Llibret Falla El Mercat Alzira 2018 by Falla El Mercat

Índex 4 6 8 11 12 17 20 24 26 28 29 30 33 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 50 51 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 70 72 75 76

Salutació del President Fallera Major Primer premi 2017 Esbòs falla 2018 Explicació de la falla La Comissió Cort d’honor Salutació del President infantil Fallera Major Infantil Falla infantil 2017 Esbòs falla 2018 Explicació de la falla Cort d’honor infantil Presentació de Paula Sopar dels Ànecs Pintxo i tapa / Assemblea extraordinària Millor ninot de secció i presentació del llibret VIII Concurs de música de cambra Presentació de María La Crida Tu cara me suena Mercachef La Cavalcada Primer concurs d’Espardenyà “Paco José” La Globotà Despertaes i esmorzars Un coreà vivint les falles De passacarrer Celebració del Primer Premi Paraiguada L’Ofrena Desfilada del Pasdoble La Cremà Elecció de les Falleres Majors Festa rociera Rally humorístic Nomenaments i signatura d’artistes Entrà de Moros i Cristians i presentació de FEFASE Halloween Presentació d’esbossos d’Especial i Festa del sector I Nit de tapes internacionals i visita del Pare Noël Recompenses Memòria de l’exercici i programa d’actes Mercante In memoriam: Alfredo Sifre Rubio (1944-2018) Història de l’Alzira Tenis Taula

PENTACAMPIONS!!!

SAlUTaCiÓ del PRESiDEnT

Bernat Hernándiz Aranda Estimats amics, l’any 2015 ja em vaig dirigir a tots vosaltres des de les pàgines del nostre llibret com a president de la falla del Mercat. Hui, tres anys després, vos salude una altra vegada com a president de tota la comissió per a desitjar-vos unes bones festes josefines. Un nou exercici faller toca a la porta. Un exercici molt especial en què tots redoblarem treball i esforços amb l’esperança de continuar engrandint la nostra benvolguda falla. Perquè hi ha una paraula que resumix l’esperit de tots els fallers i falleres d’esta gran comissió i eixa paraula és “il·lusió”. La il·lusió que mai ens abandona i que ens fa treballar i lluitar per la nostra falla. La il·lusió que m’impulsà a ser de nou el vostre president. Estic segur que serà un any inoblidable i jo tractaré de ser el motor que vos revolucione a tots cap a la festa, acompanyat d’Alícia i Ariadna, les nostres falleres majors, i amb l’ajuda de Jose, el nostre president infantil. Els quatre estem vivint este any amb molt d’entusiasme i de segur que junts gaudirem d’unes falles meravelloses. Vullc agrair a tots els membres de la comissió la seua ajuda i suport. També vullc donar les gràcies a tots els que heu col·laborat en la publicació d’este llibret, als fallers d’honor, cases comercials, veïnat i simpatitzants de la comissió, i per descomptat, a la meua junta directiva, ja que durant tot l’any treballen per mantindre viva la flama d’esta festa. Alzirenys, fallers i amics, comencen per a tots dies d’emocions inoblidables i de vivències intenses. Vos anime a compartir amb la nostra comissió esta festa meravellosa i vos convide a visitar el nostre casal sempre que vulgueu. Sereu molt benvinguts. Visca la falla El Mercat !!!

a i c li

Alcudia ó c s Ga

Alicia, de semblant elegant de tendra i bella mirada, que amb ta presència engalanes els carrers de la falla “El Mercat”. Creació divina de la immensitat, ferma admiració provoques amb l’estel del teu vestit què et mostra com joia radiant. El teu encantador somriure et proclama Fallera Major i et fa digna mereixedora de tan admirat i anhelat honor! Ompli el teu cor exultant, d’harmonia i tendresa, per viure la veritable essència de la nostra ancestral festa! Amiga per mi estimada, viu amb sentiment les falles i al mes de març entrega l’ànima perquè tot acabe en dolces llàgrimes! AMB SINCERA ESTIMA,

Mª José Boluda Castelló 6

FALLA GRAN 2017 1r premi de Secció Especial, enginy i gràcia, Ninot indultat i millor crítica local de secció Especial Artista: Rafael Ibáñez Lema: MILLOR SENSE POR

Ninot indultat d’Alzira 2017

MonsoCar LLOGUER DE VEHICLES Vehicles industrials, de 9 places, de càrrega i d’alta gama Gran flexibilitat en lloguer de vehicles amb preus sense competència! Avinguda Pare Pompili Tortajada, 25 - Alzira MONSOCAR, AL SEU SERVEI!!

MONSOLAR GROUP OBRI LA PRIMERA BOTIGA BIOENERGÈTICA DE LA RIBERA En ella podràs trobar el millor assessorament en estufes de pellets, il·lumimació en leds, solar tèrmica, solar fotovoltaica i aire condicionat L’EXPERIÈNCIA INTERNACIONAL DE MONSOLAR GROUP A LA SEUA DISPOSICIÓ Av. Pare Pompili Tortajada, 25 - Alzira Tel. 96 240 27 47 - www.monsolaringenieria.com

FALLA GRAN 2018

SECCIÓ ESPECIAL Lema: Quan la mar arrasa, queda’t a casa Artista: Rafael Ibáñez Disseny: Miguel Santaeulalia Pintura: Paco López Poeta: Quino Puig

EXPLICACIÓ DE LA FALLA POETA: Vicente Sanmartín Vázquez Escena 1: Grup faller (cavall de mar, un falleret saragüell i una sirena) acompanyats d’un dolçainer i un tabaleter. Una junta nova ha entrat I volen fer-ho tot pols. Ara canvien també l’ofrena. En compte de flors ofrenarem polps. Una Mare de Déu de més de 4 metres, com Hulk però amb un color millor, i és que després de pintar en grafiti no podia la cosa anar a pitjor.

També canvia l’itinerari de l’ofrena, No passarem pel Forn de les Rajoletes. Açò no ens fa ja tanta gracia perquè no jugarem amb les panderoletes. De nou enguany estarà l’alcalde de vestidor i pujarà a 4 metres a ficar-li flors emocionat, però esta vegada a part de saragüell, li ficaran també un casc de seguretat. Una altra novetat és fer l’ofrena curta i això ja és algo més difícil de fer. Un mètode és fer una marató i donar premi a la falla que quede primer. Escena 2: La tritaverna El tripartit seguix al front de l’alcaldia i per a recordar-nos-ho, pinta tot de granat. Perquè quan ja no governen ens recordem al vore tots els remats. En la barca passen pel Pont de Ferro mentre la gent els mira un tant confosa. L’han pintat d’un color granat que pareix un paquet de Grefusa. Embarcats ja tres anys en una aventura on no creíem que durarien ni dos mesos. El matrimoni, encara que de conveniència, fa aigües però encara s’aguanten els bessos. Un any per a eleccions i igual repetim tripartit però quan aplegue el moment està tot el barco partit. Els tres governant i eixint en selfis, mentre Ciudadanos i peperos s’oposen. En les eleccions igual peguen la campanada i des de l’oposició a l’alcaldia es posen. Escena 3: Xica d’època i un mimo sireno

El sireno Bohigues governa i ha fet molts canvis en la Junta Local. De primeres té més vicepresidents que no se n’aniran ni tirant-los Zotal.

I és que venen per a no anar-se’n o eixa pareix que siga la intenció. Si fica algun vicepresident més serà de neteja d’habitació. En compte de Junta Local Fallera pareix una falla independent. Hi ha més càrrecs que en l’exèrcit i té quasi fins i tot més gent. Qui maneja realment els fils amb tanta gent és difícil endevinar. O és el president qui controla tot o cadascun va a vore el que va a controlar. Per ara queda un any més de Bohigues i vorem si es torna a presentar. El primer any hi ha molta faena feta. El segon igual només van de sopar. Escena 4: Tres animals de l’Àrtic es queden en mig d’una duna por culpa del desgel. Els acompanya un víking caçant peixos agonitzant. El canvi climàtic es nota a Alzira. A l’hivern ha fet prou calor. En compte de anar amb jaquetes hem eixit al carrer amb banyador. Ni una goteta ha caigut tampoc i es nota als camps de taronges. Els agricultors estan aparcant el tractor i ficant-se els hàbits per a fer-se monges. També els peixos noten el canvi climàtic. Ja no passen pel nostre riu. Si vols agarrar algun que altre animalet Hauràs de baixar al canyar a caçar algun piu. No passa molta aigua pel riu Xúquer perquè el pantà està més sec que una rosa. Els kakis enguany molts l’han regat en compte d’aigua amb gasosa. Més sec que un tostó estan els camps i la murta pareix un socarral. O fan una bona neteja dels camps o tindrem incendis forestals. 13

Un any més que els fisios no treballen i no tindran problemes en arreglar cervicals, perquè les mascletaes són terrestres per culpa d’estar a prop els bancals. Cos central: Majestuós bust d’una deessa de l’Atlàntida on el monyo acaba convertint-se en un castell del qual apareixen tres personatges importants en els seus volums. L’Atlàntida pareix com Alzira que algun dia desapareixerà. Mentrestant ens alegrem de les falles que és de l’únic que es gaudirà. Alzira i Falles són inseparables, com ho és el café barrejat amb el sucre. Si ho separes, sap molt agre i junt fica nerviós a tot el veí massa pulcre.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA Escena 5: Dos deesses gregues i un xiquet tipus follet damunt de una columna en ruïnes gregues amb atuells i gerres en ruïnes acompanyats d’un explorador, descobrint l’Atlàntida. Ja som patrimoni de la humanitat i això ens resulta una cosa molt mona. Encara no sap la mitat que vol dir però hi ha que vore què bé que sona. Amb allò de patrimoni de la humanitat pareix que hagem descobert Amèrica. Ara vorem si cau alguna subvenció més que faça a les falles un poquet més rica. Ara toca als fallers d’Alzira fer que siguem patrimoni. Si no, vindrà algun polític i se l’emportarà com un dimoni. Almenys tenim assegurades una setmana de mascletaes. I és que això és una cosa sagrada encara que no siguen aèries. 14

Els peixets mostren la seua alegria perquè ja quasi estem en falles, tot i que pareix un any més que les cent vint-i-quatre passades. Esperem que Neptú no faça presència i ens faça passar per aigua el monument, perquè no ha caigut ni una gota en tot l’any i l’amollarà tota en falles en un moment. Escena 6: Un gran guerrer grec assentat sota el castell. El Déu està controlant-vos perquè no vos passeu un pel, si no quan moriu un dia no penseu que anireu al cel. Per a portar-se bé com a faller primer has de complir amb el reglament, intentar tindre els permisos al dia I resar-li al déu Bohigues diàriament. També has de resar al déu Diego Gómez perquè et deixe plantar en el teu lloc, no siga que a l’hora de ficar la base ja et faça pegar-li tot a foc. Per molt que diga la Junta l’Ajuntament és el que mana. Per això assolta els euros i realment partix la pana.

Mentrestant, puja el pressupost per tal de pagar els deutes heretats i així no tindre una junta embargada per tots els deutes impagats. Escena 7: Tauró humanitzat assentat en una taula amb estovalles i cobert volent devorar. Així espera sense vergonya la subdelegació de govern per cobrar dels cursos dels coets i no sentenciar-te a l’infern. Entre permisos i cursos només fan que traure’ns euros per una llei que no sabem si servix perquè està plena de “peros”. El mateix passarà amb els reglaments que pot llevar-te diners dels concursos si et passes un poc de la ratlla la Junta et llevarà fins l’últim dels euros. Vorem per on ixen els reglaments i si és benvingut en el carrer, perquè amb tanta llei que s’està fent s’haurà d’estudiar Dret Faller. Acabarem bojos amb tants de canvis que fa cada president que entra. Cadascun canvia el reglament i fa el que li ve en gana.

Escena 8: Nàufrag perdut en un tros d’illa. Part d’un vaixell mig submergit amb el capità pregant per a no ofegar-se. Així estaven el dia de les eleccions els senyors Bohigues i Muñoz. O a punt i aïllats en una barca afonada o preparats per a menjar llamàntol amb arròs. La campanya ha sigut dura. O president o vocal. Va resultar guanyador Bohigues i Muñoz es va tornar al casal. Podria haver sigut al revés i ser Muñoz, i Bohigues i els vicepresidents al “banquillo” però en compte de tornar als seus casals jugarien al “corre corre que te pillo”. Quasi tres mesos de campanya electoral. Que n’aprenga el PP i el PSOE nacional. Això sí que és ensenyar un programa i no el que fan els partits tradicional. Quasi mitja Alzira contra mitja Alzira. Muñozistes contra bohiguistes Una nit electoral on s’aïllaren Fet que només és per a masoquistes. Al final resant, Bohigues no es va ofegar però Muñoz es quedà en l’illa deserta. Alzira fallera va parlar en les eleccions amb una elecció totalment oberta.

Junta Directiva Fallera Major: Alicia Gascó Alcudia President: Bernat Hernándiz Aranda Vicepresident de monuments: Francisco Cano Saurina Vicepresident de festes: Óscar Salvador Pérez Vicepresident d’activitats diverses: Guillermo Daries Oliver Vicepresident de recursos atípics: Javier Biosca Bordas Secretària: Cristina Berenguer Delgado Tresorera: Ana Isabel Hervás Lláser Comptador: Carlos Cano Rebolledo Delegat de censos i recompenses: Bernat Ríos Furió Delegada de loteria: Cristina Gresa Calvo Delegada de xaranga: Carmen María Ríos Pellicer Delegades d’infantils i pasdoble: María López March, Rosa María Martínez Torres, Vanesa Cano España, Teresa Tormo Cuenca i Gracia Martínez Arocas. Delegades de mitjans de comunicació i protocol: Mª Carmen Cano Saurina i Mar Giménez Margarit Delegada de Junta Local: Loreto Petit Pérez Delegat de llibret, web i filà Mercaders: David Chordà i Argente Delegats de pirotècnia: Javier Orón Redal i Juan Vila Cuenca 18

Delegats del Centenari: Bernardo Cucarella Fernández i Janina Pellicer Bialcanet Delegat d’esports: Bernat Cucarella Pérez Delegats jurídics: Juan Eduardo Santón Moreno i Rafael Presencia Redal Delegada de joventut: Lorena Tomás Piquer Delegats de monument: Herminio Crespo Llopis, Francisco Javier José Esteve, Bernardo Martínez Pérez i Vicente Pérez Garrido Delegats de suports publicitaris: Raúl Armengol Jordán, Emilio Becerra Carrillo i Bernat Garés Ferrer Delegat artístic: Victor Balaguer Armiñana Delegats d’activitats diverses i cavalcada: Sergio Ochoa Tortajada i Esteban Roca Gómez Casalers: Jorge Albado Goig, Raúl Armengol Jordán i Josep Martinez Arocas Delegades de Sector: Mª Carmen Cano Saurina i Esther Egea Sierra Delegats de xarxes socials: Mª Carmen Cano Saurina, David Chordà i Argente i Vicente Pérez Garrido Assessors del delegat jurídic i règim intern: Bernardo Cucarella Fernández, Bernat i David Ríos Furió i Alfredo Sifre Rubio Delegats de relacions públiques: Francisco Cano García, Agustín Clari Llopis, Enrique i José Costa Boquera, Vicent Ferrús Montalvá, Bernardo Martínez Pérez, Juan Ortega Pelufo, Jesús Peláez Riol, Alfredo Sifre Rubio i Patricio Soler Montalvá

Vocals Eric Almiñana Rubio Eva María Andrés Gil José Andrés Gil Claudia Añón Alarcón Clara Arias Rosell Ernesto Arocas Torres José Luis Asín Montagud Guillem Baena Romero Isabel Balaguer García Paula Balaguer Jofre Víctor Balaguer Jofre Alejandro Bargues Oliver Enrique Vte. Baviera Capuz Maria Becerra Egea Alba Bellver Domínguez Desamparados Bellver Goig Alejandro Bellver Tudela Mª Ángeles Beneyto Fayos Chelo Bialcanet Lorente Claudia Biosca Gascó Paqui Blay Valentín Vicente Boluda Castelló Àngels Borja Almiñana Manu Bosch Arcos María Botella Esteve Josep Ramon Bueno Navarro Laura Calabuig Crespo Sonsoles Calabuig Crespo Jorge Calabuig Suñer Sergio Calabuig Suñer Alejandro Calvo Boluda Cristina Calvo Caro Mª Ángeles Canet Buitrago Francisca Canet Morant Carlos Casterà Giménez José Vicente Casterá Pérez Teresa Casterà Redal Luis Vicente Castillo Moyà Mª Pilar Castillo Torres Rosana Castillo Torres Mª Ángeles Catalán Sierra Adrià Cerdà Fontana Áurea Climent Montalvà Raquel Colomer Estornell María José Costa Bialcanet Adrián Cots Roselló Christian Creix Andrés José Manuel Creix Herreros Liliana Crespo Llopis Herminio Crespo Noheda Sonsoles Crespo Zazo Ángela Daries Bellver Carla Daries Bellver

