Llibret Falla El Mercat Alzira 1990

Page 1

ยงffi@@ffi@


Teléfono 241 89 27

Aada. Blasco lbáñez,

11

46600 ALZIRA (Valencia)


LTIBRET FAttA

El Mercut tgg0 SECCI()NS ESPICIALS

AA e IMPRIME: Graficuatre, S.L. PORTADA: J.M. Gresa - EDITA DEPOSITO LEGAL: DEPOSITO LEGAL: y - 193 - 1990


SS. MM. LOS REYES DE ESPAÑA

D, Juan Cailos

I y D, a Sofía


uh** 4E

t rรก rr] tt

dd

t ,.{ t{

I


qii:i:;:r,i,i., !r :: r:,i: r r-.*

\i';P*"

;-S*-

ds §ñ ps$s\*§ski

&t

r\.NN$ 'ñ*, i

N

,\§§


{, tI **,

r, /

Salutación Desde las páginas de este "llibret" que tradicionalmente hace esta Comisión cadaaño, al devenir de nuestras FiestasJosefinas, quiero saludar a todos en general y dar las gracias en especial a mis colaboradores que me han apoyado en ésta singladura como ha sido el de ser

este año por primera yez... Presidente. Presidente de una Comisión con solera, prestigio y raigambre... como lo es la de la Falla "El Mercat". Invito también a todos los Alzireños y foráneos... a que nos visiten, como todos los años, pués sabemos y estamos segufos de que no se irán defraudados, pués seguirán viendo un monumento con la categoría al cual les estamos acostumbrados. Que tengais muy buenas fiestas, deseando que el tiempo nos acompañe y poder realizar los actos en la calle para que todo el mundo las disfrute, que lo paseis muy bien y espero que así lo sea. IJn abrazo al resto de Comisiones y todos como una gran familia... deseemos también lo mejor para nuestras Reinas, Falleras Mayores y sus Cortes de

Honor. El Presidente Bernardo Martínez


Explicació de la Falla El regne animal tr CENTRE tr L'atbre, que simbolitzalanattra, está rebotant-se i esclafint el món dels humans , recolzat pels animalets que están protestant per les abe-

rracions que els humans han fet

i

fan a la natua.

Uns dimonis representen les multinacionals i grans empreses als quals els interessa els beneficis i fer rics a costa del que siga, inclús d'aprofitat, explotar, destruir la nLattra. Són el remat del centre de

la falla. Al costat de l'arbre, hi ha un llaurador que representa ala humanitat que está adormint-se, és a dir no s'entera del que passa i no es preocupa per buscar solucions.

tr

ESCENA N.O 1

[

El poble fet un galliner i els polítics tallant l'abaetxo per on es do-

na la garra i manipulant-ho tot.

tr ESCENA NUM. 2 tr Un grup de l'edat de pedra es riu de lavida que porten els humans actualment. Tot el que feen abans duranttotalavidaaru es fa els qui poden en 15 dies o en un mes.

tr

ESCENA NUM.

3tr

Museu d'inhumans. Un "peixot" inhumá militar "fent passar al recluta per l'aro". Un monument inhumá ala caqa. Restes del que abans s'entenia com un arbre.

Un grup d'extraterrestres que visiten el museu est¿ "troxant-se" de risa.

T

ESCENA NUM. .

4 tr

Concurs d'animals

i l'home s'endú tots

els premis.


,rí§

\r"h


t J

v

¡¡

Relación de Componentes PRESIDENTE PRESIDENTE 1.O PRESIDENTE 2.' PRESIDENTE 3." PRESIDNETE 4." SECRETARIO VICE SECRETARIO

VICE VICE VICE VICE

TESORERO

CONTADOR VICE CONTADOR DELEGADO FESTEJOS DELEGADO LOTERIAS DELEGADO INFANTILES D. SECCION FEMENINA D. ACTIV. DIVERSAS BIBLIO. ARCHIVERA D. JUNTA rOCAL D. JUNTA LOCAL D. DEPORTES

Bernardo Maftinez Pétez Francisco Cano Gxcia. Rafael Presencia Redal Jesús Pelaez

tuol

Manolo Nácher Alcataz Juan Ortega Pelufo Juan Antonio Ortega Barceló Francisco Carbonell Pascual Agustín Sanjuán Durá Agustín Salvador Clari Llopis David Rios Furió Fernando Gresa Villanueva José E. Alborch Baldelló Bernardo Prats Ferrer Alfredo Sifre Rubio Amparo Fayos Descals Rafael Dolz Sifre Juan Ortega Pelufo lavier Leal Gómez

,)


VOCALES José Andrés Asunción

Jorge Andrés Guerrero Pedro Barceló Sangil J. Vte. Boronat (C) S. Caballero Bataller Santiago Canet Montagud Juan José Capella Sales Antonio Casterá Peris Antonio Corral Sánchez Antonio Javier Corral Simó J. Bclo. Cucarella Fer¡ández Bernardo Chordá Gregori Juan A. Enguix Negueroles Rafael Espxza Andrés José A. Fenártdez Moyano Enrique Ferri Gregori Vicente Ferrús Montalvá Juan Bautista Ga'l rr Amat Miguel A. Gallut Mafiinez José Nliguel Gresa Caballero Fernando Gresa Marco Miguel Gresa Marco Miguel Angel Simón Laudes

Francisco Jliet José Esteve José Langa Santandreu José Luis Leal Gómez Vicente Luis López Plasencia José Lluch Samper Bernardo Mar ztl Ortells Enrique Montalvá Percpérez José Noguera Montañana Juan A. Pardo Sanandrés Jesús Pelaez

Bialcatet

Ricardo Pellicer Vicente Pfuez Sá Vicente Piera Javier Prats Fe Bernardo Prats Rafael Presencia Francisco P José Rodríguez P José Sabaté Salva Juan A. Sastre Do Alfredo Sifre Serrii",;)i Aurelio Hervás Afidi Bernardo Mxzal r\ g' *.,.

.,

(C) Cadetes ;.,.'-" i\-,

,'..

',j,,,. ll

+++

1':l! l,i: -\

,t,fli


p.:

¡§

;€ I

3,

i-P l/ .t

I

f

,

'1.

¡I $

,I


T ,, .",,.s #liSยง,

h'

,'r'

i

,l

qr-

,tr

.s

.ยง

l

ร a .r+


A la Fallera Malor Entre tots els verds arbres del teu concert matiner, galopen clp a la suficiéncia els significats de Ia singularitat, a la llum d'aquesta nova vida.

VV? Amb el contingut de la predilecció condueixes el paradís de l'amistat vers l'afinitat de l'encert.

?v? Suaument es transforma,

viu com una metifora, el teu món d'horitzons que de més a més, té ales per trobar l'aprofundiment del teu cor. Salvador Andrés


.f

/

j


A la Cott D'Honot Pel camí de \a paruula i la música Yos acostet a ll vostra propia

joventut delicadame¡t clata, observant les capacitats de

?vv Llostreja la vostra distinció indesxifrable amb tota una vida interior, volant per lt tasca de Ia convicció.

