Llibret Falla El Mercat 2019

Falla El Mercat ALZIRA

ANEM A ESMORZAR

t ca er M El la ra al zi Al lF 0 ra 60 ltu 46 Cu – 6 ció , 8 83 ció lo ita cia ta 0 a il Ed so ça os 655 din arr As re r C - 4 oor a C ra Ad rre G i c err ier a s : le ec Ca I.F. ció ec a S tic Su C. irec io B Ege ar – D il er z ns ó Em sth ada ére cio Aliñ E t P ra at r Po nte abo ern rco ero Te l·L B a et z Co la M ll o t e a n l Fa en s G e o tín m c s r Vi arle e Gi ons Ma rá ue iq C rg Al o te àf Jo co ard as cio ar gr Pa rn a C ra dá oto ts om sió Be res abo hor s f er Col en es m Te ol·L d C ion agu all pr c i nu C l de

cià en

l Va

en , a ries cip tò rti ca ls pa vo n e es re on e tr om n e llib ts c ue Ll s.c re te en clo les le Es ifer s’in de al d ue is . esf q m res etr e Pr alle . ll F ww w

s v ta al ag at o im sa Ú i re Da or r B ir erc s m tín ó i xp i.

Ap to M M el ar ci ció s a s e op c d o on pr Ví rlo El ió nm et ca m u ni r pi uto Ca lla cac Sa aq ca ísti Pro so a Fa li te m fi ü e le mb p g á , de a Ex cen ny Gr lin y d e ts bl ca Vi isse ión oria iren sa bli D st s lz s on pu s r sp s la Ge se i A re rit e fa esc As rv a: mp al: es i Se d xe g 2 o les a e l r t n tic Ti 0 E it 01 re r s ib s a 50 pò 9-2 l ll nt de re Di 9 1 ió ife Vcc d re ls di n e La es e d

t re lib t l la en en la la l es a ria e pr cip tò s d r a de El rti oca mi t pe ´ús pa nv pre lita de l co els ra ió d ne oc Ge rom ncià p le va

en a ts nt re Ju a ib Ll la ir e de Alz s d an d´ ur gr ra nc at lle Co rm l Fa fo ca Lo

2018

Divendres 28 de setembre

A les 11.30 hores al Gran Teatre de la nostra ciutat, lliurament de RECOMPENSES de la Junta Local Fallera d´Alzira.

Dissabte 8 de desembre

A les 21.00 hores a la sala Rex Natura, NOMENAMENT de les Falleres Majors de la FALLA EL MERCAT per a l´exercici 2018-2019, senyoreta CRISTINA BERENGUER DELGADO i xiqueta LLUCH MARTÍNEZ TORMO.

A les 19.00 hores al Gran Teatre de la nostra ciutat, 25é Concurs de Teatre en Valencià.

Actuació de la FALLA EL MERCAT amb l obra “ JUBILATS I BEN PAGATS”, de Rosana Castillo.

Diumenge 30 de setembre

A les 19.00 hores al Gran Teatre de la nostra ciutat, 75 aniversari de la Junta Local Fallera.

A les 19.00 hores en l´església Arxiprestal de Santa Caterina, missa i processió en honor a la Mare de Déu del Lluch.

Dissabte 27 d´octubre

PROGRAMA D’ACTES 2018-2019

Diumenge 25 de novembre

A les 19.00 hores al Saló Noble de l´Excellentíssim Ajuntament d´Alzira, PROCLAMACIÓ de la Fallera Major d´Alzira i Reina de les festes de la Ciutat 2019, senyoreta MERCEDES BOHIGUES VALLS i de la Fallera Major Infantil d´Alzira 2019, xiqueta INÉS BRINES PELLICER.

Dissabte 3 de novembre

Dissabte 15 de desembre

Diumenge 16 de desembre

A les 19.00 hores al Gran Teatre, lliurament de premis del 25é Concurs de Teatre en Valencià

2019 Dissabte 19 de gener

Diumenge 4 de novembre

A les 18.00 hores al Gran Teatre, PRESENTACIÓ i exaltació de la nostra Fallera Major, CRISTINA BERENGUER DELGADO i imposició de bandes a la seua Cort d´Honor. Després s’oferirà a la sala Rex Natura un sopar amenizat per la “BIG BAND Tribut a FRANK SINATRA” i en finalitzar, ball amb l’orquestra “LA BESTIA”.

Dissabte 10 de novembre

A les 11.00 hores al Gran Teatre, PRESENTACIÓ i exaltació de la nostra Fallera Major Infantil, LLUCH MARTÍNEZ TORMO, i imposició de bandes a la seua Cort d´Honor. Després s’oferirà un dinar en la sala Rex Natura d´Alzira.

A les 19.00 hores al Gran Teatre, PRESENTACIÓ i exaltació de la Fallera Major d´Alzira i Reina de les Festes de la Ciutat 2019 i IMPOSICIÓ DE BANDES a la seua Cort d´Honor i a les Falleres Majors de les Comissions Falleres.

A les 12.00 hores al Gran Teatre, PRESENTACIÓ i Exaltació de la Fallera Major Infantil d´Alzira 2019 i IMPOSICIÓ DE BANDES a la seua Cort d´Honor i a les Falleres Majors Infantils de les Comissions Falleres.

A les 20.00 hores a la Casa de la Cultura, PRESENTACIÓ ESBOSSOS de SECCIÓ ESPECIAL, després sopar i discomòvil al casal de la falla Camí Nou.

Divendres 16 de novembre

A les 21.00 hores a la sala La Masía, SOPAR DE GALA del SECTOR “LA VILA”

Diumenge 3 de febrer

Dijous 14 de febrer

A les 20.00 hores a la Casa de la Cultura, inauguració de l´EXPOSICIÓ DEL NINOT.

Dissabte 16 de febrer

A les 20.00 hores X CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA a la Casa de la Cultura d´Alzira.

Divendres 22 de febrer

A les 20.00 hores al Gran Teatre, 2a gala de la cultura, premis – PONT DE FERRO - i lliurament dels premis als millors llibrets de les comissions falleres, premi de teatre i premis Certamen Literari.

Dissabte 23 de febrer

XXXIV Concurs de PAELLES de la Junta Local Fallera. Per a la Nostra Comissió, dinar al Casal del carrer Costa.

Diumenge 24 de febrer

A les 20.00 hores en la plaça del Regne, globotá i a continuación, dinar en honor de les falleres i presidents infantils de les comissions d´Alzira i festa infantil.

Dissabte 2 de març

A les 18.00 hores missa en memòria dels fallers difunts . En acabar, desfilarem fins a l´Ajuntament on des del balcó es farà el lliurament dels premis dels dos NINOTS INDULTATS de les falles 2019. A continuació, des del mateix balcó, la CRIDA a càrrec de les Falleres Majors d´Alzira 2019.

Dissabte 09 de març

A les 18.00 hores CAVALCADA multicolor.

Dimecres 13 de març

A les 14.00 hores Concurs Nacional de Mascletades a la plaça del Regne.

Dijous 14 de març

A les 14.00 hores Concurs Nacional de Mascletades a la Plaça del Regne A la Casa de la Cultura, CLOENDA de l´exposisió del ninot.

Divendres 15 de març

A les 11.00 hores visites de les Falleres Majors de les comissions a les tres falles d´especial.

A les 14.00 hores Concurs Nacional de Mascletades a la plaça del Regne en honor de les Falleres Majors de les comissions falleres d´Alzira. La nostra Fallera Major i el nostre President, dinaran a la carpa de la Junta Local Fallera.

A les 22.00 hores Sopar al nostre casal i a continuació “albaes” i ball amb la discomòvil “CAMARASA”.

Dissabte 16 de març

A les 14.00 hores . Concurs Nacional de Mascletades a la plaça del Regne.

Durant tot el dia “PLANTÀ” dels nostres monuments.

A les 22.00 hores sopar de plantà al nostre casal.

A les 24.00 hores plantà oficial de les falles grans.

Diumenge 17 de març

A les 08.00 hores farem la primera despertà per tot el barri amb moltes ganes de fer soroll.

Despertà oferida per les nostres Falleres Majors, CRISTINA BERENGUER DELGADO i LLUCH MARTÍNEZ TORMO. A les 09.30 hores esmorzar al nostre casal per a tots els membres de la comissió.

A les 11.00 hores recollida de les Falleres Majors i visita de cortesia a distintes comissions falleres.

A les 14.00 hores mascletà a la plaça del Regne.

A les 14.30 hores dinar al casal. En la sobretaula, lliurament dels diplomes i recompenses de la Junta Local Fallera.

A les 17.30 concentració al nostre casal per a acudir a l´Ajuntament al LLIURAMENT DE PREMIS dels monuments.

A les 22.00 hores sopar al nostre casal i a continuació ball amb l’orquestra “COSTA ESTE”.

18 de març

A les 08.00 hores despertà, oferida per les nostres Falleres Majors CRISTINA BERENGUER DELGADO i LLUCH MARTÍNEZ TORMO. A les 09.30 hores esmorzar al nostre casal per a tots els membres de la comissió.

A les 11.00 hores recollida de les Falleres Majors i visita de cortesia a distintes comissions falleres.

A les 14.00 hores mascletà a la Plaça del Regne.

A les 14.30 hores dinar al casal.

A les 16.30 hores concentració al nostre casal per assistir a la tradicional OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu del Lluch, Patrona de la Ciutat d´Alzira i a Sant Josep.

A les 22.00 hores sopar al nostre casal i a continuació ball amb la discomòvil “CAMARASA”.

19 de març SANT JOSEP

A les 08.00 hores última despertà d´enguany, però no patiu, l´any que ve n’hi haurá més.

Despertà oferida per les nostres Falleres Majors CRISTINA BERENGUER DELGADO i LLUCH MARTÍNEZ TORMO. A les 09.30 hores esmorzar especial del dia de Sant Josep.

A les 11.00 hores recollida de les Falleres Majors i visita de cortesia a distintes comissions falleres.

A les 14.00 hores gran “mascletà” a la plaça del Regne.

A les 16.30 hores concentració al nostre casal per anar a la DESFILADA DEL PASDOBLE des de la plaça de Sant Judes, i en terminar, ball amb la discomòvil “CAMARASA”.

A les 21.00 hores la Fallera Major Infantil d´Alzira, la Cort d´Honor i la Junta Local Fallera, visitaran la comissió guanyadora de la Secció Especial Infantil i es fará la CREMÀ d´este monument faller.

A les 22.00 hores la Fallera Major d´Alzira, la Cort d´Honor i la Junta Local Fallera, visitaran la comissió guanyadora de la Secció Especial i es fará la CREMÀ d´este monument faller.

A les 23.00 hores sopar al nostre casal.

La Comissió de la Falla El Mercat es reserva el dret de qualsevol modificació en aquest programa de festes atenent a les necessitats o circumstàncies que puguen sorgir sobre la marxa.

FRANCISCO JAVIER JOSÉ ESTEVE PRESIDENT

Quan una M és més que una lletra... es fa sentir en el cor Mare de Déu Mercat María Jofre María España

50 ANYS FALLER...… 2019 PRESIDENT 6 de febrer de 1969…A un mes de les Falles de l’últim any de la década dels 60 naix un xiquet a la Vila. El primer de quatre germans: Paco, Aurora, Amparo i Maria i fill d’Aurora Esteve i Paco José, el sempre conegut per Paco el del Mercat.

Els meus pares, els responsables de la formació del meu caràcter i els que m’han mostrat els passos a seguir en la vida.

Les amistats més sòlides també les he consolidades des de la infància en el Mercat. El meu àlbum personal de fotografies està replet d’històries i anècdotes compartides amb molts fallers i falleres que hui en dia continuen formant part del meu cercle d’amics dins i fora de la falla.

No hi ha millor homenatge a la memòria d’un pare que imitar noblement les seues virtuts, i ser president del Mercat em brinda l’oportunitat d’imitar una molt brillant que ell tenia: treballar per la falla i sentir la de les Dos dones i un pato com una part de la seua família.

Podria dir que les cançons de “l’Època Daurada” del Pop espanyol foren la banda sonora de la meua joventut, però si pense en aquells anys de falles, en aquelles nits del mes de març, he de reconéixer que en realitat la música protagonista va ser aquella que ens feia ballar i desfilar a tota la comissió a ritme d’orquestra, xaranga, pasdoble i passacarrers.

Els convide a través d’este saluda a viatjar per la lectura a la biografia d’un faller que vol compartir alguns aspectes personals i també de gratitud cap a este gran col·lectitu de falleres i fallers que especialment enguany m’han oferit el seu suport incondicional.

L’any 1990 cridà la meua atenció una fallera, que encapritxada amb un bombó de l’aparador de la Pastisseria Llopis, una nit de falles, em donà l’oportunitat de complir el seu desig. La fillola de Jesús Peláez i Xelo Bialcanet…I tan dolça va ser la cosa… que fins a hui.

L’itinerari està dissenyat des de la il·lusió, de la mateixa manera que ho va fer aquell geògraf i escriptor grec, Pausànias, en escriure l’obra considerada com la primera guia de viatges de la història.

La meua és una família amb una llarga trajectòria fallera, que continua creixent amb l’arribada dels meus fills, Javier, Sergio i Jorge, tots tres presidents infantils a les falles del segle XXI, i que han heretat eixe sentiment de devoció per la nostra festa. Quin orgull és poder dir que les tres generacions som i serem... mercaters per naturalea.

La durada del viatge, 50 anys, i la pròxima parada, l’actualitat… 2019.

President.

Baix la presidència d’Antonio Martínez Pascual a la falla, comence a caminar pel barri del Mercat i els millors records i esdeveniments de la meua vida estan sempre vinculats a esta comissió.

Els anys 70 conformen la meua infància. La recorde feliç, segurament per la sort que he tingut de créixer en un ambient tan faller. En aquella època, mon pare compaginava la seua feina al bar amb els càrrecs, sobretot de vicepresident, en la directiva de la falla, i ma mare, incansable treballadora, ens criava entre casa i casal, entre vestits de fallera, mantellines i adressos per a tres xiquetes i cosint els millors entredosos de randes de valencienne per a mon pare i per a mi.

Com també ho sou tots vosaltres, mercateres i mercaters de la meua benvolguda comissió. Sense el treball conjunt res d’açò seria una realitat.

Gràcies pel vostre entusiasme, per animar-me i acompanyar-me en esta aventura des del primer dia, per la vostra presència i participació i per donar-me suport sempre.

Una Flama d’Or i Murta que reconeix la meua trajectòria com a faller és important, però res és comparable a l’honor de ser president de la Falla El Mercat i rebre la més alta recompensa: l’estima i l’afecte que he rebut de tots i cadascun de vosaltres.

Estem en Falles, visca la Falla El Mercat !

CRISTINA BERENGUER DELGADO

FALLERA MAJOR

A LA NOSTRA FALLERA MAJOR

CRISTINA Amb el teu sempre tendre somriure,

amb els bucles dels teus cabells al vent, l’elegant forma de la teua cintura captiva, a la llunyania, els anhels del món sencer.

Amb la gràcia que el teu cos adorna conquestes tot el que t’envolta, i encara sense proposar-t’ho, l’admiració generes a tots quan et veuen, “preciosa i gentil fallera”.

Entre tubs d’assaig i provetes descobrixes noves fragàncies, que la teua generositat allibera, perfumant tot el teu entorn i la nostra festa fallera.

Els teus somnis s’estan complint, Cristina, el teu any ara comença, viu-lo amb intensitat que en el cor sempre queda.

Eres la nostra Fallera Major, eres... d’El Mercat, la seua Reina.

P.C.

MONUMENT GRAN 2018

SEGON PREMI DE LA SECCIÓ ESPECIAL

ARTISTA: RAFAEL IBÁÑEZ LEMA: QUAN LA MAR ARRASA, QUEDA´T A CASA

DISSENY: DANI GÓMEZ –· PINTURA I DECORACIÓ: MIGUEL SANTAEULALIA I ZVONIMIR MODELADO: DIDI I JOSÉ RIVES · POETA: QUINO PUIG COL·LABORACIONS: PAU CARRASCOSA I SERGIO PENEDÉS

ARTISTA: RAFAEL IBÁÑEZ · LEMA: MERCATERS PER NATURALEA –

MONUMENT GRAN 2019 SECCIÓ ESPECIAL

I és que els Picapedra, des que estan governant, l’independentisme cada vegada va a més.

Serà perquè ens calfem el cap a Catalunya i no ens adonem que no arribem a final de mes.

I vostés diran ara “qui són els Picapedra?”

Doncs, Pedro Picasánchez i Pablo Marmoliglesias.

Quina causalitat que tinguen este nom perquè amb el seu pensar encara viuen a Lutècia.

Com en un concurs d’Astérix i Obélix fan carreres damunt d’un porc senglar.

A vore qui dels dos arriba primer i a la Moncloa es pot acoblar.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA GRAN

POETA: VICENTE SANMARTÍN VÁZQUEZ

Poques són les coses que realment importen i els governants no volen donar ni un pas.

Encara que el medi ambient és important, com que les cabres no voten, no se li fa cas.

Els valencians no podem ser independents perquè tenim coses millors en què pensar, no com a Catalunya o al País Basc, nosaltres ja tenim prou pel qual lluitar.

També per la Casella hi ha cérvols passejant i això és una cosa que en pocs llocs es poc dir.

Encara que a molts la Casella els sone a xupito d’anís és un lloc molt bonic on poder acudir.

Tenim un gran paratge natural increïble igual que el Monestir amb la Torre dels Coloms, però no els parles als polítics sobre restaurar-los perquè els tocaràs els collons.

La independència podria estar bé, no seré jo el que la fique a parir però millor seria que arreglaren l’economia perquè viure amb 5 euros al dia és un patir.

Adéu al patrimoni històric d’Alzira.

No queden muralles, ni castells ni monestirs.

Si Jaume Primer alçara de nou el cap ens feia de galtades i ens pegava un tir.

Fins i tot les taronges estan desapareixent.

Del que era el Bressol de la Clementina ara és el bressol del caqui que és més rendible fins que els compren els magatzems de la Xina.

Jaume for President of República Alzirenya diuen des de la bancada de l’esquerra.

Des de la bancada de la dreta només veuen un estranger volent donar guerra.

Si parlem dels entrepans pots morir-te perquè te’l poden fer de xipirons o tortuga.

Estem orientalitzant-nos lentament i acabarem menjant entrepans d’eruga.

Per a l’únic que servixen els tarongers és per a que facen bonic les taronges.

Sempre es queden penjades en l’arbre perquè vagen a resar-li les monges.

Què faria míster Jaume si veiera ara Alzira?

Es tiraria a plorar o ens donaria un abraç?

Això només ho sabrà ell des del cel però de segur que se n’adona que tenim un retàrd.

Són els precursors del menjar a domicili i de menjars com la soja amb bambú i tenca, creadors dels esmorzars low-cost i de qualsevol cosa que en vore-ho es trenca.

Només servixen per a una cosa els tarongers, per a llenya, fer ninots o cuinar menjades i això també té utilitat per als valencians perquè som artistes fent torraes.

Jaume Primer, tarongers i la Xina, pareix que vaja tot agarrat del braç perquè un regnava, l’altre és un símbol i d’altres per a fer diners són uns cracs.

Només falta que porten la seua religió, que es resar-li a Buda (un home prou antic).

No sé el que realment va fer este home però sí que sé que li fa falta un bypass gàstric.

Resarem a Buda a vore si tenim més sort i no es tornen a inundar les Basses o Venècia, perquè en les pròximes pluges torrencials no tinguen més tsunamis en l’Alquenència.

Recorda aquella escena on Neró tocava l’arpa mentre es cremava el que quedava de Roma.

Ofegant-nos en aigua és més interessant perquè et distraus veient com passen les zòdiac.

Pobre Jaume Primer el Conqueridor que a Al-Jazira va fer noble i prou pija.

L’hauríem de fer ara alcalde d’Alzira encara que faríem el plens amb una ouija.

Tot i això faria més que els polítics que no saben donar solucions al problemes.

Són artistes a crear discussions i en els plens perdent les formes.