Javier Dorado Díaz Carles Dorado Vera Ana Egea Sierra David El Mountassar Cano Laura Escribà Gómez Ana Escuder Ortega Eliseo Escuder Ortega María España Bravo Diamar España Cucarella Marc Esteve Valenzuela Ana Fayos España Antonio Fayos Soriano Rosa María Ferrer Zurriaga María Fontana Comes Ismael Furió Rausell Alberto Gamero Hedrosa Carlos García Albiñana Gemma García Gimeno Silvia Garés Ferrer Xavier Garrido Bosc Ruth Garrigues Pellicer Silvia Gascó Alcudia Vicente Giménez Hernandis Fernando Gresa Calvo Fernando Gresa Villanueva Óscar Hervás Petit Tania Iñigo Piquer Isabel Itures García Aurora José Esteve Francisco Javier José Pellicer Fany Lara Mocholí Selena Leal Canet Javier Leal Gómez Asun Llopis Herrero Guillermo Llorca Ríos Aitana López Bou Abraham López Escrivà Alberto Lopez Mercado Vicente López Plasencia Emi Máñez García Ana María March Martínez Rosa Mª March Sanfélix Daniel Marín Gutiérrez Murta Martínez Beneyto Salvador Raúl Martínez Calabuig Ximo Martínez Costa Angela Martínez García Marta Martínez March María Martínez Tormo Bernardo Martínez Torres Rubén Melià Sanz Mª Jesús Molina Peñaranda Carmen Montalvá Berenguer

Francisco Montalvá Ferrús Lidia Orón Gómez Germán Palop Gil-Mascarell Alberto Pedro Salazar Mari Carmen Pellicer Marzal Ana Pelufo Fernández Pablo Pérez González Fernando Pérez Bono Mercedes Pérez Garrido Mª Ángeles Pérez Juanes Sandra Pérez Lara Tania Pérez Lara Laura Piera Domínguez Ángela Piera Ibáñez Andrea Pla Calabuig Mª Carmen Pons Iborra Mª Antonia Presencia Colom Abel Puchades Salvador Rosa Mª Puig Peris Alba Requena Montalvà David Ríos Pellicer Bernat Ríos Petit Loreto Ríos Petit Laia Ripoll Torremocha Samuel Rodrigues Baudiu Marta Rosell Franes Claudia Rovira Yago Jorge Rubio Pedro Fran Ruiz Pérez Betlem Santacreu Trinidad Elena Salvador Cebriàn Carmen Santón Pons María Santón Pons Pablo Santón Pons Alfredo Sifre Serra Miguel Ángel Simón Laudes Blanca Mª Soriano Castillo Bernardo Soriano Hurtado Maria Talens Ros Bernardo Tetuán Albelda Paula Tomás Garrigues Rosa Torres Palau Jordi Torremocha Ausina Lucía Torremocha Costa Sergio Tudela Chordà Daniel Ull Molina Mª Jesús Vera Casas Laura Vicente Martí Alba Mª Vila Puig Bernardo Vila Roig Celia Zanón Castillo

Isabel Balaguer García

Paula Balaguer Jofre

Desamparados Bellver Goig

Cristina Berenguer Delgado

Àngels Borja Almiñana

María Botella Esteve

Laura Calabuig Crespo

Àngels Canet Buitrago

Mª Carmen Cano Saurina

Áurea Climent Montalvà

Sonsoles Crespo Zazo

Liliana Crespo Llopis

Ángela Daries Bellver

Carla Daries Bellver

Esther Egea Sierra

Ana Escuder Ortega

Diamar España Cucarella

Ana Fayos España

Rosa Mari Ferrer Zurriaga

Gemma García Gimeno

Maria Talens Ros

Paula Tomás Garrigues

Lorena Tomás Piquer

Alba Mª Vila Puig

Celia Zanón Castillo

MERCATERES EN LA CORT D’HONOR DE LA FALLERA MAJOR D’ALZIRA És quasi una constant dels últims anys que tinguem falleres de la nostra comissió en les corts d’honor de les Falleres Majors d’Alzira. Enguany en tenim dos, una que repetix després d’haver sigut de la cort infantil de María Signes en 2010, Áurea Climent, i Betlem Santacreu, qui s’acaba d’incorporar a la nostra falla.

SAlUTaCiÓ del PRESiDEnT INFANTIL

Jose Albado Botella Encara que és una casualitat que em dirigisca a tots vosaltres com a president infantil de la nostra falla, vullc dir-vos que per a mi és un orgull poder representar als xiquets i xiquetes mercaters. Ser president d’una de les millors falles d’Alzira, fundada per xiquets i en una ciutat com la nostra que és amiga de la infància, és tot un privilegi i una responsabilitat. Junt a Ariadna, la nostra fallera major infantil; Alicia, la nostra fallera major; Bernardo, el nostre president i amb la vostra ajuda, família fallera d’El Mercat, farem una vegada més que puguem disfrutar d’una gran setmana fallera. Aprofite estes línies per a convidar-vos a tots, alzirenys i forasters, a visitar-nos en falles i disfrutar dels nostres monuments i gran ambient. Visca la falla El Mercat!!

Ariadna, flor de l’Illa, Estel pur de fantasia! El teu cor il·lusionat batega, canta i somnia al saber-te del Mercat baluard, rosa i regina. Com la nostra ingent senyera llueixes els tres colors: el groc mel de l’abundància, el blau intens de la mar i el roig de la sang fallera que banya sempre el teu cor. Amb el pas ferm i segur i el somriure a flor de pell la teua imatge passeges desvanida pels carrers. Ariadna, flor d’Alzira! Regala’ns el teu somriure, encisa’ns amb la mirada i obri el teu cor de xiqueta a esta comissió riallera que orgullosa a tu et proclama nostra Regina Fallera! Consuelo Berenguer Bort 26

FALLA INFANTIL 2017 3r premi de Secció Especial i Enginy i gràcia Artista: Gio Lema: El diari d’Edna

LLA CACIÓ A I F L A P L X E E D POETA: Vicente Sanmartín Vázquez 1 MARC PRINCIPAL: Nòvios emmarcados donant-se el bes després del Sí vullc. Ací podem vore feliços dos nòvios enamorats però no tot és tan bonic quan porten deu anys casats. I és que l’amor és molt bonic, sobretot al principi de casats però quan passen uns quants anys nomes saben que estar enfadats. 2 Als peus d’ell (xiqueta del vestit rosa) ens presenta la boda dels seus pares en fotos. El xiquet mostra tot feliç les fotos de la boda dels seus pares, de quan de jóvens es casaren i encara tenien cara de frares. El amor de xicotet és meravellós i dóna molta felicitat i alegria fins que apleguen els problemes i s’acaba tot el que es volia. 3 Sobre el marc principal dels nòvios, els cupidos llancen les seues fletxes, darrere d’ells, una fallera les llança l’arròs.

L’àngel Cupido elegix a qui vols i tu no pots fer res al respecte. T’enamores i no pots fer res i dóna igual els diners o l’aspecte. I quan t’enamores només toca casar-te. Segons la tradició, tindre xiquets. Encara que poc a poc ja no es precís i pot estar en algú estant quietets. 4 MARC DRETA: El iaio en la capella amb un ciri demana un bon futur per als nòvios. Els xiquets juguen amb els ciris, passen la patena i juguen per tota l’església. Les tradicions ja estan canviant i no son com les dels nostres iaios. Hui ens dóna igual tot allò religiós i abans eren molt mes religiosos.

Però els temps van canviant a poc a poc i amb ells també canvien les persones.

Les esglésies són avorrides i no és una cosa que s’haja d’aclarir. Quan comença una missa tot el món es vol morir. Alguns preferixen no enamorar-se i peguen millor una cabotadeta, mentre Cupido els tiren fletxes, ells somien en anar-se’n de festeta. 7 MARC DE DARRERE: Des del púlpit, un xiquet trapella li alça la falda a la iaia. La dona major s’aventa amb el palmito per la calor mentre, un xiquet beu amb una canyeta del mosto del cura. Els xiquets ja no són com abans i solen faltar el respecte als majors. Els prohibixen jugar als parcs i s’estan tornat cada volta pitjors. La iaia passa una calor insuportable per culpa del canvi climàtic. Abans utilitzava sinagües I ara calces de climalit.

L’església no s’arrima als xiquets ni tampoc als hòmens ni a les dones.

Allò de beure cada dia abans, això ja és un altre tema a tractar. Abans bevien als dihuit anys i ara només acabats de batejar

5 Els escolanets redoblen les campanes i fan fotos de tot per a no perdre detall. Ja no existixen els escolanets, només en les fotos prehistòriques. I és que els xiquets preferixen l’Xbox a sentir missa encara que siguen boniques. El redoblar de campanes ja s’acaba. S’ha canviat la campana per un altaveu perquè diu el cura que així les campanes les sent millor Déu. 6 En el púlpit els cupidos tenen caramels i piruletes per a viure el dolç moment mentre que algunes criatures no poden evitar pegar una becadeta. Mentre alguns aprofiten a Cupido, altres no s’assabenten de la pel·lícula. Encara que els tiren llepolies algun que altre xiquet dissimula. 31

Però la lluna de mel no la fan les abelles sinó el viatge a Mèxic o a Puntacana. Si la teua parella et porta a un altre lloc és que realment t’ha eixit “rana”. 10 Un xiquet revoltós aconseguix alguns dolços i cauen pel tobogan. Els xiquets sempre són xiquets i així ha de seguir sent, però de vegades ens oblidem del que realment han d’estar fent. El seu menjar típic són les llepolies i si són regalades millor, per què la felicitat és curteta i se’ls anirà quan es facen majors.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA 8 Des del faristol principal, los xiquets del cor canten, mentre una altre toca amb l’orgue la marxa nupcial. El cura demana silenci amb parsimònia per a seguir con la cerimònia. També és veritat que hui en dia els xiquets són molt artistes. Als 8 anys igual et fan una òpera que una actuació en un circ de 3 pistes. Els majors no tenen paciència amb ells i alguns no aguanten els crits. Molts creuen que són hiperactius quan realment són artistes reprimits. Valencia, terra de musics. Tenim bona cantera musical però està prou desaprofitada per no cuidar-la i fer l’animal. 9 Les abelles preparen la dolça lluna de mel. La lluna de mel és part fonamental en qualsevol boda, ortodoxa o cristiana. Si no fóra per eixe viatge meravellós, en compte de boda seria una almorrana. 32

11 Darrere d’ell es tira la damita amb les aliances Les xiquetes són més tranquiletes i fan mes cas al fer-se més majors. Si no, mireu a estes dametes que són dolcetes fins que troben l’amor. Encara que siga un tòpic les xiquetes són més de dolçor. Els xics són més ximples i mai pensen en l’amor.

María Albado Botella

Borja Armengol Cano

Raúl Armengol Cano

Josep Asín Talens

Martí Asín Talens

Valentina Baviera Canet

Javier Biosca Gascó

Daniel Boluda Rosell

Gonzalo Bosch García

Manuela Bosch García

Emi Calabuig Máñez

Raúl Calabuig Máñez

Carlos Cano Martínez

Manuel Cano Martínez

Alba Casterà Montalvà

Lucía Casterà Montalvà

Andrea Castillo Castillo

Paula Castillo Castillo

Carla Costa Ferrís

Emma Costa Oliver 33

Samuel Costa Oliver

Paula Creix Andrés

Yaiza Díaz Ferrús

Ylenia Díaz Ferrús

María Escuder Ortega

Paula Fayos España

Toni Fayos España

Vega Fernández Piera

Martina Garés Martínez

Bernat Hernándiz Hervás

Carles Hernándiz Hervás

Fany Hervàs Petit

Jorge José Pellicer

Sergio José Pellicer

Bernat Martínez Beneyto

Ausiàs Martínez Molina

Lluch Martínez Tormo

Carles Montalvá España

Pablo Montalvá España

Adriana Palop Garrigues

Candela Palop Garrigues

Carolina Palop Garrigues

Curro Ruiz Pérez

Martín Sifre Pellicer

Pablo Sifre Pellicer

Mireia Soriano Castillo

Aurora Tetuán José

Bernat Tetuán José

Carla Vila López

Mario Vila López

Júlia Vila Puig

Héctor Sifre Pellicer

Fallera Major Infantil: Ariadna Martínez Beneyto President infantil: Jose Albado Botella Delegat Junta Local: Bernat Martínez Beneyto

Comissió Infantil María Albado Botella Iván Andrés Borja Josep Andrés Borja Borja Armengol Cano Raúl Armengol Cano Josep Asín Talens Martí Asín Talens Valentina Baviera Canet Javier Biosca Gascó Daniel Boluda Rosell Gonzalo Bosch García Manuela Bosch García Emi Calabuig Máñez Raúl Calabuig Máñez Carlos Cano Martínez Manuel Cano Martínez Bernat Casterà Juan Alba Casterà Montalvà Lucía Casterà Montalvà Andrea Castillo Castillo Paula Castillo Castillo Carla Costa Ferrís Emma Costa Oliver Samuel Costa Oliver Paula Creix Andrés Yaiza Díaz Ferrús Ylenia Díaz Ferrús Ana Escuder Ortega María Escuder Ortega Claudia Estarelles Alcolea Paula Fayos España

Toni Fayos España Vega Fernández Piera Vega Gamero Salvador Lara García Giner Pablo García Giner Martina Garés Martínez Bernat Hernándiz Hervás Carles Hernándiz Hervás Fanny Hervàs Petit Jorge José Pellicer Sergio José Pellicer Ausiàs Martínez Molina Lluch Martínez Tormo Pablo Montalvá España Adriana Palop Garrigues Candela Palop Garrigues Carolina Palop Garrigues Curro Ruiz Pérez Héctor Sifre Pellicer Martín Sifre Pellicer Pablo Sifre Pellicer Mireia Soriano Castillo Aurora Tetuán José Bernat Tetuán José Beltrán Tudela Presencia Damián Tudela Presencia Sergio Santiago Tudela Presencia Carla Vila López Mario Vila López Júlia Vila Puig

Presentaciรณ de

Paula 8 de gener de

2017

s c e n À s l e d Sopar bre de 2017 20 de gener i 10 de novem a l’Andry Judith. EnEls Ànecs, que es reunixen , tic fàc der po re alt un a que feren campanya En la falla hi ha ent. En la de gener, encar sid pre de s on cci ele s do ”- l’elegit va ser David guany, s’han fet id de tornar a tindre poder “àv ava est e -qu ce Du s Juan Vila i Carlo l’anterior president. mandat a Juan Vila, que era agafaren afició a Chordà, el qual va cedir el ccions. Com a Catalunya, ací ele ves no c llo n ere gu tin Fernando Gresa no haEl 10 de novembre e Sardi sempre el presenta, qu i Tot s. tre per s do a sí es va convertir fer eleccions cad la falla, però en esta ocasió de til an Inf t en sid Pre u no com sí ho feren Juan via sigut elegit de tampoc s’havia presentat , iar var a Per . ecs Àn s del demont fou elegit en nou president que tenen els Ànecs, Gresa es cos es eix per ò per ez, Vila i Ximo Martín ependent dels Ànecs. president de la república ind

PINTXO I TAPA

10 de febrer de 2017

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIA

22 de febrer de 2017

El delegat jurídic, Juan Eduardo Santón, explicà els punts que es modificaven en els estatuts per a corregir les incoherències que hi havia entre els estatuts i el reglament.

ELECCIÓ DEL MILLOR NINOT DE SECCIÓ ESPECIAL

Poques voltes hem guanyat el premi de millor ninot de secció, així que calia celebrar-ho. Huit dies després coneguérem que també seria elegit com el millor ninot d’Alzira, en dura pugna amb el de Sants Patrons.

24 de febrer de 2017

PRESENTACIÓ DEL LLIBRET 24 de febrer de 2017

El llibret de 2017 posava el punt i final als actes del nostre 75 aniversari. Vullguérem que fóra el resum dels nostres tres quarts de segle d’existència, el qual el mostràrem en la major extensió de la nostra història: 276 pàgines, que foren recompensades amb el 3r premi.

VIII CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA

Bernat Ríos

L’organització del VIII Concurs de Cambra d’Alzira, adreçat a agrupacions camerístiques formades entre 2 i 5 components, seguix sent tot un repte important per a la nostra comissió. Una volta més, es van presentar al concurs grups procedents de tota Espanya.

1r premi

Es van entregar els següents premis: • 1r Premi: Duo Evocació • Premi del públic: Jamse Duo El concert del grup guanyador, “Duo Evocació”, es va realitzar el dissabte, 3 de juny, en el Claustre de la Casa de la Cultura. L’Associació Cultural Falla El Mercat vol agrair la col·laboració i patrocini de la Regidoria de Cultura de l’Excm. Ajuntament d’Alzira i la Societat Musical d’Alzira.

