|^
J
tu {
il
*r
,
;,
L.
,]
ry
t"
'l
N
It
i'
C/. Foustino Blosco, I0 - Tel. 96 24O 47 95 - 46600 ALZIRA
Lff&ret
Edita: Falla El /llercat Portada: Areco, S.L. Fotografia: /osé Carrillo Sandonato (Niclas)
Articulistes: Bernat Ríos Furió Dauid Ríos Furío Elena Camarasa Baixauli Antonio Lluis lllartinez i Furió
Artiste Faller (Falla lllaior): Rubén Gónez Aranda Artiste Faller (Falla lnfantil): /ordi Fresquet Resp. Realització: Pe¡te Lluch Samper Üernat Ríos Furío Dauid Ríos Furío Fotomecánica: Areco,
S. L.
lmpremta: Lit. Piera, S.L.
e@.M$* ffi Fgd§§, !§|§ffi
ñÁ§exlrwwuü*
6' (,'
. _,? -..). ., 1. Í)r..= t..-+ <!/ - ¿ t
,-
... i). l¿ . mx
1d¿
no r¡
r:
P.r qúa
;.-..-:. Si vos o Rlziro
m¡ro el pont de Sont BernoE, Io Cosello, lo Murto i el Respiroll, I'ovingudo i lo Follo del Mercot i molEíssimes més cos@s s@ns@ costor-L@ n¡ un "9oll" Si per tolles Ee'n rocordos
d'on hi ho inspiroció més humor i picordio r@bossonL EoE d'ologrio és un Iomo qu@ no tollo p@rqu¿ jo osto demosErot Io millor tollo de totes dos don@s ¡ un "pot" m@rcot.
Mro«-WWM# Par a ofrenor nov@s glóries o €sponyo, tots o uno v@u, g@rmons vingou. ¡Jo on el toller i o¡ al comp r@mor@g@n cóntics d'ornor, himnes de pou!
o lo rogió ovonso @n mono EriomFol! Par o tu lo vogo envio lo riqueso que otresoro, i és lo vau da l'oiguo contic d'ologrio ocordol ol ritmo de guiEorro moro... ¡Pos
qu@
Polodins do I'FlrE t'oFrenen sos vicEórios gogontinos; i ols teus p@us, SulEono, tons jordins estonon un topís de murto i do rosos I nes. Brinden truiEos dourodos els porodisos de les riberos; p@ng@n los orrocodos boix los orcodes da las polmoros. Sono lo veu omodo ¡en poEontíssim, vibronE rassó, noEes de nostro olbodo conEen los glóries de lo Regió.
Voloncions: @n peu olcem-se Quo nosEro v@u lo llum solude d'un sol novell. Par o oFrenor nov@s glóries o €sponyo, ToEs o uno v@u, g@rmons vingou ¡ Jo on el tollor i an al comp r@mor@g@n cirnEics d'ornor, himnos de Pou! ¡Flomege on I'oire nostro Sengero !
¡Glório o lo Ptrtrio
!
Visco Vol,áncio ! ¡Visco ! ¡¡ Visco !! ¡¡¡ Visco
¡
!!!
¡Vtxu
r jnsl t:lrar j §9I
-*e
\
w
rc_::
,
¡\rri;rz irl!yr {ltt'tún {-iúrt¿z i!rutdu I
J
.r-
/;
'/,
/
/
I
t
§anrnü4ref,6 def, Prrcmfdrymü
n # Estimats amics: més, i a tra(és del nostre llibret rtull 4ue uosatros fallers i falleres lllercat", simpatitzants de la mateixa i en general tota la ciutat ta Fatlá "El de de la festa de les fallesparticipeu d'Alzira,
Un ong
A*b ,rto, dies de lesta culmina el treball de tot un anty', pet tant són dies per a disfrutar, felieitat.
pq a disfrutar, per r/iure la festa amb
un gran ambient de
Recordont que el foc és la culminació de la nostra festa i ¡ue tot ho putifica, Uolfuia que com a tla'lencians i fallers (ue sóm, tirem al foc totes a4uelles coses que al ilarg de I'ant¡ hagen pogut trencar els moments d'alegria i d'amistad.
Uuil donar les grácies a tots els fallers, falleres, fallers d'honot i amics, per tota l'aiuda qu" int doneu i demanarüos ¡ue continueu esta col-labotació.
A Gr**o,
Noelia
i
Nacho
d'esta magnífica festa iunt
a
desitiar-íos pue este anr¿, especialment, disfruteu tots els amics de la falla.
Per úftim, tull despedir-me animat-los a participar en tots els actes organitza la nostra falla amb il.lusió i moha alegria. EERNAT RIOS
I FURIO
1ue
President Folloro Mojor Uico-presidont l" Uice-prosidcnt 2" Vice-presidont 3" Vice-prcside¡J 4" Secrotori Uice-socrotori Trosorer Vico-tresorsr Comptodor Uico-comptodor Dolcgot totories Dologot ds Festes Uice-delogots de festes Dolegodos lnfontils
Dolegots de Jovcns Dologots tlibret
Dolcgots Rol. Publiquos Delegot €sports Delogot Monuments Dolegot Junto Locol Ribliotocori - flrchiver Cosolcr
Bernot Ríos Furió Gemmo Gorcio Gimeno )esús Peloez Riol flltredo Sitre Rubio Bernordo Mortinez Pérez Fco. Jovier Oron Redol lsidoro Beldo Ferrondis €nriquo Montolvo Peroperaz Luis l19ut Vidol €nrique Petit Flrondo Rofoel Dolz Sifre José Costo Boquero Fernondo Greso Villonuevo Fernondo Llorco Mortin €nrique Gisb@rt Gregori Victor Bologuer flrmiñono José Monuel Hernond iz Har¡a¡diz llmporo (ebollo Cebollo CrisEino Colvo (oro Roso Morio Bono Corbonell M" Rmporo Compos Compos M" Flngeles Ríos flrondo Luiso Gómoz Rrondo José Rlborolo Gonzolez José Lluch Somper Dcrvid Ríos Furió RoFool Presencio Redol Froncisco Cono Gorcio Fernondo Poscuol Jerez Dovid Ríos Furío Juon Ortego Pelufo Bornordo (ucorello Fernandez Rofoel Volles Fllvorez
. UOCfltS .