?v? I amb els vostres atributs immediats reconqueriu aquesta Platia de les afirmacions brunyides de blanques

i

espernejants abragades d'esperanEa i de festa. Salvador Andrés

?V?


fur d'%oaon MONICA LANGA

ll '

Itlst' Slil.lt

ARANZAZU CASTII,I,O

VERONICA PELAEZ

AMPARO FA)oS

MTRCIDBยง CARDONA

L\A }I

d PICo

\lRGINIA

GARES

}IARl'A }11\A


GN %

.,¡{{,"':. .l

I

ROSA D0LORES

M.¡ TERESA A}IORES

A\A \f

A

ORTEGA

,ñ\*

&..t

RlQt'il

GOI(i

JANINA PETLICER

}f , JOSE

CASTILLO

PEPITA CERYEM

ADORACION tsLAY

PILAR CASTILLO


CRISTINA PELAEZ

RAQUEL CASTELLANOS

W M.'

CARMEN CANO

ANA M.A

PERIS

También son Falleras

o LAURA BOTELT,A SANGIL

. . . .

EMILIA MARIA CARBONELL IZQUIERDO RAQUEL CLIMENT CALATAYUD LUCRECIA TEROL CASTERA

VICTORIA VIDAL ITECEÑE

CONSUETO LOPEZ


7n

, !.v, 'ré

*,¿

e'

o8

Salutació del President Infantil Com a tradició i de tot cor vull saludar com a president Infantil de la Falla el Mercat, als fallerets i falleretes de la nosrra comisió i desitge que passen unes falles amb il.lució i alegria. Ta;mbé vull donar les gr)cies als meus pares per fer possible el meu desig, al igual que als fallers majors perque son el meu exemple a seguir.

Agraix a tots la col.laboració que han tingut per a que estes falles siguen lo més satisfactóries per a la comiss ió d,e la nostra falla. El President Jose A. Langa Llopis

AA


Relación Componentes Comisión Infantil PRESIDENTE

YICE VICE VICE VICE

PRESIDENTE

1.O

PRESIDENTE 2.O PRESIDENTE 3.' PRESIDENTE 4.'

SECRITARIO

VICE SECRETARIO TESORERO

CONTADOR VICE CONTADOR

D. DE FESTEJOS VICE D. DE FESTEJOS D. DE LOTERIAS YICE D. DE LOTERIAS D. ACTI. DIVERSAS VICE D. A. DIVERSAS DEL. JUNTA LOCAL

D. REL. PUBLICAS YICE D. R. PUBLICAS DELEGADO CASAL VICE DELEGADO CASAL TRAQUERO OFICIAL AYUDANTE TRAQUERO D. DE INCIDENCIAS VICE D. INCIDENCIAS D- IMAGEN Y SONIDO VICE D. I. Y SONIDO OBRAS CONSTRUC.

VICE D. OBRAS CONS.

D. DECOR. Y PINTURA VICE D. D. PINTURA

José A. Langa Llopis José M. Nácher Costa

Carlos Casterá Giménez Carlos Pérez Cetvera Alberto Andrés Guerrero

Antonio Peris Blasco Roberto Tomás Marin José Andrés Gil Cados Belda Carbonell Sergio Belda Carbonell Francisco J. Cano Saurina Juan J. Capella Ballester Agustín Clari Catalán Juan A. Chordá Gregori Carlos Fernández Barberá Enrique Ferri Marín Bernardo Martínez Torres Miguel I. Gallut Ortega Sergio Giménez Soriano M. Grcsa Yayá Enrique Hevilla Cucarella Pablo Hevilla Cucarella

José

Manuel Oro Antich Alvaro Pérez Cetvera Yicente Pérez Garrido Juan J. Presencia Colom Vicente Presencia Gresa Raul Ramiro Molina Raul Rodrígtez Gómez

Jorge Sabaté Alcina

Alejandro Sanjuán Cetvera


t,

i. j

Explicació de la Falla Infantil

La nostra falleta., fa un demanament als Reis Mágics d'Orient, pet a que no es perguen les tradicions del nostre poble: LES TRADICIONS VATENCIANES. Exalta,IaPa;ella, els Balls Regionals, les antigues bun_ tir i arrastre.

yoleres, els colombaires o el

Fa,ttmbé, una cridi al poble valenciá. per aque desperte ja, de una vegada.


,,:l DZ^l

/'-¡)-Y' |á)\l'.'-

¡@ /l

L-

.rdGr?¡¿,

r*;a=y _(-_ @ \(( RKl,,,é30)

='m '/;/

,/h«/ }f\2" u,,&VJ*g«

§1" \¡)ñ/Wa


A la Falleru Major Infantil

ta pil.lida lluentor de I'advertiment vt tjardintnt amb colors totes les teues abundáncies.

?V? ComenEa a funcionar el matí de la teua consciéncia de xiqueta, i t'enforteixes.

?v? Una percepció de viure concreta la terut autenticitat com una brisa refrescant en aquest concurs d'harmonies on ningú no resulta indiferent, i on tu vas desplegant els teus prodigis d'alegria. Salvador Andrés


..: t.

t' I !

ffi

t

,,1:.

'). i,i

n

fl* *

.',* ,,, I

lft$

N I

NÍaúa Barceló Arévalo


Comisión Femenina Infantil Oreto Piera Requena M.a José Ramiro Molina Paula Sampedro Oliver Irene Sanjuán Cervera Marta SimónHernández Ana M. " Torres Giménez Lleiandt a Alborch Ferrer Miriam Canet Bermejo Ana Belén Casteri Giménez Cristina Clari Catalán Elena Fernández Barberá María Amparo Gadea Julio P atricia Giménez Soriano Ana Gresa Vayá María Lluch Oliver Neus Lluch Roca Rosa M.^ Mafiínez Torres M.' Isabel Nácher Costa Raquel P&ez Garcido M.a Julia Piera R.equena

M. a

Antonia Presencia Colom Verónica Rodríguez Garcia Miriam Sanchis Ramón Paula Sastre Alborch Raquel Simón Hená¡dez Claru Satz López Patricia Alborch Ferrer Yésica Calvo Caballero Nina Capella Ballester Cristina Davis Barceló M.' del Mar Ferrús Salvador Gema García Gimeno Cristina Gresa Calyo Maria López March María José Lluch Roca Miriam Mxtinez Torres Patricia Montalvá Marta Nácher Costa Selena Pérez Garcido

A la Cort D'Honor Pujant al'aventura de la fertilitat allibereu tota la gratitud del vostre cor infantil, somrients, amb l'alleujament

voletejant a l'entorn d'una certa i gricil esveltesa.

El somni dels transparents detalls, dilata més eficata els trets de la vostra decisió estesa cap al'afinitat de les nostres esperances. Salvador Andrés.


rffi

+i;=:.]? ¿.

-]--

r&rú*


El Llibret , Tienes entre las manos, querido amigo, urra pxte de fa,lla. La única que perdura, que no se quema.

lt

El Llibret, es varias cosas a la vez: Es testimonio escrito y grifico del Monument; de las Falleras, de la Comisión. Es invitaciÓn a las fiestas, cuyo Programa contiene. Es también cultura popular, pués contierre como puedes comprobar , además de 1o dicho, poemas, artículos en verso y prosa, cuyo tema gira en torno a nuestras fiestas y evocaciones de personajes, del barrio, de otros tiempos.

