Llibret Falla El Mercat Alzira 2005 by Falla El Mercat

El present llibret ha participat en la convocat ria de premis de la Generalitat Valenciana per a la promoci de l s del valenci

Des d'estes pàgines on tinc l'oportunitat que em brinda la meua Falla, vull donar les gràcies a tots i cada ú dels fallers i falleres que heu confiat en mi per al present exercici faller com a Presidenta d'esta comissió. I molt especialment als membres de la meua Directiva que des del principit heu estat treballant al meu costat, dia a dia. També, com no, als fallers d'honor, simpatitzants i veïns que gràcies a la vostra aportació desinteressada, ens ajudeu a fer més gran la nostra falla. Espere que passem les pròximes festes falleres en harmonia i vos convide a tots a que les disfruteu amb nosaltres. Un abraçada

Encarna Canet Mata

EXPLICACIÓ FALLA GRAN

El cos central és un vell pont sobre el qual s’assenta el remat, que consisteix en un carro tirat per un cavall conduït pel típic llaurador valencià. El carro duu com de càrrega els monuments mes emblemàtics de la ciutat de València, que els transporten a altres paratges per culpa de la modernització i el caos circulatori.

1ª Escena - És una rotonda circulatòria la qual té al centre una figura commemorativa de la Copa Amèrica 2007, representada per uns vaixells de paper, uns damunt d'uns altres.

2ª Escena - Uns obrers estan obrint amb martells el carrer, que unes setmanes abans ja havien obert i tancat. Són els mateixos obrers però que treballen per a diferents empreses, ONO, GAS NATURAL, AJUNTAMENT, etc....

3ª Escena - Parada d'autobús, és una critica al carril del Bus que utilitzen tots menys el Bus, fent que es retarden i que la gent haja de passar entre els cotxes aparcats per poder agafar-lo.

4ª Escena - Uns joves amb un grafitti de fons és una critica a la gran pujada de preus amb l'Euro, que els joves no els queda mes remei que muntar-se'l amb el “Botelló”, al que molts personatges aprofiten la situació per danyar els espais públics, espargint escombraries i pintant per les parets.

5ª Escena – És un parc en el qual hi ha una meitat molt ben conservada (que és l'abans) i altra meitat (el després) en la qual està tot sec i trencat per culpa de la pol·lució i de la gent que no respecta gens i això és el que ens espera dins d'uns anys.

1 3 4

PRESIDENT

VICEPRESIDENT R (ECONÒMIC) VICEPRESIDENT N VICEPRESIDENT R (FESTEJOS) VICEPRESIDENT T (MONUMENT)

COMISSIÓ EXECUTIVA 2004-05

ASSESSORS PRESIDÈNCIA

SECRETARI VICESECRETÀRIA BIBLIOTECARI ARXIVER TRESORER VICETRESORER COMPTADOR DELEGAT LOTERIA DELEGACIÓ DE FESTEJOS DELEGAT DE COMPRES DELEGACIÓ SECCIÓ FEMENINA

Encarna Canet Mata José Costa Boquera Javier Leal Boquera Javier Orón Redal Francisco Cano Saurina Merche Cardona González Luisa Gómez Aranda Ángel Resa Galán David Ríos Furió Rafael Dolz Sifre Marga Martínez Reynés Rubén Gómez Aranda Luis Agut Vidal Bernat Ríos Furió Bernardo Llorca Martín Fernando Gresa Villanueva Bernardo Marzal Iñigo Rafael Presencia Colom Vicente Vila Vayà Adrián Orón Redal Cristina Clari Catalán Silvia Costa Furió Gemma García Gimeno Raquel Huesca Agustí Rosa Mª Martínez Torres Rosa Mª Ferrer Zurriaga

DELEGAT JURÍDIC

Rafael Presencia Redal

DIRECTIUS JLF

Juan Ortega Pelufo Héctor de Antón Alijas

DELEGAT JLF

Jordi Chordà i Argente

DEL. INFORMÀTICA I NOVES TECNOLOGIES DELEGACIÓ ACTIVITATS DIVERSES DELEGAT RELACIONS PÚBLIQUES

Bernardo Cucarella Fernández Amparo Cebolla Cebolla Marian Ríos Aranda Rosa Bono Carbonell Jesús Peláez Riol

DELEGAT LLIBRET VICEDELEGADA LLIBRET

David Chordà i Argente Carolina Lillo Carrazón

DELEGACIÓ MONUMENT

Carlos Casterà Jiménez Ramón Llopis Félix Paco Montalvà Ferrús

CASALERS

DELEGAT D’INCIDÈNCIES DELEGAT DE SECTOR LA VILA DELEGAT INFANTILS PIROTÈCNIA

José Luis Gadea Carrascosa Antonio García García Enrique Gisbert Gregori Antonio Martínez Pascual Bernardo Marzal Ortells Juan Enguix Negueroles Bernardo Martínez Pérez Enrique Montalvà Perepérez Bernardo Llorca Martín

VOCALS

Ignacio Agut Cebolla Enrique Alborch Baldelló Claudia Aledón Jiménez Jorge Alegre Tébar Eva María Andrés Gil José Andrés Gil Héctor Andrés Julio Isabel Balaguer García Víctor Balaguer Armiñana Víctor Balaguer Jofre Vicente Bohigues Estarlich Manu Bosch Arcos Pablo Burguera Durà Cristina Calvo Caro Paula Cándido Olivas Francisco Cano García M. Carmen Cano Saurina Francisco Carbonell Pascual José Castelló Alepuz Mila Castelló Escrivà M. Pilar Castro España Marta Castro España Agustín Clari Llopis Miguel Costa Pelufo Andrea Cots Roselló José Manuel Creix Herreros Herminio Crespo Llopis Herminio Crespo Noheda Marta Cucarella Pérez Marisa Díaz Argente Mila Escrivà Blasco Diamar España Cucarella César Ferrer García Javier Fita Llobregat Bárbara Fons Ferrer Gustavo García Cogollos Noelia García García Vicente Giménez Hernandis Ignacio Gisbert Pérez Óscar González Coll Cristina Gresa Calvo Fernando José Gresa Calvo

María Herrero Parrilla Ana Iñigo Hernández Francisco Javier José Esteve David Llorca Ríos Jorge Llorca Ríos María López March Vicente López Plasencia Antonio Martínez Sánchez Bernardo Martínez Torres Miriam Martínez Torres Lorena Mascarell Furió Enrique Montalvà Díaz Patricia Montalvà Díaz Jeremías Morales Mira Borja Olivas Fontana Daniel Orón Gómez María Palacios Ripoll Juan Antonio Pardo Sanandrés Consuelo Pascual Marzal Janina Pellicer Bialcanet Jordi Perepérez Espí José Fernándo Pérez Bataller Tomás Pérez Carbonell Raquel Pérez Garrido Selena Pérez Garrido Vicente Pérez Garrido Fernando Pérez Santero Teresa Peris Santapau Guillem Peris Sayol Loreto Petit Pérez Oreto Piera Requena David Piña Herrera David Redal Soler Carolina Rodríguez Gómez Cynthia Rubio Llinares Rafael Sala Esteve Alfredo Sifre Serra Cristóbal Signes Castillo Lorena Tomás Piquer Crispín Torres Palau Rafael Vallés Álvarez Coral Vargas Gonga Vicente Yago Canet

Com és tradicional, tinc l’honor i la gran satisfacció com a President Infantil de l’any 2005, de saludar-vos a tots. Vulguera agrair a totes les persones que han dipositat tota la confiança en mi i que han fet el possible este somni que amb tanta il·lusió he desitjat durant molt de temps. Agrair també a tots aquells que amb el seu esforç i dedicació fan possible que la falla es puga fer i animar a tots a que participen i a que es faça realitat eixa convivència que caracteritza a les falles. Espere que la cordialitat i el saber fer estiga present en tots nosaltres, per engrandir així més la nostra comissió.

Guillermo Llorca RĂos

Explicació de la falleta infantil En una constel·lació llunyana, dins de la seua estrella més bella, l’estrella Nuri es troba al palau d’Arlo, amo i senior del cosmos, custodiat pels seus servidors. Un bon dia va rebre la inesperada visita de dos graciosso pallassos, Bufó i Baló, els quals tenien com a missió demanar-li que mai perden la gràcia per fer somriure a grans i a menuts. A ells els acompanyen tres joveníssims fallerets que no volen més que festa. I la seua, les Falles. Soro es troba a la seua menudeta cambra, pintant sense parar i no vol més que tindre sempre eixe raig de llum, eixa inspiració per poder meravellar a tot el món, gràcies a la seua obra. Des de la muntanya, buscant el punt més fosc entre la vegetació, han acampat. Silenciosos, observen la Via Làctia (curiosa Via Làctia). En ella esperen trobar tantes estrelles com puguen i si torben alguna de fugaç, demanar-li el seu desig: que tots els boscos estiguen verds per sempre. De la seguretat del temple s’encarrega una curiosa “Brigada de l’Espai”, la qual vigila perquè sempre hi haja pau a l’Univers.

COMISSIÓ INFANTIL 2004-05 FALLERA MAJOR INFANTIL PRESIDENT VICEPRESIDENT 1R VICEPRESIDENT 2N SECRETÀRIA TRESORERA DELEGAT JLF CORT DE LA FALLERA MAJOR INFANTIL D'ALZIRA 2005 Javier Alba Calatayud Carla Alfonso Amorós Claudia Añón i Alarcón Diana Aparisi Castillo Álvaro Aparisi Rosell Paula Balaguer Jofre Juan Bohigues Pardo Vicente Bohigues Pardo Áurea Climent Montalvà Christian Creix Andrés Liliana Crespo Llopis María Crespo Llopis Esteban De Mateiss Peters Carlos Dolz Cardona Jaime Dolz Cardona Carla Enguix Fogués Carlos Enguix Gómez Celia Enguix Gómez Carolina Escandell Clausi Ana Escuder Ortega Eliseo Escuder Ortega Mª José España Climent Carolina Ferrandis Bellvís Salvador Ferrandis Bellvís Roberto Ferrer Colomer Alejandro Ferrer Colomer Héctor Garrido Vitón Silvia Giménez Hernándiz Rubén Gómez Peris Ximo Gómez Peris Edgar González Maestro David Herrero Parrilla Óscar Hervàs Petit Fco. Javier José Pellicer

Anna Yago Canet Guillermo Llorca Ríos José Alberto Leal Canet Bernat Cucarella Pérez Lidia Orón Gómez Andrea Agut Cebolla Rafa Dolz Cardona Alejandro Orón Gómez Raquel Dolz Cardona Noemí Porras Lorja Selena Leal Canet Alba Martínez García Salvador Martínez García Begoña Molina Peláez Blanca Molina Peláez Laura Montalvà Ibáñez Tamara Montalvà Llinares Arantxa Montañana García Andrea Morales Palop Alejandra Núñez Collado Víctor Orón Caldés Adrián Pardo Alonso Lara Pardo Alonso Jesús Peláez Alarcón Andrés Ríos Pascual Francisco Ríos Pascual Carmen María Ríos Pellicer David Ríos Pellicer Bernat Ríos Petit Loreto Ríos Petit Sergio Sala Pascual Paula Serrano Peláez Alba Sides Bella Olga Soler Camarena María Torremocha Costa Claudia Torremocha López Guillem Torres Gargalló María Torres Gargalló Clara Tortosa Martínez Laura Vallés Bono Marta Vallés Bono Celia Zanón Castillo Samuel Zanón Castillo

