Llibret 2014 de l'Associació Cultural Falla Plaça Cervantes de Paiporta by Falla Cervantes Paiporta

Parlem de caça… però la comprem en la plaça El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en el premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.info/)

Edició i Redacció: Associació Cultural Falla Plaça de Cervantes Portada i Disseny Gràfic: Rafa Salvador i Elena Tarazona Llistat històric: Álvaro Chirivella i Vicky Fabià Impressió: ITRES Arts Gràfiques, S.L. Dipósit Legal: V-732-2012 Agraïments: Aitor Sánchez, Juan Carlos Fita, Salva García, VALENCIA

“Cartutxos”

Un vedat per a caçadors exigents La caça i les falles no tenen, aparentment, res a vore, per això, per a nosaltres, l’elaboració d’este llibret ha segut un repte més. El protagonista de les falles de 2014, ‘El Caçador caçat’, i el nostre lema infantil, ‘Quins animals més marcians’, ens han conduït obligatòriament a parlar de caça i de fauna, no sempre en el sentit més estricte de la paraula, clar, sinó en un sentit més… més faller!, més metafòric, irònic, simbòlic, no sé, ja jutjareu per vosaltres mateixa. A més hi ha una altra cosa, la nostra falla està enguany d’aniversari, però no d’un aniversari qualsevol, sinó d’eixos que es celebren amb oficialitat i pompa. Cumplim 40 anys i d’això també volem deixar constància al llibret, més enllà de les referències que de segur apareixen en les Salutacions dels Presidents. Enguany estem… Caçant els 40!! La primera llicència fou al 1974, ara fa 40 anys. Es formà un vedat en la plaça del Mercat i els carrers del voltant. Hi havia ganes de fer, ànsia, objectius, inquietuds… d’això fa ja quatre dècades i per este vedat han passat i passen molts, moltíssims fallers i falleres que van engrossint la nostra història i fent d’esta comissió una bona ‘caçadora’. Uns van ser caçats per la falla, altres entraren i es casaren. Alguns es cansaren ràpid però hi ha persones que porten 40 anys

Verónica March caçats amb la falla, i això és digne de celebració com les bodes de robí, que és el que diuen que es celebra quan portes 40 anys de casat. Un dia penses… ‘ahí va la llebre…’ i en un obrir i tancar d’ulls te n’adones que t’has convertit en una espècie de caçador caçat. Però no importa, perquè mires enrere i, seguint les petjades de la història, veus quant gratificant ha sigut el camí. Nosaltres sempre hem estat disparant amb pólvora de rei, probablement, per això ens guanyàrem el títol de la ‘falla del rics’. Hem segut caçats ‘in fraganti’ fent les més grans animalades per guanyar el millors trofeus, i és que no podem negar que els fallers a la caça són més salvatges que tota la fauna i la flora paiportina junta. Però també és cert que, tot i que hem practicat la caça major, mai hem posat en risc a les espècies protegides. Tot açò pot semblar una miqueta contradictori i embolicat, però ho entendreu. De fet, si comenceu a fullejar esta publicació que teniu entre mans, estic segura que acabareu, també, atrapats a la xarxa. I per cert, si voleu saber a qui tenim enguany en el punt de mira, no dubteu en llegir este llibret, full a full, perquè estimats caçadors i caçadores…. s’obri la veda! Endavant… 3

Salutacions Presidencials Falleres, fallers, amics i amigues, tinc l’honor de dirigir-me a tots vosaltres per primera vegada com a president d’esta comissió. I a més ho faig dins d’un any especial per a la mateixa, el seu 40 aniversari. Qui anava a dir a aquells homes que es reuniren en l’antic Bar Sol, en març de 1974, la magnitud que la nostra comissió ha alcançat, no tan sols pel nombre de falleres i fallers, sinó pel que la falla significa per a molts de nosaltres. Un lloc on gaudir, imaginar, inventar, conviure, fomentar la cultura, les tradicions, la solidaritat i molts més valors que s’han aconseguit transmetre de generació en generació, i és el gran llegat que uns quants fallers han deixat al llarg de la història. Per als que estan i per als que no estan, el més sincer agraïment per construir este gran projecte, i per a nosaltres queda la responsabilitat de ser capaços de transmetre el mateix a les generacions que venen darrere nostre.

Estar al capdavant d’esta comissió requereix d’un gran esforç i responsabilitat, però que es fa molt fàcil amb l’ajuda d’un bon

José Manuel Císcar Soriano grapat de persones que sempre estan a punt quan les necessites i a les que sempre estaré profundament agraït. Però ser president porta també viure moments emotius i entranyables. I en eixos moments entranyables segur que van a estar tres persones amb mi, tres persones que m’ha regalat este any; són Alba, Angela i Nacho. Als tres, així com a les vostres famílies, vos desitge el millor per a estes, les vostres falles de 2014, viviu cada moment al màxim, guardeu-los en les vostres ments per a sempre, perquè totes les sensacions que aneu a viure són úniques i per a tota la vida, com és l’estima que vos tinc. Vull manar també una salutació i el millor dels desitjos per a la resta de comissions de la nostra població. I com no a la Junta Local Fallera, i en especial a la seua fallera major infantil, Lucia Lorca, i a Paula Marí, membre de cort d’honor, falleres les dos de la nostra comissió. Ja queda poc perquè a la plaça torne a estar engalanada, perquè dos monuments de nou la presidisquen, perquè el soroll de la pólvora envaïsca tots i cadascun del racons del nostre poble, perquè la música ens faça ballar, perquè un riu de flors i sentiments travessen els carrers, perquè les flames desperten les nostres emocions… perquè la millor festa del món, les falles, siga de nou una realitat. I és en eixe moment quan vos espere a tots, falleres, fallers, fallers d’honor, anunciants, veïns i veïnes perquè compartim tots junts el treball de tot un any fet realitat en els dies més anhelats, ja que tots sou part fonamental de la nostra comissió. A tots vos envie una forta abraçada Vixca València i vixquen les falles

Nacho Pérez Folgado Falleres i fallers, amics i amigues: Enguany tinc l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres mitjançant esta pàgina del llibret com a President Infantil d’esta gran comissió, cosa que per a mi és tot un orgull, ja que forme part de la mateixa des que vaig nàixer i em feia una gran il·lusió. En primer lloc, volguera aprofitar estes línies per donar les gràcies a tots i cadascun de les falleres i fallers, que ficant el seu granet d’arena, han fet possible que esta falla puga celebrar enguany el seu 40 aniversari, 40 anys d’història que entre tots hem pogut construir. A totes les xiquetes i xiquets que formen part d’ella, m’agradaria convidar-los a que s’arrimen al casal, no tan sols en falles, sinó durant tot l’any, per a passarho molt bé amb els actes que des de la delegació d’infantils s’organitzen. A més, tinc la gran sort de compartir este any amb Ángela, la nostra Fallera Major Infantil , una gran i molt volguda amiga que fa que cada moment que compartim siga inoblidable. Els dos, esperem junt a tots vosaltres, passar unes bones festes falleres, on disfrutem de cada moment i cada acte, que ens acompanyeu en tots ells, perquè això encara ens farà molt més feliços. Vull també manar una salutació i agraïment a Jose Manuel i Alba, que en el seu carinyo i voler, estan fent que enguany siga un any inoblidable per a mi. I també a les altres xiquetes i xiquets, falleres majors i presidents de les falles germanes, amb les que estic compartint este any. Espere que les falles de 2014, amb el vostre suport i la vostra estima, siguen les millors falles de la meua vida. Moltes gràcies a tots i una forta abraçada.

40 anys, 2.260 fallers

• Fallers 2013-2014

Mireia Abad Gil Ana Acedo Mateu Yolanda Acedo Mateu Cristina Acuses Gómez Julián Adán Algaba Ángela Adarve Morcillo Miguel Aguado Galarzo Antonio Aguilar Cuenca Vicente Aguilar Cuenca Jaime Agulló Gil Alejandro Ahullana Adalid Jonathan Ahullana Adalid Gloria Alabau Moro Carolina Alagarda Mansilla Inmaculada Alagarda Mansilla Vicente Alapont Puigcerver Miguel Angel Alba Muñoz Francisco Albalat Asensi Mª Isabel Albalat Asensi Carlos Albalat Galera Mª Carmen Albalat Serrando Reme Albalat Solís Carlos Alcalá Ramos Marta Alcalá Ramos Carmen Alcántara Chirivella Francisca Alcántara Chirivella Jesús Alcántara Chirivella Jesús Alcántara Mateu Jordi Alcántara Mateu Raquel Alcántara Mateu Nuria Alcañiz Plaza Paula Alcañiz Tarazona Alejandro Alcayde Méndez Álvaro A. Alcón López J. Antonio Aleixandre Pascual David Aleixandre Tarazona J. Antonio Aleixandre Tarazona Mireia Alfonso Paredes Jorge Alguacil Burayez Raquel Aliaga Pérez Mª José Almazan Castellanos Cristina Almenar Tarazona Irene Almenar Tarazona Laura Alonso Vela Amparo Alós Pastor Vicenta Alós Pastor Hugo Altabella Codesido Noelia Álvarez Solana Gemma Amarillo de los Ríos Vanesa Amarillo de los Ríos Iván Amat Carbonell Mª Teresa Amat Sánchez Mª Victoria Amat Sánchez Vicente Anchel Belda Jesús David Andres Juan Mª Teresa Andres Juan Maite Andrés Juan Águeda Andreu Chardí Javier Andreu Giménez Mara Andreu Giménez Miguel Ángel Andreu Gregori Miguel Andreu Herrero Trinidad Andreu Herrero Mª José Andreu Huesa Miguel Ángel Andreu Huesa Javier Andreu Jiménez Vicente Andreu Jiménez Ana Belén Andreu Juan Rossana Andreu Juan Borja Andreu Muñoz Sela Andreu Muñoz Miguel Andreu Valero Fernando Andreu Vila Carlos Ángel Rojo Antonio Angulo Cuevas Mercedes Angulo Cuevas Marc Antolí Serrano María Antonis Puertes Ramón Aparicio Olivares Elena Aparicio Ruiz Raquel Aparicio Ruiz Félix Aparisi Delicado Maruja Aparisi Latorre Cati Aparisi Mihi Sabina Aparisi Mihi Carla Aparisi Rodríguez Vicente Aparisi Soto Armando Aranda Pérez José Manuel Aranda Pérez Amparo Arce Rullo Vicente Manuel Arce Rullo Adelina Arce Tamarit Francisco Arenere Medina Antonio Arévalo Francisco Arévalo Diana Armengol Genovés Elena Armengol Genovés Ana María Armengol Martínez Juan José Armengol Martínez Vicente Arnau Ibáñez Emilio José Aroca Sáez Amalia Aroca Yago Andrea Arona Silvestre Xabier Arranz Garay Valeria Arroyo Torres Verónica Arteaga Tello Mariano Asís Cardona Isidro Ayllon Conchin Aznar Gimeno José Aznar Juan Beatriz Bacete Lizondo Mª Amparo Baguenas Martí Juan José Baixauli Mª Teresa Baixauli Francisco Baixauli Soriano Lucia Balbastre Llorens Juan Miguel Balbastre Rigal Laura Ballester Fuertes Ángel Ballesteros Barberá Pedro Ballesteros Barberá Raquel Ballesteros Barberá Martí Balserá Tarazona Amparo Banegas Martí Victoria Baños Chisbert Víctor Baños Escriche Encarnación Barberá Tarazona Carolina Barbera Vall Tania Barbera Vall Miguel Ángel Barreales Feliz Nico Barreales Ferrandis Pablo Barreales Ferrandis Jordi Barrera Ortega Enrique Omar Barres Rangel Cristina Barrés Rangel Marina Barruer Lozano Joaquín Bartual Boix Mª Ángeles Bartual Boix José Miguel Bartual Juan Daniel Bartual Lázaro Elena Bartual Lázaro José Bartual Lázaro Mercedes Bartual Lázaro José Bartual Lozano Mercedes Bartual Lozano Alejandro Bartual Perpiñá Sergio Bartual Perpiñá Meghan Bartual Smyth José Bartual Tarazona Ana Bas Soler Mª Remedios Bastant Soler Alexandre Bat Herman Miguel Bauset Tarazona Amparo Baviera Eustaquio Ramón Baviera García Amparo Baviera Rodríguez Matilde Baviera Rodríguez Mª Amparo Baviera Saneustaquio Trinitario Baviera Tarazona David Belda Fernández Javier Belda Fernández Elena Belda Rúa Inmaculada Belda Rúa Javier Belda Rúa Vicente Belda Torrent Mª Paz Belda Torrent Vicente Belda Yago Mª Pilar Belloch Simo Laura Bellod Salvador José Vicente Benavent Císcar Maribel Benavent Císcar Paloma Rosa Benítez Delhom Miguel Benito Castro Núria Benito Castro Noelia Benlloch Ortiz Tamara Benlloch Ortiz Alejandro Benlloch Picazo Alex Benlloch Picazo Clara Benlloch Picazo Pilar Benlloch Sabater Beatriz Berberana Moran Mª Teresa Bercianos Morales Rafa Bermell Jiménez Rubén Bermell Jiménez María Bermell Tarazona Mª José Bermudo Martínez Manuel Bermudo Martínez Alba Bernabé Roser Covadonga Bernardo Casany Francisco Bernat Císcar Paquita Bernat Juan Amanda Bernat Tinoco Manuel Betes Puchal Alberto Betes Ribes Eduardo Betes Ribes José Miguel Blanch Juan Juan José Blasco Ana Luz Blasco Calderón Marc Blasco Fernández Mercedes Blasco Ibáñez José Blasco Marí José Blasco Marín Hortensia Boix Bert Conchín Boix Mandingorra Carmen Boix Nuñez José Vicente Boix Ocheda Mª José Boix Ocheda Juan Miguel Boluda Moya Pili Boluda Moya Rubén Boluda Ruiz Francisco Bonora Genís Mª Asunción Bonora Genís José Manuel Bordes Ródenas Mª Nieves Bosch Martínez Elisa Bosch Motes Felipe Bosch Motes Nieves Bosch Tarazona Zaida Bosch Tarazona Begoña Boto Egido Alejandro Bou Segura Claudia Boza Val María Boza Val Benjamín Brull Fernández Amparo Brull Martínez Carmen Brull Martínez Mª Amparo Brull Martínez Mª José Brull Martínez Benjamín Brull Muñoz Juan Brull Muñoz María Brull Muñoz Amparo Brull Puchal Benjamín Brull Puchal David Brull Puchal Jordi Brull Sánchez Ignacio Bueno Fernández Diego David Bueno Redondo Sofía Bueno Redondo Mª Amparo Bueno Tarazona Dorita Bulufer Mª José Burgos Aucejo Mª Pilar Bustamante Puig Eva María Caba Roser Paquita Caba Roser Joséfa Caballer Melguizo Elena Caballero Florida Ángel Luis Cabello Floria Elena Cabello Floria Pedro Cabo Algaba David Cáceres Escribano Salvador Calatayud Belvis Ana Calderón Cristina Callejas Bisbal Francisca Callejas Sánchez María Calvo Martínez Mª José Cambronero Císcar Mª Ángeles Candelas García Claudia Candelas Verdejo Jordi Cano Tarazona Paula Cano Tarazona Amparo Cánovas Ferrandis Mª Chelo Cánovas Ferrandis Rafael Cánovas Ferrandis Rafael Cánovas Ribes Rafael Cánovas Vives Marta Cañabate Bermudo María Cañizares

Cardós Nerea Carbonell Tamayo Francisco Cardós Sanz María Carratala Felipe Mª Teresa Carretero Ruiz-Peinado Juan Carroza Lleonant Susana Casabán López Virginia Casabán Montesa Amparo Casabán Pascual José Casado Casado Juan Manuel Casado Fabra Victoria Casado Fabra Carlos Casado Jordá Amparo Casado Motes Iñaki Casado Ruiz Carmen Casanova Bermell Amparo Casany Ferrandis José María Casany Martínez Consuelo Casany Melero Mª José Casany Melero Mª José Casany Mocholí José Mª Casany Paredes Luis Casany Ricart Antonia Casañ Company Amparo Casañ Paredes Elsa María Casañ Paredes Mª Amparo Casañ Paredes Alejandra Cascales Ortiz Basilio Castellano López José Luis Castellanos Giménez Manuel Castellanos Giménez Carla Castellanos Montesa Susana Castelló Ferrero Jorge Miguel Castello Marí Maite Castello Marí Mercedes Castelló Tarazona Reyes Castillejos Heras Emiliana Castillo Araqués Isabel Castillo García Mª Ángeles Castillo Rodríguez José Cava Benlloch Mª Carmen Cazorla Domínguez Sara Cebriá Romero Paola Cebrián Chisbert Kevin Cepero García Laura Cervera Soler Margarita Cervera Soler Ana María Chaler Alcántara Juan Francisco Chaler Alcántara Juan Chaler Puig Rosabel Chardí Banyuls Remigio Chardí Fernández Remigio Chardí Montserrat Andrea Chica Martínez Claudia Chica Martínez Nicolás Chirivella Fabiá Patricia Chirivella García Daniel Chirivella Juan Isabel Chirivella Juan Álvaro Chirivella Ruiz Juan Antonio Chirivella Ruiz Carlos Chirivella Soriano Jaime Chirivella Soriano Juan Antonio Chirivella Soriano Juan Carlos Chirivella Soriano Antonio Chisbert Ibáñez Josefina Chisbert Ibáñez Jesús Chisbert Mañez Antonio L. Chisbert Mocholí Mª Carmen Chisbert Tarazona Manolita Chisbert Tarazona Paloma Chisvert Baviera Fina Chisvert Ibáñez Jesús Chisvert Ibáñez Juan Carlos Chisvert Soriano Jesús Chisvert Tarazona Josefina Chisvert Tarazona Mª Carmen Chisvert Tarazona Mª Virginia Chisvert Tarazona Amparo Chisvert Torregrosa Inma Chisvert Torregrosa Vicente Chornet Chornet Oriol Ciller Galera Sandra Ciller Galera Isabel Cirivella Marí Mª Dolores Císcar José Mª Císcar Baviera Alicia Císcar Blasco Rafael Císcar Chisvert Vicenta Císcar Dalmau Borja Císcar De La Torre Eduardo Císcar De La Torre Francisco Císcar Delhom Ramón Císcar Delhom Conchín Císcar Marí Jesús Císcar Martínez Ramón Císcar Martínez Vicente Císcar Martínez Jaipreet Císcar Millet José Antonio Císcar Serna Ramón Císcar Serna José Manuel Císcar Soriano Manolo Císcar Soriano Mª Pilar Císcar Soriano Mireia Ciudad Bernat Carlos Clarí Falcó Adrián Cobo Candelas Lorena Codesido Císcar Mara Codesido Císcar Nuria Codesido Císcar Pepa Codesido Císcar Manuel Codesido Marí Isidro Coll Ballesteros Maruja Company Boix Salvador Company Boix José Company Gallego Paula Company Gallego Antonio Company Juan Ana María Company Pausa Cristina Company Pausa Mª Dolores Company Pausa Antonio Company Pina Mariví Corell Doménech Elena Correa Juan Conchín Cortés Besó Maruja Cortina Andrés Carmen Cortina Baixauli Vicente Cortina Baixauli Ana Cortina Bartual Vicente Cortina Bartual Enrique Cortina Martínez Palmira Cortina Martínez Silvia Cortina Más Aitana Cortina Rodríguez Amparo Corzano Callejas Paquita Corzano Callejas Cristóbal Corzano Mena Jordi Coscollá Martínez Carles Costa Codoñer María Costa Codoñer Francisco Javier Costa Egido Isabel Costa Juan Andrea Costa Navarro Nacho Costa Navarro Encarna Costa Sebastián Claudia Cotrina Santano Natalia Cuba Pomares Ana Cubes Martí Rubén Cubillo Mora Alba Cuenca Antolí Carla Cuenca Berjano Pepita Cuenca Tolosa Benjamín Cuenca Valero Vicente Cuenca Valero José Manuel Cuevas Monzonís Vicente Cuevas Valero Borja Cusy Ferrandis Pablo Cusy Ferrandis Jesús Cusy García José Vicente Cusy García Claudia Dalmau Gómez Arancha Dalmau Marí Miguel Ángel Dalmau Marí Ana Dalmau Monreal María Dalmau Monreal Celia Dalmau Roca José Dalmau Roca Amalia Dalmau Sorlí Mari Pepa Dalmau Sorlí Vicente Dalmau Sorlí Josefa Dalmau Tarazona Manuel Damián Machón Angelines De Diego Lucia De Dios Carretero Carolina De Jaime Ferrer Marcos De Jaime Ferrer Mª Victoria De la Encarnación Tarazona Javier De La Fuente Cuenca Laura De La Fuente Mora Corin De la Herranz Ponce Marisa De La Torre García Beatriz De La Torre Martínez Christian De los Santos López Alexia De los Santos Montero Rafael De los Santos Montero Amelia Vela de Mora Granados Eva Del Saz Masiá José Domingo Del Saz Masiá Alejandro Delgado Folgado Víctor Delgado Folgado Alejandro Delgado Zamora Francisca Delhom Ferrandis Mª Rosa Delhom Ferrandis Nuria Delhom Maestro Sandra Delhom Maestro José Antonio Delhom Moreno José Antonio Delhom Rua Maite Delhom Villalba Susi Delhom Villalba Paula Delicado Escrivano Casto Desdentado Parrilla Carmelo Díaz De La Fuente Luisa Díaz Lara Múgica Díaz Madroñero Carmelo Díaz Mor Sara Díaz Mor Isabel Díaz Muñoz Chistophe Doguet Marc Doguet Tarazona Alejandro Durá González José María Durán Durán Casimiro Durán Núñez Fernando Durán Núñez Alba Embuena Llovera Ana Embuena Llovera Laura Encarnación Barberá Mª Amparo Encarnación Barberá Elena Encarnación Císcar Enric Encarnación Martínez Victoria Encarnación Martínez José Miguel Escoruela Peiró Rafael Escoruela Peiró Alba Escoruela Valladares Carla Escoruela Valladares Pau Escoruela Valladares Sergi Escoruela Valladares Jorge Escrich Laorden María Escrich Laorden Ainhoa Escrivá Valladares Jorge Escudero Mocholí Mª Mercedes Espejo Casas Raquel Espejo Casas Victoria Espert Fuertes Francisco Espert Martínez Antonio Espert Obra Francisco Espinar Aguilar David Esteve Bresó Carolina Esteve García Mª Anabel Estupiñá Mocholí Baldomero Estupiñá Moncholí María Eva García Vicente Expósito Hernández Agustina Expósito Hernández Cristina Expósito Hernández Mª Mercedes Expósito Hernández Laia Expósito Pérez Paula Expósito Pérez Vicky Fabiá Baviera José Fabregat Loyo Mª Cruz Fallas Barberá Mª Cruz Fallas Tarazona Beni Felipe López Carles Felipe Montesa Sara Felipe Montesa Andrea Felipe Plaza Pablo Fenoll Herráiz Mª Nieves Fernández Mª Ángeles Fernández Aroca María Fernández Boix Francisco José Fernández Campos Aurelia Fernández Cuadra José Mª Fernández Díaz Del Campo Benito Fernández Feijooz Enrique Fernández Fernández Carolina Fernández Gómez Antonio Fernández Jiménez Consuelo Fernández Mora Manuel Fernández Picazo 9 Francisco Fernández Ruiz Raimundo Fernández Solera Raimundo Fernández Solera Julio Fernández Vila Dori Fernández Zomeño Nieves Fernández Zomeño Amparo Ferrandis Mª Amparo

