Epidèmies a Paiporta i Sant Roc protector

2004 – ATEMPTATS 11 MARÇ

Al 2004 hi va haver una suspensió parcial derivada dels atemptats de l’11 de març a Madrid. Els atacs, propiciats per Al Qaeda, van acabar amb la vida de 193 persones que viatjaven en quatre trens de la xarxa de rodalies de Madrid. L’Ajuntament de València va decretar tres dies de dol cancel·lant els actes d’aquestes jornades. No obstant, aquest paró de les festes no va afectar la setmana gran de les falles que es van poder celebrar amb absoluta normalitat.

FALLES 2020... LES NO FALLES

I, malauradament, tots recordem la suspensió de les Falles del 2020 a conseqüència de la pandèmia del coronavirus. Per a la majoria de nosaltres, és la primera vegada de vivim una situació d’aquesta magnitud i amb un resultat tan greu, ja que també ens va deixar sense falles en març de 2021, tot i que en setembre si que es van poder celebrar al cap i casal i a molts pobles on així ho van decidir, degut a que les institucions donaren llum verda. En la nostra localitat és ara, en 2022, quan podrem gaudir de la nostra benvolguda festa, que tant hem tirat a faltar.

Falla a Toledo, 1937

Vacunació contra el còlera en un poble de València, finals del segle XIX

[héctor moreno]

Des de fa uns anys ha sorgit una nova paraula que potser teníem com desconeguda al nostre vocabulari quotidià: pandèmia. Segons l’Academia Valenciana de la Llengua es definix com “epidèmia que s’escampa per molts països i que afecta quasi la totalitat de la població”, definint-se per tant epidèmia com “la malaltia accidental transitòria, generalment infecciosa, que es propaga a un gran nombre de persones d’una zona determinada”. Pot que hui en dia siga una de les paraules més repetides als noticiaris diaris i converses quotidianes entre amics, però les dos han estat presents al llarg de la història de la humanitat. La globalització ha millorat molts aspectes de la nostra vida, però també ha generat altres complicacions derivades de les interrelacions que es generen entre cultures i societats. Esta és la clau que ens indica la facilitat de transmissió d’epidèmies i que ràpidament pugem parlar de pandèmies. Este fet és el que ha diferenciat les epidèmies al llarg de la història i la situació actual. Les epidèmies són un efecte associat intrínsecament als éssers vius, de manera que poden viure un cicle de vida dins d’un entorn específic. No obstant això, en eixe mateix cicle conviuen altres éssers vius que poden generar altres malalties. Si eixes malalties es reprodueixen en alguns individus, donen lloc a un brot epidemiològic, però es cataloga com a epidèmia quan es propaga activament, es descontrola i es manté en el temps donant-se un augment del nombre de casos en una àrea geogràfica concreta. Per últim, per a considerar-se pandèmia, s’han de complir dos criteris: que la malaltia afecte a més d’un continent i que els casos de cada país ja no siguen importats sinó provocats per transmissió comunitària. D’esta forma la primera pandèmia mundial és la generada a les índies després de que els espanyols traslladaren al nou món les malalties europees. Un dels casos més sonats fou el d’Hernán Cortés a Tenochtitlan (Mèxic), qui va aconseguir la victòria gràcies a la incidència de la pigota en els indígenes asteques, ja que va minvar la

seua capacitat de defensa i va acabar amb la vida de molts individus al 1521. Segons recull la publicació de Guevara i Torres, “Els cadàvers

apareixien escampats pels barrancs i la gent no podia caminar, els malats es trobaven al llit tombada i queixant-se”.

Altres virus com el de la grip, la pallola i la pigota van ser letals i van provocar el que, segons molts historiadors, és el major genocidi no intencionat de la història, ja que els conqueridors, a banda de les armes que portaven, també tenien una arma biològica: els virus. De les diferents malalties pandèmiques que van arribar fins a territoris valencians, la pesta bubònica va ser en l’edat mitjana la més important i de la primera que hi ha dades recollides a les cròniques. Així, en el segle XIV, es van donar huit episodis pandèmics, mentre que en el segle XV i començaments del XVI van tindre lloc fins a vint-i-nou.

