Llibret Cervantes 2022 by Falla Cervantes Paiporta

resi lie nts

Paiporta, Falles 2022

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià.

Amb este paper reciclat (Shiro-Alga) la nostra comissió vol contribuir en la sostenibilitat del planeta

Edició i Redacció: Associació Cultural Falla Plaça de Cervantes Portada i Coordinació: Delegació de Llibret Maquetació i impressió: ITRES Arts Gràfiques, S.L. Dipòsit Legal: V-732-2012

[resiliència] Capacitat d’adaptació de fallers i falleres enfront d’un agent pertorbador o un estat o situació adversos.

Fotomuntatge al carrer Mestre Reverend Navarro Galán (Paiporta) Artista anònim.

Pròleg “La victòria en les BATALLES és sempre per a qui mai té dubtes” Esta frase que s’atorga a Aníbal (general cartaginés 247-183 a. C), podria aplicar-se a l’esperit que la gran majoria de la societat expressa de forma contínua amb esta PANDÈMIA. Ens està costant, però estem convençuts (perquè no ho dubtem) que eixirem d’esta més tard o prompte. Això d’eixir millors que abans pot ser siga dubtable, però que n’eixirem, això segur! La victòria serà nostra i amb eixe ímpetu torna de nou el #LlibretCervantes22 després d’un any en blanc, ja que a Paiporta es va decidir no celebrar la festa fallera en el segon semestre de 2021 com altres poblacions de la Comunitat Valenciana. En eixe moment ens plantejàrem fer el #LlibretCervantes21, concebut com un espai on arreplegar les vivències i sensacions que la Covid-19 havia produït al nostre poble i més concretament en la nostra comissió. No ho vam considerar coherent, ja que si no plantàvem, no hi hauria al llibret cap explicació de la falla que anava a cremar-se. Que la falla i la seua explicació és intrinsec d’un llibret estava clar, però les ganes de fer-lo i la por de que totes les experiències no quedaren reflectides per al futur si que ens van fer dubtar. No obstant, un any després, ací el tenim: mateixes falles, mateixos representants però nous continguts, este març plantem i no volíem deixar escapar l’oportunitat de fer llibret. Un llibret fet íntegrament per membres de la nostra comissió on es reflectixen les inquietuds i quefers de la nostra comissió al llarg dels 710 dies que separen aquell inoportú 10 de març de 2020 i el 18 de febrer de 2022, dia en el que eixirà a la llum. En ell, a banda dels apartats protocol·laris, exposem en diferents articles eixa experiència durant els anys en blanc de la festa fallera paiportina. Possiblement, i així ho esperem, serà en el futur un dels llibrets més importants de Paiporta, ja que quedaran gravades les conseqüències i l’afecció de la Covid-19 en el funcionament habitual d’una falla com la nostra i en la festa i la societat en general. Batalleu amb ell i enriquiu-vos al llegir-lo, l’experiència sempre és un grau, i més encara en aquelles experiències viscudes en primera persona. #SomCervantes #AraSí #HemTornat #LlibretCervantes22 7

Oda a la falla en pandèmia Paraules noves té la festa: pandèmia, Covid, resiliència, gel, normalitat, mascareta, passaport, vacuna i resistència.

Que bateguen a mil per hora, que la música sone al carrer, és hora de lluir la indumentària i de portar vida per tot arreu.

Però jo em pregunte: què ens ha passat fallers? quan hem deixat de dir FALLA? o ninots, bunyols o llibrets? segur que hem donat la talla? o no hem sabut què fer?

Fem-ho sobretot, en coneixement, engalanem de banderes Paiporta, és moment de gaudir audaçment, però amb salut, que és el que importa.

Immobilisme a les nostre vides, i a Paiporta es va perdre la passió, cap acte i moltes errades, provocaren una minva d’il·lusió. Sé que l’ambient no acompanyava, que la societat tenia por, la situació era molt estranya, i a més d’un produïa estupor. Però recordeu la nostra essència, eixa flama encesa a l’interior, traguem el millor que té València, i és dels fallers i falleres el seu cor.

Aprenguem de l’experiència, i no oblidem eixes paraules, visquem amb gran excel·lència, d’unes falles en majúscules. Per això, i amb una gran rialla, ara és precís remarcar, que FALLA, FALLA, FALLA i FALLA que amb ella, mai defraudaràs.

Índex La compareixença dels presidents.......................................................8 En primera línea................................................................................. 14 Primera línea infantil.......................................................................... 16 Supervivents....................................................................................... 16 Parlem amb les Falleres Majors i els Presidents................................. 23 La falla en pandèmia, la visió d’un president.....................................29 Onades...............................................................................................35 Altres virus de la festa........................................................................ 47 Noves variants de falla.......................................................................50 Ninots exposats, 758 dies...................................................................55 Les falles que hagueren de ser i les que no foren...............................60 Renovar-se o morir: la reinvenció dels artistes.................................. 73 Els nostres artistes enfront de la pandèmia....................................... 77 La Covid-19 en altres sectors de la festa i el seu impacte a Paiporta.....85 Falleres en l’àmbit socio-sanitari........................................................ 91 Pantalles solidàries.............................................................................99 El boom solidari.................................................................................107 Música des del balcó.......................................................................... 111 Els balcons parlen..............................................................................117 Altres anys sense falles.....................................................................125 Epidèmies a Paiporta i Sant Roc protector........................................ 131 Nova normalitat................................................................................ 139 Part infantil........................................................................................142 Suport al comerç local...................................................................... 151

La compareixença dels presidents [javier belda rua]

Estimats falleres i fallers Em dirigisc a vosaltres després de dos anys en què una pandèmia tancà les portes de les il·lusions posades en la nostra festa, i que ens ha tingut atemorits veient com amics i familiars caien malalts, desgraciadament alguns d’ells no van poder superar-ho i ja no estan amb nosaltres, el meu record per a tots ells. Però tenim el deure de continuar i de fer que la nostra festa fallera renasca per omplir el carrer d’alegria i color. Només d’eixa forma acabarem superant la seqüela psicològica que ha deixat en les nostres ments el que ens ha ocorregut. Per això demane a tots que en aquestes dates en les quals començaran les nostres Falles ens unim per a fer de nou que esta festa s’òmpliga de monuments, flors, bandes de música, pólvora i sobretot de vosaltres, els fallers i falleres, que sou els que feu que tot això valga la pena. Tots els que compartiu la festa gran de València esteu convidats a la nostra falla, per poder viure-les de la millor forma possible. Seguirem batallant ara i sempre!

[chimo martínez morte]

Estimats falleres i fallers Quan fa dos anys vaig escriure la meua salutació, el primer que vaig dir fou que a l’escriure aquell text, m’apareixia un sentiment d’alegria que em feia somriure; i és el mateix que sent quan pense que tornem a celebrar falles. Sé que el pas de la pandèmia ens ha fet canviar i que, en els pitjors moments, ens han fet oblidar moltes de les coses que comporta viure i celebrar les falles, però Javi, Carla, Irene i jo anem a fer que vosaltres sentiu les falles i recordeu el que és sentir-les amb tota la il·lusió i sentiment. També sé que el pas de la pandèmia ens ha pillat majors, però sé i espere que sapigueu que tant Irene com jo tenim la mateixa il·lusió que el dia que ens van nomenar i també espere que esta il·lusió es transmeta a tots els fallers i falleres, fent que l’olor de la pólvora i el foc s’estenga per tota Paiporta. Per acabar, fallers i falleres, he començat dient que sentia el mateix que fa dos anys quan vos escrivia, i vaig a redactar-ho d’una forma pareguda. Al comiat d’este missatge fa dos anys, vaig dir que esperava que visquéreu unes falles inoblidables; i ara dic exactament el mateix, inclús més. Espere que estes falles siguen més que inoblidables perquè després de tant de temps sense falles és el que toca. Estes falles van a ser LES MILLORS FALLES QUE HEM VISCUT. També vaig acabar dient unes paraules que ara sent encara més que en aquells dies. Que visca València, que visquen les falles i que VISCA LA FALLA DEL MERCAT!

[javier belda rua]

[carla castellanos montesa]

[chimo martínez morte]

[irene yago tarazona]

En primera línea President Javier Belda Ruá Fallera Major Carla Castellanos Montesa Vicepresidents Miguel Àngel Huesa Alfonso Tarazona Motes Jose Domingo Delsaz Masià Héctor Moreno Ramón Rafa Salvador Martínez Secretaria Amparo Tarazona Balbastre Vice-Secretaria Nieves Fernández Zomeño Economía Julio Fernández Vila Miguel Àngel Huesa Loteria Pere Josep Jiménez Rubio Nieves Fernández Zomeño Festejos

Alberto Betes Ribes, Marcos González Alonso Borja Navarro Parra, Naila Lucas Díaz Carla Gimeno Gutiérrez, Esperanza Muñoz Paredes Maica Palmero Martínez, Vicente Palmero Martínez

Comunicació Natalia Cuba Pomares i xarxes socials Verónica Martínez March Jose Domingo Del Saz Masiá Fallers d’honor Santi Planells Andreu Compres i Casal Mª Amparo Tarazona Baviera Albert Tarazona Masiá Jordi Tarazona Masiá Gastronomia Alfonso Tarazona Motes Maria Jesus Tarazona Babiera Cavalcada

Loli Tarazona Rubio, Pili Moreno Pérez Emilio Aroca Sáez, Lourdes Montané Muñoz Elena Tarazona Tarazona, Xelo Puertes Torrent Marta Tarazona Amat, Pilar Gregori López

Decoració i arts Maite Fuertes Bercianos Carrossa 16

Mª Carmen Olmos García Iban Herrería Rodríguez Jose Sánchez Migallón Martínez Agustin Martín Serrano

Llibret i Cultura Carolina Planells Tarazona, Amparo Casado Motes Verónica Martínez March, Héctor Moreno Ramón Borja Salvador Pastor, Rafa Salvador Martínez Focs

Franscisco Moreno Pérez Jordi Alcántara Mateu Juan Antonio Chirivella Ruiz Álvaro Chirivella Ruiz

Infantil

Carla Obregón Company, Vanesa Ruiz Zamora Carmen Pastor Tarazona, Raquel Paredes Varea Ana Tarazona Serrador, Maria Planells Tarazona Andrea Costa Navarro, Ángela Martínez Ferrandis

Jocs Amparo Tarazona Balbastre Borja Navarro Parra Banderes

Susana Moreno Ramón Marcos González Alonso Emilio Aroca Sáez Salvador Tarazona Martínez

Manteniment Juan Carlos Martínez Chisvert Miguel Barreales Feliz Llums Diego Navas Sáez Dani Valcárcel Hervás Joventut Jesús Ramón Saneustaquio Neus Sánchez Masiá Andrea Costa Navarro Alfons Tarazona Amat Carla Obregón Company Maria Tarazona Planells Relació Artistes Raul Mañez Gil Fran Hidalgo Guillamón JLF Raúl Zamora Jurado Jesús Cusy García Alba Escoruela Valladares Carolina De Jaime Ferrer

Primera línea infantil President Chimo Martínez Morte Fallera Major Irene Yago Tarazona

Vicerpresident 1er Izan Herrería Chaler Vicepresident 2on David Belda Fernández Secretaria Ángela Juan Mor Tresoreria Blanca Martí Huertas Comptador Juan Lerma Martínez Delegats Alejandra Moreno Luzzy Miguel Marí González

Supervivents Ahullana Adalid, Alejandro Ahullana Adalid,Jonathan Alba Muñoz, Miguel Ángel Alberola Martinez, Nela Alcalá Ramos, Carlos Alcalá Ramos, Maria Alcalá Ramos, Marta Alcántara Mateu, Jordi Alcañiz Tarazona, Paula Aleixandre Tarazona, David Aleixandre Tarazona, Jose Antonio Amat Sánchez, Mª Teresa Andreu Herrero, Trinidad Andreu Huesa, Miguel Ángel Andreu Masià, Marc Aranda Martínez, Vanesa Arce Tamarit, Adelina Aroca Sáez, Emilio José Arranz Garay, Xabier Asensio De La Torre, Irene Baeza Escribano, Marta Baños Chisbert, Victoria Barreales Feliz, Miguel Ángel 18

Barreales Ferrandis, Nico Belda Fernandez, David Belda Rua, Javier Belmonte Toribio, Hugo Benlloch Ortiz, Noelia Bermell Jiménez, Rafa Bermell Tarazona, Maria Bermell Tarazona, Rubén Betes Ribes, Alberto Boluda Moya, Juan Miguel Boluda Ruiz, Mario Boluda Ruiz, Rubén Boza Val, Claudia Boza Val, Maria Brull Puchal, Amparo Brull Puchal, David Bueno Redondo, Sofia Caballero González, Paula Cano Tarazona, Paula Cañas Madrid, Sara Carrasco Oroz, Juan Miguel Carrasco Ruiz, Alma Casado Fabra, Victoria

Casado Motes, Amparo Casañ Bolos, Alba Cascales Ortiz, Alejandra Castellanos Montesa, Carla Castelló Marí, Maite Castillo Garcia, Isabel Cebrián Chisbert, Paola Chaler Alcántara, Ana Maria Chicote González, Mila Chirivella Fabiá, Nico Chirivella Ruiz, Álvaro Chirivella Ruiz, Juan Antonio Chisbert Ibañez, Josefina Chisvert Tarazona, Mª Carmen Company Pausa, Ana Maria Cortina Rodríguez, Aitana Costa Navarro, Andrea Costa Navarro, Nacho Cotrina Santano, Claudia Cuba Pomares, Natalia Cuenca Berjano, Carla Cusy García, Jesús Dalmau Monreal, Ana Dalmau Monreal, Maria De Jaime Ferrer, Carolina De La Fuente Cuenca, Javier De La Fuente Gómez, Claudia Del Saz Almerich, Mario Del Saz Almerich, Pablo Del Saz Masiá, Jose Domingo Delgado Zamora, Alejandro Delhom Villalba, Maite Doguet, Cristophe Doguet Tarazona, Marc Dura Casado, Alejandra Dura Casado, Maria Dura González, Alejandro Embuena Llovera, Ana Embuena Llovera, Carla Enrique Marín, Lucia Enrique Marín, Maria Escoruela Peiró Rafael Escoruela Valladares, Alba Espert Fuertes, Victoria Esteban Mari, Nekane

Fabiá Baviera, Vicky Felipe López, Beni Felipe Montesa, Sara Fenoll Herraiz, Pablo Fernández Pastor, Carles Fernández Pastor, Miquel Fernández Vila, Julio Fernández Zomeño, Dori Fernández Zomeño, Nieves Ferrandis Martínez, Raquel Ferrandis Pérez, Rocío Ferrandis Puchal, Amparo Ferrandis Puchal, Ángeles Ferrandis Puertes, María Ferrandis Silvestre, Chelo Ferrando Embuena, Teresa Ferrer Alcañiz, Alejandra Ferrer Tarazona, Pili Folgado Cotrina, Gabriel Folgado De La Herranz, Carla Folgado Manzano, Paula Folgado Valero, Inmaculada Folgado Valero, Raúl Folgado Valero, Salvador Fuertes Bercianos, Marino Fuertes Bercianos, Mª Teresa Fuertes Ferrandis, Francesc Galan Moreno, Mara Gallego Abad, Irene García Benlloch, Albert García Benlloch, Mireia García Cañas, Paula García Figuerola, Alex García García, Beatriz García Montolio, Héctor García Morales, Eva García Palomares, Andrea García Palomares, Gloria García Rodrigo, Miquel García Serrano, Maria García Serrano, Thais García Tarazona, Berta García Tarazona, Lucas García Vázquez, Salvador Gimeno Gutiérrez, Carla 19

Gómez Feliciano, Mª Jose Gómez Maldonado Coral Gómez Marí, Andreu Gómez Marí, Voro Gómez Medina, Lydia Juana González Alonso, Marcos Manuel Gregori López, Pilar Gutiérrez Oviedo, Blanca Guzmán Aranda, Alejandra Guzmán Aranda, Gabriel Guzmán Aranda, Mario Guzmán Molero, Javier Hernández Casado, Valentina Herrería Chaler, Izan Herrería Rodríguez, Iban Herrero Cuesta, Paula Hidalgo Guillamón, Francisco Hontecillas Muñoz, Santi Huete Orts, César Huete Orts, Mario Ibañez Tarazona, Josefa Ibor Lisarde, Celia Izquierdo Casañ, Elsa Izquierdo Casañ, Sara Jaramillo Menargues, Inés Jaramillo Menargues, Víctor Jiménez Rubio, Pere Josep Juan Mor, Álvaro Juan Mor, Ángela Juan Tarazona, Álvaro Leal Frasquet, Cristina Lerma Martinez, Fernando Lerma Martinez, Juan Lisarde Prats, Mireia Lleonart Pereiro, Jordi Lleonart Pereiro, Maria Lleonart Pereiro, Rubén Llopis Ramos, Marc Llopis Ramos, Sandra López Chicote, Cristina López López, Cristóbal López López, Jose López López, Pablo López Medina, Adriana López Medina, Laura 20

López Obregón, Natalia López Vela, Sara Lorca Gregori, Lucia Lorente Castillo, Mª José Lozano Juan, Carolina Lucas Díaz, Naila Luzzy Aguilar, Isabel Malet Brau, Emma Mañez Gil, Raul March Paredes, Mª José Marí Andreu, Cristina Marí Andreu, Trini Marí De Jaime, Paula Marí González, Bárbara Marí González, Daniel Marí González, Miguel Marín Jaramillo, Tamara Marín Jiménez, Arantxa Martí Galan, Nicolás Martí Huertas, Blanca Martí Lianes, Juan Ramón Martín Olmos, Belén Martín Olmos, Julia Martín Serrano, Agustin Martínez Arguisuelas, Marta Martínez Ballesteros, Daniel Martínez Benavent, Mar Martínez Biosca, Isabel Maria Martínez Castillo, Carlos Martínez Chisbert, Juan Martínez Chisbert, Juan Carlos Martínez Chisbert, Maria Martínez Ferrandis, Ángela Martínez Ferrandis, Hector Martínez Ferrandis, Marina Martinez Ferrando, Marta Martínez March, Verónica Martínez Mari, Martin Martínez Morte, Chimo Martínez Morte, Lourdes Martínez Paredes, Silverio Martínez Ricart, Paula Martínez Romero, Raquel Martínez Sánchez, Sofía Martínez Sirvent, Miriam

Martínez Taberner, Francisco Martínez Tarazona, Alejandro Martínez Tarazona, Francisco Martínez Tarazona, Maria Masiá Muñoz, Sela Maria Masiá Ricarte, Maria Masiá Tarazona, Mª Antonia Masiá Tarazona, Mª Carmen Mateu Delhom, Trini Medina Marín, Paula Melero Almazán, Elsa Melero Almazán, Meritxell Méndez Díaz, Iván Méndez Salvador, Ricardo Mesado Yusá, Cristina Mocholí Paredes, Cristina Mocholí Sánchez, Desamparados Montané Muñoz, Lourdes Montero Martínez, Marta Montesa Muñoz, Susi Montesa Puertes, Balma Montesa Puertes, Emili Montesa Solaz, Lucia Mor Fernández, Marian Moreno Castillo, Sonia Moreno Luzzy, Alejandra Moreno Luzzy, Juan Luis Moreno Mañez, Sergio Moreno Pérez, Francisco Moreno Pérez, Mª Pilar Moreno Ramón, Héctor Moreno Ramón, Susana Moreno Tarazona, Carles Motes García, Rebeca Motes Renovell, Jose Antonio Muñoz Casany, Amparo Muñoz Domingo, Fco Javier Muñoz Moyano, Alfonso Muñoz Moyano, Ferrán Muñoz Paredes, Amparo Muñoz Paredes, Esperanza Navarro Parra, Borja Navarro Tordera, Leyre Navas Sáez, Diego Nevado Fernández, Víctor

Núñez Lujan, Sara Obregón Belenguer, Jessica Obregón Belenguer, Tomas Obregón Company, Alonso Obregón Company, Carla Olmos García, Mª Carmen Ormeño Díaz, Víctor Pacheco Marí, Vicente Palacios Marí, Andrea Palmero Martínez, Amparo Palmero Martínez, Maica Palmero Martínez, Vicente Paños Plaza, Nerea Pardo Sánchez, Ángela Paredes Varea, Raquel Pascual Muñoz, Inmaculada Pascual Muñoz, Jose Luis Pascual Muñoz, Vicent Pascual Paredes, Marian Pascual Picazo, Jordi Pastor Gandul, Rafael Pastor Tarazona, Amparo Pastor Tarazona, Carmen Perez Encarnación, Carme Perez Folgado, Marta Perez Sánchez, Yolanda Peris Manzano, Carla Peris Manzano, David Planells Andreu, Santiago Planells Tarazona, Carolina Planells Tarazona, Maria Puchades Mompó, Abel Puertes Ruiz, Esther Puertes Torrent, Xelo Quevedo Donet, Celia Quevedo Gordón, Alberto Ramírez Alcántara, Lia Ramírez Marchante, Aitana Ramírez Marchante, Alba Ramón March, Vicenta Mª Ramón Saneustaquio, Jesús Rivodigo Benedito, Lucia Rodríguez Cortina, Jordi Rodríguez Guillen, Isabel Rodríguez Sánchez, Ernesto 21

Román Cavero, Mireia Román Ruiz, Pedro Romeu Cervera, Beatriz Roselló Aguilar, Marina Ruiz Biedma, Octavio Ruiz Castillo, Carlos Ruiz Gómez, Meritxell Ruiz Zamora, Ángela Ruiz Zamora, Vanessa Sáez Martinez, Claudia Sáez Montesa, Martina Salas Pastor, Natalia Salas Pastor, Toni Salort Herrera, Almudena Salvador Martínez, Rafa Salvador Pastor, Borja Salvador Pastor, Marc Sánchez Migallón Roselló, Daniel Sánchez Migallón Roselló, Jose Sánchez Martínez, Irene Sánchez Martínez, Ylenia Sánchez Masiá, Carmen Sánchez Masiá, Neus Sánchez Migallón Martínez, Jose Sanchis Monreal, Juan Sanchis Monreal, Lucia Santamans Sanz, Teresa Santos González, Fco Javier Sanz Ramón, Maria Rosario Sanz Ramón, Maria Teresa Serna Chisbert, Maruja Serrano Roger, Lucas Serrano Roger, Mateo Soler Aroca, Lorena Soler Sarrión, Joana Tarazona Amat, Alfons Josep Tarazona Amat, Marta Tarazona Balbastre, Clara Tarazona Balbastre, Cristina Tarazona Balbastre, Mª Amparo Tarazona Balbastre, Maria Tarazona Bas, Mª Carmen Tarazona Baviera, Mª Amparo Tarazona Baviera, Mª Jesús Tarazona Baviera, Maruja 22