MEMBR E S DE L A C ORT D’HONOR DE L A FA L LERA MA J OR INFA N TIL D’A L ZIRA

Raquel Dolz Cardona

Noemi Porras Lorja

C ORT D’HONOR INFA N TIL DE L A FA L L A EL MER C AT

Andrea Agut Cebolla

Carla Alfonso Amorós

Claudia Añón i Alarcón

Diana Aparisi Castillo

Álvaro Aparisi Rosell

Paula Balaguer Jofre

Áurea Climent Montalvà

Christian Creix Andrés

Liliana Crespo Llopis

María Crespo Llopis

Bernat Cucarella Pérez

Esteban De Mateiss Peters

Carlos Dolz Cardona

Jaime Dolz Cardona

Rafa Dolz Cardona

Carla Enguix Fogués

Carlos Enguix Gómez

Celia Enguix Gómez

Carolina Escandell Clausi

Ana Escuder Ortega

Eliseo Escuder Ortega

M. José España Climent

Carolina Ferrandis Bellvís

Salvador Ferrandis Bellvís

Alejandro Ferrer Colomer

Roberto Ferrer Colomer

Silvia Giménez Hernándiz

Ximo Gómez Peris

David Herrero Parrilla

Óscar Hervàs Petit

Fco. Javier José Pellicer

Begoña Molina Peláez

José Alberto Leal Canet

Blanca Molina Peláez

Selena Leal Canet

Laura Montalvà Ibáñez

Tamara Montalvà Llinares

Andrea Morales Palop

Víctor Orón Caldés

Alejandro Orón Gómez

Lidia Orón Gómez

Adrián Pardo Alonso

Lara Pardo Alonso

Andrés Ríos Pascual

Francisco Ríos Pascual

Carmen M. Ríos Pellicer

David Ríos Pellicer

Bernat Ríos Petit

Loreto Ríos Petit

Sergio Sala Pascual

Alba Sides Bella

Olga Soler Camarena

María Torremocha Costa

Guillem Torres Gargalló

Maria Torres Gargalló

Clara Tortosa Martínez

Laura Vallés Bono

Marta Vallés Bono

Celia Zanón Castillo

Samuel Zanón Castillo

Mercante

Programa d’actes de les falles 2005 DIVENDRES 21 DE GENER A les 21 hores, presentació de nostra Fallera Major, senyora Patricia Alborch Ferrer, al Gran Teatre i imposició de bandes a la seua Cort d’Honor. Després s’oferirà el Sopar de Gala als seus Fallers d’Honor a la Sala La Masía.

DIUMENGE 23 DE GENER A les 17’30 hores, Presentació a la Sala La Masía de nostra Fallera Major infantil, xiqueta Anna Yago Canet, i imposició de bandes a la seua Cort d’Honor.

DIMECRES 23 DE FEBRER A la Casa de la Cultura, inauguració de l’Exposició del Ninot.

DIUMENGE 27 DE FEBRER Concurs de Paelles a l’Institut Rei en Jaume.

DISSABTE 5 DE MARÇ A les 18 hores, missa pels fallers difunts. a l’’església dels Sants Patrons. A les 20 hores, tradicional Crida des del balcó de l’Ajuntament. Acte seguit, des del mateix lloc, es donaran a conéixerpúblicamentelspremisdelsllibrets i dels millors ninots de cada secció. A més, es farà saber quins són els Ninots Indultats de 2005. A les 24 hores, Ball de Gala al Casal Fester.

DIJOUS 10 DE MARÇ A les 20 hores, Lliurament de premis de postals nadalenques i concurs de dibuix infantil de falles. Cloenda de l’exposició del Ninot per les Falleres Majors d’Alzira irecollidadelsninots.

DISSABTE 12 DE MARÇ A les 18 hores, Cavalcada multicolor.

DIUMENGE 13 DE MARÇ A les 14 hores,, Mascletà a la Plaça del Regne,

DILLUNS 14 DE MARÇ A les 14 hores,, Mascletà a la Plaça del Regne,

DIMARTS 15 DE MARÇ A les 14 hores,, Mascletà a la Plaça del Regne,

DIMECRES 16 DE MARÇ A les 14 hores,, Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 22 hores, sopar de plantà al casal de la Falla.. A les 24 hores, Plantà oficial de les falles grans.

DIJOUS 17 DE MARÇ A les 8 hores, Despertà. A les 11 hores, Visita a distintes comissions. A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 18 hores, davant la Casa Consistorial, LLIURAMENT DE PREMIS. A les 22 hores, Sopar al casal i després, festa popular.

DIVENDRES 18 DE MARÇ A les 8 hores, Despertà. A les 11 hores, Visita a distintes comissions. A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 18 hores, OFRENA DE FLORS a la Mare de Déu del Lluch, patrona d’Alzira. A les 22 hores, Sopar al casal i després, festa popular.

DISSABTE 19 DE MARÇ A les 8 hores, Despertà. A les 11 hores, Visita a distintes comissions. A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 18 hores, DESFILADA DEL PASDOBLE. A les 22 hores, CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL. Després sopar al Casal. A l’hora indicada per J.L.F., CREMÀ DE LA FALLA GRAN. Després, arreplegada de tanques i altres menesters. NOTA: La comissió de la Falla El Mercat es reserva el dret de qualsevol canvi en el present programa, atenent a les necessitats i circumstàncies especials que puguen sorgir sobre la marxa.

DIA DE LES PAELLES (22 de febrer)

VETLADA GASTRONæMICA (25 de febrer) CONVIDAT: LUIS MÉNDEZ, director Onda Cero La Ribera

FALLES 2004

Les Falleres Majors recolliren les cendres dels seus monuments Els trasllats de Setmana Santa impediran enguany fer la tradicional paella del 20 de mar

FALLA INFANTIL 2004 4t premi de secci贸 Especial

FALLA GRAN 2004 3r premi de Secci贸 Especial

ELECCIÓ DE LA NOVA PRESIDENTA (1 d’abril) La nit del 31 de març a l’1 d’abril fou històrica per a la nostra comissió. Quan passaven 8 minuts de les dotze de la nit era elegida per primera volta en la història del Mercat una dona per ostentar la presi-

dència: Encarna Canet Mata. Després d’una ronda prèvia on no es presentà cap candidat i que després, dels 8 fallers poposats sols Encarna acceptara el càrrec, ella va demanar una votació de con-

fiança on la comissió li atorgà la seua confiança. Ha estat un any difícil però Encarna l’ha afrontat amb eixa força de superació que sols tenen les dones i de fet, la falla ha canviat.

Moment en qu Encarna accepta la presid ncia.

La preocupaci en Encarna era patent per si la comissi no la recol ava.

Piti veia ja sabia que l any seria dur.

Les f mines estaven content ssimes.

La comissi es pos a disposici de la nova presidenta.

Patri es propos com a candidata per a Fallera Major.

L expresi i cos d Encarna la felicit efusivament.

President i Fallero Major consorts Luisa i Raquel, assessores d Encarna i Patri

SOPAR Dâ&#x20AC;&#x2122;ENCARNA (14 dâ&#x20AC;&#x2122;abril) L alcaldessa d Alzira i amiga d Encarna, Elena Bastidas, fou convidada al primer sopar

Lola torn a la falla per un dia

SOPAR OFERIT PER PATRI (26 de maig)

SOPAR GENTILESA Dâ&#x20AC;&#x2122;ANNA (16 de juny)

La xaranga La Granota amenitzar les Falles per tercer any

Moment del discurs de presentaci a la comissi d Anna, com a Fallera Major infantil 2005

Equips de dards que sols dur una nit

PAELLA A LA URBANITZACIÓ SANT CRISTæFOL D’ALBERIC (20 de juny)

Qui guany ? Ho deixarem en el suspens

RECOMPENSES 2005 FLAMA D’ARGENT Marta Castro España Miguel Costa Pelufo Óscar González Col Carolina Lillo Carrazón Juan Ramón Llopis Félix Oreto Piera Requena David Redal Soler

FLAMA D’OR Rubén Gómez Aranda Enrique Montalvà Perepérez Alfredo Sifre Serra FLAMA D’ARGENT I MURTA Patricia Alborch Ferrer Víctor Balaguer Armiñana Mila Escrivà Blasco Rosa Mª Ferrer Zurriaga Miriam Martínez Torres

Enrique Montalv i Encarna recolliren els pergamins de recompenses

RECOMPENSES INFANTILS COET D’OR COL·LECTIU A LA COMISSIÓ INFANTIL

COET D’OR Paula Balaguer Jofre Rafa Dolz Cardona Raquel Dolz Cardona Carolina Ferrandis Bellvís Salvador Ferrandis Bellvís Roberto Ferrer Colomer Lidia Orón Gómez Marta Vallés Bono

COET D’ARGENT Carlos Dolz Cardona Jaime Dolz Cardona Ximo Gómez Peris Selena Leal Canet Celia Zanón Castillo

NOMENAMENT D’ANNA (18 de setembre)

MOROS A LA VILA (3 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre)

Un conill ca ador

Ser aix com el PSOE vol recuperar l Ajuntament??

Vileitor

NOMENAMENT DE PATRI (16 d’octubre)

IMPOSICIÓ DE BANDES A NOSTRES FALLERES MAJORS (13 i 14 de novembre)

VETLADA GASTRONæMICA (1 de desembre) CONVIDAT: ENRIC MASI¸, ARXIPREST DE STA. CATERINA

SOPAR AMB FALLERES MAJORS I PRESIDENTS DEL SECTOR (1 de desembre)

SOPAR DE NADAL (22 de desembre)

EN MEMòRIA DE UN GRAN AMIC, JUANJO CAPELLA SALES: "És molt difícil trobar un bon amic, però més difícil encara és deixar-lo i impossible oblidar-lo" Anònim

Faller de cap a peus, somriure constant i paraula amable, tot era bo i res importava, s’havia de treballar per la falla. Fa 8 anys que ens deixares, tal volta el que més dolor ens produeix, a banda de dir-te adéu, es no haver tingut l’ocasió d’acomiadar-nos, seguirem recordante, esperant que on estigues la pau i l’alegria t’acompanyen. Fins sempre, amic ECM

PORTADA: Carolina Lillo EDITA: Associaci Cultural Falla El Mercat IMPRESSI : Editorial Mic (Lle ) RESPONSABLES REALITZACI COORDINACI : David Chord i Argente ARTICLES: Amparo P rez i Garrigues Xaro Duet i Bel Encarna Canet Mata Alfonso Rovira Mar n Bernardo Magall Ull Manu Bosch Arcos David Chord i Argente Andr s Giner Paris Pascual Fandos ALMiF FOTOS: Alfonso Rovira, Enrique Camarena, Salvador Llopis, Rafael Gadea, Bernado Magall , David Chord , David Gilabert, Cristina Clari i Silvia Costa. PUBLICITAT: Ana Canet, ngel Resa, Bernardo Mart nez, David R os, Encarna Canet, Fernando Gresa, Javi Leal, Jes s Pel ez, Jordi Chord , Jos Andr s, Juan Enguix, Juan Ortega, Luis Agut, Luisa G mez, Paco Cano, Patri Alborch, Pepe Costa, Quique Gisbert i Rafa Dolz.