Ferrandis Jose Ferrandis Aznar Roberto Ferrandis Aznar Amparo Ferrandis Bernat María Ferrandis Chisbert Cristina Ferrandis Cortés Amparo Ferrandis Eustaquio José Ferrandis Eustaquio María Ferrandis Eustaquio Valero Ferrandis Eustaquio Vicente Ferrandis Eustaquio Reme Ferrandis Ferrer Raquel Ferrandis Martínez Loli Ferrandis Martínez Marina Ferrandis Martínez Raquel Ferrandis Martínez Rosa Ferrandis Martínez Sandra Ferrandis Martínez Francisco José Ferrandis Paredes Vanesa Ferrandis Paredes Javier Ferrandis Pascual Mara Ferrandis Pascual Sandra Ferrandis Pascual Vicente Valero Ferrandis Pascual Amparo Ferrandis Puchal Ángeles Ferrandis Puchal Ana Ferrandis Puertes María Ferrandis Puertes Amparo Ferrandis Ribarroja Salvador Ferrandis Serrano Chelo Ferrandis Silvestre Lola Ferrandis Silvestre José Ferrandis Tarazona Mª Amparo Ferrandis Tarazona Mª Amparo Ferrandis Villanueva Alicia Ferrando Acedo Mª Carmen Ferrando Acedo Núria Ferrando Acedo Lola Ferrando Embuena Teresa Ferrando Embuena Lolín Ferrer Alejandra Ferrer Alcañiz Javier Ferrer Baviera Blas Ferrer García Remedios Ferrer García Sheila Ferrer López Tamara Ferrer López Miguel Ferrer Tarazona José Miguel Ferrero Gómez José Miguel Ferrero López Mª Isabel Ferrero López Rebeca Ferrero López José Ferrero Torrent Encarna María Ferriols Oller Mª Jesús Figuerola Martínez Maite Figuerola Martínez Mara Figuerola Martínez José Luis Figuerola Puchades Belinda Flores Acedo David Flores Acedo Eva Yolanda Flores Acedo Esther Folgado Caballer Pepi Folgado Caballer Sari Folgado Caballer José Folgado Cases Salvador Folgado Cases Gabriel Folgado Cotrina Belén Folgado De La Herranz Carla Folgado De la Herranz Alex Folgado Manzano Paula Folgado Manzano Inmaculada Folgado Valero Raúl Folgado Valero Salvador Folgado Valero Juani Fortea Esteban Josep Franch Vencedor Joaquín Francisco Esteban José Francisco Esteve Aurora Francisco Micó Joaquín Francisco Micó Mª Amparo Fuentes Peris Vanesa Fuentes Robles Amparo Fuerte Peris Mª Teresa Fuertes Bercianos Marino Fuertes Bercianos Miguel Ángel Fuertes Bercianos Juanita Fuertes Casanova David Fuertes de los Ríos Marino Fuertes Ferrandis Quico Fuertes Ferrandis Marino Fuertes Fuertes Mª José Fuertes Torrent Consuelo Furió Hinarejos Rafael Furió Hinarejos Ramón Furió Hinarejos Raquel Furió Hinarejos José María Furió Paredes María Furió Paredes Ferrán Fuster Valls Nuria Fuster Valls Angelita Gadea Meseguer José Manuel Galán Cerrato Alba Galán Faya Toñi Galán Gómez José Galán Moreno Mara Galán Moreno Federico Galán Pastor Gemma Galán Pastor Eros Galán Ruiz Ángeles Galindo Encarna Gallego Alejandro Gallego Andrés Chimo Gallego Andrés Mª Pilar Gallego Folgado Joaquín Gallego Llácer Amparo Gallego Llácer Joaquín Gallego Montolíu Gemma Gallego Traves Mónica Gallego Traves Verónica Gamón Escamilla Carles Gamón Mocholí Amparo Gamonal Brull Victoria Gamonal Brull Felisa Gandul José Antonio Garbí Baviera Emilio García Mª Carmen García Javier García Alemany Jesús García Alemany Nuria García Almudever Antonio García Almudever José Antonio García Azañón Paquita García Azañón Mireia García Benlloch José Luis García Carratalá Angel Vicente García Císcar Esther García Císcar Raquel García Coma Enrique Vicente García Cuesta Bernardino García de Miguel Laura García Escuredo Pablo García Escuredo Ana García Expósito Patricia García Expósito Bernardino García Gadea Abraham García Galán Joshua García Galán Eva Mª García Grau José Luis García Grau Julio Alfredo García Grau Carlos García Lacuesta Isabel García López Julio García López Santiago García López Angustias García Lozano Carles García Lucas Marisol García Lucas Ana María García Marí Carles García Martínez Laura García Martínez Sela García Martínez Sheila García Martínez Bernardo García Miguel Héctor García Montolio Eva García Morales Sonia García Morales Arantxa García Nuñez José Antonio García Ozañón Andrea García Palomares Gloria García Palomares Adrián García Pérez Alba García Pérez Rosa García Pérez Juani García Ramírez Rosa García Ramón Asunción García Regalado Miquel García Rodrigo Antonio García Rodríguez Guillermo García Romero Irene García Romero Noelia García Romero Consuelo García Rosell Lourdes García Rosell Carla García Santiago María García Serrano Thais García Serrano Emilio García Silla Toni García Soriano Miguel García Sotos David García Tejido Guillermo García Torres Inma García Vázquez Salvador García Vázquez Juanjo García Vozmediano Carlos García Zamora Nuria Garrido Benlloch Gabriel Garrido Giménez José Eugenio Garrido Giménez Mª Isabel Garrido Giménez Mª Pilar Garrido Giménez Carlos Garrido Paredes Luis Garrido Paredes Héctor Garrigós Alabau Francisco Garrigós García Carles Garrigós Navarro Carlos Garrigós Paredes Luis Garrigós Paredes África Gascón Gascó Emilio Genovés Company Raquel Genovés Company Raúl Genovés Company Cristina Genovés Ferrando Mª Teresa Genovés Ferrando Marisa Genovés Ferrando Rosario Germán Santana Mª Isabel Gijón Briz Francisco Gil Inés Gil Abad Marta Gil Abad Miguel Ángel Gil Bujeda Enrique Gil Codesido Manuel Gil Codesido Rosario Gil Garrigues Inés Gil Jorge Rosanna Gil Mandingorra Sara Gil Mandingorra Enrique Gil Martínez Vicente Gil Sánchez Paula Gil Sendra José Gil Serna Carmen Gil Siles Antonio Giménez Mª José Giménez Alba Maribel Giménez Alba Cristina Giménez Cáceres Cristina Giménez Castellano Carmen Giménez Cervera Isabel Giménez García Mar Giménez Genovés Eugenio Giménez Martínez Maribel Giménez Martínez Mª Victoria Giménez Mocholí Antonio Giménez Morcillo Eugenio Giménez Sánchez Mª Remedios Giménez Toledo Carlos Gimeno Ballester David Gimeno Lozano Baldomero Gimeno Marí Encarna Gimeno Marí Baldomero Gimeno Paredes Concha Gimeno Paredes Alba Gómez Blanch Francisco Gómez Feliciano Mª José Gómez Feliciano Juan Félix Gómez Loras Coral Gómez Maldonado Daniel Gómez Maldonado Andreu Gómez Marí Magdalena Gómez Marí Voro Gómez Marí Lydia Gómez Medina Miguel Ángel Gómez Moreno Salvador Gómez Rizo Álvaro Gómez Rodríguez Cira Gómez Romero Raquel Gómez Torralba Marcos Manuel González Alonso Natalia González Blanch Rubén González Blanch Gaspar González Chisbert Gonzalo González Chisbert Cristian González González Jorge Alejandro González Llácer María González Llácer Alejandro González Martí Francisco Javier González Robles Yolanda González Serrano Adoración 10 Grande Tamayo Antonio Granell Royo Sofia Granell Royo Paloma Granero Dalmau Guadalupe Granjo Soria Pilar Gregori López Amparo Gregori Verdejo Alexis Gualda Pérez Juan

Ramón Gualda Pérez Amparo Guerola Roberto Guerrero Alabau Mª Dolores Guerrero Masiá Miguel Guerrero Masiá Ángeles Gueta Guillem Toni Guillamon Renovell Javier Guillem Recuero Maite Guillem Recuero Javier Gurrea Navarro Verónica Gurrea Navarro Ricardo Gutiérrez Martín Juan Andrés Gutiérrez PardoMihaela Herman José Hernández Chicharro Sonia Hernández Gallego Cándida Hernández Huete Mª Carmen Hernández Huete Álvaro Hernández López Lourdes Hernández Martínez Amparo Hernández Mendoza Esther Hernández Mendoza José Vicente Hernández Mendoza Consuelo Hernández Mora Rafael Herráiz López Esther Herráiz Tarazona Francisco Javier Herráiz Tarazona Javier Herráiz Tarazona Izan Herrería Chaler Paula Herrero Cuesta Agustina Herrero Hernández Vicente Herrero Hernández Amparo Hervás Sorlí Mario Hervás Sorlí Pablo Hervás Sorlí Francisco Hidalgo Guillamon Andrea Hidalgo Marí Ramón Hidalgo Santamaría Mª Victoria Hinajeros Redondo Fabián Hinarejos Navarro Begoña Hinarejos Redondo María Huesa Olmos Mariano Huete Sánchez Raúl Ibáñez Josefa Ibáñez Tarazona Lolin Ibáñez Vidal Carmen Ibars Iborra Celia Ibor Lisarde Vicente Ibor Lisarde Sandra Iborra Monfort Tamara Iborra Monfort Adrián Inarejos Huerta Darío Inarejos Huerta Maribel Irnan Cañizares Verónica Ivars Marí Mª Pilar Jaime Díaz Inés Jaramillo Menargues Manolo Jaramillo Mota Cristina Jiménez Cáceres Esther Jiménez Cáceres Francisco Javier Jiménez Mocholí Mª Victoria Jiménez Mocholí Pere Josep Jiménez Rubio Toni Jorge Laín Antonia Juan Vicenta Juan Marcos Juan Baviera Elena Juan Brull Joaquín Juan Brull Mª Carmen Juan Camacho Pepita Juan Coma Conchín Juan Dalmau Carolina Juan Esteban Francisco Juan Ferrandis Mª Amparo Juan Ferrandis Ramón Juan Ferrando Laura Juan Fortea Maite Juan Fortea Pilar Juan González Francisco Juan Jiménez Mª Vicenta Juan López Fina Juan Marí Josefa Juan Marí José Juan Masiá Álvaro Juan Mor Ángela Juan Mor Sarai Juan Moreno Mª Elena Juan Murcia José Juan Rangel Francisco Juan Soriano Paquita Juan Soriano Vicente Juan Soriano Álvaro Juan Tarazona Mª Amparo Juan Tarazona Mª Pilar Juan Tarazona Serafín Juan Tarazona Felicidad Juan Valero José Juan Valero Mª Rosa Juan Valero Salvador Juan Yago Raúl Judes García Alicia Jurado González Sara La Paz Ferrando Lucía Laorden Mandingorra Javier Lapeña García Teo Lara Beteta Javier Lara Ribes Lucia Lara Ribes José Latorre Caña Adrián Lázaro García Laura Lázaro García Sonia Lázaro García José Lázaro Molina Cristina Leal Frasquet Cristina Lechado Montón David Leiva Blanch Carlos León March José León March Pepita León March José León Salas Vanessa León Salas Fernando Lerma Besó Andrea Lerma Casany Roberto Lerma Casany Enriqueta Lerma Cortina Inmaculada Lerma Cortina José Lerma Cortina Maruja Lerma Cortina Susi Lerma Cortina Daniel Lerma Guillamon Fernando Lerma Martínez Juan Lerma Martínez María Lestau Saenz Pablo Lestau Saenz José Linares González José Lis Solana Miguel Lisarde Marí Chelo Lisarde Marín Mireia Lisarde Prats Consuelo Lizondo Martínez José Llácer Llácer José Llácer Muñoz Elvira Llacer Tarazona Antonio Llácer Tarazona Juan Manuel Lleó Puertes Mª Rosa Lleó Puertes Santiago Lleonart Mandingorra Jordi Lleonart Pereiro María Lleonart Pereiro Mª Carmen Lleonart Ramón Jaime Lleonart Simó Félix Llinares Cantó Sebastián Llinares Cantó José Llinares González Amparo Llopis Puchal Marc Llopis Ramos Sandra Llopis Ramos Tomas Llorens Barba Jesús Miguel Llorens Corbera Sara Llorens Corbera Mª Pilar Llorens Graullera Anabel Llorens Graullera Lorenzo Llorens Llorca Amparo Llorens Monfort Olga Llovera Tello Antonio Lobo Torres Lazario López David López Brull Albert López Cabañero Francisco López Fernández Ana López Fernández Dolores López Fernández Inmaculada López Fernández Mª Pilar López Fernández Francisco López García Verónica López Genovés Pepe López López Carmen López Lozano Mª Teresa López Lozano Enrique López Martí Francisco López Martí Salvador López Martí Adriana López Medina Laura López Medina Anabel López Mora Natalia López Obregón Mario López Panadero Jerónimo López Pérez Paloma López Pérez José Vicente López Roger Sebastián López Roger Abraham López Sanesteban Yolanda López Sanesteban Aina López Vela Lucia Lorca Gregori Maite Lorente Carbo Carolina Lozano Juan Javier Lozano Juan Mª Ángeles Lozano Leal Daniel Luciani Isabel Luzzy Aguilar Amelia Madrid Fernández Valentín Madrid González César Mahiques Donet Alicia Mahiques Folgado Ismael Mahiques Folgado Sonia Malago Cavero Lola Maldonado López Concha Mandingorra Mª Teresa Mandingorra Ferrandis Jorge Mandingorra Ferrando Mª Teresa Mandingorra Ferrando Teresa Mandingorra Perpiñá Asier Manjón Cáceres Francisco Manuel Espinar Francisco José Manzano Gómez Lourdes Manzano Gómez Mª Amparo Manzano Gómez Merche Manzano Gómez Onelio Manzano González Gloria Mañas Jorge Raúl Máñez Gil Francisco March Bañulls Rosa March Cano Vicenta March Gil Maria José March Paredes Maite March Roselló Francisca Marcha Fernández David Marchante Company Mónica Marchante Company María Marcilla Corzano Gregorio Marcilla Oliver Soledad Marco Blasco Carlos Marco Puertes Mª Carmen Marcos Rosales Yolanda Marcos Rosales Pili Marí Cristina Marí Andreu Mª Trini Marí Andreu Jordi Marí Baixauli Santi Marí Baixauli Nacho Marí Dalmau Alicia Marí Dalmau Mª José Marí Dalmau Paula Marí De Jaime Mariló Marí Ferrer Susana Marí Ferrer Miguel Marí González Bárbara Marí González Juan Raúl Marí Hernández Sergio Marí Hernández David Marí Marí Francisco Marí Marí Jesús Marí Marí Mª Carmen Marí Martínez Inmaculada Marí Nieves Caridad Marí Pastor Jesús Marí Vives José Emilio Marí Vives Susana Marí Vives David Marí Yago Javier Marí Yago Jesús Marí Yago Paula Mariano Aguilar Rosario Marid Fernández Anabel Marín de la Fuente Francisco Marín de la Fuente Tamara Marín Jaramillo Presentación Marín Monfort Adrián Marín Sánchez José Marín Tarazona Jesús Marín Vives Marcos Márquez Gómez Víctor Márquez Gómez Roberto Marquina Gallego Pepita Marquina González Encarna Martí Empar Martí Andreu Sergi Martí Andreu Claudia Martí Castro Mª Amparo Martí Dasí Nicolás Martí Galán Blanca Martí Huertas Juan Ramón Martí Lianes Concepción Martí Mandiza Fina Martí Martínez José Manuel Martí Mateu Quique Martí Mateu Conchín Martí Mendoza José Manuel Martí Mendoza Mª Amparo Martí Mendoza Salvador Martí Mendoza 11 Poli Martí Navarro Mª Carmen Martí Ruiz Víctor Martí Saus Cristina Martí Tarazona Rafa Martí Tarazona Salvador Martí Tarazona Josefa Martín Antonio Martín Mª Esther Martín Gabaldón Jesús

Martín Giménez Isabel Martín Gómez Antonio Martín Jiménez Jesús Martín Jiménez Ana Martín Marín Jacinto Martín Martínez José Manuel Martín Martínez Luis Ángel Martín Martínez Fina Martín Martínez Mª Consuelo Martín Martínez Belén Martin Olmos Julia Martin Olmos Antonio Martín Rubio Agustín Martín Serrano Andrés Martínez José Martínez Julio Martínez Marta Martínez Arguisuelas Raquel Martínez Arnau Silvia Martínez Arnau Antonio Martínez Baixauli Roberto Martínez Baixauli Conchín Martínez Baixauli Rosario Martínez Baixauli Mª Ángeles Martínez Baviera Miguel Martínez Baviera Isabel María Martínez Biosca Hugo Martínez Boluda Oliver Martínez Boluda Carles Martínez Brull Carmen Martínez Brull Chimo Martínez Brull Juan Martínez Brull Julio Martínez Busto Carlos Martínez Castillo Jorge Martínez Castillo Silvia Martínez Cava Ángel Martínez Cavero Juan Martínez Chisbert Juan Carlos Martínez Chisbert María Martínez Chisbert Zaira Martínez Chisbert Mª Amparo Martínez Chisvert Palmira Martínez Clemente Javier Martínez Colorado Salvador Martínez Colorado Mario Martínez Cuadrado Celia Martínez Dalmau Mª Amparo Martínez Dalmau Mª José Martínez Dalmau Maite Martínez Dalmau Mariví Martínez Dalmau Vicente Martínez Escribano Vicente Martínez Esteban Jordi Martínez Faus Gemma Martínez Fernández Ángela Martínez Ferrandis Gemma Martínez Ferrandis Héctor Martínez Ferrandis Marina Martínez Ferrandis Roberto Martínez Ferrandis Sergio Martínez Ferrandis Marta Martínez Ferrando Chimo Martínez Ferrer Mª Dolores Martínez Ferrer Susana Martínez Ferrer Juana María Martínez García Paula Martínez García Ana Martínez Gea Patricia Martínez Gea Julia Martínez Gimeno Irene Martínez Gómez Eva Martínez Gonzalo Malena Martínez Gozalbes Yolanda Martínez Gozalbes Sebastián Martínez Herrero Anabel Martínez Jaramillo Salvador Martínez Jorge Amparo Martínez Juan Jesús Martínez Juan Jorge Martínez Juan José Antonio Martínez Juan Pascual Martínez Juan Hugo Martínez López Jordi Martínez López Ainhoa Martínez Lorente Rosa María Martínez March Verónica Martínez March Francisco Martínez Maret Antonio Martínez Marí Víctor Martínez Marí Carlos Martínez Marín Oscar Martínez Marín Manuel Martínez Martín-Albo Sergio Martínez Martin-Albo Josefina Martínez Martínez Amparo Martínez Masiá Manuel Martínez Masiá Teodoro Martínez Masiá Cristóbal Martínez Mayo Francisco Martínez Mocholí Mª Jesús Martínez Mocholí Noelia Martínez Molina Neus Martínez Monteagudo Ana Martínez Montesa David Martínez Moreno Chimo Martínez Morte Lourdes Martínez Morte Eva Martínez Muñoz Pilar Martínez Muñoz Andrés Martínez Navarro Gemma Martínez Navarro Marc Martínez Navarro Tono Martínez Navarro Vanessa Martínez Ortega Antonio Martínez Paredes Silverio Martínez Paredes Miguel Martínez Pascual Paula Martínez Ricart Pau Martínez Rivero Claudia Martínez Rodríguez Raquel Martínez Romero Pascual Martínez Rosell Cristina Martínez Sánchez Sofía Martínez Sánchez María Martínez Santamaría Félix Martínez Simón Manuel Martínez Simón Miriam Martínez Sirvent José Martínez Soler Francisco Martínez Taberner Alejandro Martínez Tarazona Francisco Martínez Tarazona Mª Carmen Martínez Tarazona María Martínez Tarazona Nicolás Martínez Tarazona Francisco Javier Martínez Torres Miguel Ángel Martínez Torres Pascual Martínez Torres Maribel Martínez Vallés Rosario Martínez Velert Lola Martínez Vernia Miriam Martínez Vozmediano Hugo Martínez Zaper Carlos Más Chisvert Amparo Más Císcar Carlos Mas Martínez Carlos Mas Sánchez Amparo Más Tarazona Beatriz Más Tarazona Mª Carmen Más Tarazona Francisca Masiá Tarazona Mª Antonia Masiá Tarazona Mª Carmen Masiá Tarazona Manolita Masiá Tarazona Paula Masiá Tarazona Amparo Mateu Delhom Juan Antonio Mateu Delhom Trini Mateu Delhom Inmaculada Mateu Mandingorra Mª Teresa Mateu Mandingorra Dawinia Mateu Marí Juan Mateu Marí Eva María Mateu Mora José Joaquín Mateu Mora Albert Mateu Planells Nelo Mateu Planells Enrique Mateu Ruiz José Ramón Mateu Tarazona Paloma Mateu Tarazona Estela Medina Campos Miguel Ángel Medina Cózar Cristina Medina Piera Rubén Medina Piera Joan Medraño Casañ Elsa Melero Almazan Manuel Melero Ormeño Paloma Melero Ormeño Serafin Melero Ormeño Juan Melero Parra Susana Melià Coma Alba Melián Camacho Ana Melián Camacho Gregorio Menchero Escobar Gemma Menchero Moll José Andrés Menchero Moll Mª Teresa Menchero Moll Yolanda Méndez Sabarit Concha Mendoza Asensi Gori Mendoza Ferrando Gregori Mendoza Muñoz Pau Mendoza Muñoz Llorens Mendoza Ruiz Mª Auxiliadora Mendoza Ruiz Cristina Meño Quesada Cándido Merchán Durá Álvaro Merchán Obra Víctor Merchán Obra Natividad Merlo García Abdón Mesado Yusá Cristina Mesado Yusá José Luis Mesas Martínez Laura Mezquita Mur Mª Pilar Mezquita Mur José Luis Mezquita Pipio Paula María Michelena Zaragoza Amadeo Mifsud Martí Joaquin Mifsud Martí Amparo Mimbrea Cuadra Fernando Mínguez Martínez Darío Minguillon Briz José Miñana Mas José Mirabet Pastor Mª Carmen Mirabet Sáez Mª José Mirabet Sáez Mª Rosa Mirabet Sáez Maite Mirabet Sáez Inmaculada Miralles Cremades Jesús Miralles Cremades Mª Rosa Miret Palacios María Mocholí Elias Mocholí Cervero Mª Amparo Mocholí Cerveró Yolanda Mocholí Ibor Tamara Mocholí Marquina Zaida Mocholí Marquina Mª Carmen Mocholí Masiá Cristina Mocholí Paredes José Mocholí Paredes Vicente Mocholí Paredes Desamparados Mocholí Sánchez Ruth María Mocholí Tarazona Andrés Molero Alamillos Francisco Molero Ormeño Francisco Molina Cano Pilar Molina Cano Valentín Molina Cano José Molina Forés Alba Molina Genovés Álvaro Molina Genovés Luis Molina Genovés Manuel Molina Mangraner Mª Dolores Moll Lorente Ricardo Monar Landete Miriam Monar Muñoz Raquel Monar Muñoz Ricardo Antonio Monar Muñoz Blanca Monasterio Pardo María Monasterio Pardo Ramón Moncholí Cerveró José Vicente Moncholí Ibor Mª José Moncholí Moral José Moncholí Paredes Joaquin Moncholí Paredes Desamparados Moncholí Sancho Joaquin Moncholi Saneustaquio Ruth María Moncholí Tarazona María Monedero Arenas Paula Monfort Muñoz Raquel Monreal Herrera Lourdes Montané Muñoz Almudena Montaner Fernández Rafael Montaner Fernández María Monteiro Pardo 12 Jesús Montejano Castellanos Laura Montejano Sánchez Marta Montero Martínez Nayara Montes Aijón Mª Carmen Montes Peñarubia Paula Montes Ramírez Vicenta Montesa Andreu Ramón Montesa Benlloch Mª José Montesa Casanova Carmen Montesa Ferrandis Matilde Montesa Ferrandis Jorge Montesa Ferrándiz Juan José Montesa Ferrándiz José Montesa García Ricardo Montesa Gracia

Guadalupe Montesa Mocholí Jesús Montesa Mocholí José Francisco Montesa Mocholí Mª Jesús Montesa Mocholí Asunción Montesa Muñoz Emilio Montesa Muñoz Rosa Montesa Muñoz Susi Montesa Muñoz Balma Montesa Puertes Erika Montesa Ramírez Carolina Montesa Roig Merche Montesa Tarazona Cristina Montesinos Genovés Andrea Montoro Bernardo Oscar Iván Montoro Bernardo Mireia Montoro Cánovas Albert Montoro Cánovas Dani Montoro Cánovas Asunción Montoro Llácer Amparo Montoro Mateu Beatriz Mor Fernández Cristina Mor Fernández Mª José Mor Fernández Marian Mor Fernández Raquel Mor Fernández José María Mor Ortega José Javier Mora Moreno José Manuel Mora San Esteban Roberto Mora Tarazona José Morales López Petra Morales Sánchez Marcelino Moreno Alberique Esther Moreno Cano Jesús Moreno Cañas Jorge Moreno Castillo Sonia Moreno Castillo Jesús Moreno Claramunt Francisco Moreno Dalmau Paco Moreno Fernández José Ignacio Moreno Ferrando Beatriz Moreno Jiménez Luis Javier Moreno Lianes Alejandra Moreno Luzzy Juan Luis Moreno Luzzy Francisco Moreno March Silvia Moreno March Dionisio Moreno Martínez Humildad Moreno Martínez Mª José Moreno Martínez Vicente Moreno Meliá Laura Moreno Ordaz Francisco Moreno Pérez Jorge Moreno Pérez Mª Pilar Moreno Pérez Héctor Moreno Ramón Susana Moreno Ramón Antonio Moreno Tarazona Carles Moreno Tarazona Jorge Moreno Tarazona Silvia Moreno Tarazona Eva Moret Pareja Mª Rosa Moret Pareja Vicenta Moret Pareja José Motes Andreu Carlos Motes Asensi Rosario Motes Casany Rebeca Motes García Jordi Motes Irnan Mara Motes Irnan Enrique Jacobo Motes Moreno Maite Motes Navarrete Carlos Motes Renovell Francisco Javier Motes Renovell José Motes Renovell Ana Belén Moyano Tarazona José Muñoz Bonales Amparo Muñoz Casany Francisco Muñoz Casany Juan Muñoz Casany Rosa Muñoz Casany Carlos Javier Muñoz Císcar Juan José Muñoz Císcar Javier Muñoz Domingo Marta Muñoz Domingo Nuria Muñoz Domingo Francisco Muñoz Ferrandis Jesús Muñoz Ferrandis Francisco Muñoz Ferrando Teresa Muñoz Ferrando José Manuel Muñoz Flores Inés Muñoz Gárcera Lluna Muñoz Molina Ferrán Muñoz Moyano Mª Ángeles Muñoz Ortiz Antonio Muñoz Ortiz Amparo Muñoz Paredes Esperanza Muñoz Paredes Juan Antonio Muñoz Paredes Julio Muñoz Pérez Mª Amparo Muñoz Pérez Sandra Muñoz Rodríguel Patricia Muñoz Rodríguez Ana Muñoz Tarazona María Muñoz Tarazona Pepa Muñoz Tarazona Fernando Murán Moreno Jovi Murgui Yusa Carlos Murgui Yusá José Pascual Murta Brull Conchín Murta Brull Cristina Nácher Bañon Cristina Nácher Muñoz Miguel Naranjo Rodríguez Mª Carmen Navarro León Amparo Navarrete Jaquotot Jesús Navarrete Jaquotot Vicente Navarrete Jaquotot Anna Navarrete Pastor Encarna Navarrete Pla Verónica Navarrete Roselló Augusto Navarro Vicente Navarro Mª Dolores Navarro Gil Luca Navarro Juan Mª Carmen Navarro León Marcial Navarro León Agustín Navarro Mesas Javi Navarro Navarro Alberto Navarro Palanca Jorge Juan Navarro Palanca Mª Amparo Navarro Palanca Mª Aurora Navarro Palanca Alejandro Navarro Pardo Marta Navarro Pardo Sofía Navarro Pardo Agustín Navarro Pérez Agustín Navarro Reyes Abel Navarro Rich Carlos Negro Pérez Víctor Nevado Fernández María Nevado Fernández José Novillo Carrasco Vicente Novillo Ligero Juani Obra Cuartero Mª Antonia Obra García Jessica Obregón Belenguer Tomás Obregón Belenguer Alonso Obregón Company Carla Obregón Company Luis Olavarrieta Castillo Juan Miguel Olcina del Águila Juan Miguel Olcina Senabre Mª Teresa Olcina Senabre Juan Ramón Oliver Chirivella Alfonso Oliver García Francisco José Oliver García Juan Manuel Oliver Sabaté Mª Carmen Olmos García Milagros Olmos García Mª Amparo Olmos Juan Joaquín Ortega Laínez Mª Carmen Ortí Espinosa Sonia Ortí Espinosa Alberto Ortiz Prieto José Ramón Ortiz Tolós Antonio Ortiz Torrent Lourdes Ortiz Torrent María Ortiz Torrent Irene Oviedo Lara Raquel Oviedo Lara Juan José Page Díaz Andrea Palacios Mari Antoni Palacios Marí Jacinto Palacios Sánchez Amparo Palmero Martínez Maica Palmero Martínez Vicente Palmero Martínez África Palomar Olcina Lola Palomares Baviera Lola Palomares García Mª Dolores Palomares Gimeno Ana Pamblanco Bernat Cristina Pamblanco Bernat Inma Pamblanco Bernat José Manuel Pamblanco Mateu José Vicente Pardo Carrión Mª Carmen Pardo Carrión Mª Dolores Pardo Cuenca Rosa Pardo Díaz Celia Pardo Fonte Enric Pardo Garrido Juan Andrés Pardo Gutiérrez José Miguel Pardo Hidalgo Ana Pardo Moscardó Gumersindo Pardo Peiró Pascual Pardo Peiró Sergio Pardo Peiró Gumersindo Pardo Pérez Urbano Pardo Ramón Mª Carmen Pardo Romero Ángela Pardo Sánchez Cándida Paredes José Vicente Paredes María José Paredes Babiera Carlos Paredes Corella Ana María Paredes Fos Mª Carmen Paredes Fos Mª Isabel Paredes Gañán Amparo Paredes Masiá José Ramón Paredes Montesa Leonor Paredes Montesa Isabel Paredes Montesa Amparo Fátima Paredes Nácher Eduardo Paredes Nácher Elena Paredes Oña Miguel Paredes Oña Enrique Paredes Pastor Manuel Paredes Pastor Francisca Paredes Saneustaquio Mª Chelo Paredes Tarazona Mª Isabel Pares Ganan Mª Carmen Pascual David Pascual Cuesta Luis Pascual Dalmau Roberto Pascual García Luis Pascual Giménez Mª Emilia Pascual Giménez Elisa Pascual Guaita Enrique Pascual Guaita Emilia Pascual Jiménez Enrique Pascual Martínez Mª Teresa Pascual Martínez Amparo Pascual Muñoz Inmaculada Pascual Muñoz Jesús Pascual Muñoz Jorge Pascual Muñoz Josep Lluís Pascual Muñoz Juan Antonio Pascual Muñoz Mª Amparo Pascual Muñoz Rosa Pascual Muñoz Vicente Pascual Muñoz Marían Pascual Paredes Jordi Pascual Picazo Emilia Pascual Toboso Felisa Pastor Álex Pastor Clemente Claudia Pastor Crespo Inmaculada Pastor Embuena Miguel Pastor Escriche Rafael Pastor Gandul Enrique Pastor Marí Chelo Pastor Martínez Francisco Pastor Martínez José Pastor Martínez Amparo Pastor Tarazona Carmen Pastor Tarazona Mª Amparo Pastor Tarazona Rafael Pastor Tarazona Jaume Pastor Torrejón Rafa Pastor Torrejón Josep Pastor Villena Marta Pastor Villena Miguel Pastos Escrille Francisco Pedreño Santiago Pedreño Enrique Penella Rodríguez Isidro Peña Montero Izan Peña Sáez Mª Carmen Pera Mateu Sergio Pera Mateu Alfonso Pereiro Cubes Mª Amparo Pereiro Cubes Alfonso Pereiro Tarazona Víctor Pérez Rosa María Pérez Boix Piedad Pérez Castillo Helena Pérez Ferrandis Mara Pérez Ferrandis Mario Pérez Ferrandis 13 Marta Pérez Folgado Nacho Pérez Folgado Daniel Pérez Galán María Pérez Galdón Susana Pérez Galdón Mª Carmen Pérez García Ignacio Pérez Igualada Gonzalo Pérez Muñoz Enrique

