Les falles que hagueren de ser i les que no foren

Falla Sant Antoni i Adjacents

Falla Avinguda Francesc Císcar – Plaça L’Església

Falla Jaume I

Vicente Dominguez

Manuel Martínez

Alfonso Díaz Vicent Llàcer

Manuel Martínez

Miguel Banaclocha

[verónica march]

Les no-falles en estos últims dos anys han sigut un avortament creatiu per a la festa. Teníem la matèria prima, i l’actualitat més rebolicada que mai però una malaltia que requeria confinament ens va impossibilitar dur endavant les falles. I eixes falles, sense dubte, hagueren sigut molt interessants. La malatía que canvià el rumb va arribar a les portes de la setmana gran, eixes falles que en alguns casos ja començaven a eixir al carrer no parlaven del virus, s’havien caducat en qüestió de dies. I al 2021, les comissions que celebraren la festa al setembre, hagueren de traure-les al carrer amb més d’un any i mig de retard, amb escenes que ja estaven passades i desactualitzades. Tot i això, en molts casos es va treballar per repensar la crítica, posar-la al dia i fins i tot afegir algun ninot de nova creació, sobretot al cap i casal, on l’Ajuntament va aprovar ajudes extra per a les falles. De fet a l’exposició estiuenca del ninot ja es van poder vore algunes de les noves incorporacions, en molts casos apuntant al coronavirus. És el cas d’un ninot embolicat amb plàstics que preguntava si ja se podia eixir o no, en referència al caos que portàvem amb les fases i les franges horàries. També es pugué vore a una infermera que demanava més finançament i ninots que retien homenatge als sanitaris.

Però veiem exemples concrets del treball d’algunes falles i artistes. Parlem amb Marcos Soriano, president de la falla Duc de Gaeta – Pobla de Farnals: ‘tots els personatges polítcs que teníem, llevat de

Pedro Sánchez, ja no estaven vigents i el que vam fer és actualitzar

la cartelleria en funció de com s’anaven desenvolupant els fets’. En el seu cas tant l’artista, Vicent Llàcer, com el guionista, Hernan Mir, són de la comissió, per tant explica Marcos que fou molt fàcil dur a cap estos canvis. A més, Duc de Gaeta és una de les poques comissions que va incorporar ninots nous a la falla, tant en la gran com en la infantil.

‘L’escena nova infantil, sí tenia relació directa amb la pandèmia i fou una idea personal meua. La falla ens mostrava el cercle de la vida, des del Big Bang fins els avanços de la ciència actual. I l’escena nova representava el confinament, era una xiqueta que des del balcó de sa casa mirava la seua falla, mentre la iaia cosia un trage de fallera i la mare cuinava. Representava el tornar al punt inicial, s’havia tornat a l’obscuritat, al tancament, al punt zero. Eixe ninot estava a

un costat de la falla i s’integrava perfectament dins del guio’. Són paraules del president Marcos Soriano, que considerà lògic i just fer algun ninot nou per a les falles de setembre, ja que havien estat doblement subvencionats per l’Ajuntament de València, ‘pense que

s’havia de fer alguna cosa nova, sinó no té raó de ser, però vam ser

molt poques falles les que ho férem’. Recordem que gràcies a dos tandes de subvencions les comissions del cap i casal han rebut una ajuda del 62,5% del presupost declarat.

Artistes com Sergio Musoles, el nostre sense anar més lluny, també va haver de fer algunes noves incorporacions, ens ho explica Manolo Zarapico, el guionista de les seues creacions. ‘En la falla d’Antic

Regne de València – Duc de Calabria va haver una escena totalment nova, era un matrimoni confinat llegint manuals sobre zoom, i eixia el cap de Fernando Simón per baix del llit dient que soles serien dos o tres casos com a molt’.

Però a més Zarapico conta que la cartelleria en general de la falla la canviaren quasi en un 90% per adaptar-la a una nova realitat: ‘Parlar

de Trump per exemple ja no tenia sentit, o de la relació Sánchez – Iglesias. En les falles d’especial i primera la crítica que s’exposa és molt més selectiva i precisa que en falles més menudes o de categories inferiors, on es parla de temes més generals, per això haguérem de repensar moltes coses, a mi em semblava que havien passat 10 anys!’.

