Llibret Falla Churruca 2023

Edita: A.C. Falla Churruca Hispanidad

Redacció i cordinació: Irene Anguita Cortés

Disseny i maquetació: Irene Ruiz Calvo

Correcció lingüística: Laura Peula López i Rebecca Bosch Ruiz

Publicitat: Laura Cayuela Caputto, Yoana Macián Martín i Ramón Jarque Benito

Col·laboradors: Raquel Nuez Díaz, Elva García González, Carlos González Panizo, Carmen Cortés Jordán i Cristina Anguita Cortés.

Aquest llibret està als núvols: https://issuu.com/fallachurruca

Depòsit legal: V-236-2023

Quantitat: 400 exemplars

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià de l’any 2023.

Aquest llibret participa als premis de les Lletres Falleres.

Tornem la vista enrere

Caminem cap endavant

Igualtat

Saluda Darío (Alcalde de Sagunt)

Saluda Ramón (President FJFS)

Falla infantil

Falla gran

Materials sostenibles en les falles

Calendari faller 2023

S’aturem en l’ara

Part I. La xicalla

S’aturem en l’ara

Part II. La no-tan xicalla

Una falla amb solera

Unes paraules de Montse (FM)

Exaltació FM

Unes paraules de Jose (President)

Exaltació President

Records de Montse i Valero

Comissió

Comissió executiva

Socis col·laboradors

Socis

Un any de records inoblidables

Vals d’invitació

Junts en el camí

Publicitat i entitas col·laboradores

Pròleg i agraïments

Elva

Volem donar-vos una clamorosa benvinguda al nostre llibret, unes lletres que senzillament pretenen mostrar-vos una visió de la nostra comissió, una mena d’il·lustració de les escenes que parlen de qui som i que us conviden a compartir amb nosaltres alguns dels moments que hem viscut enguany i dels que esdevindràn en aquest exercici.

Aprofitem l’ocasió per a tractar de fer un homenatge al món de les falles, amb tots eixos elements que les componen i les fan úniques, fent que els valencians estiguem tan orgullosos d’elles.

I per començar amb una tarea de tal envergadura, us convidem a reflexionar.

Què és un llibret?

Els fallers estem tan acostumats a repetir els ancestrals rites i les pintoresques tradicions, que rarament ens aturem a considerar-los i atorgar-los la importància que merèixen com a fragments d’una rica cultura d’expressions artístiques. És eixe precisament el cas dels llibrets de falla.

Els llibrets de falla, escrits en vers i prosa, naixqueren durant els anys cinquanta del segle XIX, com un compendi dels cartells explicatius que es col·locaven al voltant dels monuments fallers per a explicar el contingut de l’obra. Aquestes expressions literàries estaven directament relacionades amb els col·loquis de l’escola satírica valenciana, i en tenim constància de la seua presència des-del 1839.

I és que és sorprenent i meravellós que quasi dos segles després, cada any puguem encara apreciar aquestos cartells que hui anomenem “crítica de la falla”, al voltant de cada monument; de la mateixa manera que és extraordinari comprovar com els llibrets, que no eren més que una recopilació de fulles soltes de caràcter efímer, s’han consolidat de tal forma que hui dia podem considerar-los una categoria literària, amb la seua estructura, normativa, bases i mètrica de la narrativa i la poesia valenciana.

En aquests termes, hem de parlar del nostre projecte, que naix de l’ànima col·laborativa que sempre ha caracteritzat el món faller, a més fent honors a eixe esperit del “pensat i fet” que és part de la nostra cultura valenciana.

En bona llei, agrairem ara efusivament el seu esforç a totes les persones que han treballat per dur-lo a terme, amb la il·lusió de poder oferir-los un troçet de la nostra visió de la nostra falla.

Gràcies de tot cor….

Irene Ruiz Calvo (Shyre) - Disseny i maquetació

Irene Anguita Cortés - Redacció i coordinació de continguts

Laura Peula López - Correcció ortogràfica i lingüística

Rebecca Bosch Ruiz - Correcció ortogràfica i lingüística

Raquel Nuez Díaz - Aportacions literàries

Lady Elva García González - Aportacions literàries

Carlos González Panizo - Aportacions literàries

Carmen Cortés Jordán - Aportacions literàries

Cristina Anguita Cortés - Aportacions literàries

Donem també el nostre sincer agraïment a Claudio Medina-Fobbe, qui va ser enaltit en 2008 com a Membre Honorífic de la Junta Central Fallera de València, per la seua inestimable col·laboració en la recerca d’informació.

No volem oblidar-nos de donar les gràcies a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport; a la nostra Federació Junta Fallera de Sagunt i a l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sagunt, perquè hauria de ser-ho però no és usual sentir-se recolzat i atés per les institucions.

I deixant-los per al final com a colofó d’agraïments: gràcies als nostres representants d’enguay i a tota la comissió de la falla Churruca Hispanidad, per ser tan autèntics, per la col·laboració, les fotos i per tots eixos moments.

Tornem la vista enrere

Els arrels de la nostra tradició

Un article de Irene Anguita Cortés (Fallera i delegada de llibret de A.C. Churruca Hispanidad)

Cóm va nàixer tot?

Un viatge per la història de les falles

No tenim testimoni documental que ens permeta afirmar quin va ser l’origen de la festa, però aquesta ha sigut sempre una conversa recurrent en els casals fallers, una incògnita que suscita l’interés d’una societat que identifica les falles com un element bàsic de la nostra cultura. Una pregunta que ens fem els fallers, que tant ens agrada formar part i perpetuar la nostra tradició.

Els primers documents que fan referència a les falles els trobem a partir de la segona meitat del segle XVIII, però fan referència a una costum ja establerta des de “l’antiguitat”. Descriurem ara les principals hipòtesis que es barallen, amb l’esperança de prendre en el lector l’espurna de la intriga i l’emoció del misteri en el que s’envolta.

A 1889, es fa la que està considerada com la primera fotografia d’unes Falles de València, la Falla del Carrer “Cabalazas”

Teoria gremial

És una teoria àmpliament reconeguda la de que les falles s’iniciaren pel gremi de fusters de València. És tanta la popularitat d’aquesta hipòtesi, que la pròpia web oficial de la Comunitat Valenciana, parlant de “història de les falles”, publica actualment a la seua pàgina web l’asseveració simple d’aquesta teoria1.

Aquesta categòrica afirmació, no obstant, no és sostinguda amb cap fonament històric. Segons aquesta teoria, els fusters durant l’hivern empraven als tallers un “estay”: un pal amb peu on ficaven la llum que necessitaven per a treballar. Amb l’arribada de la primavera, com tenien més hores de llum, celebraven una festa a la vespra de San Josep, cremant l’estay. Aprofitant la foguera, afegíen també altres utensilis i deixalles de fusta per tal de netetjar el taller.

El primer en exposar aquesta teoria va ser el Marqués de Cruilles en la seua “Guía urbana de Valencia antigua y moderna” en 1876, encara que el mateix autor declarava que estava basada en fonts orals, i no aporta testimonis concrets ni cap document històric o fet contrastable.

Tòt i això, des d’aquell moment aquesta teoria ha crescut en popularitat. Cal considerar, no obstant, que el context sociològic en el que Cruilles va publicar aquesta explicació no és el present. El sociòleg i antropòleg Gil-Manuel Hernàndez i Martí2, analitza un possible motiu de l’èxit d’aquesta teoría indicant que aquesta era “acorde amb la dignificació burgesa de la festa que s’estava operant en aquells moments”, així com que aquest “inocent” origen de les falles es consideraría després canònic i sacrosant; és a dir: acorde amb la predominant influència católica del moment.

Extracte de “Guía urbana de Valencia antigua y moderna”

Teoria solar Teoria del parot o ninot de mitja Quaresma

El dia de Sant Josep (19 de Març), coincideix amb la vespra de l’equinocci de primavera. Si considerem un possible inici de les falles amb la teoria solar, aquést seria un origen molt més antic i situat a l’àmbit rural, que ha estat sempre lligat amb l’astronomia per tal de determinar els períodes de sembra i collita. Hernàndez i Martí2 menciona un article del 1913 en el que Cebrián Mezquita relacionava les falles amb “l’ancestral culte precristià al foc que anunciava la primavera i tractava de propiciar la fertilitat”.

Es diu que l’esglèsia catòlica ha tingut per costum adaptar els antics rituals i costums pagans a les seues festivitats (com el cas de les festes de Nadal i de Sant Joan, que coincideixen amb els solsticis d’ hivern i d’estiu). De la mateixa manera, podriem considerar que en un moment indeterminat, es va emprar la data de l’equinoci de primavera per a convertir-lo en una festivitat cristiana on es venerava a un sant: Sant Josep.

Així doncs, amb la teoría solar s’amplia l’àmbit de l’origen de la festa a la societat en general. És normal pensar que els costums i tradicions de l’arribada de la primavera, que tant simbolisme abasta, es traslladaren també amb la revolució industrial a les incipients ciutats. Així, el costum de desfer-se de les deixalles de l’any anterior, renovar i purificar la llar de cara a la primavera no seria un costum exclusiu dels fusters.

Cal remarcar que la teoría solar no es contradiu amb la teoria gremial, i ja el propi Marqués de Cruilles indicava que es tractava d ‘un costum “inmemorial”, i que ningú no hi havia esbrinat el motiu inicial de les fogueres.

Encara que tampoc tenim documentació històrica que ens permeta afirmar la seua veracitat, és aquésta una hipótesi recolzada per sociòlegs i historiadors i així ho sugereix el doctorat en sociología Antonio Ariño, a la més important obra colectiva per als estudis fallers: Historia de las Fallas (1990) - Los ritos del fuego.

El costum de cremar ninots ja es practicava en múltiples manifestacions carnavalesques per tota Europa. Els autors Puig Torralba 3 i Tramoyeres4 van ser els primers defensors d’aquesta teoria que situa l’origen de la festa en relació amb els ninots de Carnaval i Quaresma.