Al principi per Alzira hi havia pocs xinesos i només tenien per a vendre un ramell de flor.

Hui tenen basars, bars i Mercedes i són treballadors de tot cor.

Tota la vida amb el mateix problema i no hi ha forma de tindre segun els garatges per molts col·lectors que s’inventen sempre cal traure aigua dels baixos.

Existixen algunes inconveniències amb els bars.

Ja no pots demanar uns bons cremaets.

Si els demanes en un bar de xinesos te trauen un extintor i criden els bombers.

I si de baixos estem parlant en la crítica res pitjor que la plaga de rates i polls.

El flautista a soletes no pot fer res al respecte.

Necessita com a mínim la Filharmònica de Londres.

Cucales, rates, palomes i estornells.

En Alzira ja està quasi completa.

A vore si compra l’Ajuntament una girafa i muntem un zoo en la placeta.

Per això que hi ha tant d’animalet no pots anar a més de trenta en la població, menys en les zones de les Basses i el Venècia perquè allí els vaixells no tenen limitació.

Monuments oblidats i altres ficats de nou però la Murta oblidada perquè això els importa un ou.

D’oca a oca i tire perquè em toca.

Enguany ja tenim eleccions.

A la Junta Local Fallera i a l’alcaldia es preveuen calbots a mogolló.

PP, Ciutadans o socialistes, Esquerra Unida, Compromís o Vox. Van ser unes eleccions interessants on es ficaran a parir entre tots.

Enguany que hi ha eleccions les coses van a pitjor.

S’obliden dels problemes per a fer-se el selfi millor

Així que aneu fent aplecs d’exterminadors que vinguen a Alzira amb tanques i llançaflames per a carregar-se a totes les rates i cucales que es passegen com si res per carrers i places.

Així que alzirenys disfruteu el votat i sobretot en que ja són quasi Falles, que això no ens ho llevarà ningú encara que estiguen mal governades.

Les fàbriques de raticida no donen a coll per tant de fer trampes per agafar-les, estem fent tots malament l’estratègia perquè no cal matar-les sinó adoptar-les.

I no només tenim fauna escampada per terra En ZooAlzira tenim fauna també volant.

Tornem a tindre una plaga de pardals que estan tot el dia per la placeta cagant.

Encara no tenim molts coloms però tot es qüestió de temps.

En tindre uns pocs més dies hi haurà més pardals que ciment.

la Junta Local Fallera no es queda arrere.

Jaume es presenta i Muñoz vol fer el mateix.

Hi haurà galtades per la corona de les falles que té més faena del que pareix.

Fart de tot i falta de res i Alzira seguix igual amb zones inundades i cagades de pardal.

I com a resum d’esta crítica perquè tothom quede sabedor passeu unes meravelloses Falles que això no ens ho lleva cap “salvador”.

Així que rigueu i disfruteu però sempre contra l’agressió sexual perquè el primer és gaudir i qui no ho faça és un animal.

VISITA DE LA COMISSIÓ AL TALLER DE L’ARTISTA

COMISSIÓ

RECOMPENSES JUNTA LOCAL FALLERA 2018/2019 FLAMA D´OR, MURTA I BRILLANTS Bernardo Martínez Pérez FLAMA D´OR i MURTA Vicente López Plasencia José Costa Boquera FLAMA D´OR Mª Ángeles Beneyto Fayos María España Bravo FLAMA D´ARGENT i MURTA Enrique V. Baviera Capuz Fany Lara Mocholí Óscar Salvador Pérez Teresa Casterá Redal Esteban Roca Gómez

FLAMA D´ARGENT Cristina Berenguer Delgado Claudia Añón Alarcón Vicente Ferrús Montalvá Carlos Cano Rebolledo TITOL POSTUM Alfredo Sifre Rubio María Jofre Meliá

INFANTILS COET D´OR Jorge Raúl Calabuig Máñez Emi Calabuig Mañez Andrea Castillo Castillo Bernat Tetuán Juan COET D´ARGENT Lluch Martínez Tormo Carlos Cano Martínez María Albado Botella Mario Vila López

MARÍA ESPAÑA Maria, costa parlar des del cor, amiga. Soc incapaç de mesurar el dolor de la teua família.

Saps que la nostra pena reflectix el valor de l’amistat. I en nom de totes les persones en què has deixat empremta voldria explicar-li al món qui era MARIA ESPAÑA BRAVO. Però d’això el món ja sap molt. Et volíem i et voldrem eternament perquè tu ens volies. Tan forta i tan brava com els teus cognoms. Ens vas ensenyar a totes com ser millors dones, millors amigues i els qui vam voler aprendre de tu ens sentim trencades però també orgulloses de tot el que has sembrat i deixes en cadascuna de nosaltres. El teu exemple de vida ara serà el nostre. Ho hem promés, però que difícil serà fer-ho sense tu. Buscarem la pau on tu ho feies, a la mar, a la platja, al sol, caminant, escrivint, en la música... i mira a vore com ho fas però has de seguir de la mà amb nosaltres. Perquè esta llum que tu tenies ens faça més fàcil la vida als que tant t’anem a trobar en falta. I és que ens ha faltat temps, amiga, però per tot el que hem compartit no cap en una vida la nostra gratitud. Este és el nostre xicotet homenatge. Per haver sigut el nostre Àngel et mereixes la vida eterna. Et volem amb tota l’ànima i t’emportes un trosset del nostre cor, Maria.

Desampa, Ana, Lorena i Janina.

Fins sempre, estimada amiga.

M

IN E M

O M

RIA

M

O M

IN E M

IR A

MARÍA JOFRE “Bon dia amiga, com estàs?”

“De categoria.”

Això em deia tots els dies. Eixa era Maria.

Sempre contenta i disposada a ajudar a tots aquells que ho necessitàrem.

Maria, la teua energia, sempre positiva, ens ha ensenyat a mirar sempre endavant amb un gran somriure. Quina sort hem tingut de poder estar al teu costat.

Ací, a la teua falla El Mercat ja trobem a faltar els teus pastissos i les llepolies i al concurs “Tu cara me suena”, les teues sisters estem un poc desconcertades.

Però com tu ens has transmés, sempre hem de mirar endavant i ahí estarem.

Amiga, has canviat de domicili i ara vius al cel. Està un poc lluny, però també sé que estàs pendent de tots els que ens hem quedat ací. Estigues tranquil·la perquè tots som molt lluitadors i forts com tu. Ara gaudix del que tens i descansa.

Ací també estaràs al cor de cadascun de nosaltres i cada dia de falles, quan comence la mascletà, recordarem que ahí estàs tu, menejant tot el que tingues per davant per a fer bona cosa de soroll.

Et vullc molt, amiga, i tots te trobem molt a faltar.

Mari Ángeles Pérez

JUNTA DIRECTIVA President: Francisco Javier José Esteve Fallera Major: Cristina Berenguer Delgado Adjunt a Presidència: Francisco José Cano Saurina Vicepresident de Monument: Vicente Pérez Garrido Vicepresidents de Recursos Externs : Guillermo Daries Oliver Jorge Albado Goig Vicepresidents de Festes: María López March Rosa María Martínez Torres Javier Biosca Bordas Vicepresident Econòmic: Bernardo Hernándiz Aranda Secretarìa: Lorena Tomás Piquer

Tresorer: Bernat Cucarella Pérez Delegats Censos i Recompenses: Bernat Ríos Furió Loreto Ríos Petit Delegada de Loteria: Cristina Gresa Calvo Delegats de Festes: Óscar Salvador Pérez Rosa March Sanfelix Rosa María Ferrer Zurriaga Alberto Pedro Salazar Ana Egea Sierra Paqui Blay Valentín Raquel Colomer Estornell Mª Pilar Castillo Torres Mª Ángeles Pérez Juan Mer Pérez Garrido Delegada de Xaranga: Carmen María Ríos Pellicer Delegades d´Infantils i Pasdoble: María Jesús Molina Peñaranda Gracia Martínez Arocas Delegada de Mitjans de Comunicació i Protocol: Mª Carmen Cano Saurina Delegada de Junta Local: María Loreto Petit Pérez Vicente Boluda Castelló Delegats de Llibret: Emilio Becerra Carrillo Esther Egea Sierra Delegat de Cultura: Bernat Ríos Furió Delegada de Teatre: Rosana Castillo Torres

Delegats de Pirotècnia: Francisco Javier Orón Redal Juan Vila Cuenca Delegats del Centenari: Janina Pellicer Bialcanet Bernardo Cucarella Fernández Delegats Jurídics: Juan Eduardo Santón Moreno Rafael Presencia Redal Assessor Presidència: Herminio Crespo Noheda Delegats de Monument: Herminio Crespo Llopis Pablo Santón Pons Bernat Cucarella Pérez Bernardo Martínez Pérez Delegats de Suport Publicitat: Bernat Garés Ferrer Raúl Armengol Jordán Delegats Relacions Públiques: Javier Biosca Bordas Carlos Cano Rebolledo Josep Martínez Arocas Raúl Armengol Jordán Casalers: Bernardo Martínez Pérez Fernando José Gresa Calvo Lidia Orón Gómez Jordi Torremocha Ausina Delegades Sector: Paula Balaguer Jofre Loreto Ríos Petit Delegats Xarxes Socials i Web: Mª Carmen Cano Saurina Vicente Pérez Garrido David Chordà Argente Delegat artístic: Víctor Balaguer Armiñana

VOCALS

Eric Almiñana Rubio Juan Andrés Borja José Andrés Gil María Andrés Gil Eva Claudia Añón Alarcón Clara Arias Rosell Esther Artal Garrigues Isabel Balaguer García Alejandro Bargues Oliver Valentina Baviera Canet Enrique Vicente Baviera Capuz María Becerra Egea Desampa Bellver Goig Alejandro Bellver Tudela Mª Ángeles Beneyto Fayos Consuelo Bialcanet Lorente Claudia Biosca Gascó María Ángeles Borja Albiñana María Botella Esteve Selma Boudjelal Montalvá Sonsoles Calabuig Crespo Laura Calabuig Crespo Jorge Calabuig Suñer Sergio Calabuig Suñer Alejandro Calvo Boluda María Cristina Calvo Caro Josep Camarasa Prado Mª Ángeles Canet Buitrago Vanesa Cano España Francisco José Cano García Eduard Carreres Quiles Carlos Casterá Jiménez Teresa Casterá Redal Daniel Castillejo Català Luís Vicente Castillo Moya Mª Ángeles Catalán Sierra Adrià Cerdà Fontana Agustín Salvador Clari Llopis María José Costa Bialcanet

Enrique L. Costa Boquera José Costa Boquera Miguel Costa Pelufo Christian Creix Andrés José Manuel Creix Herreros Liliana Crespo Llopis Sonsoles Crespo Zazo Mª Del Mar Dalmau Ferrer Carla Daries Bellver Ángela Daries Bellver Noelia Domingo Moreno Javier Dorado Díaz Carles Dorado Vera Laura Escriba Gómez Ana Escuder Ortega Diamar España Cucarella Ana Fayos España Toni Fayos España Paula Fayos España Antonio Fayos Soriano Noelia Ferrís Pineño Vicente Ferrús Montalvo María Fontana Comes Ismael Furió Rausell Carlos García Albiñana Raúl García Box Silvia Garés Ferrer Alicia Gascó Alcudia Salvador Gil Oliver Vicente Giménez Hernandis Mar Giménez Margarit Natalia Goig Adán Carlos Gómez Lorente Ximo Gómez Peris Rubén Gómez Peris Fernando Gresa Villanueva Ana Isabel Hervás Lláser Óscar Hervás Petit Tania Iñigo Piquer

Isabel Itures García Víctor M Jorques Granero Aurora José Esteve Francisco Javier José Pellicer Fany Lara Mocholí Mª Asunción Llopis Herrero Aitana López Bou Abraham López Escrivá Vicente López Plasencia Sergi Lorenzo Rosell Emi Mañez García Ana María March Martínez Marta Martí Palacios Murta Martínez Beneyto Josep Martínez Cambra Ximo Martínez Costa Marta Martínez March Bernardo Martínez Pérez Mario Martínez Samblancat Eduardo José Martínez Sansegundo María Martínez Tormo Bernardo Martínez Torres Paola Matamoros Moreno Rosa María Montalva Felices Francisco Montalvá Ferrús Javier Montalvá Ferrús Gerard Moya Roig Sergio Ochoa Tortajada Juan Ortega Pelufo Viktor Ouchinnikov Alicia Pau Llopis Jesús Peláez Riol Mª Carmen Pellicer Marzal Ana Pelufo Fernández Marina Peña López Fernando Pérez Bono Sandra Pérez Lara Tania Pérez Lara Amparo Piera Alfonso Laura Piera Domínguez

Mª José Piquer Sanjuán Andrea Pla Calabuig Mª Carmen Pons Iborra Rosa María Puig Peris Alba Requeja Montalvá David Ríos Furió David Ríos Pellicer Bernat Ríos Petit Laia Ripoll Torremocha Esteban Roca Gómez Adrián Rodríguez Baudru Samuel Rodríguez Baudru Marta Rosell Franes Claudia Rovira Yago Curro Ruiz Pérez Fran Ruiz Pérez María Santón Pons Carmen Santón Pons Marta Santos Sanchis Mª Carmen Saurina Plá Mª Victoria Sierra Palomares Alfredo Sifre Serra Miguel Ángel Simón Laudes Patricio Soler Montalvo Blanca María Soriano Castillo Bernardo Soriano Hurtado Bernardo Tetuán Albelda Aurora Tetuán José Germán Tomas Calatayud Paula Tomas Garrigues Teresa Tormo Cuenca Lucia Torremocha Costa Rosa Torres Palau Daniel Ull Molina María Jesús Vera Casas Ramón Vidal Mira Bernardo José Vila Roig Celia Zanón Castillo

VOCALS

COMISSIรณ INFANTIL

RAUL ARMENGOL CANO

PRESIDENT INFANTIL

SALUTACIÓ DEL

PRESIDENT INFANTIL Hola, soc Raúl Armengol,

Enguany, amb orgull però també amb responsabilitat, tinc l’honor de dirigir-me a vosaltres a traves d’estes línies com a president infantil de la nostra falla El Mercat.

Mai vaig pensar que m’il·liusionara tant desfilar com a president Infantil i em fa sentir un privilegiat. Junt amb Lluch, la meua FMI, Cris, la nostra FM i Paco, el nostre president, vull convidar-vos a tots a gaudir de les nostres festes participant en tots els actes: tirant coets, eixint als passacarrers, sentint la música, ballant i jugant...

Vos espere al nostre casal! Eixiu al carrer, poseu-vos la brusa i crideu amb nosaltres: ¡Visquen les Falles i visca la Falla El Mercat!

LLUCH MARTÍNEZ TORMO FALLERA MAJOR INFANTIL

A LA NOSTRA FALLERA MAJOR INFANTIL

LLUCH

Vas aparéixer en una nit de trons i llamps, plorant i cridant, però la música et va calmar i l’olor de pólvora et va fer somriure.

El cel als teus ulls, la Lluna a la teua boca, quan parles el cor em toca.

Somriure encisador de fallereta feliç i agraïda de representar la seua falla, El Mercat, on et sents tan estimada i acompanyada.

Es nota la gran il·lusió que es respira al teu voltant. I entre tots han fet la seua tasca per vore’t preciosa i elegant.

Lluch, cal desitjar-te el millor. La felicitat ha de ser plena.

Ja ha arribat el teu somni de ser fallera major, de riure, de ballar, de plorar i de gaudir d’este conte de fades que és la festa més gran del nostre poble, LES FALLES. Que els coets i pasdobles s’escolten pertot arreu, l’estandard ben alt, que la festa comence i el foc captivador ens transporte als nostres somnis…..

Pep Martínez

MONUMENT INFANTIL 2018

TERCER PREMI DE LA SECCIÓ ESPECIAL

ARTISTA: SALVA BAÑULS · LEMA: L’ENLLAÇ DELS MEUS PARES EN FOTOS

DISSENY: PACO CAMALLONGA

ARTISTA: VICENTE GOMAR · LEMA: PAUSANIAS

MONUMENT INFANTIL 2019 SECCIÓ ESPECIAL

Una vegada hi havia un viatger que amb diners i paciència s’enlairà.

A soles com Willy Fogg s’escapà i amb mil i una aventures un dia tornà Li costà anar-se’n de casa per fer faena però el seu viatge era molt necessari.

Cadascú tenim una faena en esta vida i has de complir-la sense ser temerari.

EXPLICACIÓ DE LA FALLA INFANTIL

A molts països va anar el viatger però en cap lloc millor ha estat.

Per dotzenes de països va passar i on estava era en la nostra Comunitat.

El somni del viatger era anar pel món i es va haver d’esforçar per a fer-ho perquè en esta vida res és regalat i has de lluitar per obtindre-ho.

POETA: VICENTE SANMARTÍN VÁZQUEZ

Així que mans a l’obra i a viatjar si vols, però no esperes que ningú res et done perquè encara que t’embrutes de pols has de fer que el vaixell no s’afone.

Encara que per globus aerostàtic o espentat per una manada de llops, que mai et pare res per a complir els teus somnis i ves cap avant malgrat el que et diguen tots.

I és que viatjar també és un plaer.

No nomes per a arribar al teu destí, sinó pel que veus durant el camí que també és un plaer per als sentits.

No dormes com Alícia la de les meravelles o et perdràs el que està per vindre.

Millor que admires el camí per on vas perquè eixa sensació no es pot comprar ni vendre.

Mai et fies del que diu la història oficial.

Sempre l’escriuen els vencedors.

Tin la ment sempre oberta a aventures i sempre confia en la gent de bons cors.

Hi ha molts tipus de viatges per a fer en la vida.

Per camí, en vivències o amb la família, però el que importa és fer nous camins i voràs com eixa sensació l´ànima t’alleuja.

L’Àsia també és agradable de visitar pels seus edificis i gran costums. És un plaer vore aquells països abans que es transformen en fum.

Anglaterra és un destí molt interessant perquè els anglesos són molt refinats, tot i que tenen un xicotet defecte i és que en Falles van per València rebotats.

També pots anar a Brussel·les, un país bonic encara que el pitjor són les seues cols i el millor els gofres del Mannenken pis.

I com no, cal visitar també Lapània per a vore la casa del pare Noel abans que de tant de menjar galletes es transforme en un autèntic tonell.

Vore amples muntanyes i bonics rius, encara que d’això tambe tenim a Alzira, perquè a casa tenim monuments tan bonics com les coves d’Altamira.

Des del Monestir fins a les Muralles, des dels Casalicis fins a la torre dels Coloms, venim i visiteu Alzira... i voreu com açò sí que té collons.

Pots arribar si vols fins als països àrabs amb una cultura tremendament antiga i també carrers tan llargs i inclinats que en vore’ls, t’entra un atac de fatiga.

En dron, zepelí, globus o ala delta. És igual com li pegues la volta al món.

L’important és fer cultura i viatjar i vore coses tan boniques que no tenen nom.

Una civilització que té milers d’anys d’història i de seguir així pot tindre un miler més.

Si no et fies del que estic dient, nomes falta que aneu a visitar Marràqueix.

No feu cas a historiadors, filòsofs ni poetes.

No feu cas si vos diuen que alguna cosa no podeu fer.

Si ho penses és perquè ho pots aconseguir i la resta és només treball de matalafer.