J O C S T R A D I C I O N A L S V A L E N C I A N S

M’imagine que molta gent es preguntarà què fa una recollida de jocs per als xiquets en un llibret de Falla. L’explicació, però, és molt senzilla. Què em fet amb ells? Com és que si hui els jocs populars ja no no sols es transmeten per via oral sinó que estan recollits en molts llibres i hi ha mil facilitats per arribar a ells, els nostres fills no els coneixen? I no em valen excuses com que “ja no es pot jugar al carrer pel perill que entranya el nombrós trànsit de hui dia” o que “els xiquets no disposen de temps lliure per a dedicar-lo al joc perquè han de realitzar multitud d’activitats extraescolars i complementàries per a la seua formació”, “ara no disposen de germans amb què jugar perquè les “noves” famílies són de fills únics,... A l’igual que els majors, els xiquets trauen xiquets d’on siga, si es té interés per alguna cosa. A més a més de que els majors som els encarregats de donar-los-els, i per això, està el cap de setmana. O es que ells, com no treballen, no tenen dret a descansar? Així mateix, per pal·liar la falta d’espai, tots desitgem aconseguir la caseta al camp, on ells puguen córrer i botar lliurement, gaudint al màxim. O en realitat és simplement per fer els diumenges la paella i gaudir nosaltres? Per últim, perquè tinguen amb qui jugar, ja ens encarreguem d’apuntar-los a més coses: Juniors, Falla, escola d’estiu,... I per això em va vindre al cap la gran inspiració. Per què no aprofitar esta oportunitat que m’ofereixen, per a poder arribar a tots els xiquets, tots aquells jocs amb els que nosaltres gaudien quan érem xicotets? Jocs de tota la vida que quan els majors també els llegisquen, els recordaran molt gratament. Esperant que servisca perquè els pares i fills juguen de nou junts i que a través d’estos perduren els jocs populars, que ara ja formen part de la nostra tradició. TULA (SERP VERINOSA)

El qui paga compta deu, mentre els altres peguen a fugir. Després corre darrere d’ells. Quan toca algú, li diu “Tula” i este paga. Aleshores es posa una mà on l’ha tocat. Com ara, si ha estat tocat al cap, correrà amb la mà sobre el cap; li l’ha tocat al peu, ha d’anar a la pata coixa. Persegueix així als altres xiquets per tal de tocar-ne algun amb la mà lliure. Quan ho aconsegueix, l’altre paga. XINXES, CAPARRES I POLLS

Preparant el joc del canut

Es fan dues fileres, cadascuna amb col·loquen darrere de dues ratlles igual nombre de jugadors i estos es paral·leles. Qui paga, ha de passar

corrent pel mig de les files. Abans de passar-hi (tant en un sentit com en el contrari) mana alguna cosa que tots han de complir-la. Qui no execute l’ordre, pagarà també, junt a l’altre. Algunes coses que se solen manar són: - Sabateta: qui no li pega un colp de sabata, paga. - Calbots: qui no li pega un carxot, paga. - Baix anques: qui no s’ajup, paga. - Sant Vicent de la capa blanca: no li fan res. - Sant Vicent de la capa roja: li peguen com volen. - Xinxes, caparres i polls: li peguen com volen.

jugadors hauran d’atribuir-se un segon número al que han de reaccionar. Es continua jugant fins que un dels equips es quede sense jugadors. Aleshores, l’altre equip es el guanyador. LA GALLINETA CEGA Un jugador paga i se li tapen els ulls amb un mocador. Se li peguen voltes sobre ell mateix per desorientar-lo i es fa un diàleg entre ell i un altre jugador: - Gallineta cega, què has perdut? - Una agulla i un canut. - Busca per la xemeneia. - No, que em faré negra. - Busca pel terrat.

EL MOCADOR Dos xiquets o xiquetes fan peus i formen equips d’igual nombre de jugadors. S’assigna un número a cada parella de contraris i els equips queden enfrontats, en col·locar-se darrere del rectangle que serveix de camp de joc. Un altre xiquet es posa al mig del camp i aguanta un mocador. Diu un número i els interessats corren cap al mocador. Un d’ells l’agafa i torna al seu camp, mentre que el contrari el persegueix per tocar-lo. Si hi entra sense haver sigut tocat, l’altre queda eliminat. Si no arriba amb els seus companys perquè és tocat, és eliminat. Quan un equip es queda sense contraris, guanya. Si no, els que queden, tornen a posar-se números, per tal de jugar una segona mà. Aleshores, si un equip té menys jugadors que els altres, un o més dels

- No, que em faré cara de gat. - Doncs, busca qui t’ha pegat. Després del diàleg, se li peguen palmades. Qui fa de Gallineta Cega tractarà d’agafar i reconéixer al company que ha agafat. Crits, palmes, corregudes i enganys acompanyen esta persecució. Quan un dels xiquets és reconegut, es converteix automàticament en la Gallineta Cega i torna a començar el joc.

CONILLETS, A AMAGAR

qual intenta pegar-los corretjades, fins que arriben a casa, és a dir, fins Un xiquet o xiqueta més gran fa de que passen d’una ratlla que prèviapare o mare dels conillets. Un altre ment han marcat en terra. Després, fa de llebre. El joc comença quan es torna a jugar com al principi. tots els altres (els conillets) s’amaguen. La mare canta: EL BURRO Conillets a amagar, que la llebre va a caçar de nit i de tia tocaran l’Ave Maria. Conillets, ja esteu ben amagadets? Els conillets responen sí o no. Si diuen que no, la mare tornarà a fer la mateixa pregunta fins que tots estiguen amagats. Aleshores, la llebre, que ha estat amb els ulls tapats per l a mare, va a p e l s conillets. Si n’agarra u n , este farà de llebre. Els conillets se salvaran, si abans de ser agafats per la llebre arriben on està la mare. Mentre corren, la mare els crida dient: “Conillets, a la mare! Conillets, a la mare!” LA CORRETGETA Qui paga, amaga una corretja, mentre els companys no el poden mirar. Quan l’ha amagada, s’acosta als altres per avisar-los que ja poden buscar-la. Mentre busquen la corretja, han de dir “gelat”, si estan molt lluny, “calent” si algú està a prop i “cremant” quan algú està a punt de trobar-la. Llavors, els xiquets corren perseguits per qui té la corretja, el

El xiquet que paga és “el burro” i s’ajup tot doblegant el tronc. Els altres, començant per l’amo, boten en ordre sobre qui paga. Qui no fa bé, paga, i relleva al burro. Algunes maneres de botar són: - Normal: Es toca amb les dues mans el que paga, en el moment de botar sobre ell. - Tocadeta: El toquen amb una sola mà. - Sense mans: El boten sense tocarlo. - Martellet: El boten pegant-li un colp de tacó al darrere. - Cadireta de cel: Li peguen una culada al llom. A cada passada de grup, qui paga es col·loca més lluny d’una ratlla, que hi ha entre ell i la fila de saltadors. Qui bota fent menys passes, comptades des de la ratlla, passa a a fer d’amo. Paga qui no aconsegueix botar com correspon, toca amb els peus el burro (excepte el cas del martellet) o xafa la ratlla. XURRO VA! Dos xiquets fan peus per a triar els dos equips. Després tornen a fer peus per vore qui paga i qui bota. Un dels que paguen fa de coixí:

dret i tocant la paret, sosté amb les mans el cap d’un company que està ajupit amb l’esquena doblada. Este s’agafa de les cuixes del primer. Un tercer jugador s’ajup i s’agafa de la mateixa manera de l’anterior. I així formen la burra. Els jugadors de l’equip contrari boten, d’un en un, damunt dels ajupits, per pujar-hi a cavall. Abans de botar longitudinalment a la burra, cadascú diu com avís: “Xurro, mediamanga, mangotero. Burro que s’escagaixa, no val res” Corre per agafar impuls. Si algú dels que han botat cau a terra, simplement toca terra després del bot, es meneja dalt o s’enganxa de la burra per no caure, aleshore, el grup que acaba de botar, paga. Si algú dels que paguen cau a terra, mentre els contraris boten, estos diuen “que cau la burra!, en vore com s’esclafa. En este cas, tornen a pagar els mateixos. Després que tots hagen botat, l’últim d’ells, amb una mà s’assenyala la mà (xurro), el colze (media manga) o el muscle (mangotero), a la vista del que fa de coixí. Si l’últim que està ajupit ho endevina, els que acaben de botar, paguen. Si no encerta, estos tornen a botar. * Els termes media manga i mangotero (manga entera) són castellanismes introduïts als nostres jocs. En altres zones, s’utilitzen els termes fava (xurro), munta (media manga) i calla (mangotero) BOLETES Les boles són esferes d’argila cuita,

pedra o vidre. Soten tindre un centímetre i mig de diàmetre. Normalment es fa un xicotet clot a terra i se’n marca una ratlla a uns dos metres. Llancen dempeus les boles, per vore qui l’ha acostat més a la ratlla, en direcció al camp de joc. Des d’esta jugada segueixen llançant seguint l’ordre començant pel que més s’ha aproximat a la ratlla. Des d’este moment, els jugadors llançaran ajupits de la manera següent: La mà esquerra fa un pam en terra des d’on està la bola. Després es planta, tot tocant el dit xicotet a terra i el dit gros, el carp de la mà dreta. Esta mà llança la bola, la qual se sol subjectar entre els caps dels dits gros i mig doblegat. Quan el dit llarg es doblega, la bola ix disparada. Les regles de joc són: - Cada jugador realitza un sol llançament per tanda. Però, qui la fica dins del clot o fa “Tito”, és a dir, que pega

Dos amics de la infància, Enrique Camarena i Alfonso Rovira, ensenyaren fa uns anys als escolars alzirenys a què es jugava quan eren menuts com ells.

a una altra, torna a tirar immediatament després. - Quan una bola es fica dins el clot i tot seguit fa tito, l’amo d’esta paga una bola al que li ha pegat. - No s’hi val separar el carp de la mà que llança la bola del dit gros de l’altra mà. BOTAR A LA CORDA Dues xiquetes agafen els dos caps d’una corda i la fan rodar continuament. Les altres boten la corda, tal com la primera ho mane. La xiqueta que no ho fa així, no bota a temps o s’enganxa en la corda, paga, és a dir, relleva a una de les que menejaven la corda. Algunes formes de botar la corda són: - Una sola xiqueta bota a cada pas de la corda. - Dos xiquetes boten, cada una dues voltes i deixa pas a l’altra. - Cebeta: la corda roda ràpidament. Cada saltadora bota fins que s’enganxe amb la corda. - Barqueta: és una manera diferent de donar corda. Se fa sense fer una volta completa, sinó una trajectòria com la del moviment pendular, tot passant per baix, d’una a l’altra. - Entre els volts normals de la corda, s’hi intercalen voltetes altes, realitzades sobre la saltadora, la qual s’ajup en eixe moment, per tal que no li pegue la corda. - La saltadora deixa un mocador en terra i més endavant l’arreplega. Mentres bota, realitza les dues accions.

SAMBORI Es tracen a terra quatre rectangles numerats. A unes cinc passes, més o menys, es marca la línia d’eixida. Consta de deu caselles i, per tant, de deu jugades. En cada jugada es llança, des de darrere d’esta ratlla, i amb la mà, la tella o una pedra plana a un número

Diferents tipus de Samboris

determinant (per ordre creixent, així en la primera jugada, la teva va a l’ú). Si l’encerta, es col·loca davant d’esta i, a peu coix, va botant des de la primera caseta fins a la deu, excepte en les numerades amb el 4 i 5, 7 i 8, que cal que boten amb les cames obertes, ficant un peu en cada rectangle. Quan arriba al deu, pegarà la volta per tornar al rectangle on tenia la tella i arreplegar-la. Si aconsegueix fer tot el que hem descrit, sense xafar cap ratlla, passarà a tirar a una altra caseta i es Hi ha lletres que es canten o reciten torna a repetir l’operació. mentre es bota, com ara: Si es xafara la ratlla o la pedra cai“Un, dos guera del lloc, es perd el torn i Peret i el gos comença el següent jugador. Guanya agrana casa el primer que arriba al 10. Amparo Pérez i Garrigues amb un pendó” Xaro Duet i Bel

HIMNE DE LA FALLA EL MERCAT Música: La polka del Barril Transcripció: David Chordà

vas

a_Al

lla

vin

i mol t

fa lles

ssi mes

mi ra_el pont de Sant Ber

La Mur ta

co ses

sen se

te n recordes d onhi ha ins pi ra ci ,

le ma que no fal ta

la la

la Mercat Mercat la

tar

lla del Mer

ni_un

m s hu mor i pi car di a

perqu ja_est de mostrat la

la la

cos

i_el Res pi

la la

cat

re bo sant tot

la la

rall

gall

llor fa lla de to tes dos do

nat

Si_en les

d a le gri a

s un

nes i_unpatMer cat la la la

la Mercat Mercat la

EL GREMI DE MESTRES FORNERS D’ALZIRA El fet d’elegir enguany als forns com a tema d’estudi per al Llibret del Mercat ve marcat perquè en 2005 es compleix un doble aniversari. Fa 80 anys, el 5 de juny de 1925, que es presentà al Govern Civil el Reglament de la Sociedad de Horneros y Panaderos “El Progreso”, domiciliada al carrer Santa Caterina. Deu anys més tard, es produí l’homenatge al President provincial del Gremi de Mestres Forners. Indagant en este món hem trobat moltes coses interessants que vos convidem a que conegueu.

