'
MALEFICS , Ferroviaria 2020
malefics Llibret de la falla ferroviĂ ria 2020
La A.C. Falla Ferroviària no s’identifica necessàriament amb el contingut dels articles i col·laboracions del llibre, els quals pertanyen exclusivament als autors. Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, sense l’autorització prèvia i escrita de l’editor, tret de les citacions en revistes, diaris o llibres si s’esmenta la procedencia. © Copyright 2020. Associació Cultural Falla Ferroviària de Xàtiva. Edita: Falla Ferroviària Xàtiva. Coordina: Norma Fuentes, Anna Lluch, MªJosé Martí i Xenxo Vidal. Col·laboradors literaris: Josep Lluís Lagardera, Josep Sanchis, Pablo Camarasa, Ramón Ortolà, Rafa Tortosa, Aleix Solé, Mere Sempere, Leticia Garcia, Alberto Morant, Xenxo Vidal, JJ. Col·laboradors literaris infantils: Alba Grau, Mar Lluch, Adriana Cañete, Alfonso Díaz, Daniela Bernabeu, Guillem Siles, Nieves Aguado, Paz Cabanes. Fotografies: Estudio Federico, Albert Bautista, La Comissió. Il.lutració: Ortifus. Disseny: Nàdia Montava Cuenca. Coberta: Nàdia Montava Cuenca. Impressió: Paper Plegat. Publicitat: La Comissió. Revisió lingüística: Jaume Vicent Solís i Salinas. Tirada: 300 exemplars. Dipòsit legal: V-476-2016
Este llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià. Este llibret participa en els Premis de les Lletres Falleres.
Falles de Xàtiva, bé d’interés Cultural i Immaterial i Festa d’interés Turístic Autonòmic. Declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
falla.ferroviaria @Acf_Ferroviaria @falla_ferroviaria_xativa
íNDEX 01-02 Saluda Alcalde de Xàtiva Roger Cerdà i Boluda 03-04 Saluda Regidora de Falles Maria Beltrán 05-06 Saluda President Executiu de la Junta Local Fallera Jesús González 07-08 Saluda de la junta Gestora de la Falla Ferroviària David Sánchez, Anna Lluch, Maruja Ortolà y Daniel Pastor 09-10 Càrrecs 2019-2020 11-12 Comissió 2019/2020 13-14 Saluda Fallera Major de la Falla Ferroviària Maria Bautista 15-18 Dedicatòria a Maria Bautista 19-22 Monument i crítica 2020 25-26 Saluda President de la Falla Infantil Dani Pastor 27-28 Comissió Infantil 29-30 Saluda Fallera Major de la Falla Ferroviària Pilar Perales 31-34 Dedicatòria a Pilar Perales 35-38 Dedicatòria a Dani Pastor 39-40 Monument i explicació de la Falla Infantil 2020 41-42 Saluda fallera Major Infantil de Xàtiva Marives Puchades 43-52 Lletres falleres infantils - Les falles fora de la nostra comunitat - Alba Grau - Diari d’un banderí - Mar Lluch - Difícil de explicar - Varis autors 53-56 Programa d’actes 2020 57-58 Premis 59-60 Guardons 61-68 Galería de records - Jo soc de la ferro per... 69-130 Lletres falleres 71 Malèfics – Ramón Ortolà 74 Edificis Maleïts amb històries dolentes a Xàtiva – Josep Sanchis 81 Els 7 pecats capitals dels fallers i falleres - José Luís Lagardera 85 Fallers i músics: #musicaambpresupostmínim – Alberto Morantí 93 Una falla on les dones importen (i les dades ho demostres) – Juan
José Vidal Llana 96 Falles i dones – Rafa Tortosa 104 El projecte de Felip V: La direcció de Macanaz – Pablo Camarasa 110 Dia a dia – Juan José Vidal Blesa 114 Les falles de Apocalípsis – Aleix Solé 120 Star Boig: faller del costat fosc – Letícia García 123 Animalogia – Mere Sempere 131-132 Fototeca 133-174 Guía Comercial
Com a alcalde de la ciutat de Xàtiva, és un plaer per a mi dirigir-vos aquestes paraules de salutació. La falla Ferroviària és una de les comissions cridades a encapçalar el procés de millora dels monuments fallers a la ciutat. Durant anys haveu ajudat a vincular les falles de Xàtiva amb la cultura del nostre poble a través de nombroses manifestacions. Disposar d’una quantitat de falleres i fallers al cens superior a la mitjana, amb molta joventut a les vostres files, vos situa en aquesta posició d’avantatge respecte a altres col·lectius fallers de la ciutat, posició que heu de conduir, amb generositat, cap al lideratgede la millora d’aquest aspecte fonamental de la festa, tan necessari d’altra banda. Aneu a començar a gaudir d’una merescuda setmana de festejos. Tots els fallers i falleres saben ben bé el treball que cal dur a terme al cap de l'any per poder plantar un bons monuments a la plaça, per poder animar al barri amb els actes i els cercaviles o per poder fer una cavalcada a l’altura del que s’espera d’una comissió com la vostra. Estic segur que sabreu fer d’aquesta celebració un exemple d’harmonia i bona convivència. Vos desitge que passeu unes magnífiques falles 2020.
1
roger cerdĂ i Boluda Alcalde de XĂ tiva
2
3
MarIA BELTRÁN ferrero REGIDORA DE FALLES Xàtiva ja fa olor de pólvora. En poc temps, els carrers de la ciutat s’engalanen perquè tant ciutadans com visitants puguen gaudir d’uns dies plens de color, música i foc. I espere que tota la comissió de la falla Ferroviària gaudiu d’aquests dies intensos al màxim. Aquest any, a l’igual que l’anterior, compteu amb gran representació fallera a la ciutat. La Fallera Major Infantil de 2020, Marives Puchades Díaz forma part de la vostra comissió infantil. Estic segur que estareu molt orgullosos d’ella, i que a l’igual que la Laura l’any anterior, sabrà representar Xàtiva a la perfecció. D’altra banda, tindreu una representant infantil al col·lectiu format de Fallers pel món. Alba Grau representarà la ciutat de Xàtiva, i també la vostra comissió el proper mes d’abril a Àvila. Estic segura que deixarà el llistó molt alt. Ha estat un any intens, amb la composició d’una nova Junta Gestora formada per 4 components de la comissió que saben a la perfecció el que significa la Falla Ferroviària per a la ciutat. Intens també perquè després de tant d’esforç, ara és moment que cada un dels fallers i les falleres gaudeixen al màxim de cada un dels actes de la setmana fallera. Bones falles!
4
JESÚS GONZÁLEZ I SARIÓN PRESIDENT EXECUTIU DE LA JUNTA LOCAL FALLERA Als amics i amigues de la Falla Ferroviària. Han passat quasi 365 dies des d’aquell 19 de Març de 2019, on les falles de l’any següent semblaven molt llunyanes i ara em torne a dirigir a vosaltres per desitjar-vos unes bones “festes josefines”. Sou una Comissió que treballa durament al llarg de l’any per poder mantenir a la Secció Especial els vostres monuments i jo vull animar-vos a continuar amb eixa tasca. Donat que les obres d’art que els artistes planten als carrers de la ciutat són allò que més estimem els fallers i les falleres, cal continuar cuidant eixa aposta per fer més gran la nostra festa. Per això vos anime a omplir l’Estació d’Autobusos cada mes d’agost amb el soroll de les motocicletes que vénen de tot arreu per gaudir d’un magnífic dia. De la mateixa manera vos anime a continuar potenciant aquelles activitats dirigides als més menuts que fan que comencen a estimar una festa de la qual són el futur. Per primera vegada la Comissió de la Falla Ferroviària està representada en la seua Directiva per una Junta Gestora, a la qual li desitge la millor de les sorts en aquest any que quasi ja ha finalitzat però del que encara queda el millor. De segur que fan del seu esforç un gran èxit, juntament amb el treball braç a braç de cadascuna de les persones que conformeu la Falla Ferroviària, la qual té en Maria, Pilar i Dani els seus màxims representants, els quals gaudiran d’un dels millors anys de la seua vida fallera i se sentiran més especials, si cap, amb “la calor” de tots vosaltres. Per últim, donar l’enhorabona a Hugo, Amparo, Sofia i Mireia que aquest any formen part de la Cort d’Honor de la Fallera Major Infantil de Xàtiva i que gaudiran d’un any diferent junt amb Marives, qui ostentarà el màxim càrrec dels xiquets i les xiquetes de la nostra ciutat. Tots formen part de” la ferro”. A totes i tots, molt bones falles 2020. Visca Xàtiva, visquen les falles i visca la Falla Ferroviària.
5
6
david sánchez, anna lluch, maruja ortolà, daniel pastor junta gestora de la falla ferroviària
És la primera vegada que com a Junta Gestora de la Falla Ferroviària tinguem l’oportunitat de dirigir-nos a tots vosaltres mitjançant aquest llibret, fruit de la llavor constant que ,any rere any, estem fent per vincular les falles amb la cultura i la promoció de la nostra llengua. Afrontem aquest any amb més il·lusió que mai, amb molts canvis i amb un gran ambient. En la nostra Comissió portem 46 anys fent falla, plantant falla i sentint la falla. No és tasca fácil, i menys encara,
quan es tracta de portar endavant un projecte com el que ens hem proposat enguany. Per això ens sentim obligats, en primer lloc, a donar les gràcies a aquesta magnífica Comissió Fallera que demostra, una vegada més, que amb constància i treball tot es pot aconseguir. Els nomenaments, les presentacions, les cavalcades, les carrosses, el llibret, les diferents activitats al casal, la loteria, la matinal motera, els campionats esportius i un llarg seguit d’actes i aspectes relacionats amb la
7
festa no serien possibles sense eixes persones que treballen al nostre costat dia a dia, fallers i falleres que amb la seua predisposició i interés col·laboren per a que tot ixca perfecte. A tots vosaltres, moltes gràcies!
i dels anunciants ,tant del llibret com del carrer. Les portes del nostre casal estan sempre obertes per a tots vosaltres. Sense més, desitjar-vos a tots que gaudim junts d’aquesta meravellosa festa que són les Falles.
Volem desitjar als nostres màxims representants Maria, Pilar i Dani, un exercici faller ple d’alegries i diversió. La Junta Gestora i tota la Comissió faran tot el possible per a que aquest siga el vostre millor any i tingau unes falles inoblidables. Per últim, agraïm ,un any més, el suport dels Fallers d’Honor, dels col·laboradors
D’esquerra a dreta: David Sanchez Sanchez Anna Lluch Ortolà Maruja Ortolà Morant Daniel Pastor Cuquerella
8
equip de JUNTA GESTORA:
DELEGADA ACT. DIVERSES:
David Sánchez Sánchez Daniel Pastor Cucarella Anna Lluch Ortolà Mª Dolores Ortolà Morant
Sílvia Gisbert Salinas
DELEGATS DE CASAL: Ramón Falcó Pèrez Mayte Miñana
Secretària:
Sandra Calatayud Gozálbes
BIBLIOTECARI/ARXIVER:
vice-Secretària:
Héctor Esparza
tresorer:
Paco Mota
comptadora: Lola Llana Garcia
J. Carlos Langa Sanchis Sergio Musoles Tronador
delegats de festejos:
DELEGATS JUVENILS:
Jordi Gisbert Salinas Adrià Pastrana Agustí Pablo Perellò Toni Pons
Toni Martí Sanz Esther Musoles Tornador Mayca Calatayud Bolinches Angel Díaz
delegada loteries:
DELEGADES DECORACIÓ INFANTIL:
Patri Quiles Giménez
DELEGAT DEL FOC:
Juanjo Vidal Blesa
DELEGATS JOCS DE SALÓ:
Ana Gómez Tomás
Jessica Llinás Carretón Maen Llinás Carretón
delegades infantils: Sandra Sanfélix Gramage Andrea Plà Roselló Laura Martí Sanz Pau Reig Blesa Blanca Lluch Alba Pastor
COORDINADORA PROTOCOL: Tere Sanz García
9
treball DELEGAT DE CARROSSES: Pepe Aranda Bru
DELEGATS D’ESPORTS: Pablo Navarro Giner Leti García Sanchis
DELEGAT MATINAL MOTERA: Miguel Llana García
DELEGADES PRESENTACIÓ:
Estefania Gisbert García Mayte Baldrés Pérez
DELEGATS LLIBRET: Juanjo Vidal Llana Norma Fuentes Mª José Martí González
DELEGADA COMUNITY MANAGER: Laura Casamayor Miñana
10
COMISSIÓ ADRIÀ GUEROLA CLIMENT
CARLOS SANCHIS MESADO
GEMA CAMBRA RUBIO
ADRIÁN GARCÍA MASIP
CARLOS AGUSTÍ HONRUBIA
HÉCTOR ESPARZA SANCHIS
ADRIÁN PASTRANA AGUSTÍ
CARLOS BALAGUER CAMBRA
HÉCTOR ESPARZA MILÁN
ALBA BELLVER APARICI
CARLOS PÉREZ BOLUDA
HORTENSIA FERRERO CHÁFER
ALBA PASTOR MIÑANA
CARMEN CAPUZ ZAMORANO
IVÁN SORO GARCÍA
ALEJANDRO GARZANDO CAMARASA
CARMINA PÉREZ FERRER
J.CARLOS LANGA SANCHIS
ALFONSO GOSÁLVEZ ROCA
CAROLINA CASTELLÓ GOSÁLVEZ
J.MIGUEL MATÉU TUDELA
ALICIA MARÍN LÓPEZ
CAROLINA LLARA CARRASCO ROCA
JAVIER GUAITA DELGADO
ÁLVARO NOGEIRA SOSA
CINTIA GRAU CASANOVES
JESSICA LLINAS CARRETÓN
AMPARO BOILS PEROPADRE
CLARA VILA APARICI
JESÚS GONZÁLEZ SARIÓN
AMPARO MEJIAS CHÁFER
CLAUDIA NOWAK
JEWEL MARUENDA BALDOVÍ
ANA HUERTA ORTOLÁ
CONCHA BELTRÁN TORREGROSA
JOANA FRANCÉS GÓMEZ
ANA Mª GÓMEZ TOMÁS
CONSUELO FUENTES VIDAL
JONATHAN SORIANO FOLCH
ANA SOLER SANCHIS
CRISTINA ALBUIXECH ÁVILA
JORDI GISBERT SALINAS
ANDREA PLA ROSELLÓ
CRISTINA MULET BONO
JORGE PITARCH FERRI
ÁNGEL DÍAZ DÍAZ
DANIEL PASTOR CUQUERELLA
JOSE ENRIQUE AGUILAR CHÁFER
ÁNGEL GARRIDO PERIGÜELL
DAVID GARCÍA TORNERO
JOSE LUIS GONZÁLEZ SARIÓN
ANNA LLUCH ORTOLÁ
DAVID SÁNCHEZ SÁNCHEZ
JOSE LUIS GRAU FERRAGUT
ANNA MARIA VILA APARICI
DEMELSA GANDÍA MONTANER
JOSEFA UREÑA BARBERÁ
ANTONIO VILA NAVARRO
DESIREÉ PASCUAL LLORCA
JUANJO VIDAL BLESA
ANTONIO PONS FRANCÉS
ELENA CUCARELLA NADAL
JUANJO VIDAL LLANA
ASCENSION SANZ GARCÍA
ELOY MOLINA CARABELLA
JULIA LLÁCER SÁNCHEZ
BELINDA MOSCARDÓ BACETE
ENRIQUE JOSÉ BELLVER BENAVENT
LAURA ARANDA CHULIÁ
BLANCA LLUCH SALINAS
ESTEFANÍA GISBERT GARCIA
LAURA CARMONA LLUCH
BLANCA GONZÁLEZ BLESA
ESTER CUCARELLA NADAL
LAURA CASAMAYOR MIÑANA
CARLA MARONDA TOMÁS
ESTHER LLUCH BATALLER
LAURA GARCÍA VILA
CARLA MARZAL PARDO
ESTHER MUSOLES TORNADOR
LAURA MARTÍ SANZ
CARLA FRAU CERDÁ
EVA GARCÍA REIG
LETICIA GARCÍA SANCHIS
CARLA GONZÁLEZ GRACIA
EVA MARÍA TORMO BOTELLA
LOLA LLANA GARCÍA
CARLOS MOLINA FRANCÉS
FRANCISCO MOTA ARÉVALO
LORENA GIMÉNEZ SANCHIS
11
2019/2020 SERGIO MUSOLES TORNADOR
LUIS TORDERA CORTÉS
MÓNICA TORREGROSA CABANES ç MONTSE BATALLER CLIMENT
LUIS APARICIO BALDRÉS
NAYRA PÉREZ PENADES
SILVIA LUNA MILÁN
LUIS TORRES DAUDER
NIEVES DÍAZ DÍAZ
SONIA MARÍN ORTEGA
MªTERESA MIÑANA MARTÍNEZ
NIEVES MILÁN PALOP
SONIA TAENGUA CLIMENT
MAYCA CALATAYUD BOLINCHES
NORMA FUENTES CUCARELLA
SORAYA MORANT HERRÁNDIS
Mª PILAR CUSSAC MARTÍNEZ
OLIVIA SANCHO MOMPÓ
SUSANA BENAVENT SIGNES
MAEN LLINAS CARRETÓN
ÓSCAR BARBERÁ TORTOSA
TERESA BALDRÉS PÉREZ
MAEVA BELLVER CUSSAC
PABLO PERELLÓ AMORÓS
TERESA PASCUAL FERRERO
MARIA DOLORES ORTOLÀ MORANT
PABLO NAVARRO GINER
TERESA PERALES ISERN
MARÍA BAUTISTA MOLLÀ
PATRICIA GARCÍA MASIP
TONI MARTÍ SANZ
MARÍA CLIMENT PASCUAL
PATRICIA QUILES GIMÉNEZ
VICENT LLUCH ORTOLÁ
MARÍA CORTELL LLADOSA
PAU REIG BLESA
VÍCTOR GARCIA ROVIRA
NEUS ESPLUGUES BARBERÁ
PAULA BALAGUER ESPARZA
XIMO PERALES CALATAYUD
Mª JOSE CHULIÀ MURILLO
PAULA CABALLER SUÁREZ
YAIZA GARZANDO CAMARASA
MARÍA LLOPIS RICHART
PAULA CELORRIO CUENCA
MARÍA MARTÍNEZ BALDRÉS
PEDRO MÁRQUES HERRERA
MARÍA MILLARES ILLUECA
PEPE ARANDA BRU
VANESSA MANJÓN SANTAMARÍA
RAFA PÉREZ DEL PINO
MARIAN GUEROLA MARTÍNEZ
RAMÓN FALCÓ PÉREZ
MARTA MÁRQUEZ HERNÁNDEZ
RAQUEL SANCHIS LÓPEZ
MARTA BORREDÁ MATÉU
REBECA ESPARZA MILÁN
MARTA CHERINO GOSÁLBEZ
RICARDO BELLVER MARTÍ
MERCE HUERTA SERRANO
ROSA MIÑANA NAVARRO
MIGUEL LLANA GARCÍA
ROSA SOLER GARCÍA
MIREIA LLUCH ORTOLÀ
SALVADOR CALVO GIMÉNEZ
MIRIAM TAPIA PÉREZ
SANDRA CALATAYUD GOZÁLBEZ
Mª ASUNCIÓN FALCÓN GOZÁLBEZ
SANDRA SANFÉLIX GRAMAJE
Mª JOSÉ MARTÍ GONZÁLEZ
SANTIAGO VALERO ZORRAQUINO
Mª CARMEN REIG BLESA
SARA FERRÁNDIZ FUENTES
LUCIA SIERRA CUENCA
12
SILVIA GISBERT SALINAS
maria bautista MOLLÀ fallera major DE LA FALLA FERROVIÀRIA 2020 Amb el pas dels dies va acostant-se la primavera, i amb ella, la gran Setmana Fallera. La nostra estimada ciutat s’ompli de colors amb les sedes de la rica indumentària valenciana, de fantasia ,gràcies als monuments de les Comissions falleres, i és converteix en un meravellós jardí amb les flors que oferim a la nostra patrona. Xàtiva s’impregna amb l’olor de la pólvora i tots els cors bateguen amb el so de les mascletades i la música de ”els passacarrers”. S’ornamenten els carrers de la nostra estimada Xàtiva de festa, de Falles.
