Llibret Falla El Mercat Alzira 1992

F}\LLA EL ETBC

E

T

il*l

fTi

),

ru

iL$t L,

I

L

AL

?

.I

x

uuffiRmrFffiauffi

Srccio¡ls Esprcinls La Camissió de la Falla El Mercat es complau testimoniar I'agraitment a tots els col.laborad,ors lliteraris i a tots els signaments comercials que ban col.laborat en la confecció d.'este tlibret.

PORTADA: Josep Miquel Gresa EDITA: Comissió Falla El MercaÍ RESPoNSABT¡

nn¿r¡Tzecró: Antoni Casterá iJuanjo Capella IMPRIMED(:

DrssErlY r

il[equrrecró,

ARTISTES FAILERS: CRITTC:

Gráficas Micky NEBLTR -

Alzira

Rubén Gómez iJ. Bolucla Josep

Pastor

Salutació Un nou any la Comissió de la falla EL MERCAI, ha volgut enaltir la festa amb aquest llibre, que no és més que un resum de lo que és la nostra falla i els seus fallers.

No demanem, sino que donem alegria a la barriada perque és la nostra única meta.

A1 llarg de l'existéncia de nostra Comissió i en els anys consecutius, en la missió que ens ha mantingut units, no havem esaatirnat cap esforE per realitzar el que ens hem proposat "LA PLANIA DE LA MLLA,, que a la fi és 1a materialització del nostre ideal.

Desitgem amb tot aEó, que el veihat participe amb nosaltres amb la inigualable festa fallera.

El President

Explicació de la Falla Lerna: "Mirant a Alzira" Com el aire que resPi,ra necesita el torrentí

rnirar un Poquet a Alzira quant s'alga de bon matL Retnata enguany nostra falla un gran caP de aalenci,d, que rnira i, setnPre s'escwalla de uore la fararnalla que hi ka hwi desbaratd,.

Els polítics a les Corts

organitzen grans concerts moltes uoltes fan el Porc

i seguit

es

Posen uerts.

Hui. tenim fins en la soPa i al rtnd mos ho creurern que els es|anyols som EuroPa

Atra

cosa son desPrés que tens de Prestaci,ons lo perque tocar no nos toca casi, res, més que els... botons.

Una barca a.la deriua pareix la rnenuda emPresa que si solució no arriba qwasi te la "Pata ti,esa".

Endiaina endiuinalla em resulta a rni graciós esta bruixa de la falla rnirant el destí dels dos.

Agi estic jo de testic ni el ric dona lo que sobre ni el pobre es fard, rnai ric que per aixó naixqwé |obre.

¿perÓ en que nos Pareguem?.

Tenim irnPostos i. Pagos a un bon ni.uell euroPeu I'Afunini stra c i ó fa estr agos

i no deixa abre en Peu.

No sabern diwen els aells si altre temPs fora rnillor pero crec que Per a dells rnolt de hui els dona Poy

Comissió Executiva Presidente Vice-presidente

1.q

Antonio Martínez Pascual Rafael Presencia Redal

Vice-presidente 2.'

José Lluch Samper

Vice-presidente

3.q

Vicente Pérez Sanchez

Vice-presidente

4.0

Antonio CasteráPérez

Secretario

Vice-secretario Tesorero Vice-tesorero Contador Vice-contador Delegado festejos Vice-delegado de festejos Delegado loterias

Delegado infantiles Vice-delegado infantiles

Delegado actividades diversas Delegado femenina Vice-delegado femenina

Deiegado Relaciones públicas Delegado de deporles

Bibliotecariaarchivero Delegado junta local fallera

Rafael Dolz Sifre

Mercedes Cardona Gonzá7ez David Ríos Furió José Miguel Guillem Arnalte

Bernardo Cucarella Fernández B

ernardo Marttnez

P

ér ez

Juan José Capella Sales

Bernardo Prats Ferrer Fernándo Gresa Villanueva José Sabaté Salvado

Enrique Alborch Ba1de1lo

Alfredo Sifre Rubio Bernardo Prats Ferrer M.a José Boluda Iborra

Jesús Pelaez Riol

Emilio lÁpezGa1fu José Miguel Guillem Arnalte

Juan Ortega Pelufo

VOCALS

.

José Andrés Asunción

Javier InalGómez

José Andrés Gil

Vicente lÁpez Plasencia

Alberto Andrés Guerrero

Juan Carlos Martínez Peiró

Jorge Andrés Guerrero

Bernardo Marzal Iñigo

Vicente Balaguer Soler

Bernardo Mar za7 Ortells

José J. Burgos Montaner

Enrique Montalva Pereperez

Salvador Caballero Bataller

José M. NacherAlcaraz

Santiago J. Canet Mata

Manuel Oro Antich

Santiago Canet Montagud

Francisco J. Orón Redal

Francisco J. Cano Saurina

Juan A. Ortega Barceló

F

rancisco Carbonell Pascual

Juan Antonio Pardo Sanandrés

José E. Casterá Orovig

Gabriel Paris Enguix

José Vte. Casterá Pérez

Jesús Pelaez Bialcanet

Agusfn Clari Llopis

Antonio Martinez Sanchez

Antonio Corral Sanchez

Vicente Piera Pellicer

Juan Enguix Negueroles

Bernardo Prats Saez

José Luis Gadea Carrascosa

Rafael Presencia Colom

Carlos Daniel Gadea Roselló

Bernardo Rios Furió

Miguel I. Gallut Martinez

Juan Rodriguez Palomino

Gustavo García Cogollos

Alfredo Sifre Serra

Enrique Gisbert Gregori

MiguelA Simó I¿udes

Rubén GómezAranda

I¿ureano Soler Gómez

José Miguel Gresa Cabaliero

Bernardo Soriano Hurtado

Fern¿ándo Gresa Marco

Roberto Tomás Marín

Aurelio Hervás Andrés

Jorge Torremocha Ausina

Francisco J. José Esteve

Crispin Torres Palau

José Luis l,eal Gomez

Enrique Ferri Marín

FAIIERA MAJOR n

/(, C*^ru Couo ,ía,^rt«a Fallera que uens a les Falles ancb el orgull ntés sentit, Fallera que portes escrit les rnés dignes regialles

i es td risa

wn Cel bendit.

Dona que dús l'etnbeles de la bellesa sincera,

permitix que ton cor engis mos puga donar un bes a nostra festa fallera. ¿Quí podrd ser la Princesa?... a M.n Carmen, un d,ngel a senyalat,

¡Ella és la més digna bellesa! la qwe reunis amb més senzillesa ¡lo que am,slmia,la Falla EL MERCAT!.