No sabem l’afecció que tingué a Paiporta cadascuna de les envestides de les epidèmies, però si va assolir la ciutat de València de segur que els paiportins i paiportines d’aquella època es vorien afectats, ja siga pel fet de patir-la o bé per no poder vendre els productes de l’horta a la ciutat. Pràcticament es tancaren totes les portes de València i sols es deixaren tres obertes (Quart, Serrans i Sant Vicent) sent vigilades estrictament. És arrel l’afecció de la pesta procedent d’Argel en 1647, quan l’any següent s’instaura la processó de la Verge dels Desemparats a la ciutat en acció de gràcies per la lluita contra la malaltia. En 1647, i amb una ciutat amb carrers deserts i afectada per la pesta, el virrei va caure malalt. Un dia fred d’hivern catorze sacerdots van creuar la ciutat i van portar la imatge de la verge al coll davant del malalt. En veure-la este va millorar, i després de huit dies va

sanar. La Verge va eixir posteriorment en processó des de la casa del virrei cap a la seua capella entre vitols de la gent en haver sanat a la representació del rei a la ciutat (Llorente, 1887). Anys més tard, al segle XIX el còlera afectà durament els territoris valencians. Descobert científicament en 1883 i procedent d’Àsia, va causar estralls a Europa. A l’agost de 1854 va arribar a terres valencianes una infecció massiva que provenia de Barcelona, i en 1865 una nova onada que arribava de Marsella. En esta última, en tan sols tres mesos, es va cobrar la vida de 16.000 persones a tota la província. No obstant això, el còlera no va donar descans, i en 1884-1885 es va produir una gran onada. Un vaixell arribat d’Orà va introduir la malaltia a Alacant transmetent-se mesos després a tota València. D’este període si que tenim dades a Paiporta. Més concretament el dimarts 16 de juny de 1885 es publica al periòdic “La Unión” de Madrid, una nota de premsa en la que s’indica que el 14 de juny seguix i s’esten la epidèmia per Paiporta. Concretament des del 16 de juny al 28 de juliol de 1885 es van produir a Paiporta 93 contagis i 57 morts establint-se una taxa de mortalitat per a eixe període del 61,3%. Juan Oliver exposa que entre 1884 i 1885 van faltar a Paiporta 142 persones, sent per tant durant el mes que si tenim dades un 40,1% de les morts totals per còlera. Estes dades també van en consonància amb les taxes diàries mitjanes de contagis i mortalitat, sent del 2,21 contagis/dia i 1,35 morts/dia. Si parlem de 1949 habitants a Paiporta en 1886 (un any després de l’afecció), una quantitat de morts al voltant de 142 implicava una reducció de la població del 7,28%.

Periòdic “La Unión” 16/6/1885

Durant eixe temps un metge espanyol (Jaime Ferran) va desenvolupar una vacuna contra esta malaltia, provant-la en valencians i valencianes de poblacions com Alzira. Malgrat que es va procedir a vacunar en massa a molta població, el govern no va aprovar el mètode de vacunació i pot ser per eixe fet al 1890 tornà a haver un brot epidemiològic de còlera als territoris Valencians. Iniciat al municipi

de la Pobla de Rugat (Vall D’Albaida) es propagà principalment per Valéncia i després a altres llocs d’Espanya. No obstant, en este cas la incidència fou més reduïda com podem comprovar a les dades sobre Paiporta que repleguen infeccions i defuncions durant un mes al 1890. Exactament entre el 3 d’agost i 3 de setembre de 1890 es registren 43 contagis i 23 morts amb una taxa de mortalitat del 46% (15,3 punts menys que en 1885). El mes més crític durant esta pandèmia fou agost de 1890, reflectint-se al periòdic “El imparcial” com un redactor de “La correspondència de València” havia sigut contagiat al visitar malalts a Paiporta, i este havia contagiat a son pare que es trobava gravíssim. Un mes després, entre els dies 21 i 25 de setembre apareix publicat en diversos periòdics d’àmbit nacional que Paiporta estava lliure de còlera.

