Falleres en l’àmbit socio-sanitari

Manuel Betes ja ens ha explicat que a l’any 2020 estava tot entregat i cobrat, va ser un any normal amb pràcticament 0% de pèrdues.

‘Gràcies a que l’activitat en la tenda és divideix en indumentària fallera i uniformes de músics, vaig tindre algun moviment en el tema dels uniformes. Encara que el percentatge de beneficis econòmics és molt major per part de la indumentària fallera. Aleshores, l’any 2021 es pot dir que les pèrdues aproximadament foren del 95% del total’.

Javier ens comenta, en referència al seu negoci: ‘estaríem parlant

d’un 75% menys de vendes, les falles són un motor econòmic molt importat i les floristeries, com la meua, tenim en elles la segona campanya més important després de Tots Sants’.

Per a Rafa en l’àmbit musical és fàcil fer números: ‘hem passat de 0€

facturats en 2020 a facturar menys d’un 20-30% en 2021, ara pareix que en 2022 eixe valor augmentarà’.

Per últim la pirotècnia, com sabem, ha sigut un dels sectors més perjudicats. A Paiporta durant els mesos de pandèmia no es va deixar ni tirar un castell o una traca al poble, per tant des de 2020 porten acumulant pèrdues si ho comparen en un any normal. Si que ens comenta Paqui que el 2021, amb la tornada a la “nova normalitat”, i encara que no hi hagué falles a Paiporta, es va notar una milloria del negoci respecte al 2020. ‘La gent comprava alguna traca quan se’n

anava al poble, per a les comunions que es celebraren a partir de

setembre o alguna boda’. No obstant, espera que 2022 siga molt millor i passar pàgina en este malson. Com podem vore, la absència de festa fallera ha afectat prou a estos comerços locals. Amb les seues vivències en estos dos anys sense falles, ens mostren la importància de la festa als comerços paiportins. També cal destacar que en este article no hem tingut en compte els comerços d’alimentació que subministren durant la setmana fallera als casals per fer dinars i sopars, però si ho sumàrem l’impacte econòmic seria molt més major. No els hem inclós perquè, encara que no es celebrara la festa, han pogut funcionar sense cap problema, ja que són béns de primera necessitat. Per eixe motiu, els fallers i falleres, hem de ser conscients de la importància d’estos comerços dins de la nostra festa. Ells també són patrimoni que hem d’estimar i cuidar, i per tant en estes falles 2022 i les pròximes, aprofitem i gaudim de tots ells.

[amparo casado]

Front a la baixada de feina en molts sectors, hi ha altres que durant la pandèmia s’han vist desbordats, el primer i principal el sector sanitari. El 10 de març, dia en què se suspenien les falles, mentre els fallers i falleres guardaven els seus trages, els professionals de l’àmbit sociosanitari es preparaven per al que estava a punt de començar. A la nostra falla comptem amb un bon grapat de treballadores del sector de la salut, i hem volgut parlar amb elles sobre esta experència que han hagut de viure en primera línea d’actuació. Tenim el testimoni de set d’elles, les quals son: - Mª Antonia Masià. Tècnica en Radioteràpia a l’Hospital La Fe de

València - Mª Jesús Tarazona. Administrativa en el centre de salut de Xirivella. - Neus Sánchez. Tècnica d’ imatge a l’Hospital Casa de la Salut de

Valéncia. - Cristina Chicote. Metgessa intensivista a l’Hospital Dr. Peset de

València i a l’Hospital de La Ribera d’Alzira. - Cristina Leal. Infermera a l’Hospital Virgen de la Cinta de Tortosa. - Sonia Moreno. Infermera d’urgències a l’Hospital de Manises de

València - Mireya Roman. Infermera a l’Hospital Dr. Peset de València. - Carla Castellanos. Infermera. Ha treballat en una residència, al centre de salut de Mislata i en l’Hospital de Manises.

EXPERIÈNCIA

Totes elles decriuen la situació als seus llocs de treball com una experiència molt dura i trista. ‘Caos, estrés i incertesa’, així defineix Sonia la situació, ja que com diu Mireya va ser ‘algo inesperat per al

que no estàs preparada, ningú t’ensenya com combatre una situació de descontrol com la que s’ha viscut. És estar en tensió desde el minut ú i tindre sensació de impotència per no poder salvar a tots.’