Any 1935. El president provincial del Gremi de Mestres Forners, Vicente Estellés Pastor, qui es trobava assentat, va ser objecte d'un homenatge a càrrec dels industrials del ram del districte d'Alzira. Conformen el grup fotogràfic, començant per l'esquerra, Luis, Ramón Albado Talens, del forn de la Muntanyeta; Domingo Camarena Sifre, del Carrer Colón; Ramón Serra, de l'Hospital; José Mª Martínez “Conill”, de Major Sant Agustí; Carlos Ramón Chafra, de Sant Roc; Eleuterio Juan, del carrer de la Palla; Salvador Llopis Alós, el Llauraoret, del carrer de les Piletes i Enrique Camarena Sifre, del carrer de l'Ensenyament. La inscripció que figura al quadre diu: “A Vicente Estellés Pastor, el Gremi d'Alzira i el seu districte, amb tot el respecte en prova d'agraïment i afecte. El secretari, Carlos Ramón. El president, Domingo Camarena”

Bernardo Magalló Ull, president del Gremi de Forners d’Alzira: “El sector necessita formació i una reconversió” Fa uns mesos, Bernardo Margalló Ull, forner del Camí Fondo, va ser reelegit per tercera volta com a president del Gremi de Forners de la nostra ciutat. Magalló és un home preparat, al que no sols li agrada el seu ofici -més bé, l’ama profundament- sinó que estudia el que passa al seu voltant, el que li afecta i més ara que el sector comença a vore com hi ha diversos punts de fabricació i venda que el fan vore el futur amb preocupació. LI HA AGAFAT GUST AL CÀRREC? Recentment, s’han celebrat eleccions al Gremi i no s’ha produït cap relleu. Cada dos anys, se celebren eleccions, se cita als forners reglamentàriament, com marca l’estatut, per canviar la directiva de la que es fa un relleu parcial de 6 membres. Normalment hi ha alternància però esta vagada ens hem quedat la mateixa directiva EL SECTOR ESTÀ PATINT EL PROBLEMA DE LA GLOBALITZACIÓ, EL CONSUMISME, EL RELLEU GENERACIONAL, ... Actualment, el sector i el gremi estan sofrint una transformació important com a conseqüència de l’evolució del nostre principal producte que és el pa. Cal remarcar que el forn no sols és pa sinó també qualsevol altre producte susceptible de ser cuit al forn. Fa un temps es deia que fer més coses a banda de pa era interpretat com a mal forner, perquè no feia el suficient pa com per a fer que el negoci fóra rentable. Esta idea es manté hui en part i açò és un error. . Hui és necessari formació. L’ofici tradicionalment ha passat de pares a fills, sense escola, per transmissió familiar. Per contra, en l’actualitat el gremi té una escola que, al meu entendre, no ha sigut capaç de promoure el relleu generacional. Si a açò li sumes el desprestigi del producte, les expectatives no són gens bones. Hui a Alzira existeixen uns 40 forns i no està assegurat el relleu generacional. És difícil que l’ofici continue igual com fins ara. També, en part, perquè no està assegurada la solvència

Bernardo Magalló i la seua dona, Isabel Albert

econòmica. Tampoc hi ha la suficient formació. Els forns tenen futur però amb formació en escoles, no sols amb la transmissió de coneixements de pares a fills. En el s. XVIII, les ordenances deien que per a regentar un forn hi havia dos formes. La primera, obtenir el grau d’oficial després de 6-7 anys, i després passar a ser mestre forner, amb l’aprovació del gremi. La segon forma era casar-se amb la fornera. “Falta esperit de sacrifici” Els forners sempre hem sigut molt autoexigents. Sempre s’ha procurat que els clients de tota la vida tingueren el pa a punt a costa de sacrificar moltes altres coses. No obstant, les noves generacions no veuen les coses igual i

no estan disposats a tan gran sacrifici. Una bona mesura seria ficar un horari fixe, que el forner haguera de complir una sèrie d’hores i no treballar més que en una altra professió. Vull afegir que el forn té futur sempre que els propietaris siguen persones qualificades i emprenedores. A més, els forns no poden ser com les farmàcies i fer guàrdies perquè no controlen el mercat. Ara es ven pa a gasolineres o botigues que obrin tot l’any i al client no l’importa pagar un preu afegit. Els forns no tenen capacitat suficient perquè són empreses xicotetes, que no tenen suficients persones per a fer torns rotatoris. També cal dir que la lliberalització portà que es començara a vendre pa a hípers, súpers, gassolineres, etc... I també sorgix una relació significativa: quant més oferta, menys consum de pa. Abans era normal comprar tres i quatre barres al dia i hui no hi ha el mateix ritme de venda. ÉS COMPATIBLE EL PA AMB EL RÈGIM? Hi ha una mala premsa que assegura que el pa engreixa. A més a més, amb la lliberalització, el pa s’ha començat a vendre també als súpers i hípers amb preus més baixos. Això, unit al augment dels recursos econòmics de les famílies, ha fet que el valor del pa es devalue. Per això, hui en dia, s’associa tindre recursos econòmics amb menjar poc de pa. Hi ha una imatge desfavorable al consum de pa. En l’any 99 férem una campanya adreçada als xiquets on preteníem animar-los a la pràctica de l’esport com a part importantíssima de la salut. En eixa campanya, com no, aportàvem la nostra part per al benestar de la persona com és el donar-los a conéixer la importància que també té l’alimentació, la nostra dieta mediterrània, un dels components importants de la dieta alimentícia és el pa. Repartírem 100 “Decàlegs del pa” als col·legis i instituts d’Alzira al temps que repartírem 185 balons. DAVID CHORDÀ / MANU BOSCH

E L G R E M I A M B L’ E S P O R T “Compra en forns tradicionals, ells saben el que vols i necessites”

D E C À L E G D E L PA (10 raons per menjar pa) 1.- És la base d’una dieta sana i equilibrada. 2.- És fonamental per al creixement. 3.- Contribueix a l’enfortiment muscular. 4.- Afavoreix l’evacuació intestinal. 5.- No engreixa, sols aporta 260 Kcal per cada 100 grams. 6.- El sabor i l’aroma són un llegat històric. 7.- Redueix els nivells d’úrea i colesterol. 8.- Dóna energia i vitalitat. 9.- Aporta vitamines, sals minerals, proteïnes i hidrats de carbò. 10.- Regula l’apetit. OBJECTIUS - L’objectiu principal de la campanya era la consolidació de la dieta mediterrània amb els beneficis que el consum del pa té. - En segon lloc, la promoció de l’esport com a via alternativa a una vida saludable. - En tercer lloc, en ser una campanya institucional, enfortir el Gremi d’Alzira com a institució que està amb els seus agremiats i amb la ciutat d’Alzira, tractant de col·laborar i aportar totes les iniciatives que suposen benestar de la població.

LA H I S T Ò R I A D E L PA El pa és una porció de massa de farina i aigua, que després de fermentada i cuita al forn, serveix d'aliment a l'home. Abans que es coguera el pa, l'home menjava els grans de blat mastegant-los; després va aprendre a triturar-los entre dues pedres, més tard es van utilitzar pedres oblongues, lleugerament còncaves, on es picaven. L'experiència va mostrar molt prompte el valor nutritiu dels grans de blat i es va estendre el seu ús. Des que es menjaven els grans triturant-los, fins que es va pastar el pa de flor dels romans, va haver, sens dubte, grandíssima a tot arreu, i no es pasta ja a mà, moltes maneres d'aprofitar la pasta. Però qui sinó que s'empren grans màquines per a este va ser l'inventor del pa? menester. A Mesopotàmia començà la cultura del pa En els quasi huit segles que els àrabs van viure que, després, s’estengué per tota la en estes terres, ens van deixar la seua cultura Mediterrània. i, entre altres coses, els forns —denominats Els forns de coure pa van ser ja coneguts a moruns— que encara existien a Alzira fins a l’Egipte. A l’Egipte cada dia es pastava i açò que es va produir la pantanada de Tous. Dels era ofici de les dones, és per això que hi havia quatre que funcionaven sols queda el de pedres o queixals a cada casa. Miguel García Navarro, al carrer de Chulvi, Els grecs ho van atribuir a Triptolem, o Déu cantó a la plaça de la Constitució. Els altres del pa, uns 1.400 anys abans de Jesucrist. eren de Goig, a Les Barraques; el de Carlos La gran eclosió es dóna a l’època romana. A Ramón Chafra, en Sant Roc; Tudela en Santa tot l’Imperi proliferen els forns i com no també Teresa, i el d'Enrique Camarena, al carrer de a València (nomenada així pels romans per l'Ensenyament. considerar-la “terra de valents”). Marco El forn morú o romà, doncs ja en els temps Aurelio estava molt preocupat dels romans van començar a pels ciutadans i, per això, estautilitzar-se’n, eren de plataforblí el dret a pa gratis per a tots ma o pis circular, d'uns quatre ells. metres de diàmetre on es creEn la mateixa línia, Augusto mava la llenya per caldejar el César, ordenà, per llei, que en forn; després netejaven els caiprovíncies properes a Roma s’irons de cendra i es dipositava gualara la producció de vinya i el pa per a la seua cocció. de blat. En eixa època també, Forn morú fet de pa per a poder regentar un forn, el El pa groguet propietari s’havia de comprometre a tindre Antigament els forners no pastaven el pa; ho descendents. Així s’assegurava la categoria de feien les fleques o tahoneries que es dedicaven ciutadà. a això, per a després dur el pa a coure al forn, La fabricació de pa té hui una importància on el forner, pel seu treball, cobrava en espè-

pasta i calia coure'l en llandes, com si foren “mandonguilles”. En aquella època el que més es coïa als forns eren boniatos, carabasses, coquetes de dacsa i creïlles tallades per la meitat i espolvorejades amb pebrot roig mòlt. Més tard, quan van arribar els temps millors, les mestresses pastaven les mones de Pasqua en uns llebrells col·locant-les dins del llit perquè la pasta no perdera la calor i més tard dur-les al forn a coure. Els forns més antics dels quals vam tindre el plaer de conéixer als seus propietaris eren el de Constantino cie, que després venia. Llinares; dels Albado, Bernia; Llopis el A Alzira existien fleques, una prop del Pont de Llauraoret, del València, al carrer de la Sant Bernat; la de Puríssima; San Saura, enfront del Forn Bernardo a Piletes i de les Rajoletes, i l'altra Nicolau a San Juan; al Romeral, a la plaça Serra, prop de de Casasús. l'Hospital; Chordá, El pa que consumíem en Tudela, Roselló, els anys següents a la Martínez, Roca, Ribera; Guerra Civil, el “pa groMontaner a la get”, era de blat de Muntanyeta; Ramírez moro groc i arrels. Es al carrer la Rugla (Reis feia extraent l'alcohol Catòlics) i Carlos del blat de moro groc, Ramón, a Sant Roc i quedant el producte algun més dels vora 50 similar al serrí, per la qual cosa no lligava la que funcionen en l'actualitat.