Periòdic “El Imparcial” 24/8/1890

Periòdic “El Áncora” 25/9/1890

Coincidint amb les dates del més d’agost, al cementeri vell es poden encara vore algunes làpides d’eixe període i possiblement descansen alguna d’estes persones que van patir la malaltia. Des d’eixe període fins a l’actualitat, el nostre poble ha patit varies epidèmies més. Al 1908 es declara al poble una epidèmia de pallola i pigota (reflectit als periòdics de l’època), després vingué la grip espanyola (1918), i a meitat del segle XX la grip asiàtica (encara que d’estes no hem trobat dades registrades sobre Paiporta). Per últim la pandèmia per Covid-19, que de moment ha registrat la dada de 30 morts i més de 7.115 persones afectades durant els dos anys en els quals estem patint esta situació.

Sant Roc, patró de Paiporta i un dels protectors d’epidèmies amb major devoció.

Sant Roc és un dels sants més venerats en el món catòlic, amb una difusió extraordinària a Europa des de mitjan segle XV, i invocat des de la Baixa Edat Mitjana contra la pesta i el còlera. A Paiporta és patró en substitució de Sant Jordi des del nomenament com a tal pel Papa León XIII al 1888. El seu patronatge ve precedit pels precs que els habitants de Paiporta durant els episodis de còlera de finals del segle XIX va realitzar amb la intenció de que esta malaltia no castigara el municipi. A més Sant Roc és patró d’altres poblacions a la Comunitat Valenciana com Burjassot, Sant Antoni de Benaixeve, Museros, Olocau, Foios, Albalat de la Ribera, Tavernes Blanques, Vallanca, Villar del Arzobispo, Dos Aguas, Llíber, Castellfort, Dénia, Alfarrasí, Callosa de Segura, Benassal, Xert, etc., a més de ser el titular d’abundants ermites i esglésies A l’any 2020 i amb motiu de la situació per la Covid-19 es va baixar a Sant Roc del seu altar, per a pregar de nou per la seua protecció. Així ho diuen els seus gojos que es canten a Paiporta el dia de la festivitat del patró cada 16 d’agost:

Gloriós Roc, consol, de la pesta en aflicció: Paiporta amb viu anhel, implora la teua protecció. [....]

Escrita de pròpia mà, ens vas llegar esta inscripció, qui desitge en la invasió, de la pesta quedar sa, acudisca a Roc, i ufà, obtindrà la seua curació.

Paiporta amb viu anhel, implora la teua protecció. Els segles han comprovat, la veritat d’esta promesa, i a Paiporta mai cessa, el teu feliç protectorat, per això t’ha declarat, León XIII el seu patró.

Paiporta amb viu anhel, implora la teua protecció.

Des d’eixe tron celeste, on habiteu, Patró gloriós, a Paiporta bondadós, preserveu de tota pesta: no permeteu que la infeste, el càncer de la irreligió.

Paiporta amb viu anhel, implora la teua protecció.

Bibliografia

Guevara Flores, Sandra Elena; Torres Barragán, Mauricio. 2020. Primera pandemia del Nuevo Mundo: la viruela de 1520 en México. Noticonquista García Marín, Ana María; Chiner Oms, Álvaro; González Candelas, Fernando; Comas Espadas, Iñaki; Gabriela López, Mariana; Coscolla Devis, Mireia. 2021. Lo que nos enseña la epidemiología genómica sobre las olas de COVID-19 en España (y cómo evitar una nueva ola) Llorente, Teodoro. 1887. Valencia Tomo I. Editorial Daniel Cortezo, Barcelona, pp 875. Oliver, Juan. Ballester-Olmos José Fco. 2004. Paiporta, una ciudad, una iglesia y sus gentes. Asociación Cultural Sant Jordi

Periòdics

Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (1886) La Unión (16-6-1885) El Imparcial (24-8-1890) El Áncora diario católico popular de las Baleares (25/09/1890) La Época (20/9/1890) El magisterio español Periódico de instrucción pública. Órgano General establecimientos de enseñanza. (14/03/1908) Diversos periòdics: El dia, El imparcial, La Iberia, La unión, La república i la Dinastia des del 16/06/1885 al 3/9/1890