Falles

Héctor Moreno

Les falles són crítica, sàtira i burla ns que a algú li toca ser diana d’eixos dards enverinats, o ns que se sent al·ludit encara que la crítica no vaja amb ell. En l’actual societat de vidre en la qual vivim, cada vegada més col·lectius se senten ofesos per actuacions o campanyes institucionals, privades o declaracions de personatges públics. Esta nova realitat augmenta l’autocensura en els artistes i creadors per por a la política de la cancel·lació. Des de Hollywood ns a la premsa local, passant per la indústria cultural, literària i les mateixes falles, són nombroses les pel·lícules, llibres, exposicions i obres que han patit una campanya orquestrada per col·lectius de tota índole, ns al punt de ser retirades o cancel·lades.

En les falles també hem tingut censura i polèmica derivada de les queixes de certs col·lectius en els últims anys, com vorem a continuació:

Polèmica al segle XXI

La primera polèmica en el present segle la trobem en l’Exposició del Ninot de 2001, quan l’artista fallera Manuela Trasobares presentava una gura similar a l’alcaldessa, Rita Barberà, amb traços grotescos i nua, lluint un plàtan en el baix ventre. La Junta Central Fallera va demanar a la comissió, Hort de Sant Valero - Avinguda de la Plata, que la retirara per considerar-la de mal gust. Per a complaure esta petició, els fallers, a més de retirar-la, la van destruir en els mateixos baixos del Mercat de Russafa. Trasobares, juntament amb el seu company també artista Carlos Pérez, van presentar una denúncia en el jutjat d’instrucció número 18 contra diversos membres de la comissió i contra el president de l’organisme faller per difamació i perjudici moral pel fet de retirar la gura i destrossar-la. Sobre este tema, Trasobares va assegurar que la gura de la polèmica volia simbolitzar a una dona amb poder, de la semblança amb l’alcaldessa va declarar al Levante-EMV que no era un retrat de l’alcaldessa i que si algunes persones ho havien vist així, era baix el seu paréixer. És més, arribà a llançar que es pareixia a Montserrat Caballé, per què no?, des del seu punt de vista, qualsevol semblança era mera coincidència.

Sis anys més tard i amb Vicent Llacer com artista (2007), la cremà de la falla Na Jordana amb el remat de Michael Jackson va portar certa polèmica a YouTube. Els vídeos «Michael Jackson on re - Les Falles 07» i «Jacko statue burning down in Falles!!!!», van despertar tota classe de debat, incloent-hi un rebuig notable sobretot de gent des d’Amèrica. Encara que s’intentava al per l explicar el sentit de les fa- lles, les contestacions en forma de comentaris propis de YouTube no es van fer esperar: ‘Molt violent i gens graciós’, ‘Hauríeu de retirar este vídeo de YouTube’, ‘La violència no és divertida’, ‘Això promou la criminalitat’, ‘Esteu malalts’, ‘És realment estúpid’, etc. En la descripció del vídeo, l’autor cava: ‘Llig abans, llig abans, llig abans’, com intentant explicar què era el vídeo. A més, altres comentaris intenten exposar que el vídeo ‘no signi ca que s’estiga representant literalment que es pega foc a Michael Jackson, ja que és una de les centenars d’escultures que es cremen en la festa de les falles d’Espanya’.

Com veiem, en l’àmbit internacional queda molta pedagogia per fer..., però i de portes endins? Les falles són assimilades i enteses? O només ho són quan critiquen a altres? Es pot fer crítica de qualsevol tema?

Símbols religiosos: llibertat d’expressió o ofensa?

La majoria de polèmiques relacionades amb les falles han sigut de caràcter religiós. Alguns grups cristians o sectors festius han sigut els més crítics contra la mateixa festa. Un exemple podria ser la Junta Central Fallera, al posar en qüestió algunes imatges presentades o intercedint entre els sectors de pressió i les comissions perquè estes accediren a no “molestar amb falles o actes” a les persones o col·lectius afectats. La segona religió crítica amb les falles és l’Islam i la més cridanera va ser l’Hinduisme, amb amenaça d’autoimmolació inclosa.