H i s t ò r i a d e l G r e m i d e m o l i n e r s, fle q u e r s i fo r n e r s d ’ A l z i ra Els gremis han tingut una enorme importància al llarg dels temps, no sols com a agrupació per defensar els seus interessos professionals sinó també per la seua vinculació religiosa. També tenien una funció social d’ajuda a les vídues o als malalts del mateix ofici, és a dir, gaudien d’una assistència benéficoreligiosa per part dels associats. En el segle XVIII el Gremi de moliners, flequers i forners, com qualsevol altre Gremi, tenia el seu patró, es regien per uns estatuts, reglamentaven l’economia de la producció així com així com la seua qualitat, es fixaven unes condicions laborals i econòmiques, és a dir, que ja es regien per unes regles i per tant es multava a l’associal que no complia amb allò que s’havia pactat o estipulat. Les persones pertanyents a esta corporació gremial estaven dividides en tres categories: aprenents, oficials i mestres; de manera que per a ingressar al gremi es feien unes proves molt rigoroses. El cronista de la ciutat, Aurelià Lairón, destacà al llibre general de la Setmana Santa de 1995 que els gremis tenien molta importància al segle XVIII. “Se sap que el gremi de moliners, flequers i forners feia les seues juntes a la capella de Nostra Senyora del Sufragi, fundada al cementeri de la parròquia de Santa Caterina, al col de la vila, al lloc on va rebre cult Jesús Natzaré i on es fundà en 1765...” Eduard Part escrigué al seu llibre “La Semana Santa alzireña” que el gremi de forners forma part de la processó del Divendres Sant com a confraria. També hi ha constància que en 1783 es fundà una nova confraria a petició d’uns devots units amb el Pas del Crist a la Columna on s’albergarien els forners i marbristes de la ciutat i particularment a la família Valls d’Alzira. Però ja des d’abans hi ha constància que el Gremi figurava

com a confraria des del segle XIV. El Gremi fou un element molt peculiar de la societat estamental europea des del segle XII fins al XVIII, encara que al Regne de València els seus origen es remunten sols al segle XVIII. Fins este segle, els Gremis tingueren una gran transcendència, però després ja anaren debilitant-se. Les rígides normes per poder entrar al Gremi, la fràgil estructura econòmica a les ciutats i la incipient indústria i de treball, i és per tant, ja en el 1836, quan queda totalment implantada l’extinció d’esta associació. En l’any 1864, amb la riuada de Sant Carles, el forn ubicat al carrer de l’Ensenyament, nº 15, va quedar molt deteriorat havent-se de reparar la volta, col·locant una rajola a la cúspide amb una inscripció en la que es llig en l’anvers la data de 1864 i en el revers “Fábrica de Cabañes”, rajola que fou trobada en 1940 quan s’enderrocà l’edifici del forn per estar en mal estat. Va ser donada posteriorment a l’arxiver de l’Ajuntament, el venerable sacerdot en Josep Maria Parra Ballester, i que anys després fou traslladat al Museu Municipal. A l’Arxiu també foren trobats dos documents datats en 1880 on apareix un llistat de forns, la ubicació dels mateixos i la seua activitat que era la de coure pa (sense venda). Així s’entén que el flequer pastava el pa a casa, després el portava al forn on es coïa, el forner ho cobrava en espècies i el flequer acabava venent-lo al seu domicili. Fou una dècada després quan el forner comença a pastar en una pastera o llibrell. Això va donar peu perquè paulatinament els flequers anaren desapareixent. Quan el forner ja coïa, les dones pastaven el pa a casa i portaven la “posteta” al forn. El forner també tenia un xiquet anomenat “el

cuqueller” i la persona que volia demanar el seu servei el cridava per anar a sa casa i arreplegar la posteta, portant-la al forn perquè es coguera. El xiquet feia de recader i quan li entregava el pa a la dona, esta li donava propina. A més cobrava el que li deia el forner per la cocció. Cal dir que a estos documents també figuren els habitants que estaven censats a Alzira: 13.573 i que el 1880, el forner Josep Ferrándiz Martínez tenia el forn de la Vila fins que Francesc Camarena Bohigues, iaio d’Enrique Camarena Boquera, es va fer càrrec en règim de lloguer fins que en 1905 li’l va comprar a Mª Presentación Casaní i Bernat de Quirós, consort d’Artur d’Alboreda i Falcón, que l’havia heretat de sa mare. És ja al segle XX quan tenim notícies de que el Gremi de Forners figura com una associació voluntària de persones pertanyents al mateix ofici i que realitzen actes de caràcter religiós. En 1917, sent secretari del Gremi en Josep Valentín, la junta acordà establir uns preus en alguns menjars que els veïns d’Alzira portaven als forns, tals com les carabasses que costaven deu cèntims de pesseta. Per cada quilo de farina, fins a quatre quilos, costaven cinc cèntims; el mateix valia la coca de pa. La cocció de pa es realitzava entre les

onze del matí i les cinc de la vesprada. Estava prohibit coure per la nit i qui ho feia era multat entre deu i vint-i-cinc pessetes. Existeix un altre document que es presentà en València el 28 de novembre de 1931, a partir del qual es confeccionà el Reglament del Sindicat d’Oficis Diversos. Esta entitat tenia molt bones relacions amb tots els treballadors del món i estava adherida a la CNT i a la AIT, organismes federatius que perseguien els mateixos fins que esta organització manté. En 1935 es va fer un homenatge al president provincial del Gremi de Mestres Forners pels industrials del ram del districte d’Alzira. El que va rebre l’homenatge fou en Vicent Estellés i els directius d’aquells llunyans anys: Domingo Camarena Sifre, Carlos Ramón Chafra, Enrique Camarena Sifre, Ramón Albado, Ramón Serra, Josep Maria Martínez, Eleuterio Juan i Salvador Llopis Alós. El 23 de juny de 1936 es va elaborar un contracte col·lectiu de treball establit per a la ciutat d’Alzira entre les societats de “Obreros Panaderos la Espiga” i el “Gremio de Industriales Panaderos” d’esta ciutat. Existeix en este document l’estampació d’un segell que diu: “Agrupación de Jurados mixtos del Trabajo, Industria Hotelera y Artes

A la seu del Gremi se n’organitzen cursos i reunions

Blancas, Valencia 1936”. Va haver un període de temps des de 1936 a 1939 en què els obrers de la UGT crearen una cooperativa per fabricar pa pel seu compte i subministraven a l’exercit amb el popular “chusco”. Esta cooperativa es trobava al carrer Figueres. En acabar la Guerra Civil es reorganitzà el Gremi ja que durant la contesa alguns forns deixaren de funcionar. Alguns industrials forners tancaven els seus forns i s’unien als que seguien en actiu per poder estalviar, ja que la situació econòmica que es travessava en eixa època. Tant el Gremi com el magatzem de farina per al racionament de la població estaven situats al carrer O’Donell. Després es traslladaren al carrer Major Sant Agustí i més tard al de la Concòrdia, número 2 i finalment a la CNS. En reorganitzar-se el gremi, fou anomenat president Carlos Ramón Chafra, el forner de Sant Roc, seguint-li posteriorment al càrrec Ovidi Bo Ten, Alfredo Llinares, Ernesto Bernia i Bernardo Magalló. A causa de les inundacions de 1982 el Gremi d’Alzira es posà en contacte amb el de València perquè la Cooperativa “Caimsa” proporcionara el proveïment necessari de pa

diari i poder subministrar-lo als despatxos que havien improvisat els forners. Tots els dies es cridava a València des del “Hogar de Santa Teresa Jornet” per demanar la quantitat de pa que necessitaven i així repartir-lo a l’endemà. Eixe repartiment es feia una volta arribaven dues furgonetes a les cinc de la matinada al Pont de Ferro on les esperaven els forners Enrique Camarena i Miguel García. Estos s’encarregaven de passar el pa a les seues pròpies furgonetes en cistelles de plàstic i abastir als despatxos de la ciutat, servei que solia acabar al voltant de les deu del matí i que va continuar fins que, a poc a poc, foren recuperant-se els forns. DIFERENTS LOCALS Han transcorregut molts anys i les seus dels locals socials del Gremi han estat en diferents llocs. En 1935 estava a l'Ateneu Mercantil i Industrial; més tard al carrer O’Donell, després al de la Concòrdia, a continuació a Major Sant Agustí i, des del mes de Març de 1986, al carrer Sagunt, on han sigut presidents Alfredo Llinares, Ovidio Bo, Ernesto Bernia i ara ho és Bernardo Magalló.

L a i m p o r t à n c i a d e l pa e n l ’ a l i m e n t a c i ó El pa és l’aliment essencial per excel·lència en tractar-se d’un aliment complet. Com veiem a la piràmide de l’alimentació, el pa ocupa el primer lloc entre els elements nutritius de la Humanitat perquè duu en ell totes les substàncies necessàries per a la conservació del nostre organisme, no produeix trastorns digestius ni fatiga a l’estòmac. És obvi que la salut i la capacitat d’esforç dels sers vius depenen de la seua alimentació o més exactament de la ingestió regular de tots els nutrients necessaris en la proporció que precisa l’organisme. Gràcies a los progresos de la fisiología i de la bioquímica, la ciència de l’alimentació disposa d’idees fins a cert punt segures en que el es refereix a la classe i a la quantitat d’estos nutrients: aigua, aminoàcids, grases, hidrats de carbó, vitamines i substàncies minerals; nutrients que cobreixen les necessitats de l’home. Els nutrients principals del pa són els hidrats de carbó, proteïnes, vitamines A, B1, B2, C i D, calci i ferro. En quant a les grases i a les substàncies que les acompanyen, el pa no en conté pràcticament. La quantitat de vitamines i substàncies minerals presents al pa està estretament relacionada amb el grau d’ex- L A P I R À M I D E D E tracció de la farina utilitzada, és a dir, amb el nombre de quilos de farina estrets de cada cent Grases, oli i dolços quilos de blat. A més fariConsumir limitadament na es traga del blat, més capes perifèriques del gra de blat entren a formar part de la farina, que Llet, iogur i formatges s’obscureix i es fa més (2-3 racions) morena. No hi ha el menor dubte que el pa ha de formar, cada volta més, Verdures part de la nostra alimen- (3-5 racions) tació, basada en la dieta mediterrània, adaptantse a les exigències imposades per la nostra societat. És curiós que la gent demane pa integral ja que el pa no engreixa. PA, cereals, arròs i pastes (6-11 racions)

L’ A L I M E N TA C I Ó

Carn, peix, ous, fruits secs i aus (2-3 racions)

Fruita (2-4 racions)

L A M A R E D E D É U D E LA M E R C É : N O S T R A PAT R O N A El Gremi de Mestres Forners, segons se sap per un document del 1770, celebraven la seua festa anual a l’Arcàngel Sant Gabriel, però des de fa molts anys reten homenatge a Nostra Senyora de la Mercè. En l’any 1981 ja es feia un homenatge a la dona fornera, però no fou fins el 1991 quan les dones dels forners es reuniren per nomenar una clavariessa i retre-li homenatge en la processó de la Mare de Déu de la Mercé. El 2 d’octubre de 1993, tots els mestres forners, acompanyats de les seues respectives dones i familiars, es concentraren al forn d ’ E n r i q u e Camarena, un dels més antics d’Alzira. Allí els esperava el mateix Camarena i la seua dona, Amparo Aranda, presidenta de l’Associació de Dones Forneres. Des d’allí es traslladà la imatge de la Mercè, entronitzada a la custòdia que havia

construït l’artesà fuster alzireny, Gregorio Canet, cap a la capella de la llar d’ancians Santa Teresa Jornet on esperaven l’alcalde de la població, Pedro Grande i la regidora de Serveis Socials, Mari Creu Carrió. Allí s’anava a celebrar la misa, benedicció i processó de la nova custòdia. El sacerdot, reverend en José Descals Vila fou l’oficiant de l’acte. Junt a l’alcalde i regidora, presidiren l’acte el president del Gremi de Forners i Pastissers de València i d’Unió Gremial, Vicente Montaner Agustí; president comarcal, Bernardo Magalló i la presidenta de les Dones Forneres, Amparo Aranda. Els padrins de la benedicció foren Francisco Llois Monerri i la seua esposa,

Acte de benedicció del pas de la Mercé

Rosita Pérez, del forn del carrer de les Piletes. La part musical de la misa anà a càrrec de les Germanetes de Santa Teresa Jornet, acompanyades a l’orgue per Sor Rosa Sifre. En l’homilia, el celebrant destacà la devoció que tenen per la seua patrona els Mestres Forners i donà les gràcies a les dones pel treball tan

La Mercé enfront del tristament desaparegut Forn de les Rajoletes. Emilia, sempre et recordarem

sacrificat que fan. En concloure la missa, es formà la processó a l’avinguda Luis Suñer. La imatge desfilà per les principals vies de la població fins la Casa Gremial, sítia al carrer Sagunt. Després, es reuniren als salons del Círculo Alzireño, on es va servir un àgap on no faltaren els productes que tots els dies ixen ben cuits per la boquera de cada forn.

