Llibret Falla El Mercat Alzira 2016 by Falla El Mercat

Índice

02 04 06 09 10 14 16 20 22 24 25 26 29 32 34 35 36 37 38 39 40 41 42 44 46 48 50 51 52 53 54

56 57 58 59 60 61 62 63 66 67 68 70 72 92

Salutació del President Fallera Major Primer Premi 2015 Esbós falla 2016 Explicació de la falla La Comissió Cort d’honor Salutació del President infantil Fallera Major Infantil Falla infantil 2015 Esbós falla 2016 Explicació de la falla Cort d’honor infantil Comissió infantil Presentació d’Ángela Daries Visita de l’Alcaldessa Presentació d’Ana Hervás Presentació del Llibret Concurs de música de cambra La Crida De Paella La Globotà La Cavalcada Tu cara me suena 1r dia de falles. Entrega del 1r premi 2n dia de falles L’Ofrena 3r dia de falles La Cremà Reunió de la comissió del 75 aniversari Elecció del nou president Mercaters a Almeria amb el València Liurament de banderins als artistes Lorena i Valentina, Falleres Majors del 75 aniversari Rally humorístic Nomenaments Trobada amb Falleres Majors i Presidents Exposició del 75 aniversari Grup de teatre infantil Halloween Imposició de bandes a nostres Falleres Majors Gala del 75 aniversari Recompenses Tejidos Gresa, Insígnia d’Or d’Alzira Memòria de l’exercici i Programa d’actes Fotos per al record La festa dels Moros i Cristians 15é aniversari de la filà Mercaders

El present llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del Valencià.

CARLOS DUCE CHENOLL Salutació del President

75 anys. Esta és la nostra història

n este any tan especial, tinc la fortuna de poder representar la nostra comissió. Una comissió amb solera al món de les falles. Mai vaig pensar, quan vaig entrar per primera vegada al nostre casal, que un dia acabaria sent president i hui és una realitat.

Vull començar estes línies agraint a la nostra Fallera Major, Lorena Tomás, que des del primer moment va voler compartir amb mi este nou camí. Amb ella estic aprenent a viure les falles d’una manera diferent. La falla no és només festa. Hi ha molt sentiment i ella m’ho està transmetent. Moltes gràcies Lore. Valentina Baviera, la nostra Fallera Major Infantil, cada dia em sorprèn més la veterania que acumula la seua curta edat. No saps com t’admire!! La nostra Presidenta Infantil, Mireia Soriano, la meua “presidenteta” que desprén il·lusió i simpatia en tot el que fa. És la sal de la vida. Vull agrair també a les seues famílies l’esforç tan important que estan fent en tots els sentits: Quique, Àngels, Bernat i Pilar. Moltes gràcies. Enguany, per ser el nostre 75 aniversari, està sent un exercici amb una activitat fora del que és habitual i per això, vull donar el meu agraïment a tots els fallers i falleres que estan treballant amb tanta il·lusió i esforç per tirar endavant este any tan complicat. La comissió del 75 aniversari, els delegats de festes, l’equip de monument, els casalers, el grup de teatre infantil, els nostres cuiners, col·laboradors, Fallers d’Honor, familiars i en especial a tota la meua directiva amb què treballe dia a dia per coordinar tot este esforç. Gràcies a tots. No vull deixar passar esta oportunitat per agrair a la meua família tot el suport que m’està donant en este any tan complicat per a mi. Sense ells, no hauria estat possible. Als meus dos solets, Mar i Sara, que són el que més vull en este món. Féu que la vida siga molt més fàcil. Per acomiadar-me, vos vull convidar a participar en tots els actes que ens queden. La setmana fallera està pròxima. En breu, l’olor de pólvora inundarà els nostres carrers i les xarangas posaran música als nostres monuments. La festa ja està ací. Vos espere a tots. ESTE ÉS EL VOSTRE ANY, EL NOSTRE ANY. VIVIU-LO INTENSAMENT Moltes gràcies i bones festes.

Visca la falla El Mercat!!! 2

Lorena Tomás Piquer

A nostra Fallera Major

He vist la meua princesa radiant de felicitat, perquè el que fou un somni, hui se li ha fet realitat. Ací tens el teu any que volies de tot cor, i hui, Lorena… ocuparàs el primer lloc. La teua mirada penetrant, ulls brillants com la lluna, ens demostren l’alegria que sent dins el teu cor. Només dir-te Lorena, que t’has de sentir com la reina del món, ja què, segur que eres, la millor Fallera Major !! a

M José

FALLA GRAN 2015 1r premi de Secció Especial, enginy i gràcia, millor crítica local i millor ninot de secció Artista: Rafael Ibáñez Lema: La falla del sol naixent

El ninot que presentàrem a l’exposició va ser considerat el millor de la nostra secció i empatà a punts amb el que finalment va ser indultat del foc

Vicente Sanmartín Vázquez Poeta Aladin i el geni van aplegar a Alzira i demanaren que governara Compromís. Així és com Diego aplegà a ser alcalde pero sense tindre dels alzirenys el permís.

E XPLICA CIÓ DE L A FALL A

Atenció Alzira! Ja apleguen els faquirs per demostrar les seues habilitats. Un de tants es mostrar com es governa sense que dels alzirenys et voten ni la meitat.

Quasi un any del canvi de govern I ací seguim igual o pitjor. Però Compromís vol fer-nos creure que ja som d’Espanya el millor. Els gerifalts seguixen amb la supèrbia encara que ja no son els mateixos. Però si vols algo d’un polític alzireny Has de fer 3 novenes i 4 “Padre Nuestros”. Compromís, PSOE i Esquerra Unida. Resulta que este últim és el que mana. Per un regidor que han tret en eleccions en Alzira es fa el que a ell li dóna la gana. Un tripartit mal repartit i estrafolari que té les falles al punt de mira. I és que des d’Esquerra Unida creuen que som poc menys que una fira.

Tenim un govern completet. Fins i tot tenim una vice-sultana. Contenta per eixe càrrec inventat encara que sembla que poc mana. El PP ha eixit ferit en les municipals i la cosa pot anar molt pitjor. Més ara que la “Jefa” és diputada i no ha deixat al càrrec cap successor. El model Alzira se’n va al poll. Ja hi ha prou de xuplar mamella. Que la sanitat passe a mans públiques i la gent decidisca que es fa amb ella. Llistes d’espera de 5 anys o més, per tal de ficar-te un supositori té més recursos per a operar la simple clínica d’un veterinari. El Harakiri es fan els pacients. Per un hospital que dóna llàstima perquè si caus mal i eres de la Ribera acabes abans si te’n vas a Fàtima. Ací qui no plora no mama i això passa a este poble. Sense casals ens deixen a les falles I farem les reunions al saló noble 11

Ens preguntem: “Casals sí o casals no?” Eixa sembla que siga la qüestió. Menys si eres faller d’este poble i ja saps que NO és la contestació. Per a xuplar de la mamella llàstima has de donar. Així podràs fer-te la víctima i parar la mà per a agarrar.

E XPLICA CIÓ DE L A FALL A

Alzira Ràdio volen fer pública, Així diuen que no fa gasto. Ara els periodistes fan de tot. Ja no poden donar abasto.

A part de notícies, els periodistes a la ràdio han de fer de tot. Inclús com a trípodes per als micros Han ficat dels Pringuels un pot. Canal 9 i Radio Nou. Tot ha desaparegut. A colp de clavar la mà Tot ha acabat fotut. Fins i tot els faquirs alzirenys han hagut de buscar-se la vida. Per això, si fan “Fallers pel món” Hi ha alzirenys fins en l’Índia. Alzinema ha desaparegut també. Comptant altres esdeveniments faraònics encara que de tanta propaganda que feien els politics quasi es quedaren afònics. Estem enganyats com caragols. Això sempre se’ls ha donat bé. Per a votar un partit a Alzira cal tindre molta fe. Tantes promeses incomplides com ara el retén municipal. A tots els policies d’Alzira se’ls ha quedat cara de pardal. El Palau de Justícia també s’ha afonat i no queda més que una locomotora. Acabaran fent els juís a Alzira pujats damunt d’una procuradora.

A Alzira tenim cent mil basars que abans es deien Tot a cent. Ara són supermercats asiàtics que s’emporten a tota la gent. Tenim un basar cada 5 metros. I cada 10 tenim un wok. Anirem a a pendre xinés que ens envaïxen poc a poc. En gerres ens portaran l’aigua perquè la d’ací té excés de nitrat. Encara que el millor per a fer paella és l’aigua alzirenya de veritat. Tot estarà per vore vindre i si l’aigua ens està embrutant esperem que per a dins de sis anys no em transforme en mutant. Encara esperem l’auditori musical per a que puguen tocar a Alzira. Això porta més anys esperant que als xapistes d’Altamira. Ensardinats estan els músics al vell edifici de la Societat. Només caben com a molt pitos i si els toquen en la intimitat. Només es pot tocar en veu baixa per a no molestar al veïnat. I és que per al que és la música es nota que estem massa discriminats. 13

Comissió Gran Fallera Major Lorena Tomás Piquer President Carlos Duce Chenoll Vice-President Monuments Vicente Pérez Garrido Vice-President Festes Óscar Salvador Pérez Vice-President Econòmic Enrique Vte. Baviera Capuz Secretari i Delegat Censos i Recompenses Bernat Ríos Furió Vice-Secretària Loreto Ríos Petit Vice-Secretària i Delegada de Xaranga Carmen María Ríos Pellicer Delegat de Loteria Fernando Gresa Villanueva Delegat de Festes Paula Balaguer Jofre

Del. de Festes i Casaler Bernardo Soriano Hurtado Delegada de JLF, Infantils i Teatre Àngels Canet Buitrago Delegades d’Infantils i pasdoble Mª Pilar i Rosana Castillo Torres Delegada de Joventut i xaranga Andrea Cots Roselló Delegat de Joventut i Casaler Victor Balaguer Jofre Delegat de Joventut Fernando José Gresa Calvo Delegats de Monument Kiko Cano Saurina, Francisco José Esteve, Bernardo Martínez Pérez i Pablo Santón Pons Delegada de Mitjans de Comunicació i Protocol Mª Carmen Cano Saurina Delegat de Llibret/Web/Moros i Cristians de la Vila David Chordà i Argente

Delegat de Pirotècnia i Casaler Antonio Fayos Soriano Delegat de Pirotècnia Juan Vila Cuenca Delegat d’Activitats Diverses Víctor Balaguer Armiñana Delegat d’Activitats Diverses i Cavalcada Esteban Roca Gómez Delegats de Relacions Públiques Juan Blay Soriano, Sergio Calabuig Suñer, Francisco Cano García, José Vicente Casterá Pérez, José Costa Boquera, Guillermo Daries Oliver, Bernardo Martinez Pérez i Alfredo Sifre Serra Delegat de Casal Alfredo Sifre Rubio Delegats del 75 aniversari Bernardo Cucarella Fernández i Janina Pellicer Bialcanet

Vocals Raúl Alfonso Boils Eva María Andrés Gil José Andrés Gil Claudia Añón Alarcón Raúl Armengol Jordán José Asín Montagud Isabel Balaguer García Desamparados Bellver Goig Mª Ángeles Beneyto Fayos Cristina Berenguer Delgado Javier Biosca Bordás Raúl Blanco Tomillo Laura Calabuig Crespo Jorge Calabuig Suñer Mª Cristina Calvo Caro Vanesa Cano España Carlos Cano Rebolledo Francisco Carbonell Pascual Carlos Casterà Gimenez Teresa Casterá Redal Luis Vicente Castillo Moyá Mª Ángeles Catalán Sierra Agustín Clari Llopis Áurea Climent Montalvá Adrián Corbera Llopis Ana Correal Tormo Enrique Costa Boquera Adrián Cots Roselló

Christian Creix Andrés José Manuel Creix Herreros Herminio Crespo Llopis Sonsoles Crespo Zazo Bernat Cucarella Pérez Marta Cucarella Pérez Carla Daries Bellver Javier Dorado Díaz Carles Dorado Vera Laura Escribá Gómez María España Bravo Diamar España Cucarella Ana Fayos España Roberto Fernández Núñez Rosa María Ferrer Zurriaga Vicente Ferrús Montalvá María Fontana Comes Alberto Gamero Hedrosa Bernat Garés Ferrer Lucrecia Garrigues Garrido Patricia Garrigues Martínez Sara Garrigues Motos Alicia Gascó Alcudia Vicente Giménez Hernandis Mar Giménez Margarit Cristina Gresa Calvo María Herrero Parrilla Ana Isabel Hervás Lláser

Tania Iñigo Piquer Aurora José Esteve María José Esteve Francisco José García Francisco Javier José Pellicer Fany Lara Moncholí Aitana López Bou María López March Emi Máñez García Ana María March Martínez Josep Martínez Arocas Gracia Martínez Arocas Ximo Martínez Costa Marta Martínez March Maria Martínez Tormo Bernardo Martínez Torres Miriam Martínez Torres Rosa María Martínez Torres Vanesa Méndez Sanchis Mª Jesús Molina Peñaranda Carmen Montalvá Berenguer Francisco Montalvá Ferrús Juan Manuel Montalvá Llinares Sergio Ochoa Tortajada Juan Ortega Pelufo Bea Pardo García Jesús Peláez Riol Lorena Pellicer Magraner

Paula Pellicer Magraner Mª Carmen Pellicer Marzal Ana Pelufo Fernández Fernando Pérez Bono Mª Angeles Pérez Juanes Loreto Petit Pérez Andrea Pla Calabuig Rosa Mª Puig Peris David Ríos Furió David Ríos Pellicer Claudia Rovira Yago Elena Salvador Cebrián Mari Carmen Saurina Pla Miguel Ángel Simón Laudes Patricio Soler Montalvá Juan Eduardo Santón Moreno María Santón Pons María Talens Ros Bernardo Tetuán Albelda Paula Tomás Garrigues Teresa Tormo Cuenca José Luis Torrent Martínez Rosa Torres Palau Mª Jesús Vera Casas Laura Vicente Martí Alba Mª Vila Puig Bernardo J. Vila Roig Celia Zanón Castillo 15

