Els nostres artistes enfront de la pandèmia

@ Valencia Extra

Salva Banyls / José Lafarga

@ Valencia C.F.

Sacabutxart Alejandro Santaeulalia Bernardo Estela

José Gallego Paco Torres / Isa Falcó

@ Cendra Digital

[raul màñez]

Com ja hem vist, el sector dels artistes fallers fou un dels més afectats. Amb els ninots, bases i cossos centrals ja enllestits per a eixir al carrer, si no ho havien fet ja, es van quedar als tallers agafant pols o cremant-se en eixa “desplantà” que no fou possible per a totes les falles. Per sort, les nostres falles no havien eixit al carrer aquell 10 de març, però si que ho teníem tot a punt per a rebre-les. Més d’any i mig després encara estem esperant-les i per a saber què van sentir els nostres artistes ens hem posat en contacte amb ells. Així van viure Àngel i Sergio la pandèmia. Primer parlem amb Àngel Navarro, el nostre artista de la falla infantil.

Quan s’assabentàreu de la suspensió?

A casa, estàvem veient la televisió i vam vore en directe la roda de premsa del president, i la veritat és que va ser tot un poc confús i bastant sorprenent ja que era la primera vegada en tota la nostra carrera que ens enfrontàvem a una cosa així. Jo crec que en eixe moment no vam ser conscients del que realment estava passant. Uns dies després si que ho fórem.

Quina fou la primera acció que vas haver de pendre?

Quan es van suspendre les falles el nostre taller estava ple, ja que a l’endemà començàvem els transports i òbviament ho vam suspendre tot. Un taller fins a dalt i sense poder traure res.

Què implicà el confinament?

Una vegada confinats va ser realment quan ens vam adonar de la magnitud de la pandèmia. El taller seguia tal qual el deixàrem el dia 10 de març i no podíem anar a res, ni a donar una ullada de tant en tant i vore com estava tot. Va ser al següent més quan la cosa ja es va començar a posar lletja: calia continuar pagant lloguer, calia continuar pagant les assegurances, i fins que no es decidira què s’anava a fer amb les falles van ser moments molt complicats per al nostre gremi.

L’emmagatzematge va ser el cavall de batalla, perquè a partir d’abril es van deixar de tindre ingressos i òbviament el taller tenia unes despeses. Quan va sorgir la possibilitat de portar-ho tot a Fira València i les falles van comença a trobar locals per guardar-les, els artistes vam vore la llum. No obstant va ser molt complicat. No podíem fer altres treballs alternatius perquè el taller estava ple. Estàvem lligats de peus i mans i va ser una situació bastant caòtica.

Com reestructurares el taller?

Eixe també va ser un tema clau, perquè no sabíem què ingressos anàvem a tindre, ja que les falles estaven fetes i suspeses. Per exemple a València es va oferir a les comissions el signar 2 anys amb els seus artistes a canvi d’una subvenció del 25% cada any que després es va convertir en un 30-35% si no recorde malament. Gràcies a això i també a les falles de pobles que van decidir signar per al 2022, amb més o menys pressupost, vam poder arrancar. Òbviament no vam poder començar amb el taller a ple rendiment i no podíem mantindre una plantilla com abans, però saber dels pressupostos per part de cada comissió ens va permetre començar.

Van arribar les ajudes ràpidament?

Van tardar una miqueta, però la veritat és que al final arribaren i això ha sigut el salvavides per a nosaltres i per al taller. Va ser l’Ajuntament de València el que va traure unes ajudes per als artistes que teníem els tallers a València capital, ens vam poder acollir complint tots els requisits i això va ser un baló d’oxigen

Molts artistes es van dedicar a treballs alternatius, va ser això una eixida?

Els treballs alternatius no van ser la panacea però van ser un reforç i va vindre bastant bé, un complement que ens va suplir la faena fins que no arribaren les que seran les falles de 2022. Ara per exemple estem més centrats i bolcats amb les falles.

Com vas passar el confinament des del punt de vista artístic?

Personalment a mi el confinament em va bloquejar prou a nivell creatiu. Crec que un necessita tindre la ment buida i les idees clares per a poder posar-se davant del paper en blanc i del llapis, i la veritat és que com anaven passant les setmanes i la cosa cada vegada pintava pitjor era prou complicat poder parir una idea o poder dibuixar una cosa decent. En un moment d’eixa etapa, després d’intentar-ho varies

vegades, vaig decidir aparcar-ho tot perquè vaig vore que estava forçant la màquina i que no anava a poder donar el 100%. Quan vaig començar a vore la llum comencí a dibuixar i van començar a sorgir idees i guions.

