Llibret Falla El Mercat Alzira 2009

­­— 2 —

SUMARI

El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià

04 .... President 06 .... Fallera Major 10 .... Falla de l’any passat 12 .... Explicació de la falla 15 .... Esbòs de la falla gran 16 .... Directiva i cens 18 .... Cort d’honor 24 .... President Infantil 26 .... Fallera Major Infantil 30 .... Falla de l’any passat 31 .... Esbòs de la falla 32 .... Explicació de la falla 36 .... Comissió infantil 40 .... Cort d’honor infantil 49 .... Recompenses 51 .... Mercante 52 .... Memòria de l’exercici i programa d’actes 54 .... Presentació Carmen Mª 55 .... Carnestoltes 56 .... La Crida 2008 57 .... Paelles a la falla 58 .... Estrena del pasdoble de la Falla 59 .... Encesa de la il·luminació 60 .... Cavalcada 62 .... Presentació del Llibret 63 .... Falles 68 .... 3rs Premis Literaris 77 .... Presentació dels artistes 78 .... El Mercat Futbol Sala 79..... Nomenament de María 80 .... Halloween 81 .... Nomenament d’Asun 82 .... Vetlada gastronòmica. Convidat: Julio García,

director del circuit Ricardo Tormo 83 .... Primera participació al concurs infantil de teatre 85 .... Homenatge a Juan Ortega 86 .... Vetlada gastronòmica. Convidada:

Elena Bastidas, alcaldessa d’Alzira 87 .... Primer concurs de targetes de Nadal 90 .... Poesies satíriques 92..... 40 aniversari de la Societat Musical d’Alzira 115 . . Luis Suñer i les Falles

­­— 4 —

Salutació del President Javier Orón Redal

Març ja esta ací i amb ell les falles.

Des de les pàgines del nostre llibret vull saludar al tots els amics i amigues, Fallers i Falleres, Fallers d’Honor i en especial als col·laboradors de nostra comissió.

Enguany tinc el privilegi de dirigir-me a vosaltres per primera vegada com a president i vull començar dient GRÀCIES. Comence així per una senzilla raó, i és la de mostrar el meu agraïment a tots els fallers i falleres de nostra comissió, que fan que cada any la Falla el Mercat estiga on es mereix, al més alt de les falles d’Alzira, engrandint esta gran festa.

Vull agrair a Asun Llopis Herrero, nostra Fallera Major, Maria Santón Pons, nostra Fallera Major infantil i al seu germà Pablo, nostre president infantil i a les seues respectives famílies la seua dedicació i saber estar a nostra comissió. Espere que guardaran per sempre un record inoblidable d’enguany.

Gràcies per tot. També vull agrair a una altra família, la meua, sense la qual no estaria en este lloc tan important per a mi, com és presidir la meua benvolguda falla. L’agraïment és més especial per a Marta, la meua dona, que m’ho fa tot molt més fàcil de portar endavant.

Any rere any alcem els monuments que lluïm orgullosos i admiren tots aquells que ens visiten durant les festes. Enguany, una vegada més, partim amb la il·lusió de obtindre els primers premis. Monuments que cremem, perquè eixos són els nostres sentiments, la nostra identitat, fer cendra i renovar.

La falla El Mercat és cada volta més una Associació Cultural, com diu el nostre nom oficial.

Un grup de xiquets ens feren gaudir de la seua primera actuació al concurs de teatre infantil de la JLF d’Alzira. La falla disposa d’un pasdoble, a banda del nostre popular himne, i seguim interactuant amb la Societat Musical d’Alzira col·laborant en els ja consolidats premis literaris.

Enguany li dediquem bona part del nostre llibret al seu 40 aniversari i retem el que possiblement siga un dels últims homenatges, si no l’últim, abans del Centenari del seu naixement, al gran don Luis Suñer Sanchis. Per primera volta, fem pública la seua faceta com a faller i benefactor de totes les falles alzirenyes. També hem fet per primera volta un concurs de targetes de Nadal.

Ja només em queda convidar-vos a tots a participar de tots i cadascun del actes organitzats. És l’hora de gaudir de la festa, l’olor a pólvora, el so de les xarangues i admirar els monuments per tot arreu. VISCA ALZIRA FALLERA I VISCA LA FALLA EL MERCAT Moltes gràcies i bones falles.

­­— 5 —

Falles 2009Alzira

­­— 6 —

­­— 7 —

A la nostra fallera Major Asun Llopis Herrero Bella, t’admire des del meu seient, com a subtil estrella que eres vos, com a musa de poetes andaluços que marca estela al firmament.

Sé de la teua bellesa sobirana, sé dels teus ulls i els teus cabells, de la teua preciosa mirada,… dels seus destells, de tan delicat tall,… gentil sultana.

Com a pètals de rosa que desprenen gran generositat i simpatia, fins al vent saludes cada dia, amb perfum de gesmils que enbogeixen.

Preludi de càlida primavera, amb encant sempre disposes, com gran Reina Fallera, de totes les nostres persones.

Hui ix el sol per la Murta, la lluna vigila l’ocàs, brisa tènue que el cel surca, Alzira... disfruta el teu pas.

P.C.

Falles 2009Alzira

­­— 8 —

­­— 9 —

Falles 2009Alzira

­­— 10 —

Falla

gran 2008

­­— 11 —

Lema: La nit més màgica de l’any Artista: Palacio i Serra 2n premi secció Especial Millor crítica local d’Especial 1r premi Llibret Menut i millor portada 41é premi Generalitat Valenciana

Falles 2009Alzira

­­— 12 —

Lema: Els invents Artista: Palacio i Serra

El despotisme il·lustrat ha arribat ja a esta ciutat, que al segle divuit trasllada falla tan ben il·lustrada, com la que planta el MERCAT. Vingues per dalt o per baix, per la dreta o per l’esquerra, has de gaudir de calaix amb l’art de PALACIO i SERRA. Tracta com diu el seu lema dels INVENTS que són un tema que ens resulta divertit, i del que van els ninots, doncs fou al segle divuit on arranquen quasi tots.

Per això no cal que es diga que la cosa va perfecta, comptant amb gent tan selecta, la falla no ens pot fer figa.

I parlant del dolç sabor que deixa el fruit en la boca, també es sabut que fan por hui els internautes sabuts, tertulians d’arrel i soca, i algun “conill” conegut que amb la manega no es moca.

Hi ha eleccions a President?

La revolució francesa?

Això s’arregla al moment amb cacau i una cervesa.

Que en el segle de les llums qui vullga ser candidat a President de les falles, ha de vindre sense fums a vendre el peix al Mercat, i a més ha de tindre agalles, després de l’any que ha acabat, com la novia del Pinet però amb el monyo desfet.

Hui es fan tertúlies i “forros” de manera divuitesca, una fallera se’n va tancant la porta en els morros, i a les falles s’armà gresca amb un xicot que és molt PLA. Parlem de festa fallera?

O este PLA és el de Corbera?

Jo no sé quin PLA serà ni si li falten recursos, sé que no es trau d’on no hi ha, ni amb plors s’escriuen discursos.

L’enciclopèdic afany per fer esta explicació per a la falla d’enguany, fa que “Volter” i “Rusó” siguen dits Rousseau i Voltaire, com seria garrofaire, aquell que cull garrofó.

Viu pel poble idolatrada, la del cul molt ben llavat, la cara molt ben pintada i “majordoms” de trellat.

La comparança és aguda, el paregut ni pintat, i em quede bocabadat, si no l’has reconeguda.

La dona té més d’un quilo, que no els té la pareguda, però es igual de sabuda que la que té el cul en “vilo”.

I és que té tant de poder, que se’n puja a la “bastida”, i des de allí dalt, ens crida, escolteu “jo soc Alzira”.

Doncs com deia Lluís catorze, pentinat, net i llavat:

­­— 13 —

-El meu poder no es pot tòrcer perquè ací jo soc l’estat.

I per tot açò i molt més si la cosa desafina, la del cas fa com si res i esmola la guillotina.

Més com ací som cabuts no gastem tants ets, ni uts, que amb la sàtira fallera passa allò que diuen molts: Aquell que no vullga pols que no s’acoste per l’era.

Mes parlant d’altra qüestió, entre tanta xerrameca, no oblidem la biblioteca en bé de la il·lustració, que amb la crisi del rajol hi ha alguns que hui estan de dol.

I que diu l’oposició?

Oposició? Què és això?

Com sempre està calladeta o els aprova els pressuposts, ni tacos són d’escopeta i els van portant a calbots.

Al solar de la piscina creix la brossa i creix el fem, la biblioteca volem no la capella sixtina.

Promeses electorals, rodes de premsa i campanyes, i ara et toques les castanyes que agreujant els nostres mals, les arques municipals, a mitja legislatura estan més netes que un sol, però el sou dels concejals que està inclòs en la factura ja el voldria un camperol, i amb el que cobren alguns d’afegitó als seus salaris, que no li estranye a ningú si hi ha revolucionaris, alçats contra la Basti... lla, que hi ha al carrer de Sant Roc. Doncs la cosa és prou senzilla i a ningú li cau el moc, diu que el sou se’l congelà fins i tot “donya perfecta”, que només va eixir electa cinc mil euros es pujà.

Si amb la crisi no es retalla dels polítics el jornal, els posarem en la falla i si és que a algú li sap mal, o té la cua de palla a nosaltres ens té igual.

Senyores i cavallers, xiques, xicots i xiquets, alzirenys i forasters, alts, menuts i mitjanets, xicotets, prims o més grans, ací us hem fet un avanç del que hi ha en esta gran falla del segle més il·lustrat, on la història hui es remira, on tot es diu, res no es calla, l’explicació s’ha acabat: VISQUEN LES FALLES D’ALZIRA I LA FALLA DEL MERCAT!!

Si ho fan per amor al poble fent sacrificis tan grans: Per què alguns guanyen el doble del que cobraven abans?

Des de dalt d’un promontori veu algú un nou auditori?

Falles 2009Alzira

B

. . . s e t s e F o n es

Disseny, fotografia, publicitat i més C/ L’Empar, nº 2, Alzira - 661 459 610

www.victorbalaguer.es

­­— 15 —

falla 2009

lemaels invents artista palacio i serra Falles 2009Alzira

­­— 16 —

Falla el Mercat 2009

FALLERA MAJOR Asún Llopis Herrero.

PRESIDENT Javier Orón Redal.

VICEPRESIDENT 1r FESTES David Ríos Furió.

VICEPRESIDENT 2n ATIPICS Kiko Cano Saurina.

VICEPRESIDENT 3r ECONÒMIC José Costa Boquera.

VICEPRESIDENT 4t MONUMENT Francisco J. José Esteve.

VICEPRESIDENT 5é CASAL Alfredo Sifre Rubio.

SECRETÀRIA Mª Carmen Cano Saurina.

VICE-SECRETÀRIA Marta Botella Esteve.

TRESORER Bernat Ríos Furió.

VICE-TRESORER Luis Agut Vidal.

COMPTADOR Bernardo Cucarella Fernández.

DELEGAT DE LOTERIA Fernando Gresa Villanueva.

DELEGATS DE FESTES Bernardo Llorca Martín, Fernando Pérez Bono, Carlos Casterà Giménez i Javier Leal Gómez.

DELEGATS D'INFANTILS Enrique V. Baviera Capuz i José L. Asín Montagud.

DELEGATS D'ACTIVITATS DIVERSES Juan Vila Cuenca i Bernardo Tetuán Albelda.

DELEGADES COMISSIÓ FEMENINA Isabel Balaguer García, Carmen Mª Ríos Pellicer, Rosa Martínez Torres i Gemma García Gimeno.

DELEGATS DE MARKETING I PUBLICITAT Víctor Balaguer Armiñana, Cristina Gresa Calvo i Lorena Mascarell Furió.

DELEGAT JURÍDIC Rafael Presencia Redal.

DIRECTIUS DE JUNTA LOCAL FALLERA Juan Ortega Pelufo i David Chordà i Argente.

DELEGAT DE J.L.F. CENSOS I RECOMPENSES, Rafael Dolz Sifre.

DELEGADA DE PROTOCOL Mª Carmen Cano Saurina.

DELEGATS DE RELACIONS PÚBLIQUES Jesús Peláez Riol, Bernardo Martínez Perez i Herminio Crespo Noheda.

DELEGAT D’ESPORTS Ximo Martínez Costa.

DELEGAT DE LLIBRET David Chordà i Argente.

DELEGAT D’INCIDÈNCIES Juan Enguix Negueroles.

DELEGAT SECTOR LA VILA Antonio Martínez Pascual.

DELEGAT DE PIROTÈCNIA Bernardo Hernándiz Aranda.

BIBLIOTECÀRIA-ARXIVERA Amparo Cebolla Cebolla.

DELEGATS DE CULTURA Bernat Ríos Furió, Marian Ríos Aranda i Ángeles Canet Buitrago.

DELEGAT DE TEATRE Enrique V. Baviera Capuz.

DELEGAT DE LOGÍSTICA Ángel Resa Galán.

ASSESSORS DE PRESIDÈNCIA Francisco Cano García, Ángel Resa Galán, Alfredo Sifre Serra i Adrián Orón Redal.

DELEGATS DE MONUMENT Herminio Crespo Llopis, Vicente Pérez Garrido, Fernando Gresa Calvo, David Llorca Ríos i Víctor Balaguer Jofre.

DELEGAT D'ATÍPICS Rafael Sala Esteve.

CASALERS Antonio Martínez Pascual, Bernardo Marzal Ortells, Antonio García García, Vicente Bohigues Estarlich, Francisco José García i Salvador Pellicer Sierra.

Vocals Andrea Agut Cebolla Ignacio Agut Cebolla Amparo Albelda Andrés Patricia Alcaide Zahonero Carla Alfonso Amorós Eva María Andrés Gil José Andrés Gil Cristina Andrés Sánchez Claudia Añón i Alarcón Miriam Armengol Ricard Andrea Baeza Martínez Paula Balaguer Jofre Elena Balaguer Solà Ferran Barberà Pla

Sergio Belda Carbonell Claudia Belda Quesada Vicente Bohigues Pardo Sara Bono Martínez Manu Bosch Arcos Pablo Burguera Durà Javier Calabuig Manuel Elena Calabuig Negueroles Abigail Caldes Alventosa Cristina Calvo Caro Begoña Campos-Suñer Ferran Carla Campos-Suñer Pla Francisco Carbonell Pascual Mercedes Cardona González

Pablo Carratalà Fontana Vicente Carsín Colomer José Castelló Alepuz Mila Castelló Escrivà Mapi Castro España Marta Castro España Agustín Clari Llopis Arturo Comes Balaguer Arturo Comes Català Enrique Costa Boquera Miguel Costa Pelufo Adrián Cots Roselló Andrea Cots Roselló José Mª Creix Herreros

­­— 17 — Herminio Crespo Llopis Liliana Crespo Llopis María Crespo Llopis Bernat Cucarella Pérez Marta Cucarella Pérez Héctor de Antón Alijas Rafa Dolz Cardona Jorge Doménech Jornet Celia Enguix Gómez Carolina Escandell Clausi Laura Escribà Gómez Mila Escrivà Blasco Mª José España Climent Alberto Fernández Cortell Rosa María Ferrer Zurriaga Noelia Ferris Pineño Ariana Fiarni Requena José Mª Frutos Pérez Nuria Galcerán Guim Alberto Gamero Hedrosa Lara Garay Moya Noelia García García Andrés García Pascual Elena García Romeu Mª Carmen García-Rojo Andrés Carla Garrido Mercado Ruth Garrigues Pellicer Silvia Giménez Hernandis Vicente Giménez Hernandis Rubén Gómez Aranda Cristina Gresa Calvo Ricardo Guix Melcior Bernardo Hernándiz Ortiz David Herrero Parrilla Ana Isabel Hervás Llácer

Aurora José Esteve Salvador Lacruz Palau Fany Lara Mocholí José Alberto Leal Canet Guillermo Llorca Ríos Jorge Llorca Ríos Rosa Mª López Cumplido María López March Vicente López Plasencia Javier Magraner Escutia Mireia Martín Dolz Carla Martínez Amat Javier Martínez Domínguez Alba Martínez García Salvador Martínez García Antonio Martínez Sánchez Bernardo Martínez Torres Miriam Martínez Torres Bernardo Marzal Iñigo Álvaro Masià López Lorena Mascarell Furió Jorge Mont Andrés Álvaro Masià López Juan Manuel Montalvà Llinares Tamara Montalvà Llinares Arantxa Montañana García Jeremías Morales Mira Alejandro Orón Gómez Daniel Orón Gómez Patricia Ortiz Leal Ángela Palomares Vivar Germán Palop Gil-Mascarell Adrián Pardo Alonso Juan Antonio Pardo Sanandrés Patricia Parrizas Zarzo

Janina Pellicer Bialcanet Jordi Perepérez Espí José Fernándo Pérez Bataller Tomás Pérez Carbonell Manolo Peris Chirleu Pilar Peris Chirleu Laura Peris Pérez Teresa Peris Santapau Guillem Peris Sayol Loreto Petit Pérez Oreto Piera Requena Rafael Presencia Colom Rosa María Puig Peris Marta Rochina Verdejo Óscar Salvador Pérez Mª Carmen Saurina Pla Alba Sides Bella María Talens Ros Roberto Tomás Marín Lorena Tomás Piquer Loles Tormo Clemente Claudia Torremocha López Crispín Torres Palau Víctor Sanchis Moscardó Rafael Vallés Álvarez Laura Vallés Bono Julio Vayà Villanueva Diego Vázquez Enguix Laura Vicente Martí Ramón Vidal Mira Rafael Vila Candel Bernardo José Vila Roig Ana Yago Canet Celia Zanón Castillo

Falles 2009Alzira

­­— 18 —

Andrea Agut Cebolla

Carla Alfonso Amorós

Cristina Andrés Sánchez

Isabel Balaguer García

Paula Balaguer Jofre

Mª Ángeles Canet Buitrago

Mª Carmen Cano Saurina

Mercedes Cardona González

Mila Castelló Escrivà

Mapi Castro España

Marta Castro España

Amparo Cebolla Cebolla

Andrea Cots Roselló

Liliana Crespo Llopis

María Crespo Llopis

Marta Cucarella Pérez

Celia Enguix Gómez

Carolina Escandell Clausi

Laura Escribà Gómez

Mª José España Climent

Rosa Mª Ferrer Zurriaga

Noelia Ferris Pineño

Ariana FiarnI Requena

Lara Garay Moya

­­— 20 —

Gemma García Gimeno

Elena García Romeu

Silvia Giménez Hernandis

María López March

Alba Martínez García

Miriam Martínez Torres

Rosa Martínez Torres

Lorena Mascarell Furió

Tamara Montalvà Llinares

Pilar Peris Chirleu

Laura Peris Pérez

Cristina Gresa Calvo

Teresa Peris Santapau

Loreto Petit Pérez

Carmen Mª Ríos Pellicer

Alba Sides Bella

María Talens Ros

Lorena Tomás Piquer

Laura Vallés Bono

Anna Yago Canet

Celia Zanón Castillo

estas fall as tu punto de encuentro es

y pide por esa boca…

CERVECERÍA - RESTAURANTE MAYOR SANTA CATALINA 2 - ALZIRA 96 245 52 46

­­— 22 —

­­— 24 —

Salutació del President Infantil Pablo Santón Pons Estimats amics: En nom de la Comissió Infantil vull desitjar-vos unes bones festes falleres de l’any 2009. Unes festes d’alegria, divertides, felices, on nosaltres els més menuts, tenim gran part de protagonisme i una tasca: passar-ho be.