# www
José Rndres Gil Jorge f:lndres Guarrero
Mo Jose Lluch Roco Neus Lluch Roco
lsobel Bologuer Gorcio Doloros Borbor Morogues
Jooquin lvon Lopoz Coños
José Bollcr Sonchis Jesús Bernio Mortí llbel Blosco Comecho €duordo RuEiño Polomores Poulo Condido Olivos Froncisco José Cono Sourino Mo Cormen Cono Sourino
V¡cenE@ L. Lopez Plosencio
lnmoculodo Copollo Bollester Froncisco Corbonoll Poscuol M" Flmporo Corbonell Poscuol Mercades Cordono Go¡zalez Corlos Costero )ime-ñaz José €nrique Cos[oro Orovig
Lidio (ostoro Péroz Roso llno Costillo Tones Morto CosEro €spoño Rgust¡n Clori (oLolon Cristino Clori (otolon llgustin Solvodor Clori Llopis Flndres Colomer Costolls
Morcodes (olomer Costolls Silvicr Costcr Mortinez €nrique Costo Polufo Miguel (osto Palufo Miguel llngol Cots Menguol €dolmiro (uenco Peiro
Morio Luiso Dioz Flrgente Juon flntonio €nguix Neguoroles Rmporo €nguix Soriono Milo €scrivo Blosco Roso Doloros €sporzo Poscuol €liso (stors Gollordo Ruth Ferrer Gorcio
Morio Lopoz Morch Bornot Mogronor CosEero Louder MorEí Comps
Victor Mortinez Dioz
(orlos MorEinoz Godeo Flntonio Mortinez Poscuol Poblo Mortinoz Soles Flntonio Mortinez Sonchoz Juon Corlos Mortinez Selmo
Bernordo MorE¡n@z Torrr@s Mirióm Mortinezfo¡ras Roso Morio Mortinez Torres Bornordo Morzol Ortells Josa Pedro Mogort MorEinoz Vonesso Mogort MorEinez Froncisco Montolvo Fcrrus Cristino Oliver Boquoro lldrion Oron Redol Froncisco Joviar Oron Redol M" Dolores Ortego'Minorro Nurio OrEs Tormo Juon Flntonio Pordo Sonondres Bernordo Poscuol Pollos )esus Palaez Biolconot Jcrnlncr Poll icer Biolconot Lldio Pellicor Gores Raul Peraz BoEollor ñusios Pérez Corbonell Morcedes Péraz Garrido Roquel Péraz Gorrido Salo¡a Péroz Gorrido M" Cruz Peris Péraz Tereso Poris Sontopou
Roso Mo Fenar Zuniaga
lorelo Pelil
M" Lluiso Ferriol Bisbol Silvio Furió Vidol José Luis Godeo (orroscoso Miguol llngel Gollut Mortinez Miguol lldofonso Gollul Ortego Rntonio Gorcio Gorcio Noolio Gorcio Gorcio
Vicente Piara Pollicer M" Julio Pioro Requeno OreEo Pioro Requono Juon Joimo Presencio Colom M" Flntonio Presoncio (olom Rotool Presencio Colom Dovid Rodol Solor Jovier Roso Cormono €leno llipoll Voquer Gemmo Morio Ruiz llndres
RuEh
Gonigues Pellicor
M" (ormen Gil Farra¡ llno Gil Mompol M" Nieves Gil Mompel llubon Gómez Flrondo Sondro Gorriz Poris Loire Grou Font Froncisco Groso Morco Bornordo Hornondiz Flrondo Jovier Hervos Presencio Froncisco Jovior Jose €sEavo Froncisco Jose Gorcio Silvio Julion Pollicer Fco. Jovier Leol Gómoz Lillo Corrozon (orolino
Pérez
Froncisco RuizPérez Oscor Sonmi guel Polocios (loro Sonz Lopez Corlos Sebostio (omos M" Grocio Sanio¡ Pérez flltredo Sifre Sono Poblo Soriono Dolmou M" Josafo Tomos Morin RoberEo Rnton¡o Tomos Morin Jose Crispin Torros Polou Jossico Tudolo Pinedo
lsobel Morio Tudelo Plo
Rntonio Llondoto Gorcio
Flmporo Vordu (olomer
Jose Juon Llobrogot Voqo
Vic@nte Vogo Conot
-tll
j
Gemwa,' a' ta fallera' maior, rendits a{s;¡eus peus,'els |alléirs íenim i $ostre ¡lolst'tnillar'- r ' a tu et donem, per amor. :
Per:ser eutre totes, regina elegida, i per els merits sobrats, la falla t'integra, dins de sa ttida, a tu rendits í admirats regina pets quaffe costats. 0'cupes de la festa el primer lloc, eres regina per decret popular,
i per a sempre te hattew de cantar fins despres que el regnat acabe el foc Pei4ue has sabut donar-üos ei1e toc, de gracia i simpatia al teu regnar, 4ue tots hem obedit, sense tnanar, per4ue [tas'sabut estar sem¡oie.al ilac. Ens plena a tots el üoret satisfeta per{ue en la falla res t'ha de faltar, i tu seras ban/era de,;la,festa, : :: ', la 4ue saludem h.onyats, al,F'as§ar ':,
L«:cotiissiti.
T"
tt it
ti
ru
áñ
I
E
\
,i
T!
§
\
t
&,kw Sou les donés dalencianes esperit de terra forta udxint les gales de fhorta, tant jaíeni cow oeteraaes.
'La falla en úosatres uiu perque sou filles imares d'unes ilusions molt clares 1ue fan del casal un niu. Formen eixa cort d'honor acompan4anat a la regina, per serúici i ¡ter amor Senr¡oretes de la festa sou D'Alzira lo millon
La Comissiit.
hallel-Salagui;lr f,arr;ir
üllllrruüarlurr lvlwagws
Ro s
a llaria B l¡u;a,'lwluo u ell
ilF H rl ü
,,,.,t'i,,,,K&', ltlo Crístw,tahloCaw
Itll¿rc
lf'
r,lu Cadona
Amp aro
Gonzalez
Crlllolk f;ellolla
Itlo
Carmen Cano §aurina
LidiaCasteruPfuu
Cristina Clsri f;atalán
lvl
Amparofu fi§alnuon
kosa Ana|,qstillolrirru
lvluc e de s |;ol,lw er
C
astells
Wry] Elisa1stws f,alkrdo
fruthFurrlr 0larcia
Ro s
a llaria Few,ai' Zwia{u
fi t*6 ll
ü
1§§,:
:::lll:ia::::::::::::::::r ::1..]:];::::::::::::::]:::',:,'..:.&
& 'l #A ., h,., 'l' ;'
f
lilo fltr;tes flilfilompel
Luisaflomu /'rauda
,1.,
)*
T3
Leyw frrauFont
l#loséLhcl,'ilrlr,a
§iltiaJulianrlellrcrlr
/drlus Lluch Roca
Átlaria
Lopu lilarch
frosa lllr,ria llr¡rtinez l¡lrres
¡, l?,
:.¿,
I,f, ¡olur¿¡
i
a
lttliuarrr'
Jminafelka'l*linmr,
a ¿ .¡:1:' , "_.. , 'ili?i,:,.§;t:!r'.