Com creus que ha afectat al gremi? I com han respost les comissions?

Per al sector la pandèmia ha sigut el que faltava per ofegar-nos més si cap, i és obvi que molts tallers han hagut de tancar. Els altres més o menys hem pogut aguantar, però el que està clar és que la pandèmia ha fet aflorar moltes mancances que este treball té a molts nivells. En el tema de les comissions s’ha vist realment qui aposta per monument i qui no. Ha sigut com llevar-se la careta. Al que de veritat li agrada plantar falla ho ha demostrat fent un esforç i contractant una falla per al 2022. Òbviament hi ha gent que econòmicament no ha pogut, però també hi ha moltes falles que sí que haurien pogut però han preferit guardar els mobles i no contractar res.

Com va ser aquell moment de baixar al taller?

El moment de tornar al taller, i sobretot buidar-lo i emmagatzemar les falles en altres locals, bufff...., va ser un moment inexplicable perquè va marcar un abans i un després. Era vore la llum i que per fi podíem moure fitxa. Quan buides el local i el veus tot buit i et queda solament en un racó tota l’eina que tenies preparada per a la plantar conforme el vas deixar el dia 10 de març... et venen els fantasmes del passat, però sí que és veritat que en vore’l una altra vegada buit va provocar que nasquera l’esperança.

Creus que estes situacions van a millorar el vostre treball?

S’ha repetit fins a l’avorriment que d’està anàvem a eixir més forts i millors però no fa falta que ho diga jo, és evident que no. L’ésser humà és egoista per naturalesa i en estes situacions crec que realment és quan es veu el jo de veritat, el jo interior. Nosaltres hem tingut prou sort, supose que la professionalitat que hem intentat demostrar durant tots estos anys ha fet pensar a les nostres comissions que podien apostar per nosaltres a 2 anys vista. Era un cara o creu, o apostes o no, i en eixe sentit el meu taller ha pogut continuar avançant. Això sí, el futur del sector el veig molt fotut. Anem cara a temps complicats per a les comissions, perquè serà difícil si no tenen la mateixa quantitat de fallers mantindre els pressupostos i mantindre l’economia que tenien

abans. El problema és que a nosaltres el viure i mantindre el taller ens continua costant igual o més que abans, fins i tot perquè al final quan passen situacions com esta, el que fa és moure l’economia i agitar-la. La típica pujada de preus i de materials, d’impostos i altres aspectes ens auguren temps complicats. Aixó sí, remar tots junts, fallers, artistes i altres proveïdors que treballen per a la festa, serà clau per a eixir victoriosos. Àngel va tindre sort, perquè la gran majoria de les falletes que tenia per a plantar no van eixir al carrer, però el cas de Sergio Musoles va ser totalment diferent, ell portava ja prou dies plantant a Antic Regne de València, la seua falla d’especial. Parlem amb ell per a saber de les seues sensacions.

Com t’assabentares de la cancel·lació de les falles?

Estava en la falla de Regne amb el meu equip replegant la ferramenta després d’un día de plantà quan em van donar la notícia.

I quines foren les primeres sensacions o sentiments?

Una mescla de sensacions. Confusió, tristesa, ràbia, impotència i fins i tot incredulitat. De fet en eixe moment me van cridar de l’empresa que me transportava les peces per a vore que fèiem. En eixe moment li vaig dir que no s’emportara les góndoles que tenia en la porta del taller per al dia següent, per si de cas canviava l’ordre de suspendre les falles i no ens donava temps a plantar-ho tot.

Una volta suspeses i amb la falla de Regne al carrer, què és el que tinguéreu que fer?

Els dos dies següents a la suspensió, o siga l’11 i 12 de març, van ser de reunions constants amb el gremi, comissions i artistes en la mateixa situació per a establir uns protocols d’actuació. Estos van tractar de desmuntar i retirar totes les peces que hi havia al carrer: la famosa “desplantà”, on la Generalitat es feia càrrec de les despeses econòmiques que això comportava. La idea era clara, desmuntar tot allò que es poguera, i el que no es cremaria de forma controlada pels bombers per a poder buidar els carrers. Els dies 13 i 14 vam procedir a desplantar i retirar totes les peces que vam poder.