Bien es verdad, que no tiene el Llibret pretensiones literarits. Que resulta muy sencillo. Que la literatura que contiene es incluso naif . La culpa la tiene las plumas privilegiadas que no colaboran. No obstante, con nuestro mejor deseo lo ofrecemos a todos aquellos que quierafr evocar con nosotros retazos de nuestra historia, de nuestra fiesta, y conservar una parte delaFalla.

+++


Artículo Publicado en el SemanaÍio "El Bombo" de Alzira en 4 de Mayo de 1913

"El Bornbo,, en el Mercado Nuestra inspección

sanitaia.-¡Todo por la salud del pueblo!

Terminada lacampaira del Matadero público, por nosotros emprendida, en beneficio de los que tienen la suerte de comer carne. y conseguida la protección de los principales estómagos, decidimos hacer 1o mismo con el mercado público parade-

Viendo las coraellas De las leguminosas pasamos a las

carnograsientas,

y confesamos, no

sin rubor, que nos halagó la frescuru de la carne y lo redondo de los

embutidos.

iar a los alcireños en situación de poder comer con tranquilidad y las

Creíamos encontrarlo Peor qlte una administración de consumos en

sustancias alimenticias más limpias que una patefia.

"mocaos".

Primera salida De buenas a primeras, desPués de santiguarnos con fervorosa cristiandad, nos introducimos en la calle de

la Lonja. Todo 1o encontramos bien ordenado y dispuesto: "ftbas, pésoles", baiocas, pa:ta,ta:S y demás enseres que

sirven para masticados, encontramos a montones en medio de la calle. Nos entusiasmó el ver estas materias clasificadas por montones. Así se evitael peligro de que pidas un repo

llo y te suelten dos kilos de callos.

manos liberales y resultamos

Laslonganizas en un sitio, el Pan en otro; cadaparte de la res muerta, en su gancho correspondiente; el peso limpio y con pesas. los carniceros con las manos lavadas; hasta los huesos estaban tan bien conservados que nos recordaba¡ a San Benito el de

Benifairó. ¡Admirable! ¡colosal! Desde hoY

prometemos rezaúe un rosario de

"coraellas" que en cada misterio tenga un riñón.

Hablando con la "morella" Rectos como un "fil" nos fuimos a presenciar la venta de gallinas


mueftas enteras o pof partes, según el capital del comprador, y allí conversamos con una morella rechon-

cleay aseada.

Chima la Caragoleta Chimita es muy tratable. Tiene un ojo grande y otro chico y no le sabe mal que se 10 toquen; hace

"bo-

Después de preguntade por la familia y de asomade dos lágrimas de pena por la desaparición de algunas

tichas" como nuestro director, lee "El Bombo" y rosega el castellano.

compañeras, díjonos:

-Estás

cosa está que arde. Os persi-La guen hasta amafgafos la digestión.

-¿Cuántos

simpático manjar, le -No contestamos. ¿Has visto al vendedor de carnes por estas tierras? 1o creas,

viene todos los días, hace la -Sí; compra, da t¡a vuelta y se va.

defiende a la familia

-Se Se hace jusricia. -No. deréis que grasas

¿eh?

gtta:pl, Chima. ¡Caracoles! quiere?

-No nos gustan los moros. las chonetas? -¿Y los caracoles? -Que, ¿revisan -¡Pichs! más Ios

Pasan

por aquí. Los que

miran son los parroquianos. Pero son de co¡fia;nza. Los trato toda la vida.

Mas compren-

las son incompatibles con las fatigas de una minuciosa

inspección: -De acuerdo y te deseamos te devoren con dentadura postiza.

En el repeso Con la intención de darle un pi-

tillo al "polisero" del repeso, entramos en este local, no encontrando más que una gorra vieja y una funda de paraguas. Desde el portal de esta mansión nos mostramos heroicos parallamar a las compradoras, y elocuentes pa-

ra convencedas. Ninguna nos hizo caso. Todas pasaban de largo. Queríamos repesarles la mercancía y no obtuvimos más que la frase "morralongos" que nos

aplicó una niña: total porque le dijimos si los "confetis" dela cara eran de nacimiento. Perdonamos á la acuática jovensu infantil y meloso exabrupto.

Te veo besugo Inspeccionamos

1a

pescadería, y

la encontramos, si no reluciente, curiosa. Preguntamos el precio del pescado y nos acordamos del reparto por Consumos. Los mismos precios que antes de darnos la felicidad el con, tubernio republicano J lb er al- agr ari.o .

I y 1,25 ptas. libra Methua......a0,80 » Bonito ....... a 0,80 y 1 ptas. libra Salmonetes . L

))

Con la carne ocurre lo mismo. Para demostrarlo mejor ahí van los

precios de

la

carne en Madrid y

Alcira:

Madrid.-Carne de 1. a, 2,6O pekilo, carne de 2.a,2,2O, carne

setas

de3.',2,00,

carne con hueso, 1,20.

Alcira.-Carne de 1. " , a 4,OO pekilo, carne de.2." a 2,8O, car-

setas

ne de 3.", a 2,OO, carne con hueso a 1,00. Como se ve nos hemos quedado


con los huesos. La carne de volado.

l.a

Dicen que esto está en la forma de cortar la carne, y en no sabemos cuantas cosas más, pero el hecho cierto es que todo está al mismo pre-

cio, y el reparto se acerca. En la horchatería la Yalenciana En vista de

todo esto entramos

a

tomaf un chocolate con ensaimada y a admirar los cuadrados glúteos de una apetilosa camarefa que se peina

en la calle Mayor

y

Punto final

ha

que cecea al

hablar. AIIí recibimos muchas felicitaciones de las parroquianas por nuestras campañas y tuvimos un éxito de con-

Contentísimos nos fuimos

a

nuestras casas. ¡Nos había gustado el

Mercado!

Notamos, si,lafalta de una fuente pública, con agua abundante para regar las verduras y así evitar las refresquen con el agua putrefacta del rio y la de un retrete donde vayan a "desahogarse" las pobres gentes que desde la salida del sol están al "pai-

to" patl ganarse la vida.

¿Qué le parece al Ayuntamiento?

Nos convencimos también

de

que el mercado resulta pequeño para -Llcira. }ltce falta otro mercado,

pero esto va pata largo-

versación. Las camareras dan las gracias si les dan propina, chaflafean de lo lindo, ríen como desespetadas y andan por su pie. No tenemos noticias de que hayan tenido ningún ffopezírt.

En casa Micalet el Roig Era inevitable la, e¡trada en esta casa. Ir al mercado y no tomar una copa en casa Micalet, es lo mismo que ir por uvas y comer bresquillas.

Quisimos tomar nota de los personajes que habían desfilado por allí y no pudimos. Era muy larga la lista. Baste decir que desde Quico el tonto alJefe de algún partido político, todas las clases sociales intermedias han libado en el mostrador de el Roig.

Nosotros, por no ser menos, tomamos unas copas y nos fuimos á descansar.

LA PAJARITA.-Calzados última novedad. de rodas clases v precios.