Les meues primeres paraules són de gratitud. Vull donar-vos les gràcies per la confiança que haveu ficat en mi en elegir-me president de la comissió infantil. Gràcies, per fer-ho en la comissió més antiga d’Alzira i gràcies per damunt de tot, per permetre’m fer-ho amb una de las persones que més vull en esta vida: la Fallera Major Infantil, la meua germana María.

Per a nosaltres és un any molt especial. Un any que, junt a tots els membres de la comissió, volem viure les falles com tan extraordinàriament ho representa el nostre monument infantil: diversió, olor a pólvora, festa al carrer i música, molta música.

Diuen que de la Festa, la vespra, per la qual cosa desitge que tota la falla puga gaudir al màxim de tots els actes que enguany anem a celebrar. El meu esforç el dedicaré a representar al Mercat com es mereix, i junt a tota la comissió aconseguir que fem unes festes amb més fallers i més falla.

Convide a tots els fallers, als alzirenys i a totes les persones de fora, especialment als xiquets, a que ens visiten. Junt a nosaltres viuran l’hospitalitat, l’amistat i l’afecte de tots aquells que fem de la festa fallera una de las millors festes del món.

Visca la FALLA EL MERCAT

­­— 25 —

Falles 2009Alzira

­­— 26 —

A la Fallera Major Infantil María Santón Pons Els fallerets infantils a la seua fallereta major li ofereixen un ramellet de gesmil i molts besos de germanor.

Germanor i molta alegria en aquests dies meravellosos dies de música, festa i algaravia dies que són deliciosos.

Del Mercat la teua falleta de nosaltres, la companyia de tots eres la floreta que irradies dolçor i harmonia.

Ricardo Pons

­­— 27 —

Falles 2009Alzira

­­— 28 —

­­— 29 —

Falles 2009Alzira

­­— 30 —

Falla infantil

2008

Lema: Els drets dels xiquets Artista: Vicente Pastor 2n premi secció especial

­­— 31 —

lema regina per un any artista Carlos Orts i Josep Albiñana

Falla infantil

Falles 2009Alzira

­­— 32 —

Explicació de la Falla infantil

Regina per un any. Carlos Orts i Josep Albiñana Versos. Antoni Lluís Martínez i Enric Xavier Ferrús La falleta del Mercat no és falleta si no falla, i ens relaciona i detalla dels fallers la realitat.

Després d’esmorzar com cal fem uns bons passacarrers, les falleres i els fallers fem molta vida social.

Doncs entre acords i redobles felicite a Pepa i Pep, i entre balls i passodobles celebrem tots Sant Josep.

Com una agenda on es rep tot el que és acte i notícia, la falla és una delícia i és de CARLES i JOSEP.

Som festa d’art i esplendor de molta gràcia i ingeni, i volem el primer premi malgrat que hi ha germanor.

Així en resum és la vida Intensa i també tranquil·la del faller i la fallera, des dels ravals a la vila a tota ALZIRA SENCERA.

Comença sempre el faller i com no, també la fallera, amb el cicle un any sencer que s’incia en primavera.

Si el tenim estem contents si no, el jurat no val res, i així fent comptes de cap diem que a l’any que ve més.

I amb l’equinocci de març, quan ja l’aroma es respira a flor de tarongerars, les falles tornen a Alzira i tot torna a començar.

Passant cap a una altra escena l’acte on el poble ens admira, és en l’acte de l’ofrena a la Patrona d’Alzira.

Els dies disset, divuit i el dinou del mes de març, són el motiu i el sentit i això no s’ha de canviar.

És solemne i emotiu, se’m posa a la gola un nuc, veure que Alzira es desviu sobre l’antic llit del riu, davant la Mare del Lluch.

I a la nit, amb sons de festa hi ha ball als caus de les falles, i és difícil que no balles amb el ritme d’una orquestra.

El dia ve a trenc de l’alba, només la lluna se’n va, i amb molta pólvora en salva encetem la despertà.

Si voleu saber-ne més prengueu un consell només:

L’explicació s’ha acabat llevant el gra de la palla, qui ho vullga més detallat que vinga a vore LA FALLA DELS INFANTILS DEL MERCAT.

Continuarà…

­­— 33 —

Falles 2009Alzira

La Ribera t’escolta anuncia’t 96 241 92 12 www.radioclick.org

Escolta LA TRACA FALLERA els dimarts de 16 a 17 h. i SOM FALLERS de dilluns a divendres de 20 a 21 h.

­­— 35 —

Falles 2009Alzira

Comissió infantil

­­— 36 —

2009

FALLERA MAJOR María Santón Pons PRESIDENT Pablo Santón Pons DELEGAT J.L.F. Bernat Ríos Petit Diana Aparisi Castillo Josep Asín Talens M. Valentina Baviera Canet Juan Bohigues Pardo Emi Calabuig Máñez Claudia Cardiel Clari Alexia Chordà i Alborch Áurea Climent Montalvà Ana Colomer Martín

Natalia Comes López Christian Creix Andrés Esteban Demateiss Peters Jaime Dolz Cardona Raquel Dolz Cardona Carlos Enguix Gómez Álex Enguix Piera Miriam Enguix Piera Ana Escuder Ortega Eliseo Escuder Ortega María Escuder Ortega Salvador Ferrandis Bellvís Alejandro Ferrer Colomer Héctor Garrido Vitón Rubén Gómez Peris Ximo Gómez Peris

Blanca Hernándiz Barber Marta Hernándiz Barber Óscar Hervàs Petit Gemma Jordán López Vicent Jordán López Fco. Javier José Pellicer Jorge José Pellicer Sergio José Pellicer Selena Leal Canet Ainhoa Martín Moreno Marta Martínez March Jorge Mont Andrés Andrea Morales Palop Carla Mª Moscoso José Lara Moya Mariner Alejandra Núñez Collado

­­— 37 —

Joel Orón Caldés Víctor Orón Caldés Lydia Orón Gómez Marta Palau Botella Lara Pardo Alonso Sandra Pérez Lara Tania Pérez Lara Adrián Porras Lorja Noemí Porras Lorja Alba Requena Montalvà Andrés Ríos Pascual Francisco Ríos Pascual Bernat Ríos Petit Alba Rodilla Martínez Patricia Romero López Claudia Rovira Yago

Sergio Sala Pascual Paula Serrano Peláez Héctor Sifre Pellicer Aurora Tetuán José Inmaculada Tomás Górriz María Torremocha Costa Paula Torrent Pellicer Guillem Torres Gargallo María Torres Gargallo Clara Tortosa Martínez Marta Vallés Bono Jorge Vidal García-Rojo Marta Vidal García-Rojo Alba María Vila Puig Julia Vila Puig Samuel Zanón Castillo Falles 2009Alzira

­­— 40 —

Diana Aparisi Castillo

Josep Asín Talens

Valentina Baviera Canet

Juan Bohigues Pardo

Áurea Climent Montalvà

Natalia Comes López

Christian Creix Andrés

Alexia Chordà i Alborch

Esteban Demateiss Peters

Carlos Dolz Cardona

Jaime Dolz Cardona

Raquel Dolz Cardona

Carlos Enguix Gómez

Ana Escuder Ortega

Eliseo Escuder Ortega

María Escuder Ortega

Alejandro Ferrer Colomer

Héctor Garrido Vitón

Rubén Gómez Peris

Ximo Gómez Peris

Blanca Hernándiz Barber

Marta Hernándiz Barber

Óscar Hervàs Petit

Fanny Hervàs Petit

­­— 42 —

Gemma Jordán López

Vicent Jordán López

Fco. Javier José Pellicer

Jorge José Pellicer

Sergio José Pellicer

Selena Leal Canet

Marta Martínez March

Andrea Morales Palop

Carla Moscoso José

Lara Moya Mariner

Alejandra Núñez Collado

Joel Orón Caldés

Víctor Orón Caldés

Lydia Orón Gómez

Marta Palau Botella

Lara Pardo Alonso

Sandra Pérez Lara

Tania Pérez Lara

Noemi Porras Lorja

Andrés Ríos Pascual

Francisco Ríos Pascual

David Ríos Pellicer

Bernat Ríos Petit

Loreto Ríos Petit

­­— 44 —

Alba Requena Montalvà

Claudia Rovira Yago

Sergio Sala Pascual

Paula Serrano Peláez

Héctor Sifre Pellicer

Aurora Tetuán José

María Torremocha Costa

Paula Torrent Pellicer

Guillem Torres Gargallo

Maria Torres Gargallo

Marta Vallés Bono

Jorge Vidal García - Rojo

Marta Vidal García - Rojo

Alba Vila Puig

Julia Vila Puig

Samuel Zanón Castillo

Claudia Cardiel Clari

Emi Calabuig Máñez

­­— 46 —

TAPAS·C AZUELAS·ENSALADAS·ARROCES·C ARNES BODEGA·CERVECERIA·REPOSTERIA

CERVECERÍA - CAFETERÍA C/ BANDERA VALENCIANA, 7 ALZIRA

CERVECERÍA - RESTAURANTE MAYOR SANTA CATALINA 2 ALZIRA 96 245 52 46

RESTAURANTE - ASADOR CENTRE COMERCIAL RIBERA DEL XÚQUER CARCAIXENT 96 243 27 33

­­— 47 —

AVDA. LIBERTAD 15 - ALZIRA CARRETERA ALBALAT - Esquina Avda. de los Deportes Telf. 96 240 09 08 - Tel. Att Cliente 902 10 20 12

DISTRIBUIDORES

Falles 2009Alzira

­­— 48 —

­­— 49 —

Recompenses

2008-09 Flama d’Or i Murta David Ríos Furió Bernardo Marténez Pérez Flama d’Or Pepe Costa Boquera Gemma García Gimeno Teresa Peris Santapau Flama d’Argent i Murta Ana Aliseda Buelga Carlos Casterà Giménez José Manuel Creix Herreros Cristina Gresa Calvo Juan Ramón Llopis Félix Lorena Mascarell Furió

Coet d’Or Juan Bohigues Pardo Áurea Climent Montalvà Lara Moya Mariner Marta Rochina Verdejo Maria Torres Gargallo Coet d’Argent Ana Escuder Ortega Alejandra Nuñez Collado Sergio Sala Pascual Paula Serrano Pelaez María Torremocha Costa

infantil

Flama d’Argent Eva María Andrés Gil Sara Bono Martínez David Chordà i Argente Herminio Crespo Noheda Vicente Giménez Hernandis Juan M. Montalvà Llinares Ángel Resa Galán Héctor de Antón Alijas

Falles 2009Alzira

­­— 50 —

­­— 51 —

Falles 2009Alzira

­­— 52 —

DIVENDRES 23 DE FEBRER:

Festa conjunta de Carnestoltes amb la Societat Musical d’Alzira

DISSABTE 1 DE MARÇ:

La Crida. Lliurament del 1r premi de llibret menut i millor portada.

DIUMENGE 2 DE MARÇ: Paelles a la falla i concert de la Societat Musical d’Alzira on es graven els pasdobles Falla El Mercat, Carmen Mª i Loreto Ríos.

DIVENDRES 7 DE MARÇ: Inauguració de l’enllumenat.

DISSABTE 8 DE MARÇ: Cavalcada multicolor. Disfressa: El món d’Astérix.

DIMARTS 11 DE MARÇ: Presentació del llibret.

DIMARTS 14 DE MARÇ:

Lliurament a València del 41é premi del Concurs de Lli· brets de la Generalitat Valenciana

Memòria de l’exercici i programa d’actes del DISSABTE 31 DE MAIG:

Lliurament dels III Premis Literaris “Falla El Mercat”

DIVENDRES 20 DE SETEMBRE: Nomenament de nostra Fallera Major Infantil, María San· tón Pons.

DISSABTE 4 D’OCTUBRE: MOROS I CRISTIANS DE LA VILA A les 22 h. Olla Moruna.

DIUMENGE 5 D’OCTUBRE:

A les 12 h. Diana amb trabucs.

A les 14 h. Dinar a la sala Rex. A les 19’30 h. Parada Mora pels carrers de la Vila (Fi· lades, Boatos amb xiquets, Cavalls) i representació de l’entrega d’Alzira al rei en Jaume a les Muralles de la Plaça del Mercat.

DIUMENGE 2 DE NOVEMBRE:

Nomenament de nostra Fallera Major Infantil, María San· tón Pons.

DIMECRES 12 DE NOVEMBRE:

Vetlada gastronòmica. Convidat: Julio García, director del circuit de Xest

DIUMENGE 23 DE NOVEMBRE:

Primera actuació del grup de teatre infantil de la comissió.

DISSABTE 29 DE NOVEMBRE:

Lliurament de recompenses al Gran Teatre. Homenatge a Juan Ortega pels 30 anys a Junta Local.

DIMECRES 11 DE DESEMBRE:

Vetlada gastronòmica. Convidada: Elena Bastidas, alcal· dessa d’Alzira

DISSABTE 3 DE GENER

Lliurament de premis del 1r concurs de postals nada· lenques

DIMECRES 18 DE MARÇ:

A les 8 h. Despertà.

A les 11 h. Visita a distintes comissions.

A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, di· nar al Casal.

A les 18 h. OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu del Lluch, patrona d’Alzira.

A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular.

­­— 53 —

DIVENDRES 31 D’OCTUBRE:

Festa de Halloween.

DIJOUS 19 DE MARÇ: A les 8 h. Despertà.

A les 11 h. Visita a comissions.

A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, di· nar al Casal.

A les 18 h. DESFILADA DEL PASDOBLE. A les 22 h. CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. Després so· par al Casal.

A l’hora indicada per J.L.F., CREMÀ DE LA FALLA GRAN. Després, arreplegada de tanques i altres menesters.

NOTA: La Comissió de la Falla EL MERCAT es reserva el dret de qualsevol canvi en el present programa, atenent a les necessitats i circumstàncies especials que puguen sorgir sobre la marxa.

DIJOUS 22 DE GENER:

Presentació de les maquetes dels monuments.

DIVENDRES 20 DE FEBRER:

Presentació de la Fallera Major 2009, Asun Llopis Herre· ro al Gran Teatre.

DIUMENGE 22 DE FEBRER:

A les 12 h. al Gran Teatre. Presentació de la Fallera Major Infantil 2009, María Santón Pons.

Concurs de paelles.

DISSABTE 28 DE FEBRER:

A les 18 h. missa pels fallers difunts.

En acabant, tradicional Crida des del balcó de l’Ajunta· ment. Acte seguit, des del mateix lloc, es donaran a co· néixer públicament els premis dels llibrets i millors ninots de cada secció i es farà saber quins són els Ninots Indultats de 2009.

DISSABTE 7 DE MARÇ:

A les 18 h. Cavalcada Multicolor des de l’Av. del Parc.