Tarazona Blasco, Aranzazu Tarazona Del Castillo, Francisco Tarazona Del Castillo, German Tarazona Felipe, Alicia Tarazona Felipe, Beni Tarazona Ferrandis, Amparo Tarazona Ferrandis, Gesmil Tarazona Ferrandis, Teresa Tarazona Ferrandis, Vicent Tarazona García, Cristina Tarazona García, Marta Tarazona Gil, Celia Tarazona Gil, Inma Tarazona Juan, Alfonso P. Tarazona Juan, Amparo Tarazona López, Ana Tarazona Martínez, Joaquín Tarazona Martínez, Salvador Tarazona Martínez, Vicenta Tarazona Masiá, Albert Tarazona Masiá, Jordi Tarazona Montesinos, Jordi Tarazona Montesinos, Manuel Tarazona Motes, Alfonso Jose Tarazona Motes, Sari Tarazona Rubio, Loli Tarazona Serrador, Ana Tarazona Tarazona, Elena Tarazona Tarazona, Nacho Tárrega Folgado, Lucia Valcárcel Hervas, Daniel Valenzuela Delhom, Sofía Valero Salvador, Conchin Valladares Trenado, Puri Valls Pastor, Encarna Villar Ramos, Myriam Villar Ramos, Paula Villena Calero, David Yago San Agustín, Ramón Yago Tarazona, Irene Yago Tarazona, Ramón Zamora Jurado, Raúl

Parlem amb les falleres majors i els presidents [carolina planells] Després d’aquests anys tan durs, volem saber com han viscut i què han sentit els nostres representants després de rebre la notícia de la cancel·lació de les falles de 2020, per això els fem unes preguntes que ens ajuden a reflexionar sobre el sentiment faller en temps de pandèmia. Carla, Irene, Chimo i Javi són els nostres representants de les falles 2020, 2021 i 2022, una situació atípica i inèdita però que s’ha repetit en moltes comissions. Parlem amb ells vía whatsapp, per tal de mantindre totes les mesures de seguretat i, malgrat no estar tenint els actes fallers habituals durant l’any, amb molta il·lusió ens fan arribar les seues respostes. El primer que se’ns ve al cap quan pensem en aquell 13 de març del 2020 és el sentiment de desil·lusió, una desil·lusió que compartim tots els fallers i falleres, un sentiment que no es pot explicar, i així ens ho transmeten els nostres representants, que no podien creure que d’un dia per a l’altre deixaren de gaudir dels actes fallers del mes de març. Com ha sigut la vostra experiència personal durant la pandèmia? I professional? En l’àmbit personal ens comenten que primerament va ser un colp molt fort, ja que no solament es van cancel·lar els actes, sinó que a més, ‘vam haver d’estar a casa sense possibilitat d’eixir ni poder fer altres plans’. Poc a poc van comprendre que la situació requeria d’una cancel·lació total i van començar a assimilar que la salut està per damunt de tot i es van posar en marxa per poder ajudar. En el cas de Carla, va canviar les faldes de fallera per l’uniforme d’infermera. Carla ens conta que també ho va passar molt mal en el terreny professional, ja que ella, a principis de la pandèmia, treballava en una residència de majors i tenien molta por de que aplegara el coronavirus. A l’any 2021 ho ha passat quasi pitjor perquè estava treballant a l’hospital, en la planta Covid, ‘he hagut de vore moltes situacions desagradables’. 25

Javi ens conta que durant tot este temps ha tingut algunes èpoques de treletreball, ‘després del confinament, en tornar a l’oficina, fou curiós vore animals en el mig de l’autopista com si hagueren recuperat el seu territori’. Per altra banda, Chimo i Irene coincideixen dient que a l’escola es varen adaptar fent classes online, però que en el començament del nou curs han pogut fer classes presencials amb grups reduïts, seguint les mesures sanitàries i, en el cas d’Irene, anant a l’escola en dies alterns. Després de parlar un poc sobre les seues experiències, volem saber si durant aquest temps de pandèmia han tingut lloc alguns actes i activitats falleres, i que ens conten com els han pogut fer. Com ha sigut la vostra experiència fallera durant la pandèmia? Haveu pogut fet activitats i actes? Ja passats uns dies, els membres de la falla van decidir tornar a encendre el sentiment faller que s’havia apagat després de la inesperada notícia. Com sempre, van organitzar diverses activitats falleres per poder fer-les des de casa, ‘i va ser en eixe moment quan començà un nou cicle faller, començava l’any faller 2020-2021’, ens diuen. Unes de les activitats que més va agradar als representats van ser el campionat de parxís online, el muntatge de vídeos de balls per grups i l’apuntà virtual. Va ser molt emocionant veure com la comissió es va unir per crear un ambient faller, fins i tot des de casa. És cert que, segons ens expressa Javi, ‘és molt complicat poder organitzar qualsevol activitat amb la pandèmia per un problema bàsic: la situació sanitària, però malgrat això, tant jo, com Carla, Irene i Chimo ens sentim molt orgullosos de poder formar part d’una comissió capaç de reinventar-se’. Durant la setmana fallera del 2021, quan la situació ja ho va permetre, es va realitzar una ofrena a la Mare de Déu dels Desamparats en l’església de Sant Jordi, solament van poder anar els representants vestits de particular, però segons ens conten va ser molt emocionant, ja que el recorregut que van fer va ser molt paregut al d’una ofrena habitual. Carla també recorda amb molta emoció l’entrevista online que feren a totes les falleres majors de Paiporta el 19 de març per al programa de youtube “Festa, foc i fum”, perquè les seues amigues i la seua família li van preparar un vídeo animant-la.

Pel que pareix, els quatre estan molt contents amb l’organització i les activitats realitzades durant aquest temps, però està clar que sempre es pot millorar en alguna cosa, i quina millor manera de saber-ho que preguntar als protagonistes de la festa. Tots coincideixen en que les coses s’han fet de la millor manera possible. ‘Era molt difícil saber com actuar, ja que era una situació nova per a tots’. Segons ens conten, la falla s’ha sabut adaptar a la situació de cada moment, sobretot a les noves tecnologies, i és cert que és molt difícil poder motivar i moure a la gent a través d’una pantalla. Ens comenta Javi que també ha sigut complicat tractar d’economitzar al màxim per tal de que la gent no s’esborrara de la falla, però, així i tot, pareix que els nostres representats estan molt contents amb la seua comissió i en com s’han gestionat les coses. Per acabar aquesta xicoteta entrevista, demanem als nostres representants que envien un missatge al món faller, ja que la seua positivitat i il·lusió són essencials per a la resta de fallers, especialment, per als membres de las seua comissió. Javi: “Malgrat les circumstàncies continuem treballant perquè les falles, eixa festa tan volguda nostra, torne el més prompte possible per a unir-nos i disfrutar.” Carla: “El meu cap i el meu cor han estat dividits en dos: per una banda el raonament que tinc com a sanitària i per altra banda el sentiment com a fallera. Tinc l’esperança de poder disfrutar d’unes falles en 2022 i sobretot de poder compartir-les amb tota la comissió que estic segura que, com jo, tenen unes ganes immenses de poder juntar-se tots a la plaça i passar-ho fenomenal.” Irene: “Hem passat tots una situació molt difícil i tot el mon hem pogut aprendre alguna cosa d’aquesta experiència, com conéixer un poquet més a la gent que ens envolta. Tot açò va passant i ja ens queda menys per a poder disfrutar d’allò que ens uneix tant, LES FALLES.” Chimo: “Tots els presidents i falleres (majors i infantils) viuen les seues falles amb molta emoció. Per a nosaltres, i en concret per a mi, ha hagut un temps d’espera però tinc l’absoluta convicció que encara que no seran unes falles com les que tots coneixem, van a ser d’una emoció MOLT MÉS GRAN i pense viure-ho aixina.”

Al llarg d’aquesta xicoteta entrevista, ens ha agradat molt escoltar als nostres representants, perquè tot i que la situació ha sigut molt difícil, ells continuen esperançats de poder disfrutar de les falles amb la màxima normalitat possible. De segur que en les pròximes falles tots els membres de la seua comissió van a estar acompanyant-los per fer que siguen unes festes inoblidables. Sols ens queda donar les gràcies als quatre, per la seua paciència, la seua dedicació fallera en temps de pandèmia, per fer falla, per convertir la desil·lusió en esperança i sobre tot perquè han demostrat tindre el cor encés en flama fins i tot quan el foc de les falles estava apagat. GRÀCIES.

La falla en pandèmia, la visió d’un president [javier belda rua]

Recorde el 10 de març de 2020 per la nit, estàvem començant a preparar-nos per a tota l’activitat que se’ns venia, millor dit ja la teníem damunt! la plantà, les mascletaes, la setmana gran..., i la veritat és que estàvem il·lusionats i amb unes ganes enormes de festa, pólvora, flor i monuments. Si que és cert que ens arribaven notícies de Wuhan i d’Itàlia que ens generaven molta inquietud, però ningú haguera imaginat que tot anava a prendre el rumb que prengué la situació sanitària. La pandèmia va irrompre en les nostres vides i ha canviat moltes coses en la nostra societat. Ja vorem quan recuperarem la plena normalitat! I així ens vam assabentar que es suspenien les falles. Ja havia diversos rumors sobre eixa possibilitat, però passades les 22:00 hores Ximo Puig compareixia davant dels mitjans de comunicació i deia textualment: “Hui en una reunió mantinguda per videoconferència amb els responsables del Ministeri de Sanitat ens han traslladat la conveniència de no celebrar els actes festius de les falles i la magdalena en les dates previstes”. Eixe era el missatge que ningú volia sentir, però que feia realitat la suspensió de la festa. La primera reacció que em va vindre al cap després del shock inicial va ser tractar de minimitzar al màxim la despesa econòmica que podria suposar per a la nostra falla tot allò. Havíem de telefonar als proveïdors, als artistes, la pirotècnia, als muntadors de la carpa. No hi hagué temps per a lamentacions, era necessari actuar, i la veritat és que fou una acció conjunta entre molts fallers/es, i crec que entre tots minimitzàrem les despeses, gràcies a la ràpida reacció que vam tindre. Després arribà l’etapa del confinament. Anàvem a passar la setmana fallera tancats a casa. Hi havia un sentiment de tristesa però al mateix temps de celebració i de comunicar-se, d’expressar que érem fallers encara que estàvem confinats. I per a tal fi, es van programar activitats que de forma “telemàtica” vam estar completant en la comissió durant eixa setmana de falles tan atípica. 31

Passades les falles començàrem a pensar en la possibilitat de celebrar-les en altra data, ja que les falles 2020 no s’havien suspès, si no que s’havien ajornat, en principi a juliol, després a setembre. No obstant, el transcórrer de la pandèmia va fer que es veiera tot negre i fou molta la gent va començar a adonar-se que no se celebrarien les falles durant 2020, esborrant-se de la falla. Per a evitar-ho decidírem fer una baixada en les quotes tenint en compte el que no ens havíem gastat en la setmana fallera i amb l’equip d’economia controlant el pressupost per a les despeses fixes: lloguers, llum, aigua, impostos… Se sorprendria la gent del volum de despeses que una associació té només per subsistir, i eixe era el principal objectiu. No obstant, era complicat perquè no es podia perdre de vista que en qualsevol moment la situació podia canviar i podíem tornar a l’activitat. Totes estes decisions es van prendre mitjançant videoconferències. Tots en casa i connectats als dispositius mòbils o ordinadors, per entre tots decidir el rumb que la falla tenia que prendre en eixa situació. Encara que es van prendre estes decisions, no es va poder evitar que la gent s’esborrara, amb el que això suposa per a un pressupost. Al principi les notificacions de baixa m’arribaven per whatsapp, però ràpidament això també ho varem canviar al crear un document per a comunicar-ho a la secretària via e-mail o entregar-lo en paper en la falla (quan puguérem començar a eixir), tot això controlat des de secretària, que va tindre que digitalitzar-se en poc de temps. Una altra cosa que també vam haver de fer va ser negociar amb els propietaris dels lloguers perquè ens reduïren la quota fins que passara la pandèmia i poguérem realitzar l’activitat normal, la qual cosa es va aconseguir. La gent he de reconéixer que és comprensiva davant la dificultat i des de l’equip d’economia s’ha treballat molt i bé per a que la falla no perdera capacitat a l’hora de seguir endavant. Les quotes es reduïren al mínim per a cobrir despeses fins que l’activitat poguera tornar. Altre apartat clau de la festa eren les falles i les relacions amb els artistes, mantenint-se reunions per a afrontar esta dura etapa, des d’este text vull agrair-los als dos el tracte i la seua comprensió donada la dificultat que ells també travessaven. Ja amb el transcórrer del temps hem hagut d’adaptar-nos a la situació, han irromput amb força les vídeo-reunions, les hem realitzat sobretot amb la plataforma ZOOM, que és una de les més obertes que hi ha. També hi ha un equip encarregat dels comunicats de la falla, perquè 32

tant a través de xarxes socials com dels grups de whatsapp, la nostra comissió seguisca informada correctament de qualsevol detall rellevant. L’equip de festejos també ha treballat i ha organitzat algunes de les activitats realitzades com el parxís en línia, emissió en xarxes socials de com fer una paellla, els sorteig de regals de nadal i reixos… tot això amb la intenció de no perdre mai el contacte amb la falla. Quan ho permeteren les restriccions, la falla començà a fer alguna directiva, he de dir que presencialment són molt més acalorades que en línia i sempre és d’agrair el “contacte” personal (sempre amb mesures de seguretat). Potser també segons els temes que es tracten ho són més o menys, però això és la falla. El casal va ser adaptat amb dispensadors de gel hidroalcohòlic, papereres amb pedal i cartells que indicaven normes i aforaments. I quan s’obria, la porta principal i les finestres sempre havien d’estar obertes per a una correcta ventilació del local. Amb més o menys aforament s’han pogut anar salvant les activitats, inclús s’han pogut fer sopars. Dins de l’apartat de loteries es van reduir els sortejos i només vam fer el de la Grossa de Nadal, perquè com la mobilitat estigué restringida durant molt de temps i sempre planejava l’ombra d’un nou confinament, teníem la por que algú poguera contagiar-se o que ens tornaren a confinar i no poder gestionar el volum de loteria que movem. De fet, la del “niño” no la vam fer per l’escàs marge de temps que teníem. L’equip de loteries havia d’atendre en el casal en persona a tots els fallers/es, això si, per a respectar els límits d’aforament, se’ls va instal·lar en la taula d’atenció una pantalla protectora de plàstic per a treballar el més segurs possible. Però quan a Paiporta tinguérem un risc extrem de contagis, es va decidir tancar el casal i evitar d’esta forma que els encarregats de loteries i quotes estigueren més exposats al coronavirus. Un altre punt important va ser la presa de decisions validades per la general, que és el màxim òrgan de decisió d’una associació cultural com la nostra falla. Pel fet que no ens podíem reunir i respectant sempre els estatuts de la falla, s’ha involucrat sempre a la comissió per a la presa de decisions. A través de Google forms, vicepresidències, l’equip de comunicació i secretària s’han coordinat per a realitzar les votacions que eren traslladades als grups de la falla perquè la comissió validara les propostes com si d’una reunió de la general 33

es tractara, després la secretaria publicava una acta en els grups comprovant cadascun d’ells i quedava validada la votació. Per a nosaltres va ser important que l’opinió de la majoria dels fallers fóra la que portara avant la falla i sempre es va tindre en compte eixa situació per a que les votacions foren vàlides. Les votacions on-line han sigut la ferramenta més utilitzada per a aprovar pressupostos, propostes, etc., obrint-se també una votació amb paperetes i bústia per a totes aquelles persones que no es sentien còmodes amb les noves tecnologies. Tot i això, i en esta nova etapa de molta activitat digital, la falla tenia contractada des de feia anys una plataforma per a poder gestionar adequadament tots els aspectes de la comissió, incloent la llei de protecció de dades. D’esta forma s’ha animat a tots els fallers i falleres a emplenar-la, ja que amb ella aniran apareixent formularis en línia per a la gestió fins i tot el del dia de l’apuntà. Tot i això és una feina que s’ha d’anar fent i la falla anirà adaptant-se segons les nostres necessitats. A un dia d’escriure açò em van a vacunar ja. Espere que siga el primer escaló per a poder tornar a l’activitat fallera normal d’abans de la pandèmia, encara que crec que se tardarà en recuperar tot al 100%. El que si espere és que al menys pugam fer unes falles plenes al març de 2022, i en el moment ens deixen fer coses les autoritats sanitàries, organitzar festejos i actes culturals, que per a això està pensada una falla. Seguim treballant per la nostra festa.

Onades 2020: Primera Onada Què ha fet la falla durant la pandèmia? 10 de març de 2020 22:09 Ximo Puig anuncia la cancel·lació de la festa fallera i el grup de WhatsApp de la falla (Som falla) bull d’activitat. 12 de març de 2020 La falla trau un comunicat dos dies després de la suspensió de les falles que diu així: 48 hores després de rebre la notícia que cap faller vol escoltar, és moment de reflexionar. En primer lloc, la Falla Plaça de Cervantes vol donar el màxim suport a tots els sectors que s’ han vist afectats per esta difícil situació, com són els artistes fallers, els pirotècnics, els floristes, els indumentaristes, perruquers i maquilladors, proveïdors i comerç en general, i tots aquells agents econòmics que fan de la nostra festa, una festa màgica. Però per damunt de tot som persones, formem part de la societat i tenim que ser coherents, respectar esta decisió i ser els primers en prendre mesures per guanyar la ‘batalla’ a este virus. El món faller és lluitador, mai es rendix i per suposat ens recuperarem. I com no, volem donar el nostre gran suport als nostres representants del 2020, Carla, Irene, Javi i Chimo. No dubteu que anem a fer de les Falles 2020, unes falles úniques , màgiques , inoblidables, irrepetibles... però sobre tot, històriques. Perquè en l’esperit taronja està molt present la capacitat de treball i de protagonitzar al llarg de la història moments irrepetibles com de segur serà el proper mes de juliol. Comença el compte enrere per a les falles 2020! #somcervantes

Semana fallera 2020 Les comissions falleres i la societat comencen a proposar activitats per a reivindicar unes falles des de casa amb el hastag #Joemquedeacasa Quasi totes les falles paiportines reaccionen i comencen a moure en les xarxes socials als seus comissionats. Plantegen activitats com la confecció i plantà de falles infantils amb joguets, ofrenes virtuals o llançament de petards des dels balcons. 16 de març de 2020 La comissió infantil, amb dibuixos realitzats per més de 30 xiquets i xiquetes planten una falla virtual a la plaça.

vídeo de la notícia en À Punt

Del 17 març de 2020 La família Tarazona Masiá llança un #reptemusical a tota la comissió amb un vídeo des de casa amb la cançó “Let’s get loud” de Jennifer López. El repte consistia en gravar un vídeo musical i pujar-lo al grup de WhatsApp de la falla. 38

Des d’eixe moment, fallers i falleres de la comissió amb polars, mocadors i blusons, comencen a generar vídeos durant els següents dies fins finals de març. Cadascú des de casa, a soles o amb família, gravaren peces de vídeos amb música que després eren editats, generant vídeos musicals cooperatius. En total es van produir 8 vídeos musicals en els quals aparegueren 126 persones, 3 gossos i una estufa (com animal de companyia). Les cançons utilitzades foren: 1. “El pisito” va utilitzar “Todos los días sale el sol” de Bongo Botrako 2. La Familia Planells Tarazona i la família Tarazona Ferrandis conjuntament també acceptaren el repte i pujaren un vídeo amb la cançó “Madre tierra” de Chayanne 3. “El follerio” va gastar “Baila conmigo” de Dayvi, Victor Cardenas i Kelly Ruiz 4. Hombres G i la seua cançó de “Voy a pasarmelo bien” va ser utilitzada en el vídeo “¿Alguien se aburre?” 5. Cuarentena Studios ens va sorprendre en la cançó de “Besos” de Canto del Loco. 6. Gloria Gaynor i el seu “I will survive” també va ser emprada per a un dels vídeos 7. Les xiques del Panda i la “Charraeta”(8) van gastar “Resistiré” en diferents versions.

19 de març de 2020 Junta Local Fallera, amb l’aprovació de les 6 comissions paiportines, trau un comunicat en el qual aplaça la celebració de les falles al mes de juliol de 2020, del dia 15 al 19. La Federació de Bandes de la Comunitat Valenciana convocà als seus musics el 19 de març a les 12:00 per a que tocaren ‘Paquito el chocolatero’ i ‘Amparito Roca’ dins del ‘Festival dels balcons’ sentint-se pels carrers de Paiporta la música. 39

També va circular un cartell on es convocava a les comissions falleres a dos activitats: a les 21:00 h fer un aplaudiment generalitzat per les falles 2020, i 5 minuts més tard amb les llums dels mòbils enceses es demanava cantar l’Himne Regional. Des del 19 de març fins a meitat d’abril de 2020 La nostra falla llança una campanya en xarxes socials en la que es rememoren fotografies antigues de cavalcades. Del 6 al 12 d’abril de 2020 De nou la comissió llança un repte, el #Gotchallenge, tenint-se que realitzar una combinació de moviments amb les mans i el got de la falla.

vídeo demostració del repte

12 d’abril de 2020 Apuntà virtual amb diverses activitats: 11:30 h Mascletà preparada pels infantils 12:00 a 14:00 h Com fer una paella en directe. Retransmissió mitjançant les xarxes socials de la falla de dos paelles simultànies, una feta amb llenya i altra en la vitroceràmica. Les paelles foren cuinades pels delegats de gastronomia, Mª Jesús i Alfonso, i seguides en directe per fallers i falleres que també es llançaren a cuinar paella. 20:00 h Sessió de música amb Dj Barreales Del 13 al 21 d’abril de 2020 Campionat de parxís online en el qual van guanyar Raquel Paredes i Carla Gimeno 7 de maig de 2020 Es celebra una assemblea general virtual, votant-se el trasllat de la festivitat de les falles al 2021 amb el suport del 89% dels vots. 40

8 de maig de 2020 Junta Local Fallera de Paiporta emitix un comunicant permetent a les comissions falleres tancar l’exercici 2019-20 i obrir l’exercici 2020-21. 25 de maig de 2020 Es torna a convocar una votació en la que es ratifica que els representants de l’exercici 2019-20 passen a ser els mateixos en 202021. 26 de maig de 2020 Es convoca el concurs on-line “Cervanchef”, en el qual es tenia que fer una plat i explicar la seua elaboració.

13 de juny de 2020 Es celebra una assemblea general i es vota la composició de la nova directiva per a l’exercici 2020-21, fent-se pública mitjançant un vídeo que es va penjar a les xarxes socials. 25 de juny de 2020 Després del confinament es fa la primera reunió presencial de la nova directiva. 3 de juliol de 2020 Per votació electrònica s’aproven les quotes per a l’exercici. 21 de setembre de 2020 S’aproven, amb el 82% dels vots on-line, els comptes de l’exercici i es decidix tancar l’any i començar-ne un de nou.

8 d’octubre de 2020 Irene i Javi acudixen a la gala de Lletres Falleres a Sueca perquè el #LlibretCervantes20 havia estat nominat al premi “Mestre Ortifus a Millor Coherència”, així com al premi a “Millor Llibret Infantil”. És el primer acte oficial al que acudixen els nostres representants.