Cantarcs Barcchaos Las trerüLs de tu cabello son ricas madejas de oro que no s'entere un polític que pot artaficlrte el monyo.

Tengo ganas de reir tengo g ITLS de llorar mes gana tenen el]cafa, els del P.P. de mataar.

El dia que yo nací le oí decir a mi madre que si "al mon et tirá ella. fon per culpa de mon Pate".

//,

Todas las aguas del río dicen que van tta mtt també lo que así es recauda sempfe a un puesto vl a pafat.

/^.,

x\i

En tu puerta planté un Pino y en tu Yef]-ltzf'Ll un clavel no ft molt, l'alcalde a un gtardia també el planta, en 1o carrer. En el cementerio entré y le pregunté a un cadávet si en el atfe mon htbia com en este tan de lladre. Ecos de otros tiempos en el barrio del Mercat. -Reprodución

del periódico EL BoMBo 4-5'1913-


ComplauÍe a un Amic Tinc el compromís de complaue a un bon amic i omplir mitia quartelleta amb qualsevol cosa; ¡quasi res!; com si aixÓ fora tan ficil. Per lo tant, i com el temps fit'Lpreta., busque plper i llapis, i t la fei¡a. Qué silenci?, -no em ve res al cap-, qué soledat! qué sensació d'impoténcia, qué difícil és aEó!. De repent, una veneta fosca, que no endevine d'on ve, me crida...: Xe, Vicent!, que no seris c ple de fer-ho?. Al moment m'arreprete en la cadirt, sia¡aarrupeixc els ulls, i menejant nerviós la llapissera -com allá! . tL a entrar a tnatar-,li conteste: Vinga, anem I nova sensació que te "crió". M'apareixen els records per allí, els temes d'actualitttper alld; una idea genial s'assoma (peró no té temps de quallar perqué tnlaalút idea se li cola). Xe, quin mareig. Pareu, redimoni! Si al principi ho tenia difícil, Lrz-erl,cztlho tinc més. "Tran-

quil.litat, Vicent, tranquil.litat!. Contaré alguna cosa sobre els premis rebuts per lt Falla; o dels anys passats per l'aigta. ¿I si comente el sopar de la Plantá?, o dels soparets del Casal?. Be, tinc prou material. Es tra,ctl d'elegir-ne un arreu. "Se'n recorden quan..." ¡AEó si que té co...!Ara que estava embalat, se m'acaba el papet, i m'he quedat com fava, i amb les ganes. En fi, ho intentaté l'any que ve, amb més experiéncia i amb més temps. Per 1o menys, una cosa he aconseguit: ¡Complaure al meu amic!. Vicent


Recoñant el Temps Passat de la Falla del Mercat Després q'arrivá, la Pau

que portaren, de París

que disfruta, nostra terra el mercat, molt més s'afeffa

i la jurta molt feliq molt simpitica i festera

dominant, la seua nau i a un Yell poeta, li Plau remoure un poc, la bromballa per a dir-vos, q'esta falla que te per nom, "el mercat" en mols llustres, s'ha guanYat la més falleru, batalla.

que huí seguix tan falleru en aquest barri, castís.

Fon, en Santa Caterina on figurava, el bateig en un padrí prou vell la falla va eixir divina feta en cafiÓ, i PorPurina pa cremar als q'eren vells per fer falleros, novells baix la ma, del gran Fluixá

q'un altre, no igualara als seus famosos, Pincells

Era, lobjetiu d'altura en la més pura intenció

el renovar, la comissió i fer dels vells, sendra Pluta faltava, una criatura

Aquell bateig, figuraba la tanda, dels nous fallers que foren ells els Primers quant la falla se plantaba i aquella joventut, mkaba aquells ninots, plens de vida semblances fetes a mida en el més pur, paregut per a rendir gran tribut a la millor; despedida. ¿Qui no recorda a "Conill"? fent passaes a mansalba Perc Gxcia Villalba que molt mitaba, el cetrill Carbonell, fent d'aguacil atrraffarÍ bé, les Pessetes Artal possant banderetes i Miró, u dels més lletjos com president de festejos sempre pensant, en fer festes


També está, en nostra memória a Fernández, el "Rander" al gran Diego, el "Tintorer" a Gallach, tan ple d'euforia que Deu els tinga, en la glória per fallers, i bona gent sempre sels tindri present d'aquelles bodes de plata

entre el fum de la fogata mereixen, un pensament. Fon popular, del carrer molt amic, de \a rialla gran protector, de la falla Gostinet, el "Casoler" tan fester, com el primer mig coixo, i tot desgarbat també bullgué ser cremat

i la comissió

senyera

busca la fofma,

i

maneru

possant-lo en lloc amagat La falla, causá impressió d'original, i ben feta i al voltant, una coYeta se va fer amb intenció per a Gostinet, possar en possició, de cagar perque la entrd, fos discreta habia l;¡ta cortineta per el cas, disimu-lar. A1lí estaya en un racó

amb el cul, arremangat

fent forga, i acorrucat tot siga dit en perdó asoman-li una cagá...

vol la gent escuadrinyar i res queda, per mirar qui la cortineta alEava de la risa qui l'entrava pronte la deixava estar. Fa mols anys, que Ya passar

este relat, verdader

jo desitje a cor sanser que no ofenga, el comentari be recorda tot lo barri que fon Miró, el desinquet el qui s'inventá, aquell fet i d'esta estranya, matteta aquella j:unta fallera va cremar, a Gostinet.

Puix sempre, seguix la festa bullanguera, de les falles quant Alzira vist de rondalles per ser alegre, i honesta la Falla, sempre lleta falleres de gran trellat que en la falla, del mercat sempre queda una úalla perqu'es l'honor, d' esta falla ser l'orgull, d'esta Ciutat. Péris Prcsencia


un Inquisidor d'Alzka en |any 1450 Nat a Alzira en un any desconegut, el religiós dominicd i Inquisidor General de Valéncia MiquelJust, fou germá del també dominici i escriptor de lógica úzfuencJatmeJust, mort a la ciutat de Valéncia l'any 1459. MiquelJust va estar un dels fundadors del Convent de l'Orde dominica a Llutxent on algún temps després va rebre etr cárrec de prior. En passar uns pocs anys, tl cárrec de Llutxent se li feu xicotet al dominic Miquel, per aEó acceptá de bon grat el trasllat a Valéncia per a ocupar el més a,lt priotat dominicá d'aquesta ciutat. El cárrec comportava aleshores la feixuga. tascl -per expressar-ho d'alguna fnanera.- d'Inquisidor General de Valéncia, per renúncia el145O, del també inquisidor l1;antí de Trilles nat a Yilafua¡ca i ordenat a Ytléncia. on fou des de provincial fins a prior del convent de la ciutat. Potser estiga convenient recordar que al Regne de Valéncia, l'orde de predicadors dominicans (fundada per Sant Domingo de Gtzmán el 1217), es va instal.lar inmediatamerTt després de la conquesta perJaume I. El 1239, aquest rei col.locá la,primera pedra del convent de Predicadors de Valéncia. Successivament s'aixecaren quantitat de convents per diversos pobles del reialme Xitiva, Algorfa, Llutxent, Museros, Oriola, Ontinyent, Albaida, Llombai, Castelló, l'Olleria, Agullent, Vilanova de Castelló, Algemesí, Segorb, CaLtlet, Gatdia, Alacant, Aiora, fins comptar-ne 23 el 1831 dins al País Valencii. Alzfua, com és sabut, no assolí mai tindre frares dominics al seu municipi. Peró va donar a ctnvi alguns fills il.lustres a la. dita orde de predicadors, com l'esmentat escriptor de lógi c , ttactats i sermonaris Jaume Just, i el seu germá l'inquisidor Miquel, entre altres. Respecte a la Inquisició en la Valéncia de1 segle XV, convé recordar que el conegut Tribunal del Sant Ofici, no desplegi massa activitat, com ho escriu Manuel Ardit: "El principal campo de acción del Santo Oficio en sus primeros tiempos fue la persecución de las minorías de conversos o judaizantes (...) Des-