DILLUNS 16 DE MARÇ:

A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, di· nar al Casal.

A les 22 h. sopar de plantà al casal.

A les 24 h. Plantà oficial de les falles grans.

DIMARTS 17 DE MARÇ:

A les 8 h. Despertà.

A les 11 h. Visita a distintes comissions.

A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, di· nar al Casal.

A les 18 h. a la Plaça del Carbó, LLIURAMENT DE PRE· MIS. A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular.

Falles 2009Alzira

­­— 54 —

Presentació Carmen Mª

­­— 55 —

carnestoltes 23 febrer 2008

Falles 2009Alzira

­­— 56 —

crida

­­— 57 —

Paelles Mercat

Falles 2009Alzira

­­— 58 —

Estrena del pasdoble de la falla 2 març

­­— 59 —

encesa de la il·luminació 7 de març Falles 2009Alzira

­­— 60 —

cavalcada

­­— 61 —

Falles 2009Alzira

­­— 62 —

Presentació llibret i premis valencia 1r premi a Alzira i 41é de la Generalitat - 11 i 14 de març

­­— 63 —

L’espectacle de la Tribu va ser un èxit Falles 2009Alzira

­­— 64 —

­­— 65 —

Falles 2009Alzira

­­— 66 —

l’ofrena

­­— 67 —

El passat 31 de maig de 2008, a l’Audito· ri de la Casa de la Cultura d’Alzira, es va fer entrega dels guardons corresponents als 3rs Premis Literaris Infantils Falla El Mercat. Els treballs eren textos escrits per xiquets i per a xiquets.

Estos premis anaven dirigits a escolars de tota la Ribera amb categories per a alum· nes de segon cicle de primària, tercer cicle de primària i alumnes d’educació especial.

Es presentaren més de 80 treballs i el cen· tre amb major índex de participació va ser La Purisima.

Els premiats foren els següents: Cat. A, alumnes de 3r i 4t de Primària: 1r Premi: Loreto Ríos Petit.

2n Premi: Carlos Dolz Cardona.

3r Premi: Paula Ases Trull. Àccesit: Cristina Orts Llácer.

Tots quatre de La Purísima.

Cat. B, alumnes de 5é i 6é de Primària: 1r Premi: Alba Muñoz Garcia, del CP Ausiàs March d´Alzira 2n Premi: Blanca Hernandíz Barber Cat. C : Els dos premis per als alumnes d’educació especial que va ser per al Centre Car· men Picó.

Durant l’acte va actuar “Rumbau Jove” Grup de Metalls de la Societat Musical d’Al· zira. La Falla El Mercat se sent molt satisfeta per la gran participació d’alumnes i de col· legis en esta tercera edició dels premis. Tam· bé va ser un èxit l’assistència de públic al lliurament de premis.

Bernat Ríos Furió Falles 2009Alzira

­­— 68 —

CARAWUI CATEGORIA A - PRIMER PREMI Loreto Ríos Petit

Una nit, fa molt de temps, tres buixes que es deien Wani, Tani i Bruixa van decidir recórrer tot el món. El que volien era fer les seues maldats per a ser les ames de tot.

Als hómens els van convertir en abelles, a les dones en marietes i als xiquets i xiquetes en cangurs. Els convertiren a tots menys a un xiquet que li deien Carawui.

Carawui també tenia poders i amb la se· ua màgia va intentar que tots es convertiren de nou en el que eren. Ho va aconseguir en totes les persones majors, pero no en els xi· quets i xiquetes. No els van aconseguir con· vertir de nou en xiquets perquè entre ells havien discutit abans de que les bruixes els convertiren en cangurs.

Els xiquets i xiquetes, que eren molts amics, discutien perque no sempre es fica· ven d’acord qui podia jugar. Els xiquets mol· tes vegades no deixaven jugar a les xiquetes perquè deien que eren xiques i que moltes coses elles no les podien fer. Estes s’enfada· ven perquè no els semblava just. Altres ve· gades era a l’inrevés. Les xiquetes deien que els xics eren massa bruts i no podien jugar amb elles perquè els trencaven les coses. Ells s’enfadaven perquè volien jugar amb elles.

Carawui, en adonar-se que no havia po· gut tornar als xiquets a ser xiquets i que ell tan sols podia fer un conjur, es va a amagar darrere d’una roca i es va ficar a plorar.

Els xiquets/cangurs li preguntaven què li passava. Ell els va contestar que tenia raó el seu mestre Pep, que li va dir que li havia de passar els seus poders també a ell, per si pas· sava alguna cosa important.

Als dies, en vore als xiquets cangurs, les bruixes es varen penedir i van desfer el con· jur. També li varen tornar a donar poders màgics a Carawui. Tots es van posar molt contents i tots tornaren a ser de nou xiquets i no cangurs.

Les bruixes es van adonar que no tenien dret a maltractar ningú. De repent del cel va aparéixer una llum i va convertir a les bruixes en tres xiques. Les bruixes, en fer una bona acció, van desfer el conjur que tenien elles i que els va convertir en bruixes. Així que les xiques es ficaren molt contentes i van acavar sent amigues de tot el món. Van viatjar al Ja· pó, Nova Iork, Hawaii, Índia i a Dubai.

Les tres xiques li van dir als xiquets que no havien de tornar a discutir i que havien de jugar sempre junts i no deixar a ningú sense jugar per ser xic o xica.

Les tres xiques estaven de molt bon hu· mor i es canviaren de nom: una es va dir Maria, altra Estela i altra Pepa.

Tots estaven molts feliços.

Conte contat, conte acabat i si t’ha agra· dat torna a cridar.

CARAWUI

­­— 69 —

L´AVENTURA DEL SUPER ORDINADOR CATEGORIA A - SEGON PREMI Carlos Dolz Era’s una vegada quatre amics anomenats Raquel, Jaime, Rafa i Carlos. Eren amics de tota la vida, des que anaven al col·legi. Inclús més, des de la guarderia. Quan es van canviar a I’institut tots siguiren sent amics i eixint junts.

Un dia que van eixir de classe van vore una fàbrica, on hi havia un superordinador. També hi havia una comporta en una altra nau, que donava pas a uns supertubs. No tenien ni idea del que era allò. Un dia després d’acabar les classes, els quatre amics se’n van anar d’ama· gats a la fàbrica perquè ningú els veiera i sabe· ren el seu secret.

Quan van arribar, Raquel, Rafa i Jaime es van ficar als tubs i Carlos va començar a apre· tar botons. De sobte, n’apretà quatre al mateix temps i els seus amics se’n van anar a un altre món.

- On estem?, va dir Raquel, - Em pareix que esteu en un món virtual, li va respondre Carlos tot espantat, - Xics mireu que fanfarrona és la nostra roba!, va dir Jaime.

- A mi no m’agrada la meua roba, és molt cur· si, va dir Rafa tot antipàtic.

Raquel va botar per a vore les vistes i va dir de seguida: - Xics, bote molt més de lo habitual!

Carlos tot llest li va respondre: - Clar que sí, això són poders.

Després que cada un va vore quin era el seu poder, van vore a la llunyania a una xicota de cabell rosa i baixeta que corria a màxima velocitat. Carlos va vore des del seu superor· dinador que a la xica li perseguien uns blocs d’eixe món virtual.

Carlos va avisar pel micròfon als seus amics de que els anaven a atacar eixos blocs i ells es van girar ràpidament. La xica de cabell ros els va dir que corregueren si no volien morir.

Després de córrer molt es van parar i Car· los va dir: - Xics per què en compte de córrer no vos pa· reu i penseu a usar els vostres poders?

- Clar, estem corrent com a panolis, va dir Rafa.

- Teniu poders?, va dir la xica de cabell ros.

- Clar que sí, va respondre Raquel.

Quan els blocs es van acostar, Raquel va pegar a un d’ells amb el seu palmito en el centre del seu cos i es va desvirtualu· ar. Rafa es va multiplicar en tres per a distraure al bloc i Jaime va botar damunt del bloc i va traure I’espasa i li va apunyalar.

Quan ja havia acabat la batalla, Carlos els va dir que hi havia una torre activada per una criatura malèfica anomenada Ana. Immediatament van anar a la torre activa· da i la xiqueta de cabell ros va dir: - Bé, em vaig a presentar. Jo em dic Paula i visc ací, sóc d’este món virtual i vosaltres?

- Nosaltres som d’un altre món anomenat Ter· ra, va dir Rafa.

- El teu món, com es diu?, va preguntar Jaime Ana va respondre: - El meu món no és com el que coneixeu.

S’anomena Lioko i el va crear mon pare, el qual ja va morir. Ell també va crear a la malvada Ana. - Nosaltres som Rafa, Jaime, Carlos -que està al superordinador- i jo, que em dic Raquel.

- Que és el superordinador?, va preguntar Paula.

- És un ordinador que controla a tot el món vir· tual i que jo, sense voler, vaig apretar qua· tre botons i per això estem al teu món, li va respondre Carlos.

- Doncs, què bé que heu vingut perquè així vosaltres m’ajudareu a véncer Ana, els va dir Paula.

- Val, digué Jaime.

- Vindrem tots els dies després de les classes, va afegir Rafa.

- Gràcies, de veritat moltes gràcies, digué Paula.

Després de desactivar la torre, els xics van tornar a classe i es van quedar callats.

Esta aventura havia sigut fantàstica i la po· drien repetir tots els dies que volgueren.

Este va a ser el gran secret dels quatre, o dels cinc... si comptem Paula.

I compte comptat, compte acabat.

Falles 2009Alzira

­­— 70 —

SERAFÍ I CUA BLANCA CATEGORIA A - TERCER PREMI Paula Ases Trull

Hi havia una vegada un lleó molt bo, que li deien Serafí, el qual no tenia amics perquè tots li tenien por.

Un dia decidí anar a buscar algun amic per a jugar. Caminà i caminà pel bosc i per fi va trobar a un conillet que li deien Cuablanca. El conillet s’amagà perquè li tenia molta por, però el lleó li digué: - No tingues por! Jo sols vull jugar amb tu.

Vull ser el teu amic!

El conillet no se fiava però finalment va dir: Val, jugaré amb tu! Però... a què juguem?, va dir el conillet El lleó va dir: -Vols jugar a conillets amagar?

- Val!, va contestar el conillet.

Els dos nous amics estaven molt feliços ju· gant, quant de repent va aparéixer un lleó mal· vat, que tenia molta fam i va decidir menjar-se el conillet.

El lleó malvat li digué a Serafí:- Puc jugar amb vosaltres? El conillet li va dir que Sí.

Serem més amics per a jugar!, deia el lleó, però Serafí no es fiava molt del lleó malvat i no el perdia de vista ni un segon.

Entre rialles i jocs el lleó malvat agafà al co· nillet. Serafí, que va vore la intenció del lleó malvat de menjar-se al seu amic, va cridar:Deixa el meu amic!

El lleó malvat li respongué:- Un lleó mai pot ser amic d’un conill. Els conills ens els men· gem! Es el que ara mateix vaig a fer!

El conillet va eixir corrent i Serafí va defen· dre el seu amic i va guanyar al lleó malvat.

Conte contat ja s´ha acabat, i si no tens amics, busca i en trobaràs.

CATEGORIA B - PRIMER PREMI Alba Muñoz García

Era açò una vegada, ja fa molt de temps, en una tribu del sud d’Àfrica, anomenada la tribu Fills de I’aire, hi havia una xica anome· nada Saida.

Un dia com els altres va anar a pasturar el ramat quan de sobte la va sorprendre una tempesta d’arena. Quan la tronada I’atrapà es va quedar inconscient. En despertar, Saida estava asseguda al seient d’un cavall blanc com la lIuna. Al davant, guiant el cavall, es· tava assegut un xic vestit totalment de negre.

Estes característiques prendes de vestir van fer saber a Saida que era de la tribu de les tempestes. En arribar a la tribu la van acollir i li donaren refugi per a una nit;encara que sabien que era de la tribu del vent.

En despertar li donaren menjar i la porta· ren a prop del castell de son pare. Pel camí havia descobert que eixe xic que anava da· vant d’ella era el príncep Tarik.

Des d’aquell moment Saida va sentir afecte per ell. Quan arribà al castell tots la van acollir i començaren a fer-Ii preguntes.

Però ella digué que no recordava res i s’aca· bà l’assumpte.

En els dies següents portaren una egua a la que anomenaren Hafre. Saida sabia que no li deixarien munta-Ia, però no sabia que ningú podria.

Un dia que anava amb el ramat va sentir que una ovella desviada anà a per ella. La seua sorpresa va ser quan es va adonar que era Tarik qui feia eixe soroll.

Quan arribà Tarik li preguntà: -Quin és el teu major desig?

-Muntar sobre l’egua Hafre.

-Sobre esta egua no sé res però et puc ensenyar a muntar a cavall.

Saida va acceptar el tracte. Des d’aquell dia començaren a sentir una atracció especi· al, l’un per I’altre.

Un dia, un dels xiquets de la tribu els va descobrir i va decidir contar-li-ho al pa· re de Saida. Quan esta arribà a casa, son pare la castigà a no eixir de la seua habita· ció. Mentre ella va estar a la habitació, son pare li anà a buscar marit. Eixe aspirant a marit havia de passar tres proves: 1. Domar I’egua Hafre.

2. Aconseguir el cavall negre com la nit.

3. Guanyar Tarik en la carrera anual del desert.

Molts ho van intentar però ningú ho va aconseguir. Quan Tarik es va assabentar, es va disfressar i va anar al castell. Allí es va presentar com a un home del desert ano· menat Sharim. Ningú no el va reconéixer, ningú excepte Saida qui el va reconéixer d’immediat. Amb el pas dels dies, Tarik va aconseguir domar Hafre. Després va acon· seguir el cavall negre com la nit gràcies a haver salvat el seu amo. El que faltava era guanyar a si mateix en la carrera del desert.

EII va crear un pla: Com Saida també ani· ria; Ii faria una senyal i la disfressaria d’ell.

En la carrera ell anirà amb el cavall negre mentre que Saida aniria amb el d’ell. I al final, Saida deixaria guanyar. Tarik li ho va escriure en un full i li ho va fer saber mit· jançant un avió de paper que, per “casua· litat”, va anar a parar al seu balcó.

Allí tot va eixir a la perfecció; fins que Tarik es va llevar la disfressa que hi porta· va. En aquell moment el pare de Saida va dir: -Si tu ets Tarik, qui és aquell genet que està al damunt del teu cavall? Aleshores Saida baixà del cavall i es llevà el vel que li tapava la cara.

-Ara no tens excusa per a dir que les dones no podem cavalcar-digué Saida- A més, ja hi tinc marit.

Son pare no va tindre mes remei que acceptar-ho i es van casar. A partir d’eixe moment les dones van poder muntar a ca· vall i les relacions entre les dos tribus van ser molt amistoses.

­­— 71 —

SAIDA

Falles 2009Alzira

­­— 72 —

ARCANTA CATEGORIA B - SEGON PREMI Blanca Hernándiz Barber Emma era una xiqueta de dotze anys, rossa i amb els ulls blaus. Un dia buscant al desvan, va trobar un llibre que havia escrit un dels seus avantpassats, el títol del llibre era “El món d’arcanta”. Al llibre hi havia di· buixos i descripcions d’un món ple d’éssers màgics i mitològics. Quan llegia el llibre, Em· ma imaginava com seria eixe món i desitjava poder viatjar a Arcanta i conéixer-lo. Quan acabà de llegir el llibre, va vore un talismà apegat en l’últim full. Al talismà posava “El Portal”. Al seu costat hi havia unes paraules escrites: “Posa el talismà, to· ca’l i digues Arcanta.

Emma, sense adonar-se, tocà el talismà i va dir “Arcanta”. De sobte, una bambolla de color taronja l’anava embolicant per a transportar-la al món d’Arcanta, un món bellíssim, ple de fa· des, unicorns, arbores, flors de tots els colors, tigres amb ales, llops i altres animals.

Emma, es va mirar i es va adonar que era diferent. Tenia ales, el cabell molt més llarg i pareixia que tenia alguns poders màgics. Va volar d’arbre en arbre fins que va pensar què bonic seria que les seues amigues saberen el que havia descobert, però llavors es va ado· nar que no sàvia com tornar. En llegir l’últi· ma pagina del llibre no havia llegit com ha· via de tornar.

Emma va pensar que es quedaria atrapa· da per sempre a Arcanta, però en eixe mo· ment va vore una fada amb un medalló sem· blant al seu. S’acostà a ella i li va dir: - Hola sóc Enma, pots ajudar-me?, no sé com eixir d’ací, sóc una xiqueta.

La fada la mirà amb un gran somriure en la seua cara i li contestà: Només has de to· car de nou el talismà i dir que vols tornar a la terra.

En eixe moment la fada va començar a volar de nou. Emma li va dir: Espera, gràcies per ajudar-me, però m’agradaria preguntarte si puc portar als meus amics ací.

La fada li contestà amb pena: Ho sent, pe· rò tu eres l’única que pot vindre amb eixe tali· man, però el ferrer Marcel pot fer-te’n més.

