Els balcons parlen

[héctor moreno]

Des de que la Covid-19 apareguera en el dia a dia de la societat, la nostra vida ha canviat de forma dràstica. Costums, quefers o la forma de relacionar-se s’han vist d’una forma o altra modificats i afectats. Els valencians i valencianes, a l’igual que a la resta de l’estat espanyol, tenim un caràcter obert que ens porta a fer una vida social molt activa. La situació crítica derivada de l’afecció d’una nova malaltia a nivell mundial que desconeixíem féu que el món faller rebera una notícia molt dura, ja que la nostra festa es suspenia un 10 de març de 2020. Un dia després, la OMS (Organització Mundial de la Salut) declarava una pandèmia mundial i per a més desconcert el govern d’Espanya confinava a totes les persones en casa i declarava l’estat d’emergència limitant la llibertat de moviment. En eixos dies negres, la ciutadania va acatar les noves directrius i va patir un confinament obligatori a les seues residències habituals que va durar 44 dies (fins el 28 d’abril). Durant eixe temps, vam començar a descobrir finestres i balcons com a canals de comunicació fora de les tabletes, mòbils, telèfons i ordinadors. En eixa situació, moltes persones van saber que a l’altra banda del carrer tenien veïns i veïnes que no coneixien, ja que cada dia es generava un ambient de pertinença a la societat que no havíem viscut fins eixe moment a les nostres cases. És durant eixos dies més durs quan vam conéixer la banda sonora del confinament, de vore com DJs improvisats ficaven musica per animar a la gent, de projectar pel·lícules en els patis interiors per a divertir a la xicalla, de fer esport en casa o inclús amb tot el veïnat. També vam vore com es felicitaven els aniversaris dels xiquets i xiquetes o de les persones més majors per part de la policia, la Guardia Civil o protecció civil. A més també vam vore com la solidaritat augmentava exponencialment amb aquelles persones més desfavorables. No obstant, amb totes estes situacions que plenaven d’esperança els informatius de les televisions, es va començar a generar un llenguatge no verbal que reforçava l’ànim d’aquelles persones que podien captarlo de forma visual o sonora.

A les 20:00 i de forma conjunta a tot l’estat, tots els dies es sentia un fort aplaudiment per al personal sanitari, de supermercats, cossos de seguretat i transportistes, que eren els que estaven en primera línia lluitant amb un virus que es desconeixia totalment. Però a més, els xiquets i xiquetes es llançaren a dibuixar arcs de Sant Martí amb missatges d’esperança: “Tot eixirà bé”, o de prudència: “Jo em quede en casa”. També es van a començar a vore imatges religioses de sants, verges i altres icones que es penjaven de balcons i finestres per a demanar protecció. A més, banderes i missatges de suport a la sanitat pública també eren visibles des del carrer quan podíem passejar pels carrers buits de camí a la compra. Des d’eixe moment va nàixer un nou llenguatge, el dels balcons; un llenguatge que anà minvant amb la tornada a la “nova normalitat”, però que va tornar a estar present a les ‘NO FALLES’ de març de 2021. Un març en el qual ja no hi havia confinament, però que va estar marcat per la impossibilitat de celebrar unes festes falleres com es desitjaven, i ja en portaven dos!

Voleu saber de què parlaven els balcons paiportins durant la setmana fallera de 2021?

Per a saber-ho entre el 18 i 19 de març de 2021, càmera en mà vam ser capaços de captar eixe llenguatge i recollir amb instantànies la forma d’expressar-se del poble de Paiporta. Paiporta ha crescut molt i encara que tenim dos bandes (el poble i el secà) podem dir que parlen el mateix. No hi ha distinció de barris tant al centre del poble com als nous barris, els balcons ens van oferir un missatge clar, i és que la gent necessitava expressar els seus sentiments i pensaments de formes molt variades. No sabria dir quants balcons hi ha en tot el poble, però si que en més de 600 balcons hi havia un missatge. Si els classifiquem a grosso modo, podem dir que al nostre poble del que més parlaven els balcons era de les senyes d’identitat (Figura 1). En el 47% dels balcons apareixia este tret, destacant en elles la pertinència a la nostre terra (València), ja que el 61,4 % de les banderes eren de la Comunitat Valenciana. Seguidament la bandera espanyola (25,3%) o les banderes de diferents comissions falleres (12% dels balcons). Altres banderes com la republicana (0,5%), les de diferents equips de futbol (0,5%), o la del col·lectiu LGTBIQ (0,3%), conformaven la part de banderes als balcons.