Cort d’Honor

Isabel Balaguer García

Paula Balaguer Jofre

Desamparados Bellver Goig

Cristina Berenguer Delgado

Laura Calabuig Crespo

Mª Àngels Canet Buitrago

Mª Carmen Cano Saurina

Áurea Climent Montalvà

Andrea Cots Roselló

Sonsoles Crespo Zazo

Marta Cucarella Pérez

Carla Daries Bellver

Diamar España Cucarella

Ana Fayos España

Patricia Garrigues Martínez

Sara Garrigues Motos

Cristina Gresa Calvo

Ana Hervás Lláser

Fany Lara Mocholí

Aitana López Bou

María López March

Emi Máñez García

Gracia Martínez Arocas

Marta Martínez March

María Martínez Tormo

Rosa Martínez Torres

Vanesa Méndez Sanchis

Lorena Pellicer Magraner

Rosa Mª Puig Peris

Carmen Mª Ríos Pellicer

Loreto Ríos Petit

Paula Tomás Garrigues

Claudia Rovira Yago

Alba Mª Vila Puig

Celia Zanón Castillo

www.malcop.com VALENCIA Sub. polg II, Parcela 14, Nave 2B Pol. Ind. El Oliveral 路 46394 RIBARROJA (Valencia) T. 961 665 992 / F. 961 665 993 valencia@malcop.com

Mireia Soriano Castillo Salutació de la Presidenta Infantil En este any tan especial per a la nostra comissió, el destí, la sort o la casualitat han volgut que jo estiga al capdavant de la comissió infantil de la falla El Mercat, ocupant un càrrec d’enorme importància i responsabilitat. Com a presidenta de la comissió infantil vos envie des de ací un bes i una abraçada a tots els fallerets i falleretes del Mercat. La meua intenció com a presidenta es aconseguir que tots els fallerets del Mercat, la meua Fallera Major i amiga, Valentina Baviera i jo mateix passem un exercici faller ple d’alegria i diversió. Nostra guia i companyia seran Lorena i Carlos, nostra Fallera Major i President, amb la seua experiència i saber estar dels quals, complirem a la perfecció en tots els actes d’enguany. Estes paraules vull que valguen com agraïment per a totes aquelles persones que han fet possible que en este any del 75 aniversari de nostra falla, jo, una xiqueta, ocupara un càrrec que sempre ha sigut ocupat per xiquets. A més, també done gracies a la meua família per estar sempre recolzant-me. Des d’estes línees, vull animar-vos a tots els xiquets de la falla a que es divertiu tot el que pugueu. Anem a oblidar per uns dies els llibres i els estudis. Centrem-nos en ballar als passacarrers, desfilar, tirar coeets tot el dia, jugar sense parar i, per suposat, menjar totes les llepolies que pugueu. Aah!! i no deixeu de vore el nostre monument que va a ser espectacular.

Visca la falla El Mercat!!!

Valentina Baviera Canet

A Nostra

Fallera Major Infantil

Valenciana de soca i arrel Arrebatador és el teu mirar La llum que desprens toca el cel Eres tendra, dolça i plena d’encant Natural és la teua simpatia Tu ets el meu so i la meua harmonia I m’omplis cada dia d’alegria No hi ha altra com tu, Regina Ara torna a gaudir, dolça Valentina María Ángeles Canet Buitrago

foto

FALLA INFANTL 2015 3r premi de Secció Especial Artista: Rafa Ibáñez Lema: Making of d’una obra d’art

Vicente Sanmartín Vázquez Poeta

E XPLICA CIÓ DE L A FALL A

La infantesa no és com abans. Ja quasi tot és tecnologia. Els xiquets no saben jugar a res que no porte bateria.

Jo recorde jugar al sambori i no sabia que era una “Wii”. Esta joventut no té ni idea del que es divertir-se hui.

I és que amb tanta “Play Station” tenen les neurones encartonades. No saben ni llegir un trist llibre d’aquells de prínceps i fades. Els xiquets estan amodorrats. Ja no saben jugar a res. Només saben manejar maquinetes de eixes comprades del xinés.

E XPLICA CIÓ DE L A FALL A

Jo jugava a la trompa i això sí que era divertir-se. Ara saben utilitzar telèfons però no saben ni vestir-se.

Resulta que la infantesa ha canviat. Ja només saben de maquinetes. No saben que es passar una vesprada Jugant amb amiguets i amiguetes. Els jóvens ja no juguen amb trens però sí amb coses elèctriques. Quins records aquells de xicotet!! Quant ens divertíem fent trenes!!

Ni Game Boy, ni res de res. El que mola és el Monopoly. Això sí que era passar-ho mal i no córrer fugint de la poli. Les dames eren el màxim. Es podia jugar en grup i no com ara que si no tens internet en realitat no eres ningú. Adéu als bons costums. Ara jugar en realitat és fingir. Quin serà el futur dels joguets que ja no saben ni elegir.

Fallerets Infantils

Marc Alfonso José

Borja Armengol Cano

Raúl Armengol Cano

Sonsoles Calabuig Crespo

Emi Calabuig Máñez

Raul Calabuig Máñez

Carlos Cano Martínez

Manuel Cano Martínez

Alba Casterà Montalvà

Lucía Casterà Montalvà

Andrea Castillo Castillo

Paula Castillo Castillo

Ángela Daries Bellver

Yaiza Díaz Ferrús

Ylenia Díaz Ferrús

Mar Duce Castillo

Sara Duce Castillo

Ana Escuder Ortega

Eliseo Escuder Ortega

María Fayos España

Fallerets Infantils

Paola Fayos España

Toni Fayos España

Martina Garés Martínez

Lourdes Garrigues Martínez

Bernat Hernándiz Hervás

Carles Hernándiz Hervás

Fany Hervàs Petit

Oscar Hervàs Petit

Jorge José Pellicer

Sergio José Pellicer

Ariadna Martínez Beneyto

Lluch Martínez Tormo

Pablo Montalvá España

Sandra Pérez Lara

Tania Pérez Lara

Abel Puchades Salvador

Bernat Ríos Petit

Héctor Sifre Pellicer

Martín Sifre Pellicer

Pablo Sifre Pellicer

Blanca Soriano Hurtado

Aurora Tetuán José

Bernat Tetuán José

Patricia Torrent Pellicer

Paula Torrent Pellicer

Carla Vila López

Mario Vila López

Júlia Vila Puig

Ausiàs Martínez Molina

Comissió Infantil Fallera Major Infantil Valentina Baviera Canet President infantil Mireia Soriano Castillo Marc Alfonso José Borja Armengol Cano Raúl Armengol Cano Josep Asín Talens Martí Asín Talens Alejandro Bargues Oliver Claudia Biosca Gascó Javier Biosca Gascó Valentina Blay Méndez Sonsoles Calabuig Crespo Emi Calabuig Máñez Raúl Calabuig Máñez Carlos Cano Martínez Manuel Cano Martínez Rosa Castell Enguix Miquel Casterà Juan Alba Casterá Montalvá Lucía Casterá Montalvá Andrea Castillo Castillo Paula Castillo Castillo Ángela Daries Bellver Yaiza Díaz Ferrús Ylenia Díaz Ferrús Mar Duce Castillo Sara Duce Castillo Ana Escuder Ortega Eliseo Escuder Ortega María Escuder Ortega Paola Fayos España Toni Fayos España Vega Gamero Salvador Mar García Pérez Natalia García Pérez

Martina Garés Martínez Lourdes Garrigues Martínez Sara Garrigues Motos Bernat Hernándiz Hervás Carles Hernándiz Hervás Fany Hervàs Petit Óscar Hervàs Petit Jorge José Pellicer Sergio José Pellicer Ariadna Martínez Beneyto Bernat Martínez Beneyto Murta Martínez Beneyto Ausiàs Martínez Molina Lluch Martínez Tormo Pablo Montalvá España Sandra Pérez Lara Tania Pérez Lara Abel Puchades Salvador Alba Requena Montalvá Bernat Ríos Petit Francisco Rovira Yago Carmen Santón Pons Héctor Sifre Pellicer Martín Sifre Pellicer Pablo Sifre Pellicer Blanca Soriano Castillo Aurora Tetuán José Bernat Tetuán José Patricia Torrent Pellicer Paula Torrent Pellicer Carla Vila López Mario Vila López Julia Vila Puig

PRESENTACIÓ

d’Ángela Daries 25 de gener de 2015

VISITA DE L’ALCALDESSA Elena Bastidas

4 de febrer de 2015 L’aleshores alcaldessa, Elena Bastidas, va visitar-nos en una reunió junt a altres membres de l’equip de govern que també han format part de la nostra comissió: Enrique Lahuerta, president infantil en 1973 o Lola Ortega. També Chelo Martínez va ser mercatera en els anys 80. Bastidas va anunciar l’ajuda que l’equip de govern havia aprovat per a remodelar el sòtan de la Parrilla i convertir-lo en el nou casal de la falla.

PRESENTACIÓ

d’Ana Hervás 7 de febrer de 2015

PRESENTACIÓ

del Llibret 20 de febrer de 2015 La casualitat va fer que quan li anunciàvem al director del MUMA, Agustín Ferrer, la nostra intenció de dedicar el llibret 2015 al Club de Pilota Valenciana d’Alzira -que complia 25 anys- ell ens contà que a finals de febrer de 2015 estava previst inaugurar una exposició sobre el nostre esport autòcton. No podíem deixar passar l’ocasió de fer-la coincidir amb la presentació del nostre llibret i que molts dels millors pilotaris de la Comunitat estigueren presents. I va ser perfecte: Genovés, Rovellet, Enric Sarasol, Ribera, Enriquito i Ferrer d’Alzira van recordar tant el seu pas pel vell trinquet d’Alzira com els molts triomfs que ha aconseguit el club riberenc des de 1991. El llibret, coordinat per David Chordà, comptà amb el treball literari elaborat per Andrés Fraile sobre la pilota valenciana i comptàrem amb col·laboracions d’Aurelià Lairón o Alberto Soldado. Per cinquena volta en els últims huit anys, aconseguírem el 1r premi i la portada de Laura Granell es va quedar a un punt de ser considerada la millor.

Genovés, Sarasol i Ribera

Rovellet, un mite David Chordà i Andrés Fraile, autors del llibret

El MUMA es va omplir

VI CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA Bernat Ríos Furió 1r premi: Heli Quartet

El VI Concurs de Cambra d’Alzira, organitzat per La Falla el Mercat i la Societat Musical d’Alzira amb la col·laboració de l’Ajuntament alzireny i el Conservatori Professional de Música de Cullera es va realitzar el dia 28 de febrer de 2015. Participaren huit agrupacions camerístiques d’entre 2 i 5 components, procedents de tota Espanya. El concurs es va desenvolupar en dues fases: la primera fase eliminatòria al matí de la qual van passar 4 grups a la final de la vesprada. Després de tocar els quatre grups en la fase final, el jurat format per Manolo Pérez (trompa del Spanish Brass Luur Metalls), Fermín Clemente (Oboè-Conservatori

2n premi: Alé Quartet

Professional de Música de Cullera) i Luis Osca (Violí de l’Orquestra de València) va determinar els següents premis: El quartet de saxòfons Heli Quartet guanyà el primer premi i va realitzar el dissabte 7 de juny en el Claustre de la Casa de la Cultura. Un altre quartet, este de flautes, Alé Quartet, va obtindre el 2n guardó i el dijous 28 de maig en la Sala d’audicions del Conservatori de Música de Cullera.

Guardonats

La CRIDA

28 de febrer de 2015

1 de marรง de 2015

PAELLETA

La GLOBOTร 8 de marรง de 2015

La CAVALCADA Pensa en verd!!!

Tu Cara Me Suena

L’any passat començàrem un espectacle que esperem dure molts anys. El nostre Tu cara me suena va ser una nit de riure sense parar. Esteban, com sempre genial i Carlos, sorprenent de Conchita Wurst.

1r dia DE FALLES

llegona selfie

no hi ha 2 sense tres

La nostra comissió ha entrat en l’exclusiu club de les falles que han obtingut tres primers premis consecutius de la secció Especial. Abans sols ho havien aconseguit Camí Nou, fins a tres voltes, i una la Plaça Major, de 1997 a 1999. El borrianer, Rafa Ibáñez, consolida així la seua gran fama d’artista faller en haver estat el creador dels tres monuments guardonats. A més, “La falla del sol naixent” va ser la que tingué més enginy i gràcia, realitzà la millor crítica local i tingué el millor ninot de la secció (sols el desempat va impedir que fóra el ninot indultat. També s’aconseguí el banderí a millor llibre en format menut.

2n dia DE FALLES Comenรงa la pluja

Calia ser precabuts i agafar el flotador

Sols la pluja va poder amb la nostra monumental falla, el remat de la qual va haver de ser subjectat perquĂ¨ no destrossara la resta del monument.

lâ&#x20AC;&#x2122;Ofrena

3r dia DE FALLES Amb la pluja al carrer, calia muntar la festa on fora i la carpa era un molt bon lloc.

La Cremà

1a Reunió de la Comissió del 75 Aniversari Quasi amb les brasses encara enceses, es varen reunir un grup de fallers que anaven a encarregar-se de l’acte més important dels últims anys: la celebració del nostre 75 aniversari. Començaven una sèrie de reunions que tindrien la culminació el 12 de desembre amb la gala d’homenatge al Gran Teatre.