Emma molt contenta li preguntà si li po· dia acompanyar a buscar-lo. La fada va som· riure i li va dir que sí.

Enma i la fada van anar a casa del ferrer i li van preguntar si els podia fer dos talis· mans més. Marcelo els va dir que sí, que els feia de seguida. Una vegada acabats li’ls va donar a Emma. Esta i la fada van eixir de la ferreria i una vegada s’havien acomiadat, va dir les paraules màgiques i va tornar a sa ca· sa. Una vegada en el desvan, Emma mirà el seu rellotge i es va adonar que només havien passat uns segons.

A l’endemà, va anar al col·legi i va con· tar el que li havia passat a les seues amigues Sandra i Rosa i les va donar els talismans.

Eixa vesprada van quedar les tres a sa casa, van pujar al desvan i les tres al mateix temps van dir tocant els seus talismans les parau· les màgiques, viatjant fins Arcanta. Les tres amigues estaven meravellades. Assentada en una pedra, Emma va vore la fada que li ha· via ajudat el dia anterior i li va dir: - Que fas ací tan sola?

- Hola em diuen Aisa, no tinc amics, ahir tu vas ser la primera persona amb què parla· va en mesos, li va dir trista la fada.

Emma, Sandra i Rosa es van mirar i les tres li van dir que volien ser les seues ami· gues.

- Aisa, dis-me perquè no tènies amics fins que vam arribar nosaltres?- li preguntà Sandra.

­­— 73 —

Esta li contestá que era un fada molt xi· coteta i amb molt pocs poders màgics.

Rosa li pregunta quins eren els seus po· ders i com podien elles saber els seus.

Aisa va respondre: és molt fàcil, a l’escola de fades ens ensenyen els nostres poders, el meu és obrir i tancar coses impossibles.

Les tres amigues van preguntar a la vega· da: quina escola???

L’escola de fades, esta molt prop d’ací. És on ens ensenyen a descobrir i utilitzar els nostres poders.Les tres xiquetes li van pre· guntar si elles podrien anar. “Com que sem· bleu més majors que jo, no crec que hi ha· ja problema”, va contestar Aisa. “Sou quasi iguals que les altres fades d’Arcanta. Això sí, haureu d’anar quatre vesprades a classe”.

A partir d’eixe dia Emma, Sandra i Rosa, anaven tots els dies a l’escola de fades i re· corrien Arcanta, aprenent moltes coses noves.

L’escola estava en mig d’un xicotet poble on vivien la majoria de les fades.

Un divendres van quedar les tres amigues a anar el dissabte de matí a casa d’Emma i visitar de nou arcanta per a vore les seues noves amigues, però en arribar van descobrir que el poble estava tot destruït. Van buscar les seues amigues i no les van trobar. En un cantó, amagada darrere d’un arbre, van tro· bar a Aisa molt espantada. Li van preguntar què havia passat. Aisa els va contar que una de les fades anomenada Ònix volia ser l’ama de tot, i el seu poder era el de dominar els ogres que vivian en l’altra vall, perquè no les molestaren, però servint-se del seu poder volia ser l’ama d’Arcanta.

La nit anterior, Ònix havia enviat els seus ogres al poble i havia capturat a totes les fa· des tancant-les a la masmorra més profunda del seu castell. Les quatre amigues van pen· sar un pla per a poder alliberar-les, aprofi· tant-se dels seus poders recent descoberts.

Van decidir que eixa mateixa nit, quan tots

dormiren en el castell, anirien a alliberar to· tes les seues amigues.

En arribar al castell, sandra, el poder de la qual era poder fer créixer les plantes i arbres de forma molt ràpida només de mirar-les, va fer créixer les branques dels arbres de la por· ta del castell lligant amb les seues branques als ogres de la porta. Una vegada dins, Ro· sa, qui podia fer que els objectes prengue· ren vida, espantà i va fer que fugir els ogres del castell, perseguits pels mobles pel bosc.

A poc a poc, se van anar acostant a l’habi· tació d’Ònix on Emma hauria d’utilitzar el seu poder que era cantar tan dolçament que tots, en sentir-la es quedaven profundament adormits. Emma entrà molt lentament a l’ha· bitació d’ònix, es va posar a cantar i la deixà profundament dormida.

En eixe moment Aisa va descobrir una porta que baixava fins als calabossos on va trobar les fades tancades en una urna de vi· dre sense panys. En eixe moment ningú sa· bia què fer. Tots estaven molt nerviosos. L’ur· na només la podia obrir Ònix per mitjà d’un conjur màgic. Aisa, sense adonar-se’n va dir, “tant de bo s’obrira l’urna i poguera ajudar les meues amigues. L’urna va començar a trencar-se en trossos i les fades van quedar lliures. Van començar a córrer cap a l’eixida, però el soroll va des· pertar Ònix en el moment que passaven junt a la seua porta. Aisa utilitzà el seu poder per a deixar tancada Ònix per sempre a la seua habitació.

Una vegada al poble, totes les fades els van donar les gràcies a les tres amigues per ajudar-les i les van anomenar les Protectores d’Arcanta. A aisa, a qui tot el món no li feia cas, en ser diferent de les altres, la van no· menar a partir d’eixe dia com la Fada de les Claus i s’encarregaria de mantindre per sem· pre Ònix a la seua presó. Tots van aprendre eixe dia que encara que siguem diferents, tots som importants.

Falles 2009Alzira

­­— 74 —

LA CASA ENCANTADA CATEGORIA C - PRIMER PREMI Centre Educació Especial Carmen Picó

Pedro, un xiquet de 18 anys, vivia en una casa encantada en companyia de la Tortu· ga Blanca. Un dia anà la seua nòvia Maria a visitar-lo i, quan tocà la porta, va obrir una Bruixa. Maria es va espantar i començà a córrer. Entropessà i caigué dins de la piscina.

Quan va obrir els ulls, tan sols va vore cala· veres per tot arreu. En eixe moment escoltà la veu de Pedro que la cridava. Quan este la va vore, la va traure de la piscina i li va do· nar un bes per a relaxar-la.

Mentre se n’anaven a casa, Maria li ho contà tot el que havia passat, cosa que Pe· dro no s’ho podia creure. “Totes les dones són iguals. Quina fantasia tenen!!”.

Així, decidiren anar una altra vegada a la piscina i en arribar, tan sols veieren que hi havia peixos multicolors. De camí cap a ca· sa, Maria va vore una bruixa a la finestra de dalt. S’abraçà a Pedro, tota espantada, asse· nyalant cap amunt. En girar-se, Pedro no va vore res i pensà de nou, “Quina fantasia té Maria!!”.

Quan entraren a la casa, trobaren la tor· tuga baixant l’escala. Maria, en vore-la, va reconéixer els ulls, però no tenia clar per què li eren familiars. En anar a gitar-se, Ma· ria no podia dormir pensant tan sols en eixos

ulls. Aleshores va decidir anar a la cuina a beure un poc d’aigua.

En això que escoltà soroll i va aguaitar a l’ha· bitació del costat. Allí va observar a la tortuga com es prenia una poció mà· gica que la convertia en una malvada bruixa. Maria caminà molt len· tament per a buscar a Pedro. El va despertar i li contà el que havia vist. Una volta més, Pedro va pensar “quina fantasia que té Ma· ria!!”. Però en baixar, Pedro es va quedar bocabadat. Hi havia una bruixa de veritat al seu saló que llegia un llibre molt gros. A par· tir d’eixe moment, Pedro començà a confiar en Maria i a escoltar-la per a poder deduir que eixa bruixa era la seua estimada tortu· ga. Li demanà perdó a Maria i li va prometre que mai més desconfiaria d’ella.

Els dos decidiren anar a buscar el llibre màgic. Quina sorpresa!! Estava ple de poci· ons màgiques!! Entre els dos decidiren que al dia següent agafarien la tortuga i la porta· rien a una residència d’animals perquè ara era Pedro qui tenia por. Maria i Pedro així ho feren. Deixaren a Blanca i decidiren que quan ells foren més grans es casarien i viuri· en en eixa mansió.

Des d’aleshores, els dos es tingueren con· fiança mútua i es respectaren.

­­— 75 —

lliurament

premis

31 de maig

Falles 2009Alzira

­­— 76 —

Presentació dels artistes 4 de juny de 2008

­­— 77 —

L’equip de futbol sala tornà a la lliga després d’uns anys. Ens quedàrem a 1 punt de l’ascens (4ts classificats) i ens donaren el premi a l’esportivitat.

Falles 2009Alzira

­­— 78 —

Nomenament de María 20 setembre

­­— 79 —

moros de la vila 3 al 5 d’octubre

Falles 2009Alzira

­­— 80 —

31 d’octubre

halloween

­­— 81 —

Nomenament d’Asun 2 de novembre de 2008

A 6 dies de que totes les FF.MM. de comissió reberen la seua banda per part de la FM d’Alzira, Carla Andrés, trobàrem la predisposició d’Asun perquè fóra la nostra màxima representant.

Falles 2009Alzira

­­— 82 —

Embolic de gossos, gats i ratolins

3r premi del concurs infantil de teatre en l'any del nostre debut Mª Ángeles Canet Buitrago

El passat 23 de novembre la nostra co· missió infantil debutava per primera vegada en el seté concurs de teatre en valencià que convoca tots els anys la JLF d’Alzira.

Este concurs de teatre va arribar a no· saltres quasi per casualitat i sense pensarho dues vegades, tant els delegats d’infantils com els de cultura, ens llançàrem a la trepi· dant aventura del fantàstic món teatral, que sense cap dubte resultava ser un món prou desconegut. Ens mancava experiència i, a més a més disposàvem de poc temps, com a molt cinc o sis setmanes, per a poder pre· parar-ho tot.

Ràpidament ens posàrem a la feina, fé· rem un crida massiva a tots els nanos i he de dir que tots es mobilitzaren. La resposta fou, per part de xiquets i de pares, immediata i molt favorable.

A partir d’eixe moment i amb el temps xafant-nos els talons, començàrem a buscar una obra perquè tots i totes pugueren par· ticipar. Necessitàvem una que fóra diverti· da. Es tractava d’una nova experiència, ca· lia fer-ho bé, però el més important era que els nostres xicotets actors ho gaudiren al mà· xim.

Finalment, va arribar a nosaltres “Embolic de gossos, gats i ratolins”, una obreta curteta, però a la vegada prou divertida i novedosa.

Tots podien participar-hi, des del més xicotet al més gran, d’una forma o d’un altra, però tots fent una pinya.

La sensació que ens transmetia l’obra era bona i, a partir d’eixe moment començàrem

a quedar tots els dissabtes al nostre casal fa· ller per a realitzar els assajos, als quals as· sistien puntualment els nostres fallerets i les nostres falleretes. Assajàvem, ballàvem, can· tàvem, berenàvem …, però sobre tot ens di· vertíem i, el més important els nostres infan· tils feien falla.

Mentrestant alguns pares s’ocupaven de preparar decorats, altres de la música, uns altres del vestuari, altres de l’escenografia... i, així, tots hi participàvem.

Per fi, arribà el gran dia, el dia del nostre debut. Les vibracions des del principi eren bones i tot va transcórrer millor que bé, els nostres xicotets actors interpretaren la seua obra com mai, el públic els inundà en aplau· diments, tots quedaren meravellats, havien calat fons, i això era del que es tractava, que el públic no oblidara l’actuació de la nostra falla.

A la fi arribà el gran moment, l’entrega de premis. Un mes després de la nostra in· terpretació, tot el nostre treball es veia re· compesat, ja que a pesar de ser debutants ens donaven un mereixedor tercer premi, desbancat a falles amb una gran experiència teatral.

Iniciem així una nova etapa a la nostra comissió i, des d’ací, aprofite l’ocasió per a convidar als més majors, als majors, als no tant majors i als més menuts a que vos ani· meu a participar el proper any, en el que se· rà el huité per als infantils i el setzé per als adults concurs de teatre en valencià. Vos es· perem!

­­— 83 —

Falles 2009Alzira

­­— 84 —

vetlada gastronòmica 12 novembre 2008 Convidat: Julio García, director del circuit Ricardo Tormo

­­— 85 —

11 de desembre 2008 Vetlada gastronòmica. Convidada: Elena Bastidas, alcaldessa d’Alzira

Falles 2009Alzira

­­— 86 —

Primer concurs de targetes de Nadal

­­— 87 —

Falles 2009Alzira

Grans fallers

­­— 88 —

Sóc l’amo en la falla, la porte en les venes, a mi ningú em calla ni em conta les penes.

Jo en la reunió sóc el cap de taula, genere opinió quan prenc la paraula, els xiquets no ploren, les masses m’adoren, jo no sóc de palla, jo mane en la falla.

Enric Xavier Ferrús i Fayos

Els comptes ben clars, també el protocol, si algú em fa la col no arriba ni a març.

Tinc una pena que duc un temps que ja l’arrosegue, una pena que no puc del cor traure-la i m’ofegue.

Sóc un gran senyor, el gran cap visible, el braç extensible i el faller major.

M’he enamorat d’una dona de maneres algo bastes, més ampla que una redona i dits com a botifarres.

Ni una mosca es mou sense el meu permís.

De tot el que es cou sempre tinc avís.

Antoni Lluís Martínez i Furió

L’amor és ceg... i sord

Jo sóc el padrí, l’aconseguidor el principi, el fi, el gran promotor d’idees brillants, recursos atípics, el gran seductor d’homes importants, el vip entre els vips, el gran pensador, el comissionista, el que trau de tot, el que passa llista i el que passa el pot.

Sóc més vell que tu, no toque el piano, no sé l’aeioú, però ací soc l’amo.

L’única importància d’alguns “grans” fallers està en la ignorància i no està en els diners, perquè són més grans que un póker o un ful, i és que són tan grans que són grans del cul.

Tot començà un bon dia que la vaig veure aparèixer, contonejant les caderes, com si foren les campanes de l’ermita de Sant Pere.

M’enamorà la bellesa que després de rebuscar, dins del cor li vaig trobar, al fons allí amagadeta.

Tots em diuen: Què li trobes?

Si és mes basta que un forcat.

No veus que no menja, farta, que mira si és que té fam que a mos redó i a grapat es que llepa tot el plat.

Després té molta mala llet, i si s’enfada vas net, amb una sola galtada, et voràs ballant ballet, per tota la cantonada.

Pero em mira amb eixa cara on costa vore els ullets, una cara que pareix, una post de pans de llet, i se’m posa el cor molt tendre: Esta dona que m’ha fet?

-Pero mira que estas ceg si és que és de lletja un grapat.

-Si ja en mirar-la de lluny, per fer-te et fan mal els ulls, i et tomba cul per amunt la seua olor corporal.

I jo pense ¡¡Senyor meu!!, Si es perfecta en la mesura de la seua imperfecció, si fins les galtes li sura de la salut la blamor, i la rosa de la vida desperta viva i florida amb tendres versos d’amor.

-Obri l’ull, so tararot: De quina blamor ens parles?

Ja ho tens bé! Per què no calles?

-L’única blamor que té, és la de trenta cassalles que en vuit glopades s’ha fet.

I que voleu que jo us diga, si l’amor és necessari i encara que és un rosari és la dona de ma vida.

No hi ha més, em sap a glòria, estic molt forassenyat i ací s’acaba la història d’este pobre enamorat.

Poemes presentats al concurs de poesia satírica de la Malva en representació del Mercat

Amic Juan. Felicitats!!

Antoni Lluís Martínez i Furió

Alzira té nom de dona, de dona fallera que el Xúquer la ronda, de mare sincera que acull i acarona, de flor primerenca amb pètals de rosa, com dolça fallera que besa al faller amb llavis de mel i amor vertader. ­­— 89 —

Homenatge a Juan Ortega i Pelufo

Alzira com mare que és va veure nàixer un xiquet en plena guerra civil, la vespra de Sant Bernat, un vint i dos de juliol de mil nou-cents trenta-vuit.

Fill d’un conegut fotògraf alzireny que seria Director de Radio Alzira, el xiquet de qui parlem és un dels millors fallers que ha donat al món, Alzira.

Membre il·lustre i destacat en Junta Local Fallera, bona veu a la Coral, germà de la Santa Faç, cavaller alagonès a la Comparsa de Sax, persona recta i cabal, pare i home de trellat, faller de Junta Local i de la Falla El Mercat.

La sang alzirenya al seu pit batega, és un bon faller i en fets cavaller, l’amic Juan Ortega.

Alzira té nom de dona, Juan.

I tu l’has de defensar fins que un dia Déu et cride, un dia molt, molt llunyà.

Porta amb orgull la senyera que tants anys has flamejat, entre la flama fallera el respecte i l’amistat de tota Alzira Fallera.

Falles 2009Alzira

­­— 90 —

40 anys fent música i músics Juan Carlos Monerri, vicepresident de la societat musical d’alzira

40 anys ja és un període de temps que per· met mirar arrere i vore amb suficient perspec· tiva el camí recorregut per la Societat Musical d’Alzira, apreciar la seua evolució fins a arribar a la maduresa del què hui disfrutem i albirar, al mateix temps, cap a on dirigix els seus passos en un prometedor futur.