Lidia
rlrlllicer,§qres
ill,lrc,¿l,¿s
lvlo
Pírez f¡attii¡o
üuzPerkféru
ilrlquelrliluirlrrido
lrlrualwk§anuputt
§eli;na
'§rrrrido
Llll*oP*itféru
;
lff
/rullnialwllncia|;,llol¡
§an/lrs0¡,lrr¡nrlrlrk
W
AngelesilítsArandr,
§tltiaFurii lii¡lrl
llenafripoll(rlquu
l,al,lellkúakdrllarlll,
ffe *nÍt*##rtsss -€
BUNyoL D'.ARcENT Amparo Carbonell i Salmerón Carlos Casterá i Jímenez Am¡taro Cebolla i Cebolla Edelmiro Cuenca i Peiró Gemma García i Gimeno Antonio Orón i Redal Lidia Pellicer i Garés
BUNV0L D'.oR Luis Agut i Uidal Luisa Gómez i Aranda Rafael Presencia i Colom Bernat Ríos i Furió
SUNV0L D'.0R AluB FULLES DE LLORER iiii;aiiiiiiii,li
t,,a,,llltiiair:iiir§ii
::t:rrrtrtiiutliililtiliit::aaar,:::&:
Bernardo Cucarella i Fernandez
BUNV0L D'.0K I BRILLANTS AB FULLES DE LLORER Francisco Gresa í tlllarco Beruardo llarzal i 0rtells
FLAl,lA D'0R üernardo Álartinez i Pérez Francisco Gresa i l|larco
d§e"l§r¡s L€MR ''TOT €SPORT'' Flrtisto: Rubén G6mez flrondo NovomenE on l'octuol axarcici 1999, al jove i cJestocot ortisto tollor d'lllziro i périt ceromisto Rubén Gómaz llrondo, guonqodor do diversos Primors Promis Eont @n Follos mojors com @n intontils, i membre de lo comissió, ho @stot @ncorr@gol do consEruir lo nostro follo €l Morcot por ol 1999.
Tot i com el sou lemo inclico, lo tollo €l Mercot cl'onguonq, trocto cl'uno do los possions més ocondrodes ol món occidentol on ols tomps octuols. €tectivoment, orr@u de lo seuo geogrofio, tots els @sporEs @ston pr@n@nt un ougo descomunol, EonE @n lo positiu com @n lo negotiu. De lo port negoEivo i el seu porongó omb oltres octivitoLs do lo vido humono, s'ocupo lo crítico del nostre monument. Un gron cop cJe jugoc,lor cJe béisbol, tormo lo porE centrol cle lo follo. Dolt d'oll podom Erobor dos colossols tigures del rugbg i el btrsquet, i o un lotorol uñ r@pr@s@ñEont de I'esport rei o lo nostro noció, ol futbol. Por lo seuo coro r@con@gu@m un dels més fomosos i internocionols porEers esponyols qu@ vo @stor octuont dorreroment en ol Voldncio. Fl I'oltro loterol oporeix, ortísticomoñlr@pr@s@ñtoclo, lo copo clel Món, un dels mdxims guordons do l'octuolitot. Junt ol trofeu, i sobro un sottr, es trobo l'orxicon@guE president d'un dels equips do primero divisió, enfloquit per contemplor @n un televisor lo negotivo morxo del seu oquip.
lguolment poclom Erobor un "PITO" orbitrol, ol quo eviclonEmont li fo mol
el cop, junt o oltros olomonts osporEius que formen les bosos do lo tollo. Tombé oporeix un poE de begudo isotónico, ton fomoso on I'octuolitot. Uno róclio vo clonont les inocoboblos notícies esportives qu@ @s produeixen didrioment, i no molt llung podem distingir un fomós "TOR€RO' que esttr tont un pos@.... de piloto. Dorrere cJel monumonE Erobem un rellotge closporEodor que vol dir quo si no es dasporlan ho tindron ben omrg. Por o descobrir les oltres @sc@n@s de lo follo Lon[ (om ol seu signiticot, os convenionE visi[or-lo duront els tres dios quo estoró plonlodo en ol lloc ocostumot, i llegir els sous Eípics i sotírics versets, corr@goLs do sol, do pebre, i de bon humor, corn s@rnpre ho Eingut p@r normo for lo voEeroníssimo tollo €L M€RCRT. Lo Comissió.
#***t* ffiffi#§ffi
Árü*s*e fimfkr. §**&i** §dm*§
§r*md*
§aI
rۤ
tasf,ót §T deX
€n
I
N F
k
N T T
L Uupurro agrai'r a la falla la confianga (ue ha dipositat en mí i dir-li pue estic molt content de pertanqer a aquesta gran familia formada per aquesta comissió.
k meua familia fallera pue m'ha uist naixer, creixer, iugar, riure en fi, qae tot el coftespon fer a un xiquet... En
N o po, creure'm 4ue io síga el seu President lnfantil, i nolt meqs que la meua Fallera siga Noelia, ia que ella és la nostra Dulcinea, per simbolitzar la inspiració, originalitat i bellesa de nostra falla...
Erprrr* que ens companryeu, a bregar amb eixos lúolins de uent (ue se'ns hi puguen presentar, per a conseguir diUertir-nos tant com el seu protagonista que ua uéncer a eixos qrans qegants... Us
conuide a que úngau
a
coneixer-nos, ¡a
pue
estic molt orgullós de la
meua Falla El frlercat..
NACHO GISBERT
P.D: De
part dels meus pares i meua
I
PÉREZ.