Lison Tolosana5 afegeix com a possible condiment d’aquest origen una tradició popular satírica valenciana que ja estaba documentada en el segle XV: les auques, documents gràfics i literaris, com una mena de còmics primigenis, que “censuraven i ridiculitzaven les costums, la eròtica i la política ciutadanes”.

A més, hem de mencionar que ja existia una arrelada tradició plàstica en la València del segle XV, com ara les Roques del Corpus Christi, els Bultos de Sant Vicent Ferrer, processons i altres representacions, sobretot religioses. Antonio Ariño 6 afegeix altres posibles conexions de la cultura satírica tradicional “com els cudols, els gurrumbeus, el mudar la veu, les morçades i especialment les esquellotades rurals”.

La confluència de les fogueres de Sant Josep amb el periode quaresmal assenyala una possible connexió directa entre les Falles i els ritos carnavalescos. Sumant els diferents elements plàstics que ja formaven part de la nostra cultura amb els elements gràfics i literaris de caracter satíric que es donaven a València,obtenim una teoria de la que, no obstant, no tenim cap prova documental.

Influències

Hi ha de corrents més diverses, com la que suggeria el conegut autor Blasco Ibáñez, indicant que les falles eren “una costum àrab, transformada i millorada a través dels segles fins a convertir-se en caricatura audaç, en protesta del poble.” Existiría així una costum àrab de grans fogueres que es transformaría en les falles que el fusters prenien en honor de Sant Josep7 .

És ben curiós que una de les dades més antigues que podem analitzar respecte de les falles i del seu origen és una tornada popular que de segur, tots conèixen: “Hi ha una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, el Tio Pep! I van juntant el que els veïns els van donant, per a buidar el porche”

I és que a les falles de finals del segle XIX, tenien gran protagonisme les falles infantils, on els infants es reunien i recollien les deixalles que els veïns els donaven per prendre una foguera. Alguns historiadors4 han considerat que aquést fora realment l’origen de les falles, encara que la mateixa cançó es refereix a “la falla de Sant Josep”, donant a entendre que aquésta sería una tradició ja establerta i anterior als fets que narra.

Conclusió

www.comunitatvalenciana.com/va/festes/falles/un-poc-dhistoria

Los Estudios Falleros. El Desarrollo de la investigación social sobre las fallas de Valencia. 2006. Gil Manuel Hernàndez i Martí.

PUIG TORRALBA, J.M (1894): “Carta al director”, Las Provincias (2 abril).

TRAMOYERES, L (1895): Literatura fallera, Valencia, Imp. De F.Doménech.

C. LISON TOLOSANA. Invitación a la Antropología Cultural en España - 1980.

La festa de les Falles. Associació d’Estudis Fallers, València, Consell Valencià de Cultura, 1996.

ENRIC SOLER I GODES. Teorías sobre el origen de las fallas. 1990.

Considerant les diferents teories, també hem d’incidir en que realment, cap d’elles no es contradiu amb la resta i, per tant, les falles ben podríen ser la barreja de totes elles. És possible que hi haguera entre la població valenciana ancestrals rites solars amb foc per celebrar l’equinocci de primavera, potser amb influències àrabs (la civilització amb més cultura astronòmica del moment), que juntat amb una tradició satírica valenciana i amb la influència dels rituals carnavalescos, es popularitzara amb la col·laboració dels fusters orientant-la en honor del seu patró, i es difundira pels xiquets del segle XIX amb les seues fogueres infantils.

Tot pot ser i res es pot provar. Deixarem al lector amb la tarea d’imaginar eixes brases inicials que han esdevingut en la festa major de la nostra terreta, unes falles que tant han evolucionat de la mà d’una societat que les ha anat donant forma, fins arribar a dia de hui a ser considerades Patrimoni Cultural Inmaterial de la UNESCO.

Revista infantil <<El món dels xiquets>> en l’edició del 10 d’Abril de 1891. Font: vespradafesta.blogspot.com

Lady Falla

LA FIGURA DE LA FALLERA MAJOR

CRITICANT DES DE 1774

Un article de Lady Elva García González

Estimat lector, ha arribat el moment de fer les nostres apostes per a la imminent temporada fallera.

Il·lusionats, no és així?

Ja s’olora la pólvora en l’aire, ja s’escolten les mascletaes esclatant, ja podeu veure la flama fallera que enllumena el cel i pren foc a l’ànima.

Però en aquest espai no ens agraden els insulsos tòpics que desperten la gràcia únicament d’aquells que ni capaços són d’aguantar els festejos fins que el sol il·lumina els carrers i dóna inici la despertà.

No.

En aquest article volem saber, volem reflexionar i per damunt de tot desitgem reivindicar.

Sé que la curiositat et corca. Tranquil·la, estimada lectora, o no has sentit que la paciència és una virtut? Encara que no podria haver-hi afirmació menys encertada, la paciència és tan amarga com l’aigua de valència de la nit anterior.

Volem polemitzar la imatge de la Fallera Major.

Eixa figura tan reverenciada, tan adorada que ens han ensenyat des de xicotetes a aspirar a ser.

Prestigi, influència, veneració… bellesa. I és que, quina xiqueta en plenes facultats mentals no voldria carregar tal honor?

Però com es va iniciar tot? Jo us contaré.

Això era i no era, quan en els anys 1929 i 1930, dos valencianes van ser coronades com a “Señorita España” en un concurs de bellesa, del qual no opinarem en aquest article.

I és que diuen que, si en parlar no has d’agradar, és millor callar.

Bogeries.

Reprenent el discurs, va ser en 1931 quan la senyoreta Ángeles Algarra va ser anomenada primera “Regina Major” després d’una desfilada en la qual cadascuna de les comissions falleres llavors existents va presentar una candidata.

Els meus lectors són ràpids de ment, imagine que no fa falta aclarir que els jutges van ser en la seua majoria homes. De la mateixa manera que no fa falta recalcar els requisits que van fer a la senyoreta Algarra una bona candidata: bellesa, elegància, feminitat, gràcia.

És ben segur que no eren les seues úniques qualitats, però sí que van ser les úniques que van voler destacar.

Tal és així que amb la creació de la II República a l’any següent, el càrrec va passar a denominar-se “Bellesa Fallera”. Un any més tard va passar a conéixer-se de manera definitiva com a “Fallera Major”, un nom molt més apropiat, no us sembla?

Ángeles Algarra, primera “Regina Major” de València

Bellesa, bellesa, bellesa.

Una nina bonica que sabera saludar i somriure. Una dona valorada per la seua aparença física.

Una dona o podem extrapolar a totes les falleres?

A la vestimenta d’una fallera, tot resulta en una cerca constant de bellesa, allò que resulta summament complicat amb eixos monyos que li senten bé a un baix percentatge de la població valenciana.

Els vestits de pes incalculable, les joies de preu pesat, les espardenyes poc convenients per a les llargues cercaviles i els calces pel genoll que s’es varen fins al turmell amb més rapidesa del que tarda a consumir-se una falla de suro.

Quasi sembla que el vestit és un pesat càstig, tant físic com econòmic, al costat dels de les nostres contraparts masculines.

Quina culpa tenim nosaltres d’haver nascut amb llavis entre les cames i amor per la tradició fallera al cor?

Sembla que ens agrada sentir la freda gomina tocar el nostre front mentre tracten que les ones del pèl queden simètriques, o que ens claven ganxos en l’occipital en un intent de que el monyo posterior lluite contra la gravetat, o sentir el vestit tallant la circulació del nostre maluc a cada pas més fort.

És un sacrifici que hem de fer per a viure una de les millors setmanes de l’any o una tradició a la qual ens agrada atindre’ns?

No siguem hipòcrites. Ens agrada veure el resultat final davant l’espill. Ens sentim belles, que és el que ens han inculcat, allò que ens han ensenyat.

Però també ens sentim poderoses. No hi ha res més impressionant que veure’ns anar al bany o conduir soles amb eixe vestit. No hi ha res més imponent que una fallera ballant amb cinc capes de tela i sostenint la seua manteleta per a no enganxar-se amb la d’una altra companya. No hi ha res més hermós que veure les flors pintar les teles dels vestits creant tots junts un bosc de colors.

I és que considerem que en l’actualitat la figura de la Fallera Major continua representant bellesa, d’això els meus lectors no tenen cap dubte, però també poder.

Representa el saber estar. Però també autoritat. Representa gràcia. Però també llibertat.

Falleres de la nostra falla donant-ho tot al cercaviles

Evidència gràfica dels fets exposats en aquest article: Les calces se li baixen fins a la Fallera Major.

Les falles

Ritual i mite

Al món de les falles es barregen des de l’antiguitat els rituals pagans amb els religiosos. Giren al voltant del foc de la primavera i al santoral que celebra Sant Josep, però cal remuntar-se molt més enrere per a verificar que les falles van sorgir quan el foc era un element poderós de la humanitat: servia com a defensa, utensili i símbol.

El foc va ser l’inici de la humanització de l’homínid i la principal contribució al seu desenvolupament intel·lectual. Servia tant com a arma defensiva com d’atac, i va ser un element indispensable per a canviar la seua història.

I al voltant del foc, el mite. Allò que sorgia del no-res, que era misteriós, superior a l’humà i vingut dels cels. El misteri estava servit: mite, rituals… Una força misteriosa li proporcionava a les flames eixe calor, mostra d’un ser superior que podia vindre del sol, de les tempestes o del llamp. Quan es sentiren capaços de dominar el foc, la humanitat es va sentir poderosa i segura.

Les dues variants: la religiosa i l’ancestral, conflueixen en la festa de les falles. La mateixa paraula “falla” prové del llatí facula i significa torxa, i és que

des de l’edat mitjana servia per a il·luminar o com a mitjà de comunicació. Així s’anomenaven les lluminàries que es col·locaven a la part alta de les torres de vigilància en temps de la Reconquesta, i les que Jaume I utilitzava per a delimitar el campament i il·luminar les tendes de campanya.

