les falles és foc, festa, poesia i art, són rialles i llàgrimes, pólvora i ball, i com tots sabeu, una gran tasca per la continuïtat de les tradicions falleres i la nostra cultura. Enguany, encara que aquests mesos han sigut dolents por la Covid-19, la pandèmia no ha pogut amb nosaltres ni amb la tenacitat que tots els fallers tenim. Continuem la nostra història i plantarem falla, eixirem al carrer, ballarem, gaudirem de la pólvora i tots junts celebrarem les Falles, amb la mateixa il·lusió i emoció de sempre. Perquè siga possible necessitem l’ajuda de tots, dels fallers i falleres de la comissió, del veïnat, dels que col·laborem amb publicitat, dels nostres fallers d’honor, perquè entre tots engrandirem la festa fallera i tornarem a gaudir de la millor festa del món: Les Falles. La nostra comissió amb 94 anys d’història, és l’hereua del treball i les il·lusions de fallers i falleres que ja no estan, per això, tenim el compromís de continuar sent la família i la comissió del bon humor. L’enhorabona a les nostres Reines de la Falla, Inés i Silvia i a totes les Reines Falleres, Madrina i acompanyants. I una menció especial per al meu company i president infantil Nicolás, junts tenim l’honor d’acompanyar a les Reines, fallerets i falleretes de la nostra Comissió amb molta satisfacció i responsabilitat. Agrair a l’executiva el seu treball, de vegades silenciós però sempre present, a la comissió la participació i el seu recolzament als actes fallers i als que d’una manera o d’altra col·laboren per dur endavant l’exercici faller. A tots, us convide a participar per fer que siguen unes falles familiars plenes d’alegria, harmonia i que, per damunt de tot, perdure la bona convivència i l’amistat. La falla Carrer Major i Passeig està oberta a tothom, us convidem a gaudir de la festa amb nosaltres. Bones falles!!!

REINA DE LA FALLA Silvia Martí Palonés Per a Silvia la meua perla, la meua princesa, la meua Reina.

Com m’agradaria estar amb tu... veure’t amb els meus ulls... la teua pau, escoltar les teues rialles... la teua alegria. Com m’agradaria estar amb tu... La meua perla, tots nerviosos aquell dia llarg i etern d’estiu, I aparegueres com una tempesta, omplint-ho tot de Silvia. Alegre, fràgil i dolça, la meua perla ensucrada… Com passa el temps... i quasi sempre massa ràpid. Massa records que no vull oblidar-los mai. La princeseta de la casa... Convertida ara en dona, en una reina. Com m’agradaria estar amb tu... acaronar-te... sentir la teua felicitat... escoltar les teues rialles... No hi ha cap altra com tu. Com m’agradaria estar amb tu... Eres l’ama del meu cor, del meu corral i del meu carrer. M’encisa quan camines, quan parles, com eres... bonica, natural, elegant... la meua perla... Seràs una reina que escriurà història, fins al teu nom és un presagi, Silvia significa reina de la natura... Sempre transparent i suau. Alhora ferma i valenta... La meua perla... Com m’agradaria estar amb tu Acompanyar-te en els passacarrers... Agafar-te de la maneta... Com m’agradaria estar amb tu... En els meus pensaments et veuré desfilant, sentiré l’olor de la pólvora i el caliu del foc, veuré com la teua felicitat ho ompli tot de llum i pots estar-ne ben segura que jo estaré amb tu... Al teu costat... La meua perla. Kata M. 12

REINA DEL FOC María Morant Toribio

La carcassa dolça i plena encén de mil colors la nit festiva. El viu masclet nos captiva, entre remors de mar serena. A la nit de la cremà s’il·luminarà la teua cara i omplirà el teu somni de fada El foc cremarà la falla, la nit es tornarà cendra, però els teus ulls com una flama donaran pas, a la primavera.

REINA DE LA FESTA Marina Morant Carbó

La festa i tu s’encadenen sent perfecta l’harmonia del teu sentir com fresca albada i les arrels falleres que et mantenen. Com l’esclat d’una melodia amb aroma de nard i rosella i el teu somriure que t’adorna. Eres festa i els fallers et demanen alegria, llums, colors i vida. I com eres campaneta, desitgen que crides a tot el món a la festa.

REINA DE LA POESIA Blanca Toribio Ródenas

Portes sense paraules un missatge de llums, de colors i de ventura. El teu somriure ens procura la bellesa d’un paisatge. T’has fet camí de primavera per ser tan nostra i tan fallera com un himne d’alegria. Exaltar la teua imatge fer-li un cant a ta figura ni en versos ni en pintura es pot glossar el teu llinatge.

REINA DE L’ART María Guerrero Escrivá

Portes la dolça tendresa al geni dels artistes als quals inspires i els portes quan sospires al camí de la bellesa. Formes la perfecta sintonia que plena tots els cors de fantasia, sent el més líric estendard. Ofrenes en modèlica figura la més vibrant i ferma partitura. I marques el toc màgic quan albires l’indici del teu somriure.

Silvia i Joavi 22

María i Hugo

Marina i Milan

Blanca i Jorge

María i Ximo

Reines i acompanyants 2022 23

PRESIDENT INFANTIL Nicolás Arnau Artés Enguany tinc l’honor d’ostentar la màxima representació dels xiquets i xiquetes de nostra comissió com a President Infantil. Voldria aprofitar l’ocasió per agrair aquesta oportunitat. Us puc assegurar que intentaré, cada instant d’aquest càrrec, estar a l’altura que mereix la nostra Falla. En aquest camí no estic sol, m’acompanya Inés, la nostra Reina Infantil de la Falla. No hi havia millor companya de viatge per aquesta meravellosa experiència. Des de xicotets hem sigut falleret i fallereta. Els dos sempre hem desfilat junts, i junts, de la mateixa manera, representarem a la nostra comissió pels carrers de la nostra Gandia. Tinc molta sort, en aquest camí Inés i jo, contem amb un planter de luxe: Paula, Alba, Lucia i Mar, així com, Gonzalo, Marcos, Dario i Ximo. Hem format una colla d’amics on la diversió està assegurada. Únicament resta dir-vos a tots els xiquets i xiquetes de la falla que prepareu les vostres millors gal·les i amb elles isquem tots junts al carrer a gaudir de la millor festa, amb totes les mesures oportunes front a la covid-19. Isquem a sentir la música, a olorar la pólvora dels coets i a meravellarnos dels colors dels monuments. Caminem tots junts amb el nostre millor somriure per tornar a gaudir, amb la resta de la comissió, de la nostra festa Josefina, Visca la falla Carrer Major i Passeig! Visquen les falles!

REINA FALLA INFANTIL Inés Blay Suñer

Els teus ulls clavats en mi, dolços són com mel d’abella. Presoner del teu encís sent renàixer dins del pit sentiments de primavera. Em veig jove en el camí, polsós, de la Marxuquera. Baix l’ombra del Negre Pi les cançons dels teuladins omplin de trinats la vereda. M’obri el cor el teu somrís, cançó de Reina Fallera, com pluja al ple de l’estiu els teus ulls clavats en mi són frescor de l’aigua freda. Juan Maria Llopis

REINA DEL FOC INFANTIL Paula Nácher Moll

Tens l’alegria contagiosa dels coets entremaliats de la flama lluminosa i dels ninots brillants. El teu mirar es un somriure al món festiu de la infància fent que el record perdure. Li has fet un encanteri als xiquets que segueixen el teu ball al so de coets fulgents portant a les mans el cremall.

REINA DE LA FESTA INFANTIL Alba Jordá Tendero

D’olors de flors s’ompli el carrer, i de festa la nostra falla que et suplica el teu voler per oferir-te el món sencer Mirant-te s’explica que per bonica, dolça, tendra i fallera, sigues de la festa comtessa Aquesta falla que mai mor, crida a l’infantessa a la festa, i li dona com a tresor a la nostra menuda perleta.

REINA DE LA POESIA INFANTIL Lucía Toribio Ródenas

Menuda i galana, dolça i gentil, com un toc de diana amb gràcia i estil. És com una campana, que al seu tenyir esclata com si fora una fontana Com carcassa que ressona, I dolça com la mel, d’alegria i colors plena i per aurèola, el cel.

REINA DE L’ART INFANTIL Mar Signes Soler

Al crit de la primavera com una traca matinera portes herència fallera i de la teua família, hereua El teu somni de xiqueta veus? a poc a poc va complint-se al ser per primer any, reineta Filla i neta de fallers de saga Des del bressol, fallera i has fet dels colors partitura que el teu cor batega.

Inés i Nicolás 38

Paula i Gonzalo

Alba i Darío

Lucía i Marcos

Mar i Ximo

Reines i acompanyants 2022 39

MADRINA Mar Sanchis Ferrer

L’olor de trementina, el soroll d’una música, el color radiant d’una nina, crides a l’harmonia, camines al compàs de mil ninots de falla, t’adornen orles daurades, el vestit de mil colors, la saviesa dins del cor, la fusta modelada, pinzell i pintura, paper i goma, Ja tens la teua falla.

MANTENIDORA Amparo Martinez Castelló L’acte de Presentació de les Reines i Cort d‘Honor 2022 va comptar amb la presència de la mantenidora Na Amparo Martínez Castelló. Amparo va ser de nou, Peter Pan, però en aquets cas, el Peter Pan García de les nostres Reines. Gandiana pels quatre costats, i un d’ells, el de llevant, del Grau de Gandia. Involucrada al món artístic tant per la seua trajectòria professional com per la personal. En la seua trajectòria professional com actriu del grup Pluja Teatre, va recórrer en gires tota Espanya portant el nom de Gandia com a actriu en obres significatives com Dòmina Dominante, Eh Tirant!, Puja al Pluja bus tour, Ombres fugisseres, March Trama i descomptat l’inoblidable Peter Pan García. Amparo va participar en sèries de la televisió valenciana com Benifotrem i Llegendes de Babalá, i a més a més va ser actriu de doblatge. La seua vida personal està lligada a l’art del reconegut pintor Toni Durà i ha dirigit l’Escola de Pintura i Dibuix Antoni Durà. Junts han format la seua família gandiana amb els seus fills Mireia i Tonet. Toni Durà va ser l’artista que va fer la portada del nostre llibret pel 75 aniversari de la comissió a l’any 2003. La màgia de la veu d’Amparo i les seues paraules van fer del seu manteniment un recorregut alegre, lluminós, un dibuix ple de colors entrellaçant amb senzillesa el món faller, el món artístic i el personal de les nostres Reines. Paraules rebudes amb aplaudiments per part dels presents que, Amparo amb la seua humilitat, va rebre emocionada.

LLibret de la A.C. Falla Carrer Major i Passeig. Any 2003 75 anys de Falla

ACOMIADAMENT REINA FALLA 2020 Aitana Mompó Miret Benvolguda Aitana, la vida ens dona regals que mai havies imaginat, unes vegades són somriures, altres són llàgrimes, de vegades són dolços i d’altres dolents, però sempre hi ha una llumeneta d’esperança per eixir del mal somni i per continuar endavant. Has tingut un regnat infantil una miqueta complicat: un inici fa ja 2 anys amb alegria e il·lusions, que mai esperaven que es truncara un 14 de març de 2020 fent que les falles i la nostra vida foren silenciades amb una mascareta. La incertesa, l’espera, saber si podíem o no continuar amb la nostra vida, la nostra festa, els nostres costums i les nostres tradicions. Quan casi ho teníem clar... casal tancat, i de falles a març, res de res. Finalment hem vist a l’estiu i amb un calor sofocant, com les falles es convertien en cendra. I en tot eixe temps, la vida va regalar a aquesta comissió una reina xiqueta que amb mascareta mostrava la llumeneta d’esperança i eixa llumeneta plena de colors, eres tu. Les falles tenim molt a dir al món, perquè encara que algú pensa que sols som soroll, en aquests 20 mesos de foscor, tu has demostrat que el teu somriure de reina xiqueta no el tapava ni la mascareta ni les restriccions i representaves l’esperança de tornar a la nostra vida fallera amb el compromís d’aportar a la cultura fallera, a l’art, el foc, la poesia i la festa... Aitana començares sent Reina infantil, i has exercit, per mèrits propis, com l’única Reina de la Falla dels exercicis 2020 i 2021. Moltes gràcies a la teua família per fer-ho possible, i especialment a ta mare, que t’ha vestit com allò que eres, Reina fallera. Aitana tornaràs a ser Reina, mai deixaràs de ser-ho, i mentres arriba el moment en el qual segur seguiràs conjugant els colors, donant forma al papers, jugant al vòlei, amb les amigues i el youtube, sense oblidar les matemàtiques, la teua comissió desitga que el teus somnis siguin realitat, i pugues gaudir en la teua vida d’eixe esperit faller que tens, al que acompanyarà, com sempre, el teu somriure.

PRESIDÈNCIA D’HONOR:

Mariles Azcón Malonda

PRESIDÈNCIA: PRESIDENT: VICE-PRESIDENT:

Joaquín Vicente Jorge Sarrió Samuel Blay Barberá

ÀREA SECRETARIA: SECRETARIA: Carmen Soucase Furió VICE-SECRETARIA: Maite Bartol Perales DELEGADA DE PROTOCOL: Mayca Artés Faus ÀREA ECONÒMICA TRESORERA: LOTER: VICE-LOTER:

94 Anys Fent Falla

Reyes Gorrita De Zúñiga Maite Bartol Perales Manolo Gil Camarasa

ÀREA DE FESTES DELEGADA DE FESTES: DELEGADES DE CAVALCADES:

DELEGADES ARTÍSTIQUES:

DELEGADA DE JOCS: DELEGADA PRESENTACIÓ: DELEGADA FOTOGRAFIA: DELEGADA INFANTIL I DE RIFA: DELEGAT DE BANDA DE MÚSICA: DELEGAT DE FALLA I PLANTÀ: CASALER: MESTRES DE CUINA:

ÀREA DE CULTURA: DELEGADES DE LLIBRET:

DELEGADA D’EMISSIÓ: DELEGATS D’INFORMATIU:

DELEGADA DE TEATRE:

Leticia Martínez Perelló Patricia Mañez Villanueva Nerea Gorrita Vida Reyes Gorrita de Zuñiga Irene Vida Monzonís Maite Bartol Perales Leticia Martínez Perelló Maria Guerrero Escrivá Silvia Martí Palones Mara Boix Fort Mar Sanchis Ferrer Blanca Toribio Ródenas Marina Morant Carbó Reyes Gorrita de Zuñiga Xelo Ferrer Climent Esther Toribio García Leticia Ródenas Salas. El President. Joan Salvador Pérez Marí Tomás Martí Wennberg FernandoToribioGarcía Katino Gorrita de Zuñiga

Silvia Suñer Romero Mariola Jorge Sarrió Carmen Soucase Furió Dolores Palones Miñana Laura Soler Aparisi Antonio Albors Orengo Vicky Arnal Peyró Paola Castelló Verdú

VIRREI DE LES INDIES:

José Manuel Molero Bayarri

MEMBRES ASSEMBLEA JLF:

Joaquin Vicente Jorge Sarrió Carmen Soucase Furió Leticia Martínez Perelló 47

94 Anys Fent Falla

Albors Orengo Antonio Albors Peiro Ernesto Aparisi Ubeda Mª Carmen Arnal Peyró Vicky Arnau Lorente Nacho Artés Faus Mayca Azcón Malonda Mariles Bartol Perales Maite Blay Barberá Samuel Boix Fort Mara Boquer Moll Jose Manuel Camino Costa Christian Canet Mascarell Juanje Canet Miret Hugo Carbó Fayos Esther Casanova Romero Vicente Casanova Romero Jorge Castelló Verdú Paola Chafer Giner Marta Conca Castelló Concha Conca Castelló Rosa Condiño Castelló Carmen De Zúñiga Alfonso Gloria De Zúñiga Alfonso Rosa De Zúñiga Font Isabela Donderis Lorente Marta Domenech Llácer Juanjo Dominguez Donet Santiago Escrivá Gonzalez Paquita Estruch Fort Lidia

Faus Moncho Amadeo Faus Poquet Amadeo Felis Vidal Juan Simon Ferrer Climent Xelo Franco Pérez Mari Carmen Fuster del Rio Alex Fuster Simó Vicenta Gil Camarasa Manolo Gil Morant Borja Gil Morant Ana Gilabert Lanáquera Rosma Giner Lloret Conchín González Conca Salvador González Ginestar Salvador Gorrita de Zúñiga Lorena Gorrita De Zúñiga Reyes Gorrita De Zúñiga Katino Grau Vercher Juan Guerrero Escrivá María Iglesias Perez Loreto Jordá Jiménez Carlos Jorge Molla Joaquin Jorge Sarrió Joaquin Vicente Jorge Sarrió Mariola Llopis Costa Luisa Llorca Climent Herme Lorente Morant Adela Malonda Ariza Alicia Malonda Ariza Juan Salvador Mañez Villanueva Patricia