Pérez Nolasco Paula Pérez Ortiz Trinidad Pérez Pardines Verónica Pérez Sánchez Yolanda Pérez Sánchez Joan Pérez Silvestre Sabela Pérez Silvestre Paloma Pérez Torres Joaquin Peris David Peris Guillem José Peris Juan Marisa Peris Lerma Carla Peris Manzano David Peris Manzano José Peris Martínez Mara Peris Martínez Pepita Peris Martínez Vicente Peris Martínez Eva Peris Montesa Juan José Peris Montesa José Peris Paredes José Peris Tarazona Consuelo Perpiñá Pla Vicente Perpiñá Plá Juan Antonio Picazo Cuenca Mª Luz Picazo Malagón Francisco Picazo Palacios José Picazo Palacios Jordi Picazo Pascual José Manuel Pina López Mª Amparo Pina López José Antonio Pitarch Amoraga Mª Carmen Pitarch Amoraga Neus Pitarch Garcia Sergi Pitarch Garcia Ana Planelles Císcar Rosa María Planelles León Santiago Planells Andreu José Planells Bauset Mª Carmen Planells Bauset Ana María Planells Císcar Inmaculada Planells Císcar Maite Planells Císcar Manolín Planells León Carolina Planells Tarazona María Planells Tarazona Deborah Planells Toledo Alejandra Polo Parra Felipe Ponce García Juan Carlos Ponce García Pascual Ponce Sánchez Inmaculada Poveda Laura Prats Roser Julio Prieto Gómez Rubén Prieto Rubio Javier Puchades Ricart Amparo Puchal Furió Jordi Puertes Brusel Susana Puertes Cambronero Juanita Puertes Casanova Eva María Puertes Casany Mª Antonia Puertes Casañ Paquito Puertes Casañ Esther Puertes Ruiz Nacho Puertes Ruiz Francisco Puertes Subías José Puertes Tarazona Consuelo Puertes Torrent Mª José Puertes Torrent Delia Puertes Villanova Sonia Puertes Villanova José Manuel Quesada Arce Celia Quevedo Donet Alberto Quevedo Gordón José Ignacio Quirós Garrido Abelardo Raga Berlanga Paula Raga Bonet Amparo Raga Canuto Francisco Raga Montoro Amparo Raga Tarazona Josefa Raga Tarazona Juani Ramírez García Aitana Ramírez Marchante Alba Ramírez Marchante José Vicente Ramón Albors Raquel Ramón Albors Juan Ramón de la Encarnación Inmaculada Ramón Ferrandis José Ramón Ferrandis Mari Trini Ramón Gallego Vicenta Mª Ramón March Alfonso Ramón Muñoz Francisco Ramón Saneustaquio Jesús Ramón Saneustaquio Miguel Angel Ramos Álvarez Jorge Ramos Blanch Esther Ramos Casany Lorena Ramos Casany José Ramos Guerrero Rosa María Ramos Planells Verónica Ramos Planells Amparo Raposo Tarazona Arantxa Regalado Galeano Aranzazu Regalado Galeano Joaquín Renovell Genís Mª Magdalena Renovell Genís Joaquín Renovell Gomis Mª Teresa Renovell Juan Jorge Reyes Marco Patricia Reyes Marco Juan Ribera Murcia Carmen Ribera Rodríguez Daniel Ribes Blanco Isabel Ribes Montoro Mª Amparo Ribes Montoro Gabriel Ricart Colomer Marina Ricart Juan Natalia Ricart Juan Rosa Rico Martínez Santiago Rico Martínez Rubén Ridarura Ferrandis Daniel Ridaura Bartual Daniel Ridaura Ferrandis Rubén Ridaura Ferrandis Daniel Ridaura Ferrando Loli Ridaura Ferrando Amparo Ridaura Masiá Mª Carmen Ridaura Masiá Ana María Rigal Galindo Raquel Rivelles García Manuela Rivodigo Esteban Mª Dolores Roberts Valls Patricia Robles Barberá Paula Robles Galán Francisco Robles Más Mª Ángeles Robles Más Jéssica Roca Canet Manuel Ródena Antonio Vicente Ródena Antonio Inmaculada Rodrigo Boix Loli Rodrigo Martínez Jorge Rodríguez Blasco Antonio Rodríguez Collado Jordi Rodríguez Cortina Vanessa Rodríguez Juárez Verónica Rodríguez Maturana Verónica Rodríguez Morcillo Mª José Rodríguez Pérez Ernesto Rodríguez Sánchez José Mª Rodríguez Soler Ana Roger Díaz Betsabé Roig Castiblanque Verónica Roldán Espinar Mireia Román Cavero Mª José Romero Calero Guillermo Romero Murcia Nacho Romero Murcia Joaquín Romero Tarazona Juan José Romero Tarazona Julián Romero Toledo Josefina Romero Trillo Julián Romero Trillo Mª Pilar Romero Trillo Beatriz Romeu Cervera Fernando Romo Pelegrín Nacho Rosa Pardo Miguel Ángel Rosaleny Moreno Vicente Rosales Fernández Marina Roselló Aguilar Rafael Roselló Aguilar Isabella Roselló Marti Llorens Roser Aleixandre Paquita Roser Aleixandre Francisca Roser Almela Vicenta Roser Mandingorra Enrique Royo Dalmau Mª Ángeles Royo Dalmau Rafael Royo Dalmau Yolanda Royo Dalmau Juan Royo Juan Raquel Royo Juan Sonia Rúa Casamayor María Rúa Tarazona Cándido Rubio Moya Lola Rubio Rodríguez Álvaro Ruipérez Ferrandis Sergio Ruipérez Ferrandis Adolfo Ruipérez Rodríguez Enrique Ruiz Iranzo Rosa María Ruiz López Jonathan Rubén Ruiz Ruiz Juan José Ruiz Serrano Sandra Ruiz Serrano Amparo Ruiz Villaescusa Ana María Ruiz Villaescusa Ángela Ruiz Zamora Vanesa Ruiz Zamora Rosario Rutz Monserrat Sabaté Penades Carolina Sáez Barbera Ignacio Sáez Cabanilles Rosa Sáez González Migue Ángel Sáez Lezcano Vicente Sáez Molins Martina Sáez Montesa Vicente Mario Sáez Sáez Iris Saiz López Claudio Saiz Pinilla Carolina Sala Calvo Emilia Salas Gutiérrez Natalia Salas Pastor Víctor Salido Más Santiago Salmerón Martínez Antonio Salvador Barrachina Ana Salvador Blasco Daniel Salvador Blasco Mª Vicenta Salvador Cervera Miguel Salvador Cervera Juan Ramón Salvador Llorens Rafa Salvador Martínez Miguel Salvador Onera Alonso Salvador Pardo Borja Salvador Pastor Marc Salvador Pastor Antonio Salvador Valero Mª Teresa Salvador Valero Raquel Salvador Valladolid Víctor Iván Sampedro Císcar Victoria Sánchez Francisco Jesús Sánchez Ferrer Jesús Sánchez Ferrer Amparo Sánchez Gálvez Antonia Sánchez Hernández Mª Carmen Sánchez León Irene Sánchez Martínez Ylenia Sánchez Martínez Carmen Sánchez Masiá Neus Sánchez Masiá José Sánchez Migallón Martínez Dani Sánchez Migallón Roselló José Sánchez Migallón Roselló Florencio Sánchez Olmeño Marisol Sánchez Olmeño Florencio Sánchez Ormeño Florencio Sánchez Ormiño Sandra Sánchez Requena Alberto Sánchez Ribes Mónica Sánchez Rodríguez Andrés Sánchez Sánchez Joan Sánchez Sánchez Mª Dolores Sánchez Sánchez Maruja Sánchez Sánchez Mª Teresa Sánchez Tarazona Joan Sanchis Gimeno Mª Pilar Sanchis Soler Teresa Sandemetrio Abel Sanesteban Martínez Ramón Sanesteban Martínez Amparo Saneustaquio Mora Consuelo Saneustaquio Mora Emilia Saneustaquio Tarazona Mª Vicenta Saneustaquio Tarazona Xavi Santamans López Josep Santamans Sanz Teresa Santamans Sanz Inma Santiandreu Pascual Abel Santiesteban Martínez Marta Santo Mirabet Nino Santos Barquita Francisco Javier Santos González Núria Santos González Christian Santos López José Fernando Santos Martínez Mª José Sanz Aparisi Carme Sanz Mateu Ramón Sanz Mateu Patricio Sanz Navarro 14 Elena Sanz Pardo Mª Teresa Sanz Ramón Mª Rosario Sanz Ramón José Manuel Sanz Yago Rafael Sanz Yago José Isidro Sargues Peris Mª Luisa Sargues Peris Javier Segarra Martínez José

Antonio Segovia Castillejo Miguel Ángel Segovia Castillejo Carlos Segovia Mesas Pilar Senabre Rosa Senabre Maruja Serna Chisbert Maruja Serna Tarazona María Serra Martínez Ana Serra Mestre José Serrador Ricart Ramón Elías Serrador Ruiz Amparo Serrador Tarazona Esperanza Serrano Amador Ramón Serrano Aparicio Celia A. Serrano Poveda Enriqueta Sevilla Mª Amparo Silvestre Anabel Sirvent Bastant Enrique Sirvent Bastant Enrique Sirvent Colomina Manuel Solana Pablo Mila Soler Arráiz Cristina Soler Folgado Joaquín Soler Folgado Mara Soler Folgado Francisco Soler Juan Joaquín Soler Juan Rafa Soler Mateu Raúl Soler Mateu Cristina Soler Pérez Eva Soler Pérez Alejandro Soler Raga Mª Amparo Soler Raga Joana Soler Sarrión María Soler Sarrión Francisco José Soler Tarazona Mª Teresa Soler Tarazona José Vicente Solera Tarazona Claudia Solís Tudela Guillermo Soliva Herráiz Vicente Soria Llodrá Vicente Soriano Paquita Soriano Mª Pilar Soriano Benlloch Jesús Soriano Císcar Adrián Soriano Guerrero Jorge Soriano Guerrero Ana Almudena Soriano López Elisabeth Soriano López Belén Soriano Raga Jesús Soriano Raga Estela Soriano Saiz Mª Estela Soriano Saiz Vicente José Soriano Saiz Ana Isabel Soriano Tarazona Mª José Soriano Tarazona Mª Loli Soriano Tarazona Fina Sorlí Alba José Sorlí Alba Jordi Sorlí Guerola José Sorlí Guerola Juan Bautista Sorlí Guerola Cristina Sorroche Hernández Sofía Sorroche Hernández Filomena Soto Gimeno Maribel Suay Costa Clara Tamarit Galán Alfons Josep Tarazona Amat Marta Tarazona Amat Victoria Tarazona Amat María Tarazona Andreu Adelina Tarazona Arce Amparo Tarazona Balbastre Clara Tarazona Balbastre Cristina Tarazona Balbastre María Tarazona Balbastre Francisco José Tarazona Barberá Pilar Tarazona Barberá Mª Carmen Tarazona Bas Daniel Tarazona Baviera Mª Amparo Tarazona Baviera Mª Jesús Tarazona Baviera Maruja Tarazona Baviera Victoria Tarazona Benedito Mª Carmen Tarazona Blas Aránzazu Tarazona Blasco Francisco José Tarazona Blasco Ignacio Tarazona Blasco Juan Marcos Tarazona Blasco Juan José Tarazona Bravo Inmaculada Tarazona Casany José Mª Tarazona Casany Mª Amparo Tarazona Casany Mª Teresa Tarazona Casany Vicenta Tarazona Casany Miguel Tarazona Chardí Eva Tarazona Císcar Gemma Tarazona Císcar Amparo Tarazona Company Elvira Tarazona Company German Tarazona Del Castillo Carla Tarazona Domenech Federico Tarazona Domenech Alicia Tarazona Felipe Beni Tarazona Felipe Vicente Tarazona Fernández Amparo Tarazona Ferrandis Gesmil Tarazona Ferrandis Teresa Tarazona Ferrandis Vicent Tarazona Ferrandis Conchin Tarazona García Cristina Tarazona García Marta Tarazona García Paco Tarazona García Celia Tarazona Gil Inma Tarazona Gil Alfonso Tarazona Juan Amparo Tarazona Juan Maite Tarazona Juan Elvira Tarazona Llácer Ana Tarazona López Cristina Tarazona López Teresa Tarazona Mandingorra Cristina Tarazona Marí Francisco Tarazona Marí Mª Carmen Tarazona Marí Paquita Tarazona Marí Cristina Tarazona Marín Concha Tarazona Martínez Francisco Javier Tarazona Martínez Joaquín Tarazona Martínez Nacho Tarazona Martínez Salvador Tarazona Martínez Silverio Tarazona Martínez Vicenta Tarazona Martínez Albert Tarazona Masiá Jordi Tarazona Masiá Mª Amparo Tarazona Mateu Mª José Tarazona Mateu Mª Nieves Tarazona Mateu Enrique Tarazona Matute Raquel Tarazona Matute Pau Tarazona Méndez Xavi Tarazona Méndez Mª Teresa Tarazona Mocholí Vicente Tarazona Mocholí Jesús Tarazona Montesinos Jordi Tarazona Montesinos Manuel Tarazona Montesinos Carla Tarazona Mora Alfonso Tarazona Motes Carlos Tarazona Motes Isabel Tarazona Motes Marta Tarazona Motes Sari Tarazona Motes María Tarazona Pedrós Alejandro Tarazona Prats Marcos Tarazona Raga Marta Tarazona Raga Francisco José Tarazona Ribera Matilde Tarazona Ribera Nati Tarazona Ribera María Tarazona Roma Marcos Tarazona Ros Loli Tarazona Rubio Mónica Tarazona Ruiz Marta Tarazona Sales Ana Tarazona Serrador Jorge Tarazona Serrador Nacho Tarazona Serrador Carmen Tarazona Soriano Daniel Tarazona Soriano Alfonso Tarazona Tarazona Elena Tarazona Tarazona Josep Tarazona Tarazona Mercedes Tarazona Tarazona Nacho Tarazona Tarazona Paquita Tarazona Tarazona Jordi Tarazona Tordera Juan Ramón Tarazona Tordera Lucia Tárrega Folgado José Luis Tárrega Jiménez Francisco José Tello Martínez Manuel Tevar Iniesta Laura Tevar Navarrete Mª José Tevar Navarrete Alba Timoner Juan Pablo Timoner Juan Antonio Toledo Pascual Francisco Tolosa Martínez Mª Amparo Tolosa Martínez María Tornero Paredes Fina Torregrosa Martínez Pilar Torregrosa Valero Elena Torrejón García Valentina Torrens Alves Antonio Torrent Chisvert Beatriz Torrent García Emilio Torrent García Mª Carmen Torrent Jordá Manuel Torres Amador Juan Torres Ballester Gloria Torres Pacheco Elena Trillo Alberich Mª Rosario Trivillo Escudero Antonio Urbano Sánchez Jesús Urbano Sánchez Alberto Uxera Muñoz Mabel Val Canos Marián Val Canos Ángel Valcárcel Antonio Valcárcel Antonio Valenzuela Alcalá Miguel Valenzuela Otero Purificación Valenzuela Otero Ventura Valenzuela Otero Encarnita Valera López Ignacio Valera Ridaura Paquita Valero Vicente Valero Baixauli Conchín Valero Damià Borja Valero Lozano Guillermo Valero Lozano Mónica Valero Rodríguez Conchín Valero Salvador Puri Valladares Trenado Ángel Luis Valladolid Giménez Inmaculada Valladolid Mateu Lorena Valladolid Mateu Antonio Valladolid Plaza Mª Ángeles Vallés Boix Mª Carmen Vallés Boix Mª Isabel Vallés Boix Rafael Vallés Palacios Encarna Valls Pastor María Vargas García Nacho Vargas García Noelia Vega Salvador Rubén Vega Salvador Rubén Vela Aliaga Amparo Vela Boluda Mª Amelia Vela de Mora Granados Ricardo Vela de Mora Granados José Vela Moreno José Vicente Albert Miguel Vicente López Jorge Vidal Tarazona Paquita Vidal Tarazona Sandra Villada Hernando Andrea Villalba Sanfélix Manuel Villalba Sanz Amparo Villanueva Tarazona Miryam Villar Ramos Paula Villar Ramos Pedro Villar Soler Clara Visquert Fuentes María Visquert Fuentes Mª Carmen Viveros Marí Carolina Vives Juan Tomás Waliño Aguado Mª Teresa Waliño Tamayo Rosario Yago Enrique Yago Costa Amparo Yago Martínez Josefa Yago Martínez María Yago Rodríguez Pepe Yago Rodríguez Olga Yago Salas Amparo Yago Tarazona Fernando Yago Tarazona Irene Yago Tarazona Miguel Yago Tarazona Pepe Yago Tarazona Ramón Yago Tarazona José Fernando Yago Villanueva Nacho Yago Villanueva Inmaculada Zamit Lerma Jesús Zamit Lerma 15 Raúl Zamora Jurado Josefina Zamora Tébar Héctor Zaragoza Manzano Eusebio Zarcos Cerezo Rosario Zarcos Rus Rubén Zayas Defez Josefa Zomeño Tobarra

“Caçador

que apunta alt, no troba la peça” Conta la gent de la comissió que en la nit de Sant Josep de 2007, concretament en el moment de les ‘minimascletaes’, hi va haver un faller que llançà el seu dispositiu pirotècnic tan lluny que mai va ser recuperat. Molts asseguren que una de les cavitats de la lluna es deu al nostre coet.

Primera Llicència: març de 1974 Al principi de la dècada dels 70 trobem a Espanya una societat en procés de canvi, però difícilment movible degut a un sistema polític i legislatiu ancorat. El Pla d’Estabilització de 1959 fou l’origen de la transformació de les estructures econòmiques i socials del país, passant d’una economia fonamentalment agrària a un procés d’industrialització què despobla el camp i fa créixer els nuclis urbans més dinàmics, amb la necessitat de mà d’obra per a les fàbriques i la construcció subjacent. La població deixa de passar fam i comencen a adquirir béns bàsics i de consum: vivendes, cotxes, rentadores, televisions…, la qual cosa fomenta l’aparició d’una classe mitja fins a eixe moment quasi inexistent. La societat de consum va afavorir la mobilitat i l’accés a la informació. Açò desembocà en una nova mentalitat amb tres conseqüències relacionades entre elles:

Ximo Tarazona

· Nous hàbits de relació social i sexual. · Menys impacte de la doctrina catòlica en la societat. · Major influència de modes i costums d’altres països.

Amb tots estos canvis a Espanya, en el nostre poble podem constatar que en els anys 70 es duplica el nombre d’habitants, passant de 4.054 en 1970, a 11.224 en 1981. Este fort creixement de la població i la falta d’àmbits d’esplai, propicià pensar en altres alternatives d’entreteniment. Encara que sempre estaven València i Torrent per a cobrir una part del temps d’oci, este desplaçament no estava a l’abast de tota la població. Els habitants d’aquella nova Paiporta creixent i de canvi ja no es sentien totalment satisfets amb els bars i casinos, generalment vetats a les dones, i tampoc les reestrenes de cinema de sessió doble del cap de setmana eren suficients per omplir el temps lliure. També cal remarcar que una part important, exactament la meitat de la població, les dones, estaven reclamant més espai de participació. Les noves generacions de dones ja no volien ser com les seues mares i quedar-se en casa esperant la tornada del mascle. Segons les fonts consultades, el naixement de les falles a Paiporta partix d’una persona que havia viscut a València i havia sigut faller. El veí, en una nit de bar, proposà als companys de farra encetar un projecte faller, i així començà

en la seua identitat: el poble, el mercat, el rajolar i el barri ‘picanyero’.

a redolar la idea i la proposta pública de crear una comissió fallera a Paiporta. Malgrat l’escepticisme general, la idea es plasmà, tingué èxit i es plantà una falla impulsada pel veïnat del carrer Sant Francesc, més conegut com el de la Palmera, a l’any 73, amb gran èxit de públic i crítica. L’èxit inicial fa que un any després, en altres zones del poble, comencen a ajuntar-se veïns i veïnes per fer també una falla. Este és el cas de la falla Plaça de Cervantes o ‘del Mercat’, la nostra, que naix de fallers que havien viscut l’experiència del primer any faller amb la posada en marxa de ‘la Palmera’ però volien tindreu prop de casa. També ocorre amb la falla del ‘Poble’, que naix d’una persona que havia sigut faller a València i també pensà en formar una al seu propi barri.

És fàcil endevinar que l’agrupació de persones en les diverses comissions és més producte d’àmbits territorials que d’àmbits ideològics. Després del naixement de la falla Sant Antoni al l’any següent, al 1975, podem dir que, en aquell moment, els límits territorials de les falles es podien considerar els quatre barris consolidats a Paiporta, que hui encara perduren

Les comissions falleres fan possible una cosa inèdita en aquells temps, reunir en un mateix casal a una barreja d’ideologies, edats i sexes amb un objectiu comú: plantar una falla i passar-ho molt bé. Les comissions també propicien que es cree un espai de llibertat per a moltes persones, tot i que dins perpetua en els seus estatuts l’estructura de direcció piramidal i sobretot masclista, ja que les dones no podien formar part de les directives. Així i tot les falles fomenten l’intercanvi d’idees i opinions, es fan reunions, es fan comissions de treball, es fa teatre, es contacta amb el veïnat... Esta característica de les comissions, l’àmbit de llibertat i sociabilitat, és la que fa de pol d’atracció per als joves, sobretot per a les xiques, que tenien molt més difícil eixir de casa a certes hores, fonamentalment per la nit. La falla és una excusa perfecta i tolerada per molts pares i mares recelosos, ja que persones majors, del poble i considerades de bé, estan i controlen les directives, les activitats falleres i els casals. I així fou com a Paiporta s’encetà la vida fallera, en el nostre cas, com ja hem dit, a finals de març de 1974, era l’inici de la nostra particular ‘cacera’.

1. Fàbrica de Rafael Catalá, finals dels anys 60. (Foto cedida per Rafael Catalá) 2. Primera proclomació Fallera Major de la nostra falla. (Foto d’arxiu) 3. Processó a Paiporta. Anys 70. (Foto cedida per Maria Rodríguez) 4. Cremà, any 1975. (Foto cedida per Enrique Mateu) 5. Pont del tren de Jesús. anys 70. (Foto cedida per Amparo Paredes)

Per costum els caรงadors mai paren, i com els costums fan llei, de marรง a marรง disparen, amb pรณlvora de rei.

Disparant amb p贸lvora de rei

40 anys ‘caçats’ amb la falla (1974 – 2014) Pepico Motes, Alfonso Tarazona, Miguel Ángel Andreu (Huesa), Marino i Maite Fuertes, Jordi, Paco i Pili Moreno, Cristina i Trini Mari, Lourdes i Merche Manzano, Maruja (la Corona), Carmen Olmos, Ana Company o Ana Chaler. Són noms que ja apareixien en el primer llibret d’esta falla, i ara, 40 anys després, seguixen apareixent. En 1974 molts d’ells eren xiquets; xiquets i xiquetes que han passat i passaran a la història per ser la primera ‘colleta’ infantil de la comissió. La majoria han perdurat en la falla quatre dècades seguides, convertint-se en un testimoni valuosíssim. Ara són… més majorets, amb fills, quasi tots fallers i falleres que també en molts casos han segut ja presidents o falleres majors infantils. En un any com el 40 aniversari ens pareixia imprescindible reunir-los a tots per parlar de la falla. Dels principis, dels records, dels canvis, del que seguix igual... Perquè ells, sense dubte, foren ‘preses’ fàcils. Arribaren a la comissió per diferents motius i ara ja porten 40 anys ‘caçats’ amb ella, i podem dir que cap d’ells imagina la seua vida sense ser faller.