Manolo Zarapico també fa el guió de la falla de l’Antiga de Campanar de Carlos Carsí, en este cas no hi havia escenes noves per això l’adaptació la van fer amb canvis de cartelleria, per vincular-la, en part, al moment: ‘fou complicat perquè ja estava tot’. En canvi adaptar falles com la de Telefónica (Ribera – Convent Sant Clara), també de Carsí, fou més fàcil perquè eren temes més generals.

Manolo ens parla d’una escena en concret que amb els mateixos ninots però canviant-li la crítica li pegà la volta: ‘amb un bassal de

fang i una lluna obscura es parlava de la part fosca de la falles, com les denúncies dels veïnat per exemple. Amb cartelleria vaig canviar-ho, explicant que tot el fang era el que s’havia quedat empantanat en la festa pel coronavirus: floristeries, pirotècnia, indumentaristes…’.

A la Falla de Mossén Josep Cuenca – Pinedo, el seu president Salva Castelló, també ens parla de la incorporació de dos ninots nous:

‘un d’ells era un gran cor amb un estetoscopi en homenatge a tots els sanitaris, i l’altre era una mistera que li estava pengant foc al coronavirus. La veritat és que tingueren molt d’èxit, i eixe punt d’actualitat li donava un plus a la falla, molts volien fer-se fotos amb estos ninots’.

De la doble subvenció que els va donar l’Ajuntament per poder garantir la contractació dels artistes a dos anys, van dedicar un 10% a ampliar una miqueta la falla guardada de 2020, cosa en la qual també incidix Salva per dir que molts pocs ho van fer. De la resta d’escenes d’esta falla de l’artista Manolo Blanco, Salva ens diu que no calia modificar-les perquè tal i com comentàvem abans, ‘eren d’una

temàtica molt generalista’.

La falla que vorem nosaltres enguany plantada en la plaça també porta algun canvi. Per a 2020 hi havia preparada una escena de crítica local en referència als resultats de les eleccions municipals de 2019.

Òbviament dos anys després açò no té cap sentit, així que es repensa, s’adapta i arreglat. També trobarem una escena nova, de segur que sabreu quina és!

Però… i si hagueren hagut falles noves en març de 2021?

Més enllà d’esta realitat trastocada i adaptada nosaltres deixarem volar la imaginació: si el ritual de les falles haguera seguit el seu curs, com hagueren sigut le falles de març de 2021? Noves falles on òbviament la Covid-19, el confinament, les franges horàries i les vacunes hagueren sigut protagonistes. Què s’haguera criticat?, com hagueren els artistes i guionistes ironitzat sobre una realitat tan dolenta?, quants ninots de Fernando Simón hi hauria? Mai ho sabrem, és la tanda de les falles no-nascudes.

I com imaginar és gratis intentaré mostrar com podria haver sigut una d’eixes falles, les falles de la Covid-19, les no-falles. És un exemple entre moltes opcions, i des d’ací vos convide a que cadascú invente la seua pròpia no-falla.

COS CENTRAL: El balconet

Al centre de la falla imagine un gran balcó, l’espai que es va convertir en el protagonista de la pandèmia, era el lloc des d’on aplaudíem, des d’on posàvem música, des d’on veíem al veïnat, on penjàvem missatges esperançadors... Dins del balcó trobem un gran conglomerat de personatges: la iaia que ix puntual cada dia a les 20:00 hores, els xiquets que pengen el seu dibuix, amb l’arc de Sant Martí i el lema “Açò també passarà”, també trobem al jove DJ que posa música per al veïnat, i els que gaudixen el moment amb cervesa i piscolabis, enyorant les terrasses tancades.

Però per dalt d’este balcó s’alça un gran virus, el de la la Covid-19, que atrapa al balcó amb les seues enormes pates com a símbol del tancament al que els ha sotmés.

El virus a tots ens tanca, adults, joves i xiquets, però la festa comença quan eixim al balconet Pancartes i aplaudiments, esmorzars improvistats, Djs que oferixen festa, i uns veïns molt pesats

[il·lustracions: juanma agapito]

ESCENA 1: Confinament domiciliari - SOS

Un matrimoni a casa les 24 hores del dia, cadascú amb el seu teletreball. A més han de planificar com repartir-se l’ordinador perquè amb dos menors que han de seguir les clases on-line s’han de fer malabars, encara que els menuts passen el dia enganxats al móvil i als videojocs. La mare a més ara du la càrrega de cuinar per a tots cada dia i mantindre la casa neta. Per això veiem a la dona intentant fugir per la porta de casa, però està precintada amb un cartell de ‘No eixir’. Com a conseqüència d’este escenari les demandes de divorcis s’han disparat.