Desembre de 2020 Junta Local Fallera de Paiporta convoca un concurs de centres de nadals, sent Alba Escoruela i Verónica March les guanyadores de dos de les tres categories.

2021: Segona Onada 05 de gener de 2021 Es celebra el dia dels reis a la falla, sent en esta ocasió S.S.M.M els Reis d’Orient els que s’acosten a cadascuna de les cases dels fallerets i falleretes infantils per a donar-los els regals. El dia d’abans es celebra un sorteig de regals per a tots els membres de la comissió major que es retransmés per xarxes socials. 22 de gener de 2021 Junta Local Fallera de Paiporta emitix un comunicat en el que exposa a disposició de la conselleria i la regidoria de salut els casals per a la vacunació massiva de la població. 42

13 de febrer de 2021 S’aproven per majoria les quotes per a l’exercici 2021-22 i la continuïtat dels representants per l’exercici 2021-22. 1 de març de 2021 Des de la delegació artística i amb la col·laboració de la de festejos i comunicació, es llança una campanya per a engalanar els balcons durant el mes de març i penjar fotografies en les xarxes socials amb el hastag #NoFalles21. Per tal motiu es posa a disposició de tota la comissió senyeres que poden arreplegar a la tenda Cuadrícula, a més d’animar a preparar petards amb cartró i paper per acompanyar les senyeres. 10 de març de 2021 L’equip de banderes de la falla engalana els balcons dels nostres representants amb les banderes habituals que la falla fica durant la setmana fallera. 14 de març de 2021 Els representants repartixen banderes i coets taronja a la gent més major de la comissió perquè també mostren la festa des dels seus balcons.

Del 15 al 19 de març de 2021: celebració de les #NoFalles21 Es celebren de nou unes falles virtuals, en este cas batejades com les #NoFalles21 15 de març. Dia de la Plantà A les 22:00 es realitza virtualment la #Plantà21. Com ja es va fer en 2020, els xiquets i xiquetes de la comissió enviaren els seus 43

dibuixos, amb ells es van composar dos falles, una gran amb el lema “Imaginació al poder”, i altra infantil amb el lema “La vida de granger”.

També, i al no poder tindre per segon any consecutiu una nit de la plantà com cal, es decidix “plantar” a la finestra del casal una lona que enumerava totes les vessants que inclou la festa fallera, al mateix temps que es preparen uns versos que expliquen que nosaltres si que plantem i al mateix temps animem als nostres representants a seguir endavant. Els versets diuen així: La nostra permanent flama encesa sou Carla, Irene, Chimo i Javi, pues de tots els falleres/es és promesa que celebrareu unes falles d’ensomni Dia 16 de març de 2021 i a la plaça no hi ha falla, dos anys sense grues i artistes, sense el sopar de la plantà, però com que nosaltres SOM FALLA hui plantem il·lusió i versets perquè l’essència fallera no falte, SOM CERVANTES, fins l’últim alè.

Diversos grups de fallers van passar per a immortalitzar la #Plantà2021 i a fer-se fotografies en el que es va convertir en el photocall de les #NoFalles21 Del 16 al 19 de març Es va animar a la comissió a penjar fotografies per xarxes socials rememorant els actes d’altres exercicis fallers, així com anècdotes o qualsevol record que estimaren compartir. 44

17 de març Els nostres representants, Carla, Irene, Chimo i Javi, fan una ofrena a la Mare de Déu dels Desemparats en representació de tota la comissió. Altres fallers es sumen a la iniciativa i ofrenen rams a la patrona. 19 de març Al mig dia de nou paella virtual, en este cas cuinades via xarxes socials per Miguel Ángel Andreu Huesa i Vicent Palmero. 4 de maig de 2021 S’aproven els pressupostos de l’exercici 2021-22. 15 de maig de 2021 La delegació artística i de carrossa confeccionen un mural a la finestra de la falla representant la Mare de Déu, per fer visible i celebrar d’eixa forma la festa mariana de la Verge dels Desemparats. Els nostres representats acudixen a la missa de celebració de la festivitat de la Mare de Déu organitzada per la Confraria de la Verge dels Desamparats de Paiporta.

25 de maig de 2021 La comissió decidix per votació on-line i presencial, amb 92 vots en contra i 60 a favor, no celebrar falles en setembre i per tant traslladar la festa fallera a març de 2022. 1 de juny de 2021 Junta Local Fallera de Paiporta emitix un comunicat en el qual anuncia la no celebració de les falles en el segon semestre de 2021 i les trasllada directament a març de 2022, tot això amb el vot afirmatiu a esta proposta per part de les 6 comissions de Paiporta 17 de setembre de 2021 Tornen els sopars al casal després de la prohibició del seu ús. 25 de setembre de 2021 Membres de la nostra comissió participen en el campionat de JLF de cinquet 16 - 17 d’octubre de 2021 Es celebra el 9 d’Octubre amb un quinto i tapa i les tradicionals paelles al carrer. És el primer acte massiu que celebra la comissió fallera des de l’inici de la pandèmia. 5 de gener de 2022 S.S.M.M. els Reis d’Orient arriben a la porta del casal, on repartixen els regals als més menuts i menudes de la comissió infantil.

Altres virus de la festa [albert tarazona]

Esta clar que la Covid-19 ha sigut la variant vírica més perjudicial que les falles han patit, però per posar-li un toc d’humor a l’assumpte, com sols els fallers i les falleres sabem fer, vos diré que en esta festa, i en la nostra falla òbviament que també, tenim una gran varietat de virus. I direu, però... com?, quins?, i sobretot... se contagien? Vos explique. La majoria no estan reconeguts, o almenys identificats. Aquests virus poden ser igual de transmissors o més, que el virus que ens ha visitat en els últims anys, per això creguem que és important identificar-los i frenar-los abans que ocasionen una nova pandèmia. Amb eixe objectiu, anem a elaborar un llistat a fi d’enviar-lo a la OMS (Organització Mundial de la Salut). El lladre: Aquest virus ataca als fallers més golosos. Els membres que ho patisquen s’aproparan al foc cada diumenge de paelles per demanar-li al cuiner que li traga el fetge o alguna costelleta acabada de fregir. La gràcia que li fa al cuiner traure eixe trosset de carn és inversament proporcional a l’enfado de la resta de persones que miren com se’l menja. El directiu: Els símptomes són evidents, el faller es creu més que la resta per ser part de la directiva. Aquest faller és capaç d’enfadar-se amb el president entrant si no l’escollix per estar en la directiva de l’exercici. El cabreig serà transcendent en el terreny personal i la seua actitud durant la resta de l’exercici no serà del tot... diguem, proactiva. Amortentia: En llenguatge muggle, els amants dels portals. La intimitat és un arma poderosa en falles, a la vegada que complicada d’aconseguir. Per tant, els contagiats amb el virus amortentia, provocaran que els portals siguen testimoni d’aquells fallers amb ganes de festejar. Amb qualsevol motiu: com un overbooking als banys, els fallers festejadors, buscaran els portals dels carrers propers, per tal d’aconseguir el seu moment d’intimitat. El Botafumeiro: És el màxim representant de la ‘bombeta de fum’. El botafumeiro provoca la desaparició del faller contagiat en qualsevol festa o acte, sense previ avís, ni als seus amics més propers. Els símptomes que presenta en la societat el botafumeiro són de 49

diagnòstic avançat: ningú se n’adona de la desaparició de l’infectat, però al final de la nit, tots es pregunten per la seua misteriosa absència. El drames: ‘Xics agarreu vosaltres taula, que les xiques tenim que llevar-se els monyos’. Els monyos i les falleres... Aquest virus està dissenyat genèticament en els millors laboratoris per atacar només al gènere femení. En tot grup esta eixe selecte grup de xiques que, en la setmana fallera, després d’un acte, no són capaços d’anar al casal abans de sopar per agarrar taula, i indiquen als amics masculins que ho facen per elles. Elles tenen molta faena per llevar-se el monyos i MAI els dóna temps, curiosament altres falleres si poden. Com tots sabem la majoria de les voltes estan en el sofà ‘descansant’, ja que la peineta se’ls ha clavat molt i no es troben be. A les 4 del matí estan en la barra demanant el quint ‘xupito’ de tequila rosa. El tardó: ‘Ieeee per on aneu, ja ha eixit el passacarer?’. Aquest és el missatge que envia al grup de WhatsApp el faller infectat pel virus tardó. Aquest faller mai és capaç d’aplegar a l’hora indicada per tal d’anar a recollir a les falleres majors abans d’un acte. Sempre preguntarà pel grup en quin cantó pot unir-se a la fila, cantó convenientment situat prop de sa casa. El tolosa: El virus tolosa dóna una capacitat intel·lectual increïble a molts fallers o falleres per saber com gestionar, organitzar, muntar i decidir qualsevol activitat fallera. En definitiva, aquest faller tot ho sap. El faller explicarà a la resta, prèvia pregunta o no, com han de fer les coses perquè isquen de manera correcta, o almenys això es pensa ell. El manaor: Dels creadors de la variant delta, naix una variant del tolosa, el manaor. El virus manaor afegeix als símptomes anteriors, una potestat inaudita a molts fallers per poder indicar-li a la resta què ha de fer, com i quan fer-ho. El gossarro: I finalment, quan pensem que delta s’esta acabant, naix òmicron, o el que seria el mateix, la variant gossarro. El faller contagiat amb gossarro, a més del símptomes descrits en el tolosa y el manaor, utilitza les seues mans per aguantar una cervesa, mentre mira a la resta fer la feina, i sempre té una excusa preparada per la qual no pot ajudar a fer res. Això si, serà el primer en passar una foto pel grup de wasap “Som Falla” dient que porta des de les 9 del mati en la falla ajudant. Probablement estem tractant amb el virus més desagradable de tots i per al qual deuríem de destinar tots els recursos disponibles per trobar una vacuna.

El chupavasos: El chupavasos provoca una capacitat increïble per estar bevent tota la nit, però sense acabar-se el primer cubata. Les persones contagiades són capaços de no tornar a la barra per a recarregar el got en tota la nit, probablement xuplen més el got que beguen del seu interior. Molta gent és asimptomàtica, per tant, si no te n’has adonat mai de ningú amb aquests símptomes, es perquè tu ja estàs contagiat. Com la majoria de virus que existeixen al món, aquests virus fallers tenen una vacuna; l’esperit faller. Tots els virus són tractables si la il·lusió per viure la festa fallera perdura. Per tant, aquestes falles 2022 quedarà ben demostrat, que malgrat tot el que hem passat l’esperit faller perdurarà per sempre.

Noves variants de falla Enfrontar-se amb el dia a dia és una batalla que cal lluitar simplement amb l’objectiu d’arribar a la següent batalla, la que arribarà demà. En un món dominat per problemes, intolerància i desesperança, cal plantar batalla. I si el que fa falta és plantar, plantarem batalla plantant una falla. REMAT I COS CENTRAL: Les amazones són les protagonistes del cos central de la falla, dalt d’elles dos guerrers masclistes es creuen superiors. No saben el que els espera. ESCENA 1 - ELS CAIGUTS EN LA BATALLA En esta escena veiem el cementeri dels ‘caiguts’ per diferent motius durant el periode 2020-2022. Polítics i JLF apareixen en làpides d’allò més satíriques. ESCENA 2 - LA BATALLA PER L’AUDIÈNCIA Amb tants canals de TV huí en día és complicat decidir-se, perquè la “TeleBasura” és el que hi ha. Per aixó les plataformes digitals són les predominants. ESCENA 3 - ELS JOCS DE LA FAM Un runner, representant els hàbits d’alimentació saludables, fuig esglaiat d’un guerrer que representa els hàbits d’alimentació basats en el menjar ràpid. L’eterna lluita entre l’alimentació mesurada i la desmesura de l’alimentació ultra processada. ESCENA 4 - LA GUERRA COMERCIAL Escena en la qual veiem al comerç on-line vs el comerç tradicional, que moltes vegades ha de baixar la persiana davant l’auge dels sistemes de compra i venda més sofisticats. Així mateix, es realitza una defensa del producte de proximitat, especialment amb denominació d’origen C.V. ESCENA 5 - MAKE LOVE, NOT WAR Perseo, representant al col·lectiu LGTBI, es defensa dels atacs que intenten minar els drets aconseguits al llarg de tants anys. Al seu al voltant, restes de l’endemà de la batalla emfatitzen la resistència contínua i la lluita des de fa anys. ESCENA 6 - LA LLUITA PER LA IGUALTAT La igualtat laboral, el trencament del sostre de cristall i l’equiparació de sous són els temes que es volen representar a través de la figura de la deessa grega de la saviesa, Atenea, una lluitadora incansable per allò que és just. ESCENA 7 - LA LLUITA CONTRA LA PANDÈMIA La lluita contra la pandèmia ha estat una prioritat a nivell mundial. Les vacunes i l’esforç del sector sanitari ha sigut primordial per a poder tombar les diferents onades de la Covid-19 52

GENERAL Viatjar i descansar pensava la nostra parella entusiasmada, llàstima que l’agència un altre hotel els ha venut diferent al que ensenyava RECEPCIÓ DE L’HOTEL Amb la seua mascota viatgen, i en entrar a la recepció, com per art de màgia patix una conversió Vicent i Carmen són els nostres viatgers, una té cataractes i l’altre ja no sent be, així que de moment.... no se’n adonen de res! EL MOSSO Arriba un personatge peculiar, les maletes els ha d’arreplegar, però quan les tira a alçar... pesen massa per a ell! què les porten els clients! DESTARIFO D’HOTEL Encara no saben en quin hotel s’han clavat, diversió no els faltarà però ací estan tots tronats MONSTRES Una clientela especial té este hotel singular, ja que famílies senceres van de monstres xicotets i grans MONSTRES NEGOCIANTS Al nostre hotel també van monstres negociants i ben mudats, on fan reunions serioses per grans negocis tancar

Donen ordre en recepció per ser despertats ben matí, però quan arriba el moment ni els ulls poden obrir ELS XIQUETS Juguen amb maquinetes i jocs de monstruositats. Ara han tret un joc nou que converteix als fallers, en mòmies i homes llop... Mare meua... quina por!!! MENJADOR Arriba l’hora de dinar i al menjador han d’anar, plats exquisits tindran estos clients peculiars LES HABITACIONS Habitacions de molts tipus al nostre hotel tenim: que els dracs han llogat, per poder eixir volant, i alguna volteta donar LA “SUITE” També tenim a l’hotel “suites” especials i grans, on celebren la lluna de mel els monstres enamorats FI DE CURS El viatge de fi de curs fa una panda d’estudiants, no paren d’armar gresca i porten a tots de cap La banyera de l’habitació al sostre de l’hotel han pujat, no s’han adonat que tenen una piscina gegant

ELS JARDINS A les zones comunes de l’hotel trobaràs uns jardins peculiars, amb unes plantes carnívores... que vas a al·lucinar!

EL PERRUQUER Si tens el monyo massa llarg no t’ho penses més, el nostre gran perruquer el talla en un tres i no res

SOLARIUM El que no entén ningú és què haurà fet esta clienta, per acabar dalt d’un arbre i deixar-nos amb la boca oberta

FINAL I és que este hotel, és sens dubte terrorífic, però els nostres visitants ho passen ací de vici

“Carinyo, este hotel és monstruós”

Ninots exposats! 758 dies [héctor moreno]

Paiporta ha tingut, l’exposició del ninot més llarga de tota la història de les FALLES fins al moment! I és que el 14 de febrer de 2020 es va inaugurar al museu de la Rajoleria l’exposició del ninot de les falles 2020. A ella van acudir les Falleres Majors de Paiporta i el president de la JLF, els representants de cadascuna de les 6 comissió falleres del poble (Falleres Majors i Presidents), autoritats i fallers i falleres en general. A les 19.45 quedava inaugurada l’exposició on es podien vore els ninots que optaven a ser indultats en les falles de 2020. A més podien trobar les portades de llibrets a concurs i les fotografies dels representants fallers. D’esta forma al Rajolar s’exposaren un total de 12 ninots (6 infantils i 6 majors) confeccionats per 10 artistes fallers. • La Falla Mestre Serrano- Sant Francesc va portar una parella de mexicans fent fanalets per decorar, que va ser obra de David Sánchez Llongo per a la falla gran, mentre que l’infantil tractava del mar, amb un xiquet, una balena i un mariner amb el seu vaixell, obra de David Mou. Els dos s’estrenaven a Paiporta. • La Falla Plaça de Cervantes va portar una deessa grega amb un mussol obra de Sergio Musoles per a la falla gran, i una escena d’ extraterrestres en la perruqueria per a l’infantil, obra d’Àngel Navarro. • La Falla Doctor Fleming – Verge dels Desamparats va confiar els dos ninots a un debutant a Paiporta, Josué Beitia, que va exposar un Jaume I com a ninot gran i un Spiderman per al xicotet. • La Falla Sant Antoni i Adjacents va presentar propostes d’artistes diferents. En el cas de la major, va ser Vicent Llàcer qui portava un llaurador damunt d’un burro fent piruetes, mentre que per a l’infantil Vicente Domínguez presentava una gimnasta amb una mona tocant els platerets, ambdós damunt d’un cavallet.

• La Falla Avinguda Francesc Císcar – Plaça L’Església va portar dos ninots confeccionats pel mateix artista: Manuel Martínez Reig. En el cas del ninot gran va presentar una dona passejant el seu gosset, mentre que l’infantil eres dos ninots molts colorits que segons el cartell que hi havia a la part de baix anava sobre balnearis. • La Falla Jaume I, va portar per a l’indult del foc un ninot que simulava un borratxo, obra de Miguel Banaclocha per a la falla gran, i una escena d’una persona amb diversos dinosaures feta per Alfonso Díaz per a l’infantil La inauguració va ser acollidora i una gran quantitat de públic va estar visitant l’exposició des d’eixe dia fins el 14 de març, dia en el que ens van confinar a tots. Podríem dir que va ser casualitat, i que eixe 14 de febrer (dia de Sant Valentí) féu que els paiportins i paiportines ens quedàrem enamorats dels ninots i decidirem deixar-los fins a 2022, però la realitat ha sigut altra. Primer el moment el confinament, i després la complicació d’emmagatzemar les falles van ser unes de les raons per les quals la regidoria de Cultura va accedir al fet que els ninots pervisqueren al museu tant de temps. En eixe lapse de temps, el president de Junta Local Fallera i al mateix temps conserge del museu, Raúl Zamora, ha vist com els ninots ha presidit el hall del museu, sent vistos per les persones que han visitat qualsevol de les exposicions que durant 2020, 21 i 22 s’han realitzat al museu. Ell ha sigut segons tenim entés l’encarregat de llevar-los la pols al mateix temps de procurar que no es produirà cap desperfecte. També és de destacar que va ser l’únic recurs físic sobre falles en febrer de 2021, i per això la Sexta va vindre fins a Paiporta per a parlar de la suspensió de les falles i l’acte de la crida durant eixe any. D’esta forma Paiporta ha exposat més 758 dies els ninots que este març de 2022 vorem plantats als carrers del poble. Podem dir que el museu ha sigut durant la Pandèmia l’únic reducte faller a Paiporta, ja que la cancel·lació de les falles primer, i la decisió de no celebrar falles en 2021 després, van provocar que no hi haguera cap classe de celebració. Per tal motiu, els 12 ninots, deurien ser indultats per tots els fallers i falleres, sent per tant un símbol de resistència de la festa davant està situació de pandèmia.

Falla Mestre Serrano- Sant Francesc

David Mou

David Sánchez Llongo

Falla Plaça Cervantes

Àngel Navarro

Sergio Musoles

Falla Doctor Fleming – Verge dels Desamparats

Josue Beitia

Josue Beitia 59

Falla Sant Antoni i Adjacents

Vicente Dominguez

Vicent Llàcer

Falla Avinguda Francesc Císcar – Plaça L’Església

Manuel Martínez

Falla Jaume I

Alfonso Díaz 60

Miguel Banaclocha

Les falles que hagueren de ser i les que no foren [verónica march] Les no-falles en estos últims dos anys han sigut un avortament creatiu per a la festa. Teníem la matèria prima, i l’actualitat més rebolicada que mai però una malaltia que requeria confinament ens va impossibilitar dur endavant les falles. I eixes falles, sense dubte, hagueren sigut molt interessants. La malatía que canvià el rumb va arribar a les portes de la setmana gran, eixes falles que en alguns casos ja començaven a eixir al carrer no parlaven del virus, s’havien caducat en qüestió de dies. I al 2021, les comissions que celebraren la festa al setembre, hagueren de traure-les al carrer amb més d’un any i mig de retard, amb escenes que ja estaven passades i desactualitzades. Tot i això, en molts casos es va treballar per repensar la crítica, posar-la al dia i fins i tot afegir algun ninot de nova creació, sobretot al cap i casal, on l’Ajuntament va aprovar ajudes extra per a les falles. De fet a l’exposició estiuenca del ninot ja es van poder vore algunes de les noves incorporacions, en molts casos apuntant al coronavirus. És el cas d’un ninot embolicat amb plàstics que preguntava si ja se podia eixir o no, en referència al caos que portàvem amb les fases i les franges horàries. També es pugué vore a una infermera que demanava més finançament i ninots que retien homenatge als sanitaris.

Però veiem exemples concrets del treball d’algunes falles i artistes. Parlem amb Marcos Soriano, president de la falla Duc de Gaeta – Pobla de Farnals: ‘tots els personatges polítcs que teníem, llevat de Pedro Sánchez, ja no estaven vigents i el que vam fer és actualitzar la cartelleria en funció de com s’anaven desenvolupant els fets’. En el seu cas tant l’artista, Vicent Llàcer, com el guionista, Hernan Mir, són de la comissió, per tant explica Marcos que fou molt fàcil dur a cap estos canvis. A més, Duc de Gaeta és una de les poques comissions que va incorporar ninots nous a la falla, tant en la gran com en la infantil.

‘L’escena nova infantil, sí tenia relació directa amb la pandèmia i fou una idea personal meua. La falla ens mostrava el cercle de la vida, des del Big Bang fins els avanços de la ciència actual. I l’escena nova representava el confinament, era una xiqueta que des del balcó de sa casa mirava la seua falla, mentre la iaia cosia un trage de fallera i la mare cuinava. Representava el tornar al punt inicial, s’havia tornat a l’obscuritat, al tancament, al punt zero. Eixe ninot estava a un costat de la falla i s’integrava perfectament dins del guio’. Són paraules del president Marcos Soriano, que considerà lògic i just fer algun ninot nou per a les falles de setembre, ja que havien estat doblement subvencionats per l’Ajuntament de València, ‘pense que s’havia de fer alguna cosa nova, sinó no té raó de ser, però vam ser molt poques falles les que ho férem’. Recordem que gràcies a dos tandes de subvencions les comissions del cap i casal han rebut una ajuda del 62,5% del presupost declarat. 63

Artistes com Sergio Musoles, el nostre sense anar més lluny, també va haver de fer algunes noves incorporacions, ens ho explica Manolo Zarapico, el guionista de les seues creacions. ‘En la falla d’Antic Regne de València – Duc de Calabria va haver una escena totalment nova, era un matrimoni confinat llegint manuals sobre zoom, i eixia el cap de Fernando Simón per baix del llit dient que soles serien dos o tres casos com a molt’.

