Llibret Cervantes 2023

Ssshhh...

Llibret sostenible confeccionat amb paper reciclat, fabricat a base de biomasa renovable no procedent de masa forestal, bres reciclades i energia elèctrica de fonts renovables.

Paiporta, Falles 2023

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per la promoció de l’ús del valencià.

Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.

Edició:Associació Cultural Falla Plaça de Cervantes

Coordinació:Delegació de Llibret

Redacció d’articles:Falleres i fallers de la comissió

Activitats infantils:Marta Tarazona i Carolina Planells

Portada i il.lustracions:Juanma Agapito

Maquetació i impressió:ITRES Arts Gràfiques, S.L.

Dipòsit Legal:V-732-2012

Pròleg

Boques que parlen, boques que riuen, boques que ofenen, boques que rinyen.

Boques que besen, boques que ensenyen, i les que critiquen, i les que mengen!

I totes elles tenen opinió, i totes són úniques en la comissió.

Algunes recorden els bons temps passats, canvien anècdotes, sentats al casal. Altres proposen. i van liderant, el pas de la falla, sempre endavant.

I les que reneguen, i es fan pesades, i les que inventen, o estan enverinades

La falla són boques. que no callen mai, que xarren i xarren… com un gran MERCAT.

Però ara silenci, que la boqueta vos perd, i ho podreu comprovar…

LLEGINT EL LLIBRET!

Llibret accesible de fàcil lectura.

Diuen dels de Benetússer, que són una miqueta xulets, serà perquè tenen castell i és poble de senyorets

cada any quan decideixen portar la presidencia d’una falla.

Héctor Martínez Ferrandis

Falleres, fallers, amigues, amics, és per a mí un honor dirigir-me per primer vegada a tots vosaltres com a president des de les pàgines del nostre llibret. Un llibret pel que aquesta comissió aposta amb el treball i la col·laboració desinteressada d’un grup de falleres i fallers.

Vos convide a imaginar, a somiar, a disfrutar amb la lectura de totes i cadascuna de les seues pàgines, en de nitiva, a que DE BOCA EN BOCA feu vostre el que s’ha intentat transmetre en el seu contingut.

El llibret és, sense cap dubte, un passeig pel que la comissió organitza durant tot l’exercici faller. Exercici, on hem pogut recuperar la “normalitat”, i hem pogut tornar a celebrar actes tan arrelats com Sant Joan, el dinar de Fallers d’Honor, exaltacions, sopars de nadal i reis... i altres que acaben de tindre lloc com la Cavalcada del Ninot, on de nou la sàtira ha omplit els carrers del nostre poble.

Per a poder desenvolupar tots els actes és necessari l’ajuda i implicació de totes i tots els fallers. He d’agraïr a tots aquells que des del primer dia que vaig accedir a la presidència han estat al meu costat en tot moment i han fet més fàcil una labor tan difícil com és dirigir una comissió tan gran com la nostra. Vos anime a tota la comissió a participar en cada acte i intentar dur a terme la frase que tan m’agrada “FER FALLA”.

Enguany sense dubte està siguent molt especial per a Dori, Victoria i Rubén. Disfruteu al màxim de tot el que queda, viviu cada segon de la setmana fallera com si fóra l’últim i dir-vos que faré tot el que estiga a la meua mà per a que siga un any inoblidable per a vosaltres.

També vull destacar la rellevància que per a la nostra comisió tenen els fallers d’honor, anunciants del llibret, col·laboradors en general que amb la seua desinteresada aportació fan més gran la nostra comissió. A ells els envie una forta salutació i els convide a visitar el nostre casal en la setmana fallera.

I com no, a la Junta Local Fallera i a les comissions germanes, en especial a la Falla Mestre Serrano - Sant Francesc que enguany celebra un exercici especial com és el seu 50 aniversari. Junts fem més gran la festa de les falles que és Patrimoni de la Humanitat.

Molt prompte el soroll de la pólvora ens despertarà, la música dels passacarrers ens acompanyarà, el treball dels artistes fallers vorà la llum. Preparem-nos per completar el cicle faller, preparem-nos per viure els dies més esperats de l’any.

Amunt les falles.

“Clavar-se en la boca del llop” el que fan alguns fallers i falleres

que han d’advertir cada any els membres de la directiva, ja que el que facen o diguen sempre tindrà algun detractor/a, a més totes i tots ens podem equivocar, sobretot els que tenen més faenes i responsabilitats.

President:Héctor Martínez Ferrandis

Vicepresidenta 1:Elena Tarazona Tarazona

Vicepresident 2:Albert Tarazona Masià

Vicepresident 3:Vicente Palmero Martínez

Vicepresident 4:Héctor Moreno Ramón

Vicepresident 5:Alfonso Tarazona Motes

Secretaria:Amparo Tarazona Balbastre

Vice-secretari:José Domingo del Saz Masià

Tressorera:Carmen Pastor Tarazona

Vice-tressorera:Beni Felipe López

Lotera: Ana Tarazona Serrador

Del. Cavalcada i Plantà:Pili Moreno Pérez

Subdel. de Cavalcada:Eva García Morales

Marián Mor Fernández

Chelo Puertes Torrent

Loli Tarazona Rubio

María Ángeles Ferrandis Puchal

Subdel. de Plantà:Salvador Tarazona Martínez

Héctor Moreno Ramón

Del. de Carroça i Decorats:Emilio Aroca Sáez

Subdelegats:Rafa Bermell Jiménez

Jordi Tarazona Montesinos

Subdelegades de Betlem:Amparo Pastor Tarazona

Ana maría Company Pausa

Sari Tarazona Motes

Delegada de Festejos:María Planells Tarazona

Subdel. de Festejos:Andrea Costa Navarro

Jesús Ramón Saneustaquio

Amparo Tarazona Ferrandis

Borja Navarro Parra

Subdel. Presentació:Marina Martínez Ferrandis

Ángela Martínez Ferrandis

Carla Obregón Company

Del. de Compres i casal:María Amparo Tarazona Baviera

Subdelegat:Jordi Tarazona Masià

Del. Jocs i Protecció datos:Miguel Ángel Andreu Huesa

Subdelegada:Amparo Tarazona Balbastre

“Qui té boca s’equivoca”, és el

Delegat de Joventud:Álvaro Juan Mor

Subdelegació Joventut:Paula Cano Tarazona

Marc Doguet Tarazona

Neus Sánchez Masià

Mara Motes Irnán

Del. Manteniment i llums:Juan Carlos Martínez Chisvert

Subdelegació:Miguel Barreales Feliz

José Antonio Motes Renovell

Dani Valcárcel Hervás

Victor Chover Ibañez

Del. Junta Local Fallera:Raúl Zamora Jurado

Subdelegació:Alba Escoruela Valladares

Iván Méndez Díaz

Delegat de Banderes:Marcos Manuel González Alonso

Subdelegació:Salva Tarazona Martínez

Susana Moreno Ramón

Mario Huete Orts

Delegat de Focs:Juan Antonio Chirivella Ruiz

Subdelegació:Paco Moreno Pérez

Álvaro Chirivella Ruiz

Rafael Escoruela Peiró

Delegada Infantils:Amparo Casado Motes

Subdelegació:Maite Delhom Villalba

Coral Gómez Maldonado

Cristina Mesado Yusá

José Domingo del Saz Masià

Subdelegació play-backs:Carolina de Jaime Ferrer

Paula Marí de Jaime

Ángela Juan Mor

Cristina Tarazona García

Del. 50 Aniversari i artistes:Rafa Salvador Martínez

Subdelegació:Verónica Martínez March

Borja Salvador Pastor

Del. Llibret i Comunicació:Verónica Martínez March

Subdelegació:Marta Tarazona Amat

Carolina Planells Tarazona

Delegat Protocolo: Alberto Betes Ribes

Subdelegació:Carla Castellanos Montesa

Delegada Gastronomía:María Jesús Tarazona Baviera

Subdelegació G. Gourmet:Cristophe Doguet

Juan Miguel Carrasco Oroz

Vicente Palmero Martínez

Delegat Fallers d’Honor:Santiago Planells Andres

el que hem de saber els fallers i falleres, que de vegades s’hauria de tindre la boca tancadeta i calladeta per no clavar-se en problemes, i més quan en la comissió convivim un bon grapat de persones, com este.

Agapito Rodríguez Juan Manuel

Ahullana Adalid Jonathan

Alanzabes Moya Ana Belén

Alberola Martínez Nela

Alcántara Mateu Jordi

Alcañiz Tarazona Paula

Aleixandre Tarazona José A.

Almerich Daviu María

Amat Sánchez Mª Teresa

Andreu Gregori Miguel Ángel

Andreu Herrero Trinidad

Andreu Huesa Miguel A.

Aranda Martínez Vanessa

Arce Tamarit Adelina

Aroca Sáez Emilio

Arranz Garay Xavi

Asensio De La Torre Irene

Banacliche Boer Kevin

Baños Escriche Víctor

Barreales Feliz Miguel Ángel

Barreales Ferrandis Nico

Belda Fernández David

Belda Fernández Javi

Belda Rúa Javi

Benlloch Ortíz Noelia

Berenguer Parreño Aileen

Bermell Jiménez Rafa

Bermell Jiménez Rubén

Betes Ribes Alberto

Boluda Moya Pili

Boluda Moya Juanmi

Bonet Rosario Salvador

Boza Mal María

Brull Puchal Amparo

Brull Puchal David

Bueno Redondo Sofía

Cano Tarazona Paula

Cañas Madrid Sara

Carpio Carillo Kevin

Carrasco Oroz Juan Miguel

Carrasco Oroz Óscar

Casado Fabra Victoria

Casado Motes Amparo

Casado Ruiz Iñaki

Cascales Ortíz Alejandra

Castellanos Montesa Carla

Castelló Marí Maite

Castillo García Isabel

Cebrián Chisvert Paola

Celi Parra Alejandro

Cepas Gil Adrián

Ciscar De La Torre Borja

Company Pausa Ana

Costa Navarro Andrea

Costa Navarro Nacho

Cotrina Santano Claudia

Cuenca Berjano Carla

Cuevas Cuartero Borja

Cusy García Jesús

Chaler Alcántara Ana

Chica Martínez Claudia

Chicote González Mila

Chirivella Ruiz Álvaro

Chirivella Ruiz Juan A.

Chisvert Ibáñez Jose na

Chisvert Tarazona Mª Carmen

Chover Ibáñez Víctor

Dalmau Monreal Ana

Dalmau Monreal María

De Jaime Ferrer Carolina

De La Fuente Cuenca Javier

Del Saz Masiá José Domingo

Delhom Villalba Maite

Doguet Christophe

Doguet Tarazona Marc

Dura González Alejandro

Duran Ruiz Iris

Escoruela Peiró Rafael

“En boca tancada no entren mosques”, és

Escoruela Valladares Alba

Espert Fuertes Victoria

Fabiá Baviera Vicky

Felipe López Beni

Fernández Cano David

Fernández Zomeño Dori

Fernández Zomeño Nieves

Ferrandis Martínez Raquel

Ferrandis Puchal Amparo

Ferrandis Puchal Ángeles

Ferrandis Puertes María

Ferrandis Silvestre Chelo

Ferrando Embuena Teresa

Ferrer Tarazona Pili

Folgado Bermejo Laura

Folgado De La Herrán Carla

Folgado Manzano Paula

Folgado Valero Inma

Folgado Valero Raúl

Folgado Valero Salvador

Fuertes Bercianos Marino

Fuertes Bercianos Maite

Fuertes Ferrandis Kiko

Galán Moreno Mara

Gallego Abad Irene

García Alemany Jesús

García Benlloch Mireia

García García Beatriz

García Morales Eva

García Palomares Gloria

García Palomares Andrea

García Serrano María

García Serrano Thais

García Vázquez Salvador

Gimeno Gutiérrez Carla

Gómez Caraballo Nuria

Gómez Feliciano María José

Gómez Maldonado Coral

Gómez Marí Andreu

Gómez Marí Salvador

Gómez Medina Lidia

González Alonso Marcos

Granjo Soria Guadalupe

Gregori López Pilar

Guzmán Aranda Gabriel

Guzmán Molero Javier

Herreria Rodríguez Iván

Herrero Cuesta Paula

Hontecillas Muñoz Santi

Huete Horts Cesar

Huete Horts Mario

Ibáñez Tarazona Josefa

Ibor Lisarde Celia

Jiménez Rubio Pere

Jordán Pérez Elia

Juan Mor Álvaro

Juan Mor Ángela

Juan Tarazona Álvaro

Leal Frasquet Cristina

Lerma Martínez Juan

Lisarde Prats Mireia

López Chicote Cristina

López López Cristóbal

López López José

López Marcilla Antonio

López Panadero Mario

López Solís Javi

Lorca Gregori Lucia

Lorente Castillo María José

Lozano Juan Carolina

Lucas Díaz Naila

Luna Salado Emilio

Luzzy Aguilar Isabel

Llopis Ramos Sandra

Mallen Dorado Blanca

Mañez Gil Raúl

March Paredes Mª José

Marí Andreu Cristina

Marí Andreu Mº Trini

Marí De Jaime Paula

Marí González Miguel

Marí Rangel Alicia

Marín Jaramillo Tamara

Marín Jiménez Arantxa

Martí Huertas Blanca

Martí Lianes Juanra

Martín Olmos Belén

Martín Olmos Julia

Martín Serrano Agustín

Martínez Arguisuelas Marta

Martínez Ballesteros Daniel

Martínez Benavent Mar

Martínez Biosca Isabel

Martínez Castillo Jorge

Martínez Chisbert María

Martínez Chisbert Juan Carlos

Martínez Dalmau Celia

Martínez Félix Claudia

Martínez Ferrandis Ángela

Martínez Ferrandis Héctor

Martínez Ferrandis Marina

Martínez Ferrando Marta

Martínez Hernández Vanessa

Martínez March Verónica

Martínez Martín-Albo Manuel

Martínez Morte Ximo

Martínez Paredes Silverio

Martínez Ricart Paula

Martínez Romero Raquel

Martínez Sánchez Sofía

Martínez Sirvent Miriam

Martínez Taberner Francisco

Martínez Tarazona Alejandro

Martínez Tarazona Francisco

Masiá Ricarte María

Masiá Tarazona Mª Carmen

Masiá Tarazona Mª Antonia

Mateu Delhom Trini

Mateu Planells Manuel

Medina Campos Estela

Medina Marín Paula

Méndez Díaz Iván

Merchan Obra Víctor

Mesado Yusa Cristina

Mocholí Paredes Cristina

Mocholí Sánchez Desamparados

Molero Moreno Eusebio

Moltó Reboll Víctor

Monedero Arenas María

Montañe Muñoz Lourdes

Montesa Muñoz Susi

Montesa Puertes Balma

Montesa Puertes Emili

Montesa Solaz Lucía

Montoro Soriano David

Montoro Soriano José

Mor Fernández Mª Ángeles

Mora Tarazona Irene

Moreno Castillo Sonia

Moreno Luzzy Alejandra

Moreno Luzzy Juan Luis

Moreno Mañez Sergio

Moreno Pérez Francisco

Moreno Pérez Mª Pilar

Moreno Ramón Héctor

Moreno Ramón Susana

Moreno Tarazona Carles

Motes Irnan Mara

Motes Renovell José Antonio

Muñoz Casany Amparo

Muñoz Domingo Fco. Javier

Muñoz Paredes Amparo

Muñoz Paredes Esperanza

Navarro Parra Borja

Navarro Rich Abel

Navarro Tordera Leyre

Nevado Fernández Víctor

Obregón Belenguer Jessica

Obregón Belenguer Tomas

Obregón Company Alonso

Obregón Company Carla

Olmos García Mª Carmen

Ortega García Álvaro

Oviedo Lara Raquel

Pacheco Marí Vicente

Palmero Martínez Vicente

Palmero Martínez Amparo

Palmero Martínez Maica

Pañoz Plaza Nerea

Pardo Barceló Nacho

Pardo Sánchez Ángela

Paredes Varea Raquel

Pascual Muñoz Inma

Pascual Muñoz Josep Lluis

Pascual Muñoz Vicente

Pascual Paredes Marian

Pastor Tarazona Amparo

Pastor Tarazona Carmen

Pérez Encarnación Carme

Pérez Folgado Marta

Pérez Sánchez Yolanda

Peris Manzano Carla

Peris Manzano David

Planells Andreu Santiago

Planells Tarazona Carolina

Planells Tarazona María

Puchades Mompo Abel

Puertes Ruiz Esther

Puertes Torrent Chelo

Quevedo Donet Celia

Quevedo Gordon Alberto

Ramón March Vicenta

Ramón San Eustaquio Jesús

Reyes Marco Jorge

Rodado Solaz Sheila

Rodríguez Guillen Isabel

Rodríguez Sánchez Ernesto

Román Cavero Mireia

Román Ruiz Pedro

Roselló Aguilar Marina

Rubio Huerta Mariavi

Ruiz Biedma Octavio

Ruiz Castillo Carlos

Ruiz Zamora Ángela

Ruiz Zamora Vanessa

Salort Herrera Almudena

Salvador Martínez Rafa

Salvador Pastor Borja

Salvador Pastor Marc

Salvador Solís Miguel

Sánchez Martínez Ylenia

Sánchez Masiá Carme

Sánchez Masiá Neus

Sánchez Migallón Martínez José

Sanchis Monreal Juan

Sanchis Monreal Lucía

Santamans Sanz Josep

Santamans Sanz Teresa

Santos González Fco. Javier

Sanz Ramón Mª Rosario

Serna Chisbert Maruja

Silvestre Palomares Salva

Soldevila Cerezo Iván

Soler Aroca Lorena

Soler Aroca Verónica

Soler Sarrión Joana

Soler Sarrión María

Sorroche Hernández Cristina

Tarazona Amat Alfons J.

Tarazona Amat Marta

Tarazona Baviera Mª Amparo

Tarazona Baviera Mª Jesús

Tarazona Baviera Maruja

Tarazona Balbastre Clara

Tarazona Balbastre Cristina

Tarazona Balbastre Mª Amparo

Tarazona Balbastre María

Tarazona Bas Mª Carmen

Tarazona Blasco Aranzazu

Tarazona Ferrandis Amparo

Tarazona Ferrandis Teresa

Tarazona García Cristina

Tarazona Gil Celia

Tarazona Gil Inma

Tarazona Juan Alfonso P.

Tarazona Juan Amparo

Tarazona López Ana

Tarazona Martínez Joaquín

Tarazona Martínez Vicenta

Tarazona Martínez Salvador

Tarazona Masiá Albert

Tarazona Masiá Jordi

Tarazona Montesinos Manuel

Tarazona Montesinos Jorge

Tarazona Motes Alfonso J.

Tarazona Motes Sari

Tarazona Raga Marcos

Tarazona Rubio Loli

Tarazona Serrador Ana

Tarazona Tarazona Elena

Tarazona Tarazona Nacho

Teixeira Dos Santos Gabriel

Ten Martínez Salvador

Valcárcel Hervas Daniel

Valdés Palazón Carmen Mª

Valenzuela Alcalá Antonio

Valero Salvador Conchín

Valladares Trenado Puri

Valls Pastor Encarna

Villar Ramos Myriam

Villar Ramos Paula

Villena Calero David

Yago San Agustín Ramón

Yago Tarazona Irene

Yago Tarazona Ramón

Zamora Jurado Raúl

que més oretes rep de tota la comissió.

Dori Fernández Zomeño

Sempre en el teu pensament amb esta idea has somniat però no et deixava la ment fer-la una gran realitat.

I és que tots foren presidents i els secundares per amor ara són ells qui estan pendents de tu com a Fallera Major.

Gaudix dels moments que queden que en res tot s’haurà cremat seran instants que et sorprenen puix tots seran del teu regnat.

“Boqueta de pinyó”, la

Explicació de la falla

Boques que neguen. Boques que a rmen. Boques que resten mudes. Boques somrients. Boques que quen en problemes. Boquetes de pinyol. Piquets d’or.

La falla va de xarrar i xarrar, de parlar i de no parar, de seduir, enamorar, enfadar, cabrejar. De les boquetes de pinyol i dels que parlen per boca de cànter, que tenen boca de rap i de major llustre, de totes elles parlarà la falla d’enguany. I sobretot de política i de crisi, la que vivim hui en dia.

Ajuntem els personatges literaris que major us i abús de les seues boques han realitzat sempre: Cyrano de Bergerac, que sempre va equiparar el seu nas a la seua enorme boca, la mateixa d’aquell que ens sedueix a cau d’orella. Per exemple, una operadora de telefonia, una oferta que no podem rebutjar, una ganga a preu de rialla... o el que és el mateix: un vendemotos! També tenim a Don Mendo, convertit en trobador, al costat de la seua amada i del seu pare, els quals formen la tripleta perfecta de les xarxes socials: Facebook, Instagram i Twitter. Per a no parar de parlar de tot.

BOQUETA DE PINYOL

En l’escena veiem al polític espanyol intentant seduir a una votant. Arribem a un any electoral en el qual vorem moltes promeses fetes. Però les promeses i els fets, normalment, no són coincidents. Això ho vorem amb la bonica Votantina i el polític Xafaxarcos.

EL “BOCACHANCLA”

Pa i circ. La televisió és un lloc per a la vanitat i la mentida. Els mitjans de comunicació i xarxes socials són partidistes, més que mai. La publicitat és enganyosa. El clickbait està a l’ordre del dia. L’era de la informació només ens ha portat un bufó que mai actua pensant en la gent i a soles es mou per interessos, fent moltes voltes el ridícul.

DONAR-SE EL PIC

Dins d’aquesta escena vorem al rei i la reina de la política de Paiporta, o el que es el mateix, la Reina Maria Isabel i el Rei Josep. PSOE i Compromís de moment mantenen el seu regne paiportí unit per un matrimoni de conveniència, però l’any proper venen eleccions. Què

passarà amb el seu “amor”? En l’escena veiem també un tro buit a falta d’ocupar pel nou alcalde que ixca en les eleccions de maig, la por es nota en l’ambient: poden presumir de les coses ben fetes, però les mal fetes… les podran amagar?

TE PERDRÀ EIXA BOQUETA. (LA DIANA DEL DES-AMOR)

En esta escena apareixerà el Duc de Cornucòpia que ha tirat les etxes de l’amor en la diana diverses vegades eixint sempre escaldat i acabant amb el cor partit. En l’escena apareixeran també uns cors partits amb fotogra es de relacions interessades que han acabat malament. Poden ser relacions d’àmbit tant nacional com local, o relacions socials…

DEIXAR MAL SABOR DE BOCA

Dins d’aquesta escena vorem una parella navegant a diari pel mar de la crisi. La guerra, la pujada de preus, la post pandèmia. Tot ha generat un oceà on els taurons del preu de la llum, l’IPC, les hipoteques, etc... es mengen als treballadors, als autònoms i a la ja quasi extinta classe mitjana.

ENS QUEDAREM EN LA BOCA BUIDA

Esta escena parla la falta de recursos naturals que estem patint en la actualitat. Vorem a un xiquet intentant agafar la última gota de aigua que ix de una vella aixeta.

Explicació de la falla

Eixa boqueta és el lema d’una falla divertida poc vos he de dir del tema puix la llengua cobra vida.

Aneu molt espai quan la vegen que Cyrano sempre a l’aguait està sol recitar alguns poemes i segur que acabes marejat.

També tenim el/la que parla molt sobre tot en època d’eleccions amb les promeses sempre van molt solts però de complir-les: “jo? Què collons!”

Parlaran del pacte de l’auditori els del PSOE i Compromís? com siga igual que el carril bici trencar-lo, serà el millor camí.

Altre especímen que sempre parla es veu a qualsevol xarxa social “pa i circ” és el que ens demana una societat sense cap moral.

I què ens passa si tots parlem sobre això de buscar l’amor? més d’un i una són dels que paren perquè se’ls paralitza el cor

Però qui mai parla de res és qui patix l’IBI i la llum “paga i calla” ens diu a més qui només sap vendre fum.

Altre ésser que mai es queixa és nostra gran mare natura puix la pobra està en hora baixa en esgotar recursos sense mesura.

Així que de tot es pot parlar, quan vosté visite la falla el que no sé, és si és millor callar per això de no clavar cisalla.

Boques, Boquiues i Bocuts

Albert Tarazona

Aiiiiii la boca... la boqueta... com ens perd moltes voltes i ens fa caure en situacions desagradables, i com en altres ocasions ens porta a moments idíl·lics. Són centenars els tipus de boques que tenim en la comissió, cada una del seu pare i la seua mare, així que de segur que al llegir la resta de l’article reconeixereu més d’una tipologia per trobar-la en alguna persona del vostre grup. I si no ho feu, ja sabeu, potser siga perquè sou vosaltres...

BOCA QUE TIRA PUS: “Tia, mira eixa que pintes”, “buah a eixe no el soporte perquè ahir me va tirar un poc de cubata en la discomòbil”, “però esta què porta trage nou cada any o què?” La boca criticadora sempre té un mal comentari o una mala anècdota que contar sobre algú. Esta boca pot ser capaç d’estar parlant tan normal amb altra i en el mateix moment en què se’n va, criticar les paraules que eixa persona acaba de dir. Estes boques, a la llarga, tendeixen a quedar-se prou a soles...

BOCA ENGATUSADORA: La boca “engatusadora” és una de les més perilloses en època fallera. La làbia que la caracteritza és capaç de convéncer a qualsevol: des d’ajudar-lo en el grup de neteja, ns acompanyar-lo a pegar una volteta una nit de festa.

BOCA PRESIDENCIAL: Poques boques es senten en més autoritat que esta per parlar per damunt de la resta. Aquesta boca sempre ha de decidir el que és millor per a la comissió i sense dubte, està fent-ho amb certesa. Recti car a tot el món quan parla és, un dels seus hobbies favorits.

BOCA ALCOHOLICA: “Yeeee au a fer-se una cassalla o que?” No hi ha festa possible sense que una “boca alcohòlica” no pronuncie esta frase, com a mínim, un parell de voltes. “Ens fem un tardeo després de les paelles, no?” Altre símptoma inequívoc d’aquest tipus de boca. “Tira-li més alcohol, que passe del primer gel”. Crec que amb estes altures tots ja hem identi cat a algú així en el nostre grup, probablement a més d’un...

BOCA ANTIJUVENTUD: “Ai és que la joventut mai fa res”, “és que la joventut mai s’implica”, “la joventut soles vénen a la falla a beure”, “quan jo era jove veníem a la falla a treballar”. No és per avivar polèmiques, però si no t’has rist amb aquesta part, probablement és perquè alguna volta has tingut aquesta boqueta en els teus llavis... ai amic meu “vive y deja vivir”.

BOCA CALFAORELLES: Sent dir-te que eres un poquet pesat. Espere que no estigues en el punt de que la gent et fuja, però has de començar a evitar passar-te cada event faller enganxant a gent en la que no tens relació, per parlar de temes que no interessen a ningú. Entenc que vols fer-te el guai i integrar-te, però creu-me, estàs aconseguint l’efecte contrari.