En este Llibret de la Falla El Mercat volem mostrar els diferents aspectes de l’àmplia i complexa activitat que, al llarg dels anys, ha anat forjant l’esperit d’una Societat Musical moderna i innovadora.

Realitzarem un breu repàs d’allò que ha succeït durant estos 40 anys i també mostrar quines agrupacions fan que la Societat Mu· sical d’Alzira seguisca viva i sent un referent en la vida cultural de la nostra ciutat.

La Societat Musical d’Alzira vol agrair a la Falla El Mercat, que part del llibret de les falles del 2009 estiga dedicat a la So· cietat Musical en la celebració del seu 40 aniversari. És important reconéixer la difu· sió festiva i cultural que realitza esta Co· missió i fruit d’això és el regal per als fa· llers d’honor d’enguany: El patrocini del CD “40 anys fent música i músics”, disc compacte que es basa en quatre idees: ho· menatge als diferents directors, música re· presentativa de totes les agrupacions que formen la Societat Musical, amb tot tipus de música i finalment que fóra una espè· cie de “Seqüència temporal” de la vida de la Societat Musical.

­­— 91 —

Fem festa, fent cultura Amparo Pérez Pellicer, Presidenta de la Societat Musical d’Alzira

Em van invitar a col·laborar en la realitza· ció del vostre llibret, escrivint unes línies, i el que en un primer moment em va causar cer· ta sorpresa, es va convertir en certa emoció en saber que enguany ho aneu a dedicar a la Societat Musical d’Alzira.

La vostra falla sempre ha sigut estendard de les falles d’Alzira, és una de les més anti· gues de la ciutat, seixanta-set anys d’història vos avalen. La Societat Musical amb els seus quaranta anys acabats de complir i amb una gran trajectòria artística i educacional, ha col·laborat junt a la falla El Mercat a engran· dir la ciutat d’Alzira. Ha sigut una sort que les dos entitats hagen coincidit en el temps, encreuant-se moltes vegades en les seues in· quietuds culturals.

Potser les persones que no visquen el món faller de prop, puguen pensar que tot és festa, folklore, diversió…, però no és ai· xí, moltes falles realitzen setmanes culturals, concursos literaris i teatrals, exposicions…, dedicant els fallers moltes hores del seu temps lliure al món de la cultura.

Aprofite estes línies per a agrair la vostra col·laboració en la gravació de l’últim CD de la Societat Musical, no sols pel vostre pa· trocini, sinó també perquè participeu en la divulgació de l’art de la música.

A més de compartir les dos entitats in· quietuds culturals, compartim, el més im· portant, les persones. En la vostra falla hi ha censats un gran nombre de músics, les vos· tres falleres majors de l’any 2008, Carmen Mª i Loreto, el president i fallera major in· fantil d’enguany, Pablo i María són un clar exemple d’això.

La música forma part i exalça la festa fa· llera, no s’entenen les falles ni les desfilades de les seues falleres sense els acords d’un pasdoble tancant la comitiva. La Societat Musical ha contribuït a formar músics des de les seues aules, que vos acompanyen pels carrers d’Alzira en tots els vostres actes. Però músics i fallers han de col·laborar a dignifi· car la música, no per fer música fins a l’exte· nuació, ni interpretar les composicions més fortes (a vegades fortíssim), estem fent un fa· vor a la festa fallera sinó tot al contrari.

Finalment vull agrair de nou a tota la co· missió de la Falla El Mercat i en particular als vostres fallers i músics Bernat Ríos i Da· vid Chordà, que hàgeu pensat en la Societat Musical com a tema del vostre llibret per a l’exercici 2009

Falles 2009Alzira

­­— 92 —

40 anys de sacrifici i esforç: Xavier Pérez i Juanes Encara recorde quan el meu bon amic Bernat Ríos va eixir en Televisió Espanyola tocant un solo de trompa amb la Jove Or· questra Nacional d’Espanya, dirigida per Ed· mon Colomer, concretament un fragment de les Danses Simfòniques del West Side Story i jo em vaig emocionar i en veu baixa vaig pensar: ‘’Què bonic serà viure de la músi· ca’’. Vaig encertar. Bernat viu d’una profes· sió que li agrada i la viu i com ell més de 120 músics professionals que no han eixit d’Alzira per generació espontània, han eixit de les aules de la Societat Musical d’Alzira que l’any passat (2008) va complir els seus 40 primers anys d’existència amb una pro· gressió que ni els més vells del lloc s’imagi· naven, i encara menys en el món bandístic valencià. En eixe mateix concert també es· tava Juan José Revueltas Colomer, que junt amb Bernat van ser músics fundadors de la JONDE al novembre de 1983. Ara Juanjo és un consagrat compositor en els USA, el país d’Obama i del YES, WE CAN (Sí, po· dem). De fet Juanjo, conegut artísticament com Juan J. Colomer ha guanyat el Gram· my llatí al Millor àlbum de música clàssica, en una cerimònia celebrada a Houston (Es· tats Units). Juanjo va fer junt a Emilio Aragón arranjaments per al CD de coples, Pasión Es· pañola interpretat per Plácido Domingo.

Nosaltres i els nostres avantpassats ja ens vam anticipar a este lema del president del país més poderós del món. Entre tots ho hem aconseguit. Quaranta anys fent música i músics, quaranta anys educant els jóvens al· zirenys, quaranta anys sent el millor apara· dor d’Alzira al món sencer. Sí, sí, al món sen· cer, i els pose un exemple: En 2002 la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Alzira va interpretar a la plaça de Bous de Valèn·

cia en el Certamen Internacional, en la sec· ció d’Honor, La Vall de la Murta, una obra que la nostra entitat li va encarregar expres· sament a un compositor de renom com és Andrés Valero.

La Murta és un símbol d’Alzira i gràcies a la música este paratge i la ciutat es conei· xen en mitja Europa com Noruega, Holanda, USA o a Singapur. Açò té molta importància, encara que molts alzirenys no li la donen. El que alguns polítics no saben fer, la SMA, grà· cies a la seua música, ho ha aconseguit: por· tar Alzira fora de les nostres fronteres.

Però voldria incidir en estes línies en un altre tema vital que ha aconseguit posar a Al· zira en l’elit musical mundial. Sí, sí, univer· sal: el Festival Spanish Brass (SBALZ) i que va parir amb molt d’esforç Bernat Ríos i els seus amics del grup de metalls Spanish Brass, amb el suport econòmic i incondicional de l’Ajuntament d’Alzira (el que és del Cèsar per al Cèsar).

Este festival de música de metall reunix des de fa huit anys als millors professors de metall del món i als millors grups i que fan d’este esdeveniment que isca en edicions i revistes especialitzades des d’Amèrica fins a Àsia.

Pel claustre de la Casa de la Cultura d’Al· zira han passat fantàstics solistes i grups que han enganxat el públic alzireny. No vaig a cansar-los amb noms, els tenen en la pàgina web de la SMA (www.smalzira.org). Però no vull deixar passar d’este esdeveniment el seu caràcter educatiu, ja que alumnes de tota Es· panya i d’altres països passen uns dies a Alzi· ra per a aprendre dels millors professors.

Educació en majúscules és el que es dó· na en les aules de la nostra seu, al carrer Hort dels Frares i que ja s’han quedat xicote·

­­— 93 —

tes. Avís per a navegants: necessitem un edi· fici nou i emblemàtic. Crec que a Tulell hi ha una parcel·la de 19.000 m2 per a l’auditori i on perfectament podria ubicar-se la nova seu de la SMA, sempre amb permís de la pu· nyetera crisi econòmica. Però tot arribarà.

Algú imaginava fa uns anys que la SMA tinguera un Centre Professional de Grau Mit· jà reconegut per la Generalitat Valenciana?

Molt pocs, però en este projecte també va tindre un paper fonamental Bernat Ríos i el seu equip directiu. Però no vull oblidar-me de tots els presidents de la SMA i dels 181 directius que han passat per l’entitat. Sense

ells no seria possible l’anomenat ‘‘miracle Alzira’’. Que de miracle no té res. Tot ha es· tat treball i sacrifici. Un treball que ha tingut en els seus músics, directors i professors el pilar fonamental.

A ningú se li escaparà, que els músics te· nim dos famílies, la de sempre i la de la Ban· da. Açò és un privilegi que sols poden portar al cor els músics.

Per a finalitzar voldria agrair a la Falla El Mercat pel seu suport en el mecenatge de diversos discos que la SMA ha gravat en els últims anys. Els recomane l’últim doble CD ’40 anys fent música i músics’’.

Falles 2009Alzira

­­— 94 —

Música i festa Consuelo Berenguer Bort, regidora de cultura d’Alzira 2003-2008

La societat valenciana sembla trobar-se captivada per la festa i per la música. Les dos són el producte de l’esforç quotidià dels seus habitants. No existeix cap poble o ciutat que no exalte la seua identitat diferenciada mit· jançant algun tipus de festa. I, igualment, ra· ra és la població on no desplegue la seua activitat una societat musical, la qual s’en· carrega de cultivar i difondre la cultura musi· cal entre el seus veïns.

Les primeres fundacions de bandes de música als pobles valencians es produeixen a la fi del segle XVIII, encara que són casos aï· llats. És a l’inici del segle XIX quan augmenta el nombre de societats culturals. Estes agru· pacions van tindre una gran importància en la vida social i cultural de l’Espanya decimo· nona. Possiblement originades per l’evolució de les “tertúlies” al segle XVIII, estes entitats (liceus, ateneus, cercles) desenvoluparen di· verses activitats emmarcades en les seues seccions musicals les quals van comportar un esforç per generalitzar la música en la socie· tat, la qual cosa, al mateix temps, va generar una progressiva valoració dels músics. A Alzi· ra hi hagué una entitat cultural amb dedica· ció musical anomenada La Tertúlia als anys 40-50 del segle XIX. La seua progressiva extensió a tots els po· bles i comarques donà lloc a una difusió del repertori de la música instrumental de l’èpo· ca arreglat per a banda, i a un augment de la pràctica instrumentista. Este creixement tin· gué relació amb la popularitat de les bandes militars: els seus concerts i activitats desper· taren en les diverses comunitats la necessitat de crear agrupacions semblants. L’organista amb qui comptaven tots els pobles (el qual quasi sempre era el mestre d’escola) també

impulsà estos grups. De vegades el seu ori· gen es relaciona amb esdeveniments polí· tics, des de les ubicacions a l’aire lliure fins a la seua participació en actes de caràcter di· vers com desfilades processionals, cíviques o religioses, segons la commemoració cor· responent. El repertori era molt eclèctic: pe· ces compostes pels seus directors, la música d’èxit del moment, sarsueles i òperes, i mú· sica popular de ball, sense oblidar que tam· bé el caràcter festiu dels pobles mediterranis va fer que les seues interpretacions deriva· ren en peces musicals pròpiament festeres.

Amb el pas del temps s’han compost obres originals per a bandes i s’han dotat d’un re· pertori adequat.

Bàsicament, les bandes de música són un conjunt instrumental de vent i percussió en· cara que poden incorporar-se instruments de corda o teclat. Cadascuna de les societats musicals compta amb la seua corresponent escola d’educació on s’imparteixen els ense· nyaments destinats a formar els futurs com· ponents de la banda i on, a més, celebren els necessaris assajos.

D’esta manera, les bandes de música i les societats musicals estan contribuint a en· riquir la vida dels pobles valencians i s’han convertit en tot un esdeveniment cultural i educativomusical a la nostra comunitat. Les seues activitats artístiques i educatives tenen una peculiar singularitat que les diferencia de la resta de regions espanyoles, on ni són tan abundants ni tenen eixa projecció artísti· ca que tenen les nostres bandes valencianes.

La relació que hi ha entre Música i Festa a la nostra Comunitat és, doncs, tan estreta que les dos arriben a identificar-se amb una melodia particular.

­­— 95 —

Historia de la 1968-2008

Camilo Mascarell, Francisco José i Bernat Rios La Societat Musical d’Alzira es va gestar dos anys abans de la seua fundación oficial, en l’any 1966 quan Miguel Simó, Emilio Calatayud, Ber· nardo Roig, Juan Marimón, Antonio Simó, Fer· nando Pérez, José Goig i Ricardo Pons van fer una sèrie de reunions per a fer realitat el seu somni: que Alzira tinguera d’una volta per totes una banda de música de manera continuada.

Per supost, en una terra de música com València, Alzira no podia ser menys i en diferents èpoques havien existit bandes de música, però no tingue· ren continuïtat en el temps.

El 30 de novembre de 1967 es va fer el primer concert al Gran Teatre, dirigit per Jo· sé María Sanchis.

A l’octubre de 1968 estos músics es van decidir a formar una agrupació a la que do· naren el nom de Societat Musical d’Alzira.

Abel Barceló va ser el seu primer president, qui va obtindre el suport de l’alcalde que en aquell moment presidia la corporació muni· cipal, D. José Pellicer.

En pocs anys aquella agrupació que s’ini· cià amb 32 socis i només 8 o 9 músics es va transformar en una gran societat que co· mençà a obtindre premis en els certàmens de València.

Al seu primer director, José María Sanchis Chapa, el va succeir en 1969 Francisco Her· nández Guirado qui va impulsar l’escola d’educands i la formació musical a Alzira.

En 1971 s’aprovaren els primers Estatuts sota la presidència de Ricardo Bellver i arri· bà el primer guardó, el segon premi del Cer· tamen de pasdobles de Cullera que un any després es va convertir en el primer premi.

No es quedà sol eixe guardó i la banda alzirenya participà al prestigiós certamen de València, amb l’obra de lliure elecció Obe·

rón de Weber i l’obra obligada Coplas de mi Tierra de Palau, on va obtindre el segon pre· mi de la secció segona.

Va tindre lloc la primera Junta General Ordinària de la Societat Musical i es va be· neir la nova bandera que tingué com a pa· drins a Concepción Úbeda Onrubia i José Vicente Bono Montalvá.

En 1973 es va repetir el segon premi de secció 2a al Certamen de València amb l’obra de lliure elecció Gran Fantasía Españo· la de Villa i l’obra obligada Danses IX i XI de Granados.

Falles 2009Alzira

­­— 96 —

Una societat o agrupació musical no sols es composa d’una banda i en 1974 es va cre· ar l’Orquestra de cambra per a donar cabu· da als desitjos dels músics jóvens d’estudiar i tocar en conjunt els instruments de corda.

Per tercer any consecutiu es va obtindre el segon premi de la secció 2a al Certamen de València, amb l’obra de lliure elecció Fanta· sía de Boris Godunov de Mussorgsky i l’obra obligada Golondrina de Madrid de Serrano.

La banda va pujant el seu nivell i en 1975 s’inscriu a la Secció 1a del Certamen de Valèn· cia on aconsegueix el Primer Premi amb l’obra de lliure elecció Gran Fantasía Española de Vi· lla i l’obra obligada Der Freisschüt de Weber .

1978 és una any històric en participar per primera vegada al Certamen Mundial de Bandes de Kerkrade (Holanda). Intensíssims mesos d’assajos es van vore recompensats amb dos primers premis en les modalitats de concert i marxa-desfilada, on s’obtingue· ren dos medalles d’or i menció d’honor.

En 1976 va obtindre de l’Ajuntament d’Alzira les instal·lacions de l’actual Casa de la Cultura, al carrer Escoles Pies, núm. 4, on habilita el seu local social, amb classes i sala d’assajos.

El Govern d’Espanya va reconéixer a la Societat Musical d’Alzira El 18 de fe· brer de 1977 lliurant el títol d’entitat d’utilitat pública. Continua l’ascens me· teòric i un any més participa al Certa· men de València. En este cas ho fa ja a la Secció Especial B i obté el primer premi amb l’obra de lliure elecció Pinos de Ro· ma de Respighi i l’obra obligada Segun· do tiempo de la sexta sinfonía (La Patèti· ca) de Tchaikovsky.

Salvador Ausina es converteix en el nou president.

Els anys 70 arribaven a les seues acaba· lles i la banda alzirenya seguia obrint-se pas al panorama bandístic valencià. Amb l’obra lliure Matías el Pintor de Paul Hindemith, i l’obligada, “Soleriana”, de Carlos Suriñach aconsegueixen el tercer Premi de la Secció Especial del Certamen de València, la màxi· ma categoria.

En 1980 s’inaugurà la Plaça de la Societat Musical d’Alzira. Continua com a president Salvador Ausina i Abel Barceló es reelegit vi· cepresident després d’una votació secreta dels socis.

La Banda segueix assentada al màxim ni· vell bandístic i obté el 4t Premi al Certamen de València amb l’obra de lliure elecció Sinfonía núm. 3 de C. Saint Saëns (òrgan). L’obra obli· gada va ser Propágula de Robert Linn.

La porta de la catedral de Múrcia acollí un concert en la Gran Festa de la capital pi· mentonera.

L’any de la Pantanà es va adquirir un so· lar de 476 m² entre els carrers Cullera i Ta· vernes. Tot i això, la banda es trasllada provi· sionalment al magatzem del carrer Francisco Arbona, s/n, cedit per Luis Suñer. En la rei· nauguració del Gran Teatre oferiren un concert la Banda d’Alzira i la de la Divisió d’Infanteria Mestrat núm. 3 de València. La pantanada de Tous causà greus danys al lo· cal i en l’instrumental.