Martí Palonés Adrián Martí Palonés Silvia Marti Wennberg Tomás Martinez Perelló Leticia Miret Aparisi Nuria Miret Aparisi Alicia Molero Bayarri Jose Manuel Molero De Zúñiga Blanca Molero De Zúñiga Carla Moll Balaguer Esther Mompó Miret Milan Mompó Perello Ximo Monserrat Alario Aida Monserrat Salcedo María Montagud Pérez Irene Moragues Blasco Salvador Moragues Morant Aina Morant Aparisi Suni Morant Carbó Marina Morant Fuster Silvia Morant Fuster Juan Morant Toribio María

Albors Vidal Elena Albors Vidal Ernesto Almiñana Pascual María Arnau Artés Pablo Arnau Artés Nicolás Blay Súñer Inés Blay Súñer Cayetano Boquer Garcia Giulia Boquer Garcia Ever Cabello Mora Verónica Canet Miret Ausias De Ancos Todolí Manu De Ancos Beltran Juan De Ancos Gasque Paula Durá Molero Marcos Escolano Pérez Vera Esteban Valero Sergi

Moreno Martí Natxo Muñoz Fortea Sofía Nacher Torres Alejandro Palmer Pérez Ana Palonés Miñana Dolores Parra Andres María Pérez Ferron Lidia Ester Perez Pino Emilio Perez Mari Joan Salvador Peris Sanz Raul Poquet Estevan Mari Carmen Poveda Amador Sergio Prieto Alvarez Aniceto Rodenas Salas Leticia Rodriguez Gorrita Ximo Rodriguez Martin Matias Romero Sanchis Sonia Sanchis Ferrer Mar Santiago Berto Marien Sarrio Baró Dora Sayas Martinez Ximo Server Falgás Pepe

Soler Aparisi Laura Soler Aparisi Cristina Soucase Furió Carmen Suñer Romero Silvia Tendero Jerez Olga Todolí Giner Lucía Toribio García Fernando Toribio García Esther Toribio Ródenas Blanca Torres Huesca Maria Ventura Esteve Ana Verdú Montaner Fernando Vida Monzonís Irene Vidal Carrals Fernando Vidal Palmer Ana Vidal Palmer Verónica Vidal Peiró Paula Villajos Nieto Alba Villajos Nieto Angel Villar Nieto Sarai

VOCALS INFANTILS Esteban Valero Paula Estruch Fort Marcos Fuster Escolano Alejandra Fuster Escolano Samuel Garcia Camarelles Jimena Gonzalez Bartol Candela Gorrita Vidal Nerea Gorrita Vidal Irene Guerrero Escrivá Paula Jordá Tendero Alba Losa Nacher Claudia Martí Checa Adrián Martín Molero Alba Martín Molero Diego Mompo Miret Aitana Montagud Perez Irene Morant Carbó Gonzalo

Moreno Vidal Dario Moreno Vidal Vera Nácher Moll Paula Pérez Jimenez Adriana Peris Soler Raul Rizo Ildefonso Miguel Rodriguez Gorrita Hugo Sastre Villajos Triana Sayas Monserrat Adrian Signes Soler Ximo Signes Soler Mar Soldevila Sanmateu Adrian Soldevila Sanmateu Guillermo Toribio Ródenas Lucia Vidal Garcia Marcos Villarejo Borja Mar 49

LEMA: CAVALLERS DE JOGUET Artiste: Pau Soler Marchante

94 Anys Fent Falla

AUTOR: La Comissió

94 Anys Fent Falla

Lector o lectora, versador o versadora, saineter o saintenera o, simplement, hàbil lector o lectora de publicacions falleres destinades – la major part del temps- a hivernar als despassats bidés dels wc casalers. Ací us presentem una explicació que pretendrà -sense massa pretensions i escasses consideracions- fer una relació d’un monument que, amb certa acidesa i un toc de ironia, ens declamarà com està la situació actual en l’habitat natural on aquesta falla té la seua seu central. Tot un seguit de versos aniran filant tota una sèrie de controvèrsies que, lluny de la realitat, diran el que realment està passant. Aquesta és la missió, en realitat, de les explicacions falleres perquè, ja que estem, anem a reivindicar-les també. Important és el monument i important és la versificació que l’acompanya, perquè molt abans de la carpa, la cassalla i l’obsessió pel banderí, únicament hi havia germanor, monument i bona lletra. Anem, però, pel camí d’aquesta feina encomanada i a presentar l’objecte d’anàlisis d’aquells prohoms i prodones que -o bé per devoció o bé per conspiració- tindran la tasca delicada de valorar aquestes infumables fulles i que en un acte literari escoltarem les deliberacions.

INTRODUCCIÓ

La fira a Gandia ha arribat després d’aquesta pandèmia, i a tots en ha atabalat ja que només volem vida bohèmia.

Els diners s’havien d’invertir perquè venien vots electorals. I a les arques s’havia d’advertir una bona mancança de jornals.

Cansats d’estar a casa tirats, preferim estar pendolejant. Tot presumint d’haver sortit educats i no encara més ases i maleants.

Gandia estava desesperada i d’on fora volia traure diners. Una opció no massa arriscada era comprar joguets vells i austers.

La realitat és aquesta última, ja que mai no aprendrem. Inútils som des del mateix naixement i no canviarà ni una part ínfima.

Els firers eren una bona opció, perquè de paradetes en tenien prou. Només era necessari un bon descompte, al lloguer del sol on era la rulot i el camió.

D’aquesta fira si quelcom vàrem treure, no fou pujar en cotxets, nòries i atraccions, sinó l’elevada capacitat de poder veure on hi ha crisi, un negoci i bones inversions.

Fou d’aquesta simple manera com el llest Ajuntament gandià, a la nostra història passà per ser la Jogueteria municipal.

Cansats com estem d’un turisme inestable i d’una una venda de taronges ja passades. El fantàstic gran negoci en aquest cas seria, fer dels joguets una industria feinera i seria.

Encara recordaven els vellets les èpoques glorioses dels joguets, en què Dénia, Ibi, Castalla i Onil vivien d’aquest ingent negoci.

En realitat aquesta idea, no vingué per fruit de l’atzar. Sinó que fou una manera, de traure diners sonants.

El que ja no recordaven tant bé, era la seua condemnada desaparició. Essent una industria en extinció, Per actuar amb presses i malbé.

Un llogaret tot ple de globus d’eixos que has de punxar. Estava atapeït de joguets que el Consistori volia comprar.

En Gandia, però, tot és diferent, perquè no hi ha en cap continent cap ciutat amb tanta bona fama, de no acabar tot allò que començava.

94 Anys Fent Falla

EXPLICACIÓ

De tots els joguets comprats el que més l’atenció cridava, era un cavall fornit i templat amb uns ulls molt ben parats.

I és que tot estava ben amarrat, i així s’havia quedat estipulat, però de sobte s’havia quedat com a únic gall del corral tapat.

Era la gran atracció de la jogueteria que l’Ajuntament tot just havia adquirit. I tots es barallaven massa de seguida, per voler pujar-lo ben amunt i ajupit.

Era molt bonic això de cavalcar, sense ningú que et pogués frenar. Però prou vertigen també donava, ser l’únic amo de la manada.

Però de tots els candidats, el nou alcalde era l’escollit. ja que ell volia ben alt pujar i veure Gandia des de ben alt.

I així és com el nostre alcalde, de sobte es troba sobre el cavall. dirigint un ample i vast ventall de grups polítics per resoldre.

Ara ell era l’únic capità d’un vaixell prou colossal, que se’n fugia per un arenal que encara ningú havia parat.

I és que l’antiga representant, d’aquesta- la nostra- ciutat ducal. se’n ha anat mentrestant, a servir al Govern Nacional.

Com un alt cavaller medieval o un pistoler de l’oest americà, cavall i genet contra un vendaval anaven fugint de la gran ventà.

I sense llevar-li fil a l’argument, anem a sortejar sense parament, uns versets que acompanyaran aquesta explicació mentrestant.

LA DIANA

De tota la tenda municipal, el cavall era el gran joguet. com em dit fa un moment i fins i tot es pagava pel Paypal.

La notícia causà molt de furor i els mòbils rebentaven pel notició. Gandia és quedava sense la reina per anar-se’n a una cort molt major.

Però si em de parlar d’importància, aleshores la cosa ja prou canviava. Ja que hi havia una preciosa diana que era l’enveja de tota la sala.

I poc se’n recordeu dels seus orígens, i no faig referència a la Universitat, ja que per tots està sabut i parlat que té una formació ampla i de qualitat.

Poques vegades encara s’ha dit que s’ha de pegar bé en la diana, i si algú ens pot donar exemple, què millor que l’alcaldessa Diana.

Més bé jo faig menció, a la seua absoluta integració, com a membre de la Federació de les falles d’aquesta regió.

Gandia és terra de gent prou benestant, encara que ha tingut classes treballant. Precisament aquesta és la referència, que feu la Ministra d’Investigació i Ciència.

I és que en aquesta ciutat, una gran plataforma política, és ser membre de una comissió i anar directament a la Federació,

Abans fou l’alcaldessa d’aquesta ciutat i ara de sobte ha esdevingut ministra, en un nou govern per Sánchez encarat i amb Diana com a una part integral.

Com si fos un catàleg de mobles, el teu perfil amb el teu nombre allí figurarà per a qualsevol llista que de vots siga col·leccionista.

Abans la ciutat tenia sants i papes, i com a exemple tenim els Borja. Que des del Palau no amagaven, tot el poder que els venia des de dalt.

Així funciona aquest món i no fa falta ser rodamon. Només estar ben ubicat en el lloc concret indicat.

Ni Calixte, ni Alexandre ni el Sant Francesc, haguessin imaginat eixa competència. I és que amb la més magistral diligència, l’alcaldessa se ven tan bé com el peix fresc.

Observeu també el cas del Populars que tenen fins i tot un cas excepcional, una que fou presidenta i reina alhora i ara als plenaris es seu amb l’oposició.

94 Anys Fent Falla

La resta és qüestió del temps, en que la influència anirà fent, mentre estigues en boca de tots i amb una xerrada pugues fer-los pols. Està clar que el cas de la ministra és diferent, i que ha arribat a Madrid per qüestions electorals, Únicament li preguem la defensa dels drets de tots els gandians. I que no s’oblide d’aquesta terra, que ella ha conegut sobradament donant-li una mica d’acaronament i no una gran i bona caguerà. Tornant al cavallet on està, el nostre alcalde ben muntat, des d’allí se pot veure com està, tota la situació política i social. Són moltes les batalles, que ell ha de sortejar. I no de totes sortirà, més lliure i més sa. La principal rivalitat que té, és el partit de l’oposició, sempre fent escenificació, de tot el que siga menester.

I és que la història del PP, en aquesta ciutat té filó. Sempre armant l’espectacle on si troben els roïns actors. No tingueren prou amb Torró, que encara tenen ganes de més. Sempre van fent nul·la oposició, oblidant els problemes del demes. En tot aquest partit, ningú té cap sentit. I ara van a primàries amb formes temeràries Per una banda Víctor Soler, qui ànsia llargament el poder i amb el seu equip vol aconseguir arribar al govern sense patir. I no sap que a les seues esquenes, l’ombra de Torró encara l’agarra i que aquesta ciutat a dures penes vol quelcom paregut a aquella caparra. Suposadament el torronisme ha passat, però com una ombra sempre present està. O bé la seua absoluta presència sepulcral, o eixes Menines maldestres que no sap dibuixar. I no està de més parlar en una explicació d’un poc de la nostra Història de l’Art, encara que serà més dur que un part i considerar-ho art és una aberració.

94 Anys Fent Falla

BREU SÍNTESI EN L’EXPLICACIÓ PER TAL DE DONAR-LI PAS A: *LA COPLA DE LA MENINA A terres sevillanes va nàixer un pintor, que de ben jove molt bé sabia, que la seua grandíssima mestria, era ser artista i tenir poder a la cort.

I és que el nostre exalcalde des que deixà el cap de govern, es dedica a la pintura com si fora una pedicura.

Va saber molt bé relacionar-se i un nodrit grup de poder, a dures penes va poder fer per tal de prestigi valer-se.

Sense cap tècnica ni habilitat fa Menines sense pensar, el gran ridícul al que ha condemnat la figura de l’art més universal.

Al Palau dels reis va acabar, pintant a la noblesa benestant. Fins que va arribar el gran dia, de pintar a la famosa Menina.

En atapeeix les xarxes socials de Menines sense trellat. Cadascuna representa una cosa però totes ens fan igual de nosa.

Eixa pintura va catapultar la figura de més excepcional de la nostra Història de l’Art que la va separar en dues parts:

Amb vestits opulents i barats, les Menines es reprodueixen. Com els Gremlins a mitjanit sense mostrar cap pit.

A Velázquez tenim per una banda, que va saber fer sense cap mandra. Una pintura de qualitat excepcional que a dia d’avui encara és sensacional.

La seua gran vàlua pictòrica a tots ens regala cada dia, tot pensant que és magnifica i sempre caient en la desídia.

I a Torró per una altra banda, que intenta imitar el sevillà, i que es queda mig empanat, intentant emular eixe art.

Almenys així el tenim prou torbat mentre a Velázquez intente imitar i mostre el seu grandíssim poc trellat amb una manera maldestra de pintar.

*Autor: Vicente Lloret Llopis

TORNEM AMB L’EXPLICACIÓ, que si recorda el lector estàvem repassant la jogueteria consistorial

Anàvem pels polítics de la nostra oposició que són pura aberració i amb molt poca distracció. Perquè parlem dels mateixos gossos, amb totes les corretges canviades. Però no oblidem que quan governaren s’emportaren la molla i deixaren els ossos. Al altra banda una altra candidata, que vol arribar a presidir el pp gandià. Estem parlant d’una xicona nova que diu que al partit ningú l’ha escoltà. La preguntaria seria la següent: Que fa eixa dona pregonant en un partit tan insignificant que cap dret vol representar?

94 Anys Fent Falla

Ho té prou agre per a guanyar i a Víctor Soler poder desbancar, però d’il·lusions també se viu encara que s’escapen pel piu. En aquestes grans situacions, no se pot treure conclusions. I aquesta ampla jogueteria, més pareix una bogeria. I és que el joguets no són ells, sinó que som només nosaltres. Juguen com volen i ens destrien, quan ja no som com ells volien.

INSTAURACIÓ DE LA JOGUETERIA MUNICIPAL

El lloc que hauria de ser escollit Havia de ser populós com un polit, ja que un negoci que fora municipal només podia estar en un lloc especial.

Tots els joguets separats han d’anar perquè no és bona cosa el mesclar, l’aigua i el oli en un mateix sac ja que tot pot acabar molt mal.

Totes els joguets es varen dividir en grups que foren prou iguals. I així no poder eternament discutir sobre en quina prestatgeria descansar.

En la prestatgeria més central, el govern del Psoe havia d’anar. Ja que portaven la veu cantant, en tota aquesta orquestra ducal.

El lloc finalment fou la Torre dels Pares, que fa relativament que poc fou adquirida. Des del departament d’ Arqueologia i Patrimoni farien ressò per tal que anés fins el Dimoni.

El cavall de fusta i l’alcalde presidien aquesta estampa i dessota d’ell tota la cort dels que ara són regidors.

Tot començaria amb una adequació, perquè en realitat ho requeria la construcció, molts anys era que restava abandonada I ara tocava llavar-li bé la cara. Tots els joguets adquirits a la Fira, anirien allí per tal de començar, a treure diners i xafardejar de viure a Gandia i els voltants. El lloc era totalment idíl·lic i la seua història també té, dels jesuïtes fou en un passat i ara passarà a ser un mercat.

Formaven una mena de recorregut que era en realitat força paregut si l’observàvem en tot el seu conjunt a un film de Pixar o més amunt. Prieto era el Woody d’aquesta història i com un vaquer volia controlar el ramat. Però difícil és aquesta tasca en realitat quan totes les ovelles s’han escarotat. El seu Buzz Lightyear en realitat era un Natxo Arnau amb bona petxera que com a governador de l’espai tenia que controlar a la Policia Local.

Tot un grup de díscols funcionaris que únicament volen cobrar sense cap gana de treballar mentre la delinqüència va pujant.

Un altre joguet tenim d’aquesta saga fílmica, que pertany als socialistes dels qui anaven en llistes.

Està clar que no tots han d’anar de cara cap al mateix sac, però una gran part d’ells es toquen els ous a dues mans.