UISCA LA FALLA EL MERCAT
Wffir@&#*wMe #w@M Prosident Ignocio Gisbert Pérez
Folloro Mojor Nool io Herno ndiz Compos Vice-President Jorge Llorco Ríos Secretoris Sergio Beldo Corbonoll Tomos Pérez Corbonell Comptodor Fernondo Greso Colvo fresoror Ignocio llgut Cebollo Dologots Doniel Oron Gómoz PoEricio Montolvo Díoz €nrique R. MonEolvo Díoz Cormon M" Ríos Pellicer
. VO(fltS . Flndreo Rgut Cebollo Luis Fllezo Borgues
Bogoño fllforo Volles Poulo Bologuer )ofra Victor Bologuer )ofro Corlos Beldo (orbonell
Jovier Corbonell Morti Lourdes Corbonoll Morti Jose (ostello €scrivo Milo (ostello €scrivo fllejondro Costo Moreno f:ldrion Cots Roselló
I $t $it$' Flndroo Cots Roselló
Bernot (ucorello Pérez Morto Cucorello Pérez Corlos Dolz Cordono Rofoel Dolz Cordono Roquel Dolz Cordono Celio €nguix Gomoz Gomo €spoño Villolbo Corol ino Ferrondis Bellvis Solvodor Luis Ferrondis Bellvis Roberto Farror (olomer Corlos Folguero Nodol M" Rmporo Godeo Julio
Ximo Gomaz Peris Cristino Greso (olvo lllejondro Guordiolo Lucos Blonco Hernondiz Borbor Sergio Hernondiz Compos Soro Jordon Voliente Joso lllberto Leol Conet Seleno Leol Conot Dovid Llorco Ríos Guillermo Llorco Ríos €leno Mortinez Flrtos Morto Mortinez Godeo lllbo Morlinez Gorcio Solvodor Mortinez Gorcio Poblo Mortinez Mortinez
Ferron Mortinez Sierro Rocio Mortinoz Sierro
Vicent Mor¡ons Roco Begoño Molino Pelaaz Blonco Molino Paloez Louro Montolvo lboñez José.M. Montolvo Ll inores Tomoro Montolvo Llinores Morto Nocher Costo fllejondro Oron Gomez Lidio Oron Gomoz lldrion Pordo Fllonso Bornordo Vte. Poscuol Rodo )asús Palaez fllorcon Tomos Péraz Corbonell Vicente Pérez Gorrido Sondro Petit Foyos Dovid Piño Herroro Froncisco )osé Ríos Poscuol Dovid Ríos Pollicer Flngelo Ruo Monserrot Mo Flmporo Songil Corbonoll Gui llem Torres Gorgollo Flndreo Ubedo Tomos Louro Vollos Bono Morto Vollos Bono Fuencislo Corol Vorgos Gongo Rlberto Vogo Conet
Eres il.lusió palpitant 4ue naix del cor, i a tots els cors aplegues amb el teu "Candor". "Candor (alencid", reflexat en un conte, cofite fet realitat des¡trés de tant de somian Realitat hexicera, fragant, gentil, bonica, com és, la teua infantesa tadiant plena de uida plena de goig i alegria; per(ué eres Nostra Fallereta tl/laior i eres per als teus fallerets lo nillor (ue té Alzira.
Pepita
I !
/ru fr'r:)
ffi
/
;# -mĂ&#x2030;
\
tl f
,I
a ,,
?
a I a
7Z
}
kagrllĂźolzCardom
Lourdu f;arl¿llnr¿llÁia,¡rí
fnulaBalaguulafre
I
C ar olfu
Carmen
/ruful,af;otsk,;srllli
ü
ra,.,,,r,
"...
*-r
#ffi t:t::..1t_1t:,',
l,lqrta
lllartinr¿¿ G
aleq
llaria
frir¡s
ell,l is
Pslfuer
SlancaHunandk ,Bar$at
Cristfuac¡ruaCaho
/rmyaro AudeaJulw
a Few an dh 8
tยง
,..X
,lil:i:::i::t:::t]
Lidia \ran,ยงiยก,ntu
Tumqra llontaltla
,
Llinaru
::,:,tit:i:i:ri:al:::iialaia:
llsiz /rndw
Aup ar o ยง anqil C arlo an sll
wii:i:ii:iii :ti:::rrri
lgnacw AgutCebúk
Uicwr
lartfu Car$anellllati
Srlayw lolre
§afuadw Ferr an dis A r¡lbis
ffi}§! * rc§
§ t
SeruatCucarellaPfuu
Alrian f;ats ilasel$
|arlss ü,llz |;ardoua
fralahohf;ardrlns
:""::':
Ü arli d
ilí o s F ario
fiobera Furer Colomer
Funaudo fuesaf;ufu,¡
)lino'§imetPstis
§rrrgr HwandizCampos
/rdrianr:aús Alanso
fu*wisco Jasé Nas lasrlaal
Fwan illartinezSiel,ra
l,lmss Péru Car$awll
Enrtpue ftuhen illrlntahlá biaz
ba¡Jid
f¡ña lle,rera
0ltillrlmlrlues Gurgilh
a,,:,:,:,:::.:,:::::::::::::::::::::::::::::::,,tI:I,IiIIiiIl't,it:IIIIIi
li.l
lrc
ffiffi§lffii§lffi§ll;lll.::ll¡¡¡¡l¡¡¡¡::lll:¡:llllll,l,ll:::lll,::,ll::,,::l::::lllll:::::,:: illiiiill:l::ll:tttt:ttt:::iitttttii:li::i:i::llilllll:,li::i:il:lll
lrll§§l§]:i§::::&o*r§r¡§t'rlillllm,rr,,::r:ui§:::iñ3&'t&i]]rt,r:irrrrr,ir,rrrirr]]rr:r,,r,,,i,r,t,,rr,,,ri,ri:r,::rr,i,r,,,,,l:i:::rr,ir:
i:liw§:
. l¡. r.
'{ ,ir:tf
_.. 4 I
/ ,
:--
-
tr,:,r:¡:.::.:iiiilarli.r::tlllilill rlrirl::rrri::r'::r::iii: +
é¡*/'\I
,-
a
i ri::i]i:a:
i
ffiwse#s
§*§§a
,r#
rH" t'gi fut ''9, €Á;
ir"ffi$
Ártísfe §*{t*r
§ord§
fus4*et
'§WWr&§W Klrcp§§,
d§wl§as
ñwr§§,
#wfu,&t:tx§$ L€MR ''V¡RTG€ R ROMR'' Flrtisto: Jordi Fresquet €scono principol: Hi hon Eres romons, dels quols, un @s el corcalar de lo pr@sso, hon es[on Eoncots Eots els problemos i preocupocions dols xiquots. €ls olLros dos s'hon conlogioL de I'ilusio dels menuls por jugor, i eston fonL oixo: JUGRR.
I"
Csceno: €l ioio osLo conLonl I'historio de Romo ols nots, i oquesLos de I'omocio s'hon possoL o jugor o Romulo i Romo dins d'un cobosse[. 2" Cscono¡ €s[o ol guordio vigilont ol tomos p@rsonotgo de televisio Stevo Urkel , p@r o qu@ no esclove @ñ ningun envolic.
3" Csceno: Hi hon dos tigres omb el corceler qu@ @ston Furiosos no els hon donot lo souo rocio de " s@pio o Io romono".
p@r qu@ @ncoro
4" Cscono: "€ls daus da l'Olimpo". l"- Julio Cosor: €s el que presidis l'Olirñpo com @mp@rodor de Romo. 2"- flpolo: Que per o ter honro del s@u nom esLo menjont-se un golot. 3"- llFrodiEo: Lo m@s coque[o de totos les dioses. 4"-Morto: €s el dou de lo gu@rro i sempre osto opunL p@r o lluilor. 5"-Boco: €s el deu de lo tosLo, i com o tol te ol seu coslot un gos "butoL", i ol porter d'uno discoLeco.