Superat el pitjor moment de la història alzirenya, es reiniciaren els concerts al Gran Teatre.

La banda alzirenya participà al concert de les Forces Armades a la Capitania Gene· ral de València.

José Palacios Boquera es va convertir en nou president de la Societat Musical. La ca· pacitat de sacrifici d’aquells músics era tal que un any més es participà en el Certamen de València. Històrica va ser la direcció del Mestre, Francisco Hernández Guirado, que li va valdre una menció d’honor i a la banda el segon premi per la interpretació de l’obra lliure: Un Americano en París de George Gershwin i l’obra obligada Suite Sinfonica de Manuel Berná.

Eixe any s’inicia la participació de la ban· da en rodatges cinematogràfics. La primera incursió de la banda es va produir en “¡Biba la Banda!” que protagonitzaren Alfredo Lan· da, Manuel Alexandre, Florinda Chico, An· tonio Ferrandis i Fiorella Faltoyano sota la di· recció de Ricardo Palacios.

­­— 97 —

La nostra festivitat en honor a Santa Ce· cília es va celebrar eixe any al Parador Faller del carrer Major Sant Agustí, propietat de la família Suñer, en trobar-se el Gran Teatre en reforma.

La Junta Directiva es reelegida en 1981 i al capdavant segueix com a president, Salva· dor Ausina. Es torna a participar en la Secció Especial del Certamen de València i s’obté altre 4t Premi. L’obra lliure fou Matías el Pintor de P. Hindemith i l’obligada Mare Nostrum de Miguel Asins Arbó.

José Palacios va dimitir de la presidència en 1984 i el va succeir en funcions el vice· president Bernardo Blasco.

L’Ajuntament d’Alzira patrocinà el I Fes· tival de Bandes de Música de la Ribera Alta.

José Goig va ser triat president a l’Assemblea de socis. La Societat Musical canvia de do· micili social. Una volta més, l’industrial Luis Suñer es va convertir en benefactor d’una altra entitat alzirenya. S’abandona la Casa de la Cultura i s’establiren a la seua seu, al carrer Hort dels Frares, núm. 62. Luis Suñer va cedir indefinidament este edifici de la se· Falles 2009Alzira

­­— 98 —

ua propietat per a ús exclusiu de la Societat.

Don Luis es va convertir en president Hono· rífic perpetu i se li va concedir de la Insígnia d’or de la Societat Musical.

De nou es participa al Certamen de Va· lència. Amb l’obra lliure, Don Juan de Ric· hard Strauss i l’obligada, Sinfonía de Ida Go· tkovsky, amb què s’obtingué el 4t Premi.

El 12 de novembre s’incendià el Gran Te· atre i els actes de Santa Cecília es realitzaren al Parador Faller, situat al Carrer Major Sant Agustí i propietat de la família Suñer.

Es va crear el Cor de la Societat Musical d’Alzira que va dirigir Ernest Artal.

L’any 1985 va ser declarat any europeu de la Música i la banda simfònica ho va ce· lebrar participant al Certamen Mundial de Kerkrade (Holanda) on va obtindre de nou el primer premi en concert i marxa-desfilada.

Alzira tornà a organitzar el II Festival de Bandes de la Ribera Alta.

Després de quasi 20 anys, Francisco Her· nández deixà de ser director de la Societat Musical i es tria com a substitut el director del Cor, Ernesto Artal Un dels concerts més destacats de l’any fou el celebrat al Palau de la Música de Va· lència.

Amb la cessió de l’ús dels locals del carrer Hort dels Frares per a fins culturals i artístics per part de la família Suñer en 1986 es ven· gué el solar dels carrers Tavernes i Cullera, adquirits en 1982, a l’Ajuntament d’Alzira.

Bernardo Blasco va ser triat nou president.

Per tercer any consecutiu se celebrà el Festival de Bandes de la Ribera Alta. El 23 d’agost es programà un Concert homenatge a Francisco Hernández.

El pas d’Artal per la direcció de la banda va ser efímer i es presentà com a nou direc· tor a Ramón Herrero García.

El Cor i l’Orquestra se separaren de la Soci· etat Musical per a fundar l’Orquestra Simfòni· ca i Cor Ciutat d’Alzira, sota la presidència de Ricardo Bellver i la direcció d’Ernesto Artal.

El 9 de febrer de 1987, baix la direcció de Ramón Herrero García, van començar els assajos de la Banda Jove, abans coneguda com Banda Juvenil. Així s’aconseguia com· pletar la formació dels alumnes de l’escola amb les actuacions en grup. Dos anys des· prés es va fer càrrec de la direcció el seu ac· tual director Josep Escandell.

Quan estava projectat un viatge a Lon· dres, este es va suspendre a causa de la riua· da del 4 de novembre. Eixe any no s’edità el Llibret de Santa Cecília.

En 1992 se celebrà el 25 aniversari de la Societat Musical i es trià com a director de la Societat Musical al picassentí Àngel Crespo García.

La Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles va atorgar la Medalla al mèrit.

En un mes, entre agost i setembre de 1993, es viatjà a Galícia en ple Xacobeo i Corbeil Essones (França) on la banda partici· pà en la inauguració de la Plaça d’Alzira.

­­— 99 —

El 13 de març de 1988 la Banda Juvenil va donar el seu primer concert a l’institut Jo· sep Maria Parra on es van interpretar Bajo la doble águila, Rapsodia Valenciana i Cacería descriptiva. A final de mes, la Banda Gran viatja a Granada per a realitzar un concert en l’Auditori “Manuel de Falla” i la llarguís· sima processó de Setmana Santa de la Mare de Déu de l’Aurora.

En estiu es tornà al Certamen de Valèn· cia amb l’obra de lliure elecció Petroushka d’Igor Stravinsky i l’obra obligada Homenaje a Joaquín Sorolla de Bernardo Adam, acon· seguint el 2n Premi.

El 2 de febrer de 1989, Luis Suñer donà la propietat dels locals del carrer Hort dels Frares a l’Ajuntament d’Alzira per a ús exclu· siu de la Societat Musical.

L’Escola de Música va ser reconeguda com a Centre No oficial reconegut de Grau Elemental de Música.

A l’endemà de Sant Josep es va mam· prendre viatge a Hongria.

Miguel Oliver es va convertir en nou pre· sident en 1990. La banda va oferir dos con· certs al Centre Cultural de la Villa de Madrid i al Palau de la Música acompanyant a Vi· cente Ros, a l’orgue.

L’alzireny Nicanor Sanz Sifre va ser no· menat nou director de la Societat Musical en 1991. Ja hi ha 39 músics professionals i els Nadals se celebren amb un viatge a Itàlia.

L’Orquestra i la Banda actuaren al Palau de la Música de València.

La nova bandera de la Banda Simfònica va ser beneïda, exercint de padrins Francisco Pérez i María Martínez.

Un músic, Francisco José Ríos, es conver· teix en president de la Societat en 1994.

Sis anys després, la banda torna a partici· par al Certamen de València en la Secció Es· pecial, que va ser com es passà a denominarse l’antiga 1ª secció, per davall de la Secció d’Honor. El certamen es va guanyar en ob· tindre el Primer Premi i, per tant, la Menció d’Honor, amb l’obra de lliure elecció Belkis, Reina de Saba de O. Respighi i l’obligada Expressions Simfòniques de Rafael Talens.

La Societat va creixent i els locals donats per don Luis Suñer necessiten de reformes per modernitzar-los i adaptar-los a les no· ves necessitats educatives. Per a fer-ho pos· sible, es firma un conveni amb la Conselleria de Cultura per un import de 10.000.000 de Falles 2009Alzira

­­— 100 —

pessetes. El certamen de València és enregis· trat en cassette.

El directiu Luis Sánchez publica el seu lli· bre 3 lustres d’èxits de la Banda de la Societat Musical d’Alzira.

El Grup Barroc de Metalls reinicia l’activitat anomenant-se Rumbau – Grup de Metalls.

Per segona volta es feia una gravació au· diovisual, tot i que en esta ocasió és per a la xicoteta pantalla, en concret, un capítol de la sèrie de Televisió Valenciana, Una Música, un Poble.

En 1995 la Societat Musical d’Alzira va rebre l’Alta Distinció de la Generalitat Valen· ciana.

El servei militar obligatori arribava a la seua fi i les entitats signaven convenis per a que els objectors de consciència pugueren fer en elles la prestació social substitutòria.

La Societat Musical el va signar amb l’Ofici· na per a la Prestació Social de l’Objecció de Consciència.

La reforma del local social s’inicia.

La Banda participa al rodatge de la pel· lícula Tranvía a la Malvarrosa basada en la novel·la homònima de Manuel Vicent pro· tagonitzada per Liberto Rabal, Ariadna Gil, Fernando Fernán-Gómez i Antonio Resines.

Després de dos anys en la presidència, Paco Ríos és substituït per José Mascarell Cu· enca.

La Societat Musical fou declarada de caràc· ter social i se li va concedir l’exempció d’IVA.

L’any conclogué amb la concessió de la insígnia d’or de la Ciutat d’Alzira per part del consistori de la capital de la Ribera Alta.

Dotze anys després, la banda simfònica tornà a participar al Certamen de Kerkrade (Holanda), on va obtindre dos primers pre· mis a les seccions de concert i marxa-desfi· lada.

En desembre es va obtindre el Segon Premi al cada volta més prestigiós Certamen d’Altea (Alacant).

Comencen a editar-se gravacions en CD i les primeres són World Music Contest 1997 Kerkrade i el XXX Aniversari Banda Simfòni· ca Alzira. Altea 1997.

En 1997 se va fer la celebració del 30 Aniversari amb concerts extraordinaris on actuaren amb la banda Esperanza Rumbau i Pedro Iturralde.

S’edita un altre CD: Plaza Mayor.

Amb el segle XXI arriba uns veïns presen· ten una denúncia pel soroll que produeix l’activitat musical i una ordre judicial ordena el tancament dels locals. És per això que es procedeix a la realització d’obres per a l’ob· tenció de la llicència d’obertura del local.

La banda participa en 2001 al Festival de Bandes de Música de Loures (Portugal).

S’edita un nou CD: Raíces i al concert de Nadal es convida com a director a Bernardo Pérez.

­­— 101 —

L’Ajuntament d’Alzira, amb el consenti· ment de la família Suñer, va donar a la Soci· etat Musical la propietat del local siti al car· rer Hort del Frares, 62.

Se li encarregà l’obra Raíces a l’alzireny Juan José Colomer per a commemorar l’ani· versari i s’inaugurà un monòlit a la Plaça de la Societat Musical.

El segle acabava i la Societat continuava gravant CD. En 1999 arribà el torn a Fiesta Española, on es col·laborà amb altres bandes valencianes.

L’Ajuntament col·labora per a realitzar les obres d’insonorització dels locals.

La banda participa en la celebració del 50 Aniversari de RNE, realitzant un concert al Palau de la Música de València.

El segle acaba amb l’elecció d’un altre músic com a president, Bernat Ríos Furió.

L’any 2000 va ser molt prolífic en premis i actuacions. S’obtingué el primer premi al certamen de València amb l’obra lliure Raíces, de l’alzireny Juan José Colomer i l’obli· gada Terra Mítica de l’algemesinenc Bernar· do Adam Ferrero.

En 2002 la directiva encarregà l’obra La Vall de la Murta al prestigiós compositor An· drés Valero, amb la qual es va participar al Certamen de València. L’obligada fou Capricho Mediterráneo de Francisco Grau i es va obtindre el primer premi.

També es va guanyar el de Campo de Criptana (Ciudad Real).

Junt a la Junta Local Fallera d’Alzira es convocà el 1r Concurs Nacional de Com· posició de Pasdoble Faller. Els dos primers premis porten el nom de les Fallers Majors d’Alzira.

Falles 2009Alzira

­­— 102 —

Es gravà el CD Entre Fallas y Naranjos i s’orga· nitzà el I Festival Spanish Brass Alzira (SBALZ).

Es prosegueix amb la reforma dels locals de la societat i es convocà el 2n Concurs de Composició del Pasdoble Faller.

Als col·legis d’Alzira s’inicià el cicle Gau· dir la Música.

L’obra La Vall de la Murta es grava en CD i es presenta el en 2003. La Banda Simfòni· ca actua al Palau de la Música de València en el cicle de Ràdio Nacional.

En estiu s’organitzà del II Festival Spanish Brass Alzira i es va procedir a una nova refor· ma del local social.

Per tercer any es va el Concurs de Compo· sició del Pasdoble Faller i al concert de Nadal es va convidar al Director Nicanor Sanz.

En 2004 va seguir organitzant-se el III Festival Spanish Brass Alzira, el el 4t Concurs de Composició del Pasdoble Faller i l’activi· tat Gaudir la Música per a centres escolars.

S’editaren dos gravacions: Plaza Mayor 2004 i La Vall de la Murta.

En desembre es tornà a participar al xxxiii Cer· tamen d’Altea obtenint el Primer premi i s’ence· tà una nova reforma dels locals de la societat.

Al Concert de Nadal, José Mut fou el Di· rector convidat.

La banda simfònica viatjà dos voltes en 2005 cap al nordoest d’Espanya. S’actuà a Vila de Cruces (Pontevedra) i es guanyà el primer premi del Certamen de Bandes de Música Villa d’Aranda a la localitat burgalesa d’Aranda de Duero.

Continuà convocant-se el concurs de Composició del Pasdoble Faller, el IV festival Spanish Brass Alzira i les reformes seguiren al local social.

Dos dels majors èxits de l’any foren rebre el premi Euterpe a la millor Grava· ció Bandística pel treball realitzat junta· ment amb la Artística de Buñol al CD La Vall de la Murta i que el 30 de novem· bre la Conselleria de Cultura, Educació i Esport atorgà a l’escola alzirenya la con· dició de centre d’ensenyança de música de grau mitjà.

En Nadal, al tradicional concert, la banda es va retrobar amb músics alzirenys d’altra etapa que dirigiren la banda: Eduardo Peris i Juan F. Ferrandis.

Alzira en viu fou la gravació realitzada ei· xe any en CD. Altra exmúsica, Amparo Pérez, es va con· vertir en 2006 en la primera presidenta de la Societat Musical.

En estiu es va organitzar el V festival Spanish Brass Alzira i es convocà el 6t Concurs de Composició del Pasdoble Faller.

Amb el nou curs escolar, s’obri el primer com a centre autoritzat professional.

Sols dos anys després es torna a partici· par al XXXV Certamen Vila d’Altea, on es va guanyar en aconseguir el Primer premi i la menció d’honor.

Antonio Goig va dirigir el Concert de Na· dal.

­­— 103 —

2007 està marcat per l’organització del VI festival Spanish Brass Alzira, la participació al XXXIV Certamen Nacional de Bandes de Camp de Criptana on s’obté el Primer Pre· mi. Es convoca el 7é Concurs de Composi· ció del Pasdoble Faller.

La Diputació de València va concedir a la Societat la Medalla de Plata.

L’escola organitzà el primer curs de clari· net, oboé, fagot, música de cambra i tècnica Alexander així com el 5é de Percussió.

La Banda Jove va intervindre en els locals del Clarí de Llíria al festival de bandes juve· nils junt amb la de Santa Cecília de Cullera i a la de la Primitiva de Llíria.

Al Concert de Nadal es comptà amb el prestigiós Director Enrique García Asensio.

2008 es recordarà per la commemoració del 40 Aniversari de la Societat Musical d’Alzira

Falles 2009Alzira

­­— 104 —

Al Certamen Nacional de Bandes de Tor· revieja es va guanyar rotundament el Primer Premi.

El festival “Spanish Brass Alzira” té conti· nuïtat a l’igual que el curs de clarinet, oboé, fagot, música de cambra i tècnica Alexander, el de Percussió i es convocatòria el 8é Con· curs de Composició del Pasdoble Faller.

L’aniversari s’eternitzà amb el CD 40 Anys fent Música i Músics.

De nou un alzireny torna a dirigir el Con· cert de Nadal, Josep Escandell Vila.

Hui la Societat Musical d’Alzira és una de les agrupacions musicals valencianes que major prestigi ha obtingut en els pocs anys que relativament porta en funcionament, tant pels seus èxits com per la seua qualitat.

La Societat Musical d’Alzira dedica es· pecial atenció a la formació d’educands de l’Escola de Música, basant-se en la seua tas·

ca pedagògica. A les seues aules estudien al voltant de quatre-cents alumnes, que van nodrint amb el pas dels anys les plantilles de les distintes agrupacions que la conformen (Banda Simfònica, Banda Jove, Orquestra de Cambra, Grup de Metalls, Grup de Percus· sió, etc.). Al llarg del curs també es donen diferents cursos (percussió, vent fusta, etc.) que completen la formació dels alumnes.

Com a reconeixement d’esta tasca en 2005 la Conselleria d’Educació, va nome· nar l’alzireny com a Centre Oficial recone· gut de Grau Mitjà, adscrit al Conservatori de Cullera.