VISITA DE LA COMISSIÓ AL TALLER DE L’ARTISTA INFANTIL

President RaĂşl Armengol Cano Fallera Major Lluch MartĂ­nez Tormo

COMISSIÓ

José Albado Botella María Albado Botella Josep Andrés Borja Victoria Andrés Jofre Borja Armengol Cano Javier Biosca Gascó Daniel Boluda RosellRaúl Calabuig Mañez Emi Calabuig Mañez Claudia Camarasa SierraManuel Cano Martínez Carlos Cano Martínez Carla Castera PieraPaula Castillo Castillo Andrea Castillo Castillo Carla Costa FerrisEmma Costa Oliver Samuel Costa Oliver Paula Creix Andrés Ilenia Díaz Ferrus Yaiza Díaz Ferrus María Escuder Ortega Vega Fernández Piera Martina Garés Martínez Alberto de Gil Domingo Alejandra de Gil Domingo Lola Gómez Artal Carles Hernandiz Hervas Bernat Hernandiz Hervas Jaime Hervas Giner Fanny Hervas Petit Jorge José Pellicer Sergio José Pellicer Bernat Martínez Beneyto Ariadna Martínez Beneyto Ausiás Martínez Molina Jimena Martínez Montalva Cayetana Martínez Montalva Natalia Mazo Martínez Valeria Montagud Ribes Carles Montalva España Pablo Montalva España Martina Palomares Älvarez Pablo Sifre Pellicer Martin Sifre Pellicer Héctor Sifre Pellicer Mireia Soriano Castillo Bernat Tetuán José María Tovar Salvador Carla Vila López Mario Vila López Pablo Vila López Julia Vila Puig

COMISSIÓ INFANTIL

IX CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA D’ALZIRA ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA EL MERCAT

E

l IX Concurs de Cambra d’Alzira es va realitzar el dia 24 de febrer de 2018. Era un repte important organitzar per novena vegada un concurs d’estes característiques. Al concurs es van presentar 4 grups, procedents de tota Espanya. Es van entregar els premis següents: 1r Premi: Quartet ad Libitum

Premi del públic: Dúo Xistra El concert del grup guanyador, Quartet Ad Libitum, es va realitzar el dissabte 2 de juny en el Claustre de la Casa de la Cultura.

Des de la Falla El Mercat volem agrair la col·laboració i el patrocini a l’Excm. Ajuntament d’Alzira-Regidoria de Cultura i a la Societat Musical d’Alzira

per Bernat Ríos

DEU ANYS DE MÚSICA DE CAMBRA EN EL MERCAT

L

a creació d’un concurs nacional de música de cambra és una aposta valenta, compromesa i que ha arribat per a quedar-se.

Cal agrair que la cultura es veja com una inversió i no com una despesa Enguany es complix la desena edició de la convocatòria del Concurs de Música de Cambra d’Alzira que organitza la Falla El Mercat. Deu anys ja... deu anys convocant un concurs que va nàixer amb la idea de donar la possibilitat a estudiants i professionals de la música d’oferir la seua il·lusió plasmada en treball. Il·lusió que es té per crear un grup de música i que no és una vertadera realitat si no es té la possibilitat de poder convertir-la en realitat.

Fa deu anys que sentim parlar de la música de cambra en la Falla del Mercat i ens agradaria donar a entendre què és “La música de cambra”.

Música de cambra és aquella composta per a un reduït grup d’instruments, en contraposició

a la música d’orquestra. El nom ve dels llocs en els quals assajaven xicotets grups de músics durant l’Edat Mitjana i el Renaixement. A estes habitacions, no massa grans, se’ls deia cambres. Hi ha dos detalls que permeten caracteritzar totalment una obra de cambra: 1) cada músic toca una part diferent i 2) no hi ha director; els músics han d’estar situats de manera que puguen mirar-se entre ells, per a aconseguir la millor coordinació. Íntima i emocionant, la música de cambra resulta realment especial per la particular atmosfera que es crea en els llocs en els quals és interpretada.

Concursos com el que organitza la Falla El Mercat els donen la possibilitat de realitzar-se a molts músics. A este concurs s’han presentat durant estes convocatòries estudiants i professionals que o bé estaven iniciant la seua il·lusió o que esta il·lusió ja la tenien consolidada i necessitaven donar-la a conéixer.

Les Falles no només tenen un important component festiu, sinó que també porten a terme una rellevant tasca de difusió cultural com a aglutinadors, cohesionadors i dinamitzadors de la població. A esta tasca la Falla El Mercat també ha col·laborat des de fa anys i un bon exemple és l’organització d’este concurs.

Perquè un projecte tinga coherència i continuïtat és necessària la col·laboració de diferents entitats i cal ressaltar l’estreta ajuda prestada tant per la Societat Musical d’Alzira com per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alzira.

Per a crear, mantenir i desenvolupar esta gran quantitat de treball voluntari que aportem la gran majoria dels membres d’este col·lectiu, resulta imprescindible, salta a la vista, persones amb una gran il·lusió per crear, mantenir i desenvolupar idees, projectes, processos i accions. Des d’un primer moment, la gent de la nostra falla sempre ha cregut en este projecte. Cal agrair que la cultura es veja com una inversió i no com una despesa. La creació d’un concurs nacional de música de cambra és una aposta valenta, compromesa i que arriba per a quedar-se.

Que no pare la música...i en este cas la música de cambra

PREMIATS DEL CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA D’ALZIRA I Concurs de Música de Cambra: 1r Premi: Cuarteto Badavis 2n Premi: Ribera Brass Quintet de Metalls II Concurs de Música de Cambra : 1r Premi: Trio Sehnsucht 2n Premi: Wonderwind Quintet de Vent III Concurs de Música de Cambra: 1r Premi: Fussion Percussion Duo 2n Premi: Hammerstein Trio Premi del Conservatori de Música de Cullera: Sapaquartet IV Concurs de Música de Cambra : 1r Premi: Duo Dalí 2n Premi: Back to Brass Premi del Conservatori de Música de Cullera: Meister Quintet V Concurs de Música de Cambra : 1r Premi: Tulam Duo 2n Premi: Alè Quartet Premi del Conservatori de Música de Cullera: Back to Brass VI Concurs de Música de Cambra: 1r Premi: Heli Quartet 2n Premi: Flugel Quartet VII Concurs de Música de Cambra: 1r Premi: Cygnus Trio 2n Premi: Grupo Esferas VIII Concurs de Música de Cambra : 1r Premi i premi del públic: Duo Evocación Finalista: Jamse Duo IX Concurs de Música de Cambra: 1r Premi: Quartet Ad Libitum Finalista i Premi del públic: Dúo Xistra

LA FONDA DE LA PLAÇA DEL MERCAT

MICRORELAT

Assegut a la taula, junt a la finestra on podia contemplar la placeta, gaudia del seu esmorzar a la fonda del Mercat.

Copa de vi negre, cacau del collaret i entrepà de blanc i negre.

En acabar el seu “cremaet”, deixà reposar el cap sobre el cristall i amb la mirada perduda i un dolç somriure pareixa somiar.

Era el matí del 20 de març, el dia que els fallers dediquen a recordar eixe moment màgic de les falles, quan l’art sucumbix entre pavesses, a la nit de la cremà.

Janina Pellicer Bialanet

ANEM A ESMORZAR

DESPRÉS D’UN BON ESMORZAR, PLORARÀS. Diego Gómez Alcalde d’Alzira

I res no m’agrada tant com enramar-me d’oli cru el pimentó torrat, tallat en tires. cante, llavors, distret, raone amb l’oli cru, amb els productes de la terra.

Vicent Andrés Estellés

L’esmorzar és un ritual tan sagrat que molts ho consideren més important que la paella. Quan descobrisques l'esmorzar valencià t'enfrontaràs a una revelació que et pot sumir en el deliri, perquè açò és un desdejuni de veritat i no les menudeses que has menjat fins ara. És el menjar més important del dia.

L'esmorzar és una cerimònia sacra en tot el territori valencià, i sobre tot en les comarques centrals. Ni els ciclistes, ni els obrers, ni els llauradors, ni cap home o dona amb trellat el qüestionen.

Ubicat en una franja horària que podríem delimitar entre les 9 i 11 del matí, este menjar matiner no és una simple tradició, és quelcom molts més profund per als valencians i valencianes, es troba adherit al seu mateix ADN. Quan toca esmorzar, ja pot haver tocat la grossa de Nadal al poble, que el valencià farà un parèntesi en les seues obligacions i anirà al seu bar favorit a demanar el seu entrepà, el seu “gastó” i el seu “cremaet” per agafar forces per a la resta de la jornada. I tot amb la millor companyia. Sense l’harmonia a la taula els valencians i valencianes no gaudim del bon menjar.

Després d’un bon esmorzar, ploraràs llàgrimes multicolors enfront del que solia ser el teu amat desdejuni de café i croissant, el qual et pareixerà un picnic per a fluixos. Per molt lluny que estigues de la nostra terreta, seguiràs atrapat en l'espiral de l'esmorzar. No eres res sense tastar un bon esmorzaret.

Torne a declarar que l’esmorzaret és tot un ritual de la cultura valenciana que s’ha convertit en una de les nostres tradicions gastronòmiques. Diuen dels bascos o alemanys, però la veritat és que els valencians i valencianes també tenim un punt “d’animalà o destarife”. Perquè ací sempre hi ha algú que aspira a fer-ho tot a lo gran, ja siga les Falles, els Moros i Cristians, els projectes urbanístics o el menjar. I per això, des de la falla del Mercat, volem ací parlar dels nostres esmorzars...

Dolç o salat, amor meu, l’esmorzar.

Jordi Llavina

ELS ESMORZARS DEL MERCAT Bernardo Martínez

Fa uns dies Emilio em digué: “Per què no fas un article per al llibret?

Li vaig dir: “De què parle?”

–Tu escriu del que vullgues. El llibret enguany va dels esmorzars. Escriu dels esmorzars que fem a la Falla.

Mal mort em va arrear!, però bé, comence a fer memòria i recorde que anàvem de visita a les falleres majors i ens posaven de tota la classe de brioixeria, xocolate, xurros... Cada u ficava el que tenia per a quedar bé amb tots nosaltres, per això alguns ens quedàvem com si no haguérem esmorzat com volíem, és a dir, allò tradicional.

I moguérem a fer un esmorzar en la Falla. Primer teníem unes dones contractades per a servir les taules i preparar ensalades i els diguérem: “Quan nosaltres ens n’anem de passacarrer, ens feu unes truites del que vullgueu més l’embotit que sobra del sopar de la plantà i unes bones ensalades”. Però elles començaven a fer-les tard i quan arribàvem no les tenien a punt. Altres vegades, ni les havien començat i diguérem: “A partir d’ara serem nosaltres qui farem l’esmorzar”, i aixina ho férem. En un principi compràvem ous, carn, verdura...

Ens reuníem a les 8 en el casal i un feia els ous, un altre torrava la carn i altres, les ensalades. Així començàrem a ser una vintena de fallers que ens reuníem fent-nos l’esmorzar, el cafenet, la copeta i aixina seguíem fins quasi la mascletà, xarrant de tot. Actualment els esmorzars mercaters s’han consagrat i diàriament es fa menjar per a 100 persones. Cada dia un esmorzar distint i tenim la plaça del Mesó a esclatar de gent, passant-s’ho d’allò més bé, convidem algun amic i tots junts fem més falla.

Per què ens agrada tant gaudir de l’esmorzar als valencians?

L’ESMORZARET, ÀNIMA DE LA DIETA MEDITERRÀNIA Paco Alonso

Periodista de TVE i crític gastronòmic

L’esmorzaret, sens dubte, ha estat i és el guardià dels valors més sòlids de la dieta mediterrània. Penseu-ho amb deteniment per un moment.

En el camí ho hem deixat quasi tot: el producte, el trellat i la qualitat de vida. La nostra alimentació diària i la dels nostres fills és un fracàs total, però l’esmorzar és el cordó umbilical que ens manté en contacte amb bona part de les nostres arrels i tradicions.

Quantes vegades hauran sentit frases com esta?:

Hola, falleres i fallers de la Falla del Mercat d’Alzira! En primer lloc vullc demanar-vos un favor a canvi de col·laborar en el vostre llibret d’enguany i la petició és la següent: no deixeu cap dia de la vostra vida d’esmorzar i, a més, mostreu sempre amb orgull als que no són d’ací la nostra bonica i entranyable tradició. Perquè si no fora per l’esmorzar, ací no sabríem què és, ni per a què servix la dieta mediterrània. L’esmorzaret l’ha mantinguda amb vida i ha salvaguardat gran part del seu rebost, per això és tan important.

Visca l’esmorzaret i que visquen també les Falles!

“Per a mi l’hora de l’esmorzar és sagrada” “Jo pare a esmorzar, caiga qui caiga” Això vol dir que res ni ningú evitarà que gaudim del nostre temps esmorzant. La parada tècnica a la faena i al costat d’amics i companys està garantida. Des d’arguments legals passant per estratagemes i ardits o mentides piadoses són recursos als quals un valencià de pro recorrerà per esmorzar en territori hostil.

Tot i les dificultats que puga comportar dinar a contrapèl, sempre s’ha de celebrar en comunió i bona harmonia amb l’entorn, evitant pertorbacions. Saben vostés que en valencià hi ha una paraula específica per a definir este estat de gresca i catatonia col·lectiva?

És el comboi. De difícil traducció en qualsevol llengua, fins i tot romanç.

Quan parlem sobre els valors de la dieta mediterrània més enllà de la pura necessitat de menjar, el més destacable és la sociabilitat, el fet de comprar, preparar i compartir.

Els aliments a la Mediterrània no són merament nutrients, convoquen el clan. La Comunitat Valenciana ha sigut històricament punt de trobada de civilitzacions per una situació geogràfica apta per a l’intercanvi de població i costums arribades des de qualsevol racó del Mare Nostrum, i això queda reflectit en la nostra dieta.

La paraula dieta procedix del grec diata, que significa originàriament ‘estil de vida’ i en el nostre cas són paisatges i cultius com l’horta, mercats, aromes, colors i festes. Tot això integrat a la cuina i al voltant d’una taula. Ens vam assentar a dinar junts. Els anglosaxons o els francesos troben d’allò més normal assentar-se a menjar sols en una taula, nosaltres no.

A mi em fa vergonya no tindre companyia en un restaurant. Mai he dinat sol.

No m’atrevisc més enllà de prendre un café a la barra d’un bar, però a dinar... vaja, ni de conya.

Som gregaris com les hienes. Ens agrada dinar al mateix lloc, paella o gaspatxera.

Ai Déu! Si no fora per l’esmorzar...

Què hauria estat de productes com el cacau del collaret o dels adobats? No serien tan populars.

Els contemplaríem com a aliments vells.

Gràcies a la necessitat que té l’esmorzarista de disposar d’olives partides, se seguixen fabricant tàperes, cebes en vinagre, pimentons i tomaques en salmorra.

I cada vegada es consumixen més, segons m’informa Paco Verdú. Als pobles i a la ciutat. L’esmorzar ha fet que superen la bretxa digital.

Receptes com la titaina, salses com l’allioli, salmorreta, guisats com l’allipebre, suquets, calderetes... si no fora per l’esmorzar no estarien tan idolatrats o haurien caigut en l’oblit. I què em diuen de les verdures de la nostra horta?

Faves, alls tendres, col fregida... en aquell temps en la seua temporada. En els esmorzars es presenten en forma de guarnició, en truita o remenats, entre pa, al plat.

Aliments valuosos que han estat ací sempre, gràcies a infinitat de bars dedicats al servei d’esmorzars.

Els valencians, com la resta dels

espanyols, provenim del camp, del sector primari. Antigament ens alçàvem per a treballar de sol a sol i calia parar a mig matí per a reposar energies. Amb la revolució industrial, altres regions van canviar de costums i pautes alimentàries.

Nosaltres, no. Som l’única tribu a la pell de bou que manté el kit-kat matinal de llaurador. @pacolonso

SOTA, CACAU I REI

Servir olives en creuar el llindar de la porta és símbol d’hospitalitat des de l’antiguitat. La demanda de cacau autòcton ha permés recuperar un producte pràcticament extingit en la nostra agricultura. Els colors de l’horta valenciana estan presents i formen part del conjunt identitari i vertebrador del rebost, receptes ancestrals i forma de compartir els aliments. La nostra passió pel dinar ha sigut l’UVI d’estos aliments, tècniques i actituds.

OLIVES És l’aliment de l’hospitalitat en la cultura mediterrània, el primer a arribar a la taula, l’antesala d’un bon dinar. Partides i amargues són les preferides del respectable públic, fidel a l’esmorzar tradicional.

Olives partides, xafades o xacades s’elaboren en el si de quasi totes les famílies valencianes des de temps immemorial. Les olives es trenquen per accelerar el procés d’adob, per al qual s’empren bàsicament dues herbes aromàtiques de la muntanya mediterrània: pebrella (Timbra capitata) i sajolida (Satureja obovata), però hi ha qui utilitza altres ingredients com el vinagre, all, timonet (farigola), romaní, fenoll (fonoll), orenga, llima, fins i tot en alguns llocs utilitzen branques tendres de garrofera silvestre, fulles de canya (Arundo donax) i també fulles de llimera. Sense oblidar altres productes adobats o en salmorra típics de la Comunitat Valenciana: pimentó, tomaca, tàpera o raïm de pastor. No es concep un esmorzar sense olives en qualsevol forma o espècie.

CACAU DEL COLLARET El nom li ve pel seu estrenyiment de la part central, entre un gra i un altre, amb aspecte del collaret, encara que també se’l coneix per “cacau del terreny”. Des del punt de vista gastronòmic, mai ha de faltar un plat a l’hora de dinar al costat de les olives. També és un bon colofó per a un dinar acompanyat d’un glop de mistela. Es tracta d’un cacau de dos grans per baina, d’uns 2’5 cm de longitud. És lleugerament rugós i d’un color rogenc que adquirix de la terra on es conrea. És molt més saborós que altres varietats perquè té un 60 % d’oli, mentre que els altres no arriben al 40 %. Estudis recents han posat de manifest el gran interés d’este cultiu des del punt de vista dietètic pel seu alt contingut en àcids grassos insaturats. És un producte que en els anys 60 ocupava més de 700 hectàrees en els termes municipals de Benifaió i Alginet (la Ribera). Més tard, la producció de varietats de cacau més agressives

es va introduir en països com Filipines, Xina, Japó i zones del nord d’Àfrica, el sud-est asiàtic i la costa est d’Austràlia. L’entrada d’estos països en el mercat va crear una competència que el cacau valencià no va poder resistir. Fa pocs anys, quan esta varietat ja es donava per perduda, es va restablir el cultiu a la zona que històricament l’havia produït: Almussafes, Alginet, Benifaió, Silla i Sollana. La seua recuperació ha estat possible gràcies a la implicació d’entitats locals, agricultors particulars i a l’organització internacional Slow Food.

TOMACA (O TOMATA) Refregar tomaca de penjar, ben madura, en pa cruixent, amb un daurat fil d’oli d’oliva verge extra és una sana delícia. La tomaca en el dinar és una tradició 100% mediterrània.

Al nord de Castelló disposem de la “tomata de penjar” d’Alcalà de Xivert (Castelló). Amb tan sols una xicoteta tomaca es pot untar una barra de pa per les dues bandes. La tomaca de les nostres hortes és molt variada.

De vegades lletja però saborosa.

Tomaques de secà o de regadiu, de Requena, Alboraia, Picassent o l’emblemàtica tomaca del Perelló.

No és un mite, realment existixen.

Cultivada a pocs metres del mar, a l’arena de la platja. Se sol confondre

amb la tomaca RAF, i les sigles signifiquen: Resistent al fusàrium, un fong que va perdre la batalla. S’ha de servir esta tomaca de forma senzilla en un plat i simplement tallada a trossos generosos amb sal Maldon i oli de la serra d’Espadà. És un meravellós esmorzar, sense res més.

PA En la qualitat del pa rau més del 50% de l’èxit d’un bon esmozar. No és un ingredient més, per això sempre és desitjable disposar de pa elaborat de forma artesanal, a partir de massa mare i amb els seus temps justos de repòs i perllongada fermentació. El bon pa és un producte singular de complexa elaboració. Hi ha pans tradicionals valencians vinculats amb el dinar.

La pataqueta antigament s’elaborava amb farina morena, un blat autòcton de l’horta. La pataqueta s’inclou dins dels pans polimorfs, el seu disseny recorda els pits d’una dona.

Era un pa de consum diari, ideal per acompanyar embotits, pisto i altres delícies del rebost.

El rotllo és un pa d’aspecte circular que podem trobar en diferents comarques. Antany s’enfornava setmanalment i s’emmagatzemaven penjats pel seu orifici i embolicats en un drap a l’abric de l’aire. En els mercats s’enfilava en un pal, per evitar el seu robatori i facilitar el seu transport.