BOQUES VISITAPORTALS: Aquestes boques, evidentment, solen aparéixer per parelles. Les nits de discomòbil són perfectes per tal de reconéixerles, així com els portals propers a la falla, testimonis de veure-les en acció. Parlar no es majoritàriament la seua principal virtut, ja que prefereixen ajuntar-se entre elles per mostrar el seu major potencial.

BOCA GOSSA: Aquesta boca sempre tindrà una excusa per no haver pogut quedar-se a arreplegar o per la qual arriba tard. Tots sabem que treballar no és el seu o ci favorit i que tindre una cerveseta en la mà mentre indica als demés la feina a fer, un dels seus hobbies.

BOCA VÍCTIMA: Tot mal, tot mal... sempre els toca el pitjor a ells/elles. Si es fa el sorteig dels grups de treball per a falles... porta 15 anys tocant-li el pitjor torn. Si es reparteixen els números de la cavalcada... sempre li han donat el número més avorrit de tots. Si algú es va caure una nit de falles... ell va tindre el pitjor colp de la història les falles. Ser víctima és una de les seues majors virtuts.

Sense dubte, una festa que reuneix a tants tipus de boques com es la festa fallera, ha de saber lidiar amb les diferències. I sabeu com s’aconsegueix això? Sabent que malgrat les seues diferències, totes aquestes boques tenen una cosa en comú: l’amor per la festa fallera. Una vegada més, es demostra que el sentiment, el respecte i la devoció per la festa fallera és capaç de reduir les disparitats al mínim i potenciar les virtuts al màxim, per tal de gaudir de la millor festa del món, les falles.

manera tant subtil de canviar de tema sobtadament per incloure una anècdota o una nova xafarderia que t’han contat. També ens val per eixir corrent quan ja estem una miqueta saturadets de la conversa. Parlant de tot un poc... que tinc el pimentó al foc! I te’n vas.

“Parlant de tot un poc”, eixa manera tant subtil de canviar de tema sobtadament per incloure una anècdota o una nova xafarderia que t’han contat. També ens val per eixir corrent quan ja estem una miqueta saturadets de la conversa. Parlant de tot un poc... que tinc el pimentó al foc! I te’n vas.

Parlant de tot un poc, ací vos deixem la reta la d’actes que hem dut a terme enguany en la falla, testimoni grà c de la nostra activitat.

ABRIL:

Divendres 8, Entrega de comptes i Elecció de President, en la qual no es va presentar ningú i es va haver de fer una segona convocatòria.

Diumenge 10, Apuntà i paelles. Murga i globotà per a la comissió infantil.

Dimecres 20, Berenar infantil de Pasqua

Dijous 21, Segon intent per elegir nou president, en este cas sí va eixir endavant amb el suport majoritari de la comissió a la única candidatura, la del faller Héctor Martínez Ferrandis.

Divendres 29, Nomenament i presentació de la Directiva.

Dissabte 30, Mostra de Llibrets de Gandia on la nostra falla va participar exposant els llibrets “Resilients” i “Batallant”.

Elecció de representants.

“Parlant de tot un poc”, eixa

MAIG:

Cap de setmana del 13, 14 i 15, Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats.

Dimecres 18 i dijous 19, Començament dels campionats de Cinquet i Truc.

Divendres 20, Elecció de les Falleres Majors i President Infantil de 2023: Dori Fernández, Victoria Baños i Rubén Boluda.

JUNY:

Dissabte 18, Pel mati, jocs aquàtics infantils, i per la vesprada i nit activitats, foguera i sopar per celebrar Sant Joan.

Diumenge 19, Enrramà i engalanament del carrer per a la processó del Corpus.

JULIOL:

Dimecres 6 i dijous 7, sopars de nal dels campionats de Cinquet i Truc.

Dissabte 16, Dinar amb cata de ginebra.

Dissabte 23, Proclamació de la Fallera Major de Paiporta.

Sant Joan.

Sopar Cinquet

AGOST:

Del 9 al 16 participació en les Festes de Sant Roc.

Cavalcada de Sant Roc.

SETEMBRE:

Dissabte 17, Celebració del Mig Any faller.

Dissabte 24, Sopar de dones a homes. Temàtica: série “El Juego del Calamar”

OCTUBRE:

Dissabte 1, Concurs de Play-backs de Junta Local Fallera.

Diumenge 9, Jocs tradicionals per als menuts i paelles per celebrar la festivitat del 9 d’Octubre.

Dissabte 15, Proclamació de la Fallera Major Infantil.

Dissabte 22, Dinar de Fallers d’Honor. Per la vesprada exaltació de la Fallera Major de Paiporta.

Cata de ginebra.

9 d’Octubre.

Festa de ‘Halloween’

Dinar Fallers d’Honor

Concurs ‘Play-Back’

Diumenge 30, Hallowen Infantil amb túnel del terror, des lada, photocall i un berenar de por.

NOVEMBRE:

Dissabte 5, Proclamació de la Fallera Major.

Dissabte 12, Festa de Joventut. Festa de disfresses amb temàtica: “Canis i Xonis”, dinar, jocs i festa.

DESEMBRE:

Dissabte 17, Concurs de Betlems.

Divendres 23, Sopar de Nadal.

GENER:

Dijous 5, Visita dels Reis d’Orient per als més menuts i Sopar del Roscó de Reis.

Dimecres 11 i dijous 12, Visita de la Verge Peregrina a Paiporta, per a la qual cosa els nostres representants participaren en diversos actes.

Dissabte 14, Activitats i berenar per a la comissió infantil.

FEBRER:

Dissabte 4, Exaltació de la Fallera Major

Diumenge 5, Exaltació de la Fallera Major Infantil

Proclamació Victoria Proclamació Dori

Diuen dels de Picanya, que són un poc embusters, que tenen molta façana però darrere res de res

Ai, si les parets parlaren…

Raquel Ferrandis

U !, Si les parets parlaren dirien tantes coses… Podem fer una similitud entre una falla i un mercat, ai!, quina coincidència: la “Falla del Mercat”!

El mercat sempre ha sigut un punt de reunió de molta gent que va i ve. I sempre te trobaves els que no fallaven mai: el carnisser/a, el pescater/a, el galliner/a, el verduler/a, l’oliver, el dels fruits secs… i molts més que feien la seua tasca imprescidible.

Antigament els mercats eren llocs d’encontre per on passava molta gent de forma assídua i on t’enteraves de tot el que ocorria al poble: qui havia venut un terreny de tarongers o qui el comprava (com el que diu un camp, una casa, un carro o una motocicleta…), també veies qui estrenava roba assíduament o sempre anava amb la mateixa, qui no pagava la compra o deixava a deure al botiguer/a, a qui havien vist junt a Mengano o Mengana, i mira tú per a on “Pepito o Menganito” està ara en Fulanito o Fulanita. Seguint en qui ja no es parlava amb qui, o ja no anava en la mateixa colla, i així, així, podríem enumerar una in nitat de successos més.

Podeu fer-se una idea de qui ocuparia cada funció si ho traslladàrem a la nostra falla? A vore, podria ser com un joc. Cada colla podria pensar qui representa cada paper dins del nostre mercat particular. Vos assegure que en més d’un nom coincidim, no penseu?

Els nostres fallers són com tots els personatges que es puguen trobar en un antic mercat. Encara que estructuralment el nostre mercat, tan vogut, ha canviat molt, l’essència que es troba en qualsevol mercat és la que podem trobar en qualsevol falla. I a més… si parlara…!

SI PARLARA… Se’n recordaria i donaria les gràcies a aquell grup de fallers/eres fundadores.

També donaria les gràcies al seu pescater/a, carnisser/a, verduler/a… i tantes persones que han dedicat i continuen dedicant el seu temps a que “El Mercat” no decaiga, que continue “produint” al màxim, traguent la millor “rendibilitat” als seus productes, donar la millor “collita” als seus clients i al millor “preu” possible. Enteneu?

Diria: ‘Ma que m´ha rist jo quan els Alcántara feien rogle contant acudits un darrere d´altre…’. Parlaria de totes les històries que el Capellà i companyia es contaven mentre els joves acabaven la nit i ells eren els guardians “del nostre Mercat”. Parlaria de les festes tan originals que s’han muntat en el casal per al disfrute de tots. Diria que hem escrit una cançó sobre ella mateixa: “Som de la Falla… de la Falla del Mercat…”

També que té una colla amb un nom vinculat amb la temàtica de la nostra falla d’enguany: BOCA, PARAULA, XARRAETA… Per què serà el nom? Mai millor dit… què contarà esta xarraeta?

Les parets del casal han presenciat naixements de lls de fallers, veuen com creixen i absorveixen l’esperit de la falla i tenen nous lls i lles, també veu com altres fallers de sempre deixen d’estar entre nosaltres, com nous fallers passen a formar part del nostre mercat i porten nous aires a la nostra falla.

Diria que som uns valents, que sempre estem disposats a fer festa contra vent i marea, en males èpoques, després d’una pandèmia, amb fred, amb pluja o amb qualsevol contratemps que se’ns pose per davant. Que busquem solucions a totes les situacions, que tenim una creativitat fora de sèrie i que dins de tota falla superem malentesos, males cares i problemes que apareixen. Li peguem la volta i anem més enllà: divertinse, passant-ho bé i com diu el nostre president: “FENT FALLA”.

Quantes coses podria dir que es quedaran dins de les quatre parets del nostre casal. Però eixes… eixes no vos les puc contar!

Missatges amagats darrere de les parets del nostre casal.

Qui s’ha menjat el pernil?

Parlem de Falles?

Verónica March

Les falles i els seus múltiples ingredients sempre donen per a hores i hores de xarraeta. Parlar de falles és in nit i per això als mitjans de comunicació podem trobar diversos espais on les falles són les protagonistes i l’únic tema de conversa. Així que si eres una persona apassionada d’esta festa i vols informar-te’n, entretindre’t, saber i sobretot tindre bon material per parlar de falles, apunta tots estos programes, que són, entre altres, els principals altaveus de les falles.

Vive Las Fiestas

Canal 7 Tele Valencia

Divendres, dissabtes i diumenges de 20:30 a 21:00

“El nostre objectiu és donar visibilitat a totes les festes de la Comunitat Valenciana. Durant 365 dies ens agrada que la nostra audiència ens acompanye a gaudir i viure les festes i les tradicions de cada municipi de la nostra terra”.

Jose González és el presentador d’este espai dedicat a les festes, els agrada tractar les activitats que porten endavant les comissions i les agrupacions de falles així com parlar dels diferents sectors que envolten la festa (indumentària, monuments, pòlvora i música). Encara que reconeix que les normatives i reglaments fallers, sobretot quan es planteges canvis, és que més interés genera entre els espectadors.

Tot és Festa

Levante TV

Dissabtes 21:30 i diumenges 22:30

“Volem acostar la informació fallera d’una forma divertida i entretinguda”

Per al presentador del programa, Jaume Bronchud, el sentit de l’humor i l’estil desenfadat és la seua senya d’identitat i la millor manera per tractar tot el que suposen les falles. Artistes, comissions i els debats amb els seus contertulis estan molt presents al programa. Cal destacar el seguiment a les Falleres Majors de València, que per a Bronchud és del que més interessa al seu públic.

La hora de Julio Tormo

La 8 Mediterráneo TV

Dumenges a les 19:30

“Bàsicament el que volem és informar, i en les retransmissions, fer arribar els actes a totes aquelles persones que per qualsevol circumstància no poden estar ahí”.

A més del programa setmanal, Julio Tormo destaca molt la importància i el treball que es fa en les retransmissions d’actes fallers com les exaltacions, mascletaes, ofrenes, etc. Pel que fa als temes més tractats, ens diu que tot depén de l’època de l’any, que el porta a incidir més en uns temes o altres. Però també opina, com molts dels companys, que les falles i els seus artistes és un dels temes que a més gent interessa.

Veus de Festa

Radio Intereconomia Valencia, 107.1 de la FM

Dilluns de 19:00 a 20:00

“Volem donar-li’s veu als fallers i contar el que passa a les falles amb un punt de vista propi”.

Els debats i els artistes fallers són els aspectes de la festa que més temps ocupen al programa, encara que el responsable de l’espai, Juanfran Barberá, reconeix que les Falleres Majors de València és el que més interés genera.

Ser Falleros

Cadena Ser

Divendres a les 13:20h i programació especial en la setmana de Falles

“El nostre focus es centra sobretot en la cultura fallera. Donem veu als temes que poden passar més desapercebuts, apostant per la música, pirotècnia, llibrets i per descomptat les falles com a protagonistes d’este art efímer”.

Santi Botella i Luis Fernández són els responsables de Ser Falleros, la seua diversitat de temes és tanta que no sabrien què destacar del seu programa: artistes, cultura, solidaritat, monuments… ara bé, noten que tot el que envolta a les Falleres Majors de València és un tema clau per als seus oients

Foc & Falles

106.1 de la FM

Dijous de 20:00 a 21:00

“Volem apropar totes les notícies i l’actualitat del món de les falles”

En este espai de ràdio setmanal, Fran Ros i Laura Sánchez parlen d’artistes, de les activitats de les comissions, de pirotècnia i sobretot de les gures de les Falleres Majors de València, ja que també concideixen que tot allò que les envolta és el que més demanden els oients.

Hablemos de Fallas

UPV Ràdio, 102.5 de la FM

Dimecres a les 16:30 i dilluns a les 11:00

“És un éspai dinàmic on tenen cabuda tots els aspectes de la festa durant una hora de programa”. Amb la seua proposta, Roberto Gómez Baldaquino, vol donar a conéixer tots aquells elements que intervenen en les falles: cultura, solidaritat, art, i tot el que suposa dur endavant un exercici faller. Els seus oients, ens diu, són de parlar de monuments i d’artistes, així que és un dels temes clau.

Gente de fallas

Onda Cero 101.2 i 90.9 de la FM, també a través de la web

Dilluns i dimecres a les 20:00

“Principalment volem servir de punt d’informació per al faller, i tractar temes relacionats en l’actualitat de la festa i en els seus o cis. Parlem molt de falla i de pirotècnia i fem tertúlies.”

Les tertúlies és un dels punts forts del programa de Boro Peiró, i una de les seccions que més interessa, sobretot si parlen al voltant dels artistes i els seus monuments. La pirotècnia també és un aspecte que pren molt de protagonisme, sense deixar de banda totes les notícies d’actualitat que la pròpia festa genera. De tots els programes amb què s’hem posat en cantacte, Gente de Fallas, és l’únic que ens asegura que la presència de falles de pobles ocupa més del 50% del programa.

Com hem vist hi ha molts espais de ràdio i televisió on parlen de falles, amb ells, a poc a poc, es va con gurant la imatge de la festa i allò que té més pes o que més es comenta. Si ho mirem en percentatges els temes que nalment més interessen o calen entre el públic serien:

Com veiem les gures de les Falleres Majors de València són les grans guanyadores, i és que com es diu col·loquialment hi ha molt de faller peineta. Tot i que també podríem obrir altre debat: la gent és qui decidix el que més li interessa?, o són els mitjans els que fomenten eixos interessos amb la selecció dels seus continguts? En este sentit, per als responsables dels programes de falles amb què hem parlat, la visió que s’oferix d’esta festa en els espais informatius generalistes seria…

Com veieu la majoria opinen que als serveis informatius sols es mostra una part. Quan precisament altra cosa que hem notat, i molt, és la poca presència que tenen en estos programes de falles les comissions que viuen i planten a pobles de la Comunitat Valenciana i no solament del cap i casal. El repartiment està desequilibrat. Així és el temps que dediquen els espais de falles als municipis:

És per això que en molts pobles i comarques proliferen els programes d’àmbit local, perquè ací també tenim la necessitat de parlar de falles i més en concret de les nostres falles. Paiporta no va quedar exempta d’esta inquietud i per això va vore nàixer l’espai radiofònic Festa, Foc i Fum, i per ser el nostre li volem dedicar un article en profunditat. Contineu llegint, continueu, i s’enterareu de moltes coses.

Parlem clar! FESTA, FOC I FUM: Un programa de falles a Paiporta

Once anys enrrere quatre amics varen decidir empendre una aventura. Óscar, Abdón, Adela i Susana són persones molt actives, i alguns d’ells sempre han estat vinculats a la festa. Segurament per això els van proposar fer un xicotet programa de falles dins de Paiporta Radio. Óscar va ser el responsable de triar el nom d’un espai que donaria molt que parlar al poble: Festa, Foc i Fum, el motiu d’este nom està clar, “perquè eren paraules amb molta simbologia fallera”, ens diu.

Amb un mòbil i uns altaveus començaren a gravar programes de crides, despertaes, mascletaes... Als inicis gravaven a la papereria de Susana, després, com la tenda es quedava xicoteta, començaren a fer programes als casals i al Rajolar, perquè als fallers els despertava interés allò de participar en col.loquis. Al programa han arribat a entrevistar a gent molt coneguda per al món faller: el tio Fredo, la tia Visantica, Falleres Majors de València, Óscar Tramoyeres, Raul Anton...

L’activitat va parar dos o tres exercicis abans de la pandèmia, demanaren que l’Ajuntament de Paiporta els ajudara monetariament però la nanciació mai arribava, a més la gent va perdre l’interés i ells es plantaren i digueren… “ ns ací hem arribat”.

Però en l’any 2020, amb la pandèmia, tot es va capgirar. En quedar-se tancats a casa decidiren tornar i amb més força que mai, amb el títol

FESTA, FOC, I FUM, TORNAREM! i un canal de youtube en marxa, decidiren fer el programa en línia a través d’esta xarxa social a la qual tots podien connectar-se des de les seues cases. Van tindre molt d’èxit en debats com els dedicats a la indumentària o als monuments,

Cristina Mesado

i va participar molta gent fallera de Paiporta, de pobles de l’Horta Sud i ns i tot de la ciutat de València. Contaven al moment tot allò que passava en torn a l’actualitat fallera en els moments més incerts i durs de la pandèmia. Fins i tot van preparar un programa dedicat als pirotècnics quan es posaren en vaga, on entrevistaren a la presidenta de Piroval, “just quan la cosa més calenteta estava”, ens asseguren.

A la gent paiportina (encara que també hi havia audiència de fora), li va agradar molt este nou concepte de rádio televisada però… es banyaven a l’hora d’opinar i de contar les coses tal i com estavan passant? o pel contrari disfressaven la realitat? Tots coincideixen que els hagués agradat molta més participació per part dels representants de les falles de Paiporta i que no hagueren tingut por a expressar el que pensaven.

I ara vos preguntem a vosaltres, passen su cients coses a les falles del poble per tindre un programa de forma continuada?

En línies generals els creadors de Festa, Foc i Fum pensen que sí seria possible un espai amb continuitat, però es necessitaria més gent disposada a parlar i participar en els programes. “Durant la pandèmia, quan féiem programes amb temes un poquet més delicats els representants de l’any no volien estar. Com per exemple quan hi havia que decidir què fer al març de 2021, als fallers els costava donar la seua opinió, sobretot quan se’ls plantejava l’opció de si celebrar o no les falles de 2021, tenien por de ser jutjats o anar en contra de la inquietud que puguera tindre la seua falla”, ens conten els responsables del programa. “Quan tenien que prendre decicions delicades no volien fer-ho publicament al programa de ràdio”. També varen preparar un programa amb les Falleres Majors de les comissions de Paiporta i uns dies abans elles decidiren no participar perquè estaven molt desanimades, des de Festa, Foc i Fum van haver de canviar el programa i tirar de contactes a menys de 24 hores. Finalment van entrevistar a les Falleres Majors de Valencia Alicia Moreno, Marina Civera i Raquel Alario. “En eixe programa també participaren Falleres Majors de Picanya, d’Albal, de València... de molts pobles menys de Paiporta”.

Com se vos va ocórrer fer el programa radio per youtube?

Abdón confessa que va ser a ell a qui se li va ocórrer, perquè com estaven en casa tancats tenia temps per a pensar. Ell li va proposar a Óscar que podien fer-ho d’eixa manera, i amb uns programes que es van descarregar i moltes proves, entre els dos ho aconseguiren.

És notava el buit de la gent al no tindre falles per la pandèmia?

“No, al contrari”, ens diu Adela, “perquè era com baixar al casal els divendres per la nit, com la gent no podia anar, es connectava i participava molt”.

Així que la gent participava en els foros, no?

Susana ens conta que al xat la gent contestava al segón d’allò que en eixe moment s’estava parlant, amb moltes opinions diferents, inclús amb alguna que altra discussió on ella havia de posar pau. “Va haver un home que va posar al xat que per què es parlava en valencià, però no li donàrem importància perquè al programa cadascú parlava com volia, uns en valencià i altres en castellà”.

Tenieu algún grup de wathsapp de la ràdio?

Abdon recorda que ell va crear un de debat amb gent fallera de Paiporta, “i en eixe grup sí que hi havia foc, si!” en eixe grup es parlava de si es plantaven falles en 2021 o on es guardaven, de si es debien entregar els premis pendents de 2020 o no... “Des de la ràdio també vam proposar a Junta Local Fallera gravar l’entrega de premis, però no van voler”.

Quins són els temes de debat que cregueu que portarien més polèmica? (ara vos heu de banyar vosaltres, eh!)

Entre tots consensuen alguns, i no en són pocs: les ors de l’ofrena, l’entrega de premis, la cavalcada, la indumentària… i Adela llança una proposta molt interessant, un debat al voltant de: com seria la teua Junta Local Fallera ideal?, “així sabríem si la gent està contenta amb la Junta Local que té, i si no fóra així podrien llançar les seues idees”. Altre tema que consideren candent és el repartiment de premis: “ací hi ha molta rivalitat en els premis i això que no hi ha diners en joc. Jo conec a gent, inclús famílies, que s’han deixat de parlar per un palet”, conclou Adela.

Alguna anècdota que vos haja passat durant algun dels programes?

“En març de 2021, quan ací encara estàvem en restriccions, vaig vore en el periòdic que a Noruega, un grup de xics i xiques espanyols i valencians, havien confeccionat una falla i volien fer la cremà el dia 19 de març, aleshores vaig contactar amb ells a través de Facebook”, ens relata Susana. Les converses van derivar en que farien la cremà en directe a través de Festa, Foc i Fum. Levante TV, À Punt i altres televisions autonómiques també contactaren amb ells, “però ja havien donat la paraula a Festa, Foc i Fum, així que tingurérem l’exclusiva”.

Els noruec-valencians feren una falla de cartó, tots els dies els enviaven fotos perquè veieren l’evolució de la falla, van haver de demanar un permis especial per poder cremar. “Quan va arribar el dia primer plantaren la falla en un lloc en llum per poder fer-los l’entrevista en directe, i després van haver de traslladar-la al punt on els havien donat el permís per poder cremar”.

Per a Festa, Foc i Fum va ser el millor programa pel que fa al número de seguidors. A més estaven molt feliços per poder donar a Paiporta i als representants de les sis comissions una falla per poder cremar el 19 de març en un any que ací no teníem falles per segona vegada.

Tornareu a fer el programa?

En general a tots sembla que els agradaria, però ho diuen en la boqueta xicoteta, mai millor dit. Diuen que no tenen molt de temps per poder preparar un programa “en condicions”. A més pensen que l’Ajuntament hauria d’ajudar-los en aspectes com: tindré un local, equips audiovisuals i ajuda monetària. No obstant ens confessen que enguany, abans de Falles, intentaran fer algun especial.

En de nitiva ells són quatre persones amb ganes de comunicar i passar-s’ho bé, començaren a fer-ho per diversió però acabaren sent la veu de les falles al poble. Han rist en moltes ocasions, plorat en altres, han conegut a molta gent amb la qual encara tenen contacte, però sobretot feren que la gent del poble participara i donara veu a les falles de Paiporta, “i s’ho passàrem de categoria!”.

Gràcies Festa, Foc i Fum per estos anys d’informació i diversió fallera. Esperem tornar a escoltar-vos molt prompte.

Més val una imatge... que mil paraules!

L’arribada de les xarxes socials ha obert una porta a la comunicació i la interacció entre persones amb els mateixos interessos. Així mateix, en elles també tenen cabuda les crítiques i els insults, però les coses positives que aporten vencen front a les negatives, donat que s’han convertit en un altaveu per a molts àmbits, entre ells les Falles. És per això que volíem vore quina és la utilitat de les xarxes al món faller.

A continuació, es mostra una graella en la qual es comparen els perls d’Instagram de les Juntes Locals Falleres d’alguns municipis de la província de València. A més de Paiporta, per ser el nostre poble, hem triat també Torrent, Paterna, Alzira i Cullera, per ser localitats amb una gran quantitat de falles.

Hashtags més recurrents No solen utilitzar #falles23 #fallesdetorrent

Altres canals de comunicació

Facebook: https:// es-es.facebook. com/juntalocal. fallerapaiporta/

Altre per l d’Instagram: @paternaenfalles

Alzira Cullera Nom d’usuari @juntalocalfalleraalzira @jlfcullera

Hashtags més recurrents No solen utilitzar

Altres canals de comunicació

Facebook: https:// fo-fo.facebook.com/ juntalocalfalleraalzira/

Web: www.fallescullera.com

Facebook: https://es-es.facebook.com/ jlfcullera/

Twitter: https://mobile.twitter.com/ jlf_cullera

Carla Obregón

Si entreu en aquestes xarxes podreu comprovar com el tema més recurrent de totes elles són els actes fallers, com és evident. No obstant, algunes d’elles es centren en aquells actes on la/les protagonistes són les Falleres Majors del poble o la ciutat, com és el cas del per l d’Instagram de la Junta Local Fallera de Paiporta; mentre altres per ls, com el de les Falles de Torrent, publiquen informació dels actes que duen a terme les diverses comissions del poble. Altre aspecte que podem destacar dels per ls de la taula anterior és l’ús dels hashtags (#), els quals permeten categoritzar les publicacions i, inclús, utilitzats intel·ligentment, permeten guanyar seguidors.

A més a més, s’ha demostrat que capta més l’atenció una imatge de qualitat i poc de text que a la inversa. I és que el feed d’un per l a instagram és com una carta de presentació, ja que re ecteix allò que pretenem que capte l’interès dels usuaris. Fet que explica la importància de les imatges, les quals són la major part de les xarxes socials.

D’altra banda, gràcies a l’entrevista que ens va concedir Nacho Fuertes, membre de la Delegació de Comunicació i responsable de les xarxes socials de Junta Central Fallera de València vam poder investigar un poc més sobre el seu treball. Fuertes a rma que a les xarxes socials de JCF conten allò que és d’interès públic (des de publicar les bases d’un concurs, passant per la celebració d’algun esdeveniment de la ciutat, ns a retransmetre un acte faller en directe), ja que la nalitat és promocionar la nostra festa.

En el cas d’Instagram, si entrem i busquem el per l de JCF (@jcf_falles22) podem vore que té més de 20 mil seguidors, una xifra que impacta. Per tant, una de les primeres preguntes que em va sorgir va ser com tracten d’arribar al major públic possible, al que va respondre “amb molt de treball per tal de fer continguts atractius. Encara que, per sort, les Falles ja són molt atractives de per sí i, en aquest cas, una imatge val més que mil paraules”. I no hem de negar-ho, perquè les falles són un atractiu turístic, però tampoc hem d’oblidar-nos de tot el treball que hi ha darrere del que vegem a les xarxes, en aquest cas un treball dut a terme per les deu persones que formen la delegació de comunicació de JCF.