Però a més Zarapico conta que la cartelleria en general de la falla la canviaren quasi en un 90% per adaptar-la a una nova realitat: ‘Parlar de Trump per exemple ja no tenia sentit, o de la relació Sánchez – Iglesias. En les falles d’especial i primera la crítica que s’exposa és molt més selectiva i precisa que en falles més menudes o de categories inferiors, on es parla de temes més generals, per això haguérem de repensar moltes coses, a mi em semblava que havien passat 10 anys!’. Manolo Zarapico també fa el guió de la falla de l’Antiga de Campanar de Carlos Carsí, en este cas no hi havia escenes noves per això l’adaptació la van fer amb canvis de cartelleria, per vincular-la, en part, al moment: ‘fou complicat perquè ja estava tot’. En canvi adaptar falles com la de Telefónica (Ribera – Convent Sant Clara), també de Carsí, fou més fàcil perquè eren temes més generals.

Manolo ens parla d’una escena en concret que amb els mateixos ninots però canviant-li la crítica li pegà la volta: ‘amb un bassal de fang i una lluna obscura es parlava de la part fosca de la falles, com les denúncies dels veïnat per exemple. Amb cartelleria vaig canviar-ho, explicant que tot el fang era el que s’havia quedat empantanat en la festa pel coronavirus: floristeries, pirotècnia, indumentaristes…’. A la Falla de Mossén Josep Cuenca – Pinedo, el seu president Salva Castelló, també ens parla de la incorporació de dos ninots nous: ‘un d’ells era un gran cor amb un estetoscopi en homenatge a tots els sanitaris, i l’altre era una mistera que li estava pengant foc al coronavirus. La veritat és que tingueren molt d’èxit, i eixe punt d’actualitat li donava un plus a la falla, molts volien fer-se fotos amb estos ninots’.

De la doble subvenció que els va donar l’Ajuntament per poder garantir la contractació dels artistes a dos anys, van dedicar un 10% a ampliar una miqueta la falla guardada de 2020, cosa en la qual també incidix Salva per dir que molts pocs ho van fer. De la resta d’escenes d’esta falla de l’artista Manolo Blanco, Salva ens diu que no calia modificar-les perquè tal i com comentàvem abans, ‘eren d’una temàtica molt generalista’.

La falla que vorem nosaltres enguany plantada en la plaça també porta algun canvi. Per a 2020 hi havia preparada una escena de crítica local en referència als resultats de les eleccions municipals de 2019.

Òbviament dos anys després açò no té cap sentit, així que es repensa, s’adapta i arreglat. També trobarem una escena nova, de segur que sabreu quina és!

Però… i si hagueren hagut falles noves en març de 2021? Més enllà d’esta realitat trastocada i adaptada nosaltres deixarem volar la imaginació: si el ritual de les falles haguera seguit el seu curs, com hagueren sigut le falles de març de 2021? Noves falles on òbviament la Covid-19, el confinament, les franges horàries i les vacunes hagueren sigut protagonistes. Què s’haguera criticat?, com hagueren els artistes i guionistes ironitzat sobre una realitat tan dolenta?, quants ninots de Fernando Simón hi hauria? Mai ho sabrem, és la tanda de les falles no-nascudes. I com imaginar és gratis intentaré mostrar com podria haver sigut una d’eixes falles, les falles de la Covid-19, les no-falles. És un exemple entre moltes opcions, i des d’ací vos convide a que cadascú invente la seua pròpia no-falla. 66

COS CENTRAL: El balconet Al centre de la falla imagine un gran balcó, l’espai que es va convertir en el protagonista de la pandèmia, era el lloc des d’on aplaudíem, des d’on posàvem música, des d’on veíem al veïnat, on penjàvem missatges esperançadors... Dins del balcó trobem un gran conglomerat de personatges: la iaia que ix puntual cada dia a les 20:00 hores, els xiquets que pengen el seu dibuix, amb l’arc de Sant Martí i el lema “Açò també passarà”, també trobem al jove DJ que posa música per al veïnat, i els que gaudixen el moment amb cervesa i piscolabis, enyorant les terrasses tancades. Però per dalt d’este balcó s’alça un gran virus, el de la la Covid-19, que atrapa al balcó amb les seues enormes pates com a símbol del tancament al que els ha sotmés. El virus a tots ens tanca, adults, joves i xiquets, però la festa comença quan eixim al balconet

Pancartes i aplaudiments, esmorzars improvistats, Djs que oferixen festa, i uns veïns molt pesats

[il·lustracions: juanma agapito] 67

ESCENA 1: Confinament domiciliari - SOS Un matrimoni a casa les 24 hores del dia, cadascú amb el seu teletreball. A més han de planificar com repartir-se l’ordinador perquè amb dos menors que han de seguir les clases on-line s’han de fer malabars, encara que els menuts passen el dia enganxats al móvil i als videojocs. La mare a més ara du la càrrega de cuinar per a tots cada dia i mantindre la casa neta. Per això veiem a la dona intentant fugir per la porta de casa, però està precintada amb un cartell de ‘No eixir’. Com a conseqüència d’este escenari les demandes de divorcis s’han disparat. Treballar en espardenyes és còmode i calentet, però fer-ho amb tots a casa, per als nervis no va be

Descarregar els deures, i les reunions per ‘zum’, mantindre la casa en ordre i tindre el dinar a punt

Busquem activitats per entretindre la xicalla, però ells preferixen estar pegats a la pantalla

Quan passe la pandemia dos coses haurem de fer, demanar el divorci i els xiquets… al carrer!

ESCENA 2: L’aventura d’anar al super Anar al supermercat era tot un aconteciment i una de les poques activitats a les que podíem aspirar. Quan aconseguíem entrar després d’una llarga cua tocava omplir el carro amb els productes més cobdiciats: paper higiènic, llevat i farina, i si trobàvem algun conegut podíem fins i tot mantindre una conversa. Ací veiem a un xicon ben abastit amb allò més preuat, tot anava be fins que algú al seu voltant ha esternudat o tosit, perquè en eixe moment ix pitant imaginant virus per totes bandes. Anar al super és una festa, trobem amics i coneguts, però tremolem de pànic si escoltem un esternut

Quan una persona tus altres cent estan cagats per això el paper higiènic s’esgota als supermercats

Altres productes estrela són el llevat i la farina perquè fer i menjar dolsos ens puja la serotonina

ESCENA 3: Fases i desfases Saber totes les coses que podíem fer i les que no en les diferents fases se’ns va fer una muntanya, seria per això que li anomenaren desescalada? Aforaments, quantitat de persones que se podíem juntar, fins on podíem desplaçar-nos, què podíem fer i que no… tot era canviant i embolicat. Per això en esta escena veiem com algú, en el cim d’una gran muntanya, estudia be les diferents fases de la desescalada. Fases per les que debíem anar avançant sempre que els contagis així ho permeteren, clar. Comença la desescalada, però a ritmes diferents, i sols canviarem de fase si els contagis van a menys

Cal estudiar cada fase, que ens podem equivocar… i ens posaran una multa per anar tan desfasats!!

ESCENA 4: Amb quina vacuna vas? Arriba el moment més esperat de la pandèmia, el descobriment de l’antídot! Per fi ja estan administrant les vacunes, i com diferents farmacèutiques estan elaborant-les, de nou tornen els dubtes: quina és la millor?, més val una dosi o dos?, tenen efectes secundaris? La lluita per donar una bona imatge està servida. En dependència de l’edat o de la professió ens va tocar una o altra, semblàvem d’una competició esportiva!, i com a tal hi hagueren vacunes triomfadores i perdedores. Al principi tots estàvem perduts però prompte la majoria anàrem amb l’equip de la Pfizer. Ací veiem el pódium final! La guerra de les vacunes a tots té molt preocupats, ojalà me toque la bona...! i tu, amb quina vas?

Astrazeneca, quin desastre! amb la Jansen… una i prou! bona opció és la Moderna, però Pfizer la millooooor!

ESCENA 5: Amor pandèmic Una de les coses que sense dubte es va vore més afectada durant la pandèmia fou l’art de lligar. Qui s’atrevia a lligar tal i com estava la situació? No fóra que ens contagiaren el virus amb un bes furtiu que després no anara a cap lloc… que no, que no… És per això que els lligons i lligones per excel·lència han hagut de llançar-se a altres fòrmules i els usuaris de les aplicacions de cites en línea se dispararen durant el confinament i durant tot este temps pandèmic. Amb el covid al carrer el lligar es fa impossible, i no ens queda més remei que estrenar-nos en el Tinder

Els que són més arriscats volen tocar piu o mamella i per això fan l’amor tots nuets i amb mascareta!

I fins ací el cos central i les cinc escenes de la que fóra la meua falla imaginària per al març de 2021. I ara deixe que vosaltres remateu la faena amb un bon lema, que si heu llegit fins ací de segur que ja heu pensat en alguno. Ah!, i estes falles quan ens veiem pel casal… me’l feu saber! 72

@riberaexpress.es 74

Renovar-se o morir: la reinvenció dels artistes fallers [borja salvador]

Sens dubte, l’any 2020, amb l’arribada de la maleïda pandèmia, ha sigut un dels pitjors anys, si no el pitjor, per a la indústria fallera. Només en altres cinc ocasions, la festivitat valenciana per excel·lència havia sigut suspesa, en la seua major part, per motius bèl·lics. La cancel·lació dels actes fallers va provocar que tots aquells oficis relacionats amb la festa s’hagen vist afectats, particularment, el del gremi dels artistes fallers. Com bé diuen, l’enginy del pobre mai descansa, i els artistes fallers, han hagut de recórrer a la reinvenció per a aconseguir rèdit de les seues habilitats fora de les pròpies falles. Els artífexs dels monuments fallers han dedicat el seu temps a altres àrees o altres oficis com la il·lustració, la decoració d’espais públics o un altre tipus d’activitats laborals, que han propiciat que no es queden desocupats. Un bon exemple el tenim a Cullera, on, en dates nadalenques, els seus artistes van decorar els espais públics i les places emblemàtiques de la ciutat amb art faller, destacant la intervenció artística que es va realitzar en el centre de salut, fent un xicotet homenatge al sector sanitari. L’Ajuntament va preparar una espècie de recorregut pels carrers mes importants amb l’objectiu de que els seus visitants recuperaren d’alguna manera l’esperit faller. Artistes com Salva Banyuls o José Lafarga, varen participar en la iniciativa impulsada per la Junta Local Fallera d’este municipi de la Ribera Baixa. Per part seua, el València CF, amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, va desenvolupar la iniciativa “Sempre Falles”, on el club va obsequiar a cada equip visitant de Mestalla amb un ninot realitzat per un o una artista diferent en cada jornada. D´aquesta manera varen donar visibilitat a la tasca dels artistes. Com exemple d’esta iniciativa tenim el ninot de la jornada inaugural, realitzat per Sacabutxart, amb 75

motiu del partit València C.F. - S.D.Osca, o el ninot del derbi valencià, realitzat per Alejandro Santaeulalia i compost per les mascotes representatives de cada club. Altra alternativa que ha sorgit és la venda de ninots o d’il·lustracions realitzades pels propis artistes. Esta pràctica ha tingut un gran èxit entre el públic faller i ha suposat una injecció d’oxigen per als seus autors. Parlem de plataformes com “Regala un ninot”, on a través d’una pàgina web, els usuaris poden comprar regals o elements de decoració que duen el segell d’algun dels artistes participants. Ací hi podem trobar, per exemple, el treball de Jose Gallego, que ha realitzat il·lustracions de motius fallers o l’artesania de Bernardo Estela que ha elaborat mini ninots. Altra de les plataformes d’aquestes característiques és la de “Minininot”, on, amb el seu afany de diversificar l’activitat dels artistes fallers, van aconseguir que dos de les seues peces traspassaren les fronteres valencianes i il·lustraren els carrers de Madrid amb motiu de promocionar la Sant Silvestre Vallecana. Les peces consistien en un corredor que es va plantar al costat de la porta d’Atocha, i una corredora que va decorar els voltants de la porta d’Alcalá. L’empresa valenciana va comptar amb l’artista Paco Torres i la il·lustradora Isa Falcó. Aquest tipus de projectes posen en valor la nostra cultura i mostren, més enllà del territori valencià, la capacitat creativa dels nostres artistes, oferint-li’s la possibilitat d’expandir-se quant al seu àmbit laboral es refereix. Hi ha hagut moltes altres alternatives o àmbits laborals on els encarregats de confeccionar els monuments fallers han tingut que submergir-se, inclús fora del seu àmbit professional. Alguna d’aquestes alternatives de segur que no sols es queda en una solució temporal a la inactivitat dels artistes, sinó que servirà per a diversificar la seua feina i serà una ferramenta, en alguns casos digital, per a mostrar els seus treballs. Així que esperem que puguen servir per a ajudar-los en un futur i que eixes alternatives es queden com a una possibilitat real de forma indefinida. Arribem, creuem els dits, a la recta final del greu problema sanitari, que ha afectat de forma històrica a la nostra festa i tots nosaltres desitgem que tots aquells oficis relacionats amb les falles, en particular el del gremi dels artistes, puguen refer-se de la millor manera possible per a tornar a donar-li color i forma a la festivitat.

@ Valencia Extra Salva Banyls / José Lafarga

@ Valencia C.F.

Sacabutxart

Alejandro Santaeulalia

José Gallego

Paco Torres / Isa Falcó

Bernardo Estela

@ Cendra Digital

Els nostres artistes enfront de la pandèmia [raul màñez] Com ja hem vist, el sector dels artistes fallers fou un dels més afectats. Amb els ninots, bases i cossos centrals ja enllestits per a eixir al carrer, si no ho havien fet ja, es van quedar als tallers agafant pols o cremant-se en eixa “desplantà” que no fou possible per a totes les falles. Per sort, les nostres falles no havien eixit al carrer aquell 10 de març, però si que ho teníem tot a punt per a rebre-les. Més d’any i mig després encara estem esperant-les i per a saber què van sentir els nostres artistes ens hem posat en contacte amb ells. Així van viure Àngel i Sergio la pandèmia. Primer parlem amb Àngel Navarro, el nostre artista de la falla infantil. Quan s’assabentàreu de la suspensió? A casa, estàvem veient la televisió i vam vore en directe la roda de premsa del president, i la veritat és que va ser tot un poc confús i bastant sorprenent ja que era la primera vegada en tota la nostra carrera que ens enfrontàvem a una cosa així. Jo crec que en eixe moment no vam ser conscients del que realment estava passant. Uns dies després si que ho fórem. Quina fou la primera acció que vas haver de pendre? Quan es van suspendre les falles el nostre taller estava ple, ja que a l’endemà començàvem els transports i òbviament ho vam suspendre tot. Un taller fins a dalt i sense poder traure res. Què implicà el confinament? Una vegada confinats va ser realment quan ens vam adonar de la magnitud de la pandèmia. El taller seguia tal qual el deixàrem el dia 10 de març i no podíem anar a res, ni a donar una ullada de tant en tant i vore com estava tot. Va ser al següent més quan la cosa ja es va començar a posar lletja: calia continuar pagant lloguer, calia continuar pagant les assegurances, i fins que no es decidira què s’anava a fer amb les falles van ser moments molt complicats per al nostre gremi. 79

L’emmagatzematge va ser el cavall de batalla, perquè a partir d’abril es van deixar de tindre ingressos i òbviament el taller tenia unes despeses. Quan va sorgir la possibilitat de portar-ho tot a Fira València i les falles van comença a trobar locals per guardar-les, els artistes vam vore la llum. No obstant va ser molt complicat. No podíem fer altres treballs alternatius perquè el taller estava ple. Estàvem lligats de peus i mans i va ser una situació bastant caòtica. Com reestructurares el taller? Eixe també va ser un tema clau, perquè no sabíem què ingressos anàvem a tindre, ja que les falles estaven fetes i suspeses. Per exemple a València es va oferir a les comissions el signar 2 anys amb els seus artistes a canvi d’una subvenció del 25% cada any que després es va convertir en un 30-35% si no recorde malament. Gràcies a això i també a les falles de pobles que van decidir signar per al 2022, amb més o menys pressupost, vam poder arrancar. Òbviament no vam poder començar amb el taller a ple rendiment i no podíem mantindre una plantilla com abans, però saber dels pressupostos per part de cada comissió ens va permetre començar. Van arribar les ajudes ràpidament? Van tardar una miqueta, però la veritat és que al final arribaren i això ha sigut el salvavides per a nosaltres i per al taller. Va ser l’Ajuntament de València el que va traure unes ajudes per als artistes que teníem els tallers a València capital, ens vam poder acollir complint tots els requisits i això va ser un baló d’oxigen Molts artistes es van dedicar a treballs alternatius, va ser això una eixida? Els treballs alternatius no van ser la panacea però van ser un reforç i va vindre bastant bé, un complement que ens va suplir la faena fins que no arribaren les que seran les falles de 2022. Ara per exemple estem més centrats i bolcats amb les falles. Com vas passar el confinament des del punt de vista artístic? Personalment a mi el confinament em va bloquejar prou a nivell creatiu. Crec que un necessita tindre la ment buida i les idees clares per a poder posar-se davant del paper en blanc i del llapis, i la veritat és que com anaven passant les setmanes i la cosa cada vegada pintava pitjor era prou complicat poder parir una idea o poder dibuixar una cosa decent. En un moment d’eixa etapa, després d’intentar-ho varies 80

vegades, vaig decidir aparcar-ho tot perquè vaig vore que estava forçant la màquina i que no anava a poder donar el 100%. Quan vaig començar a vore la llum comencí a dibuixar i van començar a sorgir idees i guions. Com creus que ha afectat al gremi? I com han respost les comissions? Per al sector la pandèmia ha sigut el que faltava per ofegar-nos més si cap, i és obvi que molts tallers han hagut de tancar. Els altres més o menys hem pogut aguantar, però el que està clar és que la pandèmia ha fet aflorar moltes mancances que este treball té a molts nivells. En el tema de les comissions s’ha vist realment qui aposta per monument i qui no. Ha sigut com llevar-se la careta. Al que de veritat li agrada plantar falla ho ha demostrat fent un esforç i contractant una falla per al 2022. Òbviament hi ha gent que econòmicament no ha pogut, però també hi ha moltes falles que sí que haurien pogut però han preferit guardar els mobles i no contractar res. Com va ser aquell moment de baixar al taller? El moment de tornar al taller, i sobretot buidar-lo i emmagatzemar les falles en altres locals, bufff...., va ser un moment inexplicable perquè va marcar un abans i un després. Era vore la llum i que per fi podíem moure fitxa. Quan buides el local i el veus tot buit i et queda solament en un racó tota l’eina que tenies preparada per a la plantar conforme el vas deixar el dia 10 de març... et venen els fantasmes del passat, però sí que és veritat que en vore’l una altra vegada buit va provocar que nasquera l’esperança. Creus que estes situacions van a millorar el vostre treball? S’ha repetit fins a l’avorriment que d’està anàvem a eixir més forts i millors però no fa falta que ho diga jo, és evident que no. L’ésser humà és egoista per naturalesa i en estes situacions crec que realment és quan es veu el jo de veritat, el jo interior. Nosaltres hem tingut prou sort, supose que la professionalitat que hem intentat demostrar durant tots estos anys ha fet pensar a les nostres comissions que podien apostar per nosaltres a 2 anys vista. Era un cara o creu, o apostes o no, i en eixe sentit el meu taller ha pogut continuar avançant. Això sí, el futur del sector el veig molt fotut. Anem cara a temps complicats per a les comissions, perquè serà difícil si no tenen la mateixa quantitat de fallers mantindre els pressupostos i mantindre l’economia que tenien 81

abans. El problema és que a nosaltres el viure i mantindre el taller ens continua costant igual o més que abans, fins i tot perquè al final quan passen situacions com esta, el que fa és moure l’economia i agitar-la. La típica pujada de preus i de materials, d’impostos i altres aspectes ens auguren temps complicats. Aixó sí, remar tots junts, fallers, artistes i altres proveïdors que treballen per a la festa, serà clau per a eixir victoriosos. Àngel va tindre sort, perquè la gran majoria de les falletes que tenia per a plantar no van eixir al carrer, però el cas de Sergio Musoles va ser totalment diferent, ell portava ja prou dies plantant a Antic Regne de València, la seua falla d’especial. Parlem amb ell per a saber de les seues sensacions. Com t’assabentares de la cancel·lació de les falles? Estava en la falla de Regne amb el meu equip replegant la ferramenta després d’un día de plantà quan em van donar la notícia. I quines foren les primeres sensacions o sentiments? Una mescla de sensacions. Confusió, tristesa, ràbia, impotència i fins i tot incredulitat. De fet en eixe moment me van cridar de l’empresa que me transportava les peces per a vore que fèiem. En eixe moment li vaig dir que no s’emportara les góndoles que tenia en la porta del taller per al dia següent, per si de cas canviava l’ordre de suspendre les falles i no ens donava temps a plantar-ho tot. Una volta suspeses i amb la falla de Regne al carrer, què és el que tinguéreu que fer? Els dos dies següents a la suspensió, o siga l’11 i 12 de març, van ser de reunions constants amb el gremi, comissions i artistes en la mateixa situació per a establir uns protocols d’actuació. Estos van tractar de desmuntar i retirar totes les peces que hi havia al carrer: la famosa “desplantà”, on la Generalitat es feia càrrec de les despeses econòmiques que això comportava. La idea era clara, desmuntar tot allò que es poguera, i el que no es cremaria de forma controlada pels bombers per a poder buidar els carrers. Els dies 13 i 14 vam procedir a desplantar i retirar totes les peces que vam poder.