23 de març de 2015

Elecció del Nou President

Carlos Duce 22 de maig de 2015

Carlos Duce no podia imaginar mai que amb sols sis anys de vida fallera anava a convertir-se en el president de la 2a comissió més antiga d’Alzira. L’experiència de l’any anterior a la vicepresidència de festes va ser l’impuls per donar el pas endavant i seguir construint la nostra història. 54

Mercaters a Almeria 23 de maig de 2015

A la nostra falla hi ha molt de valencianista i uns quants d’ells viatjaren a Almeria per vore als blanquinegres classificar-se per a la Champions,... i no oblidaren el mocador verd.

Lliurament de Banderins a Artistes 28 de maig de 2015

Rafa Ibáñez va rebre els banderins recordatoris del 1r premi de la falla gran i el 3r de la infantil.

Lorena i Valentina

Falleres Majors 2016 29 de maig de 2015

Dos falleres de pro, Lorena Tomás i Valentina Baviera anunciaren la seua candidatura a ser les Falleres Majors del 75 aniversari.

Rally Humorístic 18 de juliol de 2015

Presentació d’Actes del 75 Aniversari 25 de setembre de 2015

Els ànima mater del 75: Jani i Cuqui

Després de mesos de reunions, arrancaven els actes del 75 aniversari. El primer va ser la presentació dels actes que anàvem a desenvolupar.

Nomenaments de nostres Falleres Majors 26 de setembre de 2015

El nostre Equip de Futbol Sala

Mig Any 3 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 2015

Trobada amb Presidents i Falleres Majors 24 d’octubre de 2015

El 2n acte de l’aniversari va ser la primera presa de contacte entre els presidents i falleres majors amb un berenar al casal. Començaren a exhaltar-se sentiments mercaters en retrobar-se en el que havia sigut el seu casal durant anys i amb fotografies que recordaven la nostra història.

L’Expo del 75 20 al 29 de novembre de 2015

Els actes del 75 anaven in crescendo. Setmanes de treball localitzant el més variat material: llibrets, trages, quadres, maquetes de falles i moltes fotos que tingueren un magnífic marc en el MUMA.

Actuació del Grup de Teatre 29 de novembre de 2015

Altre dels moments entranyables d’este any ha sigut la representació de la creació de la nostra comissió a càrrec del grup de teatre infantil. No guanyàrem cap dels tres primers premis però sí fórem nominats a millor decorat i obra inèdita.

HALLOWEEN

Imposici贸 de Bandes a nostres Falleres Majors 7 i 8 de novembre de 2015

Sopar del Sector 21 de novembre de 2015

Som i Serem Mercat

Gala del 75 Aniversari 12 de I arribà la data esperada per tots. El 12 del 12. La gala preparada durant mesos, on s’havia tractat de contactar desembre per tots els mitjans amb Presidents i Falleres Majors. Tots mostraven la seua alegria perquè la que havia estat la de 2015 seua falla s’enrecordaren d’ells i elles. Gran alegria ens suposava quan antigues Falleres Majors s’assabentaven de que les estàvem buscant i preguntaven: Jo puc participar? Brollava l’emoció quan contaven històries dels anys 40, 50 o 60. Ens feien arribar alguns llibrets que tenen a la seua disposició a la nostra web, així com les més variades fotos. Una joia que ja tenim recollida i que conservarem de cara al Centenari, que ja comencem a preparar. Alguns dels nostres presidents infantils

David Llorca, qui està estudiant interpretació a Madrid, ens va delectar amb un monòleg on recordava la fundació de la falla.

Janina Pellicer encarnava la il·lusió en l’organització de cada acte del 75. Al Gran Teatre va conduir la Gala a la perfecció.

Les nostres veteranes FFMM sols podien ocupar un lloc d’honor a les llotges del Gran Teatre.

Les nostres regines

Els presidents amb la família García García, cofundadors de la falla.

La FM 1948, Ana Magraner, es va adreçar al públic en nom de la resta de falleres.

Nit d’emocions en el sopar posterior a la gala María José Castillo estava exhultant en tornar a desfilar pel corredor del Gran Teatre. Va ser la FM del doblet (1985) i Fallera Major d’Alzira en 1987-88.

RECOMPENSES MAJORS

INFANTILS

FLAMA D’OR, MURTA I BRILLANTS Fernando Gresa Villanueva

COET D’OR Valentina Baviera Canet María Escuder Ortega Héctor Sifre Pellicer Jorge Sifre Pellicer Sergio José Pellicer

FLAMA D’OR I MURTA Cristina Calvo Caro Bernardo Hernándiz Aranda Bernat Ríos Furió FLAMA D’OR Desamparados Bellver Goig David Chordà i Argente Aurora José Esteve Bernardo Tetuán Albelda FLAMA D’ARGENT Raúl Armengol Jordán Jorge Calabuig Suñer Sergio Calabuig Suñer Vanesa Cano España Enrique L. Costa Boquera Adrián Cots Roselló Sonsoles Crespo Zazo Emi Máñez García Lorena María Pellicer Magraner

COET D’ARGENT Claudia Biosca Gascó Javier Biosca Gascó Toni Fayos España Paola Fayos España Mar García Pérez Natalia Gracia Pérez Bernat Hernándiz Hervás Ariadna Martínez Beneyto Bernat Martínez Beneyto Murta Martínez Beneyto Pablo Montalvà España Martín Sifre Pellicer Pablo Sifre Pellicer Blanca Soriano Castillo Mireia Soriano Castillo

Tejidos Gresa Insígnia d’Or de la Ciutat d’Alzira Cada 30 de desembre, dia en què es commemora la conquesta d’Alzira per part del rei Jaume I en 1242, se celebra en l’Ajuntament un ple extraordinari on es concedix a diverses persones o entitats la Insígnia d’Or de la ciutat per la seua trajectòria. Enguany, els fallers d’El Mercat hem sentit com a nostre un dels premis. Tejidos Gresa, la botiga que sempre està oberta per allò que necessite alguna persona de la nostra comissió, rebia la distinció en la modalitat d’Activitat Empresarial. La botiga que regenta l’etern delegat de loteria Fernando Gresa era en els seus inicis, de tèxtil i llar. Posteriorment va introduir les peces confeccionades, els uniformes col·legials i articles de setmana santa i finalment la indumentària valenciana amb tots els complements relacionats amb la mateixa. Tres generacions han regentat este comerç. El seu fundador va ser Miguel Gresa Català, qui havia nascut a Cortes d’Arenós (Castelló). Va arribar a Alzira l’any 1880 als 8 anys d’edat a treballar amb el seu cosí Manuel Català en el comerç d’un oncle de tots dos. Treballava com a mosso, doblant peces de roba i feia encàrrecs per al seu oncle, no arribava a ser ni tan sols dependent. El treball el realitzava a canvi de manutenció i un llit per dormir. Als 19 anys, en 1891, Miguel es va emancipar de casa del seu oncle i es va establir a treballar pel seu compte amb el seu cosí Manuel al carrer Faustino Blasco de la nostra ciutat, any en què es va fundar el comerç “Teixits Gresa i Català”. Amb 22 anys es va casar amb Teresa Marco, va comprar la casa de la cantonada entre els carrers Faustino Blasco

i Costa, en la qual va situar “Teixits Gresa”, ja separat del seu cosí, fins l’actualitat. Miguel i Teresa tingueren 8 fills dels quals van sobreviure 4: Josefa, José Luis, Francisco (conegut a Alzira com Fernando) i Miguel. Francisco va deixar d’estudiar als 12 anys com a conseqüència de la Guerra Civil i va començar a ajudar els seus pares en el comerç familiar. Posteriorment va ser el que es va quedar a càrrec del mateix. Durant els anys 50, els quatre germans van fundar junts una fàbrica de mantes -”Germans Gresa”-, ubicada al carrer Naranjo. L’any 1966, els germans es van separar. La fàbrica va passar a ser regentada per José Luis i la botiga pels altres 3 germans restants. Fernando Gresa Villanueva, fill de Francisco, treballava a temps parcial per ajudar a son pare i al seu oncle, ja que son pare es dedicava a visitar els pobles veïns i oferir els articles que es venien a la botiga “a fiar”. Este era el mètode de comerç antic en el qual el comerciant anava casa per casa, venia o li era encarregat el gènere i posteriorment s’acostaven a portar les factures i cobrar. Esta forma de treball ambulant ja era exercida seu pare en els inicis. Fernando alternava els seus estudis universitaris d’Empresarials a la universitat de València amb ajudar a la botiga com a dependent. El 1982, durant la pantanada, l’aigua va arribar en Teixits Gresa. Per Alzira surava tota el gènere i fins i tot un maniquí de xiquet, vestit de saragüell, que la gent confonia amb un xiquet real. L’any 2003, la botiga va ser reformada íntegrament i els taulells que la pantanada es va portar en el 82 van ser restaurats per mantindre algun element original. 67

MEMÒRIA DE L’EXERCICI DIVENDRES 22 DE MAIG Elecció del nou president, Carlos Duce Chenoll DIJOUS 28 DE MAIG Lliurament de banderins als artistes i signatura de renovació de Rafa Ibáñez. DIVENDRES 29 DE MAIG Elecció de Lorena Tomás i Valentina Baviera com a Falleres Majors 2016. DIVENDRES 25 DE SETEMBRE Presentació a la Casa de la Cultura dels actes del 75 aniversari. DIUMENGE 27 DE SETEMBRE Processó de retorn de la Verge del Lluch al seu reial Santuari. DISSABTE 3 D’OCTUBRE Entrada de Moros i Cristians DIUMENGE 4 D’OCTUBRE Celebració del mig any. DIVENDRES 8 D’OCTUBRE Nomenament de nostres Falleres Majors, Lorena Tomás i Valentina Baviera. DISSABTE 24 D’OCTUBRE Berenar-trobada de Presidents i Falleres Majors al nostre casal. DISSABTE 31 D’OCTUBRE Festa Halloween. 20 AL 27 DE NOVEMBRE Exposició del 75 aniversari al MUMA. DISSABTE 21 DE NOVEMBRE Sopar de Nadal del sector La Vila. DISSABTE 12 DE DESEMBRE Gala del 75 aniversari al Gran Teatre. DIUMENGE 10 DE GENER Presentació de nostra Fallera Major Infantil, Valentina Baviera Canet. DISSABTE 23 DE GENER Concert del grup de metalls Rumbau a La Calle. DISSABTE 13 DE FEBRER Presentació de nostra Fallera Major, Lorena Tomás Piquer, a la sala Rex Natura. 68

ACTUAL I PROGRAMA D’ACTES DISSABTE 20 DE FEBRER VI Concurs de música de cambra a l’auditori de la Casa de la Cultura. DISSABTE 27 DE FEBRER 17’30 h. Eixida del casal a casa de les Falleres Majors. 18 h. Missa. 20 h. La Crida. DIUMENGE 28 DE FEBRER A les 11 h. Dia de les Paelles al Casal. DISSABTE 5 DE MARÇ A les 18 h. Cavalcada Multicolor des del parc Pere Crespí. DIMECRES 16 DE MARÇ A les 11 h. Visita de les Falleres Majors de les comissions a les tres falles d’Especial. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. Les nostres Falleres Majors dinaran a la carpa de Junta Local. A les 22 h. sopar de plantà al casal. A les 24 h. Plantà oficial de les falles grans. DIJOUS 17 DE MARÇ A les 8 h. Despertà. A les 11 h. Visita a distintes comissions. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 17’30 h. a la Plaça del Carbó, LLIURAMENT DE PREMIS. A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular. DIVENDRES 18 DE MARÇ A les 8 h. Despertà. A les 11 h. Visita a distintes comissions. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 17’30 h. OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu del Lluch, patrona d’Alzira, des del carrer Pare Castells. A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular. DISSABTE 19 DE MARÇ A les 8 h. Despertà. A les 10’30 h. Missa en honor a Sant Josep i en acabant, Processó. A les 11 h. Visita a comissions. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 17 h. DESFILADA DEL PASDOBLE des de la plaça de Sant Judes. A les 22 h. CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. Després sopar al Casal. A l’hora indicada per J.L.F., CREMÀ DE LA FALLA GRAN. Després, arreplegada de tanques i altres menesters. NOTA: La Comissió de la Falla EL MERCAT es reserva el dret de qualsevol canvi en el present programa, atenent a les necessitats i circumstàncies especials que puguen sorgir sobre la marxa.

Fotos

per la record

Amb la celebració del 75 aniversari hem pogut obtindre moltíssimes fotos de la nostra història però en volem més. Si en teniu altres, envieu-nos-les escanejades a 300 ppp a comissio@fallaelmercat.com o porteu-les en paper al casal o Teixits Gresa. Les escanejarem i vos les tornarem.