Vicent

-

*r't

t¡

t

t

I I

¿

j

tt I

_\ :-e

É

*

t t

ol.no

A tA

CORT

i LüGRIMES

GRAPATS

SIMPATIA PENSAMENT

CABAQAES

BORBOTONS CARRETAES MILLARS RIUS MUNTAIIYES MARS

tt.tustó PARAULES

twústct WRSOS HERMOSURA

Combineules coln aullgau

mai armareu un cacau

i

tots quedareu contents

perd... dixeu-me fensar un rnoment, a,nern a ntontar-ho aixi,na

a aore que

aos

pareix.

MILLARS de PENSAMENTS, RIUS dE PARAULES, MUNTAI\\YES ite WRSOS, CABAQAES I'IL.LUSIÓ, GRAPATS de SIMPATIA, MUSICA A BORBOTONS, CARRETAES I'HERMOSURA, MARS dE LüGRIMES...

Estos són els SENTIMENTS qwe la CORT D'HONOR m'inspira.

',,#ffiffi?

'm W ANTONIAPRESE]

EL HL.IDSCA

I

M.'\'ICTORIA SIERRA

MQUEL CASTELLANOS

... y también son falleras Dolores Barber Encaina Bermejo Margarita Carrión MaríaJosé Castillo María Pilar Castillo MaríaJosé Costa Consuelo IÁpez Marta Mena Patricia Alborch Janina Pellicer Teresa Peris M.u Julia Piera Lucrecia Terol M.a TeresaAmores

Ana Gresa M.a JosefaTomás Patricia Soler I-oreto Petit Ana M.a Peris M.u Carmen Pellicer Montserrat Llopis Asunción Garcia Cristina Clari Aranzazr Castillo' Encarna Canet !'lena Bastidas Verónica Pelaez

$elariú ie Serrmyurrxpx uturgaitx yer la -ilanta @B:ntral !fiallwa ]e palenría í -fir,ral l|urrta fialLera l' §Lzíra JT]IVIA LOCAL EALLERA D'AIZIRA FIAMA D'OR Francisco Carbonell Pascual Antonio Mar tinez Pascual

JUNIIA CEI{TRAL EALLERA DE VALEI\CIA BUI{YOL D'OR Juan José Capella Sales

Agustín Clari Llopis Bernardo Cucarella Fernández Rafael Dolz Sifre Juan Antonio Enguix Negueroles F rancisco Javier José Esteve Cristina P elaez Bialcanet Jesús Pelaez Bialcanet José Sabaté Salvado

BUNYOL D'ARGENT Bernardo Soriano Hurtado

RECO MPEI\SES

INEANTIIS

DISTINTIU D'ARGENT

Ballester Costa Costa

Nina Capella José Manuel Nacher Maria Nacher

NOTA

Marta Simó Fernández Raquel Simó Fernández Verónica Rodríguez Garcia

de Junta Central Fallera de Valencia tanto de mayores, como de infantiles, estan solicitadas pero no concedidas a fecha 27-11-91 pues aun no 1o han hecho público.

Ias recompensas

Salutació Un any mes, i com és tradicional. Desde el 1941 la comissió infantil del mercat, planta e1 seu monumen en ellloc de costum, i a mi com a president de l'any olímpic el 92 em toca desitjar a tots els failerets y falleretes de 1a nostra comissió que passen unes falles amb il'lusió i alegria.

També vull donar grácies als meus pares per fer possible e1 meu desig, al igual que als fallers majors perque són e1 meu exemple a seguir.

Asralx a tots la col'laboració que han tingut per a que estes falles siguen 1o més satisfactóries per a la comissió de la nostra falla.

B

El President ernardo M artínez Torres

,1r/qa P¿rr, (ao,",/o ln, lluna

estd,

trista en el Cel

perqué no Pot lluir Primorosa.

Ja no riu, ni canta, ni estd. mimosa, se

li

reflexa en la cara el recel.

Per qwé serd. ¡blanca lluna! ¡Qwe te ofen ta di,gnitat,! si eres més dolga qwe ningwna

i no tens riaalitat.

Hi ha en Alzira una fa,llera que son |erfum... de blanc azahar, florit en Primaaera a tothom ofrena.

Del MERCAT es la Regina, el sew norn... SELENA Vicent

4&!

1

,r#

F

,ยกp*

L I

iil _-

\G l

LI

A tA

CORT

D'HONOR l

N T

Esclafit de Primauera.

Festa de Marg en Alzira, que bé, escriure uullguera el sentitnent que m'insPira tanta bonica fallera.

Sou un ancbolic de floretes ntesclat perfums i colors,

A

i encora que sou xicotetes ict lluiu tan boniquetes

-J

Cont un noiximent de Sol que te deixa embelesat com les flames d'un cresol per sa gracitt i son ettcant

f\

que mls

te

niu guouyots els cors.

així estic d'ctdmirat uore la CORT D'HONOR de la FALIA DEL MERCAT.

ler

n

t

Vicent

-..-^J

r r \/

TK \,

ยง

leยง

ยง

h

Comissió Execuüva Infantil Presidente Vice-presidente

1.4

Secretario

Bernardo MarLinez Torres Jordi Sabaté Alsina Juan José Capella Ballester

Contador

Carlos Casterá Gimenez

Tesorero

José M. Gresa Vayá

I¡terías

Delegado

Delegado Festejos Delegado Femenina Delegado Junta

l¡cal

Agustín Clari Catalán Juan J. Presencia Colom

Enrique Hevilla Cucarella

Miguel I. Gallut Ortega

VOCALS Oscar Ahullé Carbonell

Sergio Belda Carbonell

Jesús García Gisbert

Oscar García Gisbert

Ignacio Gisbert Pérez

Fernándo José Gresa Calvo

Jesús Hervás Presencia

Juan

Daüd Hevilla Cucarella

Pablo Hevilla Cucarella

Juan Ignacio Liro Sanchez

Bartolome Iipez Vicens

José Manuel Nacher Costa

Bernardo lllIanZtrriaga

Enrique R. Montalvá Diaz

Daniel OrónGómez

Vicente Pérez Garrido

Luis Fco. Pérez Soler

Javier Peris Iñigo

Vicente Presencia Gresa

Raul Ramiro Molina

Juan M. Rodriguez GNcía

Raul RodriguezGomez

José Vidal Roura

Carlos Belda Carbonell

Enrique Costa Pelufo

Enrique Ferri Gregori

A

Hervás Presencia

Comissió Femenina Infantil Alejandra Alborch Ferrer

MariaBarceló Arevalo

Miriam Canet Bermejo

Yesica Calvo Caballer«;