Si un Mr Potato hem de batejar sens dubte ha de ser Picornell, ja que com una creïlla muda de pell sense la situació que ha de mitigar.

Així que la tasca del nostre Buzz és força difícil de poder controlar, encara que pareix ser que ho intenta i pretén que tot puga funcionar

De Canal 9 i les emissores de ràdio va passar a les llistes d’aquest “patio”. I des de ja fa uns anys va governant i els trastos del carrer arreplegant.

Per si no fora poc també li ha tocat, ser el regidor dels fallers de la ciutat, i si hi ha quelcom que done mal de cap és aguantar aquests festers en un drap.

Pel facebook sempre ens pregona com de neta està la nostra ciutat, però sempre s’oblida de la perifèria on els trastos i la merda sempre prolifera.

Eixe és un dels millors regals que el nostre alcalde li ha cedit, ja que abans ell era el regidor que dels faller demanava clamor.

I és que no únicament som el centre sinó que Gandia és també ben ampla, per poder sencera netejar-la i no deixar-la bruta a parts.

94 Anys Fent Falla

De pell i extremitats va mudant mentre la brutícia se’ns va menjant, i de processó en processó va pregonant amb bastant ressò.

Bogeria també era representar Beniopa i el barri del Raval. Dos districtes amb prou necessitat que una persona no podia suportar.

I és que la S. Santa també la representa, a través de misses, processons i rosaris. Esperem que de forma prou valenta Ens rese un viacrucis i ens pose un ciri.

Per sort la feina li ha amainat i Beniopa Buzz se l’ha quedat, per deixar a la pobra descansar i dedicar-se a vendre Apiretal.

Amparo Victória seria un altre joguet que de vendre pastilles i antibiòtics, ha passat a omplir els consistoris ja que representa quasi tots els barris.

Altre joguines comparteixen aquesta prestatgeria socialista, que des de fa prou anys encara ens mostra ben orgullosa la cara.

En un primer moment la pobra dona era regidora de totes les Benis de la ciutat. La Peixcar era més tranquil.la, la veritat, però la Opa era forta i de faena donaora.

Temps llunyans han passat ja, des que la Pepa Frau va arribar i encara ens recorda eixe passat quan se presenta la llista electoral.

Fins i tot Grups Veïnals s’han format per tal de poc a poc poder frenar tota la bogeria que per aquell poble s’ha format per estar tan desemparat.

Tornem a la nostra jogueteria, que recorde el nostre lector, s’hi trobava a la Torre dels Pares que ja no està ocupada pels frares.

I per parlar del següent joguet, anem a escriure poquet a poquet, sobre una campanya turística que de tot és causa de risa.

De tota manera el turisme és com un vell xisme que sempre pretén agradar a tot aquell que menys vol gastar.

És tracta de l’Action Man de la política regional, que ja porta anys parlant des del plenari municipal.

És el cas dels nostre visitants que fan rics a les multinacionals, en comptes d’invertir en proximitat i nodrir l’economia del ciutadà.

Parlem de Vicent Mascarell que més rodó que un anell va vivint de la nostra política i sempre obert a la pública crítica.

La gran marca aquest any ha estat una frase magistral, fruit de la ment més subliminal que la creació ha pogut crear.

Des de l’última legislatura ha d’estar prou a l’altura, del turisme de la ciutat que li toca representar.

Una campanya de màrqueting serà o tal vegada la més gran cagà, però a qui se li va ocórrer la idea no tenia ni dos dits en la sesera.

De Turisme i Platges és regidor i amb no massa candor, intenta potenciar un turisme que ens porta de cap a l’abisme.

“Es Gandia todo el veraño” fou el gran invent garrafal, que més gran que un fanal ens va arribar fins al c...

Cansats del Sol i Platja també volem cultura, que sabem que és la cura contra tota la temeritat.

No sabem exactament que és el vol significar, de tota manera imaginem allò que pretén crear.

94 Anys Fent Falla

El joc de paraules és brutal i no en el sentit espectacular. Sinó que l’inventor està tarat perquè altra explicació no cap.

El dirigent seria com un os de peluix que de ser professor de valencià ha passat a la política integral i ara mana de tot el ramat.

Els de la RAE estaran flipant i no és per a menys, la veritat. Ja que la negligència és demencial i el missatge, millor no parlar.

Però la política no és cap càtedra, i per a poder molt bé dirigir has de saber prou bé digerir i ser més dur que una pedra.

Passem ara de prestatgeria i anem a parlar d’altres joguets, que estan molt compromesos amb les causes més oneroses.

En la travessia va amb ell la segona que d’aquest vaixell pareix és l’ama, i encara que va perdre les primàries de l’espectacle s’emporta la palma.

Parlem d’un grup municipal que en comptes de sumar, pareix que vulga restar i a l’aigua no pega ni pal.

Parlem d’Izquierdo, de nom Alícia, que fins el seu preuat cognom ens diu que el seu vertader nom és tota una declaració de delícia.

Parlem de Més Gandia que en la nostra jogueteria, vindria a ser un joc de taula ja que peces no li’n falta.

Acompanyant a aquesta prestatgeria que forma, com recordeu, la jogueteria, no podem oblidar el més gran joguet que pensa que en la política ja està tot fet.

És la unió de moltes esquerres i això pot causar controvèrsia. Encara que miren a la mateixa direcció pareix ser que no amb la mateixa afició.

Parlem, naturalment, de Nahuel, que ausades que té protagonisme en aquesta història d’antagonisme on només cal a la foto ser-li fidel.

I és que aquest polític, sempre com un polit, a les foto apareix en totes i no sense fer grans poses. És el que és el que més li agrada, així que d’aquesta jogueteria el posarem directe al catàleg i imprimirem una bona tirada. Les xarxes en les atapeeix de fotos amb un bon guix, tot mostrant l’efectivitat que el gimnàs li ha atorgat. Qualsevol moment de la seua vida, a l’instagram ha de ser immortalitzat, ja que no ha existit si no el cuida tot pujant-lo a la xarxa de bon grat. I és que aquesta és la màxima de la nostra actual política fer pareix allò que no és i passar-ho com a un fet.

94 Anys Fent Falla

DESTÍ LA NOSTRA JOGUETERIA

Com els lectors ja han comprovat, el nostre negoci estava condemnat, des dels seus immediats inicis, a entrar en una fortíssima crisi.

I per si no tot estava solucionat, només faltava la discussió central, amb motiu d’una carretera principal que ha centrat el dilema més penat.

La nostra jogueteria consistorial era un niu de fortes discussions, on cap ni ningú prenia fortes accions i estava abocada a un catastròfic final.

De la CV 60 se tracta, que fins als joguets, que formen el govern ha separat com la traca.

Pel que fa als joguets principals, encara que suposadament tots ells tenien fort enteniment no podien ni a l’aigua pegar-li pals.

Una mobilització urbana ha causat una bona trama, on ells volen mantenir i una bona horta tenir.

Aquest tema causarà controvèrsia ja que no sense massa diligencia, no deixa de ser una plataforma ciutadana que, com tot, amaga política malsana. Fins i tot el Ceic Alfons el Vell s’ha pronunciat, per dir que li pareix tot aquest enunciat, i ha dit que serà una forta infraestructura que no és precís que atempte contra la natura. Naturalment totes aquestes crisi han anat minvant la jogueteria, que anirà tota a la ferreteria per a així esmenar el mal vici. Perquè toca preparar-se, per a campanyes fortes on tornar a disputar-se el pròxim lideratge. Per tant tots el joguets a la fira foren tornats per no estar preparats i ser prou competents. Altres idees tindran aquests caps pensants, que voldran sempre manar i de tots ser els més pesats.

94 Anys Fent Falla

La situació política d’una ciutat, com qualsevol temeritat, sempre és motiu de critica encara que ens trobe despistats. La vida municipal de la ciutat gandiana, amb força, sempre ha superat qualsevol expectativa que sobre ella, amb trets, se puga fer servir. La nostra jogueteria (un de tants intents fallits) no ha servit encara per tal de recuperar-nos d’èpoques passades, molt més convulses. De tota manera, si per a quelcom serveixen les falles, és per a reaccionar davant d’aquestes situacions i, fora dels formalisme s de les denúncies reglades, denunciar-les amb ironia, crítica corrosiva i art. Qualsevol ofès ja sap, que li ho recrimine als ninots que ells són, al remat, els únics dipositaris de la veritat veïnal.

LEMA: TEMPS DE... Artiste: Jose Sanchis Izquierdo

94 Anys Fent Falla

AUTOR: La Comissió

El temps, des de l’antigor, ha estat el major tresor que hem tingut. Mai no hem pogut controlar-lo i sempre ha passat impassible davant de nosaltres. Cronos, Déu del rellotge, sempre ens ha marcat que vida només en tenim una i que hem de gaudir-la amb seny i compromís social. Les falles, també, ens mostren missatges que ens transporten a èpoques on el temps era una quimera que ens embolcallava per donar-nos els millors instants de la nostra vida.

Aquest any la nostra falleta és la més subtil de la ciutat, i amb una bellesa especial ens dirà de l’amor el significat.

Entre belles pintures i càlids colors, anem a mostrar-li sense molt rubors, com serem capaços de poder crear la bellesa que anem a imaginar.

Ja que poc a poc ens anirà dient com de fràgil és de veritat, la nostra humil condició humana que de tots és vertadera celeritat.

I d’això tractarà cada falleta que la ciutat engalanarà i que com un estel fugaç el foc purificador consumarà.

Em passat temps de tempestes que ens han deixat un lleu estel, d’èpoques que em de recordar per tal de no tornar a viure-les.

La nostra serà una d’eixes falletes, que els més joves de la comissió representaran amb prou devoció com a futur que són de les festes.

Però la nostra vida continua i les falles en són bona mostra. Tot mostrant-li al nostre món com de bella és la nostra creació.

Reinetes i presidents decidiran dedicar el seu temps a contemplar el nostre monument d’infants que serà plaer dels vianants.

94 Anys Fent Falla

ÉS TEMPS DE viure la nostra vida perquè em travessat una fita que sempre ens va a marcar una època per poder pensar.

Una bona manera és aprofitar, cada segon de la nostra vida, en voler fer sempre el bé i a ningú fer-li mai malbé.

Hi ha que mirar cap a endavant i sempre amb un dolç esguard que siga capaç del record guardar i tot allò dolent poder oblidar.

Aquesta és una de les màximes, que tot ésser humà ha de preservar, ja que és més necessari intentar que tots facen el bé per als demés.

Vida només en tenim que una i hi ha que viure-la amb intensitat, ja que pot ser una gran temeritat que passe sense veure la sublimitat.

ES TEMPS DE recordar i no pensar en oblidar, tot allò que ha costat i que a la vida ha estat.

L’antic Déu del temps era Cronos i de la mitologia grega ens ha arribat. Ell ens mostra de com l’ésser humà ha d’aprofitar el temps per a l’endemà.

Ja que tot és aprenentatge i això ens donarà gran bagatge, sempre essent el millor equipatge i tenir-lo al cor com a habitatge.

Els bons moments sempre seran els que al nostre cor es guardaran, I com en un tendre i dolç calaix sempre els tindrem avant mà.

A través de l’estudi i el saber fer, aconseguirem una bona trajectòria que serà increïblement satisfactòria i bona mostra d’allò que és menester.

No únicament a les fotos estaran sinó que també a la ment restaran, com tots els records que viuran els xiquets de la nostra falla aquest any.

En la nostra festa fallera també és el que cal fer, treballar de forma somera i deixar un bon llegat fet.

Amb nostàlgia es recordaran quan els any vagen passant, però no serà motiu de tristesa sinó d’alegria i molta tendresa.

Ja que ella serà testimoni de tota una forta identitat, que ens donarà autenticitat i un acurat i net patrimoni.

ES TEMPS DE treballar per un futur poder llaurar i així servir de bona utilitat a la resta de la Humanitat.

Perquè les falles també parlen de tota una generació sencera, que a través d’elles ens diuen com de bona és aquesta festa.

94 Anys Fent Falla

I ens ajuda de bon grat a tenir cura d’allò guardat, tot pensant en el passat per recordar els avantpassats.

ES TEMPS DE parar el temps i mai no millor dit, la veritat, perquè és una gran temeritat deixar que passe sense bon grat.

ES TEMPS DE de cuidar dels amics que són la nostra família escollida, i que com un tresor ben amagat han arribat a la vida com un esclat.

El minuter de la vida passa i a tots ens causa mancança, però només hi ha una manera de fer del temps una senyera.

Ells i elles formen l’esperança on cal ancorar tota la mancança, que de forma totalment perfecta ens omplin el cor de manera directa.

I ací és on entra el missatge que com un bon beuratge, serem testimoni de veure quan la falla ens creue.

Son com una llavor genuïna que mai de forma mesquina, et regalaran una decepció que siga motiu d’aflicció.

Ja que ella ens dirà el gran valor del temps, que és tresor amatent que ens convertirà en sobirà.

DELS CASTELLS EN L ‘AIRE A QUÈ JUGAREU DEMÀ? JOCS D’INFANTS PER QUÈ NO? ELS SET REGNES DAMES I CAVALLERS... VA DE BO! DE PARES A FILLS LA MEDIOCRITAT NOSTRA DE CADA DIA ELS BONYS DEL MEU TROMBÓ TEMPS DE COMMOURE’S EL RACÓ LITERARI DE TEMPS PASSATS

Jose Manuel Prieto Part Ana Llopis Garcia Teo Brunet Ferrandiz Manolo Boronat Llorca Llorenç Bustos Fernández Mª Carmen Montes Benlloc Arantxa Puertas Buigues Rosa Mascarell Dauder Xavier Ródenas Mayor Pasqual Molina Faus Carmen Soucase Furió

DELS CASTELLS EN L 'AIRE Jose Manuel Prieto Part

Res s’ha marcit en ventar l’última espurna de l’estoreta velleta, com si de les cendres, enllà de l’encanteri, existira la promesa invertebrada d’una il·lusió; una espelma dèbil, com la tènue i vençuda llum del vespre, on dipositem l’esperança de brillar com els teus ulls. Construïm la il·lusió amb la nova profecia del vell encanteri, i així, pam a pam, entenem en la vida dels besos la promesa que és una boca, un castell en l’aire. Perquè serà als llavis on hi haurà la nova construcció del record, i serem la vesprada de la promesa --i no existí cap vesprada en què et besara com les primeres vegades-. Som, apenes, el ventall de l’encanteri a l’ombra d’un turment inexplicat, i nadem entre els dos parèntesi on, esdevingut el brot, s’ha edificat el castell en l’aire on cada març renovem la promesa de mirar-nos.

* “Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2022”

A QUÈ JUGAREU DEMÀ? Ana Llopis García

Quan s’esgoten els elèctrodes i queden fosques les pantalles? A què jugaràs si fins i tot no has deixat que nasquen els somnis? Si no ets tu qui mata l’avorriment i sí l’avorriment qui mate el temps. A què jugarem demà? Quan tinguem les primeres canes. Potser naixerà de nou la música, córrer entre els cotxes a les portes del casal, un primer bes, jugant a l’amagatall, sense mirades controladores. Xurro va, tu la portes, 1, 2, 3 sambori fet, el mocador, a la una, la mitja lluna, a les dos, Sant Roc i el gos... Potser si no és massa tard, demà siga la infantesa, qui amb sinceritat, ens parle.

* “Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2022”

JOCS D’INFANTS Teo Brunet Ferrandiz

Antics jocs d’infants protegits a l’ombra de vesprades radiants, d’estius com un conte.

Entre la il·lusió del joc, mentre avança, s’hi fica ara el cavaller, la princesa hi passa.

En les mans petites s’hi cabdellen faules que observen de biaix dracs i sargantanes.

Va gronxant-se el temps penjat d’una branca, cadenciós i lent, fins a l’horabaixa.

En els ulls absorts de llum vellutada hi dansen estrelles belles, rondallaires.

La mare que, atenta, sortia a observar, amb amor, sense pressa, crida pel sopar.

* “Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2022”

L’habitació estava atapeïda de roba. Teles, brocats, sabates, mantellines, monyos i pintes: només mirantho ja gaudia. L’excés era habitual a la casa on havia crescut i viscut. Els avis materns havien fet fortuna com a negociants de mercaderia variada. No tenien problema en comprar i vendre allò que els pogués reportar qualssevol benefici econòmic o personal. L’èxit aclaparador despertà entre el veïnat les enveges més baixes, per tant, ni estimats ni ben rebuts en cap moment ni lloc.