Pepico, el més veterà, pensava que açò del ‘fallerisme’ paiportí, no anava a durar gens. Al 1974 ell ja tenia massa vida social: era regidor, estava al futbol, al casino, al teatre… i ni pensava en ser faller. Però quan es va crear JLF l’alcalde va proposar a Juan Oliver ser el president, ell acceptà amb una condició, que Pepico i Jose Maria (el Blanco) foren membres de la

Verónica March

Junta. Així fou com el primer any ja s’hagueren d’incloure en la llista de fallers, i triaren la nostra, per descomptat. Maruja la Corona fou una de les primeres en acceptar ser fallera. Garrigós, el primer president, vivia dalt de sa casa així que la ‘caçaren’ ràpid. A més Maruja tingué una missió important, anar a recol·lectar més xiques del barri. ‘Vaig apuntar a totes les meues amigues i anàvem porta per porta pescant a la gent’. El grup de teatre també fou censat ràpidament en la falla, així podien actuar en el concurs de JCF, de fet per a Pepico un dels millors records és el d’anar a recollir el premi a millor actor al concurs de teatre a l’Ajuntament de València.

Ana, Maite, Huesa, Pili, Marino, Alfonso... s’han criat entre les parets del casal, ‘estar ací era com estar en casa’, i sobretot era l’excusa perfecta per eixir al carrer. ‘En aquella època els pares no et deixaven eixir tant com ara però en dies fallers la cosa canviava; i els sopars de divendres eren perfectes per després anar al pub’. Trini recorda que anaren a apuntar-se al Bar Sol. El primer casal estava al costat de l’actual, on més tard estarien ‘les ames de casa’, allí es feien berenars i ‘xocolates’ on cada faller portava la seua cullereta i la seua tassa de casa. Pili i Cristina recorden com les mares eixien a ballar en l’orquestra de falles o quan anaven a València en acabar l’actuació de los Los Persas, ‘els ajudàvem a desmuntar i se’n anàvem amb ells, tots tancats en la part de darrere del camió o en la furgona de Modaval’. Per a Huesa els primers records estan en cavalcada, en el tràfec que li feia anar disfressat pel carrer, cosa que a Jordi Moreno no li agradava gens, sobretot perquè son pare li obligava. Maite recorda el grup de les ‘majorettes’, que isqué també precisament en una cavalcada i va fer

diverses actuacions amb la banda de cornetes i tambors: ‘fins i tots ens tragueren en el periòdic!’. Carmen Olmos conta que Casado i Pepico les portaven a vore falles a València i Ana Company, que tan sols tenia tres o quatre anys, recorda el quefer que tenien als passacarrers ‘amb aquelles borles de colors que portàvem en les sabates’

Alfonso té una imatge molt clara de les primeres falles de Cervantes: ‘Estàvem tots berenant en ‘Ca Ricardo’ i portaren la falla, s’asomàrem a la finestra cridant… ja ve la falla, ja ve la falla!, i vérem com passava per baix un Aladino’. En aquells primers anys la falla infantil era molt menuda, tant que cada dia havien de guardar-la perquè de no ser així la furtaven. De fet, en 1978 la furtaren sencera, Alfonso ho recorda perfectament perquè era el president

infantil i hagueren de cremar un cotxe antic del monument gran perquè no tenien res.

Paco el de Chonín recorda com el primer any de falles, després de guanyar el primer premi del monument, el germà de MªTeresa, la Fallera Major, va agarrar el banderí i començà a cremar-lo dient que allò no servia per a res. ‘Menys mal que algú li’l va llevar de les mans sinó el socarra. Per això el nostre primer banderí té els flecos cremats’.

Trini conta com l’artista que plantava la falla en 1990 els va deixar ‘tirats’, així que els fallers hagueren de rematar la falla, mai millor dit: ‘férem figuretes per omplir la falla, en diaris i cola com en cavalcada, anàrem a casa de falleres majors i presidents d’anys anteriors i els demanàrem

ninots. Els col·locàrem en la falla i guanyarem el 2on premi!’ ‘La disciplina és una cosa que s’ha anat perdent en la falla’, però com també s’ha perdut en la societat en general. ‘Ens assignaven la parella de la presentació o la cançó del play-back i no ens queixàvem. I en els passacarrers s’havia d’anar rectes i no es podia quasi parlar, perquè com anara Folgado…’ La part bona és que nostra falla sempre ha destacat per les seues desfilades ordenades, ‘encara que ací a la gent sempre li ha costat prou vestir-se, això no ha canviat’, remarca Alfonso sobretot referint-se a les misses de Sant Josep. Carmen i Maite assenyalen el respecte que se li tenia als majors i la majoria coincideixen en el control que es duia sobre les coses: ‘si volies beure li ho havies de demanar a un major, no és com ara que tots entren i mengen i beuen el que volen’. En els passacarrers els xiquets que es vestien passaven en fila índia a replegar un refresc, així que si no es vestien no en tenien. Més endavant els donaven ‘vales’, però com sempre passa en la falla, cap solució ha estat exempta de problemes.

Marino recorda amb un somriure com havien d’esprémer quilos i quilos de taronges. No hi havia ni Coca-Cola ni Fanta i bebien suc. ‘Els que tenien camp com el Bala aportaven les taronges, també baixàrem 7 o 8 espremedores i les cremàrem totes’, apunta Pepico. Pel camí hem perdut moltes coses: les ‘despertaes’, la ‘replegà’, els balls de carnestoltes, els passacarrers pel matí o les ‘cordaes’ de la nit del 18 de març. Per a Huesa les noves normatives i els canvis en l’ús de la pólvora i la seguretat han fet canviar i perdre moltes costums. Però per a altres té molt a vore amb la comoditat que busca ara la gent. ‘Anar a penjar banderes o a la ‘replegà’ era una festa, ara és més complicat, dona més perea’. Per a Maite la desaparició d’eixos actes li resta dinamisme al barri i els veins estan menys involucrats. Cristina té molts bons records de les ‘despertaes’, anaven tots els xiquets en massa. ‘Abans no era com ara que els xiquets es passen tot el dia tirant petardos, no teníem tants diners, i tampoc en els quioscos en venien, així que l’únic moment en què podíem tirar-ne era en la ‘despertà’.’

Però evidentment també s’han guanyant altres coses amb el pas del temps, no anem a posar-se tan melancòlics. El que no ha canviat és la discussió permanent de… ‘el que fa feina i el que no en fa’. Encara que sobre este tema hi ha diversitat d’opinions. Els més nostàlgics pensen que abans en la falla es treballava més, ‘el treball feia festa’, ‘ara molta gent ve a la falla per la festa només, es pensen que les coses estan fetes perquè sí’. Altres opinen que ara es seguix treballant igual i que és molta la gent que fa coses per la falla, el que passa és que la quantitat de fallers fa que s’organitze tot d’altre mode: cada grup es fa el seu ‘numero’ de la cavalcada, hi ha equips de treball en falles… ‘l’ajuda en la falla sempre s’ha hagut de demanar, abans i ara, i sempre s’ha abusat de les persones amb les que tenies més confiança’.

Hi ha molts grups de gent jove molt involucrats, que treballen i fan festa i que si continuen en ‘colla’ poden arribar a ser igual de perdurables que els nostres protagonistes de hui. Però ben cert és que la gran quantitat de gent que hi ha en la comissió li ha restat familiaritat a la falla, un aspecte que la majoria enyoren.

Jordi Moreno apunta que una cosa que tampoc ha canviat és l’afany que sempre tenen tots els fallers per guanyar premis, un aspecte del que parlarem en l’article ‘Trofeus’ d’este mateix llibret. Ara bé, la majoria opina que la rivalitat i la tensió entre les comissions de Paiporta ha disminuït. Alfonso i Maite recorden que ‘allò era una Guerra Civil, i els majors eren pitjor que els xiquets. Quan ens creuàvem als passacarrers hi havia tensió en les mirades i xiulits, i qui guanyava sempre era perquè havia comprat al jurat’. Cristina ens sorprén amb una cançoneta que ens tragueren: ‘Queremos ver a Cervantes de un pino colgado,

con un cartel que diga Cervantes desgraciado’. També un any ens llançaren octavilles amb frases com ‘La falla de las pieles, la falla de los ricos’. La cosa era seriosa. El tercer any que plantava monument la falla de Sant Antoni tenien moltes expectatives, ‘era una falla molt moderna però el jurat no els va donar el primer premi, vingueren a la falla carregats amb un taüt que anaven passejant pel poble i que representava al jurat d’aquell any, que era de Silla, quasi ens peguem tots ací’. Afortunadament eixos capítols tan esperpèntics s’han acabat i sols queda alguna reminiscència entre els més menuts. A la conversa isqueren també els Fallers d’Honor. Al principi no hi havia sopar com ara, sinó que en passacarrer, vestits de fallers i amb la banda de música s’anava casa per casa a replegar el sobre i portar un detall. ‘Damunt que anàvem a traure’ls els diners ens posaven una convidaeta en cada casa, així que acabàvem tots de banda a banda’. Després vingueren els sopars en l’Hotel Lido, la nostra falla fou pionera en fer un sopar als fallers d’honor i la resta de comissions també ho seguiren. El nostre sopar va prendre molta importància i era molt nombrós, ‘a finals dels 80 principis del 90 hi hagué uns anys de molta violència, la gent tenia por d’eixir al carrer, i este era un sopar on podien arreglar-se, posar-se les joies i estar tranquils. A més abans no s’eixia tant com ara’. Però a l’Hotel Lido no s’anava sols en eixa ocasió, el sopar de la Fallera Major de les dones casades també es feia allí. I és que l’estructuració de la falla també era diferent. Les dones

casades no eren falleres com a tal, sinó ‘dones col·laboradores’, tenien a la seua pròpia Fallera Major, la seua pròpia directiva amb presidenta inclosa i portaven la seua pròpia caixa de diners. Les xiques també. Maite recorda quan fou presidenta de les xiques, ‘féiem rifes, loteries, activitats per traure diners i després, al final de l’exercici, els donàvem a la falla, i això donava molt de goig’

Passaren els anys i s’unificaren caixes, les dones es feren falleres, augmentà la gent i també la diversitat d’opinions. Es començà a ser més permissius, per a alguns massa. Per seguretat van desaparéixer les ‘mascletaes’ en la plaça i per qüestions econòmiques desaparegué també el sopar i els regalets que cada any la Fallera Major havia de pagar a tota la comissió. Ser fallera major fou més assequible i els protocols dels representants anaren simplificant-se, tant que per a

Maite i Pepico la figura de la Fallera Major ja no desperta tanta admiració com abans. A la fi tots els canvis de la falla van de la mà dels canvis generals de la societat i hem de pensar, com diu Paco Chon, que ‘cada any en la nostra falla és més bo i que el millor està per vindre’.

Els passats dies 9 i 13 de gener reunírem al casal a tots els fallers que estigueren en 1974 i ara, al 2014, també estan. Tots no coincidiren en dia i hora per això en esta foto falten moltes cares. A tots els que vinguéreu a aquella entranyable xerrada, moltes gràcies. Gràcies per compartir la vostra història, que en suma és la història de la falla.

“Si vols tindre la

panxa plena, no estalvies en pólvora”

Hi va haver un any en què es van encomanar al ‘matalafer’ 40 kg de faves per al sopar de Fallers d’Honor. Fins ahí tot clar. Però quan van anar a recollir la comanda es trobaren la sorpresa que les faves estaven en gra, la qual cosa equivalia a 160 kg de faves. La confusió vingué donada pel fet d’estar les faves pelades o no. Piedad , qui era en aquell moment la responsable de gastronomia donà per fet que les demanava en baina i en verduleria donaren per fet que no, així que les prepararen sense. La familia sensera del ‘matalafer’ es passà aquella nit pelant faves, i en la falla n’hi hagueren per a donar i vendre.

Seguint les petjades... de la nostra història Què hem exportat a la societat de la informació? Per quins fets hem aparegut en premsa? Per respondre a estes preguntes hem de fer un exhaustiu treball de recerca als mitjans de comunicació impresos. Com els bons caçadors segueixen les petjades per trobar a la seua presa, nosaltres hem seguit el rastre de la nostra comissió als periòdics. Notícies que han deixat marca i són un testimoni de la nostra història. 40 anys de falla: una mirada mitjançant la premsa L’empremta impresa periodística que la nostra comissió ha generat al llarg dels 40 anys de vida es traduïx en més de 190 notícies als diaris autonòmics: Levante-EMV, Las Provincias, Diario de Valencia i a les publicacions locals com els Butlletins d’Informació Municipal, El diari de Paiporta, etc. L’impacte de les falles de Paiporta sobre la societat dels anys setanta i huitanta queda patent en la quantitat de notícies que es publicaren en eixa època. Exaltacions, actes socials i, fins i tot, eleccions de presidents eren descrites en les cròniques dels corresponsals paiportins. És en els anys noranta i en l’entrada al segle XXI quan les notícies falleres decauen en nombre. Perquè vam deixar de generar notícies? Ja no eren

Héctor Moreno

interesants? La tendència va canviar a partir de l’any 2010, quan de repent tornem a ser notícia. Del total de notícies falleres durant els 41 anys de falles a Paiporta, la nostra comissió ha generat en exclusiva el 46%. Esta dada no és fruit de la casualitat, i té una relació molt directa amb persones que van formar part dels inicis de la falla: Casto Desdentado Parrilla i José Mirabet Pastor, fallers i paiportins que van ser els encarregats de llançar la veu de les falles paiportines arreu de tota la província. CASTO DESDENTADO PARRILLA. Viseño de naixement [Viso del Marqués 1907 (Ciudad Real)] però paiportí d’adopció, ja que va ser nomenat ‘fill adoptiu’ al 1965, fou el cronista oficial de Paiporta des de 1954. Oliver i Ballester-Olmos (2004) el descriuen com una persona ‘de verb fàcil i ploma apassionada’ que va escriure quantitat de cròniques a la Hoja de los Lunes i al Levante-EMV, on exercí com a corresponsal fins 1981. La ràdio també va ser un dels seus aliats, mitjà de comunicació on va exportar el nom de Paiporta allà on les ones de Radio Valencia o Radio Popular arribaven. 31

JOSÉ MIRABET PASTOR. Fou un paiportí que va estimar sempre el poble, donant a conèixer la seua benvolguda Paiporta. Corresponsal dels periòdics: Jornada, Hoja del Lunes, Deportes i LevanteEMV, càrrec heretat del seu gran amic Casto Desdentado. Va pertànyer a diversos clubs com el d’escacs, futbol i ciclisme, este últim com a fundador. En ell organitzà el Campionat d’Espanya de Ciclisme d’aficionats al 1984. La seua afició per les lletres li va animar a escriure diversos llibres dedicats a Paiporta destacant: ‘Paiporta, nostre poble i les seues anècdotes’, ‘Paiporta, els seus carrers i altres temes’ i ‘1er Centenari de la Banda Primitiva’. Ell va ser el primer secretari de la nostra falla, directiu de la Primitiva i membre de la Federació Valenciana de Bandes, col·laborant en la revista ‘Música i poble’. Als últims anys de la seua vida va treballar com a secretari del Bici-Club València.

Deixant petjades. Casto primer i Mirabet després han sigut en diferència les persones que més ‘petjades’ han deixat de les falles de Paiporta, i per descomptat de la nostra falla. Els premis, els èxits teatrals, les entrevistes a falleres majors, els actes de

nomenaments o les exaltacions, han segut els temes més tractats a la premsa. La primera notícia sobre les falles de Paiporta que trobem és de Casto el 14 de març de 1974, al Levante-EMV, on es fa ressò de la meravellosa Cavalcada del Ninot que va realitzar la Falla Mestre Serrano – San Francesc. La crònica començava amb un ‘Mai havíem presenciat a Paiporta un espectacle tan meravellós com el celebrat en la nit del dimarts (12 març)’. Compta que va passar per tots els carrers del poble, on més de 15.000 persones, van gaudir del acte. Eixe any tan sols hi havia una falla a Paiporta, però Casto va reflectir ràpidament l’interés suscitat al poble per crear noves comissions. El dia de Sant Josep d’eixe mateix any escrivia que possiblement hi haurien 5 noves comissions l’any vinent. Mai fou així, però d’eixes 5 possibles comissions una fou la nostra. Als pocs dies va eixir publicada la primera notícia de la nostra falla al Levante EMV el dia 3 d’abril de 1974. En eixa crònica escrita per Casto es va confirmar la creació de dos noves falles al poble i es va detallar la composició de la primera directiva de la nostra comissió. Francisco Garrigós era el president i com dada anecdòtica cal assenyalar la relació de càrrecs, entre els que trobem al delegat de teatre, veïnat, targetes, excursions, relacions públiques i el gabinet de

premsa i ràdio. Este últim càrrec va estar ocupat pel mateix que signava la notícia i que va ometre escriure el seu nom a la publicació. Eixe primer exercici estaria marcat pel monument que va realitzar Salvador Caballero Peris, i el moment de la signatura del contracte va ser recollit el 21 de novembre de 1974 en una notícia on trobem una felicitació i un desig per part de Casto: ‘La nostra felicitació per a tots ells (directiva), amb el desig de que les festes falleres augmenten any darrere d’any en la nostra població’. Huit dies després (29/11/1974) tenim la primera notícia sobre el grup teatral de la falla, destacant l’actuació que el dia següent anaven a realitzar en l’Ateneu Mercantil de València els actors-fallers, entre els que destacaven ‘4 simpàtiques i belles senyoretes’. L’obra dirigida per Francisco Moreno era ‘Els tres romanseros i el pillet’. Fins les falles de 1975 no tornem a tindre una notícia exclusiva de la nostra falla, encara que sí que apareixen notícies en referència a la resta de falles del poble i a les reunions per a l’organització dels actes conjunts (germen de la Junta Local Fallera de Paiporta). És el 19 de març de 1975 quan tornem a generar una notícia, en este cas per guanyar el primer premi que es va obtindre en el monument major eixe primer exercici. Mesos més tard (10/12/1975), Casto tornaria a parlar de teatre amb ‘L’amo i senyor’, que seria interpretada el dia 12.

Fins l’any 1978 no s’enregistra cap noticia a la premsa escrita. Els dies 10 de gener i 14 de febrer de 1978 es produeix una errata periodística doble. El titular de la notícia deia ‘Mara Codosido Císcar, fallera major’ i feia referència a una entrevista on el seu cognom va estar mal escrit. No obstant, no contents amb això el 14 de febrer van aproximar-se un poc més al seu cognom, al citar-la com Mara ‘Codesino’. D’esta notícia podem extraure el comentari de Casto sobre la presentació: ‘una de les millors de les celebrades a Paiporta en anys, ja que així ho va comentar el públic assistent’. També com a anècdota d’eixa presentació, Casto ens reflexa el protocol de l’acte, i destaca com la Fallera Major del Poble i Reina de les Festes, va ser l’encarregada de posar la banda a la Cort d’Honor. En les falles de 1978 apareixem en la crònica de la cavalcada del ninot, així com a la crònica dels premis (4rt premi). De nou, i pel mes de desembre, tornàrem a ser notícia amb l’exitosa obra de ‘Barracó 62’ (15/12/1978), guardonada amb dos primers premis: direcció i interpretació. Possiblement l’època amb major transcendència als periòdics coincideix amb Enrique Mateu com a president. El 18 d’abril de 1979 som notícia per la seua elecció, mentre que l’1 d’agost es desglossa la directiva al Levante-EMV. El teatre com estendard informatiu de la nostra falla Este podia ser un dels titulars de l’article. Notícies del 28 de gener de 1982 amb l’obra ‘Medea’, el 2 de gener de 1983 amb la representació de ‘Yerma’ al Teatre Escalante, les nominacions i entrega de premis el 14 de gener i el 5 de

febrer d’eixe mateix any, les notícies sobre la representació de l’obra ‘Boira’ el 31 de desembre de 1983 o l’accèssit per ‘La Cigonya va dir sí’ el 18 de gener de 1985 són un bon exemple de la influència teatral fallera a la premsa de la década dels 80. És a partir de 1981 quan Casto Desdentado deixa de ser corresponsal de Levante-EMV i és José Mirabet l’encarregat d’informar de les notícies a la nostra població. La primera notícia que generà la nostra falla en esta nova etapa és l’eminent inauguració del nou ‘casalet’. Es publicada el 25 d’octubre de 1981 i en ella Mirabet entrevista al president de la falla, Enrique Mateu, que ens descriu la situació social fallera de l’exercici 81- 82: 60-70 fallers, 75 falleres, 150 xiquets/es, 40 dames col·laboradores i una banda de cornetes i tambors. Arrel d’esta entrevista Mirabet decidix fer un altra, en este cas a la presidenta de les dames col·laboradores de la falla (22/11/1981). Maria Tarazona Pedrós, és entrevistada degut ‘a la important missió que dins de la falla porten a terme les dones col·laboradores’. Elles, segons la presidenta s’encarreguen d’arreplegar el màxim de diners possibles per a la falla (arribant a entregar un exercici 500.000 pessetes). Per a obtindre eixos diners fan ‘rifes, excursions, loteries i quotes’, tenint la seua pròpia festa al nomenar, com ja hem vist abans, a una fallera major de les dones col·laboradores.

La inauguració del casal ocuparia dos notícies més els dies 1 i 4 de desembre de 1981. Mirabet descriu el dia com

‘memorable’, amb un passacarrer de la comissió i la banda de cornetes i tambors des de l’antic casal fins al nou passant a replegar a les Falleres Majors i la imatge de la Mare de Deu dels Desemparats. Una vegada en el nou casal, es va tallar la cinta i es beneí el local. A l’acte van assistir l’alcalde, les falles germanes i la falla Plaça del País Valencià de Picanya, que féu un meravellós obsequi amb motiu de l’esdeveniment. Un gran vi d’honor i el discurs del president van tancar l’acte en un local que, com bé descriu el corresponsal el dia 4 de desembre, ‘és un casalet modern, ampli i pròxim a la plaça’. La comissió segons Mirabet ha ‘guanyant en tots els sentits’ i el qualifica com el ‘millor de València’, amb saló de recepció, despatx, sala de juntes, bar, magatzem, local per assajos, biblioteca i magatzem per a la banda de cornetes i tambors. La música també als mitjans La Banda de Cornetes i tambors també fou un referent en la premsa. Casto Desdentado ja parla d’ella en la notícia del 28 de febrer de 1980, on assenyala el concurs organitzat per la nostra falla i on van participar 10 bandes de distintes poblacions. També, el 27 de desembre de 1981, Mirabet destaca la celebració de la festivitat de Santa Cecilia. La crònica explicava que esta agrupació va nàixer el segon any d’existència de la falla i que ‘de les diverses bandes de cornetes i tambors de Paiporta, hi ha una que destaca per la homogeneïtat dels seus components i pels destacats èxits obtinguts a les diverses actuacions’. Per últim, la celebració el 4 de febrer de 1983 del tercer concurs

va ser altra vegada notícia, detallant el corresponsal els noms dels membres de la banda: 35 en total (15 trompetes i 20 tambors), una abanderada i el director, Cristòbal Martínez Mayo. Seguint dins de l’àmbit musical hem de comentar les notícies sobre l’estrena de l’himne de la falla; un ‘himne carregat de sentiment’ que va escriure Enrique Mateu i que Francisco Baixauli es va encarregar de musicar. La presentació es féu a càrrec de la Banda Primitiva de Paiporta amb una coral formada per les pròpies falleres (12/02/1982 i 23/02/1982). Moltes altres foren les notícies publicades pels corresponsals sobre els nomenaments i exaltacions de les falleres majors, així com d’un dels actes més importants a nivell social que ocorrien al nostre poble: el sopar dels Fallers d’Honor. És evident la importància de dita cita en les notícies recollides al Levante-EMV el 20 de gener de 1981 i 9 de març de 1982, on destaquen l’assistència d’aproximadament 300 persones al sopar (inclòs un diputat nacional). Segons Mirabet ‘és digne de menció la notable capacitat que té la falla per organitzar actes tan importants com el de Fallers d’Honor”. Per altra banda, cal destacar que Mirabet va fer un repàs a la història de la nostra falla i la va publicar el 2 de gener de 1982. En

eixa notícia diu que ‘al 1926 ja es va plantar una falla a la plaça que era monumental, encara que aquella comissió fou efímera’. Destaca l’etapa fructífera començada al 1974 i ens descriu les virtuts de la nostra comissió. Guanyar premis és notícia L’època daurada de les notícies de premsa falleres de Paiporta comença a trencar-se a la meitat dels anys 80, quan passem a tindre notícies de premsa en referència als premis que les falles paiportines obtenien durant la setmana fallera. És en eixe moment fins a l’actualitat que les falles paiportines es redueixen als “Especials de falles” de Levante-EMV i Las Provincias, i a la notícia dels dies 17, 18 o 19 de març en referència als premis. Esta monòtona informació tan sols es va trencar l’any 1993, ja que el 21 de març apareix una notícia signada per Yolanda Laguna en la que s’exposa el problema que hi va haver amb l’acta d’entrega de premis i la lectura per part de l’alcalde Bertomeu Bas. El nostre monument va guanyar el primer premi però l’alcalde ens va donar el segon per una errada de transcripció i interpretació pròpia de l’acta de premis. Després que el jurat var signar i corroborar l’errada del acta,

JLF ens va reconèixer com a primer premi, encara que sense banderí, ja que mai va ser tornat a la nostra falla. Els titulars recollits en premsa en referència als primers premis de la nostra falla com: “La Falla Cervantes arrasa en Paiporta” (17/03/1999-Las Provincias), “Cervantes triunfa” (17/03/2006), “Santaeulalia da el triunfo a Cervantes en Paiporta” (17/03/2010) o “Cervantes tumba a Maestro Serrano” (17/03/2012) han definit la repercussió mediàtica dels nostres monuments a la premsa, encara que algun que altre any no hagen caigut massa bé eixos titulars, que en cap moment han sigut proposats per fallers de la falla, sinó per periodistes dels mitjans de comunicació. També ens hem trobat en mig de polèmiques sobre monuments. Al 2010 vam ser notícia el 18, 19 i 20 de març, així com el 7 d’abril, per la reproducció de la grupa fallera d’Alejandro Santaeulalia com a cos central en 4 comissions més.

1974

Ser diferent interessa La part cultural amb els llibrets també és un dels fets que ens ha permés aparéixer a les fulles impreses dels periòdics. Des del 7é premi de lo Rat Penat en 1993 (11-3-1993), fins la nominació al Premi Mestre Ortifus a la coherència, dins de la plataforma Lletres Falleres, el 3 de març de 2012. Altres aspectes socials com la campanya solidaria de Nadal de 2011 per ajudar als més necessitats de la nostra població o el simple fet de superar els 500 fallers en un any de crisi econòmica (09/03/2012) són un clar exemple del gran moviment social que s’ha dut a terme al llarg dels 40 anys d’història. Per últim i com a notícia més impactant en els últims anys, fou el fet de realitzar la presentació de Carla Obregón (fallera major infantil) en dos actes, esta ‘doble presentació’ va produir que el dia 27 de novembre de 2011 fórem portada del Levante-EMV amb el titular: ‘La fallerita coronada dos veces en un día’. A l’interior del periòdic una notícia a pàgina sencera explicava tot el que eixe cap de setmana la falla havia viscut en les exaltacions de Susana Moreno i Carla Obregón. El titular no podia ser més concís: ‘La fallera infantil de Paiporta que hizo un bis’.