A nivell psicològic també els ha afectat, com comenta Cristina Chicote ‘jo no estava preparada per a pensar que si la cosa seguia

empitjorant hauríem de decidir qui ocupava un llit i qui no, en base a la seua edat i gravetat, ja no hi havia llits disponibles”

Segons Cristina Leal ‘és una situació que desgasta moltissim’, i seguirà desgastant, perquè per desgràcia té pinta de tardar en desaparéixer. Físicament les nostres sanitàries també s’han sentit afectades, perquè hi havia una sobrecàrrega de treball que no és assumible. ‘Quan

parlaven dels percentatges d’ocupació en les UCI realment eren

mentida’, diu Cristina Chicote que eixe percentage era major que el que es feia saber.

Cristina Chicote Cristina Leal

LA POR

Mª Antonia i Mª Jesús coincideixen en que elles no han sentit por, ja que intentaren assumir des d’un principi el que estava passant i ho gestionaren de la millor manera possible. Al lloc de treball de Mª Antonia, al tindre contacte amb malalts oncològics, foren dels primers en posar-se la mascareta i fer grups de treball, ‘férem parelles i

sempre treballàvem amb les mateixes persones”.

En general la por ha sigut per no saber com actuar en un escenari on cada dia canviaven els protocols d’actuació. Òbviament també patien per ser la següent en contagiar-se però sobretot per contagiar a altres membres de la família, inclús hi havia personal sanitari que va canviar de domicili per tal d’evitar contagis. Neus apunta: ‘jo més que por sentia sobretot frustració per no poder fer tot el necessari’. Per a Cristina Leal ‘quan ens ficaren les primeres dosis de la vacuna

poquérem respirar algo més tranquils’.

EFECTES COL·LATERALS I CONSEQÜÈNCIES

La principal conseqüència va ser que tot el que no era Covid-19 es va paralitzar, per exemple Carla ens diu: ‘ha hagut molt d’impacte

sobretot perquè tot s’ha centrat en el coronavirus i s’ha deixat de costat la resta de patologies i problemes de salud. Moltíssima gent amb malalties cròniques acudeixen a urgències descompensades perquè ja no es fa el mateix seguiment d’estos pacients, també s’ha observat que gent amb patologies en estat avançat s’hagueren pogut detectar abans si la sanitat no haguera estat colapsada”.

Sonia i Cristina Leal afegeixen que les conseqüències també han sigut psicològiques per l’estrés que suposa una situació que acaba “cremant” al personal per una banda, i per altra deshumanitzant el tracte amb el pacient, ‘la rel-lació pacient - sanitari és menys propera

ja que has de tindre el mínim contacte possible’.

Mª Antonia ens diu que en la última onada un dels efectes col·laterals que han sorgit es deu a l’increment de contagis que afecten als sanitaris. ‘Se crea una cascada de personal que no pot anar a

treballar, perquè si algun fill nostre o familiar té covid allí no podem estar perquè nosaltres treballem amb immunodeprimits’.

Mª Jesús destaca que en la primera etapa no hi havia material suficient, ni llocs on comprar-lo, i que quan aplegaba ho feia de manera escassa, amb la conseqüència de que els preus van pujar.

AGRESSIVITAT I QUEIXES ENTRE ELS USUARIS

En una situació tan excepcional com està siguent esta pandèmia, la gent, tant usuaris com sanitaris, estan sotmesos a molta pressió i, com no, a motl d’estrés. Les nostres entrevistades ens conten que als hospitals s’han hagut de reprogramar cites fins que la pandèmia donava una treva. Afirmen que la gent ha utilitzat les urgències com si fóra un centre de salut però no està disposada a esperar tant de temps, quan el motiu és que estan atenent urgències de risc vital.

‘Hi havia dies que anaves a treballar per a dicutir en la gent’, diu Carla, ‘la única forma de pal·liar l’agressivitat era explicant cada

vaegada la situació en la qual estàvem: la falta de personal, que nosaltres estem també esgotats, i que al final estem vivint una situació que afecta a tot el món’.