La seua tasca pedagògica es reflectix en els 120 músics professionals que han eixit de la seua Escola de Música i que en l’actuali· tat desenrotllen la seua tasca professional en les millors, bandes, orquestres, conservatoris, col·legis i instituts d’Espanya.

Resultat de la seua política cultural la So· cietat Musical convoca des de l’any 2001 el Concurs Nacional de Composició del Pasdoble Faller i des de 2002 organitza el Festival Spanish Brass Alzira, un festival pioner i únic en el camp de la música per als instruments de metall.

Han sigut directors de la Societat Musical d’Alzira, José Mª Sanchis Chapa, Francisco Hernández Guirado, Ramón Herrero García, Ernest Artal i Nicanor Sanz Sifre. En l’actua· litat des de 1992 es Ángel Crespo García el titular de la direcció.

Com a presidents han dirigit l’entitat Abel Barceló, Ricardo Bellver, Salvador Ausina, José Palacios, José Goig, Bernardo Blasco, Miguel Oliver, Francisco José Ríos, José Mascarell, Bernat Ríos i en l’actualitat, Amparo Pérez.

Des de la seua fundació en 1968, la tra· jectòria de la Banda Simfònica de la Socie· tat Musical d’Alzira va lligada al Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciu· tat de València”. En 1972 va participar per primera vegada, i ha obtingut primers pre· mis en quasi totes les seccions. En 1975, 1977, 1994 obtingué la Menció d’Honor.

De la seua participació en ells ens queden els encàrrecs d’obres com “Raíces” del compositor alzireny Juan José Revueltas Colomer l’any 2000 i la “Vall de la Murta” en 2002 d’Andrés Valero Castells. En estos dos casos es va aconseguir amb elles un primer premi en la Secció d’Honor.

La banda alzirenya ha participat tres ve· gades al Concurs Internacional de Bandes de Kerkrade (Holanda), obtenint primers premis en la categoria de Divisió de Concert i Me· dalles d’Or i Tabal d’Or en l’especialitat de marxa-desfilada.

L’any 2000 va participar en el “XXVII Cer· tamen Nacional de Bandes Nacionals de Cam· po de Criptana”, obtenint el primer premi.

El prestigiós Certamen de Música “Vi· la d’Altea” també ha acollit la música al· zirenya. En 1997 va aconseguir el 2n pre· mi; en 2005, un primer premi i en 2006, la Menció d’Honor. Al novembre de 2008 ha aconseguit el primer premi i la Menció d’Honor del Certamen Internacional de Torrevieja.

L’any 2005 va aconseguir el primer premi en el Certamen de Bandes de Música “Villa de Aranda de Duero” (Burgos) i va rebre el premi Euterpe a la millor Gravació Bandís· tica pel treball que va fer junt amb la banda “L’Artística” de Buñol en el CD “La Vall de la Murta”.

­­— 105 —

Banda Simfònica En poc més de 10 anys la discografia de la banda ha passat d’alguns cassettes esporàdics a una oferta més àmplia on destaquen les grava· cions següents: “World Music Contest” (1997Kerkrade), “XXX Aniversario Banda Sifónica Alzira Altea” (1997), “Fiesta Española” (1999), “Plaza Mayor” (2000), “Raíces” (2001), “Entre Fallas y Naranjos” (2002), “La Vall de la Mur· ta” (2003), “Plaza Mayor” (2004), “La Vall de la Murta” (2004), “Alzira en viu” (2006) i “40 anys fent música i músics” (2008).

Amb la Banda Simfònica han actuat de solistes i artistes de la talla de M. Monreal, P. Iturralde, R. Tortajada, E. Rumbau, J.Bonet, J. Thompson, G. Millière, Vince Dimartino, Lito Fontana, Eric Aubier, Shoichiro Hokazo· no, Astrid Crone, Spanish Brass-Luur Metals, S. Navarro, Ronald Romm, Ian Bousfield, Alan Baer, Violant Marín, José Lluís Luri i el valencià Francisco.

Han sigut directors d’esta agrupació Jo· sé María Sanchis Xapa, Francisco Hernán· dez Guirado, Ernest Artal, Ramón Herrero García i Nicanor Sanz Sifre fins que en 1992 es converteix en el seu director titular Àngel Crespo García.

Falles 2009Alzira

­­— 106 —

Orquestra de Cambra L’any 1974, com a conseqüència de la inquietud existent al si de la Societat Musi· cal d’Alzira i perquè els estudiants pogueren ampliar la seua formació, es crea l’Orquestra de Cambra. Es crea com a instrument neces· sari en l’educació dels alumnes de l’Escola d’Educands, i com a resposta a la política de promoció dels instruments de corda que es va desenvolupar en aquells dies en la nostra Comunitat de forma particularment inten· sa. És, per tant, el fruit d’un gran esforç col· lectiu que es va realitzar amb l’objecte de tractar de superar una carència crònica en el nostre panorama musical.

L’Orquestra de Cambra està formada per uns 40 alumnes procedents de les Escoles de Música de la SMA, els que tenen per mit· jà d’ella l’oportunitat de completar el seu re· pertori concertístic al mateix temps que mi· lloren el seu currículum personal compartint faristol amb músics professionals de prestigi.

Com a solistes han actuat Francisco Lluch (contrabaix), Carolina Lluch (flauta),

Eustasio Enguix (violí), Juan Manuel i Gui· llermo Ortega (violí), Joan Furió (violí), Santiago Ríos (fagot), Bernat Ríos (trom· pa), Patricio Soler (trompeta) i Ignacio Soler (fagot).

L’Orquestra realitza concerts en mol· tes ciutats de la nostra Comunitat, bé per si mateixa, ben com a conseqüència d’un procés d’intercanvi amb altres formacions semblants. També participa amb regularitat en les campanyes organitzades per la Di· putació de València a través del SARC. Cal destacar el paper pedagògic que exerceix en la nostra ciutat, realitzant nom· brosos concerts didàctics en col·laboració amb els centres educatius de la localitat.

L’Orquestra de Cambra de la Socie· tat Musical d’Alzira ha tingut com a di· rectors Francisco Hernández Guirado i a Ramón Herrero García. En l’actualitat, des de 1992, el Director titular és Àngel Crespo García, director artístic de la So· cietat Musical.

“Rumbau”

La Banda Jove de la Societat Musical d’Alzira es va formar en 1987, concretamen· te el 9 de febrer va fer el seu primer assaig, baix la direcció del mestre Ramón Herrero García. En l’actualitat, i des de 1989, el seu director és Josep Escandell Vila.

L’agrupació està composta per més de 60 jóvens que procedeixen de l’Escola d’Educands, la missió de la qual és formar músics que acaben “pujant” a la Banda Simfònica de la Societat Musical d’Alzira, una de les millors agrupacions del seu ti· pus a la Comunitat Valenciana.

Durant la seua trajectòria, la Banda Jove ha actuat amb gran èxit per diver· ses localitats de la Comunitat Valenciana i de la resta d’Espanya com són Madrid, Catalunya o Albacete. També ha actuat a Andorra. A Alzira, les seues actuacions són nombroses al llarg de tot l’any, des· tacant els concerts de Sta. Cecília, el ci· cle de “Música als Barris” i les desfilades processionals de la Setmana Santa.

Així mateix, i amb l’objecte de pro· moure l’ensenyança de la música, ha acudit en infinitat d’ocasions als col·legis de la mà dels mestres de l’assignatura de música a fer concerts didàctics per als més jóvens.

Va ser creat al 1994 amb la intenció de fer un grup estable amb músics jóvens i de contrastada qualitat.

“Rumbau” ve a continuar amb la inqui· etud que existia anys anteriors en el “Grup Barroc de Metalls”. Este grup va realitzar nombroses actuacions i va marcar musical· ment a tots els seus components.

“Rumbau” està format per instruments representatius de totes les famílies del me· tall i la percussió.

Actualment el grup porta a terme una important tasca de difusió de la música de Metalls. És important destacar també la seua vessant formativa i pedagògica.

“Rumbau” Grup de Metalls està dirigit des de la seua creació per Bernat Ríos Furió.

Grup de metalls

­­— 107 —

Banda Jove

Falles 2009Alzira

­­— 108 —

Grup de percussió El grup de percussió de la Societat Mu· sical d’Alzira té més de deu anys d’histò· ria des que el professor de percussió de l’escola José Morató Tarazona, fundara l’agrupació amb un interés pedagògic. Els seus integrants han sigut o continuen sent alumnes de l’escola de la Societat Musical d’Alzira.

Els Directors que han passat per l’agrupa· ció han sigut José Morató, José Grau, Bernat Ríos, David González i Ciprià Cardona. En la actualitat el seu Director artístic és Xavier Sanchis.

Des de la seua creació, el grup ha parti· cipat en els concerts de Santa Cecília, con·

certs pedagògics, els premis literaris, pre· mis de l’associació cultural de la falla plaça de la Malva i de la falla El Mercat i tam· bé en el programa de difusió cultural del SARC. El repertori és ampli amb percussió cor· poral, blues, clàssic o contemporani.

Els components que han format o que continuen són Fernando Garrido, Paco Monerri, Tomás Moreno, Juan Carlos Pe· lufo, Josep Furió, Xavier Sanchis, Alber· to Sánchez, David Peris, Ramón García, Xavi Cantera, Ramón Llopis, Arturo Mar· tínez, Rafa Cases, Xavier Valls i Manolo Martínez.

El “Quartet Lluch” de clarinets es va for· mar l’any 2000 i està compost per Federico Rocafort Rodríguez, Enrique Parra Carrasco· sa, Juanjo Seguí Pérez i Laura Sánchez Es· parcia. El seu nom es déu al fet que tots els components iniciaren els estudis amb el pro· fessor D. Francisco Lluch Gironés, fent-li així honor a tota una vida dedicada a donar clas· ses de clarinet en l’escola de la Societat Mu· sical d’Alzira.

El quartet s’estrenà el 22 de novembre de 2000 en el saló d’assajos de la Societat Musical d’Alzira amb obres de H. Tomasi, KA Wilson, R. Roden i C. Grundman, amb un resultat molt satisfactori on es va vore re· flectit tot el bon treball i la compenetració dels seus components.

­­— 109 —

Quartet Lluch

Han participat en la “Fira de músi· ca al carrer” de Vila-Seca a Tarragona, on introduïren diversos instruments de la família del clarinet com el requint i el clarinet baix, amb obres de C.Debussy, A.Cooke, K.Stamitz, C. Grundamn, C.Böhm i F.Han. Recentment han actuat a l’Auditori de la Casa de la Cultura d’Alzira en el lliura· ment del IV Guardó Murta 2008, concedit a la Societat Musical d’Alzira.

El seu repertori abarca obres de tots el estils, des del barroc fins la música con· temporània, així com peces per a quartet de clarinets o arranjaments per a este tipus d’agrupació.

Falles 2009Alzira

­­— 110 —

Quartet de saxòfons “ SMA”

Este grup camerístic es formà en 2005 a la seu de l’Escola de Música de la SMA arran de la inquietud musical d’un grup d’alumnes recolzats pels professors responsables del de· partament de saxòfon d’esta escola, Juan F. Ferrandis i Josep Escandell Vila. Començaren a buscar nous horitzons dins de la Música de Cambra en l’especialitat de Saxòfon.

El principal objectiu és que els alumnes integrants de la formació puguen conéixer i treballar l’interessant repertori que nom· brosos autors de primer ordre han com· post per a este tipus de formació, així com realitzar actuacions tant d’índole local com regional.

En tots els seus concerts s’ha aconseguit un gran èxit, a causa de la qualitat interpre· tativa de tots els seus membres i les riques possibilitats de l’instrument en sonoritat, tim· bre, extensió i bellesa, tant a nivell individual com de conjunt.

El repertori dels concerts abraça des de la música clàssica fins les peces més repre· sentatives de la música de jazz, passant per la música popular, sempre intentant adaptar este al tipus de concert a realitzar.

Actualment el Quartet esta compost per José Andrés González (soprà), Francisco Vi· cente (alt), Verónica Muñoz (tenor) i Adrián Ferrando (baríton).

Societat Musical d’Alzira

L’aula de cor ha estat formada pels alum· nes de l’escola de música que amb els dife· rents plans d’estudis s’inclou com una assig· natura en la seua formació musical.

L’actual pla és el que més reconeix la im· portància de l’activitat coral, per la seua im· plicació en les relacions socials dels alumnes, el treball de la memòria musical, la interiorit· zació del fet sonor o conèixer la pròpia veu com un instrument musical.

Així, actualment està implantada com una matèria al primer, segon, tercer i quart curs dels ensenyaments elementals i als cur· sos de cinqué i sisé dels ensenyaments pro· fessionals per als alumnes que estudien pia· no o els alumnes que la trien com a matèria optativa.

La seua profesora en la actualitat es Lore· to Petit Pérez.

­­— 111 —

L’aula de Cor Agraïments Qui imaginaria que en tan sols 40 anys d’existència la Societat Musical d’Alzira po· guera ser un dels referents musicals més importants de la Comunitat Valenciana?...

Crec que ningú. Ací no hi ha hi l’anomenat ‘’miracle d’Alzira’’ com sempre es deia quan des de molt jovenets anàvem a la plaça de Bous a tocar i tractar-nos amb les grans ban· des en la Secció Especial A. Ací l’únic mira· cle ha sigut el treball i el sacrifici de molta gent: directors, músics, presidents, directi· ves, col·laboradors, socis, institucions... I és que treballant ixen les coses i ara, després de 40 anys tenim un patrimoni de què tots ens sentim orgullosos. Per exemple, els més de 120 professionals que han eixit de les nos· tres aules per a estar en les millors orques· tres, bandes, conservatoris, instituts o col· legis de tota Espanya i inclús de l’estranger.

Tenim també l’orgull de tindre també com· positors alzirenys. Tenim una altra cosa molt important: una de les millors escoles de mú· sica de la Comunitat Valenciana, diversifica· da en els estudis elementals i el grau mitjà amb el Centre Professional reconegut. I te· nim un dels millors arxius de partitures.

Però amb estes línies, el que volem fer en la Societat Musical d’Alzira és dirigir-nos a tots els que han fet possible este miracle anomenat treball per a agrair-los els seus es· forços i afanys. GRÀCIES i... a continuar tre· ballant.

Falles 2009Alzira

­­— 112 —

Luis Suñer Sanchis i les Falles d’Alzira Alfonso Rovira Marín

Els encarregats d’editar el llibret de la co· missió fallera de “El Mercat”, em conviden a traçar unes línies sobre el meu benvolgut Luis Suñer Sanchis. Durant els molts anys de servici a la desapareguda emissora EAJ-54 Ràdio Alzira, ubicada al tercer pis del núme· ro 51 de la Plaça Major, la placeta, compar· tírem veïnat amb la família Suñer-Picó. En quantes ocasions, doña Carmen, ens con· fiava els seus fills, Luis i Mari Carmen, ales· hores menuts, davant la necessitat d’eixir de casa i no tindre amb qui deixar-los! La me·

ua vinculació personal amb Luis Suñer no es redueix a estos encontres veïnals. Es dó· na la paradoxa de què jo mateix vaig viure 30 anys a la casa on es va fundar Cartona· jes Suñer l’any 1926, al número 4 del carrer de l’Ensenyança. En traslladar-se la fàbrica al carrer Doctor Ferran, en 1935, l’Ajuntament va cedir aquest casa per a vivenda i escola al meu pare, Ismael Rovira, mestre nacional.

Què fàcil és per mi escriure de Luis Suñer i de qualsevol tema relacionat amb ell, com la seua vinculació a la Societat Musical d’Alzi· ra, la Gallera o el Llar d’ancians Santa Teresa Jornet. I ara, com no, de les falles.

En les meues col·laboracions setmanals al diari Levante-EMV, he deixat constància de l’empremta deixada per l’il·lustre empresari alzireny, qui sempre pregonava en veu alta: Primer, Alzira, el meu poble!

Com deia abans, en 1935, la fàbrica que va fundar el matrimoni José Suñer Orovig i la seua esposa, Ana Sanchis Perpiñá, es va traslladar a un lloc més espaiós, al carrer Doctor Ferran, 48. La proximitat de la fà· brica dels Suñer a esta zona d’Alzira fa que l’empresari impulsara la creació de una nova falla a este carrer. Així, en 1942, es creà la comissió “Dr. Ferran-Reis Catòlics”, que va presidir el mateix Luis Suñer, però no serà fins a l’any següent, 1943, quan es plante el primer monument, en l’encreua· ment dels carrer Doctor Ferran, José Pau i San Francisco. La primera fallera major de la comissió va ser Paquita Sanfrancisco Lli· nares, locutora de Ràdio Alzira, que vivia al número 1 del carrer José Pau.

­­— 113 —

La seua cort d’honor estava formada per Carmen Palau Sanjuán, Vicenta Martínez Ramón, Encarnación Enguix Men· gual i Elvira Melchor Ribera. El president d’honor va ser Emi· lio Peris Ruiz, El conyet, exportador de taronges i veí del ma· teix carrer on es plantava la falla. La comissió, presidida por Suñer, estava composta per José Palau Mascarós “el sabone· ro”, com vicepresident; Juan Vidal Poveda, com a secreta· ri; Alfredo Suñer, germà del president, vicesecretari; Pedro Colomer Calabuig, de la botiga que hi havia front a la falla, tresorer i Camilo Mascarell Moreno, “el llimonero”, el comp· tador. La junta es completava amb els vocals Francisco Gui· llem Núñez, Ramón Canet Climent i Alfredo Andrés Atienza.