En resum... A mode de resum podem dir que el pas dels anys en la falla ha estat principalment enregistrat gràcies a dos bons fallers i amants de la festa i del nostre poble com són D. Casto Desdentado i D. José Mirabet. Gràcies al seu quefer periodístic s’ha pogut reproduir per a generacions venideres els esdeveniments que la nostra falla ha viscut i que molts fallers desconeixen. Moltes altres notícies i mitjans de comunicació s’han fet ressó de part de la nostra història, però no amb tant de detall com el dels dos corresponsals anteriorment assenyalats. D’altra banda, la revolució viscuda a les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comucicació) i el pas de l’eclosió fallera als pobles dels anys 70, fa que els fets que són ara notícia hagen de ser diferents. Els

mitjans on-line i les xarxes socials, de la qual cosa parlarem més endavant, fa que tots puguem ser una miqueta comunicadors, però l’atenció d’un periodista i del públic ja no la capta un sopar o una exaltació. El pas del temps ha normalitzat els actes fallers, que han deixat de ser notícia per ser únicament fets, i sols l’originalitat, la renovació o la diferenciació faran que els mitjans de comunicació posen el seu objectiu sobre la nostra falla. I nosaltres, hem d’estar atents i no perdre les pistes, seguir les petjades que van deixant els que han caminat per davant de nosaltres. Gràcies a ells podrem recompondre un puzzle: les peces de la nostra història.

BIBLIOGRAFIA: Hemeroteca (1974-actualitat): Levante-EMV; Las Provincias; Diario de Valencia. Mirabet Pastor, José. 2007. Paiporta: Sus calles y otros temes. Ed. Imprenta Formatos. Paiporta. pp. 266. Oliver Chirivella, Juan; Ballester-Olmos y Anguís, José Fco. 2004. Paiporta: una ciudad, una iglesia y sus gentes. Ed. Asociación Cultural Sant Jordi de Paiporta. Paiporta. pp. 287.

2014

Caça Major La caça major és aquella en la que es perseguix a qualsevol animal salvatge major que una rabosa ordinària. Ve donada pel tamany de la peça i no per la modalitat de la cacera. La nostra falla, en estos 40 anys, ha comptat en el seu cens amb ‘grans peces’, fallers grans, més grans que el tamany habitual d’un faller. Un d’ells, desafortunadament, ja no està entre nosaltres, Jesús Marí ‘El Capellà’ era el perfecte caçador, tenia un objectiu i anava a per ell fins aconseguir-lo. Les ofertes les caçava al vol i de negocis, compres i estalvis era un gran entés. Tots el recordem i el recordarem, i amb les paraules dels seus amics Pepico, Jordi i Sergio li volem retre un xicotet homenatge…

Pepico Motes Al llarg d’estos 40 anys d’història de la Falla Plaça de Cervantes, molts fallers i falleres han passat per esta comissió però per diversos motius o raons alguns d’ells o d’elles hui ja no formen part de la mateixa. Altres, per les circumstàncies naturals de la vida ja no estan entre nosaltres, a tots ells i elles: MOLTES GRÀCIES!, moltes gràcies pels moments que junts hem passat en esta falla. En concret, fa molt poquet i inesperadament, el passat 2 de setembre, ens va deixar ‘El Capellà’, l’amic i col·laborador, el faller i company de llargues hores de bona harmonia i d’eixa sincera amistat que ens va unir. Si be portava un temps arrossegant una malaltia que últimament l’apartava un poc dels actes de la falla, Jesús ha estat fins als últims moments dedicant part del seu temps a una de les feines que més entenia i que més li agradava: les compres! Jesús fou en la comissió un símbol d’optimisme i cordialitat, ferma amistat, per a alguns, i ‘lleteta agra’ per a uns altres, però el que no es pot ignorar és la seua honestedat i la seua entrega a la falla, una cosa molt difícil d’oblidar quan brota el seu record entre els fallers i les falleres, que al llarg d’estos anys tinguérem tracte amb ell.

Descansa en pau amic.

Sergi Pera i Jordi Alcántara Hola fallers, com bé recordareu el dia 2 de setembre ens va deixar un faller que ben segur tots trobarem a faltar per la seua dedicació al món de les falles, en especial a la nostra comissió, ens referim a Jesús Marí ‘El Capellà’, un home que, com a bon faller i valencià, era artista, altruista i fester. Volem retre-li des d’estes línies el nostre xicotet homenatge, nostre i de tota la comissió, a ell, una persona que tant intensament disfrutava de la nostra festa. Ell sempre prioritzava la seua falla i els seus amics per damunt de tot, amb el do de saber organitzar, mobilitzar i motivar a qualsevol grup de fallers, indistintament de la seua edat o ideologia, sempre en pro de la falla. Be fóra comprant, disparant pólvora, organitzant actes o ‘saraos’ diversos, ell no tenia altra motivació més que el seu sentiment a la Falla Plaça de Cervantes d’on, a més, era veí. Sempre quedaran al nostre record les llargues nits de conversa, organitzant les seues compres mestres on es barallava fins l’última pesseta. Sense oblidar el seu fort caràcter sempre que vera alguna cosa que no fóra correcta. Sempre hem pensat que la seua estima per les falles tenia alguna cosa a veure amb la data del seu aniversari, el mateix dia de Sant Josep. Mai va passar desapercebut per a ningú, per a uns per a bé, per a altres per a no tant bé, però el que sí és segur, i d’açò donem fe, és que era el més faller d’esta falla, potser hi haurà algú igual de faller que ell, però més… segur que no. Sempre se’n recordarem de fer un brindis amb cava en el teu dia, el dia de Sant Josep. Descanse en pau el nostre amic, ‘El Capellà’ 39

“ Eixir escopetats” L’any 2002 estigué marcat per les retallades horàries. Les orquestres falleres passaren d’acabar a les 5 a haver de tancar-les a les 3 de la matinada. Una representació fallera, després de recaptar membres d’altres comissions, encapçalà tota una manisfestació popular en contra d’aquella normativa, just davant de la vivenda dels dirigents municipals i a hores poc habituals. Davant l’arribada dels ‘cossos de l’Estat’ tots isqueren… ‘escopetats’.

Animalades falleres 40 anys porta esta falla en marxa, ho hem dit?... i 40 anys donen per a molt! Sobretot per fer animalades, animalades falleres, clar. D’això esta comissió en sap prou: animalades pirotècniques, animalades gastronòmiques, animalades de feina… animalades n’hem fet moltes però preguntant als nostres fallers i falleres hem vist com unes destaquen més que altres, quines són les animalades més recordades? Per a molts, improvisar per una nit a l’any un restaurant de luxe a la plaça per celebrar Fallers d’Honor. Munta, organitza, prepara, cuina, decora, servix, desmunta, replega… i tot en un mateix dia, des de primeres hores del matí fins les primeres hores del matí (del dia següent), 24 hores de treball que sempre han tingut un resultat molt gratificant. Des de 2001 portem repetint cada any esta peculiar ‘animalà’, 14 anys construint un restaurant a l’aire lliure que ens ha convertit ja en tots uns especialistes. Però podríem anar més enllà, recordeu el sopar de Fallers d’Honor de 2002? A poques hores del sopar Santa Bárbara ens jugà un mala passada i començà a ploure. La solució fou fer el sopar al casino, en una sala que estava al tercer pis i sense ascensor, la resta la podeu imaginar, una ‘animalà’ en tota regla. I si d’organitzar esdeveniments en la plaça van les aimalades, no ens podem deixar fora la presentació del 25 aniversari. El desplegament tècnic fou brutal, les dones cosiren cortines

Article col·lectiu i teles a un ritme frenètic, la participació per alçar aquella infraestructura va ser digna d’admiració i l’atreviment a desafiar l’oratge fou… fou una autèntica animalada. Una ‘animalà’ que ha passat a convertir-se en una de les millors presentacions de la nostra història. Sobre este acte el faller Vicent Palmero ens diu: ‘Recorde muntant l’escenari, organitzant un fum de cadires, provant el so i les llums en Pera i Huesa, que per cert, van ser els inicis de la nostra gran amistat. Recorde portar plantes per a decorar–ho tot i sobretot recorde els assajos d’última hora, jo eixia de moro, portant un paraigües gegant des de casa de les Manroques. Crec que una ‘animalà’ així sols se’ns pot ocórrer a gent amb molt d’esperit de sacrifici, amb molta voluntat, amb capacitat per a fer-ho ben fet, gent amb esperit faller. Trobe que pocs actes tenen un tamany tan grandiós com la presentació del 25 aniversari en l’any 1999’. D’animalades pirotècniques tampoc ens quedem curts. Tirar una traca dins del xiringuito de llanda i amb gent dins, tirar trons de bac dins del casal, o fer explotar un perol de sardines d’una ‘petardà’. També destaquen com a animalades les mini-mascletaes, sobretot les del primer any, totes elles improvisades amb caixes de xinos. 41

Quan als fallers ens toquen la nostra festa, o el que és nostre, podem fer grans animalades. I d’eixes també en tenim unes quantes. Les retallades horàries de 2002 no tallaren a alguns dels nostres fallers i allà que anaren a casa de qui dirigia el municipi en aquells anys. A toc de ‘bombo i platillo’ i amb l’eslogan ‘Las tres es poquito, la cinco está bien’, protagonitzàrem un dels moments més ‘animals’ que s’han vist en la comissió. Però com a ‘animalà’ festera, el que no pot faltar en este apartat és la nit del 18 de març, més en concret el ‘after’ que es munta en el casal quan l’orquestra acaba de tocar. I per explicar este moment vaig a recórrer de nou a les paraules del faller Vicent Palmero, que té la capacitat d’explicar les coses amb especial detall: ‘El bon rotllo predomina entre els assistents, és l’última festa de les falles i la gent no se’n vol anar a casa, tot és bonic i tots s’ho passen en gran. Riuen, mengen, ballen, ploren, recorden moments passats, algú s’envalentix en la porta i crea tensió, altre intenta a la desesperada lligar-se a una…, i com no, com a colofó final, a les 8 del matí eixim tots fora, posem la música pels altaveus i comencem a ballar altra vegada com si s’acabara de començar la festa. L’animalà perfecta per a l’últim dia de falles’

Però per a altres hi ha també animalades com… El circuit de mini-bikes que s’organitzà en la plaça. La preparació dels sopar de dones a homes i homes a dones. Muntar el recent Dia de la Tapa. Esgotar totes les exstències de beguda la primera nit de les falles de 1989, any de les pluges torrencials. Mª Jesús Tarazona conta: ‘férem la festa en les ames de casa. i n’érem allí dins cent i la mare’. El vídeo sorpresa que la comissió preparà a Susana Moreno quan fou Fallera Major el passat 2013.

Els més joves recorden el dia de l’Apunta d’este mateix exercici, el de 2014, on després de dinar, i encetant un joc de tirar-se unes gotetes d’aigua, acabaren tots xopats i llançant botelles senceres. Si d’animalades col·lectives hi ha moltes, no ens podem imaginar les animalades personals, les que com a fallers fem cada any, cada setmana fallera. En vegem alguns exemples: Quedar-se un dia de Sant Josep tirant masclets en el barranc des de la despertà fins l’hora de la mascletà. Anar, sense haver dormit, a un passacarrer matutí i a la missa de Sant Josep vestida de valenciana No dormir en cinc dies ‘perquè no t’ho conten’. Dormir en una mascletà baix del llit Eixir en tanga i sostenidor en cavalcades i play-backs. Anar a la platja a furtar arena per plantar la falla Tirar-se des de l’escenari de l’orquestra de falles perquè t’empomen els que estan baix.

A més a més, hi ha altres confessions: Ana Chaler: ‘De xicoteta, en l’ofrena, estirava de la mantilla a les altres xiquetes fins que caien a terra’.

Héctor Moreno: ‘Preparar amb pólvora de la despertà un pot i tirar-lo de dalt a baix del barranc des de la passarel·la. El millor, que del soroll que féu, vingué la policia i trobà un forat al barranc’. Pilar Gregori: ‘Ser la primera dona casada de la comissió, que amb un xiquet de tres anys i tenint al seu home com a President, es presente a Fallera Major. Una autèntica bogeria.’ Nacho Costa: ‘Li vam fer un cartell a la cantant de l’orquestra Ágora on posava: Vols fer el Mapalé?’. José Manuel: ‘Apréndrem el paper la mateixa vesprada de la presentació’ Carmen Pastor: ‘Fa uns anys, el dia de Sant Josep, posàrem una rotonda que havíem fet per a la cavalcada en l’encreuament de l’Auditori, i s’amagàrem per vore com els cotxes la rodaven’.

Anònim: ‘Una nit després de falles, per a convéncer-me de ser el nou president, un grup de fallers, em varen amarrar a una cadira, cada vegada que em negava m’obligaven a engolir legendario, fins que em ‘xorrava’ per la cara, va ser una nit memorable, o no, perquè no recorde res més’.

Al llarg d’estos 40 anys hem plantat monuments amb molts animals com a protagonistes: gats, porquets, cavalls, elefants… però si haguérem de recordar un monument amb l’expressió: ‘Quina animalà de falla!’, en quina pensaríem? Les tres classificades per ordre de puntuació són: 1. ‘Batalles’ de l’any 1999. És la falla del 25 aniversari, de Francisco Olivares i Juan València, és la falla més recordada com ‘una animalà de falla’. 2. ‘Un món de falles’ de l’any 2010. El monument d’Alejandro Santaeulalia va captivar a molts dels nostres fallers i falleres i li ha fet guanyar-se el segon lloc. 3. ‘La dansa del món’ de l’any1988. Era una falla de Josep Simó Martí, el cos central eren dos ballarins, un dalt de l’altre, encaixar les dos peces costà molt, moltíssim, i l’equilibri era espectacular, tant que es recorda com una gran ‘animalà’. 44

Altres monuments assenyalats són: els dos elefants de Fede Ferrer, protagonistes de ‘Love is in the air’ en l’any 2008, el monument de Lafarga de 1993, sobretot perque el seu cos central, un gran moro, és va caure abans de la plantà i la falla s’hagué de reestructurar. Un altre recordat és el de 1991, ‘Se nos estan fumant’, de Pascual Guillem i Pitarch, o el hawaiano que presidia el monument de 2013.

Una curiositat: com a ‘animalà’ de falla, pel poc agraciada que era, i per ser un lleó el seu cos central, algunes enquestes han assenyalat al monument de 2005, ‘Filies’, d’Antonio Santaeulalia Motes. Per últim volíem trobar al faller més ‘animal’. Clar que açò té molts matisos perquè depén molt de com entengam la paraula ‘animal’… Si és per les animalades pirotècniques, les enquestes han destacat el nom de Paco ‘Chon’. Si és pel seu atreviment i ocurrències, les respostes apunten a Jesús Cusy i Raúl Zamora. Animal pels comentaris més ‘bèsties’ en tenim un de ben clar, molts han coincidit amb Raúl Folgado. Animal d’arriscar, de no descansar fins aconseguir la seua proposta, Jesús Marí, el Capelllà. I si són animals de no tindre por a la feina i llançar-se a qualsevol proposta, ahí trobem a Marino i a ‘Musu’. De Musu, la fallera Susana Moreno ens diu: és el millor animant la festa, recorde la seua mítica actuació de ‘la gota’. És un treballador nat de la falla, i sempre té alguna ocurrència per passarho millor. No te vergonya ni la coneix… jejeje… I fins ací podem llegir, perquè segur que la millor ‘animalà’ encara no ha tingut lloc.

Trofeus: premis a Paiporta Després de la creació en 1973 de la primera comissió fallera a Paiporta, Falla Mestre Serrano - Sant Francesc i Adjacents, i en 1974 de les comissions Falla Plaça de Cervantes (25 de març) i la Falla Verge dels Desemparats – Doctor Fleming i Adjacents (4 d’Abril), es veu la solidesa que comença a prendre esta festa, un fet que ens conduïx directament a la creació d’un òrgan local faller que aglutine al mateix temps a les tres comissions existents en aquell moment i a les que es crearien en un futur pròxim. Aquell òrgan hauria de salvaguardar l’estructuració unànime de les comissions, mantenir un consens entre elles i dur a cap les decisions preses, amb el fi de dur endavant i amb harmonia la festa fallera a Paiporta. Així, eixe mateix exercici faller, 1974-1975, i després de diverses reunions entre les tres comissions, proposen a l’Ajuntament tal inquietud. El Consistori acull amb satisfacció la proposta de les recent creades comissions, i es va fixar data per a la constitució d’una Junta Local Fallera, eixa data fou el dia 27 de gener de 1975. Posteriorment seria inscrita en la Junta Central Fallera de València, sent el seu primer President, i per delegació d’Alcaldia, el segon tinent d’Alcalde, en aquell moment Juan Oliver Chirivella.

Però una vegada donat este pas van sorgir altres idees que anaven, quasi obligatòriament, de la mà. Esta clar, que estem

Raúl Zamora parlant de l’organització d’activitats i concursos com el de monuments fallers, així que en eixe mateix exercici (19741975) s’atorgaren ja els primers premis dels monuments fallers, tant grans com infantils, i també a la Cavalcada del Ninot. (Arx. Scr. JLF)*. *Informació extreta de l’arxiu existent en la secretària de la JLF de Paiporta.

En 1975 i 1979 apareixen la quarta i la cinquena comissió, la Falla Sant Antoni i Adjacents, i la Falla Avinguda Francesc Císcar, que més tard inclouria també la denominació Plaça de l’Església. Ja en este moment i degut a la continuïtat i estructuració de la festa fallera es van atorgar premis a la participació de Cavalcada del Ninot, atorgant des del primer premi fins al cinqué. El mateix va passar amb els monuments grans i infantils, on es va atorgar un primer, segon i tercer premi i un primer i segon premi accèssit, a més del corresponent premi al millor monument gran i infantil de Paiporta. En eixe moment encetàrem una constant cacera cap als banderins o palets, perquè si alguna cosa és comuna a tots els fallers és l’obsessió que tenim per guanyar premis. No hi ha una cosa que ens agrade més que recollir un primer premi, un banderí que acredite que som els millors en qualsevol cosa, tant ens fa que siga en el monument, com en un ball, com en el muntatge d’un betlem o jugant al cinquet. Els fallers som uns autèntics caçadors. Però tornem als primers anys de la dècada del 80, en eixos temps es programaven mitjançant les comissions de treball, actualment delegacions de festejos, diferents activitats i concursos: com un concert, concurs de dibuix o pintura, un marató, futbol infantil amb les modalitats d’aleví i benjamí i cucanyes.

Segons els primers documents de l’Arx. Scr. JLF, es celebrava un campionat de truc amb el seu corresponent sopar d’entrega de trofeus, a més dels premis a cavalcada i monuments que ja hem comentat anteriorment. En l’exercici faller de 1985-86 es va donar continuïtat als concursos de dibuix i a la marató, al concurs de truc i al de cinquet, que seria jugat per les dones de les pròpies comissions. Durant els 80 els premis als monuments s’atorgaven de la següent manera: des de primer fins al quart premi i primer premi accèssit, també hi estava el Premi Molt Il·lustre Ajuntament de Paiporta a la Millor Falla i el Primer Premi Falles de Paiporta atorgat per JCF de València. Finalitzant l’època dels huitanta, concretament en 198990 l’activitat fallera era més coneguda per atorgar premis de campionat de Truc i Cinquet, amb el seus banderins a l’entrega de premis, i el seu corresponent sopar d’entrega de trofeus. Ja es donaven premis als cinc monuments, majors i infantils, i com no, el premi M.I. Ajuntament de Paiporta i el que donava la JCF. A més, el món faller paiportí comença a celebrar el Dia del Faller i un festival infantil. Un exercici després, 1990-91, en la celebració del Dia Infantil en el Poliesportiu Municipal, es realitzà, a més, un campionat de futbito i altre de voleibol. Cap assenyalar que 47

la JLF va demanar aquell any a la JCF un jurat que valorara la Cavalcada del Ninot, i amb una puntuació sobre 10, els aspectes de comparsa, treball realitzat en trages i carrossa. Els anys fallers anaven avançant i cada exercici, després de la Cremà, s’enllestien diversos actes i campionats, premis minoritaris que en aquells primers anys dels 90 eren molt variables: concursos de dibuixos, esportius, realització de paelles per al dia del faller… després es feia una festa infantil per entregar estos premis on, en comptades ocasions, es van oferir playbacks infantils en el ja desaparegut saló d’actes de l’Ajuntament. Arribem a l’exercici 1997-98, un exercici clau per als trofeus fallers paiportins. La Junta Local Fallera de Paiporta veu la necessitat de donar al món faller més motius de participació i crea diverses modalitats on les comissions puguen participar i ‘caçar’ algun premi més per al seu palmarés. La Cavalcada del Ninot inclou per primera vegada i de forma individual els cinc premis, el premi a la millor carrossa realitzada per la comissió, premi a la millor comparsa i el premi a la millor figura.

Es va crear la primera Exposició del Ninot, que es va inaugurar el 6 de març en el Saló Social del Poliesportiu, atorgant així premi al millor ninot i millor ninot infantil. 48

Però sense cap dubte el més emotiu fou la creació, per

unanimitat de les cinc comissions i la Junta Local Fallera de Paiporta, del Premi Memorial Francesc Calvo i Chiva, a la millor portada de Llibret, un premi que va ser dedicat, en memòria pòstuma, a qui fou dins del món de les falles un gran faller i Secretari de Junta Local Fallera. Un premi que continua en marxa i del que s’han celebrat ja catorze edicions de forma consecutiva Com a anècdota, la Junta Local Fallera va aprovar també, junt amb els anteriors premis, el Premi a la Millor Critica, un premi que mai arribaria a ser donat per la dificultat de trobar un jurat que valorara una crítica local. En el següent exercici faller, 1998-99, després de la gran acceptació que va suposar la participació activa de l’Associació ALDIS de Paiporta, i amb el consens de Junta Local Fallera i les cinc comissions falleres, es va atorgar un premi al monument realitzat pels integrants d’esta associació, este és el Premi a la Millor Falla Aldis, un premi que també continua en l’actualitat. En eixe mateix exercici s’atorgarà un nou premi a un sol monument, tant major com infantil, estem parlant del Premi d’Enginy i Gràcia.

La Junta Local Fallera de Paiporta, amb l’objectiu de donar difusió al programa Oficial Faller, confeccionava cartells on es podien observar grans dibuixos de l’artista Juan Boluda

Catellanos. Arribat l’exercici faller 2004-05 és va organitzar el concurs del cartell anunciador ‘Falles a Paiporta’, sent els mateixos components de JLF qui triaven el cartell guanyador. Més tard, en l’exercici faller 2011-12 i fins l’actualitat, és un jurat popular no pertanyent al municipi qui atorga el premi al millor cartell. Després de l’estructuració de les activitats en el món faller marcades als exercicis 1997-98 i 2004-05 pareix ser que la proliferació de premis es va paralitzar i es va mantindre constant i sense canvis durant uns anys però en l’exercici 2009 -10 apareix un nou premi: el Premi al Millor Betlem. I ja va ser en el següent, 2010-11, quan es completaria l’escala de premis que fins hui en dia coneguem ja que es van sumar els premis Individual i grupal al millor playback, premi de futbito, premi de parxís i premi al millor Llibret de Falla. Uns premis que el proper dia 16 de Març tornaran a ser lliurats com a recompensa del sacrifici i del treball de les cinc comissions falleres de Paiporta. Premis que els fallers ‘cacen’, amb més o menys facilitat, i que deixen patent el seu amor per la festa de les Falles.

1. Entrega de premis en l’ajuntament. (Foto cedida per Ana Chaler) 2. Pasacarrer, després d’arreplegar els “palets”. (Foto cedida per Ana Chaler) 3. Document entrega de premis. (Cedit per Juan Oliver)

“ Pardal que vola, a la cassola” De segur que esta era la frase que molts pensaven cada vegada que veien algun ‘trasto’ vell, objecte, fusta, caixa o material incert i el recollien per a la falla. Sota el pensament de ‘per alguna cosa ho aprofitarem’, el baix de Baldo, als anys 90, s’anava omplint de més i més objectes que el tio Baldo sempre es preocupava per guardar i organitzar. Això sí, al cap d’uns dies ja hi havia noves adquisicions, el millor és que moltes d’elles mai s’arribaven ni a utilitzar.

Ahí va la llebre!!!

Amparo Tarazona i Carmen Pastor

En 40 anys de falla, no podia faltar l’AMOR!!! És inevitable. Passem tant de temps en la falla, i rodejats entre tanta gent, que Cupido ha tingut molta feina. Són molts els fallers i falleres que arribaren a la falla i ‘caçaren’, o foren ‘caçats’, segons es mire. I és que hi ha peces en esta falla a les que cap caçador o caçadora es pot resistir, i empren totes les tècniques possibles per poderles aconseguir. Després d’una àrdua tasca d’investigació s’arrisquem a dir que hi haurà al voltant d’una dotzena de parelles unides per la falla. Parlàrem amb algunes d’elles i hui els volem contar la seua història

Pilar i Huesa Qui no coneix en esta falla a Pilar i Miguel Ángel? Tal vegada heu dubtat un poc, però... si vos diguem Pilar i Huesa? Així és, esta volguda parella es va formar gràcies a la nostra falla. Tot va ser per casualitat, ja que Pilar no havia estat mai a Paiporta, però mitjançant una amiga vingué a vore a la Fallera Major d’eixe any, Raquel Ferrandis. De seguida Huesa li va ‘tirar l’ullet’, o el que és el mateix, uns quants ‘petardos’ baix de la taula per poder captar l’atenció de la seua presa. Esta tàctica Huesa la va rematar amb uns quants ‘ballets’, als que Pilar no es va poder resistir. La passió per la falla els va envair als dos, fins al punt de ser junts President i Fallera Major en l’any 2001. Aquell fet, junt a la proclamació del seu fill Micky com a President Infantil en 2009, els va fer viure uns dels moments més especials de la seua vida.