Nina Capella Ballester

Andrea Casterá Benavent

Ana Belen Casterá Giménez

Lidia CasteráPérez

Marta Fayos Casterá M.a Carmen Gil Ferrer

María Amparo Gadea Julio Cristina Gresa Calvo

Regina Guardiola Soler

MaríaJosé Lluch Roca

Miriam MrtinezTorrez

Patricia MontalváDiaz

María Nacher Costa

Marta Nacher Costa

M.a Crttz Peris Pérez

Oreto Piera Requena

Carmen Rios Pellicer

Verónica Rodriguez García

Paula Sampedro Oliver

Miriam Sanchis Ramón

ClaraSanzlÁpez

Paula Sastre Alborch

Marta Simón Hernández

Raquel Simón Herniíndez

Sandra Soler Gimenez

Andrea UbedaTomás

Erika Ballesteros Picó

Marta CucarellaPérez

( 4

Explicació de la Falla Lerna: "Fonts de uida" El joae i

ja

destacat artista alzirenc Rubén Gómez Aranda, ha estat encarregat de construir la nostra falleta infantil del present exer-

cici 1992, que, clyn el tema indica, tractard, sobre les dues fonts més importants per a la ui,da natural en el nostre Planeta, com són el sol l'aigua que fan possible l'exi,stdncia de tota la flora i la fauna que ens enoolta.

i

Com que

sol

a la nostra terra no ens falta ni deuem aprendre a oalorar aixó

ni aigua,

que és quotidid,, i que pel mateix moti.u no li concedirn la importdnci,a que té i que es ynereix. A nosaltres els humans, ens correspon la tasca de Preseruar les qualitats del sol i I'aü gua, cada dia rnés contarninats per la nostra rnateixa f ol.lwció. Deaem concienciar-nos,

d'una uegada per totes, que sense un sol pur i una aigua clara i neta, la aida es deteriora ostensiblement, abocant-nos, a la llarga, a la nostra propia destrucció.

Aquesta és la senzilla peró importantíssima lligó que tracta de donar la nostra falleta infantil, i que tots, tant els adults com els xiqwets, deuern aprendre ler a la nostra subsistencia, qwe és en definitioa, el millor regal que

posseun.

In. Comissió

Fills Il.lustres d' Alzira JOSEP GONZALEZ

N

o és molt alló que sabem del metge de cambra i catedrátic de la Facultat de Medicina de Valéncia, JOSEP GONZALEZ. l.es poques dades que, araper a ra possei'm d'e11, ens les facilita l'axiver municipal i cronista oficial de la

ciutat, Aureliano J. I¿irón Pla, en fotocópia mecanografiada, de la documentació conservada al'Arxiu Municipal d'Nzira.

l¿ vida de Josep Gonzdlez, filI d'Alzira, es desenvolupá a cavall dels segles X\1I i XVI[, precissament en una época crítica i desencoratjada per als valencians. Els grans canvis produits per la guerra de successió estavan transformant definitivament la vida política i social del nostre País. E1 conflicte successori entre els austracistes i els borbons, va determinar l'enfrontament de la noblesa i la burgesia. El regne de Valéncia, com tots els de la corona d'fuagó, fou partidari de 1'Arxiduc Carles (maulets), mentre la noblesa s'hi feu partidaria

de1

bándol borbdnic (botiflers) . E|\707 , el duc de Berwich va derrotar als austracistes (maulets) a Almansa, i Felip Y va signar al "Buen Retiro" el decret de Nova Planta, pel que s'aboliren els furs Valencians. Uantic Regne de Valéncia desapareiia com entitat autónoma. l,es lleis tradicionals fóren substituides per les castellanes. Lantic virrei fou subsütuit pel Capita General. I fins els Ajuntaments es calcaren de1 model castellá. Prácticament els valencians vam deixar d'existir com atals valencians.

Josep Gonzalez peró, no sembla que es va identificar massa amb la causa dels maulets, per quant va mantenir bones relacions amb el victoriós Felip V, tot i després de la derrota d'Almansa que feia dir als valencians alld que "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcanqa". Almenys és aixd el que es desprén de la nota facilitada per Iairón Pla, i que tot

seguit reprodui'm: "D. JOSE GONZALEZ. Doctor en medicina por la

Universidad de Valencia; examinador y catedrático de Teória en la misma. Fue Juez privativo de las tres facultades. El Rey Felipe V le nombró médico del Real Hospital militar y de la Real Cámara de S. M. Hombre de cultura y elocuencia extraordinarias: marchó a Flandes en donde amplió sus conocimientos médicos, en aquel país cuna de ilustres médicos. No sabemos a ciencia cierta las fechas de su nacimiento y muerte, aunque las citas nos traen su defunción por e1 segundo tercio del s§o XWII. Escribió una obra sobre la muerte del escritor Vicente Navarro".

De tota mar,era no podem considerar encerladament la ideologia política del doctor Josep Gonzále2, basant-nos en el fet estricte d'haver estat anomenat per Felip V, metge de la Cambra Real. A la fi, 1a medicina valenciana d'aquell temps, estava üvint e1 seu máxim apogeu. EIs catedrátics de la facultat de Valéncia tenien, tot i com diríem ara, "molt bona premsa". Cat, d'acord amb els esfudis de Josep M.a Lopez Piñero, catedrátic de Ia Histdria de la Medicina, a dita facultat, els segles X\{ i X\,TI van ser, a nivell médic, els de major prosperitat per a la ciéncia hipocrática valenciana, que a partir de1 segle X\rIII, va comenEar a declinar, afonant-se notablement al segle XI, malgrat que la causa més important de1 col'lapse no hi fou la contesa bél.lica, sinó el trenc de l'esperit innovador de la nostra ll.lustració. Es evident que Felip V, voldría estar assistit pels millors metges de I'Estat, i sens dubte, el nostre coterrani Josep González, pels motius apuntats, deuria ser un dels més bons doctors en medicina de la península i fins i tot, de I'Europa dir,uitesca.

Carles Sarthou Carreres, també va incloure Josep González a la

llista de Fills ll.lustres d'Alzira, al seu llibre "Geografía del Reino de Valencia", del 1918, volum II; página 141, encara que modiflcant el cognom: ..José GonzáIvez. Doctor en medicina y catedrático en la misma facultad; médico de cámara. Escribió sobre la muerte del escritor Vicente Navarro".

Nzirali va dedicar un caffer al doctor Josep González, dins el nou eixamplament de la ciutat, per la partida l'Alquenéncia, que comenqant al carrer Doctor Ferran, acaba a la partida del Torreb<ó, just a la novaAvinguda de1 Pare Pompili.