Cristianisme: polèmiques per la Mare de Déu o Sant Vicent

El cristianisme ultraconservador es va fer sentir en certes ocasions en contra de les falles per representar símbols cristians com la gura de Jesús o la Mare de Déu. L’any 2004, la falla Reina - Vicent Guillot va presentar en l’Exposició del Ninot una gura que representava a un

Jesucrist en un confessionari, una imatge que va rebre les crítiques de grups catòlics i que van provocar que nalment fóra retirada de la mostra. L’artista faller, Ernesto Mira, i la comissió, van manifestar que no hi havia cap intenció de burla i nalment els fallers van decidir llevar la gura de l’exposició i no la van arribar a instal·lar en la falla. No obstant això, una representació de Jesucrist sostenint al Papa Joan Pau II que va haver-hi eixe mateix any en la Falla Garcia Morato –Iecla, sí que es va cremar i no va produir cap polèmica. El 2006 tornaria la polèmica amb l’Església. La Falla Sant Isidre, de la mà de l’artista Toni Fornes, representava a tres monges sorpreses per un consolador. Junta Central Fallera ho va considerar indecorós i abans d’inaugurar l’exposició se li va demanar a l’artista que modi cara el consolador per un ciri. El conjunt va tornar a ser exposat al carrer el 15 de març tal com estava previst, amb el consolador original. A l’any següent, Juanjo Garcia criticava esta situació amb un conjunt de tres ciris que miraven a una monja.

A les falles de 2013 la crítica partia de la mateixa alcaldessa. La falla infantil de l’Ajuntament era obra dels artistes José Luis Ceballos i Francisco Sanabria, amb el lema ‘La València daurada’, un homenatge al Segle d’Or Valencià. Aportaren a l’exposició del ninot la Verge envoltada de tres àngels pelegrins, una gura que va alçar polèmica, en este cas, en el despatx Rita Barberà, qui va decidir indultar la imatge, que nalment es va salvar de les ames i es va quedar la fallera major infantil.

L’any 2018 a l’Exposició del Ninot la comissió Passeig de l’Albereda va presentar un ninot que ironitzava sobre el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, caracteritzat com a Sant Vicent Ferrer, obra de l’artista Rafael Ibáñez. Als vicentins no els va fer gens de gràcia i quali caren de “greu ofensa” dita mostra ns al punt d’exigir la seua retirada. Finalment no es va retirar, encara que sí que es van modi car diversos aspectes del ninot, li van llevar la corona amb el lema “Jo sóc la llum” i nalment va ser cremat.

Enguany, no sabem el que passarà amb la falla infantil de la plaça de la Reina - Carrer la Pau, ja que fa menció a la coronació de la Verge dels desemparats amb la corona com a cos central. S’indultarà tota la falla? O acabarà al foc?

Per altra banda, i encara que no parlem de falles com a cadafal afec- tat, també podem registrar com en 2022, va botar la polèmica per un cartell d’una discoteca de València que representava a la Verge dels Desemparats, transformada en Drag. L’objectiu del cartell, protagonitzat per la drag valenciana Liz Dust i fotogra ada pel creatiu i artista valencià Eduardo Jairycovich, era el de promocionar les Falles de València com una festa que acull i que s’obri al món. La Plataforma d’Advocats Cristians va denunciar a la discoteca i a l’autor, convocant-se una concentració en la Plaça de la Verge en la qual “es va resar en reparació del desgravi produït”.

Per últim, en les falles passades (2022), la comissió Ruben Darío - Fra Lluís Colomer amb l’artista Victor Navarro va plantar una falla amb el lema “Bona Pinta!”. En ella hi havia a la base un ninot amb la imatge de la Verge dels Desemparats “fent una pinta”. Eixe ninot va ser el que van portar a l’Exposició del Ninot. En este cas, no hi hagué cap problema en què es cremara, i aixina fou el 19 de març.