En un atmosfera batalladora entre moros i cristians, els musulmans van introduir en la península ibèrica uns pols que venien de l’Orient anomenats pólvora, que utilitzaven per a atemorir a l’enemic. Però no fou aquesta l’única utilitat d’aquestes explosions, sino que prompte, començaren a emprar-se per a festejar en temps de pau, proclamant el rebombori i elevant al cel la major quantitat possible d’aquestes lluminàries que hui dia ens identifiquen tant. És aquest un antiquíssim costum que ha perdurat en el nostre folklore: l’ús de falles per a il·luminar la nit i aprofitar la llum per a allargar la festa el màxim possible.

I en aquesta mescladissa d’influències, les falles també són el sentiment pasional de reverència católica traduïda en mar de llàgrimes; tot i que també són una reivindicació social de alegría, felicitat al carrer, una terapia i remei per vèncer a la tristessa.

Les falles celebren des del segle XVIII l’alegria de la primavera: s’acomiaden dels dies curts i freds de l’hivern donant la benvinguda a les bones temperatures i a les llargues vesprades per compartir. I és que així és avui encara la nostra realitat tal i com la coneixem: al voltant de 100.000 fallers per tot arreu de la provincia continuen omplint els carrers de xaranga, color i festa, per rebre com toca, la primavera.

Un article de Carlos González Panizo (Faller i casaler de A.C. Churruca Hispanidad)

Un article de Irene Anguita Cortés (Fallera i delegada de llibret de A.C. Churruca Hispanidad)

El germinar de la nostra tradició

La prohibició i la censura com a motor de canvi

Volem fer una mirada enrere per tal d’enfonsar-nos en la nostra estimada tradició. I és que, analitzant l’evolució sociocultural de la València fallera dels segles XVIII i XIX, entendrem com va sorgir eixe primer crepitar de la nostra festa i potser comprendrem millor la seua idiosincràsia.

Segle XVIII

Diversos sociòlegs i historiadors coincideixen en que el naixement de les falles com a fogueres amb representacions escèniques es remontaria a la segona meitat del segle XVIII1.

El primer document oficial que es conserva i menciona les falles és del 13 de març de 1784. Forma part de les “Cartas Misivas” de l’arxiu municipal de València, i en ell es reglamenta la ubicació de les falles en les places, per tal de previndre incendis. Podem inferir d’aquest escrit, que les falles eren ja una costum plenament assentada, però no menciona el tipus de monument que es cremava.

És possible que aquesta prohibició propiciara que les fogueres individuals dels carrers s’agruparen a les places i d’aquesta manera, es formaren les primeres agrupacions veïnals, en un primer assaig d’allò que després serien les comissions falleres.

A finals del segle ja tenim constància documental del caràcter escènic de la festa2 .

Els documents d’aquest primer període que han perdurat fins avui no són nombrosos, però podem especular que durant la segona meitat del segle XVIII les falles èren un fenòmen popular i veïnal, on el caire religiós sería mínim, inclòs secondari, per al desenvolupament de la festa.

Arxiu Municipal de València

Arxiu Municipal de València

Segle XIX

Durant la primera meitat del segle XIX apareixen documents on per primera vegada es vincula el gremi de fusters amb la festa josefina. En aquestos moments, encara no existia un programa de festes ni cap organisme regulador, i als carrers convivien diversos tipus de fogueres: les tradicionals fogueres dels llauradors, simples fogueres de deixalles, fogueres de “monigots” o “peleles” que perdurarien fins a principis del segle XX i les anomenades “falles-monument”, que representen una escena satírica composada per més d’un ninot. Allà per el 1850 la festa encara era en essència informal i les fogueres satíriques constituien el aspecte més destacat del conjunt festiu.

La segona meitat del segle XIX suposa un moment clau per al desenvolupament de la festa fallera, i és que, al 1851 l’alcalde de València reglamenta la cremà de les falles: s’exigeixen permisos per tal de plantar els monuments i apareix la censura prèvia de la temàtica elegida. Aquesta coerció de la llibertat d’expressió per part de les autoritats ha sigut un factor clau per a la nostra festa josefina, ja que la censura per part de les autoritats no va deixar d’exercir-se fins a l’època de la transició democràtica.

Al 1863 es designà a l’oficial de la secretaria de l’Ajuntament per vigilar l’acompliment de les normes i va prohibir molts dels versos. El diari Las Provincias, publicava el 16 de Març del 1866 que el llibret de la falla Plaza de la Trinidad habia sigut censurat per el arzobisbe de la diòcesi qualificant-ho com “herètic, impiu, escandalós, obscé, immoral, injuriós al matrimoni, a l’estat eclesiàstic, al celibat i a les persones piadoses i timorates”. El 7 de Març de 1872 l’alcalde publicà un bàndol per a “evitar les ofenses a la moral, i al·lusions a institucions i persones determinades”4

Fins al 1880 la festa es deia “Les falles de la vespra de Sant Josep” i es cremaven el día 18 de Març, però l’interés social i l’impuls popular va derivar en que durant aquesta dècada, s’anara ampliant el programa de festes, integrant música vespertina, focs artificials i un acte que després es coneixeria com “La despertà”. Durant aquesta dècada el nom de la festa es transformà en “Les falles de Sant Josep”, i al 1891 les festes abastaven dos dies d’actes que culminaven a la cremà del día 195.

L’última etapa del segle XIX va estar marcada per una política repressiva de les autoritats. Des de l’any 1872 s’imposaren impostos a les falles, que a més s’anaren incrementant fins que al 1885 havien arribat a les 60 pessetes per falla. Aquest desmesurat increment provocà que eixe any no es plantaren falles en la ciutat. El següent any es recuperaren les fogueres tradicionals però no es plantà tampoc cap monument. Els ciutadans es revelaren mitjançant manifestacions estudiantils i articles als periòdics. La força de l’opinió pública va fer que en 1887 es reduïren els impostos, encara que es mantenia la burocràcia dels permisos i la censura de les temàtiques.

Durant l’última dècada del segle XIX, començà a manifestar-se una transició des de la falla teatral o sainetesca a la falla escultòrica amb tendències artístiques: una falla constituida com a obra de art.6 Aquesta tendència de modernització i valoració estètica va concloure amb la constitució d’uns premis als monuments fallers, un projecte impulsat per Lo Rat Penat7 a principis del 1895, i recolzat per diverses associacions recreatives, comercials i obreres. Les noves pautes definien que una falla havia de reunir un caràcter satíric, ingeni i gràcia. El mateix any aparegué la primera falla fabricada per artistes del cercle de les Belles Arts, consolidant la falla com a manifestació artística.

Les falles en aquests últims anys del segle XIX es popularitzaren sense remei i va haber un fort increment del nombre de comissions. Els actes ja duraven dos dies i s’implantaren nombrosos actes com passacarrers acompanyats de la música de la dolçaina i el tabalet. Així va nàixer el “peculiar síndrome faller composat de cercaviles, desfilades, traques, mascletàs, berenars i sopars, balls i confraternització veïnal. En resum, estrèpit, soroll, alegria, comensalitat i prodigalitat5.”

En aquest període, a les falles es respirava un ambient revolucionari. La gran majoria de les falles eren de temàtica política (crítica de la política colonial, al sistema polític de la Restauració i a la política local)8 . Tant és així, que en aquest període moltes de les comissions es cremaven amb el himne de la Marsellesa, o amb el Himne del Riego, culminant com a autèntiques manifestacions populars.

Al 1894 Las Provincias considerava “insultant” el to emprat als monuments d’eixe any, mentre que El Mercantil Valenciano, que representava el periodisme afí al bàndol republicà, els calificava d’excelents i criticava la intolerant actitut de les autoritats. Al 1896 es va prolongar l’estat de guerra per tal d’evitar que es plantaren falles i neutralitzar d’eixa manera la crítica política que aquestes enaltíen. Aquesta supressió va tindre com a conseqüència la primera reunió general dels presidents de comissions falleres.

Una vegada més, la política repressiva va propiciar la consolidació de la festa, que ja començava a forjar una estructura organitzativa interna.

Els fets que hem narrat suposen una visió prou diferent de l’ambient en que es desenvolupen els festejos de les festes josefines a l’actualtat, però potser mereix la pena recordar que les falles van nàixer com a símbol de reivindicació i unió social traduïda en sàtira i xerinola al carrer.

ARIÑO VILLARROYA, Antonio, 1990. “El origen de las Fallas”, pp. 71-79, Historia de las Fallas, Valencia, Levante El Mercantil Valenciano.

I és que el fraile Traglia escrivia al periòdic Diario de Valencia el 18 de març de 1792, en referència a les fogueres de la víspera de Sant Josep: “tantas Piras quantos son los Figurones que en este día se te presentan ridículamente vestidos, entreteniendo a la mayor parte del pueblo con sumo olvido de nuestras obligaciones…” i afegia que “…la confusión y bullicio ocasionan a ambos sexos el desenfreno cruel de las pasiones…”. El 8 de Maig del 1796, el mateix diari publica que “ la víspera de san José se exponen a la vergüenza pública y se queman ‘en estatuas’, es decir, en efigie, personas que por su conducta han merecido la recriminación del vecindario.”

HERNÁNDEZ MARTÍ, Gil Manuel,1990. “La literatura contemporánea (1939-1990)”, p.277-283, Historia de las Fallas, Valencia, Levante El Mercantil Valenciano.

ARIÑO VILLARROYA, Antonio, 1990. “La represión de la fiesta popular”, pp. 101-114, Historia de las Fallas, Valencia, Levante El Mercantil Valenciano.