El pa amb oli / panoli és un pa que

té diferents formes. A València és una barra plana i ovalada amb poca molla, molta corfa, molt fina i saborosa i assaonada amb sal gruixuda i oli. Esta massa de pa també es pot acompanyar amb sardina salada, embotit o cansalada.

LLAVORS JA ÉS “BOLLO” O AOVE L’oli d’oliva verge extra (AOVE) és un producte vital per a l’economia i salut del nostre país, per dues raons: és un dels pilars de la dieta mediterrània i Espanya és el principal productor d’oli d’oliva verge extra del món. La Comunitat Valenciana és la cinquena en el rànquing després d’Andalusia, Castella la Manxa, Extremadura i Catalunya, però estem al capdavant en història i biodiversitat. Un recent estudi de la UPV, publicat per Food Research International, cataloga 45 varietats autòctones, que convertix el nostre patrimoni olivarer en el més variat i qualitatiu d’Espanya, molt més gran que l’andalús on es concentra el gros de la producció. En l’antiguitat, cada casa tenia la seua olivera. Va ser el rebost dels ibers i fenicis, centenars d’anys abans dels romans.

De l’olivera extreien aliment, cosmètics, ungüents i remeis per als seus mals. El bon oli, company del pa, i element indispensable en la nostra cuina.

CEBA L’home del camp en l’esmozar sempre ha gaudit d’aliments senzills, per això no pot faltar la ceba, en forma d’amanida elemental.

–Ceba al colp de puny. –Per què pegar una punyada a la ceba?

Doncs per atenuar la seua picor característica, i fer-la més dolça i suau. Després es trenca amb els dits i s’amanix amb sal i oli d’oliva. També les cebes en vinagre, amb el seu viu color rosat-rogenc, són un delit per al paladar. La ceba és un producte omnipresent i indispensable en l’imaginari de l’esmozar valencià: fregida acompanyant peixos i mol·luscos: sardines fresques o salades, aladrocs, sépia, calamar o polp i en carns, sobretot triperia –sang, fetge, lleteroles o renyons–.

Si la ceba és fresca s’ha de tallar a quarts, si és vella en tires, mitges llunes o rodanxes, llavar amb aigua i salar. Però malgrat la seua olor molesta per a alguns, la ceba és símbol d’amor i entrega. No oblidem el refranyer espanyol que ens recorda: “Contigo pan y cebolla”.

GUARNICIONS Cap lloc com la terra valenciana per vore productes de l’horta al plat o entre dos trossos de pa. Les guarnicions més emprades en els esmorzars són la col fregida amb alls, fines rodanxes d’albergínia lleugerament enfarinades i fregides, faves, alls ten-

dres, pimentons fregits, carxofes, tomaca fregida, o més sofisticat en forma de samfaina (pisto) o titaina. És el poder de l’horta valenciana aportant cromatisme a l’esmorzar. Un exemple: trencar ous a la paella, amb trossos de pimentó roig i unes molles de sobrassada, daus de magre o carn de pinxo morú. En temporada es poden incloure els rovellons (bolets). La creativitat és il·limitada. Als forasters els crida poderosament l’atenció quan posem queradilles a l’entrepà. Ací és un costum generalitzat.

Dolces, cuinades de pobre, amb alls, ceba, oli i aigua. La Comunitat

Valenciana és creativa i variada gràcies a la riquesa dels seus productes agroalimentaris i això es nota sobretot en el dinar.

CANSALADA La cansalada és una de les fraccions més versàtils, suculentes i econòmiques del porc, per això és imprescindible en l’esmorzar. Comprén la pell i les capes de cansalada entreverada o cansalada de veta.

Sol elaborar-se fumada i consumir salada, però depenent del seu origen tindrà una condimentació diferent. Primerament ve precedida d’una lleugera dessecació o oreig.

Els tractaments més habituals són el salaó, adob, fumat o una combinació d’ells. A Aragó i Castella la Manxa és més habitual el fregit parcial i conservació en mantega o en oli d’oliva (orsa) o fregit total i conservació en sec (“torrezno”).

La cansalada a l’hora de dinar és el gran comodí. Des de fresca per a la brasa fins a esmicolada en un remenat amb ou i creïlles de pobre, també en forma de tallades magres en les coques i pastes, sense oblidar les fines rodanxes fumades que acompanyen els entrepans de llomello i formatge fos, per exemple.

Cansalada o cansalà però un valencià mai pot dir bacon.

SARDINA SALADA És el producte que més entusiasme desperta entre els veterans de l’esmorzar. Es tracta de la sardina sencera, sense eviscerar ni escapçar, sotmesa a un procés de salmorra i premsat. Té diferents noms: arengada, sardina de cub, de bota, de casc o salpresa. Conservar en sal o assecar eren les úniques opcions, abans de l’arribada del frigorífic.

Grande Covián, l’emèrit doctor especialista en nutrició, lloava la intel·ligència de l’agricultor per incorporar el salaó en la seua dieta i així evitar la deshidratació en una dura jornada de sega a mà. La història de la sardina salada es remunta a l’Espanya de la postguerra, quan des d’Isla Cristina (Huelva) arribaven camions carregats de botes (caixes) que es distribuïen en les botigues de queviures de l’època. En l’esmorzar sol anar acompanyada de tomaca i pimentons, els quals, després de fregir la sardina, es deixen caure en el mateix oli un parell d’ous. També com a acompanyament de “gatxes” (farinetes) i molles de pastor. En temps de penúria, la sardina va suavitzar mancances nutricionals i va adquirir gran popularitat en el paladar dels valencians.

TONYINA AMB OLIVES És la combinació perfecta. Un entrepà fruit de la casualitat, ràpid i fàcil d’elaborar. La conjunció de textures i sabors entre tonyina en oli i olives farcides és impecable. Olives farcides, per cert, un invent dels alcoians. Esta mixtura està contemplada en el “Decàleg de l’Esmorzar a la Valenciana” pel seu arrelament popular. L’entrepà de tonyina amb olives és un dinar opensource, que tot valencià està disposat a millorar afegint dos o tres anxoves, unes tires de pimentó i unes rodanxes de tomaca o bé uns vitets en vinagre i ceba adobada; o amb tomaca refregada en el pa o amb unes tires de formatge de “servilleta” o untant una mica de maionesa en el pa i ceba ratllada; sense oblidar unes anxoves i tires de pimentó escalivat amb unes rodanxes d’ou cuit... etcètera, etcètera.

OU

BRASES

Fregit, remenat o cuit. L’ou és el rei de la combinació en els esmorzars, però aconseguix la seua màxima esplendor en forma de truita. Si establírem una comparació amb els escacs, la dama seria de queradilla i la seua cort d’honor de ceba, carabasseta, tonyina, xampinyons, sobrassada, formatge i altres delicioses mixtures fins a arribar al peó, la simple francesa, utilitzada en estes terres com un mer complement de l’entrepà al costat d’embotits, llomello o altres additaments proteics.

La brasa és una tècnica de cuina molt apreciada pels amants de l’esmorzar. Els locals que cuinen amb brases tenen el valor afegit d’oferir els seus productes acabats de fer.

Hi ha la creença que això és més sa i natural, però s’ha de tindre en compte la gran quantitat de greix que contenen els productes derivats del porc: careta, morro, cansalada, embotit, magre, costelles o secret ibèric són algunes de les especialitats més demanades. A la zona d’Utiel-Requena i comarques de muntanya abunden les brases, per això este tipus d’establiments constituïxen un premi com a fi d’etapa o excursió en un esmorzar de cap de setmana.

ALLIOLI És una de les salses clàssiques més antigues de la cuina valenciana, catalana, balear i provençal. És imprescindible en qualsevol barra d’esmorzars. Acompanya la sépia, calamars, embotit i carn. És un plaer reservat als més braus, sobretot per a aquells que no mantenen una intensa vida social. Per a fer un bon allioli necessitarem mitja cabeça d’alls, sal, oli d’oliva i una llima.

Posarem al morter les dents d’alls pelades i una mica de sal, xafarem bé fins a obtindre una pasta el més fina possible. A continuació anirem afegint oli gota a gota, fins a aconseguir que la pasta se separe del morter o la maça s’aguante sola.

TERRASSES Als amants de l’esmorzar els encanten els espais a l’aire lliure. Per als valencians les terrasses són una debilitat. Imagineu-vos per a aquells turistes que arriben de països nòrdics, freds i grisos. La terrassa té molt a vore amb la sociabilitat del caràcter mediterrani, però també amb la necessitat de compartir un espai obert, des d’on poder vigilar la bicicleta que t’ha permés arribar fins a este recòndit lloc. Algunes terrasses de bars i restaurants són una veritable delícia, perquè estan situades en entorns atractius i su-

ggerents. València és una ciutat oberta, amb més de 2.660 hores de sol que equivalen a 300 dies a l’any, perquè els turistes gaudisquen de la nostra gastronomia en les millors condicions ambientals, i és clar, de l’esmorzar. Fiquen estos components en una coctelera, agiten-la i aboquen el contingut en una copa.

Els donarà per a tres potents glops inspiradors sobre L’ESMORZARET: PROPORCIONA FELICITAT I ENTUSIASME A QUI HO GAUDIX. MOSTRA EL CAMÍ CAP A LA DIETA MEDITERRÀNIA. ÉS VALENCIÀ, PERQUÈ ELS ALTRES HO REBUTJAREN EN CANVIAR D’ESTIL DE VIDA. Resumint, seguim fent el mateix que feien els nostres rebesavis agricultors, però amb una excepció: ells esmorzaven per necessitat biològica, nosaltres per vici.

ÉS ESMORZAR COM TOCA...

• • •

• • •

• • • • • • • • • • •

@pacolonso

• •

Si hi ha comboi.

Si no t’importa fer quilòmetres amb bicicleta, moto o cotxe per a esmorzar.

Si eres capaç de combinar de manera inversemblant els aliments del nostre rebost, però sense emprar quètxup ni mostassa (i mai faces servir l’anglicisme brunch).

Si te taques amb un entrepà que regalima i et falten mans per abastarlo.

Si dius cansalada al bacó i preferixes un figatell a l’hamburguesa.

Si penses que la truita a la francesa és només un ingredient en la barreja del teu entrepà i necessites més coses com embotit, llom i samfaina per a completar-lo.

Si el temps s’atura. Perquè un esmorzar saps quan comença però mai quan s’acaba.

Si hi ha olives partides, salmorra, cacau amb corfa i beguda abans d’assentar-se en taula.

Si et sents orgullós de l’esmorzaret i convides amics d’altres llocs a sumar-se al festival.

Si consideres que és el millor menjar del dia.

Si un blanc i negre et fa vore la vida en tecnicolor... Això sí, amb unes favetes tendres.

Si Almussafes ja era important abans de l’arribada de la Ford a Espanya.

Si preferixes el figatell a una hamburguesa.

Si la tonyina amb olives és l’única opció possible quan no hi ha cuina o tens molta pressa.

Si et mosqueges quan diuen esmorzar-dinar a l’esmorzaret.

Si per a tu i els teus amics l’esmorzar és el premi a un esforç individual o col·lectiu.

Si a més de menjar i gaudir intuïxes que estàs contribuint a fer una gran tasca social.

Si t’assentes a la taula com un senyor, perquè saps que dinar dret o assentat a terra no presta.

Si seguixes els consells del metge a partir de les dotze del migdia. @pacolonso

H

ui en dia tots portem un ritme de vida frenètic. Treball, xiquets, compromisos, menjars, reunions, falla, sopars... etc.

Pareix que no tindrem mai un moment per a nosaltres. Per a poder parar-nos i organitzar-nos, per a donar-nos temps a nosaltres mateixos i cuidar-nos o, simplement, per a aprendre a fer-ho. Com bé es tracta en aquest llibret enguany, l'esmorzar va implícit en el caràcter dels valencians. Ho utilitzem per a fer una pausa a mitjan matí durant el treball o simplement com a excusa per a passar una bona estona amb amics.

UN ESMORZAR SALUDABLE. Teresa Casterá Redal

Nutricionista en el servei de nutrició de la clínica Tecma

Per tant, podem dir que l'esmorzar per a nosaltres va més enllà de l'alimentari i es convertix en un aspecte cultural, passant a formar part de la nostra idiosincràsia social. Tenint en compte que esta cultura de l'esmorzar forma part de nosaltres de forma tan arrelada com a inconscient, és important que no ens deixem portar per la comoditat de la immediatesa, prestem atenció i dediquem només un moment a pensar en el que menjarem, i que l'elecció, ja siga al treball, a casa o a un bar, siga el més saludable possible. Açò és important, ja que l'esmorzar és una part important, per l'anteriorment explicat, de la nostra alimentació diària.

Habitualment, quan esmorzem fora de casa o del treball, acomnpanyem l’entrepà amb “la picadeta”. Esta sol estar formada per encortits, fruits secs com a ametles, cacauets o tramussos, amanida i alguns snacks com les papes. De tot això, els fruits secs, sempre que siguen naturals, sense fregir ni salar, són molt nutritius, ja que supossen una gran aportació de greixos saludables, proteïnes vegetals, vitaminas, minerals, i fibra. Però al mateix temps, també són aliments d'alta densitat calórica i per tant, és important controlar la quantitat, ja que sa no significa infinit. Com a curiositat cal tindre en compte que tant els cacauets com els tramussos, són realment llegums, però pel seu contingut en greixos i per la forma que solem consumir-los, es consideren a efectes pràctics com a fruits secs.

D’altra banda, l'amanida valenciana, adobada amb oli d'oliva verge extra, vinagre i un poc de

sal, és una opció molt adequada per al nostre esmorzar com l'acompanyament perfecte ja que té poca aportació calòrica, és molt nutritiva i els vegetals en cru ens ajuden al procés de sacietat. Per això, al complementar-la amb l'entrepà podem demanar menys quantitat de pa i més a més, serà més equilibrat.

També están presents al nostre esmorzar els confitats com a cogombrets, vitets, cebes o alcaparres, on la fermentació dels quals els conferix unes propietats molt saludables, sobretot per a la microbiota intestinal (a més que són molt baixos en calories) es poden consumir de manera esporádica. Això és degut a la gran quantitat de sal que aporten, concretament, les persones hipertenses, que han de tindre especial atenció.

Respecte a l'entrepà típic dels esmorzars valencians, la majoria solen estar formats per pa blanc, de farina refinada i de proteïnes d'origen animal d'alt contingut en greixos, com embotits, carn de porc o ou fregit. A més, es solen acompanyar amb salses o fregits. En este cas, és preferible sempre demanar pa integral si es pot, i optar per carns blanques, com a pit de pollastre, titot, conill o peixos com l’emperador o sépia i cuinades sempre a la planxa, per a evitar excés de greix. Es pot acompanyar amb tomaca ratllada, picada d'all i jolivert i verdures a la planxa.

Una altra opció molt saludable és el nostre “esgarraet” que acompanyat amb un poc de tonyina o abadejo, és lleuger i saludable.

Un altre aspecte en què hem de fixar-nos a l'esmorzar fora de casa és la beguda. És molt habitual acompanyar-lo amb cervesa, copa de vi o inclus un café “tocaet” amb alcohol. No obstant això, l'opció que mes recomanable és triar aigua, infusió o café sol, desplaçant així el consum de refrescos

i begudes alcohòliques i deixar este tipus de begudes només per a ocasions especials i de manera esporàdica.

de iogurt o formatge fresc batut amb una fruita i fruits secs. Hi ha infinitat d'opcions per a fer un esmorzar saludable i equilibrat… i sabros!

D'altra banda, són moltes persones que es preparen esmorzar per a portar-se'l al treball o que se’l preparen per als seus fills per al col·legi. En este sentit, són moltes les possibilitats que se'ns obrin. Començant pel pa, on és molt més fàcil poder fer una correcta elecció, ja que ho comprem nosaltres. El més recomanable és un pa 100% integral o almenys amb un alt percentatge de farina integral (almenys un 70%) independentment del cereal que este fet i no ha de contindre sucre afegit ni olis refinats.

Si pel contrari, disposem de poc de temps al treball, no podem realitzar una pausa per a prendre alguna cosa a mitjant matí, l'ideal és tindre algún aliment saludable sempre a mà que poder consumir. Per exemple, un bon truc és tindre sempre al nostre lloc de treball o portar damunt, fruits secs, “crudités” de carlota o cogombre, tomaques cherrys ja que són dolços i fàcils de consumir, xocolate pur (este no ha de ser mai menys del 80% de cacau) , una peça de fruita fàcil i ràpida de consumir com un plàtan, poma o mandarines. Estes opcions et permetran poder arribar al següent menjar sense tanta fam i no et llevaran massa temps per menjar-los.

No se'ns ha d'oblidar que, per a aquest tipus d'esmorzars, no sempre hem de preparar-nos un entrepà. Podem substituir-ho per unes torrades amb tomaca i formatge fresc, unes torrades amb hummus, d'alvocat i tomaca.

Però si som més de dolç, eixes torrades poden ser de formatge brullo i canella, de crema de cacauet natural i plàtan o com no és imprescindible que l'esmorzar continga pa, podem fer un bol

Siga quina siga la situació, l'important és molt important portar un estil de vida saludable, fer exercici amb frequència, realitzar un esmorzar equilibrat i en general, una alimentació diària que incloga tots els grups d'aliments i que siga natural, lliure d'aliments processats, adequada a l'activitat, gustos i ritme de vida i saludable. I deixar eixos coneguts esmorzars valencians, per a dies especials.

P D’ESMORZARS I ALTRES COSES SERIOSES Carles Galletero Periodista

er què esmorzem els valencians? La qüestió també podria ser: per què esmorzem com esmorzem? En altres societats que diuen més avançades, els anglesos, per exemple, acostumen a fer-se un desdejuni complet: café, llet, ous fregits, tires de cansalada, fesols, pa torrat, mantega, melmelada, cereals, té, succedani del suc de taronja, un iogurt…i tot això ¡a les sis de la matinada! Quan a qualsevol valencià només li passa per la gola, com a molt, un café curt, bé tocat, bé acompanyat d’una copeta de conyac o un barrejat de mistela i cassalla, per a llavar les canonades de la vigília. Després, cap a la una del migdia, esmorzen, que és això que nosaltres li diem dinar. Sí, sí, quan vosté ve a dinar, els anglesos, esmorzen. I es diuen civilitzats!

Més endavant inventaren un altre vocable per a no dinar. Quina mania de no dinar! Si s’han alçat tard, posem per cas un diumenge, els moderns cosmopolites fills de la Gran Bretanya fan el brunch, que ve a ser com un esmorzar-dinar, un desdejuni a mitjan matí, de manera que destrien la incògnita d’haver de dinar, enganyant el cos amb un ventall de sucs, truites, canapés i ‘nosequés’, que a una persona amb bona gana la deixaria en un espai intermedi entre el desmai i la indiferència. Un brunch!

A mi, què volen que els diga, no em sembla sensat empassar-se una fartà per a anar treballar, siga el treball que siga, i menys encara, no dinar un dia de descans, amb l’excusa que has fet un brunch. Amigues i amics, no estem per a perdre menjades. I menys encara per a substituir-les per provatures de dinar amb un nom difícil de pronunciar. Avorrisc el brunch. I l’odie perquè soc un ferm defensor, què dic, un correligionari de l’esmorzar a la valenciana.

Anem a pams. I per què esta gent ni esmorza ni dina? La resposta és que esta gent vol ser més productiva que nosaltres els mediterranis, que tenim a gala alçar-nos del llit a bona hora, desdejunar si cal; esmorzar com un senyor; dinar com un canonge; berenar com un príncep i sopar com un rei.

Si els anglosaxons desdejunen enjorn, se’n van a treballar; si no esmorzen, continuen treballant;

si dinen al despatx o a l’obra, treballen sense descans. Això sí, a les cinc de la vesprada es fan una tassa d’aigua bruta (el té, diuen ells) i per a sopar, es fan una sopa (més aigua bruta) i ¡ale, a dormir tot el món!, que demà s’han d’alçar de bon matí.