Islam i Hinduisme: llunes, líders religiosos i simbologia divina. El precedent amb el xoc cultural amb l’Islam el trobem l’any 1980 a la falla Na Jordana i Bailén - Xàtiva (La Ferroviària). En el cas de la primera, l’artista Vicente Agulleiro confeccionà un carrusel amb moviment on diversos personatges de l’actualitat pujaven a cavallet: un d’ells representava a l’ayatollah Jomeini, líder que acabava de proclamar la república islàmica a l’Iran. Com es recull a Distrito Fallas, el secretari general de la comunitat musulmana a Espanya va arribar a a rmar que cremar a Jomeini tindria greus conseqüències per a les relacions entre Iran i Espanya. El fet va agafar un caràcter internacional, ja que ns i tot sembla que va haver-hi protestes formals del país islàmic al govern espanyol. Finalment, la falla Na Jordana va claudicar i decidí tapar el ninot amb una caputxa amb un interrogant, encara que altres ninots sí que van cremar-se sense incidents diplomàtics, com en el segon cas, el de la falla Bailén-Xàtiva. En ella, l’artista de Borriana, José Pasqual “Pepet”, rematava el seu cadafal amb Jomeini, i es va plantar, tal com tenia previst, ns a la cremà. Com recull la premsa, durant la plantà, l’Ajuntament de València li va aconsellar pintar la gura polèmica de negre, però ell va insistir a no fer-ho i la comissió li va donar suport.

Més recentment, a les falles de setembre de 2021, de nou Vicent Llacer amb la seua proposta per a la comissió Duc de Gaeta - Pobla de Farnals, va estar al centre de la diana. El problema en qüestió era una mitja lluna i tota una escena que representava una mesquita. A Valencia Plaza es recollia que les crítiques de la comunitat musulmana van posar el focus veïnal i mediàtic en el monument. Va ser un xoc de postures que van acabar per salvar de les ames als ninots en qüestió, ja que segons el president de la comissió, el que per als fallers/es era un foc puri cador per a la seua religió era la destrucció total. Polítics de dretes i esquerres van presentar postures oposades i inclús dins del mateix partit, mentre que el regidor de Cultura Festiva, Car- los Galiana, deia que la solució nal era un acord totalment legítim i a més entre dos parts; Joan Baldoví, diputat al congrés, s’oposava a este fet i era contrari a l’indult, indicant que “les falles tenen una virtut molt valenciana, que és la de riure’s, ns i tot de nosaltres mateixos”.

Pel que fa a l’Hinduisme, mai havia ocorregut cap incident ni xoc cultural amb esta religió ns a 2013. La gran polèmica arribà el 18 de març a la falla Ceramista Ros - José María Mortes Lerma. Sergio Fandos va representar al cos central elements de la cultura hindú, més concretament un elefant que representava al déu Ganesha. Este fet va fer que els representants del Temple Hindú - Sivananda Mandir demaraen la retirada de les gures en el que consideraven un acte d’ofensa majúscul al cremar els déus de l’Índia com a un acte de sacrilegi per a més de 800 milions d’hinduistes. El con icte va obligar Junta Central Fallera a intervindre per a evitar un problema major. No obstant això, ho va fer ns a arribar a un punt sense precedents. La Policia Nacional va haver de personar-se en la falla, després que un home apareguera amb una botella de líquid in amable i un encenedor. L’amenaça era cremar-se si no es retiraven les peces. L’home va ser detingut i la falla va acabar per retirar tots els elements que pogueren relacionar-se amb la seua cultura, entre ells una de les gures del contra remat que simbolitzava al déu Shiva Nataraja i que va ser donat al temple hindú.

Independentisme i nazisme

Una altra polèmica, en este cas política (tot i que políticament ja es fan moltes “barbaritats falleres”), va ser la que es va produir a les falles de setembre de 2021. En este cas, la polèmica va estar lligada a unes declaracions sobre una escena de la falla guanyadora d’especial, Convent de Jerusalem. En ella, Puigdemont (el polític català fugat de la justícia espanyola) era representat com el autista d’Hamelín, feia sonar la auta i li seguien unes ratetes. En els cartells s’al·ludia al fet que “la indepestència” havia arribat buscant la separació, també es podíem llegir: “Puigdemont d’Hamelín, a Brussel·les guia a les rates, els CDR obrin camí i Junqueras talla el formatge”. En un altre fragment es veu un ventall amb els polítics catalans que van desobeir la Constitució i van convocar la votació i s’afegia: «ninots indultats, per votació im-popular».