Saluador Andrés

Fills Il.lustres d' Alitra IBN ABILKASAL

otser un dels més destacats intel.lectuals musulmans, nascut a Nzira, i que va sobresortir en 1es més variades disciplines, tant en ciéncies, com en lletres, cultivador de la história, la poesia, la jurisprudéncia, la retórica, Ia fiIosofia, i fins la teologia, va estar MOI{AMAD IBN MASSUD IBN KHASAT ABDAI-A. IBN ABILKASAL. Tot i com els ha ocorrit a molts dels nostres erudits alzirencs islámis, la contradicció en dades i dates biográfiques i en la composició dels seus noms, feta pels diversos estudiosos que els han tractat, és Ia característica comú que sobresurt de tots e1ls. A uns textos es diu p.e., que Ibn Abilkasal nasqué el 1072 i morí el 1L45, a altres I'any del seu naixement fou el 1087 i el de la seua mort el 1162, possiblement per errors numérics en 1a traducció de I'Hégira. De vegades també es qüestiona eI lloc de naixenEa d'aquests avantpassats, que mentre per alguns autors va ser Ia ciutat d'Alzira per a altres són considerats fills de diverses ciutats, diferents a la nostra. Ahores d'arA resulta ben difícil establir una verificació exacta de llurs dades i dates, tan conkadictóries com desorientatives. Potser en un futur més escaienl els es-

tudiosos del tema esclariran amb forqa més rigor cientific, tots aquests punts obscurs i discordants, malgrat la diflcultat que comporta la qüestió, de més a més sempre interessanl

Per a Bernat Montagud Piera, en el llibre 'Nzira, Mito, l.eyenda, Historia", página 169, editat per Ia falla Plaqa Major, I'any 1980, el nostre biografiat apareix com: "Mohamad Ben Massud Ben KhasatAbdala Ben Abilkasal. Natural de NAra. Estuvo en Córdoba y en Granada.

Varón excelente en todo género de ciencias; fue gran poeta, retórico, fllósofo, teologo, jurisconsulto e historiador consumado. Nació en eI año de la Hégira de 465 (7072), y fue muerto por los almoráüdes en

Córdoba el año 540 (1145)".

Sarthou Carreres, l'esmenta entre les Fil1s Il.lustres d'Alzira, en la seua "Geografia del Reino de Valencia", de 1'any 1918, II, 141, dient: "Hijos ilustres. Mohamed ben Masud, ben Kalasal Aba Abdalla ben Abilkasal. Célebre poeta del siglo XII,,.

Sifre Pla, ens ofereix la seua versió en "Historia de Nzira,I", página l2B, publicada I'any 1982: "Mohamad Ben Massud Ben Ktralasat

Abu Abdhalla Ben Aben Hasal. Nació en el año 1087. Fue esclarecido varón en toda clase de ciencias. Estuvo en Córdoba y Granada. También fue florido poeta, gran retórico, filósofo, teólogo, jurisconsulto e historiador consdmado. Murió en Córdoba, asesinado por los almoravides, en el año 1162r.

Part Dalmau en el llibre "De Al-Yacirat a Jaime L 500 años de Ia historia de Nzira",página 79, edició del 1984, és gaire més breu en referir-se al nostre iltel.lectual islámic: "Mohamed Ibn Masud Ibn Kalasal Aba Abdella Ibn Abilkasal. Poeta nacido en el siglo XII, y del que apenas se conocen trabajos".

També jo el vaig incloure al meu llibre "Poesia i poetes d'NÁra", página 15, edició de la falla Sants Patrons, pertanyant a7'any 7982: (7072-1745), "Mohamad Ibn Massud Ibn Ktrasat Abdala Ibn Abilkasal a més de la poesia, va estar conreador de gairebé totes les altres acti-

vitats intel.lectuals: história, jurisprudéncia, retórica, filosofia i teolo9ia".

Saluador Andrés

Fills Il.lustres d' Alzira MARI CARME SOLVES

w

a cantanttiple MARI CARME SOLVES, matrimoniada amb el tenor Octavi Nvarez, és una de les dones de fama més universal de quantes han nascut a la ciutat d'Nzira, en qualsevo1 temps. I¿ seua veu aguda i penetrant s'ha deixat oir a gairebé tots els teatres més importants d'aquest i l'altre costat de lAtlantic.

Podríem dir sense temor a equivocar-nos, que I'alzirenca Mari Carme Solves, és forga més admirada i coneguda

a qualsevol altre país abans que al nostre. A Nzira, per exemple, ¿quants than oida cantar?; ¿quants la coneixen, especialment entre els joves que, per regla general, són més sensibles i cultivats en matéria musical?.

El que fou locutor de la desapareguda Rádio Nzira, Joaquim Sanchis Ruiz, ens parla de l'alzirenca Mari Carme Solves, a la "Hoja Quincenal El Alfl", any II, número 32, publicada a aTzira, diumenge 29 d'abril del 1990, dins un article üto1at'Apuntes de una Radio que ya es historia ffI)", tot i recordant e1s primers passos d'aquesta distinguida cantant nascuda a la nostra ciutat: "descubrimiento" de una voz prodi"Otro caso importante fue el giosa en la emisión infantil. l¿ niña Mari Carmen Solves, hoy una gran diva. Contaría entonces unos 9 o 10 años y en sus actuaciones era también acompañada al piano por el profesor D. Juan Magraner que vió en ella unas grandes dotes para el canto. l¿ niña Mari Carmen Solves sorprendía a todo el público presente en el Estudio y al mismo tiempo a todos los oyentes cuando cantaba de forma pet{ecta 1as romanzas de zarnteTa, tan llena de dificultades y notas agudas, como en "El Cabo Primero", 1'Bohemios", "I¿ Tabernera del Puerto", y otras.

l¡

más admirable en ella era al comprobar que una niña tan deli-

cada y a su tierna edad, cantaba de forma tan m-agistral con una seguridad y una potencia increible. Sus padres, aconsejados por 1as personas entendidas en materia del "bel canto", la llevaron a la capital para ser examinada por profesores de canto, que se encargaron de hacer de ella una gran cantante, corno lo demostró prontamente.

Sus éxitos como tiple ligera fueron contínuos en cada representación, primero en zarzuelas y posteriormente casada con otro famoso tenor Octavio Nvarez, forman una pareja ideal de voces que han obtenido grandes éxitos en cuantos conciertos han ofrecido en España y en el extraniero, pues además de zarmelas también han intervenido

como cantantes de ópera".

Nzira,la veritat siga dita, no se'n ha preocupat massa per oferir, si més no, algun que altre recital d'aquesta tiple Mari Carme Solves, que ha portat el nom de la nostra ciutat per tants pai'sos europeus i americans.

Saluador Andrés

El Goig de la Joventut Dedique esta poesia a I'amic que jo tenia i el recorde en sentiment.

