Pantalles solidàries

“No podem parar la vida per a sempre”, Mireya. “Que no s’oblidem de tot el que ens ha ensenyat esta pandèmia, hi ha que viure el present, però sense oblidar el passat”, Neus. “S’han de millorar les condicions laborals, acabar amb els contractes precaris, i tindre protecció front agressions”, Sonia. Amb la quantitat de profesionals sanitaris que tenim en la falla, ens vam sumar a la iniciativa #fallersenprimeralinia que volía donar visibilitat als fallers i falleres sanitàries a través de les xarxes socials.

Carla, la nostra fallera major, va participar en la notícia que sobre este tema va fer À Punt en el seu informatiu.

A totes elles i a tots els sanitaris en general, GRÀCIES!

[rafa salvador]

Després de la suspensió històrica de les falles de 2020, enmig de tot el xoc emocional generat per la transcendència de tan dràstica decisió, el President del Govern va anunciar l’Estat d’Alarma i el confinament domiciliari obligatori per a afrontar l’epidèmia (després pandèmia) d’un nou virus xinés del qual a penes portàvem unes setmanes sentint parlar. El termini inicialment previst eren 15 dies, però va durar 3 mesos, no érem gens conscients de la magnitud del que se’ns venia damunt. Als pocs dies de confinament, amb els contagis i els ingressos a l’alça als hospitals, i davant la falta d’EPIS i altres materials de protecció per al personal sanitari, Salva, el nostre “metge”, donada la gran vocació “cabalgatera” de la qual fem gala i de la qual ens sentim tremendament orgullosos, va proposar en el “SOM FALLA” (el grup de WhatsApp de la nostra comissió), fer pantalles protectores per a ajudar al personal sanitari. El missatge deia així:

MISSATGE DE COL·LABORACIÓ Família fallera. Un amic meu ha trobat un mètode per a fer una cosa útil i del que escassegem als hospitals. No sembla molt difícil i menys per a nosaltres, que som Màster en manualitats. No tinc el material ni patró encara, però serà fàcil de traure. Podem contribuir de manera altruista amb esta xicoteta manualitat. La necessitem per a tractar els pacients positius o possibles positius. Vos passe vídeo i fotos. La forma del vídeo encara és més senzilla que la de les fotos. Si esteu avorrits a casa, si podeu aconseguir el material o algú de la falla l’aconsegueix i voleu acostar el muscle, ens posem a la feina. Van ser nombroses les respostes en el WhatsApp, tots es van bolcar per a col·laborar en este projecte tan solidari, va ser emotiu i molt gratificant aportar el nostre insignificant granet d’arena. Per privat li vaig oferir a Salva el material del qual dispose en la impremta per a poder “fabricar” les pantalles i com som de la mateixa “colla fallera”, cridem i reunim part del grup. Per motius obvis no vam poder acudir tots, no puc passar per alt nomenar que en les nostres files disposem d’enginyers altament qualificats en Manualitats Falleres.

Així que després de burlar als guardians del confinament, jeje, ens reunim en la imprenta per a realitzar les primeres proves i prototips.

Ens vam posar a la feina amb respecte, molt respecte al virus, ens disposàvem en la taula de treball, separats i equipats amb màscares i guants, en aquells moments que no teníem la informació de la qual disposem ara, teníem un cert temor en ajuntar-nos, però liderats per Salva ens deixem portar pel sentiment solidari, i així aconseguim véncer les nostres pors. Una vegada Salva va donar el vistiplau al primer prototip decent, i després de passar satisfactòriament pel control de qualitat de diversos professionals i companys/es seus/es, organitzem la producció de les pantalles.

El nostre grup de treball, “Currantes Mascarillers”, el formàvem Salva, l’artífex d’aquesta història, Ximo i Juan Carlos, que eren els nostres enginyers en mecànica, Santi i un servidor, que érem els “machacas”, i el nostre volgut Jordi, que quan no estava penjat al mòbil, ens feia riure constantment. Inoblidables van ser les vesprades que passàrem junts, ja ens unia una bona amistat, que es va veure reforçada en compartir moments especials, fins i tot varem gravar un ball com a fi de campanya. - Eh, xics, va que ja són les 19.30, anem acabant que en res van els aplaudiments - Reparteix el material per caixes que estaran a punt d’arribar - Jo m’emporte 20 - Jo 30 - Heu comptat be?, que sempre falten peces.. jajajajajaja, revisa-ho una altra vegada!! que se m’ha queixat Conchín que li faltaven tires. - Les que li faltaven a Conchín li sobraven a Maruja... jajajajaja - Ostres, no hi haurà per a tots, hem compromés moltes... - I Jordi? - Està parlant pel mòbil. - Eh nano, m’acaben de cridar del parc de bombers i necessiten pantalles, buah!! tinc una trucada perduda d’una amiga infermera, segur que vol més pantalles, haurem de fer més!! - Eh Jordi no em fotes, que no hi ha per a tots. - eeeh, eixa infermera segur que vol pantalles?, jajajajajajaja