El metge José Izquierdo Mellado era el president de feste· jos, mentre que Emilio Sanfrancisco Bella, de la drogueria del carrer Piletes, era el vicepresident.

El primer llibret de la comissió en l’any 1943 va estar en· capçalat per una portada creada per Vicente Sanz Castella· nos, artista local i cap del Departament de disseny de Carto· najes Suñer.

Pel que fa a la part literària, van col·laborar les millors plomes de la nostra terra, entre les quals es trobaven poetes com els germans Vicent i Xavier Casp, de Carlet; Francesc Navarro, Ricard Sanmartín, Alfredo Sendín Galiana, Sofía Salvador, el sastre alzireny José Garrigues Peris, Carles Salva· dor, José Sanz i Sanz i el mateix Vicente Sanz Castellanos. El llibret constava de 32 pàgines.

L’any següent, 1944, les falles d’Alzira començaren amb bon peu en constituir-se la primera Junta Local Fallera. En el primer pis del Bar Alzira, propietat de Manuel Cañete, es van reunir representants de les nou falles que plantaven monu· ment aquell any.

La reunió es va celebrar després de rebre la necessària autorització del cap local de la Falange i alcalde d’Alzira, Li· sardo Piera Rosario. Amb la presència del representant de la Junta Central Fallera de València, Bernardo Cano Guillart, es va constituir la Junta Local Fallera alzirenya, per a encarre· gar-se de coordinar les iniciatives de les diferents comissions falleres i, amb la col·laboració de l’ajuntament, organitzar el programa de festes de la ciutat. A les tres de la vesprada del 29 de gener de 1944 va quedar constituïda la nova Junta Lo· cal Fallera d’Alzira, la primera en la història de les falles de la ciutat.

La JLF va començar a caminar baix la presidència d’Anto· nio Martínez Benedito, de la falla “El Mercat”. Juan Ortega Vicente, director de Ràdio Alzira, va ser el vicepresident i de· legat de les falles infantils; el poeta Bernardo Fontana Mar· tínez, de la falla de la Placeta, fou el secretari. Luis Suñer

Falles 2009Alzira

­­— 114 —

Sanchis, de la falla Dr. Ferran-Reis Catòlics, fou vicesecretari, mentre que els vocals foren José Ribes Suñer, de la falla de la Placeta; el for· ner Ramón Serra, de la falla Hospital —hui Caputxins—; Rafael Bel· da, de la placeta de Dolz; el forner Ramón Nicolau, de la falla Sant Joan; José Gómez Pujalte, del carrer Gandia —hui Camí Nou-; José María Sales, de la replaça de Colón i Pedro Riberoles Dolz, del carrer Colón.

El primer acord que va prendre la nova Junta Local Fallera va ser nomenar president d’honor a l’alcalde Lisardo Piera Rosario. La set· mana següent celebraren la primera junta als locals del Café Colón.

Al llarg dels 65 anys d’historia, la junta s’ha reunit en diferents locals com la Gallera o l’Ateneo, popularment conegut com La Parrilla. A l’estiu, amb Francisco Llácer, de president, hi havia el costum de re· unir-se a la Piscina, i fins tot en alguna ocasió la junta arribà a cele· brar-se a la pròpia escola de don Paco, al carrer Canónigo Cervera, a la barriada de San Joan.

En 1947, amb el notari Miguel Alcón Orrico com a president de la Junta Local Fallera, es nomenada María del Carmen Suñer Picó –fi· lla de Don Luis- primera fallera major infantil d’Alzira, junt a la fallera major Leonor Gil Domínguez, filla d’Emerano Gil, administrador de Correus.

El 13 de maig d’aquell any, Alzira va rebre la visita del cap de l’Es· tat, Francisco Franco. La fàbrica de Cartonajes Suñer va ser el pri· mer lloc a visitar. Després passarien al proper magatzem de fruites de Francisco Arbona. A l’acte, vestida de valenciana, va estar present la fallera major infantil, María del Carmen Suñer..

La intensa tasca de Luis Suñer pel seu poble es recompensada el 29 de gener de 1967 amb l’acte de lliurament de la Medalla d’Or de la ciutat celebrat al Cine Colón. L’alcalde José Pellicer Magraner va ser qui l’imposà la distinció en presència del gobernador civil, Anto· nio Rueda i Sánchez Malo.

En acabar l’acte, la comitiva es va traslladar a la recent urbanitzada Avinguda Luis Suñer, construïda sobre el braç mort del riu Xúquer. El seu nom va quedar inscrit damunt una pedra d’un dels pretils del desa· paregut Pont de Sant Bernat. Anys més tard, els fallers d’esta avinguda nomenaren Luis Suñer Sanchis, president d’honor de la seua comissió.

Un altra comissió fallera que té molt a vore amb Luis Suñer, és la de la Colonia Ana Sanchis. Esta comissió porta el nom de la mare de Suñer, en ser fundada al calor del nou barri constituït per les viven· des que l’empresari va crear per als treballadors de Cartonajes.

La relació entre Luis Suñer i les falles d’Alzira es perllonga al llarg del temps. Així, en 1976, es nomenada fallera major infantil de la ciutat, la seua néta Carmen María Campos Suñer. Amb este motiu, el seu iaio, Luis Suñer, es va preocupar per que el regnat de la seua néta quedara ple de records en tots els xiquets alzirenys. El Gran Teatre va acollir un gran festival infantil i el diumenge 14 de març van actuar a l’estadi Luis Suñer Picó els populars pallassos de la televisió, Gaby, Fofó i Miliky.

Com estos. Començaren per poquet i s’han clavat en este embolic. El mèrit no és fer el parador. S’ha fet en pocs dies. Ací hi havia uns senyors que han treballat mol· tes hores. He de donar gràcies a la gent que ha intervingut per acabar-lo, ja que anit a les dos, hi havia encara electricistes muntant.

Volen que els conte una anècdota de fa· ller? Vaig ser un dels iniciadors de la falla del carrer doctor Ferran en 1943. En 1944 plan· tarem una falla molt gran, tan gran, que no cabia al carrer, a més, la construirem nosal· tres. Allí hi havia persones de distintes edats: Camilo Mascarell, el llimonero; Pedro Colo· mer, enfront de la falla i també hòmens de edat i d’altres més jóvens.

Era 1943, jo tenia 33 anys – qui els tin· guera ara!- i aquella era l’última falla que plantàrem nosaltres. Volíem donar pas a gent jove. Era una barriada molt modesta, on estava la fàbrica de Cartonajes al carrer doctor Ferran. Nosaltres intentàrem recap· tar setmanalment allò que la gent donava en l’“apuntà”. Hi havia persones que dona· ven un duro a la setmana i 50 duros a l’any eren molts diners. Jo els dia: “Vosté done una pesseta i ja està bé”. Costava molt re· captar els gastos de la falla i en eixos inge· nis, que diuen tenim els valencians, s’ens va ocórrer fer una rifa, per a vore si redu· íem el dèficit que teníem damunt. Pensà· rem sortejar una dotzena de pernils i u va dir: “Que siguen 13 pernils i a qui li toque l’últim ens el regala i fem un sopar”.

Prop del Pont de Sant Bernat, al carrer de Calderón de la Barca, penjarem els 13 pernils a la botiga d’electricitat de Leandro Comes. Férem 50.000 números en papere· tes en combinació d’un sorteig de loteria na· cional, a pesseta el número, i traguérem deu mil duros.

El dia del sorteig del pernils estava a ma casa en companyia d’un familiar. Era coronel de la Guardia Civil i estava destinat a Sant Sebastià. A més de ser parent, teníem una relació industrial. Xarrant amb ell del negoci, em criden per telèfon.

­­— 115 —

En arribar les falles de 1979, dos fallers de la Plaça Major, el president, Paco Ruiz, i Ber· nat Escrivá visitaren l’empresari Luis Suñer, per a que els facilitara un local on reunirse. La conversació la contava el mateix Luis Suñer en la inauguració del Parador del car· rer Major Sant Agustí.

Primerament, Paco Ruiz es va dirigir a Luis Suñer i li va dir: “Quan Bernat Escrivá i jo anàrem a vo· re’l al seu despatx, ell ens mirà com a fe· sols de careta. Jo sé que va pensar: “Ja estan estos ací. Què voldran?” I li vam dir: “Don Luis, volem fer un parador” i començàrem a preguntar-li: Per què no ens deixa un solar?

Després li diguérem: “Don Luis, allí li sobren unes naus –ens referíem al solar que quedava després del desmantellament de la factoria 4 a la carretera de Gandia- Què no li posarem quatre parets i un sostre?...” Així anàrem en· redrant-lo i al final, ajudats per la il·lusió de la seua filla i la de vosté, el somni d’aquell dia el tenim ja reatlizat, ja que tots estem ací. Crec, i la comissió de la Placeta tam· bé, hauríem de pagar-li-ho d’alguna manera.

Què podem oferir-li? Només volem testimo· niar-li el nostre afecte, el de tota la comissió; el nostre agraïment i si vosté ho permiteix, el nomenem President dHonor d’esta comissió i ho fem entregant-li una placa de plata”.

En acabar el lliurament de la placa va prendre don Luis la paraula: “Amics tots. S’han empenyat que diga al· guna cosa i el primer que he de dir es què són uns “sinvergüenses”. Açò del parador m’ha recordat una anècdota. Vingué un fra· re, que era família del meu germà, a la fàbri· ca de Cartonajes i li digué al meu germà: - Xe, no tindràs per ahí un retallet de cartu· lina?

- Sí - li contestà el meu germà.

- Em podries tallar una cartulina a este ta· many?

- Sí.

- Em podries imprimir en ella el meu nom?

- Escolta tio, per què no m’ha demanat que li faça unes targetes de visita i en pau?

Falles 2009Alzira

­­— 116 —

- Xe, Suñer, m´han eixit els pernils. Puc anar a per ells?

- Home, a les deu del matí… esperat a la nit que es reuneix la comissió i ho decidirem.

- Aleshores, et negues entregar-me els pernils?

- Si li poses eixe nom, sí, em negue a entregar-los.

- Bé, ja ens vorem.

Torne a seure’m amb el meu cosí, quan sonà el telèfon.

- Don Luis, aquí el cuartel de la Guardia Civil.

El quarter estava a l’antiga casa Bolea, a la plaça de Santa Caterina. I em pose al te· lèfon.

- Aquí el cabo del Puesto. ¿Es usted el presi· dente de la falla Dr. Ferran? ¿Se ha negado usted entregar los jamones a fulano de tal?

- Sí, me he negado – vaig contestar- Tengo trabajo y no es hora de ir a entregarle los jamones. Supongo que podrá ser esta noche.

- Preséntese en el cuartel.

El meu cosí que havia escoltat la conversa dels pernils i la de la Guàrdia Civil, em va dir: Vols que t’acompanye?

- Home, clar que vull.

Ell vestia de paisà. Arribàrem al quarter i el “cabo” estava molt reclinat al seu silló. El meu cosí, que era més alt que jo, es va quedar un darrere de mi.

Li preguntà el “cabo”: ¿Usted se ha negado a entregar los jamones?

- Pues mire, estoy pendiente de reunirme con la comisión esta noche.

- Usted es un “nosecuantos”.

Si no haguera estat el meu cosí, ja me m’ha· guera “arreat”.

Aleshores intervingué el meu cosí: -¿Desde cuándo la Guardia Civil se ocupa de jamones, rifas y fallas?

-¿Usted quién es?

- Soy coronel del Cuerpo.

El tio pegà un bot i es posà “firmes”, sense demanar-li la documentació, mentre el coronel seguia preguntant: -¿Desde cuándo en la Guardia Civil se estila en este pueblo vaya con la guerrera desa· brochada?

El tio no sabia com passar-se-la i al final no sabia que dir després de la bronca que li pegà el coronel: - Mi coronel –manifestava el caporal- Es que me han engañado. Le pego al demandan· te una paliza que lo mato.

- De palizas nada –va dir el coronel- Le mete en la cárcel y ya veremos.

-Sí, señor, a sus órdenes.

Al eixir del “puesto” li preguntí al meu cosí: “‘Xe’, primo, y ¿qué hacemos con ese en la prisión?

- A la noche llamas al cabo de mi parte y que lo suelten.

Vosaltres, que sou fallers, penseu la reacció de la comissió. A l’any següent, no volíem fer falla, però la plantàrem amb el tema dels per· nils”.

Després d’inaugurar-se, el Parador faller del carrer Major Sant Agustí, va acollir actu· acions d’estrelles de primera línea com Ro· cío Jurado, Lola Flores, Georgie Dann, Alber· to Cortés, Tip y Coll, Eugenio i els Hermanos Calatrava. L’orquestra Los Serenade va estre· nar allí el pasdoble “Valenciana y alcireña” de Hilario Huesca, dedicat a la neta de don Luis, Carmen Maria Campos Suñer.

En altres moments, el Parador va ser· vir per a què el Cardenal Vicente Enrique i Tarancón, pronunciara el pregó de Setmana Santa, en 1985, ja que el Gran Teatre estava en reparació per les inundacions 1982.

En 1984, el Parador impulsat per Luis Suñer, acollí la proclamació de Carmen María Campos Suñer com a regina dels Jocs Florals en honor a la Mare de Déu de la Murta el 7 de maig. Com a convidats d’excepció es trobaven Joan Lerma, presi· dent de la Generalitat Valenciana; Manuel Vallespín y González Valdés, capità gene· ral de la III Regió Militar; Francisco Blasco, alcalde d’Alzira i membres de la corpora· ció municipal; així com la Junta dels Jocs Florals i regines dels anys 1929, 1930, 1935 i 1958. En este acte, Luis Suñer va rebre el títol de Cavaller de la Reial Confraria de la Verge de la Murta. Finalment, va actuar de

dir el primer Cacau d’Or amb fulles de ta· ronger, la més alta distinció que concedeix esta falla.

Finalment, afegim que fins la seua mort en agost de 1990, Luis Suñer sempre va ser un col·laborador incansable de les festes fa· lleres del seu poble. Cada any rebia totes les comissions falleres a les seues oficines on feia entrega d’un sobre amb diners. De fet, cap altre faller alzireny disposa de les insíg· nies d’or de totes les comissions falleres d’Al· zira.

Per últim, voldria felicitar i donar les gràcies als responsables de la comissió de la Falla El Mercat per fer possible redactar estes línies en record i reconeixement d’un alzireny que sempre portava com a esten· dard el seu propi poble, Alzira i les seues festes falleres.

­­— 117 —

mantenidor el professor Eduardo Soleries· truch.

Al 7 de gener del mateix any, el Gran Teatre acollí un altres dels esdeveniments que lliguen a Luis Suñer amb les falles: la presentació de la seua néta, Carmen Ma· ría, com a fallera major d’Alzira. Carmen María, des de la tribuna de l’escenari va agrair a totes les persones que havien fet possible el representar a la dona alzirenya.

Destacava la presència del polític i advo· cat Manuel Broseta, mantenidor de l’acte.

Després de l’alliberament de Suñer, se· grestat per ETA en 1981, els fallers li van re· tre homenatge plantant una falla al mes de maig davant de la seua casa ja que no ha· via pogut viure les festes josefines en la seua benvolguda Alzira.

Luis Suñer fou també el primer faller a qui la comissió de la Plaça Major va conce·

Falles 2009Alzira

­­— 118 —

­­— 123 —

Falles 2009Alzira

Ca Norma A/ Luis Suñer, 18 Tel. 647 79 58 46 - 47 ALZIRA

Tapas i + Taberna BraserĂ­a Deliciosas tapas, cazuelas, panecillos, parrilladas...

Todo a la brasa Pide presupuesto para cumpleaĂąos o despedidas C/ Faustino Blasco, 10 Tel. 96 201 53 59 ALZIRA

Este llibret acabà d’imprimir-se als tallers de Matéu Impressors el 10 de febrer de 2009 Portada: Salvador Gorba Edita: Associació Cultural Falla El Mercat (Alzira) Impressió: Matéu Impressors (Xàtiva) Coordinació: David Chordà i Argente Col·laboracions literàries: Paula Ases, Consuelo Berenguer, Carlos Dolz, Enric Xavier Ferrús, Blanca Hernándiz, Antoni Lluís Martínez, Camilo Mascarell, Juan Carlos Monerri, Alba Muñoz, Amparo Pérez, Xavier Pérez, Bernat, Francisco José i Loreto Ríos i Alfonso Rovira, Fotos: Víctor Balaguer, Bialcanet, David Chordà, Alfonso Rovira i Societat Musical d’Alzira Publicitat: José Andrés, Isabel Balaguer, Víctor Balaguer, Ana Canet, Paco Cano, Merce Cardona, David Chordà, Juan Enguix, Fernando Gresa, Bernardo Hernández, Bernardo Martínez, Juan Ortega, David Ríos i Rafa Sala.