També cal mencionar com ha canviat l’activitat a les xarxes socials de fa uns anys enrere a l’actualitat. Fins fa uns anys, des de JCF se’ls demanava a les xiques que passaven a formar part de la CHFMV i òbviament també a la FMV que reduïren la seua activitat a les xarxes i

es feren el compte privat. En canvi, a dia de hui és la pròpia delegació de comunicació qui obri un per l públic per a la FMV i FMIV, i són elles qui realment gestionen el compte.

Fins i tot, des de JCF s’han organitzat unes jornades de formació en xarxes socials per a les comissions falleres de la Comunitat Valenciana. La primera edició va ser en pandèmia i fa unes setmanes es va dur a terme la tercera, en elles es treballen diversos continguts i hi participen professionals de mitjans de comunicació donant xerrades formatives. Així mateix, des de les xarxes de JCF s’han posat en marxa algunes iniciatives com #ParlemAmbArtistesFallers, una série d’entrevistes que es van dur a terme durant la pandèmia, en les quals els artistes es nomenaven els uns als altres i circulava com un repte entre ells; o #In uencersFallers una iniciativa de la delegació de juvenils que es va llançar fa dos anys i ja compta amb dos edicions, la qual té l’objectiu de trobar als joves que millor facen arribar la festa de les Falles al públic més juvenil mitjançant els continguts que publiquen a les seues xarxes.

A més a més, tal i com hem comentat abans, la JCF té per ls a diverses xarxes socials, ara bé, no parlen del mateix en totes elles, sinó que tracten de dividir la informació en funció del públic que els visita. Com hem vist, a Instagram té més pes el vídeo i la fotogra a i “és una de les xarxes que més treball requereix, donat que ha d’actualitzar-se dia a dia, ja que és la més visitada pels seguidors”. Però, també compten amb per ls a facebook, twitter, tiktok i el web; en aquest últim, la informació és més extensa ja que es dóna en forma de text, principalment.

En resum, les xarxes socials permeten transmetre la nostra festa, és a dir, ens serveixen de micròfon i d’altaveu per a donar a conèixer les Falles a la resta del món. Però, sense oblidar tot el treball que hi ha darrere del que a primera vista pot semblar... una simple imatge.

Parlar per no callar: indumentària

i indumentaristes.

Pilar Gregori

Si d’un cosa parlem molt els fallers i falleres és d’indumentària. Ni sóc una experta ni molt menys el que conte és la veritat absoluta. Em queda molt que aprendre i seria un atreviment per part meua donar lliçons quan una ha vestit de fallera seguint la moda del moment però intentant sempre anar el més tradicional possible i no destrossar els nostres trages. No puc negar que m’apassiona la indumentària, i intente llegir, preguntar i observar tot allò que cau a les meues mans i em pot aportar algun coneixement, també m’ajude d’historiadors o col·leccionistes i ns ells mateixos, de vegades, no tenen explicació per a certes maneres de vestir.

El tema de la indumentària és farragós i molt delicat, no tots accepten les crítiques. Parlaré clar i sense despentinar-me i em van a ploure detractors, això és parlar per no callar. En els últims 20 o 25 anys s’ha parlat molt sobre el trage de fallera, encara que és lamentable que algunes ments no vullguen obrir-se a la realitat, esperem que algun dia ho facen i es donen compte que s’està convertint en un dels trages més bonics (per no dir el més bonic del món).

Si ens informem una miqueta veiem que els grups folklòrics eren els més compromesos amb l’estudi i l’ús de peces populars no menys valencianes ni festives, sinó més centrades en el poble pla que en les modes vingudes de fora. La música i el ball van la mà de la vestimenta perquè és de sentit comú que els nostres avantpassats, en la seua vida quotidiana, no anirien amb sedes i oripells per a marcar-se una jota o un bolero i molt menys per a anar a agafar cols. Sí podem dir que en la indumentària popular també vestien amb matèries primeres nobles encara que les qualitats foren inferiors a la de les classes altes. Estos estudis han permés recuperar peces oblidades en baguls, peces que en la capital estaven desaparegudes i que s’han pogut estudiar disseccionant cada part per a entendre la forma, la tècnica de costura i com han arribat a les nostres mans certes joies de la nostra indumentària després d’haver passat per diverses generacions.

Poques o cap són peces trobades al segle XVIII, la majoria són de nals del XIX o principis del XX, encara que algunes ja eren reproduccions de segles anteriors però amb les seues modi cacions, pel que podem pensar que realment no vestim del XVIII.

Són la majoria d’estos grups folklòrics en els seus inicis, i segons s’ha pogut vore en fotografíes, els que vestien amb el trage conegut com el de llauradora valenciana, que no de l’horta, a llaurar no anaven així però...per què es va dir d’esta manera?, té la seua explicació,

encara que com he dit al començament d’este article, no em trobe en el poder de la veritat absoluta. El vestit tradicional de la dona valenciana o de fallera, com l’anomenen de forma més col·loquial, encara que ja es vestia abans d’aparéixer les falles com a festa, té una llarga tradició en la història. Va aparéixer molt abans del segle XVIII, documentat en arxius i com a motiu de decoració en objectes o articles d’ús quotidià. Va començar sent un vestit de treball de les llauradores valencianes, però amb el pas del temps es va anar transformant i va derivar en una indumentària més elegant que s’utilitzava en ocasions especials. El terme llauradora no va ser per un altre motiu que el de ser l’o ci més visible en les estadístiques de l’època. En de nitiva, el trage de fallera actual és el trage de festa que gastaven les valencianes segles arrere.

Durant dècades els valencians i valencianes, i sobretot el col·lectiu faller, han vestit amb aquell vestit instaurat com a nostre però que ha arribat a nosaltres com el més representatiu a l’hora de parlar de les festes de Sant Josep, EL DE FALLERA DE TOTA LA VIDA. De la mateixa manera que en segles anteriors ha patit els canvis normals de la moda, ara també ho fa i amb mes velocitat, be pels canvis socials, industrials o simplement per innovar, perquè els temps canvien i com alguns pensen, la indumentària valenciana, o millor, la indumentària fallera està viva i desenfrenada.

Dit això, la preocupació és per a qui de veritat se’ls podria dir indumentaristes, terme que ni la RAE recull però que agrada, i pel que sembla t’adjudiquen este títol quan obris un negoci vinculat a la indumentària valenciana. Però jo quan parle d’indumentaristes preocupats per l’estudi de la roba em referisc a historiadors, etnòlegs, antropòlegs o col·leccionistes i a cionats que han anat recopilant peces i estris durant dècades per al seu posterior estudi, donant així les nocions necessàries per a la comprensió de perquè certes peces es realitzaven d’una manera o altra.

Els canvis tecnològics han suposat un abans i un després, des del moment que internet arribà a les nostres vides, posa pates cap amunt tot o quasi tot, a oren els blogs personals sobre indumentària valenciana, fallera, follonera i altres termes impossibles de recordar. Els grups en xarxes socials, les acadèmies on et venen això d’aprén i fesho tu mateix; ha sigut un gran avanç però per desgràcia tanta informació a la llarga desinforma més que informa, hi ha professionals que han tardat anys a aprendre a confeccionar un cos amb el major rigor, i com és ja una moda tot es publica en xarxes i tots sabem molt, i tots llegim molt i tots ens veiem amb dret a opinar i a aportar la nostra saviesa (després hi ha qui diu que qui paga mana).

I ara és quan em cauran els set mals: han proliferat els comerços dedicats a la indumentària on alguns dissenyadors o creadors donen solta a la seua imaginació i intenten vendre’t tradició i t’ho documenten amb fotogra es o pintures fent creure que és el correcte perquè

ho portava Pepita Pérez en el seu regnat, etc. Alguns estan encertats, uns altres no tant quan asseveren que certes peces, i ns i tot la forma i el patró del trage, són així perquè les pinta Pinazo, Sorolla, Segrelles, Benlliure i una in nitat de pintors costumistes que València ha donat al món de l’art i que es permetien unes certes llicències artístiques.

Hi ha qui per portar la innovació més enllà no ha tingut su cient amb la pintura i ha passat directament a les fotogra es d’estudi, on el que més apareixen són dones i xiquetes abillades amb el vestit instaurat que la gran majoria de vegades era aportat pel propi fotògraf, igual que el de gitana, asturiana o aragonesa, trages amb poc o cap rigor històric dels quals podíem dir que eren disfresses. Sí, sí... que ningú es tire les mans al cap!, va haver un temps en què ens disfressàvem amb els trages regionals, el d’ací el d’allà o el de més enllà.

Per a anar acabant contestaré un suposat test o examen sempre des del meu punt de vista:

Són els comerços honestos a l’hora de vendre?

No, són molt pocs els que marquen una línia per a no deslluir el trage i parar els peus a qui amb els seus diners pretén inventar. Per sort, amb el temps han anat adquirint coneixements i això els permet saber què poden vendre a l’hora de confeccionar un trage d’un estil o forma determinada, i per descomptat no caure en els capritxos de qualsevol, el trage és el que és, i encara que diuen que com més sucre més dolç cal anar espai, perquè el dolç embafa.

Com és possible que hi haja contradiccions entre indumentaristes sobre la base d’alguna cosa que és “tradicional”?

Primer, hauríem de saber estos... indumentaristes, quins arguments utilitzen per permetre certes innovacions i dir què és el correcte o incorrecte. Segon, quant de temps ha de passar perquè alguna cosa passe a ser tradicional? Tercer, quan algú posa l’accent en allò de...

“DE TOTA LA VIDA”, hauríem de preguntar-li: però la vida de qui?, la teua?, la meua? o la de la meua iaia?. Si la tradició en les seus orígens és errònia amb el temps cau en desús.

Podríem parlar de corrents o grups en la indumentària?

Si, clar que n’hi ha, i no una ni dos. Així per damunt trobem els que visten del XVIII afrancesat o els que intenten anar el més del possible a l’època, de la qual existeixen molts dubtes. Hi ha qui ho porta més enllà vestint com si es tractara d’un ritual, des de les sinagües de l emmidonades, ns al mocador amb encaixos artesans, enriquint encara més el vestit que si és tot cosit o mecànic. Després podem veure els que han recuperat el vestit de llauradora valenciana reproduint-lo el més del a les modes passades des de nals del XIX ns als anys 50 del segle passat. I com no, està el vestit de fallera, aquell que només ix en falles i on tot val, el que està viu i descontrolat i on valen les mescles d’èpoques, ahí el rigor històric s’esfuma, es trauen peces que ni tan sols són d’ús diari. Les modes van a la velocitat de la llum, el que es porta enguany, l’any que ve ja no val. Dones i homes vestits amb tot el que es puguen penjar damunt, vestits d’una manera que igual podrien eixir en “Juego de Tronos”, pels seus gipons bigarrats i plens de llaços i puntes. Però be, sembla que tot val, a esta manera de vestir molts li diem el trage de fallera o faller perquè de no cridar-lo així ens passaríem la vida discutint si és correcte o no. La frase que es repeteix cada vegada més és... “PER A GUSTOS ELS COLORS”, si de mal gust només fora el color...

El correcte o no en indumentària sempre serà motiu d’etern debat? Sempre, per a poder a rmar que és o no correcte hauríem de saber molt del tema i, encara sent un estudiós, són molts els dubtes sense resoldre, el que està clar és que amb la informació que hi ha, seguint quatre regles bàsiques es pot vestir de diferents formes sense destrossar el nostre trage. I és lamentable que en moltes ocasions no es faça.

Finalitzant sempre dic el mateix: no són necessàries les sedes més cares ni l’artesania més laboriosa, de la qual en tenim a manta i amb grans professionals, però podem fer-ho molt bé apro tant que vivim en el segle XXI i la tecnologia està al nostre servei, per descomptat l’artesania és un valor afegit però no un requisit indispensable.

EL DEBAT ESTÀ SERVIT, I SI NO VOLS DEBATRE ET VISTES DE FALLERA DE TOTA LA VIDA I ARREGLAT. SEMPRE PODREM PARLAR... PER NO CALLAR

Amparo Casado

Estic segura que a molts dels que esteu llegint aquest article, en algún moment de la vostra vida com a fallers i valencians, vos ha vingut al cap aquell trage de valenciana que duia aquella fallera major d’un segle que no tocava per a l’ocasió, o d’aquell saragüell mal cat que portava l’amic d’un amic... com hem vist XAFARDEJOS, comentaris, debats i crítiques sobre la indumentària hi ha moltes!, de vegades massa. I d’això mateix anem a parlar.

Yo también disfruto viendo trajes de fallera és un grup de Facebook creat fa 11 anys per Sari Ortí, vos sona este nom? És la Fallera Major de Paiporta per a les falles de 2023. Ella, junt a un grup d’amigues de la falla començaren a penjar fotos que tenien arxivades a la xarxa social amb l’únic objectiu de divertir-se i compartir l’a ció per la indumentària valenciana. El que elles no sabien era que en menys d’un mes serien 500 seguidors i que en poc de temps anirien augmentant de manera desorbitada. Abans de la pandèmia eren 30.000 i en estos moments conten amb 36.000 seguidors.

En un principi Sari gestionava el grup, el qual conforme anava augmentant la seua activitat també augmentaba en quantitat de comentaris, alguns d’ells de mal gust i criticant les fotos que la gent penjava, crítiques que inclús la mateixa Sari va patir personalment:

“Yo también disfruto viendo trajes de fallera”

“Parece que vaya a los Carnavales de Venecia”, “Como te atreves a salir en la ofrenda vestida así”

“Ese moño cosido te queda horroroso”

Són alguns dels molts comentaris que hem pogut trobar. A més de criticar els trages de fallera, també s’ha criticat en alguna ocasió a la persona que el porta, ja fóra pel seu físic o per la confecció de trage que portava. Crítiques de les quals no es lliura ni la pròpia Fallera Major de Valéncia o la seua Cort d’ Honor.

“Esas fotos no son reales, son caricaturas, ese fotógrafo no es profesional”

“No es nada bonito el color y el dibujo horroroso...”

“Parecen los trajes de mi tatarabuela…”

Sari ens conta: “va aplegar un moment en què vaig haver de demanar ajuda per a gestionar el grup, la gent que bloquejàvem pel tipus de comentaris que posaven ens atacava per privat, insultant-nos. Fins i tot vaig plantejar-me tancar el grup pels atacs que es feia a la gent i m’era impossible mediar en eixes discusions”.

Ens confessa que els que més critiquen són els puristes, “quan veuen algo que no és correcte els ulls els fan xirivites i no es poden callar. No solen ser indumentaristes, els quals mai critiquen, però si gent que s’ha documentat sobre indumentària. En l’actualitat pareix que tot el món sap el que està bé i el que està mal”.

En este moment és quan apareix Suni en la conversa, va començar com a seguidora i actualment ella i Sari administren el grup, ja que a Sari li era inviable fer-ho sola. A més, tanta controvèrsia es va generar al grup que crearen unes normes:

1. Sempre es mantindrà el respecte en els comentaris, qualsevol persona que insulte, es burle o falte al respecte a qualsevol membre del grup, serà automàticament expulsada.

2.Al grup estan prohibides les vendes. Unicament es permeten anuncis a les persones que col·laboren al grup fent donacions que sortegem entre els seguidors.

3. Tots els posts repetits o demanant vots seran eliminats.

4.Preferiblement, si es pujen fotos, que siguen pròpies, si no és així es demana que no siga amb la nalitat de crear polèmica. Si això passa el post serà elimiat i la persona expulsada.

5. Si veieu que algun post està siguent eliminat, reviseu-lo perquè alguna norma està incumplint. Si hem d’esborrar-lo repetides voltes, la persona serà expulsada.

6. Està permés gastar el grup per a organitzar events entre membres del grup o avisar de pròxims events que puguen interessar.

7. No es recomana fer publicitat a les publicacions, estes seran valorades i poden ser eliminades.

8. Qualsevol dubte que tingau podeu enviar un privat a les administradores.

9. La política es deixa fora del grup.

10. DRET D’ ADMISSIÓ: ens reservem el dret de no admetre al grup aquells per ls de recent creació i inclús d’expulsar a aquells que pareguen falsos i apro ten l’anonimat per crear polèmica al grup.

Les critiques i comentaris fora de lloc no tenien límit: “han criticat ns el nom del grup, deien que debia canviar-li el nom, i en lloc d’utilitzar el concepte trages de fallera, que fóra trages de valenciana”.

Fins i tot alguns seguidors crearen un grup paral·lel d’anti-fans per a criticar a Suni: “Yo también difruto viendo trajes y no son los de Suni”. Segons ens conta Sari, no soles criticaven el fet que tinguera gran quantitat d’indumentària i que fóra impecable, atribuint-li adjectius com fanfarrona, sinó també altres despropòsits sobre el seu físic. Per als que entenen d’indumentària Suni té un armari faller d’enveja, conta amb diversos espolins i com diu Sari “jo quan vaig a sa casa disfrute, ja no són solament els trages, és tot, adressos, pintes... tot!”.

Cansada de tanta crítica la pròpia Sari va fer i pujar un vídeo al grup titulat “Críticas”, en ell exposa el seu malestar sobre este tema i és que va haver un temps en què haguéren d’expulsar a molta gent del grup per les seues males formes. “Hi havia gent que després de ser criticada li feia por tornar a pujar fotos”. Durant estos anys ella ha pogut observar que hi ha gent que creu que enten, eixa és la que Sari considera la més perillosa perquè parla “sense ltre”, per suposat també hi ha molts comentaris positius i gent entesa sobre el tema. També troba persones que fan critiques constructives però que, curiosament, ho fan per privat, la qual cosa a ella li dóna a entendre que és per no ridiculitzar a la persona públicament. Recalca moltes vegades que l’objectiu del grup és disfrutar veient trages de fallera, encara que també es pot visitar per a orientar-se o solventar dubtes sobre indumentària a l’hora de fer-te’n un.

Afortunadament en estos 11 anys el grup ha evolucionat a millor, Sari ens diu que el moment més con ictiu, amb més comentaris inoportuns i més expulsions, fou quan arribà el boom de vestir a l’antiga, sobre el 2016 - 2017. “La gent va deixar de pujar fotos per por a les crítiques, o s’enfonsaven amb els comentaris i no es tornaven a posar la peça criticada en qüestió, però també començaren a fer publicacions demanant consells de com vestir-se, sobre com pentinar-se, sobre tipus de mantilles...”

Sari confessa que encara que, de tant en tant, seguixen els comentaris malsonants, ara la gent està molt calmada i conscienciada, “jo he aprés de les crítiques constructives i quan m’han dit les coses per a bé ho he agraït”, diu Sari.

“Hi ha algunes xiques que són molt participatives i és com si es coneguerem de tota la vida!, algunes inclús ja són amigues!”

Siga com siga sempre va a haver crítica, siga constructiva o no. Però el que no es por permetre és la falta de respecte cap a les persones.

Com més sabem, més ens adonem de que no sabem res.

rvantes hhh…

El que callaren els cadafals

Héctor Moreno

La censura es de nix com l’acció d’examinar una obra o fet destinat a un cert públic, suprimint o modi cant la part que no s’ajusta a determinats plantejaments establits per la societat o grups de pressió. En resum; es pretén determinar si el que es vol mostrar es pot o no publicar o exhibir.

Si parlem de censura, podem dir que hi ha molts tipus: la censura política, la moral, la religiosa, la periodística, l’autocensura, etc., actuant en tots els casos baix el mateix eix: privar la llibertat d’expressió, un dret consagrat i consubstancial per a totes les persones que es de neix en l’article 19 de la Declaració Universal de Drets Humans.

A priori, en qualsevol societat avançada i en ple segle XXI, la llibertat d’expressió deuria ser un fet, però hi ha països i moments en els quals la censura és clau per acovardir els pensaments divergents de “l’ideari establit com idoni”.

En este sentit, parlar de falles és parlar de sàtira, ironia, crítica i tot això confronta directament amb l’ideari censurador, però, què faríem les falles sense eixa part fonamental? Simplement res, els artistes i aquells encarregats dels guions de falla perdrien part de la seua gràcia natural i es convertirien en creadors artístics de falles “blanques” on la crítica no és part fonamental del cadafal.

No obstant, la censura no és una cosa pròpia de la festa fallera, en la història del nostre país sempre ha estat present, començant per la Inquisició espanyola; un tribunal fundat allà per 1478 amb el beneplàcit dels Reis Catòlics per mantindre l’ortodòxia catòlica als territoris del regne. Amb una vessant religiosa, els inquisidors censuraven tot allò que pareguera jueu, protestant o antireligiós, incidint principalment sobre aquelles persones que s’havien convertit al cristianisme. Des d’eixe moment ns a l’actualitat el simple desig d’un rei sobirà podia provocar que censuraren qualsevol actitud o fet i acabar com a mínim empresonat o penjat en el pitjor dels casos.

No obstant, ens podem preguntar, i les festes? Han patit censura? Clar que sí, començant per la més ancestral, el Carnestoltes. Per exemple, Carlos I, en 1523, va llançar una llei censora a tots els seus territoris. Amb la intenció que no hi haguera “emmascarats al regne”, a més de prohibir les disfresses va instaurar una pena que variava en funció de la condició de l’infractor: si era humil, la pena eren cent assots públics, però si era un noble, se li imposava el desterrament per un període de sis mesos. També a 1569 apareix una acta municipal a Daroca (Saragossa) en la que diu: “s’ha assenyalat com s’ofèn a

Déu en els dies de Carnestoltes, tirant aigua, coets, fem, llots i altres animalades”. En conseqüència, es remet esta situació al consell per a “que s’aplique la llei que toca amb la de controlar els desaforaments previs a la penitència de Quaresma”.

Un altra festa que ha patit censura és el Carnestoltes de Cadis, on a principis de s.XX hi ha directrius per a censurar les ofenses. Si bé en els seus començaments es podria parlar d’una censura no especí ca sobre la base d’una llei general, ja en els anys 20, va haver-hi un control pel qual les agrupacions havien de sol·licitar un permís de l’ajuntament per a poder participar. Després de passar el sedàs d’una sèrie de censors que llevaven o prohibien les lletres que estimaven que arremetien contra la moral, el bon gust, que podien ser irreverents o que atemptaren a la creença religiosa les agrupacions gaditanes podien fer les seues actuacions.

En l’àmbit festiu valencià hem de dir que la festa que més ha patit la censura en general han sigut les falles. Una festa que no només va patir la censura durant el franquisme (com moltes de les festes no religioses), sinó que des del seu inici. Si ens remuntem a l’inici incert de la festa i assimilem que inicialment eren fogueres per a cremar tot allò que no valia dels tallers, la festa no podia patir cap mena de censura, però quan la falla comença a tindre continguts, ací és on comença a haver-hi suc per a poder censurar. En este cas, a nals del segle XIX apareixen exemples de censura al món faller. Ja abans, però en 1880 es publica al periòdic “El católico” una ressenya d’un fragment del Mercantil Valenciano, que diu el següent: “Alguns veïns ens advertixen que comuniquem al públic, que no es deu censurar el que es va a presentar en algunes falles, ja que la censura prèvia ha prohibit la col·locació de cartells necessaris i indispensables per a la comuna comprensió del tema que es desenvolupa al cadafal per mitjà de gures al·legòriques”. No sabem molt bé a quina falla o falles es referien de les que es van plantar aquell any perquè la premsa recull les temàtiques d’algunes falles:

A la plaça de la Reina es va plantar una locomotora a tot vapor disposta a marxar cap al “projectat” carrer de la Pau.

Al carrer Calabazas es va plantar una falla que es titulava “Emborratxament” on dos gures vestides de frac simulen una situació habitual en les tavernes: un d’ells damunt d’un tonell amb una botella en la mà i l’altre assegut al terra està amb la baralla en la mà.

Al Tros-Alt es va plantar a una famosa balladora del moment, “Coralito”, ballant per peteneres al compàs de les postisses que eren tocades per alguns joves.

Al carrer Sant Vicent apareixen al cadafal tres gures representant a dos importants matadors de bous que estan pegant-se un gran banquet després de la correguda mentre que el mestre d’escola, pàl·lid i famolenc veu amb amargura com “avança la civilització”. Al carrer Cavallers, en la falla hi havia una exposició de pardals “savis” mentre una jove consulta una estrela i la seua criada rep un bitllet d’un “pisaverd” que l’enamora.

Al carrer de Gràcia es representa una façana ruïnosa d’un edi ci en la qual el propietari recrimina als inquilins que no paguen en data i per tant es nega a reconstruir la façana. Entre tota eixa escena uns xiquets es burlen de l’avar propietari.

Al Carrer Cervantes es representa al cadafal un ball. A la porta un home s’afanya a agafar un bitllet mentre dins una parella balla amb els acordes d’un gran violó.

Eixe any, altres falles es van plantar als carrers Ensanz i Alt a més de la plaça de Na Jordana, però no hi ha arguments disponibles. Fou la censura qui va provocar que no es publicaren els arguments? O bé algunes de les crítiques que hem exposat van ser suavitzades?

El que sí que és cert, és que a nals del XIX la càrrega crítica cap als sectors més dominants de la societat va provocar una caiguda en el nombre de falles plantades a la ciutat, ja que estes classes no veien ben bé que es construïren falles on mostrar “les vergonyes” de la societat i més cap al seu sector, però encara que es van plantejar molts entrebancs les falles van continuar i plantar. Davant d’esta situació en 1884 la publicació ‘La Traca’ va proposar per primera vegada el concurs de premis per als millors cadafals fallers, la qual cosa va despertar un esperit competitiu entre comissions de veïns, i estimular l’estètica de les falles. Exactament Lo Rat Penat, va ser l’entitat que va assumir l’organització dels premis i que va de nou dinamitzar la festa, això si, sense poder obviar la censura municipal.

En 1899 també es recull al periòdic Las Provincias del dia 1 de març, com dos falles més s’han presentat a l’ajuntament per a la seua aprovació: “Ahir foren presentades a l’ajuntament dos esbossos d’altres falles. Un d’ells és sobre un tema local en el qual guren un fuster, una sabatera i un picador de bous, sent les gures molt realistes. L’altra falla és sobre l’alta política. Un home es troba gitat mentre dos gures més, un d’ells amb un llibre d’història l’amenaça. Al capçal del llit es veu una espasa de les utilitzades en l’Edat Mitjana”. Les dos falles passaren la censura però no ho van fer així les falles del carrer de les Barques, la del carrer Campaners, la de la plaça del Contrast, baixada de Sant Francesc i la del carrer de Nules. Concretament la baixada de la falla del carrer de les Barques va ser inicialment cen-

surada. Criticava els plans d’enllumenament de la ciutat de València i del centre “on estava el Micalet”, eixia una persona vestida de frac amb una maleta i una bossa. Esta última es va censurar, encara que per culpa de les dimensions del cadafal, la falla pareix que no va ser plantada.