LA FESTA DELS MOROS I CRISTIANS José Fernando Domene Assessor històric de la UNDEF

’origen de les festes de Moros i Cristians enfonsa les seues arrels en l’Edat Mitjana, documentant per primera vegada a Lleida el 1150, i no el 1137 com va indicar Joan Amades. A València es documenta en 1373 en forma de naumàquia o combat naval, encara que és a partir del segle XV quan apareixen amplíssimament documentades, destacant per la seua importància les celebrades a Jaén en 1463, amb la presència d’una efígie de Mahoma i una conversió d’un Rei moro al cristianisme, les de Múrcia en 1495 en honor a Sant Patrici, les de Toledo en 1533, organitzades pels gremis i amb un desembarcament al Tajo, les de València en nombroses ocasions, les de Dénia en 1599, organitzades per Alacant i amb un combat naval, les d’Alacant des de 1599 i documentades en nombroses ocasions fins 1789 (com per exemple en 1715 amb una ambaixada al matí i una altra a la vesprada en un castell d’ambaixades). Es van fer enormement populars en els segles XVI i XVII en les seues més diverses variants (comèdies, actuacions sacramentals o representacions de moros i cristians), però sempre amb la denominació de “festes de moros i cristians”. En la crònica del Conestable en Miguel Lucas d’Iranzo de 1463 es comprova com la festa de moros i cristians de Jaén que descriu ja tenia la mateixa estructura, el mateix argument i fins i tot els mateixos elements, que les actuals ambaixades de l’àrea llevantina: el parlament, encara que en forma d’una carta llegida, les guerrilles o alardos, encara que en forma de joc de canyes o tor72

neig entre cavallers i l’efígie de Mahoma, anomenada Mahomad. Fins i tot, esta representació acaba amb la conversió i el baptisme del “rei del Marroc” al cristianisme, després d’haver estat vençut pels cristians en el joc de canyes i amb el llançament de l’efígie de Mahoma a la font de la plaça, igual que es feia a Villena fins a principis del segle XX. Al mateix temps, les festes patronals se celebraven des de finals del segle XVI amb la participació de la soldadesca en les romeries i en les processons disparant els seus arcabussos. La soldadesca eren les “milícies provincials” o exèrcit de reserva. Van ser creades per Felip II en 1562 i tenien una organització militar que han conservat fins a l’actualitat a les comparses de les poblacions amb més tradició festera (trets d’arcabusseria en les romeries i processons, rodada de banderes, càrrecs de capità, alferes i sergent). En efecte, el 21 de maig de 1562, Felip II va crear les Milícies Provincials, també anomenades Milícies del Regne, Milícies Urbanes o Milícies Concejiles, perquè eren els concejos els encarregats de organitzar-les. Estes milícies eren l’Exèrcit de Reserva, i ja van participar en 1568 en la “Guerra de las Alpujarras” i en altres conflictes armats, així com en la defensa de les costes llevantines contra els atacs dels pirates berberiscos. Estaven formades per una o diverses companyies de cent soldats cadascuna, mana-

des per un capità, un alferes i un sergent, elegits des de 1584 pel consell d’entre els hidalgos més rellevants, i quatre caps, que manaven a 24 soldats cadascun d’ells. El capità utilitzava una banda com a distintiu, l’alferes la bandera i el sergent una alabarda (un tipus de llança amb una fulla per una banda amb forma de punxa i de mitja lluna per l’altra). Una de les missions de l’alferes era la d’onejar o rodar la bandera, per la qual cosa se’ls exigia destresa en el seu maneig ja des 1505. Els soldats eren triats d’entre els veïns de 18 a 50 anys i podien ser piquers, arcabussers o mosqueters, segons utilitzaren piques, arcabussos o mosquets. Doncs bé, la importància d’estes milícies per a les festes de moros i cristians va ser que van començar a participar en romeries i en les processons de les festes patronals dels pobles amb les confraries gremials en el que al segle XVIII es va començar a denominar Soldadesca i que al segle XIX originarà les comparses. Hi participaven a les processons i romeries disparant els seus arcabussos per parelles davant de la processó i vestits “a l’antiga espanyola”, igual que es continua fent en l’actualitat en les poblacions de l’Alt Vinalopó (Sax, Villena, Caudete, Biar, Beneixama o Castalla) i a Yecla, on la soldadesca es conserva amb major puresa i sense festa de moros i cristians. Esta soldadesca també es conserva en el seu estat més pur, en tres poblacions de la província de Guipúscoa: Irun, Hondarribia i Antzuola, esta última de moros i cristins. En totes elles, la festa en la qual participen rep el nom de Parenceria d’Armes o simplement Parenceria, d’on procedix per corrupció el nom alcoià d’Alardo. Les festes o Alardos d’estes tres poblacions guipuscoanes consistixen en trets amb escopetes, en compte de amb arcabussos i en desfilades multitudinàries de les companyies (6.000 festers a Irun i 3.000 a Hondarribia), dividides en blocs amb un sol terme, és a dir, idèntics als que es realitzen a Villena i Sax, només que sense moros.

En 1505 es va crear la Guàrdia Reial i el seu primer cap, Gonzalo d’Aiora, exigix als cavallers aspirants a alferes “arrogant elegància i maneig de la bandera amb gràcia”. Trobem ací una clara al·lusió al joc amb les banderes, no només en el camp de lluita, sinó també com a moviment del que hui s’anomena ordre tancat. A partir de llavors es documenta la rodada de banderes, unit a les salves d’arcabusseria i a les ostentacions d’armes realitzades per la soldadesca en diferents parts de la Península Ibèrica. Al Llevant, la rodada de banderes s’ha conservat en una àrea molt més reduïda, ja que actual-

ment només es continua realitzant en algunes poblacions de l’Alt Vinalopó. És al segle XIX quan, en unir-se de forma generalitzada estes representacions de moros i cristians a la soldadesca preexistent, sorgix i es desenvolupa al nord de la província d’Alacant la variant llevantina de la festa, que es caracteritza per l’arcabusseria, les desfilades o “Entrades” i per l’existència de diverses comparses, que van sorgir al segle XIX de les antigues companyies d’arcabussers. Així, les ambaixades de moros i cristians es van afegir a les processons i romeries de la festa patronal i la soldadesca, que participava en estes processons i romeries disparant els arcabussos, va començar a ferho també a les ambaixades dividint inicialment en dos comparses, una de moros i una altra de cristians, a les que molt aviat es van afegir altres més. Esta fusió de la soldadesca amb les representacions o “festes de moros i cristians” es documenta ja, unida a la festa patronal, a Jumilla en 1614 i en els anys següents, en honor a

Ntra. Sra. de l’Assumpció, de forma anual i amb castell d’ambaixades inclòs. A Caudete es documenta en 1617, a Alacant es documenten les festes de moros i cristians amb castell d’ambaixades ena 1697 i expressament les ambaixades en1700 i en 1715, amb castell de fusta i Papaz o Aduar, que era un ninot gegant que els moros col·locaven al castell quan el guanyaven i, per tant, és l’antecedent directe de “La Mahoma”. A Alcoi l’aparició de les ambaixades, i per tant de festes de moros i cristians, no ocorre fins 1741, perquè les festes alcoianes de 1668 descrites per Vicente Carbonell en la seua “Cèlebre Centúria” s’han de considerar com a simple “soldadesca de moros i cristians”, en no tindre ambaixades. En 1741 la festa alcoiana comença a realitzar-se, ja amb ambaixades i per tant com a festa de moros i cristians, després de la seua prohibició de 1706 i adopta la mateixa estructura i elements que la celebrada a Alacant en 1715 (les dues ambaixades en el mateix dia, una al matí i una altra a la tarda, un castell de fusta i el Papaz o Aduar), amb una consegüent i evident influència de les festes alacantines. En 1747 se celebren a Benilloba en honor a Sant Joaquim i en 1756 i 1777 estan documentades a Elx en honor de la Sang de Crist. Però és en la primera mitat del segle XIX quan esta fusió entre la soldadesca preexistent i les representacions de moros i cristians es generalitza al nord de la província d’Alacant (Onil, Biar, Villena, Beneixama, Xixona,

Ibi, Castalla, Banyeres i Cocentaina), amb la construcció dels primers castells de ambaixades i la creació de nous textos d’ambaixades. En la segona mitat del segle XIX comencen a fer-ho al sud de la de València (Ontinyent i Bocairent). Estos nous textos van substituir o es van afegir als textos preexistents del segle XVIII, com el text primitiu d’Onil, que va poder ser originari d’Alcoi, el Lucero de Caudete, la Comèdia de Diego de Ornedillo, que s’utilitza en la conversió de Villena i en altres poblacions andaluses o la comèdia titulada “Los reflejos esclarecidos de el sol coronado de Astros, María de las Virtudes, en el cenit de Villena”, escrita pel villener Rodrigo Gabaldón, canonge de la Catedral de Múrcia, i editada pòstumament en 1757. Esta comèdia és del mateix gènere que El Lucero de Caudete, que en modificar al segle XIX va originar els actuals Episodis Caudetans i que també se celebrava anualment, almenys des de 1617, amb el títol de “Comèdia Poètica”. És una altra variant de la mateixa festa, la d’actuacions sacramentals o comèdies de moros i cristians celebrades anualment i unides a la festa patronal. En modificar al segle XIX, després de la construcció del primer castell d’ambaixades en 1814, va originar els actuals Episodis Caudetans, que van tindre algunes modificacions més. En l’Edat contemporània (des de 1808 fins a 1975), després de la supressió de les festes reials i dels gremis al final de l’Antic Règim, les festes de moros i cristians

desapareixen en les grans ciutats i només se seguixen celebrant junt a les festes patronals organitzades pels ajuntaments o pels propis festers. A mitjan segle XIX es diferencien les festes valencianes de les de la resta d’Espanya a causa del desenvolupament industrial d’Alcoi, que es reflectix en les festes de moros i cristians mitjançant la creació de noves comparses a partir de la soldadesca i mitjançant la incorporació de nous actes festers, entre ells la desfilada de l’entrada a finals del XIX i principis del XX. Hi ha dos focus d’influència festera, Alcoi i Biar, els quals influïxen en les festes del nord de la província d’Alacant i fan que s’estenguen a noves localitats d’esta mateixa zona. Les festes de moros i cristians van aparèixer en les localitats en les quals no se celebraven, per influència d’altres ciutats més grans com Alcoi, en afegir-se la festa de moros i cristians o representació teatral popular de tipus històric (ambaixades) a les festes patronals amb soldadesca que ja se celebraven des de l’Edat Moderna. L’antiga companyia de arcabussers que formava la soldadesca es va transformar en la comparsa de Cristians i va aparèixer la de Moros, conservant les dues l’estructura i elements de l’antiga soldadesca. Estos tres tipus de festa (les festes reials o patronals, la soldadesca i la festa de moros i cristians o representació teatral popular de tipus històric) es fusionen en els pobles del model del Vinalopó. A Alcoi i la seua zona d’influència

es mantenen separats en tres dies diferents formant el que s’ha denominat la “trilogia festera”.

La festa a Alcoi Al segle XIX, es desenvolupen les festes de moros i cristians a Alcoi com a conseqüència de la industrialització i del protagonisme de la burgesia industrial. L’estructura social es reflectix en les festes de moros i cristians, tant en els textos de les ambaixades com en les comparses. Els erudits locals, d’ideologia conservadora o carlista, escriuen nous textos d’ambaixades més historicistes, mentre que els festers fan les ambaixades humorístiques, que normalment són una paròdia de les ambaixades cultes. D’altra banda, els ajuntaments conservadors es preocupen pel rigor històric de les comparses i filaes, mentre que els festers s’inspiren en els esdeveniments de cada moment històric i, per això, les comparses estan influïdes al segle XIX pels esdeveniments polítics ( ideologies polítiques), militars (les guerres de la Independència, carlistes i del Marroc) i culturals (el romanticisme o el cinema, entre d’altres) de cada moment històric. Al segle XX, apareixen a Alcoi els boatos que acompanyen i realcen als càrrecs festers i s’estén l’interés per la historicitat de la festa, sobretot després de la guerra civil espanyola i promoguda pels ajuntaments franquistes.

En l’època actual (últim quart del segle XX i principis del XXI), es diferencien les festes de tots els pobles de les festes d’Alcoi i la seua zona d’influència, mitjançant l’auge, i de vegades duplicació, de la desfilada de l’Entrada per mitjà de dos fenòmens significatius: l’increment espectacular del nombre de festers de les comparses, a causa de l’auge econòmic, i la preocupació per la historicitat dels vestits, amb la proliferació de les esquadres especials en detriment dels vestits tradicionals, tot i que gràcies a elles es crea una autèntica indústria de trages festers. El desenvolupament de les entrades va en detriment d’altres actes més antics i tradicionals, sobretot els protagonitzats per la arcabusseria. La festa patronal, les ambaixades i la soldadesca en els actes amb arcabusseria es mantenen igual, encara que perden importància. No obstant això, les comparses van perdent el seu antic caràcter militar i es modifiquen substancialment en les entrades de dues maneres diferents, segons les localitats i les comarques. En el tipus del Vinalopó, augmenta el nombre de festers de forma espectacular, la historicitat dels vestits i de les denominacions de les comparses i esquadres especials i, en algunes localitats i comparses, també augmenta la diversió. En el model alcoià, per contra, l’increment del nombre de festers no és tan acusat, no s’introduïx la diversió a les entrades i, en canvi, augmenta la historicitat que, en la dècada de 1990, dóna pas a la postmodernitat.

Les ambaixades Esta tendència, que protagonitza totes les manifestacions culturals de finals de segle XX, especialment el

cinema històric, es reflectix també en els boatos i esquadres de les festes de moros i cristians d’Alcoi en la dècada de 1990 i s’estén després a altres localitats pròximes. En este període, les festes de moros i cristians del tipus valencià s’estenen amb estes mateixes característiques a tota la zona valenciana i a les regions més pròximes. Les festes de moros i cristians posseïxen un acusat contingut cultural en totes les regions en què se celebren, ja que commemoren un fet històric importantíssim per al nostre país, com va ser l’enfrontament entre dues cultures i dues religions, la cristiana i la musulmana, que varen coexistir en la Península Ibèrica entre els anys 711 i 1609. Este fet històric és el que es representa en les ambaixades de l’àrea llevantina i en els parlaments i representacions de moros i cristians de la resta d’Espanya. Per això, les ambaixades són l’acte més genuí i important de les festes de moros i cristians i l’essència d’estes festes, tot i que en els últims anys les desfilades els hagen guanyat en espectacularitat a l’àrea llevantina. Així, fins al segle XIX, eren l’únic acte específicament de moros i cristians i continuen sent-ho en quasi totes les regions on se celebra este tipus de festes. En estes ambaixades s’utilitzen textos literaris, la majoria dels quals són d’autèntica qualitat. Els més antics dels textos de la variant llevantina es localitzen en una àrea geogràfica molt concreta, que coincidix amb la zona nuclear de la variant llevantina de les festes de moros i cristians, sent els més antics el text de Caudete, que té el seu origen en la Comèdia Poètica de 1588, i el text primitiu d’Onil, que data del segle XVIII. Estos textos van acompanyats de les guerrilles o alardos on intervé la arcabusseria, de la mateixa manera que es feia ja al segle XVII. Es poden destacar les ambaixades d’Alcoi, que compten amb l’alardo més espectacular i massiu, però no menys espectaculars són les de Villena, que se celebren en un escenari natural com és el Castell de la Talaia o les de la Vila Joiosa, amb el seu famós desembarcament. Cal destacar també les de Caudete, que són les que compten amb el text més antic, escrit en 1588, encara que modificat en diverses ocasions al llarg de les seues quatre segles d’història. Es pot parlar també de poblacions amb fes-

tes molt modernes, però el text d’ambaixades ha estat escrit amb un gran rigor històric És el cas d’Elx, Crevillent o Camp de Mirra.