2n premi

Tots els guanyadors i jurat 43

PresentaciĂł de

MarĂa 25 de febrer

de 2017

LA CRIDA 4 de marรง de 2017 Celebraciรณ del Ninot indultat

De totes les bufes que tiraren, quina agafaren? La verda!!

a n e u s e m a r Tu ca 4 de marรง de 2017

Els dimecres ja no sรณn el mateix sense el Sinatra

Mercacheff 5 de marรง de 2017

r o l o c i t l u M a d a c l a Cav

Cavalcada Multicolor

El 12 de març de 2017 es va organitzar el primer concurs d’espardenyà en honor al nostre Paco José García. Tot i que no és un plat de la Ribera, Paco el va popularitzar. Alzira Ràdio va fer un programa especial des de la plaça del Regne i Plaça Major i El Mercat férem germanor cuinant les nostres pròpies espardenyaes. Les principals personalitats polítiques de la comarca i la ciutat donaren suport al concurs.

Gambrinus (Set Aigües) 1r premi

Picanterra (Cullera) 2n premi

Globotà

Mesón Tous 3r premi

Despertaes i esmorzars

Un coreà vivint les Falles

a soles de la seua estaBernat Cucarella no tornà vindre un visitant ben da a Austràlia. Amb ell va Park Geon Hui. A Auseà especial, el seu amic cor Simon però en arribar tràlia canvià el seu nom per el particular nom de Paa Alzira se’l rebatejà amb à la quota de la falla quito. S’integrà tant que pag molt, però que molt nes i va viure les festes josefi a presència generà un seu la tot i s Fin t. en intensam te. reportatge en el diari Levan

Passacarrers

CELEBRACIÃ&#x201C; DEL PRIMER

PREMI

Paraiguada va versió Víctor ens va oferir una no llengua a un de la Paraiguada amb a piràun de foc que culminava en ió, Vicac mide. El Conseller d’Edu . r-la cent Marzà, vingué a visita

Lâ&#x20AC;&#x2122;OFRENA

E L B O D S A P l e d a d Desfila

LA CREMÃ&#x20AC;

ELECCIÓ DE NOSTRES FALLERES MAJORS 5 de maig de 2017

El 5 de maig es van elegir els càrrecs de la nostra comissió: Alicia Gascó, com nostra Fallera Major; Ariadna Martínez, Fallera Major Infantil i Toni Fayos, el President infantil.

Festa Rociera 17 de juny de 2017

16 de juliol de 2017

NOMENAMENTS I SIGNATURA AMB ARTISTES 29 de setembre de 2017

ENTRÀ DE MOROS I CRISTIANS 30 de setembre de 2017

PRESENTACIÓ DE FEFASE (federació de falles d’especial) 3 d’octubre de 2017

Halloween 31 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 2017

PRESENTACIÓ D’ESBOSSOS D’ESPECIAL 3 de novembre de 2017 Fins ara era habitual que les Falles d’Especial amagaren les seues cartes i no publicaren els seus esbossos en la web de JLF fins que esta donava un ultimàtum. Per primera volta, les tres Falles presentaren els seus projectes en un acte conjunt.

FESTA DEL SECTOR

18 de novembre de 2017

Visita del

Pare NoĂŤl 23 de desembre de 2017

Recompenses 2018 68

Majors

Infantils

FLAMA D’OR I MURTA AMB BRILLANTS

COET D’OR

David Ríos Furió

Paula Castillo Castillo Fanny Hervás Petit

FLAMA D’OR I MURTA

COET D’ARGENT

José Andrés Gil Javier Leal Gómez Rafael Presencia Redal

Jose Albado Botella Borja Armengol Cano Raúl Armengol Cano Manuela Bosch García Manuel Cano Martínez Alba Casterà Montalvà Martina Garés Martínez Carles Hernándiz Hervás Candela Palop Garrigues Sergio Santiago Tudela Presencia Carla Vila López

FLAMA D’OR Eva Mª Andrés Gil José Manuel Creix Herreros Cristina Gresa Calvo Bernardo Martínez Torres Francisco Montalvà Ferrús Carmen María Ríos Pellicer

FLAMA D’ARGENT I MURTA Fernando José Gresa Calvo Bernardo Soriano Hurtado

FLAMA D’ARGENT Javier Biosca Bordas Bernat Garés Ferrer Alicia Gascó Alcudia Gracia Martínez Arocas Sergio Ochoa Tortajada David Ríos Pellicer Loreto Ríos Petit Juan Eduardo Santón Moreno

RECOMPENSATS 2017

MEMÒRIA DE L’EXERCICI ACTUAL i programa d’actes

DISSABTE 23 D’ABRIL Mercaters per Saragossa. DIVENDRES 5 DE MAIG Presentació a la comissió de les Falleres Majors, Alicia Gascó Alcudia i Ariadna Martínez Beneyto i el president infantil Toni Fayos España. DISSABTE 17 DE JUNY Festa Rociera a la plaça del Mercat. DIVENDRES I DISSABTE, 14 I 15 DE JULIOL Participació en el rally humorístic disfressats d’Els Picapedra. DIUMENGE 24 DE SETEMBRE Processó de retorn de la Verge del Lluch al seu reial Santuari. DIVENDRES 29 DE SETEMBRE Nomenament de nostres Falleres Majors, Alicia Gascó Alcudia i Ariadna Martínez Beneyto. DISSABTE 30 DE SETEMBRE Entrada de Moros i Cristians per la Vila. DIMARTS, 3 D’OCTUBRE Presentació de la Federació de Falles d’Especial (FEFASE). DIJOUS 31 D’OCTUBRE Festa Halloween. DIUMENGE 14 DE GENER Presentació de nostra Fallera Major Infantil, Ariadna Martínez Beneyto a la sala Rex Natura. DISSABTE 17 DE FEBRER IX Concurs de música de cambra a l’auditori de la Casa de la Cultura. DISSABTE 27 DE GENER Presentació de nostra Fallera Major, Alicia Garcó Alcudia a la sala Rex. DISSABTE 3 DE MARÇ 17’30 h. Eixida del casal a casa de les Falleres Majors. 18 h. Missa pels fallers difunts. 20 h. La Crida.

DISSABTE 10 DE MARÇ A les 18 h. Cavalcada Multicolor des del parc Pere Crespí. DIVENDRES 16 DE MARÇ A les 11 h. Visita de les Falleres Majors de les comissions a les tres falles d’Especial. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. Les nostres Falleres Majors dinaran a la carpa de Junta Local. A les 22 h. sopar de plantà al casal. A les 24 h. Plantà oficial de les falles grans. DISSABTE 17 DE MARÇ A les 8 h. Despertà. A les 11 h. Visita a distintes comissions. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. En la sobretaula, lliurament del diplomes i recompenses de JLF. A les 17’30 h. a la Plaça del Carbó, LLIURAMENT DE PREMIS. A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular. DIUMENGE 18 DE MARÇ A les 8 h. Despertà. A les 11 h. Visita a distintes comissions. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 18 h. OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu del Lluch, patrona d’Alzira, des del carrer Pare Castells. A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular. DILLUNS 19 DE MARÇ A les 8 h. Despertà. A les 10’30 h. Missa en honor a Sant Josep i en acabant, Processó. A les 11 h. Visita a comissions. A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 17 h. DESFILADA DEL PASDOBLE des de la plaça de Sant Judes. A les 22 h. CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. Després sopar al Casal. A l’hora indicada per J.L.F., CREMÀ DE LA FALLA GRAN. Després, arreplegada de tanques i altres menesters. NOTA: La Comissió de la Falla EL MERCAT es reserva el dret de qualsevol canvi en el present programa, atenent a les necessitats i circumstàncies especials que puguen sorgir sobre la marxa. 71

La nostra comissiรณ va aconseguir el 17 de marรง el que cap altra falla ha fet a la nostra ciutat: guanyar 5 vegades consecutives en secciรณ Especial. I afortunadament,... el somni continua.

In memoriam Alfredo Sifre Rubio (1944-2018) Després de l’acte del 75 aniversari, els veterans de la falla enviaren una foto en un dels seus sopars dient amb la seua sorna habitual “Aguardeu-la que per al centenari vorem els que queden”. Doncs ja se’ns ha anat el primer. Un referent de la falla. Alfredo sempre s’assentava en el primer lloc de la llarga taula mercatera i amb eixa mirada que podia passar de seriosa de preocupació fins esclatar en un somriure ample quan Sardi assoltava una de les seues gràcies, estava pendent de tot el que passava a la falla. Enguany complia el seu 40 aniversari com a faller, sempre del Mercat. En 1973 entrà com a vocal amb 29 anys però en 1976 ja era vicepresident 3r i a l’any següent vicepresident 1r. En 1981 comença el seu mandat al front de la falla, el més llarg de manera continuada fins que en 1987 li prenia el relleu el seu amic Jesús Peláez (Què abatut estava el dimecres 31 de gener després d’anar a vore’l a l’hospital!!). En 1985 ja va superar en interminables minuts aquell esglai patit en el lliurament de premis després de la immensa alegria que va obtindre pel doblet. En acabar la seua presidència no deixà les responsabilitats perquè El Mercat era la seua altra vida. Va ser delegat d’activitats diverses i vicepresident durant molts anys, fins i tot quan es reincorporà amb ja més de 60 anys a la falla després de l’obligada parada de sis exercicis per circumstàncies personals i per atendre el seu amor, Rosa, fins els seus últims dies. El casal era la seua responsabilitat últimament i era peça fonamental per anar a per peces a Borriana perquè després el trasllat de la resta fóra menor. Com hem notat enguany que no et quedaven forces per a conduir el camionet!! Esperem que el 17 de març, junt a Paco Carbonell, Enrique Ferri, José Enrique Casterá, Fernando i Miguel Gresa, Toni Conill, Paco José, Enrique Alborch i tants altres mercaters, gaudisques de la nostra alegria. I si no es produïx, de segur que estaràs orgullós del treball realitzat per la teua comissió per tindre un monument que estarà molt a prop del cel. David Chordà

Quin buit ens deixes Alfredo!! No vore’t al costat nostre cada dimecres, quan fem les paelles, assentat en la cadira i tots comentant-te les coses del dia a dia de la falla, serà difícil de portar. Alfredo, quantes vegades hem discutit per tot: política, falla, el preu dels sopars perquè sempre buscaves el benefici de la falla,... però sempre tornàvem al camí de l’entesa. El que més t’agradava, estigueres on estigueres, era la mascletà. Disfrutaves a muntó quan fores president. Jo era secretari i tots el anys ficàvem diners entre alguns fallers per a comprar productes per tal d’obsequiar els amics que venien per Falles a vore’ns. Quants viatges de camió hem fet per a dur peces de la falla des de Borriana!! De vegades venia Miguel Ángel Simón, altres Vicent Ferrús, i sempre déiem que “el millor era l’esmorzar de secreto ibèric a la brasa que féiem allí. Ja no ens farem eixe afilador d’herbes que ens sentava tan bé o eixe gin-tonic que et demanaves al Sinatra, assentat en la cadira com el Patriarca de tots que eres i reies àmpliament quan Vicent demanava “curasans” a Victoret. Adéu amic. Sempre miraré la teua cadira on esta setmana ningú s’ha assentat esperant-te. Ara ja estàs on volies, junt a la teua Rosa. Deia la cançó que “algo se muere en el alma, cuando un amigo se va”. On vages sempre et recordarem amb molta estima. Bernardo Martínez

LA CREACIÓ D’UN NOU ESPORT Els principis del Tenis de Taula són foscos i no se sap amb certesa quan es va practicar per primera vegada. Va ser en la dècada de 1870 quan l’esport va sorgir a Anglaterra com una derivació del Tenis. És possible que, davant l’adversa climatologia, jugadors de tenis inventaren una variant en miniatura utilitzant una taula de billar o de menjador, en un club de tenis, i dividint-la en dos camps amb llibres o amb una corda. Com pilotes servirien alguns dels molts models existents per a jocs infantils, o fins i tot taps de suro convenientment adaptats. Les raquetes serien tapes de caixes de puros. Indubtablement es barreja la llegenda amb la realitat. Per esta versió s’inclinen Gerald Gurney i Ron Crayen, dos profunds estudiosos en la història del Tenis de Taula. Els estudiants universitaris van adoptar ràpidament el llavors joc de saló a tota Anglaterra. En 1884 la companyia F.H. Ayres Ltd. ja comerciava un joc de tenis de saló de miniatura. Al juliol de 1890, l’industrial de Yorkshire, David Forster va patentar un joc de taula per a sala, el qual es tractava d’una taula envoltada amb una espècie de tanca per mantindre la pilota dins d’uns límits, encara que no existixen evidències de la seua comercialització. El 1891, Charles Barter, de Glouchestershire, va registrar una patent amb pilotes de suro, i per la mateixa data, James Gibb, atleta famós fundador de l’AAA, va improvisar un material que consistia en una xarxa fixa a dos pals i sobre una superfície de fusta elevada del sòl, inventant un joc de 21 punts i amb pilotes de goma. Gibb va trobar a Amèrica xicotetes pilotes de cel·luloide, que va introduir en el joc amb un èxit immediat. James Gibb va suggerir el nom de Ping Pong a la companyia John Jaques Ltd., la qual el va registrar. El nom ve pel so de Ping que feia la pilota de cel·luloide en impactar amb les raquetes recobertes en pergamí i el so Pong al contacte de la pilota amb la taula. Estes raquetes de pergamí tenien un mànec de 45 cm de longitud. L’any 1899, el Ping-Pong va aconseguir una gran popularitat a Anglaterra, exportant fins i tot, per la companyia John Jaques, Ltd., a l’Índia, Sud-àfrica i Austràlia. Per estes dates, fabricants rivals de John Jaques Ltd. van posar els noms de “Whiff Whaff” i el “Flin Flan”, però Ping-Pong es va imposar. El 1899, un alumne de 14 anys de l’Escola de Satffs, A. T. Finney, va inventar una raqueta de mànec curt i recober76

ta de pergamí, introduint en el joc una xarxa de 17,5 cm d’alçada. També en eixe any comença a jugar el jove londinenc Percy Bronfield, el qual va exercir posteriorment un paper decisiu en l’impuls del tenis de taula anglés i mundial. Els majors entusiastes del nou joc eren els esportistes de l’hípica i així grans jugadors de tenis com J.G. Ritchie i C.G. Eames van ser secretaris de clubs de tenis de taula i van escriure llibres sobre este esport. Ja en 1901 es van celebrar a Anglaterra tornejos de Ping-

Pong amb participació de fins a 300 jugadors i amb premis en metàl·lic per un import de fins a 25 lliures. Eixe any es constitueix a Anglaterra l’Associació de Ping Pong, la qual comptava amb uns 500 jugadors pertanyents a 39 clubs de tot el país. En estes dates inicials la treta es feia directament per damunt de la xarxa, com el tenis. Els dobles eren designats pel nom de “Joc a quatre mans”. A Brantham Essex es produïen dos milions i mig de pilotes de cel·luloide a la setmana, que es distribuïen per tot el món. El 1902 va començar a publicar-se el periòdic setmanal que portava el nom de Table Tennis Pioneer, el qual s’enorgullia eixe any d’haver arribat a la xifra de 20.000 lectors. També en 1902 s’havien editat a Anglaterra i als EUA uns 20 llibres amb instruccions del joc. Els principals jugadors anglesos de l’època, que exercirien un gran paper en l’evolució del Tenis de Taula mundial, van ser A. Parker, P. Bronfield, P.E. Warden, G.J. Ross, J.J. Payme, J. Thompson, E.C. Goode i A.T. Finney. El primer puntejat cobert de cautxú o goma va ser patentat per Frank Bryan el 1901 i venut sota el nom de “Atropos”. Este tipus de raqueta va ser adoptat quasi universalment durant molts anys. Va aparéixer també la raqueta d’alumini, garantint gran rapidesa, però era molt cara i no es venia. Ayres i G.G. Bussey van fabricar raquetes

acordonades, com les de Tenis, en miniatura. Eren de fabricació molt acurada i utilitzaven cordons molt tensos i de gran qualitat, però tenien l’inconvenient que no oferien bon control sobre la pilota i van ser prohibides en molts tornejos, probablement (i curiosament) perquè no produïa cap soroll. Les primitives pilotes de cel·luloide eren excessivament lleugeres i a més, tenien el desavantatge que com que es fabricaven en dues parts que després s’unien, la junta produïa un bot molt inconsistent. El 1900 John Jacques Ltd. fabricà una pilota de cel·luloide sense costura i normalitzada en grandària i forma. Les pilotes van anar adquirint duresa i a més, van incrementar la mida, circumstància que facilitava un joc ràpid. Els accessoris per jugar, excepte la raqueta, es venien en estoigs fabricats principalment a Anglaterra i als EUA El 1922 ja es coneixia el nou esport a Suècia, França, Gal·les i Centre Europa on es va regular i jugar campionats assíduament. El 1926 es funda l’Associació Anglesa de Tenis de Taula amb noves regles i estatuts, triant-se com President Ivor Montagu i com a secretari Bill Pope. Quan es va fundar esta associació, tant Montagu com Pope van emprendre la tasca d’organitzar el I Campionat del Món a Londres, el qual va tindre un gran èxit i es va resoldre econòmicament amb 300 lliures de pèrdues. La idea del Campionat esmentat va sorgir amb motiu d’un torneig Internacional organitzat a Berlín pel Doctor Lehmann, on participaren alemanys, austríacs, hongaresos i anglesos. En este Torneig es va parlar de la necessitat de crear una Federació Internacional de Tenis de Taula de forma provisional i organitzar el 1r Campionat del Món, així com un Congrés, tots dos a Londres. Celebrat el Congrés es constituïx oficialment la Federació Internacional de Tenis de Taula (I.T.T.F.), nomenant també president i secretari a Ivor Montagu i Bill Pope, el qual ho seria fins la seua mort prematura el 1950. En el primer Campionat del Món, Lady Swaythling, mare de Montegu, donà la Copa que porta el seu nom per ser disputada per equips masculins. Hi participaren Hongria,

