Altres anys sense falles

Falla Plaça Emili Castelar, 1937

[maite delhom]

Ens costa imaginar la ciutat de València i els nostres pobles al mes de març sense l’esplendor de les festes falleres. Però vore els nostres carrers sense monuments plantats i un cel sense espectacles pirotècnics no és una cosa nova. València ja ha viscut fins a cinc ocasions la suspensió de les festes josefines al llarg de la seua història. Ninguna d’aquestes suspensions ha sigut per emergència sanitària com ha passat en març de 2020 i 2021, i és que han sigut les guerres les principals causants d’aquestes cancel·lacions.

1886 – L´ANY DE LA TASA

Ja al 1885 les Falles van estar a punt de desaparèixer perquè un regidor de l’Ajuntament de València va considerar que eren “impròpies d’una capital seriosa i de primer ordre”, i va proposar a l’any 1886 elevar a 60 pessetes el pagament que havia d’abonarse com a cànon per a plantar els cadafals al carrer i, en aquesta ocasió, van ser els fallers qui deciriden no plantar els monuments. La protesta venia perquè al principi es pagaven 5 pessetes i ara la taxa era excessivament elevada. Als governadors no els agradava la sàtira fallera per considerar-la una burla cap a ells. Per tal d’evitar que se celebraren les Falles, van anar incrementant la despesa progressivament fins que els fallers van dir prou i van optar per no plantar. A l’any 1887 la llicència es va rebaixar a 10 pessetes gràcies a la pressió, entre d’altres, de Félix Pizcueta (primer president de Lo Rat Penat) i també gràcies a l’alcalde José María Sales Reig, aconseguint així que s’animaren 27 comissions a plantar falles, cosa que suposava un nombre considerable. Va ser també durant aquell mateix any, el 1887, quan per primera vegada, gràcies a la revista «La Traca», dirigida per Manuel Lluch Soler, es van lliurar tres premis a la festa de les Falles després d’una consulta amb els Pepes i Pepitas en una curiosa enquesta entre els lectors de la revista.

Las Provincias, 19 de març de 1887

1896 – LA GUERRA DE CUBA

Només deu anys després va tornar una nova suspensió de les Falles. Va ser el 1896 quan la guerra entre Espanya i els Estats Units, denominada com la Guerra de Cuba, va paralitzar els festejos. Fou dos dies abans de començar les festes quan el governador civil de València va declarar l’estat de guerra i per tant la suspensió de les Falles. Eixe any no hi va haver monuments encara que hi ha dades que determinen que es van fer servir per a les festes de 1897.

El Mercantil Valenciano, 16 de marzo de 1896.

1937 – 1938 – 1939 GUERRA CIVIL

També es van suspendre les festes durant els anys 1937, 1938 i 1939 amb motiu de la Guerra Civil espanyola. Les del 1936 es van celebrar sense problema, ja que l’alçament es va produir el 17 de juliol. A l’inici de la guerra, moltes comissions falleres van començar a destinar els diners recaptats de les Falles a la causa republicana. En un moment, es va decidir que no es plantarien falles per evitar que per la multitud que convocaven pogueren posar una bomba i provocar qualsevol desgràcia. Tot i això, al 1937 es van plantar falles de contingut propagandístic per part dels dos bàndols sense arribar a cremar-se Rrecordeu que una falla, pròpiament dita, necessita cremar-se. Si no ho fa, com en este cas, no arriba a completar-se el ritual del foc. Per tant el que va aparèixer al 1937 és un simple intent de caràcter propagandístic per part dels dos bàndols. El bàndol nacional va plantar una falla el 1937, curiosament, a Toledo, amb la intenció d’exaltar la ideologia de la revolta. Atés que en eixe moment València era la capital de la República, esta falla pretenia fer seua la festa de la ciutat que havia de ser conquerida, sent una idea de Juan López Ayllón, delegat de Premsa i Propaganda del Sindicat Espanyol Universitari de Toledo. El monument era una reproducció del Micalet, que tenia en un costat un monstre amb símbols comunistes (la falç i el martell) en actitud d’atac, i a l’altre diversos símbols del bàndol nacional: la bandera roja i gualda i el jou i les fletxes.

©todocolección.net

Per part de l’Aliança d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura i del Sindicat d’Art Popular (CNT), es van plantar quatre falles crítiques en 1937 que no van arribar a cremar-se, eren falles en contra de la revolta del bàndol nacional i que portaven per noms Coses d’Ara, La Catedral, El Belem d’engany (de la qual distritofallas.com ens dóna més detalls) i La Balança del Món, totes amb l’objectiu d’utilitzar com a suport propagandístic el “monument faller”. Aquestes falles no es van plantar al carrer, però sí que van estar exposades a la Llotja de València durant el mes d’abril del mateix any.

«Falla quarta, La balança del món». En Nova cultura. Número extraordinari de les falles, 1937. Valencia, Aliança d’Intelectuals per a Defensa de la Cultura. BVNP. Col·lecció Valenciana

La Guerra Civil va acabar l’1 d’abril de 1939, per la qual cosa aquell any per cinquena vegada en la història -la quarta provocada per una suspensió pròpiament dita- tampoc no es van plantar monuments fallers pels carrers de València.