Per aquest motiu m’agradaria convidar a tot el barri a gaudir de la nostra festa, que les veïnes i veïns eixiu al carrer i gaudiu , junt a tots els fallers, de cadascun dels actes programats al llarg de la Setmana Fallera. Setmana que dóna el colofó a un any dur de treball i sacrifici per part de tota la Comissió. Nosaltres tindrem obertes les portes dels nostres casals, per rebre-vos com si us trobàreu a casa vostra. Deixeu els problemes enrere per uns minuts i entreu al nostre casal, gaudiuu com si fóreu xiquets, gaudiu i participeu d’aquesta gran festa, contagieu-vos de la nostra alegria. Aquest any ,com a màxima representant de la nostra Comissió, vull desitjar-vos unes meravelloses falles 2020 i que en “la cremà” del 19 de Març, amb el foc, essència de la nostra festa, purifiquem tots els mals de la societat i iniciem un cicle nou. Perque les nostres falles són efímeres però el nostre amor per elles és etern.
13
14
Aquest dia comencava la teua aventura
Des de menuda sempre has cuidat tots els detalls per a mantindre la tradicio de la indumentaria valenciana
Gaudint cada moment 15
Incansables companyes de viatges. La teua mirada ja feia veure que et quedava poc temps perque fora el teu moment
Sempre a punt per a gaudir al casal 16
Sempre juntes
Un fort sentiment per la festa de les falles bategava al teu cor des de menudeta 17
18
19
monument 2020 FALLA FERROVIÀRIA XÀTIVA - 2020 ARTISTES: PALACIO I SERRA LEMA: MALÈFICS TEXT DE LA CRÍTICA: JOSEP SANCHIS MARTÍNEZ
L'artista de la falla Ferroviària enguany ha volgut plasmar en ella, a través de les escenes i els ninots que la componen, aquells personatges malèfics que ataquen la tranquil·litat de les persones i els fan la vida més complicada i difícil, bé intentant dur-se bona part dels seus diners, be jugant amb la seua salut, bé apropiant-se dels seus bens i patrimoni i inclús hi ha qui atempta contra allò més sagrat que la llibertat i també la vida. Així és com lladres de guant blanc, descabestrats incívics, conductors que no respecten les normes de circulació, violadors o assassins conformen la part d'eixe grup de gent que cal desplaçar i aïllar de la nostra societat. Al monument faller, utilitzant la metàfora es recorre a personatges de ficció, que s'han fet famosos a través dels còmics, la literatura i el cinema per tal d'anar retratant escena a escena els mals que ens generen aquest tipus d'elements profitosos, corruptes i criminals.
20
crítica de la falla escena 1 Mafiós, metralleta, pissarra
Metralleta en la mà, es robava als anys vint, ara algun polític ho fa, amb un estil ben distint.
cadafal malèfica
En més d’una ciutat es pot trobar un mafiós que els diners ha furtat, per a presumir de flatós
Malèfics amb el medi ambient en trobem molts per la Terra, contra ells va aquesta guerra que a la falla de l’any present critiquem insistentment. Un comportament més civil acabarà amb aquest vodevil, que a les futures generacions els evite plors i lamentacions, avivades per Cruelles de Vil.
Mafiosos uns i altres, els foten als ciutadans a base de fer desastres, i furtant a dues mans. La llista sempre és llarga, com es veu a la pissarra; cada concepte amarga, quan els teus diners agarra.
Al bell mig de la nostra falla tenim a Malèfica, la fada, d’altres magues envoltada, per ajudar-nos en la baralla contra tot aquell que reballa el fem de sa casa sense triar, perquè l’acostuma a barrejar dins d’una bossa de plàstic que al conscienciat li fa fàstic en descurar-la de reciclar.
escena 2 Cruella de Vil, vehicle
Com la Cruella de Vil, algunes males persones, conduïxen sense estil, pels carrers i les rodones.
Al conte de la Bella Dorment trobem alguna coincidència amb el tema de referència: el comportament de la gent, que de forma inconscient maltracta la nostra Natura, i la ataca de forma dura. Volem un príncep d’urgència que desperte la consciència de la població immadura.
A cada cop més sovint, vegem algun conductor, fent burrades i exhibint, mil accions que fan por. Transiten com absents conduint la mar de mal, ni posen els intermitents ni aparquen com cal. No respecten els peatons, ni complixen els senyals quan van fent els mamons, com a cabres pels penyals.
21
escena 3
escena 4
escena 5 Jafar, geni
Belatrix Lestrange, bruixa
Capità Garfio, tauró
Bellatrix Lestrange, la bruixa, també coneguda per Bella, afalaga ensenyant la cuixa, però teniu compte amb ella.
Com al Garfio, el capità, li passa a alguna persona, que amb aigua al coll està, quan la nòmina se li afona.
Hi ha de genis malèfics, que ens conten fantasies per semblar-nos benèfics, fins que passen dos dies.
Amb encisos i bruixeries, els veïns som enganyats per malèfiques companyies, que ens tenen estafats.
Hisenda ens espera com un tauró perillós; a la butxaca sencera, vol fotre-li gran mos.
Personatges com Jafar del famós conte d’Aladí, per Xàtiva van passar, malvant-ho tot per ací.
Van a pel nostre diner, augmentant-nos el rebut, posant conceptes al paper, amb els que juguen brut.
Amb tots els papers signats, per tal d’evitar inclemències, o els paguem molt resignats, o assumim les conseqüències.
No és or tot el que relluïx, cal sospesar bé l’oferta, perquè per un ull t’ix tota estafa encoberta.
Elèctriques,telefòniques, bancàries,totes van a sac a enganyar-nos, amb unes clàusules innecessàries, per així els nostres diners robar-nos.
Tot nuetet et deixaran per molt que els digues, els teus diners buscaran estigues on estigues.
Sol ser un gran geni, tot aquell venedor, que amb molt d’ingeni, te la clava sense dolor.
escena 6
escena 7
Joker, home dues cares
Bruixa Blancaneus, pomes
Representa aquest Joker, les nombroses cases de joc, que amb apostes i el pòquer, escuren la butxaca i no poc.
Com la bruixa de Blancaneus, se’n troben moltes pel món, que enverinen de cap a peus, de malèfiques que hi són.
D’aquells que tenen dues cares, sempre caldrà protegir-se, vendrien fins les seues mares, per tal de poder enriquir-se.
Moltíssimes són les pomes, que representen la crueltat, encara que tingues diplomes no vius amb tranquil·litat.
Algunes persones li fugen, en tindre les butxaques buides, altres els seus deutes pugen, en estar, pel vici, absorbides.
A més d’un ens han pegat, alguna que altra poma, i havent-nos enganyat, ben cara ha costat la broma.
Trobes un establiment a cada dos passos, d’on pocs ixen contents i sí unflats de nassos.
Experimenten amb pòcimes, que li fan beure al ciutadà, per a les eleccions pròximes. mantindre la poltrona agarrà
22
FALL infa 23
LA ntil 24
25
DANI PASTOR miñana pRESIDENT DE LA FALLA INFANTIL Aquest any és un any molt important per a mi, ja que represente a la falla Ferroviària en un dels escalafons més alts amb companyia de les meues falleres majors. Amb elles espere passar-ho d’allò més bé , ja que són dues xiques amb les que he fet molta amistat i tinc molt bona relació. Jo sóc un xiquet al que li agraden molt les falles, des de ben menut he estat en el món faller, juntament amb els meus pares i els meus avis. Dins d’aquesta falla he fet molts amics i amigues, amb els qui he passat moments molt bons, sobretot tirant coets, per la qual cosa se’m coneix com “el pirotècnic junior de la falla”, ja que és una de les meues aficions falleres. He de dir que abans no era massa amic dels coets ,ja que quan en sentia un em tapava les orelles i, fins i tot, començava a córrer per no veure’ls. La por se me’n va anar quan vaig començar a veure els castells que estan plens de colors i sorolls, amb el que em fan veure els coets d’un altra manera. Parlant dels actes fallers, el dia de “la plantà” és un dia molt bonic per a mi, m’agrada ajudar amb l’arena, la decoració i sobretot, fer un tour amb la meua família, amb el cotxe abans d’anar al llit, per les diferents falles de la ciutat. “Els passacarrers” i les mascletades són una part que no m’agrada perdre’m, ja que em fan emocionar en sentir “la música” que fan els coets. Per últim, el dia de “la cremà”, l’últim dia de falles. És un dia trist però, a la vegada, molt bonic. Veure cremar la teua falla i després anar buscant falles que encara no s’han cremat, fa que siga un dia especial per mi. Per finalitzar, m’agradaria convidar a tots el xiquets i xiquetes a passar per Xàtiva ,del 15 al 20 de març, per a veure les falles, i com no, a veure la nostra falla, la falla FERROVIÀRIA, ja que ,a més, aquest any participem en la Secció Especial amb els dos monuments amb molta il·lusió. Sols em queda acomiadar-me de tots vosaltres desitjant que gaudim d’aquestes falles tots junts.
26
COMISSIÓ COSME CAMARASA IBORRA
LAIA PITARCH TAENGUA
DANIEL PASTOR MIÑANA
LLUNA MARIA PRATS ÁLVAREZ
DANIEL PERELLÓ PÈREZ
LUCA BALAGUER MÁRQUEZ
DANIELABERNABEU SANTAMARGARITA
MAITE FRANCÉS GÓMEZ
DANIELA GANDÍA VILA
MAR LLUCH SALINAS
DIEGO GARCÍA LERCHI
MARC MARTÍ ROCA
DIEGO MONEDERO MARTÍNEZ
MARCO BALAGUER MÁRQUEZ
DIEGO VALERO TORMO
MARÍA RUÍZ SANFÉLIX
ELSA LANGA CUCARELLA
MARIVES PUCHADES DÍAZ
EMMA PLA GARCÍA
MARTA PRATS LLOPIS
ENMA PONS MANJÓN
MARTÍ GRAU LLINAS
ESTHER MARTÍNEZ CHAQUET
MARTINA CAÑETE GASÓ
GEMA PENADÉS SOLER
MATEO CLIMENT GIMÉNEZ
GONZALO NAVARRO LLORENS
MATEO MORENO LUNA
GUILLEM SILES SANZ
MEGAN GONZÁLEZ GIMÉNEZ
HÈCTOR SALA SEGUÍ
MIGUEL MONEDERO MARTÍNEZ
HUGO PERALES QUILES
MIREIA BARBERÁ CUCARELLA
INMACULADA GALAPERO SALES
MIREIA MEJIAS FRESNEDA
INMACULADA GARCÍA MOMPARLER
MÒNICA SÁNCHEZ AGUSTÍ
JANA MÁRQUES PÉREZ
NEREA VALERO TORMO
JORDI PITARCH TAENGUA
NEUS IBORRA SOLER
JOSE GONZÁLEZ FRANCÉS
NICOLAU MATEU CORTELL
JÙLIA CALATAYUD GARCÍA
NIEVES C. AGUADO BATALLER
LAIA FUENTES MAHIQUES
NOAH CLIMENT GIMÉNEZ
27
infantil PABLO MIÑANA ALMIÑANA
TRIANA ALVÀREZ GANDÍA
PABLO DÍAZ MARCHIRANT
VEGA CABALLER SUÁREZ
PAU MAYANS FUENTES
XAVI LLUCH PASCUAL
PAU PERELLÓ FERRERO
XAVI RIBERA SILVA
PAULA ALABAU ESPARZA
YAGO GISBERT PERALES
PAZ CABANES CORBERÁN
PILAR PERALES CARABELLA RAFA CAPUZ ZAMORANO RAFAEL GOSÁLVEZ GISBERT REBECA GARCÍA TORIBIO REBECA FUSET ALBIÑANA RICARDO PÉREZ BELTRÁN ROBERTO PÉREZ MULET SALMA FERNÁNDEZ HUERTA SALVADOR IBORRA SOLER SARA MARÍN LÓPEZ SARA VIDAL JUAN SERGI MÁRQUES PEREZ SERGIO PERALES QUILES SOFIA PENALBA MARTÍNEZ SOFIA VYNYARSKA SOFIA CUCÓ TORREGROSA SUSANA PLA NAVARRO TERESA APARICIO BALDRÉS
28
29
Pilar perales carabella fallera MAJOR infantil DE LA FALLA FERROVIARIA 2020
Benvolguts fallers de la Ferroviària:
Em dic Pilar Perales Carabella, i sóc la Fallera Major Infantil de la Ferròviaria 2020. Forme part d’aquesta Comissió des de xicoteta. Ma mare em va apuntar a la millor falla del món! I porte “La Ferro” en el meu cor! Sabeu per què? Perque el iaio de ma mare ( el meu besavi) , trevallaba com a ferroviari, i els companys d’ell van fundar la nostra falla, per això, ma mare, mon tio i ara el meu estimat cosí, és i han sigut fallers de la Ferroviària, i ma mare en l’any 1981 Fallera Major Infantil. Aquest any és un somni fet realitat, un viatge on em sent orgullosa de poder representar a la millor Comissió, una Comissió que m’ha fet viure moments màgics i que m’ ha transmés el sentiment faller. Visca Xàtiva, visquen les falles, i VISCA LA FALLA FERROVIÀRIA!
30
Pilareta, mai deixes de somiar, somriu i gaudeix les falles com sempre ho has fet. Pilar, el teu somni s’esta complit, enguany la falla no pot tindre millor representant. Tu i les falles sou una! Estare recolzant-te en tot el que puga!
Gaudeix i viu cada moment, sempre amb el somriure tan bonic que tens!. Viu el teu somni! ET V ULL. 31
De Paz i Daniela: Estem agraides i emocionades de poder compartir amb tu aquestos moments tan especials que ens uniran per sempre. Enhorabona per aquest any inoblidable. No deixes mai de somriure i gaudeix al maxim. T’estime T’estimem. Les teues amigues incondicionals.
Somriu, Pilar, com nomes tu saps, les falles ja estan ahi i tu la Fallera Major Infantil de la nostra Comissio: La Ferro. Disfruta amiga d’aquest any tan especial!
Pilar, de part del teu cosi que t’estima com a ningu, gaudix al maxim, viu cada moment i fes que les falles siguen mes que una festa.. 32
Eres una cosina molt especial, et sembles a mi, gaudint en cada moment de les coses divertides de la vida. Mai tens un no per resposta. Eres divertida, simpatica i generosa. Per aixo t’aprecie tant. Els dos vam naixer en el mateix any i ens hem divertit molt junts. Sobretot els estius junts en la platja que mai oblidare. T’estime molt, cosina.