Àustria, Anglaterra, Índia, País de Gal·les, Txecoslovàquia i Alemanya. En principi la denominació no anava a ser la de Campionat del Món, però la participació de huit jugadors indis, residents en realitat a Anglaterra, va conduir als organitzadors a donar-li este nom. La participació femenina va ser molt baixa, ja que es va reduir a 14 jugadores: 11 angleses, 2 austríaques i 1 hongaresa. Estos primers campionats van vore el triomf total dels representants d’Hongria. El Campionat es va jugar amb xarxa de 17 cm, la qual cosa afavoria al jugador defensiu, limitantse pràcticament tots els participants a enviar la pilota a l’altre costat de la xarxa en actituds purament defensives. L’organització d’este primer Campionat recomanava als jugadors no usar peces de color blanc, però no impedia que la vestimenta fóra poc esportiva, ja que els hòmens utilitzaven pantalons llargs, camises de màniga llarga i fins i tot, jupetins o corbates, i les dones faldilles llargues i vestits normals de carrer. La primera decisió del Congrés de Londres va ser la d’intentar unificar les regles que llavors imperaven en el Tenis de Taula. En el I Campionat del Món s’havia jugat en equips a 21 punts cada joc i al millor de tres jocs, i en individuals al millor de cinc jocs. L’l.T.T.F. fa oficials per 1927 dos sistemes diferents: el sistema de comptar fins a 21 punts en cada joc i que era defensat pels anglesos, i el sistema de Tenis de Camp en sets de sis jocs, sistema preconitzat per hongaresos, austríacs i alemanys. Al gener de 1928, durant els Campionats del Món celebrats a Estocolm, va ser presa la decisió d’unificar el sistema i comptar fins a 21 punts. Amb la celebració del I Campionat del Món i del Congrés de Londres es tanca una etapa i comença una altra. El tenis de taula és esport olímpic des de l’any 1988. Xina és la major potència en este esport, tot i que durant de la dècada dels 90 Suècia va arribar a superar-la gràcies als seus jugadors Jan-Ove Waldner (considerat per molts el millor jugador de la història), Jorgen Persson, Mikael Appelgreen i Peter Karlson.

Jan-Ove Waldner

LA FUNDACIÓ DE L’ ALZIRA TENIS TAULA FINALS DELS 60-1982

L’Alzira Tenis Taula es va fundar entre 1968 i 1971 (els fundadors no ho recorden amb certesa). Com tots els clubs en eixa època, els seus membres estaven apuntats a l’OJE (Organización de Juvenil Española), encara que el club no tenia cap significació política. Pascual Tudela Camarasa va ser el primer i únic president en eixa primera etapa. Altres dels fundadors foren Salva Hidalgo, José Granados, Ismael i Paco España i Miguel Ángel Andújar. La segona fornada de jugadors estigué composta per Luis Oliver, Eleuterio Juan, Alberto Santamaría i Enrique López. També formaren part del club Enrique Real, José Luis Serra o el carcaixentí Manolo Rovira. La seu del club estava en el carrer Sant Vicent, enfront del que ara és el restaurant El Lloc. Això permetia a Enrique López, que vivia al costat, anar moltes voltes a entrenar i la seua qualitat innata encara creixia més. Així es va convertir en el jugador més destacat de l’època. En 1971, amb sols 14 anys, va ser homenatjat en la IV gala de l’esport valencià com a millor jugador de tenis taula de València en haver-se proclamat

Salva Hidalgo, Enrique López i Paco Martí 78

Enrique López contra Seco

campió provincial infantil. Eixe mateix any, l’equip alzireny tornà a ser campió provincial i López també individual. Manolo Alberola fou tercer i Enrique Real 4t. En 1972, l’equip es proclamà campió de lliga de 3ª divisió i pujà a 2ª. A més, Xest va ser seu d’un dels molts campionats d’Espanya en què participà el club. Com anècdota extraesportiva, els jugadors alzirenys s’allotjaren en un càmping d’on van eixir uns gossos que els perseguiren “i ens faltaven cames”. Ja en competició, en primera ronda tingueren la mala sort d’enfrontar-se al club barceloní De 7 a 9. Els catalans observaren el piloteig dels alzirenys i en vore la menor tècnica dels riberencs, no alinearen les primeres espases. Encara així, guanyaren 0-5, ja que ells dominaven la tècnica dels efectes. Contava José Bernardo Llobregat que en la primera pilota que va traure el jugador català amb efecte la va tornar amb tan mala sort, que li pegà a l’àrbitre a l’ull. L’equip juvenil va ser subcampió provincial i es classificà per al campionat d’Espanya a Sabadell. Enrique López també va ser subcampió juvenil individual i de dobles. Fins i tot va anar concentrat amb la Selecció Espanyola a Madrid. A finals de juny de 1973, el club es va proclamar campió provincial per equips i Enrique López, campió individual, de dobles (amb Luis Oliver) i de dobles mixtos. Luis Oliver fou 3r individual. Mentre Alzira celebrava les seues festes de Sant Bernat, l’equip juvenil va participar en el campionat d’Espanya d’esta categoria. En 1974 López va repetir títol provincial juvenil, de dobles amb Juanjo Ibáñez (de Benifaió) i de dobles mixtos amb

Vicente Iñigo, jugador alemany, Salva Iñigo, Enrique López, Pascual Tudela, altre jugador alemany i Paco Martí

Enrique López, Enrique Real, Manolo Alberola i Eleuterio Juan

Mari Ángeles Ochando (de Requena). L’equip juvenil va ser subcampió provincial i va ser tercer en el campionat d’Espanya de dobles mixtos de nou amb Mari Ángeles Ochando. Alacant, Sabadell, La Corunya, Granada i Cadis foren els altres campionats d’Espanya on també participà Enrique López. L’equip juvenil dominava el panorama provincial i en 1975 va tornar a ser campió, com ho seria de nou Enrique López tant individual com en dobles mixtos amb Ochando. En 1976, López va ser subcampió de dobles masculins amb Boch, del Marítim i 3r classificat en el rànquing provincial absolut. Com amb altres tantes coses, la Pantanà va posar el punt i final al club després que Pascual Tudela, que encara era president se n’anara,... emportant-se les taules i els diners del club. A més, hagueren de deixar l’exseu de l’OJE. “Venien els hòmens majors i ens deien ‘vos en heu d’anar d’ací perquè açò és la Casa del Poble’ (nom que es donava a les seus del Partit Socialista). I nosaltres ni sabíem què era la Casa del Poble. Sols volíem jugar”, contava López. 79

PRIMERA REFUNDACIÓ

1997 - 1998

Emilio Sancho, Alberto Santamaría, Héctor Sancho, Carles Barberà, Víctor Balaguer i Ximo Martínez

Comença i acaba una època El nostre faller, Víctor Balaguer, és un amant del tenis taula i a la seua ciutat d’estiueig, la mallorquina Sóller, organitzà uns campionats d’esport durant els anys 90. En tornar a Alzira es va plantejar reorganitzar el club perquè la nostra ciutat gaudira del tenis taula. Balaguer va consultar amb la Federació per refundar el club i va vore que els únics existents a prop de la capital riberenca eren Xàtiva i Albalat. Malauradament per a ells, el club albalater estava passant uns moments crítics i veien la dissolució molt a prop. Quan Víctor va anar a visitar-los es va trobar als germans Emilio i Héctor Sancho, naturals de la localitat i també l’alzireny Alberto Santamaría. Després de parlar amb ells, decidiren crear el club a Alzira i sols un dies després, en setembre de 1997, l’Alzira es va proclamar campió autonòmic per equips. Era la primera volta que un equip no alacantí guanyava este títol.

A finals de la temporada, l’equip estava en les primeres posicions i podia jugar la fase d’ascens a 1ª Nacional. Sense esperar-ho, un xinés es va presentar en el pavelló i va afirmar “que ell sabia jugar i que podia reforçar-los”. Veient-lo jugar, confirmaren que l’oriental era un gran jugador. L’Alzira disputà la fase d’ascens a 1ª Nacional i arribaren al partit definitiu que els podia donar l’ascens. Abans, els partits es jugaven al millor de tres jocs a 21 punts (ara és al millor de 5, a 11 pts.). Alberto Santamaría guanyava 20-15 en el tercer joc i estava a sols un punt d’aconseguir l’ascens. Malauradament, estar tan a prop de l’objectiu fa aflorar els nervis i que encara coste més aconseguir eixe punt. I així va ser. Alberto va perdre i l’ascens s’esfumà. Víctor Balaguer ja venia advertint des de feia temps que a causa de les seues obligacions laborals no podia seguir presidint el club i finalment, acabà desapareixent.

SEGONA I DEFINITIVA REFUNDACIÓ

2005 - ...

Xiquets que participaren en el 1r top escolar a Paterna

Com antic practicant del tenis taula, Salva Hidalgo va proposar al col·legi Lluís Vives, on anaven els seus fills, formar una escoleta. El director, José Luis Martínez, li demanà que fóra ell qui donara les classes. A més, al col·legi Ausiàs March anava un xicotet Àngel Balaguer on sa mare, María Dolores Martínez, era la presidenta de l’AMPA. A més, un professor, don Herminio, tenia certa inquietud per este esport i va iniciar una tasca que actualment seguix un altre professor d’Educació física, don Eduard. Així, Hidalgo va ajuntar els alumnes dels dos col·legis en el Lluís Vives. Posteriorment s’encarregà de l’escola Víctor Balaguer Jofre i Dani Navasquillo El 8 de novembre de 2005 quedà constituït oficialment el club. El primer president, òbviament, va ser Salva Hidalgo; Bernat Bataller, el vicepresident; Celia Piera, la secretària; Víctor Balaguer, el tresorer i Alberto Santamaría, vocal. Altres membres que s’incorporaren al club foren Nacho Vidal, d’Algemesí, i especialment Juan Fernández Ferrandis qui després assumí les tasques de la secretaria. Per a jugar competició es va recuperar als germans San-

cho, Enrique López, Alberto Santamaría, Pepe Fuster -gran jugador dels anys 70 i 80 que s’havia retirat-, el mateix Víctor Balaguer i s’incorporaren jugadors com Bernat Bataller –captat dels tornejos que Víctor organitzava en Tenisquash- o Dani Navasquillo. Tot i que el seu nivell era molt superior, els germans Sancho i Enrique López hagueren de començar a competir en 2ª Autonòmica, on arrasaren en la primera lliga. Almenys, la Federació no els va fer jugar en 3ª, que ja hauria sigut una pèrdua de temps.

Fus torna a jugar Entre tots els components del club, un destacava per la seua humilitat, inversament proporcional a la seua grandesa com a jugador. Pepe Fuster podia presentar-se al partit després de regar els seues camps, amb les espardenyes de careta i una paleta molt simple. En el València jugaven els germans Gil, considerats uns dels top de la Comunitat, però el de Benifaió acabava desesperant-los perquè tenia la capacitat de tornar totes les boles. 81

Fuster duia molts anys sense jugar, però tenia (i té) tanta categoria que, en a penes uns mesos, recuperà el colp de paleta i a Santander va quedar 3r en el campionat d’Espanya.

Tres seus del club

Després d’entrenar en el col·legi Luis Vives passaren a ferho en el Fontana Mogort, però allí no tenien espai, ja que sols cabien dos taules (una si es posava amb les mesures de camp oficials), ni sobretot la concentració que requerix este esport perquè paral·lelament es jugava a futbol sala, handbol o bàsquet. Finalment, acabaren instal·lant-se en el Pérez Puig, encara que no va ser fàcil. Tenien adjudicat entrenar els dimarts i dijous i, tot i que no anava ningú a ocupar les pistes, no se’ls deixava entrenar cap altre dia. Fins i tot, tenien adjudicat fins a les 22 h. i no els deixaven allargar-ho més, sobretot per les persones majors que anaven més tard, en eixir de treballar. Resultava incomprensible que estiguera jugant-se la lliga d’empreses o de falles de futbol sala fins les 12 de la nit i que no pogueren entrenar més enllà de les 22 h. Actualment, en el pavelló Pérez Puig compten amb una de les millors instal·lacions, per no dir la millor, de tota la Comunitat Valenciana i també d’Espanya. L’escola arribà a tindre més de 30 components. El 18 de desembre de 2005 els més menuts participaren en el 1r top escolar a Paterna, on Àngel Balaguer va véncer totes les partides del seu grup. També va guanyar totes les partides del 2n top celebrat a Requena. L’11 de març es

disputà el 3r top a què arribaren Salva i Xavi Hidalgo, Àngel Balaguer, Guillem i Andreu Escribá i Pablo García. Una xiqueta, Sheila Fernández, destacava i es va classificar per al campionat autonòmic infantil que es disputava a Alacant l’11 d’abril, quan ella tenia edat aleví. Els joves jugadors tingueren la sort de ser entrenats en eixa època per l’exseleccionador romanés, Claudiu Petre.

Al primer any, títol i ascens La qualitat dels jugadors del primer equip era tal que va quedar primer del seu grup de 2ª Autonòmica al guanyar totes les seues partides i es classificaren per a jugar la fase d’ascens. Componien l’equip els germans Sancho, Enrique López i Bernat Bataller. Començaren la fase guanyant a la Vila Joiosa 2-4 i empatant a 3 a Elda. Amb la victòria per 4-2 al Dama d’Elx li arravataren el lideratge als il·licitans en favor dels alzirenys. Seguiren caient les victòries davant Novelda i Vila Joiosa. El triomf davant l’Elda per 5-1, a dos jornades per a la conclusió, atorgava el títol matemàtic de lliga i l’ascens a 1ª Autonòmica. L’escola també anava destacant. El 26 de maig s’organitzà a Alzira el 2n campionat interescolar on Sheila Fernández va ser la guanyadora per davant de Pablo García i Àngel Balaguer. El 17 de juny, Sheila va aconseguir la tercera plaça al campionat autonòmic celebrat a Requena, on va véncer fins i tot a la campiona de l’any anterior, la utielana Laura Enguídanos. L’alzirenya també va ser tercera en la competició de dobles i per equips.

CAMPIONS DE 1ª AUTONÒMICA I ASCENS

2006 - 2007 Amb la desaparició del setmanal Tot l’Esport, poques notícies tenim d’eixos primers anys. Seguien formant el primer equip els germans Sancho, Pepe Fuster i els alzirenys Bernat Bataller i Enrique López. L’equip es classificà per a jugar la fase d’ascens a 2ª Nacional no sense problemes. Arribà a guanyar 6-1 l’Elda, que havia vençut tots els seus partits anteriors i es jugà ser quart a casa del Benissa-Xàbia. Afortunadament ho va aconseguir i disputà la fase d’ascens que culminà el 12 de maig de 2007. Esta fase es disputà a Alzira i li enfrontava a l’Utiel, Torres-Puebla i Elda. En no disposar de dos jugadors amb llicència nacional, els dos primers no pogueren jugar-la i tot quedà en un mà a mà amb el Torreta Elda, que tornà a ser club talismà. Com un any abans, el Teicocil Tenis Taula va véncer el conjunt del Vinalopó per 4-0, es proclamà campió de 1ª Autonòmica i va ascendir a 2ª Nacional.