Altres representacions Existixen també altres representacions diferents de les ambaixades i que normalment les complementen, com és el cas de la Conversió de Villena, que és una antiga comèdia de moros i cristians del segle XVI el text va ser editat a mitjan segle XVIII, o com les Conversions o “Despulles” de Banyeres, Bocairent, Beneixama i Fontanars, així com l’anomenat “Juí del moro traïdor” de Xixona. Es poden citar, a més, l’Aparició de Sant Jordi d’Alcoi i la representació del Tractat d’Almizra, a Camp de Mirra.

Les Entrades Però el més espectacular de les festes de moros i cristians són les desfilades, entre les quals es poden destacar les Entrades d’Alcoi, per l’espectacularitat dels seus boatos, i la Cavalcada de Villena, una desfilada nocturna que destaca per les “esquadres especials”, la qualitat dels seus vestits, l’habilitat dels caps i per ser la més massiva de totes les desfilades de moros i cristians, amb els seus més de deu mil festers desfilant. Així mateix, les entrades de Sax i de Bocairent són les que millor han conservat les característiques de l’antiga soldadesca. Existixen també altres elements interessants que són peculiars d’algunes poblacions, com el “Ball dels Espies” de Biar, que és d’origen medieval mateixa manera que “la Mahoma”, la qual compartixen Biar i Villena i que existix en altres poblacions pròximes a estes dues com Bocairent i Beneixama. La “Mahoma” és una tradició que té el seu origen en l’Edat Mitjana i està relacionada amb els Gegants i Cabuts. Un gran ninot representabs Samsó en alguns llocs d’Hongria. Com a representació de Mahoma ja es va utilitzar en les festes de moros i cristians que es van celebrar a Jaén en 1463 i es documenta també amb els noms de Aduar o Papaz al segle XVIII en algunes festes de moros i cristians com les d’Alacant o

Alcoi. A Biar i Villena es documenta ja en 1838 i va existir en tota la comarca de l’Alt Vinalopó fins que es va eliminar desgraciadament en algunes poblacions com Sax o Petrer després del Concili Vaticà II. També es pot destacar com a acte singular i tradicional el “Ruedo de banderes” de Caudete, Sax, Villena, Castalla i Onil, que sempre es realitza davant de la Patrona i té el seu origen en la soldadesca i, per tant, al segle XVI. El 8 de setembre de 1662 es documenta ja a Ezkioaga (Guipúscoa), realitzat per l’alferes de la companyia, mentre els soldats d’esta realitzaven salves d’arcabusseria. És a dir, exactament igual que es realitza en l’actualitat en les poblacions esmentades de l’Alt Vinalopó. Les festes de moros i cristians més antigues de la variant valenciana es localitzen en una àrea geogràfica molt concreta situada al nord de la província d’Alacant, àmbit que pot ser considerat com la seua zona genètica. D’ací es va anar estenent a les comarques veïnes i, des de finals del segle XVIII i al llarg del XIX, es van

diferenciar dues àrees geogràfiques amb dos esquemes festers i dos tipus de festes clarament diferents. En concret, es poden distingir les comarques de la Muntanya alacantina (l’Alcoià, el Comtat, les Marines i l’Alacantí) i les comarques valencianes de la Muntanya (la Vall d’Albaida), d’una banda, i el Vall del Vinalopó, de l’altra, entés este com a àrea funcional i social (no administrativa) sobre les comarques de l’Alt, Mitjà i Baix Vinalopó amb la Foia de Castalla i els afegits pseudovalencians de Caudete (vila històricament valenciana) i, molt recentment, d’Almansa (per influència de l’àrea funcional de producció de calçat). També se sumen a este model diverses localitats del Baix Segura i altres de la Regió de Múrcia, de Castella-la Manxa, de la província de València i fins i tot de Lleida. Recentment, s’ha difós per una gran quantitat de localitats d’estes àrees. “De fet, hi ha un esquema, el de les ostentacions alcoianes, que des d’Alacant i València s’està estenent per festes de Múrcia, Castelló, Almeria, Granada, Conca i Albacete, modificant la seua tradicional festeig patronal” (Brisset, 2002, 192). Els tres elements bàsics o festes que componen les festes de moros i cristians al llarg de la seua història han evolucionat amb matisos en dues grans àrees geogràfiques en què tenen lloc. D’una banda, en la Muntanya alacantina (Alcoi, Cocentaina, Muro, La Vila Joiosa, Ba-

nyeres de Mariola, Bocairent i Ontinyent) es mantenen separats en cada un dels tres dies que duren allà les festes, formant l’anomenada “trilogia”. D’altra banda, a la Vall del Vinalopó es troben perfectament fusionats i entrellaçats, de tal manera que s’alternen els actes de la festa històrica de moros i cristians (ambaixades i guerrilles) amb els religiosos (processons, romeries, i altres) i amb els de la soldadesca (desfilades i actes amb arcabusseria), això és, els històrics amb els religiosos i amb els militars.

La variant valenciana Les festes de moros i cristians de la variant valenciana tenen un esquema bàsic comú a totes les localitats del model general, que està basat en els següents actes festers: • L’entrada o desfilada de les comparses o filaes que participen en les festes de cada ciutat, que té lloc normalment el primer dia de les festes (festa militar). • El romiatge de portada o de baixada de la Mare de Déu o del Sant des de la seua ermita fins a l’Església Major, que en la majoria de les localitats té lloc després de l’entrada (festa religiosa). • L’ambaixada del moro al cristià, que en la majoria de les localitats té lloc el dia següent al de l’entrada. En

•

ella, els moros conquerixen el castell i, en algunes localitats de l’AltVinalopó i la Foia de Castalla, col· loquen l’efígie de Mahoma a la part alta del castell (festa històrica de moros i cristians). L’ambaixada del cristià al moro, que en la majoria de les localitats té lloc el dia de la processó general i normalment abans d’ella. En ella, els cristians recuperen el castell i retiren d’ell l’efígie de Mahoma en les localitats de l’Alt Vinalopó i la Foia de Castalla en què s’utilitza este símbol del bàndol moro (festa històrica de moros i cristians). La conversió del moro al cristianisme, que es realitza en algunes localitats després de l’ambaixada del cristià al moro. En altres localitats, es realitzen altres representacions com el juí del moro traïdor i altres similars (festa històrica de moros i cristians). La processó general, que se celebra el dia de la Mare de Déu o del Sant a què es dediquen les festes (festa religiosa). La romeria de tornada o de pujada de la Mare de Déu o del Sant, que té lloc normalment l’últim dia de les festes (festa religiosa). L’entrada o desfilada dels nous càrrecs de les comparses o filaes per a l’any següent, que també es fa normalment l’últim dia de les festes (festa militar). En algunes localitats, com Caudete, es denomina desfilada de l’enhorabona, perquè servix per donar-los l’enhorabona als nous càrrecs nomenats per a l’any següent. Tots els dies hi ha una diana al matí (festa militar) i alguns dies hi ha una retreta a la nit.

Tots dos esquemes de les festes de moros i cristians del model valencià existien ja en les festes d’Alacant en els segles XVII i XVIII. L’esquema de les festes alcoianes és el més antic, respon als tres dies de les festes de l’Edat Moderna (igual que els tres dies de Pasqua i els tres dies de Nadal) i es documenten en les festes alacantines de 1700, 1715, 1724 i 1732 (González, 1998). Es pot atribuir, per tant, a la influència de les festes d’Alacant (igual que els “pertrechos marítims”) i després es va estendre a altres localitats pròximes a Alcoi com Cocentaina (1766), Xixona (1791), Banyeres de Mariola (1792 ), Muro (1822) i, més tard, a Bocairent (1860) i Ontinyent (1860). Les festes de la Vila Joiosa (1753) rebrien la influència directament de les festes alacantines. L’esquema de les festes de les altres localitats també es documenta en les festes d’Alacant de 1783, 1786 i 1789 i, per tant, es pot atribuir a la seua influència a través d’Onil (1799) i més tard de Biar (1802, 1803 i 1806), juntament amb el Ball dels Espies, la Mahoma i altres elements festius, des d’on es va difondre als pobles veïns de Villena, Beneixama, Castalla, Sax (documentades totes elles en 1838) i a la resta de localitats. Sax té una acusada personalitat en l’àmbit de les festes de moros i cristians de la variant valenciana, ja que conserva unes tradicions i uns elements festius que s’han perdut en altres localitats.

A la Muntanya alacantina, Alcoi ha imposat la seua influència i es conserva l’esquema de les festes alcoianes des de 1741, que és bàsicament el següent: El primer dia està dedicat a l’entrada, que està dividida en l’entrada cristiana al matí i l’entrada mora a la vesprada (festa militar). El segon dia està dedicat a la festa religiosa, amb la processó de la relíquia al matí (des de 1915) i la processó general de vesprada (festa religiosa). El tercer dia està dedicat a l’alardo, amb l’ambaixada mora al matí i l’ambaixada cristiana a la vesprada (festa històrica de moros i cristians). En acabar esta, té lloc des de 1882 l’Aparició del Sant Jordiet al castell. Tots els dies hi ha una diana al matí (festa militar) i, algun dia, una retreta a la nit.

Ofrena d’aliments a Santa Caterina d’Alzira

Presentació de la candidatura el 12 de febrer de 2012, dia en què s’aprovà l’entrada d’Alzira a la UNDEF

ELS CÀRRECS Les Festes de Moros i Cristians actuals són el resultat de la fusió de tres festes diferents, que s’han anat afegint al llarg de la història i en moments molt concrets. Estes tres festes són la militar, la religiosa o patronal i la de Moros i Cristians pròpiament dita. El que realment explica les festes actuals és la Festa Militar. L’origen està en les antigues ostentacions protagonitzats per la Milícies General del Regne, en les quals es passava revista a la tropa i es realitzava una desfilada militar. Comencen a celebrar-se al segle XV i al XVI la milícia comença a participar en les festes patronals disparant els seus arcabussos, estant al comandament de cada companyia un capità, un alferes, un sergent i diversos caps, quedant ja estructurada en 1609. En esta companyia d’arcabussers es denomina soldadesca al segle XVIII i en el XIX es converteix en la comparsa de Cristians, a la qual se li afegeix una altra de Moros, primer, i altres més després. L’antiga soldadesca del segle XVII s’ha conservat en l’organització de les actuals comparses, que tenen l’estructura de l’antiga companyia de arcabussers de la milícia i ha conservat els càrrecs de Capità, alferes, sergent i Cap, les esquadres o blocs en els desfilades i els vestits i en la majoria dels actes festers (desfilades, dianes, retretes, salves d’arcabusseria o rodada de banderes). Al segle XX ha anat diluint el seu caràcter militar i fent-se més lúdic, per la qual cosa també se li ha conegut com l’element popular de les Festes de Moros i Cristians, a causa de la participació d’una gran part dels habitants de cada localitat. Després de deixar-se de celebrar les Festes Reials a principis del segle XIX, només es van conservar les festes de moros i cristians que estaven unides a la Festa Patronal i, actualment, se celebren en tots els pobles amb motiu d’estes. La festa Patronal o element religiós està representada per les processons, romeries, misses i ofrenes, principalment. A esta festa patronal amb soldadesca, se li va afegir, en un moment històric determinat en cada població, la Festa de Moros i Cristians pròpiament dita o element

Festers

històric, representada per les ambaixades i guerrilles o alardos, amb arcabusseria, ambaixades, pèrdua i recuperació d’un castell que simbolitza la població, rememorant fets històrics ocorreguts, no només durant la Reconquesta, sinó durant tota la Història d’Espanya. Este element històric està representat per les ambaixades, guerrilles, alardos, desembarcaments, conversió del moro al cristianisme i altres actes similars. Segons Caro Baroja (Els Pobles d’Espanya, 1981, tom II, pàg. 343), “consisteixen en un simulacre de batalla entre un grup de veïns vestits de moros i un altre vestit a la moda (més o menys veraçment) dels cristians medievals “. És l’element que realment caracteritza les festes de moros i cristians i les diferencia de qualsevol altre tipus de festes, pel que constitueix la festa de moros i cristians pròpiament dita. A més, és la festa més antiga de les tres, perquè està documentada abundantment i de forma quasi idèntica des de l’Edat Mitjana (Lleida el 1137, Jaén en 1463, Toledo en 1533, etc.), encara que només

en ciutats grans. A Múrcia es documenta per primera vegada amb motiu de la festa religiosa, perquè se celebra en 1495 en honor a Sant Patrici, ia les ciutats més petites no es documenta fins al segle XVII (Jumella en 1614, 1615 i 1616, Caudete el 1617 , Alcoi en 1668, etc.), on sempre s’afegeixen a la Festa Patronal i s’estenen per influència de la ciutats grans com Alacant, on van ser importantíssimes en l’Edat Moderna i es documenten 81

abundantment des de 1599 fins a 1789. En la majoria de les poblacions en què se celebra actualment és la festa més moderna de les tres, ja que es va afegir a la festa patronal a partir del segle XIX. Però, en esta festa de moros i cristians pròpiament dita, representada per les ambaixades i guerrilles o alardos, va començar a participar la soldadesca disparant els seus arcabussos per escenificar la batalla que en elles es representa, perquè era la soldadesca qui ja utilitzava estes armes en la festa religiosa. En estes ambaixades, la batalla s’estableix entre dos bàndols antagònics, els cristians i els moros. Com a conseqüència d’això, va haver d’aparèixer una comparsa de moros que s’enfrontara als cristians i l’antiga companyia d’arcabussers que formava la Milícia General del Regne, anomenada comunament soldadesca, es va convertir automàticament en la comparsa de Cristians, conservant tots els elements i característiques pròpies de l’antiga milícia, com el vestit militar, els càrrecs de capità, alferes, sergent i cap. La nova comparsa de Moros també va adoptar la mateixa estructura i càrrecs, encara que va utilitzar un vestit “a la turca”. L’acte més representatiu i espectacular de l’element militar de les festes és L’Entrada, que apareix ja a la fi del segle XIX i consisteix en una desfilada en què participen tots els festers agrupats en comparses. També està representat pels altres desfilades, per les processons, en què participen les comparses moltes vegades disparant, i en altres desfilades afegides en el segle XIX com la Diana i la Retreta, de caràcter clarament militar. En aparéixer l’Entrada, ho van fer també altres comparses, que van mantindre l’estructura de la de Cristians i la de Moros, i van utilitzar diferents vestits que, en el cas de les

comparses de moros, van seguir sent “a la turca”. Per tant, les comparses de Cristians són clarament les continuadores de l’antiga soldadesca o Milícia General a totes les poblacions que van començar a celebrar la festa de moros i cristians pròpiament dita al segle XVIII o al XIX. Per tant, les comparses de Cristians són les continuadores de la companyia de arcabussers que formava l’antiga Milícia General del Regne, coneguda pel nom de Soldadesca, tal com passa en totes les poblacions que van començar a celebrar Festes de Moros i Cristians amb anterioritat a segle XX. Les altres comparses van aparèixer en totes estes poblacions amb festes antigues en afegir-les ambaixades i la desfilada de l’Entrada, adoptant de forma mimètica la seva mateixa estructura i característiques, però variant el vestit.