LA H I S T Ò R I A D E L PA A A L Z I R A A banda del de forner, hi havia un ofici paral·lel, que no es desenvolupà quasi res a Alzira. Era l’ofici del flequer. El flequer fabricava el pa i el forner el coïa. A la província de València, els forners venen d’una tradició antiquíssima. Abans, els propietaris dels forns pertanyien a l’aristocràcia o a algun tipus de senyoriu. En el segle XIX, este sistema començà a desaparèixer i els forns varen ser venuts a poc a poc. Així els forns passaren progressivament a mans dels treballadors, que, per comprar-los, els havien de pagar en metàl·lic, ja que no valia cap altra forma. A Alzira, en 1870, hi havia 21 forns, segons consta en un document de contribució d’eixa data. En eixe moment, també hi havia fleques,

però no hi ha constància de quantes. Les fleques, com hem comentat, eren establiments on es fabricava el pa, després es duia a coure a un forn i, finalment, a les mateixes fleques es venia ja cuit. No obstant, esta no era la forma habitual de tindre pa en l’època. El més habitual era que cada família comprara els ingredients, amassara el pa a casa i, després, el duguera al forn a coure, ja que no tenien tants recursos econòmics com per a comprar el pa ja fabricat a les fleques. Per cent, estes també pagaven una part als forns per coure’l per la qual cosa havien de afegir-li este cost al preu de venda, i això no li veia gens bé a la butxaca dels ciutadans de peu. Diuen també que les fleques el repartien pel carrer. Es parla del “cuquellet” com la persona que feia el repartiment pels carrers, cistella al cap. No obstant l’habitual era que s’amassara el pa a casa amb dificultat donat que, per problemes econòmics, les famílies no podien accedir a productes tan substancials com el rent. Per això, allò que es feia era guardar una xicoteta porció del pa ja amassat com a massa mare per al dia següent. Així s’aconseguia que el pa fermentara. El forn obtenia un percentatge per coure el pa, tant si eren particulars com fleques. Així obtenien els beneficis fins el punt que el gremi no estava ben vist per la gent més humil, la qual observava com a una persona de la seua mateixa classe les coses li anaven bé i feia diners. Segle XX A principis de segle, es cobrava entre 10 i 15

Civil establia el preu del pa que ja començava a fabricar-se quasi en la seua totalitat als forns i no a casa. És per això que tots els establiments tenien penjat un cartell on el Governador Civil anunciava el preu del pa i el format del mateix, conegut com a pa comú. Tots els forns tenien per obligació que fabricar este tipus de format de pa. Un altre pa que començava a existir en els anys 60, dècada del “desarrollismo” espanyol, era un pa similar al francés, que en l’època el nomenaven com pa de ric, un pa llarg gallets per coure un quilogram de pa. Tots els amb poca molla que pesava menys. Per a este forns acordaven cobrar un preu uniforme i pa sí hi havia més llibertat de preus, sempre així es com funcionaren els forns fins la seguint les recomanacions del gremi de Guerra Civil. València. L’època del racionament Després, durant l’època de racionament, molts forns tancaren. De totes formes, durant esta època es va intentar regular l’obertura d’establiments a certes distàncies per assegurar la viabilitat. Esta idea, no obstant, es va rebutjar perquè el nombre de sol·licituds que es van rebre eren molt superiors a les esperades. Així i tot, la idea arribà a oïts dels gremis, que ja existien com a sector, no com a associació. Després del racionament, el preu del pa anava tasat amb una fiscalitat forta. El Governador

Dues instantànies del forn de Salvador Llopis

A més, ja es començava a fer altre tipus de pans, com el pa d’oli. Poc a poc, allò que es coneixia com a pa comú anà desapareixent. Desde 1870 fins esta època, el nombre de forns s’havia mantingut a Alzira sense augmentar. Però a partir dels anys 60, acompanyant el creixement demogràfic d’Alzira, el nombre de forns va passar de 20 a 40. Augmentaren també les varietats de pa i la resta de productes que es feia als forns (rosquilletes, etc.). En els anys 70, es comptabilitzaren fins a 52 establiments oberts. D’ací es pot extraure una relació entre nombre d’habitants i nombre de forns: aproximadament cada 500 habitants hi ha un forn. Actualment hi ha vora 50. BERNARDO MAGALLÓ ULL

CAVALLERS SENSE TAULA REDONA En la segona meitat del segle XX van ser distingits alguns alzirenys amb condecoracions a nivell nacional. A l'alcalde, en Bernardo Andrés Bono, degà del col·legi d'advocats, li va ser concedida la Creu de San Raimundo de Peñafort; a la mestra nacional na Josefina Fernández Sempere se li donà el Llaç d’Isabel la Catòlica i al novembre de 1969 li va ser atorgada a altre alzireny, Carlos Ramón Chafra, la Creu de Cavaller de l'Ordre de Cisneros. Carlos Ramón, el forner de Sant Roc, era Mestre Major de panaderia i va ser secretari de l'Organització de fabricants de pa a Alzira, en l'any 1932. La proposta d'esta concessió va estar impulsada per dos companys de l'homenatjat, del Grup Nacional de Fleca, que van sol·licitar el guardó al govern. Després que el secretari General de Moviment l’atorgara, una representació del grup provincial i gremi de forners de València es va acostar a la nostra ciutat el diumenge 16 de Febrer de 1969. L'alcalde en José Pellicer Magraner els va rebre en persona i els acompanyà per recórrer i admirar el Palau Municipal (l’Ajuntament), les belleses pictòriques que es conserven en el mateix, així com els projectes que es trobaven en aquell moment en restauració. Després feren una passejada per la ciutat i per la recentment construïda Avinguda dels Sants Patrons, producte de l'esforç d'uns hòmens a qui els importava la grandesa de la seua ciutat —encara que sense pensar el que seria per als alzirenys la desaparició de l'antic pont de pedra, que unia la Vila amb el Raval—. Estos

mateixos hòmens van ser els que van prestar tot l'entusiasme per a assolir que la distinció concedida a un modest forner —forner de Sant Roc—, el mèrit del qual va consistir en defensar els interessos comuns de la indústria fornera local. Durant la vesprada d'aquell 16 de Febrer va tindre lloc una assemblea general dels gremis de tota la comarca, a la qual van assistir els Mestres Majors dels pobles veïns, reunió que va ser presidida pel delegat comarcal de sindicats, Arturo Terol, que havia estat nomenat recentment, i que va expressar la seua satisfacció per la distinció que anava a rebre un alzireny, la personalitat del qual i importància per a la fleca a la província tenia en Carlos Ramón Chafra. Nou mesos més tard, el diumenge 16 de Novembre de 1969, el nostre paisà Carlos Ramón, acompanyat de la seua esposa, va rebre la Creu de Cavaller de l'Ordre de Cisneros, en el transcurs d'un acte que va tindre lloc al restaurant Vivers de la nostra capital de província. Va presidir l’acte junt a l’homenatjat i esposa, Ángel Olmos Balbastre, president de l'Agrupació d'Industrials Forners; Guillermo Miralles Guillem, president de la revista “Joventut Fornera”; Manuel García Yagüe, vocal nacional; Enrique Martínez Mortes, president del Grup Provincial de Fleca; Arturo Terol, Delegat Comarcal de Sindicats d'Alzira, que ostentava la representació de l'alcalde alzireny; Vicente Montaner Agustí, vicepresident de la Mútua d'Accidents de Treball; Luis Olleta Queralt, secretari del Grup provincial

de fleca i Ramón Serra, vicemestre major del gremi d'Alzira. L'acte de la imposició d'este guardó el va iniciar Vicente Montaner, qui en el seu parlament va citar els mereixements d'este homenatge, al que s'havien sumat tots els organismes de la Casa Gremial. Poc després, Enrique Martínez Mortes, president del Grup Provincial, va evocar els anys —principi de la dècada dels anys 30—, que l'homenatjat era secretari de la Comarcal d'Alzira i per consegüent el més antic del gremi. Finalment, Martínez Mortes, en nom de tota la fleca de València, procedí a imposar-li la Creu de Cavaller de l'Ordre de Cisneros a Carlos Ramón. A la conclusió de l'acte i enmig d'una gran ovació, l'homenatjat va fer ús de la paraula per a dir: “aprofite esta oportunitat que em brindeu per a demanar-vos que seguiu avant en la tasca que vos ha estat encomanada; l'honor que m'ha estat dispensat i el magnífic homenatge que m'esteu oferint, ens correspon a tots i em sent orgullós de posseir esta distinció que compartisc amb tots els hòmens i dones que formen la gran família fornera. Així mateix, agrair l'interés posat per les persones que han format la comissió organitzadora d'este acte”. Encara que esta distinció li havia estat concedida pel govern, en cap moment va ser protagonista de la mateixa, sinó que esta va ser atorgada pel gremi de forners que es va encarregar de tota l'organització i lliurament. Esta distinció consisteix en una creu amb cinc trèbols que duu el medalló central, on també figura un àguila de Sant Joan sobre el jou (yugo) dels Reis Catòlics.

ELS FORNS DELS SERRA I DE NEUS No tenim constància de quan va començar a funcionar este forn al carrer de l’Hospita. Sí sabem que dels Serra -tots han heretat el nom del iaio Ramón- comença a laborar Ramón Serra Juan, a qui va seguir el seu fill, Serra Castillo, qui, a banda de fabricar bon pa, fou fundador de Junta Local Fallera com a vocal, representant a la falla de l’Hospital i al mateix temps va fundar la hui falla Caputxins. Serra Castillo va ser vicepresident del Gremi comarcal d’Industrials forners d’Alzira i el seu districte. Al segon dels forners el va seguir i segueix al tall, Serra Albelda, Segueix sent costum que el forn participe amb el mateix número en tots els sortejos de la Loteria Nacional que ja en el seu dia li servia José Mascarell la birla i que ara li acosta Agripina, dona d’aquell recordat músic alzireny. No podem oblidar la família que també va treballar en este forn com foren Emilio, Ramón, Pepe i Bernardo, sense deixar de costat a la iaia Emilia Castillo Colomer.