Uns anys més tard, en 1901, va ser l’Ajuntament de València qui va o cialitzar el lliurament de Premis Municipals. El premi un de 100 pessetes i un altre de 50 pessetes, s’entregaven una vegada passades les festes i eren un al·licient per al veïnat que veia recompensat el seu esforç, ara bé, quina falla es premiaria? Aquella amb més crítica local? La més estètica? Correctament la introducció de les autoritats municipals en el funcionament propi de la festa possiblement fora una forma de rebaixar eixa naturalesa crítica de les falles. Si no et caves molt en les autoritats o no donaves problemes, possiblement tingueres més possibilitat de premis. No obstant això, la crítica no va decaure i tampoc la censura després d’esta iniciativa.

En 1902 es torna a publicar el 9 de març a Las Províncias l’acció censuradora de l’Ajuntament i de Governació Civil: “El senyor alcalde acompanyat pel secretari ha visitat al governador per a mostrar-li els esbossos de les falles presentades per a la seua aprovació. Pareix que alguns projectes patiran importants modi cacions per l’accentuat de les al·lusions polítiques o religioses”. Exactament uns dies més tard i fent repàs el mateix periòdic de les falles plantades indica que la falla de la Reina que representa una dona major cant a netejar la roba bruta: “l’esbós, encara que amb moltes supressions i modi cacions, és molt artístic”. Exactament d’esta falla es va censurar les paraules “la bandera”, “foguer del sigle XIII” i un vaixell que apareix en la part de dalt del foguer.

Eixe mateix any es censura el llibret de la falla del Carrer Saragossa i diversos detalls del cadafal, tal com ho relata també la crònica de Las Províncias. Una altra de les falles que fou censurada va ser la del Carrer Encarnació que segons la crònica de Las Provincias diu: “l’esbós era el següent: En el centre apareix assegut un senyor amb barret davant d’una taula amb un canó d’artilleria en forma de tinter. Darrere

un home d’un poble amb barret que por porta una destral al muscle. Davant de la taula hi ha una dona amb una corda en la mà en actitud d’elevar el cap d’un ase. El canó va tindre el seu “intringulis” a jutjar per l’oposició a este objecte en centres o cials. Anit es va solucionar el con icte però la falla va patir moltes modi cacions”.

Inicialment la falla volia re ectir com l’arrendatari “assegut en la taula i amb un canó” amenaça als inquilins per no pagar, justi cant-se la llauradora que al morir-se la cavalleria no podia pagar-li. L’artesà que les venia vindre i amenaçat pel canó agafa una destral. Com ja s’ha començat la censura anava pel canó, el qual segons la nota de censura: “que suprimisquen el canó” no es plantaria per a no “mostrar” al públic de quina forma es podien solucionar este tipus de disputes.

Els anys 30 i posteriorment els de la República van ser molt menys “censuradors” encara que també hi hagueren casos de censura registrats: Las Províncias en 1930 re ectia al periòdic la següent crònica: “Les falles d’enguany van accentuar la sàtira després d’obrir la mà la censura, i el tema principal va ser la política local”. La guerra Civil i després la dictadura van ser el període on més censura s’ha aplicat al món de les falles. Falles grans e infantils van patir l’activitat censuradora per motius sobretots religiosos i de moral, ja que les escenes polítiques estaven molt controlades. L’aparició de corones, parelles ballant, banderes nacionals compravenda de menjar (estraperlo) i qualsevol escena que desprestigiara l’acció política en l’àmbit local o nacional eren ràpidament eliminats dels esbossos. Els anys 40, 50 i 60 van ser aquells en els que més cura es va tindre d’allò que es plantava, ja que el Ministeri d’Informació i Turisme havia de visar i autoritzar cadascuna de les propostes que els artistes plantejaven a cada comissió. A Junta Central Fallera es conserven tots aquells esbossos censurats i els seus motius, sent un referent d’este tipus d’accions el bibliogrà c presentat al llibret de la Falla Ramón i Cajal de Torrent i escrit per Salvador Císcar.

A escala local, no sabem si les falles de Paiporta de 1929-1930 i posteriorment les de 1947-48 van patir censura ja que poca informació hi ha al voltant, però de segur que els artistes que les van confeccionar tindrien molta cura d’acomplir amb aquells cànons que regien la festa.

BIBLIOGRAFÍA:

Las Provincias: 01/03/1899; 09/03/1902; 18/03/1902

El católico: 15/03/1880

Llibret Falla Ramon i Cajal Torrent 2014

Historia de las Fallas, 1990. Levante- EMV.

Falles

Héctor Moreno

Les falles són crítica, sàtira i burla ns que a algú li toca ser diana d’eixos dards enverinats, o ns que se sent al·ludit encara que la crítica no vaja amb ell. En l’actual societat de vidre en la qual vivim, cada vegada més col·lectius se senten ofesos per actuacions o campanyes institucionals, privades o declaracions de personatges públics. Esta nova realitat augmenta l’autocensura en els artistes i creadors per por a la política de la cancel·lació. Des de Hollywood ns a la premsa local, passant per la indústria cultural, literària i les mateixes falles, són nombroses les pel·lícules, llibres, exposicions i obres que han patit una campanya orquestrada per col·lectius de tota índole, ns al punt de ser retirades o cancel·lades.

En les falles també hem tingut censura i polèmica derivada de les queixes de certs col·lectius en els últims anys, com vorem a continuació:

Polèmica al segle XXI

La primera polèmica en el present segle la trobem en l’Exposició del Ninot de 2001, quan l’artista fallera Manuela Trasobares presentava una gura similar a l’alcaldessa, Rita Barberà, amb traços grotescos i nua, lluint un plàtan en el baix ventre. La Junta Central Fallera va demanar a la comissió, Hort de Sant Valero - Avinguda de la Plata, que la retirara per considerar-la de mal gust. Per a complaure esta petició, els fallers, a més de retirar-la, la van destruir en els mateixos baixos del Mercat de Russafa. Trasobares, juntament amb el seu company també artista Carlos Pérez, van presentar una denúncia en el jutjat d’instrucció número 18 contra diversos membres de la comissió i contra el president de l’organisme faller per difamació i perjudici moral pel fet de retirar la gura i destrossar-la. Sobre este tema, Trasobares va assegurar que la gura de la polèmica volia simbolitzar a una dona amb poder, de la semblança amb l’alcaldessa va declarar al Levante-EMV que no era un retrat de l’alcaldessa i que si algunes persones ho havien vist així, era baix el seu paréixer. És més, arribà a llançar que es pareixia a Montserrat Caballé, per què no?, des del seu punt de vista, qualsevol semblança era mera coincidència.

Sis anys més tard i amb Vicent Llacer com artista (2007), la cremà de la falla Na Jordana amb el remat de Michael Jackson va portar certa polèmica a YouTube. Els vídeos «Michael Jackson on re - Les Falles 07» i «Jacko statue burning down in Falles!!!!», van despertar tota classe de debat, incloent-hi un rebuig notable sobretot de gent des d’Amèrica. Encara que s’intentava al per l explicar el sentit de les fa-

que han donat que parlar.

lles, les contestacions en forma de comentaris propis de YouTube no es van fer esperar: ‘Molt violent i gens graciós’, ‘Hauríeu de retirar este vídeo de YouTube’, ‘La violència no és divertida’, ‘Això promou la criminalitat’, ‘Esteu malalts’, ‘És realment estúpid’, etc. En la descripció del vídeo, l’autor cava: ‘Llig abans, llig abans, llig abans’, com intentant explicar què era el vídeo. A més, altres comentaris intenten exposar que el vídeo ‘no signi ca que s’estiga representant literalment que es pega foc a Michael Jackson, ja que és una de les centenars d’escultures que es cremen en la festa de les falles d’Espanya’.

Com veiem, en l’àmbit internacional queda molta pedagogia per fer..., però i de portes endins? Les falles són assimilades i enteses? O només ho són quan critiquen a altres? Es pot fer crítica de qualsevol tema?

Símbols religiosos: llibertat d’expressió o ofensa?

La majoria de polèmiques relacionades amb les falles han sigut de caràcter religiós. Alguns grups cristians o sectors festius han sigut els més crítics contra la mateixa festa. Un exemple podria ser la Junta Central Fallera, al posar en qüestió algunes imatges presentades o intercedint entre els sectors de pressió i les comissions perquè estes accediren a no “molestar amb falles o actes” a les persones o col·lectius afectats. La segona religió crítica amb les falles és l’Islam i la més cridanera va ser l’Hinduisme, amb amenaça d’autoimmolació inclosa.

Cristianisme: polèmiques per la Mare de Déu o Sant Vicent

El cristianisme ultraconservador es va fer sentir en certes ocasions en contra de les falles per representar símbols cristians com la gura de Jesús o la Mare de Déu. L’any 2004, la falla Reina - Vicent Guillot va presentar en l’Exposició del Ninot una gura que representava a un

Jesucrist en un confessionari, una imatge que va rebre les crítiques de grups catòlics i que van provocar que nalment fóra retirada de la mostra. L’artista faller, Ernesto Mira, i la comissió, van manifestar que no hi havia cap intenció de burla i nalment els fallers van decidir llevar la gura de l’exposició i no la van arribar a instal·lar en la falla. No obstant això, una representació de Jesucrist sostenint al Papa Joan Pau II que va haver-hi eixe mateix any en la Falla Garcia Morato –Iecla, sí que es va cremar i no va produir cap polèmica. El 2006 tornaria la polèmica amb l’Església. La Falla Sant Isidre, de la mà de l’artista Toni Fornes, representava a tres monges sorpreses per un consolador. Junta Central Fallera ho va considerar indecorós i abans d’inaugurar l’exposició se li va demanar a l’artista que modi cara el consolador per un ciri. El conjunt va tornar a ser exposat al carrer el 15 de març tal com estava previst, amb el consolador original. A l’any següent, Juanjo Garcia criticava esta situació amb un conjunt de tres ciris que miraven a una monja.

A les falles de 2013 la crítica partia de la mateixa alcaldessa. La falla infantil de l’Ajuntament era obra dels artistes José Luis Ceballos i Francisco Sanabria, amb el lema ‘La València daurada’, un homenatge al Segle d’Or Valencià. Aportaren a l’exposició del ninot la Verge envoltada de tres àngels pelegrins, una gura que va alçar polèmica, en este cas, en el despatx Rita Barberà, qui va decidir indultar la imatge, que nalment es va salvar de les ames i es va quedar la fallera major infantil.

L’any 2018 a l’Exposició del Ninot la comissió Passeig de l’Albereda va presentar un ninot que ironitzava sobre el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset, caracteritzat com a Sant Vicent Ferrer, obra de l’artista Rafael Ibáñez. Als vicentins no els va fer gens de gràcia i quali caren de “greu ofensa” dita mostra ns al punt d’exigir la seua retirada. Finalment no es va retirar, encara que sí que es van modi car diversos aspectes del ninot, li van llevar la corona amb el lema “Jo sóc la llum” i nalment va ser cremat.

Enguany, no sabem el que passarà amb la falla infantil de la plaça de la Reina - Carrer la Pau, ja que fa menció a la coronació de la Verge dels desemparats amb la corona com a cos central. S’indultarà tota la falla? O acabarà al foc?

Per altra banda, i encara que no parlem de falles com a cadafal afec-

tat, també podem registrar com en 2022, va botar la polèmica per un cartell d’una discoteca de València que representava a la Verge dels Desemparats, transformada en Drag. L’objectiu del cartell, protagonitzat per la drag valenciana Liz Dust i fotogra ada pel creatiu i artista valencià Eduardo Jairycovich, era el de promocionar les Falles de València com una festa que acull i que s’obri al món. La Plataforma d’Advocats Cristians va denunciar a la discoteca i a l’autor, convocant-se una concentració en la Plaça de la Verge en la qual “es va resar en reparació del desgravi produït”.

Per últim, en les falles passades (2022), la comissió Ruben Darío - Fra Lluís Colomer amb l’artista Victor Navarro va plantar una falla amb el lema “Bona Pinta!”. En ella hi havia a la base un ninot amb la imatge de la Verge dels Desemparats “fent una pinta”. Eixe ninot va ser el que van portar a l’Exposició del Ninot. En este cas, no hi hagué cap problema en què es cremara, i aixina fou el 19 de març.

Islam i Hinduisme: llunes, líders religiosos i simbologia divina. El precedent amb el xoc cultural amb l’Islam el trobem l’any 1980 a la falla Na Jordana i Bailén - Xàtiva (La Ferroviària). En el cas de la primera, l’artista Vicente Agulleiro confeccionà un carrusel amb moviment on diversos personatges de l’actualitat pujaven a cavallet: un d’ells representava a l’ayatollah Jomeini, líder que acabava de proclamar la república islàmica a l’Iran. Com es recull a Distrito Fallas, el secretari general de la comunitat musulmana a Espanya va arribar a a rmar que cremar a Jomeini tindria greus conseqüències per a les relacions entre Iran i Espanya. El fet va agafar un caràcter internacional, ja que ns i tot sembla que va haver-hi protestes formals del país islàmic al govern espanyol. Finalment, la falla Na Jordana va claudicar i decidí tapar el ninot amb una caputxa amb un interrogant, encara que altres ninots sí que van cremar-se sense incidents diplomàtics, com en el segon cas, el de la falla Bailén-Xàtiva. En ella, l’artista de Borriana, José Pasqual “Pepet”, rematava el seu cadafal amb Jomeini, i es va plantar, tal com tenia previst, ns a la cremà. Com recull la premsa, durant la plantà, l’Ajuntament de València li va aconsellar pintar la gura polèmica de negre, però ell va insistir a no fer-ho i la comissió li va donar suport.

Més recentment, a les falles de setembre de 2021, de nou Vicent Llacer amb la seua proposta per a la comissió Duc de Gaeta - Pobla de Farnals, va estar al centre de la diana. El problema en qüestió era una mitja lluna i tota una escena que representava una mesquita. A Valencia Plaza es recollia que les crítiques de la comunitat musulmana van posar el focus veïnal i mediàtic en el monument. Va ser un xoc de postures que van acabar per salvar de les ames als ninots en qüestió, ja que segons el president de la comissió, el que per als fallers/es era un foc puri cador per a la seua religió era la destrucció total. Polítics de dretes i esquerres van presentar postures oposades i inclús dins del mateix partit, mentre que el regidor de Cultura Festiva, Car-

los Galiana, deia que la solució nal era un acord totalment legítim i a més entre dos parts; Joan Baldoví, diputat al congrés, s’oposava a este fet i era contrari a l’indult, indicant que “les falles tenen una virtut molt valenciana, que és la de riure’s, ns i tot de nosaltres mateixos”.

Pel que fa a l’Hinduisme, mai havia ocorregut cap incident ni xoc cultural amb esta religió ns a 2013. La gran polèmica arribà el 18 de març a la falla Ceramista Ros - José María Mortes Lerma. Sergio Fandos va representar al cos central elements de la cultura hindú, més concretament un elefant que representava al déu Ganesha. Este fet va fer que els representants del Temple Hindú - Sivananda Mandir demaraen la retirada de les gures en el que consideraven un acte d’ofensa majúscul al cremar els déus de l’Índia com a un acte de sacrilegi per a més de 800 milions d’hinduistes. El con icte va obligar Junta Central Fallera a intervindre per a evitar un problema major. No obstant això, ho va fer ns a arribar a un punt sense precedents. La Policia Nacional va haver de personar-se en la falla, després que un home apareguera amb una botella de líquid in amable i un encenedor. L’amenaça era cremar-se si no es retiraven les peces. L’home va ser detingut i la falla va acabar per retirar tots els elements que pogueren relacionar-se amb la seua cultura, entre ells una de les gures del contra remat que simbolitzava al déu Shiva Nataraja i que va ser donat al temple hindú.

Independentisme i nazisme

Una altra polèmica, en este cas política (tot i que políticament ja es fan moltes “barbaritats falleres”), va ser la que es va produir a les falles de setembre de 2021. En este cas, la polèmica va estar lligada a unes declaracions sobre una escena de la falla guanyadora d’especial, Convent de Jerusalem. En ella, Puigdemont (el polític català fugat de la justícia espanyola) era representat com el autista d’Hamelín, feia sonar la auta i li seguien unes ratetes. En els cartells s’al·ludia al fet que “la indepestència” havia arribat buscant la separació, també es podíem llegir: “Puigdemont d’Hamelín, a Brussel·les guia a les rates, els CDR obrin camí i Junqueras talla el formatge”. En un altre fragment es veu un ventall amb els polítics catalans que van desobeir la Constitució i van convocar la votació i s’afegia: «ninots indultats, per votació im-popular».

Unes de les crítiques van ser abocades precisament pel diputat de Compromís, Joan Baldoví, on lamentava que els fallers de Convent compararen als independentistes catalans amb rosegadors, i afegia que la nomenclatura de ‘rates’ era la mateixa que usaven els nazis per a referir-se als jueus. La Federació de Falles d’Especial (amb l’acord de totes les comissions excepte Na Jordana) va emetre un comunicat en el qual exigia que recti cara públicament a més de la tempesta política que els partits ideològicament contraris van iniciar per una ingerència en la festa que no era normal. Per la seua banda, Joan

Ribó, alcalde de València, va dir en declaracions a Levante-EMV que l’escena mostrava per a ell la voluntat d’enteniment per damunt de les posicions polítiques raonables.

LGTBIsme i feminisme

Pel que fa al voltant del col·lectiu LGTBI+, cal destacar dos polèmiques en l’àmbit faller. La primera va estar associada a la portada que en 2014 va publicar la revista “EGF and the City” per al mes de març. En ella volia re ectir les falles des d’un punt de vista LGTBI+. Exactament parlava sobre les Falles de València i l’itinerari faller LGTBI que no es podia perdre la gent. La raó de la polèmica eren dos falleres pertanyents al sector Quatre Carreres besant-se.

Després d’este fet, l’any 2018, dos falles van ser atacades durant la setmana fallera únicament per tindre en els seus cadafals alguna referència a la comunitat LGTBI i la manera de voler. Concretament la Falla D’Alt - Sant Tomás mostrava diversos ninots (xiques i xics) amb cartells que mostraven els problemes als quals s’enfronten cada dia per ser transsexuals, d’una altra raça o per patir malalties, fets que discriminaven a cadascun d’ells. Esta escena juntament amb la de la Falla República Argentina - Dr. Pallares Iranzo van ser destrossades. En este segon cas, l’atac fou contra una gura en la qual dos xics es besaven en la galta entre cors. Una de les dos gures va aparéixer sense el cap i per la rodalia dels carrers on es va plantar.

Una altra falla que va ser notícia, va ser la plantada en 2022 per Anna Ruiz als carrers Lepanto - Guillem de Castro. La falla era una dona nueta en la qual es podia vore “el parrús” i que portava per lema Vita activa. En esta falla l’artista volia re exionar sobre els canvis en les dones quan són mares i que ella havia patit en la seua pròpia persona. El matí del 17 de març de 2022 la falla va aparéixer amb la zona genital destrossada, no sabem si amb motiu especí c, encara que Mònica Oltra, vicepresidenta del Consell en aquell moment va arribar a de nir este acte com un acte masclista, encara que també podia ser un acte vandàlic sense cap altre que el de destrossar una falla.

L’última polèmica a la falla es va donar l’any 2022 a Borriana quan un grup de feministes va censurar la falla l’Escorredor, on un troglodita agarra a una dona per la seua roba interior, despullant-la al mateix temps. Este remat, obra de Luis Herrero, va ser premiat amb un onzé premi a la secció especial de València el 2005 sense cap mena de crítica, però l’any 2022 sí que va provocar controvèrsia. Justetament

Luis Herrero es jubilava i va haver de lidiar amb este fet en el qual l’Ajuntament va constatar el malestar d’agrupacions feministes, al mateix temps que va con rmar amb l’artista que l’objectiu era realitzar una al·legoria sobre la di cultat per a aconseguir el progrés, i que moltes vegades els artistes fallers recorren al grotesc per a generar una resposta. Eixa va ser la contestació al comunicat del Front Abolicionista del País Valencià que al seu compte d’Instagram va escriure:

“Estem fartes que tots els anys ens trobem amb ninots que reprodueixen estereotips descaradament sexistes, que cosi quen les dones i ens representen com a mers objectes sexuals, però la falla L’Escorredor de Borriana d’este any 2022, amb el lema ‘Que bé viu Batiste el primitiu’ (el troglodita) és el súmmum dels súmmums. En ella s’esceni ca una terrible escena de violència masclista, més concretament de violència sexual. Per molt que les falles tinguen un component d’humor i sàtira, no existeix cap justi cació per a esceni car una cosa tan greu com la violència sexual que patim les dones i, molt menys, lloant l’acció (només cal llegir el lema del monument). Ens trobem en una situació molt greu per a les dones, adolescents i xiquetes, ja que, les violacions en grup per part dels joves, han augmentat de manera preocupant en els últims anys. Els monuments fallers, com a part de la cultura de la nostra ciutat i país, també eduquen a la població i, sobretot, a la població jove, que té més temps de gaudir de les falles”.

Per altra banda, i pel que fa als representants, les falles hem sigut notícia per dos fets en pro de la igualtat. L’any 2021 i per a l’exercici 2022, tres comissions falleres van nomenar a homes com a fallers majors, rellevant a la tradicional gura de la fallera major. Exactament, les falles foren: falla barri d’Onda de Borriana i la falla La Marina del Port de Sagunt. En 2023 serà el cas d’una falla al cap i casal (Borrull-Socors), altra d’Oliva (Casa d’Alonso) i altra de Catarroja (Plaça Regio), ampliant-se en nombre de comissions que opten per enaltir la gura del faller major.

Altre fet que va trencar esquemes és el que es va plantejar al mes de febrer de 2022 quan la fallera major d’una falla de Torrent (Parc de Trenor) va anar vestida amb saragüells a una presentació. La raó va ser que ella, amant de la indumentària, va demanar permís a la comissió per a vestir-se així a l’acte d’exaltació d’altra falla de Torrent (Xenillet), ja que considerava que la indumentària d’homes no se li dona la mateixa importància que a la de falleres, i com ella es considera una amant de la indumentària, feia temps que volia lluir-la en un acte públic.

La Paiporta fallera de boca en boca!

Si hem de parlar de polèmiques paiportines en les falles podem destacar principalment tres.

La primera d’elles és la que es va produir en la falla que va plantar la nostra comissió l’any 2010 amb el lema “Un món de falles” i que va aconseguir el primer premi. El cos central de falla dissenyada i

plantada per Alejandro Santaeulalia era una gropa amb una parella de fallers. Eixe mateix cos central va ser plantat també a Xàtiva (Falla Benlloch), Paterna (Falla Municipal) i Sagunt (Falla El Palleter). A la nostra comissió com també a les falles de Xàtiva i Sagunt, no es va generar cap problema, però a Paterna l’artista va signar l’exclusivitat del disseny i per tant va generar-se la polèmica.

Levante EL MERCANTIL VALENCIANO JUEVES, 18 DE MARZO DE 2010 28

La Costera-La Canal-La Vall d’Albaida

FALLAS 2010 POLÉMICA www.levante-emv.com

Paterna denuncia al Gremio que su falla era «exclusiva» y es igual que Benlloch en Xàtiva

Los «ninots» de dos falleros a lomos de un caballo se repiten en el remate de otros monumentos de Paiporta y Sagunt

El remate del monumento grande municipal de Paterna, con un fallero y una fallera a lomos de un caballo, ha aparecido repetido en, al menos, otras tres fallas de la provincia de Valencia y dos de ellas, la de Cervantes en Paiporta y la del Palleter en Sagunt, se llevaron los primeros premios. La tercera comisión que ha plantado esos ninots es la de Benlloch, en Xàtiva. Es frecuente que se repitan moldes en

Cervantes de Paiporta y El Palleter de Sagunt se llevaron los primeros premios con las mismas figuras que en Paterna

bastantes monumentos en el mismo año porque son utilizados por distintos artistas, pero el «malestar» que ha causado en Paterna esta «repetición» ha sido provocado porque en el contrato se exigía

una exclusividad al ser la falla que representa al municipio, de tal forma que la creación artística no podía repetirse ni utilizarse en otras fallas en este ejercicio, según consta en el contrato rmado con el artista, Andrés Alcaraz. Al menos así lo entienden en el ayuntamiento de la capital de l’Horta Nord y desde la Junta Local Fallera, que se sienten «disgustados» con el resultado nal, según expresó a Levante-EMV la conce-

jala de Fiestas, Elena Martínez, que avanzó que se ha puesto en contacto con el Gremio de Artistas Falleros para que emita un informe por si puede existir un «incumplimiento de la exclusividad» por parte del artista, pues «nos hemos encontrado la falla repetida en otros municipios», añadió la concejala, que ha recabado imágenes de todas las copias. Desde el consistorio de Paterna se va intentar llegar a un acuerdo

Imágenes Fotografías de la actividad fallera en los colegios y en las comisiones en «levante-emv.com»

amistoso con el artista sobre el coste total, porque al no ser un diseño exclusivo se debe reducir el presupuesto de . euros. De momento, se ha adelantado la mitad del dinero. Desde el gobierno del PP y la JLF tampoco se quiere llegar a la denuncia y se estará a lo que disponga el gremio, aunque consideran que el «acabado tampoco ha sido el esperado». En los remates de estas fallas los ninots tienen las mismas expresiones y sólo cambian algunos colores de los trajes y del caballo. La temática es parecida con muchas falleras y falleros inmersos en la esta. También hay otros muñecos en la base repetidos. Falla de Manuel Blanco Climent Desde el ayuntamiento señalan que el boceto que les presentó el artista se parecía más al monumento que se ha plantado en la falla Cervantes, en Paiporta, obra de Alejandro Santaeulalia, y que resultó ganador. En Sagunt también ganó la obra con el mismo remate, esta vez rmada por el artista Toni Valero, que dio la sorpresa y ganó en Especial. En el remate de la falla de Benlloch-Alexandre VI de Xàtiva, que obtuvo el tercer premio de la Especial y como las otras tres fallas mencionadas, su remate está formado por el mismo remate. Es obra de Manuel Blanco Climent.

La galería Falles de la Costera de la edición digital de Levante-EMV contiene imágenes de las fallas escolares, de los actos de Xàtiva (mascletà, visita…) y de los  monumentos falleros grandes y los  infantiles. Puede verse en www.levante-emv.com. LEVANTE-EMV XÀTIVA

Hijos de Jenaro Gozálvez Autobuses CHAMBITOS, S. L. VIAJES DISCRECIONALES - LÍNEAS REGULARES INTERNACIONALES

Cutty Shark hoy en Rompeolas Pasodobles, pachangas, bailes y temas falleros sonarán esta noche en Rompeolas en la «Fiesta Cutty Shark». Un montón de regalos esperan a los asistentes. Rompeolas sigue mañana con las fiestas fallera, con un programa especial de la cremà, donde recordarán

Eixe mateix any, el nom de Pepa Doménech va ser notícia als periòdics. Pepa, de 61 anys va decidir presentar-se al càrrec de Fallera Major de Paiporta, i el president de la Junta Local Fallera va pronunciar unes declaracions totalment desafortunades sobre eixe fet, el qual va provocar la dimissió directa del president.