Unes de les crítiques van ser abocades precisament pel diputat de Compromís, Joan Baldoví, on lamentava que els fallers de Convent compararen als independentistes catalans amb rosegadors, i afegia que la nomenclatura de ‘rates’ era la mateixa que usaven els nazis per a referir-se als jueus. La Federació de Falles d’Especial (amb l’acord de totes les comissions excepte Na Jordana) va emetre un comunicat en el qual exigia que recti cara públicament a més de la tempesta política que els partits ideològicament contraris van iniciar per una ingerència en la festa que no era normal. Per la seua banda, Joan

Ribó, alcalde de València, va dir en declaracions a Levante-EMV que l’escena mostrava per a ell la voluntat d’enteniment per damunt de les posicions polítiques raonables.

LGTBIsme i feminisme

Pel que fa al voltant del col·lectiu LGTBI+, cal destacar dos polèmiques en l’àmbit faller. La primera va estar associada a la portada que en 2014 va publicar la revista “EGF and the City” per al mes de març. En ella volia re ectir les falles des d’un punt de vista LGTBI+. Exactament parlava sobre les Falles de València i l’itinerari faller LGTBI que no es podia perdre la gent. La raó de la polèmica eren dos falleres pertanyents al sector Quatre Carreres besant-se.

Després d’este fet, l’any 2018, dos falles van ser atacades durant la setmana fallera únicament per tindre en els seus cadafals alguna referència a la comunitat LGTBI i la manera de voler. Concretament la Falla D’Alt - Sant Tomás mostrava diversos ninots (xiques i xics) amb cartells que mostraven els problemes als quals s’enfronten cada dia per ser transsexuals, d’una altra raça o per patir malalties, fets que discriminaven a cadascun d’ells. Esta escena juntament amb la de la Falla República Argentina - Dr. Pallares Iranzo van ser destrossades. En este segon cas, l’atac fou contra una gura en la qual dos xics es besaven en la galta entre cors. Una de les dos gures va aparéixer sense el cap i per la rodalia dels carrers on es va plantar.

Una altra falla que va ser notícia, va ser la plantada en 2022 per Anna Ruiz als carrers Lepanto - Guillem de Castro. La falla era una dona nueta en la qual es podia vore “el parrús” i que portava per lema Vita activa. En esta falla l’artista volia re exionar sobre els canvis en les dones quan són mares i que ella havia patit en la seua pròpia persona. El matí del 17 de març de 2022 la falla va aparéixer amb la zona genital destrossada, no sabem si amb motiu especí c, encara que Mònica Oltra, vicepresidenta del Consell en aquell moment va arribar a de nir este acte com un acte masclista, encara que també podia ser un acte vandàlic sense cap altre que el de destrossar una falla.

L’última polèmica a la falla es va donar l’any 2022 a Borriana quan un grup de feministes va censurar la falla l’Escorredor, on un troglodita agarra a una dona per la seua roba interior, despullant-la al mateix temps. Este remat, obra de Luis Herrero, va ser premiat amb un onzé premi a la secció especial de València el 2005 sense cap mena de crítica, però l’any 2022 sí que va provocar controvèrsia. Justetament

Luis Herrero es jubilava i va haver de lidiar amb este fet en el qual l’Ajuntament va constatar el malestar d’agrupacions feministes, al mateix temps que va con rmar amb l’artista que l’objectiu era realitzar una al·legoria sobre la di cultat per a aconseguir el progrés, i que moltes vegades els artistes fallers recorren al grotesc per a generar una resposta. Eixa va ser la contestació al comunicat del Front Abolicionista del País Valencià que al seu compte d’Instagram va escriure:

“Estem fartes que tots els anys ens trobem amb ninots que reprodueixen estereotips descaradament sexistes, que cosi quen les dones i ens representen com a mers objectes sexuals, però la falla L’Escorredor de Borriana d’este any 2022, amb el lema ‘Que bé viu Batiste el primitiu’ (el troglodita) és el súmmum dels súmmums. En ella s’esceni ca una terrible escena de violència masclista, més concretament de violència sexual. Per molt que les falles tinguen un component d’humor i sàtira, no existeix cap justi cació per a esceni car una cosa tan greu com la violència sexual que patim les dones i, molt menys, lloant l’acció (només cal llegir el lema del monument). Ens trobem en una situació molt greu per a les dones, adolescents i xiquetes, ja que, les violacions en grup per part dels joves, han augmentat de manera preocupant en els últims anys. Els monuments fallers, com a part de la cultura de la nostra ciutat i país, també eduquen a la població i, sobretot, a la població jove, que té més temps de gaudir de les falles”.