Treballar en espardenyes és còmode i calentet, però fer-ho amb tots a casa, per als nervis no va be Descarregar els deures, i les reunions per ‘zum’, mantindre la casa en ordre i tindre el dinar a punt

Busquem activitats per entretindre la xicalla, però ells preferixen estar pegats a la pantalla Quan passe la pandemia dos coses haurem de fer, demanar el divorci i els xiquets… al carrer!

ESCENA 2: L’aventura d’anar al super

Anar al supermercat era tot un aconteciment i una de les poques activitats a les que podíem aspirar. Quan aconseguíem entrar després d’una llarga cua tocava omplir el carro amb els productes més cobdiciats: paper higiènic, llevat i farina, i si trobàvem algun conegut podíem fins i tot mantindre una conversa. Ací veiem a un xicon ben abastit amb allò més preuat, tot anava be fins que algú al seu voltant ha esternudat o tosit, perquè en eixe moment ix pitant imaginant virus per totes bandes.

Anar al super és una festa, trobem amics i coneguts, però tremolem de pànic si escoltem un esternut

Altres productes estrela són el llevat i la farina perquè fer i menjar dolsos ens puja la serotonina Quan una persona tus altres cent estan cagats per això el paper higiènic s’esgota als supermercats

ESCENA 3: Fases i desfases

Saber totes les coses que podíem fer i les que no en les diferents fases se’ns va fer una muntanya, seria per això que li anomenaren desescalada? Aforaments, quantitat de persones que se podíem juntar, fins on podíem desplaçar-nos, què podíem fer i que no… tot era canviant i embolicat. Per això en esta escena veiem com algú, en el cim d’una gran muntanya, estudia be les diferents fases de la desescalada. Fases per les que debíem anar avançant sempre que els contagis així ho permeteren, clar.

Comença la desescalada, però a ritmes diferents, i sols canviarem de fase si els contagis van a menys Cal estudiar cada fase, que ens podem equivocar… i ens posaran una multa per anar tan desfasats!!

ESCENA 4: Amb quina vacuna vas?

Arriba el moment més esperat de la pandèmia, el descobriment de l’antídot! Per fi ja estan administrant les vacunes, i com diferents farmacèutiques estan elaborant-les, de nou tornen els dubtes: quina és la millor?, més val una dosi o dos?, tenen efectes secundaris? La lluita per donar una bona imatge està servida. En dependència de l’edat o de la professió ens va tocar una o altra, semblàvem d’una competició esportiva!, i com a tal hi hagueren vacunes triomfadores i perdedores. Al principi tots estàvem perduts però prompte la majoria anàrem amb l’equip de la Pfizer. Ací veiem el pódium final!

La guerra de les vacunes a tots té molt preocupats, ojalà me toque la bona...! i tu, amb quina vas? Astrazeneca, quin desastre! amb la Jansen… una i prou! bona opció és la Moderna, però Pfizer la millooooor!

ESCENA 5: Amor pandèmic

Una de les coses que sense dubte es va vore més afectada durant la pandèmia fou l’art de lligar. Qui s’atrevia a lligar tal i com estava la situació? No fóra que ens contagiaren el virus amb un bes furtiu que després no anara a cap lloc… que no, que no… És per això que els lligons i lligones per excel·lència han hagut de llançar-se a altres fòrmules i els usuaris de les aplicacions de cites en línea se dispararen durant el confinament i durant tot este temps pandèmic.

Amb el covid al carrer el lligar es fa impossible, i no ens queda més remei que estrenar-nos en el Tinder Els que són més arriscats volen tocar piu o mamella i per això fan l’amor tots nuets i amb mascareta!

I fins ací el cos central i les cinc escenes de la que fóra la meua falla imaginària per al març de 2021. I ara deixe que vosaltres remateu la faena amb un bon lema, que si heu llegit fins ací de segur que ja heu pensat en alguno. Ah!, i estes falles quan ens veiem pel casal… me’l feu saber!