Sols tenies la falla del regne al carrer? Si. Al dia següent de la suspensió, o siga l’11 de març si que hagueren eixit al carrer ja la falla del Quarantahuit i la de Clero en Valencia, i la vostra, la Plaça de Cervantes a Paiporta. Encara com vas desplantar la falla, el cos central es va quedar al carrer perquè era impossible de desmuntar. Com t’assabentes de l’acte vandàlic i com et sents després de vore el teu treball inacabat fet cendres? M’envià un vídeo de la falla cremant-se Salva Domènech, president de la federació de falles de Borriana, sobre les 7 del mati. Al principi pensava que seria la cremà controlada dels bombers però després parlant amb fallers de Regne vaig descobrir que no era així, que hi havia algú que va voler donar-li un final mes trist i penós a Lucrecia de Borgia. En fi, millor no qualificar l’actuació de qui va poder fer aquella barbaritat en la qual, al menys, no van haver de lamentar danys, perquè haguera pogut ser una catàstrofe gran, una foguera d’eixes dimensions sense control. Com gestiones el taller? Com és va quedar? Els dos tallers es van quedar impracticables, plens de peces on no es podia entrar. Jo, a diferència d’altres artistes, si que vaig estar anant al taller, ja que cada dos dies tenia que alimentar els gats, pegant alguna ullada per a controlar, però res de treballar, era impossible. Vas poder demanar ajudes? Quins organismes et van ajudar? Vaig demanar el cessament de l’activitat i l’ERTE per als treballadors (este sí que va ser un procés que va requerir prou de paperassa). Situació que es va allargar 2 mesos i mig, fins l’1 de juny de 2020. Després també vull agrair la resposta de la Federació de Falles de Borriana conjuntament amb l’Ajuntament, que en temps rècord van gestionar i habilitar unes naus on poder emmagatzemar les peces que teníem als tallers, per a poder tindre espai i seguir treballant. És en eixe moment quan l’Ajuntament de Borriana ens va encarregar uns treballs de decoració nadalenca i finalment, a principi de 2021, vaig poder accedir a les ajudes del Pla Resistir que van convocar els ajuntaments en col·laboració amb la Generalitat i la Diputació de València.

Arriba el moment de reestructurar el taller i parlar en les falles? Com gestionares això? En el moment de suspendre les falles es genera molta incertesa. Allò podia suposar l’estocada a un ofici que ja estava travessant una crisi molt forta. Però la veritat és que en tot moment m’he sentit molt recolçat per les comissions amb les que treballe, algunes d’elles van renovar la continuïtat abans del 15 de març, que és quan ens van confinar sense saber ni quan podríem tornar a plantar, cosa que és d’agrair enormement. Després ja va eixir tot açò del pla de treball a dos anys i vam anar perfilant les condicions, però sempre amb un suport molt gran. Has tingut que reinventar-te com altres artistes? Encara que jo he pogut cobrir prou la faena del taller en falles i fogueres que tenia contractades, i en la reconstrucció de les peces de Regne que se van cremar, si que he hagut de diversificar en treballs alternatius que ajuden a cobrir els costos del taller. Per exemple la incursió en la plataforma “Regala un ninot” va ser una via de nous treballs. Lletres i retolació corpòria, decoracions nadalenques, decoracions per algun local comercial o regals d’aniversari personalitzats han sigut alguns dels treballs que han complementat la marxa normal del taller. En el teu cas, el confinament va servir per a que reestructurares idees? Es a dir, vas pensar projectes per a futur? En el primer moment del confinament, en la col·laboració del meu equip creatiu (Manolo Andrés Zarapico, Carlos Sanz, Ana López i jo mateix), vaig estar treballant per videoconferència i whatsapp i sí que van sorgir gran quantitat d’idees que es van arribar a materialitzar en molts dibuixos i apunts sense saber ni per a quan ni per on serien. Moltes d’elles s’han quedat finalment en el calaix però no descarte que en anys futurs es puguen revisar i convertir-se en grans falles. Com et vas sentir quan et van deixar tornar al taller després del confinament? Quina fou eixa sensació? Estava tot igual? En molta il·lusió. El taller seguia igual, no es podia ni entrar però després d’estar un mes traslladant peces, organitzant i netejant, el taller es va quedar per a poder tornar a començar amb nous projectes.

Com veus el futur de la festa i de la vostra professió? Ha servit la pandèmia per a “ser més forts o millors”? Lamentablement pense que tornar a l’estat què estàvem abans de la pandèmia, tant en la festa com en la meua professió, tardarà encara uns anys en arribar. Les falles han perdut prou membres i en els tallers de falles s’han perdut molts professionals i mà d’obra qualificada que es tardarà a recuperar. Hi ha tallers que estan travessant una situació límit i com més tardem en tornar a la “normalitat” més empitjorarà esta situació. Igualment en les falles, com més tarde en arribar eixa “normalitat “ més fallers perdrem en els censos. Per tant no sóc molt optimista en això de tornar més forts, simplement és necessari tornar, sinó serà massa tard. Vull pensar que este malson acabarà i tot tornarà a ser com abans.

La Covid-19 en altres sectors de la festa i el seu impacte a Paiporta [nela alberola i alberto betes]

La COVID-19 ha suposat un gran impacte per a tota la societat, en la primera onada va impactar sobretot al sector sanitari però posteriorment també a molts negocis del nostre país. A més, a la Comunitat Valenciana, molts d’estos negocis que generen milers de llocs de treball estan focalitzats en la festa fallera que forma part de la nostra tradició. Entre els negocis que depenen dels ingressos que generen les falles, destaquem el sector de la indumentària fallera, les floristeries, pirotècnies i impremtes entre altres. És per això que hem volgut comptar amb els testimonis de diversos representats de cadascun d’estos sectors, reflectint, dins del nostre poble, quin ha segut el seu impacte. A nivell intern parlem que un 8,7% del pressupost de la falla va destinat a música i orquestres durant l’any, sent en pirotècnia el 3,1%. Pel que fa a les impremtes i floristeries el percentatge que ocupen del pressupost anual d’una falla està entorn a 1,3-1,7%. És a dir, que si sumem estos percentatges per les 6 comissións de Paiporta més la Junta Local Fallera parlem de més 100.000 € (sense tindre en compte l’impacte sobre la indumentària que no és assumible per part d’una comissió). D’esta forma, els comerços en que hem contactat són la impremta i-Tres, la tenda d’indumentària Manuel Betes, la floristeria de Javier Marí i la tenda de pirotècnia recreativa Paiporta, a més d’un representant d’orquestres i bandes de música. Com afrontareu la notícia de l’ajornament de la setmana fallera de l’any 2020? Quines pèrdues estimareu? A la impremta, ens conta Rafa Salvador, la notícia es va rebre amb preocupació, però no varen tindre molta incidència ja que pràcticament tenien tots els llibrets entregats. En canvi, la producció de cartells que solen fer per a diversos artistes i guionistes sí que es va vore afectada, així com els tiquets per a les revetles. 87

Manuel Betes ens conta la seua visió des del sector de la indumentària: ‘Vaig rebre la notícia de manera molt dràstica perquè ho teníem tot preparat i ja estàvem a les portes de la festa’. En el seu cas, va tindre molta sort, ho tenia tot entregat i cobrat a diferència d’altres companys del sector. El problema real va ser l’any següent (2021), una catàstrofe perquè no hi havia cap acte faller i ningú volia fer-se un trage que no estrenaria al menys en un any. Va estar tancat tot eixe temps i les pèrdues foren totals. A diferència de la impremta i la indumentària, que pràcticament havien realitzat la totalitat de les vendes, a la floristeria de Javier Marí Yago les pèrdues foren molt més notòries. Javi ens comenta que va rebre la notícia amb molta incertesa, perquè ‘no ens havíem vist mai en una situació similar i no podíem saber les repercussions que anava a tindre aquell esdeveniment. Les pèrdues arribaren a més del 50%, ja que al estar confinats no poguérem vendre tot allò que ens havien encomanat i ja ho teníem a la càmera. Fou un desastre’. Pel que fa a Paqui Delhom, propietària de la tenda de pirotècnia, ens conta que en aquell moment la notícia va caure com un poal d’aigua freda damunt, anaven a pel cap de setmana més fort en vendes de l’any i encara que estaven mirant de refiló la situació, l’únic que pensaven els pirotècnics i proveïdors era: ‘Que ens deixen passar eixe cap de setmana’. No va poder ser i la tenda es va quedar plena. No obstant, ens comenta que ella si que va poder anular l’última comanda i per tant la cosa no fou tan greu com haguera pogut ser. Per últim Rafa Sanz, representant d’orquestres i bandes de música, ens diu que va ser una catàstrofe. ‘A dos dies de començar amb les revetles musicals programades per al cap de setmana, es va tindre que anular tot. El pitjor no fou això, sinó la incertesa que es va generar després’. Com no es van celebrar els actes, la gent de les orquestres sobretot, no van tindre cap ingrés, ni en falles ni en estiu. Són els que pitjor ho passaren, ja que els músics de banda tenen un treball principal i tocar és com un entreteniment. Vos sentireu recolzats en l’àmbit econòmic per part de l’administració en tot este temps? En iTres confirmen haver-se sentit recolzats i, com en moltes empreses, es van acollir als ERTES. A més, sol·licitaren algunes de les ajudes que l’administració posà a disposició de les empreses. Manuel Betes, propietari de MB Indumentària, va sol·licitar l’ajuda estatal i autonòmica que proporcionaven als autònoms. Tot i que les quanties no suplien els guanys que podria tindre amb el funcionament habitual de la tenda, al menys va rebre una ajuda econòmica que li va permetre 88

aguantar i no haver de tancar el negoci, com va passar en altres casos. Paqui, per contra, va sol·licitar l’ajuda que l’Ajuntament de Paiporta va oferir als comerços del poble, però poc més, a nivell de pirotècnia no van trobar cap ajuda. Per contra, al sector de les flors, segons Javi, no es van sentir suficientment recolzats. ‘Les ajudes arribaren tard i malament i no foren suficients per afrontar totes les pèrdues que es generaren al confinar-se’. El mateix ens comenta Rafa, autònom, que va vore afectat el seu negoci i poques ajudes. Passat març de 2021, com rebéreu la proposta d’unes falles en setembre? Notareu increment en les vendes fins el moment de la decisió final? La celebració de les falles en setembre fou una notícia rebuda amb expectació per part de la impremta, ja que s’esperava que la feina començara a moure’s de nou. No obstant això, la suspensió de les falles de setembre a Paiporta implicà que s’haguera d’afrontar amb major dificultat inclús que en 2020. Rafa explica que els llibrets de 2020 els tenien tots entregats, per tant les pèrdues foren mínimes. ‘Però al març de 2021 no es va fer res de res, i vàrem deixar de facturar prop d’un 40%. Les falles de setembre quasi no van tindre repercussió, ja que es van aprofitar els llibrets de 2020. Ens varen encomanar fer algun fullet per actualitzar programes de festes i part dels cartells que es van quedar a mig fer, però molt poca feina si la comparem amb un any normal faller’. La idea d’unes falles en setembre va ser esperançadora per a l’indumentarista Manuel Betes, ja que tot el que fóra començar de nou la festa semblava positiu. ‘Implicava tornar a la normalitat i divisar el final de la pandèmia. Finalment, a Paiporta no hi hagueren falles i, per tant, no tinguí vendes. Alguns clients i clientes venien de València capital però, no va ser significatiu per al negoci’. Javier Marí també ens relata l’alegria inicial de l’anunci de falles a setembre. ‘Significava d’alguna manera que podríem recuperar-se econòmicament’, el fet de no celebrar-se va ser un colp fort per a l’economia de la botiga, ja que la venda que realitzen se sustenta dels esdeveniments festius de la població. Paqui ens comenta que en principi va ser un xicotet alè, ja que veia la possibilitat de començar a reprendre la seua activitat normal. La decisió de les falles de Paiporta de no celebrar-les la va tornar a la realitat i acabà enfonsant més si cap el negoci.

Per últim, Rafa ens diu que veient la situació en principi es va alegrar, però com va suposar, poc va poder fer quan la Conselleria de Salut Universal i Salut Pública va explicar les restriccions per a eixes falles de setembre. ‘Es va poder fer alguna actuació de mags, Dj’s etc. amb moltes mesures sanitàries però res comparat amb un any normal’. A Paiporta no va haver cap moviment. I ara sí, com afronteu la setmana fallera 2022? En este cas ens Manuel Betes diu que ell, com a indumentarista, espera les falles de 2022 amb molta il·lusió. De fet ja comença a tindre molta faena: ‘La gent té moltes ganes de tornar i nosaltres també. Recuperar l’economia i la tradició’. Javi també les espera amb molta esperança i desitjant que es recupere l’activitat d’abans de la pandèmia. No obstant això, es conscient que de moment no serà igual, ja que les falles també estan passant un mal moment degut a les baixes als censos en les distintes comissions. Paqui les espera amb molta il·lusió, com l’au Fènix que puga ressuscitar el negoci i desitja tornar a la normalitat perquè justetament en la pirotècnia es poden mantenir les distàncies de seguretat sense cap problema. En eixe sentit espera com sempre obrir des del 26 de febrer fins al dia de Sant Josep de forma contínua. Per últim Rafa, representant d’orquestres i músics, ens comenta que hi ha hagut moviment per part de les comissions, però el problema ha estat ara amb la disponibilitat, ‘moltes orquestres van apagar els instruments per sempre durant la pandèmia, derivant-se els músics a guanyar-se la vida d’altres formes, una llàstima’. No obstant creua els dits perquè es puga arribar amb “normalitat” a celebrar la festa i gaudir de les orquestres i qualsevol actuació musical. Quines han sigut les diferències, en números, entre l’any 2020 i un any normal on se celebraren les falles? Des d’iTres comenten que amb les falles de València amb les quals treballen ja han perdut un any, però amb les del poble ja van dos anys de pèrdues. ‘A Paiporta enguany farem algun fullet actualitzant programes i excepte este llibret poca cosa més. Per tant, fins el 2023 no tornarem a tindre un any normal en quant a facturació directa de les falles. La suspensió d’un any en València i els dos anys a Paiporta suposa deixar de facturar el 10% del montant total del taller, al qual hem de sumar la suspensió de diversos esdeveniments festius d’altres associacions culturals, així com diversos esdeveniments comercials. Amb tot les pèrdues han sigut molt més significatives’. 90

Manuel Betes ja ens ha explicat que a l’any 2020 estava tot entregat i cobrat, va ser un any normal amb pràcticament 0% de pèrdues. ‘Gràcies a que l’activitat en la tenda és divideix en indumentària fallera i uniformes de músics, vaig tindre algun moviment en el tema dels uniformes. Encara que el percentatge de beneficis econòmics és molt major per part de la indumentària fallera. Aleshores, l’any 2021 es pot dir que les pèrdues aproximadament foren del 95% del total’. Javier ens comenta, en referència al seu negoci: ‘estaríem parlant d’un 75% menys de vendes, les falles són un motor econòmic molt importat i les floristeries, com la meua, tenim en elles la segona campanya més important després de Tots Sants’. Per a Rafa en l’àmbit musical és fàcil fer números: ‘hem passat de 0€ facturats en 2020 a facturar menys d’un 20-30% en 2021, ara pareix que en 2022 eixe valor augmentarà’. Per últim la pirotècnia, com sabem, ha sigut un dels sectors més perjudicats. A Paiporta durant els mesos de pandèmia no es va deixar ni tirar un castell o una traca al poble, per tant des de 2020 porten acumulant pèrdues si ho comparen en un any normal. Si que ens comenta Paqui que el 2021, amb la tornada a la “nova normalitat”, i encara que no hi hagué falles a Paiporta, es va notar una milloria del negoci respecte al 2020. ‘La gent comprava alguna traca quan se’n anava al poble, per a les comunions que es celebraren a partir de setembre o alguna boda’. No obstant, espera que 2022 siga molt millor i passar pàgina en este malson. Com podem vore, la absència de festa fallera ha afectat prou a estos comerços locals. Amb les seues vivències en estos dos anys sense falles, ens mostren la importància de la festa als comerços paiportins. També cal destacar que en este article no hem tingut en compte els comerços d’alimentació que subministren durant la setmana fallera als casals per fer dinars i sopars, però si ho sumàrem l’impacte econòmic seria molt més major. No els hem inclós perquè, encara que no es celebrara la festa, han pogut funcionar sense cap problema, ja que són béns de primera necessitat. Per eixe motiu, els fallers i falleres, hem de ser conscients de la importància d’estos comerços dins de la nostra festa. Ells també són patrimoni que hem d’estimar i cuidar, i per tant en estes falles 2022 i les pròximes, aprofitem i gaudim de tots ells.

Falleres en l’àmbit socio-sanitari [amparo casado]

Front a la baixada de feina en molts sectors, hi ha altres que durant la pandèmia s’han vist desbordats, el primer i principal el sector sanitari. El 10 de març, dia en què se suspenien les falles, mentre els fallers i falleres guardaven els seus trages, els professionals de l’àmbit sociosanitari es preparaven per al que estava a punt de començar. A la nostra falla comptem amb un bon grapat de treballadores del sector de la salut, i hem volgut parlar amb elles sobre esta experència que han hagut de viure en primera línea d’actuació. Tenim el testimoni de set d’elles, les quals son: - Mª Antonia Masià. Tècnica en Radioteràpia a l’Hospital La Fe de València - Mª Jesús Tarazona. Administrativa en el centre de salut de Xirivella. - Neus Sánchez. Tècnica d’ imatge a l’Hospital Casa de la Salut de Valéncia. - Cristina Chicote. Metgessa intensivista a l’Hospital Dr. Peset de València i a l’Hospital de La Ribera d’Alzira. - Cristina Leal. Infermera a l’Hospital Virgen de la Cinta de Tortosa. - Sonia Moreno. Infermera d’urgències a l’Hospital de Manises de València - Mireya Roman. Infermera a l’Hospital Dr. Peset de València. - Carla Castellanos. Infermera. Ha treballat en una residència, al centre de salut de Mislata i en l’Hospital de Manises. EXPERIÈNCIA Totes elles decriuen la situació als seus llocs de treball com una experiència molt dura i trista. ‘Caos, estrés i incertesa’, així defineix Sonia la situació, ja que com diu Mireya va ser ‘algo inesperat per al que no estàs preparada, ningú t’ensenya com combatre una situació de descontrol com la que s’ha viscut. És estar en tensió desde el minut ú i tindre sensació de impotència per no poder salvar a tots.’ 93

A nivell psicològic també els ha afectat, com comenta Cristina Chicote ‘jo no estava preparada per a pensar que si la cosa seguia empitjorant hauríem de decidir qui ocupava un llit i qui no, en base a la seua edat i gravetat, ja no hi havia llits disponibles” Segons Cristina Leal ‘és una situació que desgasta moltissim’, i seguirà desgastant, perquè per desgràcia té pinta de tardar en desaparéixer. Físicament les nostres sanitàries també s’han sentit afectades, perquè hi havia una sobrecàrrega de treball que no és assumible. ‘Quan parlaven dels percentatges d’ocupació en les UCI realment eren mentida’, diu Cristina Chicote que eixe percentage era major que el que es feia saber.

Cristina Chicote

Cristina Leal

LA POR Mª Antonia i Mª Jesús coincideixen en que elles no han sentit por, ja que intentaren assumir des d’un principi el que estava passant i ho gestionaren de la millor manera possible. Al lloc de treball de Mª Antonia, al tindre contacte amb malalts oncològics, foren dels primers en posar-se la mascareta i fer grups de treball, ‘férem parelles i sempre treballàvem amb les mateixes persones”.

En general la por ha sigut per no saber com actuar en un escenari on cada dia canviaven els protocols d’actuació. Òbviament també patien per ser la següent en contagiar-se però sobretot per contagiar a altres membres de la família, inclús hi havia personal sanitari que va canviar de domicili per tal d’evitar contagis. Neus apunta: ‘jo més que por sentia sobretot frustració per no poder fer tot el necessari’. Per a Cristina Leal ‘quan ens ficaren les primeres dosis de la vacuna poquérem respirar algo més tranquils’. EFECTES COL·LATERALS I CONSEQÜÈNCIES La principal conseqüència va ser que tot el que no era Covid-19 es va paralitzar, per exemple Carla ens diu: ‘ha hagut molt d’impacte sobretot perquè tot s’ha centrat en el coronavirus i s’ha deixat de costat la resta de patologies i problemes de salud. Moltíssima gent amb malalties cròniques acudeixen a urgències descompensades perquè ja no es fa el mateix seguiment d’estos pacients, també s’ha observat que gent amb patologies en estat avançat s’hagueren pogut detectar abans si la sanitat no haguera estat colapsada”. Sonia i Cristina Leal afegeixen que les conseqüències també han sigut psicològiques per l’estrés que suposa una situació que acaba “cremant” al personal per una banda, i per altra deshumanitzant el tracte amb el pacient, ‘la rel-lació pacient - sanitari és menys propera ja que has de tindre el mínim contacte possible’. Mª Antonia ens diu que en la última onada un dels efectes col·laterals que han sorgit es deu a l’increment de contagis que afecten als sanitaris. ‘Se crea una cascada de personal que no pot anar a treballar, perquè si algun fill nostre o familiar té covid allí no podem estar perquè nosaltres treballem amb immunodeprimits’. Mª Jesús destaca que en la primera etapa no hi havia material suficient, ni llocs on comprar-lo, i que quan aplegaba ho feia de manera escassa, amb la conseqüència de que els preus van pujar. AGRESSIVITAT I QUEIXES ENTRE ELS USUARIS En una situació tan excepcional com està siguent esta pandèmia, la gent, tant usuaris com sanitaris, estan sotmesos a molta pressió i, com no, a motl d’estrés. Les nostres entrevistades ens conten que als hospitals s’han hagut de reprogramar cites fins que la pandèmia donava una treva. Afirmen que la gent ha utilitzat les urgències com si fóra un centre de salut però no està disposada a esperar tant de temps, quan el motiu és que estan atenent urgències de risc vital.

‘Hi havia dies que anaves a treballar per a dicutir en la gent’, diu Carla, ‘la única forma de pal·liar l’agressivitat era explicant cada vaegada la situació en la qual estàvem: la falta de personal, que nosaltres estem també esgotats, i que al final estem vivint una situació que afecta a tot el món’. Mª Jesus assegura que intentava sol·lucionar tot el que podia però hi havia situacions que no podia controlar, ja que la gent estava molt enfadada. ‘L’usuari en qui primer se troba és en nosaltres, els que estem en la recepció del centre de salut, i te massacren per totes bandes, la gent està calenta i en raó, hi ha saturació, pocs metges, moltes baixes i poca organització.’.