PER QUÈ NO? Manolo Boronat Llorca

No era la seua forma de ser, però havia sabut adreçar per al seu propi interès aquella obsessió familiar per aconseguir quasi tot. Amb el pas dels anys, havia entès que si deixava clar allò que desitjava, tard o d’hora apareixeria per la porta de casa. Son pare no dubtava en fer-li arribar les millors robes, joguines, aparells electrònics d’última generació...tot era poc -pensava el pare-, d’aquesta forma, substituïa la mancança de temps junts. Era difícil trobar-se al pare i la mare més enllà de l’hora d’anar a dormir. Hi havia dies que ni eixe moment s’hi donava. Diàriament a casa les hores es feien llargues i avorrides, era habitual trobar-se fora del control dels pares, la solitud havia fet que busqués companyia lluny de les parets de l’habitatge familiar. En aquell temps lliure de lligams la curiositat envaïa el seu pensament i l’empenyia a investigar, conèixer i provar noves i diverses experiències, tant que va descobrir qui era, com era i què volia ser. Una persona i fets neguitosos presidits per l’enveja que professava el poble a la seua família, ho canviaria tot. Els caps de setmana eren més plaents. Sabia que dissabte sí comptava amb la família per planificar allò que volien fer durant els dos dies de descans. En dilluns ja pensava en el dissabte de matí que era quan pare i

mare tornaven a ser reals: podia parlar amb ells amb tranquil·litat, amb la intimitat que donava el temps a casa. Arribaven a una falsa sinceritat, a mantenir de manera formal, fins i tot cordial, una relació familiar que sabia que tard o d’hora, petaria. No mai havia pensat com els pares: no desitjava un futur pensat, decidit. El seu futur se l’estava forjant amb ferro i cap cosa el trauria del camí encetat. En les vesprades de dissabte preparaven el sopar per anar a la falla: La Meca setmanal. Allà era on estava bé. La vida seua havia funcionat envers les activitats de la festa, participava en allò que calia i no tenia mai una excusa per no recolzar el que fora menester. Estar-hi li donava pau i una sensació de llibertat adquirida al caliu d’un grup de persones que li permetien mostrar-se com era de manera natural, sense additius, sense amagar res. Els sopars de la nit de dissabte resultaven reconfortants: deixava els patiments setmanals arraconats durant unes hores. Era una mena d’addicció que un cop cada set dies li proporcionava la seua recompensa després d’esguardar amb ansietat. Aquella era la raó que li feia pensar més enllà. No volia quedar-se en cavalcades, cercaviles, festivals ni reunions setmanals. Necessitava més, volia més. I n’era conscient que en la seua família s’aconseguia tot! En la infantesa, ho havia somiat: volia ser la representació màxima de la seua falla. Al barri, al poble totes les mirades les tindria a sobre durant les interminables cercaviles que, al seu pensament, rodolarien per tots i cadascun dels carrers d’aquella xicoteta i antiga vila. Era una vila vella, no només pels anys que duia donant alè a l’horta que l’envoltava. La riquesa brollava com escuma a la mar des de temps que ningú ja recordava. La mateixa riquesa havia conduit els seus habitants -presoners de la seua avarícia i conservadors de les tradicions més arrelades- a ser desconfiats amb les novetats, les innovacions. Els canvis s’hi produïen lentíssimament, gairebé les idees s’havien de ponderar durant generacions per esdevenir realitat. Però ho tenia molt clar. Els darrers mesos les coses no havien anat bé. Hi havia un ambient enrarit. Al poble es percebien, com a la resta del país, els primers símptomes d’una forta crisi la qual cosa li obria les portes a la seua ambició. A la família les riqueses havien anant amuntegant-se durant generacions. I ara, estava clar que no anaven a patir. Podien continuar amb la seua vida com si res succeïa però esdevenint més odiats pel veïnat cada dia. A la falla, arribava el moment en què s’havia de prendre la decisió. La seua intenció de ser la màxima representació havia augmentat progressivament durant les darreres setmanes de tal forma que havia pres la decisió. Sabia que l’executiva estava reunida i anà al casal. Havia d’aprofitar l’única oportunitat, enfrontar-se al moment i a les reaccions possibles. I no tenia cap temor. Havia viscut aquell moment en el seu cervell moltes vegades i ho tenia enllestit tot per eixir bé de l’ensurt. De

fet, tenia clar que no acceptaria una resposta negativa. Anava a aconseguir el seu desig com sempre obtenia tot. La proposta resultà pertorbadora, agosarada, inesperada i, obligatòriament, conflictiva. Aparegueren les preguntes que esperava i, pausadament, contestà les respostes tant de temps assajades. La sensació de seguretat era més forta i irreal que mai. Més tard correspondria fer front a la seua gent. La convicció que pensava haver tingut en eixir del casal s’afeblia: era el moment d’anar a casa i aconseguir el sí de la família, superar els entrebancs que havien sorgit després de reunir-se amb els dirigents fallers. La proposta sorprengué la parentela. La mare, respirà serena. Des dels primers anys, gairebé mesos de vida, pressentia que aquell moment arribaria. La iaia no podia dir-li que no, tampoc dir-li que sí i alimentar unes il·lusions que, coneixent com coneixia aquell poble, sabia que no acceptaria la proposta. No seria fàcil que representés la falla. L’avi eixí d’aquella sala, els anys l’havien fet feble i no volia demostrar-ho a ningú, fugir dels problemes últimament l’ajudava a ser més feliç. Al pare no li venia de nou però fins aleshores havia intentat no enfrontar-se a la realitat. En aquell instant precís no li restava més que donar-li l’assentiment per dur endavant el seu somni: era l’única opció que li quedava. Ho havia aconseguit. Com sempre. Els iaios i els pares accedien als seus desitjos. Un parell de nits més tard tindria resposta.

En arribar el moment, els nervis es palesaren. El seu cos suava. Les mans, tremolaven. Taula parada. Sols quedava sentir sonar el picaport, l’executiva entraria, i el somni finalment seria realitat. El somni. Precisament, això. Són perfectes. Els somnis. La realitat però, no. Sentí veus llunyanies que prompte giravoltaren el cantó del carrer. Anaven apropant-se. Però no sonà el picador de la casa familiar. Per la finestra va veure que la comitiva havia escollit una altra llar. A l’altra part del carrer, a ca la veïna Júlia esclatava el goig, el riure i l’alegria. Ella havia estat la triada. Paco va plorar. Va entendre que havia perdut. Recollia el que la seua família havia conreat durant anys. L’odi, la rancúnia i la venjança impediren que ell fos “la fallera major”. El seu pensament era avançat. Però la gent del poble no. Tampoc li fallava la memòria i no anaven a deixar que, malgrat diners, poder i influències, aquell xicot amanerat trenqués la tradició. La fallera major era i seria una dona. Com sempre. Per què?, plorava. Per què no?, pensem-ho.

*Aquets article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF de Gandia any 2022.

Quinze dies faltaven per a la plantà de la falla quan el president, per consell del tresorer i secretari, havia convocat a tota la junta executiva, qüestió, el repartiment de banderetes rebudes pel Comte de missatgeria Armacón, destinades a recaptar fons per a la liquiditat econòmica, davant les despeses que s’aveïnaven. Sir President, va cedir la paraula al tresorer, sota l’autorització del secretari escrivent, disposat a prendre nota dels acords per a l’abonament al comte Armacón, pel mediador Lord Bizum. — En veritat, dieu vós que és qüestió d’un setge? — va preguntar Sir president, dirigint-se amb la mirada tibant al tresorer.

ELS SET REGNES Llorenç Bustos Fernández

— Evidentment, de no traure la nostra força, tem que les deu mil banderetes enviades per Armacón, es quedaran en el nostre casal. El meu senyor. — En què fonamenta la seua presumpció? El tresorer va desenrotllar l’extens pla de la demarcació de la falla del Carrer Major i Passeig i amb una llarga vara la va posar sobre el Palau Ducal. — A aquests, ni visitar-los, diuen que els sobren banderetes. Cal tindre en compte que a l’Ajuntament no podem acostar-nos, temen que això de la Plus Valia els deixe les arques buides, i el poc que els queda, siga per a les banderetes de la seua falla. Més cap a Corea, tampoc podem acostar-nos, els de la Falla Màrtirs estan que trinen amb les despeses esdevenidores. Si arribem als de l’Escola Pia, menys encara, és de bona font que els han nomenat Fallers d’Honor i Cavallers del Torreó del Pi, en el nostre comtat. Als de la Vila Nova, ni esment, amb això que van sobrats de banderoles, els importa un rave saltar-se la frontera, amb els del carrer Sant Duc.

— Què ens queda per a tributar banderetes? — va intervindre el secretari. — Quasi res del Passeig, perquè els del Prado, s’estan aliant amb els de la República per a assaltar la zona des de l’encreuament de Vila Nova. I com tenen a una fallera de Ministra de l’Estat... Ni parlar amb els del Raval. Arriben fins a l’encreuament de la pròpia falla nostra. Un caos. Els floristes col·laboren amb ells i amb nosaltres. — Cavallers! —va saltar el president. Va mirar a cadascun de fit a fit i es va posar la mà en el pit, com si intentara calcular les pulsacions. Es va acostar Batiste amb l’estendard i el va col·locar al costat perquè fora visionat per tota la junta executiva. Ningú va retraure l’acte, al contrari, més d’un va sentir com se li estarrufava la pell. — Cavallers! —va repetir el president, per no saber que dir. — Tinc la solució —va saltar un de la comissió de festes. Davant el silenci establit, va exposar el seu pensament: — Tindrem una font d’ingressos mai obtinguda, —va ballar el dit índex — cap de les comissions que ens envolten poden fer-ho, i és el pàrquing del riu Serpis, sí, el que hi ha abans

d’arribar a la passarel·la. Cobrarem tribut a tot el que isca pel Passeig. L’obligarem a que compre un parell de banderetes i nosaltres li les posarem en els espills retrovisors. A més, els autoritzarem a que puguen pegar la volta per l’encreuament de Vila Nova. Serà un fet inaudit. En res vendrem les banderetes del comte Armacón. L’endemà, hora punta, dotze del matí. El policia local de la zona localitza al president de la falla carrer Major i Passeig per a dir-li: —Torne a explicar-me això de les banderetes, convença’m perquè no els denuncie per obstruir la circulació i embossar-me l’eixida del pàrquing. Els xiulets dels cotxes no deixen sentir missa en la Col·legiata. Ha entropessat amb l’església. El president, ple d’orgull, va respondre: —És un acord de la junta executiva de la falla, si em denuncia a mi, també l’haurà de fer als dotze membres de la taula redona. —No em siga idiota, millor el denuncie a vosté només, eixiran a menys de deu euros cadascun, és el més convenient per a tots. —Procedisca, doncs. —Abans replegament dels fallers i que pare la conya.

DAMES I CAVALLERS, LA CONQUESTA DE VICTÒRIA Mª Carmen Montes Benlloc

Conta la llegenda que Victòria es va alçar un divendres amb la il·lusió que tots els xiquets i les xiquetes tenen eixe dia de la setmana. I és que potser no us ho havia contat, però els divendres és dia de falla. Dia de baixar al casal, jugar amb els amics i sopar eixe entrepà que amb tanta estima preparen els pares. I amb eixa alegria, Victòria va anar al col·legi, sabent que les hores passarien més apresa que la resta de la setmana. Una vegada va sonar la sirena que marcava el final de la jornada escolar, va agafar la motxilla i va mamprendre el camí cap a casa. Tot i la sobrada energia que tenia la nostra xiqueta, res més dinar va caure adormida i es va endinsar en un somni profund.

Com en eixa imatge de pel·lícula en què el protagonista comença a caure a gran velocitat cap a un univers paral·lel, Victòria va anar recorrent metres i més metres fins que una llum blanca la va cegar. Amb molta dificultat l’única cosa que veia eren parets. Parets altes, blanques, murs infinits. Després d’uns minuts va esbrinar que al fons d’eixe recinte hi havia dos homes. Amb incertesa i també amb curiositat va recórrer els metres que la separaven d’ells. Qui serien? Podrien ajudarla? Creurien el que li havia passat? Com podria explicar-los que, de sobte, havia aparegut a eixe lloc i no sabia on estava? - Hola, soc Victòria. Disculpeu, però... em podríeu dir on estic? No sé molt bé com he arribat fins ací, però no veig a cap persona coneguda. Els dos homes es van mirar estranyats, però amb eixa cara d’innocència i preocupació al mateix temps, van trobar entranyable el semblant de Victòria. Què estava dient la xiqueta?

- Sí, el trinquet és el recinte on es juga a pilota valenciana. Concretament este edifici rectangular amb una escala a un lateral, graderies i estos alts murs ha acollit innombrables partides del nostre esport per excel·lència, la pilota. És el trinquet Pelayo de la ciutat de València. - Carai! És la primera vegada que estic dins d’un trinquet, i a més al centre de la ciutat! L’emoció estava reflectida a la seua cara. Un trinquet i al cor de la ciutat! La seua curiositat anava augmentant per moments. - I vosaltres dos què esteu fent ací? Heu vingut hui també per primera vegada? Les rialles es van sentir per tots i cadascun dels racons de la canxa de pilota. Ella, per descomptat, no sabia ben bé què era el que havia causat eixa explosió sonora a Pelayo. Què els hauria fet tanta gràcia? - Eixa ha sigut bona, però no. No és la primera

- Hola, bonica! Amb qui estaves? La teua família deu estar molt preocupada... - va respondre l’home grandot. Un home alt, fort, un home que bé podria ser un esportista d’elit. - No sé on està la meua família. Només recorde una llum blanca, molt forta, i aparèixer a este, este... Què és açò? Amb un somriure es va acostar l’altre home present. - Estem a un trinquet. Mai abans n’havies vist un? - A un...trinquet?

vegada que venim a Pelayo. El meu nom és Paco i ell és Toni. Els dos portem molts, però molts anys, jugant a pilota. Hui hem vingut a pegar unes pilotades ací, que prompte tenim una partida molt important. - Així que esta és la vostra feina? - Podríem dir-ho d’eixa manera. Recorrem molts quilòmetres per la nostra Comunitat per a anar a tots els trinquets on ens criden per a jugar. La gent paga per veure les nostres partides, travessen diners i clar, som els responsables de que en guanyen o perden molts, així que haurem d’afanyar-nos i posar-nos a entrenar. El que acabava de dir Toni va deixar bocabadada a Victòria. Serien coneguts Toni i Paco? La veritat és que ella no els havia vist en la vida, però potser tenia davant a dos grans esportistes famosos. Qui sap! El que sí sabia ella era que tenia moltes, moltíssimes preguntes a fer. - Tu i Toni jugueu en el mateix equip? - No, nosaltres sempre hem de jugar en contra. En pilota valenciana cada jugador ocupa una posició diferent dins la canxa. De vegades juguem un contra un, però quan juguem per equips estan els punters, que juguen davant, els mitgers i els escaleters. Jo sóc d’este últim grup i som els que juguem darrere del tot. Així que mai podem jugar dos escaleters al mateix equip, sempre serem rivals. Amb eixa nova lliçó de Paco, Victòria continuava sumant coneixement del nostre esport, però més preguntes venien al seu cap. - I qui és l’àrbitre de les partides?