Tels. 962 192 036 - 962 283 942 • Fax 961 890 392 www.chambitos.com • e-mail: autobuses@chambitos.com Plaza Chichiles, 23 • 46620 AYORA

Per últim, a les falles de 2022, una comissió de Paiporta va ser notícia, en este cas pel desacord entre la comissió i l’artista. El titular del Levante-EMV deia: “Llongo deixa plantat a Mestre Serrano”. Després de 2 anys sense falles, la comissió de la Palmera va vore com l’artista no va nalitzar correctament la plantà de la falla. El no acord entre artista i comissió després de la pandèmia va provocar que la falla estiguera plantada molts dies al carrer i que l’acabat d’esta no fora del tot idoni.

I és que les falles de per si són polèmiques, o bé perquè tracten temes que part de la societat no sap encaixar, o bé perquè generen algun tipus de controvèrsia o problemàtica. En eixe cas, les falles són el que són, i estos temes que eixen, han eixit i eixiran són l’adn propi de la festa.

BIBLIOGRAFÍA:

Levante-emv: 31/05/2007; 18/03/2010; 19/03/2019; 13/01/2020; 03/09/2021; 07/02/2022; 15/03/2022; 15/01/2023; 16/01/2023

Las Provincias:09/07/2010; 08/09/2021; 17/03/2022

Valencia Plaza: 10/09/2021; Distrito fallas; El Mundo: 16/03/2022

CÈSAR GARCIA PATERNA

Falla municipal de Paterna.

Falla Cervantes de Paiporta.

Falla Palleter de Sagunto.

Falla Benlloch de Xàtiva.

Falles que ens han deixat bocabadats

Falla: Ferran el Catòlic-Àngel

Guimerà

Any: 1968

Artista: José Azpeitia i José Ballester

Lema: Coqueteries

Motiu pel qual es quedàrem bocabadats: la falla va ser l’inici del barroquisme faller, el nivell de detall amb un bust perfecte impactava al arribar al carrer.

Falla: Na Jordana

Any: 1975

Artista: Julian Puche

Lema: Naufraguen les tradicions

Motiu pel qual es quedàrem

bocabadats: la falla va guanyar tres primers premis: especial, enginy i gràcia i ninot indultat. La seua majestuositat a l’encreuament de Na Jordana amb un dolçainer i tabaleter com a remat que passaven per damunt de les teulades impressionava.

Falla: Falla Municipal

Any: 1987

Artista: Manolo Martín

Lema: Perquè el foc només siga un espill

Motiu pel qual es quedàrem bocabadats: la falla va ser molt moderna per a l’època i això de que reproduira la façana municipal davant de l’ajuntament va ser graciós. A més es van fer actuacions a la seua base i l’estructura de fusta es podia vore per la part de darrere.

Falla: Na Jordana

Any: 1997

Artista: Miguel Santaeulalia

Lema: De la festa la vespra

Motiu pel qual es quedàrem bocabadats: la falla impactava per la seua majestuositat i la pintura. En mig de la plaça capità moro i el capità cristià presidien la plaça on es representaven totes les festes valencianes a més de festes actuals (com les discoteques) i les festes d’alguns famosos com les de Rocio Jurado i el seu “home”.

Falla: El Pilar

Any: 1998

Artista: Julio Monterubio

Lema: Va ser una vegada

Motiu pel qual es quedàrem bocabadats: com va pujar el remat Julio els dies previs al dia de la plantà fou tot un espectacle de mestre. A més la falla amb índole infantil criticava l’actualitat de l’època en forma de conte.

Falla: El Pilar

Any: 1999

Artista: Julio Monterubio

Lema: Ball de màscares

Motiu pel qual es quedàrem bocabadats: la falla estil de Monterubio mostrava totes aquelles màscares que la societat utilitzava, mostrant una crítica, enginy i gràcia desmesurats. Màscares de societat, polítiques, comercials, eren les que presidien la falla.

Falla: Na Jordana

Any: 2001

Artista: Manolo Martín

Lema: 2001, una odissea de tres parells de nassos o Pinotxada universal

Motiu pel qual es quedàrem bocabadats: La falla era la més alta plantada ns al moment, i el cap del Pinotxo passava per damunt de les façanes. Qui no ha dit una mentida? La crítica i les mentides de la societat es re ectiren de forma molt enginyosa en la falla que va trencar en el disseny habitual que havien tingut les falles ns ara amb una base sobre la qual eixia el remat.

Falla: Nou Campanar

Any: 2007

Artista: Pedro Santaeulalia

Lema: Albufera’s Cup, el desa ament

Motiu pel qual es quedàrem bocabadats: La falla més gran mai plantada que re ectia el desa ament de València amb la copa Amèrica. Amb la caricatura de la saga Santaeulalia va ser una falla que pels quatre costats tenia crítica i sàtira.

Fotos: Cendra Digital.

En boca de tots!

“I ara vos vaig a contar una cosa, però que d’ací no isca….” Quantes vegades hem sentit estes paraules, o les hem dit, dins del món faller?, perquè sí, dins del fallerio que tant ens agrada, hi ha un fum de xafarderies falleres.

Una de les mes sonades, i amb un nal feliç, va ser la relació que van iniciar Vanessa Lerma, Fallera Major de València de 2003, i Fèlix Crespo, que fou president de Junta Central Fallera i regidor de l’Ajuntament de València durant el falleratge de Vanessa. Per tant, així es van conéixer. Però el seu idil·li no va començar ns a anys més tard. En 2014, Vanessa Lerma es va unir al grup de comunicació del màxim organisme rector i l’amor va fer la resta. I, com era d’esperar, la boda no va tardar, el 24 d’octubre de 2015 Fèlix i Vanessa es van casar en la parròquia castrense de Santo Domingo de València, ella amb 38 anys, ell amb 54. Va ser un acte social que va reunir tant a alts càrrecs de la política valenciana, com a representats del món faller. Un total de 23 falleres majors de València i una decena d’infantils van acudir a l’enllaç, imagineu el poderio!. L’any següent, en 2016, tingueren a Felisín, un xiquet calcat a son pare. Un nal feliç per a un romanç molt faller.

Bueno, bueno… i en 2016 també passaren altres coses eh, o no recordeu la que se va muntar quan posaren a la falla de Nou Campanar?

Tingueren 26 falles, set primers premis en Secció Especial de la falla gran i altres tants en infantil, els millors artistes de l’era moderna passaren per allí; també tingueren una Fallera Major Infantil de València (María Berbel), una cortesana (Ángela Garín), una fallera major única (Irene Villa) i, sobretot, un lloc on anar i contemplar algunes de les millors falles de la història. És el llegat que deixa aquesta comissió.

També un model de gestió imperfecte que la va fer desaparéixer. De fet, en boca de tots estava que el seu èxit era per un tema d’inversions privades d’empresaris, i això… ja se sap al nal com acaba. Al llarg del període entre 2003, quan va aparéixer per primera vegada esta falla en un barri recentment construït, al 2015, quan va plantar per última vegada, Nou Campanar ha re ectit l’evolució de la societat: primer un creixement gegantesc, segurament excessiu, i després

Maite Delhom

una caiguda en picat. Se’n recordeu? Durant aquell temps l’empresari Juan Armiñana va fer de la falla el seu propi feu, la va promoure, la va sufragar, la va posar en el mapa... clar, ell també es va posar en el mapa, i va brindar uns moments inoblidables a la festa fallera. No ha fet mal a ningú, no! només a aquelles comissions que van voler seguir-li el ritme i van acabar afonades. I el que queda és una fototeca amb uns records que tardaran moltes dècades a esborrar-se. Sens dubte mai olblidarem la falla Nou Campanar, una de les comsissions que han plantat els monuments mes grans i més cars. I tant que li van eixir cars…

Però no pot haver res més faller que les anècdotes i històries de la recordada Rita Barberá, sí o no?, ja que com alcaldessa de València des de 1991 ns a 2015, ens ha regalat moments inoblidables. Obrirem boca amb la “peculiar” manera que tenia de referir-se a les componets de les Corts d’Honor de les Falleres Majors de València, eixe famós… “eh tu, fallera”, ja que només s’aprenia el nom de la Fallera Major de cada any i les components de la cort passaven a ser “falleras”… però jo no vos he dit res, eh! açò m’ho ha contat una component de la cort de fa uns any, així que… shhhhh.

Un altre dels moments més que recordats va ser el famós Caloret Faller de la Crida de les Falles del 2015. Barberá, davant els prop de 60.000 valencians que es van congregar als peus de les Torres de Serrans, va prendre la paraula abans de la Fallera Major de València, Estefanía López, i va intentar fer-ho en valencià. El resultat va ser com menys estrambòtic, va voler cenyir-se a l’ambient festiu i el seu discurs no va deixar a ningú indiferent. Sens dubte la Crida del 2015 serà difícil d’oblidar, Rita ens va regalar un dels moments més icònics i delirants de la història de les falles, tal fou el surrealisme que va provocar que molts internautes li dedicaren alguns muntatges i cançons, dels quals alguns són d’allò més divertits. Ací vos deixem l’extracte del discurs i… jo no dic res però… ja tragueu vosaltres algunes conclusions:

“Falleres i fallers, vos anime a que deseim... dejeim pasar el fred del verano, el fred de l’hivern i bosquem el caloret, el caloret faller, el caloret, sin duda, el caloret de foc i la ama, el caloret faller, tenim que buscar la llegá de... l’arribada de la festa fallera”.

I continuem ara amb altra boda, és que de les bodes sempre hi ha alguna cosa que contar. I més si parlem de la boda de Carlos Galiana, president de JCF i regidor de Cultura Festiva, que se va casar amb la seua parella Daniel Lisarde, que a més de ser economista també confecciona indumentària valenciana i canta com els àngels, xica, xica… tot un partit! De segur que sabeu de qui vos parle perquè està en tots els saraos fallers i festers. Com vos deia, l’1 d’abril de 2022 per van complir el seu somni de casar-se, després de dos temptatives fallides, l’última la nit de cap d’any de 2021, que la van haver de suspendre per l’augment de la incidència de la COVID-19. Va ser un enllaç on es va reunir gent de l’alta societat i de la política valenciana, amb notables presències… i absències. I d’estes absències una de les mes sonades va ser la de la Cort d’Honor de 2020-2021 de la Fallera Major de València, Consuelo Llobell, la primera que va tindre Galiana i la que va patir la suspensió de les Falles per la pandèmia. Fonts falleres que jo me sé però que no vos puc dir indiquen que Galiana no té una gran relació amb eixa Cort, però jo mut eh. En canvi Carmen Martín, FMV 2022, sí va acudir a l’enllaç amb tota la seua cort. També va ser sonada l’absència de Pere Fuset, l’antecessor de Galiana en JCF i en la regidoria de Cultura Festiva. Una mostra més de que molt bé, molt bé… no es duen. De fet quan Galiana va assumir JCF, va prescindir quasi per complet de l’equip heretat de Fuset. Si és que… ni en les millors cases es lliuren del qué diran!

I parlant de Pere Fuset… sabeu de què m’he enterat?, m’han dit que torna

al seu lloc com a president de JCF i regidor de Cultura Festiva!. Serà només passen les Falles del 2023. L’alcalde de València, Joan Ribó, ja va anunciar en desembre de 2022 la decisió de l’equip de govern municipal de tornar-li la cartera, la tornada tindrà lloc quan nalitzen les festes del març, ja vorem açò com queda.

Per cert, fa poc ens vàrem assabentar que JCF obrirá un procés per a esclarir la denúncia presentada contra el jurat per pares i mares de candidates a Fallera Major Infantil i Cort d’Honor Infantil de 2023, consideren que, per acció o per omissió, tant les xiquetes com els propis progenitors van rebre un tracte “inadequat” durant les proves que van haver de passar per triar a les 13 xiquetes d’entre les 73, menut embolic que es va muntar! La queixa dels pares fa referència a la manera de dirigir-se a les xiquetes. Una frase que posaren com a exemple era: “les 60 que no isqueu, penseu per què no heu eixit”, mira que dir-li’s això!també diuen que als propis pares se’ls va dir que ja hi havia una llista de triades i que un dels valors per a decantar-se per les unes o les altres era que ‘no volien xiquetes prefabricades’. Hem de destacar que la part denunciant ha assenyalat, en este sentit, que no es pretén qüestionar el veredicte de la Fonteta, sinó visibilitzar el succeït ‘perquè estos fets no es repetisquen i que es prenguen les accions pertinents si així es considera oportú per part de la JCF’. No sé si serà el cas però és que ara la gent s’ofén de seguida, no cregueu?.

També es van dirigir als pares de les electes per a assegurar-los: ‘per a res estem en contra de l’elecció. La nostra denúncia és per les formes, que no són tolerables’, per la qual cosa ells incideixen en què el propòsit és ‘exigir un tracte educat, ètic i responsable’. No sabem com acabarà l’assumpte, però està el tema calentet.

Com podeu vore, en tots els llocs, i en totes les falles, tenim coses que callar o de les que xafardejar, fets que van de “boca en boca” i no saps ns a qui poden arribar, aixina que de tot el que heu llegit, ja sabeu... jo no vos he contat res.

SENSE FILTRES!

Llicència per xafardejar

El que pensem tots i totes però que no diem, la TIA VISANTICA sí ho fa!

El que ens agrada a nosaltres xafardexar, estralejar, dotorejar…, i totes les paraules que acaben en “ar” i valen per posar a parir a qualsevol, sobretot en els “roglets” fallers, però això sí, sempre en “petit comitè” i per suposat, mai davant de la persona a la que realment voldries dir-li-ho. Per això hem parlat amb la Tia Visantica, que de segur que la conegueu per les xarxes socials i més en concret pels seus vídeos de TikTok, però com va arribar ns ahí? Ana Muñoz Arastell, albalenca de naixement ha decidit emprendre esta aventura en la que té llicència per a parlar d’un món faller que ella coneix molt bé i que dóna molt de joc.

Hem tingut l’honor d’entrevistar-la i disfrutar-la en la nostra falla, ja que ella va ser la convidada estrela per amenitzar amb el seu espectacle el nostre dinar de Fallers d’Honor.

Però, entrem en matèria: la gran pregunta, es pot dir tot el que vullgues o no? I és que l’única persona amb beneplàcit per a dir el que “li rote” sobre les falles i els seus fallers i falleres és ella, la Tia Visantica. Per això li va dir al nostre president, en l’acte de Fallers d’Honor, que es pareixia a “Alberto de Mònaco”, i ningú la va mirar malament! Ah! I per a completar-ho, va dir-li a Alicia (la dona del president) que s’assemblava a “la Kate Midelton”. No obstant, eixe dia la Tia Visantica estava pletòrica, ja que ns i tot es va trobar a Paiporta amb “la dona del rei Carlos d’Anglaterra, a Camila!, referint-se en este cas a la mare del nostre benvolgut president.

Si tinguérem que parlar d’Ana, diríem que és una “ARTISTA”, mai millor dit, perquè entre Tiktok i Tiktok, pinta palmitos i fa els acabats de ninots de falla en un fum de tallers com el de Paco Giner, Pere Baenas, Sergio Amar, Raul Pertusa, etc. A més ha estat guardonada en la “I Gala de contingut en valencià” com a tiktoker de l’any amb LA TIA VISANTICA.

Ana ens diu que: “el personatge de la Tia Visantica va nàixer quasi de rebot”. Va ser col·laborant en un programa a la ràdio junt amb el seu home, que és el presentador. Allí va començar una secció creant contingut en valencià, i entre frase i frase típica de mare o de iaia, la Tia Visantica va nàixer.

Susana Moreno

Durant la pandèmia el programa es feia en “streaming” per un canal de vídeo en línea, així que a més de la veu, Ana havia de posar també la imatge. Al principi no es sentia còmoda fent la secció i posant la veu de mare o de iaia. Digam que fer de iaia o mare sent, aparentment “Ana”, no li pareixia correcte, així que un dia es va caracteritzar amb una perruca, un mantelet roget de casa i unes ulleres. Les rialles del primer dia i el bon rollo que va crear el personatge va fer nàixer la tia Visantica com la coneguem hui en dia (encara que ja ha incorporat algun que altre complement més “luxós”). El que no recorda és com li posaren el nom, “no ho sabem i no ho recordem. Possiblement perquè s’acostava Sant Vicent o perquè és el patró de Valencia, ves a saber”. A partir d’eixe moment va anar provant això de les noves tecnologies i plataformes. Primer va provar sort amb el tiktok i sense adonar-se’n, pensant que ningú la voria, ja té la friolera de 22k de seguidors, “a redéu!, i jo sense esperar-ho”.

Els seus vídeos, que van d’un lloc a altre com la pólvora, són improvisats i sense pensar, ja que no té un guió establert i ho fa de forma natural. Apareix un tema actual, es caracteritza i es posa a gravar davant del mòbil. Això és el que ens té enganxats, la manera natural que té de parlar, moltes vegades identi cada amb la forma del parlar valencià de tota la vida. Com ella diu: ‘ens encisa’.

La Tia Visantica es caracteritza per ser d’allò més actual i viu al dia. A més d’ensenyar-nos i recordar-nos el que les nostres mares o iaies fan i diuen, també ens recorda les frases típiques de quan les veïnes del poble eixien a la porteta del carrer

a dotorejar a la fresca, o quan ta mare s’enfadava i et tirava la barrila. A més a més, està al dia dels xafardejos dels famosos com Shakira i Piqué, Tamara Falcó, Isabel Preysler o la família reial britànica.

Però el que sí podem assegurar és que és, sense dubte, la dona més valencianota que podem trobar en les xarxes i en l’àmbit humorístic, un mèrit que porta per bandera ja que li encanta “ser valenciana, parlar valencià, fer les coses en valencià, i a més amb el valencià que parle i que escolte a casa, es a dir, ser valenciana de veritat”. I és en exie punt, on el món de les falles connecta amb la tia Visantica. Què hi ha més valencià que ser faller?

Les fallles en general donen per parlar molt perquè segons Ana: “en quina falla no hi ha un faller o una fallera dotora, la que “raja” de tots, la bufona, el “pagafantes”, el/la festero/a, el que no pega ni brot, el que només apareix a falles o el que sempre ve a taula parada i s’alça abans d’arreplegar, el que arriba tard a tots els passacarrers, el que sap fer de tot però no fa res, el que més sap d’artistes fallers, el que ningú coneix, els nous, el que ha passat per dos o tres falles i ara està en la teua i així un fum de situacions de les quals es pot traure molta punta”.

La Tia Visantica no té péls en la llegua i parla ben alt i ben clar sobre estos personatges del món faller. Dir que eres un ninot o un “sanguango” amb totes les de la llei i amb gràcia, aixó només pot fer-ho ella, la Tia Visantica, que no Ana com a persona.

En este sentit, altre personatge que dóna molt de joc són les falleres majors. “Hi ha falleres majors i falleres majors!”, ens conta Ana i jo assentisc, “hi ha algunes que són un show en si mateixa, un espectacle de varietets, i amb la gura de la mare... ja siga més bona persona o una petard…. sempre donen molt de si. De vegades les mares donen més joc que les pròpies falleres majors, perquè algunes són com les mares dels futbolistes, que volen viure-ho més que elles. En poques paraules: no sigueren falleres majors en el seu moment i ara gràcies a la lla... volen tindre més protagonisme. Tam-

bé les tenim dramàtiques, plorones, nervioses… les que criden o te munten un ‘pollo’ perquè ‘a la meua lla no se li ha fet açò o allò...’. Per a la Tia Visantica este tipus de personatge faller és carn de canó.” També agafen protagonisme algunes iaies amb: “l’altra iaia no li ha regalat res, açò que és el més car, li ho he regalat jo”.

Per altra banda, els events fallers no s’escapen al seu escodrinyament: les presentacions, amb les típiques mares i pares nerviosos perquè no tenen el trage acabat i falten dos o tres setmanes… o les dones del poble, perquè açò és més típic dels pobles que del Cap i Casal, que quan les FM’s o les FMI’s exposen el seu trage fan la visiteta per dotorejar i xafardexar de la indumentària. Això no falta.

Ah, i el parlar dels fallers, això és per a un capítol a banda. Del que es diu, al que és en realitat va un món. Ahí tens als que veus vindre perquè saps de lluny el que te van a dir: apaga la música que ja és hora; les paelles són a les 14:00 i saps que ns les 15:00 no es posa l’arròs, etc. Ah! i les hores dels passacarrers, això és altre objecte d’estudi perquè des de que es queda… ns que s’ix hi ha una eternitat. I és que les falles no tenen desperdici, i la Tia Visantica ho sap clarament i ho re ectix en els seus vídeos.

Qualsevol cosa que ocòrrega en la falla és digna de xafardexar, però no tot el món està disposat a escoltar el que realment podríem dir. Que si toca la loteria a la falla: “ ja som un poquet menys pobres…”,“vinc a cobrar dos paperetes”… Els dinars de falles, qui arreplega i posa la taula, els cacaus i els tramusos, les olives i les papes que no fallen, el que va a pels cafés… Els passacarrers, anar a la recerca de la persona que porta l’estendard, etc. “Hi ha material per a parar un carro”.

La Cavalcada del Ninot i les reunions de les disfresses també són clau, les frases més repetides serien:

- De què va la meua xiqueta? de granota? La meua xiqueta no va a eixir de granota, que no li queda bé el verd.

- I és que conforme eixíem abans, anàvem tan guapes, això sí que eren disfresses, però lo d’ara no. Abans les mares si que feien bé la disfressa.

- Però ara, està cagà val 50 euros? Què què porta la disfressa, pa d’or?

- Mira, jo no sé si hi haurà prou tela

- Estic de la silicona, ns la silicona...

I és que amb tot açò que envolta a les falles, com bé diu Ana: “les falles i el món faller donen molt de joc per parlar i xafardejar”. Si no fóra per estos moments no seríem fallers… i com no, hi ha que fer falla, i en el món faller a oren un fum de frases mítiques que any rere any es repeteixen, i només la Tia Visantica és capaç de traureles a la llum i fer un espectacle amb elles. A ella no se li dirà: “ja està ací la pesada de tots els anys”, perquè unes bones rialles són clau per poder gaudir d’allò nostre de forma divertida i natural, ja que tu ho penses però no ho dius, però tin per segur que la TIA VISANTICA si ho farà.

Per això podem concloure que la Tia Visantica i Ana Muñoz són l’essència d’allò valencià que mai hem de perdre. I done gràcies per tindre l’oportunitat de deixar en este llibret, que va a anar de boca en boca, una empremta del que hem de salvaguardar, costums valencians, fets i accions que persones com Ana Muñoz porten per senyera, per fer-nos riure amb allò que nosaltres som: valencians i FALLERS.

Diuen dels de Catarroja, que són una miqueta cabuts, serà per l’aire de l’Albufera i els allipebres que s’han fotut

Fer-li la boca un frare

Javi Belda

Segons la paremiologia (estudi dels refrenays), l’expressió “fer-li a un la boca un frare” ja apareixia escrita en el llibre “Refraner valencià”

d’Estanislau Alberola Serra i Manuel Peris Fuentes de 1928, p. 116.

Editorial Arte y Letras: “que li haja fet la boca un frare (a algú), es diu d’un que sempre demana per costum: Sembla que li haja fet la boca un frare, perquè no para de demanar diners”.

Precisament d’açò anem a parlar, i és que al món faller li va molt això de demanar, i ara exposaré alguns exemples.

Les falles, a banda de les quotes i loteries, busquem “rascar” de molts llocs per poder traure els màxims diners per a l’exercici, els quals després es reinvertiran en les despeses del monument i en actes culturals i… que siiiiii, que en festa i farra també! Recorde, en el període de la meua presidència, les reunions amb l’alcaldessa i regidors per a demanar subvencions, de fet aconseguirem augmentar la partida en eixe aspecte però… ai amic! això et torna en forma de pedrà al cap, ja que després t’envien el conveni i et toca fregir a la secretària de la falla i a l’encarregat d’economia, perquè et demanen ns la marca del paper de vàter que gastes.

També demanàrem allargar els horaris de falles i tindre més talls de carrer. En quant als horaris ens costà trencar la barrera de les 4 del matí, però algun dia ens donaren mitja horeta més de les 4, encara que el que la gent realment volia era via lliure ns les cinc de la matinada, com si açò fóra la Spook!

Però per demanar… dins del món faller demana tot ‘Cristo’, i ara enumeraré alguns casos:

- Els artistes, que davant la pujada del preu de la matèria prima tenen que apujar-te el preu i a vore què li dius al de la gran, que porta dos exercicis guanyant el primer premi!

- El de l’orquestra, que diu que la pandèmia ha desfet molts grups i els que queden són de major valor, i damunt els fallers demanen que portem la Montecarlo, clar la més cara, i com som la falla dels rics… a gastar!

- El de la mascletà, que diu que la pólvora és més cara, més valdria que tota eixa pólvora que està fent tant de mal a Ucraïna la gastàrem ací en unes quantes mascletaes, i que alguna part es desviara on jo diga jejeje

- El de l’envelat, que diu que portar a la seua gent li costa més car. Osti tu!, que vénen de Finisterre? que per València no hi ha gent?

- La llum, que al vore el rebut pareix que tingues una plantació de marihuana al casal.

- L’aigua, que sembla que ja et ve en cassalla incorporada per les canonades.

- Els impostos de societats, que es creuen que eres una gran empresa que cotitza en la borsa del ‘Dowcollons’ eixe.

- Les ors, que també pugen de preu, ens veig un dia fent ors de paper per estalviar eixa despesa, ja vorás.

- El menjar y la beguda, que només cal anar al súper i vore en què plenes el carro ara, que portes la meitat de gènere que anys arrere.

I moltes més coses que el faller del carrer desconeix però que són el dia a dia de la falla. Més que un frare el que tenim tots en la boca és un monestir sencer. Perquè… ausades ma vida que saben demanar tots i donar poquet.

En la cavalcada que si jo vull tisores, que si jo vull fusta, jo ferro, jo soldador, jo teles, jo tubs, mono, capa o pintura per a parar un tren. Altres que un local ben gran, altres 200 barres de silicona i 4 o 5 pistoles. Pistola voldria jo per a més d’un! (és broma eh!, ací violència zero). La música també és motiu de peticions i em consta que a alguns DJ´s els han donat ganes d’escapar a córrer: uns demanen remember, altres demanen remember però dels 90, altres música pop espanyola, altres, com no, reguetón. O siga, que és impossible tindre content a tot el món. I arriben a amenaçar al pobre DJ de torn, encara sort que són pacients i acaben la festa en pau.

Fins la beguda és motiu de polèmica. La ginebra volen que siga Tanqueray, i això que en tenim premium però com es diu Pink més d’un diu que no la vol perquè es rosa… però collons tio que de rosa només té el nom!, ens ha fotut el mestre d’anglés!

El ron… Barcelo clar, perquè ací ha de ser qualitat nº1, i compte si canvies la marca que de seguida tens a més d’un dient que has portat garrafó.

Estan els que volen olives sevillanes en l’ensalada, altres que volen l’ensalada més gran, altres que volen més ceba, altres sense vinagre, altres amb tomata valenciana, altres encisam iceberg (o lletuga a vore si se m’enfada algú).