Per altra banda, i pel que fa als representants, les falles hem sigut notícia per dos fets en pro de la igualtat. L’any 2021 i per a l’exercici 2022, tres comissions falleres van nomenar a homes com a fallers majors, rellevant a la tradicional gura de la fallera major. Exactament, les falles foren: falla barri d’Onda de Borriana i la falla La Marina del Port de Sagunt. En 2023 serà el cas d’una falla al cap i casal (Borrull-Socors), altra d’Oliva (Casa d’Alonso) i altra de Catarroja (Plaça Regio), ampliant-se en nombre de comissions que opten per enaltir la gura del faller major.

Altre fet que va trencar esquemes és el que es va plantejar al mes de febrer de 2022 quan la fallera major d’una falla de Torrent (Parc de Trenor) va anar vestida amb saragüells a una presentació. La raó va ser que ella, amant de la indumentària, va demanar permís a la comissió per a vestir-se així a l’acte d’exaltació d’altra falla de Torrent (Xenillet), ja que considerava que la indumentària d’homes no se li dona la mateixa importància que a la de falleres, i com ella es considera una amant de la indumentària, feia temps que volia lluir-la en un acte públic.

La Paiporta fallera de boca en boca!

Si hem de parlar de polèmiques paiportines en les falles podem destacar principalment tres.

La primera d’elles és la que es va produir en la falla que va plantar la nostra comissió l’any 2010 amb el lema “Un món de falles” i que va aconseguir el primer premi. El cos central de falla dissenyada i plantada per Alejandro Santaeulalia era una gropa amb una parella de fallers. Eixe mateix cos central va ser plantat també a Xàtiva (Falla Benlloch), Paterna (Falla Municipal) i Sagunt (Falla El Palleter). A la nostra comissió com també a les falles de Xàtiva i Sagunt, no es va generar cap problema, però a Paterna l’artista va signar l’exclusivitat del disseny i per tant va generar-se la polèmica.

Levante EL MERCANTIL VALENCIANO JUEVES, 18 DE MARZO DE 2010 28

La Costera-La Canal-La Vall d’Albaida

FALLAS 2010 POLÉMICA www.levante-emv.com

Paterna denuncia al Gremio que su falla era «exclusiva» y es igual que Benlloch en Xàtiva

Los «ninots» de dos falleros a lomos de un caballo se repiten en el remate de otros monumentos de Paiporta y Sagunt

El remate del monumento grande municipal de Paterna, con un fallero y una fallera a lomos de un caballo, ha aparecido repetido en, al menos, otras tres fallas de la provincia de Valencia y dos de ellas, la de Cervantes en Paiporta y la del Palleter en Sagunt, se llevaron los primeros premios. La tercera comisión que ha plantado esos ninots es la de Benlloch, en Xàtiva. Es frecuente que se repitan moldes en

Cervantes de Paiporta y El Palleter de Sagunt se llevaron los primeros premios con las mismas figuras que en Paterna bastantes monumentos en el mismo año porque son utilizados por distintos artistas, pero el «malestar» que ha causado en Paterna esta «repetición» ha sido provocado porque en el contrato se exigía una exclusividad al ser la falla que representa al municipio, de tal forma que la creación artística no podía repetirse ni utilizarse en otras fallas en este ejercicio, según consta en el contrato rmado con el artista, Andrés Alcaraz. Al menos así lo entienden en el ayuntamiento de la capital de l’Horta Nord y desde la Junta Local Fallera, que se sienten «disgustados» con el resultado nal, según expresó a Levante-EMV la conce- jala de Fiestas, Elena Martínez, que avanzó que se ha puesto en contacto con el Gremio de Artistas Falleros para que emita un informe por si puede existir un «incumplimiento de la exclusividad» por parte del artista, pues «nos hemos encontrado la falla repetida en otros municipios», añadió la concejala, que ha recabado imágenes de todas las copias. Desde el consistorio de Paterna se va intentar llegar a un acuerdo