- Realment no hi ha un àrbitre com en qualsevol altre esport perquè aquest és un joc de cavallers – va assegurar Toni. - De cavallers i també de dames! – va bromejar la xiqueta. - Clar, faltaria més! Dames i cavallers de joc! Em referia al fet que l’honestedat dels jugadors i les jugadores és màxima. Ells mateixos són els que marquen les seues pròpies errades. Per això únicament és necessària la presència d’un home bo, la persona encarregada de decidir què s’ha de fer en cas d’existir dubte durant alguna jugada. I, això sí, la seua paraula val el seu pes en or. - Vaja! Quina diferència entre aquest esport i la resta! Ací els mentiders i tramposos no tenen cabuda. I pel que fa a la vostra rivalitat... Com és possible que si sempre jugueu a la contra, esteu ara entrenant junts? - Bonica, si ell entrena i es fa millor jugador, a mi m’exigirà més entrenant i també em farà millor pilotari. A més, ací només som rivals quan botem a les lloses, la resta del temps som companys i amics. Quan acaben les partides, ens

agrada compartir una estoneta a tots junts – va explicar l’home. - Fa molts anys que existeix la pilota? - Moltíssims – va anotar Paco. La història de la pilota es remunta a l’Antiga Grècia. Hi ha escultures que ho proven. És un gran orgull poder dir que continuem mantenint viu un esport que els valencians i les valencianes tenim a l’ADN. Les arrels de la nostra cultura estan a les nostres mans, i mai millor dit! El futur de la pilota depén d’estimar-la en el present tant com ho van fer els nostres avantpassats. El respecte que emanaven les paraules de Paco i Toni pel nostre esport demostraven que ells dos eren uns autèntics enamorats de l’esport de la vaqueta. I mentre Victòria continuava escoltant l’explicació dels materials amb què es jugava, de com es protegien les mans per a no fer-se mal amb l’impacte de la pilota, i un llarg etcètera, van començar a barrejar-se els sorolls, uns sorolls que van traure a la xiqueta del profund somni en què havia caigut. En obrir els ulls es va adonar que estava a casa, que la tele estava en marxa i que en la secció d’esports, la presentadora parlava d’un esport que li resultava familiar. “Paco Cabanes ‘El Genovés’ guanya 60-55 a Antoni Reig ‘Rovellet’ després d’una partida d’infart que va alçar als espectadors dels seus seients al trinquet Pelayo de València. Les grans ovacions van deixar de manifest que els dos pilotaris es van deixar la pell a les lloses. El Genovés i Rovellet van eixir per la porta gran. I si el reconeixement va ser gran pel seu joc, el públic assistent es va desfer en aplaudiments en veure als dos protagonistes abraçar-se en acabar

l’últim quinze”. Paco i Antoni? Llegendes de la pilota? I ella havia estat amb ells a Pelayo! A vegades és difícil interpretar els somnis, però este semblava tan real! - Pare, pare! Jo he estat amb eixos homes a Pelayo! Els grans campions de pilota valenciana! Son pare, que no sabia de què parlava Victòria, la va mirar estranyada. - Com? Amb El Genovés i Rovellet? Això és impossible, filla! No t’has alçat del sofà! - Que sí, de veres! M’han ensenyat com funciona la pilota, m’han contat com es fan els equips, com es protegeixen les mans... Pare, hem d’anar al trinquet! Tot semblava tan estrany per a son pare que no sabia per on agafar el que li estava contant la menuda. Però el que tampoc sabia encara era que en uns anys Victòria també brodaria amb or el seu nom en la història de la pilota, però eixe és un altre conte.

*Aquets article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF de Gandia any 2022.

VA DE BÒ! DE PARES A FILLS Arantxa Puertas Buigues Andalús i faller, i això com t’ho menges? Doncs en pa i tomaca amb un bon “raget” d’oli d’oliva verge criat a Montoro. Quan uno arriba a Gandia i es troba amb les falles no pot més que estimar-les o rebutjar-les, però quan les tastes i t’enganxen fins i tot et fan més de la terreta. Això li va passar a un home que jo molt estime i que m’ha fet estimar amb el cor aquesta gran festa, mon pare, faller de cap a peus, d’eixos que fan més hores a la falla que a la feina o a casa amb la família. I és que la falla emociona, la falla atrau i la falla et fa seguir creixent. I és clar que eixes emocions, eixes vivències i eixes hores de casal es queden a la sang i passen de generació en

generació. I si no que li ho pregunten a la meua filla que amb tan sols tres anyets té molt clar per a que està fent la vidriola des de fa ja més d’un any... per a ser Reina de la falla! Quina bogeria, pensaran uns i quina il·lusió, pensaran altres. I és que va de Bo!, allò que estimes, allò que et fa estimar, és allò que funciona i que no has de deixar de cultivar. Així som les famílies falleres arrelades a una festa, Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Parlar de falles és parlar de tradició, de monuments, de pólvora, de música, d’indumentària, d’artesania i de família, perquè això és el que realment és la falla. Eixa família que unida suma i on cada peça és essencial. En aquests moments que estem vivint submergits en una pandèmia de la que francament estem cansades i cansats, on la Terra tremola i fa explosionar volcans com el de La Palma, on l’aigua flueix pel seu canal natural

arrasant terrenys i habitatges, necessitem més que mai parlar de falles i tornar a sentir el batec del nostre cor en acabar una mascletada, o l’emoció als ulls dels fallers en veure la Geperudeta a la plaça. I es que les falles sanen i són renovadores. De la flama és torna a nàixer i cada naixement és una nova oportunitat que se’ns dona per seguir transformant-nos en una societat millor on totes i tots tenim cabuda. Per això des d’aquestes línies us convide a seguir la tradició de pares i mares a fills i filles, però també a captivar a eixa família que triem, els amics i amigues perquè compartir allò que funciona, allò que dona fruit, allò que uneix i allò que et fa ser millor persona és compartir un regal. Així que unim l’oli andalús amb les taronges valencianes, unim un bon Rioja amb una cassalleta que tot ho sana, i gaudim de la millor festa del món que són les Falles.

LA MEDIOCRITAT NOSTRA DE CADA DIA Rosa Mascarell Dauder

Deia un savi japonés, que “si la societat conté algunes persones excel·lents, però la majoria és mediocre, eixa societat no prosperarà”. Fa justet cent trenta anys, en 1892, Emília Pardo Bazán (La Corunya, 1851— Madrid, 1921) escrivia: “No se puede la educación de la mujer actual llamarse tal educación sino doma, pues se propone como fin la obediencia, la pasividad, la sumisión”. Aquesta frase avui es podria ampliar a la majoria de la societat, eixa majoria que es vol submisa a base d’ignorància. Preferentment, la ignorància supina: “ignorancia que procede de negligencia en aprender o inquirir lo que puede y debe saberse”, segons el diccionari de la RAE. Ens hem tornat consumidors de mesquineses per negligència a l’hora d’aprendre el que realment podem i el que devem per a poder ser éssers capaços, hàbils, aptes i savis, els antònims d’ignorants.

Les falles es van crear i han perdurat per alguna cosa, no sols perquè ens agrada el soroll, el foc i la flama, si no per mirar-nos en l’espill que no ens dissimula els defectes. Som una gent que sap riure de si mateixa i això té un punt de sanitat. Ara bé, que del riure es passe a l’acció és més difícil, però no impossible. Quan primer em demanaren escriure per a aquest llibre de la Falla vaig dir que no perquè a la primera ullada no vaig saber captar el sentit crític que contenia. Vaig veure la crosta i no la molla, la superfície en brut d’uns caràcters banals, però en realitat peces d’un joc en el qual ens va la vida i que algú juga per nosaltres sense el menor escrúpol, sense pensar en el dolor que genera, sense pudor i sense límits. Sí, hi ha fonament en aquest monument, i ben cru. A les mans em ve molt oportunament un axioma cartesià interpretat pel meu professor Fèlix Duque: “si el mal no es si no un error de juicio, el mal absoluto se deberá a una falta absoluta de juicio, mediante una acción realizada paradójicamente con plena conciencia”. No hi ha com llegir i escoltar a les persones que saben per a poder adonar-nos de si som o no titelles. L’any passat vàrem tenir la sort de poder xarrar des de la biblioteca central de Gandia amb Irene Vallejo. Ella ha escrit un llibre sobre la història del llibre, L’infinit dins d’un jonc, entreteixida amb la seua pròpia vida i dedicat a sa mare mà ferma de cotó. El llibre comença amb homes a cavall a la recerca d’apreciats tresors: llibres únics en l’era de

la no-reproductibilitat. Acaba amb dones a cavall portant llibres als pobles més allunyats en les muntanyes, bibliotecàries americanes comparables amb la nostra Maria Moliner (Paniza, Saragossa, 1900 – Madrid, 1981). La proclamació de la II República la va pillar de bibliotecària precisament a València i s’integrà al Patronat de les Missions Pedagògiques. M’agradaria que la recordàrem i li agrairem el que va fer ací a la nostra terra com a membre de les Missions Pedagògiques: la xarxa de biblioteques que va ajudar a crear portant llibres als pobles, formant a bibliotecaris i inspeccionant-les periòdicament ella mateixa. Era prou fàcil que en arribar a algun poble es trobara amb els llibres de la biblioteca amagats als armaris, per què eren perillosos. A la llista de llibres bàsics que ella havia fet per dotar les biblioteques hi havia tant llibres de literatura clàssica, com llibres sobre agricultura, economia i, quin pecat!, “Tres ensayos sobre la vida sexual” de Gregorio Marañón! Les Missions Pedagògiques, així amb majúscules, va ser un projecte educatiu ambulant, sí un ambulatori de la cultura, per què atenia a aquelles persones que no tenien fàcil accés a ella. Manuel Bartolomé Cossio, el creador de les Missions Pedagògiques, deia que “el lloc de naixença no pot ser obstacle per accedir a la cultura i a la llibertat que ella comporta”. Eixa situació ara ja no és la mateixa, amb accés fàcil a tot un món d’informació. Maria Moliner desitjava que ningú que volgués

llegir un llibre es quedara sense poder-ho fer i va crear el servici de biblioteca mòbil que ara diguem bibliobús. Copie unes paraules de Maria Moliner d’una carta per a les Missions: “No serà bon bibliotecari l’individu que rep invariablement al foraster amb paraules que tenim gravades en el cervell, a força de sentirles, els que amb una missió cultural hem visitat pobles espanyols: «mire vosté: en aquest poble són molt cerrils: vosté parle’ls d’anar al ball, al futbol o al cinema, però... ! A la biblioteca...!» No, amics bibliotecaris, no. En el vostre poble la gent no és més cerril que en altres pobles del món. Proveu de parlar-los de cultura i veureu com els seus ulls s’obrin i els seus caps es mouen en un gest d’assentiment, i com invariablement responen: «Açò, açò és el que ens fa falta: cultura!»”. Serien encara actuals aquestes paraules? Em sembla que no. Ara tenim a l’abast la informació, però ens sobra negligència per sorgir de la ignorància supina i de la mediocritat nostra de cada dia. Informació no és cultura, cal tenir criteri i això necessita d’entrenament, de formació i de voluntat. A propòsit de la mediocritat en la qual vivim s’han escrit moltes línies. Però aquesta Falla del Carrer Major i Passeig del 2022 ens dona alguna pista del perquè som negligents a l’hora d’accedir a la cultura malgrat viure en la ciutat dels clàssics: haver de treballar a estall per sobreviure; no treballar per falta d’oportunitats,

100

per precarietat i a vegades també per falta d’imaginació; mitjans de comunicació de masses al nostre abast més immediat i proper —de la butxaca a la mà—; societat de l’espectacle d’un segon rere l’altre; apocalíptiques i integrades, superwomans i florers; dirigents molt bufons que no van enlloc... Em ve ara a la mà la saviesa de Baruch Spinoza (Amsterdam, 1632 – La Haia, 1677) sobre les lleis i la política. En el seu Tractat de Política diu que un individu pot tenir a un altre baix la seua potestat si “li va influir por o el va vincular a ell mitjançant favors, de tal sort que prefereix complaure’l a ell més que a si mateix i viure segons el seu criteri més que segons el seu propi, de manera que ha fet seus tant la seua ànima com el seu cos, encara que només persistisca la por o l’esperança.” Quants casos veiem així en aquesta falla? Venuts en cos i ànima per por o per esperança? Spinoza també ens dona el remei per a eixir d’aquest esclavisme: “exercir la raó, no en abstracte, si no materialitzant-la en fets”. Les falles continuaran per molts anys mostrant eixa imatge que no volem veure seriosament, però que tolerem de broma i per uns dies. Tant de bo que algun dia les falles siguen objectes d’art efímer perquè simplement volem celebrar la bellesa que passa i perdura en les nostres memòries mortals, que no calga denunciar res i siguem conscients de la nostra victòria.

*Aquets article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF de Gandia any 2022.

101

ELS BONYS DEL MEU TROMBÓ Xavier Ródenas Mayor Volia passar per casa a pegar-me una dutxa ben fresca, la necessitava. I estic segur que vaig anar cap allí, però ara no sé...no estic segur. Trobe que no vaig arribar. Crec que aquest pensament ja l’he tingut. Totes les falles em passa igual. Se’m van superposant pensaments i em passen més coses que de costum. Ara em veig al mig de la banda de música tocant la nostra pròpia versió de «Espremedors» de la Fúmiga. I és escoltar-la i em venen al cap un fum de records. Encara sembla ahir quan Andreu i jo vam començar a treure cançons, ell a la trompeta i jo al trombó. El meu trombó tot ple de bonys. Que guapo que és! Total, que havíem tocat tres vegades seguides el passodoble «Amparito Roca» i estava

102

fins als ous de tocar allò. En un descans, entre cassalles i napolitanes de xocolata, dins del casal d’una falla va començar tot. Li vaig dir a Andreu que estava fart de passodobles, himnes i merdes. Que a mi em molaven, Kortatu, Extremo, Obrint pas, la Gossa Sorda, Zoo i tot eixe rotllo. Em ve al cap la seua cara de «que em dius pallasso», i com fa sempre, contradictòriament del que diu la seua cara, va començar a fer la tonadeta de «Ventiladors» de Zoo i jo la vaig anar seguint i va sonar molt bé. Així doncs, vam començar, des d’aquell dia, a fer temes dels grups que ens molaven i que eren transgressors amb tot allò que s’havia vingut fent en el món de les falles. Ho féiem durant els descansos però, com que a les falleres els molava el rotllo bailongo, van començar a demanar-nos eixos temes i la resta de la banda van tenir que aprendre les cançons. I allí ens veus a Andreu i a mi, fent-los classes a la resta. Jo començava dient-los; «Esta és mi banda» i la resta cridaven «i no tu panda». Així en poc temps, van aprendre un fum de cançons i es van fer creients d’aquella nova disciplina llibertària que vam anomenar «sva». Bé doncs això, que ara estic ací tocant «Espremedors» i la penya de la falla cantant la lletra. Flipa. Senyores majors, pijes del centre, el constructor que posa els diners, i la classe obrera que sempre està amollant el muscle. Tots i totes cantant «Sarri sarri», que fins i tot, hi ha qui la va fotocopiar en euskera i la va ensenyar als nanos de la falla. Flipa 2. Vaig fer un vídeo, el vaig penjar

i vaig etiquetar a Fermin Muguruza i em va enviar un agraïment gravat. Quin fenomen! Així que ara ja ningú recorda Amparito Roca i la mare que la va parir. Gràcies a Andreu i a mi, després de tres anys, totes les bandes tocaven «sva», per petició popular, clar. No era el desig de tots els músics fer-ho, hi havia nostàlgics d’Amparito, però ningú pot contra les modes, i la nostra era imparable. El sva reggae music triomfava per tot arreu...i ara? portem tres hores tocant o això em pareix? Els dits em van sense jo pensar-ho. Porte tantes hores tocades que és com respirar. Així que no sé ni el que estic tocant i un home del costat em diu que toque brutal. Parem. Bé, per fi. Estic rebentat. Junt a un grup de companyes demanem més cassalles. M’assec xarrant de no sé que d’un tobogan i entre riures, un home gran que toca el bombo, em pregunta si fa poc que he entrat a la banda...què? Si jo tinc 45 anys i vaig entrar en 10 anys a la banda! Em quede mirant-lo amb cara de «que m’estàs dient?», li mire l’uniform i efectivament l’home és de la banda, però no de la meua...cagon la òstia! El que no és de la banda sóc jo. Mecagon tot, porte tres hores tocant en altra banda de música? No m’ho puc creure...o més bé, si. Perquè no recorde més que flashos de tot el que està passant. Pregunte quin dia de falles és i em diuen que el tercer. Tres de quatre i jo pensava que aquell era el primer matí. La mare que em va parir! Òstiaputa. Res. No puc fer ja res. Em pregunte; jo en qui toque? No ho recorde porte 30 anys tocant i he tocat

103

amb totes les falles de la ciutat. Para. Posse les mans a la butxaca i trobe un paper. El mire i diu «Salut crack, toques a la falla del Passeig. Un bset. Jo mateix»...val, sóc jo. Acostume a deixar-me notes informant-me de coses i donant-me estima que sempre fa falta. Val, un tema resolt. Li pregunte al casaler que quina és la següent falla que ha de passar per allí i em diu que la del Carrer Major. Això si que és sort! Toca, un poc de sort. Decidisc esperar allí. Em torne a seure amb la napolitana de xocolata i el meu trombó al costat. Mel. Aprofitaré per descansar una