Per primera volta es va crear un segon equip que ajuntà joventut i veterania i, conforme avançava la temporada, anava obtenint millors resultats. En una reunió posterior es va debatre si crear un tercer equip on s’enrolaren els jugadors més joves perquè es foguejaren contra altres sèniors, a més de seguir participant en les competicions corresponents a la seua edat. En eixe moment hi havia en l’escola vint xiquets i dos xiquetes. Mario Caballero va guanyar el 2n top celebrat a Requena mentre que Àngel Balaguer i Xavi i Salva Hidalgo arribaren a semifinals. Per primera volta, Àngel Balaguer va ser campió autonòmic de la seua categoria, títol que repetiria en les dos següents edicions, a més de ser subcampió d’Espanya amb la selecció Valenciana en 2010.

ESTRENA EN 2ª NACIONAL

2007 - 2008

Bernat Bataller, Juan Fernández, Emilio Sancho, David Lozano, Héctor Sancho, Javi Lozano, Enrique López, Salva Hidalgo, Angel Balaguer Martinez i Dani Navasquillo

Cantera emergent El primer equip s’estrenà en 2ª Nacional i continuava comptant amb jugadors de la casa com els germans Sancho, Pepe Fuster i els alzirenys Bernat Bataller i Enrique López. En novembre guanyà al Paterna 4-2 i s’acostava a la segona plaça, última que donava accés a la fase d’ascens a 1ª Nacional. Del somni es passà a l’angoixa. Després d’una temporada plàcida, cinc derrotes consecutives feren que l’equip es jugara la permanència en l’última jornada davant el Xàtiva. Afortunadament els xativins no alinearen els seus millors jugadors i l’Alzira guanyà 1-4 i se salvà.

Als pocs anys es van vore les qualitats dels jóvens jugadors i en 2007 Àngel Balaguer va ingressar en el centre de tecnificació de Xest, on entrenava quatre hores al dia, sempre amb l’obligació de complir amb els estudis. Dos anys després entraren Juan Carlos Boluda, Carlos Rodilla (Javi aniria un any més tard) i Carles Andújar. El 8 de febrer de 2008, després de disputar-se els tops escolars, Àngel Balaguer, Mario Caballero i Juan Llopis en categoria aleví; i Joan Silvestres, Joel Martínez, Salva Hidalgo i Sheila Fernández, en infantil, es classificaren per a la fase final que se celebrà a Paterna. En abril, Àngel Balaguer i Mario Caballero foren 2n i 3r en el Provincial aleví. Balaguer eliminà a Caballero en la semifinal i va perdre una ajustada final.

TEMPORADA TRANQUILA EN 2ª NACIONAL

2008 - 2009

La 2008-09 va ser la temporada de l’assentament definitiu en la categoria nacional. No es va poder optar a les tres primeres posicions que ocuparen el Paterna –que guanyà els 16 partits de lliga- o l’Alacant i Mediterráneo València –que venceren en 13-. Els alzirenys s’imposaren en 8 partits i perderen altres tants, com l’Utiel i el Recreatius Xàtiva, però finalitzaren 4ts per millor puntaveratge. Àngel Balaguer va participar per primera volta en el campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques. A més, en febrer disputà amb el combinat valencià un torneig internacional a Catalunya contra equips de Portugal, Bèlgica, Alemanya, França, Gales i Puerto Rico.

En el mes de febrer de 2009 Alzira acollí la final provincial escolar dels XXVII Jocs Esportius en categories cadet i infantil. El club organitzador estigué representat per Juan Carlos Boluda i Àngel Balaguer. A finals de juliol, Àngel guanyà el 3r campionat autonòmic consecutiu després d’imposar-se a Víctor Martínez en la seua localitat natal, la Pobla de Vallbona, per 3-1. Prèviament havia guanyat a Andreu Richart i Carlos Zafra per 3-0. Per tancar la temporada, durant les festes patronals s’organitzà el torneig Ciutat d’Alzira on l’alcoià Alfredo Gisbert junior guanyà 3-2 al jugador del Mediterráneo, Alejandro de Manuel.

Jugadors de l’escola amb l’entrenador romanés Claudiu Petre 85

TRICAMPIONS DE LLIGA

2009 - 2010 L’equip de 2ª Nacional seguien formant-lo Emilio i Héctor Sancho i Pepe Fuster. Les distàncies anaven recurtant-se amb els equips de dalt. En l’equador de la competició de 2ª Nacional, l’Alzira seguia sent 4t, com l’any anterior però el primer (l’Alcoi) estava a sols dos victòries i el 2n i 3r (Paterna i Recreatius Xàtiva) a una. L’objectiu de la permanència estava pràcticament aconseguit com a la fi es va obtindre. El nivell de la competició anava creixent i Enrique López, quasi vint anys més major que els germans, es va acabar lesionant, fins que hagué d’abandonar la pràctica del seu esport favorit per recomanació mèdica. Amb les millors promeses del club, l’Alzira Tenis Taula B es proclamà campió de 2ª Autonòmica, sense perdre cap partit, i pujà a 1ª Autonòmica. La progressió de l’escola era tal que el 5 de desembre, l’Alzira Tenis Taula va ser el club amb més representació en el zonal, classificatori per al campionat d’Espanya aleví, infantil, juvenil i sub-23. Jugaren Javi Rodilla, en categoria aleví i Carlos Rodilla, Carles Parada, Carles Andújar i Àngel Balaguer –primer cap de sèrie-, infantil, contra palistes d’Aragó, Navarra, Catalunya i les illes Balears. Juan Carlos Boluda i Santi Sánchez, juvenil i Víctor Balaguer, sub-23. El 24 d’abril de 2010, Javi Rodilla, que mesos després ingressaria en el centre de tecnificació de Xest, i Salva Llopis finalitzaren 3r i 4t del top provincial. En maig, el club organitzà l’Autonòmic per equips des de 10 fins a 60 anys on participà amb dos equips, el de Nacional i un més jove format per Juan Carlos Boluda, Carlos Rodilla I Víctor Balaguer jr. Àngel Balaguer jugà amb el Pobla de Farnals, on havia fitxat eixa temporada.

Àngel Balaguer, subcampió d’Espanya de seleccions autonòmiques El 8 de maig, Àngel Balaguer disputà la final autonòmica infantil a Benigànim, després de quedar 1r en el primer top autonòmic celebrat a Elda, però acabà subcampió. El 7 de juliol, Àngel donà a la Comunitat Valenciana el millor resultat de la seua història en proclamar-se subcampiona d’Espanya infantil de seleccions autonòmiques, en la competició celebrada a San Javier (Múrcia) i això que els valencians partien com a novens caps de sèrie. Setmanes abans, en l’Autonòmic infantil, celebrat a Alacant, Balaguer s’havia proclamat campió valencià de dobles junt a Pascual Serrano de la Pobla de Farnals, club amb què va jugar eixa temporada. Carlos Rodilla i Carlos Andújar aconseguiren el tercer lloc. Ambdós junt a Balaguer i Carles Parada quedaren tercers en l’Autonòmic per equips. Javi Rodilla i Álex Serrano també foren tercers en l’Autonòmic aleví celebrat a Utiel. Dies després al subcampionat d’Espanya, Àngel Balaguer va guanyar per tercer any consecutiu el torneig organitzat per Nuevo Centro, on és reuniren més de 300 jugadors. Els triomfs dels anys anteriors li van permetre a Balaguer partir com 1r cap de sèrie i es va classificar sense problemes per a la fase final. En el partit pel títol es va trobar amb el també alzireny Mario Caballero, a què va vèncer per un ajustat 2-1. Els jóvens jugadors del club feien el possible per a tindre la millor formació i en estiu Àngel Balaguer, Juan Carlos Boluda, Carlos Rodilla i Carlos Andújar marxaren durant vint dies a Vistrita i Constanza (Romania ).

Àngel Balaguer, Víctor Pellicer i Víctor Martínez, subcampions d’Espanya infantils de seleccions autonòmiques 86

CAMPIONS DE 2ª NACIONAL I ASCENS FRUSTRAT

2010 - 2011 Amb la baixa d’Enrique López, l’equip de 2ª Nacional estava format en principi per Emilio i Héctor Sancho i Pepe Fuster. Com que l’objectiu era l’ascens a 1ª es va fitxar el xinés Jiang Liu gràcies al patrocini d’Alzicapital. El fitxatge de Liu no es va fer només pensant en reforçar al primer equip, sinó també perquè els més menuts es pogueren formar amb un súper classe”, tal i com explicava el president Salva Hidalgo. Equip de 2ª Nacional En eixa temporada, formaven part de l’escola Carles Parada i Vicente Rodríguez (cadet), Mario Caballero i Carles Peris d’Emilio Sancho i al final a la partida de dobles. L’oriental (infantils), Gerard González, Salvador Llácer i Joan López ja havia jugat a la màxima categoria l’any anterior, quan (alevines), junto a Àngel Balaguer, Juan Carlos Boluda, va aconseguir el 94% de les victòries. Arribaren més vicJavi i Carlos Rodilla, Xavi i Salva Hidalgo i Carlos Andújar. tòries, 4-2 a l’Utiel, 6-0 al Paterna o 1-5 al 3r, el Pobla de Farnals i es consolidava el lideratge. Eren coneguts com “l’Armada alzirenya”. Els quatre jugadors que formaven el conjunt de 2ª nacional, Jiang Liu, Emilio i Héctor Sancho i Pepe Fuster foren En novembre, fins a tres equips encapçalaren les seues la quarta part dels setze jugadors que disputaren el 12 classificacions. Com diguem, el primer equip era líder de d’octubre el Top 16 a Alacant, la 2ª competició en impor- 2ª Nacional, el B ho era també, invicte, en 1ª Autonòmica tància després de l’Autonòmic. Durant la competició es va i el C, en 2ª autonòmica. El D Modes Camarena era segon. lliurar a l’equip alzireny el trofeu pel campionat de 2ª autonòmica aconseguit l’anterior temporada per l’equip B. Primer torneig internacional a Alzira Jiang Liu demostrà l’aplastant superioritat que tenia en el tenis taula valencià i guanyà l’Autonòmic amb sols dos Alzira creixia en importància en el món del tenis taula i es va convertir en la tercera ciutat de la Comunitat Valenciajocs perduts. L’equip B, format íntegrament per jugadors alzirenys in- na que va acollir un partit de la selecció espanyola d’este fantils i cadets, tots becats al centre de tecnificació de esport. El 23 de novembre, Espanya i Bèlgica jugaren al Xest, aspirava a pujar a Super Autonómica, amb Juan Car- Palau d’Esports la quarta jornada de la lliga europea de los Boluda, Carlos Rodilla i Àngel Balaguer en les seues la Challenge Division, la segona categoria continental. files. Dos equips més, L’Alzicapital C amb Mario Caballero, Els espanyols Jesús Cantero i Marc Durán estigueren caSanti Sánchez, Javi Rodilla i Carles Parada i el Modes Ca- pitanejats per l’aleshores campió d’Espanya, Carlos Camarena, format per Juan Ferrandis, Fran Navalón, Dani macho, nº 27 europeu. L’equip dirigit per Zhang Dongping Navasquillo i Salva Hidalgo van jugar en 2ª autonòmica. havia guanyat dos partits a Bèlgica i Polònia i havia perdut contra Itàlia. Amb la presència de 500 persones, els Tres equips líders hispans guanyaren 3-1 als belgues. Finalment, Espanya finalitzà subcampiona de la Challenge Division i pujà a la El primer equip va començar la lliga amb una victòria Championaship, la màxima categoria europea. ajustada a Riba-roja per 3-4. Els alzirenys van aconseguir Amb el canvi d’any seguia el costum que els equips de remuntar per tres vegades amb la victòria doble de Liu i l’Alzicapital Tenis Taula feren ple de victòries cada jorna87

da. El primer equip es va imposar al tercer classificat, el Mediterrani, per 1-5 amb què l’allunyà definitivament de la lluita pel títol. La millor notícia va ser el retorn d’Héctor Sancho després de dos mesos fora de les pistes i recuperar el seu joc amb dues victòries. L’Alzicapital A seguia líder amb huit victòries en huit partits, dos més que el segon, el Pobla de Farnals. L’Alzicapital B també liderava la 1ª autonòmica en haver guanyat els deu partits disputats, amb tres d’avantatge sobre el segon i tercer i la 2ª autonòmica seguia encapçalada pel C i Modes Camarena. Mario Caballero, Santi Sánchez i Carles Parada van guanyar cinc partits per 3-0 i Partit Espanya-Bèlgica només va cedir un set. El C també comptaven els seus huit partits per victòries i eren seguits pel Modes Camarena.

3rs al campionat d’Espanya infantil El 2 de març, l’Alzicapital Tenis Taula va aconseguir el 3r lloc en el campionat d’Espanya infantil amb el conjunt format per Àngel Balaguer, Víctor Pellicer i Víctor Martínez, tot i partir 5ts en el rànquing. En la primera fase acabaren 2ns en imposar-se a l’Agua Dulce andalús i l’Alcúdia mallorquí i perderen contra la Zubia granadina. En quarts de final eliminaren el San Javier murcià i caigueren eliminats en semifinals contra el campió, Villa de la Zubia. Javi Rodilla també va obtindre una presea de bronze amb l’Alacant. Carlos Rodilla fitxà per l’Utiel i Víctor Balaguer jr jugà l’individual sub-23 i el dobles. Tornant a les competicions autonòmiques, el 9 d’abril Àngel Balaguer i Carlos Rodilla finalitzaren 2n i 3r del top autonòmic escolar. Balaguer va perdre la final contra Pascual Serrano, de la Pobla de Farnals. A finals de mes, Àngel Balaguer i Javi Rodilla foren con88

vocats amb la Selecció Valenciana per al campionat de Espanya de combinats autonòmics que es jugà a Mèrida en les categories cadet i infantil. Els joves alzirenys havien destacat de manera notable. En el Top Escolar aconseguiren el 2n i 4t lloc respectivament, la medalla de bronze en el campionat d’Espanya per equips i els ascensos dels seus equips, l’Alzicapital B i C a 2ª Nacional i 1ª Autonòmica respectivament. Una setmana després, Balaguer guanyà el Torneig intercomunitats de tenis taula mixt, celebrat a Daimiel (Ciudad Real), junt a Víctor Pellicer i Pilar García. Amb un altíssim nivell, els jugadors valencians van dominar el torneig des del principi i van véncer la gran favorita, Andalusia.

Temporada de somni: 3 títols de lliga L’Alzicapital A es proclamà campió de 2ª Nacional i va aconseguir en l’última jornada la classificació per a la fase d’ascens a 1ª Nacional tot i perdre 2-4 davant el 2n classificat, el Pobla de Farnals. Els alzirenys ja eren campions de grup amb 16 victòries i 2 derrotes. L’Alzicapital B aconseguí el títol de 1ª Autonòmica a dues jornades per a la conclusió, acabà obtenint 16 victòries en altres tants partits i només havia perdut 16 punts pels 40 que va perdre el segon classificat. Els alzirenys pujaren a Super Autonómica, categoria que s’acostava a la vàlua dels jugadors, becats al centre de tecnificació de Xest. L’Alzicapital C també va obtindre el campionat de 2ª Autonòmica amb altre ple de victòries (14) i havent perdut només 9 partits per 76 a favor. Segon va quedar el també alzireny Modes Camarena que sols va perdre quatre partits. L’equip C va ascendir a 1ª autonòmica i el “Camarena”, el conjunt dels més veterans del club, jugà el play-off però sense l’alegria final.