Varen ser els romans els que inventaren la frase carpe diem, que traduïda al valencià actual ve a dir ‘menja bé, c… fort i no tingues por de la mort’, o també ‘a la taula i al llit, al primer crit’. Aprofitar el moment és acompassar les accions al temps i a l’espai on ens toca viure. Fer com fan en altres latituds, ho direm finament, és fer el bajoca.

El més sensat que pot fer una persona humana és alçar-se a una bona hora, posem les huit del matí, i després d’atendre qualsevol tipus de contingències físiques, psíquiques, familiars o laborals, triar un bon lloc per a anar a esmorzar en bona companyia. Jo recomane els amics de tota la vida.

El preu d’un esmorzar no ha de variar. Entre els cinc i els deu euros es pot trobar al llarg i ample de la Comunitat Valenciana una llista extensa de bars on t’oferiran: la picadeta (cacaus fregits, torrats, en corfa... tramussos, olives, salmorra o una amanida d’encisam, ceba i tomaca), un bon entrepà i un café potser passat per la pila baptismal de l’ampolla de licor.

combinables, com la brascada, el xivito, l’almussafes i així, fins a elaborar un tractat d’entrepans que faria tremolar el mateix John Montagu, IV comte de Sandwich, que allà per l’any 1762 (vaja, un altre anglés que no volia dinar de cullera) s’inventà un mos ràpid per a poder seguir treballant?

No, en este cas volia seguir jugant a les cartes amb els amigatxos!

de creïlles amb ous. Miquel, t’ha tocat. Del conill fregit amb alls a les botifarres del frito.

Lluny del que poguera semblar, resulta que la dieta mediterrània, eixa que practiquem els que esmorzem tots els dies, basada en els cereals, l’oli, les fruites, les verdures i el vi, és la que garantix una vida més llarga i de major qualitat.

Esmorzar, per tant, no és que resulte aconsellable per tal d’establir llaços de fraternitat amb els amics, posar-se al dia en les notícies del carrer o alleugerar el matí de la càrrega del treball, és que resulta absolutament saludable.La nostra terra compta amb grans esmorzadors. Conec una quadrilla d’amics que anaven a esmorzar amb més gana que un llop de la tundra i es dedicaven a deixar petrificat l’amo del bar buidant-li totes les viandes que s’hi podien trobar en aquell moment als vitralls:

Recordava l’escriptor Manuel Vicent en un article publicat fa uns anys en el periòdic El País l’espectacle que era vore esmorzar una persona com Toni Puchades, el mític jugador del València CF, natural de Sueca, a la terrassa d’un bar del Perelló. El bo de Tonico seia a taula a les deu i s’alçava a les dotze, després d’haver-se menjat quatre o cinc plats d’esmorzar entre els quals, de ben segur, no faltaria un allipebre. Tan de bona gana menjava i amb tanta satisfacció ho feia que, de vegades, en acabar d’engolir totes aquelles viandes s’havia d’alçar a saludar entre l’aplaudiment d’un públic entregat. Tonico va faltar als 88 anys sense saber què era un brunch.

Ni falta que li feia.

–A mi què m’han tocat, de l’esgarraet a la carabassa torrà? Encara em fareu dinar –renegava el més fartonet.

I en cosa de mitja hora, deixaven la barra com si haguera passat un tsunami.

–Paco, tu de la truita de creïlles a la font de llonganisses. Pepe, de les mandonguilles d’abadejo a la font

Ja posats a triar el companatge, tenim els clàssics de blanc i negre, les truites (creïlla, ceba, faves, espinacs, gambes …), els fresquets de tonyina amb olives, formatge i anxoves, l’esgarraet i el pernil amb tomaca; els de carns, de vedella, poltre i porc, amb els seus alls tendres.

O els més

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

F

ANEM A ESMORZAR Jorge Gimeno Arquitecte

eia un dia preciós, vaig arribar a les 8.30 a la reunió amb el propietari de la casa-hort que estem ampliant i reformant ací a Alzira.

La reunió en la mateixa finca, dins del que abans era un saló amb un fumeral preciós i del que ja no queda més que el sostre i les parets exteriors, per dir alguna cosa, una llàstima, això no estava previst però quan comença l’obra s’aplica el primer article, “el que paga mana” i hala tot a prendre pel...

Clar, ell (el propietari) es anglés, sí, de les illes britàniques, molt estirat, molt docte i per descomptat molt resabut, damunt parla poc, només sentencia, però bé, anem al que importa.

Mitja horeta després de començar la reunió, és a dir a les 9.30 (o’clock) el nostre propietari anglés que estava assegut en un autèntic caixó de fusta de taronges, dels que ja queden pocs per les finques, va estirar el coll des del que queda de l’antic saló i clar, com que estos d’allà dalt tenen un collet prou llarguet, va aconseguir enfocar el seu objectiu per damunt dels nostres caps.

Nosaltres (els valencians) encara no tenim ulls a l’esquena (ni falta que ens fa) així que vaig tallar el meu argument, o millor, la meua reivindicació a favor d’algun element del que abans era una casa amb història

i que al pas que portàvem no anava a reconéixer-la ni la mare que la va ...

Però tornant al que ens ocupa, el seu objectiu estava compost per un grapat d’homes que es dirigien cap a l’eixida de la finca amb alguna intenció “no acorde” amb l’objectiu destructiu del nostre propietari.

–Dónde ir hombre si hacer hora y media de llegar.

Giràrem tots els caps i vaig pensar: –A vore si estan iniciant una vaga col·lectiva ja farts de destruir una casa de les de tota la vida, una casa autèntica d’una finca de tarongers amb història pròpia a Alzira.

Però el representant de la constructora va aclarir, amb veu solemne, el problema: (amb majúscules) –ÉS L’HORA D’ESMORZAR –Pero si ellos acabar de llegar hace un rato, como poder ir ya, cuando trabajar esta gente? Mucho hay aún por destruir.

–Ja però açò de l’esmorzar és sagrat, és com la gasolina, sense esmorzar no hi ha possibilitat d’acabar a temps l’obra.

–Eso no poder ser, en England nosotros no parar almorzar, nosotros produsir más y mejor.

–A vore..., vosté no entén res..., l’esmorzaret és una reminis-

cència de la nostra cultura agroalimentària, perquè som una terra de llauradors, i ací antigament ens alçàvem de bon matí a fer les faenes del camp amb el sol, per tant, es feia necessari l’esmorzaret de 9 a 10 sempre amb la colla.

Ho diré clar l’esmorzaret a València és sagrat, és la nostra pedra filosofal gastronòmica, sí, molt més important que la paella, és el nostre Camelot, el millor moment del dia, i és que, més enllà de la definició de la RAE: “Comida que se toma por la mañana”, l’esmorzaret significa trobada, alegria, A-LE-GRI-A. –Aquí mucha alegría, poco trabajo, nosotros almuerzo ser a mediodía y ser segunda comida del día.

–A migdia mosatros dinem...

–“El dinner ser ya a la noche, ser última comida del día” –Mare pobrets, pues si

a mosatros encara ens queda el berenar i el sopar.

–Por eso vosotros pasar todo el day comiendo, no producir.

Jo ja estava ficant-me un poquet nervioset, així que vaig tirar pel camí d’enmig.

–Vosté no té ni idea del que és un esmorzaret, així que anem amb la colla i esmorzem i després vorem qui produïx més.

–Jeee!!! Pareu, que ens n’anem a esmorzar amb l’anglés, que paga ell...

–Però si portem l’entrepà de casa...

–Pues te’l guardes per a sopar.

Ensenyem-li a l’anglés “lo que vale un peine”.

–Pero yo no tener tiempo, yo tener que destruir.

–Tranquil que en acabar vorà les ganes de destruir que li se queden...

Així que agafàrem els cotxes i ens n’anàrem a la catedral... on fem homenatge a l’entrepà. El Mercat d’Abastos és probablement el més autèntic d’Alzira i és que, a més, s’esmorza com un Déu. La seua especialitat? Brascada amb cavall, pernil, ceba i carn a la brasa.

–A vore, propietari, vosté què vol esmorzar?

–A mi gustarme el pancake...

–El Pan què? A vore, ací Paco només té entre-

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

pans amb nom propi com la Brascada, l’Almussafes, el Chivito o el Blanc i Negre, o també pots omplir el pa amb bona cosa de carn, formatge, embotit, verdures fregides i truites amb ous a mansalva. Res de “Pan que cagues” d’eixos.

–Paco, porta-li a l’anglés una Brascada amb molta ceba. (Ací com més ple estiga l’entrepà i més t’apropa al cardiòleg, millor...)

–Paco, porta els cacaus del terreny, olives, pimentó en samorra, i tramussos.

–Per a beure?

–Coca Cola light.

–Jeeee anglés... de Coca Cola res, porta vi amb llimonà, que és el millor per tal de remullar la gola i espentar el mos cap a dins. Ah, Paco, i porta unes cassalletes que este home vol provar-ho tot.

Així que ens férem les cassalletes i el pobret es posà roig com un titot, menys mal que teníem l’aigua preparada i aconseguírem recuperar-lo tan ràpidament que començà a engolir el cacau i els tramussos com si s’acabara el món i clar, ajudant-se d’algun gotet de vi en llimonada...

L’entrepà li va costar un poquet més, li xorrava per tots els costats, condició indispensable d’un bon entrepà a l’hora d’esmorzar.

Després de mitja hora i dos botelles de vi, aconseguírem que s’estacara tot l’entrepà.

–Voleu café?

–Oh my God (ja un poquet ameradet)... i amb... quiero... un tea with a little milk...

–Però què diu este tio?

–Tranquil Paco, tu porta-li un cremaet que poc més o menys serà el mateix.

–Jeee, propietari, coronem l’esmorzaret com Déu mana... amb un

cremaet. És com un artefacte en tres textures fet amb muntanyes de sucre, rom flamejat, café curtet, canyella i corfa de llima.

El cremaet va ser el remat perfecte per a un esmorzaret “com Déu mana”.

El propietari quasi com s’alça de la cadira...

–Esto ser de p..... mare, vixca l’es-

morzaret i vixca la mare que vos va parir.

Paco digué: “Je, si ja parla valencià i tot”.

Aconseguírem que pagara el compte i tornàrem a la finca i, en continuar la reunió, el propietari es quedà fregit en la cadira.

Després d’un parell d’hores, el propietari aconseguí tornar al món dels

vius i la faena estava pràcticament resolta.

–Jeee propietari, què li ha paregut?

Produïm o no produïm?

–Yo entender ahora... seguro que en oficinas donde yo trabajar odiarnos un poco menos si poder esmorzar everyday, ser feliz a media mañana...

L’esmorzaret és especial i ai d’aquell que se li ocórrega posar-ho en qüestió… Les colles, els amics, els treballadors de tot tipus, els comercials, els negociants tots en solemne processó acudeixen entre les 9 i les 11 als temples ubicats pertot arreu del nostre terme.

Açò és alguna cosa més: no sols un menjar, és parlar de tot, és on s’arreglen negocis, es barallen i es reconcilien els amics, es parla de tot allò que siga actualitat, però sobretot i per damunt de tot es crea, es dissenya, es compon...

D’eixes taules han sorgit idees, peces musicals o de teatre, llibrets de falla, inclús grans monuments, en eixes taules és on encara resta alguna espurna de la sàtira valenciana, de les rialles de tots, inclosos de nosaltres mateixos, en eixes taules al llarg del temps, els nostres avantpassats forjaren el que hui en dia som, la nostra manera de ser, la nostra alegria i la nostra creativitat, el dia que no tinguem l’esmorzaret ja no serem el mateix però ara per ara, a l’hora d’esmorzar ja pot caure

Mestalla, el pantà de Tous o el pont de Ferro, que primer mosatros ens n’anirem a omplir el depòsit de combustible per tornar a alçar

el que se’ns pose per davant, com tantes vegades hem fet.

A

ra s’ha posat de moda anar de brunch, que fent-ho curt és anar d’esmorzar finolis.

El brunch és un concepte que prové dels americans, que han barrejat les paraules breakfast (desdejuni) i lunch (dinar). Equivaldria a un “desdenar” fort, que no és ni desdejunar ni dinar. No vos equivoqueu, l’horari és molt similar al del nostre esmorzar, de 10 a 12, però un brunch no és un esmorzar, que no vos enganyen.

ESMORZARET VS “BRUNCH” LA BATALLA DEFINITIVA Vicent Marco Escritor

Per a començar, ells són més de fer el brunch els caps de setmana, mentre que nosaltres l’esmorzar el fem tots els dies. Per a ells és una ocasió especial, resulta un esdeveniment quasi social anar en parelletes, tots en camarilla, el dissabte al matí a fer-se el brunch. Mentre que per a molts de nosaltres (els que poden) l’esmorzar s’ha convertit en una necessitat alimentària, perquè és impossible estar sense menjar res des del desdejuni fins a l’hora de dinar.

Després, els ingredients són molt diferents, a excepció d’un ingredient que és comú als dos, el pa. Però en el brunch et posaran pa de llavoretes, d’espinacs, de ségol, de gust d’herba de la Toscana o qualsevol altra cursileria, mentre que el pa de l’esmorzar, com més gran siga, millor. L’única floritura permesa respecte al pa en un esmorzar és que estiga torradet, i depén de quina siga la mescla que porte dins potser algun “esmorzador” et mira tort i tot.

Però la resta d’ingredients són diferents. En un brunch pots trobar bròcoli, ruca, chips de moniato, tomaca seca, espaguetis integrals, pizzes sense gluten, croissants d’ametla, sopa de carabassa o carabasseta i un bufet d’ensalades. En un esmorzar valencià tots saben que estan els entrepans amb nom propi com la Brascada, l’Almussafes, el Chivito o el Blanc i Negre, o també pots omplir el pa amb bona cosa de carn, formatge, embotit, verdures fregides i truites amb ous a mansalva. Res d’Eggs Benedict, la truita ben grossa i si és amb llonganisses i maionesa, millor.

A més, el brunch se sol prendre de manera calmada, mentre mires el diari i degustes amb delicadesa cada mosset de la crema de carlota i del bundt de carabassa. Mentre que l’esmorzar és més animal, més ferotge, més salvatge, més d’engolir com si s’acabara el món. El brunch és música jazz i l’es-

morzar és rock & roll.

Capítol a banda és la beguda. En el brunch tens aigua de sabors, te fred i molt de suc “detox”, l’únic alcohol que et serviran serà barrejat amb suc com el bloody mary, o la mimosa, i com a molt t’oferiran una copeta de cava. En l’esmorzar, en canvi, tot val mentre siga de batalla: gerres de cervesa, vi de la casa amb llimonà, colpets de cassalla i copa de mistela, com més untós estiga el recipient que guarda la beguda, més sabor tindrà. Però res de demanar un vi reserva o un cava brut nature que et faran fora del Bar Musical per estirat.

cake, New York cheese cake, carrot cake i moltes cakes: que què és? En canvi, al casino del poble, on esmorzen cada dia centenars de veïns, tenen com a molt algun flam de café, natilles, alguna torrija, un polo de vainilla i alguna magdalena o valenciana que ha sobrat del desdejuni. El brunch també té magdalenes, però s’anomenen muffins o cupcakes i com que parlen anglés i van molt maquillades amb faldes de colors i barrets en forma d’espiral, et cobren per només una el que costa el paquet sencer de magdalenes al forn.

I ja per a rematar la feina, arriba l’hora dels cafés.

Per a acabar, vos done 10 claus per a distingir l’esmorzar valencià de qualsevol altre menjar mundial que se celebre a la mateixa hora: –Si no paren en taula plats de cacaus, olives, tramussos o similars sense que els demanes, no és un esmorzar.

–Si no tenen allioli al bar, no és un esmorzar.

–Si els entrepans de la carta no tenen nom propi, no és un esmorzar.

–Si la beguda és light o “detox”, no és un esmorzar.

–Si et costa més de 8 euros per persona, no és un esmorzar.

–Si no hi ha carn entre les opcions d’entrepà, no és un esmorzar.

–Si demanes aigua natural i café del temps i no t’entenen, no és un esmorzar.

VS

–Si l’esmorzar se celebra en dies festius, pot anar acompanyat de partida de truc o de xamelo.

–Si has de saber anglés per poder demanar beguda, café o postres, no és un esmorzar.

–Si després d’espentar-te una barra de quart plena de carn de cavall o de lleteroles, encara demanes un cremaet i flam de café, aleshores no només és un esmorzar valencià, sinó que tu eres un autèntic professional de la “cultura de l’esmorzar”.

Per això, l’esmorzar “popular” valencià no pot celebrar-se en un bar pijo, cal menjar-lo damunt d’unes estovalles de paper, en un lloc on no et faça vergonya deixar una muntanya de corfes de cacaus, llançar la pellorfa del tramús a terra, el pinyol de l’oliva al veí de la taula del costat o alçar la veu si la conversa es posa entretinguda. Mentre que el brunch ha d’estar envoltat de plantes decoratives, de música zen, de vaixelles decorades i de gots de disseny. Si pegues un rot al Bar Manolo ningú pararà atenció, si la rotà la fas al Coffee Corner Fashion, potser de la vergonya demanes el compte abans d’apurar l’smoothie.

Pel que fa a les postres sí que guanya per golejada el brunch, perquè a banda de croissants i brioixos diversos, solen tindre una col·lecció de tortades que fan les delícies dels més llépols. Red velvet

Al brunch, el café o el te va per davant, i tenen noms estrangers com latte, macciato o frappuccino. A l’esmorzar, el café es pren per rematar la fartà, i du noms valencians com tallat, café tocat d’anís o l’estrela dels cafés valencians, el carajillo cremat, rebentat o cremaet. Una vegada t’has esclafat una barra de quart, una litrona de cervesa i bona cosa d’envinagrats, cacaus i tramussos, el cos no et demana un te ceilán a la vainilla, el que vol és un cremaet ben fet que pose a treballar a tota virolla el teu intestí.

Quan conclou el festival, arriba l’hora de pagar. Ací aplegarà el propietari del Bar Manolo i dirà en veu alta a tots els comensals: “Esmorzar sencer, la part i café: 5 euros”. Mentre que al local de moda de Russafa on has anat a fer-te el brunch, et passaran el compte en una caixeta de fusta molt mona i eixireu a 10 € per cap.

Bon profit.

Vicent Marco és l’autor dels llibres: -De Categoria (internacional) -De Molta Categoria -Sofía Lucas y el Ballenato -Les Boles del Drac Fes-te en els teus exemplars!!!

EL GASTO

E

l gasto és, evidentment, un castellanisme al meu parer simpàtic. Caldria dir, si més no, la paraula despesa, encara que no recolliria el significat real i autèntic d’aquesta accepció. El gasto és, ben mirat, allò que no és l’entrepà i, més concretament, les viandes que acompanyen l’esmorzar, el dinar o el sopar, sense ser estrictament l’entrepà, el plat o la cassola.

Dins del gasto, incloem ací les papes, els cacaus fregits, torrats o amb corfa, les ametles, les anous, les avellanes, les olives sevillanes, xafades, adobades, amb sosa…, els tramussos, les amanides amb ceba o sense, la salmorra, tot un món!, la qual haurà de tindre pimentó, alficòs i tomaca… els variants, amb cogombres (pepinets), carlota, cebetes… També es podrà incloure ací el café i la copa, però nosaltres li dedicarem al colofó un espai especial.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

A

mode d’introducció històrica la qualitat d’un bon pa no la marca el preu. Tampoc allò que s’incrusta en la seua escorça, ni si es ven en una tenda de disseny o en un lloc tradicional. El secret d’un bon pa està en la massa. Per a ser més exactes, en la massa mare, la qual cosa ve a ser el seu ADN, una mescla de farina, aigua i llevat que li donen personalitat pròpia. Des de l’època dels antics egipcis, passant pels grecs i els romans fins a arribar a l’actualitat, els forners han utilitzat esta massa natural de fermentació leta, un poc modificada actualment amb la revolució del pa industrial. Se sap que fa més de cinc mil anys que es fabrica pa i és junt amb el vi i l’oli un dels aliments més processats en la història de la humanitat, pel simple fet que l’aparell digestiu de l’ésser humà no pot tolerar cap cereal que no haja estat processat abans. I no ens enganyem, el pa no engreixa. És un dels aliments més saludables de la nostra dieta, que ens ajuda en les nostres defenses cardiovasculars i que a més augmenta el nostre rendiment mental gràcies a la presència de la vitamina B1. Sembla que la societat actual torna a estimar allò que es produïx amb originalitat, amb sentiment i amb el sabor autèntic. El pa, element indispensable i imprescindible en qualsevol menjar, es convertix en el millor aliat de l’oli per a culminar una dieta saludable. Un bon pa i unes gotes d’oli són dos elements per a començar un bon dinar i per a acabar-lo, ja que una de les coses que més ens agrada als alzireins i a la gent en general és escurar el plat amb el pa, allò que denominem sucar o mullar.