D’altre forn que parlaré és el de Neus, al final del carrer Colón o Camí Vell. Manolo Ortiz està al front des de fa 28 anys. És el continuador del seu iaio Jesús Ortiz. Este forn el fundà Bernardino Rodríguez a principis del segle XIX i es coneixia com el forn de Redalet. Jesús Ortiz creà a Alzira, el 23 de juny de 1936 la Societat d’Obrers Forners “L’Espiga” i Gremi d’Industrials al carrer Figueres, existitnt dos forns al mateix edifici. ALFONSO ROVIRA MARÍN

ELS PANETS BLANCS DE L'ÀVIA En 1939, la Casa Asil dels Ancians Desemparats del carrer Sant Roc, 32, enfront de l'Ajuntament, duia funcionant més de cinquanta anys a Alzira, sota l'afectuosa dedicació vocacional que sempre han posat les filles de Santa Teresa Jornet. Sor Salvadora del Cor de Jesús -en la vida civil Salvadora Garí Valenta, tia àvia del forner de la Vila, Enrique Camarena- es va incorporar a l'Asil alzireny en acabar la fratricida guerra del 36. Durant tot el temps que va durar la guerra civil va romandre al seu poble i va fer que l'aliment bàsic, el pa, no faltara, en ser subministrat des d'eixe moment pel forn de Camarena. Per aquella època funcionaven les cartilles de racionament, de les quals els forners disposaven d'un registre de Enrique Camarena Boquera, forner de la Vila, ha servit el pa als nostres clients, els cupons dels quals ancians de l'Asil mes de mig segle. tallaven i presentaven a l'oficina d'abastaments de l'Ajuntament. No eren poca de l’estraperl. dies fixos que Govern Civil publicava al diari A les persones majors del nostre Asil no els va Levante la "lletra" de la farina, que pregonava faltar en este temps el pa blanquet. Un caritaen alta veu l'encarregat de la venda del periò- tiu i bon alzireny, Ricardo Aliño, que tenia el dic, senyor Fábregues, pels carrers d'Alzira, seu molí a Guadassuar, feia que cada dia subministrament que es va efectuar entre els dugueren a l'Asil un saquet amb uns quinze anys 1940 i 45, autoritzant-se als forners per quilos de farina perquè els ancians i la a la recollida de la mateixa i amb ella confec- Comunitat de Religioses mengaren “el pa noscionar i distribuir el pa. Quan no hi havia "lle- tre de cada dia”. El senyor Enrique Camarena, tra", els alzirenys es procuraven el substent pare, auxiliat pel So Bernat, oficial que tenia a amb l'intercanvi del gra per la farina a casa de peu de la boca del forn, amb l’artesa de fusta, Piquer, al carrer Progrés, 23, així com també a braç, pels talls de subministrament elèctric l'intercanvi de productes alimentaris. Era l’è- que es patia, pastaven el pa per als ancians,

Camarena encara ajuda al forn. Ací el·labora mones de Pàsqua

que per altra banda si no hagués estat per persones tan caritatives com Ricardo Amaniment, el pá groget no havia passat per les seues goles pel dur que es posava al transcórrer poc temps. Què haguera sigut dels nostres iaios sense dents!. Les barres de pa que veiem a la cistella portada per Enrique Camarena, fa ja molts anys, en el moment de traspassar el pati de la nova Casa Llar a l'Avinguda Luis Suñer, és la imatge d'este home que als seus dotze anys, vestint pantalons curts, ja traslladava el pa per als ancians. Havent tants molins al nostre terme i en pobles del voltant, els forners havien de traslladar-se a Caudete de las Fuentes per portar la farina fins a Alzira. En una ocasió, en els vells camions que es disposava en aquells anys, viatjaven en este vehicle de Bernardo Rossell, Rovira, Enrique Camarena Sifre i Francisco Tudela. En arribar al port de Càrcer, al camió li van fallar els frens; però no va ocórrer desgràcia alguna per l'hàbil maniobra del xofer, que va desviar el camió cap a un costat

de la muntanya. En l'època de les restriccions, els forners enllumenaven la boca del forn per seguir la cocció del pa, auxiliant-se d'un carburer i en altres ocasions, al migdia, quan feia sol, projectaven la “rata”, reflectint-la amb un mirall cap al fons del forn. Enrique Camarena Boquera guarda amb fervor i veneración en els seus arxius, llibretes en les quals, any a any, ha anat registrant fins l'actualitat receptes de productes que ha fabricat en el seu forn. El 21 de Juny de 1967, dia que va ser inaugurada la nova casa-Asil de l'Avinguda Luis Suñer, Camarena va convidar als assistents a uns entrepans. Per a fer-los va emprar 4 quilos de farina; 4 mitgets d'oli; 40 grams de sal, 80 de sucre, 200 de mantega, tres ous, 24 mitgets d'aigua i 250 grams de llevat. Amb estos ingredients va confeccionar al seu obrador una massa a 24 graus de temperatura ambient; la va treballar durant deu minuts a la màquina, eixint-li 118 peces. A.R.

MOLINER, AL GRA Des d'un principi, en les societats de règim agrícola, es van usar distints instruments de percussió, especialment morters de pedra o fusta per a triturar el gra dels cereals i procedir a l'elaboració de diferents farines. Va ser a Grècia i més tard a Roma quan es va estendre l’utilització del molí de nuclis de pedra dura, una inferior, fixa, i altra superior, mòbil, que girava al voltant de la primera gràcies a la força animal. El pas a la molturació gradual va tindre lloc a partir de la meitat del segle XVII, llavors ja es va poder separar el gra de la corfa i elaborar molins de gran qualitat. En temps de Julio César, es van inventar els molins d'aigua, hidràulics. Els àrabs van inventar el de vent cap el segle VII, però no va ser conegut a Europa fins que ho van portar els croats en 1040. Tot i això, el molí era ja conegut 65 anys abans de Crist. Qui de vostès, els meus contemporanis, no s'ha arrimat a un molí en temps de la "fam" per canviar gra —de blat o de blat de moro— per farina, i així pastar el pa o la "coqueta de dacsa". En l'època de 1940, coneixíem els molins de Villalba, a Guadassuar; el de "Borrego" al "Riu Verd" o "dels Ulls"; de Genís, a la partida del Pla; el de Fus, en la Papensa; de Montagud, el "Molí de Baix"; el "Molinet", al mateix costat dret, segons el curs del Xúquer, el del "Pont de Sant Gregori", on anàvem a banyar-nos de xiquets... Dels que tenim notícies parlaré del "Molí de Baix". Fins 1934, regentaren el molí i treballaren en ell, Pascual Tudela Alabort i la seua esposa, Amparo

Murillo Cucarella, que van vindre de Benigànim. D'este matrimoni van nàixer cinc fills, Paco, Pepita, Pascual, Amparo i Antonio. El major, Paco, al que més vam conéixer, va ser forner. Els seus primers passos per a elaborar l'aliment bàsic van ser el forn de Roselló, al carrer Santa Teresa, com oficial. En 1934 es va establir pel seu compte al forn de la plaça que duu el mateix nom. Francisco Tudela Murillo va ser el primer president que va tindre la falla de la Plaça del Forn. El senyor Paco va morir en l'any 1972. Aigües del riu Barxeta En deixar el Molí de Baix, la família Tudela fou reemplaçada pel matrimoni de Juan Llinares Fos i Inés Fos, oriünds de Sueca, i que tenien un molí a Almussafes, el "Molí de Grau". Com el seu antecessor, Juan Llinares i Inés Fos, van tindre cinc fills, però que en el seu cas foren cinc precioses filles: Hor tensia, Inés, Dora, Conchita i Juanita. El molí hidràulic movia les seues pedres amb la força de les aigües del riu Barxeta. A la planta baixa tenia instal·lades quatre motles, dos en cada angle del rectangle de l'habitacle on es molia el gra. La família del senyor Juan, tot dones, van haver de treballar dur en els anys difícils per a "tirar avant". Les seues filles eren les encarregades de tallar l'aigua d'accés al molí, amb una esclusa que es movia amb una manovella per desviar-la, quan son pare netejava els motles, tots els dissabtes que havien de ser picades pel desgast. En el primer pis estava l'habitatge de la família i en la

part superior, un molí d'arròs que fun- ven al primer pis—, per ser acollits per cionava recollint el gra de la part baixa la família Pastor a la fàbrica de paper. La mare, la senyora Inés, en viure al camp, criava gallines, porcs i gansos. Estos últims es desplaçaven pel riu i en alguna ocasió, amb motiu de les inundacions, va haver de convertir el molí en una improvisada Arca de Noé, per a posar-los fora de perill. En 1950, el propietari del "Molí de Baix", Marcelino Alamar Mocholí, va vendre l'habitacle a un forner de la capital de província, Miguel Tomás Caldés, que va canviar la professió per la de fabricant de a mode de nòria. Una vegada mòlt, la midó. Després va ser taller de "picapecorfa queia per un buit al pis de baix. El drer" fins als nostres dies, que és un edisenyor Llinares canviava la farina pel fici abandonat, desproveït de les seues gra en aquells anys de l’"estraperlo" i en pedres que tant de gra van moldre per al una ocasió va rebre la visita de la "fis- substent dels alzirenys que tanta necescalia" que va ordenar que es desmuntaren dues pedres del molí i amb un carro de bous foren dipositades per un temps al solar del que va ser l'església conventual de Sant Agustí —fins a novembre de 2004 edifici de Bancaixa— perquè minvara la mòlta. Moltes van ser les anècdotes que van sofrir la família Llinares Fos. En el temps de la Guerra Civil; la "Pava" (un tipus d’avió) s'orientava a través del curs del riu Barxeta per dirigir-se a bombardejar la fàbrica de bombes de Carcaixent, i en una ocasió van rebre una ràfega de metralladora, sense conseqüències, d’un avió Junker, procedent de Palma de Mallorca i que realitzava incursions nocturnes. El "Molí de Baix" es troba en un dels nivells més baixos del terme, a la partida de Materna, i quan el riu se n’eixia “de mare", l'alcalde de l'època, Lisardo Piera, els enviava una barca per rescatar-los, —ja que les aigües arriba-

sitat tenien en aquells anys. Hui, la farina per a pastar "el pa nostre de cada dia", ve de fàbriques que són el portent de la mecànica i de l'enginy humà. Però parlant de la invenció del pa, el filòsof espanyol Eduardo Benot, va fer una judiciosa i profunda observació: "Sabem qui va ser Atila però ignorem el nom de l'inventor del pa". ALFONSO ROVIRA