pués de la expulsión, naturalmente el problema se agravÓ- La comunidad judaica valetcia¡a, numerosa sobre todo en la ca' pital, fue perseguida incansablemente . Los autos de fe de esta época. son abundantes (...) La grar, minoría religiosa del Reino de Valencia, la musulmarrl, mucho más numerosa que laiudaica, no fue objeto sin embargo de una persecución sistemática, a" cuusl de su pobreza, slJ dispersión er'áteas rurales y al hecho de ser los mudéjares vasallos de la poderosa nobleza valenciana (.. ) Lt actttación del Santo Oficio fue poco decidida hasta finales del siglo XVI, en que se observa un recrudecimiento con varios autos de fe nutridos". Hi ha testimonis de qué, per 1es darreries del segle XV i primers anys del XVI, la Inquisició recorria a cremlt figures de cartó que representaven als condemnats, tot i posant al peu un cartell amb el seu nom i cognoms perqué tothom els hi poguera reconéixer, tal com ens informa Mario Fontalba arrfia publicació fallera del diari "Levante" del 1955: "En una relación presentada al Consejo de la ciudad el día 18 de marzo de 1505, por el verdugoJoan Ivanyes, se reclama .PER CREMAR LA STAtue on eERE DE JAEN, oNzE sous: ITEM PER cREMAR LA STATUA DE MIQUEL VIVES, ONZE SOUS; PER LA DE BEATRIU PIERA, ONZA SOUS; PER LA DE JOFRE SCALES, ONZE; PER LA DEJOAN NOURA, ONZE; PER LA DE GRACIA, MULLER DE JOAN DE VERA, ONZE; PER LA DE BERNAT MONROS, ONZE; PER LA DEJOAN SELMA, SEDER, ONZE; PER LA DE IOYS SAYES, ONZE; PER LA DE ANGELINA, MULLER DE PERE PUJADES, ONZE; ITEM PER LA LENYA E CARBO PER CREMAR tOS DITS HERETGES, QUARANTA HUYT SOUS E QUATRE DINERS., Per tot el que s'ha dit, Miquel Just possiblemerrt no va atribar a ser la teriible figura de I'inquisidor general que, un segle després, la crdnica flegta' s'encarregaúa de vituperar i agegtntaf, pfesumptament amb motius justificatsCot tta que 1'alzirenc Miquel Just va ser inquisidor general de Valéncia durant el decenni de l45O a 1460, concretament al'époctdel progrés valenciá, circumstincia que lifaria la seua lamentable tasca gaire més fácil i senzilla. Tant el lloc com I'any de la mort de Miquel Just han restat definitivament enfosquits. Salvadot Andtés i Pascual


Recoñant a Mossen Josep M,a Pata Josep M. " Parra Ballester, arxiver i cronista de la ciutat cl,Alzira, va náixer a aques_ ta població el dia 3 de maig del 1888. De ben jovenet emprengué el camí de la ciutat de valéncia per a cursar estudis fins ordrenar-se de sacerdot e¡ el 1912, passant a exercir el seu ministeri per diverses poblacions valencianes tals com Alcúdia de Cocentaina, Benissivá, etc.

Després d'un període d'intensa labor sacerdotal fora de la ciutat que el veié náixer, M." P2lravatornar al seu poble ef 1917 essent anomenat ecdnom de Ia parróquia de St. Joan Baptista, i capellá del Convent de Sra. Llúcia.

Josep

En acabar la guerra civil es va posar al front del valuós Arxiu Municipal d'Alzira, un dels més importants de l'antic regne, que conserva més de 500 pergamins, més de 400 cédules i cartes Reials des del segle XIII, manuscrits d'interés excepcional com L'Aureum Opus, llibres, i quasi 3.000 documents, tot perfectament catalogtti consefvat. Tant de l'Arxiu Municipal d'Alzira com de Josep M. a parra Ballester, comeflcen a aparéixer notícies en llibres recents com nEconomia Agriria i História Local, (resultat de la Primera Assemblea d'História de la Ribera), que al seu primer capítol titolat .Notes entorn de la tipologia dels documents dels arxius comarcals,, escrit perJosep Trenchs odena, diu: "Els arxius municipals naixen a conseqüéncia de l'activitat del lloc. Durant l'Edat Mitjafla estigueren situats en la prdpia escrivania, i els documents i llibres es depositaren en caixons, arques i posts, com ens demostra un inventari d'Alzka de 1'arry 14a6. En si, aquest arxiu es composava de: privilegis, prothocols de feyts, ncgocis de la vila, processos i actes de jurisdicció, cartes de carregaments i quitaments, ¿poques, així com llibres de privilegis, furs, ordenacions, de peyta, de l'hospital, etc. Aquest arxiu ha estat inventariat recentment per Parra qui ens dóna una classificació decimal: códex, pergamifls, cartes, cédules, llibres dels actes delsJurats i consells, notariat, iustícia, séquia reial". El quefer de Josep M." Parra al front de I'Arxiu Municipal d'Alzka ha donat com resultat un .catálogo de documentos del Archivo Municipal de Alcira,, així com les obres: nlos pergaminos de la Cancille¡ía Real del Archivo Municipal de la ciudad de A1cira,, (lJzira., 1967), i "Lo compromís de Casp elavila de Algecira", (Alzira, 7972). a