Desitge que ho passes genial enguany i que gaudisques cada instant com nomes tu saps. 33
Eres la meua vida. A gaudir les dos d’aquestes falles, T’estime. 34
Una de les primeres vegades em que em vaig vestir de faller.
Aci estic amb la meua germana i el meu iaio preparat per a l’Ofrena.
Des de xicotet m’agrada el dia de la planta, aixo de jugar amb l’arena. 35
El dia de San Josep no pot faltar la tradicional foto als arbres de San Feliu.
Tot un orgull portar el banderi de la falla. Dins de la Seu amb la companyia de mon pare, molt felic 36
Pujar a vore les mascle tades amb la falla i els meus pares es un moment ple d’emocions.
Dia de la cavalca da infantil, aquest any he sigut el presentador. Que divertit! 37
Disfrasar-se el dia del berenar infantil sols vol dir una cosa: COMENCEN LES FALLES!
Ja s’acaben les falles i, sobre tot, poder tirar co ets. Fins l’any que ve. 38
39
FALLA FERROVIÀRIA XÀTIVA - 2020 ARTISTE: JOSEP ALMIÑANA GARCÍA LEMA: ARTISTES
Tant actualment, com al llarg de la nostra història hem tingut la sort de comptar amb molts i grans ARTISTES. Podem trobar alguns ARTISTES que han sigut més coneguts que d’altres. D’entre ells podem destacar, per exemple, la figura de Pablo Picasso o Dalí. Però no ens podem oblidar d’ARTISTES femenines amb gran repercussió, com Frida Kahlo o Lita Cabellut, a més d’altres ARTISTES que, no tan reconeguts per tothom, també ens han deixat, per sort, obres de gran importància. Parlem de grans ARTISTES, ARTISTES de veritat, ARTISTES amb molta personalitat, que ens han deixat un gran llegat, que ens han deixat ART per a sempre. Nosaltres hem volgut rendir un xicotet homenatge a tots ells i hem fet una falla plena d’ARTISTES. Gràcies a la varietat artística de cada personatge, han aconseguit que d’altres ARTISTES ens pugam emocionar i motivar per a fer les nostres obres, per tant, sols ens queda dir que esperem que la disfruteu tant com hem disfrutat nosaltres amb la seua creació.
¡GRÀCIES, ARTISTES!
40
MARIVES puchades díaz fallera major infantil de xàtiva 2020 Falleres i fallers, xiquetes i xiquets de la meua estimada Comissió. Aquest any tinc el privilegi de dirigir-me com a màxima representant del món faller infantil de la nostra ciutat, Xàtiva. Com ja sabeu la meua il·lusió per aquest any era en primer lloc ser la Fallera Major Infantil de la nostra falla i per l’any vinent ser la Fallera Major Infantil de Xàtiva, però la boleta no va eixir, perque el destí em tenia preparat una altra cosa, el destí i l’espenta d’algunes persones. No podia haver sigut millor per a mi i per a Pilar, som molt afortunades per poder compartir aquest any juntes, amb Amparo, Sofia i Mireia, les meues dames, amigues i amb el nostre Hugo, que pertanyen a aquesta meravellosa Comissió amb una gran xicalla. Des que vaig nàixer forme part d’aquesta Comissió, i el que més m’ha agradat sempre ha sigut el berenar infantil, els petards, anar en falles després de dinar a fer-nos el “gelaet”; i fer el cercle el dia de la cremà de la falla. Va passar el temps i eixe sentiment faller va anar augmentant poquet a poquet mentre que jo anava creixent, gaudint cada vegada més de cada acte i de ficar-me el vestit de fallera. Aquest sentiment ha anat arrelant-se dins de mi, perque estava contagiada per com viuen les falles cada un dels integrants d’aquesta Comissió i per l’estima a la festa que he pogut viure a casa meua. Aquest any espere i desitge que el que sempre estic escoltant i que ara comence a entendre, la germanor fallera, estiga present en cada acte i que els majors inculquen i mostren en les seues accions el que significa eixa paraula a tots els xiquets. De segur que gaudiré amb la meua Comissió i amb la resta de xiquets i xiquetes de la ciutat, d’unes falles plenes d’alegria, diversió i festa. Orgullosa i agraïda de pertànyer a aquesta Comissió, sols em queda dir que VISCA LES FALLES, VISCA XÀTIVA I VISCA LA FALLA FERROVIÀRIA.
41
42
Les falles fora de la nostra comunitat Alba Grau
43
h
ola! sóc Alba, fallera Major Infantil de l’any 2019 de la falla Ferroviària. El 2019 ha sigut un any molt especial per a mi, perqué s’ha complit el meu somni, ser Fallera Major Infantil de la meua benvolguda Comissió, gràcies a tots per fer del meu xicotet somni una gran aventura.
Quan pensava que el meu gran any havia acabat, em van donar l’oportunitat de ser la Representant Infantil de “Fallers Pel Món”. Com tots bé sabeu, les falles les porte en la sang, així que no vaig dubtar ni un moment i vaig decidir acceptar eixa oportunitat que m’estaven brindant, sense saber el meravellós any que hi havia darrere, així que al Juny de 2019 em nomenaven Representant Infantil de “L’ Associació Fallers Pel Món” per a l’exercici 2019-2020.
I molts de vosaltres us preguntareu :
“Qué és això de Fallers Pel Món?” Doncs bé, “Fallers Pel Món” és una Associació Cultural amb seu a Carcaixent. Es dediquen a divulgar la indumentària, gastronomia i cultura, més enllà de la nostra terreta. Han plantat falla en diverses ciutats d’Espanya, com a Salamanca, Còrdova, Saragossa entre altres, fins i tot han passat la frontera, com l’any passat que van plantar falla a Andorra. Enguany, al mes d’Abril, més concretament en la segona pasqua, ens traslladarem fins a Àvila, on plantarem un monument gran i una estoreta com els nostres avantpassats feien. Ensenyarem la nostra cultura amb desfilades de Moros i Cristians, realitzarem una ofrena a la nostra patrona en la seua catedral, mascletades i despertades, fins i tot farem “una crida” al balcó de l’Ajuntament, cridarem a tots els avilesos i valencians que es desplaçaran, per a anunciar que les falles, la millor festa del món, han arribat a Àvila. Qui m’ho anava a dir a mí, que enguany podria conéixer tantes i tantes localitats, a les quals hem assistit per a fer pleitesa a les seues falleres majors i conéixer com es desenvolupen les presentacions, sent en moltes ocasions molt diferents a les de la nostra ciutat.
44
Però en aquest camí no vaig sola, les meues amigues Nieves, Noah, Emma i Martina, les quals formen part de la meua Cort en aquesta aventura. Aquesta Associació és magnífica, d’ella he aprés moltíssim, i el que em queda per aprendre. Des del primer moment m’he sentit com a casa, ací he trobat grans amics, com Laura, Nerea, Daniela, Mara, xiquets amb els quals estic passant grans moments. El seu President ,José Amores, és una persona que es desviu per les falles, amant de la cultura de la nostra terra, tremendament simpàtic i graciós, una persona que es fa de voler. En aquest viatge també m’acompanyen Alba Petit, Representant Major de “Fallers Pel Món”, a la qual li estic molt agraïda. Ella em cuida allà on anem com si de la seua germana xicoteta es tractara i Marc Aquiles, el meu acompanyant, un xiquet que em fa riure, el qual amb els seus “xistes” fan més amens els trajectes llargs. Ells són companys de tantíssims moments, tantíssimes presentacions a les quals ,fins al dia de hui, hem anat. Ells formen part ja de la meua família. És aquesta una experiencia de la qual sóc conscient del privilegi que tinc. Estic gaudint moltíssim d’enguany i agafant forces per a tot el que queda que, segons m’asseguren, és el millor. Àvila ens espera i ahí anirà “una Ferroviària Socarraeta”, per a demostrar el bé que s’ho passen els xiquets valencians en les nostres ben benvolgudes falles.
45
diari d’un banderà Mar Lluch
46
DIA 14 DE MARÇ Hola, sóc el Banderí de la falla. Hui estem a 14 de març i es pot dir que he estat quasi tot l’any tancat i cobert de pols, menys uns quants dies en què he pogut veure el sol o ser visitat per algú que ha vingut al Casal. Ser banderí té coses bones i roïnes. Coses bones com que sempre ixes el primer en tots els actes fallers i roïnes com el que he dit abans, passes molt de temps sol i a fosques en el Casal. I diràs que no fa fred en hivern! Però bo, ara he de descansar que demà comença la Setmana Gran de la festa!
DIA 15 DE MARÇ Ja estem a 15 i estic molt il·lusionat!!! Comencen les falles, el soroll dels coets, l’olor a pólvora... Hui ,de moment, no he d’eixir del Casal, però almenys podré veure a tot tipus de gent i m’entretindré veient com els xiquets baixen i pugen les escales amb tanta energia.
DIA 16 DE MARÇ Ha arribat el dia 16. Són les 10h. del matí i els primers xiquets ja tiren coets de manera desmesurada. L’ambient mostra que hui serà un dia fort : el lliurament de premis! Ha començat l’acte i estic un poc marejat. La gent que em porta no para de menejar-me quan escolta el nom de la falla. A més hi ha moltes xarangues tocant al mateix temps però cadascuna una cançó distinta i, com m’agraden totes les que toquen, no sé quina cantar! Ja anem de camí al nostre barri després d’arreplegar la quantitat de premis que hem guanyat per celebrar-ho. Quan estàvem arribant a la falla hem corregut darrere de la traca i els nostres representants s’han fet unes quantes fotos amb els premis i els monuments. Després m’han col·locat al meu lloc i he intentat descansar fins al següent dia, cosa que no ha sigut fàcil.
47
DIA 17 DE MARÇ Hui dia 17 m’he alçat a una hora més o menys normal, i encara que he notat que necessitava descansar un poc més, també pensava que si continuava dormint em perdria moltes coses. He passat el matí ,com és habitual, observant als que amb molta curiositat visiten el monument, veient els xiquets córrer pel carrer i als majors prendre de tant en tant una cerveseta o alguna altra beguda. A la vesprada, en el recorregut, he disfrutat molt cantant i veient com la gent es divertia tant i s’ho passava d’allò més bé. Quan he aplegat a la falla estava esgotat. Amb tota la marxa d’aquesta vesprada estava un poc alterat i no podia amb la meua ànima, així que, després d’una xicoteta estona intentant relaxar-me, el dia per a mi ha acabat prompte.
DIA 18 DE MARÇ Després de la festa que he tingut els dies anteriors, hui dia 18, m’he alçat més tard perque vertaderament ho necessitava. Quan m’he parat a pensar una estoneta, he recordat que tan sols quedaven dos dies ,comptant aquest, per a que s’acabaren les falles. Així que he recuperat l’ànim dient-me a mi mateix que viuria aquestes dues jornades igual de content que les anteriors. El matí ha sigut com sempre, sense res a destacar. En canvi, per la vesprada totes les falleres i fallers s’han reunit per a fer l’Ofrena a la Verge de la Seu. Hui he de dir, que quasi ningú volia dur-me. Hi havia molta gent veient la desfilada i conforme arribàvem a la Plaça de la Seu encara hi havia més i, en eixe moment, he d’admetre que m’he ficat molt nerviós. Quan he aplegat a la falla m’he adormit i no recorde res més.
DIA 19 MARÇ És l’últim dia de falles i, per fi, ha sigut un matí diferent, la Romeria de Sant Josep!!! Feia molta calor per al mes en que estem. Quan he arribar dalt ja hi havien moltes falleres i fallers. Poc a poc i per ordre, les diferents Comissions han començat “la baixà” fins que ens ha tocat a la falla Ferroviària. Tots els fallers s’han ficat en dues fileres, menys
48
jo que estava al mig i davant de tots iniciant la desfilada. Quan s’ha acabat m’han portat a la falla i he pegat una becadeta fins que ha aplegat tota la gent de vesprada. La llum del dia s’anava apagant i s’anaven cremant els monuments de les Comissions Infantils. Després la gent s’ha reunit a la carpa i mentre sopaven s’han contat totes les anècdotes d’aquests dies. Finalment ha aplegat un dels moments més tristos per a un faller, “la cremà del monument major”. Algunes persones han ballat al ritme de la xaranga i d’altres han plorat. En este últim grup em trobava jo, trist ,perque em toca una altra volta estar a sol en el Casal per un llarg temps, però content pel que me’n duc d’aquestes falles que han sigut inoblidables. Estic desitjant ja que arriben les pròximes.
49
Difícil d’explicar Adriana Cañete Gasó Alfonso Díaz Martínez Daniela Bernabeu Santamargarita Guillem Siles Sanz Nieves Aguado Bataller Paz Cabanes Corberán
50
- Hola, ¿te puedo hacer una pregunta? ¿Qué es esto tan bonito que está en mitad de la calle?
- Tú no debes ser de por aquí, ¿verdad?
- No, soy de Castromonte, un pueblecito de Valladolid y a mis 10 años nunca había visto nada así. - Es un monumento fallero que montamos todos los años por estas fechas y que cuesta mucho esfuerzo.
- ¿Lo hacéis vosotros?
- Ja, ja, ja, ¡No, hombre!, lo hacen los artistas falleros, aunque creo que algunas comisiones sí que lo hacen ellos mismos. - ¿Artistas falleros? No había escuchado nunca hablar de ellos. -Son los encargados de pensar, hacer y decorar los muñecos, además de plantarlos en las calles el día 15 de marzo. - Con lo bonitos que son, costarán mucho dinero ¿no? ¡Esos dos de ahí me encantan! - Sí, mucho. Por eso pagamos unas cuotas, hacemos lotería y organizamos actividades con las que recoger dinero para poder montar monumentos tan bonitos como estos. - La verdad es que sí que molan mucho. ¿Qué hacéis después con ellos?
- Los quemamos.
- ¿Lo quemáis? ¡Estáis locos! ¡Si no los queréis, me dais a mí los muñecos! - Es la tradición. Los muñecos se hacen para quemarlos, y solo las falleras mayores y los presidentes pueden salvar algún muñeco del fuego. - Pues que lástima, con lo que costará de hacer, ¿por qué no volvéis a montar la misma? - Como ya he dicho, es la tradición. Las fallas se plantan el día 15 y el día 19 las falleras mayores las queman.
51
- ¿Y qué hacéis? Montáis el monumento, lo quemáis y ¿ya está?
- No, hacemos muchas cosas más: la presentación, la “recorreguda”, la ofrenda, romerías, la crida, el “nomenament”… Además de muchas comidas y cenas con nuestros amigos falleros. - ¡Hala, cuántas cosas! ¡Qué envidia me dais! Lo único que no me gusta son los sonidos tan fuertes que hay estos días. - Eso es típico también. Los petardos, les “mascletaes” y los fuegos artificiales se vuelven imprescindibles en estas fechas.
- ¿Y no os da miedo?
- No, estamos ya acostumbrados. Desde pequeños ya los lanzamos y nos inmunizamos. - ¿Os dejan tirar algo tan peligroso? ¡Os podéis hacer mucho daño! - Los petardos van por edades. Empezamos tirando “bombetas”, después “chinos”, y conforme nos vamos haciendo mayores otros más fuertes. Pero hay que tener mucho cuidado y lanzarlos como toca. - A mí me siguen dando miedo, pero todo lo demás me encanta y se ve que lo pasáis muy bien. Me dais envidia, la verdad. Muchas gracias por explicármelo todo, a veces puedo ser un poco pesado, ja, ja, ja. - No pasa nada, una de las cosas que más nos gusta de las fallas es conocer gente nueva, hacer amigos, así como tirar petardos o vestirnos de falleros. Si quieres, ven esta tarde y te enseñamos a tirar petardos y verás como no es para tanto.
- ¿Estáis seguros? Me da mucho miedo.
- Sí, nos vemos esta tarde a las 18:00. ¿Vale?
- Vale, hasta esta tarde.
52
programa d’actes
2020 53
diumenge 15 de març 17:00
Visita de la JLF a la plantà dels monuments de la ciu tat de Xàtiva.
18:00
Berenar Infantil
24:00
Nit de la “plantà oficial” de totes les falles de Xàtiva
dilluns 16 de març 08:00 Despertà 11:00
Castell unflables al barri.