“EL FORNER DE LA VILA” Des de Febrer de 2000, Enrique Camarena Boquera, “el forner de la Vila”, és el president d'honor d'el Gremi als locals del Gremi d'Industrials Forners. Camarena va ser elegit per l’aclamació de tots els membres de l'Assemblea reunits al local del carrer Sagunt. Camarena ha dedicat tota sa vida a fabricar “el pa nostre de cada dia”. Fins 1979 va ser president de l’aleshores anomenat Sindicat de Cereals, quan el local social es trobava al carrer Major Sant Agustí. Moltes vicissituds han passat estos industrials que dediquen el seu treball diari a tindre cuit l'aliment bàsic, perquè cada dia, a Enrique Camarena és el president d’honor del Gremi alzireny l'alba, el poble puga abastirse’n d’ell. en aquells anys: i la farina? Ramón La porta. Una de les moltes anècdotes per les que va Precisament d’açò parlarem. I és que els forhaver de passar Camarena es va produir en els ners, solament per la diferència de cinc cènprimers anys posteriors a la incivil guerra tims, no es van posar d'acord amb el responespanyola (1936-1939); encara no s'havien sable de l'ajuntament, un regidor del consistoimplantat les mal recordades cartilles de racio- ri, per a la fabricació de pa. Esta autoritat va nament i tampoc apareixia publicada al diari anar a donar al cap de la guarnició de la 55a Levante, la “lletra” de la farina, tan esperada Divisió, que manava a Alzira, qui va ordenar per tots per a poder pastar i coure el pa. cridar al president del ram, en aquell temps Tampoc s'escoltava aquella dita tan coneguda Carlos Ramón Chafra, forner del carrer de Sant Roc, i donant-se colpets amb una vareta en les botes de muntar, li va ordenar: “demà a l'hora que siga, que hi haja pa als forns de la ciutat!!” Carlos Ramón se’n va anar corrent a casa de Bernardo Rosell —Rovira—, el transportista, i li va dir: “Bernardo, agarra el camió, corre i anem a per farina a Caudete”. A l'endemà hi havia pa a Alzira. Una altra de les anècdotes li va succeir al pare d'Enrique Camarena; va ser el 20

d'Abril de 1930. Este dia era diumenge de Pasqua de Resurrecció i es van presentar en el seu forn la Comissió inspectora que s'encarregava de vigilar el treball als forns i fleques. En observar que es trobava treballant, van formular la corresponent denúncia que es va transformar en una Una amistat cuita durant molts anys de veïns multa de cinquanta pessetes per estar coent en un dia tan assen- suma de 50 pessetes de 1930. yalat, era diumenge i a més, de Pasqua. En el En el mes de Febrer de 1917 sent secretari plec de descàrrec, el forner, en nom de sa del Gremi, José Valentín, la junta directiva mare, que regentaba el forn, manifestà que, prenia acords per tarifar alguns manjars conamb motiu de les festivitats de la Pasqua, era tinguts en cassoles de fang, que els particulars costum en la localitat, des de dates remotes, portaven als forns per a coure. Com a exemque particulars es ple, les carabasses dedicaren a pascostaven deu cèntar als seus domitims de pesseta; cilis els anomeper cada quilo de nats “panquefarina, fins a quamaos”, que destre quilos, cinc prés duien a cèntims. El coure als forns. mateix preu era Sabedors d'això, per a cada coca els mateixos comde farina de pa. panys i operaris, D’altra banda, van concedir llis'indicava que la bertat, per acord jornada hàbil per del Gremi, per a coure el pa, era procedir a la entre les onze del cocció de “panmatí i les cinc de Enrique i la seua dona fent un arròs quemaos” sense la vesprada i per subjecció a les hores i com règim excepcional tant estava prohibit coure pa a la nit de maneal contracte col·lectiu de treball, tant pel nom- ra que qui ho fera seria castigat amb una bre de particulars que eixos dies demanaven multa d'entre deu i vint-i-cinc pessetes. Esta els serveis de tots els companys, com per no modalitat del “gallet”, cinc cèntims, va ser tindre seguretat en el moment que la barreja motiu d'una cançoneta per part de públic que especial de la pasta emprada, perquè es pose deia: “a gallet el pa i a gallet la coca; a gallet en el punt adequat per la cocció. El plec de la m... per a la seua boca”. descàrrec va ser cursat al Patrimoni d'Arts En 2000 va rebre la Insignia d’Or de la Blanques, secció de fleca, perquè es resolgue- Ciutat d’Alzira. ra el particular. No hem sabut si el forner Enrique Camarena va pagar la important A.R.M.

Els forners encarreguen un pla estratègic per superar el progressiu decliu del sector El gremi local alerta que la falta de relleu generacional amenaça el futur dels forns El nombre de fleques (panaderías) ha disminuït a Alzira de forma progressiva en l'última dècada. L'absència d'un relleu generacional que garantisca la continuïtat dels establiments és el principal problema que detecta el Gremi de Forners de la ciutat que, no obstant, ha decidit encarregar un diagnòstic del sector amb la intenció de constatar la situació actual i vore les possibilitats de millora. Totes les empreses necessiten créixer però els forns no ho fan excepte en aquells casos que es produeix una gran especialització. L’estudi sectorial de les fleques alzirenyes té com a finalitat plantejar possibles alternatives que ajuden a pal·liar la precarietat que hi ha. El gremi ha repartit entre els 31 forns associats d’Alzira -existeixen altres set no agremiats- un qüestionari que ha permés conéixer la grandària de cada empresa i la tecnologia que aplica en el procés productiu, l'edat de cada propietari i si hi ha perspectives que es produisca un relleu generacional. El grau de formació dels treballadors i l'actitud de l'empresari davant la possibilitat que els empleats realitzen cursos de reciclatge és altre dels aspectes sobre els quals incideix l'enquesta, que també sondeja la disposició dels forners per realitzar campanyes conjuntes de promoció del sector.

Un tècnic de promoció comercial, Andrés giner, qui va estar vinculat al gremi, fou l'encarregat de processar la informació que aportaren els qüestionaris i extragué les conclusions per plantejar possibles alternatives davant els problemes que s’han detectat. En una primera anàlisi, s'observa que el sector ha registrat un augment de la precarietat a causa de la falta d'expectatives per l'absència d'un relleu generacional perquè la formació no ha anat al ritme de l'evolució del mercat però també perquè l'esforç que requereix este ofici com a treball artesanal no té com a contrapartida un benefici a curt termini.

El 53% dels forns d'Alzira admet que no haurà relleu generacional en el negoci En 20 anys poden tancar la meitat dels establiments Més de la meitat dels propietaris de forns i caren de 2 a 3 de la matinada, fleques d'Alzira consideren que no hi haurà - introduir sistemes de cocció contínua perrelleu generacional als què es dispose del proseus negocis a causa de ducte recent fet durant la falta d'expectatives tot el dia. del sector, pel que en un - Establir dos torns termini de vint anys diaris, de 7 a 14 hores podrien desaparéixer i de 14 a 21 hores, una de cada dues amb l'objectiu que la empreses. jornada laboral no siga La mitjana d'edat tan dura i s'evite la dels gerents d'estos fugida de treballadors establiments se situa en del sector. 44 anys. - Fer una aposta Només un 29% de clara per la formació les empreses tenen asseamb cursos de fleca, gurat el relleu generapastisseria i brioixeria, cional, mentre que la majoria, el 53%, consi- escaparatisme, d'atenció al públic o de gestió dera que este no es produirà. L'edat mitjana de xicotetes empreses. dels forns existents a Alzira, prenent com a El sector dels forns té a Alzira una clara referència als actuals propietaris, és de 26 estructura familiar que són microempreses on anys i per evial costat dels tar que molts pares s'implica es vegen aboalgun dels fills. cats al tancaEl 57% dels ment, l'estudi forns té entre sectorial realittres i cinc treza unes proballadors i un postes d'actua36% tot just ció a curt i mig disposa d'un o termini entre dos. Només un les quals desta7% dels estaquen: bliments - la convecompta amb niència d'inmés de cinc corporar nous empleats i cap serveis als desté en la seua patxos de pa plantilla més com cafeteria, de deu persosaló de te o Al forn de Bernia sí està assegurat el relleu generacional nes. xocolateria per Altra de les a augmentar el rendiment del local; característiques és la major presència femeni- modernitzar els processos de producció a na (53%) que masculina (47%) treballant als través de càmeres de fermentació controlada, forns ja que són les dones les que majoritàriaque evitarien que les jornades laborals comen- ment s'encarreguen de l'atenció al client.

El 80% dels f or ns descar ta intr oduir millor es tecnològiques La infor matització és testimonial en el sector

Tots els forns i fleques d'Alzira tenen semiautomatitzat el procés de producció, de forma que utilitzen l’amassadora i la batedora per preparar la massa per als diferents productes encara que, una vegada elaborada esta, els artesans forners realitzen manualment quasi tot el procés de manipulació i acabat del producte (pa, pastissos, brioixeries). Esta és la pràctica habitual i que continuarà en un futur ja que la gran majoria dels propietaris de forns (el 80%) no preveu introduir canvis tecnològics en les seues empreses. Més del 50% dels forners considera que en l'actualitat ja conta amb les maquinàries i instruments necessaris per realitzar el seu treball, per la qual cosa tenen cobertes totes les necessitats. Quasi un 20% afirma que no introdueix noves tecnologies per escassesa de mitjans. Pel que fa a les innovacions ja introduïdes, sols ho han fet 6 propietaris de forn, encara que és més una acció testimonial d'uns pocs que d'una actuació ferma i conscient sobre el tema, ja que consisteixen en la compra de maquinària nova, obres de reforma i acondicionament dels locals sense cap valor afegit més, és a dir, sense el component I+D+I (Innovació + Desenvolupament + Investigació).

El procés d'informatització és també testimonial en el sector, ja que només 2 establiments de la ciutat disposa de correu electrònic o pàgina web. La formació contínua és una inquietud constant, ja que el 68% dels propietaris de forns (19) afirma haver realitzat algun curs de formació i quasi el 60% valora positivament l'existència d'estes iniciatives. La superfície mitjana dels forns se situa entre 100 i 200 m2 i en la gran majoria dels casos (86%) el local és propietat de l'empresa. Més de la meitat dels establiments usen la llenya com instrument tradicional de cocció del pla (54%), seguit del gasoil (24%) i, a més distància, del gas ciutat (11%), l'electricitat (7%) i el fueloil (4%). PASCUAL FANDOS

El 78% dels for ners d'Alzira admet tindre dificultats per trobar personal qualificat Els empresaris al·leguen com a problema el singular horari dels forns La pràctica totalitat de propietaris de forns i fleques d'Alzira (90%) considera que els seus treballadors disposen del nivell de formació suficient per ocupar l'ofici, encara que la majoria d'ells alerta de les dificultats per a trobar-ne altres operaris qualificats en el mercat laboral. Les principals causes d'esta complicació és que no hi ha treballadors que coneguen l'ofici, que necessiten persones de confiança, la falta de responsabilitat i motivació per part dels empleats i, principalment, a causa de les reticències que existeixen perquè l'horari en els forns és molt sacrificat.

ESCOLA D'APRENENTATGE I PROJECTES D'INVESTIGACIÓ

Set de cada deu professionals enquestats p considera que el Gremi de Forners d’Alzira hauria d’oferir més serveis, com el de gestoria, encara que no tots estarien disposats a mantindre’l. Entre les propostes de millora que es

realitzen destaca, a més d'esta assessoria, crear una escola d'aprenentatge que organitzara cursos de viabilitat del negoci o del sector, involucrar a gent jove en el funcionament del gremi o concertar el servei d'un bufet d'advocats. Els principals aspectes que valoren els empresaris en el procés de selecció de personal són, més enllà de la titulació, la capacitat organitzativa i de treball en equip, la responsabilitat, l'especialització i l'experiència, per este ordre, mentre que molt poc es valoren aspectes com la presència física, l'estat civil, l'edat o la formació. Conclusions - facilitar una formació contínua als treballadors a través de tot tipus de cursos. - Millorar la formació, els serveis i atenció al públic i l'adaptació a les noves tecnologies. El problema és que tot i estar disposats a realitzar cursos de fleca i pastisseria, l'únic obstacle és la falta de temps i de personal disponible amb solvència professional en el cas d'absència del lloc de treball.

CONCLUSSIONS La localització en el gremi d'un servei d'assessorament i gestió implicaria una major integració i sentiment de grup i contribuirà a que es produisca una especialització en la problemàtica del sector que beneficiaria als gestors en la comprensió dels seus problemes. Els forns i fleques han d’aconseguir la col·laboració de la Universitat i els Parcs Tecnològics per realitzar projectes d'investigació que ajuden a millorar els seus productes. També ha d’haver una contínua formació i una inversió constant en publicitat i imatge. ANDRÉS GINER PARIS

Pa de Ceba Pa de Carlota

Pa d’Horta Pa de Xapata, de Pagès Pa fresat

Fa Manual Pa d’aigua

Pa d’Horta

Soja, Baguette, Rústic, Trena i fogassa Multicereals, Rotllo, viena, candeal i pataca

Pa de Candeal Baguettes

Pans cassolans

Pa de Rosquilla Pataca Pa de candeal i rosquilla