Els Càrrecs Els càrrecs festers de les Festes de Moros i Cristians tenen el seu origen en la “soldadesca” o milícia popular que participava en les romeries i rogatives, així com també en altres celebracions de caràcter civil, disparant amb arcabussos ja des del segle XVI. La soldadesca era la companyia de soldats que formava Milícia General del Regne, creada el 1609 després del fracàs de les Milícies Provincials. Estes havien estat creades el 21 de maig de 1562 per Felip II per substituir les antigues Milícies de Reserva, que havien estat creades pels Reis Catòlics en 1496. L’ordre té data del 15 d’agost de 1609 i una còpia es conserva a l’Arxiu Municipal de Sax. Eren els concejos els encarregats d’organitzar, i finalment se la va conèixer amb el nom de Soldadesca a la companyia que participava en les festes religioses.

El Capità era el que manava una companyia, que estava formada per 100 soldats. Era nomenat pel consell de la ciutat entre les famílies nobles i els seus distintius eren la Banda roja de seda terciada de l’espatlla dreta a la cintura en el seu costat esquerre, cenyida amb nus i llaç. El seu armament era l’espasa, la daga i una geneta o llança molt decorada i d’ostentació de càrrec. Actualment és el càrrec més important de cadascun dels bàndols. En ciutats com Alzira el Capità Moro es diu Sultà i a la Vila Joiosa els dos principals càrrecs es diuen Rei.

Esta companyia estava formada per un grup de veïns, “armats amb els antics arcabussos”, que s’organitzaven en una o dues “companyies” manades per tres càrrecs de tipus militar, nomenats per l’Ajuntament, i que han sobreviscut fins a l’actualitat: un capità, un alferes i un sergent. A Villena es va perdre aquest últim, però no en altres poblacions (Alcoi, Sax, etc.). Periòdicament, el Maestre de Camp visitava les poblacions per passar revista a la companyia que formava la milícia i al seu armament en la Parenceria, que consistia en passar revista a la companyia i en una desfilada militar: “En definitiva, la festa de la soldadesca consistia a la revista i desfilada militar, fent trets de salves amb arcabussos i mosquets, que executava la “Companyia dels Soldats” de la Vila el dia que era visitada pel Maestre de Camp d’Alcoi o pel seu representant”, segons Vañó (1982, 16). En estes alardos, realitzades amb motiu d’alguna festa religiosa, són també l’origen de les festes de moros i cristians, de manera que la primitiva companyia d’arcabussers va esdevenir la comparsa de Cristians i la desfilada militar a l’Entrada. Les característiques dels Alardos i de les milícies que participaven en ells i que després van passar a denominar-se “soldadesca” han estat exposades molt bé per J. V. Arnedo a la revista anual Dia quatre que fora de 1997 (pàgs 58-65) i s’han conservat fins ara. Els personatges que participaven en elles vestien tots “a l’alemanya”, que després es va denominar “a l’antiga espanyola”, i es poden resumir així:

L’Alferes manava la companyia en absència del capità i la seua mà dreta quan este estava present. Era nomenat pel consell i el seu armament era l’espasa i la daga. Tenia al seu càrrec la bandera de la companyia o de la ciutat i era l’encarregat de portar-la, encara que només ho feia personalment en tres ocasions: En el combat, en el relleu de la Guàrdia i amb el Capità al capdavant, i davant el Rei o el Capità General. En 83

El Cap d’Esquadra era designat pel capità i manava una esquadra, que era la quarta part de la companyia i estava formada per 24 soldats, a més d’ell. Havia d’executar a la perfecció les ordres del Capità i ocuparse que els soldats ocuparen el seu lloc i combatiren en ell. El seu armament era l’espasa, la daga i una pica o un arcabús, segons fóra la seua especialitat. En la festa de moros i cristians és la persona que dirigix l’esquadra o filà. Els Soldats eren veïns allistats voluntàriament o, en cas de guerra, designats forçosament pel concejo/consell. Els voluntaris obtenien a canvi diversos avantatges fiscals, mentre que els forçosos cobraven una soldada mentre romanien en files. Segons les armes que portaven podien ser de tres tipus, que fins al segle XVI van ser piquers, arcabussers i rodelers. Al segle XVI, els rodelers van ser substituïts per mosqueters, o bé per més piquers o més arcabussers. Estos tres tipus de soldats es denominaven “terços”, perquè cada un d’ells era la tercera part de l’exèrcit. En la nostra festa conformen l’esquadra. • Els Piquers portaven una pica, una espècie de llança llarga (26 pams o 5’5 metres) d’asta de fusta i rematada amb una punta metàl•lica de ferro. El seu armament es completava amb l’espasa, la daga, el casc i una armadura parcial. les altres ocasions delegava en el banderer. En festes com les d’Alcoi és el 2n càrrec més important i la filà l’ostenta l’any anterior a què tenen la Capitania. El Sergent Major era l’encarregat de vigilar la disciplina, l’ordre i antigament també l’administració de la companyia. Era nomenat pel consell i el seu armament era l’espasa, la daga i l’alabarda, que va ser el seu signe distintiu fins 1795. Havia de saber llegir, escriure i comptar, pel que era una de les figures il•lustrades del Parenceria. A Alcoi, són els caporals de l’esquadra que formen els “glorieros”, representants de les altres filaes que desfilen en el dia de la Glòria, quan es fa el pregó de festes, durant el diumenge de Pasqua. L’Abanderat o Banderer portava la bandera quan no ho feia l’alferes. Era una figura civil, no militar, i per això no figura mai en les llistes. Per tant, el banderer no era un soldat, sinó només un civil que l’Alferes contractava per portar la bandera i pagava de la seua butxaca. El seu armament era l’espasa i la daga. A Crevillent, per exemple, és Banderer el Capità de l’any anterior i obrin cada bàndol. A Ontinyent, hi ha un banderer en cada comparsa i obrin la seua comitiva en una carrossa.

• Els Arcabussers portaven arcabús, que era l’equivalent del fusell actual, i el seu armament es completava amb espasa i daga. L’arcabús va substituir a la ballesta al segle XIV i en el XV, encara que esta va tornar a reaparèixer en el XVI complementant ocasionalment als arcabussos. Estos van ser substituïts, al seu temps, a principis del XVIII pel fusell de pedra foguera. • Els Rodelers sols portaven espasa i escut. La seua funció era el combat cos a cos. Eren els soldats més baixos i pitjor pagats, a causa de la senzillesa del seu armament, que es completava amb una daga. Com l’escut va ser ineficaç davant l’arcabús, els rodelers varen ser substituïts al segle XVI per arcabussers, mosqueters o piquers. Els Músics militars eren fonamentals en l’exèrcit i podien ser bàsicament de dos tipus: pifres i atambores, segons l’instrument que tocaven. Tots dos van formar fins al segle XIX les bandes de música militar. El seu armament era l’espasa i la daga. • Els Atambores eren els músics militars que tocaven l’atambor, el qual consistia en una caixa de fusta, com en l’actualitat. Complien una funció fonamental en l’exèrcit, com era la de transmetre les ordres mitjançant els diferents tipus de tocs militars que existien. Les seues funcions, per tant, eren les

mateixes que les transmissions en els exèrcits actuals, aconseguint que les ordres del capità foren complides a l’instant per la tropa, estiguera esta on fóra. El capità ordenava un toc determinat, l’atambor General ho interpretava i era seguit per tots els altres atambors, que estaven distingits estratègicament per tots el quadre de piques, assabentant així a l’instant tots els soldats de la maniobra que calia realitzar. En les batalles, amb crits i milers d’explosions, este era l’únic mitjà de fer arribar les ordres de forma instantània. • Els Pífanos eren els músics militars que tocaven el xiulet, una espècie de flabiol molt agut propi de les bandes militars. Apareix en la instrucció militar a 1505 i en els segles XVI i XVII figuraven de 2 a 4 pífanos, que eren acompanyats sempre per l’atambor. En l’àmbit militar va desaparèixer en 1828.

Com es pot observar, tant l’alardo com a personatges militars que prenien part en ell s’han conservat perfectament en les festes de moros i cristians. Al segle XVII els arcabussers de la Milícia participen en les romeries i en 1750 ja es denominen “soldadesca” a Villena, el que porta a considerar a esta com una cosa independent de la Milícia. Este procés de separació de la Milícia, que ja va començar al segle XVII, és la causa que no incorporen les modificacions que Felip V introdueix a l’Exèrcit espanyol, com el càrrec de tinent en 1702, i que tampoc substituixen els arcabussos pels mosquets ni el vestit a l’alemanya o “antiga espanyola” pels nous uniformes a la francesa del segle XVIII.

ELS MOROS I CRISTIANS A ALZIRA Aurelià Lairón Pla Cronista de la ciutat d’Alzira

Les celebracions dels Moros i Cristians a Alzira cal posarles en relació amb les festes majors i patronals del nostre poble i lligar-les, tal i com hem pogut comprovar a través de documents del nostre ric Arxiu Municipal amb les festes en honor dels nostres patrons: Sant Bernat i la Mare de Déu del Lluch. Unes festes que en la segona mitat del segle XIX i bona part de la primera meitat del segle XX, s’iniciaven amb la baixada a la ciutat des de l’antiga ermita de la Muntanyeta de la Mare de Déu, acte en el que, al menys en 1887, participaren una mainada de cavallers de l’època del Rei En Jaume (és a dir, cristians) i un esquadró d’àrabs i que finalitzaven amb la pujada de la mateixa imatge al seu ermitori. Festes que, cal dir-ho també, variaven molt sovint pel que fa a la data ja que igual se celebraven en juliol, agost, setembre o octubre.

en la seua baixada a la ciutat una “caballería montada de moros y cristianos mandados por esbeltos capitanes en más de cincuenta caballos” tal i com compta el corresponsal de l’època del diari Las Provincias. A més a més, sabem, que l’any 1899, durant les festes patronals extraordinàries que se celebraren els dies 5, 6, 7 i 8 d’octubre, temps en que es commemorà el 3r centenari de la troballa de les relíquies dels Sants Bernat, Maria i Gràcia i el 2n de la veneració de Nostra Senyora del Lluch, durant la baixada de la patrona a la ciutat, participaren també comparses de moros i cristians.

Hi ha constància documental, així mateix, de que l’any 1892 durant les festes patronals, que tingueren lloc entre el 24 i el 26 d’octubre, acompanyà a la Mare de Déu

L’organització d’una desfilada per part de les Falles es produeix en 1981 quan els fallers de la plaça de Sant Joan, capitanejats per Salvador Baeza, formaren les

No serà fins a 1966, amb motiu de la Coronació canònica de la Mare de Déu, quan tornaran a aparéixer novament els moros i cristians pels carrers d’Alzira. I ho faran el 19 de maig d’aquell any amb una “Entrada” en la qual van participar comparses de la localitat alacantina d’Ibi.

Comparsa Abbassíes de Sant Joan 86

Comparsa Els Fills... en l’any 2000

filaes Abbassíes. Seguiren durant uns anys desfilant en festes de Sant Bernat per la Plaça Major i els carrers adjacents. A Sant Joan es van unir fallers de la Plaça del Forn i Sant Judes. Com que alguns fallers de Sant Joan també pertanyien a la festa de Sant Judes, s’organitzaren desfilades en el mes d’octubre. A mitjans dels 90, els Abassies de Sant Joan tornaren a desfilar per la seua barriada però de nou sense continuïtat.

quatre esquadres composades per un cap de filà i nou components, acompanyats per dos formacions musicals de la Societat Musical d’Alzira. Obria la Parada Mora un estàndard i un grup de genets amb muntures de doma donaven més colorit a la desfilada. Les ànsies per desfilar els van dur a fer un recorregut extremadament llarg que va recórrer els carrers adjacents entre Luis Suñer i Pere Morell.

L’últim precedent important ix en 1999 quan, per a les festes de Sant Bernat, un grup de fallers de Camilo Dolz i amics seus formà una comparsa anomenada “Els Fills...” que va desfilar pels carrers del parc Pere Crespí. El seu capità va ser el desaparegut Rafael Mompó, qui després, com a regidor de festes va donar suport a la nostra festa. El gran treball que hagueren de fer eixe primer any va desanimar a aquell grup i es va perdre eixe intent.