Era amic de la rialla, un fundador de la falla i pare del nou President.

peró si observes i mires vorás a poc que regires que el joc no és tan innocent.

Antoni Martínez fill (del pare li ve el "conill") com a1 barri s'ha criat, ha tornat fort i potent, i l'han elegit President de la falla EL MERCAT

Vorás que la criatura mentre 1a llet se mesura pessiga el pit encantat, toquejant les cantimplores deixa que passen les hores i ja es posa mig empalmat.

Des de temps ja té observat de que els fallers de EL MERCAT no són 1o mateix que els altres: són valents i divertits, alegres i bons amics, i en el amor són pollastres.

Apretant-se a la mamelia per traure-li bona estella a tan estimable suc; i mentre les mans treballa la mare pareix que calla contemplant-li el samaruc.

Dedicá a la vostra falla referiré una contalla posant un poquet d'humor: un conte tot inventat que expressa I'actualitat

Potser aixó siga un vici, o de f infant el inici per la part de la picor; o será la conseqüéncia de l'alctual indecéncia en les coses de l'amor.

tota plena d'abundor:

voreu quan un faller fent alló que és menester, quan se casa i té un xiquet, com porta raga del pare,

Ja

ja

a1s bragos de la mare demostrará que és masclet.

Clar que vista així la cosa, l'angelet que al brag reposa s'engul a gust l'aliment;

Hui el nano encara mama i pareix que ja reclama posar en joc el canut, puix encara no acamina i ja imita la menina buscant al gatet pelut.

Está clar que el nano plora quan I'aliment se domora i no palpa el pit calent.

Esta clar que el xic s'encanta tocant les bufes a manta mentre el canut va en augment.

Més demá qui ens asseg'ura que en créixer 1a criatura seguirá el mateix esül que hui fan el gran derrobre les parelles en el coke quan se'n eixen del carril.

Per aixó pense que els pares han influit a les clares en el cosfum del menut; o que siga la conseqüéncia de que palpar a consciéncia és goig de la joventut.

Hui a ningun xaval li espanta el vore bufes a manta i algun bigot del revés.

Ja vorem esta criatura que ara la llet se mesura com será el seu fi després.

Quan el xic siga major sempre tindrá el gran honor, com será fort i temprat, dirá sempre 1o primer que "elmeu pare fon faller de la falla de EL MERCAT".

Si alzu se sent enfadat i li pica en realitat

que en este escrit relate, tant si és o no faller, ja sap lo que té que fer: 1o

si li pica: que se rasque.

F. Peris Presencia

,,EL MIRACLE DE LA EALIA' (O com es conseguix acabar be quasi tots els anys)

Escenari vuit. Efectes produits per llums i boira artificial, la llum puja de intensitat, encara que te que quedar molt suau.

Apareix per la part esquerra de l'escenari un home (Bernat), camina lentament cap el mig. Quand arriva al mig, deu de eixir un altre home (Pepet) per la part dreta. Mentres va eixint, diu: PEPET: Ché, Nardet, ¿Com va la Falla?

BERNAT: Com te que anar!Ja no puc mes, cada dia que passa em sento mes angoixós i puja la sensació de que no podrem arrivar alafi de l'exercici...

PEPET: ¡Vinga home, no sigues aixina! ¿Desde quant has tingut por de no acabar la teua llavor fallera?

BERNAT: Desde sempre mante, desde sempre.

PEPET: ¿I quantes vegades has fallat?

BERNAT: Home, ninguna, mai. Per un motiu o altre sempre hem tingut sort i hem pogut acabar a temps,... o quasi a temps.

PEPET: Si, home si, estigues tranquil, si tingueres qualsevol problema ja saps a on acudir.

Entra a escena pel costat que vullga, Nano.

NANO: ¡Vaja home, ja era hora de que trobara al President!

BERNAT: ¡Nano, em vens al pel! ¿Com va l'assumpte de les loteries?

NANO: Molt be, com sempre. Tota venuda.

BERNAT: Grácies a Déu.

NANO: Si, grácies a Déu l'hem venudato[,peró...

BERNAT: Perd, ¿que? ¿algun problemeta?

NANO: Algun. Peró de prolemeta res. Está tota venuda i ni la tercera part cobrada.

BERNAT: l¿ mare que va!

NANO:¡I el pare que ve! No busque exclamacions, busque

so_

lucions.

BERNAT: Si home, ¡I cupóns! ¿A que em tindré que encarre_ gar de tot com sempre?

NANO: ¡Clar, com els altres ens estem tocant el nag a totes hores! Pareix que tu sigues l'unic que kevalla per a la Falla, ¡Mos a fotut el tio este!

PEPET: Deixeu de renyir, pareix que siga la primera vegada que teniu que vore-vos en aquest compromis.

BERNAT: No, no es la primera vegada, peró el compromis cada any es nou, i hia gent que no escarmenta.

NANO: Si ho dius per mi... (enfadat) ja pods ficar-te la loteria...

EnAa a escena (un altra vegada per a on

li done la gana)

Savo-

ret.

SAVORET: Berna! Bernat!

BERNAT: Pegat al cap amb ul coixí sobre-fila (cantant). ¡El que faltava per aI duro! No tenim prous problemes com per a que vingues donat-mos sobresalts.

SAVORET: No se a quins problemes et refereixes, perd jo en porte un, ¡I grós!

Bernat i Savoret es miren un moment. Bernat es va congestionant per moments fins que esclata i diu:

BERNAT: ¿Peró, vols fer el favor de contar el que passa?

SAVORET: Es kacta del passacarrers que ferem l,altre dia.

Els infantils, ja es sap, no paren ni un moment de donar ma1 any, l'un vol aigua, I'altra vol tornar amb sa mare, l'altre es cansa i vol fer tot el camí al braget, l'altre...

BERNAT: Para el carro, no ens contes les teues experiencies com a delegat d'infantils que tots sabem de que va la coqa' PEPET: Vinga, Savoret, ta experiencia per a controlar els xiquets es coneguda per tots, no en hauras perdut cap, veritat?

SAVORET:Home, perdrem ei que es diu perdren, no' No falta

ningun, el que passa es que mtten sobren tres xiquets i dos xiquetes. Amb 1a por de perdren algun, quand estaben totes les falles a punt per comen§ar la volta, jo, xiquet que veia, ¡Nyás, a 1a fila! i m,hen sobren cinq en total. Aixó si, dels nostres no en falta cap.

BERNAT: ¡Un altra vegada, quand no en falten ens hen sobren! ¡Savoret, eres un desastre!

Entra de sobte a escena Antoni. Sen va cap en Bernat'

ANTONI Bernat, diu l'artiste que probablement no tindrá acavatel monument per al dia de la Plantá.