Mª Jesus assegura que intentava sol·lucionar tot el que podia però hi havia situacions que no podia controlar, ja que la gent estava molt enfadada. ‘L’usuari en qui primer se troba és en nosaltres, els que

estem en la recepció del centre de salut, i te massacren per totes bandes, la gent està calenta i en raó, hi ha saturació, pocs metges, moltes baixes i poca organització.’.

Mª Jesús Tarazona Mª Antonia Masià

CARÈNCIES I VIRTUTS QUE HA DEIXAT LA PANDÈMIA

Totes estan d’acord amb que la principal carència ha sigut la falta de personal. Pel que fa a les virtuds ens diuen que ens ha servit per fernos més escrupolosos i estar més pendents de la higiene. Pel que fa al personal sanitari sobra dir que està disposat a jugar-se la vida pels demés i que l’empatia està per damunt de tot. Mireya apunta: ‘no és

que la sanitat espanyola siga la millor del món, es que tenim els millors sanitaris del món. Hem estat baix molta pressió’.

També en un primer moment recorden com la gent va traure la seua part més solidària, ‘en situacions tan complicades generalment les persones tenim la necessitat d’ajudar-nos uns als altres’, diu Neus. Encara que Mª Jesús dubta de que iscam millor de tot açò, ‘al principi

eixíem a aplaudir als sanitaris i deiem que açò ens faria millors

persones, i jo crec que no, ens ha tornat a tots més egoistes’. De fet, Neus també apunta: ’les persones cada vegada som menys tolerants’

CANVIS EN ELS LLOCS DE TREBALL DEGUT A LA PANDÈMIA

Sonia ens diu que al sevei d’urgències de l’hospital on treballa ha canviat l’organització de les urgències, els protocols d’actuació i que les proves covid han vingut per a quedar-se. L’ús de les mascaretes també opinen que es va a quedar en la majoria de serveis, si no per a sempre durant molt de temps encara, així com una millor neteja i desinfecció de la zona de treball. Els protocols covid han estat en constant canvi. ‘No ha parat

d’haver canvis en els protocols de com atendre als pacients amb simptomatologia, d’un dia per a altre canviaven les coses, també en el tema de la vacunació. La veritat és que dia a dia s’hem hagut

d’adaptar a molts canvis en molt poc de temps’, diu Carla. En atencio primaria, Mª Jesus comenta que les cites telefòniques es quedaran per a consultes on no siga necessària la presencialitat, com puga ser la visita per a fer una recepta. En tots els serveis hospitalis en general ja s’han acostumat a treballar en pacients covid.

VISIÓ DE LES FALLES DE 2022.

‘El virus no va a desaparéixer’, diu Mireya, i és que anem a conviure amb ell.

Carla, que ademés és la Fallera Major de la nostra comissió ens diu: ‘la

veritat és que després de dos anys sense viure les falles, sols pense en viure-les com sempre, però hem de ser responsables i coherents en els nostres actes, encara que tots tingam ganes de viure-les hem de seguir les mesures que marquen desde conselleria’.

Fallers i no fallers hem de ser reponsables i cumplir les normen. Hem d’anar amb molta precaució, ‘ara més que mai hi ha que ser sensats’ diu Neus. Cristina Leal pensa que ‘es deu fer tot en cap per a que

pugam tindre unes falles sense problemes’.

No obstant hi ha risc, malgrat que la vacunació ha fet efecte, la probabilitat de que després de falles hi haja altra tanda de contagis és real sobretot si no cumplim amb les normes. Fa falta tot: vacunació + restriccions.

A més pensen que les falles d’abans de la pandèmia tardaran en aplegar. Hi ha moltes ganes de festa però al mateix temps tenim una sensació de por i també part de desil·lusió perquè no es van a poder celebrar de la manera que toca.

Mireya Román Neus Sánchez

ALGUNS A PUNTS FINALS

“Jo faría unes falles on els actes a l’aire lliure foren norma fonamental, amb l’ús de la mascareta quan hi haja aglomeració de gent, com per exemple les disco-mòbils, si que les faria, però amb unes normes bàsiques” Cristina Chicote. “Educació sanitària en general. Després de dos anys de pandèmia hi ha que començar a normalitzar la situació, però hi ha que seguir sent conscients de que el virus encara està amb nosaltres”, Mª Antonia