ARIÑO VILLARROYA, Antonio, 1990. “La falla política (1890-1900)”, pp. 121134, Historia de las Fallas, Valencia, Levante El Mercantil Valenciano. El Mercantil Valenciano, publicava el dia 19 de Març de 1893: “Lástima que el prurito creciente que se observa en hacer renacer aquella costumbre quizá la más genuinamente valenciana de todas las que subsisten, no se tradujera en el afán de reformarla progresivamente, ofreciendo en vez de figuras grotescas y escenas arrancadas de la vida privada del vecindario cuadros artísticos que simbolizaran las necesidades, los gustos y vicios de la sociedad, ridiculizando o glorificando todo aquello que lo mereciera en el orden público de la vida.”

“La societat d’amadors de les glòries valencianes”. Així va ser constituida i així encara es definen avui.

“Lo Rat Penat és una societat cultural valenciana fundada en 1878 [...] Dedicada a la promoció, defensa, ensenyança i difusió de la llengua valenciana i la cultura valenciana, és la decana de les entitats culturals valencianistes.”

https://loratpenat.org/linstitucio/historia/ Entre el 1891 i el 1900 el percentatge de falles polítiques era del 73,6%. (98 d’un total de 133). Font: ARIÑO VILLARROYA, Antonio, 1990. “La falla política (1890-1900)”.

2.

3.

7.

8.

El nostre estendard

El nostre símbol fet poesia

Va nàixer parlant de falles format pels seus elements pintura, música, art... i el voràs pel carrer. Ell és el nostre estendard.

La pintura forma una part molt important del dibuix, així com en una falla, és la pintura essencial si hem de veure-la acabada.

També tenim ací un arpa representant a la música, present en qualsevol acte: balls de nit junt a la falla i a totes les desfilades.

Dalt tenim “lo rat penat” voletejant pel blau cel, imposant la seua presència i presidint el casal com a símbol de València.

Ja per últim, per darrere sorgeix el foc d’una torxa i el fum que ens farà plorar, quan per fi la falla es creme la nit del 19 de març.

Per Sagunt i per El Port es passeja tots els anys amb la Comissió al costat podem llegir-ho: té per nom Falla Churruca Hispanidad

Un poema de Carmen Cortés Jordán (Sòcia col·laboradora de A.C. Churruca Hispanidad)

S’aturem en l’ara

Part I: La xicalla

Sense ells la falla no seria tan divertida

Benvinguda, India!

La més xicoteta de la falla, nascuda en aquest exercici

Una fallereta ha vingut al món fa relativament poc. Una xiqueta plena d´amor feta de perles precioses com si fora una joia d´or.

I ací tenim a la més xicoteta de la comissió. Ella s’anomena India i és tot un tresor.

Als pocs dies de nàixer ja viu de prop la falla I prompte la vorem gatejar vestida de valenciana.

Autores:

Lucía Corbatón Moreno

Laura Cabezas Alcaide

Andrea Rus Rus

Fallereta des de la cuna a la seua mare imitant, repartint la seua ricura en Churruca Hispanidad.

Unes paraules de...

Laura

Alcantud García

Fallera Major Infantil

A.C. Falla Churruca Hispanidad 2023

Sóc Laura i tinc 12 anys. Sóc fallera des de que era molt xicoteta i per fi enguany tinc l’honor de dirigir-me a tots vosaltres com la Fallera Major Infantil.

Espere que aquestes falles estiguen plenes de felicitat i rialles, i que tots junts gaudim de la nostra volguda festa. Per això, vos demane a tots que aquestos dies de festa eixiu als carrers per poder disfrutar de tots els monuments, de la llum i els masclets, del soroll de la música i els passacarrers com estic segura que ho anem a fer Jose, Montse, Aitor i jo.

Gràcies a tots per fer que aquest any siga encara més perfecte.

Per descomptat, agraïr també als meus pares, familiars i amics per estar sempre al meu costat.

I cóm no, gràcies a tota la meua comissió, per treballar tant i per recolzar-me sempre.

A soles em resta dir que gaudirem al màxim junt a nosaltres de la millor festa del món.

Que visquen les falles!

I que visca la falla Churruca Hispanidad!

Exaltació FMI

Laura Alcantud García

Li dediquem una poesia a la nostra Fallera Major Infantil

Autores:

Lucía Corbatón Moreno

Laura Cabezas Alcaide

Andrea Rus Rus

Després de somniar tant aquest moment, hui estàs ací, en el més alt del tron faller. Laura, una bonica xiqueta, que pentinada de fallera té un somriure que ens enamora

Hui t’exaltem com a la màxima representant d’una falla que t’ha vist créixer. una comissió que està emocionada per veure a la seua nina, ser la major de la falla.

La teua familia orgullosa es troba sempre al teu costat. Dels seus ulls brollen llàgrimes, que són de felicitat.

Ets l’emblema de la falla i els xiquets et volen imitar. la teua Cort d’Honor contempla a la seua sobirana lluint en el més alt.

No plores dolça xiqueta, perquè aquest any mai oblidaràs comença la festa més especial I tu, dolça regina portes de totes, la banda més brillant.

Serà tota una experiència

Un conte que no et creuràs sentiràs com el foc de València es reflecta al teu mirar

Molt de temps has esperat I ja pots dir que és tota una realitat Gaudeix de l’any que ara comença, Perquè del infantils Laura Alcantud i García és fallera i regina

En Churruca Hispanidad

Ajuda a Laura a trobar la seua pinta

Troba les 7 diferències

Sabies que...

A finals del segle XIX tingueren una gran relevància les comissions composades per infants, que anaven pel carrer “arreplegant els trastos pa la falla”. Així és com va nàixer la cançó de “L’estoreta velleta”.

Unes paraules de...

Aitor

Lloria Sampedro

President Infantil

A.C. Falla Churruca Hispanidad 2023

És un honor per a mi ser el President Infantil de la nostra falla i encara que mai m’ho hauria imaginat espere viure-ho amb intensitat i emoció.

És per això que, amb molta il·lusió, anime a tota la comissió, infantil i major, a que enguany, junt a Laura, Montse, Jose i jo mateix a que tornem a ser una gran familia fallera que gaudeix des del dia en que es planta la falla en la plaça fins que recollim les seues cendres.

Abans d’acomiadar-me, vull agraïr a la meua familia el seu suport incondicional, a tota la comissió per estar al meu costat i molt especialment als meus representants amb els qui ja estic compartint moments meravellosos i molt divertits.

Visquen les falles i visca la falla

Churruca Hispanidad

Exaltació President Infantil

Aitor Lloria Sampedro

Li dediquem una poesia al nostre President Infantil

Autores:

Lucía Corbatón Moreno

Laura Cabezas Alcaide

Andrea Rus Rus

Aitor, qui t’anava a dir a tu que hui estaries ací, que per al 2023 series el nostre President Infantil.

Un xiquet innocent i tímid però, amb emoció de viure aquesta il·lusió envoltat de la seua gran comissió.

La teua familia et mira amb orgull Observant al seu xiquet, ser dels infantils el major.

Arriba un any molt especial, ple d’aventures inoblidables viuràs moments màgics, difícils d´oblidar.

Així que gaudeix de cada moment i somriu perquè ara sí que sí, Aitor Lloria i Sampedro és de Churruca Hispanidad el seu President Infantil.

Troba tota la roba d’Aitor

Pinta el nostre escut

Laura Records de...

Aitor Records de...

Comissió infantil

Xicotets i xicotetes (Exercici 2023)

Laura Alcantud García

Javier Altés Rus

Alejandro Anguita Hernández

Javier Cabrera Gil

Jose Vicente Calatayud Izquierdo

Martina Calvo Ibáñez

Inés Casas Anguita

Nora Casas Anguita

Claudia Castro Genovés

Marina Cervantes Jurado

Aitana Cervantes Jurado

Manuel Correcher Herrero

Marco Correcher Herrero

Kylian Cortés Escribano

Javier Escribá Fernández

Mar Fenollosa García

Ainara Fernández Escribano

David García Aleixandre

Iker García Aleixandre

Bruno Gaspar González

Hugo Gaspar González

Ainhoa Gómez Suárez

•

JA QUEDA MENYS

Cayetana Huguet Plumed

Enzo Huguet Jarque

Aitor Lloria Sampedro

India Lluesma Escribano

Belén López Ruiz

Marco Marín González

Paula Moreno del Carmen

Julia Moreno del Carmen

Victor Pérez López

Carla Pérez Cocera

Efrén Sánchez Rico

Nuria Serrano García

Lola Sobrino Asensio

Hugo Sobrino Asensio

Rafael Soler López

Irene Valero Bonet

Carlos Valero Bonet

Einar Moreno Cerezuela

Mireia Grediaga Cerezuela

S’aturem en l’ara

Part II: La no-tan xicalla

Junts fem una gran falla

Una falla amb solera

Els nostres integrant més il·lustres

És la nostra una comissió arrelada i familiar, amb un fort sentiment per la festa que s’ha anat transmetent de generació en generació i ha esdevingut en una gran familia que sobretot, es reuneix per a passar-ho bé i fer falla.

Enguany no ens falten motius per estar orgullosos dels nostres integrants, i és que tenim l’honor de tenir com a President de la nostra junta a Ramón Jarque i Ferrer, un faller dels peus al cap, que ha crescut junt a nosaltres dins de la nostra comissió.

Un article de Irene Anguita Cortés (Fallera i delegada de llibret de A.C. Churruca Hispanidad)

Ramón Jarque

“La falla Churruca per a mi és la falla de la meua vida i del meu cor. És tan especial per a mi perquè tota la meua familia ha estat des de sempre implicada en aquesta comissió. El meu avi va ser un dels fundadors de la falla i la meua avia va ser Fallera Major en eixos primers anys.”

I és que Ramón porta 20 anys dins de la nostra comissió, ha sigut President Infantil i President com a adult. “És una falla que m’ha donat els millors moments de la meua vida”, ens diu.