Ascens treballat a 1ª Nacional Alzira va acollir l’anada de la fase d’ascens de tenis de taula a 1ª Nacional el 16 i 17 d’abril. Una setmana després es disputà la tornada de la final. L’excel·lent temporada realitzada pel primer equip però sobretot l’excel·lent capacitat Modes Camarena i Alzicapital C d’organització demostrada pel club en múltiples tops escolars, campionat autonòmic o el partit de la Lliga Europea eren el seu aval. L’Alzicapital Tenis Taula es va quedar a una victòria de L’Alzicapital s’havia proclamat campió del grup 9 amb 16 l’ascens a la 1ª Nacional i hagué de jugar una segona fase victòries i només dues derrotes. S’enfrontà a l’Alacant, a Madrid per una de les dues places contra el Dos de Mayo Asp, Múrcia i Lorca, classificats del grup 10. En esta fase de San Sebastián de los Reyes, l’Alcobendas, l’equip del s’acumulaven els punts aconseguits en la primera fase madrileny barri d’Aluche i el Temegueste. En la fase de contra els rivals classificats i els alzirenys partien segons grups quedà 2n en guanyar 5-1 als canaris i perdre 3-4 en la classificació ja que l’Asp, encara que havia perdut contra el Dos de Mayo. tres partits, ho va fer contra equips no classificats i per L’ascens se’l va jugar finalment davant l’amfitrió, això partia líder amb sis victòries. Els riberencs van patir l’Alcobendas i el va aconseguir amb gran treball i patiuna derrota contra el Pobla de Farnals en l’última jornada ment en véncer 3-4. Héctor Sancho, tot i jugar bé, va perde lliga, tot i que va guanyar els dos partits als altres dos dre el primer punt. Liu va obtindre el seu i Emilio també quedà per darrere. Héctor va véncer el seu segon partit i rivals: Falcons de Sabadell i Mediterrani de València. Els alzirenys van patir el primer colp en la jornada de posava l’empat a dos, Liu guanyà però Emilio tornà a perdissabte en caure 4-2 contra el Múrcia, equip a què ha- dre i l’Alcobendas forçà la partida de dobles que es decanvien vençut la setmana anterior. A les dues victòries de tà en favor dels alzirenys. Liu no se’ls va poder unir les d’Emilio que va caure 3-2 en un dels sets, l’últim per un ajustat 11-9. En el segon partit Escola en progrés de dissabte es van refer de la inesperada derrota patida set dies abans contra el Eliocroca de Lorca –que a la fi va Àngel Balaguer es va penjar la medalla de bronze en el quedar penúltim classificat de la fase- i van véncer 4-3. El campionat d’Espanya infantil celebrat a Almeria i setmaprimer partit dominical va ser la clau perquè s’escapara nes abans va arribar al 5é lloc en l’open internacional cel’ascens. L’Alzicapital havia vençut la setmana anterior a lebrat a Bistrita (Romania). l’Asp i arribava empatat amb els del Vinalopó mitjà. Una Javier Diana va guanyar en la categoria subaleví i Javi Rovictòria contra l’Alacant els permetria jugar-se l’ascens en dilla va ser tercer entre els cadets als tops provincials de l’última partida contra els aspencs. No obstant això, va tenis de taula que va acollir Alzira els dos anteriors caps tornar a caure contra l’Alacant (4-3). En l’última jornada de setmana. Tots estos triomfs eren el resultat del gran van guanyar 3-4 l’Asp però estos ja havien aconseguit treball que s’estava realitzant amb la base i que va tindre el seu colofó en la lliga regular. l’ascens matemàtic. 89

Javi Rodilla participà en el top autonòmic de tenis de taula cadet que se celebrava a Alacant i Àngel Balaguer, Carlos Rodilla i Carlos Andújar en l’infantil. Fuster va obtindre l’autonòmic de veterans +50 a Onda en guanyar 3-1 a Amadeo Pla de Xàtiva.

del Valle i Germán Gómez. L’alzireny va ser el club que més representació va tindre amb les parelles Carlos i Javi Rodilla, Santi Sánchez-Mario Caballero, Víctor BalaguerCarles Parada i José Fuster-Sergio Marí.

Subcampionat autonòmic per equips

Per tancar la temporada, Àngel Balaguer es va proclamar bicampió autonòmic al centre de tecnificació d’Alacant. En la modalitat individual guanyà la final al jugador de la Pobla de Farnals, Víctor Martínez. En semifinals va eliminar el vigent campió, Víctor Pellicer. El riberenc també es proclamà campió de dobles amb el mateix Pellicer. En la final guanyaren a la parella d’Alacant Iván Pérez i Carlos Zafra. No quedà ahí tot. En la final per equips quedà subcampió junt a Mario Caballero i Javi Rodilla. Sols el potent equip d’Alcoi es va interposar. A més, Balaguer, Caballero i Carlos Rodilla quedaren quints en el campionat juvenil i Javi Rodilla fou subcampió aleví individual, després de perdre la final amb Iván Pérez i en dobles junt al benjamí Javi Diana. Este últim fou vençut pel que posteriorment seria campió, Óscar Olivas, després d’haver superat la fase de grups. Javi Rodilla va guanyar el torneig Ibèric celebrat a Burgos junt a Gorgo Martínez i Iván Pérez. En la final s’imposaren 3-1 a Andalusia.

La gran temporada del club va finalitzar amb la segona millor classificació de la seua història en el campionat autonòmic per equips, celebrat a Alcoi a principis de juny. Després del quart lloc aconseguit l’any anterior, el conjunt format per Emilio i Héctor Sancho i José Fuster tenia el reforç de luxe de Jiang Liu. No obstant això, en la final es van trobar amb els amfitrions -equip que jugava en una categoria superior i havia disputat la promoció d’ascens a la Divisió d’Honor- i van acabar subcampions. L’equip B, format pels jugadors de quinze anys Àngel Balaguer, Juan Carlos Boluda i Carlos Rodilla i Víctor Balaguer -que era l’únic que superava els 20 anys- va acabar en la 8a plaça d’un campionat absolut i es va classificar automàticament per a l’edició de 2012. En dobles, la parella formada per Àngel Balaguer i Víctor Pellicer va aconseguir una meritòria tercera plaça, en caure únicament contra els campions, els xativins Rafa

Àngel Balaguer, bicampió autonòmic

Jiang Liu

Héctor Sancho

Emilio Sancho

Fus

DE NOU A PER L’ASCENS

2011 - 2012 La desaparició del gerent d’Alzicapital el 31 de maig de 2011 va impedir comptar amb els ingressos promesos per afrontar la temporada en 1ª Nacional i es va haver de renunciar a l’ascens. Tornava així a començar el camí per pujar a la tercera categoria del tenis taula estatal. Tornaren a formar l’equip els germans Emilio i Héctor Sancho i Jose Fuster, reforçats ocasionalment pels jugadors de Super Autonòmica Àngel Balaguer i Carlos Rodilla. Liu causà baixa per a fitxar pel Mediterráneo València. L’equip de Super Autonòmica el compongueren a més de Balaguer i Rodilla, el seu germà Javi, Juan Carlos Boluda i Víctor Balaguer Jofre. En 1ª Autonòmica hi havia dos equips: el C, format per Mario Caballero, Carles Parada i Santi Sánchez i el Modes Camarena, integrat per Dani Navasquillo, Juan Ferrandis, Salva Hidalgo, Paco Navalón i Víctor Balaguer, mentre que en 2ª Autonòmica hi havia un 5t equip. El 17 de desembre de 2011 Javi Rodilla debutà amb el primer equip en 2ª Nacional, amb 13 anys, on quasi sorprengué però a la fi va perdre 2-3 contra José Miguel Candela del madrileny equip de l’Arganzuela. En gener, el primer equip era 4t de 2ª Nacional. El 14 de gener, Víctor Balaguer Jofre va debutar en 2ª Nacional on va jugar amb Fus i Carlos Rodilla contra la Pobla de Farnals, tot i que malauradament tornaren amb derrota. Els jugadors alzirenys Àngel Balaguer i Javier Rodilla foren guardonats en la II Gala de la Joventut d’Alzira, organitzada pel Consell de la Joventut, pels seus èxits esportius en l’any 2011. Com estava previst, en febrer, l’equip de “Súper” es classificà per a la fase d’ascens a 2ª Nacional, tot i que no podria ascendir perquè el club ja tenia el primer equip en eixa categoria (a no ser que l’A pujara a 1ª). S’enfrontà al Ribaroja, Burjassot, Pobla de Farnals, Dama d’Elx, Benissa i Elx Informàtica. En el campionat d’Espanya celebrat a Almeria, Javi Diana arribà a quarts de final alevins i Javi Rodilla, enrolat en l’Alacant TM, finalitzà 9é. A principis de març, el Pérez Puig alzireny tornà a acollir un altre campionat, la final provincial del XXX Top escolar, on Javier Diana es proclamà campió aleví i Javi Rodilla i Mario Caballero, subcampions infantil i juvenil, respectivament. En el torneig internacional de Bistrita (Romania), Àngel Balaguer va millorar la participació de l’any anterior i va concloure en la 3ª posició.

Javi Rodilla

Àngel Balaguer

Santi Sánchez

Juan Carlos Boluda 91

Equip juvenil, campió autonòmic

Durant la disputa del Top Autonòmic a Alzira, el 31 de març, l’Ajuntament d’Alzira, per mitjà del seu regidor d’esports, Manolo Nebot, va signar un conveni de col·laboració amb la Federació Valenciana de Tenis Taula, el president de la qual era Jose Gómez. Seguien els triomfs i el 15 d’abril, Àngel Balaguer va eixir del centre de tecnificació d’Alacant com a campió del Top autonòmic escolar cadet. L’alzireny acabà la competició empatat a punts amb Víctor Pellicer i Andreu Richart però el major nombre de jocs aconseguits decantà el trofeu per al riberenc. No acabaven els triomfs per als alzirenys, en este cas per a un benifaioner integrant de l’Alzira Tenis Taula. Pepe Fuster va obtindre el títol autonòmic de veterans en deixar pel camí derrotats a José Luis Gil, Víctor i Louvin Smith i Miguel Ponce. El mes d’abril finalitzà amb la convocatòria d’Àngel Balaguer i Javi Rodilla amb la Selecció Valenciana per al campionat d’Espanya que es va celebrar a Santander, on Javi, amb el combinat autonòmic va finalitzar subcampió d’Espanya infantil. El 6 de maig Javi Diana va debutar en 1ª Autonòmica junt a Mario Caballero i Carles Parada. Seguien arribant les competicions a Alzira i el 12 de maig s’organitza una altra competició, el Preautonòmic. El dia 19, amb un final d’infart davant l’Utiel, l’Alzira va aconseguir la classificació matemàtica per a la fase d’ascens a 1ª Nacional. Amb 3-3 es jugaren la classificació

en el dobles. Es posaren 2-2 en jocs i l’Utiel guanyava 5-8. Balaguer i Boluda empataren a 8, els utielans tornaren a avançar-se 8-10 amb dos match-balls però els alzirenys remuntaren fins guanyar 12-10. Sense temps per al descans, una setmana més tard es jugà la fase d’ascens a 1ª Nacional a Almeria: els germans Sancho no acudiren a la cita i l’Alzira presentà un equip compost per Carlos Rodilla, Jose Fuster i Àngel Balaguer que no va poder superar l’eliminatòria del seu grup. Va començar perdent contra l’Olias del Rey per 2 a 4. De vesprada guanyà al cap de sèrie del grup, el San José andalús, per 4 a 2, però se’ls va atragantar el seu enfrontament contra el 3r de grup, el CTT Vilafranca. La decepció (esperada) va ser contrarestada per l’alegria en forma de permanència de l’Alzira C, integrat per Mario Caballero, Carles Parada i Santi Sánchez, en 1ª Autonòmica. En la promoció de permanència guanyà 2-4 a Los Caballitos i després, tot i perdre, va aconseguir els tres punts que necessitava contra el Torreta Elda per acabar primer del grup i salvar-se.

Campió autonòmic juvenils La generació d’or del club seguia aconseguint èxits. El 9 de juny, l’equip juvenil es va proclamar campió autonòmic per equips a Alacant amb Àngel Balaguer, Carlos Rodilla, Mario Caballero i Carles Parada. Venceren primer a l’Alacant 3-0, al Torreta Elda 3-2 i en la final a l’Alcoi 3-1.

“ADÉU” A 2ª NACIONAL

2012 - 2013 Tot i no haver pujat per via esportiva, la Federació Espanyola va oferir al club una plaça en 1ª Nacional i els alzirenys l’acceptaren i foren enquadrats junt a altres equips valencians i balears. El jugadors més jóvens del club - els germans Carlos i Javi Rodilla i Àngel Balaguer- que amb la seua qualitat venien demanant esportivament una oportunitat en el primer equip, afronten la primera temporada en 1ª Nacional. A més, en la primera jornada va jugar Fus, qui vora 30 anys després tornava a jugar en esta categoria, que va disputar en els anys 80 amb el seu Benifaió natal. El Modes Camarena jugà en 1ª Autonòmica amb Mario Caballero, Carles Parada, Dani Navasquillo i es reforçaren amb Francesc Benedí. També jugà Salva Hidalgo. L’altre equip de 1ª Autonòmica el formaven Víctor Balaguer pare, Fran Navalón i Dani Navasquillo. En un altre equip jugaren Salva Hidalgo, Juan Ferrandis i Víctor Balaguer jr.

Campions autonòmics Els títols arribaven en qualsevol categoria i a qualsevol edat. El 12 d’octubre Salva Hidalgo es proclamà campió autonòmic +60 a Benissa i l’equip +40, format per Emilio Sancho, Pepe Fuster, Salva Hidalgo i Juan Ferrandis, campions per equips en imposar-se al Burjassot després d’una apassionant final. Per la vesprada, tot i un copiós dinar, Salva i Juan aconseguiren un tercer lloc en l’Autonòmic +60 per parelles i a continuació Fuster va véncer en el +50. Emilio Sancho tancà la vesprada amb el subcampionat

+40, en una final d’infart on l’albalater va acusar la inactivitat dels anteriors mesos. El 2 de novembre, Javi Rodilla conclogué 3r en el Zonal estatal disputat a Guadalajara, després de guanyar totes les partides excepte la semifinal contra el que va ser el campió, l’infantil Iván Pérez.

Arrasen en l’Autonòmic A finals de desembre, en el campionat autonòmic juvenil, l’Alzira Tenis Taula va ser el gran triomfador al véncer en totes les modalitats: individual, dobles i per equips. El conjunt format per Àngel Balaguer, Mario Caballero, Carlos i Javi Rodilla va arribar a la final després de guanyar el N’Aiça Tenis Taula i l’Alacant. Contra el Pobla de Farnals va ser una de les finals més disputades de la últimes edicions, la qual es rematà amb el triomf 3-2 d’Àngel Balaguer. En dobles, la parella Carlos Rodilla-Àngel Balaguer van ser els guanyadors del campionat, disputant la final a Alberto Muñoz i Víctor Pellicer. En individuals, Mario va caure en primera ronda, però la resta van arribar a semifinals, una va enfrontar Àngel contra Víctor Martínez, amb victòria per a este i en l’altra semifinal es van enfrontar els dos germans Rodilla on, en un ajustat final, es va imposar Carlos davant un Javi que, sent Infantil, deixà fora al segon cap de sèrie, Víctor Pellicer. Ja en la final contra Víctor Martínez, Carlos va començar perdent els dos primers jocs, però tragué forces de feblesa i, molt ben assistit

Campions autonòmics de veterans i juvenils 93

Descens a 2ª Nacional El primer equip va viure una angoixa permanent ocupant els llocs de descens durant tota la temporada. No ho semblava a principi de temporada quan guanyaren alternativament tres dels sis primers partits (Alcoi, Asp i Alcúdia i foren vençuts per l’Elda, Sóller i Alacant). Després d’11 derrotes consecutives, en l’última jornada encara tingué la salvació en la seua mà. Era molt complicat perquè havia de guanyar els tres partits a les Illes Balears, inclòs l’últim contra el Son Cladera, que havia guanyat tots els partits de lliga. Els alzirenys guanyaren dos de les tres partides a Sóller i Alcúdia però va perdre l’última contra el campió i va ser impossible eixir del descens. L’esquadra de Súper guanyà 4-2 a la Vila i consolidà la categoria.

Salva Hidalgo

a la banda per Víctor Balaguer, va aconseguir remuntar i guanyar finalment 3-2. A mitjans de mes Alzira organitzà el campionat autonòmic que s’adjudicaren el Mediterráneo masculí i l’Alacant femení. En febrer, Javi Rodilla va finalitzar 5é al torneig estatal celebrat a Valladolid. El 2n equip va començar la fase de permanència en Superdivisió Autonòmica amb victòria 4-2 sobre l’Elx. A finals de març, una volta més un gran campionat tornava a organitzar-se a Alzira: el 1r top autonòmic. Els jugadors anaven creixent i amb ells els triomfs, especialment de Javi Rodilla qui en abril va guanyar el Top autonòmic escolar cadet a Alacant.

Campió autonòmic absolut amb 14 anys Per tancar la temporada, el 6 de juny, Javi Rodilla s’imposà en el campionat autonòmic individual absolut amb sols 14 anys. L’alzireny mostrà una gran fortalesa física i mental, que li portà a la victòria en la final davant Carlos Rico, del Torreta Elda. Prèviament havia guanyat a Raimón Abellán d’Elx i Pablo Bernabeu, de l’Alacant. A més, Àngel Balaguer va quedar 3r en dobles junt a Arnau Ferrer, d’Alcoi. Els triomfs de “Rodilleta” no es quedaven ahí, un mes després, el 3 de juliol, aconseguí la medalla de bronze en el campionat d’Espanya cadet, celebrat a Badajoz. El “chiquitín” també va ser tercer infantil en el top 8 estatal a Mollina (Màlaga) i 5t a Valladolid. Javi també formà part de l’equip que es proclamà campió autonòmic juvenil junt al seu germà Carlos, Mario Caballero i Àngel Balaguer. Carlos també va ser campió juvenil tant individual com en dobles, formant parella amb Balaguer. Este últim igualment es va imposar en el torneig de dobles absolut.