13:00
Passacarrer pel barri
14:00
1a Mascletà al Jardí de la Pau
14:30
Dinar al casal (hora aproximada)
19:00
Lliurament de premis a l’Ajuntament de Xàtiva
22:30
Sopar i ball al casal
dimarts 17 de març 13:00
Passacarrer pel barri
14:00
2a Mascletà al Jardí de la Pau
14:30
Dinar al casal (hora aproximada)
17:30
Visita oficial a les falles de Xàtiva
23:00
Sopar i ball al casal
54
dimecres 18 de març 12:45 “Globotà” 13:00
Passacarrer pel barri
14:00
3a Mascletà al Jardí de la Pau
14:30
Dinar al casal (hora aproximada)
18:00
Ofrena de flors a la Mare de Déu de la Seu
22:00 Sopar de la Fallera Major als Salons Lluna Events i ball
dijous 19 de març 08:00 Despertà 12:00
Romeria Sant Josep
14:45
4a Mascletà al Jardí de la Pau
21:00
Inici de la Cremà de les falles infantils
23:30
Començament de la cremà de les falles grans
55
56
premis 57
58
GUARDONS BUNYOLS D’OR JJose Miguel Matéu Tudela Mònica Torregrosa Cabanes Sandra Sanfélix Gramaje Toni Martí Sanz Jessica Llinas Carretón Maen Llinas Carretón Ana María Gómez Tomás María de la Nieves Esplugues Barberà Carla González Gracia María Climent Pascual
BUNYOLS D’ARGENT AAna María Vila Aparici Carolina Llara Carrasco Roca Gemma Cambra Rubio Laura Aranda Chulià Andrea Pla Roselló Joanna Francés Gómez Blanca González Blesa
DISTINTIU D’OR Amaia Gil Huerta Maite Francés Gómez Rafa Capuz Zamorano Ricardo Pérez Beltrán Vega Caballer Suárez
59
DISTINTIU D’ARGENT Alexia Masip Madrid Àngela Martínez Ferrer Cosme Camarasa Iborra Daniel Pastor Miñana Diego García Lerchi Elsa Langa Cucarella Jose González Francés Luca Balaguer Márquez María Ruiz Sanfélix Mateo Moreno Luna Pau Mayans Fuentes Salma Fernández Huerta Sergi Márquez Pérez
60
Jo sóc fallera perquè m’apassiona la indumentària. Jo sóc fa fallera perquè vaig nàixer per a ser fallera. Sóc fallera perq què els fallers no tenen por. Sóc faller perquè vull ser pre perquè he descobert una gran família. Sóc fallera perquè no fallera perquè m’agrada baixar al casal. Sóc faller perquè h que les taronges. Sóc fallera perquè més que sentiment és un pertaes. Tire petards perquè sóc faller. Sóc fallera perquè m’ dicions per això sóc faller. Sóc faller per sentiment i perquè sóc faller perquè la tia Mari així ho va voler. M’encanta ajud m’agrada fer el passacarrer amb la banda. Sóc faller per a co llera perquè m’agrada el sentiment que me provoquen les fal lluitadora i una gran família. Sóc fallera perquè m’ho passe la millor festa del món. Sóc fallera des de menuda perquè m’e faller per la germanor. Sóc faller pel comboi.. Sóc faller pe per les revetlles falleres en les que ho donem tot. Sóc fallera tat amb una banda de música que toca Despacito 25 vegades pe far”. Sóc fallera per disfrutar el dia de la plantà i els passaca la baixada de Sant Josep. Sóc faller perquè vestir-te amb un l’emoció de poder ser part de l’ofrena. Sóc fallera perquè la l’art i la sàtira que es troba als monuments. Sóc faller perqu meres. Sóc fallera perquè significa formar part de la història molt la festa fallera i l’olor a pólvora. Sóc faller perquè “ molt bé formant part de la nostra meravellosa festa. Ser fal la Humanitat. Sóc fallera i què? Jo sóc fallera perquè m’apas tan les cendres de les falles. Sóc fallera perquè vaig nàixer p perquè m’agrada. Sóc faller perquè els fallers no tenen por porte al meu cor. Sóc fallera perquè he descobert una gran faller pels meus fills. Jo sóc fallera perquè m’agrada baixa faller perquè sóc més valencià que les taronges. Sóc fallera m’encanta la pólvora i les despertaes. Tire petards perquè só rrer per uns dies. Defense les tradicions per això sóc faller. Só vida. Jo sóc faller tot l’any. Jo sóc faller perquè la tia Mar això sóc fallera.Sóc faller perquè m’agrada fer el passacar perquè els meus amics ho són. Sóc fallera perquè m’agrada cies a això he conegut gent incansable, lluitadora i una gr de falles. Sóc fallera perquè per a mi són la millor festa del Sóc faller pel sentiment de pertinença. Sóc faller per la ger disfrutar de la festa des de dins. Sóc fallera per les revetlles pena ser-ho. Sóc faller per recórrer la ciutat amb una banda perquè en falles som “els amos del carxofar”. Sóc fallera pe perquè m’agrada lluir palmito en l’ofrena i la baixada de Sa manta al coll, és insuperable. Sóc fallera per l’emoció de po una segona família. Sóc fallera per disfrutar de l’art i la sàt conèixer de primera mà aquestes obres d’art efímeres. Sóc fal de la meua terra. Sóc fallera perquè m’agrada molt la festa
de la f 61
allera perquè al meu cor estan les cendres de les falles. Sóc què és sentiment. Sóc faller perquè m’agrada. Sóc faller per esident. Sóc fallera perquè ho porte al meu cor. Sóc fallera o sabria viure sense ser-ho. Sóc faller pels meus fills. Jo sóc he descobert aquest món. Sóc faller perquè sóc més valencià na identitat. Sóc faller perquè m’encanta la pólvora i les des ’agrada apoderar-me del carrer per uns dies. Defense les tra la ferro va canviar la meua vida. Jo sóc faller tot l’any. Jo dar a plantar la falla, per això sóc fallera.Sóc faller perquè onèixer gent. Sóc faller perquè els meus amics ho són. Sóc fa lles. Sóc fallera i gràcies a això he conegut gent incansable bomba la setmana de falles. Sóc fallera perquè per a mi són encanta vestir-me. Sóc faller pel sentiment de pertinença. Sóc erquè m’agrada disfrutar de la festa des de dins. Sóc fallera a perquè paga la pena ser-ho. Sóc faller per recórrer la ciu er hora. Sóc faller perquè en falles som “els amos del carxo arrers. Sóc fallera perquè m’agrada lluir palmito en l’ofrena mocador i una manta al coll, és insuperable. Sóc fallera per falla és com una segona família. Sóc fallera per disfrutar de uè em permet conèixer de primera mà aquestes obres d’art efí a i tradicions de la meua terra. Sóc fallera perquè m’agrada si no pots contra ells, unix-te”. Sóc faller perquè m’ho passe ller és ser part d’una festa que ja és Patrimoni Immaterial de ssiona la indumentària. Jo sóc fallera perquè al meu cor es per a ser fallera. Sóc fallera perquè és sentiment. Sóc faller . Sóc faller perquè vull ser president. Sóc fallera perquè ho família. Sóc fallera perquè no sabria viure sense ser-ho. Sóc ar al casal. Sóc faller perquè he descobert aquest món. Sóc a perquè més que sentiment és una identitat. Sóc faller perquè óc faller. Sóc fallera perquè m’agrada apoderar-me del ca óc faller per sentiment i perquè la ferro va canviar la meua ri així ho va voler. M’encanta ajudar a plantar la falla, per rrer amb la banda. Sóc faller per a conèixer gent. Sóc faller el sentiment que me provoquen les falles. Sóc fallera i grà an família. Sóc fallera perquè m’ho passe bomba la setmana l món. Sóc fallera des de menuda perquè m’encanta vestir-me rmanor. Sóc faller pel comboi.. Sóc faller perquè m’agrada falleres en les que ho donem tot. Sóc fallera perquè paga la de música que toca Despacito 25 vegades per hora. Sóc faller er disfrutar el dia de la plantà i els passacarrers. Sóc fallera ant Josep. Sóc faller perquè vestir-te amb un mocador i una oder ser part de l’ofrena. Sóc fallera perquè la falla és com tira que es troba als monuments. Sóc faller perquè em permet llera perquè significa formar part de la història i tradicions fallera i l’olor a
ferro... 62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
malèfics Ramón Ortolà i Mestre
75
m
alèfic, és el títol que la falla Ferroviària ha triat enguany per al seu monument. El diccionari Valencià de la Generalitat el defineix com aquell «capaç de causar dany»; i definició i títol ens duen al vell antagonisme entre el bé i el mal. Dicotomia que té molt a vorer en l’origen de la nostra civilització jueu-cristiana. El bé està relacionat amb Déu. Tot el que Déu ha fet és bo (Gn, 1) i el mal neix amb l’home. L’home va fer el primer pecat per instigació del diable (Gn, 3.1). La filosofia occidental ha dedicat moltes hores a debatir sobre ambdós conceptes. Paral·lelament la literatura i l’art han creat mites i símbols per a il·lustrar aquestes teoritzacions. Dins d’aquest context l’artista del monument (Palacio i Serra) s’ha inspirat en la pel·lícula Maléfica de Disney (dirigida per Robert Stromberg i interpretada per Angelina Jolie, Elle Fanning, Sam Riley i Sharlto Copley, amb guió de Linda Woolverton, de l’any 2014 i amb una segona part, Maléfica: Maestra del mal, de 2019). Deixant de costat qüestions tècniques com l’excel·lent posada en escena i els espectaculars efectes especials, la pel·lícula recupera una sèrie de símbols universals que s’han anat consolidant amb el pas del temps. No obstant això, la conversió d’elements de la pel·lícula en grups figuratius d’una falla distorsiona en part el llenguatge cinematogràfic i fa necessari analitzar el simbolisme sense oblidar les imatges que vora l’espectador. La fada que interpreta Angelina Jolie es presenta en la pel·lícula amb uns atributs molt concrets: unes enormes ales, una potent cornamenta, el color negre i un bastó màgic. Al monument faller han desaparegut les ales i també el color negre. Es manté la cornamenta i el color negre ha estat substituït pel blau i el morat, potser en referència al missatge feminista de la pel·lícula. Les fades simbolitzen els poders supranormals de l’ànima humana. Hi ha una contradicció entre el seu destí i els oficis que exercissen com ara filadores i llavadores, ja que tenen facultats extraordinàries i són la personificació dels estadis de la vida espiritual. Per això mateix hi ha fades bones i fades malignes. En aquest cas, Malèfica és la roïna de la pel·lícula. La seua part fosca apareix quan Stephan, amic fidel, li furta les ales i tota la seua bondat es converteix en odi i ressentiment. Les ales eren espiritualitat, imaginació i intel·ligència. En el simbolisme cristià les ales són la llum, el sol de la justícia que sempre il·lumina la intel·ligència dels justos. En
76
perdre les ales desapareix la llum i la justícia. Predomina l’ombra i les forces malignes. Aquestes es reforcen amb les banyes que en totes les tradicions primitives signifiquen força i poder. Amb elles s’adornaven els tocats amb pells prehistòriques i cascs de guerra. Igualment els signes del zodíac que obrin el cicle (Àries, Tauro) estan representats amb animals que duen banyes. Finalment el bastó té un doble simbolisme, com recolzament per a caminar i com a instrument de càstig, ja que implica poder, sobirania i comandament. Al llarg de la pel·lícula, la soledat de la fada (figura central del monument), es veu alleugerada per la companya del corb Davial i per Aurora, mite clàssic de la «Bella adormida». Aurora és la representació simbòlica d’una nova vida, de què un altre mon és possible. També es pot considerar símbol de l’ànima adormida, plena de bones intencions, i que espera despertar per a dur a terme el seu somni. En definitiva, dos mons enfrontats, el bé i el mal, una constant al llarg de la història; en aquest cas representats per la fada maligna i Aurora. Ambdós figures i la seua simbologia tenen plena vigència al món actual i al nostre país i són conceptes relatius a les conseqüències de l’actuació humana. L’home i la dona com a éssers racionals i comunitaris aspiraran al bé comú. Per això el bé comú és el conjunt de mitjans que tota societat deu procurar als seus membres. Un govern just, la justícia, la pau, la cultura, la llibertat i el benestar general. El bé és tot el que convé als éssers humans i el mal és tot el contrari. Governs injustos, la guerra, la violència global i de gènere, la incultura, l’opressió, la fam, la corrupció. La llista podria ser interminable. Esperem que a la llarga els benefactors triomfen sobre els malèfics. Eixa hauria de ser la conclusió del nostre monument faller. Tant de bo fóra així i aquest conte que a tots ens concerneix acabara com un d’aqueixos contes: «I van ser feliços i van menjar tots anissos».
77
EDIFICIS MALEÏTS O AMB HISTÒRIES DOLENTES, A XÀTIVA Josep Sanchis Martínez
78
A
l llarg de la historia, la ciutat de Xàtiva ha comptat amb alguns edificis que han estat considerats, per part de la población, com a maleïts per haver ocorregut alguna circumstància o vivència sobrevinguda que els ha creat una llegenda o percepció negativa per part dels veïns. Així és com tenim en aquesta nòmina edificis i construccions, on alguns d’ells que encara avuí es troben en peu, i d’altres que han estat enderrocats, ocupant actualment el seu lloc uns de nova construcció:
ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ
Situada junt al claustre del convent, a la part alta de la ciutat. Va patir la fúria de la guerra de Successió a la Corona en 1707 quan van arribar les tropes borbòniques a les portes de les muralles de Xàtiva, instal·lant les seues peces d’artilleria front de tres dels portals més importants dels nou que tenia la ciutat. Es va iniciar l’atac amb artilleria i tropes d’infanteria, dos dies després, assetjant pel Portal de Santa Tecla i el dels Banys,situats en la zona oest de Xàtiva, actual plaça de La Bassa. Malgrat la fèrria defensa que des de cadascuna de les cases s’oposava a l’invasor, la superioritat militar dels atacants va poder amb la defensa, sembrant els carrers de cadàvers i en arribar a l’edifici del convent i església de Sant Agustí van afusellar tot el personal civil i molts dels frares agustins que es refugiaren al seu interior. Conquerida la ciutat, es va saquejar mentre els seus habitants fugien d’ella. El 17 de juny l’exèrcit borbònic va començar la destrucció i incendi de Xàtiva.
PRESSÓ DEL PARTIT JUDICIAL
Estava situada en la plaça de l’Espanyoleto, en el solar que avuí ocupa l’Ambulatori d’Especialitats. A través del temps va allotjar nombrosos empressonats, recordant encara avuí, la gent més major, com des d’allí se’n duien als detesos per la repressió posterior de la Guerra Civil del 1936-1939 per a ser jutjats de forma accelerada i poc justa, a l’edifici de l’antic Ajuntament que era la seu dels Jutjats, ubicat al carrer Sant Agustí, on molts d’ells acabaren amb injustes sentències de pena de mort.
79
CASA CENTRAL DE TELÈFONS
Estava situada a l’actualment anomenat carrer Trobat número 16, atenent-se des d’allí les cridades telefòniques de la ciutat en aquell temps. El número d’ “El Radical” del 16 de febrer de 1935 incloia aquesta notícia: “Amago de incendio”. “El sábado pasado cuando nos disponíamos a satisfacer la lla-
mada del estómago y la sopa humeaba sobre la mesa, la campana de alarma de la Merced anunciaba con su lengua de hierro que algo ocurria en la ciudad y veloces como ágil corza nos lanzamos a la calle para enterarnos el porqué del campaneo. Lo ocurrido fue que en la calle de Nicolás Salmerón –actualment carrer Trobat- y en la Central de Teléfonos se incendió la chimenea y la alarma cundió como reguero de pólvora...” A la nostra ciutat, en aquella época existia la Sociedad de Seguros Mutuos contra Incendios de edificios de Játiva, més coneguda com La Setabense que atenia aquests tipus de sinistres i, pel que llegim en la premsa, tenien molta feina que atendre i moltes compensacions que pagar.
LA CASA BLANCA
Antigament coneguda com la Casa de Satorre. És una casa-heretat ubicada en la falda de la serra Vernissa, junt a la carretera que uneix Xàtiva amb Novetlè. En les pestes que va sofrir la ciutat de Xàtiva en 1600 i 1648 va ser utilitzada com a lloc on destinaven a les persones malaltes, per tal d’allunyar-les del casc urbà a la fi d’evi-
80
tar els contagis que sovint es produïen en aquest tipus d’epidèmies. També es va utilitzar l’edifici de Mont- Sant, en la costa del castell, com a lloc de destinació d’aquests malalts. Posteriorment, en el segle XX també fou el lloc on, com a conseqüència de l’enfrontament provocat per la Guerra Civil de 1936 a 1939 ,es duien als sentenciats a la pena capital, utilitzant la paret que dóna a la muntanya per a afusellar-los. Entre el 15 de maig i el 8 de juliol de 1939 allí perderen la vida 40 persones.
CASA ANOMENADA “CAMP DE CONCENTRACIÓ”
Situada en el número 46 del carrer de Sant Pere, actualment és una funerària. Allí ,des del 31 de març de 1939 ,ja en els últims dies de la guerra civil, es van anar traslladant als detinguts que el régim de Franco empressonava fins a jutjar-los, al ser-ne tants que no cabien en altres llocs. Del total de 106 persones que foren jutjades, en comdemnaren a mort a 91 en distints consells de guerra celebrats des del 24 d’abril fins al 7 d’agost de 1939, sent afussellades a Xàtiva 40 d’elles i sent-ne castigades a complir penes de pressó altres 14, amb tan sols una absolució. La resta d’afussellats ho foren a altres llocs, majorment a Paterna.
CALABOSSOS DE L’ANTIC AJUNTAMENT Situats al carrer de Sant Agustí, allí es trobaven també els Jutjats en altre temps. En aquest edifici, antic convent dels frares agustins, va tindre lloc en 1936 la primera mort a Xàtiva conseqüència de l’enfrontament d’idees que va originar la Guerra Civil Espanyola, relatat pel Cronista Oficial de la ciuat En Carlos Sarthou. També en la història negra dels calabossos que hi havien instal·lats en aquest edifici, les finestres enreixades dels quals donaven a la part de l’est, on es trobava el pati de l’antic col·legi dels pares claretians,
81
després anomenat del grupo Roca i posteriorment l’antic col·legi Taquígraf Martí, figuren diverses morts per penjament d’algunes persones allí empressonades, sent l’ultim dels suïcidis ocorreguts el d’un jove anomenat Lluis que es va penjar als anys 70 del passat segle. En la dècada dels 80 es va traslladar la Casa de la Ciutat a l’edifici de l’antic Banc d’Espanya, ubicat en l’Albereda, deixant d’usar-se fins que es va restaurar per allotjar l’actual Conservatori Professional de Música i la UNED.