Beni i Jordi

Vane i Juanmi

Ara és el torn de Beni i Jordi, més conegut com ‘el Xino’. Ells es coneixien des de ben xicotets, ja que anaven junts a l’escola i de vegades s’ajuntaven en la mateixa colla. Però no va ser fins a uns quants anys després, quan Jessy va convéncer a Beni perquè s’apuntara a la falla, quan es desencadenà una llarga amistat que donaria pas a l’amor. Fruit d’este amor són dos xiquetes, Alicia i Beni, falleres d’arrel i soca, ja que junt a elles, i en la falla, Jordi i Beni han viscut els moments més emotius, destacant l’entrada a la plaça de l’església el dia de la seua primera ofrena. Però el que voldríem destacar d’esta parella és que començaren ‘en serio’ la seua relació, just el dia després de Sant Josep… tindrien les nits boges de la setmana fallera alguna cosa a vore? Nosaltres pensem que sí!

Tot va començar quan Juanmi s’apuntà a la falla. De seguida connectà amb Vane, i va sorgir una gran amistat. Amistat que, tots els que tenien al seu voltant, veien molt clar que acabaria en alguna cosa més… En esta ocasió va ser ella qui apuntà a la presa i donà el primer pas, i encara que Juanmi no s’ho esperava, començaren a quedar fora de la falla. Conten que la primera vegada que quedaren a sopar d’amagat es trobaren amb dos grups de la falla que anaven a penjar banderes, i clar, imagineu-vos quina vergonya… Des d’eixe dia guarden molts bons records fallers, però els dos coincidixen que el millor fou la primera vegada que el seu fill Rubén pujà amb son pare a la presentació, i com no, quan desfilà en sa mare en l’ofrena de la mare de Deu. Ells han segut un bon exemple per al seu fill, ja que ara no hi ha qui el traga de la falla.

Mireia i Rafa

Jessi i Pepe

Ells són la parella més recent de totes. A diferència dels altres, ells es conegueren en un ambient faller més calorós. Va ser en la carpa de la nostra falla, en Sant Roc. Imagineu-vos la situació: ell cambrer…, ella demanant un ‘xupito’… Mirades, somriures, coquetejos i confidències, i amb un poquet d’ajuda de María, la cunyada de Rafa, feren d’aquella nit... una nit molt especial. Des d’eixe dia no s’han separat, ja que podeu vore’ls sempre junts en totes les festes i tots actes de la falla. Un moment que Mireia no oblidarà mai fou quan una nit de Reis, un rei molt especial, ‘Gaspar’, li va donar un regal en la falla. Una vegada més, objectiu aconseguit.

‘En la falla he conegut a l’home de la meua vida!!!’ Eixa és la frase amb la que Jessi resumix els seus inicis amb Pepe. El treball, la sinceritat i la germanor fallera dels divendres per la nit i fins a les tantes en el casal, van ser els factors clau per unir a esta parella. Ja que la seua relació es va iniciar una nit, després d’un sopar faller. Jessi encara es ruboritza quan recorda el dia en què Pepe va fer un ‘streptease’, quedant-se en calçotets damunt d’una taula i proclamant-se Mister Plaça Cervantes. La seua vida es va completar amb l’arribada de Natalia, per qui han hagut de substituir eixes llargues nits de divendres. Ara toca disfrutar la falla amb ella al seu costat.

Com haureu comprovat, l’amor en la nostra falla ens pot arribar de qualsevol manera, però amb el que totes les parelles estan d’acord, és que la falla és un lloc perfecte per a enamorar-se. Així que solters i solteres, busqueu un punt de mira, apunteu i dispareu! Pot ser l’amor de la vostra vida vos està esperant en la Falla del Mercat! Ànim!

Fallers a la caça De segur que quan heu començat a llegir este llibret vos heu preguntat quina relació tenen els fallers i la caça. Al principi, al pròleg, ho déiem, ‘aparentment res’, però ara, i una vegada arribats a este punt de la publicació, ja podem pensar que falla i caça sí tenen alguns nexes en comú. Per acabar de resoldre el dubte, hem buscat entre els nostres fallers algú que practique este esport. Després d’un exhaustiu treball d’investigació, trobàrem a Fran Ramón i Ernesto Rodríguez, més conegut com Xenxo. Ells, amb la seua passió, ens han introduït en un món desconegut per a molts de nosaltres com és el món de la caça. Com a bones reporteres hem agafat els nostres canons i hem provat disparar-li’s algunes preguntes, ací tenim el resultat: Quan començàreu a caçar? Tant Xenxo com Fran han coincidit amb l’edat: 20 anys, encara que segons Xenxo, ‘des de ben xicotet acompanyava a mon pare quan ell anava a caçar’ i Fran ens diu, ‘compartisc l’afició amb mon pare i el meu iaio’

Quines són les vostres rutines com a caçadors? Els dos caçadors estan d’acord quan diuen que una bona preparació comença la nit d’abans, moment en què posen a punt la seua arma i la seua vestimenta, també posen a punt al seu company d’aventura: el gos. Per anar a caçar, cal alçarse molt prompte i fer un bon desdejuni. Com no, una bona jornada de caça no seria tan redona sense el seu ‘esmorzarot’

Amparo Casado i Susana Moreno i les anècdotes que sempre acaben contant els més majors, als qui ‘mai se’ls escapa cap peça’, també aprofiten la situació per ensenyar als més joves, un moment on sobretot regna l’harmonia. Què qualitats fan falta per ser uns bons caçadors? Tindre molta paciència, bona punteria i saber que esta és una afició molt sacrificada. Que t’agrade la natura i no t’importe caminar però sobretot, com diu Fran, ‘no tindre por al fred ni que se te peguen els llençols!’ STOP. Parem un moment perquè… si no hem escoltat malament algunes d’eixes qualitats ens poden servir també per ser bons fallers, no? Si, els fallers també es sacrifiquen durant tot l’any per poder portar al capdavant tot el que ocorre durant la setmana fallera. Han de tindre bona punteria per elegir l’artista faller i

els seus monuments, encara que clar, evidentment també han de tindre punteria en totes aquelles decisions que es prenen durant l’any per poder gaudir d’una bona setmana fallera. La paciència es un ‘do’ que s’ha treballar, ja que al monte hi ha molts animalets… i a la falla molta gent. I no tindre por al fred, perquè un bon faller sap que va a passar moltes hores convivint amb ell. Per tant xics… quina relació podria existir entre un faller i un caçador? Tant els fallers com els caçadors tenen coses en comú. Per una banda gaudeixen d’allò que més els agrada i ambdós fan una bona preparació per poder enllestir tant les falles com la caça. Es dediquen en cos i ànima, sacrifiquen hores de son per passar-ho be i obtindre la seua recompensa i són activitats col·lectives on la diversió està assegurada. Quina seria la teua millor peça? Xenxo ens diu que la millor peça va ser la primera, una perdiu de monte al 2002, ‘en la meua estrena com a caçador’. Fran ens diu: ‘eixir i disfrutar d’un dia de caça és per a mi una de les millors satisfaccions, ja que en la muntanya hi ha molta tranquil·litat’ I per a un faller quina seria la millor peça? Els dos han coincidit en dir que la millor peça fallera és un premi a l’esforç fet durant tot l’any, en cavalcada, en la carrossa...

Club esportiu de caçadors de Paiporta Com que no en teníem prou amb estes vivències decidirem indagar un poc més en el món de la caça, per tal qüestió demanàrem als nostres ‘caçadors-fallers’ que ens portaren a conéixer més a fons la seua activitat i, com no hi havia una manera millor, visitàrem un dels membres de la Societat de Caçadors de Paiporta, qui ens va rebre molt amablement. Volíem conéixer els principis d’esta societat, qui la forma, com funciona… Perquè… podríem dir que també hi ha coincidències entre una comissió fallera i una societat de caça? Vicent Tarazona és actualment vocal de la societat però ha segut vice-president durant 15 anys, i Manolo Rodriguez va ostentar el càrrec de secretari durant també uns 15 anys. Ambdós ens han contat que la Societat de Caçadors de Paiporta es va fundar sobre els anys 30, però va ser després de la Guerra Civil quan es va reconéixer de forma oficial. No és ben cert si va ser la primera de la Comunitat Valenciana en fundar-se, però junt amb la de Torrent podríem dir que foren pioneres en la Comunitat. La Societat de Caçadors de Paiporta va ser fundada per un grup d’ uns 20 amics caçadors, les primeres juntes es celebraren en llocs com el Bar Soret, en el carrer Sant Roc, el Bar Marino, al carrer Primer de Maig, a l’Ateneu Musical i Mercantil… Les Juntes estaven formades per este grup de fundadors: ‘El LLanterner’, Enrique ‘El Sastre’, Mariano ‘El Ferraor’, Tomas ‘El Llargo’ o Nelo ‘El de Rata’. Al capdavant

el seu president, on podríem nomenar a dos que formaren part de la primera generació, Eliseo Martinez i Abelardo Martinez. Estes juntes sempre estaven acompanyades per un representant de la Guàrdia Civil, ja que al tractar-se d’una activitat amb armes era necessària la seua presència. En estes reunions es parlava sobre l’activitat que durant l’any anaven a realitzar, com en tota junta hi havia uns punts a tractar i uns precs i preguntes, al finalitzar es signava l’acta per tots els components de la directiva i per la Guàrdia Civil. Poc a poc la societat anava creixent, ja que molts dels nous socis arribaven motivats per l’harmonia, l’organització i el prestigi de bons tiradors que poc a poc anaven adquirint els seus membres. En anys de bonança arribaren als prop de 400, entre els quals també hi havia alguna dona, que segons ens diu Vicent ‘eren millors tiradores que alguns dels homes’. Cal dir que durant els seus anys d’història la societat ha comptat amb 20 presidents elegits cada 4 anys i les seues corresponents directives.

Una de les activitats que realitzava esta societat era l’organització de tirades socials, entre 4 i 5 durant tot l’any, entre les més importants estaven: la tirada dedicada a les festes patronals del poble i la tirada dedicada al seu patró, Sant Humberto, fins i tot de vegades feien una processó i treien al sant. Parlant de patrons també ens conta Vicent que com que fan ús de la pólvora s’emparen a Santa Barbara, patrona dels pirotècnics. Estes tirades es feien al voltant de la Tabacalera de Paiporta, situada a les afores del poble. També tenien un camp de tir prop de l’actual Museu del Rajolar.

Altres camps de tir fora del poble on s’organitzaven tirades, o anaven a tirar, es trobaven a Sollana, Alginet i La Marjal. La Societat de Caçadors de Paiporta fou una de les més importants i amb mes solera de la Comunitat Valenciana entre els anys 80-90 gràcies a l’organització de tirades. Es feien en l’època en què la veda estava tancada, temps permés per a poder caçar en la montanya, però quan la veda s’obria anaven a caçar a vedats (zones delimitades de la montanya on es pot caçar), situats a Albacete, també quan estaven lliures anaven al vedat de Torrent i Montserrat, que eren els mes pròxims de Paiporta i als què anaven caminant des del poble, ja que a Paiporta no hi havia vedat. Practicaven tant la caça major, de la que ja hem aprés que la presa és un animal de tamany major a una rabosa, y la caça menor, on la presa, lògicament, és menor al tamany d’una rabosa, exemples d’este tipus de caça és el tir al colomí (pichón) o al conill. Vicent destaca la importància de mantenir l’espècie per això fan una caça responsable. Ens conta Manolo que quan es reunien es creava un ambient amb molta harmonia, on les dones dels caçadors es quedaven preparant el dinar mentre els seus marits caçaven, elles aprofitaven esta escapada per passar una dia amb tota la colla on les anècdotes i les rialles no podien faltar. Actualment la Societat de Caçadors ha canviat de nom, passant a anomenar-se Club Esportiu de Caçadors de Paiporta. Compta amb uns 50 membres, molts d’ ells formen part de la quarta generació de caçadors que fundaren

el club. El descens que ha experimentat el nombre de socis es deu a l’avanç de la societat actual, la varietat d’activitats que s’ofereixen ha canviat les aficions dels més joves, que ja no acompanyen als seus pares a caçar. La crisi també té a vore perquè mantenir l’afició (armes, vestimenta, llicències, canvi en la legislació…) es una càrrega econòmica que fa que moltes persones deixen esta activitat en un segon pla. Malgrat estos contratemps els caçadors es seguixen reunint totes les setmanes al voltant del seu president actual, Miguel Picazo Palacios, i segons l’economia amb la que conten organitzen més o menys tirades, però la tirada de les festes patronals mai falla i l’harmonia de la que sempre parlen també seguix entre ells. Després d’este document podem dir que una societat de caçadors i una comissió fallera poden arribar a tindre similituds. Coincideixen què ambdós tenen al capdavant a una figura representada pel seu president, qui tria a la seua junta directiva i vetlen pel bé de la societat o comissió que tenen al seu càrrec. Com qualsevol comissió fallera, es reunixen al menys un dia a la setmana per tractar els temes d’importància i organitzar l’exercici. El club de caçadors també té la seua marca identificativa, tenen els seus segells, que és la seua forma de signar, igual que els fallers tenim el nostre escut. Tant en la falla com en el club de caçadors es paga una quota, encara que com diu Vicent: ‘alguna s’escapa… i això que és una a l’ any’, però malgrat això sempre triomfa l’harmonia, una paraula que els agrada molt utilitzar, que seria l’equivalent a la germanor fallera o la relació que hi ha entre els components d’una comissió.

Manolo ens apunta: ‘sempre fas la teua colla particular dins d’un col·lectiu on hi ha tanta gent, però sempre ha de regnar l’harmonia’. Tenen un patró, Sant Humberto, i festegen la seua onomàstica igual que ho fem nosaltres amb Sant Josep, també s’emparen a una verge, a Santa Bárbara, patrona dels pirotècnics, figures importants al món de les falles, igual que nosaltres, els fallers, oferim les nostres flors a la Verge dels Desemparats. No menys importants són les peces, premis o reconeixements que obtenen els caçadors pel seu esforç, cosa que als fallers també ens agrada obtindre i celebrar ‘a lo grande’, en este cas és Vicent qui amb una carcallada ens diu: ‘quan puntuem 0, li diguem bunyol i quan en tenim molts diguem… IEEEEE QUE JA VÉNEN FALLES’

Foto cedida pel Club Esportiu de Caçadors de Paiporta.

“ Matar dos pardals d’un tir” És el que quasi sempre fem els fallers quan fem feina i, de pas, disfrutem fent festa. Qui no recorda aquelles escapades mítiques a la platja per recollir arena la nit de la plantà? A altes hores de la matinada el dispositiu ‘recollida d’arena’ es dirigia cap a la mar. Per als més menuts era una autèntica aventura, amb sacs i pales, recollíem la quantitat suficient per donar suport a l’entramat de fusta que sostenia el monument. Era una imatge única. Treballar per la falla + disfrutar en la falla = FER FALLA

@trapats a la xarxa De vegades els peixos, els pardals o les papallones es veuen atordits per una xarxa, és un sistema comú de caça. Un teixit els cau damunt, té forats per on poder oxigenar-se, però no són el suficientment grans per poder escapar, per això es veuen atrapats. A alguns humans també ens passa això. L’existència d’una xarxa virtual fa que molts visquen escabussats en ella, realitat i virtualitat es confonen. Hem de saber fer un ús adequat de la virtualitat per millorar la realitat, i això no sempre és fàcil. Si la World Wide Web ja va revolucionar el món de la informació, ara xarxes socials com Facebook o Twitter posen cap per avall els sistemes de comunicació convencionals. Si en l’article ‘Seguint les petjades... de la nostra història’ (pag. 31) hem parlat de premsa i de paper escrit, ara ens toca parlar de la xarxa, de les www, de la virtualitat. Si abans parlàvem de l’empremta que hem deixat a les publicacions escrites ara fem menció a l’empremta digital, aquella que es genera a internet quan escribim un correu electrònic, pugem una notícia a una web o quan ‘piulem’ al twitter. Cada persona té una empremta o rastre digital, cada comissió fallera també. Des de 1974 els avanços tecnològics han influenciat a les diferents generacions de fallers, els que han sabut adaptarse a les noves tecnologies i emprar-les adequadament, han aconseguit ser més visibles a la societat. En este sentit la falla disposa de ferramentes com:

Verónica March Pàgina web: https:/www.fallaplazadecervantes.com Facebook: https://www.facebook.com/AcFallaPlacaCervantes Twitter: https://twitter.com/Falla_Cervantes Amb estes eines qualsevol dada pot arribar de forma veloç a qualsevol punt del planeta, un fet que ho canvia tot, el món faller també, evidentment, que no està exempt a res. Les falles i els nous sistemes de comunicació. De falles i xarxes socials parlàrem amb Josep Lluís Marín i Xavi Serra. L’ús d’estes noves vies de comunicació per part de les comissions i la seua potencialitat foren els temes centrals de les nostres converses. Josep Lluís Marín. Membre de l’Associació d’Estudis Fallers i coautor de diversos llibres sobre les Falles, com ara La festa de les Falles, L’indult del foc o la Guia del Museu Faller. A més, col·labora habitualment amb articles sobre Falles per a la premsa, revistes especialitzades o llibrets de comissions de falla de diverses localitats Foto: Malalt de Falles

Xavi Serra. Enginyer Informàtic (UPV) i creador en 2006 del primer blog de temàtica fallera, Malalt de Falles. Amant de la Falla com a eix de la festa centra la seua tasca en la difusió i promoció de la cultura entorn a la mateixa. En els últims anys també ha treballat per la implantació del món faller en el món digital.

eixa afirmació. L’experiència em diu que hi ha comissions que tenen iniciatives que si la societat les coneguera canviarien el seu imaginari sobre les falles, però també hi ha moltes altres que encara els queda molt de treball, que sí estan una miqueta ancorades.

Primer que res xics, una qüestió per anar entrant en matèria: els fallers vivim ancorats a unes tradicions inamovibles?, és justa eixa afirmació, és certa?

“La dinàmica d’estes xarxes acaba un poc en l’endogàmia” “Lo de la tradició és una estratègia per seleccionar coses del passat i legitimar la posició que tens en el present” “Les falles són un poquet sordes” “Cada falla deuria de convertir-se en un agent per a la promoció de la festa” “Al final prioritzem massa la imatge i oblidem el contingut” “Hui sense les 2.0 no s’entenen ni les notícies, ni la difusió”

Foto: Helio Yago

Josep Lluís diu: Jo crec que sí. (Ale… ni s’ha tallat en dirho) A vore, en els aspectes formals pot ser no, ja que si entres en Internet totes les falles tenen web o un grup de Facebook. Però en la imatge, en l’univers, en les referències que tenen… ahi sí. I això que abans les falles eren més permeables a totes les influències de l’època, ja foren culturals, de la moda, diseny de monuments… Des dels anys 20 i 30, però sobretot després de la guerra, les falles es fan molt tancades, han creat un univers tan seu i tan propi que el que fan és retroalimentar-se, totes les influències són internes i no hi ha eixa oxigenació que de vegades sí que hi havia abans (…). Ara si no eres faller és com que no tens dret a participar de la festa, els fallers s’ho fan tot entre ells… que està molt bé però no donen eixe pas de mantindre un diàleg amb la resta de la societat. I això és un problema. 60

Xavi Serra diu: Hi ha part de veritat i part de mentida en

Este fou el punt d’inici d’una conversa molt interessant que deixà algunes algunes afirmacions lapidàries. Per a pensar…

El primer que extraguem de la conversa, i que tant Josep Lluís com Xavi tenen molt clar, és que les xarxes socials poden millorar i canviar la imatge que molts puguen tindre de les falles, ja que es pot arribar a un perfil de gent jove, o no tant jove, ubicada en unes coordenades distintes al món faller. Ara be, per tal de que això passe les falles hem d’oferir alguna cosa nova, Josep Lluís aboga sobretot ‘per donar a conèixer la part no oficial de la festa, perquè les falles són molt més que la Fallera Major, la Cort i el balcó de l’Ajuntament, i si acostem eixa realitat de les falles de barri crec que és més interessant’.

També ambdós coincideixen en que les falles encaixen molt bé els avanços tecnològics però els falta qualitat en el contingut. La majoria de falles tenen web o comptes de twitter i facebook però segons Xaxi ‘hi ha que fer coses originals, que sorprenguen, i que fagen vore el potencial que hi ha a les falles. Si utilitzen les noves eines per al de sempre, per a penjar fotos de què estan fent les Falleres Majors o l’acte de torn i es quedem amb això, no estem contribuint per a res a millorar la imtage de les falles’ Ale, prengau nota perquè Josep Lluís va en la mateixa línia ‘Internet, Facebook, twitter… no és tant utilitzar eixos recursos sinó de quin contingut els dotes. En com utilitzes eixos instruments està la clau de fer una festa més moderna, més enllà d’eixa cosa aparent i formal’. Així que segons Josep Lluís s’està generant molta informació però de molt poca qualitat. A la fi, hi ha molt poca exigència també per part dels consumidors i s’està creant una bambolla informativa que no beneficia gens a la festa: ‘Igual t’informen de que s’ha fet una taula redona, pengen 20 fotos de la taula però no te conten què s’ha dit. Per a mi això no és informació, lo del periodisme plural està molt bé però fa que la gent no tinga clar qui és periodista i qui no’. Per a Xavi, que és un dels que podriem dir que s’ha convertit en un ‘periodista faller’, les xarxes són un potencial molt gran que s’està desaprofitant, però ja no solament per la difusió de la comissió, sinó per crear un moviment global per a que tots els fallers difonguen la festa: ‘Pense ara mateixa en Na Jordana, que té 7000 seguidors en facebook, és una falla que per si mateixa té una força molt gran però que

sumada a altres comissions, per exemple d’especial, podrien potenciar el missatge molt més que JCF, però això no passa. I al final es traduix el món 1.0. al món 2.0 i no tiren tots a una. (…) Ara mateixa tots deuríem d’estar donant suport i potenciant dos candidatures als Goya de dos documentals sobre falles, perquè si en Madrid veuen que ací no importa no li donaran la importància que realment tenen’. Xavi, tu com et defens davant d’allò de… ‘ara qualsevol pot informar i semblar un periodista’? A vore jo sóc el primer crític front a algunes veus, jo quan vaig començar açò de les xarxes socials, del món de les falles no hi havia ningú que utilitzarà les xarxes al 100% per a informar i hui en dia ja hi ha molts. (…) Però al final els anys donen o lleven raons. Malalt de Falles va a fer huit anys i pel camí s’han caigut molts, convertir-te en una referència no és qüestió de dos dies, és qüestió d’anar, baixar a les falles, de parlar amb els fallers, donar difusió als actes, d’oferir un contingut d’interés i això són moltes hores. Igual que nosaltres podem donar més informació de la nostra falla, també em podem rebre més d’altres comissions. Hi ha reciprocitat? Les xarxes han fet que les comissions ens conegam més? Josep Lluís: No ho sé, perquè al final les xarxes acaben un poc en la endogàmia. Per a difondre qualsevol activitat sí, perquè crees l’event en facebook i ja ho tens. Però de cara a relacionarse amb altres comissions és més complicat, les falles creen la seua pròpia dinàmica. I fomentar això també tindria moltes

advantatges, i més quan hi ha comissions que s’estan federant, pel tema d’ingeny i gràcia, per fer projectes solidaris…, per crear dinàmiques de treball conjunt les xarxes són una eina molt interessant. Xavi: El problema és que les falles són un poquet sordes en eixe aspecte, es dediquen a publicar coses seues i no miren el que fan els altres. Jo tinc el cas de dos comissions que presentaven esboços el mateix dia i ho havien anunciat en les xarxes socials amb 20 minuts de diferència però entre elles no ho sabien, per tant són unidireccionals, només parlen cap avall, no miren al seu entorn. Al final no es crea un ecosistema de xarxes socials falleres, no hi ha una comunicació. Si una falla pot ajudar a un altra a difondre un acte que està en el seu barri, per què no ferho? Però això no passa, la falla difon, informa però no acull, no escolta a la resta. Els fallers utilitzem les xarxes per a informar, no per a comunicar-se. Errada. Per a Xavi a més hi ha un altre problema i és que el faller no s’implica en eixa tasca d’engrossir la xarxa social, quan una comissió publica alguna cosa deuria d’utilitzar a la seua massa com a altaveu, cada faller pot ser un repetidor perquè arribe als seus amics i això no s’aprofita, ‘el faller en eixa tasca no s’implica, si ho fa un està molt be, però si ho feren 200 de la falla, per exemple, el públic al que pot arribar és brutal. Molt poques són les comissions que tenen ixa disciplina. 62

Josep Lluís ens comenta alguns usos per a reforçar d’estes ferramentes i que podrien beneficiar al món faller:

- Un aspecte molt important és el de la promoció, i no parlem només de promoció de cara al turisme, sinó de mostrar una imatge més positiva de la festa, de cara als veïns, als no fallers. L’any passat el concurs de Teatre Faller tenia un compte de twitter i, a part de que li va donar molta ‘vidilla’, la gent veu quines activitats es fan durant l’any. - Com a ferramentes de treball dins de comissions, crear grups de treball sectorials, és una forma de comunicació molt ràpida. - Moltes vegades ixen temes en facebook que generen un debat molt més enriquidor del que pot haver per vies formals. Estaria be que tot ixe debat que es genera en facebook no es quede ahí, que es porte al món real. Trending topic a nivell nacional. En la Exposició del Ninot 2013 de València Xavi Serra i dos companys més estaven esperant a la porta a que arribaren els ninots, un d’ells féu una foto d’un ninot de Risto Mejide i la penjà en Twitter. Estaven gastant l’etiqueta de #exponinot13 per anar tots units. Risto Mejide veié aquell tweet que deia: ‘Risto Mejide entra a l’Exposició del Ninot #exponinot13’, amb foto inclosa i tots els seus seguidors feren retweet. #exponinot13 es convertí en trending topic a escala nacional. Fou Trending Topic i ni tan sols estava la paraula FALLAS. Per això Xavi Serra assegura que ‘si es fan les coses bé es poden arribar a fer molts Trendings Topics. Si per exemple totes les Juntes Locals que tenen twitter, que per cert en són prou, junt a JCF gastaren etiquetes,

estic convençut que FALLAS i FALLES serien Trending Topic de forma freqüent i projectaria molt la festa’. Ara que ix el tema de les Juntes Locals, altra cosa que ens despertava curiositat és si hi hauria diferència entre l’ús que fan les comissions de València de les xarxes, al que fan les falles de pobles. Xavi Serra pensa que no depén tant de la dualitat poble/ ciutat, sinó de la tipologia de la comissió, de qui està per darrere, de la motivació que tinguen. Hi ha comissions de pobles que estan molt bé, pose un cas molt clar, a Alfafar hi ha dos comissions que han agarrat la dinàmica de fer un vídeo després de la presentació i penjar-lo, molt divertit per cert, o les comissions de Gandia, que fan molta difusió del seu llibret per les xarxes socials, és la Junta Local que més seguidors té en Twitter i Facebook, publiquen en Google Plus i això al final va a parar al algoritme de Google i fa que el concepte Falles de Gandia vaja cap amunt. Cullera és una de les últimes que s’ha inaugurat en Twitter. Aldaia, Alaquàs, Torrent, Alfafar, Silla… Xàtiva és de les veteranes, Denia, Borriana, Elda… En línies generals les Juntes Locals dels pobles es menegen molt més millor que Junta Central Fallera. L’ús de les xarxes socials en altres festes. En les Fogueres d’Alacant hi ha un ús molt similar, la diferència és que en Fogueres se li dóna més importància a l’acte social que al monument, i aci li donem més importància a la falla, allí es difon molt més el propi treball intern, l’activitat dels comissionats. Xavi ens relata que una festa que li va sorprendre molt fou la de Sant Mateo de la Rioja perquè saben com fer la

difusió i estan en constant diàleg amb el seu públic, i això és molt important per al turista. ‘En canvi la Tomatina crec que no té res oficial en Facebook, té pàgina web però en les xarxes socials pense que no, i és curiós, que una festa que és més coneguda que les Falles tinga menys presència en les xarxes socials’. Quina serà la pròxima eina informàtica que podran gastar els fallers? Josep Lluís: Jo no descartaria una presentació en 3D. També l’ADEF va fer una falla virtual, eixa seria un altra opció: hi havia una càmera, una webcam i tu tenies uns codis QR, el que passa és que els codis QR tenien forma de dibuixos i si enfocaves en la pantalla es veien els ninots que tu anaves posant on volies. Queda molt per explotar, ara les falles ja posen alguns QRs en les seues explicacións. Xavi: Més que la pròxima innovació, jo crec que hi ha que destacar que cada vegada les falles van a ser més conscients de la importància de l’audiovisual per a la difusió de continguts. Ja s’estan fent coses i ahí, en el vídeo, sí que hi ha una viralitat molt important. És un camí que està començant a explotar-se ara i que si es potència pot ser molt positiu per a les falles. La conversa donà per a molt més, per això, si voleu llegirla de forma íntegra, vos convidem a entrar en la nostra web www.plazadecervantes.com 63

Espècies protegides Quantes vegades hem sentit dir ‘eres un ninot’? Que t’ho diguen significa que eres digne de menció per alguna de les característiques que expressa el teu caràcter (simpatia, bellesa, etc.). No obstant, no totes les característiques són positives, també l’utilitzem de forma despectiva amb un to de veu diferent. En este sentit està molt clar l’origen faller d’esta expressió que es reflectix en un ninot de falla; aquell que és creat per a reproduir la figura d’ una persona o animal amb la finalitat de criticarlo o enaltir-lo abans de ser cremat. Sempre ha sigut un honor aparéixer en la falla com a ninot, encara que de vegades eixe sentiment ha sigut de deshonra. Gil Manuel Hernández (2002) relata un fet extrem al 1934 quan un home es va suïcidar al vore’s reproduït com a ninot en la falla del barri. És el caràcter intrínsec de la falla com crítica de la societat el que dóna lloc a eixe sentiment de deshonor. No obstant, el ninot de falla també ha sigut utilitzat per a enaltir o lloar a la persona que representa; Jaques Cousteau, Gandhi, Mandela, Vicent Ferrer, etc., personatges il·lustres a nivell local, nacional o internacional que han calat a la societat per les seues accions.