En 2002 s’amplia la desfilada amb un ballet de l’associació. En 2004 les dones de la Vila i de la falla El Mercat creen les primeres filaes femenines i apareix la figura del rei en Jaume encarnada per l’exfaller del Mercat, Pascual Tudela. Dos anys més tard començaren a desfilar xicotets festers. Amb 2007 l’associació canvia la denominació per la de Moros i Cristians, ja que es funda la primera filà cristiana: Cavallers Conqueridors de Jaume I. L’any següent aparegué la figura de na Violant d’Hongria, segona dona de Jaume I, encarnada per Aida Moscardó.

En la dècada dels 90, la Junta Local Fallera Local d’Alzira va proposar que les comissions de la ciutat feren una festa que fomentara la germanor entre estes, anomenada el Mig Any Faller. El Sector Faller de la Vila, format per les comissions de la Falla El Mercat, Plaça del Forn, Pere Morell, Av. Luis Suñer i Sant Roc decidiren a finals del segle passat organitzar actes com un concurs d’aeròbic o una exhibició eqüestre. En 2001 es va pensar que, ja que la ciutat d’Alzira no pot negar la seua descendència àrab, per què no podrien fer una festa de Moros i Cristians com es fa en altres localitats de la Ribera, com ara Vilanova de Castelló (Castelló de la Ribera) i Albalat de la Ribera, i que desde fa 40 anys tenen gran èxit. En 2001 el sector faller de la Vila va organitzar la primera Parada Mora pels carrers de La Vila. Desfilaren

En 2009 aparegueren les primeres dones cristianes: les Contrabandistes-Bandoleres. Amb motiu del dècim aniversari es crea la figura del pregoner, que encarnà el popular locutor de Canal 9, Julio Tormo. Les filaes d’honor que tancaven les desfilades es convertiren en Capitanies i Sultanies que organitzaven un boat. Creuats Riberencs i Mercaders organitzaren les primeres. Mercats medievals, concursos, actuacions teatrals, conferències,... han sigut altres de les activitats que ha organitzat l’associació que ha aconseguit que el primer cap de setmana d’octubre forme part de la programació festiva dels alzirenys. 87

Similituds i Diferències entre la Música Fallera i la de Moros i Cristians José Grau Benedito La festa de les Falles, així com la festa dels Moros i Cristians, i com moltes de les festes que se celebren a la nostra ciutat, van acompanyades de la seua música, música que hauria de ser sempre la genuïna de la festa, és a dir, els pasdobles per la festa de les Falles i les marxes mores i cristianes per a la festa dels Moros i Cristians. En estes festes sempre s’haurien d’escoltar les pròpies, autèntiques i acreditades peces que li donen el colorit musical que correspon a la festa, al menys en els actes oficials, començant per la presentació i exaltació de les Falleres Majors i acabant per qualsevol acte que tinga com a protagonista la festa de les Falles o la dels Moros i Cristians, passant pel concurs del pasdoble del dia 19 de març. No està renyit el fer música de qualitat i passar-ho tots bé, músics, festers, ciutadans...

Falles i de Moros i Cristians. Però cada festa necessita un tipus de música específica, pròpia, que tot el poble puga identificar, una música amb un ritme genuïnament fester. El ritme binari és comú als tres tipus de composicions, marxes mores, cristianes i pasdobles, perquè és l’idoni per a les desfilades festeres. També els tres tipus de composicions són interpretades per bandes de música, encara que el pasdoble és molt freqüent sentir-lo per xarangues o grups més xicotets de músics, i ahí trobem la primera diferència, tant la instrumentació, com la textura, com els plans sonors son prou més complicats en les marxes que en la majoria de pasdobles. També hi ha pasdobles de concert, molt més complicats i que només s’interpreten en els concerts, sentat i no pel carrer.

La música festera és música de qualitat i s’ha de fer valdre. Això ho sap molt bé la Junta Local Fallera, que fomenta, a través del concurs de composició del pasdoble faller, la promoció i creació de música fallera inèdita, la qual cosa aporta un valor afegit a la festa. O l’Associació de Moros i Cristians de la Vila d’Alzira, que any rere any organitza una festa, ja consolidada en la nostra ciutat, en la qual tenim ocasió d’escoltar una àmplia selecció de marxes mores i cristianes composades per autors, la majoria valencians. Però, cóm és la música festera des del punt de vist compositiu? Què tenen en comú i diferent els pasdobles, les marxes mores i les marxes cristianes? Què et fa tindre preferències a l’hora de posar-te a escriure una o altra peça?

Precisament en les interpretacions pel carrer és on trobem altra peculiaritat en les marxes mores i cristianes, la col•locació dels músics. Tradicionalment els instruments de vent fusta formen darrere, d’agut a greu, el flautí sempre és l’últim; davant es col•loquen els instruments de vent metall i la percussió, que forma en la primera fila. Açò es manté en qualsevol interpretació de la banda al carrer, inclòs per descomptat el pasdoble; però en les desfilades de moros i cristians se sol adoptar una altra distribució perquè els instruments de vent metall, amb la seua sonoritat potent i brillant per naturalesa, no eclipsen als que van darrere del tot, flautes, oboés i clarinets. Atenent a un criteri lògic de proporcionalitat sonora, es col•locarien en primer terme els instruments de vent fusta, després els instruments de metall que tenen la sonoritat més suau, com fliscorns, trompes i bombardins; després trompetes, trombons i tubes, i per últim la percussió, encara que alguns directors no vulguen llevar-li a esta el seu lloc predominant per tal de marcar el ritme.

El treball compositiu, siga per al gènere que siga, requerix sobre tot molta preparació, molts anys d’estudi, llegir i escoltar molta música, saber també que han fet els grans compositors i aprendre d’ells... També requerix que sigues molt perseverant en el teu afany i que tingues molta il•lusió amb el que estàs fent perquè açò requerix hores i hores, constància, temps que li lleves a la teua família, als amics, als hobbies... No és gens senzill, però val la pena; això que has fet quedarà ahí per a sempre, quan tú no estigues la teua música continuarà sonant, açò fa que afrontes eixe repte amb il·lusió i optimisme. La Música Festera és un important patrimoni cultural que tenen totes les poblacions que celebren les festes de

Altres diferenciacions entre els tres tipus de composicions estan marcades pel tempo que se li dona a cadascuna d’elles i per alguns tocs harmònics, melòdics o de caràcter. En el cas del pasdoble, és el més ràpid, està entre 90 i 120 passos per minut; harmònicament els pasdobles es construïxen sobre els graus tonals, anomenats, tònica, dominant i subdominant, però complementats per altres

recursos harmònics de què dispose cada compositor i que són els que li donen el seu segell personal. La marxa cristiana sol tindre connotacions melòdiques que ens recorden la modalitat medieval i que li donen eixe caràcter èpic moltes vegades. No és tan ràpida com el pasdoble però sí més que la marxa mora, la més parsimoniosa de les tres composicions, al voltant de 50 ó 55 passos per minut. La melodia de la marxa mora té un toc oriental caracteritzat per allò que els músics diguem la segona augmentada; de vegades també s’afegixen instruments de percussió exclusius d’este tipus de marxa, com els panderos o les carabassetes (una espècie de xicotets timbals). La dolçaina, amb la seua característica sonoritat, té un espai molt important en les marxes mores i cristianes. En definitiva, les tres composicions tenen les seues diferències però també característiques comunes, melodies basades en frases musicals quadrades, contrapunts, modulacions lògiques des del punt de vista harmònic, que ha de ser prou tradicional, però tampoc exempt d’innovacions, textura i acompanyaments clars, estructura i figuracions senzilles fins a cert punt. Però que expressivament puguen transmetre, cadascuna d’elles, el sentit de la festa que representen.

Quan vaig començar a composar música, jo ja coneixia molt bé la música de les Falles, havia participat molts anys com a músic i coneixia bé les seues característiques. La festa de Moros i Cristians pràcticament no havia nascut encara en Alzira, però jo ja anava impregnant-me d’esta música en Alcoi, on la meua dona Pilar té molta família. Allí escoltava un bon grapat de marxes mores i cristianes en les entrades del dia 22 d’abril, però també pasdobles el Dia dels Músics, el dia anterior, en una desfilada que culminava amb la interpretació conjunta per totes les bandes participants, de l’Himne de Festes. Això em va fer conéixer i valorar la Música Festera, una música que ha de ser tractada amb tot el respecte que es mereix, perquè és una part importantíssima de la festa. Ha de ser dignificada com a exponent artístic que és del nostre panorama musical. Tant els pasdobles com les marxes mores i cristianes han de ser interpretades com cal, per una banda de música, amb els seus previs i adients assajos, sense afegir, després en la interpretació, notes, ornaments, glissandos... sense canviar la melodia d’octava, sense oblidar-se de l’acompanyament, sense descuidar gens ni miqueta tot eixe interés que posen els músics en els concerts, perquè les festes, la música i el públic mereixen tota la consideració i tot el respecte. Grau fou reconegut per l’associació de Moros i Cristians d’Alzira pels seus nombrosos premis.

Pepe Grau

el millor compositor de música festera de la Ribera A Alzira tenim un dels millors compositors de música festera de la Comunitat Valenciana. Pepe Grau va nàixer a Alzira en 1964. Inicià els seus estudis musicals a l’escola de música de la Societat Musical d’Alzira en 1975, amb “el Mestre”, Francisco Hernández Guirado. Els va continuar al Conservatori de València i el Reial Conservatori Superior de Música de Madrid, amb professors com Enrique García Asensio, Luís Blanes, Eduardo Cifre o Manuel Galduf. En el curs 1982 - 83 va obtindre el Títol de Professor de Tuba amb Premi d’Honor i eixe mateix curs ingresa com a professor en l’escola de música de la Societat Musical d’Alzira. En 1983 va obtindre el número 1 en les oposicions nacionals a Suboficial Músic de l’Armada i entrà a formar part de la Banda de Música d’Infanteria de Marina de Madrid. En les oposicions realitzades en 1986 a l’Orquestra Simfònica de Madrid és el Tuba espanyol que obté la puntuació més alta. En 1988 oposità a una plaça de Tuba de la Banda Municipal de València i entrà a formar part de la borsa de treball de l’ajuntament. En 1991 va aconseguir per oposició una plaça de Professor de Música d’Ensenyament Secundari a la Comunitat Valenciana.

“María Sifre” (2006), “Andrea Palau” (2010), “Mer López” (2012) o “Maria Pons” (2014) en les respectives edicions del Concurs Nacional de Composició del Pasdoble Faller d’Alzira; el Premi “Maestro Villa” de Madrid amb el poema simfònic “Xúquer” en 2006, el Premi Fallera Major de València amb el pasdoble “Marta Reglero” en 2007, el Primer Premi del IV Concurs Nacional de Composició de Marxes Mores i Cristianes “Vila d’Alaquàs”, amb “Judith”, i el Primer Premi del XIII Concurs de Composició de Música Festera de Callosa d’En Sarrià, amb “Yaiza”. També en 2007 l’Ajuntament d’Alzira li concedix la Insígnia d’Or de la Ciutat en la modalitat de Cultura per la seua brillant carrera de compositor. En 2008 guanyà el Primer Premi del I Concurs de Composició de Música Festera “Ciutat de València” amb la marxa cristiana “Aliasire”, i també la Menció d’Honor en el 2nd Sinnai Internacional Youth Wind Band Compositions Competition d’Italia amb l’obra “Desde el limbo”. En 2009 va rebre el premi del jurat popular en el X Concurs de Composició de Música Festera d’Altea amb la marxa mora “Al-Yazirat-Suquar”. En 2010 és Finalista en el III Concurs de Composició de

Té els títols de Professor Superior de Música en les especialitats de Direcció d’Orquestra, Direcció de Cors, Tuba, Professor d’Harmonia, Contrapunt, Composició i Instrumentació i Professor de Solfeig, Teoria de la Música, Transposició i Acompanyament. Ha dirigit la Banda de l’Agrupació Musical de Veterans de la Ribera del Xúquer, l’Orfeó Borja de Gandia, la Banda Filharmònica Alcudiana de L’Alcúdia, l’Ateneu Musical “La Lira” de Corbera, l’Entusiasta de Benifairó de Valldigna, l’Orquestra de Cambra de l’Auditori d’Alzira, la Banda Jove i el Grup de Percussió de la Societat Musical d’Alzira, i ha sigut col·laborador en diverses orquestres i bandes, com l’Orquestra de València, la Banda Municipal de València o l’Orquestra Nacional d’España, entre d’altres. Actualment és Professor i Cap del Departament de Música a l’Institut de Educació Secundària “Rei En Jaume” d’Alzira i Professor d’Harmonia i Anàlisi del Centre Professional de Música de la Societat Musical d’Alzira. Com a compositor té moltes obres premiades en concursos, com els pasdobles “Rosa Cándido” (2001), “Lourdes Grande” (2002), “Mayka Gómez” (2004),

Amb Marta Reglero en 2007

Música Festera “Ciutat de València” amb el pasdoble “Fina Benedito”. En 2011 guanya el 3r Premi del III Concurs Nacional de Composició de Música Festera “Ciutat de Torrent” amb el pasdoble “Pilar Marzal” i és Finalista en el XII Concurs de Composició de Música Festera d’Altea amb el pasdoble “Fernando Marzal”. També en 2011 va ser guanyador del 1r Premi d’Experiències d’Innovació Educativa en la categoria de Secundària pel seu treball a l’IES Rei En Jaume “Educant en valors: aula d’artistes”. En 2014 guanya el 1r Concurs de Composició per a Banda Simfònica Josep Maria Lleixà Subirats, que organitza la Federació Catalana de Societats Musicals, amb el poema simfònic “Mountain Rhapsody”. També ha composat música per a obres de teatre com “Desamparados”, “L’atracció de l’espill”, “Descontrol” o “Totus Plautus”, peces per a grups de cambra o instruments solistes, com “Impressions” o la “Sonata per a Tuba y Piano”. També peces simfónico-corals, com “Els Motets de la Passió” o “Himne a Alzira”. Ha sigut membre del jurat en diferents concursos de composició i certamen de bandes. Des de juny de 2015 és regidor d’Educació i Infància de l’Ajuntament d’Alzira.