I ja no et dic res de la loteria. Uns diuen que volen més loteria, altres menys, altres que una part si i l’altra amb bene ci. D’ací el més estrany que he vist és el d’un faller que de dos números que corresponen ell demanà només d’un. Serà per a complicar els comptes?

I en falles tot açò, al ser mes gent, es multiplica per mil. Gent que demana taules, altres cadires, altres cacaus, que no has dut prou barrils de cervesa per a la festa, que no hi ha prou tiradors, l’envelat millor més gran, la falla gran més arrere, la xicoteta millor en este cantó, o millor davant del bar perquè es fota el propietari. També vénen a demanar que desallotge la barra perquè està plena de gent que beu ns l’aigua dels orers per la cara, però ningú vol posar-se a controlar. Estan els que diuen que hem de posar tiquets, que sinó es malbarata. Altres diuen que la xicalla ha de sopar abans, que si no és així no hi ha lloc. Que no vull torn de barra a les 4, que no vull netejar el dia de l’ofrena. Per demanar que no quede.

En , que “fer-li a un la boca un frare”, encara que semble frase d’ altres temps, està molt d’actualitat en tot el món faller i en tots els aspectes. Queda demostrat pel que heu pogut llegir, i segur que em deixe in nitat de situacions com per a omplir un llibre, però possiblement em demanen que siga breu. Així que ho deixe ací esperant que no me demaneu res més perquè front a “fer-li la boca un frare” es pot aplicar altra frase feta: “davant el vici de demanar, la virtut de no donar”.

Diuen dels de Paiporta, que som guapos i ns, tenim ponts i passarel·la i un barranc per a gaudir

Venedors de fum?

Alberto Betes

Les falles han canviat molt en els últims anys i és per això que moltes falles d’ací poc es voran obligades a tirar-se a les “gangues” per a captar l’atenció dels possibles clients-fallers potencials de la població. Vos imagineu? Que si fem promoció al “Divendres blanc i negre”, que si pagues tot l’any de colp te fem un descompte, que si dus a tres amics no pagues la primera quota. Tot per convéncer, amb bones paraules i propostes convincents, a formar part de… la millor festa del món!

Tot açò i més de segur que pot arribar a passar en més d’una comissió si seguim avançant i agarrant costums com si d’una empresa privada es tractara, on tot va a colp de talonari i es dediquem a contractar i subcontractar. Vinga va! Anem a imaginar que… les comissions creen una Delegació d’Ofertes i Promocions en la qual els propis fallers i falleres són alguns dels teleoperadors…

“Cas imaginari d’ací 10 exercicis fallers”

+Bon dia, Empar.

· Bon dia, qui és?

+Si mira Empar, soc Héctor i te parle des del departament d’ofertes i promocions de la falla Plaça de Cervantes de Paiporta.

·Ah! Hola! Ja sou la cinquena comissió fallera que em crideu esta semana. Qué regaleu? Caramels o petards?

+No em penge Empar perquè es perdria una oportunitat d’aupa si no escoltara el que li vaig a comentar acontinuació. No es voste fallera, no? Li puc tutejar?

·Si clar, tutejam però intenta fer-ho el més breu possible per favor perquè m’has pillat de compres. Si no em sents és que estic comprant bledes en el mercat i ací dins no hi ha molta cobertura, bueno, i aire condicionat tampoc però vinga… no anem a posar-se a parlar d’açò perquè mai acabaríem. Ah! I no! No sóc fallera ara mateix encara que ho he sigut 10 anys.

+Perfecte Empar, et comente. Ara mateix tenim una promoció que acaba d’eixir en el mes d’abril per a aquells que vullguen ser nous fallers i falleres de la comissió. Es tracta de fer els pagaments normals i corrents però pel Pack Iniciació li oferim el primer any, i pel mateix preu, portar un banderí al tornar de l’entrega de premis, també assistir a la Festa de Joventut tingues l’edat que tingues, una estància en el congelador del zulo durant tota una nit per a fotos o videos i a més, una formació d’enginy i gràcia oferida pel faller Mussu. Com et quedes Empar?

· No és mala oferta però jo és que... ara mateix tinc lls i busque una zona àmplia i gran on puguen córrer i clar... allí en el Mercat… amplis, amplis… no esteu. A mi el que m’agraden són les macrocarpes. Quina amplitud! Podrien muntar ahí un centre comercial sense cap problema.

+ Ara mateix si que és veritat que no podem oferir-li el servei de macrocarpa, però si alguna cosa ens caracteritza és la seguretat d’emportar-te premis abundants cada setmana fallera.

· Ah carai! Si que és veritat que això cap falla em dóna la seguretat de tindre-ho. Vullgues o no tots tenim una veneta competitiva. Vinga va, m’ha picat la mosca taronja. Oferiu alguna cosa més?

+ Clar dona! Ara mateix oferim el servei de “Cervanming” que és el paquet de Cervantes Roaming amb el qual, mitjançant els grups de WhatsApp “Som falla” i “Info Falla”, allà on estigues, tant en territori nacional com internacional, pots estar enterada de tot el que passe en la comissió.

· Val, açò si que és de veres que hem pot arribar a interessar, però segons com es gestione, ja que en altres falles ja he tingut el problema de que es convertix en un destarifo el wasap: vinga enviar llistes, fotos de “bon dia” i cadenes de que “si no lo envías no tendrás suerte en 10 años”, i clar aixó sumat a les hores en què ho envien… xe xico, ¡que no son horas!

+ Sí, ho comprenc Empar que pot arribar a ser molest però en el nostre cas els fallers i falleres ja estan més que educats perquè solament hi haja barra lliure de missatges la setmana fallera, o al menys això s’està treballant tot l’any.

·Mira, ara has tret altre assumpte. Ja que has dit barra lliure… com està el tema? Perquè sou de les poques que encara fa això. I altra cosa ara que et tinc al telèfon, possibilitat d’ampliació de tarifa per a poder triar les cançons que jo vullga en les festes, és possible?

+Empar, això de la barra… això ho pague jo! Tu no patixques per l’alcohol que hi ha de sobra. Ara bé, si perds el got tindràs que abonar un suplement en el moment, sense repercutir a la quota trimestral, clar. Per altra part, no, no tenim la tarifa de tornar boig al DJ, ja ho vàrem suprimir fa un parell d’anys. Ara mateix el DJ està en una cabina de metacrilat aïllat de qualsevol persona assistent. Ho sentim.

·Bo, és comprensible.

+És o no una oportunitat increïble?

·La veritat que no està gens malament però no sé… em falta alguna cosa

+Mira Empar, m’has caigut bé i per això et vaig a fer una proposta que de normal no la faig. Per ser tu i ser de les primeres de la promoció t’assegure en el sopar de la plantà tindre l’entrepà de “blanc i negre”. I a més t’oferisc el… CERVAN FAST PASS! Res de cues en cap dinar o sopar de la setmana fallera. És que no et puc fer una oferta millor!

·Però això que em dius m’ho pots assegurar? És a dir, m’agradaria que m’enviares un correu amb esta informació perquè després no vull que hi haja cap problema. O per escrit o res! Si m’ho envieu, demà mateix puc passar-me pel casal.

+Qué bé que estigues interessada Empar! Mira, tenim esta promoció activa ns al mes de juny i a més si la contractes abans de maig te proporcionem un polar taronja vintage en forats i tot. D’esta forma t’assegures paréixer una fallera de tota la vida, poseidora del bunyol d’or només començar!

·De categoría!

+Fins prompte Empar!

·Adeu!

Diuen dels de La Torre, que són de poble i rurals, per viure entre camps i horta allunyats de la ciutat

Si li pregunten a una persona aliena al món faller què és un mantenidor/a, segurament ni ho sobrà. Per intuició podría dir que és la qualitat que té algun objecte per sostindre, conservar o guardar altres. O també, si és tracta d’una persona, la que manté econòmicament, defén o protegeix o algú. Este concepte ja està en desús la veritat, però té certa relació amb l’acepció que li donem en l’àmbit faller.

A les falles hi ha una gura que sempre té bones paraules i la capacitat d’enlluernar, és sense dubte el mantenidor. El matenidor/a és la persona que pronuncia un discurs en l’acte de la presentació, lloant, per damunt de tot, a la Fallera Major, mantenint així que és una persona ideal per al càrrec, adequada, molt valenciana i molt fallera, simpàtica, divertida, implicada i un llarg etcétera de bons adjectius amb els quals sembla dir-nos: “si fallers i falleres, d’entre totes teniu a la millor al capdavant, heu encertat”. I encara que, òbviament, totes les falleres majors del món mundial no poden ser meravelloses, per als mantenidots i mantenidores sí ho seran, i si no, gràcies a la seua boqueta d’or, ens ho faran creure.

L’existència del mantenidor/a Vos conte ràpidament el que he pogut saber d’esta gura pel que m’ha explicat l’historiador i documentalista Javi Mozas: “inicialment la imposició de la banda de Fallera Major es feia en el mateix acte que el nomenament i l’elecció”. És a dir, que es feia un tres en un en tota regla. La data clau és l’any 1945, quan es crea l’acte d’Exaltació de les Falleres Majors de València. “Per idear i preparar aquell nou acte amb què contarien les falles es té com a referent l’exaltació de la Regina dels Jocs Florals, que es celebrava des de l’any 1879, i d’ahí copien els seus elements, guio i protocols: la música “Homenaje a Sagunto” del Mestre Rodrigo, el boato, la policia de gala, la Banda Municipal, la Cadira d’Or i, com no, la gura del mantenidor”, explica Javi.

El primer mantenidor en estrenar este càrrec fou Vicente Cuello Girón, periodista i cineasta valencià, responsable, per cert, de tots els guions de les pel·lícules de Paco Martínez Soria. Aquell any la fallera major a exaltar era María de los Desamparados Garrigues Santonja.

A partir d’ahí una gran quantitat de noms passarien a engrossir el llistat de mantenidors de la Fallera Major de València ns els nostres dies, i com no, les comissions de falla també acabaren copiant l’acte i el model, incloguent com a moment essencial la gura del mantenidor.

‘PIQUITOS DE ORO’, els mantenidors i mantenidores.

Verónica March

Però van haver de passar 35 anys perquè apareguera una mantenidora dona per a una Fallera Major de la ciutat València. Fou en l’exaltació de Laura Carsí Vaello, FMI de 1980, on va ser Ángeles Arazo l’encarregada d’obrir la veda, també escriptora, periodista i crítica d’art valenciana.

El discurs

En vers inicialment i més endavant en prosa, els mantenidors havien d’exaltar a la Fallera Major, però de rebot també parlaven de València i la valenciania, de la festa de les falles, de la Geperudeta, de la bellesa valenciana, la seua indumentària i algun que altre tòpic més. Com tot, estos discursos també han anat evolucionant, i s’han tornat més lleugers, més pròxims i menys so sticats, o no recordeu aquella época en la que el moment del mantenidor era el moment de desconnectar?, d’eixir al bany o fer la xarraeta?, perquè com més o menys les idees eren semblants… sentint-ne un, els havies sentit tots. I és que els mantenidors havien de ser persones amb cert honor i rellevància, il·lustrats, in uients, però que possiblement tenien poca o cap relació amb la fallera major en qüestió.

Per a les Falleres Majors de València estes gures les tria l’alcaldia i per això sempre han sigut motiu de controvèrsia ja que sembla, en moltes ocasions, que persones més o menys a ns als governants apro ten eixos minuts per vendre, una miqueta, “la seua moto”. Per eixe faristol han passat periodistes, escriptors, poetes, empresaris, advocats, rectors, polítics… i de vegades els resultats han estat molt per baix de les expectatives, i és que si no coneixes bé la festa, l’objectiu del discurs o no controles a la Fallera Major, el resultat pot ser una catàstrofe. De fet des de 1985, a València, la gura del mantenidor es va substituir per una veu en o que llegia textos de poetes, però es tornà a instaurar al 1992.

Angeles Arazo, primera mantenidora de JCF.

Quines solen ser les principals errades d’este discurs?

-Ser massa llarg

-Ser excessivament culte o pretenciós

-Però també s’ha d’anar amb compte i que no quede massa… d’anar per casa

-No tindre un bon valencià

-No pronunciar clar o parlar-li al coll de la camisa

-No tindre una estructura àgil i enllaçada

-Estar tot el discurs mirant el paper

-Anar-se’n per les branques i no tindre un objectiu clar

-Copiar textos o fragments d’altres discursos

-Alguno més?

Els mantenidors en la nostra falla

A la nostra comissió els primers mantenidors foren José Giner Garcia (de la primera fallera major) i José Brull Muñoz, membre de la Banda de l’Empastre (de la primera fallera major infantil), els dos repetiren en altres ocasions. També en tinguérem alguns reconeguts, com Ángel Asunción al 1979, un dels fundadors i president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana; Juan Antonio Folch Barella al 1982, escriptor i membre de l’Agrupació Amics de la Poesia de València; Francisco Borras Sanchis al 1983, president de la comissió de Patrimoni Històric-Artístic de l’arquebisbat de Valéncia; Vicente González Lizondo al 1988, fundador d’Unió Valenciana; Ignacio Gil-Lázaro al 1992, actual diputat al Congrés; Donís Martín al 1999, poeta i membre de Lo Rat Penat; o l’artista Armando Serra a l’any 2000.

Durant la primera década de la falla cap dels mantenidors foren fallers, com hem dit eren persones amb certa importància social i els buscava la falla, o si la família de la fallera major tenia algun conegut rellevant s’apro tava. És el cas de Pili Moreno quan fou Fallera

Major al 1985, “ma tia me féu els trages i me pentinava la mateixa perruquera que a les FFMM de Valéncia, i per ma tia vingué un mantenidor que estava vinculat a Junta Central Fallera”. Però ens fa curiositat que aquell mantenidor, Alfredo Soler, no anava sol, l’acompanyava Pepa Gordillo. És la primera vegada que el nom d’una dona apareix a la llista dels nostres mantenidors, i també la primera vegada que apareix una parella per a fer junts esta tasca. Lluny de ser una modernitat, com vaig pensar en un principi, tenia una raó: “resulta que l’home no tenia molt bona salut i patia del cor, i ens va dir si es podia buscar a altra persona que féra amb ell el discurs per si, de l’emoció del moment o la tensió, li donava algun patatús”, ens explica Pili. Ara bé, diu que d’ells no sabia res, i que es conegueren

el mateix dia de la presentació, “no m’enrecorde de res del que me digueren, què m’anaven a dir si no me coneixien?”.

Un any següent, al 1986, el faller Jesús Marín fou el mantenidor infantil, sent ser el primer membre de la falla en tindre esta funció. Altra dada rellevant és que ns al 2001 no arribà la primera dona mantenidora en solitari, fou Lola Gregori López, germana de la Fallera Major, Pilar Gregori. A més de ser la primera dona, també fou, segurament, la primera mantenidora que tenia una relació tan estreta amb la fallera major.

I és que, a poc a poc, durant la década dels 2000, esta febre dels prohomes anà baixant, tant que actualment els mantenidors i mantenidores han acabat sent familiars i amics de les falleres majors, i això és molt millor! Les conéixen a la perfecció i sumen un plus d’emotivitat al moment que segurament no aconseguien cap dels mencionats abans. Hem tingut germans, amics, cosines, ties… a més, com en moltes ocasions són de la falla, o del poble, sempre generen més interés entre el públic: “a vore què li diu, segur que plora”.

Mantenidors de capçalera

Noms com Pepico Motes, Juan Oliver, Jesús Marín o Alfonso Tarazona són dels que més guren en la llista de mantenidors de la nostra falla, i és que són reconeguts al poble, tenen relació amb molta gent i sobretot: deuen ser uns autèntics “Piquitos de Oro”. El que lidera el rànquing de discursos és Pepico, quan parlàrem amb ell no recordava ni el número de falleres, dins de la comissió en foren huit, però en altres falles també ha exercit de mantenidor. “Jo en aquella época recollia molts llibrets, i m’anava agarrant textos i poesies que després arreglava. També n’escribia, de vegades estava treballant i si me venia alguna cosa al cap l’apuntava, tot eren xulletes i paperets, i quasi tots els discursos els feia en vers”. Són paraules de Pepico, que reconeix l’avantatge que tenia al conéixer a les falleres, “perquè com eren xiques de la falla…”. Diguem açò perquè ens confessa, com ja ens apuntava Pili Moreno, que els mantenidors de la primera época poc deien de la Fallera Major, “jo te diría que cap dels que vingué de fora va parlar amb elles primer per saber alguna cosa més”.

Per a Pepico, el canvi que ha experimentat esta gura es bo perquè conéixer a les xiques és bàsic per a ell, ja que és pot cumplir millor el seu

objectiu: “afalagar a la xica que estàs enaltint”. La primera fallera major de la qual Pepico fou mentenidor és Maria Jesús Tarazona, al 1994, la última, al 2013, Susana Moreno, de qui també fou el seu mantenidor infantil al 1995, amb Amparo Casado també féu doblet d’infantil i de major. “L’any que fou Ana Chaler la fallera major, son pare volia que jo fóra el mantenidor, però ja li havia donat la paraula a Amparo Casado, que era la infantil”. I és que com es sol dir, Pepico estava més sol·licitat que la “Charito”!

Alfonso Tarazona li seguix els passos amb sis falleres majors de la falla exaltades, curiosament totes infantils, i alguna més fora de la comissió. “La primera vegada fou a l’any 1993 amb Amparo Tarazona Balbastre, els mantenidors que jo recordava d’aquella época eren més ceremoniosos, més protocol·laris, i jo ho vaig intentar ser més desenfadat. Vaig parlar del veïnat, de les amigues, tirava mà de les relacions personals entre el meu entorn i el d’ella. També llegia molt i agarrava idees, i amb les coses que jo anava apuntant nalment ho enganxava i ho adobava per donar-li forma. Tot ho feia amb boli i paper, i ho assajava a casa amb la meua dona. Intentava dir-ho a la meua manera, sense mirar massa el paper. Quan vaig ser mantenidor de Zaida vaig fer una cosa més diferent perquè vaig escriure una espècie de conte”.

Per a Alfonso eixa proximitat entre les falleres majors i els mantenidors és molt bona, però també veu amb bons ulls, si hi ha oportunitat, tindre alguna persona rellevant, “sempre i quan es preocupe per conéixer a la fallera i no s’obliden que l’objecte del discurs és la fallera major”.

No obstant, sense Alfonso saber-ho, segurament en aquell moment i amb aquells discursos estava trencant un esquema, el de la institucionalitat. “Ho vaig intentar fer un poquet menys solemne i d’un màxim de deu minuts”. Alfonso també coincidix amb Pepico en dir que el principal és homenatjar a la fallera major, i també al seu entorn perquè es genera més complicitat: mirar si ha faltat algú proper, saber coses dels seus estudis o treball, amistats en particular, “quan eres família pots apro tar molt més eixes connexions i això a la gent li agrada”, és el que li va passar a Alfonso al 2007 i al 2010, ja que va ser el mantenidor de les seues nebodes Carolina i Maria, “saps quines tecles has de tocar”, ens diu. També ens comenta

que en els seus discursos acabava incloguent alguna cosa de la falla, de Paiporta o de l’ofrena. “Molts diuen ara que esta gura hauria de desaparéixer, jo trobe que no, primer per elles, perquè tinguen un homenatge, i segona per la gent, perquè puga saber coses de la fallera major que ni sospiten”.

Orgull i responsabilitat

Inicialment que te proposen ser mantenidora d’una fallera major deuria ser motiu d’orgull per a qui rep la comanda, així de fet ens deien Pepico i Alfonso que ho sentien. Con en en tu per eixa noble tasca però de segur que no m’enganye si dic que un gran pes i responsabilitat recau sobre tu ns que no passa l’acte i tot ix sense cap incident. Has d’emocionar, enaltir, tindre gràcia i estar solt, agradar a la fallera major, a la seua família, al públic… però això, els “piquitos de oro” ho tenen fet.

Històries paiportines… DE BOCA EN BOCA

Joaquín Martínez

És possible que de xicotets escoltàrem relats que contaven els nostres iaios, tios, pares, amics o veïns. Alguns d’ells són històries fantàstiques on apareixen reis, dracs, mags, bruixes, fantasmes o princeses; unes altres podien ser d’amor o tragèdies, temes que comparteixen molts d’aquests relats populars i que, amb el pas del temps, s’han arribat a convertir en verdaderes llegendes o mites, narrats també actualment. A València tenim prou exemples d’aquestes narracions com el drac del Patriarca, la delicà de Gandia, el salt de la novia, etc…

El terme llegenda prové del llatí “legenda”, que signi ca “el que ha de ser sentit“. Aquestes històries són narracions que es conten en públic, transmeses de generació en generació, de boca en boca, de pares a lls o de iaios a nets; i la seua peculiaritat és que, en ser contades de manera oral, els relats són modi cats i cada vegada es van afegint més elements a les històries, ja siguen fantàstics, tràgics o còmics, els quals provoquen que adquirisquen un caràcter de credibilitat que fa que es mantinguen vigents per tants anys.

L’home sempre ha tingut esta necessitat de comunicar-se, parlar amb els altres, explicar-se les coses viscudes, les coses quotidianes, els successos que ocorrien en el seu entorn o experiències personals que es transmetien com he dit abans, de generació en generació, en una mateixa família, veïnat, poble o comarca, com se sol dir de boca en boca. A les cases, antigament, els pares o iaios sentats a la calor de la llar, contaven històries als seus lls o nets com es vivia la nit de reis o els contaven històries de por en la nit d’ànimes, en la festivitat de Tots Sants.

Els que tenim més edat ens recordarem d’aquelles vesprades i nits sentats a la fresca, a les portes de les cases on es reunien, per grups, els veïns del carrer o d’una mateixa nca. Aquest moment era l’idoni per a enterar-se de les xafarderies del poble, on les dones contaven l’ocorregut durant el dia, històries passades o xafardejos on posaven verda a alguna veïna que en aquell moment no estava.

Com he dit, a València hi ha moltes històries, contes o llegendes, i Paiporta no és l’excepció. Successos que en el seu moment van impactar a la gent i van quedar en la memòria d’aquests i que, generació darrere generació, ens ho han transmés de manera oral o escrita a través de llibres o notícies periodístiques que a dia de hui encara podem vore. Per fer este article he parlat amb gent major del poble per poder traure informació d’algunes d’estes històries que

ells recordaven, tots coincidien a contar-me anècdotes o successos personals, que van viure de xicotets amb els seus pares o iaios, però, en general, no he aconseguit “res”, així que vaig haver de recòrrer als llibres i visitar l’hemeroteca de la ciutat de València per a poder aconseguir alguna història antiga relacionada amb Paiporta.

La primera història que vos contaré, és el cas de “Paiporta la Cruel” així ho va escriure en el seu dietari el capellà del Rei Alfons V el Magnànim. Era el 26 de febrer de 1447, a València vivia un tal Ginés Ferrer que havia sigut jurat de València, estava casat amb una dona molt rica, propietària de moltes terres a Paiporta. Per altra banda una llauradora viuda de Paiporta, les terres de la qual confrontaven amb les terres del tal Ginés Ferrer, es queixava que els criats d’aquest li desbarataven els seus cultius. Aquesta llauradora amenaçava amb recórrer a la justícia, l’ama de les terres es cà feta un bou i va manar als seus criats que prengueren venjança. Una nit els criats d’aquesta senyora van entrar a la casa de la viuda, la van matar, i van fer el mateix amb els lls per por a que els descobriren: dos lls, un de 22 anys, un altre de 10 i una lla de 5 anys. Els van tirar a tots a un pou, però una altra de les lles va aconseguir amagar-se.

Aquesta història es coneix també com “El gos de Paiporta” i per què?, vos preguntàreu. Els successos abans descrits es van quedar sense justícia ns que el gos de la familia assassinada es va presentar a València, a la casa de la ciutat (l’ajuntament), i a la porta es va posar a lladrar ns que el van tirar d’allí. L’endemà va tornar a muntar escàndol de nou i el van tornar a tirar, i així diversos dies ns que els jurats de la ciutat, intrigats per aquesta situació, van decidir seguir al gos per saber qui era l’amo i perquè es comportava així. El van seguir ns a Paiporta i allí van preguntar al veïnat per l’amo del gos i la gent del poble els va parlar de l’assassinat de la viuda i els seus lls.

Amb el que havien descobert, els jurats de la ciutat van interrogar a la xiqueta supervivent sobre la nit del crim, la xiqueta va contar el succeït i els jurats li van dir si podria identi car als agressors. Durant diversos dies va estar acompanyant als guàrdies en la seua ronda pels carrers de la ciutat, ns que un dia va identi car a un dels criats eixint d’una taverna. Els guàrdies el van prendre i es va descobrir el pla ordit per la dona de Ginés Ferrer, però com estava fora de València va poder escapar-se, no va tindre tanta sort la seua dona i els quatre criats, que van ser ajusticiats.

Aquest és el relat de la lleialtat d’un gos cap als seu amo, que va

anar a demanar justícia i no va parar ns a aconseguir-la, la història va passar de generació en generació i sabem que els nostres avantpassats la coneixien, ja que els alcaldes de la població, en el seu escut, portaven la imatge d’un gos, al·ludint a la seua lleialtat, la lleialtat també necessària com a mandatari cap al seu poble.

Podem veure aquest escut en la següent imatge.

Un altre relat “extraordinari“, i que segurament seria notícia al poble i comentat entre el veïnat, va ser el cas del nostre il·lustre Dominic Fra Gabriel Ferrandis. Sent el nostre paisà xiquet ja va donar mostres de ser sant per les seues accions i paraules. Encara que en la seua biogra a trobem molts relats extraordinaris he triat el següent. Als cinc anys, va caure des d’un arbre a la séquia de Montcada submergint-se davall de les seues aigües durant mitja hora, quan els seus pares van anar a buscar-lo el van traure de l’aigua pensant que estaría mort, però este estava sa i alegre i li va dir a son pare: “pare, ni tan sols he engolit una gota d’aigua, els meus germans ploraven i cridaven i jo els estava sentint davall de l’aigua”.

Una altra notícia treta de la prensa, i que en el seu moment també seria per molt comentada al poble, és el cas d’un “miracle” esdevingut a una llauradora de Paiporta al desembre de 1892. L’article diu així: “Una llauradora, veïna de Paiporta, d’uns 45 a 50 anys venia patint una malaltia que lentament minava el seu organisme i li havia produït la paràlisi completa de les dos mans. Desnonada per diversos facultatius, ha vingut hui a la ciutat per a consultar amb una eminència mèdica, però se li ha indicat que ns a la una de la vesprada no podría veure-la. La llauradora en això s’ha dirigit a la capella de la nostra excelsa patrona la Santíssima Verge dels Desemparats i ha sentit la missa d’onze posada de genolls i pregant fervorosament a la Mare de l’Empar que l’alleujara en la seua penosa malaltia. Acabava de sonar la campaneta de Sanctus, quan la llauradora ha fet un crit, exclamant “Gràcies Verge Santíssima, gràcies!, estic bona, menege les mans! Miracle, miracle, gràcies Verge Santa!”