Javi Rodilla, campió autonòmic absolut amb 14 anys 94

LA HISTÒRIA CANVIA

2013 - 2014

El 15 de juliol, el xativí Rafa del Valle comunicà que deixava el Recreativos Saetavis de la capital de la Costera per a enrolar-se en l’Alzira Tenis Taula. En el seu club de sempre no trobava ja al·licients per seguir jugant i fins i tot es plantejà retirar-se. A Alzira trobà una segona joventut i grans reptes. Eixe podia ser jugar en 1ª Nacional, categoria que havien perdut els riberencs. Però va fer falta esperar fins el mes de setembre perquè la Federació Espanyola confirmara que l’Alzira Tenis Taula podria ocupar la plaça de l’IES Torreta Elda en 1ª Nacional, mentre que l’equip sabater ocupà la plaça de l’Alzira en 2ª. Pedro Rodilla es va convertir en nou president del club. Formaren el primer equip Àngel Balaguer (14é del rànquing valencià) i Javi Rodilla (6é als 14 anys), als que s’uniren Carlos Rodilla el veterà Rafa del Valle (8é) i Víctor Pellicer (11é). Amb eixos jugadors, l’Alzira acabà en 3r lloc, classificant-se per primera volta per a la fase d’ascens a Divisió d’Honor. plaça. Fins i tot l’Alzira arribà a reduir a sols dos punts la diComençà molt bé la lliga guanyant 5-1 l’Alcoi. En la sego- ferència amb el subcampió, l’Alacant. De no haver perdut na jornada es va perdre 2-4 davant el futur campió, l’Alsa contra els malaguenys del Mijas, per exemple, l’Alzira TT Cartagena, que acabà la lliga havent perdut un sol partit. s’hauria proclamat subcampió de lliga ja que havia vençut L’Alzira guanyà quatre partits consecutius al Chiclana (5- els dos partits a l’Alacant i l’hauria superat en el puntave1), Roquetas (6-0), Alacant (3-4, amb espectacular remun- ratge particular. tada) y Mijas (5-1). Tornà al segon lloc però alternà tres de- A més, el segon equip, on jugaven Pepe Fuster, Carlos Rorrotes (Ayamonte, 4-3; San Fernando Bahía de Cádiz, 1-5 dilla i Mario Caballero era líder de Super Autonòmica i acai Huétor Vega, 4-2) amb dos victòries (Labradores Sevilla, bà pujant a 2ª Nacional. 2-4 i La Zubia, 2-4) i va eixir de la zona de play-off d’ascens. La joventut dels components del primer equip alzireny va Tot i guanyar en les visites a Alcoi i Roquetas de Mar (1-5 i impedir que jugaren el play-off d’ascens a Vic. Àngel Bala2-4), tornar a perdre 5-1 a Cartagena seguia deixant-los a guer i Víctor Pellicer havien de fer les proves del Selectiu. les portes del play-off. En el zonal autonòmic, Víctor Pellicer acabà 3r i, junt a ÀnLa recta final de la lliga va ser quasi perfecta. Dels últims gel Balaguer, que quedà 8é, es classificà per a l’Estatal. huit partits es guanyaren 7. Primer al Labradores Sevilla A principis de maig, el campió autonòmic +60, Salva Hidal(6-0) i també a l’Alacant 4-2, que coliderava la lliga amb go; el +50 Pepe Fuster i l’alemany Rosinus Erhard disputaels cartageners. No tingueren compassió de La Zubia i el ren a Orpesa del Mar el campionat d’Espanya +60. Conservas Lola Ayamonte amb sengles 6-0 però encara Javi Rodilla participà en el campionat d’Espanya escolar a seguien quarts. Tot i que el Mijas li guanyà 4-3 a quatre San Javier (Múrcia) com a membre de la selecció Valenciajornades per acabar la lliga, les victòries a Chiclana i San na cadet. Fernando per 2-4 i 5-1 al Huétor Vega consolidà a l’equip La temporada es tancà amb el títol de campió d’Espanya riberenc en la 3ª posició. El Huétor era rival directe per eixa de l’associació de veterans per a Fuster. 95

SUBCAMPIONS DE PRIMERA NACIONAL

2014 - 2015

Fus, subcampió d’Espanya de veterans

En sols uns mesos, l’equip va passar de baixar a 2ª Nacional a ser favorit per disputar la fase d’ascens a 1ª. Víctor Pellicer deixà el club per a jugar en el Mediterráneo i seguien en l’equip Rafa del Valle, Àngel Balaguer i Javi Rodilla, als que s’unia el riba-roger Joan Tormo. En el tram final de lliga debutà Mario Caballero contra el Pobla de Farnals. Àngel Balaguer pare va substituir Pedro Rodilla en la presidència del club, on s’havia decidit que cadascú aniria exercint el càrrec un any. Amb Balaguer es trencà l’acord i, per acord dels socis, continuà en la presidència durant els següents anys. Es mamprenia la 3ª temporada en 1ª Nacional i l’Alzira TT començà guanyant 4-2 al Benigànim i Pobla de Farnals. Els clubs de tenis taula (així com de tots els altres esports excepte el futbol) han de sufragar-se els viatges a les illes Balears o les Canàries, és per això que programen dos o tres partits en un mateix cap de setmana contra els rivals d’eixes comunitats. Això sí, la Federació Espanyola varia la composició dels grups d’esta categoria equivalent a la 2ª B del futbol perquè no sempre toque als mateixos equips jugar contra els illencs. Eixa temporada coincidiren quatre equips canaris i els clubs es veien obligats a disputar altres tants partits en tres dies. Divendres, quasi 96

acabats d’aterrar, els alzirenys jugaren –i perderen 4-2- a San Cristóbal de la Laguna (Tenerife). Dissabte venceren 3-4 al Círculo Amistad de Tenerife i al Temegueste i arredoniren el viatge imposant-se 2-4 al Dédalos del també tinerfeny poble de Los Realejos. Començà a les “illes afortunades” una ratxa d’onze partits invictes. En la tornada a la península va guanyar 4-2 a l’Alacant i en véncer la setmana següent al Mediterráneo València, li va llevar la segona posició i empatava a punts amb el líder, l’Alacant, que duia un partit jugat més. Novembre acabà amb la victòria per 1-5 a Lorca contra l’Hotel Félix Eliocroca, resultat que es va repetir com a local davant el Murcia IES El Palmar. El 17 de gener de 2015 és una de les dates destacades de la història del club ja que va ser el dia que l’Alzira Tenis Taula se situà per primera volta líder, i a més en solitari, de 1ª Nacional. El Torreta d’Elda no va ser rival i va ser derrotat 1-5. Quatre partits va durar la màxima alegria (perquè estar entre els primers llocs de manera regular ja era una satisfacció). Es guanyà 4-2 al Círculo Amistad de Tenerife, 1-5 al Benigànim i 4-2 al Temegueste tinerfeny. Però la ratxa de partits imbatuts havia d’acabar algun dia i va ser l’Alacant qui els va derrotar per 5-1 i enviant l’equip riberenc a la 3ª plaça de colp i agafant els alacantins la primera plaça que ja no assoltarien. L’Alzira no es va rendir i tornà a assaborir la victòria fins a cinc voltes seguides més (Dédalos, 4-2; Eliocroca Lorca, 5-1; Pobla de Farnals, 0-6; Torreta Elda, 4-3 i Casino La Laguna, 5-1, venjant-se així de la derrota patida en la primera volta). El títol de lliga era molt complicat d’aconseguir quan restaven dos partits per acabar la competició. Alacant i Alzira estaven empatats a 18 victòries i 2 derrotes però amb l’enfrontament particular favorable als alacantins que perderen 4-2 al Pérez Puig j s’imposaren 5-1 a la localitat lucentina. A més, als rivals dels alzirenys els restava jugar contra un Pobla de Farnals ja salvat i l’Eliocroca de Lorca, ja descendit. L’Alzira havia d’enfrontar-se primer al Múrcia, que acabà amb el somni riberenc al guanyar 4-2. En l’última jornada l’Alzira havia de véncer el Mediterráneo València –a què va batre 2-4- i que l’Alacant perdera a Lorca, on s’imposà 0-6. Tot i la xicoteta decepció, el club tenia l’alegria de disputar per primera volta el play-off d’ascens (a què ja s’havia classificat la temporada anterior).

El 2n equip, format per Pepe Fuster, Carlos Rodilla, José Enrique Sanchis i Mario Caballero, coliderà la classificació de 2ª Nacional pel mes de novembre. A final de lliga acabà 5t. Dani Navasquillo, Paco Navalón, Pascual Gregori, Ramón Ferrandis i Salva Hidalgo formaven part de l’equip C en 1ª Autonòmica. El D estava en 2ª autonòmica amb Víctor Balaguer, Xavi i Salva Hidalgo, Francesc Benedí, Stephan Arnaud i Antonio Vila. Jugà la lligueta d’ascens i pujà a 1ª Autonòmica després de la reestructuració d’esta. En maig, Pepe Fuster, es va proclamar subcampió d’Espanya de l’associació de Veterans.

Víctor Pellicer se n’anà... per a tornar

Fase d’ascens a Divisió d’Honor La fase es va celebrar a Borges (Lleida). En participar com a subcampions havien d’enfrontar-se primer a un tercer classificat i de superar-la, normalment jugaria contra un campió. La duresa de la competició i la qualitat dels campions feia pràcticament impossible que un segon o tercer aconseguira l’ascens. De fet els sis que ascendiren foren els campions. Els alzirenys foren derrotats en la primera ronda pel San Xoan gallec per 4-2. Destacà la remuntada de Javi Rodilla contra l’excampió d’Espanya i exjugador de Super Divisió d’Honor, Rubén García.

Víctor Balaguer, sempre instruint i animant

Joan Tormo

QUASI CAMPIONS DE PRIMERA NACIONAL

2015 - 2016

Javi Rodilla, a Divisió d’Honor L’Alacant TM el va fitxar per disposar d’un autèntic equipàs que fóra ferm candidat al campionat d’Espanya juvenil i disposar d’un bon jugador en l’equip de Divisió d’Honor amb què aconseguir la permanència. Rodilla era un desconegut en la categoria. Solia ser alineat com a tercer jugador i va acabar donant més d’un Conjunt de 2ª Nacional: esglai a algun gran jugador, com Jiang Liu, l’ex Carlos Rodilla, Pepe Fuster, Mario Caballero I Àngel Balaguer de l’Alzira, que va ser derrotat pel jove alzireny. (en l’altra pàgina) Seguint repassant la trajectòria de l’Alzira TT, tancà el més de gener guanyant 0-6 a l’Elda i 4-3 al Mediterráneo. Encara que els alzirenys Alzira s’havia convertit ja en un clar aspirant a ocupar les perderen els dos partits a Granada, 6-0 a La Zubia i 4-3 tres posicions de privilegi que a final de temporada havia contra el Huétor Vega, seguiren mantenint la màxima pode disputar la fase d’ascens. Seguia disposant de Javi sició perquè havien jugat més partits que els zubians. No Rodilla, una promesa convertida ja en realitat, els vete- fallarien més fins la fi de la competició. Venceren l’Alacant rans jugadors Rafa del Valle i Joan Tormo i tornava al club 4-3, a l’Olías del Rey 2-4, 1-5 al Talavera de la Reina i 0-6 l’oliver Víctor Pellicer. al Ciudad Real. Acabà la seua participació imposant-se 5-1 al Progreso i altre 5-1 a UCAM Alsa City Cartagena. Els equips valencians quasi pogueren completar el grup 5 L’última jornada li deparà un cruel final. L’Alzira Tenis de 1ª Nacional. Alcoi, Pobla de Farnals, Mediterráneo Va- Taula descansava i a la Zubia, que tenia el puntaveratge lència, Torreta Elda, Elx i Alacant eren els rivals de l’Alzira particular a favor, li restava un partit que damunt era a a què s’hagueren d’afegir el Múrcia i UCAM Cartagena, casa i contra un rival ja salvat, la Pobla de Farnals. Els per una banda i els granadins de la Zubia i Huétor Vega poblans no oferiren resistència (6-0) i el títol se n’anà de per una altra. L’arranc de lliga va ser de nou magnífic colp a Granada. imposant-se en huit encontres: 1-5 a l’Alcoi, 2-4 a la Pobla Sense Javi Rodilla en les seues files i que Joan Tormo que de Farnals, 4-2 al Múrcia, 2-4 al Cartagena, 1-5 al Medi- no podia acudir a la fase d’ascens per un ineludible comterráneo València, 6-0 al Torreta Elda, 1-5 a l’Alacant i 4-2 promís laboral, el club va decidir no fer el dispendi econòals granadins de la Zubia. Però els torrons sembla que els mic per disputar-la, ja que estaven abocats a no aconsesentaren mal als alzirenys. Tornant de les vacances de Na- guir el somiat objectiu. A més, no podien alinear Àngel dal es desplaçaven a Elx per jugar contra l’avantpenúltim Balaguer perquè no havia jugat cap partit en el primer classificat,... i tornaren a casa amb un regalet en forma de equip durant tota la 2ª volta de la competició 5-1. Eixa impensable derrota va passar factura al final de El final de temporada sí va ser completament feliç per al temporada ja que va costar el títol de lliga. Els riberencs ja millor jugador alzireny de tots els temps a pesar de la continuaren líders fins l’última jornada. A mitjans de ge- seua joventut, Javi Rodilla. L’Alacant TM es va proclamar ner guanyaren 4-3 al Huétor Vega en l’últim partit que va campió d’Espanya juvenil per equips i ell va aconseguir jugar Javi Rodilla amb els alzirenys. també la condició d’esportista d’elit, de manera que podria estudiar l’enginyeria que ell anhelava, la de Telemàti-

ca. A la fi no li va fer falta ja que va accedir-hi per la nota que va traure en el selectiu. El 2n equip va anar 2n de 2ª Nacional durant bona part de la lliga amb Pepe Fuster, Carlos Rodilla, Mario Caballero i Àngel Balaguer en les seues files. El líder, Ciudad Real, era intractable i va ser campió de lliga. Finalment l’Alzira B acabà 3r. El C el formaven Pascual Gregori, Paco Navalón, Dani Navasquillo i José Ramón Ferrandis i jugà la promoció d’ascens a Super Autonòmica. En gener arribaren a estar 2ns de 1ª Autonòmica. Pepe Fuster es va proclamar campió d’Espanya de l’associació de veterans +60 i 3r d’Espanya de dobles junt a Pierre Guitart. Javi Rodilla acabà 3r en l’Autonòmic absolut.

Àngel Balaguer

Rafa del Valle

Javi Rodilla, campió d’Espanya juvenil per equips 99

CAMPIONS DE PRIMERA NACIONAL I ASCENS A DIVISIÓ D’HONOR

2016 - 2017

Celebració del títol de lliga de 1ª Nacional

Si una temporada s’ha d’emmarcar (i abans ja s’havien emmarcat moltes) és la 2016-17. Joan Tormo va deixar l’equip per haver d’atendre obligacions familiars i retornà al club de la seua localitat, Riba-roja, per a tindre un any amb menys responsabilitats. Això sí, va prometre que si l’Alzira pujava a Divisió d’Honor tornaria per al que fera falta. De fet, en l’últim partit de lliga va estar en la banda aportant tots els seus coneixements, que foren importants per acabar aconseguint el títol. Tornà Javi Rodilla de la seua estada a l’Alacant tot i que Jiang Liu va recomanar el seu fitxatge per al Mediterráneo en Divisió d’Honor. El jove alzireny no va voler abandonar de nou el club on havia crescut i volgué col·laborar per intentar fer realitat el somni de l’entitat, l’ascens a Divisió d’Honor. Continuaren Rafa del Valle i Víctor Pellicer, que hagueren d’afrontar la temporada completa sense tindre cap recanvi en cas que algú no poguera assistir a algun partit. Àngel Balaguer, en estar estudiant a Alcoi, jugava amb el segon equip i estava en la recambra per si era necessària la seua participació. Els desplaçaments variaren eixa temporada ja que foren enquadrats amb equips de Castella-La Manxa, Madrid, Múrcia i l’Alcoi, l’únic acompanyant valencià que tindria en la lliga després que Elx, Elda i Mediterráneo baixaren a 100