104

mica. La gent de l’altra banda s’acomiaden de mi, amb abraçades i riures; un em passa el mòbil, l’altre em pilla l’Instagram i un em diu que s’ho ha passat genial amb mi que si em passe de banda em paguen els esmorzar dels dissabtes. Una banda de categoria la que m’ha acollit aquest matí. Marxen. Salut i república! Quedem en pau el casaler i jo. Per fi calma. Estic mirant al terra i comence a bufar una cançó lenta de Zoo, aquella de «Sereno», m’entristeix un poc. Mira que és bona! I veig quatre peus davant del trombó. No se perquè però no m’acaba de molar. Tal

com puge la vista, veig quatre polseretes; dos d’Espanya, una de la mare de Deu de no-séquè i una verda de Vox. Dos joves d’uns vint anys. La puta mare. Ara em ve la mala sort. «Tocanos el himno de España, gordito». Els mire amb pena i pense: va, que els toque?... la «muixeranga» ni de conya, perquè no sabran que és ni de llarg. La ignorància els deu superar en altura, dimensió, pes i coneixement, així que, descartada...Ja està! la Internacional! Aquesta segur que se la saben. Així que òmplic pulmons i allà va «... Amunt el pobles de la terra..» Sona fabulosa amb el trombó. L’expressió dels moniatos és d’espant. Estan a punt de vomitar. Les cares s’encenen de roig i quan veig que els braços prenen carrereta per amollar-me una bona «ondonada d’òsties», utilitze al meu fidel company en moviment obliquo uniformement accelerat i li l’amolle en tot el cap a un dels dos xicons feixistes. Acte seguit acomplint amb la tercera llei de Newton, la d’acció-reacció, el meu magnífic trombó fa el camí fins al segon cap feixista provocant una situació còmica i alhora un moment de desequilibri, que aprofite per tal d’eixir del casal cagant llets. En eixir, una banda de música travessa l’esplanada de davant del casal, al darrere d’una comitiva fallera. Sense pensar-ho dues vegades, ja estic dins del conjunt i els meus dits comencen a tocar la melodia que sona d’aquella banda musical, com si l’hagués tocat tota la vida. Aquesta vegada em sembla que és «Coratge» d’Obrint pas. Eixa la vam traure un cap d’any a la caseta de Pere. Quina

marxa porten els d’aquesta falla! Totes van ballant i cantant. Quins dos bonys li he fet al meu trombó! Porte tres temes amb la meua, conscientment, nova banda i ens creuem amb un altra falla. Però, ara que pense; eixe d’enfront no és Andreu amb cara de «que collons fas tu ahí»? I la de darrere? No és Carmen? Quina cara d’esglai té Carmen. Clar, són la meua autèntica banda! És la falla del Carrer Major i Passeig. Si, la meua falla. És la meua banda. Espereu que vaig! I just quan hem passat pel costat de la banda dels meus amics, la meua banda, he fet un bot i m’he col·locat al meu lloc. Què has fet? On et claves? Però estàs tonto? Tu no estàs bé tio! Quin flipat! Eres idiota! Dos dies sense aparèixer!...Però si és que totes les bandes toquen la Fúmiga, que voleu que faça! I eixa pinta? I la corbata? Eixe bony és nou, no? Va tranquis, que ja tornem a estar juntes. Quina toquem? La de «Llepolies» que passem per davant del Palau. Ma que t’agrada fotre al personal! I eixe nano de qui és? El fill de Fina. El nano em mira i em diu «tu eres el del trombó?» Si, clar, ho sóc. I diu: «diuen que cada bony del teu trombó és un feixista menys». Li dic: “llegendes urbanes amic”. I em vaig girar cridant: «esta es mi banda» i un clam de músics, tot i els tres dies de cansament, van respondre amb energia i bri «i no tu panda!». Li vaig fer un ullet al nano i em vaig fixar que ell portava la funda del meu vell trombó, on estava aquell adhesiu «aquest trombó mata el feixisme».

*Aquets article ha estat presentat al Premi Ajuntament de Benirredrà al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF de Gandia any 2022.

105

ANEM FENT!

Pasqual Molina pasqualmolina.wordpress.com

171224

TEMPS DE COMMOURE’S Sent una certa aversió a rebre, via WhatsApp, eixes fotografies, vídeos o missatges que circulen per la xarxa reenviats per molta gent i que solen tenir molt d’èxit. Sé que molts d’estos enviaments són graciosos, uns altres, de tarannà pseudofilosòfic, prou interessants i que d’altres, de denuncia, et poden impactar, però en general, em destorben. Rarament mire les fotos, llig els missatges o faig play en els vídeos. Molt rarament! Han d’haver-me’ls lliurat persones molt especials per a mi perquè en faça cas. M’ha passat esta setmana amb un vídeo, el qual, reconec, m’ha mogut l’esperit en omplir-me la ment de records fent-me reviure eixos sentiments que de segur tots tenim, però que semblen adormits per l’engolidor quotidià del dia a dia. El vídeo, fet a l’estil slideshow, és una successió d’imatges fotogràfiques amb un suport musical adient. Les diapositives mostren objectes, personatges i situacions de l’època de la meua infància, en els anys cinquanta i seixanta, viscudes al barri de Corea, amb els carrers per empedrar, sense clavegueram i mal il·luminats. Aquells carrers en els quals, segons cantava el veïnat, a ritme de “Clavelitos” podies ofegar-te en un bassal o que et menjarà la pols. La veu melodiosa de la mexicana Marisela: “Revolviendo en el baul de los recuerdos”, envolta les imatges. Les fotografies no guarden cap tipus d’ordre o classificació, es barregen imatges de jocs infantils al carrer, d’estris domèstics i laborals, d’oficis que es feien al carrer, de fotos de personatges famosos en l’època i d’alguns programes de televisió que, aleshores, eren molt populars. Les fotografies dels jocs al carrer que fèiem els xiquets després de l’escola m’han encisat i m’ha fet tornar a la memòria les imatges i les veus dels meus. Aquells jocs que s’alternaven en el temps i que ens tenien acomboiats a tots. El que es disputaven en el sol de terra tenien en comú guanyar a l’adversari monedes, boles, trompes o cartons, els quals eres les cobertes de les capsetes de mistos en les quals hi havia futbolistes dibuixats. Jugar a boletes: amb boles de fang, del grossor d’una oliva, jugaven al cau (ací li dèiem clauet) havies de clavar la teu bola principal dins del cau fet en terra i des d’allí podies fer un “pam i ratlla” per aproximar-te a la bola dels contrincants per a topar-les i endur-te-les. Jugar a tacons: amb els tacons desgastats de les sabates, retirats pels sabaters, si sabies llançar-los amb perícia podies traure de l’interior d’un cercle dibuixat en terra els cartons dels mistos que guanyaves. Jugar a “potes”: era, pràcticament el mateix, amb monedes antigues, alfonsines de deu cèntims, a les quals fèiem engrossir la vora circular amb un martellet i es podia aconseguir traure d’aquell cercle dibuixat a terra els gallets i xavos les monedes de menys

106

vàlua en l’època. Ballar la trompa: hi havia temporades de ballar la trompa, per tot arreu els xiquets demostraven el seu domini i també es podia convertir en un xoc de terra com els anteriors, en el qual si tenies habilitat per a llançar la teua trompa damunt de la del contrincant i que esta isquera disparada fora del cercle, podies quedar-te-la. Quan havia plogut i el carrer estava ben mullat, jugàvem a “terreno”: amb una navalla u objecte punxegut dibuixaves un bon espai quadrat en terra, el qual dividies en dues parts simètriques, un per cadascun dels jugadors i tu anaves guanyant l’espai al contrincant a base de clavar a terra, des del teu lloc, la navalla o estilet, demarcant, des d’on este havia quedat clavat, el nou territori que anaves guanyant a l’adversari fins que tot fora teu. He recordat en les fotos altres jocs com jugar al burro. Un xiquet s’agafava fortament a rella d’una finestra i d’altres se li enganxaven a la cintura, emponats com fent un trenet i, aleshores, al crit de “fava, munta i calla, el burro que s’escarranxa no val una palla” un altre xiquet fent carrereta botava sobre aquella cua infantil caient damunt d’algú que havia d’aguantar el pes i l’envestida o perdia i pagava penyora. A la veu d’“A les bones casseroles, qui no fa rastre paga” anaves botant per damunt dels altres xiquets de la colla, els quals et botaven per damunt de tu després en un joc inacabable que et portava, botant i acatxant-te de punta a punta del carrer. Botar la corda, que els castellanets deien jugar a la “comba”. Però el que a mi més m’agradaven eren els partits de futbol amb l’entrepà del berenar a les mans intentant marcar en les porteries fetes amb dos cudols aquella pilota desballestada per tant de puntelló furibund. Quasi sempre en tornar a casa ta mare havia de llavar-te, amb aigua calenta bullida en el foguer de petroli, dins d’una gaveta al bell mig de la cuina. En el vídeo apareixen eixes gavetes i es veu a un llanterner arreglant-ne una. Entre els estris domèstics es veuen: la maquineta de trasquilar del meu perruquer Pepito “Paella”, amb la qual em pelava el bescoll, puntualment, cada quinze dies. La maquina de cosir Singer de ma mare, l’estufa catalítica de gas butà del menjador, l’aparell de radio de la saleta, el molinet de cafè de la cuina, el primer dels telèfons. Entre el veïnat i el carrer: la botigueta del senyor Requena, el balança en la qual pesava els queviures, l’afilador amb el seu xiulet patognomònic, el drapaire, el llanterner. Completant la barreja d’emocions, els pupitres de la classe de l’“Hermana Rita” i l’estoig d’acer inoxidable de Juan Marti, “Juanito, el practicant” en el qual bullia les xeringuilles de vidre i les agulles per a desinfectar-les abans de posar-te les injeccions. Ha sigut la setmana un temps d’“emocions” variades: les eleccions a Catalunya, la grossa de Nadal, ahir el partit Madrid-Barça, però crec que estos dies eren moments per als sentiments, per als enyors, per als records de les histories viscudes i de les persones qui ja no estan. Dies de Nadal. Temps de commoure’s. Estimades, benvolguts, molt bones festes! “Este article va ser publicat en el diari LEVANTE-EMV la Safor-Marina el diumenge dia 24 de desembre de 2017”

107

EL RACÓ LITERARI DE TEMPS PASSATS Carmen Soucase Furió

El 1977, Espanya vivia una transició que comportava inevitablement uns canvis radicals de la societat, tot regit per l’esperança d’una democràcia i l’apertura a una llibertat de pensament que fins al 1975, malauradament es trobava tancada. Dins de l’evolució de la nostra societat, les reivindicacions de la dona van ser uns dels puntals bàsics per a la seua incorporació als àmbits econòmics, polítics, judicials, universitaris, empresarials, i fins i tot, de viure en llibertat el que significava ser persona i dona. El camí estava traçat per a afavorir el seu lloc a la societat: no sols serien dones secretàries, caixeres,

108

modistes, dependentes, sinó que ja no hagueren de que casar-se irremeiablement per a viure, sinó que les portes anaven obrint-se per tindre llibertat i definir el seu destí com a persones. I com no, la presència de la dona a les falles es va ampliar, no sols com a figura de Reina lloada com delicada flor i la llum de la primavera, sinó com a fallera participant en igualtat amb el faller dins d’una única comissió, desterrant, encara que costaria un poc de temps, l’estructura dins d’una falla, de comissió masculina i comissió femenina. Al llibret de la falla de l’any 1977 vaig trobar un article molt avançat al seu temps i que reivindica a la dona dins del món faller, no sols com a fallera o Reina fallera, sinó que recomana abraçar els canvis a la nova societat, incorporar a la dona com a fallera en igualtat al faller, sota la pena de perdre el tren dels canvis socials i quedar-se estancats en la presó d’un temps passat que mai més tornaria. “La Dona en les Falles” Article publicat al Llibret de la Falla Carrer Major i Passeig de l’any 1977 Autor: Albert Peñin “Tenint en compte l’organització social del segle XIX i primer terç del XX, quan les falles prengueren el vol fins a la consolidació de les formes avui vigents, no sembla estrany el poc pes de la dona en l’organització fallera.

És a dir, a les falles va passar no més que el mateix que existia a la societat d’abans, com un indicador de costum, més que afegir a eixa crònica anual de la vida valenciana que són les festes de Sant Josep. Tant pel que fa al paper de sublimació de les Falleres Majors i Cort, com al tractament superficial i tòpic de la dona com a tema o forma fallera. No cal plantejar cap juí crític quan el que es tracta és de raonar sobre eixa estreta vinculació entre societat i falla i l’evolució del paper de la dona en tots dos. Avui, incorporada als llocs de treball i a la universitat, alliberada del confinament domèstic, educada majoritàriament sense tantes restriccions en la relació home-dona, cada societat grup social dona resposta a les falles a eixa evolució. Tota organització al voltant de la festa és l’espill social del barri, de la seua composició o ambicions i sobre totes -passada a la fallala menys sofisticada manifestació del poble ras, que una volta a l’any disposa d’un mitjà de comunicació directa i prop, sense intermediaris, on volca els seus pensaments. I a la que rodeja ruidosa i alegrement de banderes, traques, bandes de música i presidint-ho tot - perquè creu que és el més valios del seu barri- les joves Reines Falleres. Aquet poble, el nostre poble que aprofita la seua festa per a comunicar-se i manifestarse a pit descobert és a més de treballador, sa. Perquè no fa festa qui no treballa, el que ho

109

diu tot ben clar, sense guardar-se res dins, no pot jugar a dues baralles. I eixes dues qualitats bàsiques de les falles i els fallers juguen a favor de la incorporació a peu de terra de la dona i la festa. Perquè no entren en conflicte en aquesta renovació de papers.

liquidar un vestit, una dansà o una cançó. I les falles, seguint costums no són estrictament folklore; són dinàmiques, canviants, fetes per a desaparéixer formalment i sols el seu concepte, la festa i la comunicació, resta un any darrere l’altre.

Plantejat l’assumpte a l’extrem, no crec que les falles hagen de ser una festa “machista”. És més, el seu repte està a incorporar normalment a la dona com un element actiu més, com és el repte en la societat industrial en la qual ens introduïm a marxar forçades.

Amb la dona canviarà la forma de la festa i de la comunicació - és mig barri més a manifestarse- sense poder conéixer en quina direcció ni si és per a millor o no. En açò m’atreviria a suposar que ni pitjor ni millor, sinó el què li corresponga a la societat en conjunt que es tracte. Assumit el fet i en una càrrega de realisme que mai no l’abandonat.

De quina forma? Sens dubte amb naturalitat i en les mateixes estructures avui existent; sense noves comissions especials ni en assumptes determinats i tradicionalment “femenins”. Com a falleres en minúscula. En les comissions, Juntes, reunions, representacions, bandes de música i casals. Tot arreu. I no parle de la dona com a parella de faller, sinó como a fallera. El que també és clar és que hi haurà una transformació. Com de força l’hauria seguit com abans. Perquè una de les característiques falleres és la temporalitat, el fer de nou. Deia Fuster que som un poble sense quasi folklore, perquè la mateixa forçà que ens porta a derrocar e innovar ciutats, ens condueix a

110

Així doncs, mans a l’obra. Sortosament la festa esta viva i la joventut – per on seria més fàcil iniciar el pas- acudeix amb força a les Comissions i actes. I pot ser, més activament que mai. A més a més, aquesta falla té falleres de més de tres i quatre anys en l’organització fallera. Un intent de cassar la responsabilitat activa – abans i durant els dies de falles- el desig de lluir el millor del veïnat, les joves falleres, fet per “els millors falleres, els mes fulers i enamorats” no em sembla difícil.”