EL SECRET ESTÀ EN LA MASSA

Pa blanc: potser es el més conegut i habitual.

Trobem dins d’aquest tipus el pa de barra, l’artesanal o rústic, la baguet... És saludable i molt nutritiu.

TIPUS DE PA

Pa integral: és l’elaborat amb farines integrals i, per tant, és més ric en vitamines, minerals i fibra que el pa blanc, ja que s’empra farina produïda a partir del gra de cereal complet.

Pa de dacsa: està elaborat amb farina de dacsa, que no conté gluten. Aixó el converteix en l’opció ideal per a persones celíaques i intolerants al gluten, ja que la resta de cereals sí que contenen gluten en menor o major proporció.

Partint de la base que el pa no engreixa sinó més prompte el que hi posem dins, existeixen diferents tipus de pans que podem utilizar per a elaborar milers d’entrepans. Actualment, l’estima per la tradició i a puresa, fa que ens trobem amb una gran varietat de pans casolans que multipliquen per mil el plaer de cuinar aquest aliment. A continuació observem alguns dels pans més coneguts i els seus beneficis:

Pa d’espelta: és una varietat de blat que actualment està molt de moda, sobretot en els forns ecològics.

Pa de motle: elaborat a partir de farina de blat enriquida amb llet. Es col·loca dins de motles en què adquirix la seua forma particular.

Conté més greix que el tradicional per tal que es mantinga tendre durant més temps, però té el mateix valor calòric.

Pa torrat (biscota): és el pa comú o pa de motle que, després de bollit, es partix en llesques i se sotmet a un procés de torrat que el deshidrata. El seu període de conservació és molt elevat.

Pa sense sal: una dieta pobra en sodi no

implica renunciar al pa. Si eres hipertens aquest és el teu pa.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

DADES CURIOSES SOBRE EL PA

Llesca amb ou: menjar típic de Setmana Santa, elaborat amb pa arrebossat amb ou, sucre i llet. Per a xuplar-se els dits!

En Mayorga (Valladolid) es troba el museu del pa, amb la intenció de posar en valor aquest aliment, així com el treball d’agricultors, ramaders i treballadors de la farina. - El pa més car del món està valorat en 117 euros i el fabriquen a Algatocín (Màlaga). És un pa amb massa mare de dacsa no transgènica, espelta amb mel deshidratada i or incorporat (en pols a l’interior i traços a l’escorça).

El pa està lligat a moltes tradicions i rutines de la nostra cultura com el simple fet d’anar a omprar el pa. Moltes generacions senceres cosien unes bosses de tela ben boniques i les guardaven al forn, amb la finalitat que la fornera col·locara el pa acabat de fer dins la bossa. Després, només havies d’anar a pel pa al forn i recollir-lo.

Tastar una bona llesca de pa amb oli d’oliva mai suposarà un inconvenient per a la teua dieta. Si ho fas en bona companyia et resultarà saludable i et farà més feliç

RECEPTES AMB PA

Pa ratllat: en la nostra cultura gastronòmica el pa ratllat s’utilitza per a “empanar” certs tipus d’aliments, com el pit de pollastre o el llom. El pa ratllat es pot combinar amb l’all i amb diferents espècies com el julivert.

Migues: les migues són un plat d’origen

popular (diuen que ve dels pastors, que aprofitaven les llesques de pa dur per a preparar-se un plat exquisit). És un plat fet a base de pa, xoriç i cansalada.

Com déiem abans, el pa és un bon inici i el protagonista indispensable en totes les taules. Ja hem vist quins tipus de pa hi ha però, què podem cuinar amb el pa? Tradicionalment s’han elaborat moltes receptes amb la presència del pa, de les quals volem destacar les següents:

Sopa de ceba: perfecte per a l’hivern, la sopa de ceba combina dos ingredients presents en totes les cases. Originàriament era un plat de pobres (amb tots els respectes) pel preu tan accessible que tenen aquests dos elements, però que ben cuinat escalfa tant pobres com rics.

Púding: versió dolça del pa ja que l’element principal és el pa dur, ous, llet i una miqueta de canyella. Hi ha diferents versions que utilitzen qualsevol pastís del dia d’abans, com magdalenes o bescuits.

Sopa de llet: aquesta recepta cuinada milers de vegades pels nostres avantpassats quan el menjar escassejava i era de primera necessitat, ha protagonitzat els desdejunis de moltes famílies al llarg dels anys. Per a la seua elaboració només necessitem bollir la llet amb el pa dur i afegir-li un poc de sucre o canyella. Sol menjarse en un plat fono i amb cullera.

EL CAFENET

No hi ha millor manera d’acabar un bon dinar que amb un cafenet. A l’hora de prendre café, els valencians també som un poc especials, i tenim un modus operandi particular.

UBICACIÓ

Café amb llet.

Ràpida.

Bombó.

Si demanes un café a la barra, segurament dure el que dura la conversa amb el cambrer o amb el veí de tamboret. Menys d’una hora.

Com si fora un tallat però amb llet condensada.

Lenta.

Si demanes el café a la taula, pot allargar-se hores depenent de la presa que tinguen els teus acompanyants i les ganes de tertúlia. A partir d’una hora fins a quatre o cinc hores, tot depén de si s’emboliqueu i passeu a les cerveses.

Eterna.

Si arriba un home major a primera hora, i demana el café en la terrassa del bar de la plaça es produïx el miracle. Pot estar fins a hora de sopar mirant passar la gent, no s’alça ni per anar al bany no siga que li furten el lloc privilegiat amb vistes panoràmiques. Jo sospite que du bolquers per a poder pixar-se damunt i que no li furten la cadira.

TIPUS DE CAFÉ Café o cafenet.

I si et pregunten com? Respons café café, i després ja si vols curt o llarg, o si et té igual.

Tallat.

El típic “cortado” amb lleteta. Ara bé, el tallat pot ser amb llet freda, calenta i, fins i tot en alguns llocs, de soja.

Americà. És quan et posen un poal de café aigualit.

Un poal però de café amb llet.

Rebentat o carajillo.

Un café amb algun tipus d’alcohol com rom, anís o whisky. El carajillo el pots demanar cremat (et cremen l’alcohol amb el sucre) o et pots demanar café tocat (li tiren xorrotà de licor al café i prou). Ací moltes vegades apareix l’espavilat, que demana un café, el paga, i després li diu al cambrer: “Ie Balbino!

Tira-li un xorrotà de Terry que està molt calent el café”.

Cremaet.

El súmmum de la cultura cafetera.

VARIACIONS Sempre pots afegir un “del temps” i t’acompanyaran el café amb un got i un parell de glaçonets de gel, en alguns llocs fins i tot potser et posen un tros de llima.

Descafeïnat.

Si no vols que t’afecte la cafeïna tens el descafeïnat de màquina o el de sobre.

Sacarina o sucre.

Els dos edulcorants habituals en tots els bars valencians.

Got de vidre o de porcellana Pot semblar estúpid, però hi ha gent que preferix el vidre per a vore el contingut, i

hi ha una altra gent que preferix la porcellana… manies hi ha mil.

Llet desnatada.

Ara està de moda la llet desnatada, llet sense lactosa, llet de soja i altres “variacions del dimoni”, la qüestió està en el fet que alguns bars finolis, d’eixos que mengen cacaus i roten gambes, tenen tot tipus de llet a disposició del consumidor.

Per tant, li poden demanar a un cambrer expert: “Un tallat descafeïnat de màquina amb llet freda, sacarina, del temps i got de porcellana…” o el que és el mateix, un “tocapilotes”.

VICENT MARCO

ENTREPANS DE CARN

BLANC I NEGRE

Elaboració: Obri el pa per la meitat. Frig amb oli ben calent les dos peces d’embotit. Disposa a tot el llarg del pa la llonganissa i la botifarra.

Mossega a bocí ple.

Curiós: Ingredients: 1 panet blanc de farina de blat 1 botifarra de ceba 1 llonganissa de llavoretes

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

Es tracta d’un entrepà senzill, però alhora molt emprat pels amants de la gastronomia local. A Alzira, l’embotit especialment el tendre gaudix de fama i prestigi reconegut, gràcies als coneixements transmesos per generacions de carnissers del nostre poble.

La botifarra acostuma a gastar males bromes a aquells que no tenen un estómac entrenat.

CANSALADA A LA BRASA Ingredients: 1 panet blanc de farina de blat 2 tallades de cansalada magreta Allioli al gust

Elaboració: Obri el pa per la meitat. Unta una de les cares internes amb allioli al gust. Posa-les damunt de la graella on també ficarem a torrar la cansalada magreta a l’escalfor de les brases. Quan la cansalada tinga un color daurat i als ulls semble cruixent, ordena els ingredients dins del pa.

Curiós: Hi ha molts tipus de cansalada, segons el lloc d’on vinga el tall de carn: més o menys magreta i, fins i tot la cansalada blanca.

Generalment se sala la carn abans de posar-la a la graella. Encara que ara, alguns puristes recomanen afegir-la en el moment de traure-la del foc. No sé, què voleu que vos diga!

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

CARN DE CAVALL AMB ALLS TENDRES Ingredients: 1 panet blanc de farina 1 filet de carn de cavall d’uns 350 g.

1 garba d’alls tendres Oli i sal al gust

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

Elaboració: Prepara el pa. Pela i talla els alls tendres i passa’ls per la paella amb una mica d’oli i sal. Traguem els alls i, en la mateixa paella, torra la carn, sense fer-la massa. Escampa els alls per dins del pa i, tot seguit, deixa caure la tallada de carn per tal que es barregen els fluids.

Curiós: En els darrers temps la carn de cavall ha guanyat seguidors. No tenia massa bona fama, semblava una mica més dura, ja que els animals que anaven a l’escorxador venien de treballar el camp i feien massa múscul. Ara es tracta de cavalls joves engreixats com a carn de consum.

Esmorzars Amb Signatura ...

TERRA I MAR Ingredients 1 pa al forn tradicional Sobrassada mallorquina 1 ceba dolça Llomello fresc de porc ibèric Formatge de cabra de Castelló 2 anxoves de l’escala

Elaboració Torra el pa i quan encara estiga calent afig en la base la sobrassada mallorquina.

A part fes la ceba calfada i pega-li una volta al llomello en la planxa, i abans de traure’l afig-li damunt el formatge perquè es fonga.

Un vegada ho tens tot a punt, col·loca damunt del pa amb la sobrassada tots els ingredient i afig-li el toc especial amb l’anxova.

Curiós Este entrepà es una fusió de diferents sabors, tots tradicionals i d’altíssima qualitat, que formen en conjunt un dels millor entrepans de la nostra carta.

Esmorzars Amb Signatura ...

MURADA SEIS Ingredients 1 pa de xapata 1 pit de pollastre 1 tomaca natural Crema d’alvocat Salsa d’anous Ceba calfada

Elaboració Col·loca sobre el pa fines rodanxes de tomaca natural al costat de la ceba calfada, afig un filet de pit de pollastre a la planxa i posa la crema d’alvocat i la salsa d’anous.

Curiós L’estrela de més demanda de la nostra carta d’entrepans de més de 12 varietats.

El pa de xapata va ser inventat l’any 1982 per l’italià Arnaldo Cavallari, que s’inspirà en el pa de marraqueta de la ciutat de Tacma, al Perú.

Es tracta d’un pa elaborat al forn que té una capa cruixent en l’exterior..

LLOMELLO AMB TOMACA I PIMENTÓ Ingredients: 1 panet blanc de farina 4 tallades de llomello de porc sense greix 2 tomaques madures del Mareny 1 pimentó perelloner 2 alls secs

Elaboració: Passa els trossos de llomello per la planxa i retira’ls. En una paella sofrig amb oli i un polsim de sal les tomaques sense pell ni vinces i el pimentó tallat a llesques, junt amb els alls. Quan la tomaca haja deixat tot el suc, afig les tallades de llomello i deixa que es barregen els sabors.

Curiós: Aquest àpat que aguanta bé el menjar gelat era típic d’anar fora. Després s’incorporà amb èxit a la gastronomia pasqüera. No és recomanable fregir massa la carn perquè no estiga massa corretjosa.

Oli i sal Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

BRASCADA Ingredients: 1 panet blanc de farina de blat 1 filet de 400 g. de carn de vedella 2 tallades de pernil serrà ibèric 1 ceba, oli i sal

Elaboració: Talla la ceba a la juliana i la sofrig-la en una paella amb una ració generosa d’oli i un polsim de sal. Quan la ceba estiga ben daurada, retira-la i en la mateixa paella fes la carn. Obri el pa i deposita la ceba sofregida, a mode de llit ben tou per a la carn, que reposarà tranquil.la esperant les dues tallades de pernil que, prèviament, hauràs passat per la planxa.

Es tanca el pa i s’obri una història.

Curiós: Es tracta d’un entrepà per als que volen fer un esmorzar minso. Vaja, per als que van amb ganeta. També diuen que existix la versió marinera de la brascada, que substitüix la carn per peix espasa (sí, això que nosaltres li diem mero, però no ho és). Aposte per la versió càrnica, com podeu suposar.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Esmorzars Amb Signatura ...

Elaboració

ESPECIAL Ingredients 1 Pa torradet 1 Pit de pollastre Oli d’oliva Formatge de cabra Confitura de tomaca

Obri el pa en dos mitats i torra’l en la planxa fins que estiga daurat, una vegada torrat, unta la confitura de tomaca en una de les llesques i col·loca el formatge de cabra que prèviament hauràs tallat en 3 mm de grossària. Passa lleument el pit de pollastre per la planxa i col·loca ràpidament damunt del formatge perquè fonga un poc, afig sal al gust i servix

Curiós Especialitat de la família Ferrandis molt sol·licitat en la Cafeteria Velázquez pels nostres clients.

Esmorzars Amb Signatura ...

ARTURITO Ingredients 1 pa

Elaboració Fes el pit de pollastre a la planxa. Quan estiga llest, col·loca el formatge manxec o el formatge de cabra sobre el pit de pollastre mentre torres el pa.

Introduïx el pit de pollastre amb el formatge en el pa i, finalment, afig la melmelada de tomaca.

Formatge manxec o formatge de cabra Pit de pollastre Melmelada de tomaca Oli i sal

Curiós La melmelada de tomaca és molt fàcil i senzilla d’elaborar igual que la majoria de les melmelades, no obstant això, és poc freqüent veure-la en les prestatgeries dels supermercats sense que es tinga notícia de la causa, perquè de tomaques, n’hi ha per a donar i vendre. És una de les melmelades que es feia a les cases quan érem xicotets i arribava l’estiu. Recorde muntanyes de tomaques que ma mare manipulava fent salsa i melmelada per a tot l’hivern. És un autèntic mos gourmet, magnífic, no solament per a tastar en les clàssiques torrades, sinó també en infinitat de plats salats, perfecta per a combinar amb una torrada de formatge de cabra coronada amb una cullerada de melmelada de tomaca.

Les tomaques han d’estar en el punt just de maduresa, ni molt madures, ni molt verdes, que manquen encara del sabor que els atorga el procés de maduració.

MANDONGUILLES DE CARN AMB TOMACA Ingredients: Mandonguilles 1 molla de pa

Elaboració: En un plat fondo, barrejar la carn amb la molla de pa, els pinyons, la canyella, l’ou i la sal. A continuació, fes boletes que càpiguen dins del puny. Passa-les per la paella amb un raig d’oli i retirara-les sense fer-les massa. A continuació, fes un sofregit amb les tomaques i un polsim de sal. Quan hagen soltat l’aigua, afig les mandonguilles i deixa-les coure al xup-xup. Obri el pa i deixa caure sense ferir les mandonguilles. Són xicotetes, tingueu consideració.

300 g de Magre de porc 30 pinyons Canyella 1 ou 1 panet blanc de farina 2 tomaques marenyeres Oli i sal

Curiós: Menjar de carmanyola, les mandonguilles han sobreviscut a la ximpleria de la nouvelle cuisine, no sense esforç. Des d’ací reivindiquem la mandonguilla pàtria, la qual no és ni un mosset, ni una croqueta ni un nugget. És una mandonguilla.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

XIVITO Ingredients: Pa de poble 4 Tallades de llomello de porc 3 Fulles d’encisam 1 Tomaca madura 1 Llesques finetes de cansalada magra (pot ser bacó) 1 Ou Maionesa o allioli al gust

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Elaboració: Passa el llomello i la cansalada magra per la planxa. Obri el pa i torrar-l per les cares internes. Unta la molla amb les salses (maionesa o allioli al gust). Afig la carn, dos fulles d’encisam, la tomaca tallada a rodanxes. Per a rematar la festa, deixa caure un ou caigut ben fregit i amb calamaró (puntilleta) damunt de tot. Si creus que et pots quedar desmaiat, també li van bé unes talladetes de formatge tendre de fondre. És convenient avisar a casa eixe dia perquè no facen arròs al forn per a dinar.

Curiós: El Xivito és un superentrepà. Capaç de disoldre’s en una mar de cassalles i un grapat de quintos, potser siga l’entrepà més complet de tota la carta. No sé si cap baix del sobaquet, millor dur-lo en braços com si es tractara d’un xiquet de bolquers.

Esmorzars Amb Signatura ...

LACÓN AMB TOMACA Ingredients Pa gourmet triple fermentació Tomaca natural triturada Lacón Sal Maldom Pimentó “de la Vera”

Elaboració Talla finament el lacón i passa’l lleument per la planxa, posteriorment unta el pa amb la tomaca triturada i especia’l amb el pimentó i la sal Maldom.

Curiós Entre Tapas y Brasas és l’únic bar d’Alzira en el qual pots tastar un dels sabors més bons de Galícia com és el lacón amb la recepta exclusiva de la casa.

El lacón és un tipus de pernil típic de Galícia. El seu procés d’elaboració és similar a l’usat per a obtindre el pernil dolç, però en menys temps.

El pimentó de la Vera és de sabor i aroma fumat a causa del procés d’assecatge al fum dels pimentons.

Esmorzars Amb Signatura ...

PIT DE POLLASTRE AMB FORMATGE DE CABRA I MELMELADA DE TOMACA Ingredients 1 Panet de farina 3/4 Tallades de pit de pollastre 2 Tallades de formatge de cabra Melmelada de tomaca Oli i sal Alls secs

Elaboració Sofrig els alls amb oli i sal a una paella. Passa el pit de pollastre pel sofregit fins que obtinga el punt de cocció desitjat.

Unta la melmelada de tomaca en el pa i col·loca damunt el pit de pollastre i el formatge de cabra.

Com a toc final, passa l’entrepà per la planxa per tal d’aconseguir que es fonga el formatge de cabra.

Curiós La millor elecció de la nostra carta d’entrepans.

LLONGANISSES I FAVES Ingredients: 1 pa de poble Un parell de llonganisses Un grapat de faves pelades Oli i sal

Elaboració: Frig les faves en una paella en oli amb un polsim de sal. Quan estiguen ben blanetes, que hagen començat a suar i la pell s’haja separat de la carn, submergix un parell de llonganisses i deixa-les que es coguen amb l’oli i el suc de fava. Obri el pa i, sobre un llit de faves, deixa reposar les llonganisses.