En el prdleg de .Los pergaminos de la Cancillería Real...", l'alcaldeJosep Magraner va fer aquest comentari sobre l'obra de mossen Parra: "Es de interés hacef constar que en este trebaio de ambientación es donde el autor luce sus mejores galas y se recrea al escribir, con fina ironiay gala,nura de lenguaje, no exento de cierta mordacidad, las costumbres a que se refiere el pergamino que traduce, sumergiéndose en Ia época co-

mo si fuera un personaie más". Per altra partJosep M., Parra és qui defineix la seua obra al llibre ifldicat, explicant el seu propósit a.maÍera de breu introducció: "parece tp tatosa la formación de esta obra. Lo lleva su misma naturaleza. Pero t,fÍa 2'paratosidad, en contraste consigo misma, encierra un propósito bien sencillo: ofrecerte, como iflteresado por fluestro pasa-


do, como errla¡te de nuestras antiguas cosas, instrumentos de trabajo paru que tú mismo y por tu cueflta, intuyéndolos, desentrañándolos, induciendo y deduciendo, reflexionando, aplicando y comparando, te sientas historiador de aquellas tus cosas, de aquel tu pasado, sin esperar a que otro, también por su cuenta, que bien pudiera no ser la tuya, te coloque calculadas sorpresas". Cal destacar que olos pergaminos de la Cancillería Real", és, si més no, l'obra de de mossén Parra; que en ella s'intercalen les dues facetes primordials de l'autor: la d'arxiver rigorós, incansable, tenaQ, que trariscriu i tradueix meticulosament els jeroglífics dels pergamins, i la de cronista ordrenat, ciustic, que sapa aprofitar el text de cada pergamí per a oferir-nos una visió histórica d'aquella Alzira de llavors, peró amb Ia seua aprotació crítica personal que ens fa l'obra molt més interessant. Llegiu sinó algunes de les paraules que per a "ambientar" la transcripció, escriu a la seua obra: "Por incurrir en los mismos pecados de antigüedad y estorbo, desapareció el castillo y su amurallamiento en la entrada de la Yilla, el que exigió donJaime a los motos paru.plctat con ellos, y desaparecieron los torreones que lo circundaban, y desapareciólaAfarazana, y desapareciólaFortaleza, y desaparecieronlos torreones que lo circundaban, y desapareció la Atataztna, y desapareció laFoftaleza, y desaparecieron los portales de los puentes, y de destruyó el puente de la Verge Maria, (...) lDesapareció la Alcira medieval, la Aliasira de nuestro Rey el Conquistador, la que fue gratde, la. primera de las villas reales, y lo fue porque no Ie estorbaban todas aquellas cosas que por estorbo se hizo que desaparecieran! ¿Qué se dirá un día del triste entierro y desaparición, precisamente en este nuestro tiempo, del típico puente de San Agustín, después dicho de San Bernardo, piezz- arquitectónica magnífica...?"

mixim relleu

Josep M.' Parra, a més, es va fer cárrec de la Biblioteca Pública Municipal, que uns anys després d'inaugurar-se l'Institut Rei EnJaume, es va instal.lar a l'edifici de l'anti ga Escola Pia que aquest ocupava. Dos anys més endavant (1955), e¡ la revista de dit

Institut, el mateix Josep M." Patra, referint-se a la Biblioteca Pública Municipal, e scrigué: "Creada en 1932 y afectada por als vicisitudes propias de los tiempos posteriores, surge de nuevo esplendorosamente, ofreciéndose al público aplicado y amante de la cultura en el suntuoso salón que para estos efectos fue abierto en el edificio que fue de 1as Escuelas Pías, hoy Instituto Laboral, con acceso independiente". Aquesta

Biblioteca gtardava l'any referit, 2.397 voltms. Arxiver, bibliotecari, i cronista oficial de la Ciutat, mossén Parra té escrits innumerable treballs en revistes locals, i fins i tot, en altres publicacions foranes, tractant especialment temes relacionats amb l'Arxiu, és a dir, d'investigació histdrica alzirenca,. Per la seua demostrada humilitat, Josep M. a Parra, al morir el 16 de juny del 1978 no volgué que el seu sepeli fora clamorós i ressoflant. Bé es pot dir que se'n va anar com havia viscut: amb molta senzillesa. La ciutat agtalda per la seua dedicació, va possar al seu nom el nou Institut de Batxillerat que actualment és conegut per Institut Josep María Parra.

Salvadot Andrés

i

Pascual


Vent Les falles monuments de fusta i cartó s'alcen en carrers i places del poble tenint un enemic natural: el temps.

Tots els a.Izkerys z-l'aplegx el mes de marg preguen: Qué no ploga en els dies de falles. Desitgen sol per a disfrutar de la bellesa del colorit dels nostres ninots i comprendre el motiu d'estar en lt fallt; necessitem recrear l'oit amb les notes de les bandes de música iült a. les armonioses comissions de xiquets, dónes i homens en els passacarrers vestits en el trage regional de mudar i també per cebre el fum de la póIvora en traques i mascletades. Pensem amb el vent? d'este ho recordem quan el tenim damunt. No el volem! i molt menys si es tramull.tarT?, qué gelor mos pofta! Al del Sur l'anomenem Mig-jorn i també Xaliv| nos apelga d'esta histórica població vale¡citrra. Al de l'Est li diguem Llevant i al Oest, Ponent. En mig d'estos están: Nort-Est conegut per Gregal Nort-Oest es el Mestral Sur-Est I'anomenem Xaloc i també Morisc i al Sur-Oest, Llebreig Que mala passada li jugá a Annitett lt vespradt de Sant Josep! Comentem el suceit: Sa mare havia fet per a ditar la familia un guisat de cabeEola de cabrit amb creilletes; 1'enviá a portar-ho al forn del carrer com cada mlti LnLvL L menclt el pabltnet. Abans no exitien estos menesters en les cases, hui tan coffents. La casola era d'alumini, per tapadotaportlvl un paper banyat d'estrassa (era per a lliurar el menjar del calor del foc i no


se cremafa). Que importlrfi etl ja'! tnra, fen-se major! Deixi l'encomanda i tnd. a jugat, tenia que torrrar ala miga. horeta; no estava tranquila i entri abans de l'hora a rcplegat el menjar. Per primera vegada feia un trevall de responstbilitat i estava disposta a ferho bé. El forner aporte Irpotteta i per el forat es vegué el foc i la casola; amb la pala la tragué i li posá dos drapets en les anses pet v que les manetes de la tteba,lladoreta no se cfemaren.

A l'eixir al curet un remolí de vent rodejá a la xiqueta i el paper ja sec, s'eixgué del puesto talrlá,apatr alacata de Anniteta. Instintivament volgué llevar-se-lo aplrtarÍurtlm de l'ansa i tot el menjar cúglé eta ternl. El crit llanqat feu eixir a les dones... Quin plor soltá! be ho deixá tot en h cera i aná correns a casa. S'ofegava! Sentia més les rises de les veines que el marmoló. mare al vore la sofoquina que portalra, pensá moltes coses males. Quan la pobreta pogué paflar entre sorolls i llágrimes aquell t l' acaficid. La dóna comprengu é hav it demanat t st filla més de 1o que podia donar la seua curta edat. Menjarem creilles fregides amb llonganices i per a postres: bunyols, es tot quedi ovlidat en la vesprada de la Festa Fallera. Sa

TRAUUNIANA

ñ

ROSA DE VENT

Josep Aranda

z

xre-JoaÑ


¡Mercat Históric! ¿On está la vanitosa verdurera, la de la bruseta blanca de percal; ditjosa, bullanguera dins l'alba matinal? Huí ja no es regna del Mercat qui era, la més bonica, gojosa i la més rialleru.. ¿On estás tú, Mercat, históric del detall? T'han ferit i estás més coent que un all on plora sanc l'ánima de puresa fallera i josefina on res li sorpren i tot espera... ¡Ja no es senten rises al cant del gall!

i ple de mosques

que víuen dins la pudor...:i i ¡Ay, com soportem llus plenes de gelor ',', vegent com eixe Mercat que está mort, .t ): i jugá el joc de la malaida sort ,,,¡,,. quedant per ala história aquell broj d'or. ¡i,

Tant de r\arrar i marnr... Per a qué? Quan rasca dur l'aire del lleveg lo que fon fermós ens torna ja lleig i d'alló que fon elcarinyat port la fe deixant en l'ovlit el que del cor naixqué.