5" €scsno: Neron @s con@gut por ser el primor piroLecnic de l'hisLorio, jo que li vo pegor toc o Romo, per oixo no pot resistir lo Eentocio de Eiror-li un mosclet o uno cuodrigo qu@ posso por dovon[ d'ell, provoconL lo beigorio del covoll.
w!
ü;,ü'Á
ff es F rllius I Wg,r :
DIV€NDR€S 5 D€ F€BR€R fl les 2l hores, ol Gron Tootro do lo nostro ciutot, Presentoció Oficiol do nostro Follero Mojor, sengoreto Gemmo Gorcio i Gimano i lo souo Cort d'Honor. Fl
continuoció sopor do Golo de lo nostro comissid en lo Solo Lo Mosio.
DIUM€NG€ 7 D€ F€BR€R ll los l2hores, ol Gron Tootre do lo nostro ciutot, PresenEoció Oticiol de nosEro Follero Mojor lntontil, xiqu@to Noelio Hornondiz iCompos ilo souo CorE d'Honor. fl continuoció dinor i Fosto infontil.
DISSRBT€
ó D€ MRRC
Misso em memório dols follors ditun[s. Crido dos del bolcó del €xcm. fljuntoment. Inoguroció oficiol do l'(xposició del Ninot. "Verbeno follero" orgoniEzodo per lo Junto Locol Folloro. fl los 22,30 hores Sopor de principi de fastes.
(oncurs de poelles orgonitzot per lo Junto Locol Folloro.
R las
I8
horos Gron Covolcodo Multicolor.
Després de lo (ovolcodo hi houro festo om@nitzot per Discotemplo
DluM€NG€ r4 p€ MRR( fl los
l0
TroslloE
hores muntotg@ del nosEro Povelló.
de lo nostro Follo Gron.
DILLUNS
I5
D€ MRRC
Munlolge del
nosEre Povelló i plonLo dels nosEros monum@nts. Docoroció dols corrers del nostre borri.
pTMRRTStóp€MRRq Plontd Oficiol dels nosEres Monumen[s tollers. ñles22 hores Trodicionol SOPIIR D€ LR PLRNTR. ñlas24 hores "Verbeno" ol nostro Povelld.
prlLUNS,lóp€MRR( Plonttr Oficiol dels nostres monum@nEs Follers. ñlas22 hores TrodicionolSOPllR de lo PLl1NTl1. ñ las 24 hores "Verbeno" ol nostre Povelló.
prM€cB€s r7 p€MRRq fl les 8 hores DesperEd. A les 9'3O horos €smorzor.
fl les I I hores visito o distintes comissions. ll les I 4 hores PR€LLR Gegonl potrocinodo per lo firmo
GR€FUSR i cuinodo per GllLVlS. les I8'30 hores entrogo da premis ols monuments tollers o l'€xcm. ñjuntomont. Visito o distintes comissions. ñ las 22'30 hores sopor de soboquillo. ñ les 24 hor@s " Verbeno " ol nostre Povolló 11
DIJOUS
I8
D€ MRRC
fl les 8 hores Desperto. R les 9'30 horos €smorzor. ll les I I hores visito o distintes comissions. fi les I 4 hores Dinor ol nostre Povelló ll les I8'30 horos Ofrono de flors o lo Vorge del Lluch i o Sont Josep. Visito o diterents comissions ñles22'30 hores sopor do soboquillo. ñ les 24 horos Vorbeno ol nostro Povelló.
prv€NpR€s r9 p€ MRR( fl les 8 horos Desportd. ñ las 9'3O horos €smorzor. Fl les l0'30 horos, Sonto Misso en honor o Sont Josep, ol Finolitzor lo moEoixo porticipoció en lo processó. Visito o diterenEs comissions. fl les I 4 horas Dinor ol nostr@ Povelló. 11 les l8'30 hores Desfile del Posodoble. Visito o diforents comissions. ñlas22'30 hores CR€M|1de nostro tollo lnfontil. ñlas23 hores sopor de soboquillo. (R€MR de nosETo
FRLLR GRRN.
prssRBT€ 20 r pruM€NG€ 2l D€ MRRq 11 les l5 hores dosmun[oEgo del povelló. Fll
finolitzor Sopor.
ยก
I
l1
:
{!
{itยง,
t#l I ?
-r
rr.il I
q
t
l:ยง1lii::: .i,a :lllirl, ..llir:i:tlti.;&att
i;i::i1ll, ยก,, li;.::::,:l
%iYtยกrit,,;:::r i. ..,r, :,: _.&,
,:::.
I
/,\
Vermell d'espurnes de ferro, vermell de rosella en solc.
Grogor d'espiga madura, grogor de ginesta i or. Blau de lliri i celĂstia, blau suau sense un dolor.
Com ma senyera ĂŠs ma vida: tros de cel, de sang i d'or.
Enric Soler i Godes (La RepĂşblica de les Lletres) Abril-juny de 1.936.
CONCERT La batuta segura i ¡mPetuosa s'alga sobre els instruments i donant així I'entrada, es deixa caure suaument.
De sobte la música esclata sonenya justa metall i plata. Les notes passetjant-se per I'auditori van tramant aquest animat rePertori:
La percusió i els metalls contesten a fustes, que les seves notes alcen intentant que arriben a I'infinit, sense pasar,amb un sol bufit.
Peró una volta I'infinit toquen arriben al límit i de seguida cauen, llavors el públic s'alga emocionat i com a recompensa les palmes sonen.
Elena Camarasa Baixauli 2on ESO B l.E.S. Guadassuar.
Trehails Litrraris
qi
*§*il¡¡rx;**¡r:::a::¡rry::::illt(**:W
Una illa del riu Xúquer
El Xúqrer, durant algunes époques de I'any, baixa sense presses, tranquil, arrossegant la terra roja que fecunda els camps de Ia Ribera. Peró, sobretot a la tardor, canvia sobtadament d'aspecte i torna a ser el devastador que tan bé coneixem els riberencs. Alzira conserva als seus arxius notícies de riuades des dels inicis de la seua história peró, si deixem de banda la pantanada del 1982, sembla que el fatídic récord el va guanyar I'any 1672: el Xúquer se'n va eixir de mare onze vegades aquell any. Al=ira, que vol dir "l'illa" en árab, ha sofert sovint la forga del Xúquer: les seues muralles I'han defensada més vegades del riu que no dels enemics i el bell pont de ferro, restaurat de fa poc, és un testimoni mut dels esforgos de la població per dominar aquest aliat terrible que ha vist com alguns altres testimonis, més antics, morien sense poder derrotar-lo, Aquest Pont en va substituir un altre, anomenat de Santa Maria primer i de Sant Gregori, més tard, que va ser construit entre els anys I 308 i 1329 i va ser enderrocat I 9 I 8, quan ja s'havia inaugurat I'actual.