Bernat es tira les mans al cap i es desespera per segons' que vol eixe "mostrenco" ara? ¡Ens volen enfonBERNAT:

¿I sar, aqó es tracta d'una confabulació!

PEPET: Tranquil Bernat, tranquil' quand mes grossos son els problemes mes pronte els solucionareu. Tots e1s anys la mateixa

canqó. I sempre heu acavat a temps, i per cert amb molt de temps per davant ja que encara no ha passat ningun any que no vos sobre per a poder ajudar a la Falla germana' Baixa la llum de l'escenari i puja una llum que vé de dalt enfocant a Pepet. Comenqa música i boira artif,cial'

l¿

Fal1a Germana, es germana, filla, mare,

"'ho es tot'

Per aixó mateix li tirem una maneta tots els anys. Ells creuen que s'ho fan tot, peró si no fora per tots els components d,aquesta Comissió, la majoria de les vegades es quedrien a meitat d,exerci-

ci. Estic convengut del gran esperit faller que tenen tots ers de la Falla del Mercat, mes aquesta Comissió a la que pertanyeixo com a Faller i President de Junta I-ocal es inmillorable, ja que te els millors components de cada casa, ací, que em tenen a mi mes alavora tots ells i elles, i ja son tants... Bé, a mí ahí baix en lloc de Pepet, com no em tenen tanta conflanqa em diuen SantJosep, i en el meu nom i el de tots els components de la Falla el Mercat, Secció Especial de la Junta I¡cal Fallera del Cel, els tinc que dir, que no teniu que tindre por, no teniu perqué enfadar-vos, no teniu que perdre la confianEa, nosatros estem ací, sempre amb la ma oberta i preparada per si fa falta alguna ajudeta, sempre sense que vos en adoneu conter, peró moltes vegades presentint-la vos donem tots els anys l'espenteta que fa que tot siga a punt encara que a vegades siga a punt cinq minuts avans de l,hora. Esteu tranquils, esteu tranquils i penseu que si la comissió de la Falla del Mercat d'Nzira de hui, es inmillorable, aquesta de ací dalt, es la que vos guía i cuida. Tots ens conegueu, tots sabeu els nostres noms, ¿Hi ha algú que no esüga segur de acabar sempre amb éxit, amb una ajuda tan especial com la que teniu? No queda molt que dir, ja es fa tard, solament vullc demanar-vos un record emo-

cionat per la Comissió de ací dalt. Un record per a nosatros i per vosatros.

i un aplaudiment,

(Puja la intensitat de les llums i de la música i tots els actors s'apropen cap la devantera de l'escenari aplaudint al public).

Traca i lüinots Una veritat dura i pelada, sobre l'empal.lidíssima vida, ens fará caure de bell nou, per aqrestes agres violéncies, on hom escanya els éssers, de cap a cap desheretats, fuetejats per la societat, en lluita per l1ur supervivéncia.

Asteismes i sarcasmes pel centre vaporífer de 1'ou:

despropósits congruents, esparracats, afonant daltabaix el seu a-trásic esquelet.

Uns deliquis surant, a hora baixa, i un sac d'argent i fred.

Aquestes són victóries.

Gran escena de llocs caríssims i tristíssims, entre tasses de foc i xifres amb molts zeros.

I qui havia dit res?.

D'ací estant ens arrana una gruixuda dessensió.

Endevinem el fiasco dels aplecs.

Els núvols forcegen próxims entre l'apostasia de 1es brostes.

Així portem el serirflc esplín de la nostra adjacéncia, empestant nius d'estroncaments, re1s, alacritats.

I-lavinent és prótesi de ferums.

Careja 1'embotornament.

Encativa I'eixorquia.

Amics d'embulls restrényen.

Meravellosa pregonesa atuint engrunes.

Salaador Andrés

En un poble circundant a un lloc que oblidá 1a História, a on baix I'excusa flagrant de festejar a un gran Sant passaven dies de gldria... ...Un any que anava darrer

d'un atre, i en bona paga, contractaren en plaer a unsjmúsics de I'extranger ¡tot ells fills de Bufalaga!... ,..Que es un poble tan bufat, que, en competéncia en el vent, en sols passar pel costat es fa u pardál al remát... ¡més que siga un plom ingent!

A on tant agrada el buit, que el poble va dalt d'un bufo (heráldicament descrít), i a on li la bufa un mosquit

Titta Rufo! (quan üvia, que ha fallit).

¡al mateixet

A on del primer biberó a les sopes d'all, ¡ai!, fetes, el qui no era gran bufó... ¡anava tot de gaidó més que llunt a fer... bufetes! ...4 on hi ha de nbufes de pato" a bufts d'amor tendráI, d'aquells que en el temps delTato corrien sense gayato, ¡tota 1'escala sociál!...

...4 on, en fi, eIs bufalagues, en bufes de perfums

fils

semejants a les que apagues en eixe lloc que t'amagues ¡i fas 1o que fas en pums!...

D'eixe poble sorollós fon la Banda contractada, presagiant-se de gloriós tot moment esplendorós d'intervindre, dins la diada.

El jorn del Sant, la tan destra Banda, bufant a Ponent,

I'amenisá a tota orquestra; i així, ¡no hi hagué finestra que no tinguera bon vent!

Per tant el poble agrait a quant el varen bufar, reu,nfant-los per a la nit els feu abu¡dant bollit de fesols per a sopar.

En bon saque, i es dir poc, i no escatimant el vi, (que entrava suaui era un foc), el qui no va quedar Roc, ¡ixqué ya bufant d'allí!.

Vtngué el conflicte llavors, pero se solucioná peixcant sense "tenedors" ni arts, a uns llugos tan majors ¡com recriava el secá!.

I uns abraqats (com s'estila), atres al be per bufanda, e1

rest arrastrant l'anguila,

(i els festers preguent-se tila), aná al cadafálc la Banda.

Per lo inspirats que es trobaven, sense direcció ni guia

i ignorant lo que tocaven la bufaren... ¡Més bufaven cadascú 1o que volia!.

Aixi el trompeta, del pet, li la bufá al saxofó; este bufá al clarinet,

qui li la bufa a un xiquet ¡surant sobre el seu tauló!

El vanitós bombardí es desunflá en una chata, mentres -coses del destí-, f

incrédul i prim flautí,

¡aventava a grossa beata!

El baix, que era un homenót, la mamprengué en el desori, (ajudat pel greu fagot) en tot engrit ninot,

¡inclús sent del Consistoril.

El del bombo en el dels plats i el trombó -per art major, ácrates arrematats-, des d'abans d'estar bufats... ¡constiparen al retorl.