Tant el tros de vell, com l'infant i els dos es queden mirant alló que fon... Peró que ja no és, ni és igual, ni menys és al rebés...; els dos callen..., Qué estaran pensant? La história rebull per poder xillar per a despertar la morta vivéncia glorificant aquella velleta existéncia més bonica a la que poder recordar i dins 1o temps totnatla a trobar... El faller vol dir-lo i es torna mut i la falla mostra lo dit sort i perdut dins l'aire que vola pel Cel gelat amb la rosa dels trenta dos yents tafieat i tenim eixe fet mai més conegut... passen funs

Lo que hui és raó, demi és mentida i la falla cremi, ja sendra, al femer... Muda queda la paruula i mut el caffet i dins lo cor eixe temps passat suspira deixant per a l'ovlit al Mercat d'Llzira que dorm trencat, estés i avergonyit... pareix mort i sols está ahí dormit a flor de pell secanse l'olorament dins d'un podrimer que si rebenta a mols embrutaria soterran lo podrit.

L'últim adeu, més mut que gelat, s'en eix dels llabis de qualsevol caminant duent la pesa Yergonya endavant de cada falla que fará el Mercat, i plora el cor dins 1o pit tancat. L'art faller ens pinta all6 ia fet i tocant 1o históric, la pell sent fret yegent eixe passat son pleit perdut, moft i soteffat sense un Lta]uld... ¡Tot fet, alo tafi. pija ajuspidet!. Juan Bta. Caballero Tones


-q+

Enilc Marzal Boluda Va náixer a l¡lzira- el 20 de ma;ig del 192J. Ha publicat els llibres Alma i Vetsos de Otoño de poesia lírica intimista, i una novel.la histdrica titolada El collar de la Sultana. Efl 7954 la Societat de uPoeta Líric Espanyol". "Amigos de la Poesía, de Grana.dt li atorgi el títol En 7955 fou premiat als Jocs Florals d'Albacete. E¡ el 1956 guanyá el Primer Premi de poesia lírica-intimista de la revista madrilenya "Gtceta Cultural", i també el Primer Premi de poesia lírica de la revista valenciana "Clima". Per dues vegades ha obtingut la Flor Natural d'.!¡lzira,, a més d'altres Flors Naturals a distintes ciutats espanyoles. Ha donat conferéncies en l'Ateneo de Valéncia, en l'Aiuntament d'Alacant, en el Saló del Consell de Cent a Barcelona, i en molts diversos llocs. Ha fet eL Pregó de Setmana Santa de Valladolid, Múrcia, Palma de Mallorca, Alzira i altres ciutats. Ha donat xades radiofÓniques en distintes emissores d'Espanya. També lta practical de mantenidor i presentador de Reines de Festes repetides vegades. Des dels

2l

anys ha estat col.la-

borant en revistes falleres tant en vers com en prosa. Té alguns cants escrits a la. Ciulttt d'Alzira. Falleres Majors i Reines de Festes. Ha dedicat gaires treballs en prosa al paisatge. S'ha distinguit especialment en dos géneres poétics: el líric i el religiós. Darrerament, en el llibre oPoesies, de E. Pérez Preséncia publicat per lt filla Pintor Andreu (1981), ha fet un estudi de la personalitat i l'obra poética de l'autor. Va morir a Alzita el 14 d'octubre del 1988. (Salvadot Andrés i Pascual, "Poesia i Poetes d'Alzira,, 175. Edició Falla Sants Patrofls, 1982, Alzin).

p.p. 47,

i


"Todas las tañes,,," Todas las tardes al morir el dia, desde la trenz- de la playa veo, como el sol se deshace en agonia, y renace tras las brumas el lucero...

Todas las tardes al morir el dit, contemplo el volver de los bajeles, que marcharorr con las brisas que sabian a maresma, t gttdenias y claveles... Todas las tardes al morir el día., y escuchar el cantar de pescadores, sobre lt arrent de la, playa fuia. oigo un dulce violín que dice amores...

Y en la noche ta¡ ctlladt..., tltr callada.... cuando todo es perfume, paz y calrna, recordando itantas cosas como añoro!, se extremece en soledad mi pobre a,lma...

Y en la noche ta¡ callada..., tafl callada..., mientras oigo la canción triste del mar, reclinado sobre un tilo marinero, solo anhelo una cosa. ¡Descansar!... Enrique Marzal Boluda


Prcgruma de Fiestas DIA 24 DE FEBRERO A las 22 horas, Presentación Fallera Mayor de nuestra comisión en el "GRAN TEATRE". DIA 25 DE FEBRERO les 17 horas, Presentación de nuestraFalleta Mayor Infantil en el ..GRAN TEATRE". DIA 3 DE MARZO A les 19 horas, En la Arciprestal de Santa Catalina, Misa en sufragio de los Falleros Difuntos. A las 20 horas, En el balcón del Exmo. Ayuntamiento de Llzirase formt;Jará la CRIDA por el presidente de laJunta Local Fallera y Fallera Mayor de -Llzira. Seguidamente en la Sala de Exposiciones de las Escuelas Pias se rcalizarila inauguración Oficial de la "EXpOSICIó DEL NINOT", tanto de fallas grandes como infantiles. A las 22 horas, Magnifica CENA DE GALA, en agradecimiento a nuestros FALLEROS DE HONOR en la Sala Torrenr y amenizado por la Or-

A

quesra CASANOVA.

A les 23 hotas,Y organizado por laJunta Local Fallera, en el polideportivo Fontana Mogort, se celebrará el GRAN BAILE en honor de la Fallera Mayor de Alzira. DIA 4 DE MARZO A las 12 horas, Gran Fiesta Infantil. DIA 10 MARZO A las 17 horas, Concentración en el Casal para asistir al concurso de Paellas. les 19 horas, Clausura de la Exposición del Ninot en la Sala de Exposiciones de las Escuelas Pias.

A

DIA 16 DE MARZO A las 19 horas, Reparto de banderas por la barciada de la comisión. A las 22 hoÍas, Cena de "LA PLANTA". A las 24 hofas, PLANTA OFICIAL DE LA FALLA.

DIA 17 DE MARZO A las I horas, Despertá. A las 8,30 horas, Plantá falla infantil. A las 9,30 horus, Almuerzo en el Casal. A las 17 horas, Concentración de falleras(o), rrestidas(o) con el traje


de FALLERO, paru visitar distintas comisiones. A las 14 horas, Comida en el Casal. A las 17 hotas, Concentración en el Casal para asistir a la entrega de premios. A las 18 horas, En el Exmo. Ayuntamiento entrega de premios, para seguidamente desplazatnos a nuestros monumentos e implantar los banderines con sus correspondientes premios. A las 22 horas, Cena sobaquera en el Casal de la comisión. A las 23 horas, Baile organizado por la falla cerca del Casal Fallero. DIA 18 DE MARZO A las I horas, Despertá. A las 9,30 horas, Almuerzo en el Casal. A las 17 horas, Concentración de falleros (as) vestidos con el traie de fallero (a) para hacer la recogida por las distintas tiendas del barrio, a continuación visita a distintas comisiones. A las 14 horas, Comida en el Casal. A las 16,30 horas, Concentración en el Casal para asistir a la Ofrenda de Flores, las Falleras Mayores e Infantiles asistirán a la ofrenda con mantilla, al término del acto continuaremos visitando a distintas comisiones.