Sols tenies la falla del regne al carrer?

Si. Al dia següent de la suspensió, o siga l’11 de març si que hagueren eixit al carrer ja la falla del Quarantahuit i la de Clero en Valencia, i la vostra, la Plaça de Cervantes a Paiporta.

Encara com vas desplantar la falla, el cos central es va quedar al carrer perquè era impossible de desmuntar. Com t’assabentes de l’acte vandàlic i com et sents després de vore el teu treball inacabat fet cendres?

M’envià un vídeo de la falla cremant-se Salva Domènech, president de la federació de falles de Borriana, sobre les 7 del mati. Al principi pensava que seria la cremà controlada dels bombers però després parlant amb fallers de Regne vaig descobrir que no era així, que hi havia algú que va voler donar-li un final mes trist i penós a Lucrecia de Borgia. En fi, millor no qualificar l’actuació de qui va poder fer aquella barbaritat en la qual, al menys, no van haver de lamentar danys, perquè haguera pogut ser una catàstrofe gran, una foguera d’eixes dimensions sense control.

Com gestiones el taller? Com és va quedar?

Els dos tallers es van quedar impracticables, plens de peces on no es podia entrar. Jo, a diferència d’altres artistes, si que vaig estar anant al taller, ja que cada dos dies tenia que alimentar els gats, pegant alguna ullada per a controlar, però res de treballar, era impossible.

Vas poder demanar ajudes? Quins organismes et van ajudar?

Vaig demanar el cessament de l’activitat i l’ERTE per als treballadors (este sí que va ser un procés que va requerir prou de paperassa). Situació que es va allargar 2 mesos i mig, fins l’1 de juny de 2020. Després també vull agrair la resposta de la Federació de Falles de Borriana conjuntament amb l’Ajuntament, que en temps rècord van gestionar i habilitar unes naus on poder emmagatzemar les peces que teníem als tallers, per a poder tindre espai i seguir treballant. És en eixe moment quan l’Ajuntament de Borriana ens va encarregar uns treballs de decoració nadalenca i finalment, a principi de 2021, vaig poder accedir a les ajudes del Pla Resistir que van convocar els ajuntaments en col·laboració amb la Generalitat i la Diputació de València.

Arriba el moment de reestructurar el taller i parlar en les falles? Com gestionares això?

En el moment de suspendre les falles es genera molta incertesa. Allò podia suposar l’estocada a un ofici que ja estava travessant una crisi molt forta. Però la veritat és que en tot moment m’he sentit molt recolçat per les comissions amb les que treballe, algunes d’elles van renovar la continuïtat abans del 15 de març, que és quan ens van confinar sense saber ni quan podríem tornar a plantar, cosa que és d’agrair enormement. Després ja va eixir tot açò del pla de treball a dos anys i vam anar perfilant les condicions, però sempre amb un suport molt gran.

Has tingut que reinventar-te com altres artistes?

Encara que jo he pogut cobrir prou la faena del taller en falles i fogueres que tenia contractades, i en la reconstrucció de les peces de Regne que se van cremar, si que he hagut de diversificar en treballs alternatius que ajuden a cobrir els costos del taller. Per exemple la incursió en la plataforma “Regala un ninot” va ser una via de nous treballs. Lletres i retolació corpòria, decoracions nadalenques, decoracions per algun local comercial o regals d’aniversari personalitzats han sigut alguns dels treballs que han complementat la marxa normal del taller.

En el teu cas, el confinament va servir per a que reestructurares idees? Es a dir, vas pensar projectes per a futur?

En el primer moment del confinament, en la col·laboració del meu equip creatiu (Manolo Andrés Zarapico, Carlos Sanz, Ana López i jo mateix), vaig estar treballant per videoconferència i whatsapp i sí que van sorgir gran quantitat d’idees que es van arribar a materialitzar en molts dibuixos i apunts sense saber ni per a quan ni per on serien. Moltes d’elles s’han quedat finalment en el calaix però no descarte que en anys futurs es puguen revisar i convertir-se en grans falles.

Com et vas sentir quan et van deixar tornar al taller després del confinament? Quina fou eixa sensació? Estava tot igual?

En molta il·lusió. El taller seguia igual, no es podia ni entrar però després d’estar un mes traslladant peces, organitzant i netejant, el taller es va quedar per a poder tornar a començar amb nous projectes.