“Allò que més valore de la meua falla és l’acollida que sempre he rebut de la gent de la meua falla. Tot i que sempre he sigut prou jove per als càrrecs que he exercit, m’he trobat recolzat per grans persones de totes les edats, que han col·laborat oferint el seu esforç i treball per a “tirar del carro” i fer que, encara que siguem una falla mitjana, no ens privem de res i gaudim de les orquestes, la carpa, els monuments i totes les activitats”.

Enguany, per primera vegada, Ramón és el president de la Federació Junta Fallera de Sagunt. Ens conta com està vivint aquesta nova aventura:

“Encara que suposa molt de treball, l’experiència com a President de la junta és molt més positiva i reconfortant del que podia esperar. Passejar al costat de la Fallera Major de la federació, o representar als municipis de Sagunt, Port, Gilet i Faura més enllà de la nostra comarca, és el més bonic que pots viure dins del món de les falles. I és així perquè tinc del meu costat a una executiva extraordinària i de la que estic prou orgullós: 38 persones que es deixen la pell i l’ànima de forma totalment desinteressada per fer que tot funcione. Des d’ací convide a tots a que algun dia formen part de la nostra Federació, perquè és úna experiència que no et poden contar, ho has de viure per poder entendre aquest món”.

Javier Izquierdo

Un altre motiu de ditxa, en l’exercici passat hem rebut la primera “Alta Distinció al Mérit Faller” otorgada a un d’eixos fallers que “sempre hi són” dins de la nostra falla: Javier Izquierdo Sanz.

Javier va iniciar la seva aventura al món faller dins de la falla La Marina, però després de conéixer a la que després seria la seva esposa, començà a formar part de la nostra comissió a l’any 83.

“Em sent orgullós d’haver rebut aquesta insignia i de haver viscut innumerables experiències tots aquests anys amb la gent veterana d’aquesta comissió, als que estime de tot cor i amb els qui vull compartir aquest distintiu.

Hui en dia la nostra familia continua creixent, i ara gaudisc de la festa junt al meu net, amb tota la comissió com sempre junts, esforçant-nos i treballant per a que la falla tire cap endavant i brinde amb vosaltres perque això continue així per molts més anys, perque “ens eixim”.

Per la seua veu, coneixem una mica dels nostres inicis, del primer germinar de la nostra comunitat: “Recorde amb estima i nostàlgia eixos temps en els que les matrones de la falla i els fallers fundadors de la nostra comissió eren els pilars de la falla i ho varen iniciar tot. Baixaven de sa casa amb sopar per a tots, o es passaven el matí fent els bunyols i la xocolata per a l’esmorçar. Érem una gran família i ho hem passat realment bé.”

I és que les tradicions formen part de la nostra cultura: d’allò que som i d’allò en el que ens convertim, i és per això que ens sentim orgullosos de perpetuar-les i de vore cóm les noves generacions prenen la torxa per mantinde viva la nostra essència.

Tot i això, les falles també són canvi. Formen part de nosaltres tant com nosaltres d’elles, i és per això que es transformen per acompanyar-nos en el nostre camí.

En paraules de Javier: “Les falles d’allà enrere eren molt diferents de les d’avui. Des de l’inici, hi havia un gran esperit faller en el barri, teníem molta amistat i cordialitat dins de la comissió… ens vestíem per a cada acte i vivíem la festa intensament; però en eixos temps no hi havia tanta germanor entre les comissions, sino que es vivia la tradició amb certa rivalitat. Hui dia, tenim events com les paelles o les trobades, que son un gran encert perquè ens permeten gaudir encara més de la nostra festa junt als fallers d’altres falles.

Mª Luisa Cortés

Enguany també ha resultat elegida una fallera de la nostra falla per a actuar com a jurat en l’elecció de les falleres majors de la comarca, en reconeixement de la seua experiència en el món de les falles. Ella és Maria Luisa Cortés i Jordán, que forma part de la nostra comissió des de l’any 79, “ha sigut una responsabilitat i tot un honor”, segons les seues paraules. “Les falleres majors de la comarca porten damunt de l’esquena la tasca de ser la imatge i la representació de totes les comissions i de tots els fallers que componen la nostra junta”.

Maria Luisa és també l’encarregada des de fa uns anys de la coordinació del meravellós equip de con fecció de les nostres afamades disfresses. Els me sos de treball retallant gomaeva, troquelant purpu rines i construint arnesos de fibra de vidre són una mostra del seu amor per les falles i la seua manera de “fer casal”.

“En la Churruca sempre hem treballat molt per a la cavalcada de disfresses. Suposa molt de treball i és increíble que tantes persones s’aboquen per a aconseguir uns resultats dels que ens podem sen tir orgullosos. Però per a nosaltres suposa més que l’estona de la cavalcada. Son mesos de compartir les vesprades al casal, de ajudar-nos els uns als altres en la costura, retallant patrons o confeccionant el gorro.”

Hem anomenat a tres fallers que han resultat reco neguts en aquest exercici, tot i que no volem deixar de reconèixer la seua tasca a tots els que regalen el seu esforç per tal de disfrutar, entre tots, d’unes bones falles: els que fan una paella per a 200 per sones, o els que preparen aigua de valència per a un acte de falles; els que posen la música i els que planten la falla. En definitiva, estem orgullosos de tots aquells que contribueixen per a gaudir, junts, de la falla Churruca Hispanidad

Unes paraules de...

Montse

Rico Gonzalo

Fallera Major

A.C. Falla Churruca Hispanidad 2023

Per tercer any, estic ací dalt, I es tanta la meua il·lusió

Que es com si estiguera per primera vegada. Quan aquest any va començar, No sabia el que el destí em tenia preparat. Però ara estic molt segura Que serà un any especial I un somni fet realitat.

I és que pareix que somnie desperta Per que no he pogut tindre més sort, Tindre a Laura i Aitor com a infantils

I estar acompanyada de Jose com a President Major.

Sempre he tingut el suport de la meua familia i els meus amics, Però aquest any és especial Perque també està el meu fill Que és el meu tresor més preciat.

Sòc feliç i em sent ditxosa, Per que aquesta efímera tradició Perdurarà per sempre al meu cor.

Com oblidar-me de vosaltres, La meua volguda Churruca

Espere estar a l’altura

Del carrec encomanat I vaig a deixar-me la pell Per portar a Churruca al més alt.

Estic feliç de tornar, Estic feliç de sentir, Estic feliç de somniar Amb la banda que Cristina hui M’ha ficat al pit.

Un any de somniar desperta, Un any que mai oblidaré Perqué de Churruca torne a ser La Fallera Major per a l’any 2023

Exaltació FM

Montse Rico Gonzalo

Li dediquem una poesia a la nostra Fallera Major

Autora:

Laura Madrid Casado

Escolta les paraules de cor, que he vingut a recitar-te, doncs espere que l’emoció, em deixe poder exaltar-te.

La meua veu serà l’espurna que encenga hui la borumballa, per fer que la foscor nocturna, s’il•lumine amb la teua contalla, fent que Churruca contemplar puga, a la Regina de la Falla.

Montse, dona forta i lluitadora, no sols per eixe físic evident, per ser constant treballadora, i una gran mare per a Efrén.

Des que les dos érem menudes, part de la meua vida formes, doncs podria contar mil aventures, o podria contar mil històries, però no és dia de parlar de les dues, més és dia, de parlar de tu a soles.

Eres única i irrepetible, la consellera que sempre està, encara que a vegades quan parle, tu no em faces gens de cas.

Amiga prou oblidadissa, que els aniversaris no recorda, aquest moment hui precisa, que el guardes a la memòria, perquè seràs la musa que encisa com les dels quadres de Sorolla.

Però hui m’agradaria recordar, del dos mil huit les teues influències, al incitar-me a compartir regnat, i com no, mil i una experiències, doncs les gràcies et vull donar, per omplir el meu somni de vivències.

Il·lusió feta valenciana, saps tot el que jo t’estime, ací em tens emocionada, recitant-te aquestes rimes.

Guapa Regina Fallera, arriba de nou el teu moment, perquè el que era una quimera, per fi s’ha convertit en present, i seràs la preada senyera, de la falla del teu voler.

Riu i balla amb eixe escut, que d’us brodat al teu cor, aprofita cada minut, viu al màxim cada segon, doncs tornes com havies volgut, a regnar, com fallera major.

Gaudeix de la tercera bogeria, més jo al teu costat estaré, com als moments de nostra vida, i a les bogeries que ens falten per fer.

Més alçaré la veu com una soprano perquè se m’escolte arreu del món, que Montse Rico i Gonzalo ja és de Churruca, Fallera Major.

Unes paraules de...

Jose Antonio

Valero Méndez

President

A.C. Falla Churruca Hispanidad 2023

Fallers i falleres de la nostra falla, socis, amics i tota la gent que forma part d’aquesta comunitat, vull desitjar-vos que visqueu unes bones falles i que compartiu amb nosaltres la màgia d’aquesta tradició.

Estic segur que gaudirem un any més de la nostra festa i, com sempre: riurem, ballarem, desfilarem i ens divertirem “ a tope” dins d’aquesta gran familia de la que forme part des de l’any 82. Sabeu que porte la Churruca en la sang i que voldria portar-la a on es mereix i és per això que vull agraïrvos l’esforç que tots els fallers fem cada any per “fer falla”, i per a portar-la endavant.

M’agradaria saludar especialment a les persones que m’han estat acompanyant en aquest exercici i amb els que he compartit tants moments especials: Montse, Aitor i Laura. Gràcies per tot perquè sou “la canya”. I també als membres de la executiva, i a tots aquells que aporten el seu gra d’arena per construir entre tots la nostra comissió.

Però si he de donar les gràcies a algú, és a la meua familia, que són el meu suport i la meua alegria. A la meua dona, que sempre està al meu costat i als meus dos fills, que em donen la vida i dels quals no podria estar més orgullós.