El poema simfònic Xúquer recordava els episodis causats pel Devastador

Dirigint la banda de la Societat Musical d’Alzira

15 ANIVERSARI DE LA FILÀ MERCADERS David Chordà i Argente 2016 també és un any important per a la nostra filà. Els Moros Mercaders també estem d’aniversari. Únicament el 15é però amb ganes de que algun dia celebrem el 25, 50 o el 75. La nostra falla té l’honor d’haver sigut una de les fundadores de les festes de Moros i Cristians a Alzira. Va ser en 2001 quan les falles del sector La Vila es van reunir per a plantejar una nova edició conjunta del Mig Any. Els anteriors anys havien programat unes exhibicions d’aeròbic o de doma de cavall. Per al primer any del segle XXI els fallers pensaren en fer una Entrada Mora, aleshores nomenada de manera incorrecta com a Parada. Quatre esquadres on els fallers de les diferents comissions s’entremesclaven feren el 23 de setembre de 2001 una inacabable entrada de dos hores, temps en què recorreren quasi tots els partits de la Vila. En una esquadra desfilaren Pepe Costa, David Ríos, Quique Gisbert, Francis Blasco, Carlos Jaén i Vicente Vila amb Vicent Carsín de cap d’esquadra. En l’altra desfilaven Antonio Martínez, Bernardo Marzal, Juan Alfonso Gómez, Paco Cano, Bernardo Martínez, Juan Carlos Costa i Julio Samper. El seu cap fou Rafa Vallés

2001

2002 En la 2a edició de les festes s’incorporen nous membres de la falla: Bernardo Llorca, Luis Agut, David Ríos i Enrique Montalvà. Amb ells desfilen Jaume Navarro, Edu Expósito, Juan García, Antonio Ripoll, Carlos Correal i Ximo Gomis, amb Fernando Vera de caporal.

Ballet moro

2003 La filà es queda en una esquadra, formada íntegrament per falleres del Mercat, on s’incorpora José Luis Gadea.

2004 En 2004 es permet la incorporació de dones a la festa. Fins el moment no s’havien fet filaes femenines perquè no hi havia suficient nombre. La nostra filà afegix una esquadra femenina formada per les falleres Silvia Costa, Patri Alborch, Encarna Canet i Raquel Huesca i Ana Canet com a cap i completada per Juani García. En els hòmens entren Rafa Presencia, David Chordà i Miguel Costa. Amb ells desfilen Darío Cuquerella, Salvador Bernia, i els fallers de Luis Suñer Ramón Ferris, Javier Rubio, “Polaina”, amb Juan Ortega de caporal.

2005

2005 és l’any àlgid de la nostra filà. Sumem tres esquadres masculines i una femenina. Mai més hem tingut tants festers desfilant, 31. S’incorporaven Jordi Chordà, Rafa Sala, el comissari de la Policia Nacional Pepe Piris Amparo Cebolla i Luisa Gómez.als que s’afegien els no fallers Toni Carvillo, Ramón Naval, Rafael Cases, Laura Casas i Vanessa Oria.

2006

El xef Conill, preparant l’Olla Moruna i la llet de dromedària

La filà femenina sols durà dos anys i a més també perdérem una masculina. Entra Rafa Dolz i Eugeni Gómez. Desfilen amb nosaltres Joan Carles Costa i Manolo Pelufo “Hueso”.

2007 97

a tots ens agrada

QUE LA NOSTRA FESTA SIGA LA MILLOR DEL MÓN Tindre-ho tot llest perquè triomfe la nostra paella, que ens duguen els xurros i el xocolate per a berenar un dia i un altre, i per descomptat, que no falten la música, els balls i les rialles per a viure la festa al màxim. Tu encarrega’t de passar-ho bé, que nosaltres ens encarreguem de tota la resta.

La teua tenda Consum a la Plaça Primer de Maig, s/n Tel. 962 417 564 www.consum.es

2008 Els nous festers són Tomás Castany i Miguel Tudela.

2009 Es van retirar alguns veterans com Conill i Marzal i ens quedem amb una sola filà. Desfilen amb nosaltres Juan Alfonso Gómez, Hans Peter Bonk i Jaume Navarro.

2010

La primera Sultania

Arriba l’any més important de la nostra filà. Es complia el 10é aniversari de la festa i per tant dels Mercaders. A més, les filaes d’honor que tancaven els dos bàndols evolucionen en Capitania i Sultania. Nosaltres ostentem la primera i organitzem un senzill boat que representava un mercat. Traguem per primera volta un camell. Quique Baviera, Juan Vila, Fernando Pérez i Bernardo Marxzal ajuden portant una gran torxa. L’esquadra especial, ataviada de Negres Africans, la componen el regidor de festes Rafa Fita, Bernardo Martínez, Luis Agut, Vicente Vila, Rafa Presencia i Antonio Carvillo. El cap és Rafa Vallés.

100

El primer Sultà de la festa va ser David Chordà qui va tindre com a urís (favorites) a la FMI eixint, Mar Morejón i les Falleres Majors 2011, Carmen María i Loreto Ríos.

101

2011

Encetem la dècada amb tres novetats. Una, el primer estendard de la filà, el qual es composa de dues palmeres que envolten a dues dones àrabs que parlen junt a un ànec. La segona, el trage adquirit a Ontinyent que hem lluit en diverses poblacions i per suposat en la nostra entrada. Per últim, fem unes gel·labes amb personalitat pròpia, com no, de color verd. S’incorpora Tomás Castany fill.

2012 Tornem a traure un camell que anà conduït per Mª Ángeles Rodríguez. Lluïm un preciós i elegant trage dels Huracaïns i la filà comença a créixer. Passa a la nostra filà Juan Borrás -que en 2016 serà el Sultà- junt a Pepe Jordán, Andreu Serra, José Gabriel Piera i Julio Tudela.

102

2013

Per segona volta vestim el trage oficial. Desfila amb nosaltres Jaume Navarro, qui des d’aleshores lluix el nostre trage com ambaixador moro. També s’incorpora Carles Jordán i Juan Vila substituix a Tomás Castany, per la pèrdua d’un familiar d’este.

També estrenàrem gel·labes de color verd

Estrenant la nova haima 103

2014

104

La filà augmenta el nombre de components. Van apuntant-se festers de fora de la nostra ciutat però que treballen ací. Com que ja no hi ha prou trages es decidix fer un altre trage oficial compost de bombatxos verds, camisa blanca i jupetí roig. Aprofitem la faixa marró, el turbant blanc-iverd i les babutxes roges del trage que passem a nomenar de gala. Per als actes no oficials ens fem unes camisetes i polos, de quin color? Verd Mercat!! En l’entrada desfilen Eugeni Lozano i Marcos Signes, així com els fills de Toni Carvillo i Marcos. Andreu Castany no va desfilar per ser massa menut. La gran novetat és la primera filà infantil, que va estar composta per la cort i la Fallera Major Infantil d’Alzira 2015, Claudia Gomis. Formava part de la Cort nostra fallera Valentina Baviera junt a Ángela Ull, Patricia Burgos, Tania Oliver, Judith Grau i Alba Pascual.

2015

Celebrem el nostre 15é aniversari amb el major nombre de festers dels últims deu anys. Desfilem 15 festers i tenim 5 col·laboradors: dos dones, Pilar Alario i Armi Martí, Guillermo Llorca que torna a tindre relació amb la seua estimada comissió a través de la filà, Juan Borrás, Toni Carvillo, Tomás Castany Chorro i Colomina, David Chordà, Bernat Iñigo, Pepe i Carles Jordán, Eugeni Lozano, José Gabriel Piera, Andreu Serra, Marcos Signes, Edu Expósito, Ramón Ferris, Toni Huertas, Zoilo Martínez, Bernardo Martínez i Miguel Tudela. Anem completant el trage oficial incorporant el faixí, fez i sabates negres i desfilem amb ell.

105

El 22 de Maig de 2016 tots amb la nostra Patrona El pròxim 22 de maig, a penes dos mesos després de passades estes falles, Alzira commemorarà el 50 aniversari de la Coronació canònica de la imatge de la seua patrona. Amb este article volem recordar aquell fet tan important en la història de la religiositat mariana alzirenya que significà el reconeixement per part de l’església de que la Mare de Déu amb l’entranyable títol “del Lluch”, a la qual havien venerat i donat culte els nostres avantpassats durant segles a l’antiga ermita que coronava la Muntanyeta del Salvador, centrava virtualment la devoció mariana de les filles i els fills d’Alzira, com s’havia demostrat de manera rotunda amb motiu de l’oferiment de les corones que s’havia dut a cap un any abans, el 2 de maig de 1965, i encara 15 anys abans, amb motiu de presidir els actes de la gran Missió General que varen predicar l’octubre de 1951 a la nostra ciutat els pares paüls. Les falleres i els fallers d’Alzira ens hem sentit sempre ben a prop de la Moreneta i ho hem fet a través de l’acte de la tradicional Ofrena de flors que cada 18 de març, vespra de Sant Josep, realitzem i inclús abans de que oficialment fora confirmada patrona canònica del nostre poble, en ser moltes les falleres i també els fallers que hem participat en infinitat d’actes entorn a Ella. Com a exemple cal recordar que l’any 1948, fa 68 anys, les Falleres Majors de la nostra ciutat, aleshores Mª José Safont Llansola i Mª Carmen Garrigues Piera, van acompanyar a la Verge a València per a participar en les festes extraordinaries que tingueren lloc a la capital amb motiu de la celebració del 25 aniversari de la coronació canònica de la Verge dels Desamparats. Alzira va acompanyar a la seua Mare pels carrers de la capital

i tenim testimonis gràfics on es pot vore a un grup de falleres i a la fallera major infantil d’Alzira d’aquell any que davant de la imatge de la nostra Moreneta enfilen el carrer del Micalet fins a la plaça de la Verge on es localitza la basílica que acull la imatge de la patrona dels valencians. El pròxim mes de maig será Alzira la que solemnitzarà com cal les Bodes d’Or de la coronació canònica de la seua patrona, la Mare de Déu del Lluch, i devem de celebrar-ho com correspon, tant pel que fa a la importància de l’acte que fa 50 anys tingué lloc, com per les circumstàncies socials i econòmiques que ara mateix es donen on la crisi juga un paper determinant. De manera senzilla, sí. Però recordant allò que tingueren a bé celebrar els nostres pares que li oferiren a la Mare de Déu i al seu Fill més que una rica corona d’or i brillants, l’amor que sentien cap a ells. Si el 22 de maig de 1966 el llavors arquebisbe de la diòcesi, Marcelí Olaechea i Loizaga, davant d’una gran multitud i presents les imatges originals del nostre patró, Sant Bernat, i de les seues germanes santa Maria i santa Gràcia, proclamà a la Plaça Major la fe del nostre poble cap a la seua celestial Senyora i la coronà, ara hem de reafirmar el compromís adquirit amb la nostra Mare en coronar-la i fer-la la nostra Reina i assistir i recordar aquell important esdeveniment. El pròxim 22 de maig de 2016 tindrà lloc l’acte central commemoratiu del 50 aniversari de la Coronació de la Patrona. Tots esteu convidats. Aureliano J. Lairón Pla Inmaculada Rubio Magraner Presidents de la Comissió del Cinquentenari de la Coronació Canònica de la Mare de Déu

Academia  Atenea

sin matrícula 7 € / hora

material incluido 90% de aprobados!

grupos reducidos profesores nativos 96 240 50 50 c/ Major Santa Caterina,11 www.academia-atenea.net 46600 Alzira

108

111

Plaรงa del Regne, 1 Tel. 610 676 235

112

113

114

115

116

119

120

121

122

124

125

130

131

132

LA COMISSIĂ&#x201C; DE FESTES DE SANT ROC desitja a la Falla el Mercat unes bones festes falleres 138

139

EEEEEEE E E E E E E E E

C/ Mayor Santa Catalina, 14 – 46600 ALZIRA – Teléfono 960.910.705 stacatalinacatorce@gmail.com

141

C/BORRULL, 17 路 VALENCIA www.tallerdelutheria.com

142

Este llibret acabà d’imprimir-se als tallers de Gestión Gráfica el 5 de febrer de 2016 PORTADA, MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ Gestión Gráfica EDITA Associació Cultural Falla El Mercat (Alzira) COORDINACIÓ David Chordà i Argente COL·LABORACIONS Vicente Sanmartín, Àngels Canet, Bernat Ríos, José Fernando Domene, Aurelià Lairón, Mª José Piquer i David Chordà FOTOS Víctor Balaguer, Janina Pellicer, Tot Alzira, Ribera Express, Juan Miguel Araque “Hayack”, El Seis Doble, Bernat Ríos, Cristina Gresa i David Chordà. PUBLICITAT Víctor Balaguer, Quique Baviera, Javier Biosca, Jorge Calabuig, Kiko, Paco i Mari Carmen Cano, David Chordà, Pepe Costa, Herminio Crespo, Bernardo Cucarella, Guillermo Daries, Carlos Duce, Toni Fayos, Vicent Ferrús, Fernando Gresa, José Guillén, Bernardo Hernándiz, Fany Lara, Bernat, Bernardo, Fernando i Pep Martínez, José Montalvà, Tente Pérez, Bernat Ríos, Esteban Roca, Óscar Salvador, Alfredo Sifre pare i fill, Lorena Tomás i Juan Vila. Dipòsit legal V-199-2012