Un passeig per la Vila. La Vila pot produir una sensació agredolsa; és una llástima que alguns immobles hagen arribat a I'estat lamentable en qué es troben. Peró també és cert que les riuades dels anys 1982 i 1987 n'han accelerat la degradació. Sembla evident que Alzira pot revitalitzar un patrimoni arquitectónic d'una riquesa singular: les faganes solemnes, els escuts nobiliaris, els retaules cerámics o les arcades gótiques esperen la intervenció dels especialistes a fi de recuperar Ia seua esplendor.
La fagana barroca de l'església arxiprestal de Santa Caterina, que va ser bastida, probablement, sobre I'antiga mesquita principal de d'Alzira, presideix la plaga de la Constitució. L'edifici va ser reformat i ampliat l'any 1782 sobre el terreny que ocupava un antic cementeri i, per aquest motiu, al seu interior predominen els ornaments barrocs, entre els quals destaca I'altar dels sants Bernat, Maria i Grácia, patrons de Ia ciutat. També tenen interés les capelles situades entre els contraforts, la cúpula i la capella major. A I'exterior destaca d'una manera notable la torre gótica del campanar. L'actual casa de la ciutat és una construcc¡ó renaixentista, encara que conserva alguns elements gótics i se li'n van afegir alguns de barrocs. L'edifici va ser construrt entre els anys 1540 i 1603 i presenta una fagana d'una bellesa delicada i nítida, tan senzilla com elegant. A I'interior, el visitant curiós
pot descobrir una considerable col.lecció d'obres d'art, constitu'ida per quadres i escultures de diverses époques: des del retaule de San Silvestre, de Vicent Requena, datat l'any I 597 i que representa imatges del devocionari local, fins a obres d'artistes contemporanis com Ignacio Pinazo, I'alzireny Teodor Andreu, deixeble de Sorolla, o els prestigiosos pintors Armengol, Boix i Castejón.
Repas historic d'Alzira
A pesar que s'hi ha constatat I'existéncia de poblaments an-teriors als temps dels romans, la vila d'Alzira va assolirla seua máxima esplendor durant l'época islámica i va ser conquistada perJaume I I'any 1243. El rei no va fer donació d'Alzira a cap dels seus cavallers, sinó que la va conservar vinculada a la corona, Perqué era una de les seues viles més estimades, i hi va fixar la seua residéncia fins al 26 de juliol de l2Tí,justament la vespra de la seua mort, que el va sobtar, segons la tradició popular, al lloc on, ara, hi ha la creu coberta, quan es traslladava al monestir de Santa Maria de Poblet, on havia decidit acabar els seus dies.
Afavorida per la predilecció reial
i per la seua
importáncia estratégica, Alzira va ser cap d'un extens territori que comprenia més de quaranta llocs, viles i alqueries, des de la mar a Sumacárcer i Montroi. El terme d'Alzira limitava amb el de Valéncia, pel nord, i el de Xátiva, pel sud. Durant les Germanies, la població demostrá que el rei no s'havia equivocat en considerarla una plaga difícil d'ocupar. L'any I 521, el virrei de Valéncia i els nobles de la capital assetjaren la vila amb més de vuit mil homes, peró no aconseguiren véncer els defensors de la Germania, que van rebre reforgos de Xátiva, i es van haver de retirar. Tant Alzira com Xátiva no van ser sotmeses sinó a última hora. Les crisis económiques dels segles XVI i XVll van tindre una forta repercussió a I'Alzira foral, vila que basava la seua economia en la seda i els productes de
I'horta. La segregació dels pobles que havien format
part de la jurisdicció alzirenya i que també havien progressat, es va fer notar: Guadassuar, Carcaixent i Algemesí s'independitzaren d'Alzira al llarg del segle XVI i I'expulsió dels moriscos, I'any 1609, deixá la terra prácticament abandonada. Així, Alzira arribá a la Guerra de Successió en unes condicions que la feren decidir-se per I'opció austriacista i durant algun temps va ser seu de la Junta de Valéncia. Peró, en ser abolits els furs, la vila va pedre també els seus privilegis municipals.
L'any 1837 es va crear el partit judicial d'Alzira, amb I'estructura actual, encara que, anteriorment, des del 1823, la vila havia estat cap de la governació que duia el seu nom. Amb una denominació o una altra, el fet innegable és que Alzira va demostrar, al llarg del segle passat, la seua capacitat de recuperació: I'any 1853 va arribar a I'estació local el primer ferrovarril i, el 1876, el rei Alfons Xll li va concedir el títol de ciutat, en reconeiximent al progrés del seu comerg i de la seua indústria. Des d'aleshores, la ciutat no ha deixat de créixer, de millorar les seues infraestructures i d'exercir de capital efectiva de la Ribera del Xúquer, una de les comarques valencianes amb més projecció.
§ La Vall de la Murta La Vall de la Murta va ser adquirida per I'Ajuntament d'Alzira I'any 1990, quan ja era massa tard per a salvar
el monestir, peró encara es podia fer un esforg per mantenir viu un parat-ge natural d'una riquesa poc freqüent en terres valencianes. Situada a uns set quilómetres de la ciutat, el viatger pot accedir a la Murta per diversos camins, com ho fan els fidels cada any, a finals de maig o primers de juny, en una romeria dedicada a exaltar la Mare de Déu de la Murta, copatrona d'Alzira des de I'any 1892, per acord del consistori.
torre dels Coloms
és lúnica part de I'edifici monacal que conserva la seua estructura i que ens permet imaginar La
com era tot el complex durant el segle xv, moment en qué la insti-tució religiosa arribava a la seua máxima esplendor. La resta de les ruines, envoltades per un bosc de lledoners únic en aquestes terres, dóna al conjunt un carácter molt peculiar, no ha resistit la desídia dels propietaris que adquiriren el terri-tori en promulgar-se la desamortització. Peró, afortunadament, igrácies a Ia nul.la intervenció humana en el paratge des de fa tantsanys, la singular riquesa botánica de la vall ha suportat millor el pas del
temps. La capacitat de regeneració dels boscos mediterranis es manifesta clarament en I'abundant vegetació que encara podem admirar a la Mufta, a pesar dels incendois, i const¡tueix una lligó que els valencians hauríem de tenir ben present en el futur.
N¡NOTS Quelo el d'Alboraia té un cor tan noble i tan gran, que als treballadors els cobra els caragols que han trobat. El so
Este ninot de la falla
no t'estranyes que se't riga. ¿Qui no ha segut un ninot alguna volta en sa vida?.