A soles em resta afegir: que visquen les falles i que visca la falla Churruca Hispanidad!

Exaltació President

Jose Antonio Valero Méndez

Li dediquem una poesia al nostre President

Autora:

Cristina Anguita Cortés

És bromista i rialler, a tot el món anima. Enguany és el President i faller de tota la vida.

Ja coneix l’experiència i ha volgut repetir-la per gaudir de nou la vivència mantenint la flama viva.

De la família té el suport, coneguts i amics l’arropen perquè mai estiga sol i que la falla sencera el recolze.

I ara que arriba la festa cap dubte tenim que ballarà a l’orquestra i sonarà “Flying Free”.

Amb el seu do de gents, gràcia i naturalitat, José Antonio Valero i Méndez és l’estimat President de Churruca Hispanidad.

Montse Records de...

Valero Records de...

Comissió

La nostra falla (Exercici 2023)

Manuel Alcantud López

Manuel Alcantud García

Iván Aldecoa Santibáñez

Pablo Aldecoa González

Susana Aleixandre Galán

Óscar Alfonso Lahoz

Rubén Alfonso Díaz

Fco. José Altés Forner

Jorge Altés Rus

Rafael Álvarez Pavón

Julian Álvarez Panizo

Lucía Xiaoyi Álvarez Pellús

Cristina Anguita Cortés

Irene Anguita Cortés

A C • • • • • • • • • • • • • • • •

Rebecca Bosch Ruiz

Verónica Bracho Villalba

Ángela Cabanillas Cuenca

Juan Manuel Cabezas Rodríguez

Laura Cabezas Alcaide

Juan Cabrera Amado

Elías Calvo Lucas

Iván Castro Marco

Juan Carlos Castro Marco

Laura Cayuela Caputto

Pedro Cervantes Gorriz

Inmaculada Cocera Campos

Javier Arnau Álvarez

Salomé Asensio Sanz

B B • • • • • • • • • • • • • • •

Natalia Contreras López

Patricia Contreras López

Lucía Corbatón Moreno

Francisco Javier Berzosa Latorre

Leonor Blasco Olmeda

• • • • •

Mª Luisa Cortés Jordán

Adrián Cortés Portillo

Playbacks

Thirtys

Jajes Azúcar Glassé Chusmi

Los Pisando Fuerte ... i els que sorgiran enguany!

FEM CHURRUCA FEM FALLA

Cristina Díaz Aucejo

Mª Jesús Díaz Aucejo

Sonia García Garrido

Cristina García Ramírez

Elva García González

Eugenio García García

Diego García González

Javier Escribá Castellanos

Andrea Escribá Fernández

Ylenia Escribano Pedro

Mireia Escribano Pedro

Hugo García Sáez

Mª Luisa García Villarroya

Laura Gil Gandía

Juanjo Gómez Sánchez

Iván Gómez Marco

Marisa Ferrer Peris

Eva González Royo

Carlos González Panizo

Sara González Cortés

Paqui Gadea Gascón

Ester García Domingo

Sara García Cabanillas

Adhara García Cabanillas

Elena García Salvador

María García González

Jorge Grimaldos García

Jesús Grimaldos Muñoz

Alba Grimaldos Paniagua

Fernando Grimaldos Muñoz

Erik Guevara Soro

•

•

Mª José Herrero Martínez

Juan Antonio Huguet Aguilar

Yoana Macián Martín

Natalia Martínez Martínez

Valentín Mestre Perdices

Noa Moliner Pascual

Juan Antonio Ibáñez Gómez

Laura Ibáñez Rus

Francisco Javier Izquierdo Sanz

Nayara Izquierdo García

Francisco Moreno Cortina

Ramón Jarque Benito

Paula Jarque Ferrer

Ramón Jarque Ferrer

Eva Jurado Giménez

Raquel Nuez Díaz

Enrique Lloria Pérez

Álex Lloria Sampedro

Francisco Lluesma Máñez

Juan Antonio López Alameda

Carla López Lorenzo

Lucía López Ruiz

Ana Mª Paniagua Caballero

Conso Pedro Marín

Carlos Pérez Galindo

Victor Pérez Galindo

Pablo Pérez López

Alejandra Pérez Cocera

Laura Peula López

Marta Peula López

Diego Quintanilla Rubio

Mª Carmen Rus Salas

Melissa Ureta Gutiérrez

Vicente Valero Estal

Jose Antonio Valero Méndez

Adrián Valero Salar

Lucía Valero Salar

Leticia Valls Bleda

Cristina Sáez Rodríguez

Irene Salar Pardo

Izan Salor Espinosa

Raquel Sampedro Sebastián

Ángela Sarasa Carnicero

Javier Soler Cañas

Carlos Soler Cañas

Noelia Suárez García

Arantxa Yago Alcázar

Comissió Executiva

Exercici 2023

President

José Antonio Valero

Assessor

Carlos Pérez

Tresoreria

Pedro Cervantes

Vicente Valero

Vice-President 1r

Javier Escribá

Compres

Juan Antonio López

Sonia Rus

Leticia Bonet

Vice-President 2n

Francisco José Altes

Socis

Iván Castro

Esports

Rubén Rajadell

Leticia Valls

Casal

Vice-President 3r

Juan Carlos Castro

Playbacks

Irene Salar

Carlos González

Juan Antonio Huguet

Vice-Presidenta 4a

Cristina Anguita

Cultura

Carla López

Mª Luisa Cortés

Protocol

Lucía Corbatón

Andrea Rus

Laura Cabezas

Incidències

José Luis Rico

Antonio Rico

Ramón Jarque Ferrer

Llibret

Irene Anguita

Laura Peula

Rebeca Bosch

Irene Ruiz

Publicitat

Laura Cayuela

Yoana Nemes

Ramón Jarque Benito

Infantils

Ángela Cabanillas

Natalia Contreras

Manuel Alcantud

Pirotècnia

Enrique Lloria

Javier Arnau

Juan José Gómez

Activitats diverses

Paula Ramiro

Sara García

Adhara García

Alba Grimaldos

Elena García

Socis col·laboradors

Exercici 2023

Georgeta-claudia Brinzeu

Melani Cerezuela Pérez

Carmen Cortés Jordán

Gracia Cortés Jordán

Mireia Del Carmen Pinazo

Milagros Díaz Pascual

Mª Pilar Domingo Torres

Jorge Gallardo Martín

Antonio García Amores

Jose Luis García Soto

Eva García Malavia

Tania González Hernández

Silvia González García

Amparo López Gimeno

Remedio López Sanjenaro

Domi López Calatayud

María Cruz Martínez Martínez

Pilar Molina Moreno

David Moliner Agenjo

Federico Nuez Viana

Milagros Pellús Colas

Ruben Pérez Escriche

Francisco Peula Zapater

Nuria Ruiz Martínez

Melania Valero Soriano

Fernando Vidal Varela

Als nostres socis...

T’esperem a la plaça de la falla del 14 al 19 de març. El dia 18 per la vesprada, serà la xocolatà i tindrem jocs per als més xicotets.

Pots consultar el programa d’actes a la pàgina 90 i trobar vals d’invitació a la pàgina 93.

Moltes gràcies de tot cor, sense tots vosaltres això no seria possible

un agraïment molt especial

Un any de records inoblidables

Miscel·lània

Cavalcada de Reis

Actes oficials Presentació de la nostra Comissió (Exercici 2023)

(Exercici 2022)

Falles La Plantà (Exercici 2022)

Falles

Els nostres millors

Falles

Nocturnitat fallera (Exercici 2022)

Falles

Ofrena de flors a la Verge (Exercici 2022)

Caminem cap endavant

Gràcies al passat aprenem i creixem, però mirant cap al futur podem somniar.

Igualtat

Entrevista a la nostra primera Vicepresidenta

Tradicionalment les dones hem tingut a les falles dos papers principalment: com a belleses per lluir les nostres gales tradicionals, i també, i no menys important, a la banda de darrere de les obres d’art que vestim durant les festes josefines, sent encarregades dels telers i la confecció dels nostres vestits.

Cal destacar que, de la mateixa forma que el món actual va canviant i actualitzant-se, hem d’enaltir a totes aquelles persones que estan contribuint al canvi també al món faller, i és que no som només bones costureres, sinó que moltes també volem ocupar càrrecs que tradicionalment han desenvolupat els homes, però que són igual de vàlids per a qualsevol gènere. Poc a poc, hem anat coneguent també dones pirotècniques, com Reyes Martí, encarregada de la mascletà el 8 de març a la plaça de l’Ajuntament de València; Anna Ruiz, artista fallera; o Laura Cano, primera Presidenta d’una comissió a l’any 2009, que obrí el camí per a que cada dia més, veiem a dones Presidentes de les nostres comissions.

Però sense anar molt lluny, hem de donar també les gràcies a totes aquelles dones que pertanyen a les comissions de la nostra Federació Junta Fallera de Sagunt, perquè han portat el canvi a la nostra comarca.

Entendreu, que el que més il·lusió ens fa és vore que aquest canvi arriba també a la nostra comissió de la mà de Cristina, la primera Vicepresidenta de la nostra falla. Cristina ha format part de la Comissió Executiva de la nostra falla en diferents rols durant 22 anys, ha sigut Fallera Major en 5 ocasions, lotera, delegada de protocol i mantenidora; i és per a nosaltres tot un orgull poder dir que a la A.C Falla Churruca Hispanidad, també tenim dones que poc a poc, van animant-se a exercir càrrecs de responsabilitat, així com una Comissió Executiva que les recolza per a aconseguir-ho.

Creus que el rol de dones i homes ha canviat molt dins de les comissions als últims anys?