111

CRÒNIQUES FALLERES HISTÒRIA DE LA FALLA Carmen Soucase Furió

112

Part segona. Pròleg Per fi podem dir que reprenem la tasca que vam començar el 2020. Encara que la Covid-19 va impedir que el 2021 poguérem fer un llibret, enguany, fem un llibret que té doble valor: el valor d’emprendre de nou la festa fallera i el valor de fer-ho possible. El període que fem enguany és molt intens pel que va suposar la revitalització de les falles com a vehicle de modernitat, i sobretot, turístic. Malgrat la censura de l’època i l’apropiació per part del règim de la nostra cultura, amb la idea, intenció de control i donar un estat d’igualtat entre la gent més humil i la gent més poderosa. De fet el vestit de faller que es va inventar la JCF tenia una intenció: qualsevol home vestit de faller era igual a l’altre, amb independència del seu “estatus social”, donant a la paraula germanor el sentit integrador de la societat però tot regulat i sense eixir del caixet. És a dir, tot sota control i censura. A Gandia la creació de la Junta Local Fallera el 1946 dona idea del que la societat gandiana volia implicar-se al món faller, i també de l’esperit d’independència que va regir la JLF des del seu inici. Hui també és independent. Així, per exemple, l’ordre de presentació de les Reines és el mateix des de 1957, o les bandes de les Reines de Falla i Fallera Major des de 1956, o que durant molts anys anaren dues senyoretes per comissió a la Cort d’honor de la Fallera Major de Gandia. Hem continuat servint-nos dels llibrets de Falla, i dels llibres al voltant de les Falles de Gandia de diversos autors, dels Arxius de la Junta Local Fallera, Centre de documentació del Museu Faller de Gandia i de la Biblioteca Municipal de Gandia. La segona part de la nostra història es centra al període 1941-1959, així que si voleu, passeu fulla i a llegir. L’any pròxim, més... La Cronista Fallera (un any mes........de moment) Carmen Soucase Furió

113

Des de 1940 a 1959. Recuperació i consolidació de les Falles L’activitat fallera va ser interrompuda des de 1937 fins a 1940. La Guerra Civil marcà la paralització de la festa fallera amb totes les següents conseqüències. A excepció feta de l’ús propagandístic a l’any 1937 de certs monuments que van ser exposades a la Llotja de València per part de la CNT, però que no es van cremar, o la plantà d’una falla a Toledo per part del bando nacional. Els anys de la postguerra, a la dècada dels 40, moltes comissions a la ciutat de València i als pobles havien desaparegut, però, davant d’eixa realitat, les autoritats impulsaren la festa de les falles com a vehicle de control i censura per al poble. S’expliquen. El Comité Central Faller va ser substituït el 6 de novembre de 1939 per la Junta Central Fallera, entitat dependent de l’Ajuntament de València. Les autoritats van voler que l’any 1940 es plantaren falles a la ciutat de València i són 35 els monuments plantats. L’any 1944 varen ser 118 els monuments plantats a la ciutat de València, el que dona idea de l’increment exponencial de les Falles i el seu valor cultural, econòmic i social. I la necessitat pel règim de controlar-la. El 1944, es va aprovar el Reglament Faller de la JCF, que va fer entre altres coses, atorgar la presidència nata a l’Ajuntament de València, i al Regidor de Fira i Festes la persona que ostentava el càrrec. La Junta Central Fallera es va convertir en l’organisme censor, vigilant, repressor i moderador de les comissions. Tot controlat per les consignes del règim i per tant controlat per la FET (Falange Espanyola Tradicionalista) i de les JONS (Juntes d’Ofensiva Nacional Sindicalista). Aquesta situació va tindre com a conseqüència el control i censura al voltant de la temàtica del monument faller. A més a més es van consolidar les Juntes Locals dels pobles, com Gandia, que depenien de la JLC. Els monuments no podien tindre ni crítica, ni sàtira política, ni als ninots ni a l’explicació de la Falla, sols es permetia caricatures de bon gust, crítica amable, esport, família, feina i costums agrícoles, la resta de temes estaven censurats. Res d’apologia. Es perseguia la temàtica eròticasexual, l’ambigüitat, la socioeconòmica, la religiosa i per descomptat, la política. El Reglament Faller del 1944 va fer sorgir la regulació de les demarcacions falleres, la implantació dels casals, el desenvolupament d’actes fallers oficials, i la celebració de Congressos Fallers, com el de 1951.

114

Així al període de 1940 a 1960 es va consolidar: • 1941 la Nit de la Cremà • 1942 creació de la Secció Especial de Falles • A partir de 1942, Falla oficial de l’Ajuntament de València a la “Plaza del Caudillo” • 1945 Creació de recompenses falleres (Bunyols) • 1945 l’Ofrena de Flors a la Verge. • La Crida (antic pregó des de 1951), que el 1954 es trasllada l’acte a las Torres de Serranos amb l’entrega de “Las Llaves” de la ciutat de València a la Fallera Major. • Integració de les falles infantils en les majors. • La Cavalcada del Ninot • Ninot indultat. • Comissions masculina, femenina i infantil • Creació d’estendards, escut, insígnies, per part de JCF i comissions. L’evolució i consolidació de les falles, també es veu reflectida en la forma de vestir dels fallers. No penseu que sempre els fallers i falleres han portat la indumentària valenciana que hui lluïm. Res d’això. Als anys 30, l’antecedent de l’actual Fallera Major de València va ser la Reina Fallera de l’any 1931, Bellesa fallera l’any 1933 i Fallera Major des de 1933. Les nomenades Reina, Bellesa i Fallera Major van utilitzar vestits de miss elegants, res d’allò que hui vestim, i un vestit inspirat en llauradora valenciana1. El fet que als anys 40, la Fallera Major de València assistirà a nombrosos actes oficials, marcats per JLC, com la seua exaltació, l’Ofrena i la Crida, va fer que a poc a poc, el vestit de miss quedarà desplaçat pel vestit inspirat en la dona llauradora valenciana, i diguem inspirat perquè estava més associat al folklore que altra cosa, per a fer que la foto, cartell i propaganda de les Falles fora localista i folklòrica. Al anys 60 el vestit de llauradora valenciana passà a ser el vestit de fallera, però d’això parlarem l’any vinent.

115

A l’home era altra cosa2. Assitien als actes fallers amb corbata i jaqueta, per la qual cosa, no vestien de fallers, sols el de torrentí i el de saragüells que s’utilitzaven per a les cavalcades. El control va arribar al fet d’uniformar als homes fallers. L’any 1954, al marge de la indumentària valenciana i de la història, la JCF va dissenyar un vestit d’home per al faller, el qual varen estrenar els membres de la JLF per a assistir a l’ofrena a la Verge. Es va denominar “vestit de llaurador de gala”. És el famós vestit negre, també conegut com el “de panderola”. Una jaqueta curta de ras negra, camisa blanca, faixa de color (el color depenia del càrrec del faller) de la qual penjava un barret de xarxa amb borles, pantalons llargs negres i espardenyes. Vestit que es va fer oficial el 1958. A partir de 1964, altre Congrés Faller el va exigir per a l’Ofrena de Flors i a poc a poc es va anar fent obligatori per a altres actes. El vestit de faller, va anar evolucionant i sobretot fent-lo assequible, facilitant que els fallers el pogueren adquirir en una època on l’economia domèstica encara era feble. Per tant, ja teníem uniformats als homes, fent-los iguals vestits de fallers, i a la dona com a exaltació màxima de la bellesa, la primavera, reclam publicitari, i sobretot, lluir- la com a màxim símbol de la Falla, les flors i la llum de València. Avui el vestit oficial de faller de Josep LLorep Tarrasó, 24 anys President de la JLF de Gandia, podem contemplar-lo al Museu Faller de Gandia. Entre 1940 y 1960 hi han dues etapes diferenciades en la història de les falles: la primera de recuperació de la festa i la segona des de 1952 de consolidació. Sense perdre de vista la instrumentalització de les falles dins del món polític, social, la censura i la implantació d’una ortodòxia fallera de “germanor” que ocultava la diferència classista del món faller. No obstant això, la comissió fallera d’un barri servia com a vehicle integrador del veïnat i de participació, podies ser o no faller, però el dia de “l’arreplegà” pel barri, donaves encara que siga un quinzet i el dia de Sant Josep podies veure cremar la falla.

1 2

116

Biblioteca Digital Valenciana Arxiu familiar Carmen Soucase

A Gandia no va ser una excepció. El 1943 va tornar l’activitat fallera a la nostra ciutat de la mà del Comité Local Faller (1943 a 1946), depenent de la Junta Central Fallera de València. El comité Local Faller era l’encarregat de fer complir les directrius administratives i polítiques marcades per la Junta Central de València. La data principal de la història de les Falles a Gandia va ser el dissabte 3 d’agost de 1946, dia que reunits, baix la presidència de l’alcalde accidental Manuel Cascales, Ligorio Ferrer Baixauli, Francisco Ferrairo Mascarell, Vicente Borrull, José Martínez Molina, Eduardo Ortiz, Sinibaldo Riera i Vicente Monrabal, es constitueix la Junta Local Fallera de Gandia. L’acte es digne de llegir, i per la seua importància, consten els objectius de la JLF que no són diferents dels actuals, i que diu: • Tindrà com a missió específica coordinar i reunir el treball de totes les comissions amb mires al bé comú. • Procurarà solucionar les divergències a les comissions falleres i entre elles. • Recaptació de fons per a l’elaboració pel seu compte del programa general de festes falleres • Tots els assumptes relacionats amb el festeig faller, seran de la seua exclusiva competència. Consta a l’acta que l’Alcalde diu (sic): “Per part de l’Ajuntament tindrà sempre la Junta Local Fallera el suport moral i li concedeix l’àmplia autoritat i autonomia per a realitzar la tasca”. Estes paraules varen marcar la identitat pròpia de la JLF de Gandia respecte d’altres juntes locals, per que malgrat el règim, la censura i el control, la Junta funcionava amb certa independència de l’Ajuntament. De fet, els presidents de la JLF de Gandia, eren triats “democràticament” d’entre els presidents de les comissions, a excepció feta de l’any 1950 i període de 1959 a 1968 que va ser el Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Gandia. La primera Junta Local Fallera de Gandia estigué formada per: - President: Ligorio Ferrer Baixauli - Vicepresident: Francisco Ferrairo Mascarell - Secretari: Bernardino Lledó Sanchis - Vicesecretari: José Mora Gasque - Tresorer: José Martínez Molina - Comptador: Vicente Borrull - Vocals nats: presidents de les comissions falleres de Gandia i president de la comissió de festes, Joaquin Climent.

117

Aquell dia es va acordar: • L’edició d’una Revista per a la publicació de totes les explicacions i els esbossos de les comissions, sent el seu director el Secretari de la JLF • Nomenar a María Luisa Peiró Castillo, Fallera Major de Gandia 1947. La Junta Local Fallera de Gandia a l’any 1946 va estar integrada en la Junta Central Fallera. L’any 1970 es va integrar a la Delegació de Juntes Locals de la Junta Central Fallera. Al 1977 es produeix la separació de la JCF, eixia de la Delegació de Juntes Locals i va emprendre el vol a soles dins del món faller, proclamant la seua independència i personalitat. Va costar molts anys que Gandia i València s’agermanaren de nou dins del món faller, però ja fa molts anys que l’esmentada història, és allò que és, història. Els Presidents de la JlF de Gandia al període 1940 a 1959 varen ser: ANY 1947 1948 1949 1950 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959

PRESIDENT JLF Ligorio Ferrer i Baixauli Ligorio Ferrer i Baixauli Ligorio Ferrer i Baixauli Joaquim Climent i Blasco Manuel Cascales i Esteve Manuel Cascales i Esteve Manuel Cascales i Esteve Manuel Cascales i Esteve Vicent Gurrea I Crespo Joan Ramírez i Soler Joan Ramírez i Soler Josep Maria Pina i Garcia Bernat Bolta i Aparisi

COMISSIÓ FALLERA Carrer Major i Passeig Carrer Major i Passeig Carrer Major i Passeig Tinent d’Alcalde Ajuntament de Gandia Falla Plaça Prado Falla Plaça Prado Falla Carrer Màrtirs Falla Carrer Màrtirs Falla Plaça del Mercat Falla Plaça del Mercat Falla Plaça del Mercat Falla Sagrada Família “Corea” Tinent d’Alcalde Ajuntament de Gandia

Falleres Majors de Gandia 1947 a 1958 varen ser: ANY 1947 1948 1949 ANY 1950 1951 1952

118

FALLERES MAJORS GANDIA María Luisa Peiró i Castillo María Cristina Román i López Amelia Romaguera i Armengol FALLERES MAJORS GANDIA Maruja Vidal i Felís Consuelo García i Adelantado Amparo Peret i Boscá

FALLA No va pertànyer a cap comissió Avda Màrtirs Plaça Prado FALLA No va pertànyer a cap comissió Avda Calvo Sotelo Sagrada Família “Corea”

1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959

Lolita Torregrosa i Borrull Palmira Abarca i Moreno Concha Martí i Lloret Amparo Villanueva i Comas Elena Sarrió i Varó Maria Teresa Almiñana i Roselló Maria del Carmen Llorca i Garcia

Plaça del Mercat No va pertànyer a cap comissió Plaça del Mercat Falla Sant Josep “Raval” Sagrada Família “Corea” Carrer Major i Passeig No va pertànyer a cap comissió

Dades significatives i acords JLF de Gandia des de 1947 a 1959: 1947 1948

1949

1950 1951

1952 1953 1954

Primer “Foch i Flama” JLF Gandia. Primera emissió fallera JLF Sorteig l’ordre de les falles. Emissió de ràdio. Crida el dia 16 de març. Exposició del Ninot. Banderins per a premis. Bateig dia 13 de març. Padrins del Bateig: Fallera Major i el President JLF. Ofrena a la Verge dels Desemparats a la Col·legiata. Missa de Sant Josep a la Col·legiata. Ens planten tres falles grans i una infantil. No consta publicació del Foch i Flama. Dia del Faller a la Fira. Actes fallers: Crida, Exposició, Bateig, Nit d’Albades. Pluja el dia de Sant Josep. Dia del Faller. Confecció del Bunyol L’Alcalde de Gandia, president honorari JLF. Banda per a la FM: la senyera. Banda per a les senyoretes falles: bandera nacional. Premi a la millor emissió fallera. Tres membres per falla, inclòs el president de la comissió a les reunions JLF. Revisió acte Presentació FM per l’esgotament del públic en edicions passades. Traca quilomètrica que va unir totes les falles des de Sant Francesc de Borja a Calvo Sotelo es nades de les senyoretes a càrrec de les comissions. Les falles comptaran amb una fallera i quatre dames d’honor en lloc de dues. Dia del Faller: despertà, passacarrers, ofrena, dansà infantil, revetla popular i castell de focs. Proposta de redactar un Reglament Faller. Es demana a JCF el seu reglament. Proposta de limitació dels barris fallers. El Foc i Flama es publica al periòdic de Gandia: “La Voz del Distrito” del dia 17 de març.

119

1955

1956

1957 1958 1959

JLF formada per tres membres de cada comissió: President, Secretari i altre. Sols un vot per comissió a les reunions JLF. Cort d’honor de la FM les Falleres i dames de totes les comissions falleres de Gandia. La Falla Calvo Sotelo passa a nomenar-se Falla de la Sagrada Família. Exposició del Ninot: dos ninots per falla. Indultat el que més vots tinga. Emissions falleres: temps no excedir dels 30 minuts. Prohibició acudir als actes religiosos vestits de comparsa. La comissió que obtinga el primer premi, pot organitzar la Cavalcada del Ninot les despeses al seu càrrec. Es desestima proposta de l’Ajuntament d’organització de la Fira i Festes por part de la JLF. Bandes falleres: Reina Fallera la bandera nacional, del Foc banda color roig i Festa color blau. Bandes sense escut JLF per a distingir-les Fallera Major. Si una comissió no planta, tindrà dret al seu territori durant dos anys. Després la JLF decidirà. Acabar el més aviat possible els Estatus i Reglament JLF. Evitar les polèmiques a les emissions falleres. Cavalcada del Ninot: no es fa per problemes econòmiques d’alguna comissió. Tres premis per a les falles. Ordre presentació Reines: Reina de la Festa, Reina del Foc i Reina de la Falla. Dia del Faller a la fira. Aportació municipal 5.000 pessetes. Sis premis a les falles, mes Ninot indultat i Falla infantil. Dia del Faller a la Fira. Funció benèfica per la riuada de València. Cort d’Honor Fallera Major Gandia: dos senyoretes per falla. Dia del Faller a la fira. El 14 de gener el president de JLF, Bernat Bolta presenta la seua dimissió. No s’accepta.