¡Tinguen llástima a este jove que ja camisa no té! Ne tenia tres distintes i les té brutes les tres.
A esta dona valenciana per la que el sot vist de festa
S'ha gastat una fortuna
Bunyolera, bunyolera, no te cuides tant les mans, perqué si es que tens prunyons farás els bunyols més grans.
en llibres el so Joaquim; vol fer-se una biblioteca per a quan sápia llegir.
li canta albades la lluna i la mar les punteja.
en sa casa, mes que un sos.
pintors (ací cap dir) que alguns fallers han copiat, fixat be en algunes obres i vorás bunyols quadrats.
Si del
llibre d'este savi lo que no és seu es borrara, quedaria com un lliri, com la neu de la muntanya.
Sol dir-se: Lo que no es pensa mai pot eixir acertat. ¿Com jusgarem a la dona si ja nasqué mal pensá?.
Tant carregá de pintura la senyora donya Rita, que no es pogué reconéixer en I'espill d'una botiga.
Elionor la straperlista no puja als tranvies nous, perqué la porta automática li esclafá un fardet ple d'ous.
-He nascut per a ser mare; he nascut per a I'amor...I no té donya Gertrudis
Els
Son avi va ser ministre, ambaixador fon son pare,
"con tan altos abolengos" el que vullga que treballe.
A donya Casta
la viuda, de carácter generós, li preguntá Nelo un dia: -Aixó de Casta ¿és mal nom?
Per. V. CALVO-ACACIO Pensat i fet, any 1.944.
MONUMENTO MUSICAL - CONCIERTO FALLERO
A lo largo del pasado año, tuve la ocasión de seguir de una manera muy especial como se realiza un monumento fallero. Este es el privilegio que se tiene cuando TU FALLA la realiza un amigo
tuyo y además el taller está en tu pueblo, por lo que tienes posibilidad de pasar a observar su evolución casi a diario.
la
Este hecho, que para los que nos gustan las fallas, es un verdadero acontecimiento, me dio a asociarla con otra actividad también artística, muy distinta aparentemente, pero que no lo es cuando observas la evolución de las mismas. Me estoy refiriendo a la interpretación de un concierto musical.
Por lo tanto voy a tratar de expresar Ia relación existente entre un ARTISTA FALLERO y un MUSICO o INTERPRETE MUSICAL.
Cuando un artista se plantea como empezar, lo primero que hace es imaginarse que idea es la que quiere desarrollar, que es Io va a tener que preparar y amoldarlo al tiempo que tenga para llevarlo a cabo. Un artista fallero lo primero que hace es plantearse el Boceto, la Maqueta, es el momento de la inspiración, es cuando tiene que combinar su imaginación y plasmar sobre bocetos una idea, tiene
que evitar repeticiones, pensar en algo que tenga coherencia, espectacularidad. En este punto el artista fallero coincide con el compositor, no con el músico - intérprete. El primer trabajo de una intérprete sería la elección correcta de la obra a interpretar, adecuándose a sus características y al público al que va dirigido. Una obra de arte no es fruto de la casualidad, una persona no se despierta y de repente sabe modelar, pintar, hacer sonar un instrumento, tocar afinado, tener ritmo musical, etc.., todos estos elementos imprescindibles son fruto de un trabajo de formación.
§§§ Formación realizada desde la infancia y que tras un largo período de tiempo se va adquiriendo. Formación que nunca queda finalizada, ya que siempre debes trabajar para mejorarlay sobre todo para no perderla por la falta de práctica. Un artista fallero siempre está aprediendo, primero es la práctica la que le hace evolucionar,
sin descartar la adquisición de nuevas técnicas ¡Vaya si han evolucionado las formas de realizar los monumentos. ¡Un músico cuando acaba su formación no ha llegado ni mucho menos a su máximo; el tener esta formación no le permite interpretar todo lo que desea de una manera inmediata, cuantas veces escuchamos "¿no podrias tocar...l "y se le contesta diciendo que no la sabes, que no la tienes estudiada y te dicen "tanto estudiar para que..." ¡ como si un intérprete lo pudiese tocar todo y encima sin preparárselo!. Una vez elegido tema o pieza musical viene el iniciar el trabaio de creación o preparación del mismo. El artista fallero empieza a modelar su Falla, primero sacando de la nada todas las piezas que la componen, va creando las figuras, haciendo la carpintería, conformando la estructura, comprobando que todas las piezas se combinen entre sí. Esto se relaciona con el estudio básico de un músico, él ir aprendiendo las notas, ir dándose cuenta que función dentro de la pieza tiene cada elemento musical, que es lo importante y que debe resaltar.
A continuación pasaríamos al momento importante de la lija, es decir él ir depurando todas las imperfecciones que existan; que artista fallero no se pasa dias enteros con la lija en la mano procurando que todo esté correcto, al igual que el intérprete pasa horas y horas repitiendo el mismo fragmento, limando las imperfecciones, ¡Qué trabajo tan mecánico y a veces aburrido!, pero a la vez que trabajo tan importante y necesario para el resultado final. Cuando este trabajo está bien hecho, Pasamos al momento de darle color, darle vida a la obra. Un artista fallero cuando da color a las figuras, empieza a hacérsele realidad la idea imaginada, empieza a ver correspondido su trabajo, ve el resultado que el público va a observar.Para un músico esta fase es la que deja de
Yr§bálll
.§it§
rí§
lado el preocuparse por la técnica de su instrumento, es el momento en el que tienes que empezar a intentar expresar tus emociones, que todo no sea lo preestablecido en el estudio técnico. Por fin llegamos al lugar, sitio, momento deseado y que nos ha hecho ralizar todo este planteamiento, es decir llegar el momento de la verdad: LA PLANTA - EL CONCIERTO. Estamos en el momento esperado, el momento de dar a conocer nuestro trabajo, nuestras emociones vividas a lo largo de un periodo de tiempo. el momento de sacar a la calle todo el trabajo que tenemos guardado en el taller, de dar los últimos retoques, de cuidar al maximo los detallles, de solucionar los últimos problemas, de asegurarse que todo está en su sitio. También es el momento de preparar el instrumento, de conocer el lugardonde vas a ofrecer tu música, comprobar la acústica, ponerte a punto. Es
Por fin has llegado al sitio donde querías llegar, es el momento de la satisfacción personal, cuando se cumplen tus sueños, cuando te sientes orgulloso de lo realizado, momento que por suerte y por desgracia no es todo lo duradero que uno quisiera, porque inmediatamente t¡enes que pensar en tu próxima meta. En este sentido el músico tiene cierta ventaja, al permitirse la repetición de todo este proceso bastantes veces al año.