ANTIGA ERMITA DE LES SANTES
Es trobava situada en la “Costa del Castell” de Xàtiva, on avuí està l’edifici del grup de vivendes que l’empresari del parper, Gregorio Molina va construir per als seus treballadors a finals dels anys 50 i primers del 60 del segle XX. Una dècada abans, allò que quedava de l’antiga ermita dedicada a les santes Anastàsia i Bassilissa, va ser utilitzada com a obrador de pirotècnia, produïnt-se una explosió fortuiïa,en1953 ,que li va produir la mort a una dona que treballava allí confeccionant els coets i les traques.
VIVER EN EL CAMÍ SANT ANTONI
A Xàtiva, fins als anys 70 dels segle XX, hi havien nombrosos vivers, unes basses construïdes per a emmagatzemar l’aigua, destinada generalmente per al reg o per a altres usos de tipus industrial. En alguns d’ells els veïns de Xàtiva s’atrevien a llençar-se en temps d’estiu per mitigar la calor, emprant-los com a piscines i llocs de bany. La seua profunditat va provocar més d’una mort de la gent atrevida que o be no sabia nadar o be li agafava un tall de digestió en plena capbussada, sent casos molt sonats quan, lamentablement, es produïen. Un dels viverets
82
que es recorden com a més perillosos per haver perdut la vida en ells algunes persones, va ser el que estava situat en un hort al que s’accedia des del Cami de Sant Antoni. Altres diversos foren els de la fàbrica de “sombreros” junt a la “Font dels 25 Xorros”, al que s’accedia botant una paret, no massa alta, des del carreró que anava des de la font esmentada, per darrere de la Piscina Bixquert, fins a l’Hort de Yagüe i el Molí Serrampedra; també el que hi havia a l’Hort de Francés en la zona avuí ocupada pel barri “Hort de Mora”; el de l’Hort de Mompó i altres diversos en horts de la carretera de Novetlè a Canals.
“LA CASA DE LA TORPEZA” Es citada en “La vida del Venerable y apostólico Siervo de Dios el P. M. Fr. Agustín Antonio Pascual” escrita per Fr. Agustín Bella a les acaballes del s. XVII, sent anomenada així al text pel personatge referenciat. Va ser una casa de prostitució que va alarmar el clergat de l’època aconseguint el seu tancament. Allí una dona oferia els seus serveis intims a la població i com que el dia de Corpus venien molts forasters a la ciutat, açò va escandalitzar al frare que va iniciar una croada contra la casa i la titolar de “La Torpeza” al veure atacada la religió en dia tan assenyalat. En temps posteriors als carrers de Tomàs i de Fargas, junt al de Clergues –curiosament tots tres ben aprop de La Seu- foren els llocs on s’ubicaren les cases dedicades a la prostitució en la nostra ciutat, oferint allí els seus serveis sexuals als demandants en cases com les anomenades de “La Raspa”, “La Virtudes” o “La Mercedes”,
83
fins que van començar a desapareixer als anys setanta del segle XX. En les diverses èpoques on influïa la religió sobre el poder polític, des de l’estament eclesiàstic se li requeria a l’Ajuntament i a la Guàrdia Cívil que mantinguera el “decoro”, la moral i els bons costums, sent que de vegades els verguers feien acte de presència ,fent una batuda per aquests carrers, entrant per un extrem d’ells i anant fins a l’altre pegant vergades a tothom que es trobava parlant amb les prostitutes per fer les transaccions pròpies del negoci a les portes de les cases destinades a aquest menester. Especialment els dies festius dedicats en el santoral. També es requeria perquè en Setmana Santa es prohibiren aquestes activitats en les cases per estar de dol en record de la mort de Crist.
ANTIGA ESGLÉSIA DE SANTA TECLA
Aquest edifici va patir per dues vegades la seua destrucció quasi total: una amb motiu de la Guerra de Successió en juny de 1707 quan les tropes borbòniques assetjaren des de fora del portal de Santa Tecla amb canons d’artilleria, bombardejant les seues pareds i teulades i posteriorment com a conseqüència del terratremol ocorregut a Xàtiva el 23 de març de 1748 que va actuar sobre les fluixes reparacions efectuades després de la guerra citada. Actualment, d’aquell edifici religiós solament queda el torreó de rajola ubicat a la casa habilitada com a perruqueria de Rafael “El Pantano”.
84
els 7 pecats capitals dels fallers i falleres JosĂŠ Luis Lagardera
85
L
es falles sempre han tingut fama d’anar un poc a contracorrent de la societat, i d’estar plenes de meninfots. No cal dir que, per descomptat, la gran majoria de falleres i fallers sí que es preocupa per aquesta festa (que per cert, ja és Patrimoni Immaterial de la Humanitat) i aposta pel seu caràcter cultural, vertebrador o social; però hui no anem a tractar això. Anem, efectivament, a parlar d’aquells que als que els la bufa tot, i a destapar les vergonyes que amaguem per a veure si caiem del burro i som capaços de diagnosticar problemes i buscar solucions. Estos són els 7 pecats capitals fallers:
LUXÚRIA La luxúria es basa en l’excessiva presència de pensaments de tipus sexual i els pensaments possessius relacionats amb altra persona, ja siga propera o no. No ens caben en els dits de les mans (ni tan sols si comptem també amb els dels peus) el nombre de parelles que s’han trencat per culpa de les falles. Els valencians sempre hem sigut unes persones molt obertes, fins al punt que no cal ser matemàtic per entendre el que pot eixir si combinem el bon rotllo amb la nit, l’alcohol i el nombre de fallers i falleres que hi ha... En contraposició, també és just reconèixer que són moltes les parelles que s’han creat gràcies a les falles, i això, al remat, també és un punt a favor. De segur que se’t ve al cap ràpidament alguna relació nascuda en la setmana fallera, o en algun dels tants actes fallers que s’organitzen al llarg de l’any.
GOLA Jo crec que aquest és el que més ens representa. La gola s’identifica amb l’ànsia i el consum excessiu de menjar o beguda, abusant d’ells. I tots sabem el faller model és un autèntic sangonera. El dia faller es pot resumir de la següent manera: comencem amb l’esmorzar (a poder ser de coca d’embotit o sinó de la carn que va sobrar ahir de la torrà), per continuar després amb un parell de cassalles que van entonant el cos. Com no, quan arriba el moment de la cercavila, el got de cervesa pegat a una mà, i a l’altra un plat de pernil acabat
86
de tallar. A l’hora de dinar, tots a menjar-se un bon plat de paella (si pot ser al calder, millor), i després d’un parell de cubates, per a no baixar el ritme, xocolatà i bunyols per a continuar després –si no ens ha agafat ja alguna cosa- amb el sopar i els posteriors cubates per acabar-se la botella –o les botelles- que estaven encetades.
Fa falta que us done més explicacions?
AVARÍCIA Aquest pecat es basa en l’egoisme, i es sol dir que “trenca el sac”. Moltes vegades es resumeix en tractar d’imposar el teu criteri al de la resta, sense entendre que aquesta és una festa que es basa en treballar pel col·lectiu. Un bon exemple el podem trobar a l’hora de confeccionar el pressupost per a l’exercici. A quina partida li donem més diners? Quina deixem més orfe? Moltes vegades el criteri que es pren és el que contenta al president/a i a la junta directiva, sense pensar que la comissió són desenes i desenes de persones amb diferents opinions i sensibilitats.
PERESA La incapacitat d’una persona de realitzar o acceptar alguna cosa, demostrant una manca de maduresa i perjudicant al col·lectiu. De segur que us ve a la ment més d’una persona. Eixa que el dia de la Plantà es queda resguardat al casal de xarrera, o simplement ni acudeix a la falla. Eixa persona que durant tot l’any no mou un dit per ajudar en cap de les activitats organitzades per la comissió. Dona igual les aptituds o capacitats de les que dispose, no deixarà la seua empremta ni en el llibret, ni en les cavalcades, ni en la presentació, ni a l’hora de cuinar, ni en el ral·li... i el seu lema quan li rebats alguna cosa és: “Què jo no pague com tots??”.
IRA
A tots els fallers ens ha passat alguna vegada. Ens cabregem quan no guanyem eixe premi que tant esperàvem, quan l’artista no compleix amb les expectatives que ens havíem marcat o simplement quan anem el divendres al casal i no hi ha cervesa freda a la nevera. La
87
ira té a veure amb l’odi cap als demés. Un sentiment agressiu i perillós que pot ocasionar danys irreversibles com trencar amistats o inclús arribar a les mans. A les falles de Xàtiva hem tingut alguns exemples amb algunes comissions, que han protagonitzat capítols d’autèntica vergonya. Així que com deien a una famosa saga: “la ira porta a l’odi, i l’odi al costat obscur”. Millor pagar les frustracions d’una manera de la que no ens hagem de penedir després.
ENVEJA És un altre dels pecats freqüents, no sols al món de les falles sinó a la societat en general. Envegem com vist, com viu o el que té el nostre veí o veïna, sense gaudir realment de les coses que tenim. La falla menuda enveja el nombre de falleres i fallers que tenen les comissions més grans, i les grans voldrien tindre la tranquil·litat i l’organització que tenen les menudes; qui guanya el premi del monument enveja al qui s’ha emportat eixos premis que tant esperava arreplegar en altres disciplines; però els guanyadors d’aquests voldrien ser la millor falla de Xàtiva... Pot semblar un tòpic, però viuríem més feliços si deixarem de pensar tant en la resta i ens n’adonarem de lo afortunats que som amb el que tenim.
SOBÈRBIA I per últim hem de parlar d’aquest pecat que suposa el desig incontrolable de tractar de ser, o mostrar-se sempre millor que els demés. És un pecat que resulta de la sobrevaloració del “jo” personal. I de segur que també se us ve al camp gent fallera que representa a la perfecció aquest problema. Moltes vegades aquest pecat va unit a l’anterior, al de l’enveja, alimentant-se mútuament. Al remat, el guanyar premis o aconseguir certes fites no et legitima per a poder creure’t superior a la resta. Al contrari. Et donen la responsabilitat d’erigir-te com a exemple a seguir, tractant de liderar un model que siga capaç de millorar la festa i els esforços de la resta.
Ara ja coneixem algun dels comportaments que tenim les falleres i els fallers. Ja està fet el diagnòstic. És greu? Hi ha solucions? O al remat pecar no està tan mal? Això ja ho heu de valorar vosaltres.
88
fallers i músics: #MÚSICAaMBPRESSUPOSTMÍNIM Alberto Morant Martí
89
e
ra una nit de finals de novembre i, al voltant de les 21 hores, sonà el telèfon.A l’altra banda una veu coneguda em va dir si podia escriure un article per al llibre de la Falla Ferroviària de Xàtiva, i clar, a la persona que m’ho demanà no li podia dir que no, però després em va dir la temàtica de l’article, i és quan a mi m’arribà el dubte... havia d’escriure sobre la visió que té un músic de les falles i fallers, temàtica complicada i ja esbrinareu el per què!!! La veritat he de confessar que sóc músic i un faller frustrat, ja que no he sigut mai faller , encara que sóc un vertader amant d’aquesta festa. Una festa que ,ben bé, està qualificada de “la millor festa del món”. He de dir que així ho veig jo. És una festa completa que té totes les vessants que es poden tenir: cultura en l’edició de magnífiques publicacions com són els llibrets explicatius, magnífics espectacles en les presentacions, pirotècnia, despertades ( cada vegada menys), encara que he de dir que els músics ho agraïm i molt, després faré un petit comentari, a les 14 hores la mascletada i, de tant en tant, algun castell de focs d’artifici, l’art de l’escultura que podem gaudir en els magnífics monuments que omplin de color i ninots els carrers i places de la ciutat, i com no la música ,part molt fonamental que ompli de melodies vives i rítmiques cada racó de les demarcacions falleres. Em vénen a la ment vàries maneres de contar la vida del músic en els dies de falles, però la veritat no sé quina part contar, així que anem allà:
COMENÇA LA HISTÒRIA Primera presa de contacte faller-músic. Tot comença una nit quan es troben al casal o al local de la banda, per tal d’arribar a un acord per a contractar el grup de músics que amenitzarà tots els actes de la Comissió en els dies festius. Primera intenció dels fallers, molts actes, però d'euros... ben pocs!!! Els fallers ,que tenen molt d’enginy i gràcia, porten una solució: per a les despertades ,que les veu poca gent, poden vindre menys músics a tocar, total, això no ho veu quasi ningú i com anem tirant petards, no es nota massa, només és
90
per fer un poc de “ruido”, i com a músic quan escoltes eixa expressió dius: Cooooooom??? Quéee??? “Ruido”???. Es produeixen uns segons de silenci, o poseu-vos en situació, sona el grill, “cric-cric, criccric”... moment que el faller rectifica i diu: “...bé un poc de... , vull dir
que... , això que... , amenitzar un poc l’acte, aleshores tampoc fa falta que sone molt, així que hem pensat que baixant el nombre de músics se soluciona la cosa i podem reduir el preu” , a la qual cosa no hi ha
més remei que acceptar, i així comença el periple faller del músic. Ja hi ha una cosa clara, per als altres actes volen com a mínim 15 músics, i on el faller remarca: “això si, músics dels que toquen”, i aleshores el músic contesta: “dels que toquen?” Al músic se li posen els ulls com a plats en escoltar la frase i respon una miqueta “alteraet”: “evidentment
que aniran músics dels que toquen. Per a entrar a la banda has de tenir cert nivell i moltes hores d’estudi i dedicació”. Al que el faller contesta: “clar..., clar..., disculpa, m’explique, vull dir que se sàpiga el repertori faller.” A aquesta proposta el músic pregunta al faller: “Quin és el repertori faller?” El faller, gran entés en musicologia i triomfant, diu: “home, el de sempre, els èxits de l’estiu, les cançons de “paxanga”, “ borinot el qui no bote, pa parà parà parà pa pa...”. El músic, amb cara de no sé que, diu: “gran repertori faller i de gran qualitat”, i com a músic et preguntes “El repertori faller és eixe?”, mare meua, si s’assabenta
qui s’ha d’assabentar, no vull ni imaginar-m’ho que és el que podria passar”, bé ho deixem ací, resignació i que tot siga per la festa i les tradicions. La cosa va mig funcionant i a la fi es signa el contracte per a la realització dels actes fallers per al present exercici faller, això si, #MúsicaAmbPresupostMínim. Segona presa de contacte el 16 de març, primer dia de falles ( perque com quasi tots sabem que a les falles de Xàtiva la cavalcada del ninot se celebra mig any després de cremar els monuments, és a dir, que es realitza la cavalcada del ninot una vegada finalitzades les falles, supose que d’ací va agafar l’ajuntament un any el lema de “Xàtiva és diferent, des de sempre”), doncs al que anava, dia dels premis, despertà, cercavila i mascletà, de moment el programa i participació amb certa tranquil·litat, però arriben les 17:30 hores, tots preparats per a “l’entrega de premis”, un dels actes més esperats per tot el col·lectiu faller, tots cap a la porta de l’ajuntament. Hi ha anys que dues hores abans de començar l’acte ja estan concentrats, a la porta de la Casa de la Ciutat, les Comissions amb les seues corresponents xarangues, i clar, ací és quan et ve a la ment allò de la signatura del contracte, on
91
el faller et demana això de: “vull músics dels que toquen i sàpiguen el repertori faller”, primer acte col·lectiu de les Comissions i supose que el faller entés en musicologia estarà pendent del repertori que s’interpreta, eixe “repertori d’alta qualitat i d’una interpretació cuidada pel que fa a matisos i caràcter”, que es pot gaudir en eixe moment. Situació, no s’escolta cap xaranga sinó, se sent una barreja de les 19 xarangues tocant i un barrejat de melodies que moltes vegades et costa esbrinar quina “peça o tocateta” estan interpretant, i a més a més per la megafonia l’alcalde llegint les puntuacions que tampoc s’escolten. Molts fallers tenen els auriculars posats i segueixen l’acte a través de la retransmissió radiofònica. Així que el faller sap el que vol, perquè l’acte siga lluïdor. És veritat que en aquest acte no hi ha massa participació dels fallers demanant dedicatòries i peticions de “peces musicals”, però el faller especialista en termes musicals està atent com si fóra un membre de la SGAE, per saber allò que s’interpreta, si és música fallera o no. Primer dia de falles superat!!!. Tercer dia de convivència músics i fallers, 17 de març, segon dia de falles, més conegut com el dia de la “recorreguda”, a banda dels actes tradicionals de cada dia despertà i cercavila, és el dia que més quilometres es fan a les falles. S’han de visitar totes les demarcacions on es planten els monuments. No vull crear polèmica sobre aquest acte, ja que és un dels actes més particulars i participatius de les falles de Xàtiva. Puc dir que l’he viscut des de dues perspectives: com a espectador, i la veritat, un acte que falta treballar molt per part de tots els participants per poder donar-li la vistositat que es mereix, encara que en els últims anys s’està treballant per millorar-lo, i l’he viscut com a participant d'aquest, això si, com a músic i he de dir que és un acte tremendament pesat i cansat, ja que són moltes hores, i ací sí que es nota quina relació hi ha entre els fallers i els músics. Sempre se’ls ha posat als músics la fama que, amb unes botelletes de beguda alcohòlica i poc més els fallers poden tenir i exigir als músics tot allò que es vol, i realment no ha de ser així. Jo com a músic puc dir que he anat molts anys a tocar a les falles, a diferents Comissions, sempre a les falles de Xàtiva i assegure que com a músic, a mi personalment és l’acte que menys m’agrada, ja que és l’acte on menys respecte hi ha de cara al músic, a la música i també de cara al públic que hi està veient-lo.També és veritat que en els últims anys s’ha millorat molt.