En eixe sentit, el simple efecte de vore’l entre flames ha produït des de principis de segle XIX un acte únic a la festa de les falles: L’indult del foc. Bustos de personatges o figures de veïns no s’han cremat perquè la comissió o les autoritats han decidit salvar-lo del foc. Podem dir que eixe acte ha donat lloc a un nou estatus faller: les espècies protegides.

Héctor Moreno El seu naixement de forma espontània es va institucionalitzar a València l’any 1934 amb la primera exposició del ninot. Des d’eixe any hi ha un ninot ‘protegit’ de mode oficial que es salva de les flames purificadores. Eixa és la teoria, perquè la pràctica és que a València es salven molts més. Cada fallera major i president sol indultar un ninot com a record de l’exercici. Què hauran fet els nostres representants en estos 40 anys?, quins ninots podem considerar espècies protegides en la nostra comissió?, per què se’ls ha protegit?, ho descobrim?... BIBLIOGRAFIA Hernández, Gil Manuel (Coord.) 2002. El indulto del fuego: catálogo comentado de la colección de ninots indultados del museo fallero, Ajuntament de València

Al 1998, com ja hem vist, s’instaurà el premi al ‘Millor Ninot Indultat de Paiporta’, tant gran com infantil. La nostra falla va obtindre eixe premi, en concret el Premi al Millor Ninot Infantil, que Maica Palmero va salvar de les flames. Fou realitzat per Armando Serra i escenificava l’ofrena dels millors productes de la nostra terra: flors, teles, etc.

Pili Moreno Pérez, 1985 ‘Falta fa un bon netejó’, Andreu Martorell Jo realment volia agafar el xiquet que estava dalt de la lluna, però com no em deixaren, vaig haver d’agarrar el punky. El tinc al xalet.

MªJesús Tarazona Babiera, 1994 ‘El foc i la cultural’, Jose Lafarga Aquell any era el 20é aniversari i vaig indultar un ciri d’una gran tarta que hi havia al monument, la flama gran era la del primer premi.

MªAmparo Tarazona Babiera, 1993 ‘S.O.S naufragi’, Jose Lafarga Vaig indultar a una xinesa que estava dalt d’un pont. L’agarrí pel seu tamany, que era apropiat per tindre’l on el tinc, en la meua habitació.

Adelina Tarazona Arce, 1995 ‘De nit tots els gats són pardos’, Francisco Olivares i Juan Valencia Indultí un bou que estava assegut en un tro. Estava molt ben treballat, sobretot l’expressió de la cara. A més la resta representaven a persones.

Amparo Tarazona Balbastre, 1993 ‘Les boles del drac’, Josep Simó És un dragó que apareixia en la sèrie de Songoku. Hauría agarrat el principal, que era Songoku, però per desgràcia estava un poc ‘bizco’, jeje…

Susana Moreno Ramón, 1995 ‘Contes Populars’, Josep Sanjuan Cerveró Vaig indultar el ‘Gato con botas’. El trií perquè el primer dels ninots que pensava agafar desaparegué la primera nit, després vaig decidir agafar l’espantaocells i aparegué cremat en un cantó. Així que vaig decidir elegir al gat i no dir res fins el dia de la cremà. 66

Ana Chaler Alcántara, 1996 ‘La llei de la supervivència’, Francisco Olivares i Juan Valencia Indultí a un ‘llauraor’ molt prim amb el nas molt llarg. Era el més bonic de tota la falla. El tinc ubicat al saló de ma casa. Jose Manuel Císcar Soriano, 1997 ‘Una Paiporta… millor’, Armando Serra El cos central de la meua falla era el bevedor de Sant Jordi, indultí un pardalet que estava dalt del mateix. També agarrí una clavariessa, perquè sempre m’han agradat molt les festes tradicionals.

Amparo Casado Motes, 1996 “De Paiporta al cel”, Armando Serra Els dos ninots que vaig agarrar representen ‘els Cirialots’ del Corpus. Els vaig triar perquè em paregueren molt graciosos i són símbol d’una festivitat important de València.

Nieves Fernández Zomeño, 1997 ‘Ballant al ritme de la festa’, Francisco Olivares i Juan Valencia De la meua falla vaig indultar un escolanet perquè era prou xicotet, tot i això, el tinc ubicat en el traster de ma casa.

Josefina Chisbert Ibáñez, 1998 ‘Lo que nos invadix’, Francisco Olivares i Juan Valencia Vaig indultar este voltor perquè era el ninot més xicotet de tot el monument. El tinc en la meua habitació.

Marina Roselló Aguilar, 2003 ‘Pirateries de la nova ona’, Francisco Olivares i Juan Valencia Vaig triar un cavallet de mar que està damunt d’un coral. Em paregué molt graciós. El tinc exposat en el despatx, sobre un pedestal que li vaig fer.

Carolina Planells Tarazona, 2007 ‘La fada de la fantasia’, Francisco Jiménez El ninot que vaig triar és una princesa xicoteta. El vaig escollir perquè era el ninot que es va dur a l’Exposició del Ninot, encara que si es poguera m’hagués quedat amb tota la falla.

Marta Pérez Folgado, 2005 ‘Una reunió… en el camp’. Adrià Díaz Felip Em va paréixer un ninot ideal per a indultar perquè era una fallereta com jo, i a més amb una banda de fallera major. Tenia una expressió molt tendra. Em vaig sentir molt identificada.

Julia Martín Olmos, 2008 ‘Somnis i malsons’, Francisco Jiménez Són una parella de prínceps, que de xicoteta m’agraden molt. A més, la història que els envoltava va ser la que més em va arribar al coret. Varen ser els ninots exposats al Rajolar. 67

Marina Martínez Ferrandis, 2009 ‘Amor Oriental’, Miguel Ángel Royo i José María Baixauli Vaig triar a estos dos xinesos que, amb un gos, passejaven disfrutant del dia. Em va paréixer el més bonic de la falla. Estan en el rebedor de ma casa. 68

Verónica Martínez March, 2010 ‘Un món de falles’, Alejandro Santaeulalia El meu ninot indultat és un carret amb una fallereta ‘bebé’ amb un pipo gegant. La vaig batejar amb el nom de Margarita. Té uns ulls com a plats que li donen un aspecte molt divertit. María Pilar Císcar Soriano, 2011 ‘Fartaes i dinarots’, Vicent Llàcer Indultí una dona envoltada de menjar vinculat a la dieta mediterrània. La vaig vore en l’exposició del ninot i em vaig enamorar d’ella, de la dolçor de la seua mirada.

Maria Planells Tarazona, 2010 ‘Allà en les profunditats’, Manuel Blasco El meu ninot és un polp que porta als seus tentacles diferents animals marins. Era el més representatiu, ja que quan el mirava no veia un sol ninot, veia a tota la meua falla. Empar Martí Andreu, 2011 ‘Els bosc dels somnis’, Adrià Díaz Felip El meu ninot indultat és un arlequí amb barret de tres pics blau i trage a rombes blancs i rosa. El vaig triar perquè em va peréixer molt graciós. El tinc ubicat al meu dormitori.

Voro Gómez Marí, 2011 ‘Els bosc dels somnis’, Adrià Díaz Felip El ninot que vaig indultar de les flames com a record és un donyet amb una rosa a la mà. El tinc al dormitori, damunt d’una caixa de sabates buida, perquè té un pal que encara no hem tallat. Belén Martín Olmos, 2012 ‘Un viatge a l’Índia’, Adrià Díaz Felip Jo vaig triar a una fallera rossa que esta xiulant. El vaig indultar perquè m’agradà molt i portava un trage de color rosa, com el meu de Fallera Major. La tinc en l’escala de ma casa.

Coral Gómez Maldonado, 2012 ‘Al mercat, una parada’, Alberto Ribera Vaig triar tres banderins perquè són graciosos i representen les diferents sensacions dels fallers davant de retalls o prohibicions en actes festers que donen vida al poble.

Javier Belda Fernández, 2012 ‘Un viatge a l’Índia’, Adrià Díaz Felip Vaig indultar un faquir i un hindú perquè són dos ninots que em paregueren molt graciosos. Els tinc en casa dels meus iaios, en el poble.

Carla Obregón Company, 2013 ‘Un viatge per l’art’, Alberto Ribera El meu ninot indultat és una gallina amb uns ulls enormes, un coll molt llarg i el plomatge gris. Està teixint una bufanda de molts colors. Fou el ninot que portàrem a l’exposició. El tinc davant de la xemeneia.

“ Qui juga amb foc acaba cremant-se” Durant la cordà de l’any 1982, un coet, va caure dins de la falla i el monument començà a cremar-se abans d’hora. Des dels balcons veieren com eixia fum de dins de la falla, avisaren als participants de la cordà, que amb tant de soroll no se’n adonaren. Els fallers hagueren d’apagar-la amb tot el líquid disponible: inclòs el ‘sorbete’ que havien preparat.

Fauna i flora paiportina

Pilar Gregori

Diari de camp del viatge al barranc del Poyo (Paiporta) 13 de març de 1974 Hui he arribat al poble de Paiporta i m’han recomanat un passeig pel barranc, la vegetació banyada per un sol primaveral fa el passeig meravellós, els seus joncs verds i grocs nodrint-se d’una terra humida i fèrtil dóna lloc a una gran quantitat d’animals i insectes. Crida l’atenció el gran nombre de teuladins, parotets i granotes que sense por a l’home campen a les amples pel barranc entre els joncs. El barranc de Paiporta, també anomenat barranc del Poyo o de Chiva és el principal accident geogràfic de la població, dividint-la en dos bandes: el poble i el secà. Em compten els paiportins que sempre ha sigut un nucli d’unió i un lloc de trobada per diferents motius: camp de futbol, llavador de roba, jocs infantils, font d’aliment per als animals de criança (oques, gallines, etc.), entre d’altres. Encara que naix a 1.023 metres d’altitud entre les serres de Bosco i Cabrera prop de la localitat de Set Aigües, a Paiporta no supera els 20 metres sobre el nivell del mar. La superfície total de la conca és de 462 km2, però al seu pas pel municipi només abasta una superfície aproximada de 0,12 km2 i una longitud de 2,8 Km. Estes mesures són totalment aproximades, perquè diuen les ‘males llengües’ que el límit municipal del barranc va minvant en funció de ‘la guerra a pedrades’ entre paiportins i picanyers per guanyar un poc més de terreny al poble veí. La diversitat de fauna i espècies vegetals es àmplia, i en ell podem trobar les espècies comunes a esta àrea del mediterrani. Teuladí (Pardal domesticus) Xicotet au acostumada a conviure amb l’ésser humà de forma tan comuna com un refredat, es mouen al seu plaer sense témer res. Tant mascles com femelles aterren en un fil d’aigua que banya el barranc per a beure tranquil·lament.

Les seues patetes curtes i el seu bec gruixut els distingeix d’altres aus. Es camuflen amb facilitat pel seu color gris i marró i són devoradors dels cucs que ací abunden. Cucs de seda (Gusanus sedalis) Blancs i de tacte sedós, viuen en la morera que a més de llar els serveix d’aliment. Són devoradors i en pocs mesos creixen i amb la seua fina seda tixen un capoll en el que dormen orgullosos de la seua proesa i cansats de la seua tasca. Després d’un temps d’haver dormit es converteixen en una papallona i volen sense rumb fix molt contents fins que arriba l’hora de posar els ous i així la història començarà de nou. D’ells naixeran altres cuquets que faran de la seua seda la base dels teus vestidets. Granota (Charcas vividorus) És un amfibi que es caracteritza: per la per presentar un cos curt i molt eixamplat potes posteriors molt desenvolupades i donar bots d’altura. La majoria passa la seua vida dins o prop de l’aigua. Presenten boca molt ampla, amb dents diminutes o sense elles i una llengua retràctil que aprofiten per a caçar. Els cullerots (cries de granota), tenen cua i porten una vida aquàtica permanent. Per contra els adults són terrestres i únicament tornen a l’aigua en el moment de la reproducció. 14 de març 1974 Continue en esta localitat anomenada Paiporta que com bé diu el seu nom em dóna aliment i una porta per a dormir. Hui seguiré el curs del barranc fins a una altra localitat, en el meu camí em trobe amb una filera d’arbres de morera que per la seua grandària diria que són centenaris. 72

manca de la cua, i per unes adaptades per u n a

Morera (Gusanus nyam-nyam) Arbre que produeix una gran quantitat de vitamines i minerals, com el calci, magnesi, potassi, sulfat, zinc, vitamina A (bona per als ulls) i un sense fi més de components químics. És apta per als humans i no és d’estranyar que siga un menjar deliciós per als cuquets. “Pel camí veig passar una joveneta que amb molta gràcia va ovacionant a un grup d’oques i ànecs (patets patets, piu piu piu!) que graciós és veure a tots els animals contestar a la xica i revolotejar. És quasi primavera i ja es veuen algunes oques amb les seues cries. Com a dada a assenyalar que l’oca forma part de l’escut del poble.” Oca (Oca locas) L’oca és un anàtid com els ànecs o cignes. Totes estes aus són aquàtiques. El seu plomatge és de color blanc, marró o gris, combinant diferents tonalitats. És un au de gran grandària. S’assembla a l’ànec però es diferència d’este pel seu tamany. A les potes, els tres primers dígits estan units per una membrana com a adaptació a l’aigua i que li permet nadar millor. 15 de març de 1974 “És el meu tercer dia i no deixe de sorprendre’m. Este lloc em té entusiasmat. Hui he prestat especial atenció a la vegetació, a més de la morera, que es troba a banda i banda del camí, veig joncs, baladres i una espècie no autòctona: l’eucaliptus, d’origen Australià (les nostres antípodes), que presideix el barranc just al costat del principal pont de la població. La cadena alimentària en este lloc no té secrets, les oques es mengen els joncs, els cucs les moreres i el baladre alimenta als insectes i d’este mode tota la cadena tròfica.”

Jonc o boga (Cintus alargadus) Es coneix com a jonc a nombroses espècies de plantes lligades a l’aigua o a les zones humides. D’una altura aproximada de 50 centímetres, o més, de mitjana, presenta tiges rectes i ascendents, cilíndriques o comprimides, i que donen lloc a diversos gèneres. Baladre (Florecillus paiportinus) El baladre, planta arbustiva que pot arribar a arbre presenta les fulles, flors, tiges, branques i llavors amb la característica de ser verinoses. Creix preferentment en els barrancs des del nivell del mar fins a uns 1.200 metres d’altitud. Es troba en zones de clima mediterrani perquè aguanta bé els períodes de sequera. És una planta de solana. Eucaliptus (Freskitus olorosus) És una espècie natural d’Austràlia. Pel seu ràpid creixement s’ha estès per tot el món pel seu aprofitament industrial i va ser l’espècie més utilitzada per a eliminar la humitat en zones pantanoses. És beneficiosa per a l’home pel seu poder antisèptic i el seu agradable aroma, utilitzant-se en multitud de preparats industrials per a combatre els refredats. Un bon consell: si estàs malalt i amb mucositat fes vapors d’eucaliptus, un dels principals usos de la gent de Paiporta. 16 de març de 1974

Hui és el meu últim dia i no puc anar-me’n de Paiporta sense parlar del bestiar que transita de dalt a baix el barranc amb un jove pastor. Encara que he passat llargues hores amb el xic escoltant les seues històries de cabrer, m’agradaria poder sentir moltes més. És d’intuir que el bestiar pasta a plaer per ací, on disposa de totes les seues necessitats d’aigua i aliment.

Cabra (Cabritus montus) És un animal de xicoteta talla, amb banyes arquejades, molt àgil i adaptat a pujar elevades pendents i escalar. La seua distribució és àmplia i es troba a tot el món. Existeixen cabres salvatges, però la majoria d’elles van ser domesticades per l’home per a utilitzar-se com a bestiar. Són criades per la seua llet (usada freqüentment en la producció de formatges), a més de per la carn, pell, i pèl que produeixen. “D’una cosa estic segur, no oblidaré mai als parotets, presents tots els dies i a tota hora en el meus llargs passejos. Insecte curiós pel seu vol i forma, he recordat un conte de la meua infància... “En el fons d’un vell estany vivia un grup de larves que no comprenien perquè quan alguna d’elles pujava per les llargues tiges de lliri fins a la superfície de l’aigua, mai més tornava a descendir on elles estaven. Es van prometre una a una altra que la pròxima d’elles que pujara fins a la superfície, tornaria per a dir-los el que li havia ocorregut. Poc després, una d’elles va sentir un desig irresistible d’ascendir fins a la superfície. Començà a caminar cap amunt per una de les fines tiges verticals, i quan va estar fóra es va posar a descansar sobre una fulla de lliri. A leshores va experimentar una transformació magnífica que la va convertir en una bella libèl·lula. Va tractar de complir la seua promesa, però va ser impossible. Volant d’un extrem a l’altre del toll d’aigua podia veure a les seues amigues sobre el fons. Ràpidament va comprendre que fins i tot si elles l’hagueren pogut veure, mai l’haurien reconegut al convertir-se en una criatura radiant”. 75

Libèl·lula o parotet (Elicopterus aleteres) És un insecte volador que no pot plegar les ales sobre l’abdomen. Es caracteritzen pels seus grans ulls, dos parells de fortes ales transparents i un abdomen allargat. S’alimenten de mosquits i altres insectes xicotets com les mosques, abelles i papallones. El seu hàbitat natural es troba en les rodalies de llacs, tolls, rius i terres pantanoses, ja que les seues nimfes són aquàtiques. Les libèl·lules són beneficioses per a l’ésser humà i són l’aliment perfecte per a granotes. “Açò ha segut tot, tres dies intensos recorrent el barranc a l’altura de la població de Paiporta, un lloc recomanable en dies clars i calorosos on la brisa fresca et fa recordar essències i colors indescriptibles per la naturalesa”

Baladre 76

“ El bon caçador mentix més que caça” I de mentiders a la nostra falla hi ha i de bons. Prova d’això la tenim en la gran quantitat de vegades que fallers de la nostra comissió han segut els grans triomfadors del campionat de Truc de Junta Local Fallera així com al cap i casal, on en molts casos, els representants paiportins han segut membres del Mercat. Sense anar més lluny enguany Miguel Barreales, ‘el Churro’, i Salva Folgado han segut els guanyadors del campionat de Truc que organitza Junta Central Fallera en representació de Paiporta. Grans!

“Caçador caçat” Caçador caçat… el poble et té amenaçat! Carreugueu les escopetes, agarreu beguda i esmorzar, poseu-vos un calcer còmode, que hui ens n’anem a caçar Este esport tan ‘espanyol’ els nostres polítics practiquen, i trauen les seues armes per vore amb elles… ‘què pillen’ De vegades ens tracten com si forem animalets, i no saben que els seus actes es poden girar cap a d’ells Ells ens apunten com a preses, i la societat ja està farta, com no corregisquen prompte els eixirà el tir per la culata Com a este grandot caçador i la seua fidel ajudant, han eixit de cacera i han acabat ells… caçats Al sector de la política representa el caçador, que apunta en silenci i acaba fent-se d’or 78

Però si tots acordem que de nosaltres no es riu cap, el mal polític que córrega o entre tots el caçaran

Ella té dos carreres, máster i un postgrau, però en este context patètic, no es guanya ni un clau

Pensem que ens fan lliures per expressar-nos i opinar, però tot és un ‘muntatge’ per tindre’ns ben controlats

Les iaies estan desorientades, Canal Nou ja ha explotat, ara deuran informar-se a Radio Patio o al mercat

Manifestacions i vagues, scratches i amenaces, que vagen amb molt de compte o traurem les nostres armes

I com és intel·ligent aprofita la situació: M’acostaré a este home que sembla tindre un bon ‘pastó’

Saben qui som i què fem, coneixen gustos i opinions, i en la mateixa teranyina ens tenen presos a tots

Tornarem al boca a boca, s’informarem amb els veïns, barrejarem totes les fonts i crearem grans embolics

Perquè el poble té el poder, nos vos equivoqueu, i el bon polític sap que està al nostre servei

A quins extrems hem arribat, els joves es venen per diners, perquè encara que estudien, de treball… res de res

Conversations o Chirp, Facebook o Instagram, aplicacions on-line que tenen a tots enganxats

Arribar als fets autonòmics els serà molt complicat, així que optaran pel camí fàcil: parlar sols de ‘lo local’

Polítics ‘al banquillo’, membres reals als jutjats, sembla la revolució! són caçadors caçats!

O es casen amb un ric, o se’n van a l’estranger, perquè si es queden ací no tenen res a fer

I els que volen escapar molt complicat ho tenen, perquè els pardalets de Twitter amb la seua xarxa te prenen

Seguint les petjades podrem saber el que passa, que el més interessant ho tenim al costat de casa

Però hem de continuar la nostra particular cacera, aixi que rodem la falla i explicarem cada escena.

El nostre caçador ha estat poc espavilat, captiva a una xica que la butxaca li ha buidat.

Són aplicacions addictives, que sempre tenim en marxa, i cada vegada són més els atrapats a la xarxa

Però hem d’anar en compte, al poble tots són periodistes, i fins els gossos i gats et graven si te despistes.

Caçador caçat… la butxaca t’han buidat!

Caçador caçat… a la xarxa està atrapat!

Caçador caçat… ai Maruja t’han pillat!

Caçador caçat… però al 10% ens han baixat!

El madur adinerat veu una jove guapa i alegre, i mirant-la de reüll brama… ole…. Ahí va la llebre!!

El món virtual d’Internet, webs i xarxes socials són les noves armes que ens tenen a tots atrapats

Les televisions públiques estan caient en picat, perquè els governs autonòmics, no els han sabut gestionar

Hisenda és el gran llop que dinerets vol devorar, i per això l’IVA al 21 el van pujar

Alejandro Santaeulalia Però les falles que són molt llestes han tingut un bon pensament, mostrar-se com obres d’art per rebre un altre tractament

Compràrem sense diners, ens prometien sense garantia, tots fórem molt ignorants, i el ‘xollo’ s’acabà un dia

Les falles s’han convertit en una atract-IVA Caputxeta, que ha convençut al llop a fer-li una ‘rebaixeta’

Ara la crisi ens ofega i no tenim llocs de treball, fórem molt animals, i hem acabat molt mal

Hisenda volgué pescar, i s’arriscà massa, ja que en les falles abunda l’enginy i els fallers van a la caça

El bou brau que era Espanya està a la cua de tot, i les grans potències d’Europa ens agarren pels ous

Del 21% ens han passat al 10, un treball ben fet, però que entre altres festes ha despertat el recel

Fórem caçadors de luxe, tot ho volíem comprar, pisos, cotxes, viatges… no tinguérem cap trellat

Ara esperem que el nostre llop no siga tan animal, i aplique eixa rebaixa a tot el sector cultural.

Els països europeus amb potencial i adinerats, ens faran passar ‘per l’aro’, i és que ens ho hem guanyat

Caçador caçat… pels ous ens han agarrat!

Ens tenen ben agarrats, ara a d’ells hem de servir, per vore si de la crisi, algú ens ajuda a eixir

L’estat féu moltes animalades sense pensar el en futur, i ara que ja hem arribat, tot ens va ‘com el cul’

I després d’està explicació, ens és obligat avisar: que quan ixes de caça… pots acabar caçat.

“Quins animals més marcians!” En el planeta ‘Tarat’, situat prop de la lluna, trobem dos ‘sers’ especials, amb un estranya figura

Els ‘Tarats’ estan observant l’animal comportament, i pareix que estan parlant que és molt poquet coherent

La cebra ha perdut les ratlles, la despistada va en malles, i ens diu un apalput que una ploma li ha caigut

A la Terra diuen que vénen en un viatge de premura, per vore els animals que hi ha a la nostra Natura

Tenim al noble lleó, que viu en el parc i en pau, i quan ha desaludar-nos ens sorpren amb un… Gruauuuuu!