Curiós: Un clàssic dels berenars pasqüers. Tal vegada, un dels sopars de cabasset que identifiquen tota una generació. No li falta ni li sobra res. Alguns melindris diuen de fer una truita de faves i afegir les llonganisses; què voleu que vos diga? Quan un entrepà és perfecte, no cal afegir-li sobrealiments. Les faves de temporada, les de primera collita, són unes autèntiques delicatessen. I recordeu: les faves d’abril, les vull per a mi; les faves de maig, per al meu cavall. I encara que la fava la figa la fot, si esperem una miqueta, sempre n’hi haurà algú que ens traurà les faves de l’olla.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

DE SANG AMB CEBA Ingredients: 1 pa de poble ½ litre de sang de porc quallada Una ceba Oli i sal

Elaboració: Talla la ceba a la juliana i la sofriges amb molt d’amor amb un polsim de sal. A banda, tindràs la sang de porc en la nevera, totalment quallada, la qual tallaràs en daus. Quan el lluent de la ceba emulsione en l’oli, deixarem caure la sang i rebolica els sabors.

Fica dins del pa la barreja i no deixes que es gele.

Curiós: Aquest entrepà haguera pogut anar en l’apartat anomenat dels rars. Però jo el considere un clàssic d’aquells que podem trobar als mostradors de les carnisseries. Modesta, de vegades arraconada pels pollastres i els conills, esperant plàcidament en una safeta que algun curiós la traga de l’anonimat, la sang planta cara al més pintat. La sang ha tingut sempre mala fama. Però què seria de l’embotit, sense el lligam d’eixe líquid element que aporta ferro a la salut i força a les cames. O de les pilotes de carn saboroses i nutritives d’una bona paella.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

Esmorzars Amb Signatura ...

TOMASSET Ingredients

1 pa Tomaca ratllada Oli d’oliva 1 all Jolivert Vedella Bacon Sal

Elaboració Una vegada obert el pa, passa’l uns minuts per la planxa i quan estiga ben torradet, afig tomaca ratllada i una picada d’all i jolivert amb oli d’oliva per a tornar a torrar-lo uns minuts. Una vegada acabat este procés, emplena’l amb vedella en filets fins i tot bacon passats per la planxa i servix-lo.

Curiós Des del primer dia, l’estrela del nostre assortiment d’entrepans. La seua recepta i nom es deu a un client que ens el va demanar i que va batejar amb el nom de “TOMASSET”.

ENTREPANS DE LA MAR

CALAMARS

Ingredients: 1 pa de baguet ben cruixent 6-8 Calamars a la romana 1 rajolí de llima Maionesa o allioli al gust

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

Elaboració: Frig els calamars a la romana o en tempura sobre una paella amb oli ben calent.

Escampa la maionesa al llarg del pa. Posa els calamars damunt de la base de la maionesa. Retoca amb un rajolí de llima per damunt. Es recomana tastar-lo amb una cervesa ben fresca.

Curiós: Tot i que l’origen i la popularitat d’aquest entrepà és un poc confús, sembla que va ser a Madrid on es van servir els primers entrepans de calamars a la romana, aprofitant el costum catòlic de no menjar carn durant la Quaresma. Posteriorment, allà per l’any 1953, un lleonés anomenat Alfredo Rodríguez Villa s’encarregaria d’obrir el bar “El Brillante” on, segons algunes guies gastronòmiques, se servix encara el millor entrepà de calamars.

SÉPIA

Ingredients: 1 barra de pa gallec 1 sépia fresca (de la Llotja) Per a l’elaboració de la picada: sal, oli, all i julivert

Elaboració: Neteja bé la sépia i talla-la en daus (assegura’t de llevar-li els ulls). Passa la sépia per una planxa ben calenta amb unes gotes d’oli. Elabora una picada amb l’oli, sal, all i julivert. Obri el pa gallec pel mig i servix la sépia dins. Acaba l’entrepà posant la picada per damunt. Bon profit!

Curiós: El mar Mediterrani és el bressol de bon peix i de bons cuiners. Així, a molts llocs, aprofiten la tinta de la sépia per elaborar un bon arròs de sépia, també conegut com l’arròs negre.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

TONYINA AMB OLIVES

Elaboració: Aboca la tonyina en un bol i esmicola. Trosseja les olives sense os i barreja-les amb la tonyina. Ompli l’entrepà.

Curiós: Ingredients: 1 Barra de pa de xapata 1 Pot de tonyina en conserva amb oli d’oliva (240 g) 1 Pot d’olives sense pinyol (40 g)

Menjar un entrepà de tonyina amb olives ens trasllada a l’escola, on aquells que portaven aquest entrepà eren l’enveja del grup, enfront d’aquells que portaven el clàssic entrepà de pernil o salsitxa. Un detall molt popular sobre l’entrepà de tonyina amb olives és la incorporació posterior d’unes quantes “papes” fregides en el seu interior. Deliciós!

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

ESGARRAET D’ABADEJO Ingredients: 1 Barra de pa de poble 2 Pimentons rojos 60 g de molles d’abadejo sense sal All Oli d’oliva verge

Elaboració: Torra o escaliva els pimentons en el forn, fins que la pell se separe de la carn. Deixa’ls reposar i refrescar en un bol. Incorpora l’all, ben trossejat. Afig l’abadejo i l’oli d’oliva verge. Remena’ls bé i deixa’ls macerar unes hores. En acabar, servir damunt del pa i a gaudir.

Curiós: Esgarraet o esgarrat, a la Ribera; escalivada a l’Alcoià; aspencat a la Marina; titaina a l’Horta o esqueixada a Catalunya. És un dels plats amb una gran varietat toponímica arreu del País Valencià però que a tots els llocs s’acaba menjant igual: amb un tros de pa trencat i sucant al fons del plat.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

ANXOVES AMB FORMATGE DE CASSOLETA

Ingredients: 1 pa de farina de blat 4 anxoves sense espines Formatge de cassoleta fresc Oli d’oliva verge Tomaca ratllada (opcional)

Elaboració: Obri el pa per la meitat i deixa caure una o dos cullerades de tomaca ratllada amb un raig d’oli d’oliva verge. Repartix llesques de formatge fresc de cassoleta d’un dit de grossària. Acomoda les anxoves sobre el blanc del formatge. El pa el pots passar abans per la planxa.

Curiós: Foren els italians a principis del segle XIX els que portaren a Espanya el sistema de conservació de les anxoves. Els filets són una semiconserva que, a diferència d’altres conserves, no se sotmeten al procés d’esterilització perquè la calor les faria malbé. És necessari emmagatzemar les llandes en llocs frescos o a la nevera, entre 4 i 15 graus, i consumir-les preferentment en un període no superior als 8 mesos des de la data de fabricació.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

ABADEJO EN PASTETA Ingredients: Un pa de farina de blat Tallades de llom d’abadejo salat Farina de rebossar.

Un ou Aigua Sal

Elaboració: Dessala l’abadejo mantenint-lo 24 hores en aigua freda, canviant d’aigua quatre o cinc vegades. Escorre i elimina les espines que hi puguen quedar. Rebossa en farina i un ou batut i frig en una paella ampla amb abundant oli d’oliva fins que quede daurat pels dos costats. Escorre’l en un paper de cuina i reservar’l. Obri el pa i, encara que és opcional, seria inconvenient defugir untar el pa amb una abundant capa d’allioli.

Curiós: La primera referència a l’abadejo salat apareix a un manuscrit flamenc del segle XI, tot i que els estudiosos diuen que arranca dos segles abans. A Espanya no arribaria fins al segle XV, quan els pescadors de balenes vascos arriben a Terranova.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

MANDONGUILLES D’ABADEJO

Ingredients: Un pa rústic Un kilo de creïlles Un abadejo

Elaboració: L’elaboració de les mandonguilles comença un dia abans, ja que hauràs de dessalar l’abadejo introduint-lo en un bol i canviant-li l’aigua 2-3 vegades. Una vegada dessalat, bull les creïlles i l’abadejo. Deixaho gelar i esmicola-ho (ves amb compte amb les espines). En un morter, pica el julivert, els pinyons, l’abadejo i les creïlles.

Mesclar només amb el rovell de l’ou. Forma una massa homogènia i deixa reposar en la nevera 1-2 hores. Posteriorment, fes les mandonguilles a mà i sofrig-les amb oli ben calent. Abans de posar-les dins de l’entrepà, passa-les per un paper de cuina per tal que tinguen menys oli.

Un manoll de julivert Un ou Pinyons Oli i sal

Curiós: Com quasi tots els plats de peix, el seu origen popular es remunta als temps del cristianisme i la Quaresma catòlica. És per això que abans se l’associava a les classes més baixes, tot i que actualment es pot menjar en els restaurants més elitistes del món. El menges on el menges, la gent no es posa d’acord a catalogar-lo com a peix blanc o blau, ja que després d’assecar-lo, la proporció de greix augmenta i canvia de color.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

TONYINA AMB TOMACA I PIMENTÓ Ingredients: 1 barra de pa de poble 1 pot de tonyina en conserva amb oli vegetal 1 pimentó 1 tomaca

Elaboració: Abans que res cal torrar el pimentó en el forn, fins que la carn se separe de la pell.

Després deixa’l reposar i gelar. Trosseja la tomaca. Quan el pimentó ja estiga bo, talla’l finament i mescla’l en un bol junt amb la tomaca i la tonyina. Remenaho bé i servix al llarg del pa.

Curiós: Seria impossible parlar hui de la nostra cuina sense el matrimoni que fan la tomaca i el pimentó. Les tomaques començaren sent una mena de baies amargues que creixien en arbustos als deserts de la costa occidental d’América del Sud. En l’actualitat, han passat a ser consumides a tot el món amb una gran varietat de tamanys, formes i colors. El pimentó és un altre fruit del Nou Món. El seu triomf es deu en gran mesura a una sustància defensiva, la capsaicina, que activa els receptors del dolor i la calor de la nostra boca i que moltes cultures humanes han arribat a estimar perversament.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

MOIXAMA AMB OLI Ingredients: 1 pa Moixama Oli d’oliva

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

Elaboració: El procediment és ben senzill. Cal obrir el pa. Tallar la moixama en llesques finetes i gaudir d’aquest plaer històric. Alguns agosarats gastronòmics li posen unes rodanxes de tomaca.

Curiós: La paraula moixama prové de l’àrab mussamma (que significa “fet cera”). Diuen els més antics, que la moixama és un dels aliments més cars i valorats durant tota la seua història, equiparant el seu valor al caviar. De fet, la seua història es remunta fins als primers fenicis que cobrien de sal el peix per tal de millorar el seu transport i conservació. Però no va ser fins a l’arribada del cristianisme (“con la iglesia hemos topao”) quan la moixama va començar a ser més popular, per la prohibició catòlica de menjar carn durant el període de Quaresma.

ENTREPANS DE TRUITES

TRUITA DE CREÏLLES Ingredients: 1 pa de baguet ben cruixent Creïlles per a fregir, 200 g2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Elaboració: Primerament pela i llava les creïlles, talla-les a taquets perquè estiguen ben fregides. És important usar unes bones creïlles per a fregir, és la base de tota bona truita de creïlles.

Tot seguit, posa una paella amb abundant oli d’oliva a calfar i, quan estiga a temperatura, frig les creïlles.

Quan les creïlles estiguen ben fregides per tots els costats, trau-les, tira sal grossa per damunt i deixa-les sobre un paper absorbent. Bat els ous en un recipient ample i, quan les creïlles s’hagen temperat un poc, tira-les sobre els ous i mescla-ho tot perquè vagen absorbint l’ou batut.

Posa la paella per a fer la truita a escalfar amb un poc d’oli en el fons, i quan s’escalfe tira la mescla d’ous i creïlles. Deia a mig foc que vaja quallant-se l’ou per la part de baix. Si no tens pressa, com més lentament es faça la truita, millor quedarà per dins, ja que així no ens quedarà crua per dins i molt feta per fora. Però tot depén del gust de cadascú, perquè si vos agrada poc feta, fes-la a foc més prompte fort. També influïx la grossor de la truita, ja que a major grossor, més temps necessitem perquè es faça bé per dins i per fora.

Quan la part de baix tinga ja una base creada

amb l’ou quallat, usarem un plat pla més ample que la paella per a pegar-li la volta, o millor si tens un voltador de truites, que és ideal per a fer este pas. Si la paella és antiadherent, millor, perquè si no ho és, és molt possible que la truita s’apegue un poc i et coste pegar-li la volta.

Pega-li la volta amb cura i torna-la a tirar sobre la paella perquè es faça per l’altra cara.

Torna a deixar-la a foc lent fins que es quede ben quallada esta altra mitat i, si fora necessari pega-li les voltes que estimes convenient perquè es quede al teu gust. Amb la pràctica de segur que acabaràs donant-li el punt perfecte, però normalment, les primeres vegades es quedarà o bé un poc crua o massa feta.

Curiós: La llegenda afirma que va ser el general Tomás de Zumalacárregui qui, durant el setge de Bilbao, va inventar la truita de creïlles com a plat senzill, ràpid i nutritiu amb el qual saciar les penúries de l’exèrcit carlí. Tot i que es desconeix si és cert, deien que la truita va començar a difondre’s durant les primeres guerres carlines.

Una altra versió de la llegenda afirma que va ser inventada per una anònima mestressa de casa navarresa, en la casa de la qual va parar l’esmentat Zumalacárregui. La senyora, que era pobra i l’única cosa que tenia eren ous, cebes i creïlles, va acabar fent un remenat amb tot això, mescla que va agradar molt al general, que després la popularitzaria entre les seues tropes.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

TRUITA DE CEBA Ingredients: 1 pa de baguet ben cruixent 1 ceba 2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Elaboració: Talla a la juliana fina la ceba. Frig-la a foc lent en una cassola (o en una paella si et cap). Una vegada s’haja picat tota la ceba, sense que es creme, trau-la i posa-la en un bol. En eixe bol mescla-la amb els ous batuts. Mescla-la i fes com si fora una truita de creïlles, 2-3 minuts per un costat i després gira-la i l’acabes.

Curiós: La popularització d’esta versió de truita amb només ceba (en algunes contrades, la truita de creïlles porta sempre ceba) l’hem de trobar, a diferència de la versió amb creïlles, gràcies al seu baix contingut calòric i que, per tant, la convertix en una espècie de versió light de la truita de creïlles (amb o sense ceba).

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

TRUITA D’ESCLATA-SANGS Ingredients: 1 Pa de baguet ben cruixent ½ kilo Rovellons 2 Ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Elaboració: Primer llava els d’esclata-sangs amb molta cura, sense deixar-los baix l’aixeta de l’aigua. Amb una tovallola humida o un raspallet de les dents que usaràs només per a eixa qüestió, lleva les restes de terra de bosc. A continuació, talla’ls a la juliana i deixa’ls respirar. Acte seguit bat els ous, primer les clares i després els rovells, que unificarem amb els d’esclata-sangs, prèviament calfats amb un raig d’oli i sal. Aquesta truita ha de quedar sucosa per dins per a poder apreciar en tota la seua qualitat el saborós aroma de bosc dels rovellons. Es pot servir decorada amb unes fulles de julivert.

Curiós: El Lactarius deliciosus (nom llatí) és molt preat en la cuina valenciana: torrat, passat per la planxa o guisat, acompanya carns blanques com la de la llebre o el conill. És important no confondre’l amb el fals rovelló (Lactarius torminosus), ni amb el també comestible i molt preat Lactarius sanguifluus. Així que davant del dubte, el que aconselle el botiguer.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

TRUITA D’ESPINACS Ingredients: 1 pa de baguet ben cruixent 2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge 1 xorradeta de llima Maionesa o allioli al gust

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

Elaboració: Primer llava els espinacs. És el procés més important a l’hora de treballar amb espinacs: la seua neteja. En un casset no molt gran, posa a bollir els espinacs. Tenen un volum important, certament, però una vegada bollits queden en una quinta part (o menys) del que eren. Deixa’ls bollir uns 8-10 minuts. Aboca en un colador els espinacs amb aigua freda per tallar la cocció.

Ara apreta amb una forqueta per extraure tota l’aigua. Una vegada estiguen ben eixuts, afig oli i sal i posa’ls en una paella amb els ous prèviament batuts i abocats i fes com si fora una truita de creïlles, 2-3 minuts per un costat i després la gires i l’acabes.

Curiós: Cal tindre molt present quan és la temporada dels espinacs, habitualment entre gener i abril, per tal de no menjar espinacs congelats, ja que el gran valor nutritiu que aporten a la nostra dieta, gràcies als antioxidants i vitamina C que tenen, sols s’obté amb el producte fresc.

TRUITA D’OUS REBOLICATS Ingredients: 1 pa de baguet ben cruixent 2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Elaboració: Calfa una paella amb un rajolí d’oli d’oliva verge.

Quan comence a soltar el fumet característic, casca dos ous i amb l’ajuda d’una cullera remena les clares amb els rovells fins que adopte una forma tova, sucosa i lluenta. Aconsellem afegir sals fines amb herbes al final de la preparació.

Curiós: L’ou adopta diferents formes d’elaboració: passat per aigua, mollet, calfat, calfat amb paper film, emmotlat, dur, en cocot, al plat, a l’espill –sobre un plat al forn–, fregit, rebolicat, truita, filat, a baixa temperatura i ‘ou dels cent anys’. Explicaré aquesta última, per semblar-me la més curiosa, ja que prové de la cuina oriental.

Se soterra un ou d’ànec en una barreja de calç, fang, sal nitro, brosses aromàtiques i palla d’arròs. La calç de l’aigua provoca la deshidratació de la clara a través dels porus de la corfa, fet que la convertix en una pasta de color groguenc i gelatinosa, fins que acaba quallant el rovell. En ocasions, s’envolta l’ou d’una capa de cendra, amb la qual cosa la clara adopta un color obscur. Els ous es venen als mercats de la Xina, una vegada han passat soterrats un mínim de 10 dies, tot i que com més dies passen soterrats, millor serà el resultat. Es poden menjar a talladetes.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

TRUITA D’ALLS TENDRES Ingredients: Ingredients: 1 pa de baguet ben cruixent 3 ous frescos 1 garba d’alls tendres

Elaboració: Talla els alls tendres a una mida d’un parell de centímetres, llava’ls i posa’ls a fregir a foc suau en una paella amb un xorro generós d’oli d’oliva verge i un grapadet de sal. Mentre, batem els ous amb força en un plat ample i d’una fondària apropiada perquè càpiguen els alls. Deixa que quallen durant una parell de minuts i quan l’amistat entre ous i alls es veja ferma i tenaç, aboca-ho tot de nou a la paella, fins que quede daurada pels dos costats. No ha d’estar molt feta per dins, tot i que per fora ha de tindre una sana consistència.

Sal grossa Oli d’oliva verge

Curiós: Al llarg dels segles s’han donat moltes respostes enginyoses sobre l’endevinalla “Què va ser primer, la gallina o l’ou?” Els pares de l’Església es posaren del costat de la gallina, assenyalant tal com deia el Gènesi que Déu va crear primer els animals abans que els seus aparells reproductors. El victorià Samuel Butler donà prioritat general a l’ou quan digué que una gallina no deixa de ser més que el mitjà que servix a l’ou per a fer un altre ou. En una cosa, no obstant això, no hi ha discussió: ja existien ous molt abans que aparegueren les gallines. En últim terme, –com diu el científic de la gastronomia Harold McGee– devem els nostres suflés i els ous caiguts a la invenció del sexe.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

TRUITA DE CARXOFES Ingredients: 1 pa de baguet ben cruixent 4 carxofes llustroses.

2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Elaboració: Primerament llava i talla les carxofes, llevant-los les fulles externes fins a arribar als cors. Talla-les en quarts i deixa-les dins d’un recipient amb aigua i llima per evitar que s’oxiden i adopten un color fosc.

Bat els ous amb energia i solvència. Posa a fregir les carxofes amb un raig d’oli i una mica d’aigua per tal que queden ofegades, a mitjan fer entre torrades i cuites. Quan estiguen al punt, barreja-les junt amb els ous i deixa-les descansar uns minuts per tal que facen lligassa. Aleshores, tira la barreja a la paella i fes la truita.