92
Ací teniu diferents situacions que solen passar el dia de la “recorreguda”, això si amb #MúsicaAmbPressupostMínim. Abans d’eixir a la recorreguda
Faller: Iiiiieee músics, si voleu alguna cosa per a beure agafeu-la!!! Músic: Nosaltres no podem portar res, anem carregats amb els instruments!! No podeu portar-nos-ho vosaltres? Faller: Iiieee para, valent, que nosaltres estem de festa i no som els vostres criats, qui vulga beure que s’ho porte. Músic: tranquil ara ens organitzem. Els músics s’organitzen de la millor manera que poden, però, sabeu el millor que és? Resulta que els fallers tenen zones d’avituallament, en el que altres membres de la Comissió que no desfilen, solen eixir per les cantonades del recorregut de la desfilada, per poder abastir a tots els components de beguda majoritàriament per als majors i alguna coseta per menjar per als infantils. Encara no va la desfilada ni per la meitat del recorregut (més o menys dues hores) i aquesta situació. Grup de Fallers: si no toqueu no cobrareu, si no toqueu no cobrareu!!!
(cantant i amb els braços en alt,cara als músics)
Al que els músics contesten: si no bevem no toquem, si no bevem no toquem!, (repetint coreografia però ara els músics cara als fallers). Ací es crea una interpretació al pur estil Barroc, on estava en esplendor la policoralitat, on s’interpretaven les composicions a dos i tres veus, en dos, tres o més cors, ací tenim l’exemple de la “Policoralitat Fallera Musical” el dels fallers per un costat i el dels músics per l’altre. És en aquest moment quan es torna a reactivar una mica el bon “ambient”, però hem de ser conscients que ja es porten al voltant de dos hores i mitja de desfilada. Per poder descansar una mica i seguir tocant, es decideix interpretar un pasdoble, i es tria “Tomàs Ferrús” del mestre Godofredo Garrigues. La tria d’aquest no es deixà a l’atzar sinó que és per tenir un
93
inici molt imponent amb una fanfàrria de metalls (instruments fabricats d’aquest material i amb sonoritat brillant), ara sabreu perquè faig aquesta petita explicació dels instruments de metall. S’acosta un faller a un músic, només començar el pasdoble, i encara no porten els músics ni vuit compassos interpretats sents que diu: “iiiieeee, per favor, no toqueu música clàssica!!!” El músic al qual s’ha dirigit para de tocar i el mira i ,amb cara de “poker”, li diu: “Com? Que no toquem qué?” I el faller continua amb la seua: “que no m’has sentit? Que no toqueu música clàssica!! “ A la que li contesta el músic:
“ara quan acabem la visita a totes les fogueres de Sant Joan t’ho explique!!! “ I el faller diu: “que estem a les Falles!!! “ Tot indignat, i el músic li contesta: “i jo estic tocant música festera!!!” Al final el faller se’n va i
ací s’acaba la conversa sobre els estils musicals. D’aquesta conversa faig ús per a justificar la meua petita explicació feta anteriorment dels instruments de vent metall. Per fi arriba el final de l’acte al voltant de les 22:30 hores, si tragueu el compte veureu a com ix l’hora ( podeu fer la comparativa respecte a com cobren les hores els fontaners, electricistes, mecànics, etc..) això si, un músic no les cobra a eixe preu ,ni paregut, això voldríem!!! I encara hi ha algun faller que diu que els músics podrien quedar-se una estoneta més fins a l’hora del sopar, per a que l’espera no siga massa llarga. Igual volen llevar músics que volen allargar la seua estada, això si amb #MúsicaAmbPressupostMínim. 18 de març, quart dia de convivència “Músic-Faller”. Als actes del matí es nota que la presència dels fallers i falleres va minvant, a l'hora de la despertà hi ha més músics que fallers. Recordem el moment de l’hora de signar el contracte: a les despertades, que ho veu poca gent i poden vindre menys músics a tocar, total, això no ho veu quasi ningú i com anem tirant petards, no es nota tampoc, només és per fer un poc de “ruido”. En eixe moment no és que hi anaren pocs músics és que de fallers hi havia ben pocs. Hi ha moments en la despertà que els músics han de tocar i quan no toquen tirar els coets per poder fer una despertà “reglamentària”, músics amb “pluriempleo” en aquest moment són “fallmus” ,una barreja de faller i músic, això si #MusicaAmbPressupostMínim.
94
En el cercavila podem veure que hi ha gent però no tanta com els dies d’abans, però té una explicació, ja que estan tots preparant-se per a l’acte de la vesprada, l’Ofrena de Flors a la Mare de Déu de la Seu. A les 18 hores del 18 de març comença l’Ofrena de Flors. És un dels actes de falles que més m’agrada com a músic (del qual encara hi participe any si i any no) i com a espectador, un acte on el respecte i seriositat està ben palès, l’elegància i la distinció fallera és nota, i com no, on es pot gaudir de bona música, això si amb agrupacions amb un nombre reduït de músics podem escoltar ,al llarg de tot el recorregut, un ventall de composicions festeres i falleres d’allò més variat, des de “Pérez Barceló”, fins “Tomás Ferrús”, passant per “Caridad Guardiola”, “Ragon Fález”, “Tercio de Quites”, entre altres i a l’entrada de la plaça de la Seu, “El Fallero” o “València” (La bien amada), acte que com a músic, pense que és un dels més lluïdors, on els músics i els fallers conviuen “en pau”. Arriba a la fi el dia 18 de març ,penúltim dia de la festa, i el cansament es fa palès en les cares de tots els fallers ,falleres i dels músics. Arriba la nit en la qual la majoria de gent no es gita per poder gaudir de les últimes hores de festa. Es fa de dia a Xàtiva, 19 de març, dia del patriarca Sant Josep , últim dia de les falles. A les 8 hores dóna inicia la darrera despertà, hi ha més gent que el dia anterior, però no és una situació “para echar cohetes” jajaja, em ric per l’expressió, que utilitzem quan la cosa va bé però no és el que desitjaríem. Els pocs fallers que hi ha no estan molt per la llavor de tirar coets, no entraré en detalls, així que es torna a repetir la situació del dia d’abans, tornen a aparéixer els músics pluriempleats ,anomenats “fallmus”, per poder portar a terme l’última despertà d’una manera correcta. Acaba la mateixa i tan sols hi ha hora i mitja per poder enllestir-se per a acudir a l’últim acte oficial, fallers i falleres elegants, musics uniformats. Acte de la baixada de Sant Josep, únic acte d’aquestes característiques a tot el País Valencià. 11:30 hores ,és el torn de pujar a Sant Josep, i a esperar que finalitze la missa, i depenent del premi que hi ha obtingut la Comissió s’acabarà més prompte o més tard ( a l’hora de signar el contracte no es sap). Acte que, la veritat, sent a migdia, té les mateixes característiques que l’Ofrena de Flors, on s’interpreta la música festera i fallera. Els fallers desfilen de forma ordenada i seriosa i els músics toquen les composicions festeres ,de la millor manera possible, tenint en compte que les agrupacions participants són de nombre reduït. I arriba a la fi els actes de les falles!!!
95
Ahhhh no!!! Disculpeu que encara queda un acte, la cremà, el costum de tocar en la cremà s’està estenent en les falles de Xàtiva. Acte que comença a les 20:30h. per a cremar el monument infantil i després finalitza quan es cremà el monument gran,... hora? Depén del sector que li correspon. Potser a les 23:30h. com potser a la 1:00h. de la matinada, si la Comissió ha obtingut el primer premi de la Secció Especial és a la 1:30 hores, aproximadament, i mentre la xaranga tocant. Ànim,que els llavis dels músics encara estan fresquets!!! Clar, no han tocat quasi en aquests dies #IroniaOn.
Comença el repertori: “Borinot el que no bote”, “Esta fa-
lla és la millor”, “Mi caballo camina“pa’lante” mi caballo camina “pa’trás”,” Help, ayúdame”, “Mediterrànea”, “pa parà parà parà pa pa”.... etc.Com podem veure tenim un gran repertori “faller” i molt característic per a les festes falleres. Arriba el gran moment de la cremà, es dispara la traca, i per fi sona València (qualificada per alguns fallers de “música clàssica”) i després tornem al que els fallers denominen música fallera: “Està falla és la millor” i... aquesta cançó dóna ,oficialment, per finalitzades les falles!!! Arriba el moment de l’acomiadament i, la veritat, que en aquest moment s’obliden aquells moments en els quals la “tensió” estava present, i ací tots acaben com amics, això si, amics però #MúsicaAmbPressupostMínim.
96
una falla on les dones importen (i les dades ho demostren) Juan JosĂŠ Vidal Llana
97
t
enim interioritzat al llenguatge i ho diguem inconscientment, “el president” i “la fallera major”. Hem assumit al llarg dels anys que l’home du avant la falla i la dona escenifica la bellesa d’aquesta. Va ser fa relativament poc quan les tornes van canviar i tinguérem la primera presidenta. Fou nomenada no com a símbol reivindicatiu, no com a símbol de necessitat, sinó com a símbol de capacitat i va impulsar la falla més del que ja s’havia fet. Per si a algú li quedava algun dubte que les dones tiren endavant la falla, les dades parlen per si mateixes. La “Comissió Gran” està actualment formada per moltes més dones que homes, com s’observa al gràfic. Si sols contem els càrrecs, encara que les distàncies s’acurten, observem que de tots els que tenim hi ha una lleugera superioritat per part del gènere femení. Aclarim que al parlar de càrrecs estem referint-nos als més coneguts: presidència, vicepresidència, delegats... No estem contant funcions que encara que no tenen un reconeiximent oficial suposen una gran càrrega de feina, de capacitat d’organització o de temps. És a dir, que hi ha moltes més dones que treballen a banda de les que ostenten un càrrec. Per altra banda, cal notar que la Comissió relativament més jove comença a veure’s inclosa en càrrecs d’importància. D’ací la separació per grups d’edats que hem inclòs.
98
Som una falla en creixement, on es veu com els joves comencen a participar de les responsabilitats que comporta formar part d’una comissió, però encara ens queda molt de camí per recórrer. Aquesta última tesi esmentada en la que la falla major comença a créixer d’una manera més intensa a partir de gent jove, pot observar-se clarament en la distribució de Bunyols. Quasi la meitat de la comissió gran no té ni el Bunyol d’Argent, tot i així s’involucra a l’hora de treballar per la falla.
Així doncs, havent enderrocat la preconcepció del gènere del president, no voldria concloure d’altra manera que preguntant-me: seria moment de veure des d’un altre punt el gènere de “la fallera major”?
99
falles i dones Rafa Tortosa i García Director d’El Verí del Foc
100
Maruja, Yolanda i Patri: La dona, presidenta la dona, fallera major la dona, valenta la dona... la millor. Enreinats va estar el projecte faller de la falla J. R. Jiménez l’any 2016. Junt l’artista Xavi Herrero, vam tindre la sort de conformar un cadafal faller que tractara el tema de les dones, tant en relació amb la societat com amb les Falles. I en aquest darrer cas, l’escena de la part de darrere, estava conjuntada per una fallera i una sèrie de cartes de la baralla anglesa. Cadascuna d’aquestes cartes, totes elles amb la figura de Queen, pertanyia a cadascuna de les dones que havien ostentat la Presidència d’una Comissió al llarg de la història fallera de Xàtiva fins aquell moment. Havia estat una mena d’homenatge a aquestes dones valentes a més de ressaltar el canvi del paper de les dones en la festa i, tot plegat, posar en valor la igualtat i normalitat en matèria de gènere:
«Veiem com ha canviat el paper de les dones, i huit d’elles ja han estat presidint les seues falles. Les falles, com a col·lectiu, poden ajudar a la igualtat, i denunciar certa actitud que implique inferioritat». En aquest sentit, fins aquestos darrers anys, respecte al tema de la integració de la dona en la gestió i direcció de les falles, havia tingut un recorregut lent i ple d’entrebancs. No ha estat un camí fàcil atès que les falles, en general, són una festa ancorada a la tradició, entesa com un factor poc alterable i que qualsevol canvi necessita d’un llarg mastegament. Cal recordar que ,fins l’any 1984, les dones estaven englobades en la secció femenina, un cens independent dels homes i que, com a curiositat, els fulls censals eren de color rosa. Les dones no participaven dels càrrecs directius, malgrat ostentar uns càrrecs semblants als
101
dels homes, inclús el de Presidenta. Es tractava, en realitat, d’un tràmit administratiu amb el que configurar la burocràcia i estaments de constitució de la secció femenina ,sempre supeditada a la Comissió Fallera, la masculina. A més a més, fins aquest moment, hi havia una distinció entre les dones casades i les joves, distinció que era patent en les quotes, actes on podien acudir unes i no altres o l’accés a ser fallera major. I com en el cas de Xàtiva, esta discriminació n’era palpable amb l’organització, durant molts anys, d’un sopar en homenatge a la dona del faller, en el qual el faller demostra la constant discriminació de la dona casada en la festa. Gràcies que la societat ha evolucionat, amb noves lleis es guanyaven drets de les dones, i aquest canvi es veu reflectit en les falles. Les Comissions Falleres s’obrin —tant falleres com fallers— i, lentament, es produeix l’accessibilitat de la dona als càrrecs directius. Com hem comentat, la Secció Femenina desapareix —encara que a moltes falles encara és present, incomprensiblement, el càrrec de Delegat de la secció femenina—, i s’engloba qualsevol persona, sense discriminació de gènere, en una única secció. Les dones casades també comencen a normalitzar la seua presència als actes i reunions de la falla. La fi dels huitanta és l’època on comencen a aparèixer dones a les directives de la Comissions Falleres i on als anys noranta ja és constant aquesta aparició. Delegades de la secció femenina, dels infantils,... Tots són càrrecs secundaris, l’inici d’una evolució que es completa en posteriors anys, on ja podem apreciar dones en els càrrecs de secretària, tresorera, vicepresidenta o presidenta (Castelló i Tortosa, 2016: 44). Respecte al darrer càrrec, cal ressaltar a Ascen Torresano Regillo, qui entra a formar part en la història de les falles de Xàtiva per ser la primera presidenta de falla (Sant Jaume, 2001 i 2002). Ascen substituïa en el càrrec, en abril de 2000, el seu marit Ricardo Sáez. En una entrevista es va sincerar dient que es va decidir presentar perquè :«l’any passat ja vaig portar quasi el càrrec i l’únic que em faltava era
ser oficialment la Presidenta, complir el protocol i vaig pensar que per saber en què consisteix això, feia falta ser proclamada com a Presidenta. Li ho comentava al meu marit i em deia que era molta feina i jo pensava que fins que no fóra la Presidenta, no sabria allò que em deien els Presidents».1 1
Revista l’Aladroc, número 9, maig 2000, Junta Local Fallera, Xàtiva, p. 5.
102
A Ascen li han seguit deu falleres més en arribar al màxim càrrec d’una Comissió: Estrella Agustí Giménez (V. del Carme, 2004), Maruja Ortolà Morant (Ferroviària, 2008- 2018), M. José Ferri Navarro (Cid, 2011), Yolanda Pérez Ferri (JRJ, 2012-2019), Erika Pastor Guerola (Espanyoleto, 2012), Begonya Martínez Casanova (Argentina, 2013 i 2014), Maria Luisa Sanz Garcia (Verge del Carme, 2015, 2016 i 2019), Empar Blanco Climent (Tetuán – Sant Francesc, 2017), Nieves Pastor Vidal (Espanyoleto, 2017) i Neus Olmos Prats (Benlloch – Alexandre VI, 2018). Caldria afegir totes les dones que han format part de les nombroses juntes gestores que s’han constituït en absència d’una candidatura per fer-se càrrec de la presidència. Malgrat el pas avant realitzat per totes aquestes dones, estadísticament el percentatge de falleres que ostenten el càrrec de Presidenta, any rere any, és encara bastant baix, amb valors del 15-20 % del total, que amb dades en la mà, ens demostra que gran part del camí encara està per recórrer.
«Són les Falleres Majors les Reines de les Falles. Per a uns són un gerro de flors* i per altres són venerades. La Fallera Major d’ara res té a vore amb l’inicial. És moderna i “parla”, i és una més del casal». *Florero.
Com es pot apreciar en aquestos versets inserits en el cadafal Enreinats, vam tindre la intenció de parlar sobre la figura de la fallera major. A més a més, el títol del llibret La dona, nascuda per regnar, havia estat elegit per provocar un debat al voltant d’aquest tema. Al
103
mateix pròleg del llibret es justificava en què «la dona ha nascut
per regnar, i també per governar, per participar i moltíssimes coses més. La dona no té límits i sap que els obstacles li’ls posa la mateixa societat».