Mª Jesús Tarazona

Mª Antonia Masià

CARÈNCIES I VIRTUTS QUE HA DEIXAT LA PANDÈMIA Totes estan d’acord amb que la principal carència ha sigut la falta de personal. Pel que fa a les virtuds ens diuen que ens ha servit per fernos més escrupolosos i estar més pendents de la higiene. Pel que fa al personal sanitari sobra dir que està disposat a jugar-se la vida pels demés i que l’empatia està per damunt de tot. Mireya apunta: ‘no és que la sanitat espanyola siga la millor del món, es que tenim els millors sanitaris del món. Hem estat baix molta pressió’. 96

També en un primer moment recorden com la gent va traure la seua part més solidària, ‘en situacions tan complicades generalment les persones tenim la necessitat d’ajudar-nos uns als altres’, diu Neus. Encara que Mª Jesús dubta de que iscam millor de tot açò, ‘al principi eixíem a aplaudir als sanitaris i deiem que açò ens faria millors persones, i jo crec que no, ens ha tornat a tots més egoistes’. De fet, Neus també apunta: ’les persones cada vegada som menys tolerants’ CANVIS EN ELS LLOCS DE TREBALL DEGUT A LA PANDÈMIA Sonia ens diu que al sevei d’urgències de l’hospital on treballa ha canviat l’organització de les urgències, els protocols d’actuació i que les proves covid han vingut per a quedar-se. L’ús de les mascaretes també opinen que es va a quedar en la majoria de serveis, si no per a sempre durant molt de temps encara, així com una millor neteja i desinfecció de la zona de treball. Els protocols covid han estat en constant canvi. ‘No ha parat d’haver canvis en els protocols de com atendre als pacients amb simptomatologia, d’un dia per a altre canviaven les coses, també en el tema de la vacunació. La veritat és que dia a dia s’hem hagut d’adaptar a molts canvis en molt poc de temps’, diu Carla. En atencio primaria, Mª Jesus comenta que les cites telefòniques es quedaran per a consultes on no siga necessària la presencialitat, com puga ser la visita per a fer una recepta. En tots els serveis hospitalis en general ja s’han acostumat a treballar en pacients covid. VISIÓ DE LES FALLES DE 2022. ‘El virus no va a desaparéixer’, diu Mireya, i és que anem a conviure amb ell. Carla, que ademés és la Fallera Major de la nostra comissió ens diu: ‘la veritat és que després de dos anys sense viure les falles, sols pense en viure-les com sempre, però hem de ser responsables i coherents en els nostres actes, encara que tots tingam ganes de viure-les hem de seguir les mesures que marquen desde conselleria’. Fallers i no fallers hem de ser reponsables i cumplir les normen. Hem d’anar amb molta precaució, ‘ara més que mai hi ha que ser sensats’ diu Neus. Cristina Leal pensa que ‘es deu fer tot en cap per a que pugam tindre unes falles sense problemes’.

No obstant hi ha risc, malgrat que la vacunació ha fet efecte, la probabilitat de que després de falles hi haja altra tanda de contagis és real sobretot si no cumplim amb les normes. Fa falta tot: vacunació + restriccions. A més pensen que les falles d’abans de la pandèmia tardaran en aplegar. Hi ha moltes ganes de festa però al mateix temps tenim una sensació de por i també part de desil·lusió perquè no es van a poder celebrar de la manera que toca.

Mireya Román

Neus Sánchez

ALGUNS A PUNTS FINALS “Jo faría unes falles on els actes a l’aire lliure foren norma fonamental, amb l’ús de la mascareta quan hi haja aglomeració de gent, com per exemple les disco-mòbils, si que les faria, però amb unes normes bàsiques” Cristina Chicote. “Educació sanitària en general. Després de dos anys de pandèmia hi ha que començar a normalitzar la situació, però hi ha que seguir sent conscients de que el virus encara està amb nosaltres”, Mª Antonia 98

“No podem parar la vida per a sempre”, Mireya. “Que no s’oblidem de tot el que ens ha ensenyat esta pandèmia, hi ha que viure el present, però sense oblidar el passat”, Neus. “S’han de millorar les condicions laborals, acabar amb els contractes precaris, i tindre protecció front agressions”, Sonia. Amb la quantitat de profesionals sanitaris que tenim en la falla, ens vam sumar a la iniciativa #fallersenprimeralinia que volía donar visibilitat als fallers i falleres sanitàries a través de les xarxes socials. Carla, la nostra fallera major, va participar en la notícia que sobre este tema va fer À Punt en el seu informatiu.

A totes elles i a tots els sanitaris en general, GRÀCIES!

Pantalles solidàries [rafa salvador]

Després de la suspensió històrica de les falles de 2020, enmig de tot el xoc emocional generat per la transcendència de tan dràstica decisió, el President del Govern va anunciar l’Estat d’Alarma i el confinament domiciliari obligatori per a afrontar l’epidèmia (després pandèmia) d’un nou virus xinés del qual a penes portàvem unes setmanes sentint parlar. El termini inicialment previst eren 15 dies, però va durar 3 mesos, no érem gens conscients de la magnitud del que se’ns venia damunt. Als pocs dies de confinament, amb els contagis i els ingressos a l’alça als hospitals, i davant la falta d’EPIS i altres materials de protecció per al personal sanitari, Salva, el nostre “metge”, donada la gran vocació “cabalgatera” de la qual fem gala i de la qual ens sentim tremendament orgullosos, va proposar en el “SOM FALLA” (el grup de WhatsApp de la nostra comissió), fer pantalles protectores per a ajudar al personal sanitari. El missatge deia així: MISSATGE DE COL·LABORACIÓ Família fallera. Un amic meu ha trobat un mètode per a fer una cosa útil i del que escassegem als hospitals. No sembla molt difícil i menys per a nosaltres, que som Màster en manualitats. No tinc el material ni patró encara, però serà fàcil de traure. Podem contribuir de manera altruista amb esta xicoteta manualitat. La necessitem per a tractar els pacients positius o possibles positius. Vos passe vídeo i fotos. La forma del vídeo encara és més senzilla que la de les fotos. Si esteu avorrits a casa, si podeu aconseguir el material o algú de la falla l’aconsegueix i voleu acostar el muscle, ens posem a la feina. Van ser nombroses les respostes en el WhatsApp, tots es van bolcar per a col·laborar en este projecte tan solidari, va ser emotiu i molt gratificant aportar el nostre insignificant granet d’arena. Per privat li vaig oferir a Salva el material del qual dispose en la impremta per a poder “fabricar” les pantalles i com som de la mateixa “colla fallera”, cridem i reunim part del grup. Per motius obvis no vam poder acudir tots, no puc passar per alt nomenar que en les nostres files disposem d’enginyers altament qualificats en Manualitats Falleres. 101

Així que després de burlar als guardians del confinament, jeje, ens reunim en la imprenta per a realitzar les primeres proves i prototips. Ens vam posar a la feina amb respecte, molt respecte al virus, ens disposàvem en la taula de treball, separats i equipats amb màscares i guants, en aquells moments que no teníem la informació de la qual disposem ara, teníem un cert temor en ajuntar-nos, però liderats per Salva ens deixem portar pel sentiment solidari, i així aconseguim véncer les nostres pors. Una vegada Salva va donar el vistiplau al primer prototip decent, i després de passar satisfactòriament pel control de qualitat de diversos professionals i companys/es seus/es, organitzem la producció de les pantalles. El nostre grup de treball, “Currantes Mascarillers”, el formàvem Salva, l’artífex d’aquesta història, Ximo i Juan Carlos, que eren els nostres enginyers en mecànica, Santi i un servidor, que érem els “machacas”, i el nostre volgut Jordi, que quan no estava penjat al mòbil, ens feia riure constantment. Inoblidables van ser les vesprades que passàrem junts, ja ens unia una bona amistat, que es va veure reforçada en compartir moments especials, fins i tot varem gravar un ball com a fi de campanya. - Eh, xics, va que ja són les 19.30, anem acabant que en res van els aplaudiments - Reparteix el material per caixes que estaran a punt d’arribar - Jo m’emporte 20 - Jo 30 - Heu comptat be?, que sempre falten peces.. jajajajajaja, revisa-ho una altra vegada!! que se m’ha queixat Conchín que li faltaven tires. - Les que li faltaven a Conchín li sobraven a Maruja... jajajajaja - Ostres, no hi haurà per a tots, hem compromés moltes... - I Jordi? - Està parlant pel mòbil. - Eh nano, m’acaben de cridar del parc de bombers i necessiten pantalles, buah!! tinc una trucada perduda d’una amiga infermera, segur que vol més pantalles, haurem de fer més!! - Eh Jordi no em fotes, que no hi ha per a tots. - eeeh, eixa infermera segur que vol pantalles?, jajajajajajaja

102

Quedàvem diverses vesprades a la setmana, sobre les 16.00 aproximadament, i ens anàvem incorporant segons la disponibilitat de cadascun, obligat era el descans per a berenar i de tant en tant Sari o Amparo ens delectaven amb les seues famoses coques en llanda, i els dies que no hi havia coques eren els nostres amics i amigues d’un supermercat de la zona els que ens proveïen de rebosteria variada en agraïment de la donació de les nostres famoses pantalles. Com no podia ser d’una altra manera, a mesura que anaven passant els dies, les vam anar evolucionant i millorant. Les primeres pantalles les plantegem de diverses peces: com a armaçò utilitzem una tira de PVC de 3 mm. de gruix, la visera d’acetat transparent de 0,3 micres, tacs de goma EVA per a pegar la tira de PVC i separar la visera del front, i un cordó elàstic per a subjectar i nugar per darrere del cap. Vam disposar totes les peces en caixes, 10 jocs per caixa, i les distribuíem als muntadors voluntaris, fins i tot imprimíem quartilles amb les instruccions de muntatge, que junt amb el vídeo que penjàrem en el grup de whatsapp, guiaven de manera clara tot el procés. El segon model ja era més sofisticat, incorporàrem reblons per a subjectar la tira de PVC, per a esta versió ja utilitzem un PVC d’última generació, més fi, més resistent i bastant més flexible, que amb la millora del cordó elàstic, donava joc per a poder ajustar-ho cadascú al seu cap, i l’acetat per a la pantalla ja era de 0,5 micres. Organitzem una cadena; el primer pas era tallar les tires de PVC, per a després fer els foradets per a passar el cordó elàstic, mentrestant uns altres preparaven les pantalles d’acetat, i finalment es comptaven totes les peces i disposaven en caixes o bosses per a la seua distribució entre la resta de fallers que remataven el treball a casa. Així aconseguim que pràcticament tota la comissió poguera col·laborar. Podíem dividir en 2 fases el proveïment dels materials utilitzats, davant l’escassetat d’aquests, ja que vam ser bastants els que de manera desinteressada ens dediquem a fabricar pantalles pràcticament en tota Espanya, agrair a diversos proveïdors l’esforç d’aconseguir-nos el PVC i l’acetat, entre altres YOSAN de Picassent i TOWERPRINT d’Aldaia. Conforme la demanda de pantalles anava creixent, ens feia falta més material que no podíem trobar, i el poc que trobàvem estava molt car, però gràcies a algun comerç i empresa local com FERRETERIA DEL POBLE, MATRIU, TERMOENVAS de l’l’Olleria, i AIMPLAS-Institut Tecnològic del Plàstic, vam aconseguir la materia prima, a totes elles 103

agrair l’interés i donació dels diferents materials utilitzats, de forma totalment gratuïta i desinteressada. Comentar que al principi vam pretendre finançar les despeses els propis membres del grup de “Currantes Mascarillers”, però davant la gran quantitat d’oferiments rebuts per a col·laborar econòmicament, decidim obrir una llista per a contribuir amb una aportació especial, i així cada faller/a pugué aportar de manera voluntària i anònima xicotetes quantitats, així esta iniciativa solidària pugué arribar a tota la comissió.

“

Salva: No es pot demanar més. Vam fer una tasca social, ho passàrem bé i ens sentim orgullosos de nosaltres mateixos. Santi: Ha sigut un plaer contribuir a tan noble causa. Ximo: No es pot demanar més, treballar a gust i en harmonia per una bona causa. Juan Carlos: Ha segut un orgull i una gran satisfacció poder contribuir en esta causa solidària.

“

Rafa: Aportar el nostre granet d’arena, va ser plenament satisfactori. Jordi: Vam compartir una experiència molt emotiva.

vídeo del muntatge autònom de pantalles

104

vídeo resum de la iniciativa solidària

notícia d’À Punt

@ Ajuntament de Paiporta

108

El boom solidari [amparo pastor]

Parlar o escriure al voltant d‘un tema com una pandèmia resulta com menys molt trist. Quan pensàvem que la nostra realitat, els nostres valors i en definitiva la nostra vida, la conduíem nosaltres, apareix un element extern i trastoca tot el nostre món. Encara que la capacitat de resiliència de l’ésser humà és brutal, resulta molt dur continuar endavant, però ahí estem dia rere dia lluitant i recolzant-nos els uns amb els altres. Com ja estem habituats, front a una catàstrofe quasi sempre reaccionem d’una manera més eficaç els ciutadans que els seus governants, i així va ser també en esta ocasió. Degut a la incapacitat dels nostres polítics de gestionar el problema d’una manera eficient, van sorgir per part de la gent del carrer moltes iniciatives que intentaven d’alguna manera ajudar en diversos fronts, on es varen ficar de manifest les carències que la societat porta arrossegant des de fa molt de temps en diversos àmbits socials com en sanitat, educació i un llarg etc. Distintes associacions del nostre poble varen deixar constància de la seua implicació front a situacions que ningú mai s’haguera imaginat. Cal destacar la tasca de molts col·lectius paiportins que han estat en primera línia durant la pandèmia. En primer lloc el centre de salut de Paiporta. Front a la falta de mitjans de protecció per als professionals sanitaris que s’enfrontaven d’una manera directa al contagi, es van posar en marxa distints projectes per a proporcionar-los mascaretes i altres dispositius de protecció. Podem destacar algunes d’estes iniciatives com per eixemple: “Mascaretes Solidàries”, “Makers Horta Sud”, “Itres Arts Gràfiques” o l‘empresa Jesvy, que va facilitar a protecció civil de Paiporta 2000 mascaretes higièniques. Algunes associacions culturals del nostre poble com les distintes agrupacions falleres o persones anònimes també es van dedicar a fabricar mascaretes de manera altruista en les seues cases. No ens podem oblidar d’entitats socials com Càritas i la Creu Roja, que varen ficar en marxa tots els seus voluntaris per poder gestionar 109

d’una manera eficaç els recursos de que disposaven i fer possible que arribaren als més necessitats. El consistori va cedir a Creu Roja Horta Sud les instal·lacions del CEIP Rosa Serrano per a l‘emmagatzematge de 27.000 kilos d‘aliments i productes d‘higiene destinats al repartiment entre famílies vulnerables de tota la comarca, que va quedar centralitzat a Paiporta. Reconéixer també el treball de les forces de seguretat com la Policia Local, Guàrdia Civil i els voluntaris de protecció civil, així com el personal de neteja de l’Ajuntament, que va realitzar un gran treball de desinfecció de carrers i llocs públics. La comunitat educativa de Paiporta, com no podia ser d’altra manera, es va bolcar en atendre de la millor manera possible, les necesitats que varen sorgir de la nova i desafiant situació, ja que els alumnes no podien assistir presencialment a les aules, la qual cosa va suposar tot un repte que superaren amb nota. Les AMPES també centraren els seus esforços en ajudar en tot allò que consideraren necessari. Assenyalar el gest solidari d’algunes agrupacions culturals, festers del gos, comparses de moros i cristians… tots van proposar a l’Ajuntament que disposara de la subvenció que cada any reben com entitat cultural per pal·liar d’alguna manera la crisi que estava desencadenant la pandèmia. Associacions com Amamanta, de manera virtual, acompanyaren, escoltaren i van recolzar les dones embarassades o en període de lactància, aclarint dubtes com per exemple que la covid no es transmet a través de llet materna. Realitzaven tallers virtuals de preparació al part i altres temes d’interés per a este col·lectiu. També cal nomenar els comerços de Paiporta que mantingueren les seues portes obertes, amb totes les mesures de protecció de què disposaven i donaren servei a la població de la millor manera possible. Per finalitzar, fer una menció molt especial de reconeiximent per a tota la població de Paiporta, la qual va demostrar un gran civisme, una admirable solidaritat i un comportament exemplar davant un esdeveniment tan extraordinari com difícil d’afrontar, i encara que no està superat, amb l‘esforç de tota la societat ho aconseguirem véncer en un futur no molt llunyà.

110

@ Ajuntament de Paiporta

111

112

Música des del balcó [raquel ferrandis]

ANY: 2020 MES: MARÇ SETMANA ANTERIOR A FALLES… Podria ser el començament d’una pel·lícula, un llibre o una llegenda, però no, va ser molt real. Tan real i tan dolorós per aquelles persones que en aquesta pandèmia han perdut a un ser volgut (vaja per davant el meu sincer condol), com la història real que vaig a contar, encara que des de la situació contrària. Sóc fallera, el meu fill DJ, més concretament Dj Barreales, i vos vaig a contar de primera mà com va ser aquell mes, per als fallers tan desitjat, en que la pandèmia ens va llevar la llibertat. Encara fent-se a la idea de no poder menejar-se de casa… utilitzant més que mai les videocridades o reunint-se per a prendre’s la cervesa via WhatsApp amb els amics o les nostres famílies, en ma casa vàrem vore una de les tantes notícies relacionades amb la Covid-19. A la televisió va eixir una notícia d’Itàlia, on eixia un xic al balcó ficant música per animar al veinat, i clar, en un tres i no res, vàrem tindre la idea de que Pablo, el meu fill, féra el mateix al balcó de la nostra casa. Problema: no teníem equip de música prou potent perquè s’escoltara en tot el carrer. Així que cridàrem a Javi, el nostre president, i li vàrem explicar la proposta, i amb el seu permís ens va deixar els altaveus de la falla, ja que no s’anaven a utilitzar degut a que s’havia prohibit qualsevol festa fallera o d’altre tipus. Així que amb la furgoneta del Xurro… ràpidament, perquè no es podia entretindre, anà cap a casa de les Corones per agafar la clau de la planta baixa i portar cap a casa els altaveus… dos “mamotrencos” que ens han fet companyia durant la pandèmia al menjador de casa… com vos diría jo… tot siga pel fi que era: FER MÉS SUPORTABLE allò que pensàvem impensable: estar tancats dins de casa dia darrere dia, cap de setmana darrere cap de setmana… 113

Al principi va ser difícil decidir quan era millor que Pablo punxara. Els homes de casa estaven per ficar música tots els dies. Jo deia: On aneu! Cada dia! Vaig poder ficar-li’s al cap que el cap de setmana seria prou, que si no es faria pesat. I només un dia, molt millor. Va resultar que coincidí que eixe dia era dissabte, i amb les ganes d’animar a tota la contornà, va començar la maquinària: on ficar la taula de mescles; hora de començament; muntatge dels altaveus; duració de la sessió; on ficar el mòbil per a estrimejar a la vegada que es feia la sessió per a que aquelles persones que no vivien prop de casa pugueren seguir-la en línia i així gaudir molta més gent, que el cap de setmana fóra un xicotet “kit kat” en aquella voràgine que estàvem vivint. Perquè encara que l’espectacle es veiera quan sonava la música, el muntatge començava molt abans, i els nervis de cada sessió es “palpaven” en ma casa. Sopar més prompte. Que Miguel muntara els altaveus i tot el cablejat que comportava. Sabeu on estava muntada la taula de punxar? A vore… penseu, penseu!… Damunt del estenedor plegable! Allí, damunt d’un tauler, tapat amb una tela aseà i ja teníem el “tenderete” muntat. Després s’havia de pegar el mòbil al cristal del balcó de manera que es veiera bé a Pablo punxant. La màquina de fum, les llums de colors… tota una odissea. Així va ser com va començar tot!

114

Els veïns de la finca (via grup de WhatsApp) felicitaven a Pablo per distraure’ls i fer-li’s passar un ratet divertit ballant. Els més joves, i no tan joves, estaven al balcó, era com estar en la discoteca i oblidar els mals moments que estàvem passant. Després de l’aplaudiment a tots els sanitaris a les huit de la vesprada i el “RESISTIRÉ”, himne del confinament, començava la disco-mòbil fins a mitjanit, encara que degut a les demandes del veïnat, de vegades s’allargava el temita. Fins i tot, la policia (segons qui patrullara…) li feia apagar la música, encara que no fóra l’hora de descans. A més dels veïns de la finca, els d’enfront i els de la contornà eixien als balcons i terrasses quan punxava, ballaven amb les llanternes, tipo discoteca, i prenien alguna copeta. Un d’ells va gravar a Pablo i, no saben com, la gravació va arribar fins a la televisió. Així que un dia, a les notícies de Tele 5, vàrem vore com eixia Dj Barreales ficant música des de casa.

Minut 59:19

Sí que és veritat que més d´una vegada, em preguntava si tindríem a prop algú que ho estiguera passant mal, encara que el pensament sempre trobava la part positiva: estàvem ajudant a molta gent a fer més suportable el confinament, sobretot a nivell psicològic. Passaven els dies i continuàvem confinats, encara que per fi arribà el moment de deixar-nos eixir a fer esport a unes hores determinades. Així que com des del twich li demanaven que posara música més dies, començà també a punxar els diumenges per la vesprada, a l’hora del passeig. Alguns dels que esteu llegint en este moment açò, sou sabedors que açò que conte és veritat. Així que a més de fer reptes amb amics i família, fer esport amb el monitor de la televisió, treballar on line, compartir tapes amb el veinat 115

de dalt (baixant un poal amb una cordeta), fer mascaretes per ajudar als hospitals o fer vídeos amb el grup d’amics de la falla, a més de tot això, teníem la discoteca al balcó. Pablo posava també un granet d’alegria en la contornà i ajudava a portar el confinament el millor possible. Com deia Pablo en les seues sessions: “PER A DIES GRISOS, MÚSICA DE COLORS” Com a pares, orgullosos d’allò que feia el nostre fill. I quan l’últim dia que punxà, veièrem diverses pancartes agraint-li el treball... més encara. Molt emocionant. Sense falles, però gràcies a la falla, tota aquesta bogeria va ser possible amb DJ Barreales.

116

Els balcons parlen [héctor moreno] Des de que la Covid-19 apareguera en el dia a dia de la societat, la nostra vida ha canviat de forma dràstica. Costums, quefers o la forma de relacionar-se s’han vist d’una forma o altra modificats i afectats. Els valencians i valencianes, a l’igual que a la resta de l’estat espanyol, tenim un caràcter obert que ens porta a fer una vida social molt activa. La situació crítica derivada de l’afecció d’una nova malaltia a nivell mundial que desconeixíem féu que el món faller rebera una notícia molt dura, ja que la nostra festa es suspenia un 10 de març de 2020. Un dia després, la OMS (Organització Mundial de la Salut) declarava una pandèmia mundial i per a més desconcert el govern d’Espanya confinava a totes les persones en casa i declarava l’estat d’emergència limitant la llibertat de moviment. En eixos dies negres, la ciutadania va acatar les noves directrius i va patir un confinament obligatori a les seues residències habituals que va durar 44 dies (fins el 28 d’abril). Durant eixe temps, vam començar a descobrir finestres i balcons com a canals de comunicació fora de les tabletes, mòbils, telèfons i ordinadors. En eixa situació, moltes persones van saber que a l’altra banda del carrer tenien veïns i veïnes que no coneixien, ja que cada dia es generava un ambient de pertinença a la societat que no havíem viscut fins eixe moment a les nostres cases. És durant eixos dies més durs quan vam conéixer la banda sonora del confinament, de vore com DJs improvisats ficaven musica per animar a la gent, de projectar pel·lícules en els patis interiors per a divertir a la xicalla, de fer esport en casa o inclús amb tot el veïnat. També vam vore com es felicitaven els aniversaris dels xiquets i xiquetes o de les persones més majors per part de la policia, la Guardia Civil o protecció civil. A més també vam vore com la solidaritat augmentava exponencialment amb aquelles persones més desfavorables. No obstant, amb totes estes situacions que plenaven d’esperança els informatius de les televisions, es va començar a generar un llenguatge no verbal que reforçava l’ànim d’aquelles persones que podien captarlo de forma visual o sonora. 119

A les 20:00 i de forma conjunta a tot l’estat, tots els dies es sentia un fort aplaudiment per al personal sanitari, de supermercats, cossos de seguretat i transportistes, que eren els que estaven en primera línia lluitant amb un virus que es desconeixia totalment. Però a més, els xiquets i xiquetes es llançaren a dibuixar arcs de Sant Martí amb missatges d’esperança: “Tot eixirà bé”, o de prudència: “Jo em quede en casa”. També es van a començar a vore imatges religioses de sants, verges i altres icones que es penjaven de balcons i finestres per a demanar protecció. A més, banderes i missatges de suport a la sanitat pública també eren visibles des del carrer quan podíem passejar pels carrers buits de camí a la compra. Des d’eixe moment va nàixer un nou llenguatge, el dels balcons; un llenguatge que anà minvant amb la tornada a la “nova normalitat”, però que va tornar a estar present a les ‘NO FALLES’ de març de 2021. Un març en el qual ja no hi havia confinament, però que va estar marcat per la impossibilitat de celebrar unes festes falleres com es desitjaven, i ja en portaven dos!