Figura 1: El motius del llenguatge dels balcons

Pel que fa al cas de les banderes falleres, destacar que la Falla Dr. Fleming amb 29 banderes (65,9%) va ser la que major representació va tindre durant la setmana fallera als balcons paiportins. Mestre Serrano (20,5%), Sant Antoni (9,1%) i la Falla l’Església (4,5%) van aparèixer als balcons amb les seues banderes característiques i que de normal posen al seu districte durant la celebració de la setmana fallera. El següent motiu més identificat va ser el faller. Els fallers i falleres, després de dos anys van expressar la seua ràbia o pertinença a la festa penjant als balcons motius fallers. L’objecte més repetit dins de l’àmbit faller foren els masclets, en el 29,6% dels balcons, seguits dels mocadors fallers (28,3%): mocadors d’herbes i mocadors de falles. Després apareixien les banderes que ja hem comentat i seguidament les pancartes (15,7%) amb missatges com:

“Que la flama de la il·lusió mai s’apague” “Ací viu una família fallera” “Sentiment faller” “Ací viuen fallers” “Ací viu un faller/a molt fester/a” “El meu cor encés” “Fallers i folloners” “Tornarem” “La millor festa del món”

A més també vam vore pancartes de comissions d’altres pobles com la falla el Molí de Torrent, la falla Avinguda Valladolid, la falla Manises, la falla Cervantes (d’altra població) i la falla la Colònia d’Aldaia. També es va poder observar als balcons brusons, ninots de falla i bandes com la de la regina del foc. En el número 3 del rànquing trobem els motius religiosos. Podem dir que en el 18,3% dels balcons apareixien referències religioses, sent en este cas la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats la que es registrava en 108 balcons paiportins (85%). Altres imatges com Sant Roc, Sant Josep, el Cor de Jesús, la Puríssima, el Crist de la divina misericòrdia, Jesús ressuscitat i la Verge del Rosari conformaven la

paleta d’icones religioses paiportines. És graciós que en plenes festes de Sant Josep, sols en 8 balcons apareguera la seua imatge, sent dins de l’àmbit religiós la segon imatge en presència amb un 6,3%. Per últim, els motius i missatges socials (3,8%) també van estar presents en març de 2021. Missatges referents al dia de la dona (“No estàs sola”, “ni una menys”, “ens volem lliures, no valentes”, etc.) o d’ànims amb la pandèmia (dibuixos de xiquets) van ser els predominants. No obstant, també trobàrem reivindicacions veinals amb “Ací viu gent, respecteu el nostre descans”, o bé de suport a la sanitat: “Sanitat pública i de qualitat” Amb tot açò, a març de 2021, Paiporta i els seus balcons es van expressar amb eixe llenguatge que tan sols reflectia els sentiments de les persones que els habitaven. Segons el que es va poder recollir amb instantànies, podem dir que som un poble orgullós de la nostra terra per la gran quantitat de senyeres, de la nostra festa pels motius fallers i de la Verge dels Desemparats perquè era la predominant als balcons. Per contra, de tots els balcons paiportins hi hagué un que no expressava res. En contraposició als balcons d’altres municipis que feren una xicoteta “picada d’ull” als fallers i falleres que no podien celebrar la festa, el balcó d’alcaldia de l’ajuntament, aquell des del qual se fa la Crida, no va saber comunicar-se amb sintonia amb la resta de balcons paiportins. Una llàstima!