Alguns dels han acudit en socors de la pobra dona que, mig desmaiada, ha sigut traslladada a la sagristia i allí, ja reposada de la seua profunda emoció, ha publicat en alta veu la seua curació miraculosa, dient que en donar els Sanctus ha sentit un formigueig en les dos mans i amb un goig immens ha vist que podia moure-les, així com els dits, sense cap di cultat, com quan estava bona. La gran quantitat de dels que envoltava a la llauradora ha esclatat en vítols a la patrona de València i plens de fe han proclamat el miracle.

Notícies i successos en trobem molts en els periòdics, successos que passaven a Paiporta i que els seus veïns comentarien en els casinos, tavernes o botigues, com és el cas d’un veí de Paiporta de 27 anys que a l’octubre de 1876, estant treballant en el camp, i li agafà una tempesta. Fugint d’esta es va refugiar davall d’una gran garrofera tenint la mala sort que un llamp el matà.

Un altre succés, aquest esdevingut en les festes d’agost de 1880, va ocórrer quan alguns coets solts que es dispararen en la cordà van ferir a set o huit veïns, alguns d’ells de bastant gravetat. En succeir en dates tan assenyalades segur que molts anys després aquest esdeveniment seria recordat i comentat al poble.

També hem trobat que la processó del Corpus de l’any 1895 va tindre un desenllaç trist per a les imatges dels sants Abdón i Senent, ja que, quan va passar la processó pel barranc (encara no estava el pont) les imatges es van desprendre de les andes caient entre les roques i trencant-se. D’aquesta història o llegenda es dubtava de si havia sigut un accident o ho havien fet a propòsit els llauradors que portaven les andes, per no ser molt e caços aquests sants, ja que durant diversos anys la pedra havia arruïnat els cultius i per venjança els llauradors haurien tirat les imatges al barranc. Mai ho sabrem, però la llegenda queda ací.

Per a acabar, encara que es podrien contar una in nitat de xicotetes anècdotes més, vos contaré una més recent en el temps, que jo mateix l’he sentida a casa i on un dels protagonistes és mon pare. Quan s’estaven celebrant les festes taurines a Paiporta, en el recorregut de les vaquetes es trobava el que era el Banc de València, i a migdia una d’elles va entrar per una nestra del banc donant un gran esglai als empleats, entre ells mon pare, els quals es van amagar en els banys ns que es va poder traure la vaca del banc.

Finalment, volia dirigir-me als joves que estan llegint este article per dir-los que és bo que parleu amb les persones majors, ja que aporten a la societat experiència i saviesa, i així les històries que vos conten no es perdran, tornem a escoltar-nos els uns als altres i transmetem les de boca en boca a les futures generacions.

Bibliogra a:

- Fulla extraordinària de l’església Parroquial de Paiporta any 1933 (Arxiu històric Parroquial Sant Jordi de Paiporta).

-Elogi fúnebre de les solemnes exèquies a la bona memòria de Fra Gabriel Ferrandis

*Año 1783 per Sr. Joseph Faustino.

-El ben públic Núm. 1087 18 d’octubre de 1876

-La Unió Catòlica Núm. 973 17 d’agost de 1880

-L’Herald de Madrid 16 de juny de 1895.

-La correspondencia d’Espanya, any *XLIII Núm. 12660 4 de desembre de 1892.

#somcervantes

Els malnoms. de boca a boca

MALNOM: Nom que es posa a algú, pres d’algún defecte, vici etc…, de la família a la qual pertany, lloc de procedència, o ci, etc…

Viure en un poble és relacionar-se, contactar, comunicar, tractar-nos diàriament els uns amb els altres i, per què no, conèixer-nos pels malnoms.

Perquè el malnom naix d’una necessitat de comunicació, de referirnos a l’altre, i per això ens acosta, estreta més els llaços que hi ha en un poble, ens uneix amb els nostres veïns.

En primer lloc, hi hauria que diferenciar-lo del cognom. La diferència està clara, el cognom ens ve donat generació rere generació, té un caràcter o cial i administratiu, una validesa universal i intemporal.

El malnom, no obstant, només te vigència al nostre poble i no té cap validesa a efectes administratius. Té una intenció purament diferenciadora, es transmet boca a boca al llarg de varies generacions, convertint-se en referència de clan.

És d’una varietat i riquesa tremendes i re ecteixen enginy i en ocasions mala idea. Poden ser afectuosos, ofensius, alguns tenen explicació lògica i altres no, però sempre s’originen a partir de trets particulars.

Els malnoms no tenen data d’inici, però daten des que la llengua és tal. No hi ha cap llengua que no tinga eixa necessitat expressiva.

Generalment per a ningú és cap problema portar el malnom, de vegades és un orgull, encara que hi ha gent que no l’accepta de ‘bon grat’, altres el consideren un insult i això ha donat lloc a més d’una discussió.

A Paiporta, com en molts pobles, encara estan en vigència i és la manera més efectiva de reconèixer aquella persona de qui ens estan parlant.

Com exemple, explicarem a continuació una xicoteta mostra.

‘Les trencacors’. Es va originar perquè son pare era un home que quan arribava a casa de treballar de seguida es llavava i s’arreglava i quan eixia al carrer feia molt de goig, les xiques se’l quedaven mirant i deien: Mira que templat! Ell de broma deia: “ja els he trencat el cor”, i d’ahí ve ‘trencacors’, que ha passat a les seues lles.

Amparo Pastor

‘La Peixeta’.

Li ve de son pare, se suposa que era perquè tenien els ulls blaus.

‘Emilio l’anguilero’.

Perquè li agradaven les anguiles.

‘Juan el abusante’.

Me conta la lla que son pare tenia un magatzem i a les dones que treballaven allí, per fer- los una gràcia, quan passava per darrere els deslligava el davantal i elles li deien entre rises “que abusante eres”.

Malnoms que deriven de l’o ci

‘El palleter’.

El més il·lustre paiportí, que venia palletes a la plaça de les Panses de València.

‘Boquereta’.

Perquè feia boqueres de sèquia.

‘Rosa la carnissera’.

Son pare tenia una carnisseria.

‘Toni l’algepser’.

Anava en un carro venent algeps. Aquest nom va passar a les lles i hui en dia són conegudes com ‘les algepseres’.

‘Pallasso’.

Qué curiosament prové de pagés (persona que treballava la terra).

Vicent ‘el forner’.

Com el nom indica tenia un forn.

‘El sastre’.

Se suposa que seria per l’o ci d’un avantpassat, però no se coneix l’origen.

Malnoms derivats de semblança amb característiques físiques.

‘El Senill’.

Senill és una planta que naix en terrenys pantanosos i té un tronquet molt alt i prim acabat en un cabet. Se suposa que el nom li ve d’ahí, ja que era molt alt, prim i amb un cabet xicotet.

‘Garza’.

Per paregut a l‘animal, que té les pates molt nes.

Altres motius.

‘La pipa’.

Me conta que és una història molt graciosa. De xicoteta anava amb un xic a sentar-se en la porta del cine i ella menjava pipes i ell quicos i d’ahí començaren a dir-se: tu pipa i tu quico. I aixina quedà la cosa.

‘Ragueta’.

A sa mare li deien de cognom Raga, son iaio s’enfadava perquè no utilitzaven el seu cognom si no el de la dona.

Amparín ‘la bola’.

Li ve de sa mare, però no recorda d’on ve.

Rosario ‘la pera’.

Li ve de sa mare, però no recorda d’on ve.

‘El negre’.

Li ve del seu pare, que era molt ‘morenet’, de fet a la seua iaia li deien ‘la morena’.

‘Els ambrosio’, El seu tatara iaio es deia Ambrosio, nom propi d’origen grec.

‘El torrentí’.

Es fa referència al seu poble d’origen.

‘El ceba’.

Li ve dels seus avantpassats, possiblement treballava en la ceba.

‘Coqui’.

Li ve dels seus avantpassats, desconeix l’origen.

‘El xic i mig’.

Li ve d’un avantpassat, que valia per una persona i mitja.

‘Cama’.

Li ve del seu iaio, no recorda el motiu.

‘El sano’.

Li ve dels seus avantpassats, desconeix l’origen.

‘El tort’.

El seu avi era tort.

‘L’hortolà’.

Gent de l’horta que vingué a viure al poble.

‘El surdo’.

Conegut jugador de futbol local, que tenia una ‘surda’ prodigiosa.

Curiosament alguns carrers també es coneixen per un malnom, com per exemple : ‘El carrer dels dimoniets’. Conten que la gent que vivia allí sempre estava estralejant i era mal parlada. Va passar un dia un senyoret de Paiporta i féu el comentari: “quin carrer de dimonis” i d’ahí li ve el nom.

Com no podia ser d’altra manera en la falla també tenim un grapat de malnoms. Hem preguntat pel seu origen i açò és el que ens han contat:

‘La Burrianera’. Perquè la seua iaia era de Burriana.

‘La Raquetera’. Perquè son pare tenia una fàbrica de raquetes.

‘El xurro’.

Com és de León els amics començaren a dir-li xurro (per ser de fora).

‘Morrinet’.

Ve del seu tatara iaio. Que venia al poble pinso de l’animal que deien en l’època el ‘morret’. D’ahí començaren a dir-li el ‘morrí’ i ha anat passant de generació en generació.

‘Madalenas’.

Li ve de sa mare, però no saben per què.

‘Pajarillo’.

Li’l varen possar els amics.

‘Tano’.

Heretat de son pare. No sap d’on prové.

‘Polit’.

Ve de la família del seu iaio, però no sap l’origen.

‘El campanero’.

La seua tatara iaia, en caminar, bellugava molt la falda, com si fóra una campana.

CONCLUSIÓ

Per a la majoria suposa un orgull portar estos malnoms o en tot cas no els molesta, constitueixen el món dels afectes, encara que també dels desafectes, l’únic patrimoni que tenim per a carregar eixa afectivitat és el patrimoni intangible dels éssers humans: la llengua.

Mirant al futur, és una realitat que este tipus de vida i societat en què varen nàixer estos apel·latius, és molt diferent de l’actual i que la forma de relacionar-se dels nostres pares a la de les generacions que ens succeeixen van per altres camins. Malgrat això, encara que molts d‘estos ‘sobrenoms’ ja no són utilitzats per la gent més jove, van sorgint de nous, que serveixen per a que es bategen els uns als altres, encara que segurament tindran una vida més curta que els que s’han anat transmetent de generació en generació, contribuint a eixe encant tan particular i suggerent que té viure en un poble!.

Amb bon sabor de boca

Borja Salvador

“L’esmorzaret”: una gran tradició valenciana L´esmorzar valencià, conegut com “l’esmorzaret”, és sagrat. Gran quantitat de valencians i valencianes respecten el moment del famós menjar valencià com si foren parroquians que acudeixen a missa. L’esmorzaret és una tradició gastronòmica que representa als valencians i la nostra terra. El ritual sol realitzar-se entre les 9:00, per als més puristes, i aproximadament a les 12:00, per a aquells més ressagats.

Tot comença amb una picaeta, normalment consta de cacaus, olives, tramussos, cebetes en vinagre o una bona ensalada, tot acompanyat sempre per vi en llimonà (la beguda més típica per als esmorzars) o una cervesa ben freda. Oberta la gana, fan entrada els entrepans, replets de tot tipus de combinacions de carns, embotits, truites i un llarg etcètera. I per a arredonir-ho, nalitzem amb un café o “carajillo”, o amb el famós “cremaet”, que tant agrada als valencians.

Esta tradició es remunta a quan la majoria de famílies vivien de l’horta. Del dur treball que es feia llaurant es va passar de l’esmorzar al bancal, als bars més propers. Hi havia qui optava per portar l’entrepà preparat de casa i només consumia els entrants, la beguda i el cafè, allò al que anomenaven “fergasto”, que era una espècie de peatge que hi havia que pagar per a poder asseure’s a taula.

En els últims anys, aquest ritual ha patit un increment en la seua pràctica i ha anat mes enllà de la parada que fan els treballadors per a reposar forces. Ja és una moda reunir-se amb la colla d’amics i amigues per a gaudir de l’esmorzar. Fins i tot hi ha comptes d’Instagram que fan rutes pels millors locals de tota la Comunitat Valenciana, recopilant els diferents tipus d’esmorzars i inclús valorant els propis establiments. Destaca @larutadelsesmorzars, que amb més de 30.000 seguidors ens farà la boca aigua amb les seues fotogra es i vídeos.

Tant es l’auge d’este costum, que des de fa uns anys nasqueren uns premis anomenats Cacaus d’Or, on distingeixen els locals valencians amb les millors propostes gastronòmiques per a esmorzar. Cada any, des de fa huit edicions, es corona un grup de deu restaurants que serveix com a guia per als amants de la tradició.

L’esmorzar al món faller

En el món faller, allò d’esmorzar no es queda arrere, ni molt menys. Moltes comissions preparen gustosos esmorzars amb diferents motius: per a precedir algun esdeveniment o treball, acompanyar una junta o reunió o simplement per a gaudir de la companyia fallera.

A la nostra falla, es preparen esmorzars durant tot l’any i, sobretot, a la setmana fallera. Solem apro tar algun acte o qualsevol festa per ajuntar- se sobre les 10:00 per a fotre’ns un bon entrepà de pisto amb llonganisses, pernil amb formatge... etc. És tant el poder que posseeix l’esmorzar que, ns i tot, serveix com a reclam per a que els fallers i falleres acudisquen a fer feines de neteja. Encara que els més espavilats es fan els “llonganisses”, mai millor dit, i només van a l’esmorzar.

Vista la situació, si tant important és l’esmorzar al món faller, per què no se li dóna la importància que requereix? Açò és el que s’han plantejat des de l’empresa Amstel. Tot allò important per a les falles té guardat el seu dia o moment especial per a celebrar-ho. La Plantà, la Cridà, la Despertà o la Cremà són alguns dels actes que tots els fallers i fallers celebren a l’uníson en el seu respectiu moment donant-li la importància que requereixen tots estos esdeveniments. Des de la famosa marca de cerveses (Amstel), han considerat que aquest llistat no està del tot complet, i pensen que falta un acte per a donar-li lloc a l’esmorzar. Per això, es va arrancar un moviment per a demanar a la Junta Central Fallera que incloga en el calendari de festejos “L’Esmorzà”. I encara que normalment s’esmorza tots els dies de la setmana fallera, Amstel vol proposar com a dia o cial el 16 de març. Així també serveix per a recuperar les forces gastades el dia anterior en La Plantà. Amb el hastag #EsmorzàO cialJa l’empresa cervesera vol cridar l’atenció dels valencianes i valencianes I sumar suports.

Se m’ocorren diverses maneres de celebrar aquest acte en la nostra comissió. Una podria ser que la pròpia falla preparara taules amb els aperitius típics de la “picaeta” (cacaus, olives, tramussos, ensalades... etc.) i que cada colla s’organitzara per preparar un esmorzar que

posteriorment entrara a concurs. Es formaria un jurat amb els representants i amb diversos “especialistes” fallers en la matèria i nalment es donaria un premi amb algun distintiu per als guanyadors.

Seria, ja siga d’aquesta manera o de qualsevol altra, una bona forma de donar-li la importància que li correspon a esta gran tradició valenciana que tant ens agrada. Així que esperem que la proposta arribe a bon port, i si no és així, de segur que seguirem gaudint de tot el que suposa un bon “esmorzaret”.

Parlar des del cor…

Generalment parlem des del cor en situacions especials de la nostra vida, moments en la família, els amics o en aquells llocs on es trobem còmodes, no obstant això sempre hi ha persones bones que com diu el refrany “els que de tot cor volen, de tot cor parlen”, i en este cas podem parlar de Rafa Pastor Gandul, Rafa per a tota la seua família fallera i és que com bé va escriure en el seu segon any de president allà per 1993: “La Falla és un lloc on tens l’ocasió de conèixer noves persones i junt als teus habituals amics te permet ampliar i fer més gran el cercle de les teues amistats. La Falla es un fòrum d’opinió que te brinda l’oportunitat d’expressar les teues idees i d’escoltar-ne unes altres. En de nitiva, una Falla complix una funció bàsica i fonamental per al ser humà, com és la seua capacitat per a relacionar-se, per a conviure en societat millorant la qualitat de vida de cadascú.”

I és que Rafa era faller, tant, que abans de ser membre de la nostra comissió ja portava amb la camioneta del rajolar les peces de la falla a la plaça per a plantar. Una volta apuntat sempre va participar de la vida activa de la comissió, sobretot als anys 80 i 90 on va formar part de les directives de la falla, arribant a ser president els anys 1992 i 1993.

Diuen també que la vida que una persona ha viscut, no és com ell la recorda, sinó com la recorden al contar-la els demés, i de segur que de Rafa podríem contar a nivell personal moltes coses, però sobretot en l’àmbit faller el recordarem per saber conviure sense problemes amb totes les dones a nivell gastronòmic. Durant molts anys, Rafa era l’únic home en veu i vot en una tasca que habitualment feien les dones. La ma esquerra i el seu bon gust per a cuinar feien d’ell una valuosa veu en les cuines del casal el Tro o de les ames de casa.

Però si hem de parlar de Rafa ho deuríem de fer per la seua mà a l’hora de fer paelles. Conec a més d’una persona que ha tastat les paelles de Rafa en la falla i, a nivell particular, les paelles que feia al camp i a Velilla (Sória), amb familiars, amics i coneguts.

En els últims anys, pot ser ja no s’encarregava de fer les paelles, però sempre tenia una cullera a la mà per a tastar la paella en el seu resultat nal o bé en el procés de preparació de paelles. La llàstima és que la vida no ens haja deixat tastar una paella pel 50 aniversari, però estem segurs que allà on estigues seguiràs amb la cullera provant paelles, a més de gaudir de la teua falla, eixa que et recorda de la millor forma, com una bona persona i un faller exemplar.

sense fre, així és com van els fallers i falleres durant la setmana gran de la festa. Des del matí ns la nit les activitats són moltes i no es volen perdre res!

Programa de festes

Dissabte 11 de febrer

17:30Cant d’Albaes. Eixirà des del Rajolar per anar a les falles de Mestre Serrano – Sant Francesc, Sant Antoni i adjacents i Av. Francesc Císcar – Plaça de l’Esglèsia. Després de sopar, a partir de 22:30, cantaran a la Fallera Major de Paiporta i a les falles de Jaume I, Verge dels Desemparats - Dr. Fleming i Pl. Cervantes

Divendres 17 de febrer

20:30Inauguració de l’Exposició del Ninot al Museu del Rajolar

Dissabte 18 de febrer:

21:00Sopar de Gala de Junta Local Fallera als salons Mediterráneo (Albal)

Dissabte 25 de febrer

14:00Dinar i jocs al casal ns a l’hora de la Crida.

19:00Concentració de totes les comissions en la plaça Soliera per anar a la Crida

19:15Des lada totes juntes cap a l’Ajuntament

20:00Crida

22:00Sopar sobaquer casal

24:00Nit del Faller. Disco-mòbil en la falla Mestre Serrano – Sant Francesc

Diumenge 26 - Dia del faller

12:00Jocs infantils i quinto i tapa organitzat per la falla Mestre Serrano – Sant Francesc

14:00Dinar de germanor de totes les comissions en la demarcació de la falla Mestre Serrano – Sant Francesc

“Desbocats”,

Dissabte 04 de març

16:30 Concentració en el casal per acudir a la Cavalcada del Ninot, que començarà a les 17:30

22:00 Sopar sobaquer al casal

Diumenge 05 de març

11:30Concentració en el casal per a donar la benvinguda a la xaranga “Agua de fuego”, amb ella anirem tots junts a València a vore la mascletà

15:00Paelles en la nostra falla i presentació del #LlibretCervantes23 Ssshhhh...

Divendres 10 de març

10:30 Recepció de les falles de la comarca en la Diputació de València

17:30Concentració al carrer Primer de Maig de totes les comissions falleres per anar al Cant de l’Estoreta organitzat per Junta Local Fallera

Dissabte 11 de març

11:00 Esmorzar a càrrec del President Infantil

Al llarg del matí plantà del cos central de la nostra falla gran

15:00Dinar sobaquer al casal

16:00Disco-carpa i tardeo amb DJ KILO

20:00Festa temàtica

22:00Sopar sobaquer al casal

23:00Disco-carpa amb DJ Franga

Diumenge 12 de març:

08:00 Despertà organitzada per Junta Local Fallera. Concentració de totes les falles en carrer Primer de Maig

14:00Paelles i entrega de recompenses entre la comissió major

18:00Berenar a càrrec de la Fallera Major Infantil

Dimarts 14 de Març

Seguirem amb els preparatius de la Plantà i demés preparatius per a la setmana fallera

18:00Berenar Infantil a càrrec de la nostra Falla, en acabar, entrega de recompenses entre la comissió infantil

21:30 Mascletà nocturna a càrrec de la falla Mestre Serrano - Sant Franscesc

22:00Sopar sobaquer

Dimecres 15 de març: Al llarg del dia Plantà de les nostres falles. La Plantà Infantil començarà pel matí i s’allargarà la resta de la jornada

20:00Mascletà nocturna a càrrec de la falla Sant Antoni i adjacents.

22:00Sopar de la Plantà

00:00 Nit de l’Alba

Dijous 16 de març:

14:00Mascletà a càrrec de la falla Av. Francesc Císcar – Plaça de l’Esglèsia

17:30Concentració al casal per acudir a l’Entrega de Premis

19:00Entrega de Premis front l’Auditori Municipal

23:00Festa de Neón amb DJ Barreales ns a les 3:30h

Divendres 17 de març

11:30Passacarer per a visitar les falles del nostre poble (palmera i sant antoni)

14:00Mascletà a càrrec de la falla Jaume I

17:00 Passacarer per a visitar la resta de falles del nostre poble (poble, jaume, Iglesia)

20:30Cremà falla Aldis

21:30Sopar Infantil

22:15Sopar Major

23:00Concurs de mini-mascletaes

23:30Festa del semáforo amb DJ Erik ns les 3:30

Dissabte 18 de març

08:00 Despertà infantil pels carrers de la nostra demarcació, en acabar desdejuni amb xocolate i bunyols

14:00Mascletà a càrrec de la Verge dels Desemparats - Dr. Fleming

16:30Concentració en el casal per acudir a l’Ofrena de ors a la Verge dels Desemparats que començarà a les

17:30

21:30Sopar Infantil

22:15Sopar Major

23:00Festa del brilli-brilli amb la orquestra “Sector Zero”

23:30Nit del Foc a càrrec de l’Ajuntament al llit del barranc

Diumenge 19 de març

11:00Concentració al casal per acudir a la Missa de Sant Josep

12:00Missa major en honor a Sant Josep en l’església Sant Jordi i seguidament passacarrer pels carrers del nostre poble

14:30Mascletà a càrrec de la nostra falla

18:00Espectacle de màgia per a la comissió infantil

20:00 o 20:30 segons el premi, Cremà de la Nostra falla Infantil

A partir de les 22:30, i segons el premi, Crema de la nostra falla gran.

Raconet Infantil, xicalla a la mar

EL NOSTRE TAURÓ

Salutació del President infantil

RUBÉN BOLUDA RUIZ

Estimada comissió i gent del veïnat.

Tinc l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres amb l’orgull i l’alegria de ser enguany el vostre president infantil, espere estar a l’atura d’esta gran comissió.

Ha sigut tota una sorpresa per a mi, ja que després de molts anys desitjant-ho, els meus pares han fet possible que el meu somni s’haja fet realitat. Gràcies!

També vull tindre un record per a totes aquelles persones que han estat al meu costat durant aquest any, en especial a la meua família, amics i a tots els representants de les comissions germanes, amb els quals he compartit molts moments inoblidables i als que ja considere bons amics.

I… ara sí que sí!, ja estem olorant la pólvora i escoltant la música als carrers, açò va de bo, aixina que Victoria, Dori i Héctor, anem a gaudir de cadascun dels actes de la nostra comissió i disfrutarem cada moment amb ells.

Aixina que... anem al “lio” que... “JA ESTEM EN FALLES”!

Visca València, visquen les falles i visca la Falla del Mercat!

Peixets al capdavant

Vice president 1er: Izan Herrería Chaler

Vice president 2on: Hugo Martínez Boluda

Secretari: Daniel Sánchez Roselló

Tresorer: Jose Sánchez Roselló

Festejos: Aitor Molero Alanzalbes

Pablo del Saz Almerich

Pirotècnia i Focs: Nicolas Chirivella Fabià

Lucas Garcia Tarazona

Jocs: Claudia de la Fuente Gómez

Alejandra Guzman Aranda

Meritxell Ruiz Gómez

Protocol: Marta Montero Martínez

Nicolas Martí Galan

Banderes: Miquel Martínez Pastor

Martí Martínez Marí

Mateo Serrano Roger

Un gran banc de peixets Comissió Infantil

Ahullana Adalid Alejandro

Alcalá Ramos Carlos

Alcalá Ramos María

Alcalá Ramos Marta

Aleixandre Tarazona David

Andreu Masiá Marc

Ayala Dalmau Álvaro

Baños Chisvert Victoria

Bermell Tarazona María

Bermell Tarazona Rubén

Bernal Montesinos Carla

Boluda Ruiz Mario

Boluda Ruiz Rubén

Boza Val Claudia

Carrasco Ruiz Alma

Casado Pascual Ariadna

Casado Pascual Lucia

Casañ Bolos Alba

Coronado Corrales Sofía

Cortina Rodríguez Aitana

Chirivella Fabiá Nicolás

Chuliá Moreno Guillen

De La Fuente Gómez Claudia

Del Saz Almerich Mario

Del Saz Almerich Pablo

Delgado Zamora Alejandro

Díaz Carrasco Yuliana

Dura Casado Alejandra

Dura Casado María

Embuena Llovera Carla

Enrique Marín Lucia

Enrique Marín María

Fenoll Herráiz Pablo

Fernández Pastor Carles

Fernández Pastor Miquel

Ferrandis Vázquez Pau

Folgado Cotrina Gabriel

Fuertes López Hugo

García Benlloch Albert

García Cañas Paula

García Rodrigo Miquel

García Tarazona Berta

García Tarazona Lucas

González Cambronero Hugo

Gutiérrez Oviedo Blanca

Guzmán Aranda Alejandra

Guzmán Aranda Mario

Hernández Casado Valentina

Herreria Chaler Izan

Ibáñez Motes Carlos

Izquierdo Casañ Elsa

Izquierdo Casañ Sara

López López Pablo

López Medina Adriana

López Medina Laura

López Rodado Adrián

López Rodado Valeria

López Rubio Vera

López Vela Sara

Lleonart Peiró Rubén

Llopis Ramos Marc

Marín Juan Daniela

Martí Galán Nicolás

Martin Núñez Naiara

Martínez Álvarez Carmen

Martínez Boluda Hugo

Martínez Boluda Oliver

Martínez Marí Marc

Martínez Marí Martin

Martínez Mortes Lourdes

Martínez Tarazona María

Masiá Muñoz Marcos

Masiá Muñoz Sela

Méndez Salvador Ricardo

Molero Alanzabes Aitor

Montero Martínez Marta

Muñoz Moyano Alfonso

Muñoz Moyano Ferrán

Navarro Martínez Dylan

Palomino Mesado Valeria

Pardo Soler Mario

Pardos Ferraz Noa

Pascual Picazo Jordi

Pérez Encarnación Valentina

Puchades Gómez Alejandro

Ramírez Alcántara Lia

Roldan Soto Bosco

Roldan Soto Maxi

Ruiz Gómez Meritxell

Ruiz Gómez Pau

Sáez Martínez Claudia

Salas Pastor Toni

Sánchez Roselló Daniel

Sánchez Roselló José

Sanz Ramón Mª Teresa

Serrano Roger Lucas

Serrano Roger Mateo

Tarazona Castillo Francisco

Tarazona Castillo Germán

Tarazona Felipe Alicia

Tarazona Felipe Beni

Tarazona Ferrandis Gesmil

Tarazona Ferrandis Vicent

Tarazona La Orden Alba

Tarazona Mora Marcos

Tarazona Mora Óscar

Tárrega Folgado Lucia

Valenzuela Delhom Sofía

Villalobos González Valentina

Visquert Fuentes Clara

LA PERLA DE LA MAR

Fallera Major Infantil

Victoria Baños Chisbert

Victoria, una paraula que simbolitza l’amor, l’estima per la falla la qual portes dins del cor.