120

Voleu saber de què parlaven els balcons paiportins durant la setmana fallera de 2021? Per a saber-ho entre el 18 i 19 de març de 2021, càmera en mà vam ser capaços de captar eixe llenguatge i recollir amb instantànies la forma d’expressar-se del poble de Paiporta. Paiporta ha crescut molt i encara que tenim dos bandes (el poble i el secà) podem dir que parlen el mateix. No hi ha distinció de barris tant al centre del poble com als nous barris, els balcons ens van oferir un missatge clar, i és que la gent necessitava expressar els seus sentiments i pensaments de formes molt variades. No sabria dir quants balcons hi ha en tot el poble, però si que en més de 600 balcons hi havia un missatge. Si els classifiquem a grosso modo, podem dir que al nostre poble del que més parlaven els balcons era de les senyes d’identitat (Figura 1). En el 47% dels balcons apareixia este tret, destacant en elles la pertinència a la nostre terra (València), ja que el 61,4 % de les banderes eren de la Comunitat Valenciana. Seguidament la bandera espanyola (25,3%) o les banderes de diferents comissions falleres (12% dels balcons). Altres banderes com la republicana (0,5%), les de diferents equips de futbol (0,5%), o la del col·lectiu LGTBIQ (0,3%), conformaven la part de banderes als balcons.

Figura 1: El motius del llenguatge dels balcons

121

Pel que fa al cas de les banderes falleres, destacar que la Falla Dr. Fleming amb 29 banderes (65,9%) va ser la que major representació va tindre durant la setmana fallera als balcons paiportins. Mestre Serrano (20,5%), Sant Antoni (9,1%) i la Falla l’Església (4,5%) van aparèixer als balcons amb les seues banderes característiques i que de normal posen al seu districte durant la celebració de la setmana fallera. El següent motiu més identificat va ser el faller. Els fallers i falleres, després de dos anys van expressar la seua ràbia o pertinença a la festa penjant als balcons motius fallers. L’objecte més repetit dins de l’àmbit faller foren els masclets, en el 29,6% dels balcons, seguits dels mocadors fallers (28,3%): mocadors d’herbes i mocadors de falles. Després apareixien les banderes que ja hem comentat i seguidament les pancartes (15,7%) amb missatges com: “Que la flama de la il·lusió mai s’apague” “Ací viu una família fallera” “Sentiment faller” “Ací viuen fallers” “Ací viu un faller/a molt fester/a” “El meu cor encés” “Fallers i folloners” “Tornarem” “La millor festa del món” A més també vam vore pancartes de comissions d’altres pobles com la falla el Molí de Torrent, la falla Avinguda Valladolid, la falla Manises, la falla Cervantes (d’altra població) i la falla la Colònia d’Aldaia. També es va poder observar als balcons brusons, ninots de falla i bandes com la de la regina del foc. En el número 3 del rànquing trobem els motius religiosos. Podem dir que en el 18,3% dels balcons apareixien referències religioses, sent en este cas la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats la que es registrava en 108 balcons paiportins (85%). Altres imatges com Sant Roc, Sant Josep, el Cor de Jesús, la Puríssima, el Crist de la divina misericòrdia, Jesús ressuscitat i la Verge del Rosari conformaven la 122

paleta d’icones religioses paiportines. És graciós que en plenes festes de Sant Josep, sols en 8 balcons apareguera la seua imatge, sent dins de l’àmbit religiós la segon imatge en presència amb un 6,3%. Per últim, els motius i missatges socials (3,8%) també van estar presents en març de 2021. Missatges referents al dia de la dona (“No estàs sola”, “ni una menys”, “ens volem lliures, no valentes”, etc.) o d’ànims amb la pandèmia (dibuixos de xiquets) van ser els predominants. No obstant, també trobàrem reivindicacions veinals amb “Ací viu gent, respecteu el nostre descans”, o bé de suport a la sanitat: “Sanitat pública i de qualitat” Amb tot açò, a març de 2021, Paiporta i els seus balcons es van expressar amb eixe llenguatge que tan sols reflectia els sentiments de les persones que els habitaven. Segons el que es va poder recollir amb instantànies, podem dir que som un poble orgullós de la nostra terra per la gran quantitat de senyeres, de la nostra festa pels motius fallers i de la Verge dels Desemparats perquè era la predominant als balcons. Per contra, de tots els balcons paiportins hi hagué un que no expressava res. En contraposició als balcons d’altres municipis que feren una xicoteta “picada d’ull” als fallers i falleres que no podien celebrar la festa, el balcó d’alcaldia de l’ajuntament, aquell des del qual se fa la Crida, no va saber comunicar-se amb sintonia amb la resta de balcons paiportins. Una llàstima!

123

Falla Plaça Emili Castelar, 1937

Altres anys sense falles [maite delhom] Ens costa imaginar la ciutat de València i els nostres pobles al mes de març sense l’esplendor de les festes falleres. Però vore els nostres carrers sense monuments plantats i un cel sense espectacles pirotècnics no és una cosa nova. València ja ha viscut fins a cinc ocasions la suspensió de les festes josefines al llarg de la seua història. Ninguna d’aquestes suspensions ha sigut per emergència sanitària com ha passat en març de 2020 i 2021, i és que han sigut les guerres les principals causants d’aquestes cancel·lacions. 1886 – L´ANY DE LA TASA Ja al 1885 les Falles van estar a punt de desaparèixer perquè un regidor de l’Ajuntament de València va considerar que eren “impròpies d’una capital seriosa i de primer ordre”, i va proposar a l’any 1886 elevar a 60 pessetes el pagament que havia d’abonarse com a cànon per a plantar els cadafals al carrer i, en aquesta ocasió, van ser els fallers qui deciriden no plantar els monuments. La protesta venia perquè al principi es pagaven 5 pessetes i ara la taxa era excessivament elevada. Als governadors no els agradava la sàtira fallera per considerar-la una burla cap a ells. Per tal d’evitar que se celebraren les Falles, van anar incrementant la despesa progressivament fins que els fallers van dir prou i van optar per no plantar. A l’any 1887 la llicència es va rebaixar a 10 pessetes gràcies a la pressió, entre d’altres, de Félix Pizcueta (primer president de Lo Rat Penat) i també gràcies a l’alcalde José María Sales Reig, aconseguint així que s’animaren 27 comissions a plantar falles, cosa que suposava un nombre considerable. Va ser també durant aquell mateix any, el 1887, quan per primera vegada, gràcies a la revista «La Traca», dirigida per Manuel Lluch Soler, es van lliurar tres premis a la festa de les Falles després d’una consulta amb els Pepes i Pepitas en una curiosa enquesta entre els lectors de la revista.

127

Las Provincias, 19 de març de 1887

1896 – LA GUERRA DE CUBA Només deu anys després va tornar una nova suspensió de les Falles. Va ser el 1896 quan la guerra entre Espanya i els Estats Units, denominada com la Guerra de Cuba, va paralitzar els festejos. Fou dos dies abans de començar les festes quan el governador civil de València va declarar l’estat de guerra i per tant la suspensió de les Falles. Eixe any no hi va haver monuments encara que hi ha dades que determinen que es van fer servir per a les festes de 1897.

El Mercantil Valenciano, 16 de marzo de 1896.

128

1937 – 1938 – 1939 GUERRA CIVIL També es van suspendre les festes durant els anys 1937, 1938 i 1939 amb motiu de la Guerra Civil espanyola. Les del 1936 es van celebrar sense problema, ja que l’alçament es va produir el 17 de juliol. A l’inici de la guerra, moltes comissions falleres van començar a destinar els diners recaptats de les Falles a la causa republicana. En un moment, es va decidir que no es plantarien falles per evitar que per la multitud que convocaven pogueren posar una bomba i provocar qualsevol desgràcia. Tot i això, al 1937 es van plantar falles de contingut propagandístic per part dels dos bàndols sense arribar a cremar-se Rrecordeu que una falla, pròpiament dita, necessita cremar-se. Si no ho fa, com en este cas, no arriba a completar-se el ritual del foc. Per tant el que va aparèixer al 1937 és un simple intent de caràcter propagandístic per part dels dos bàndols. El bàndol nacional va plantar una falla el 1937, curiosament, a Toledo, amb la intenció d’exaltar la ideologia de la revolta. Atés que en eixe moment València era la capital de la República, esta falla pretenia fer seua la festa de la ciutat que havia de ser conquerida, sent una idea de Juan López Ayllón, delegat de Premsa i Propaganda del Sindicat Espanyol Universitari de Toledo. El monument era una reproducció del Micalet, que tenia en un costat un monstre amb símbols comunistes (la falç i el martell) en actitud d’atac, i a l’altre diversos símbols del bàndol nacional: la bandera roja i gualda i el jou i les fletxes.

©todocolección.net

129

Per part de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i del Sindicat d’Art Popular (CNT), es van plantar quatre falles crítiques en 1937 que no van arribar a cremar-se, eren falles en contra de la revolta del bàndol nacional i que portaven per noms Coses d’Ara, La Catedral, El Belem d’engany (de la qual distritofallas.com ens dóna més detalls) i La Balança del Món, totes amb l’objectiu d’utilitzar com a suport propagandístic el “monument faller”. Aquestes falles no es van plantar al carrer, però sí que van estar exposades a la Llotja de València durant el mes d’abril del mateix any.

«Falla quarta, La balança del món». En Nova cultura. Número extraordinari de les falles, 1937. Valencia, Aliança d’Intelectuals per a Defensa de la Cultura. BVNP. Col·lecció Valenciana

La Guerra Civil va acabar l’1 d’abril de 1939, per la qual cosa aquell any per cinquena vegada en la història -la quarta provocada per una suspensió pròpiament dita- tampoc no es van plantar monuments fallers pels carrers de València.

130

2004 – ATEMPTATS 11 MARÇ Al 2004 hi va haver una suspensió parcial derivada dels atemptats de l’11 de març a Madrid. Els atacs, propiciats per Al Qaeda, van acabar amb la vida de 193 persones que viatjaven en quatre trens de la xarxa de rodalies de Madrid. L’Ajuntament de València va decretar tres dies de dol cancel·lant els actes d’aquestes jornades. No obstant, aquest paró de les festes no va afectar la setmana gran de les falles que es van poder celebrar amb absoluta normalitat. FALLES 2020... LES NO FALLES I, malauradament, tots recordem la suspensió de les Falles del 2020 a conseqüència de la pandèmia del coronavirus. Per a la majoria de nosaltres, és la primera vegada de vivim una situació d’aquesta magnitud i amb un resultat tan greu, ja que també ens va deixar sense falles en març de 2021, tot i que en setembre si que es van poder celebrar al cap i casal i a molts pobles on així ho van decidir, degut a que les institucions donaren llum verda. En la nostra localitat és ara, en 2022, quan podrem gaudir de la nostra benvolguda festa, que tant hem tirat a faltar.

Falla a Toledo, 1937

131

Vacunació contra el còlera en un poble de València, finals del segle XIX

132

Epidèmies a Paiporta i Sant Roc protector [héctor moreno]

Des de fa uns anys ha sorgit una nova paraula que potser teníem com desconeguda al nostre vocabulari quotidià: pandèmia. Segons l’Academia Valenciana de la Llengua es definix com “epidèmia que s’escampa per molts països i que afecta quasi la totalitat de la població”, definint-se per tant epidèmia com “la malaltia accidental transitòria, generalment infecciosa, que es propaga a un gran nombre de persones d’una zona determinada”. Pot que hui en dia siga una de les paraules més repetides als noticiaris diaris i converses quotidianes entre amics, però les dos han estat presents al llarg de la història de la humanitat. La globalització ha millorat molts aspectes de la nostra vida, però també ha generat altres complicacions derivades de les interrelacions que es generen entre cultures i societats. Esta és la clau que ens indica la facilitat de transmissió d’epidèmies i que ràpidament pugem parlar de pandèmies. Este fet és el que ha diferenciat les epidèmies al llarg de la història i la situació actual. Les epidèmies són un efecte associat intrínsecament als éssers vius, de manera que poden viure un cicle de vida dins d’un entorn específic. No obstant això, en eixe mateix cicle conviuen altres éssers vius que poden generar altres malalties. Si eixes malalties es reprodueixen en alguns individus, donen lloc a un brot epidemiològic, però es cataloga com a epidèmia quan es propaga activament, es descontrola i es manté en el temps donant-se un augment del nombre de casos en una àrea geogràfica concreta. Per últim, per a considerar-se pandèmia, s’han de complir dos criteris: que la malaltia afecte a més d’un continent i que els casos de cada país ja no siguen importats sinó provocats per transmissió comunitària. D’esta forma la primera pandèmia mundial és la generada a les índies després de que els espanyols traslladaren al nou món les malalties europees. Un dels casos més sonats fou el d’Hernán Cortés a Tenochtitlan (Mèxic), qui va aconseguir la victòria gràcies a la incidència de la pigota en els indígenes asteques, ja que va minvar la 133

seua capacitat de defensa i va acabar amb la vida de molts individus al 1521. Segons recull la publicació de Guevara i Torres, “Els cadàvers apareixien escampats pels barrancs i la gent no podia caminar, els malats es trobaven al llit tombada i queixant-se”. Altres virus com el de la grip, la pallola i la pigota van ser letals i van provocar el que, segons molts historiadors, és el major genocidi no intencionat de la història, ja que els conqueridors, a banda de les armes que portaven, també tenien una arma biològica: els virus. De les diferents malalties pandèmiques que van arribar fins a territoris valencians, la pesta bubònica va ser en l’edat mitjana la més important i de la primera que hi ha dades recollides a les cròniques. Així, en el segle XIV, es van donar huit episodis pandèmics, mentre que en el segle XV i començaments del XVI van tindre lloc fins a vint-i-nou.

No sabem l’afecció que tingué a Paiporta cadascuna de les envestides de les epidèmies, però si va assolir la ciutat de València de segur que els paiportins i paiportines d’aquella època es vorien afectats, ja siga pel fet de patir-la o bé per no poder vendre els productes de l’horta a la ciutat. Pràcticament es tancaren totes les portes de València i sols es deixaren tres obertes (Quart, Serrans i Sant Vicent) sent vigilades estrictament. És arrel l’afecció de la pesta procedent d’Argel en 1647, quan l’any següent s’instaura la processó de la Verge dels Desemparats a la ciutat en acció de gràcies per la lluita contra la malaltia. En 1647, i amb una ciutat amb carrers deserts i afectada per la pesta, el virrei va caure malalt. Un dia fred d’hivern catorze sacerdots van creuar la ciutat i van portar la imatge de la verge al coll davant del malalt. En veure-la este va millorar, i després de huit dies va 134

sanar. La Verge va eixir posteriorment en processó des de la casa del virrei cap a la seua capella entre vitols de la gent en haver sanat a la representació del rei a la ciutat (Llorente, 1887). Anys més tard, al segle XIX el còlera afectà durament els territoris valencians. Descobert científicament en 1883 i procedent d’Àsia, va causar estralls a Europa. A l’agost de 1854 va arribar a terres valencianes una infecció massiva que provenia de Barcelona, i en 1865 una nova onada que arribava de Marsella. En esta última, en tan sols tres mesos, es va cobrar la vida de 16.000 persones a tota la província. No obstant això, el còlera no va donar descans, i en 1884-1885 es va produir una gran onada. Un vaixell arribat d’Orà va introduir la malaltia a Alacant transmetent-se mesos després a tota València. D’este període si que tenim dades a Paiporta. Més concretament el dimarts 16 de juny de 1885 es publica al periòdic “La Unión” de Madrid, una nota de premsa en la que s’indica que el 14 de juny seguix i s’esten la epidèmia per Paiporta. Concretament des del 16 de juny al 28 de juliol de 1885 es van produir a Paiporta 93 contagis i 57 morts establint-se una taxa de mortalitat per a eixe període del 61,3%. Juan Oliver exposa que entre 1884 i 1885 van faltar a Paiporta 142 persones, sent per tant durant el mes que si tenim dades un 40,1% de les morts totals per còlera. Estes dades també van en consonància amb les taxes diàries mitjanes de contagis i mortalitat, sent del 2,21 contagis/dia i 1,35 morts/dia. Si parlem de 1949 habitants a Paiporta en 1886 (un any després de l’afecció), una quantitat de morts al voltant de 142 implicava una reducció de la població del 7,28%.

Periòdic “La Unión” 16/6/1885

Durant eixe temps un metge espanyol (Jaime Ferran) va desenvolupar una vacuna contra esta malaltia, provant-la en valencians i valencianes de poblacions com Alzira. Malgrat que es va procedir a vacunar en massa a molta població, el govern no va aprovar el mètode de vacunació i pot ser per eixe fet al 1890 tornà a haver un brot epidemiològic de còlera als territoris Valencians. Iniciat al municipi 135

de la Pobla de Rugat (Vall D’Albaida) es propagà principalment per Valéncia i després a altres llocs d’Espanya. No obstant, en este cas la incidència fou més reduïda com podem comprovar a les dades sobre Paiporta que repleguen infeccions i defuncions durant un mes al 1890. Exactament entre el 3 d’agost i 3 de setembre de 1890 es registren 43 contagis i 23 morts amb una taxa de mortalitat del 46% (15,3 punts menys que en 1885). El mes més crític durant esta pandèmia fou agost de 1890, reflectint-se al periòdic “El imparcial” com un redactor de “La correspondència de València” havia sigut contagiat al visitar malalts a Paiporta, i este havia contagiat a son pare que es trobava gravíssim. Un mes després, entre els dies 21 i 25 de setembre apareix publicat en diversos periòdics d’àmbit nacional que Paiporta estava lliure de còlera.

Periòdic “El Imparcial” 24/8/1890

Periòdic “El Áncora” 25/9/1890

Coincidint amb les dates del més d’agost, al cementeri vell es poden encara vore algunes làpides d’eixe període i possiblement descansen alguna d’estes persones que van patir la malaltia. Des d’eixe període fins a l’actualitat, el nostre poble ha patit varies epidèmies més. Al 1908 es declara al poble una epidèmia de pallola i pigota (reflectit als periòdics de l’època), després vingué la grip espanyola (1918), i a meitat del segle XX la grip asiàtica (encara que d’estes no hem trobat dades registrades sobre Paiporta). Per últim la pandèmia per Covid-19, que de moment ha registrat la dada de 30 morts i més de 7.115 persones afectades durant els dos anys en els quals estem patint esta situació.

136

Sant Roc, patró de Paiporta i un dels protectors d’epidèmies amb major devoció. Sant Roc és un dels sants més venerats en el món catòlic, amb una difusió extraordinària a Europa des de mitjan segle XV, i invocat des de la Baixa Edat Mitjana contra la pesta i el còlera. A Paiporta és patró en substitució de Sant Jordi des del nomenament com a tal pel Papa León XIII al 1888. El seu patronatge ve precedit pels precs que els habitants de Paiporta durant els episodis de còlera de finals del segle XIX va realitzar amb la intenció de que esta malaltia no castigara el municipi. A més Sant Roc és patró d’altres poblacions a la Comunitat Valenciana com Burjassot, Sant Antoni de Benaixeve, Museros, Olocau, Foios, Albalat de la Ribera, Tavernes Blanques, Vallanca, Villar del Arzobispo, Dos Aguas, Llíber, Castellfort, Dénia, Alfarrasí, Callosa de Segura, Benassal, Xert, etc., a més de ser el titular d’abundants ermites i esglésies A l’any 2020 i amb motiu de la situació per la Covid-19 es va baixar a Sant Roc del seu altar, per a pregar de nou per la seua protecció. Així ho diuen els seus gojos que es canten a Paiporta el dia de la festivitat del patró cada 16 d’agost: Gloriós Roc, consol, de la pesta en aflicció: Paiporta amb viu anhel, implora la teua protecció. [....] Escrita de pròpia mà, ens vas llegar esta inscripció, qui desitge en la invasió, de la pesta quedar sa, acudisca a Roc, i ufà, obtindrà la seua curació. Paiporta amb viu anhel, implora la teua protecció.

Els segles han comprovat, la veritat d’esta promesa, i a Paiporta mai cessa, el teu feliç protectorat, per això t’ha declarat, León XIII el seu patró. Paiporta amb viu anhel, implora la teua protecció. Des d’eixe tron celeste, on habiteu, Patró gloriós, a Paiporta bondadós, preserveu de tota pesta: no permeteu que la infeste, el càncer de la irreligió. Paiporta amb viu anhel, implora la teua protecció. 137

Bibliografia Guevara Flores, Sandra Elena; Torres Barragán, Mauricio. 2020. Primera pandemia del Nuevo Mundo: la viruela de 1520 en México. Noticonquista García Marín, Ana María; Chiner Oms, Álvaro; González Candelas, Fernando; Comas Espadas, Iñaki; Gabriela López, Mariana; Coscolla Devis, Mireia. 2021. Lo que nos enseña la epidemiología genómica sobre las olas de COVID-19 en España (y cómo evitar una nueva ola) Llorente, Teodoro. 1887. Valencia Tomo I. Editorial Daniel Cortezo, Barcelona, pp 875. Oliver, Juan. Ballester-Olmos José Fco. 2004. Paiporta, una ciudad, una iglesia y sus gentes. Asociación Cultural Sant Jordi Periòdics Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (1886) La Unión (16-6-1885) El Imparcial (24-8-1890) El Áncora diario católico popular de las Baleares (25/09/1890) La Época (20/9/1890) El magisterio español Periódico de instrucción pública. Órgano General establecimientos de enseñanza. (14/03/1908) Diversos periòdics: El dia, El imparcial, La Iberia, La unión, La república i la Dinastia des del 16/06/1885 al 3/9/1890

138

Fotomuntatge d’un faller per a garantir la protecció de la nostra falla gràcies a Sant Roc.