La fallera major n’és una figura creada en els anys trenta de la passada centúria a la ciutat de València, que té com a referència les regines dels Jocs Florals (Llona, 2016:16). Xàtiva té la seua primera fallera major el 1933, any en què es constituixen les primeres Comissions Falleres de la ciutat, Sant Jaume i Cid-Trinitat. Mercedes Cuenca Climent serà bellesa fallera de la falla Sant Jaume i, conseqüentment, de Xàtiva, atès que la fallera major de la falla Cid-Trinitat va haver-hi de renunciar per motius familiars. Durant els anys que va durar la II República, les falles de Xàtiva van nomenar belleses falleres i les seues corts d’honor a una sèrie de xiquetes i xiques que no pertanyien a la falla, la qual era exclusivament d’hòmens o xiquets, almenys el nucli directiu. En alguna ocasió l’elecció de la fallera major va estar realitzada per votació per la pròpia comissió femenina (Quilis: 2016:32-34). I és que en alguna ocasió es va crear la secció femenina —amb presidenta i directiva com la falla de Sant Agustí de 1934—, amb l’única finalitat d’elegir fallera major. Com manava la societat de l’època, la figura de la Fallera Major havia estat creada com un càrrec representatiu, amb una constant i desmesurada exaltació per part del hòmens, els quals tractaven la situació amb un tarannà de supremacia. Passada la guerra, les falles continuaven comptant amb la fallera major, la qual era escollida entre les xiques joves del barri, la majoria d’elles menors d’edat. El seu paper va ser similar a l’actual, com una representació de la comissió fallera, o del propi col·lectiu faller, en els actes programats com la Cavalcada, l’Ofrena o la romeria de Sant Josep. A més a més, era exaltada en la seua presentació fallera i al llibret explicatiu de la falla. Com a curiositat, cal dir que la Junta Fallera acu-
104
dia al domicili de l’elegida amb motiu de que son pare donara el consentiment, com una mostra del model patriarcal existent en dècades passades. La petició, com s’anomenava l’acte —hi ha falles que encara el fan—, va evolucionar cap el nomenament, ja que fins ben entrada la dècada dels noranta es solia fer a la casa de la Fallera Major. I és que les falleres majors eren escollides pels membres de la Comissió, estimant que fóra la filla d’algun veí o la d’una destacada personalitat de la societat xativina. D’acord amb l’exposat a l’inici del present escrit, amb l’arribada de la democràcia, la participació de les dones en les Falles ha anat evolucionant de forma gradual i lenta. Evidentment, la figura de la Fallera Major també ho ha fet, i com diuen els versets citats, la fallera major és nomenada d’acord amb la seua voluntat i, aparentment, sense pressions de caràcter familiar ni de la pròpia Comissió Fallera.
Escena de la falla Enreinats, 2016 En aquest sentit, ningú discuteix el comportament de la Fallera Major i el respecte que es té per part del col·lectiu faller, sense distincions entre gèneres. La discussió podria estar en la conveniència del
105
càrrec d’acord amb els seus orígens i les condicions inequívoques de gènere (femení). Si pensem en gelat, en una societat oberta, que pretén la igualtat i el respecte per a tothom, no tindria cabuda una “figura representativa com el de Fallera Major, reina de la Fira o regina de Festes”. La representació del col·lectiu faller podria recaure perfectament en qualsevol càrrec directiu o executiu, o bé en una persona, sense distinció de sexe, seleccionada per la pròpia Comissió segons les disposicions que s’acordaren. Així mateix, en els darrers anys, la significació de la Fallera Major ha anat en augment, en contraposició amb els cadafals fallers i en les pròpies Falles, enteses com a col·lectiu, aquella capacitat per promoure valors i convivència entre les persones. Si hom es para a analitzar el programa de festejos, entén que molts dels actes i activitats estan condicionats —protocol·lària i econòmicament— per aquest càrrec, com són les presentacions, els sopars oficials, les carrosses de les cavalcades o el nom dels pasdobles del concurs musical. Ni cal dir de l’equivalència estructural de les Comissions Infantils, on tradicionalment ha hagut un còpia-apega dels adults, amb la presència de President (xiquet) i Fallera Major (xiqueta) un tòtem faller igual de difícil d’entendre com de tombar. Com ha ocorregut amb les comissions adultes, amb el temps esperem vore Presidentes Infantils i, perquè no, Fallers Majors Infantils. Al cap i a la fi, les Falles són molt tradicionals i majoritàriament solen mostrar-se reticents a qualsevol canvi i evolució, però en qualsevol cas, caldria no confondre tradició amb immobilisme. No obstant això, també pensem que no cal precipitar-se i que hem de respectar el temps, aquell que, de forma natural, siga el necessari per escometre canvis en el panorama faller. Amb tot plegat, tindrem Falleres Majors fins que les falleres vulguen.
106
Bibliografia LLONA, K. (2016): “De reines, misses, belleses i falleres”, El Verí del Foc, núm. 10, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 14-31. QUILIS RÓDENAS, J. (2016): “Passat i present de les dones a les falles de Xàtiva”, El Verí del Foc, núm. 10, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 32-41. CASTELLÓ, J. I TORTOSA, R. (2016): “Les dones al poder de les falles. Mapa actual”, El Verí del Foc, núm. 10, AC Falla J. R. Jiménez, Xàtiva, pp. 42-59.
107
El projecte de felip V: La direcciรณ de macanaz Pablo Camarasa Balaguer
108
A
començaments del segle XVIII, i després de la guerra de Successió, el nou rei, Felip d’Anjou, conegut llavors com Felip V, va deixar al front de la ciutat, després d’haver ordenat la crema de la mateixa, al manxeg i jutge Melcior Rafael de Macanaz, que en ocasions seria citat com a reedificador de Xàtiva.
La ciutat havia quedat molt deteriorada ,tant pel conflicte bèlic com per l’esmentat incendi que el va succeïr, així què la principal tasca d’aquest personatge va consistir en dur a terme i dirigir obres de reconstrucció, o de nova planta, així com de la repoblació d’un parc edificat de grans dimensions que en aquells moments havia quedat en gran part abandonat. Un Reial Decret de 27 de novembre de 1707 va ordenar l’edificació d’una nova ciutat dita “Colonia Nueva de San Felipe” que s’alçaria sobre les ruïnes de l’antiga Xàtiva. El paper que va jugar encara és motiu d’estudi. Per tal de tractar-lo d’una manera directa és interessant consultar una sèrie de cartes que el manxeg va intercanviar amb Josep Grimaldo, gentilhome de cambra i secretari del Despatx, que em van ser facilitades per la professora Carme Pérez Aparicio i en les que aquest va notificant l’estat i el procés de reconstrucció i repoblació els darrers anys a 1707. En primer lloc cal destacar que s’aprecia un notable descontrol en quant al repartiment de béns entre aquells que s’havien mostrat partidaris del rei Borbó. Una vegada es va fer públic l’esmentat Reial Decret, Macanaz va anunciar als veïns que encara restaven a la ciutat per haver-se mostrat fidels a la causa borbònica i éren posseïdors de béns, que es presentaren en el termini de trenta dies al seu jutjat amb la finalitat d’acreditar la seua fidelitat i recuperar així les seues propietats. Aquest fet va generar un conflicte amb l’església, ja què Macanaz, quan es va dirigir als ciutadans, va incloure també a religiosos i eclesiàstics, cosa què no era de la seua competència i li va generar seriosos enfrontaments amb aquest estament. Així mateix, també destaca un augment respecte al número de mercès que també deurien rebre propietats. Tot allò devia ser resolt ràpidament perque hi havien problemes considerats majors. En qualsevol cas, aquest desordre perduraria encara un temps.
109
Respecte a l’estat en què havia quedat la ciutat, i encara què l’incendi no va ser total sinó focal, es van tenir que aprovar obres de nova construcció per a edificis de diferents usos, i inclús un projecte més ambiciós. El 7 de febrer de 1708 Macanaz escrivia una carta dirigida a Grimaldo assenyalant que un equip de matemàtics, enginyers i arquitectes estaven ja treballant en el plànol d’una ciutat de nova planta. Acompanyava aquesta notícia amb la següent descripció: “Y para la nueva fundación del hospital de inválidos se ha aprobado cada fanega de tierra de regadío [...] la de secano en medio y las casas desde cuatro a la menor hasta veinte con la mayor [...] y las posesiones de los buenos vasallos he mandado se les dé por razón equivalentes al gravamen y todos le han admitido con gran gusto. Con que se afianzará una porción de ............ considerable para esta ciudad, a la cual le he agregado tres molinos de aceite que había hecho reparar y están convenientes como también otras partidas menores que todas afianzan un fondo fijo para establecer esta gran obra y para dar principio a ella he aplicado más de 50.000 ducados [...] y para ella de la mucha madera que ha quedado buena en las ruinas, he dispuesto se formen almacenes pre-señalado el terreno más competente para dar principio a la fábrica. También he dispuesto la formación de las casas del Ayuntamiento, Cárceles, Hospital de enfermos, Posto Carnicerías, y otros puestos pre bélicos y que se formen algunas casas para tiendas que han de servir de aumento a la Monta del Hospital. Sabiendo que la cosecha de la seda es la de mayor. Considerando que está próxima y no hay tiempo competente para reparar casas para su crianza porque nos ofrenda este beneficio del cual los vecinos y pobladores esperan restablecer sus casas y los diezmos y tierras serán de conocidísima utilidad he concedido licencia para que [...] ocupen por ahora las casas, cuartos y zaguanes que se hallen habitables y que [...] vayan reparando cada uno las que le hubiese tocado para que no cese el beneficio de la población. He dispuesto que asista por ahora un arquitecto y con algunos labradores que el Caballero D’Asfeld hace dar a los pueblos inmediatos, corte las calles que se han delineado y las deje todas iguales para que en las nuevas fábricas no haya dudas y se consiga con mayor perfección, así su fábrica como la igualdad de ella. Dese también un horno para cocer pan [...], taberna, tienda, con aceite, arroz y otras cosas precisas. Luego hubiese carnicería y quien da el abasto que necesitase y con estas y otras banas providencias se dio la ciudad en dos días con más de 100 personas que todas se aplicaban a reparar sus edificios y espero en Dios se prosiga con toda felicidad.
110
Solo [...] en toda aquella tierra no hay más que un hombre muy anciano y que tenga conocimiento de las tierras y aguas y términos y por eso se retarda algo la ejecución de las nuevas gracias. Siendo lo más principal que por ahora ocurre y de lo demás y cuando abrió en la misma conformidad vuestra merced lo pondrá en noticia de Su Majestad para que me mande lo que más sea de su real agrado.”11
Encara què Macanaz transmetia un missatge positiu, no deixava d’indicar que el temps d’execució de les obres s’anava a retardar més enllà del previst. La resposta per part de Grimaldo, encara què benevolent, mostra una sèrie de diferències de les que es pot extraure una mena de desconfiança ,en quant a les dades oferides pel primer, com l’existència d’una única persona capacitada per al repartiment de terres i aigua, així com una redirecció d’algun dels projectes, com és el cas de l’Hospital: “Sobre el primer capítulo de la carta de Dn. Melchor Macanaz del corriente tocante a estar los ingenieros y arquitectos delineando el plano de la nueva población de San Felipe, me parece se le responda está bien. En el segundo en que dice las Rta. que ha agregado a la fundación del Hospital de Inválidos, me parece se le dé la misma respuesta, como esta fundación no tenga dependencia alguna eclesiástica, a en este caso debería correr por disposición del Arzobispo, y aunque sospecho que las rentas que le ha aplicado, no sean tan existentes como expresa respecto de no haber seguridad de que no saldrán acreedores contra aquellas haciendas, y yo quisiera que antes de hacer fundaciones, se concluyese la población de la ciudad, y después si sobrasen efectos, se pasase a esta fundación, que en esta forma sería su logro conveniente por el fin de su aplicación, y sus rentas también no tendrían la contingencia que hoy puede recelarse, y el hacer los Almacenes con las ruinas, me parece muy bien. Asimismo me parece muy bien la formación de casas de Ayuntamiento, Cárceles, Pósito, Carnicerías, Tiendas, y demás cosas públicas, y la presa en el tercer capítulo; y aunque el Hospital de enfermos es tan preciso y conveniente, me parece como cosa que toca en eclesiástica, debe correr por mano del Arzobispo, quien se ofrece a ello gustoso. En el cuarto capítulo dice las providencias que ha dado para la crianza de la seda y esta es una providencia muy buena, y así se le apruebe. En el quinto dice lo que se ejecuta para que las calles queden iguales. Y en el sexto, lo que dejó establecido de horno para cocer pan y tiendas con géneros comestibles y dispuesto que hubiese luego carnicerías, y me parece se le apruebe el uno y el otro. 1
AHN, Estado, Llig. 345, carta de Macanaz a Grimaldo de 7 de febrer de 1708.
111
En el séptimo que es el último dice que solo hay un hombre práctico para el repartimiento de las tierras y aguas, por lo cual se retarda algo la ejecución de las nuevas gracias, y a mí me parece que [...] uno hay que lo entienda respecto de tener entendido la desigualdad que a habido en la aplicación de las Haciendas a proporción de la gracia concedida a cada uno en que debiera haber habido gran cuidado y reconocimiento, no de uno, sino de muchos hombres y prácticos, habiendo entendido así mismo que ya el caudal de aquellas Haciendas está consumido, y [...] hay pretendiente que solicita que la gracia que el Rey le hiciese, sea en otra parte respecto de no haber allí ya cabimiento, que es lo que se me ofrece sobre la carta expresada de Dn. Melchor Macanaz.” 2
El manxeg devia de sentir-se pressionat, ja què les cartes posteriors van transmetre unes dades que, molt probablement, es trobaven completament allunyades de la realitat. Al començament d’una d’aquestes parlava d’un avançat estat de repoblament, necessari per tal de mantenir un parc edificat de les dimensions del de Xàtiva en aquells moments, i comunicava que es permetia el luxe de negar residència a gent no considerada partidària: “Muy Sr. mío la población de la nueva Ciudad de S. Felipe va tan adelantada, que sus vecinos consumen hoy más de la mitad de la carne que la antigua Xàtiva en opulencia consumía”. “A los extraños que concurren a su población, no siendo buenos vasallos, fútiles a la República no les doy vecindad, que si la dicha ya es buena con tantos vecinos o pocos menos de los que antes tenía.” 3
El motiu de per què Macanaz donava aquestes dades que no es devien correspondre amb la realitat pot tenir diferents lectures. La pressió exercida des de la secretaria d’Estat podria ésser un motiu, ja què era a través d’aquell canal de comunicació directa per on facilitava aquestes informacions. Cal assenyalar que, a banda dels possibles problemes que hi tinguera amb la gestió de Xàtiva, el jutge també tenia d’altres al context nacional que podrien contribuir al malestar de determinades persones. També, com diu Carme Pérez Aparicio, aquestes dades errònies no éren més que un malbaratament d’optimisme mogut per l’enfrontament amb la jurisdicció eclesiàstica i l’interés del manxeg 2 3
AHN, Estado, Llig. 345, carta resposta de Grimaldo a Macanaz de febrer de 1708. AHN, Estado, Llig. 350.1, carta de Macanaz a Grimaldo de 7 d’agost de 1708.
112
en controlar el número de religiosos i eclesiàstics a la ciutat. En maig havia deixat constància de què ja hi havien 250 caps de família4, però cada vegada es qüestionava més la seua tasca al front de la ciutat. Per justificar-se, l’any següent va anunciar que ja hi havien 545 caps de família, en comparació a altres ciutats que estaven també sofrint un procés similar, però la desconfiança era difícil de perdre. Concloent, les seues accions cap a una política regalista en el context nacional li van aportar una gran quantitat d’enemics, sobretot pel que fa a l’església, i els següents anys als esmentats ací, que tan sols són els dos darrers a la crema de Xàtiva, els seus problemes van anar creixent. La gestió d’una ciutat com aqueixa, plena de complicacions, va dur a que els seus interessos s’enfrontaren als d’altres, i les tasques de reconstrucció, manteniment i repoblació no contribuïen, precisament, a millorar la seua posició. Aquestes cartes no són tota la correspondència que Macanaz va mantenir amb altres persones en referència a Xàtiva, sinó que són únicament un començament d’aqueixes dificultats que cada vegada més va anar sofrint, i, encara què continuaria jugant un paper important dins l’administració borbònica, acabaria els seus dies empresonat. L’estudi de la seua figura i l’impacte que va tenir a la Xàtiva del segle XVIII és de gran interés, doncs l’evolució que va viure la ciutat després de la guerra de Successió i les seues conseqüències va recaure a les seues mans i dependre de les seues accions. El manteniment d’una trama urbana d’orige medieval encara hui, així com els límits del casc històric actual, aspectes aquestos anteriors a l’arribada de Macanaz, serveixen com a mostra per entendre el que va poder i no va poder fer. Els seus objectius o idees primigènies van quedar molt allunyades del que a la fi es va executar, i, encara que al XVIII es van dur a terme una gran quantitat d’obres a la ciutat, aquestes no van estar vinculades als propòsits que van ser encomanats a aquell jutge.