Per fer-se idea del que era participar el “Día del Fallero2” en la Fira i Festes de Gandia, us mostrem el programa d’actes de la Fira i Festes del 15 d’octubre de 1948 (en origen escrit tot en castellà): Divendres dia 1 - DIA FALLERO3 (SIC) A les 8.-Diana i “despertá” per les diferents Comissions i Junta Local Fallera. A les 9’30.- Suculent esmorzar «faller», al qual podran assistir quants simpatitzen amb la “festa”, havent d’acudir tots al Bar Rialto. A les 11’30.-Bateig del xiquet o xiqueta de condició humil nascut en l’hora més pròxima a les dotze de la nit del dia 9 d’octubre, el qual serà apadrinat per la Fallera Major i el senyor Alcalde de l’Excm. Ajuntament, acompanyats de vistós festeig integrat per les senyoretes falleres, Comissions i Junta Local Fallera. A les 12’30.-Arribada del “So Quelo”, que convidat per les Autoritats i Junta Local Fallera farà la seua entrada a la ciutat en l’autobús que té l’arribada a aquesta mateixa hora, sent rebut

120

per aquests, iniciant-se a continuació la desfilada de visita als principals centres i carrers de la ciutat. A la seua arribada al Passeig de les Germanies es dispararà en el seu honor una vistosa traca. A les 13’30.- Menjar als pobres més necessitats de la població, servida per la Fallera Major i cort d’honor. A les 16’30.- “Desfilada i Dansà infantil” en el passeig de les Germanies, amenitzant l’acte valuosos dolçainers i tabaleters. Al final de la “dansà” s’obsequiarà a dos xiquets participants amb una “xocolata amb bunyols” en els salons de Foment. A les 20.- Gran ball en honor al “So Quelo”, amb l’assistència de la Fallera Major i Cort i nombrosíssima família del “So Quelo”. A les 23.- Grandiosa revetla popular en el Passeig de les Germanies, amb assistència de la Fallera Major, la seua Cort, el “Sota Quelo”, el seu festeig i Comissions Falleres. Queden convidats tots a aquest festival, però prega la Junta Local Fallera, assistisquen amb el típic vestit regional, si pot ser per a major realç de la festa. En acabar la mateixa es cremarà una traca amb vistosíssim final de festa” Un dia esgotador, i amb una pregunta, qui era “So Quelo”? Regino Mas, artista faller de reconegut prestigi a València, va plantar falla en 1942 a la Plaça del Cabdill4 a València, sent el remat del cadafal de la falla el personatge de “So Quelo”. So Quelo, Rei de L’Horta, representat per un llaurador amb corona i sent una al·legoria del caciquisme, que es definia com un home que tractava amb productes difícils d’aconseguir. So Quelo va tindre representacions com a banquer, alcalde, forner, i d’altres professions durant uns anys en les falles de Regino Mas com: “Quelo Bank SL” el 1947; “Fabricacions So Quelo” el 1948; i “El qui més puga, per a d’ell” el 1950. I d’altres artistes com “L’alqueria de So Quelo” el 1943, amb Carlos Cortina i l’arquitecte Javier Goerlich i “So Quelo s’ha fet forner”, el 1946, amb Carlos Tarazona. A finals del anys 50, So Quelo va caure a l’oblit quan les falles adaptaren un remat clàssic.

3 Biblioteca Virtual premsa Històrica. Gandia Fira i Festes. Octubre 1946. Hem traslladat l’ortografia i gramàtica del valencià tal qual apareixen en els documents de l’època. No hem efectuat cap modificació.

121

Regino Mas va plantar la primera falla de la nostra comissió a 1928. A Gandia, So Quelo era una paròdia que des de 1947 arribava a Gandia per a la Fira i Festes sent rebut per les autoritats i forces locals. So Quelo representava un estrafolari llaurador espavilat i negociador dels productes difícils d’aconseguir, és a dir, un estraperlista. Els fallers participaven en la seua comitiva pels carrers de Gandia. Va arribar a Gandia intermitentment fins al 1955, quan a la seua figura i carrossa li van botar foc, com si fora una falla5. De la nostra comissió, les dades que han pogut rescatar són les següents: ANY 1941 1943 1944 1945 1946 1947 1948 1949 1950 1951

PRESIDENT Emilio Fuster Paniagua Antoni Viña Antoni Viña Tarazona Antoni Viña Tarazona Antoni Viña Tarazona Francesc Ferrairó Mascarell Francesc Ferrairó Mascarell Francesc Ferrairó Mascarell No es planta falla Francesc Ferrairó Mascarell

LEMA FALLA Tradicions valencianes Tarazona La foscoreta del cine La Fira en rodes Mon de Grills El Triomf del sèptim art A divina, A divinalla Sò Quèlo tirant de la corda”

ARTISTA FALLER Gonzalo Pérez Rancaño Juan Masiá Domènech Juan Masiá Domènech Juan Masiá Domènech Juan Masiá Domènech

PREMIS

ANY 1952 1953 1954 1955 1956 1957 1958 1959

PRESIDENT Francesc Ferrairó Mascarell Francesc Ferrairó Mascarell Antoni Bo Martínez Emili Boix Gualde Emili Boix Gualde Cirilo Romaguera Melis Cirilo Romaguera Melis Cirilo Romaguera Melis

LEMA FALLA

ARTISTA FALLER

PREMIS

4 5

122

Tercer premi Primer premi Primer premi Tercer premi Tercer premi

La fortuna Segon premi

El progrés o segons el gust Espill de la veritat Secundino March Coses de la mar Secundino March

Del Caudillo, en castellá. El Teatre a la Safor. (1939-2000) Josep Enric Gonga. 2004

Primer premi

Les Reines Falleres, Dames, Reines del Foc i Festa de la nostra comissió de 1940 a 1959 van ser: REINA DE LA FALLA 1942 Conchita Monzó 1946 no tenim dades 1947 Dolores Rodríguez Melis 1948 Maruja Borrás Barbera 1949 Carmen Morant Belda 1950 No hi ha falla. 1951 Amelia García Pellicer 1952 Celia Bohigues Bernabeu 1953 Rosario Vita Terrades 1954 No tenim dades 1955 Lola García Pellicer

DAMA D’HONOR Gloria Ros Amparin Añón Conchita Cucart Alemany

DAMA D’HONOR

Conchita Piquer Moliner Raquel García Olaso Rosita Calvé Olaso

Finita Canet Duato Adelita Benavent Gil Gloria Frances Boix

Soledad Pérez Sjblom

Myriam Pérez Sjblom

REINA DEL FOC 1956 Isabel García Pellicer Mª de los Ángeles Moreno Vercher 1957 Teresa Almiñana Roselló Paquita Bisquert Sapena (Fallera Major 1958) 1958 Gloria Miñana Lorente Mª Ángeles Vercher García 1959 Pilar Lloret Bolta Mª Consuelo Moncho

Ana-María Conca Roca

REINA DE LA FESTA Mª del Carmen Vicedo Martinez Mª Isabel Paredes Carillo Seve-Tere Giner Berenguer Sirera Lolita Sanfelix Peiró

No està permés la publicació de les fotografies dels monuments que va plantar la nostra comissió al període que hem analitzat de 1940 a 1959. Les fotografies existeixen, però, hi ha drets d’autor que no es troben cedits al Centre de Documentació Museu de Gandia, per tal motiu, us recomanem el seu arxiu on estan. Potser per al centenari disposarem d’elles... Hi ha un esbós de la nostra falla al Llibre Fallero de 1944 de l’Òrgan oficial de la Junta Central Fallera, de molt difícil visualització. Finalment el nostre homenatge als fallers que van fer possible la continuïtat de la nostra falla durant el període 1941 a 1959.

123

ANY 1947*

“A divina, A divinalla”

ANY 1948*

“Sò Quèlo tirant de la còrda”

*Foch y Flama. Centre de documentació Museu Faller Gandia Hem traslladat l’ortografia i gramàtica del valencià tal qual apareixen en els documents de l’època. No hem efectuat cap modificació.

124

ANY 1951*

ANY 1952*

ANY 1953*

“La Fortuna”

*Foch y Flama. Centre de documentació Museu Faller de Gandia. Hem traslladat l’ortografia i gramàtica del valencià tal qual apareixen en els documents de l’època. No hem efectuat cap modificació.

125

ANY 1956**

ANY 1957**

**Foc i Flama. Centre de documentació Museu Faller de Gandia. Hem traslladat l’ortografia i gramàtica del valencià tal qual apareixen en els documents de l’època. No hem efectuat cap modificació.

126

ANY 1958**

“Espill de la veritat”

ANY 1959**

“Coses de la mar”

**Foc i Flama. Centre de documentació Museu Faller de Gandia Hem traslladat l’ortografia i gramàtica del valencià tal qual apareixen en els documents de l’època. No hem efectuat cap modificació.

127

Fonts bibliogràfiques: • Premsa històrica www.prensahistorica.mcu.es. • http://hemerotecadigital.bne.es/ (Biblioteca Nacional Española). • Arxiu Junta Local Fallera de Gandia. • Arxiu Falla Carrer Major i Passeig. • https://bivaldi.gva.es (Biblioteca Valenciana Digital). • Arxiu històric de la Junta Central Fallera Valencia. • El Teatre a la Safor. (1939-2000) Josep Enric Gonga.2004. • Biblioteca Virtual premsa Històrica. Gandia Fira i Festes. Octubre 1946. • Regino Mas (1899-1968). Manolo Sanchis -Coordinador de la Revista Cendra. Llibre Fallero 2018. • Llibre del Cinquantenari 1946-1996. Junta Local Fallera de Gandia • “Mirar les Falles de Gandia”. 1876-1946 de J.J. Coll Fornés.Edicions Tivoli. A-159-2009. • Foch y Flama; Foc i Flama (1948- 1959). Centre documentació Museu Faller. • Arxiu Carmen Soucase Furió.

Nota: Hem traslladat l’ortografia i gramàtica del valencià tal qual apareixen en els documents de l’època. No hem efectuat cap modificació.

128

94 Anys Fent Falla

RECORDS

2021

SEGUIM AMB LA MASCARETA PERO TORNEM A LA FESTA

2022

AMB LA MASCARETA CAMÍ A MARÇ DE 2022

RECOMPENSES FALLERES

Crònica de recompenses Falles 2020 Recompenses per mèrits fallers atorgats per Junta Local Fallera de Gandia:

Gesmil d’Or: Suni Morant Aparisi Gesmil d’Argent: - Conchin Giner LLoret - Aniceto Prieto Álvarez - Ana Vidal Palmer PREMIS FALLES 2020 I 2021 atorgats per Junta Local Fallera de Gandia: 3r Premi Falla Infantil 5è Premi Festival Musical Infantil 3r Premi Escena LGTBI Finalista Premi Joan Climent de Poesia 2020 l’obra “Mans quarterades” de Jose Manuel Prieto Part. Premis de les Lletres Falleres: Finalista Premi Malva 2020, organitzat A.C. Falla Plaça Malva de Alzira, amb l’obra “la falla desconstruïda” de Josep Enric Gonga.

165

166

94 Anys Fent Falla

GUIA COMERCIAL

167

ADM. LOTERIA............................................. 186 ALLEGRA...................................................... 177 ALUSYSTEM................................................. 200 ARCO IRIS.................................................... 172 ARTE Y TOCADOS......................................... 193 AUTOESCUELA GANDIA ............................. 191 BAR NILOS................................................... 174 BAR POLIESPORTIU BENIRREDRÀ............. 176 C.R.C............................................................ 183 C.T.L............................................................. 192 CALÇATS ROSETA........................................ 183 CARMEN SOUCASE...................................... 185 CARN FINA................................................... 197 CARNS VICENT............................................ 196 CAROLINA SIERRA...................................... 198 CASA SANCHIS............................................ 173 CELSIUS....................................................... 178 CLINICA DENTAL PAULA VIDA.................... 171 CLINICA DENTAL ROSA MALONDA............. 197 COMPLEJO SAN MARCOS........................... 188 CONFECCIONS MILAN................................. 179 COSI I CANTAR............................................. 170 DAUDER....................................................... 181 DIMENDI...................................................... 195 ENRIQUE MARTÍNEZ................................... 179 ESCAYOLAS ESCRIVA.................................. 201 FARMACIA CAROLINA ESTEVE.................... 178 FARMACIA CENTRAL................................... 172 FARMACIA PASEO........................................ 192 FERRAGUT TEJIDOS.................................... 171

168

FERRETERIA DOMENECH........................... 181 GANDIA 2000................................................ 198 GESTIÓN DUCAL.......................................... 175 GOMUÑOZ.................................................... 201 GRUAS GANDIA............................................ 191 HIDRAÚLICAS MIÑANA............................... 196 HIPER PATRI ............................................... 176 ILLANS......................................................... 184 J. BARBER ASOCIADOS............................... 193 LA BODEGA DEL PASAJE............................ 195 LA LLAR PIZZERIA....................................... 180 LUMAX . ....................................................... 194 MARTÍ ÓPITICOS.......................................... 189 MIMOS.......................................................... 182 MULTIÓPTICAS BORJA................................ 169 NOVAMOTOR................................................ 190 OCI URBÀ..................................................... 184 PANADERIA RAÚL....................................... 173 PEIRÓ MEJIAS.............................................. 182 PERSIANAS VIDAL....................................... 199 PREVENSA................................................... 199 PROYITEC..................................................... 170 PUB DUBLIN................................................ 175 SAFOR BROKERS......................................... 200 SECTORGRÀFIC .......................................... 187 TABLEGAN................................................... 194 TALLERES BENIARJÓ ................................. 180 TEXTILES SANMATEU & ASIOKA . .............. 185 TRINI BOSCA................................................ 174 VILLAREJO................................................... 177

169

Pasatje Lombard, 22 46702 GANDIA M. 630 69 28 88

170

171

172

173

BAR NILOS C. Magistrat Català, 24 - Gandia T. 679 25 22 52

C. Del Delme, 7 - 46701 GANDIA T. 96 286 04 55 - M. 620 231 039 174

175

Bar POLIESPORTIU B e n i r r e d r à Almuerzos y Cenas - Especialidad en Brasa Paellas, Fideuàs, (por encargo) Carlos Peiró: 629 96 83 79 · C. Ronda, 2 · BENIRREDRÀ

Av. d’Alcodar, 25 - GANDIA/VALÈNCIA T. 96 296 23 87 176

177

178

179

180

181

182

183

184

185

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES Nº1 C. Major, 16 - T. 96 287 10 61 - 46701 GANDIA (Valencia)

186

187

o l r a r b e l e c e u Hay q

188

Reservas: (+34) 962 862 826 · Teléfono: 696 40 79 72 info@restaurantesanmarcos.com

MARTÍ ÓPTICOS Ctra. Gandia 14 - 46720 VILLALONGA T. 96 280 56 41 martiopticos@zasvision.com Sant Isidre, 29 - 46770 XERACO T. 96 289 05 10 martiopticosx@zasvision.com

189

ESPECIALISTAS EN AUTOMOVILES

Servicio Integral del Automóvil Multimarca

190

191

Visquen les Falles!!

Mantenim sa el teu entorn

192

193

Pinturas para automoción e industria Tel. 960 613 208 · C/ Alquería de Canet, 8 Pol. Ind. El Rafalet · ALMOINES www.lumaxpinturas.com

194

195

info@hidraulicasminana.com www.hidraulicasminana.com

grupos presión bombas agua ósmosis inversa descalcificación fontanería en general instalación de riegos

rehabilitación y construcción piscinas gunitados en vía húmeda accesorios piscinas y jardines climatización y calefacción saunas y spas energía solar

Tienda Exposición: C/Madrid, 22-24 · 46702 GANDIA · Tel. 96 286 32 24 · Fax. 96 296 17 69 Almacén-Taller: C/Madrid, 17 · 46702 GANDIA

196

197

CAROLINA SIERRA BOUTIQUE

VISÍTANOS O PIDE CITA

EN EL TELÉFONO 96 301 36 53

Plaza Rey Don Jaime I, 14

46701 Gandía, Valencia

En Carolina Sierra • Boutique, te ofrecemos un servicio totalmente personalizado. Disponemos de nuestra propia colección AGUEDA, y representamos firmas nacionales e internacionales para Invitada, Dama, Festera, Madrina, Mama de comunión, sea cual sea tu evento, tendrás el vestido perfecto. Disponemos de taller propio y confección a medida para crear piezas únicas y exclusivas.

Águeda

Distribución de Bebidas 198

199

ALUSYSTEM CARPINTERÍA METÁLICA

Pol. Industrial C. Hort Mandarí, 21 - Nave B 46770 XERACO (Valencia)

605 032 705 645 799 222

CATALÀ, ESTEVE I MAÑÓ, S.L. ASSESSORS, FISCAL, COMPTABLE, LABORAL, JURIDIC

SAFOR BROKERS, S.L. CORREDORIA D´ASSEGURANCES

Passeig Germanies, 1 entl. 46702 GANDIA (Valencia) Tel. 96 287 44 98 - Fax 96 286 11 33 200

DECORACIÓN EN ESCAYOLA TECHOS DESMONTABLES Y PLADUR

Tel. 628 011 323 201

202

L’Associació Cultural Falla Carrer Major i Passeig, vol agrair la col·laboració desinteressada de totes les firmes comercials que ací s’anuncien, ja que són les que han fet possible la materialització d’aquest, nostre llibret 2022

MOLTES GRÀCIES A TOTS

203

Falla Carrer Major I Passeig . Llibret 2022.

Articles inside

COL·LABORACIONS LITERÀRIES

CRÒNICA DE RECOMPENSES 2020

ESBÓS FALLA INFANTIL

EXPLICACIÓ FALLA INFANTIL

EXPLICACIÓ FALLA

VOCALS

REINA INFANTIL DE L’ART

MADRINA FALLA

ACOMIADAMENT REINA FALLA 2020

REINA INFANTIL DE LA FESTA

MANTENIDORA

REINA INFANTIL DEL FOC

REINA INFANTIL DE LA FALLA

REINA DEL FESTA

PRÒLEG

SALUDA PRESIDENT

REINA DEL FOC

SALUDA PRESIDENT INFANTIL

REINA DE LA FALLA

REINA DE LA POESIA

REINA DE L’ART