139

140

Nova normalitat Dissabte 19 de febrer 18:00 Concentració al casal per arreplegar a les nostres falleres majors 19:00 Imposició de bandes a l’escola de Música de l’Auditor Florida. En acabar vi d’honor Diumenge 20 de febrer 14:00 Dinar sobaquer a la nostra barriada Dissabte 26 de febrer Matí Esmorçar, dinar i tardeo 17:00 Berenar infantil 18:15 Concentració al casal per acudir a l’acte de la Crida a les 20:00 hores. A les 19:00 serà la concentració de totes les comissions falleres de Paiporta a la plaça Soliera 22:00 Sopar sobaquer 23:00 Discomòbil Dissabte 5 de Març 19:00 Sorteig dels grups de faena fallera 22:00 Sopar sobaquer 23:00 Discomòbil Diumenge 6 de Març 08:00 Despertà infantil organitzada per Junta Local Fallera. 14:00 Dinar i entrega de recompenses 18:00 Berenar oferit pel nostre President Infantil Dijous 10 de Març 18:30 Concentració en el casal per acudir al Cant de l’Estoreta, que començarà a les 19:00 22:00 Concentració a la plaça l’església per a la Passejà del Foc organitzada per Junta Local Fallera. Començarà a les 22:30

141

Divendres 11 de Març Al llarg del dia s’arreplegaran al museu de la Rajoleria els ninots de l’exposició més llarga de la història 22:00 Sopar sobaquer Dissabte 12 de Març Al llarg del dia es traslladaran les peces de la falla gran i començarà la #Plantà22 22:00 Sopar sobaquer Diumenge 13 de Març Continuarem amb la #Plantà22 i muntarem la carpa fallera 14:00 Dinar i entrega de recompenses 18:00 Berenar Fallera Major Infantil i entrega de recompenses infantils 22:00 Sopar sobaquer Dilluns 14 de Març Seguirem amb els preparatius de la #Plantà22 i organització de la setmana fallera 21:30 Mascletà nocturna a càrrec de la nostra Comissió 22:00 Sopar sobaquer Dimarts 15 de Març Al llarg del dia #Plantà22 de les nostres falles. La Plantà Infantil començarà pel matí i s’allargarà la resta de la jornada 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Mestre Serrano – Sant Francesc 18:00 Berenar Infantil a càrrec de la nostra Falla i entrega de recompenses 22:00 Sopar de la Plantà 00:00 Nit de l’Alba Dimecres 16 de Març 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Sant Antoni 17:00 Concentració al casal per acudir a l’Entrega de Premis. Les falles es concentraran a les 17:45 a la plaça Soliera 18:30 Entrega de Premis front l’Auditori Municipal 21:30 Sopar Infantil 142

22:15 Sopar Major 23:00 Murga 23:30 Discomòbil Dijous 17 de Març 11:30 Passacarrer per a visitar les falles del nostre poble 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Plaça l’Església 17:00 Passacarrer per a visitar la resta de falles del nostre poble 20:30 Cremà Falla Aldis 21:30 Sopar Infantil 22:15 Sopar Major 23:00 Murga 23:30 Discomòbil Divendres 18 de Març 14:00 Mascletà a càrrec de la falla Jaume I 17:00 Concentració en el casal per acudir a l’Ofrena de flors a la Verge dels Desemparats que començarà a les 18:00 21:30 Sopar Infantil 22:15 Sopar Major 23:00 Murga 23:30 Discomòbil amb animació Dissabte 19 de Març 11:00 Concentració al casal per acudir a la Missa de Sant Josep 12:00 Missa Major en honor a Sant Josep en l’església Sant Jordi i seguidament processó pels carrers del nostre poble 14:30 Mascletà a càrrec de la Falla Dr. Fleming – Verge dels Desemparats 18:00 Festa Infantil 21:30 o 22:00 segons el premi, Cremà de la Nostra falla infantil A partir de les 24:00 i segons el premi Cremà de la nostra falla gran

143

part infantil

Batallant contra un monstre: El Coronavirus Els xiquets i xiquetes tenen una capacitat intrínseca per a afrontar la realitat de forma distinta als adults. No obstant això, saben molt bé, d’una forma directa o indirecta, el que ha passat en els últims anys a nivell mundial amb la Covid-19. L’educació no està renyida amb la realitat (per molt dura que siga) i fer que els més menuts aprenguen d’esta situació és un objectiu que ens tenim que proposar tots. Per això te plantegem 3 activitats d’allò més divertides: 1.- Endevina els mostres ocultes 2.- Dibuixa la teua versió de coronavirus en forma de falla 3.- Endinsat en la lectura de llibres “pandèmics” Vols jugar? De segur que no t’avorriràs. Això si, si les completes totes, dis-nos-ho i tindràs un regalet! Vinga!

145

Endevinant els mostres ocultes Completa les següents paraules encreuades. Trobaràs monstres de tot tipus, però en general no massa dolents.

1 Protagonista de la novel·la de fantasia gòtica escrita per Bram Stoker 2 Virus causant de la COVID-19 3 Viu en un pantà i té com a amic a un ase 4 Maleït per una bruixa amb una rosa, al final es convertix en un príncep 5 Criatures adorables a les quals no has de donar-li’s menjar després de mitjanit, no banyar-les i evitar que els done la llum del sol, perquè sinó es convertiran en monstres 6 És company de treball i aventures del número 8. Ah!, es verd i té sols un gran ull 7 Solia dir molt allò de “Mi Casa”. Alguns en la pel·lícula el consideraren un monstre 8 Monstre que apareix en la pàgina següent 9 Eren els malvats de la sèrie de David el Gnomo

146

147

Versionant al 'BITXO' Dibuixa la teua versió de coronavirus en forma d’escena de falla i fica-li un lema, qui sap si en un futur la podrem vore en la nostra plaça?

148

Endinsant-se en les lectures 'pandemiques' ` Aprofitant que segons tots els estudis el nivell de lectura ha augmentat en els últims anys per efecte de la pandèmia, ens sumem a eixa iniciativa i et proposem una sèrie de lectures que ens permetran d’una forma lúdica comprendre més, si cap, la situació generada per la Covid-19. Mira quin t’agrada i a llegir!

Microbis monstruosos Editorial: Takatuka Autoria: Marc Van Ranst i Geert Bouckaert Edat: més de 8 anys Els microbis estan pertot arreu: en l’aire, el sòl i l’aigua, però també en el nostre cos: en la pell, la llengua i els intestins. S’acostuma a dir que els bacteris i els virus són com a xicotets monstres que ens poden fer emmalaltir. És cert que hi ha bacteris que ens poden provocar mal de gola o d’oïda, i que per culpa dels virus pots agafar una grip o, pitjor encara, la varicel·la o la poliomielitis, però també hi ha altres que són imprescindibles per a la vida. Els descobrim?

149

Renta’t les mans Mariona Editorial: Bruño Autoria: Pilar López Ávila Edat: A partir de 3 anys La protagonista del conte és feliç amb la seua família, però no vol rentar-se les mans. No obstant els seus pares segur que se les ingenien per a que ho faça!

Alicia i el coronavirus Editorial: Flamboyant Autoria: Salvador Macip Edat: 7 i 8 anys Alicia és una xiqueta que no entén perquè no pot eixir de casa pel confinament. Els seus pares són els encarregats d’explicar la situació i fer-la entendre la importància de cuidar-se.

150

Rosa contra el virus Editorial Sentir Autoria: Col·legi Oficial de Psicologia de Madrid i Mercedes Bermejo Boixareu Edat: 3 a 8 anys. Conte que també explica què és el coronavirus i el perquè del confinament que vam patir. Es conta a través de la història d’una xiqueta que relata en primera persona informació sobre la Covid-19 i com se sent davant la pandèmia.

Missió Pandèmia Editorial: Bromera Autoria: Jacobo Feijoo i Martín Rodríguez Edat: 10 a 12 anys. Una terrible epidèmia s’ha instaurat a l’Edat Mitjana i la gent mor sense saber el perquè. En esta novel·la hauràs de viatjar a eixe període de la història per a resoldre el misteri. Resoldre la pandèmia sols estarà a les teues mans.

151

Pandèmies Editorial: Thule Autoria: Gusia Kulik i Tomek Zarnecki Edat: 7 a 9 anys. Un llibre que resol molts dubtes juvenils al llançar moltes dades curioses sobre fets i efemèrides ocorregudes al llarg de la història de la Humanitat. Una obra amena, plena d’anècdotes, referències literàries, reflexions i fets històrics sorprenents.

UNITS A CASA! Els dies del coronavirus Editorial: Combel Autoria: Salvador Macip, Toni Hernández, Elena Rottier, Compons & Fortuny Edats: 8 a 18 anys Un llibre solidari de la sèrie d’Agus i els monstres per oferir als xiquets i xiquetes una reflexió serena sobre la situació arran de la pandèmia de la Covid-19. A més és un projecte que recolza amb els seus beneficis la recerca clínica, epidemiològica i microbiològica investigant l’afectació del coronavirus SARS-CoV-2 a la població materno-infantil. 152

Després d’estos anys complicats, la falla Plaça Cervantes vol recolzar i donar visibilitat al comerç local. Per això enguany hem oferit este espai de manera gratuïta a tots els que cada any col.laboren amb nosaltres. Gràcies!

Vinils decoratius i personalitzats, ideals per a la decoració de la llar, habitacions infantils, negocis, stands de fira i altres estades. Vinils i adhesius d’alta qualitat.

www.imprentaitres.com 152

153

CONSTRUCCIÓ COMPLETA ConstruCCión C ompleta REFORMES reformas intINTEGRALS e g r a le s REHABILITACIONS I rehabilitaCiones y FAÇANES faChadas MANTENIMENT INTEGRAL mantenimiento integral NETEGES COMUNITATS limpiezas Comunidades INSTAL·LACIONS ins t a la C ion e s SERRALLERIA Cerrajería SERVEI 24 HORES serviCios 24 horas

Calle Tapissers 19. Polígono Industrial la Mina. Paiporta (Valencia) Contáctanos:

96.133.14.98 Visítanos: www.tevalco.com Tapissers, 19 - Polígon Industrial La Mina tevalcosl@gmail.com info@tevalco.com PAIPORTA (València) Visítans: www.tevalco.com

154

Pol. Ind. El Carrascot. C/ Dels Talladors, 11 46850 L’Olleria, València, Espanya Apartat de Correus 29 +34 962 360 038 termoenvas@termoenvas.es

155

MACRI 07 OBRES I ESTRUCTURES, S.L.

Ctra. Benetússer nº 11 pta 1 46200 Paiporta (València) Tel: 96 108 43 98 www.macri07.net

Empresa especialitzada en l’estructura, obra i acabats. Llarga experiència en treballs d’obra civil. Mes de 10 anys en el sector. Treballs per a cases i xalets particulars.

156

ESTILISTES

Lepanto, 8 46200 PAIPORTA Tel. 96 397 96 39

Elena

Artesanía Valenciana

ALQUILER i CONFECCIÓ D’INDUMENTARIA VALENCIANA www.indumentariavalencianaelena.es e-mail: info@ indumentariavalencianaelena.es Santa Ana, 14 - 46200 PAIPORTA (València) Telèfon: 96 397 31 67 157

C/ PRIMERO DE MAYO, 6. PAIPORTA. Tel. 96 397 20 40 - 682 633 498

INSTALACIONS BORPA LLANTERNERIA - GAS CALEFACCIÓ - TÈRMICA C/. Albufera, 6 B - Tel./Fax 96 195 00 66 - 46200 PAIPORTA (Valencia) www.instalacionesborpa.es mail: info@ instalacionesborpa.es garcia@instalacionesborpa.es

158

AUTOMÒBILS: Respectem la seua bonificació Bonificació des del primer any

HABITATGES I XALETS

COMERÇ

INDÚSTRIES I PIMES

VIDA I JUBILACIÓ

ACCIDENTS INDIVIDUALS I GRUPS

RETIRADA CARNET

COMUNITATS

RC. i ACC. COMISSIONS FALLERES

SALUT

RESPONSABILITAT CIVIL

VISITE’NS SENSE COMPROMÍS

159

Ens Move m per Tu I n fo rmaci ó i re s erve s Tel:

9 6 3 7 8 49 69

www.transitbus.es

Fax: 96 358 71 70 · presupuestos@transitbus.es

160

Assessoria d’empresses i particulars info@martinez-asesores.es Tel. 96 397 14 91 - 669 679 952 C/. Constitució, 3 - PAIPORTA

Aportant solucions des de 1980 Assessorament i planificació Fiscal Assessorament i planificació Laboral Assessorament Contable Assessorament Jurídic Creació d’Empreses Tràmits d’Hisenda Tràmits de Seguretat Social Declaracions de Renda Tramitació d’Herències Contractes: Lloguer, Traspàs i Préstecs

161

ADMINISTRACIÓ DE LOTERIES Nº 1 PAIPORTA

“LA MILIONÀRIA”

22/12/1989 1er PREMI NADAL 24/06/2006 1er PREMI DISSABTE 21/07/2016 1er PREMI SORTEIG ORO CRUZ ROJA 08/06/2017 2n PREMI DIJOUS 06/01/2008 3er PREMI “NIÑO”

PLE Al 15 TEMPORADA 09/10 “PENYA LA MILIONÀRIA” C/. Primer de Maig, 8 Tel. 96 397 20 61 46200 PAIPORTA (VALÈNCIA) loteria@lamillonaria.es

www.lamillonaria.es

162

Visita la nostra Gastrotasca Menjars Parrilla Arrossos Celebracions Grups

Reserves 96 147 64 61 · 610 43 7 3 71 Carrer Gabriel Miró, 7 - Paiporta

163

pepa@perisvazquez.com vazquez@perisvazquez.com www.perisvazquez.com

164

DISSENY FLORAL DECORACIÓ

Antonio Machado, 3 - 46200 Paiporta València - 96 397 10 45 artefloral@pilartarazona.com www.pilartarazona.com

Cerveseria - Restaurant

ESPECIALITATS • Carn de Primera Qualitat • Pescats Frescos • Embotit Ibèric • Arrossos Variats

• Esmorzars • Tapes Variades • Excel·lent Carta de Restaurant

• Sopars de Cap de setmana • Pressupostos per a Grups • Comunions i altres Celebracions

FAÇA LA SEUA RESERVA: 961 176 763 - 695 441 696 ESPLÈNDIDA TERRASSA D’ESTIU C/. Torrent, 2 - PAIPORTA (VALÈNCIA) 165

XARCUTERIA I SALAONS MARIA

Vanesa Aranda Martínez 647591810 xarcuteriaisalaons@gmail.com

166

GRUPO

Arrocería Alquería Beniparrell Ctra. Real de Madrid, 60 - Beniparrell, Valencia

961 21 06 11

Tapería Hernán Cortés Carrer de Hernán Cortés, 20, Valencia

963 10 69 98

Tapería Cortes Valencianas Av. de les Corts Valencianes, 26, Valencia

963 47 18 15

Arrocería Masía de las Estrellas Camino de Paiporta Santa Ana s/n, Catarroja

960 44 22 00

167

C/. Constitució, 4 bajo izq. 46200 PAIPORTA (Valencia) 168

www.sucotex.com 169

POLLASTRES A L’AST Amparo i Salvador

ESPECIALITATS: POLLASTRES ROSTITS, CONILL, COSTELLES, PAELLES i FIDEUÀ de Dimarts a Diumenge

MENJAR PER A PORTAR Ausiàs March, 5 - 46200 PAIPORTA (València)

170

cortines • mobles • paper pintat • llar • matalafs • tendalls

C/. Francisco Almela, 3 Telèfon 96 397 39 60 46200 PAIPORTA

171

ESPECIALITAT EN carns a la brasa, xulles de cabrit a la brasa i conill FAÇA LA SEUA RESERVA AL

963 972 972

I GAUDI DE LA MILLOR CUINA A LA BRASA Carrer Joan d’Àustria, 2 46200 PAIPORTA (València) 172

FRUITES I VERDURES SELECTES

C’AL MATALAFER SERVEIILAI DOMIC

FRUITES SERRADOR S.L.

Plaça de Cervantes, 7 – Telèfon 717 19 24 47 46200 PAIPORTA PICANYA i TORRENT 173

174

Gabinet d'Estètica

DEPILACIÓ-DEPILACIÓ ELÈCTRICANETEJA DE CUTIS TRACTAMENTS FACIALS (arrugues, flaccicitat...) MAQUILLATGE - MASSATGE - MANICURA PEDICURA - CRIOTERÀPIA - UNGLES DE PORCELLANA OBERT AL MIGDIA C./ Ramón i Cajal, 24b - 687 97 37 19 46200 PAIPORTA (VALÈNCIA)

T ENT LM MA A T FOR O T RE

PEIX, MARISC i CONGELATS

Pescateria “El Seba” MERCAT MUNICIPAL PAIPORTA CASETA Nº 1 SERVICI A DOMICILI (Comandes) Mòbil: 625 580 237 46200 PAIPORTA (València) 175

VENTA Y ALQUILER DE INMUEBLES Avinguda Jaume I, 3 baix 46192 Montserrat (Valencia) T. 96 298 81 81

dekko keramica REVESTIMENTS PAVIMENTS CERÀMICS I GRES

176

Boutique Infantil i Comunions

C/ Sant Roque, 42 Tel. 96 397 12 60 46200 PAIPORTA València

177

Tel. 622 864 795

178

jogueteria · llibreria · papereria Primer de Maig, 23 - Tel. 96 397 23 89 46200 PAIPORTA

Nadal

Cafeteria - Gelateria Plaça Major, 3 - 46200 PAIPORTA (València)

179

ACEITUNAS

BENLLOCH S.L. Martí l’Humà, 16 - baix Pol. Ind. Masía de l’Espí - R.S.I.: 21.20987/V QUART DE POBLET (València) Tel.: 96 152 02 41 - 666 35 60 90 aceitunasbenlloch@gmail.com

PIZZERÍA CAPRI PIZZES PER A PORTAR I PER ENCÀRREC

DILLUNS TANCAT

FORN A LLENYA TEL.: 96 397 30 46 180

DIES LABORABLES DE 18.00 a 23.00 H. VESPRES DE FESTIUS I FESTIUS DE 18.00 a 24:00 H.

C/. Sant Antoni, 2 (Junt Plaza Xúquer) 46200 PAIPORTA (València)

ALDIESPORT FÀBRICA TROFEUS ESPORTIUS

www.aldiesport.com

TROFEUS • PERGAMINS • BANDES FALLERES INSÍGNIES • ESTENDARDS Mestre Sanchis Almiñano, 8 baix - 46900 TORRENT (València) - Tel./Fax 96 155 65 11

XURRERIA U

’ESTI SSA D

TERRA

En l’hivern terrassa coberta Esmorzars populars · Tapes variades Rostits per encàrrec Xocolates · Bunyols en falles Plaça Cervantes, 17 · 46200 PAIPORTA (València) Tel: 96 397 10 00 · Mòbil: 699 941 022 181

FORN I PASTISSERIA

HNOS. PÉREZ ROMEU

GRAN

PASTISSERIA

ASSORTIT EN

I BOIERIA

FORN C/. SAN RAMÓN, 6 TEL.: 96 397 39 65 46200 PAIPORTA (València)

SUCURSAL C/. TOMÁS DE VILLARROYA, 11 TEL.: 96 357 25 52 46017 VALÈNCIA

Administradora de Finques col. nº 26.446

C/. Bailén, 4 - 12ª · 46007 VALÈNCIA Tel. /Fax: 96 394 08 09

182

La teua immobiliària de confiança

96 397 30 30 C/. Regino Mas, 6 baix esq. - (Cantó Mestre Palau, 33) 46200 PAIPORTA (València) Mòbil: 629 755 199 e-mail: paiporta@nova-gestio.com www.nova-gestio.com

Pepe Mas i Paco Moreno Fusteria d’alumini i PVC Mallorquines, Cortines de cristal Mosquiteres, Tendalls, Sostres fixes i mòbils San Juan de Ribera, 16 baix · 46200 PAIPORTA (València) Tel. i Fax: 96 397 99 34 · Mòbil: 692 104 386 E-mail: comercialjomasfel@gmail.com

183

ESPECIALISTES: ALIMENTACIÓ VEGANA I TES MEL I DERIVATS - CARAMELS NATURALS HERBES, TISANES I ESPÈCIES - COSMÈTICA NATURAL - AROMATERÀPIA Obert: dilluns a dissabte, de 9 a 14 h. Dimarts, dijous i divendres de 17 a 20 h. Mercat municipal PAIPORTA - Plaça Cervantes 661 42 41 19 - Comandes i repartiments a domicili (GRATUÏT A PAIPORTA)

184

¡ BONES FALLES !

Segueix-nos

fruites i verdures PAQUITO MERCAT MUNICIPAL PAIPORTA

185

C/. Jaime I - 8 bajo Paiporta

frutas · verduras · frutas tropicales · frutos secos legumbres · conservas · pastas · vinos c/ san jorge 3 - paiporta 647 967 145 616 914 970

186

mercado municipal alfafar puestos 31 - 32 - 33 647 542 735 - 616 914 970

CONVENTO 17 ZAPATERÍA, COMPLEMENTOS & ROPA

Convent, 26 - 46200 PAIPORTA Tel. 96 100 28 02 - Verónica Faya

convent17@hotmail.com - www.convento17.com

187

188

Carrer Beniparrell, 33 - Telèfon 96 126 61 78 ALBAL (Valencia)

189

R eparació de móvils i ta bl e ts

María Yago 659 941 637 / 960 690 075 ymovilpaiporta@gmail.com 46200 Paiporta, VLC, Plaça Cenia, 2 baix esquèrra

Automòvils L’Horta Sud, S.L.

C/ Mestre Palau, 9 Bajo 46200 PAIPORTA (Valencia) Teléfono: 96 397 22 49 Fax: 96 397 80 36 opelhorta@raopel.com

190

FUNERARIA

BORT

Fem fàcils els moments difícils Si hi ha alguna cosa que sempre acompanya a la nostra empresa és la qualitat. Funerària Bort compta amb totes els mitjans actuals del sector funerari. Qualitat en la prestació del servei, comptant amb un equip de professionals del sector.

Carrer dels Furs, 10 46910, Alfafar - València telèfon: 96 375 11 93 fax: 96 122 55 02 info@funerariabort.es

www.funerariabort.es 191

C/. Colombicultura, 10 Tel.: 643 134 722 46200 PAIPORTA (València)

192

#somcervantes

#somllibret #somcultura #somfalla #sompatrimoni

Llibret Cervantes 2022

Articles inside

Part infantil

Nova normalitat

Epidèmies a Paiporta i Sant Roc protector

Altres anys sense falles

Els balcons parlen

Música des del balcó

Pantalles solidàries

El boom solidari

Falleres en l’àmbit socio-sanitari

La Covid-19 en altres sectors de la festa i el seu impacte a Paiporta

Els nostres artistes enfront de la pandèmia

Renovar-se o morir: la reinvenció dels artistes

Noves variants de falla

Altres virus de la festa

La falla en pandèmia, la visió d’un president

Ninots exposats, 758 dies

Les falles que hagueren de ser i les que no foren

La compareixença dels presidents

Onades

Parlem amb les Falleres Majors i els Presidents