I ni Alcalde, Secretari, Concejals dels vells, ni electes, alguasills, apotecari, ni metge del Dispensari, ¡es salvá dels bufs directes!. ...I es.divertiren 1a mar, que entre bufats i bufits, alló no va ser tocar... ¡va ser, bufant-la, bufar gran tronada d'esclafits!.

Sent el vendaval ya fort, tots els ülans, cáutament, -inclús un beneit sort-, fugiren com fent deport, cap al Llevant ben corrent.

Quan quedá 1a plaga sola, embotint-se en l'autobús, rápits varen picar sola per si el concert duya cola... ¡de pegar, que es e1 seu us!.

Una volta en Bufalaga i fins gitats als seus llits, com 1o que se menja es... traga, ¡els fesolets de baldraga seguiren produint buñts!...

Armant-se allí atre concert d'harmonia mes-culina, que expelida al descobert, ¡qui no la va oir despert, es perqué es ficá sordina!.

¡Sí1, sordina fins a1nas, perque els bufts inharmonics dels fesols i alcohol, al pas que tronen inclus al ras, ¡arrasen més que els atomicsl.

No es rar que els bufalaguers a l'endemá les bufades, els volaren dels braguers als nasos i oits sancers

¡més les portes i teuladesl.

¡Fon tan sonora audició, que millorá, genuiha, sense afalacs ni passió, Ia superactuació

d'un conjunt Rok d'orquestina!.

ENRÍC G. DE F0D(-ARNÉS (Professor, awtor, o eta, ! comfositor, Mestre en Gay Sabér)

Programa d'Actes DILLUNS, 16 SETEMBRE Finalitza el plag de presentació de candidates a Falleres Majors

d'Nira.

DISSABTE,21 SETEMBRE Dinar en el Club de Tennis, per a conéixer a les candidates.

DISSABTE, 28 SETEMBRE Acte de preelecció.

DISSABTE,8 D'OCTUBRE Elecció de les Falleres Majors d'Nztra.

DISSABTE, 30 DE NOVEMBRE Proclamació de les Falleres Majors d'Nzira a les 19,30 h.

DISSABTE, 14 DE DECEMBRE Presentació de la F.M. d'Nzira a les 21,30 h.

DIUMENGE, 15 DE DECEMBRE Presentació de la F.M. Infantil d'Nzira.

DISSABTE, 2I DE DECEMBRE Acte d'imposició de les FLAMES d'Or aií com dels BUNYOIS D'ORAMB FULLES DE LLORER a les 22,30 h.

DILLUNS, 30 DE DECEMBRE Conmemoració de la conquesta d'Nzira a les 19,30 h.

DISSABTE,

4 DE GENER

Ball de Gala en honor a la Fallera Major a les 23 h.

DISSAI''TE. 22 DE I.t'ItI]R Presentat'itj de ltostra l:aili'ra \{;rjr-lr, seny{)reta \1ari ('annen Cano S¿rurina, ¿ri (lran'l-e¿¡tr-e d'Alzira A continuaciri, itst¿r t,n el Institut Il. I) JaLir¡rc.

DIti§IENGE. 23 DII F'ErlRIltt Presentació de ilostra l.'allera J\l;rjor, xiclueta Sek:na I'c'rez (,a(,r¿rn 'l'eatre d'Alzira.

rrido, al

DIUMENGE, I DE MARC VII Concurs de pzrelles.

DISSAIJTE, 7 Í)E }TARq A les 1f) hrtras, Sta. ¡nissa en nrer¡loria dels fallers tlifiults iacte de la CItll)A. A continu¿rciri inaugLrraciri de l'erlrosicio del NI NO'l igran VlrltlllaNA IrALLI.ll{A a les 2l} h.

-l'orrerrt.

Sopar de (lala als l"allers d'Hr¡nor a la Sala

DISSAIITE, 1.1 DE IIIARQ Cavalcada niLrlticolor. Conc:entraciri

¿r

les

18 h. I.lixida ¡rro¡¡r:lnrá

a les 19 h.

A les 2ll'30 horas, ball a la I'laqa del Ilegne.

DTLLUNS. 16 DE MARq Plantá oñcial de totes ies falles d'Alzira.

DIMARTS, 17 DE MARq A les B h. despertá.

A les 8'30 horas, "Plantá" falla inlantil.

A las 9'30 h,tras, Almuerzo en el Casal.

A las 11 horas, Concentración de falleras (os), vestidas(os) r:on eltraje de iiAl,l-lilto, para visitar distintas conrisioncs.

A las 14 horas, Conrida en el Casal.

A las 17 hr.¡ras, Concentración en el Casal para asistir a la entrega de prernios.

A las 18 horas, Iin el I.lxc¡no. Ayuntarniento enlrega de prenrios, para seguidrriaente desplazarnos a nuestr()s ntonuntentos e irnplantar los banderines con sus correslxlndientes ¡;rerrri0s.

I

Alas 22 horas, Cena sobaquera en el Casal de la comisión.

A las 23 horas, Baile organizado por la falla cerca del Casal

I'-a-

llero.

DIMECRES, 18 DE MARQ A las 8 horas, uDespertá,.

A las 9'30 horas, Almu erzo en el Casal.

A las l1 horas: Concentracirin de falleros(as) vestidos con el tra-

je de fallero(a) p¿ra hacer la recogida por las distintas tienclas del barrio, a continuacirin visita a distintas comisiones.

A las 14 horas: Comida en el Casal.

A las 16'30 horas: Concentración en el Casal p¿ra asistir a la

Ofrenda de l"lores, las I''alleras Mayores e Infantiles asistirán a la ofrenda con mantiila, al término del acto continuaremos visitando a distintas comisiones.

Alas22 horas: Cena sobaquera en el Casal.

A las 23 horas: Baile organizado por la Falla cerca del Casal.

DUOUS, 19 DE MARQ A las 8 horas: "Despertá".

A las 9'30 horas: Almuerzo en el Casal.

A las 10'30 horas: Concentración en el Casal, para asistir a la Santa Misa y posterior Procesión en honor de San José, al término de estos actos se visitará a distintas comisiones.

A las 13'30 horas: Visita de nuestra comisi;on al Asilo de nos Desamparados con enfega de regalos.

A las 14 horas: Gran comida en el casal para degustar unas exquisitas paellas.

A las 17 horas: Concenfación en el Casal para asistir al Desfile

Ancia-

de Pasodoble.

Alas22 horas: uCrema, de la Falla Infantil.

A las 22'30 horas: Cena sobaquera en el Casal.

A las 24 horas: nCrema, de la Falla Grande, a continuación Fiesta en el Casal con "GRAN XOCOU\*T4".