2ª Nacional i el Pobla de Farnals i Alacant renunciaren a la categoria. De fet la lliga es quedà amb sols 10 conjunts. La competició tornà a començar de manera impressionant amb set triomfs consecutius: 5-1 al Ciudad Real, 6-0 al Talavera de la Reina, 2-4 al Progreso de Móstoles i al Boadilla en el mateix cap de setmana, 5-1 a l’Ocaña, 2-4 a l’Alcoi i 6-0 a l’Olías del Rey. Vist que hi havia possibilitats de ser campions de lliga, es van plantejar fitxar un jugador estranger que disputara els partits més complicats i la fase d’ascens. Finalment, no hi hagué capacitat econòmica per afrontar-ho i amb la gent de la casa s’aconseguí l’objectiu. El començament d’any va ser el més negatiu de la temporada. Primer perdent 5-1 a Cartagena, tot i que per la vesprada els alzirenys guanyaren al Múrcia 2-4. Dos setmanes més tard, els murcians tornaven la visita a la capital de la Ribera i els tornaven també el 2-4. A pesar de les dos derrotes l’equip seguia en zona de fase d’ascens. En la següent jornada venceren 1-5 a la localitat toledana d’Ocaña però després d’un duríssim partit, caigueren a casa, davant l’Alcoi, per un ajustat 3-4. Eixa seria la tercera i última derrota. Quan semblava que tot podia estar perdut per a guanyar la lliga, la competició deparà la millor de les sorpreses als alzirenys. En la jornada de

descans per a l’Alzira, el primer cap de setmana de març, partit 2-1 a favor dels riberencs. Després Montalbán tel’Alcoi va perdre a Ocaña, 6é classificat. L’Alzira TT acabà nia l’oportunitat de tornar a ficar a la final el Cartagena la lliga amb sis victòries entre les quals es van produir de- però es va trobar un excels Rodilla que posà el 3-1. Pellicer rrotes dels seus rivals directes transcendentals en la clas- matxacà Garrido 3-0 i els departamentals no volgueren sificació final. La següent setmana, va véncer el Boadilla disputar l’últim encontre. 4-3, equip clau en la remuntada alzirenya. Els madrilenys Després del títol, guanyaren al sendemà a l’Alcoi el somiat ascens en la localitat peladillera. Amb 4 derrotes, per 2 del Cartagena i 3 de l’Alzira s’acomiadava La que semblava la més gran pràcticament del títol. El cap de les utopies fa uns anys es de setmana de l’1 i 2 d’abril va fer realitat el 13 de maig de l’Alzira obtingué tres victòries 2017. L’Alzira Tenis Taula es va “reials”. Guanyà 2-4 a l’Olías convertir en equip de la segona categoria estatal, la Divisió del Rey i 1-5 al Talavera de la d’Honor. Fa poc més d’un lusReina. Eixa mateixa vesprada, Homenatge en el Luis Suñer Picó tre, l’aleshores president Salva el Boadilla guanyà al Cartagena i amb el triomf 0-6 a Ciudad Hidalgo somiava amb tindre Real, l’Alzira tornava al lideratalgun dia l’equip en 1ª Nacioge. En la penúltima jornada els riberencs guanyaren 5-1 nal i en els últims quatre anys l’Alzira havia sumat dos al Progreso de Móstoles i Alzira i Cartagena arribaven a tercers llocs, un subcampionat i el títol de lliga, que van l’última jornada empatats a 14 victòries i 3 derrotes i tots donar la classificació durant els quatre anys per al playdos s’enfrontaven al Pérez Puig. Qui guanyara seria el off d’ascens. campió. Si el títol de lliga va ser històric, l’ascens va resultar èpic. I El 22 d’abril de 2017 passà a la curta però llorejada his- va tindre el mateix guió que l’últim partit de lliga. El rival tòria del club alzireny. L’Alzira Tenis Taula-Camarena va era el Huétor Vega, que només havia perdut un partit en tornar a superar-se i es proclamà Campió de lliga amb un tota la competició regular. Des d’Andalusia es pronosticontundent 5-1 sobre l’Alsa-Cartagena. El triomf va tin- cava que els granadins eren l’equip que més sort havia dre tots els condiments: Gran expectació, molts aficionats tingut amb el seu rival. Però no sabien realment amb qui des de diversos punts de la província, tensió des del primer s’anaven a enfrontar. punt, una qualitat dels jugadors excepcional i remuntada. Javi Rodilla va perdre 1-3 contra David Rosario, que noEn la primera partida, el tercer jugador alzireny, Víctor més havia sucumbit en dos dels deu partits jugats en lliga. Pellicer, es va enfrontar al número 1 de Cartagena, José Rafa del Valle tenia l’obligació de recuperar l’eliminatòria. Antonio Montalbán. Tot i lluitar de manera encomiable, Va guanyar 11-8 però va caure 7-11 i 2-11 en els següents. va arribar fins el 5é joc, però va perdre 12-10. Javi Rodilla, Amb un ajustat 11-9 i 11-6 va aconseguir el primer punt el 1r cap de sèrie riberenc, va avassallar Javier Valero, per riberenc. L’heroi del títol i l’ascens, Víctor Pellicer, va ob3-0. El punt clau va estar en la tercera partida. El xativí tindre el primer avantatge. I com el 22 d’abril, amb un Rafa del Valle va vore com se li escapaven el primer i ter- partidàs. Va guanyar 12-10 i 16-14. Va perdre el 3r amb cer joc que va començar guanyant 6-3 i 4-0 però acabà un altre ajustat 9-11 i per no perdre la tònica, es va impoempatant a 2. Es va arribar al 5é joc i el murcià Adrián sar 12-10 en l’últim. Els dos partits següents van ser quasi Garrido va tindre cinc boles de partit. El públic va ser clau un passeig. Sobretot el de Javi Rodilla, 3-0, deixant Pablo per a guanyar l’encontre. El mig centenar d’aficionats pre- Moreno amb 6, 5 i 4 punts. Per tancar una vesprada hissents (moltíssims per al tenis taula) van alçar els ànims tòrica per a l’esport alzireny, Víctor Pellicer va arredonir de Del Valle punt a punt, que va acabar decantant el l’eliminatòria amb un altre 3-0. Va véncer 11-7 el primer 101

joc i només el segon va haver d’anar fins a un 17-15. El granadí va eixir derrotat en el 3r i va caure també 11-7. La fita va ser gran, però més com es va aconseguir. A mitjans de temporada el club es va plantejar fitxar un jugador estranger per jugar els partits més importants i la fase. No obstant això, el que l’economia no va permetre, sí que ho va aconseguir la qualitat i la il·lusió dels joves Javi Rodilla i Víctor Pellicer i el veterà, que fa anys es va plantejar deixar-se la pràctica competitiva en no trobar reptes en la seua carrera, el xativí Rafa del Valle, amb Víctor Balaguer instruint-los i animant-los en la banda. L’Alzira Tenis Taula entrà així en l’elit del tenis taula espanyol. Al sendemà, l’equip alzireny va ser homenatjat en l’estadi Luis Suñer Picó amb la treta d’honor en el partit de la UD Alzira davant de 500 espectadors. El segon equip el compongueren Àngel Balaguer, Pepe Fuster, Carlos Rodilla, Pascual Gregori i Mario Caballero i va aconseguir la permanència en 2ª Nacional. El tercer equip començà liderant la taula de 1ª Autonòmica amb Juanjo Martínez, Fructuoso Sanz i Dani Navasquillo en les seues files. A la fi va acabar 4t classificat. Javi Rodilla era el 9é d’Espanya en el rànquing sub-23

102

amb sols 18 anys. En octubre va ser segon en el torneig estatal on s’enfrontà als jugadors de la Selecció Espanyola que estaven a la residència Blume. D’altra banda, es van produir altres triomfs destacables. Salva Hidalgo va quedar 3r en l’Autonòmic de l’associació de veterans. El 8 de juny, el club va sorprendre a Pepe Fuster descobrint el dibuix que l’artista Mai Hidalgo va fer d’ell en una de les parets del Pérez Puig, que va convertint-se en un particular “Hall of Fame” (Saló de la Fama) on també figura la representació de Rafa del Valle. Este homenatge va tindre el colofó tres dies després quan “Fus” es va proclamar per quart any consecutiu campió d’Espanya de l’Associació de jugadors veterans de tenis de taula, que reuneix a més de 600 associats. Després de guanyar tres anys consecutius en la categoria +60, s’imposà en +65. El benifaioner va guanyar la final al favorit, el corunyés Quico González que havia estat molts anys campió, per un ajustat 3-2.

“Fus”, un històric del tenis taula valencià Entre 1970 i 1990, Pepe Fuster va ser 9 vegades campió individual de València, diverses campió de dobles i per equips. Amb el seu Benifaió natal va jugar 7 anys en 1ª nacional amb un percentatge d’un 80% de victòries. També va jugar un top a Barcelona en estar entre els millors 16 d’Espanya. Sols li ha faltat un triomf en el campionat d’Espanya del que ha sigut 5 voltes subcampió. El seu joc és molt particular. Les gomes poden ser llises, per ser més atacant, o de pics, que frenen les boles rivals. Ell utilitza les segones però no es consideren com un jugador eminentment defensiu. Dins de la defensa, n’hi ha de clàssica, rebent les boles de lluny de la taula o activa, al damunt de la taula convertint-se en un frontó. El riberenc para els múltiples atacs dels rivals, moltes vegades 50 anys més joves, amb les dues tècniques però té la intel·ligència d’saber atacar i aconseguir punts no només per desgast i error del contrari. En juny de 2016 va jugar a Elx el Mundial de veterans amb Pierre Guitart.

DEBUT EN DIVISIÓ D’HONOR

2017 - 2018 Abans que començara la lliga, jugadors del club però es guanyà al Ripollet 2-4, un equip de la zona de descens. també provinents de tota la província es congregaren a Per últim, no es pogué arredonir el cap de setmana i es va Alzira durant dos sessions per rebre els ensenyaments del perdre a Olot per un altre 5-1. El primer partit a casa va ser prestigiós entrenador francés Stéphane Tradori. A més, contra el Mataró, un altre aspirant a l’ascens i igualment els jugadors de Divisió d’Honor entrenaren amb la millor es va perdre 2-4. Birlan empatà a 1 i després d’un gran jugadora espanyola de tots els temps, Sara Ramírez. La partit, Rodilla va perdre 2-3. Amb la derrota de Pellicer vesprada del 23 de setembre, el primer equip va ser home- tot semblava perdut però Rodilla es va imposar a un dels natjat en la 3ª Gala de l’Esport, celebrada al Gran Teatre. millors jugadors jóvens d’Espanya, Sergi Grau i posava el A finals de setembre de 2017, la Comunitat Valenciana 2 a 3. Birlan s’avançà 2-0 i amb un joc més empataria el es va quedar a les portes del títol de campió d’Espanya partit a tres i forçaria el desempat de dobles. No obstant de tenis taula de veterans, la qual va ser la millor clas- li pegà la volta al partit. Això sí, l’esforç va ser tal, que al sificació de la història sendemà el Mataró va del tenis taula valencià sucumbir 5-1 a Alacant. de seleccions autonòNovembre va ser posimiques. Després d’un tiu amb dos victòries a excepcional campionat casa per 5-1, la primera +60 celebrat a Torrijos contra un rival directe (Toledo), només Cataper la permanència, el lunya A es va poder imTermotur Calella i dos posar al trio format pel setmanes després contra el Fundació Hispalis benifaioner José Fuster, de Sevilla, aleshores l’oliver Pierre Guitart i 2n classificat. Un altre Nisio Aranguren, assistits per Antonio Calza. dels aspirants al títol, el Fins el moment, només Mijas de Màlaga, no va s’havien aconseguint tindre pietat i guanyà dos tercers llocs. 1-5. Per a tancar la priEquip de Divisió d’Honor Víctor Balaguer, Javi Rodilla, Víctor Pellicer, mera volta, es va jugar Per afrontar la nova Rafa del Valle, Joan Tormo i Andrei Birlan un doble partit a Graaventura en Divisió nada amb victòria 2-4 d’Honor, es va seguir contra el Huétor Vega i comptant amb Javi Rodilla, Rafa del Valle i Víctor Pellicer, als que es va afegir el derrota 4-2 davant La Zubia de Granada. El Sosmàtic Baromanés Andrei Birlan que reforçaria l’equip fins a Nadal. dalona arribà com a 4t classificat i s’endugué un 4-2 amb A partir de febrer, el jugador amb valor afegit era l’hindú què els alzirenys s’allunyaven a 4 punts del descens i es posaven a 2 del quart. Raj Mondal, 5t jugador de l’Índia. L’1 d’octubre començà la lliga de Divisió d’Honor i per arrancar, amb un rival de campanetes, un dels màxims A la fi de l’edició de l’actual llibre, començà la segona volaspirants a l’ascens, l’Alacant TM. Tot i el 5-1 rebut, els ta de la lliga amb una derrota per 0-6 contra el totpoderós alzirenys pogueren agafar la davantera en alguns jocs i líder, ASSSA Alacant. L’equip B guanyà al Xococap Xàtiva sorprendre els alacantins. En la 2ª jornada tocà viatjar a i liderava la taula de 2ª Nacional mentre que el Camarena Catalunya on disputaren tres encontres. El primer es va (l’equip C) era 2n de Primera Autonòmica a una victòria perdre contra el Borges 5-1, el segon, com estava previst, del líder, el Xococap Xàtiva B.

103

El millor Autonòmic de la història a Alzira El 23 de desembre, Alzira va tornar a acollir el campionat autonòmic per equips. El títol anà cap a Alacant que li l’arravatà al triomfador dels últims anys, el Mediterráneo València que estava en Super Divisió d’Honor mentre que els alacantins estan en una categoria menys i guanyaren la final 3-1. Amb un 3-2, l’Alzira guanyà la medalla de bronze al conjunt de 1ª Nacional, el Dama d’Elx. En fèmines, seguia dominant el panorama autonòmic l’Alacant amb Marina Ñíguez al capdavant. En l’actualitat, Pascual Gregori està encarregant-se de recuperar l’escola perquè isquen altres xiquets que en un futur prenguen el relleu dels actuals jugadors.

La Comunitat Valenciana, subcampiona d’Espanya

Joan Tormo, campió del zonal En un altre ambit, Joan Tormo va guanyar el zonal disputat a Villena i es va classificar com a cap de sèrie per al campionat d’Espanya que se celebrà a Valladolid. Javi Rodilla, com a cinquè classificat, també disputà l’estatal. 104

Equip de 2ª Nacional. Àngel Balaguer, Sergio Villanueva i Pepe Fuster

Equip de 1ª Autonòmica. Pascual Gregori, Fructuoso Sanz, Salva Hidalgo i Juanjo Ibáñez

A l’esquerra, l’Alzira TT, tercer en l’Autonòmic més dur de la historia del tenis taula valencià

105

Plaรงa del Regne, 1 Tel. 610 676 235

Pol. Mas de Tous, C/ Milรกn, 13 La Pobla de Vallbona

Tel. 651 896 694 javi@bricoben.com

BAR JOSEMAR

ESPECIALIDADES EN TAPAS Y ALMUERZOS

Tel. 96 201 29 73 Carrer Dr. Llansol, 12, 46600 Alzira

EEEEEEE E E E E E E E E

C/ Mayor Santa Catalina, 14 – 46600 ALZIRA – Teléfono 960.910.705 stacatalinacatorce@gmail.com

LA COMISSIÃ&#x201C; DE FESTES DE SANT ROC desitja a la Falla el Mercat unes bones festes falleres

a tots ens agrada

QUE LA NOSTRA FESTA SIGA LA MILLOR DEL MÓN Tindre-ho tot llest perquè triomfe la nostra paella, que ens duguen els xurros i el xocolate per a berenar un dia i un altre, i per descomptat, que no falten la música, els balls i les rialles per a viure la festa al màxim. Tu encarrega’t de passar-ho bé, que nosaltres ens encarreguem de tota la resta.

La teua tenda Consum a la Plaça Primer de Maig, s/n Tel. 962 417 564 www.consum.es

IMPRESSIÓ I MAQUETACIÓ

Gestión Gráfica EDITA

Associació Cultural Falla El Mercat (Alzira) COORDINACIÓ

David Chordà i Argente COL·LABORACIONS

Emilio Becerra, Consuelo Berenguer, María José Boluda, Mari Carmen Cano, María López, Tente Pérez, Bernat Ríos i Vicente Sanmartín. FOTOS

Ángel i Víctor Balaguer, Juan Miguel Araque “Hayack”-El Seis Doble, Bernat Ríos, David Chordà, Niclas, Rafa Requena, Juan Ferrandis, Enrique López, Fina Valiente-Tot Alzira i Xavier Espanya-Ribera Express. PUBLICITAT

Jorge Albado, Isabel i Víctor Balaguer, Cristina Berenguer, Javier Biosca, María Botella, Kiko, Mari Carmen i Paco Cano, David Chordà, Pepe Costa, Guillermo Daries, Vicent Ferrús, Bernat Garés, Fernando Gresa, Bernardo Hernándiz, Bernat i Bernardo Martínez, José Montalvà, Javi Orón, Tente Pérez, Bernat Ríos, Alfredo Sifre pare i fill i Juan Vila. AGRAÏMENTS

Salva Hidalgo, Ángel i Víctor Balaguer, Enrique López, Emilio i Héctor Sancho i resta de membres de l’Alzira Tenis Taula. Depòsit legal: V-199-2012

146

sucemart Limpieza de fosas sĂŠpticas y desatascos

Excavaciones y movimientos de tierra

Servicios urbanos

www.sucemart.com

P.I. SEPES ALBERIC 96 244 51 51