Curiós: La carxofa és el gran capoll de la flor d’una mena de card, Cyanara scolymus, propi de la regió mediterrània. Les carxofes eren un àpat exquisit en l’antiga Roma, una cosa de la qual Plini (conegut com a Plini el Vell) es declarava avergonyit: “I així convertim en un banquet corrupte les monstruositats de la terra, allò que fins i tot els animals eviten instintivament”. Si sabera Plini la quantitat de gent refinada que practica ara la dieta de la carxofa...

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

TRUITA D’ESPÀRRECS Ingredients:

Elaboració: Primerament llava i talla els espàrrecs, llevant els extrems més durs i corretjosos i reservant les parts més tendres en aigua. En una paella amb oli, sofrig a foc suau les tallades amb un polsim de sal. Quan estiguen escalfats, reserva’ls. Bat el ous i fes la barreja, que haurà de reposar uns minuts. Acte seguit, fes la truita seguint el mètode tradicional. A València, s’han fet truites d’espàrrecs salvatges i de llicsons.

1 pa de baguet ben cruixent 1 garba d’espàrrecs verds 2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Curiós: L’espàrrec ha sigut sempre notable per un insòlit efecte secundari en aquells que el mengen: fa una forta olor a orí. Sembla que el cos metabolitza una substància que conté sofre, l’àcid asparagúsic, parent proper de l’essència de la mofeta, anomenada metanotiol.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

TRUITA DE GAMBES Ingredients: 1 pa de baguet ben cruixent 1 grapat de gambes pelades 2 dents d’all 2 ous grans Sal grossa Oli d’oliva verge

Elaboració: Frig un parell de dents d’all en una paella i retira-les. En el mateix oli, sofrig lleugerament a foc molt suau un grapat de gambes pelades –poden ser congelades, si no hi ha més remei–, i retira-les de seguida. Bat els ous amb solvència i fe, i afig-li les gambes. Tot seguit, fes la truita a la manera de casa, de plat a plat, deixant-la ben blaneta. Es passa a l’entrepà i es devora.

Curiós: Durant molts anys, els metges han considerat que l’ou era mal per al colesterol, roín per al fetge i poc nutritiu. Tot i que és cert que l’ou conté dosis una mica elevades de colesterol, hui no es considera dolent. Dels 7,5 g de lípids que conté cada ou, 2 g corresponen a àcids grassos saturats, 1,1 g a àcids poliinsaturats i 3 g a àcids monoinsaturats (o colesterol bo).

L’ou és ric en àcid oleic, el mateix que proporciona l’oli d’oliva, a més a més de ser una espectacular font de lecitina, compost nutricional que afavorix la construcció de membranes cel·lulars. És ric en proteïnes, conté minerals i bona quantitat de vitamines i a penes aporta 75 calories per cada 100 g. Els experts recomanen el consum de quatre o cinc ous setmanals.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

ESMORZARS VARIATS

ELS PEPITOS Ingredients: Pepitos Carn picada de porc (també val vedella) Pit de pollastre Xampinyons Un pimentó roig Tomaca ratllada al gust

Elaboració: Sofrig en una paella la carn picada i el pollastre.

Quan estiguen, retira la carn i talla el pit de pollastre a trossets ben xicotets. En la mateixa paella frig els xampinyons també tallats a daus menuts; retira’ls. Després talla el pimentó i sofrig-lo junt amb la tomaca. Deixa refredar la barreja. Anem a pels pepitos. Talla la punteta dels panets i buida’ls la molla. Farcix-los amb la barreja de les carns. Tapona’ls amb la punteta de pa i enganxa’ls amb furgadents. A continuació, passa’ls per llet i ou i frig-los. Deixa’ls sobre un plat amb paper secant perquè solten l’oli i a mossegar!!

Curiós: A la resta d’Espanya el Pepito fa referència a l’entrepà de filet de vedella amb all laminat, però a València tots sabem que parlem d’un pa menut sovint farcit de carns o de tonyina amb ou i posteriorment sofregit amb ou i llet.

Unes delicatessen que deixem per a Pasqua. El rècord mundial de menjar pepitos el té un xicot de Sollana: Paquito Machancoses, Bolillero, que va batre el rècord mundial; ni més ni menys que 43 panets de tonyina amb ou i 18 quintos de cervesa. Està en el Llibre Guiness dels Records (va, que no!!!).

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

DE MALLORQUINA AMB MEL

Ingredients: Un pa blanc de farina Dos tallades gruixudes de sobrassada mallorquina Una cullerada generosa de mel de romer

Elaboració: Passa la mallorquina per la planxa, unta el pa sense esclafar-la massa i, quan encara estiga calenta, deixa caure una cullerada de mel crua de romer. El contrast dolç i salat, el pebre roig i negre untat amb la carn del porc i la sumptuositat de la mel resulten al paladar del bon golafre tot un misteri difícil d’esbrinar.

Curiós: Res tan mediterrani com la mallorquina per la procedència d’aquest tipus d’embotit, –la sobrassada, una altra manera de definir-ho, encara que els valencians també la coneguem per “tàrbena”–. El municipi alacantí de Tàrbena va ser repoblat per gent de les illes, motiu pel qual s’endugueren a les muntanyes de la Marina Baixa tan preat menjar.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

ALMUSSAFES

Ingredients: 1 panet blanc de farina de blat 2 rodanxes de mallorquina 2 talls de formatge vellet Ceba fregida

Elaboració: Obri el pa per la meitat. Passa per la planxa dues rodanxes ben llustroses de mallorquina, sense socarrimar-les. Sofrig en oli la ceba fins que agafe un color caramelitzat. Torra el pa i unta la mallorquina calenta, deixa caure el formatge i remata-ho tot amb la ceba melosa.

Curiós: Es tracta d’un entrepà que adopta nombroses variants i amb un nom que fa referència al poble d’Almussafes, on es troba la Ford. Potser siga l’entrepà que es fan els operaris per a treballar en horaris nocturns. Hi ha qui acaba donant-li un colp de forn que ajuda a fondre els ingredients.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Esmorzars Amb Signatura ...

ALBERGINA AMB PARMESÀ Ingredients 1 pa, 48 hores de maduració 1 albergina Farina Tomaca fregida Mozzarella Formatge parmesà

Elaboració Pela les albergines, talla-les en làmines molt fines, i col·loca-les en diverses cape. Deixa-les reposar 3 o 4 hores.

Una vegada transcorregut este temps, enfarina-les i frig-les en oli de gira-sol. Posa-les en una safata sobre un fons de tomaca i col·loca les tires d’albergina i entre elles, més tomaca i mozzarella. Enforna fins que es fonga la mozzarella i una vegada fora del forn, afig el formatge parmesà.

Curiós Este entrepà és originari del centre i sud d’Itàlia, sobretot de les regions de producció de l’albergina, com Campània i Sicília. Molt recomanable per als amants de les verdures.

El nom del formatge prové del nom de la regió de Parma, és d’un gust mitjà a fort, molt important en la gastronomia italiana.

Esmorzars Amb Signatura ...

Plaça del Regne

SOBRASSADA I FORMATGE AMB MEL Ingredients 1 Pa gourmet Sobrassada mallorquina Formatge de Burgos Mel de flors

Elaboració Torra el pa gourmet juntament amb la sobrassada, quan aconseguisques que agarre el punt daurat, afig-li el formatge de Burgos amb la mel de flors.

Curiós La combinació de sobrassada, formatge i mel és una de les més delicioses que podem trobar a la cuina, especialment quan la tastem en un entrepà.

La sobrassada, producte tradicional de les Illes Balears, és un embotit cru curat, elaborat a partir de carns seleccionades de porc, condimentades amb sal, pimentó i pebre negre.

PERNIL AMB TOMACA Ingredients: 1 panet blanc de farina de blat 2 tallades primes de pernil 1 tomaca ratllada 2 cullerades d’oli d’oliva verge

Elaboració: Obri el pa per la meitat. Refrega una tomaca partida per la meitat per les dos cares internes del pa. Deixa caure dues cullerades d’oli d’oliva i un polsim de sal. Afig dues tallades primes de pernil sobre el pa tou i mullat.

Curiós: El pernil amb tomaca és un entrepà d’emergència molt estés a la Mediterrània. Si hi ha un entrepà identificatiu del Mare Nostrum, aquest és el pernil amb tomaca. Si a banda de la tomaca es refrega un all, l’entrepà recobra força i vigor. Evidentment, hi ha dues coses que no s’han de fer en aquest entrepà: llevar-li la molla (el pa no engreixa, cal dir-ho tantes vegades?) i fugir de l’all en nom del mal alé. El tuf d’all és un perfum.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

PERNIL AMB FORMATGE Ingredients: 1 panet blanc de farina de blat

Elaboració: Aquest, no cal dir-ho, és una variant del darrer, només que reforçat amb formatge. El formatge sembla que tot ho accepta: la moixama, les anxoves, una truita... Hem incorporat aquest entrepà dins dels entremesos, per ficar dues matèries primeres suficientment ponderades per a, sense restar-se protagonisme l’un a l’altre, fer un companatge perfecte.

2 tallades primes de pernil 2 cunyes de formatge vellet 2 cullerades d’oli d’oliva verge

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

Curiós: Sense voler entrar en un tractat d’erudició sobre els formatges, direm que hi ha quatre grans línies formatgerils: el formatge de cassoleta, el qual rep el seu nom del motle amb forma de volcà que s’empra per a produir-lo; el formatge de tovalló, el qual rep el nom de la tovallola que s’emprava com a motle; el formatge de Tronxó que, tot i ser originari de la Serra d’Albarrasí, s’elabora a les terres del Maestrat castellonenc i, per últim, el formatge de la Nucia, el qual té forma troncocònica i unes marques característiques a la crosta degut al fet que, originàriament, s’empraven com a motle oueres de filferro.

Esmorzars Amb Signatura ...

SANDWICH CLUB URBAN Ingredients 1 Pa de brioche Salsa tàrtara Tonyina Bacon Pollastre Ou cuit Tomaca Rucula

Elaboració Saltegem el pollastre i el bacon, untem amb salsa tàrtara el brioche i ho omplim amb el pollastre , el bacon i amb els altres ingredients, una vegada completat el procés l’enrotllem donant-li forma d’entrepà i torrem per tots els costats i ho acabem decorant-ho amb els mateixos ingredients de l’interior.

Curios Un entrepá especial elaborat sobre una base de brioche preparada artesanalment a la nostra cuina, acompanyada d’una selecció d’ingredients naturals que fa del sàndwitx clásic de pollastre un entrepá molt diferent i selecte per al paladar del nostres clients.

Esmorzars Amb Signatura ...

COCA D´OLI Ingredients

Farina Aigua Sal Oli d’oliva verge extra propi

2 Pimentons 1 Berengena Bacallà Mojama Brots tendres

Elaboració COCA D´OLI Es mescla 1/2 kg. de farina amb 1 got d'aigua i 1/2 d'oli, afegir sal al gust i pastar alhora que se li va afegint a poc a poc l'altre mig got d'oli d'oliva. Una vegada feta la massa s'estén amb un corró i s'enforna durant uns minuts.

ESGARRAET Es rosteixen al forn els pimentons i la berengena i una vegada enfornats, es pelen i es tallen en tires desgarrandolos, mesclar amb el bacallà, que prèviament hem esmollat i l'oli d'oliva verge, es col·loca sobre la coca d´soli i es completa amb una rodanxa de mojama i un detall de brots tendres

Curiós Plat tipico de la zona de la safor de nova introduccion en la nostra nova carta

LLONGANISSA DE PASQUA

Ingredients: 1 panet blanc de farina de blat 1 llonganissa curada

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Elaboració: La llonganissa està elaborada amb una massa feta de carn magra de porc (70-80%) i cansalada (20-30%), trinxada, condimentada amb sal, espècies (pebre, all, canyella i clau), pastada i embotida, sense temps d’espera, en budell natural de porc o de corder. En molts llocs, s’ha substituït el budell (intestí) natural, per un embolcall sintètic.

Curiós: La llonganissa es menja fregida, a la planxa o a la brasa, ja que és un embotit fresc, però també es pot deixar assecar i prendre crua sobretot a les festes de Pasqua, anomenada per aquest motiu “Llonganissa de Pasqua”. La llonganissa al País Valencià ve a ser com la llonganissa d’Aragó o la botifarra catalana, tot i ser més petita, fina i curta, i lligada amb cordills fent-ne porcions: la seua longitud està al voltant de deu centímetres i en la seua elaboració s’hi poden incloure llavors d’anís com a aromatitzant, comunament anomenades llavoretes. Al País Valencià són famosos els embotits d’Ontinyent i de Requena.

ESMORZAR DE CASSOLETA

CONILL FREGIT AMB ALLS Ingredients: Mig conill tallat a trossos menuts Una cabeça d’alls 4 cullerades d’oli d’oliva verge Un got de vi blanc Sal i pebre

Elaboració: Sofrig en una paella els alls amb pell i tot. Prèviament, els hauràs pegat un colp amb la palma de la mà per tal d’obrir-los. Quan estiguen daurats retira’ls perquè no es cremen. Fica sal i pebre al conill i porta’l a fregir a foc suau.

Quan estiga daurat, afig el vi blanc. Afig els alls i deixa-ho tot coure a foc encara més suau.

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

FETGE AMB ALLS TENDRES Ingredients: 50 g de fetge ben net Una garba d’alls tendres 4 cullerades d’oli d’oliva verge Sal i pebre

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

Elaboració: Talla el fetge a tiretes i salpebra’l. Afig l’oli a una paella i sofrig el fetge amb els alls tendres tallats a un tamany de tres centímetres.

Quan la barreja estiga al punt, trau-la a taula i hale-hop!!

CORADELLA AMB ALLS SECS Ingredients: 500 g de coradella Una cabeça d’alls 4 cullerades d’oli d’oliva verge

Elaboració: Sofrig en una paella tota junta la coradella – prèviament salada i amb pebre–, els alls i el xorret de conyac. Tapa la cassola i deixa que es coga amb l’oli. Rectifica de sal i a taula.

Un xorret de conyac Sal i pebre

Bibliografía: Falla Bernat Aliñó-Sueca “De sobaquet al casal !”

Fotografía: Carlos Miragall Colomar

MOMENTS

IM POSIcIó dE bANDES DE LA j.l.f

2017 / 2018 PRESENTACIÓ D’ARIADNA

Ariadna Martínez Beneyto Fallera Major Infantil

José Albado Botella President Infantil

I M POSIcIó dE bANDES DE LA j.l.f

2017 / 2018

PRESENTACIÓ d’ALICIA Alicia Gascó Alcudia Fallera Major

Bernat Hernándiz Aranda President

EXPOSICIÓ DEL NINOT

2018

CRIDA 2018

146 CAVALCADA 2018

MERCACHEFF

GLOBOTÀ

I I CONCURS “ ESPARDENYA VALENCIANA” FRANCISCO JOSÉ GARCÍA

DESPERTAES I ESMORZARS

Lliurament de premis

L´OFRENA

PAsSACARRERS

LA CREMÀ

ELECCIÓ DEL NOU PRESIDENT PACO

ELECCIÓ DE LA FALLERA MAJOR CRISTINA

ELECCIÓ DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL LLUCH I DEL PRESIDENT INFANTIL RAÚL

PROCESSIÓ EN HONOR DE LA MARE DE DÉU DEL LLUCH

NOMENAMENT DE LES FALLERES MAJORS

IMPOSICIÓ DE BANDES A LA FALLERA MAJOR

IMPOSICIÓ DE BANDES A LA FALLERA MAJOR INFANTIL

HALLOWEEN

GALA ANUAL SECTOR LA VILA

C

om deia ma mare, un fill és per a sempre, mai acabes de criar i quan menys ho esperes ni plans es poden fer, i si damunt parlem de nets, ja sabem ...

A disposició quasi les 24 hores del día i damunt. ..

“De fara vindran que de casa et trauran”

PRESENTACIÓ ESBOSSOS

NIT DE REIS

guia comercial

C/ Dr. Faustino Blasco, 1 ( esquina C/ Correos ). Telf.: 96 110 16 16 www.elrourealzira.es

MonsoCar LLOGUER DE VEHICLES Vehicles industrials, de 9 places, de càrrega i d’alta gama Gran flexibilitat en lloguer de vehicles amb preus sense competència!

Avinguda Pare Pompili Tortajada, 25 - Alzira MONSOCAR, AL SEU SERVEI!!

MONSOLAR GROUP OBRI LA PRIMERA BOTIGA BIOENERGÈTICA DE LA RIBERA En ella podràs trobar el millor assessorament en estufes de pellets, il·lumimació en leds, solar tèrmica, solar fotovoltaica i aire condicionat L’EXPERIÈNCIA INTERNACIONAL DE MONSOLAR GROUP A LA SEUA DISPOSICIÓ Av. Pare Pompili Tortajada, 25 - Alzira - Tel. 96 240 27 47 - www.monsolaringenieria.com

Gestores autorizados por la Conselleria de Medio Ambiente para residuos tóxicos y no tóxicos.

Planta de tratamiento y reciclado de todo tipo de cables eléctricos, de cobre o aluminio.

Recuperación y reciclaje de metales y chatarrra.

Servicio de cubetas y contenedores gratuitos.

Prensas móviles.

Tratamiento de cables

Central y oficinas

Poligono El Plà 46250 Montortal - Guadassuar (Valencia) Telf. 96 244 07 81

Av. Libertad de Enseñanza, 23 Aptdo. nº28 · 46600 · Alzira (Valencia) Telf. 96 245 52 94 · Fax. 96 240 43 59 www.reciclajesytransformaciones.com

BOTIGA OBERTA AL PÚBLIC EXTENSA BODEGA DE VINS VALENCIANS GRAN SELECCIÓ DE VINS I CAVES DE TOTES LES D.O.

fitoxent@ialbelda.com

ETIQUETAS S.L.

COSTA

Av in gu da de la Llib er tat, 14 4 6 6 00 Alzira, Valencia Te l: 9 6 2 40 33 61 - 962 40 35 50

BONO Y CASTILLO ASOCIADOS, S.L.P. María Teresa Castillo Busto María Jesús Bono Samblancat ABOGADOS

ASESORAMIENTO JURÍDICO ESPECIALIZADO DE LA EMPRESA, FISCAL, LABORAL, CONTABLE URBANISMO, CIVIL, MERCANTIL Y ADMINISTRATIVO LUNES A VIERNES DE 9.30 A 13.30 Y DE LUNES A JUEVES DE 16.00 A 19.00 HORAS HORARIO DE VERANO DE 9:00 A 14:00 HORAS PREVIA PETICIÓN DE CITA

www.bonoycastillo.com Calle Mayor Santa Catalina nº 13, 1º,1ª.

46600 Alzira (Valencia)

Tel.: 96 245 51 26 info@bonoycastillo.com

VIVE LAS AUTÉNTICAS

www.gruporex.com

REX NATURA · SIGLOVEINTIUNO · REX CATERING

MORALES JÚCAR AV D A . D E A L Z I R A , 5 4 6 6 1 2 C O R B E R A ( Va l e n c i a ) TEL. 96 256 02 55 FA X . 9 6 2 5 6 0 9 4 5 e m a i l : m o r a l e s j u c a r @ m o r a l e s j u c a r. e s

w w w. m o r a l e s j u c a r. e s

Poligono Industrial Mercado de Abastos, s/n 46600 ALZIRA

Telf.: 92 240 40 06

COMPRA - VENTA DE NARANJA Y KAKI | IN

En agroseguros dispo de peritación agrícola propio y pe

Móvil. 609 651 046 | TLF. 96 257 13 34 | Avda. Diputació, 18

NMOBILIARIA | SEGUROS | AGROSEGUROS

onemos de un servicio ersonalizado a peticiรณn del cliente.

8 GUADASSUAR | camabar@hotmail.com | www.camabar.es

a tots

QUE LA NOSTRA FESTA SIGA LA MILLOR DEL MÓN xurros i el xocolate per a berenar un dia i un altre, i per descomptat, que no falten la música, els balls i les rialles per a viure la festa al màxim. tota la resta.

La teua tenda Consum Tel. 962 417 564 www.consum.es

Què bÊ hem esmorzat... al Mercat