Una mirada sincera, que a tots en té més que encisats, bona música i fallera i molt amant dels animals.

Per totes eixes virtuts, i amb el nostre propi estil hem de cridar convençuts

Victoria és: Fallera Major Infantil!

Explicació de la falla infantil

La mar necessita que li tirem una mà. Així li ho fa saber la xica, que trobem en el centre de la falla i que representa a la mar, a Neptú, que la mira amb cara de preocupació.

Durant moltíssims anys, sembla que hem viscut d’esquena a la mar o almenys al que respecta a la seua conservació.

La mar tendeix la mà a Neptú perquè en un ultime esforç convença als xiquets d’aquest planeta, ja que són el nostre futur, perquè d’una vegada per sempre deixem de tractar a la mar com si no importara tot el que li fem i el que li llancem.

En la part superior de la falla una família de balenes es resisteix a abandonar el seu hàbitat, perquè pretenen que les cries cresquen en una mar neta, fora de contaminació i sobretot lluny de la mà de l’home que tant els fa patir. Per sort no són tots, perquè hi ha éssers humans que es preocupen i lluiten perquè els importa deixar un planeta fora de perill als seus lls.

Una família de peixos ensenya als humans com es pot anar a la platja a passar el dia, deixant tot tal qual ho hem trobat en arribar.

Una sireneta està envoltada de peixos xicotets i joves als quals explica i conte com era la mar abans que l’ésser humà començarà a descuidar els oceans.

Una parella de taurons es queda sorpresa quan veuen que sobre els seus nassos un vaixell aboca petroli a la mar, embrutant la seua casa, el seu hàbitat.

Un altre tauró es manifesta, mentrestant, preguntant als humans si els agradaria que a ells els embrutaren la seua casa.

Un polp per la part de darrere ens mostra els llocs més bells del món que es troben als oceans.

Una sirena “al·lucina” quan davant d’ella espera un peix de tres ulls , els té per culpa dels abocaments tòxics que tiren a la mar.

Alguna tortuga acudeix a Neptú per a demanar-li que faça d’enllaç entres ells i els xiquets, perquè ells són el futur i a la vegada la solució als problemes de la fauna i la ora dels oceans. Els xiquets són exemple a seguir moltes vegades, i aquest cas no menys, perquè donen una lliçó molt gran. Cuidem el planeta, cuidem els oceans, salvem l’ecosistema marí.

(Jacques Cousteau)

Hem de donar-vos una bona notícia i una mala. Comencem per la mala: ens estem carregant el planeta sense precedents, cada dia llegim als periòdics o escoltem a les televisions notícies sobre la contaminació, el canvi climàtic, animals que s’estingeixen… i la llista de desgràcies és ben llarga. Però ara ve la bona notícia, i és que vosaltres, tots els xiquets i xiquetes, podeu salvar-lo!

Amb responsabilitat, consciència mediomabiental, preocupació per la contaminació i control en l’ús desmesurat de plàstics podem fer molt més del que imaginem. El passat 14 de gener per la vesprada vos animàrem a fer dibuixos conscienciadors sobre la importància d’una mar cuidada i neta, i és que el conjunt d’oceans és molt més que l’acumulació de l’aigua, cobreixen el 70% de la superfície de la Terra i són una font de vida per a nosaltres:

•Perquè produeixen, al menys, el 50% de l’oxígen del planeta

•Perquè absorbeixen el 30% del diòxid de carboni que generem els humans

•Perquè allotgen la major part de la diversitat del planeta

Però parem molta atenció, perquè estos oceans tan valuosos estan en perill, de fet, hi ha alguns cientí cs que diuen que si no posem remei en 25 anys poden estar desprovistos de vida. Amb els vostres dibuixos comprovàrem que teniu la lliçó ben apresa.

“Hem de salvar els oceans si volem salvar la humanitat”

Un dels problemes més greus amb el qual s’han d’enfrontar els oceans i per tant, nosaltres, és el terrible impacte del plàstic. Cada any acaben a estes grans masses d’aigua més de 8 milions de tones de plàstic que tardaran segles en desaparéixer. Amb forma de microplàstics seran engolits pels peixos i pels humans, així que ja es podeu imaginar les conseqüències.

És per això que vos volem animar a fer activitats on recicleu objectes de plàstic i li’s doneu una segona vida, ja que l’ús i abús d’este material ens està donant molts maldecaps. Les més menudes i menuts de la falla començaren posant açò en pràctica muntant unes divertides nino-garrafes. La seua confecció és molt senzilla, solament necessitem una garrafa de plàstic d’aigua, cartolines de colors i pegament, cola o cinta adhesiva. Foradem la garrafa per crear l’obertura de la boca, retallem a les cartolines formes de mans, ulls i llavis, les apeguem i… taxan! Ja tenim a punt la nostra nino-garrafa! La podem utilizar per guardar objectes, roba interior, per jugar a encistellar pilotes menudes… se vos ocurrix alguna idea més?

Dibuixos per a la conscienciació

L’ONU ha llançat aquest missatge amb motiu del Dia Mundial els Oceans que se celebra cada 8 de juny des de 2008 per a recordar cada any la importància que tenen en el dia a dia en la Terra i en la vida de l’ésser humà. El 71% de la superfície terrestre és aigua i els experts adverteixen: en els últims anys, la mar s’ha convertit en una vertadera “sopa de plàstic”.

Els oceans produeixen quasi el 50% de l’oxigen que respirem en la Terra i el seu empitjorament ens en hauria de preocupar cada vegada més. Cada any es llancen ns a 8 milions de tones de plàstic a l’aigua, i com a conseqüència, en aquests 150 anys s’han perdut aproximadament la meitat de tots els corals vius. El propòsit del dia 8 de juny és conscienciar a l’opinió pública sobre les conseqüències que l’activitat humana té per als oceans i posar en marxa un moviment mundial ciutadà a favor dels oceans.

I és que el plàstic està present per tot arreu: des de les profunditats ns a la superfície de la mar. És més, danya greument als éssers vius de l’ecosistema, perquè és ingerit tant per ocells com per mamífers. La contaminació marina suposa un gran perill per a la nostra vida i la del nostre futur, ja que està acabant amb gran quantitat del plàncton, l’encarregat de la producció del 70% d’oxigen. D’altra banda, els oceans absorbeixen grans quantitats de diòxid de carboni, entorn d’un 30% del total que produïm els humans. Per tant, són claus per a controlar un altre dels grans problemes actuals: el calfament global.

No obstant això, segons dades d’alguns experts, encara que sone contradictori, cada dia reciclem més. Només a Espanya es va reciclar durant 2017 un 77,1% dels envasos de plàstic, bricks, llandes i cartó. Així i tot, encara ens queda molt a aprendre, les conseqüències de la contaminació que ha patit el planeta persistiran durant molts anys, però si la parem ara podría ser reversible. Huit milions de tones mètriques és la quantitat de plàstic que llancem als oceans cada any, equivalent a quasi 57.000 balenes blaves.

“La contaminació del mar s’ha multiplicat per 10 en els últims 40 anys”

Sara López

La meua opinió sobre que la contaminació del mar s’ha multiplicat per 10 en els últims 40 anys és que crec que pensem que el mar és un abocador de plàstic i no ens adonem que estem destruint el planeta i, a més, també a nosaltres mateixos.

La situació és molt preocupant, està desapareixent l’ecosistema i no sols això, també el nostre propi oxigen, sent un conjunt de successions que, a major pas del temps, més greu serà la situació si no la parem. I no sols amb el reciclatge, també hem de conscienciar-nos de reduir l’ús del plàstic en el nostre dia a dia.

Hem de parar d’utilitzar qualsevol envàs de plàstic, substituir-lo per envasos reutilitzables, hi ha in nites possibilitats per ajudar a detindre la propagació del plàstic en el nostre món. En primer lloc hem de conscierciar-nos dels seus efectes per recuperar els nostres oceans i a la vegada moltes espècies.

Les causes de no prende mesures poden ser devastadores. Per tu i per tots els éssers vius, redueix la utilització del plàstic i conscienciat.

Blanca Gutiérrez

Ambientum

La Verdad Noticias

Antena3 Noticias

Sara Izquierdo

A alguns animals marins els queda poca vida gràcies als residus de petroli que hi ha al mar o dins del seu cos.

Els efectes que pot causar el petroli en un animal marí són la irritació en les seues mucoses, la pèrdua de la capacitat per a regular la temperatura corporal, problemes respiratoris i inclús la mort.

En la meua opinió s’ha d’anar amb molt de compte amb l’efecte que pot causar el petroli en la mar i els animals que l’habiten, per això hem d’evitar contaminar els nostres mars, ja no soles pel petroli, també per altres residus fan que s’acabe la vida dels animals marins. Per exemple, els animals més afectats per l’abocament del petroli al mar són els do ns, les balenes i les tortugues, ja que quan estes eixen a respirar, els abocaments poden provocar els efectes que estan relatats en aquest text.

Valentina Villalobos

En la meua opinió el mar està molt contaminat, cada vegada hi ha més residus que acaben en el mar. També hi ha menys animals perquè els plàstics, petroli i demés residus no deixen als animals estar pels mars y el rius tranquils. Molta gent tracta d’ajudar, reciclant i fent tot el possible perquè els animals puguen nadar en pau, però també hi ha molta gent que no ajuda, no reciclen i no fan res pel medi ambent, no els importa que, probablement, quan passen els anys s’extingeixen els animals per culpa de tot això, per això estic molt agraïda amb les persones que sí que ajuden als animals.

Jo espere que les persones es donen compte que el que fan no està bé el més prompte possible, i comencen a reciclar més i a ajudar, que tots el animals puguen estar millor i no hi haja redidus ni petroli pel mar. Amb aquest missatge vull demanar a tot el món que està llegint, que recicle sempre que puga, si pot fer encara que siga algo molt xicotet, que ho faça, perquè si no comencem a fer coses pel món, no arribarem a cap lloc així. També vull que difonguen aquest missatge, que reciclen i que ajuden amb qualsevol cosa, a vore si puguem canviar el món. Així és que moltes gràcies per llegir açò i espere que el meu missatge es difonga a tot el món.

“La meitat dels animals marins afectats pel petroli no sobreviuran”

Clara Visquert

Richard Sowa va explicar que va començar a sentir una forta preocupació per la quantitat de residus plàstics que es generen en el planeta i, a partir d’ahí, va decidir construir el seu habitatge i “establir un precedent per a la humanitat”.

L’artista anglés, Richard Sowa, va construir una illa amb milers de botelles de plàstic que hui s’ha convertit en un vertader atractiu turístic del Carib mexicà. L’Illa Joysxee es va constituir sobre més de 150.000 contenidors plens de botelles de plàstic reciclades. Les botelles de plàstic són un problema mediambiental, però poden servir per a alguna cosa més que embrutar les platges.

La majoria de persones ni tan sols es plantegen el fundar una micronació de plàstics, encara que siga a l’interior de la seua pròpia casa. Entenem que apropiar-se de qualsevol territori pot entrar en con icte amb un govern, així que és millor construir-se un territori propi. Però construir una illa arti cial només està a l’abast d’empresaris i milionaris, així que el millor és adquirir un bon grapat de botelles d’aigua, ja que les botelles, una vegada buidades, suren. I si uneixes moltes botelles, ja tens una superfície plana per on caminar.

Rubén Boluda

Em pareix molt bé que haja fet una illa amb botelles de plàstic que s’ha trobat al mar perquè està netejant la natura i també té un espai per a viure. Ha tingut molt bona idea, és una persona que li agrada cuidar el medi ambient i entre tots podem aconseguir un món més net.

“Richard Sowa: l’home que va crear la seua pròpia illa amb botelles i altres plástics”

xatakaciencia

adolescent contra els microplàstics del Mediterrani: Olivia Mandle”

Sara López

Olivia Mandle és una adolescent de 16 anys, és una xiqueta lluitadora, apassionada, empàtica i compromesa. Adora la mar i els cetacis i està molt preocupada pels problemes mediambientals que l’envolten. Diàriament, tracta de reduir la seua petjada ecològica i de marcar la diferència amb els seus actes. Ella mateixa diu: “lluite amb tot el meu cor pels drets dels animals marins i el benestar del planeta”. Recentment, ha sigut reconeguda com a mini-heroïna del programa educatiu “Arrels & Brots” per la seua labor com a activista mediambiental i la seua lluita per la protecció dels animals marins.

Arrels & Brots (Roots & Shoots) és un programa educatiu mundial sobre la conservació i el creixement de la biodiversitat, començant pels nostres entorns més pròxims. Tenint en compte la riquesa de la biodiversitat urbana espanyola, i que el 80% de la població resideix en centres urbans, el IJG (Institut Jane Goodall) ha creat el programa BioDiverCiudad per a conéixer de forma entretinguda la ora i fauna que ens envolten. L’objectiu del programa és informar i animar a la ciutadania a realitzar accions i projectes d’aprenentatge que fomenten el respecte i l’empatia per tots els éssers vius, que promoguen la comprensió entre totes les cultures i creences i que motiven a cada individu a actuar per a fer del món un lloc millor per a tots.

“Una

El País

Entre turistes bronzejats, embarcacions recreatives Olivia Mandle sempre camina per la platja mentre arrossega una “mascota” pròpia creada a partir de botelles de plàstic retallades i embolicades en unes velles calces. El seu nom és Jelly Cleaner i és una ferramenta emprada per la jove per a recollir microplàstics i altres restes de “basuraleza” que hui suren en platges com la de La Barceloneta, una de les més turístiques d’Espanya.

Durant la seua infància, Olivia passava dies nadant i fotogra ant el fons marí del seu poble, a Girona. No obstant això, el canvi va arribar en 2019, durant una visita al costat dels seus iaios a una exposició a Nova York sobre el canvi climàtic.

Olivia, en tornar a Barcelona es va tancar i va començar a crear amb els microplàstics, el principal objectiu a batre. Va ser així com va nàixer la Jelly Cleaner i el gran viatge d’Olivia, sempre lluint la samarreta amb el nom de la seua campanya: #noespaísparadel nes.

Fonts:

www.raicesybrotes.org

www.traveler.es

www.miteco.gob.es

Victoria Baños

Olivia és una jove que comença a informar-se del problemes del plàstic en el mar, va fer un invent per replegar partícules de plàstic de la superfície de la mar. Esta jove porta anys lluitat pels animals marins i pel benestar del planeta. Ella té un somni: obrir el primer santuari de do ns d’Espanya

Cuidem el mar?

Infantil

El passat més de desembre vam llançar una enquesta per a tots els xiquets i xiquetes de la comissió infantil. Volíem saber com de preocupats esteu pel medi ambient i la necessitat de tindre cura, sobretot, dels oceans i el mar. I més encara, aporteu des de casa el vostre granet d’arena? Feu alguna cosa pel benestar del planeta? Estes foren les vostres respostes.

En primer lloc hem de dir que els resultats són esperançadors! La majoria dels que contestareu a les nostres preguntes teniu clara la necessitat de tindre una mar neta de plàstics. De fet, tots els que heu participat assegureu que quan aneu a la platja arreplegueu tots els despedicis que es generen, “portem una bossa i ho posem tot dins per tirar-ho al fem”. És la resposta de tots i totes, esperem que no ens enganyeu eh! Ara bé, no tots heu fet això de recollir deixalles per la platja, que en trobem moltes perquè hi ha gent molt gorrina!

Heu arreplegat alguna vegada plàstics o altres objectes contaminants a la vorera de la mar?

La cosa està prou igualada, a vore si després de llegir este llibret eixe 46,2% que no ho ha fet es va animant. Els que sí heu experimentat allò de buscar tot el que contamina i que no deuria d’estar en les platges ens digueu que heu trobat sobretot botelles, gots i taps de plàstic. Marc Martínez ens diu que una vegada a Oliva va trobar ns i tot “joguets que s’havien oblidat altres xiquets”, quin cap!

De fet, existeix a València una associació de voluntariat ambiental que es diu BIOagradables, que de manera altruista, un parell de vegades al mes, van per les platges valencianes a recollir deixalles. En 2022 han llevat de les platges més de 3000 quilos de fem, el 52% de tot el que van replegar era plàstic i entre els objectes més sorprenents: una nevera, un carro de la compra o una torre d’ordinador, però qui és capaç de tirar estes coses en l’arena de la platja? En el seu web podreu trobar totes les activitats que realitzen, i vosaltres també podeu apuntar-vos!

Comissió

I ara vorem quins altres interessos teniu i si els vostres hàbits són sostenibles. Sabeu que la contanimació de l’aigua pot acabar amb moltes espècies marines, la qual cosa a la majoria de vosaltres vos preocupa.

T’interesses pel benestar dels animals marins?

També és molt important el que fem a casa: no tirar objectes o líquids contaminants pel váter o el desaigüe, malgastar l’aigua, reciclar… amb algunes preguntes volem saber com de conscienciats esteu:

Quan de temps tardes en dutxar-te?

Tanques l’aixeta mentre et cepilles les dents?

Tires l’oli pel desaigüe de la pica de la cuina?

Quan vas a comprar portes la teua pròpia bossa? O en compres una de plàstic al supermercat?

Després de vore les respostes del qüestionari… hem de felicitar-vos! La majoria de vosaltres feu les coses molt bé! Això sí, a vore què passa amb eixes dutxes, que deurien ser una miqueta més ràpides per no malbaratar tanta aigua, amb 7 o 8 minuts tenim de sobra per a dutxar-nos. Contents estem amb la resta de respostes: s’ha de tancar l’aixeta mentre ens cepillem les dents, portar una bossa per a la compra per generar més plàstic i no hem de tirar l’oli per la pica, hem de tirar-lo al contenidor corresponent per al seu reciclatge.

A més la majoria de vosaltres (un 76,9%) ens assegureu que reutilitzeu també els envasos de plàstic per donar-li’s altres usos, i que recicleu en general: vidre, cartó, plàstic i matèria orgànica.

Als que ho feu, moltes gràcies! Esteu fent un planeta millor i més net, als que no, encara esteu a temps per canviar-ho i contribuir amb el medi ambient. Molts ànims!

A refrescar-se a la mar!

Representants a l’aigua

Com ajudarpodeml'ocea? ajudar l'ocea?

Utilitza menys productes deplàstic

RUTINA DE PENSAMENT

Observa les imatges i contesta:

Quèveig? Quèsent?

ComajudariajoalMediAmbient?

CUIDEMELMAR C CUUIIDDEEM M E EL L M MAAR R

Ordenaleslletresirelacionaambelseudibuix:

Eres un artista

Pinta seguint el codi.

Pel·lisicontes P Peell··lliis s ii c coonnttees s sobreelmar

TRESENRATLLA T TRREES S E EN N R RAATTLLLLA A MARÍ M MAARRÍÍ

Triaelteupersonatge,retallalesfitxesijugaambquituvulgues.

La Associació Cultural Falla Plaça de Cervantes, agraeix la col·laboració desinteressada de tots els que han fet possible la realització del nostre llibret.

Vinils decoratius i personalitzats, ideals per a la decoració de la llar, habitacions infantils, negocis, stands de fira i altres estades. Vinils i adhesius d’alta qualitat.

www.imprentaitres.com

CONSTRUCCIÓN COMPLETA REFORMAS INTEGRALES

CONSTRUCCIÓ COMPLETA REFORMES INTEGRALS

REHABILITACIONES Y FACHADAS

REHABILITACIONS I FAÇANES

MANTENIMENT INTEGRAL NETEGES COMUNITATS

MANTENIMIENTO INTEGRAL LIMPIEZAS COMUNIDAD ES

INSTALACIONES

INSTAL·LACIONS

CERRAJERÍA

SERRALLERIA

SERVEI 24 HORES

SERVICIOS 24 HORAS

Calle Tapissers 19. Polígono Industrial la Mina. Paiporta (Valencia)

C on táctanos: 96 133 14 98

Tapissers, 19 - Polígon Industrial La Mina PAIPORTA (València)

Visítanos: www tevalc o c om

tevalcosl@gmail.com info@tevalco.com

Visítans: www.tevalco.com

Ctra. Benetússer nº 11 pta 1

46200 Paiporta (València)

Tel: 96 108 43 98

www.macri07.net

Empresaespecialitzadaenl’estructura,obraiacabats.

Llargaexperiènciaentreballsd’obracivil. Mesde10anysenelsector.

Treballsperacasesixaletsparticulars.

MACRI 07 OBRES I ESTRUCTURES, S.L.

AUTOMÒBILS: Respectem la seua bonificació

Bonificació des del primer any

HABITATGES I XALETS

INDÚSTRIES I PIMES

ACCIDENTS INDIVIDUALS I

GRUPS

COMUNITATS

SALUT

COMERÇ

VIDA I JUBILACIÓ

RETIRADA CARNET

RESPONSABILITAT CIVIL

RC. i ACC. COMISSIONS

FALLERES

VISITE’NS SENSE COMPROMÍS

Assessoria d’empresses i particulars

info@martinez-asesores.es

Tel. 96 397 14 91 - 669 679 952

C/. Constitució, 3 - PAIPORTA

Aportant solucions des de 1980

Assessorament i planificació Fiscal

Assessorament i planificació Laboral

Assessorament Contable

Assessorament Jurídic

Creació d’Empreses

Tràmits d’Hisenda

Tràmits de Seguretat Social

Declaracions de Renda

Tramitació d’Herències

Contractes: Lloguer, Traspàs i Préstecs

Antonio Machado, 3 - 46200 Paiporta València - 96 397 10 45 artefloral@pilartarazona.com www.pilartarazona.com

• Carn de Primera Qualitat

• Pescats Frescos

• Embotit Ibèric

• Arrossos Variats

ESPECIALITATS

• Esmorzars

• Tapes Variades

• Excel·lent Carta de Restaurant

• Sopars de Cap de setmana

• Pressupostos per a Grups

• Comunions i altres Celebracions

FAÇA LA SEUA RESERVA: 961 176 763 - 695 441 696

ESPLÈNDIDA TERRASSA D’ESTIU

C/. Torrent, 2 - PAIPORTA (VALÈNCIA)

www.sucotex.com

POLLASTRES A L’AST

Amparo i Salvador

ESPECIALITATS:

POLLASTRES ROSTITS, CONILL, COSTELLES, PAELLES i FIDEUÀ de Dimarts a Diumenge

MENJAR PER A PORTAR

Ausiàs March, 5 - 46200 PAIPORTA (València)

Telèfon 96 397 39 60 46200

C/. Francisco Almela, 3

PAIPORTA

cortines • mobles • paper pintat • llar • matalafs • tendalls

Gabinet d'Estètica

DEPILACIÓ-DEPILACIÓ ELÈCTRICANETEJA DE CUTIS

TRACTAMENTS FACIALS (arrugues, flaccicitat...)

MAQUILLATGE - MASSATGE - MANICURA

PEDICURA - CRIOTERÀPIA - UNGLES DE PORCELLANA

OBERT AL MIGDIA

C./ Ramón i Cajal, 24b - 687 97 37 19 46200 PAIPORTA (VALÈNCIA)

TOTALMENT REFORMAT

PEIX, MARISC i CONGELATS

Pescateria “El Seba”

MERCAT MUNICIPAL PAIPORTA

CASETA Nº 1

SERVICI A DOMICILI (Comandes)

Mòbil: 625 580 237

46200 PAIPORTA (València)

ACEITUNAS BENLLOCH S.L.

Martí l’Humà, 16 - baix

Pol. Ind. Masía de l’Espí - R.S.I.: 21.20987/V

QUART DE POBLET (València)

Tel.: 96 152 02 41 - 666 35 60 90

aceitunasbenlloch@gmail.com

PIZZERÍA CAPRI

PIZZES

DIES LABORABLES DE 18.00 a 23.00 H.

VESPRES

DILLUNS TANCAT

TEL.: 96 397 30 46

a 24:00 H.

C/. Sant Antoni, 2 (Junt Plaza Xúquer)

GRAN

FORN I PASTISSERIA

FORN

C/. SAN RAMÓN, 6

TEL.: 96 397 39 65

46200 PAIPORTA (València)

HNOS. PÉREZ ROMEU

SUCURSAL

C/. TOMÁS DE VILLARROYA, 11

TEL.: 96 357 25 52

46017 VALÈNCIA

Administradora de Finques col. nº 26.446

C/. Regino Mas, 6 baix esq. - (Cantó Mestre Palau, 33) 46200 PAIPORTA (València)

Mòbil: 629 755 199

e-mail: paiporta@nova-gestio.com www.nova-gestio.com

ESPECIALISTES: ALIMENTACIÓ VEGANA I TES

MEL I DERIVATS - CARAMELS NATURALS

HERBES, TISANES I ESPÈCIES - COSMÈTICA NATURAL - AROMATERÀPIA

Obert: dilluns a dissabte, de 9 a 14 h. Dimarts, dijous i divendres de 17 a 20 h.

Mercat municipal PAIPORTA - Plaça Cervantes

661 42 41 19 - Comandes i repartiments a domicili (GRATUÏT A PAIPORTA)

¡ BONES FALLES !

Segueix-nos

fruites i verdures PAQUITO

MERCAT MUNICIPAL PAIPORTA

C/.JaimeI-8bajoPaiporta

Carrer Beniparrell, 33 - Telèfon 96 126 61 78 ALBAL (Valencia)

María

659 941 637 / 960 690 075

ymovilpaiporta@gmail.com

Sud, S.L.

46200 PAIPORTA (Valencia)

Teléfono: 96 397 22 49

Fax: 96 397 80 36

opelhorta@raopel.com

FUNERARIA BORT

Fem fàcils els moments difícils

Si hi ha alguna cosa que sempre acompanya a la nostra empresa és la qualitat. Funerària Bort compta amb totes els mitjans actuals del sector funerari. Qualitat en la prestació del servei, comptant amb un equip de professionals del sector.

Carrer dels Furs, 10 46910, Alfafar - València

telèfon: 96 375 11 93

fax: 96 122 55 02

info@funerariabort.es

www.funerariabort.es