A las 22 horas, Cena sobaquera en eI Casal. A las 23 horas, Baile organizado por la Falla cerca del Casal. DIA 19 DE MARZO A las I horas, despertá con los arcabuces de la comparsa hermana los Alagoneses de la ciudad de SAX. A las 9,30 horas, Almuerzo en el Casal. A las 10,30 horas, Concentración en el Casal, para asistir ala Satta Misa y posterior Procesión en honor de SanJosé, al término de estos actos se visitará a distintas comisiones. A las 13,30 horas, Visita de nuestra comisión al Asilo de Ancianos Desamparados con entrega de regalos. A las 14 horas, Gran comida en el Casal para degustar unas exquisitas paellas.

A las 17 horas, Concentración en el Casal para asistir al Desfile de Pasodoble. A las 22 horas, Cremá de la Falla Infantil. A las 22,30 horas, Cena sobaquera en el Casal. A las 24 horas, Cremá de la Falla Grande, a continuación Fiesta en el Casal con GRAN CHOCOLATÁ. NOTA: Esta Comisión se reserva el derecho de modificar horarios y actos, notificándolo en el tablón de anuncios del Casal de la Comisión.


Himno de la Falla Música del Tanguillo "Hay Niña Isabel" TítoI: HAY FALLA .EL MERCAT, se planta sempre una Falla

En el barri del Mercat l'any que no se planta falla,

que l'admiren tota arreu

les granotes

En el barri del Mercat

per lo rumbosa Els forasters

i

i els mosquits

portañn el cap baix l'ala.

gahna.

i els del poble

Carnicers

i

verduleres

no se cansen de mirar, ni han vist cosa pareguda en l'altra part de la mx.

li

Que canten tots els falleros

en moltíssimt úegria.

Que canten ltots els falleros cridalu. xiquilleria, i els falleros els contesten iquets, que cante ta tia.

ESTRIBILLO ¡Hay Falla EL MERCAT!

ESTRIBILLO ¡Hay Falla EL MERCAT!

Cuant mos fas treballar casi sense

Cuant mos fás treballar casi sense

diran al vigilant, aprga el fxol, apagt que tu no me ansendris.

cridtla xiquilleria,

i canten tots els falleros

lgma''

lgana. ¡Hay Falla EL MERCAT!

¡Hay Falla EL MERCAT!

Ja vorem alfinú qui es que la

Ja vorem

úfi¡a;l qui

Íprya.

es el que la

lqaga.

Anem pels carrers i pels carrerons

Anem pels carrers i pels carrerons,

pujant escaletes corrent i fuxint.

pujant escaletes

¡Hay Falla EL MERCATI Per estar contemplante un bon rato

iH:ay Falla Et MERCAT! Per estar contemplante un bon rato

no tofne pef casa, en tota la nit.

no tofne pef casa, en tota la nit.

corrent

i fuxint


El Fallero Despertant els nostres cors, Valéncia riu. Per la senda de les flors ja ve l'Estiu. Creua el carrer la xicalla, replegant els trastos «p» la falla; i manté la tradició d'esta canEó:

-.¿Hi ha una estoreta velleta ,,pt, lL fúla de Sant Josep, del Tio Pep?" I \/an iuntant lo que els veins els van donnant, per 7 buidar el porche... -.¿Hi ha una estoreta velleta ,,p?,, lL falla de Sant Josep?, I, en un estella del muntó, se duu el compis de la canEó. En les cares de la gent, tot és content. -Morena meua, que del carrer eres l'ama; per culpa teua tinc el cor encés e¡ flima.

No te separes del caliu del meul voler - reineta falleta- -, que, si me deixes, un ninot tindre que ser... -Z"Hi ha una estoreta, velleta ,,pa,, lL falla de Sant Josep?, - ...per a. la fúla del teu carrer.


Himne Regional Per a ofrenar nolres glÓries aBspatya tots a una veu, germans vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen

cántic d'amor, himnes de Pau! Pas a la Regió

que avanqa en marxa trionfal! Per a tu la vega erwia la riquessa que atresora i és la veu de l'aig:ua cántic d'alegria

acordat al ritme de guitarra mora..'

l'art ofrenen victóries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapiq de murta i de roses fines.

Paladins de ses

Brinden fuites daurades els paradisos de les riberes; penejen les arracades baix les arcades de les Palmeres. Sona la veu amada

¡en potentísim, vibrant ressó,

notes de nostra albada canten les glóries de la Regió. Yalencians: en Peu alcem-se. Que nostra veu la llum salude d'un sol novell. Per a ofrenar noves glóries aBspanya tots a una veu, germans. vingau. Ja en el taller i en el camp remoregen

cántics d'amor, himnes de Pau! Flamejen 1'aire

nostfa SenYera! Gldria la P"triat ^ Vixca Valéncia! VIXCA! VIXCA! VIXCA!


ü

l. t

'-

-

--:.=,

--==----

:: :: ,

a=:--

-

---- =S!t-

f4

¿¿L

J.t1. 62;lA / 8? i rreAta!,qp 0€

Sá.F¡¿A¿.¡

S-?A.

(A


quin Osmawialr¡

Prrfilioitatin

fila ITI

/??o -/

/--'-,

zr-

ü




:t' I











I

,l

I

I

I

t!, :lV

)/

:

I :(

I ,.

/

I :l



.vA at^l

San Juan Bosco, s/n

RU

IZ SERVIAUTO,

JUNTO

A INSTITUTO

S. L.

REY DON JAIME

ALZIRA

Itresfone ยง[ SERVICIO OFICIAL

SERVICIOS DE NEUMATICOS LAVADO DE COCHES y ENCRASE, SERVICIOS RAPIDOS Y ESMERADOS Tel. 241 99 90

jK< ._)


.(-_=

»

José J. Burgos Montaner GRADUADO SOCIAL ASESORIA LABORAL Y DE LA SEGURIDAD SOCIAL

. Reclqmsciones previos. . Representqción onte iuzgodo de Io sociol. ASESORIA FISCAL Y CONTABLE CONTABILIDAD GENERAL Y ANALITICA

C/. COLON,58 - pto. 9.o

ALZ,IRA 'v\\

. Tel .240 11 25

















§.

ñtu§§ffiñ

Nw N

N

N



ll * (tr,ndlffiüqil-'^,o

rnft.vlwn[í4,ír"ylaffi Lh@T¿,latrW,iof%

Wtry#í;!#'ii'f''

(!:%h'r.T {,ltP: il


EL FILQUE

NO'FALLA

bonw

I

HILATURAS, \S, so c/consERA,

s/N

ESPAÑA VALENCIA) ESPAñ¡ 46600 ALLZIRA (vnLrNcA)


il!


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.