Imágenes Fotografías de la actividad fallera en los colegios y en las comisiones en «levante-emv.com» amistoso con el artista sobre el coste total, porque al no ser un diseño exclusivo se debe reducir el presupuesto de . euros. De momento, se ha adelantado la mitad del dinero. Desde el gobierno del PP y la JLF tampoco se quiere llegar a la denuncia y se estará a lo que disponga el gremio, aunque consideran que el «acabado tampoco ha sido el esperado». En los remates de estas fallas los ninots tienen las mismas expresiones y sólo cambian algunos colores de los trajes y del caballo. La temática es parecida con muchas falleras y falleros inmersos en la esta. También hay otros muñecos en la base repetidos. Falla de Manuel Blanco Climent Desde el ayuntamiento señalan que el boceto que les presentó el artista se parecía más al monumento que se ha plantado en la falla Cervantes, en Paiporta, obra de Alejandro Santaeulalia, y que resultó ganador. En Sagunt también ganó la obra con el mismo remate, esta vez rmada por el artista Toni Valero, que dio la sorpresa y ganó en Especial. En el remate de la falla de Benlloch-Alexandre VI de Xàtiva, que obtuvo el tercer premio de la Especial y como las otras tres fallas mencionadas, su remate está formado por el mismo remate. Es obra de Manuel Blanco Climent.

La galería Falles de la Costera de la edición digital de Levante-EMV contiene imágenes de las fallas escolares, de los actos de Xàtiva (mascletà, visita…) y de los  monumentos falleros grandes y los  infantiles. Puede verse en www.levante-emv.com. LEVANTE-EMV XÀTIVA

Hijos de Jenaro Gozálvez Autobuses CHAMBITOS, S. L. VIAJES DISCRECIONALES - LÍNEAS REGULARES INTERNACIONALES

Cutty Shark hoy en Rompeolas Pasodobles, pachangas, bailes y temas falleros sonarán esta noche en Rompeolas en la «Fiesta Cutty Shark». Un montón de regalos esperan a los asistentes. Rompeolas sigue mañana con las fiestas fallera, con un programa especial de la cremà, donde recordarán

Eixe mateix any, el nom de Pepa Doménech va ser notícia als periòdics. Pepa, de 61 anys va decidir presentar-se al càrrec de Fallera Major de Paiporta, i el president de la Junta Local Fallera va pronunciar unes declaracions totalment desafortunades sobre eixe fet, el qual va provocar la dimissió directa del president.

Tels. 962 192 036 - 962 283 942 • Fax 961 890 392 www.chambitos.com • e-mail: autobuses@chambitos.com Plaza Chichiles, 23 • 46620 AYORA

Per últim, a les falles de 2022, una comissió de Paiporta va ser notícia, en este cas pel desacord entre la comissió i l’artista. El titular del Levante-EMV deia: “Llongo deixa plantat a Mestre Serrano”. Després de 2 anys sense falles, la comissió de la Palmera va vore com l’artista no va nalitzar correctament la plantà de la falla. El no acord entre artista i comissió després de la pandèmia va provocar que la falla estiguera plantada molts dies al carrer i que l’acabat d’esta no fora del tot idoni.

I és que les falles de per si són polèmiques, o bé perquè tracten temes que part de la societat no sap encaixar, o bé perquè generen algun tipus de controvèrsia o problemàtica. En eixe cas, les falles són el que són, i estos temes que eixen, han eixit i eixiran són l’adn propi de la festa.

BIBLIOGRAFÍA:

Levante-emv: 31/05/2007; 18/03/2010; 19/03/2019; 13/01/2020; 03/09/2021; 07/02/2022; 15/03/2022; 15/01/2023; 16/01/2023

Las Provincias:09/07/2010; 08/09/2021; 17/03/2022

Valencia Plaza: 10/09/2021; Distrito fallas; El Mundo: 16/03/2022