Desde este artículo me gustaría pedir al público su aplauso para todo aquel que se atreve a la creación y sobre todo, para quien encima esa creación la pone al descubierto para que pueda ser valorada. estos gestos de apreciación, junto a la propia satisfacción personal son la que hace que todos podamos disfrutar
de cosas tan querídas y apreciadas como puedan ser un CONCIERTO MUSICAL y un MONUMENTO FALLERO. Bernat Ríos Furío
DOLQA MORENA Tinc cor Malalt de tu... Dolga morena... El
Tinc cor, L'ánima en pena... El
Les paraules M'empresonen, Els teus ulls Son nits en vetlla...
Perd I'horitzó
A cada instant,
.
El temps Es una condemna...
Mirada tendra... Ulls bruns...
Dolqor De lluna serena... Tinc cor Malalt de tu... El
Tinc cor, L'ánima en pena... El
Perd I'horitzó
A cada instant... Perd el nord i la raó... I la vida Se m'esmuny... Sense tu,
Dolga morena...
Antoni Lluis Martinez i Furió A la meua eterna fallera...
GU[&
GOMERg\ñL
§L
o%r***em, /939
Pedro Gorcio Villolbo, s.l.
fel. 96 241 090 I ó
Avdo. Sontos Potronos, 8- 10 4óó00 ALZIRA (Vqlencio)
w§urryr.crywwr x,Íüx
e\
\
\
SALVA CABALLERO *96241 6434*
ExportaciĂŠn de frutas
'WĂ'*'* Almacen y oficinas: S. Perles. I - 46600 Alzira (Valencia) Tel.: 96 241 31 76 - 96 241 20 78 Fax96 24ll 99 49
CAFE
FORO Plaga Societat Musi cal d'Alzira
Ca,fe L{trna ü/Costa,
r¿o,3
Iosé Burgos l,luñoz /osé L. Burg,os ll,lontaner GRADUADOS SOCIALES COLEGIADOS Colón, 107 - Tel. 96 364 24 34 - BURJASOT Santos Patronos, 20,78" - Te|.96240 ll 25 - ALZIRA
S.L. f
AtOtlItIR DI OIUAI D IPI0UINO YORAN IONIIAII
§EIVIüO DI OIUA§
A
OIAROANIE§ YOONDOTA§
IRABAIO§ PARA LA CON§IIUIIION Y OBIA§ PUBLIIA§
Sasea m EN]ÍNI UELL RESTAURANT
ADELAI\TADO, S.L. ACCESORIOS EN GENERAL PARA AUTOMOVILES
C/. Volencio,3T 46700 GANDIA
Té1.
9ó 286 24 02 - 96 286 64 57 Fox 9ó 287 57 12
CrLU ALTCII,O I: DECORACIÓ
. INTERIOR¡SME
94 (Volénciq)
Fqustino Blosco, 13 - Tel y Fox 96 241 02 4óó00 AIZIRA
c
PIZZERIA Fomlltlq Bereladilhls
y tĂş
eftrse de Tepes
C./ Pedro Esplugues, 147 Tel, 96 240 33 37 ALZIRA
Hor,r H RESTANE ยงAroN
DE BANQI/EIES
r C0Ny[NCI0NES
CAPACIDAD PARA 5OO PERSONAS
PRAruMAMMTIRA SATAPARATW CAMNSALES AVENIDA DE LOS DEPORTES, S/N TEL. 96 240 39 29 - FAX 96 240 45 09 46600 ALZIRA (Volencio)
s.-lL*PINTURA EN GENERAL
Almacén y Oficina: Polígono indusfriol, nel
MonzonoB-PorceloB Teléfono 9ó 241 óO 5l 4óó00 ALZIRA (Volencio)
PELUgUERTA CABALLEROS
SEÑORAS
--))b
@wsrryww,K§ . TRATAITI ENTOS CAPI LARES,
,
,
E@|9ANJA coN sE&utct0 DE tl,tAN I guRA
y MAg
UI
C/. Calderón de la tiarca, n.o l2 Teléfono 96 241 40 66 - 46600lmnl (/alencia)
LLA|E
Salvador Perlés, 14 Teléfono y Fax: gG 241 20 51 46600 ALZIRA (Valencia)
fio}^ilo Y Pá áDIRIá
€cntlanlrna
9luorut gá
Pl. 1 de Mayo,6 Avd. Santos Patronos, 28 Avd. Santos Patronos, 45
* * *
96 241 49 31 go 24r 62 62 96 241 01 2t
VIVEROS Y PLANTAS
Ctra. Alzira - Barraca - Teléfono 96 241 65 60 - 96 240 03 72 46600 ALZI RA (Valencia)
P.\Z.ZERT.A
WGO ililll §ERVICIO A DOMICITIO ¡¡
IIAMENO§
!!
Teléfono : 96 241 74 74 HORARIO DE REPARTO DIARIO: de 1 a 4 tarde. de 8 a 12 noche
roro
STABT HONDA. SUZUKI . YAMAHA. KAWASAKI
Pedro Esplugues, 29 Teléfono 96 240 50 14
46600 ALZIRA
(Valencia)
FOIOliRRTIR
Calderรณn de la Barca, 4 Tel. 96 241 59 23 46600 ALZIRA (Valencia)
RIO VERDE CA.F'--TOh{ FABRICA DE CARTONCILLOS LITOGRAFICOS RIO YERDE CARTON, S.A. FABRICAY OFICINAS: Polígono lndustrial Municipal Parcelas A-B - Manzana Xl Apartado, 150 46600 Alzi ra (Valencia-España) COMERCIAL: Tel.: 96 2401812. Fax: 96 240 07 33 ADMINISTRACION: Tel.: 96 240 38 55. Fax: 96 240 39 24
DELEGACIONES
CATALUÑA CENTRO
E Tel 91 369 85 11 Fax:91 369 85 07 08032 BARCELONA 28041 MADRID
1a Tels.: 93 358 15 44-93 420 81 92 Fax:93 358 15 80 Federico Rahola,41 -
1e,
-
NORTE
C/. Alerce, 1 - 1.s :
PULP GRAPH SANTIAGO SANTOS
TEL.: 943 28 93 80 FAX:943 2911 42
SAN SEBASTIAN - GUIPUZCOA
REPRESENTACIONES EN: FRANCIA:
Tel.: 478 93 68 16 Tel.: 1-40 829571
PORTUGAL: fel:2 - 764 61 84
98
Fax:
478 94 31
Fax:
1 - 40 82 90
30
Zona Sur Zona Norte
Fax: 2-764 31 54
Hm,#'
B L
ú
Er fit
que no "f0110",
H ILATU RAS -
S.A.
46600 ALZIRA (Volencio ) Tel,: 9ó 240 501
I
- Fox,: 96240 34 69