Quedàvem diverses vesprades a la setmana, sobre les 16.00 aproximadament, i ens anàvem incorporant segons la disponibilitat de cadascun, obligat era el descans per a berenar i de tant en tant Sari o Amparo ens delectaven amb les seues famoses coques en llanda, i els dies que no hi havia coques eren els nostres amics i amigues d’un supermercat de la zona els que ens proveïen de rebosteria variada en agraïment de la donació de les nostres famoses pantalles.

Com no podia ser d’una altra manera, a mesura que anaven passant els dies, les vam anar evolucionant i millorant. Les primeres pantalles les plantegem de diverses peces: com a armaçò utilitzem una tira de PVC de 3 mm. de gruix, la visera d’acetat transparent de 0,3 micres, tacs de goma EVA per a pegar la tira de PVC i separar la visera del front, i un cordó elàstic per a subjectar i nugar per darrere del cap.

Vam disposar totes les peces en caixes, 10 jocs per caixa, i les distribuíem als muntadors voluntaris, fins i tot imprimíem quartilles amb les instruccions de muntatge, que junt amb el vídeo que penjàrem en el grup de whatsapp, guiaven de manera clara tot el procés. El segon model ja era més sofisticat, incorporàrem reblons per a subjectar la tira de PVC, per a esta versió ja utilitzem un PVC d’última generació, més fi, més resistent i bastant més flexible, que amb la millora del cordó elàstic, donava joc per a poder ajustar-ho cadascú al seu cap, i l’acetat per a la pantalla ja era de 0,5 micres.

Organitzem una cadena; el primer pas era tallar les tires de PVC, per a després fer els foradets per a passar el cordó elàstic, mentrestant uns altres preparaven les pantalles d’acetat, i finalment es comptaven totes les peces i disposaven en caixes o bosses per a la seua distribució entre la resta de fallers que remataven el treball a casa. Així aconseguim que pràcticament tota la comissió poguera col·laborar. Podíem dividir en 2 fases el proveïment dels materials utilitzats, davant l’escassetat d’aquests, ja que vam ser bastants els que de manera desinteressada ens dediquem a fabricar pantalles pràcticament en tota Espanya, agrair a diversos proveïdors l’esforç d’aconseguir-nos el PVC i l’acetat, entre altres YOSAN de Picassent i TOWERPRINT d’Aldaia.

Conforme la demanda de pantalles anava creixent, ens feia falta més material que no podíem trobar, i el poc que trobàvem estava molt car, però gràcies a algun comerç i empresa local com FERRETERIA DEL POBLE, MATRIU, TERMOENVAS de l’l’Olleria, i AIMPLAS-Institut Tecnològic del Plàstic, vam aconseguir la materia prima, a totes elles

agrair l’interés i donació dels diferents materials utilitzats, de forma totalment gratuïta i desinteressada. Comentar que al principi vam pretendre finançar les despeses els propis membres del grup de “Currantes Mascarillers”, però davant la gran quantitat d’oferiments rebuts per a col·laborar econòmicament, decidim obrir una llista per a contribuir amb una aportació especial, i així cada faller/a pugué aportar de manera voluntària i anònima xicotetes quantitats, així esta iniciativa solidària pugué arribar a tota la comissió.

Salva: No es pot demanar més. Vam fer una tasca social, ho passàrem bé i ens sentim orgullosos de nosaltres mateixos.

Santi: Ha sigut un plaer contribuir a tan noble causa.

Ximo: No es pot demanar més, treballar a gust i en harmonia per una bona causa.

Juan Carlos: Ha segut un orgull i una gran satisfacció poder contribuir en esta causa solidària.

Rafa: Aportar el nostre granet d’arena, va ser plenament satisfactori.

Jordi: Vam compartir una experiència molt emotiva.

“

vídeo del muntatge autònom de pantalles vídeo resum de la iniciativa solidària notícia d’À Punt