Sens dubte, les falles són entitats vives i en constant evolució es van adaptant als canvis que va fent la societat en general. Durant els últims anys, els papers d’homes i dones s’han modificat i igualat molt fins donar forma al model de forma de viure actual. Això mateix s’ha anat reflectint dins del món faller. Tal vegada costa una miqueta més introduir novetats a un sector en el que prima el respecte a la tradició, però també som un col·lectiu obert i que treballa per ser exemple de diversitat i igualtat.

Un article de Laura Peula López (Fallera i delegada de llibret de A.C. Churruca Hispanidad)

Et sents orgullosa de ser la primera vicepresidenta de la nostra comissió?

Orgullosa no, orgullosíssima! Sóc fallera de nostra falla de tota la vida i porte molts anys amb càrrecs en la comissió executiva, he sigut Fallera Major cinc vegades, sempre he estat molt vinculada a la falla i m’agrada moltíssim viure-la durant tot l’any. No cal dir que Churruca és com la meua segona casa perquè tots em conegueu i sabeu de la meua passió. Per això, tindre enguany aquest càrrec em fa molta il·lusió per ser la primera dona en ocupar-ho i perquè crec que treballar des de dins és la millor manera de tractar de fer les coses bé i ara tinc l’oportunitat de fer-ho i ostentar un dels càrrecs més importants dins de la falla. És un honor i un privilegi. Espere estar a la altura i acomplir amb l’equilibri necessari entre responsabilitat i diversió tan típic de la nostra festa, sempre agraïda per la confiança depositada en mi.

Creus que hi ha coses encara que deuen canviar per adaptar l’ambient faller als nous temps?

Sempre podem millorar com fallers, com ciutadans, com persones… I és important ser crítics per adonar-nos de quines coses no es fan bé per a que es puguen canviar. Però pense que estem caminant en la direcció correcta i així hem de continuar perquè al futur la igualtat siga una realitat per tot arreu i també a les falles, per descomptat. I que els fets que hui resulten cridanes com una dona presidenta o vicepresidenta siga d’allò més normal al futur. Estem igual de capacitades que els homes per a dur a terme les tasques de qualsevol càrrec encara que portem pintes i cancan.

Des d’aquest marc de veu pública que ens dona el nostre llibret animem a totes les dones, i en especial a les xiquetes, que són el futur de la nostra festa, a continuar treballant pels canvis socials i fallers, per tal de ser una festa igualitària i que pugam dir que les falles, més que mai, són i seràn de tots i per a tots.

Saluda FJFS

Darío

Moreno Lerga

Alcalde de l’Excm. Ajuntament de Sagunt

Primavera, culte a la llum, germanor i renovació. Aquestes són les senyals d’identitat que conformen el poble valencià. Perquè aquestes són les premisses de la festa més sentida i volguda per tots nosaltres: les Falles. Una consciència tan forta, tan arrelada a la nostra ciutat, que quan arriba març se sent en cada racó. Es respira pólvora, se sent la germanor. Estem en Falles!

Les Falles són una tradició antiga i moderna, lúdica i sòbria i encara que sone a contradicció, en ella resideix la seua capacitat per a adaptar-se als canvis. Per a imaginar el futur i ser present. Per a, en definitiva, engrandir la nostra identitat. Renaix cada any amb energies renovades, amb diligència i enteresa, donant principi així a un nou exercici, únic, esperat i desitjat per tots i totes.

Perquè aquesta tradició és única. Les Falles són patrimoni de cada persona que habita en aquesta bella terra perquè són una festivitat de la vida en comú, un cant a totes aquelles coses que volem fer junts i juntes, és a dir, una celebració de la vida. I per això mateix, som Patrimoni de la Humanitat.

M’agradaria agrair la generositat dels fallers i les falleres de la ciutat, que malgrat les dificultats que trobarem durant la pandèmia continuen portant avant la festa. Mai van dubtar a continuar defensant allò que fa gran a aquesta terra, les seues tradicions. No oblidem que el secret de la longevitat de les Falles no és un altre que la seua gent, perquè aquest sentir es transmet de generació en generació i es perpètua en

el temps. Gràcies a cada Comissió per fer possible aquestes Falles 2023 i gràcies a cada faller i fallera que vist la indumentària, ix al carrer en cada desfilada i viu intensament aquesta festa. Sou l’esperança del futur de les Falles.

A més, aprofite aquestes paraules que em brindeu per a agrair l’enorme treball que realitza la directiva de Federació Junta Fallera de Sagunt, encapçalada pel seu President Ramón Jarque. Vosaltres sou els vertaders artífexs de les Falles Saguntines, i per això, vos agraïsc la vostra diligència. Moltes vegades des de l’ombra feu possible l’impossible. Gràcies!

Finalment, les meues paraules van dedicades a les màximes representants de la festa al Camp de Morvedre, a Claudia i Maite. Vos desitge un camí ple d’emocions viscudes, sentiments a flor de pell, moments únics, nervis, riures, llàgrimes, i il•lusió, sempre representant a les Falles, i a la nostra ciutat, amb elegància, saber estar i, sobretot, un somriure sincer. Al cap d’un any intens, tot culmina en la setmana fallera, i estic segur que serà molt especial per a vosaltres. Espere poder viure-ho de primera mà al vostre costat.

En definitiva, desitge que cada vivència d’aquestes Falles 2023 perduren per sempre en la nostra memòria, convertint-se en un bell record. Espere que gaudim enormement d’aquests dies de festa.

Que visquen les Falles!

Unes paraules de...

Ramón

Jarque Ferrer

President Executiu Federació Junta Fallera de Sagunt 2023

Com a President de la Federació Junta Fallera de Sagunt, és la primera vegada que tinc l’honor de saludar mitjançant aquestes línies als fallers i falleres de la comarca, així com, a totes aquelles persones que de forma desinteressada contribueixen amb el seu suport i treball a enaltir les festes josefines de Sagunt, Port, Gilet i Faura. Vull donar les gràcies a totes les persones que tant des de l’Ajuntament de Sagunt, com dels de Gilet i Faura, estan sempre fent-nos costat, facilitant-nos les tasques i fent que cada acte adquirisca la lluentor que mereix. Alcaldies, regidories, funcionariat, tècnics i voluntaris de les diferents àrees que dediquen el seu temps, inclús fora d’horari, per fer més fàcils les coses.

El nostre calendari està replet cada vegada més d’activitats culturals, esportives i festives, que se celebren al llarg de l’any amb una forta implicació per part del col•lectiu faller, però, és ben cert que tots i totes esperem il•lusionats l’arribada del mes de març amb la seua setmana gran, que de nou omplirà els carrers i places de llum, color, música, olor de pólvora i molta alegria.

En aquestes dates on el sentiment faller es fa de notar, anime a continuar treballant amb optimisme per al creixement i millora de la festa, a celebrar junt amb la vostra comissió dels moments únics que ens brinden les falles i a mantenir vives les millors tradicions que tenim, fent-les conéixer als veïns, veïnes i visitants que s’apropen als nostres casals.

No vull deixar de saludar als representants de la comissió: Laura, Montse, Aitor i Valero. Desitge de tot cor que gaudiu d’unes festes memorables junt amb la resta de fallers i falleres de la Churruca, fruit del temps dedicat i de l’esforç realitzat al llarg d’aquest any.

Bones falles 2023!

Falla infantil

2023

Durant tota la història De la nostra Humanitat Si tirem de memòria Trobarem musicalitat.

La Natura ens regala Melodies a muntó. Pots sentir a la mar o al riu El so de l’aigua clara Si pares atenció.

Els animalets del món Al cel o a la terra Fan cadascú una cançó: Lladren, trinen, miolen… I expressen emocions.

Els més antics inventors

Dels instruments musicals

Amb pells i osssos feien sons Donant vida a la percussió.

Això s’anà transformant

Per músics molt genials

En les cançons elaborades De Mozart, Vivaldi o Bach.

Crearen famoses obres

Entre altres, la 9ª sinfonia

Que en el temps han perdurat com L’Himne a la Alegria.

Cada insrument té un so Que fa únic i personal, Quan l’escoltes et trasllada Allà on l’hages escoltat.

L’instrument més simple, Però no menys important, Te’l regalen al nàixer: Tens la veu per a cantar.

Hi ha veus molt prodigioses Que no es poden imitar Sols podem gaudir-les Com a la gran Montserrat.

A l’Edat Mitjana vivia

Un persontage peculiar Cantant amb ironia

A tota la cort divertía: Els trovadors i joglars.

El més típic a Espanya

Sense cap discusió

És la copla i el flamenc, Famós en tot el món.

Tenim ací a la terreta

La dolçaina i el tabal Donant lloc a les albaes Que ens fan emocionar.

Amb els anys canvia tot, Aumenta la tecnologia I s’afigen nous sons Per canviar la melodia Com fa ací DJ Robot.

El so electrònic dels 90 Va donar-se a València Sent la Ruta del Bakalao Una festa de referència.

Artistes que deixen petjada Jugant amb el llenguatje Com Rosalía “Despechada” Amb les moto-mamis i les yale’

El missatge és important I el que cala de les cançons. Pot ser dolç d’enamorat O pot cantar una traició.

Pots dir qualsevol coseta Si les paraules es rimen. Clara-ment o fent burleta Pots fer que sal-pique.

Cada temps triunfa un estil, Els jovens canvien tot Ara triunfa el trap llatí, Fet de rap i el reguetó.

I així a la vida tot es música, Sempre sona una cancó, Un so que es fa molt teu Et canten quan naixes I també per dir adeu.

Artista faller Lema

Gabriel Escalera Evolució musical

Versos

Cristina Anguita

Carmen Cortés

Daniel Barea

Artista faller Lema

Anar de cul

Versos

Adrián Luna

Falla gran

COS CENTRAL I REMAT

Un bon lema, Per a la falla hem preparat, I és que com a la vida, Anem de cul fins a soterrar.

Damunt d’una pista de gel, Tenim un gran esquiador, Que per fer-se un selfie, Fins al cul és farà pols.