NOTA: Esta Comisión se reserva el derccho de modiflcar horarios y actos' notificándolo en el tablón de anuncios del Casal de la Comisión.

t

Himno de la Falla Música del Tanguillo "Hay ltiña Isabel" Títol: HAY FALIA "EL MERCAT" En el barri del Mereat se planta semfre una Falla

En elbarri del Mercat

que l'admiren tota arreu

les

fier lo rambosa i galana.

fortard,n el caf baix I'ala.

Els forasters

i ek

del

I'any que no

ni han uist cosa lareguda en I'altra fart de la mar

afaga

el

farol, alaga

Que caten tots

els falleros

els falleros

crid,a la xiquilleria,

i els fallcru

tots ok falleros

ek contesten

xiquets, que canto ta tia.

en moltíssima alegria.

ESTR]BILLO ¡Hay Falla EL MERC,LT! Cuant mos fas treballur casi

flanta falla,

els mosquits

que tu no me ansendrds.

crida la xiquilleria,

i canten

se

i

Carnicers i uerduleres li diran al uigilant,

iobk

no se cansen de mirar,

Que canten toh

granotes

ES?RIBILLO sense gafi,a.

¡Hay Falla ELMERCAT! Cuant mos fas treballar casi

sense

gana.

¡Hay Falla ELMERCAT! Ja uorem al rtnal qui es que la paga.

¡Hay Falla EL MERCAT! Ja uorem al final qui es que la faga.

Anem lels carrers i lels canerons

Anem pels carrers

pujant escaletes

pujant escaletes

corrent i fuxint.

corrent i fuxint.

¡Hay Falla ELMERCAT! Per estar conteruplante un bon rato

¡Hay Falla EL MERCAT! Per estar contemllante un bon rato

no torne

no torne

fer

casa,

en tota la nit.

i pels carrerons

fer

casa,

en tota la nit.

TERRY ,

%r,r"rá -ú *,

Vrrry,

TE REZ-XE RES-SHERR Y

-7ú

& B RANDY

PUERTO DE SANTA MARIA (ESPANA)

áNOXrE6

NtF(»ñg«»s».

Faustino Blasco, 15 Teléfon o 241 02 94

46600 ALZIRA

(Val

encia)

SPAR ES AHORRAK MUCHO MAS. CENTRAL DISTRIBUIDORA SARR¡O Camino San Bernabé, s/n. - Apartado de Correos, 53 Teléfono 241 8611 (5 líneas) 46600 ALZI RA (Valencia)

sucesores de

C. SIMON, s.l.

RECAMBIOS AUTOMOVIL Y MOTO BICILETAS - NEUMATICOS

AGENTES OFICIALES DE:

B.[I. . MOBYLETTE . MOTOYESPA HONDA. SUZUIil . YAMAIIA APRILIA . KAWASAIil Avda. Sucro, s/n.

-

Tels.: 241 05 34 - 241 05 58

46600 ALZI RA (Valencia)

CONSTRUCCIONES

@

CI

0

N@

OFICINA C/ . Luis Suñer, l5-E - boio

Teléfono2íl 3125 46600 ALZIRA

RUIZ SERVIAUTO, s.L. A TNSTTTLnO REY DONJAIME

JTTNTO

lttcsúonc

@

SERVICIOS DE NEUMATICOS LAVADO DE COCHES Y ENGRASE, SERVICIOS RAPIDOS Y ESMERADOS San Juan Bosco, s/n. . Tel.241 99 90 46600 ALZIRA (Valencia)

Josรณ J. Durgos lvlonlanet GRADUADO SOCIAL ASESORIA IABORALY DE

LASEGURIDAD SOCIAL Reclamaciones previas.

Representaciรณn ante juzgado de 1o social. @tr

ASESORIA FISCAL Y CONTABLE

CONTABILIDAD GENERAL Y NALruCA

C/. Colรณn, 58 - pta. 9.u . Tel.24O 11 25 ALZIRA

ESPEGIATIIIAIIES

ยงANDALIt{A'4ยง,A, PRODUCTOS PUROS DEL CERDO

Son Dolmoy (Gerono) Tel.

20 84 55

DISTRIBUIDOR EXCLUSIVAS CENTRO C/. Roquefor, 6 BURJASOT

ACEITES COSTA

BTAI\CA,

S.A.

@

LA MASIA

MARCAS REGISTRADAS: LA MASIA LINCESOL LINCE FENOMENO Avda. Pio Xl, 24 . Tels.: 287 14 90 - 2A7 16 60 Apdo. Correos, 5O' GANDIA

Sontos Potronos,

4 o Tel . 241 59 23

I

NSTALACION ES Y REPARACION ELECTRICAS EN GENERAL

ES

EEHL COOPERATIVA ELECTRICA ALZIRA

C. Dr. José Gonzólez, 36

Tel.24l 03 9ó ALZIRA

T alleres

L6pez PLANCHA Y PINTURA CABINA SECADO AL HORNO Y BANCADA PARA REPARACION DE AUTOMOVILES EN GENERAL

Vicente Pérez Pelufo, 2ó Tels. : 241

86 7 5 - 241 47 ALZ]RA

3l

I

¡l

D

I

IToTARONJA C/. Costa,, 8 Teléfon

o 240 47 03

ALZIRA

l-

i

o lPirfi«A\ AMEINI II DA\ Avdo. Sontos Potronos, 30 - Teléf. 24O 14 46600 ALZI RA (Vo lencio)

Drunl PERFUMERIES Avda. Luis Suñer, 1 Teléfon o 240 22 95 ALZIRA

15

*limne RegíonaA Per a ofrenar noves glóries a Espanya, tots a una veu, germans vingau. ¡Ja en el taller i en el camp remoregen cántics d'amor, himnes de pau! ¡Pas a la regió que avanQa en marxa triomfal!

Per a tu la vega envia la riquesa que atresora, i és la veu de I'aigua cántic d'alegria acordat al ritme de guitarra mora...

Paladins de I'Art t'ofrenen ses victóries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapís de murta i de roses fines.

Brinden fruites daurades els paradisos de les riberes; pengen les arracades baix les arcades de les palmeres.

Sona la veu amada vibrant ressó, notes de nostra albada canten les glóries de la Regió.

Valencians: en peu alcem-se.

Oue nostra veu la Ilum salude d'un sol novell.

Per a ofrenar noves glóries a Espanya, tots a una veu, germans vingau i,la en el taller i en el camp remoregen cántics d'amor, himnes de paul ¡Flamege en l'aire nostra Senyera!

i en potentíssim,

¡Glória a la Pátria! ¡Visca Valéncia! ¡Visca! ¡¡Visca!! ¡¡¡Visca!!l

.fl|

0nl[ Coio de Ahorros

del Mediterrรกneo

241 Or 52 362 6t 46

EL FILQUE

NO"EALLA