El cocodril plora, perquè s’ha quedat mellat, els ‘Tarats’ no entenen res al vore esta realitat

A València han arribat, al final del seu viatge, i a Paiporta han aterrat amb paciència i amb coratge

I un dels dos ‘Tarats’ s’agarra ben fort al coll de la girafa, i espanta a la cotorra que amb els seus crits ens embafa L’hipopòtam ix de l’aigua, pareix que li pesa el cul, els ‘Tarats’ no se li apropen, sols el miren de reüll

L’elefant diu que està sort, tot i que té grans orelles, Passen coses curioses, com vore al guepard amb crosses

Van al nostre barranc per buscar als animals, a la cebra i al lleó, a les oques i als pardals D’animals ens en sobren, en tenim una ‘muntonà’, a Bioparc per exemple de totes les classes hi ha 80

La serp perd el cascabell I el dromedari morrut, que a més esta ja molt vell, per poc no se’ns ha caigut

A una tortuga expropiada tampoc podem oblidar, que no té casa habitada a la que poder anar Observant els animals, els ‘Tarats’ varen fugir, i quedaren transtornats de vore tants destrellats

Fernando López Este Bioparc amable té alguna cosa irreal, trobareu en cada escena un animalet jovial Acudiu a este lloc estrany, així l’artista ho manifesta, i voreu quants animals es troben ací de festa Una fauna encantadora, allí vos rebrà amb humor, i es farà molt amiga de la Fallera Major!

FALLERA MAJOR

Alba Escoruela Valladares La llum, Alba bonica, la llum clara que duus als ulls i als nostres cors aplega, la llum d’un sol magnífic que no encega i des del cel blavíssim ens ampara. Que tu portes la llum en eixa cara, perfecta i virginal que ens assossega, tu duus eixa harmonia que desplega la força que no trenca ni separa. Seràs la nostra veu sempre exaltada, la més bella sonata mai cantada pel nostre cor festiu, que tu sempre has demostrat. I al ritme del teu nom que als cors soflama, la Comissió Plaça de Cervantes te proclama Fallera Major de la Falla del Mercat!

FALLERA MAJOR INFANTIL

Àngela Martínez Ferrandis Àngela, dolça i graciosa fallera d’entre tota la xicalla que tenim en nostra falla, has sigut elegida… la primera! Tu eres la dolça carícia, que el teu rostre ens detalla i que del cel ens devalla com una grata primícia. Com floreta de taronger, més flairosa que el gesmil, eres la reineta infantil d’un menut regne faller Àngela, per bonica i gentil la comissió del Mercat enguany t’ha proclamat… Fallera Major Infantil! 83

“ Caçador

mal camuflat, atrau la mirada de la presa ” Dins de l’anecdotari faller ens queda una de les més divertides. L’autèntica protagonista fou Maruja Serna, quan en un sopar del ja inexistent Hotel Lido va aparéixer amb dos marques a les galtes, ‘a mode índia’, perquè s’havia maquillat en el cotxe i havia oblidat difuminar el ‘coloret’. Evidentment que fou objectiu de les mirades de cambrers i convidats

S’obri la veda 8 de febrer

23 de febrer

21:30 Sopar de Gala de J.L.F de Paiporta, en la Masia de les Estreles

12:00 Castells unflables per a tots els xiquets i xiquetes, al col·legi L’horta 14:00 Dinar de germanor, al mateix recinte

14 de febrer 20:00 Inauguració de l’Exposició del Ninot al Museu de la Rajoleria

22 de febrer 17:30 Concentració al casal per replegar a les nostres Falleres Majors. 18:30 Concentració a la Plaça Soliera per eixir totes les comissions juntes cap a la Crida 19:00 Crida des del balcó de l’ajuntament, a càrrec de les Falleres Majors de Paiporta, per encetar les falles de 2014 22:00 Sopar sobaquer al casal 23:00 Disco-mòbil, per a les cinc comissions falleres, a la Plaça Cervantes i organitzada per la nostra comissió

1 de març 16:30 Concentració del membres de la nostra falla al casal. 18:00 Cavalcada del Ninot pel recorregut habitual 22:00 Sopar sobaquer al casal 23:30 Nit d’Albaes, on vindran a cantar als representants de la nostra falla. Enguany començarà a la nostra comissió

2 de març

13 de març

14:00 Paelles al casal. Entrega dels bunyols amb què la JCF acredita la llarga vida dels fallers i presentació del nostre Llibret per a les falles de 2014

3 de març

14 de març

A partir d’esta nit i fins que arribe la setmana fallera les portes del casal estaran obertes totes les nits per anar a sopar i, com no, a penjar banderes pel nostre barri.

8 de març

10:00 Campionat de pàdel per a tots els esportistes de la falla 11:00 Taller de pentinats de fallera al casal, perquè estes falles no hi haja excusa per vestir-se des de l’entrega de premis fins a Sant Josep 18:00 Berenar oferit pel nostre president infantil, Nacho Pérez Folgado per a tots els xiquets i xiquetes de la comissió. 22:00 Sopar sobaquer. Després de sopar, la tan esperada Discocarpa oferida pels grans DJs de la nostra falla

9 de març

Dia de preparatius en la falla i dinar de germanor.

Comencen els preparatius de la plantà del monument gran, a càrrec del nostre artista faller Alejandro Santaeulàlia.

Durant tot el dia anirem rematant la Plantà del monument faller iniciat la nit anterior. Abans de sopar, començarem el muntatge de la nostra carpa fallera Després de sopar continuarem rematant tot el que quede pendent: banderes, llums, monument etc… cal enllestir-ho tot per als dies grans!

16 de març 10:00 Esmorzar per als matiners i preparació de la plaça per rebre al Jurat Qualificador de les Falles. 14:00 Gran mascletà fallera a càrrec de la falla Mestre Serrano-Sant Francesc 17:30 Concentració en el casal per replegar a les nostres falleres majors 19:00 Entrega de premis, a les portes de l’Auditori Municipal 21:00 Sopar sobaquer infantil a la carpa de la falla 22:00 Sopar sobaquer a la carpa de la falla 23:30 Orquestra ‘Ágora’ per gaudir de la primera nit de festa de les falles

15 de març 14:00 Gran mascletà fallera a càrrec de la nostra comissió. De segur ens farà tremolar! 18:00 Xocolatà oferida per la nostra fallera major infantil Ángela Martínez Ferrandis 20:00 Començarà la Plantà del Monument Infantil a càrrec del seu artista Fernando López 22:00 Tradicional sopar de ‘LA PLANTÀ’ 00:00 Des d’este moment i fins la matinada…, a ficar la gespa, engalanar el recinte faller i deixar el monument molt ben plantat!

17 de març 10:00 Esmorzar per a l’equip de guàrdia 14:00 Gran mascletà fallera a càrrec de la falla Sant Antoni. En acabar, dinar faller al nostre casal. 16:45 Concentració al casal per anar de visita la les falles veïnes 21:00 Sopar sobaquer infantil a la carpa de la falla 22:00 Sopar sobaquer a la carpa de la falla 23:30 Disco-mòbil Eterniti per no parar ni un moment

18 de març 10:00 Esmorzar per a l’equip de guàrdia 14:00 Gran mascletà fallera a càrrec de la falla Avinguda Francesc Císcar – Plaça de l’Església

16:30 Concentració al casal per replegar a les nostres falleres majors 18:00 Ofrena de flors seguint el recorregut tradicional. 21:00 Sopar sobaquer infantil a la carpa de la falla 22:00 Sopar sobaquer a la carpa de la falla 23:30 Repetim festa amb l’orquestra ‘Agora’ per a una de les nits més esperades de l’any.

19 de març – Dia Sant Josep 10:00 Esmorzar per a l’equip d’agranadors. 11:00 Concentració al casal per replegar a les nostres falleres majors. 12:00 Solemne missa en honor al nostre patró. Posteriorment, passacarrer amb el sant pels carrers de la nostra població.

14:30 Gran mascletà fallera a càrrec de la falla Verge dels Desemparats – Dr. Fleming. Posteriorment dinarot de Sant Josep 18:00 Festival infantil per als més xicotets per disfrutar d’una gran vesprada de falles. 21:00 Sopar sobaquer infantil en la carpa de la falla 22:00 Cremà del monument infantil presidida per la nostra Fallera Major Infantil Ángela Martinez Ferrandis i el nostre President Nacho Pérez Folgado. 22:30 Últim sopar sobaquer en la carpa de la falla

El punt i final de la setmana fallera el posarà, com cada any, la CREMÀ del monument gran, ara presidida per la Fallera Major Alba Escoruela Valladares i el nostre President José Manuel Císcar Soriano.

100

101

102

103

104

105

106

107

108

TU PUNTO VIP PAIPORTA Nuestros perfumes poseen aromas que nos recuerdan a las más prestigiosas marcas. Tu perfumería, frente a Correos, en la calle Ausiàs March, 13-bjo. Tel. 658 323 503 www.facebook.comtupuntovippaiporta

Entre nuestros productos puedes encontrar una gama de cosmética facial y de color de gran calidad y fabricada en Valencia. Amplia oferta de jabonería natural artesanal con bases de aceite de oliva y glicerinas, bombas de baño, muf�ins y todo tipo de productos para el baño, enriquecido con manteca de cacao y Karité.

Aromas para el hogar, mikados, sobres para armarios de gran duración. Bisutería, bolsos, pañuelos, etc., todo ello con una cuidada presentación para hacer de tus regalos un detalle muy especial.

SERVICIO TÉCNICO DE ORDENADORES E IMPRESORAS Reparación de ordenadores portátiles sobremesa e impresoras. VENTA DE ORDENADORES E IMPRESORAS Consumibles originales, reciclados y compatibles. Ahorra hasta un 60% Estamos frente a la Plaza Mayor C/ Ausias March, 7 - Tel.: 96 195 15 15 46200 Paiporta - Valencia 109

SU KUR SAL bar

110

Pl. Blasco Ibáñez, 11 46200 Paiporta Tel. 96 397 80 29 sukursal.com sucursal@sukursalbar.com

111

112

ARROCERÍA RESTAURANTE CATERING & EVENTOS HISPANIA pertenece a un consolidado grupo de restauración valenciano que gestiona distintas unidades de negocio, con más de 20 años de experiencia y dedicación al mundo de la restauración

CHEF A DOMICILIO PAELLAS PARA LLEVAR ESCUELA DE ARROCES

NUESTROS ESTABLECIMIENTOS Arrocería BENIPARRELL Ctra. Real de Madrid, 60 BENIPARRELL 96 121 06 11 www.restaurantehispania.com

MASÍA DE LAS ESTRELLAS Cno. de Santana a Paiporta s/n CATARROJA 647 492 167 - 96 044 22 00 www.masiadelasestrellashispania.com

TAPERÍA HISPANIA C/ Hernán Cortés, 20 VALENCIA 96 310 69 98 www.taperiahispania.com 113

Ana& Eva ESTILISTES

Lepanto, 8 - 46200 PAIPO P RTA TA - T TA Tel. 96 397 96 39

114

115

Artesanía Valenciana

Elena

ALQUILER Y CONFECCIÓN DE INDUMENTARIA VALENCIANA www.indumentariavalencianaelena.es e-mail: info@ indumentariavalencianaelena.es Santa Ana, 14 - 46200 PAIPORTA (Valencia) Teléfono: 96 397 31 67

POLLOS A L’AST Amparo y Salvador

Especialidades: POLLOS ASADOS, CONEJO, COSTILLAS PAELLAS Y FIDEUÀ

116

Tel.: 96 397 05 18 C/. Ausias March, 5 - 46200 PAIPORTA (Valencia)

PILAR TARAZONA Tel. i Fax 96 397 10 45 C/. Antonio Machado, 3 46200 PAIPORTA (Valéncia) ptaraz.v@interﬂora.es

DISSENY FLORAL DECORACIÓ 117

Calle San Jordi, 4 Paiporta 46200 - Valencia www.perfumarte.com

SSA TERRA

D’ESTI

Tu eliges...

,95€

C/. Primer de Maig, 6 - PAIPORTA Tel: 963 972 040 - 682 633 498

118

119

120

121

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES

Nº 1 PAIPORTA "LA MILIONÀRIA"

• Descobreix les nostres penyes de 1X2 i de la grossa de la primitiva • 22/12/89 1er Premi Nadal • 24/06/06 1er Premi • 06/01/08 3er Premi Niño • Temporada 09/10 Ple al 15 Penya “La milionària”

Primer de Maig, 8 Telèfon 96 397 20 61 46200 PAIPORTA (València) E-Mail: loteria@lamillonaria 122

123

124

125

C/. Maestro Serrano, 4 - 5 · 46200 PAIPORTA (Valencia) · e-mail: andres.aparicio@agencia.axa-seguros.es Móvil: 669 45 46 74 · Tel. 96 397 44 25

Administradora de Finques col. nº 26.446

126

127

128

Bar Cafetería Convent 32 ESPECIALIDAD EN CARNES, PESCADOS Y TODO TIPO DE ARROCES VARIEDAD EN TAPAS Y BOCADILLOS EN FALLAS CHURROS Y CHOCOLATE HELADERÍA Y REPOSTERÍA Tel. 96 003 05 52 - Móv. 679 499 411 C/. Convent, 32 - PAIPORTA 129

CARNISSERÍA BASELGA ESPECIALITAT EN CARNS I EMBOTITS mpra

Gràcies per la seua co

MERCAT DE PAIPORTA – TEL 96 397 25 15 130

Plaça La Senia, 7 · Teléfono 96 397 47 87 · Móvil: 620 181 225 · PAIPORTA

131

Santamans e Hijos DECORACIONS

MOBLES I CORTINATGES

CIGARRILLOS ELECTRÓNICOS CIGARRILO ELECTRÓNICO DESDE 13,95 K

estudi cuines-banys

LÍQUIDOS DE MÚLTIPLES LTIPLES L SABORES Y NIVELES DE NICOTINA DESDE 2,50 K DESCUENTOS ESPECIALES EN TIENDA

TENEMOS EL PRODUCTO DE MA MA AYOR YOR CALIDAD DEL MERCADO QUE NO TE ENGAÑEN VEN Y TE SORPRENDERÁS

(PRUÉBALO GRA GRATIS) ATIS) TIENDAS EN:

• PAIPO P RTA T TA PRIMERO DE M MAYO, 2

• ALBACETE CENTRO COMERCIAL IMAGINALIA (SUPERMERCADO ALCAMPO)

¿QUIERES DEJAR DE FUMAR? ¡¡YA YA NO TIENES EXCUSA!! Y

¡¡PRUÉBALO GRA GRATIS!! ATIS!! 132

PATATAS

ROSELLÓ mercavalencia Pto. 17 Tel./Fax 96 367 10 67 mercovasa Pto. 43 - A Mòbil 629 11 54 82 Magatzem central: C/. Sequia de Faitanar, 18 Pol. Ind. La Pascualeta · 46200 PAIPORTA (València) Tels. 96 397 16 74 · 649 43 80 65 (Rafa)

133

FRUITES I VERDURES SELECTES

C’AL MATALAFER FRUITES SERRADOR S.L.

134

Plaça de Cervantes, 7 – Telèfon 717 19 24 47 46200 PAIPORTA Telèfon 96 157 02 72 - PICANYA

A I E V R E S I L I C I M O D

s n m a So artes

Pastissers Plaça Xúquer – 46200 PAIPOR PAIPORTTA A ((V València) València) TTel: el: 963 971 662 e-mail: -mail: genovespaste@wanadoo.es genovespasteleros.blogspot.com …i al facebook

135

136

FORN – PASTISSERIA

Lepanto, 4 - Telèfon 96 397 11 68 - 46200 PAIPORTA (València)

137

Pol. Ind. Poyo de Reva - Sector 12 C/. de las Jacarandas, s/n Tel. +34 · 961 667 028 Fax +34 · 961 667 206 46394 Riba-Roja de Túria (Valencia) España 138

MERCADO MERCOVASA PTO. 30 Tel. +34 · 961 472 171 Fax +34 · 961 472 176 46540 El Puig (Valencia) España

ARTICLES DE PELL

Bosses Cinturons Carteres

Primer de maig, 1 Telèfon 96 397 11 16 46200 PAIPORTA (València) 139

C/. Catarroja, 26 Tel. 96 397 97 47 PAIPORTA 140

SERVEI PERMANENT

INHUMACIONS - EXHUMACIONS TRASLLATS NACIONALS I INTERNACIONALS INCINERACIONS - TRASLLATS DE RESTES EMBALSAMENTS - TANATOPRAXIA-Etc...

Plaça Vicent Blasco Ibáñez, 3 – 46200 PAIPORTA (València) - Tel: 96 397 14 77 – Mòbil: 607 386 333 – 607 367 886

Gabinet d'Estètica T

DEPILACIÓ-DEPILACIÓ ELÈCTRICA-NETEJA DE CUTIS-TRACTAMENTS FACIALS (arrugues, flaccicitat...) MAQUILLATGE-MASSATGE-MANICURA-PEDICURA-CRIOTERÀPIA-UNGLES DE PORCELLANA

OBERT AL MIGDIA C./ Ramón i Cajal, 24b – 46200 PAIPORTA (VALÈNCIA) – 687 97 37 19

LM MA A R T TO EFO

141

PESCADOS, MARISCO Y CONGELADOS

Joaquín “El Seba” MERCADO MUNICIPAL PAIPORTA CASETÓN Nº 1 SERVICIO A DOMICILIO (Pedidos) Móvil: 625 580 237 46200 PAIPORTA (Valencia) 142

REVESTIMENTS PAVIMEN A AVIMEN TS CERÀMICS I GRES C/ Albal, 8 baix-esquerra. Apartat 62 TTelèfon 96 397 48 50 (2 línies) – Fax 96 397 48 16 46200 PAIPOR P TA (València) TA V e-mail: dekkokeramica@dekkokeramica.com 143

144

64 es de 19 Joiers d

Sant Josep, 2 46200 Paiporta (València) Telèfon: 96 397 13 34

Joieria i Rellotgeria Taller de creació i disseny

Mª José Tomás

Indumentària Valenciana

Festa

C/. Regino Mas, 5b · Tel.: 961 182 906 · 46200 PAIPORTA 145

VENDA I LLOGUER DE D’IMMOBLES

Avinguda Jaume I, 3 baix 46192 Montserrat (Valencia) T. 96 298 81 81

VINE A VIURE A MONTSERRAT !! per tan sols 250 €/MES

ESTRENA LA TEUA VIVENDA GARATGE I TRASTER INCLOSOS

146

147

TALLES GRANS

Boutique Infantil i Comunions

Dona i Home, �ins a la 80 XL

c/ Albal, 4 46200 PAIPORTA (València) 675 681 384 - 615 45 88 00 148

C/ Sant Roc, 42 46200 PAIPORTA (València)

automóviles

SAIZ

Servicio Profesional ofesional en of todas las marcas de coches

Mecánica y Electricidad de VVehículos ehículos TU COMERCIALIZADORA DE ELECTRICIDAD CON OFICINAS EN PAIPORTA TARIFA 2.0 A 0.124107 Kwh Y TARIFA 2.0 DHA A 0.057995 Kwh DESDE LAS 22.00 H HASTA LAS 12.00 H MEJOR PRECIO QUE EN LA TUR

pa y Pintur Neumáticos VVenta enta de VVehículos ehículos nuevos y Seminue C/ Senyera, 29 - 46210 PICANYA (Valencia)

Tel. 96 159 24 24 - administracion@automovilessaiz.com 149

Convent, 33 - Tel. 96 397 21 00 - PAIPORTA (Valencia)

Garantia de 2 anys davant qualsevol anomalia o defecte de fabricació Garantia de 2 anys davant qualsevol anomalia o defecte de fabricació Segur de trencament d'1 any - Garantia d'adaptació de 2 mesos Segur de trencament d'1 any - Garantia d'adaptació de 2 mesos Descomptes especials per a pensionistes - Paga les teues ulleres ﬁns a 12 mesos sense interessos 150

LOCAL AUTORITZAT A AT

TRAQUES QUES • PE PETARDS TTARDS • FONTS BOMBETES • CAMÈLIES AMÈLIES • VOLCANS • CANDELES minicastells • minimascletaes • despertaes Cardenal Benlloch, 14 b (darrere església Sant Ramón) PAIPOR P T TA T 616 34 72 12 Tel: 151

BUÑUELOS DE CALABAZA TODOS LOS FINES DE SEMANA HASTA DESPUÉS DE FALLAS

XX ANIVERSARIO 152

FÀBRICA TROFEUS ESPORTIUS TIUS

TROFEUS • PERGAMINS BANDES FALLERES INSÍGNIES • ESTENDARDS Mestre Sanchis Almiñano, 8 baix - 46900 TORRENT (València) València) - T V Tel./Fax 96 155 65 11 153

154

PEIXOS I MARISCS FRESCS

Primer de maig, 3 TTel: 687 90 13 86 46200 PAIPOR P TA TA (València) V

Perruquería i Estètica c/ Colombicultura, 10 (Plaça la Cènia) Tel. 96 397 25 81 Mòb. 675 68 13 84 46200 PAIPORTA 155

XURRERIA Tapas Variadas Pizzas Quinto y Tapa

SSA TERRA

D’ESTI

En l’hivern terrassa coberta Esmorzars populars Tapes variades Rostits per encàrrec Xocolates Bunyols en falles Plaça Cervantes, 17 46200 PAIPORTA (València) Tel: 96 397 10 00 Mòbil: 699 941 022 156

El Gato Encerrado

C/. Jaime I, nº 11 46200 Paiporta (Valencia) Telf,: 96 397 19 76

Desayunos · Almuerzos · Cenas · Tapas · Bocadillos · Hamburguesas · Postres caseros http://www.facebook.com/elgatoencerradopaiporta

C/. Juan XXIII, 17 P.I. LA XARA (ESTACIÓN) 46200 PAIPORTA (VALENCIA) MÓVIL: 610 61 66 06 TEL.: 96 397 15 43

Jofean 2005

Empresa de Servicios

157

Caça-ofertes ACADÈMIES I CENTRES EDUCATIUS GRANJA ESCUELA MASIÁ DEL COSSI .. 136 THE PAIPORTA ENGLISH CENTRE ....... 144 ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES LA MILIONÀRIA ....................................... 122 ASSESORIES I ASSEGURANCES MARTÍNEZ ................................................ 123 PERIS VAZQUEZ ....................................... 119 AXA SEGUROS ........................................ 126 TRISEGUR XXI SL ................................... 125 CORPORACIÓN DIRECTA ...................... 152 ESPERANZA SERRANO ........................... 126 AUTOCARS TRANSIT-BUS............................................ 120 AUTOESCOLES PADDOCK .................................................. 115 AUTOMOCIÓ AUTOMÓVILES SAIZ................................ 149

158

BARS I RESTAURANTS LA GRUTA ................................................. 128 CERVECERÍA RICHI ................................ 127

SUKURSAL BAR ....................................... 110 CAFÉ DE EIMAR ...................................... 156 SUPERNANOS-VIVALDI........................... 111 XURRERIA PAQUITO............................... 156 EL GATO ENCERRADO............................ 157 VORA BARRANC...................................... 130 BAR BOCATERÍA CONVENT 32 .............. 129 ARROCERIAS HISPANIA ......................... 113 CARNISSERIES BASELGA .................................................. 130 POLLOS PLANES ...................................... 118 CIGARRETS ELECTRÒNICS LA CASA DEL EXFUMADOR ................... 132 SMOKESHOP.ES ........................................ 154 CLÍNICA DENTAL CENTRO DENTAL PAIPORTA .................. 124 DECORACIÓ DE LA LLAR MDA .......................................................... 131 SANTAMANS E HIJOS .............................. 132 DISSENY INDUSTRIAL DISEÑO DE3.............................................. 121

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA POPULAR ..................................... 108 CENTRES ESPORTIUS RED PADEL ............................................... 151 FERRETERIES JUAN RAMON TARAZONA ..................... 137 FLORISTERIES PILAR TARAZONA ................................... 117 FORNS I PASTISSERIES CORTINA ................................................... 137 JOSE ORDÓÑEZ ........................................ 114 J.MUÑOZ.................................................... 131 RIAL........................................................... 134 GENOVES .................................................. 135 SANT JOAN ............................................... 135 FRUITES I VERDURES PATATAS ROSELLÓ .................................. 133 PATATAS AGUILAR ................................. 138 MI FRUTERIA ........................................... 139 C’AL MATALAFER ................................... 134 EL SALAET................................................ 156

FUNERARIES ALCANTARA ............................................ 141

JOGUETERIES LA CASETA DE NIMSI .............................. 146

GABINETS D’ESTÈTICA i PERRUQUERIES SOLMANIA ................................................ 140 IMATGE ..................................................... 155 ANA Y EVA................................................ 114 SARA BRAVO ............................................ 142 15 MINUTOS PARA TI .............................. 129 SUSI MONTESA ......................................... 141

JOIERIES MIRRAM ................................................... 145

IMPREMTES ITRES ......................................................... 158 FORMATOS................................................ 144 INDUMENTARISTES ART. VALENCIANA ELENA ..................... 116 FLOR D’ATZAHAR ................................... 145 IMMOBILIÀRIES NOU HABITAT........................................... 146 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES JAMA.......................................................... 110 TENIENERGIA .......................................... 149 TDT INSTALACIONES .................... 140

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ I ROBA LABORAL DEKKOKERAMICA ................................. 143 MENJARS PREPARATS POLLOS A L’AST AMPARO Y SALVADOR 116 MODA I COMPLEMENTS CHONIN ..................................................... 147 VERSATIL.................................................. 148 CUADRÍCULA ........................................... 150 PITUSOS .................................................... 148 EDUARDO TEL ........................................ 139 ÒPTIQUES OPTIMIL .................................................... 140 CENTRO ÓPTICO PAIPORTA .................. 150 ORXATERIES HORCHATERIA NADAL .......................... 143

PERFUMERIES PUNTO VIP ESSENCIAL........................... 109 PERFUMARTE .......................................... 118 PESCATERIES JOSE PERIS .............................................. 155 JOAQUIN “EL SEBA”................................ 142 PAPERERIA I INFORMÀTICA ORIENTACIONES INFORMÁTICAS SL .. 154 INFORMÁTICA 102 TECLAS.................... 109 TUTONER .................................................. 109 PIROTÈCNIQUES RICASA ...................................................... 112 PIROTÈCNIA RECREATIVA PAIPORTA . 151 PIZZERIES CAPRI ........................................................ 152 TANCAMENTS METÀLICS JOFEAN ..................................................... 157 TROFEUS I QUADRES ALDIESPORT ............................................ 153 159

La Associaci贸 Cultural Falla Pla莽a de Cervantes, agraix la col.laboraci贸 desinteressada de tots els anunciants que han fet possible la realitzaci贸 del nostre llibret.