I és que nosaltres fem igual, És una bona comparació, Per fer-nos una foto, Deixem a banda les coses de cor.

La guerra o el preu de la llum, Baixem de cul la muntanyeta, Fins que no ens jubilem, Ens faran la punyeta.

Anem a vore una sèrie de culs, Que el dia ens van a alegrar, Penseu que és una cosa, I la falla et sorprendrà.

ESCENA 1: RIDI-CUL

Amb el cul a l´aire, El pantalons baixats, Hem fet el ridícul, Com els nostres governants.

ESCENA 2: PER CUL

Hem fet una operació, Com hem pogut hem multiplicat, I a la Guerra de Rússia I Ucraïna, Per cul hem mandat.

ESCENA 3: ESPECTA-CUL

Senyores i senyors, Ja comença la funció, De com el Valencia CF, Prepara la seua defunció.

ESCENA 4: CRESPUS-CUL Com un vampir de pel·lícula, La sang ens vol xuplar, Als autònoms, La butxaca buidar.

ESCENA 5: MONO-CUL

L´aristocràcia ja està ací, Amb un aire ple de glamur, Són el polítics gastan-se els diners, I com el cul deixar el futur.

Materials sostenibles

a la construcció de les falles

En l’actualitat, un dels materials més emprats en les falles per a la seua construcció i desenvolupament és el poliespán, també conegut com a poliestiré expandit o suro blanc.

Aquest material permet una gran versatilitat en quant a la facilitat de construcció i elaboració, així com a la dificultat posterior de reproduir les falles, és a dir, són més difícils de copiar, ja que no es fabriquen emprant motles, la qual és una tècnica que fins fa bé pocs anys s’emprava amb l’ús de motles d’escaiola o fibra de vidre. En tots els casos sempre es requereix d’una estructura de fusta per a donar-li forma.

No obstant això, els materials han anat evolucionant al llarg dels anys i adaptant-se fins a arribar al que són ara, no tan sols per a aconseguir desenvolupar falles de major grandària i envergadura, sinó també per a poder adaptar-se a les necessitats i preocupacions de la població de hui dia, en quant a la sostenibilitat dels materials emprats en les falles.

Per això, farem a continuació un seguiment per la història de les falles, els seus components i les seues estructures.

Originalment, les falles van començar allà pel segle XVIII i estaven composades per mobles vells o restes de fustes que no es podien emprar i eren trets als carrers per a ser cremats en vespres de San José. Amb el pas dels anys aquestes falles, que estaven composades únicament de restes de fusta, van anar evolucionant i van anar mostrant cada vegada temàtiques més crítiques i satíriques, reproduint fets socials que podrien bé ser censurats, així com una crítica social. Tot això mostrat amb sentit d’humor.

Hui dia o més aviat, fins fa pocs anys, els mètodes que s’han emprat i alguns encara s’empren són els següents:

Un article de Raquel Nuez Díaz (Fallera de A.C. Churruca Hispanidad)

Varetes de fusta

En aquest mètode, el monument està composat per fines làmines de fusta o varetes. En resum, és una tècnica molt complexa i laboriosa que no tots els artistes fallers són capaços de dur a terme. Aquesta tècnica és considerada tot un art, ja que requereix corbar i modelar aquestes varetes sense que es trenquen. El material emprat és sostenible, ja que que està fet de fibres de fusta i és un material completament natural.

Cartó i cola

Aquest és un dels mètodes més tradicionals per a la realització de les falles. Per a dur-lo a terme, és necessari crear uns motles que tenen un procés de fabricació d’allò més laboriós, ja que requereixen que inicialment l’artista modele en argila el ninot per tal de confeccionar el motle en parts. Posteriorment, per a crear els ninots es col·loca una barreja de cartó, paper i cola acoplada al motle, que finalment es desmunta i pinta. Perquè aquest mètode siga sostenible, s’han d’emprar pintures que així ho siguen. Aquest ha sigut el mètode més emprat durant molts anys, considerat com un dels mètodes més tradicionals; tant és així, que des de fa temps s’està plantejat fer una “biblioteca” amb motles de les escultures dels artistes, per a així poder revisar-les d’ací a uns anys i poder analitzar l’evolució d’aquest art.

Poliestiré

Aquest altre mètode ha anat agafant més i més popularitat en els últims anys. En aquest cas, les peces es modelen directament tallant i polint sobre el propi suro blanc per a finalment pintar-les. Ha guanyat popularitat per la llibertat que proporciona a l’artista faller a l’hora de crear la seua obra, malgrat l’elevat cost que suposa i la polèmica al voltant d’aquest material. Cal destacar que en aquest cas també es requereix d’una estructura de fusta perquè totes les peces es mantinguen unides sense trencar-se i no isquen volant amb l’aire. No obstant això, aquest no és un dels mètodes més tradicionals i sostenibles, ja que que és un dels quals propicien que es genere el conegut com a fum negre. En l’actualitat s’estan buscant alternatives a aquesta mena de materials, trobant així un equilibre entre facilitat d’elaboració amb tradició i sostenibilitat.

Conclusió

Hui dia ningú no sap quins seran els nous materials que s’empraran per al desenvolupament de les falles, però el que sí podem afirmar és que continuarà evolucionant com ho ha fet fins al dia de hui per a continuar mantenint viu aquest art únic en la seua espècie.

Com a alternativa a aquesta última tecnologia, moltes empreses estan desenvolupant en l’actualitat nous i innovadors materials que puguen facilitar la creació de les falles sense haver de renunciar a la sostenibilitat. Algunes empreses de desenvolupament de materials ja s’estan anticipant davant les necessitats sostenibles que puguen sorgir, desenvolupant així materials que acompleixen amb els criteris de l’economia circular, oferint una alternativa verda, sostenible i completament reciclable.

Un d’aquests materials que de moment està aconseguint aquests objectius és un tipus de resina plàstica expandible, d’origen vegetal basat en estiré, que permet mantindre les qualitats del suro blanc però sense haver de renunciar a la sostenibilitat, i que està actualment desenvolupant una empresa valenciana.

www.levante-emv.com/fallas/2022/05/26/proponen-moldeteca-salvar-originales-ninots-66577905.html

as.com/showroom/2019/03/05/portada/1551743979_677239.html#:~:text=%C2%BFDe%20qu%C3%A9%20material%20est%C3%A1n%20hechas,como%20se%20le%20conoce%20com%C3%BAnmente.

arquitecturayempresa.es/noticia/la-construccion-de-las-estructuras-mas-atrevidas-de-las-fallas-de-valencia#:~:text=15%2008%3A47,El%20origen%20de%20las%20Fallas%20se%20remonta%20a%20la%20 antigua,iluminaban%20mientras%20trabajaban%20durante%20los

www.lavanguardia.com/local/valencia/20210811/7654521/corcho-verde-aspira-fallas-valencia-mas-ecologicas-sostenibles.html

valenciaplaza.com/fallas-sostenibles-el-reto-de-crear-ninots-no-contaminantes-en-el-reino-del-corcho

Setmana fallera 2023

L’estaves esperant tot l’any i per fi ha arribat

Els horaris poden variar, consulta les nostres xarxes socials per a més informació. Està prohibit a tots els fallers esclatar masclets fora de l’horari i espais establits, aquesta Comissió no es fa responsable dels danys ocasionats fora d’aquestos horaris.

Orquestra AMANECER a la nostra falla

La manta al coll i el cabasset mon anirem al Postiguet la manta al coll i el cabasset, mon anirem, mo n’anirem al Postiguet arreando xim-pam-pum arreando xim-pam-pum

Discomòvil a la nostra falla

(segons

de

Cremà de la falla infantil Cremà de la falla gran

ordre

premis)

Xocolatà per als socis i els fallers

brindar ballar jugar menjar riure

Volem amb tu

et vens a la falla?

Falles 2023

Val per una consumició

del 15 al 18 de març

Falles 2023

Val per una consumició

del 15 al 18 de març

Falles 2023

Val per un viatge en atracció infantil

18 de març - 17:30h (aprox)

Falles 2023

Val per un viatge en atracció infantil

18 de març - 17:30h (aprox)

Falles 2023

Val per una xocolatà

18 de març - 18:00h (aprox)

Junts en el camí

Un cabàs de gràcies a tots els comerços que han col·laborat amb aquest llibret

Dades de contacte:

633 244 403

Dades de contacte:

Plaça Independència, 2, 46520 Port de Sagunt, Valencia

QUI SOM?

Som una associació que ajuda a dones que han patit violència de gènere.

QUI SOM?

En la Associació Veïnal “La Victòria” pretenem ser la veu de les veïnes i els veïns per a estimular una major participació ciutadana, impulsar i afavorir la construcció de teixit social sòlid, compromés i dinàmic, potenciar l’existència de canals efectius per a la informació i comunicació i abordar la comprensió de la ciutat des d’una perspectiva global i integrada, feminista, oberta i plural.

Dades de contacte:

693 93 17 03

amucanma@gmail.com

QUI SOM?

Som una associació sense ànim de lucre amb caràcter solidari. Viva, pròxima i lúdica. Oferim companyia i suport a malalts de càncer, així com als seus cuidadors i familiars mitjançant serveis personals, tallers i activitats.

QUI SOM?

Associació d’àmbit comarcal que treballa per l’autonomia, igualtat i drets de totes les persones amb diversitat funcional del Camp de Morvedre.

Dades de contacte:

663 004 933

discampde@gmail.com

www.discamp.es

C/ San Pedro 65, Port de Sagunt

Centre Cívic de Port Sagunt

Dades de contacte:

625 612 620

sos-sagunto.org

Partida de Sabato, parcel·la 22, 46590 Estivella (València).

QUI SOM?

Som una associació sense ànim de lucre que té com a fi la recollida d’animals abandonats per a retornarlos la seua dignitat i aconseguir-los una nova llar.

Gràcies per la vostra tasca social!

Gràcies a tots per la vostra col·laboració!