113
dia a dia Juan JosĂŠ Vidal Blesa
114
8:56 AM D’un dia qualsevol d’abril. Una vegada més em dispose a fer la rutina de tots els dies. Sempre he pensat que un bon desdejuni és una magnífica forma de començar el dia, sempre que el moment o les necessitats et deixen. Ara per ara la meua agenda queda deserta, pel que, com de costum, aniré a caminar i observar. És una bona manera de prendre idees d’allò que vull plasmar a un tros de paper per a després donar-li forma. Mentres camine, recull informació de tot allò que vaig veient pels carrers, places i jardins del poble que tant estime. De sobte, al final del carreró més obscur que he passat fins ara, sorgix una ombra que ve cap a mi i m’aborda. És el President! Si, el “Presi” de la falla del meu barri, la persona que dirigeix la Comissió i que ara es disposa a acompanyar-me. Al llarg del camí canviem punts de vista sobre els monuments fallers que han plantat al llarg dels anys. Note que les seues paraules van baixant de volum, em mira fixament i em diu: - Vull que faces el nostre monument aquest any. Em vaig quedar bocabadat, no podia imaginar-me que arribaria el dia de fer un monument per a la Comissió que duc dins del cor, el dia de poder donar-li volum a allò que he estat observant tots els matins mentre passejava. Al cap d’unes hores em vaig posar a preparar un esborrany per a presentar-li’l a la Comissió. En vaig fer un altre i un altre, en vaig fer varis i no se quin seria el definitiu. Els fallers tenen moltes opinions del que volen, la majoria voldria un “Fallón”, sense donar una definició concreta del que això significa. Per desgràcia, amb el pressupost que m’han oferit no puc fer més del que estic dibuixant. Crec que és bo, crec que anotant un poc de cada idea que aporten els fallers podré fer un monument que serà del gust de tota la Comissió. No són tan exigents. Sóc molt exagerat!
22:50 Divendres Falten 10 minuts per a presentar el meu esborrany a la Comissió i obtindre la seua aprovació. I no puc evitar pensar en ells, els jutges,
115
els que van a valorar el meu treball, els que sols volen veure quantitats i volum, els..... els que al cap i a la fi tenen l’última paraula.
7:56 AM D’un dia qualsevol Canvie de rutina, la rutina del taller, la rutina d’anar preparant el monument dia a dia. Pensant-ho bé, la falla no pareixia del gust de tota la gent quan vaig presentar l’esborrany. Espere que muntada al carrer els vinga de gust. I si augmentara unes peces per a donar-li més volum? I si posara uns ninots més per a donar una sorpresa? Pensant-ho millor, la sorpresa la tindria la meua butxaca, que quedaria tremolant! No, no puc caure en la pressió que fan les persones que sols volen veure un monument i no pensen que hi han més coses a la plaça. Hi ha un acabat, risc, originalitat, factors que no veuen tots i que consumixen una gran part del pressupost. Crec que estic avançant-me al que vindrà, estic valorant la reacció de les persones abans de tindre la feina acabada. Me’n vaig al taller, és on he de parlar, és on he de treballar, és on he d’estar.
11:24 AM D’un dia qualsevol. Hui vénen a veure com va la feina. És el primer contacte que tenen amb el monument. No està acabat, però veuran ja un avanç del que es plantarà al carrer. Els representants de la Comissió recorden les dimensions de la plaça on anirà el monument per intentar oblidar el context del meu lloc de treball, brut, ple de deixalles. Sempre hi ha algú que el veu menut, sempre hi ha algú que s’excita més del que deuria, que... si li he de pujar, que ... si li he d’afegir, que si sí, que si no.
6:56 AM 15 març És un dels grans dies per a un artista. Hui plantarem el monument que hem estat elaborant al llarg de l’any. Hui és el punt i final d’un any d’incertesa, de preocupació, de sofriment, de tots els malèfics pensaments que he tingut al llarg d’aquests mesos. Hui és la culminació de la meua obra!
116
Mentre estic plantant note grups de gent que parlen entre ells i em miren. Sembla que es fixen molt en el treball que vaig fent, més del que m’esperava. Crec que estan valorant el monument, tant de com està quedant i de com hauria d’estar en finalitzar. Que si en l’esborrany tenia açò, que si tenia allò. Que barbaritat!!! Ja estic pensant altra volta el mateix, opinions d’uns i d’altres, que sincerament no estic per a analitzar. Estic per fer una bona feina.
19:04 PM 16 març Estic a casa, no vaig a eixir. Ficaré la ràdio i sentiré l’emissora que està transmetent l’acte del lliurament dels premis. Són un premis molt importants perquè reconeixen l’esforç i el treball de tot un any; i perquè, a més a més, suposen una ajuda econòmica destacable per a poder fer més “falla”. Escolte l’alcalde llegir el veredicte del jurat de cadascú del premis fins als últims, esperant que siguen per a mi els que corresponen al monument. Espere, per saber si serà un punt i final o un punt i seguit.
1:30 AM 20 març Tot està ja a punt per cremar la falla. Els fallers es preparen per adornar-la com si fóra un arbre de Nadal però en març, posant-li unes garlandes en forma de coets, masclets i focs d’artifici. La banyen amb líquid inflamable per que es puga cremar i comencen a fer-li forats, moure ninots i trencar peces. Com ha canviat l’actitut respecte al dia de la plantà en què tot es cuidava perquè quedara impecable, perquè no hi haguera pols. Sols faltava passar-li la mopa. Esta nit no es mira res, abans de la cremà va “tot a l’ascla”. Potser estic sent molt cruel. És el que toca per a fer el ritual de “la cremà”, perquè l’encesa siga espectacular, digna d’una Falla d’Especial. Després arreplegarem unes poques cendres per al record, crec que a la fi hem tingut un bon any i espere que açò continue per molts anys més.
Demà tornarem a caminar i observarem el dia a dia...
117
les falles del apocalípsis Aleix Solé Sánchez
118
Aquesta és la història de com la comunitat autònoma el Regne de València es convertí en La Nova Jerusalem, tal I com havíen predit, en mig dels deliris provocats per la sobredosis de cocaína i calimotxos, els Ducs de Gandia, que eren ni més ni menys que unes deixalles humanes, estrelles televisives de l’infausta Tele5. En mig d’un erm entre Gandia i Ontinyent, el bombo d’una rave feia tremolar fins les pedres del camí i convidava a tota noble ànima a fugir d’aquell indret. Un fornit grup de furtabous, prenyagosses, pintamones i sacs de merda, a totes llums passats de voltes, com a representants de la societat apocalíptica de Benidorm, estaven movent el seu cos farcit de droga en abruptes impulsos de raneres de mort entre matolls i camps de tarongers. DJ Malèfica duia quatre dies sense dormir i, havent aconseguit l’objectiu de reunir a tota aquella gent anul·lada per les indispensables obligacions de la festa, va decidir dur a terme un pla, producte de la falta de coherència neuronal. Exhortant a tots els presents, els va dir: - Ché! Bonicos! Si podem muntar aquest tros de festa... Segur que podem fer les millors falles de la historia!. Els aplaudiments i els vòmits se sentien per igual, així com sons guturals d’origen dubtós. Seguia la Malèfica dient: - Fem marxar a la fallera major, la Englantineta eixa que es mes puta que les gallines i a sobre no fa més que dormir... eixa mandrosa filla del furtapatos eixe, el PePe, el Duc de Gandia... xafacharcos! fill de una puta! Sàtrapa que m’ha expropiat els terrenys per fer un circuit de Fórmula 1 i un putiferio.
Els ulls desorbitats de la Dj malèfica no feien presagiar res de bo:
-Demanem a crits l’ajuda de l’infern perquè encenguin les falles definitives!!! Repetiu tots les meves paraules i llençaré tripis por doquier!!. Amb aquest argument inapel·lable, la concurrència que encara era capaç de parlar, va començar a repetir les paraules que la Dj Malèfica llegia del Grimorium Verum. Amb devoció i fervor, la Dj Malèfica,
119
conduïda per la ràbia i la desesperació, va resar amb tanta força, va posar-hi tanta voluntat i va encomanar de tal manera el seu estat mental a la resta de perroflautes que de cop s’aturà la música... una remor va seguir un tremolor i, desprès d’aquest, un terratrèmol. Tots els desgraciats de la festa creien estar vivint un mal viatge... Res més allunyat de la veritat! Una sèrie de volcans van començar a aparèixer a l’horitzó, a línia de costa, carregant-se el corredor mediterrani. Escopint foc i espurnes en gran dansa, pedra fosa i fum, llamps i destrucció s’escamparen arreu i, en mig d’aquest espectacle d’horror, varen comprendre que la seva exhortació als dimonis per a fer la millor falla de la història se’ls hi havia anat de les mans. Veient l’espectacle que havia sorgit, un dels intrèpids que allà estaven, va dirigir-se a la malèfica amb les següents paraules aclaridores: - Me cague en Dèu i els quatre tornillos que aguanten el cél!! Mala riuà de merda t’agarre en un carrer sense eixida!. Les erupcions dels volcans eran titàniques, tot flamejava, no hi havia res que no semblés encès i, en mig d’aquella barbàrie, la concurrència de la festa va començar a veure com sortien, de les entranyes mateixes de la terra, una sèrie inacabable d’esperits demoníacs: l’Alcaldesa... que volava sobre els camps ruixant-los amb gin-giró, propagant el foc encara més, bramant com una truja a l’escorxador:
- Caloret FALLER!!!! Hijos de Puta!!!
El papa Alexandre VI va sortir també llençant malediccions junt amb una tropa de cures pederastes amb el membre escopint foc mentre se sentien crits:
- Cuidao!! Te’l piu encès en flames!
Tot era caos absolut, València era una enorme falla distòpica, centre de l’abisme del món, bressol de tots els dimonis i el mal que fou era i serà... La malèfica i els raveros estaven corrent espaordits, doncs el món trontollava per culpa de la seva irresponsable invocació... I corria la gent de bé, la gent de mal i totes les criatures de la natura.
Fugia tothom...
120
Tothom? No! En mig de la desesperança, de l’abisme imminent i de la quasi inevitable victòria de les forces del mal, quan tot semblava perdut, a l’horitzó, mirant cap al nord, una blanca llum il·luminà, com la més brillant de les estrelles, el rostre d’aquella terra devastada. Muntat sobre un cavall blanc, apareixé un impensable salvador. I no era Crist i no era Sant Josep, ni tan sols una invasió ovni... Ja sabeu de qui parlo... Exacte! Era l’estimat líder suprem de la República Popular de Catalunya, el Molt Honorable Kim Jong Torra, que sentint els crits de desesperació d’aquells esgarriats germans del sud, es dirigí cap a València per plantar batalla a les malignes forces que s’havien despertat sobre la falla més tremenda que hom hagi pogut veure. La seva veu, sobre les tenebres, se sentí en els següents termes: - Germans Valencians, durant massa temps heu vagat fora del camí de la benaurança... veniu a mi i jo us prometo que Catalunya us reconduirà cap a la lògica de l’estalvi, el victimisme i la autocomplaença! Podreu fer-vos odiar per tothom com només nosaltres sabem fer-ho! Us ensenyarem a parlar bé el Català! I en aquest moment la multitud va aturar-se per insultar a aquell salvador d’efectes especials. Entre els improperis es podien sentir expressions com: “Ché tu! Cap de creïlla! Ves-te’n a fer la mà!”, “Preferisc
els dimonis que un furtamantes català com tu!”, “Si et peque una borinà et revente el cap com una magrana!”.
I tothom, inclosos Dj malèfica, els Ducs de Gandia i la bella Englantineta (que amb tanta moguda, s’havia despertat del seu somni resacòs), estigueren d’acord amb tan sàvies rèpliques... No obstant, Kim Jong Torra era líder de recursos i dialèctica fina... Així que els intentà convèncer encara un cop, mostrant un artefacte que havia de salvar-los a tots, un secret durant llarg temps amagat a les ombres... dipositat sota unes cavernes subterrànies de la Sagrada Muntanya de
121
Montserrat... L’arma secreta dels catalans, silenciada, construïda amb nocturnitat des de l’era de la Generalitat Pujolista... es tractava del projecte “Eixample” finançat amb el 3%: Un enorme Godzilla-anti-estat-opresor, amb un cap nuclear de 50 Megatons dissenyat a la facultat de lletres de l’Autònoma de Barcelona amb plutoni enriquit de la central de Vandellòs va sorgir del mar amb terribles rugits. El tecno-robot-llangardaix, proferint aquells crits esfereïdors, va causar encara més por entre la concurrència. Més encara quan el gran líder l’alliberà de les seves cadenes i aquest, per culpa d’un \textit{bug} intern, començà a perseguir sense cap mena de criteri a tot allò que es trobava, des dels dimonis, fins la pobre gent de bé i inclús al mateix Gran Líder, que va fugir cames ajudeu-me altre cop cap al nord, deixant el rèptil-anti-opresiu en ple carnaval de sang i destrucció. La guerra i el caos eren totals. Al voltant de la major falla de la història lluitaven éssers de l’inframón, raveros capitanejats per Dj malèfica, agricultors de taronges liderats per un ciclista que havia trobat el Sant Graal al Mondúber, tetes de gimnàs del ducat de Gandia i Benidorm i el Godzilla de Montserrat. Dins aquella espècie de Ragnarøkkr postmodern, on els agricultors havien deixat cecs als Ducs de Gandia i Benidorm amb suc de taronja, l’Alcaldesa havia corromput als tetes duent-los cap al mal, en Godzilla s’havia cruspit al papa... en mig d’aquell apocalipsis, només l’aliança dels homes podia salvar el món. I fora així, intrèpids lectors, com de la necessitat en va fructificar la germanor i Dj malèfica i Englantineta, antany lligades per la recança i el desig de venjança, s’aliaren per apoderar-se del temible Godzilla... doncs varen veure que només amb un tsunami \sout{democràtic} marítim podrien apagar aquella descomunal i apocalíptica falla. Unint forces van hackejar el disc dur de la bèstia i conduint-la fins al mar varen fer esclatar la bomba nuclear pujolista, impulsant una onada de salvació aquàtica sobre els volcans, apagant tot possible foc i anegant la terra tota sencera... Només aquells que havien decidit adorar el Graal al cim del Mondúver varen ser salvats i ells varen ser els responsables de repoblar
122
el món sencer i, en particular, la terra Valenciana, convertida, ara si, en la Nova Jerusalem. Com a tribut pel sacrifici que la bèstia Godzilla de Montserrat va fer a la humanitat i als Valencians, va determinar-se que seria, des de llavors, el Sant Patró de la ciutat de Déu: València.
18 de Gener de 2020, Anno Dominis
123
star boig: faller del costat fosc Letícia García Martínez
124
F
a molt molt de temps en una galàxia molt llunyana, no hi havia forma humana que els seus habitants es posaren d’acord. Era un lloc diví que destacava pel resplendent astre solar, banyat per aigües cristal·lines on bufava suaument aquella brisa marina tan singular. Era una terra que olorava a tarongina, pintada amb colors vius de l’horta que conreaven i ensordida per la pólvora que ennuvolava part d’eixe cel anyil que tant enamorava.
Aquell dia primaveral de Març, la força fallera plena d’energia i vitalitat, havia decidit fer una gran foguera a la plaça del poble. Els clons no-fallers no veien amb bons ulls aquella idea tan destrellatada de cremar coses velles en mig del carrer i ,els maleïen constantment, fins i tot, els titllaven de bojos. Bojos o no, amb galtes vermelles i amb la calor d’aquella edat divina, giraven agafats de les mans al voltant d’aquell foc abrasador. Poc a poc ,i al llarg dels anys, eixa tradició d’eixir al carrer i cremar tot allò que es considerava vell, es va refermar i es crearen grans exèrcits de fallers anomenats “comissions”. La guerra entre ambdós era contínua ja que els clons no-fallers rebutjaven per complet tot allò que feien els seus enemics malvats, eren per a ells el costat fosc d’aquella galàxia. Censuraven les seues crítiques satíriques als monuments fallers ,que servien per denunciar i reivindicar tot allò que l’emperador d’aquell regne els feia. Criticaven els cadafals perquè deien que no tenien prou categoria. No els agradava eixes festes al carrer on la participació de tot el veïnat suposava una unió molt positiva. La música, la diversió, l’alegria i les rialles de la multitud eren sempre motiu de disputa. Tal vegada en les seues tristes vides de clons no existia aquella felicitat que irradiava en els ulls de cada un dels integrants de la força fallera. Mai acceptaven aquelles jocoses cavalcades, tant gracioses i crítiques, que tant divertien a la resta. Detestaven la vestimenta amb la que marxaven orgullosos pels enllumenats carrers plens de festa i tradició. No entenien el treball fet als cabells de les princeses, eixos monyos amb pintes lluentes.
125
Incapaços de veure totes aquelles virtuts que aquests éssers regalaven a la resta de la galàxia: valors com la cohesió d’un grup, la cooperació a l’ hora de fer tasques en comú, el respecte a la resta de fallers i falleres, el treball conjunt... En aquella galàxia no tan llunyana i en el costat fosc de la lluna de València viuen i reposen criatures extraordinàries que van deixar de ser els malvats i els bojos i els van guardonar amb la insígnia de l’ estrella de l’amor per la tasca cultural i social que havien fet en aquell lloc.
Que la força fallera us acompanye sempre!
126
animalogia Mere Sempere Belda
127
s
óc un animal. També ho és un ximpanzé. I un gat i un gos. I una granota, i un carranc i, fins i tot, un mosquit.
Tots som animals però, evidentment, som distints. Llevat de quan em pose pesat, no tinc res a veure amb un mosquit. Tampoc em costa massa ser distint d’un carranc o d’una granota. Tot i això, sóc tan diferent d’un gat o un gos? I d’un ximpanzé? Jo no ho crec. Potser siga possible assignar a cada espècie animal un grau d’humanitat, un índex que estaria fregant l’u en el cas del ximpanzé i el zero en tractar-se del mosquit.
Aleshores, quins trets compondrien aquest índex? Indubtablement, entre ells haurien d’estar els sentiments: instints adquirits a través de centenars de milers d’anys d’evolució i que, quan no són exacerbats, donen als individus de cada espècie, prole inclosa, avantatges en la lluita competitiva per la supervivència, i em sembla absurd, per tant, pensar que són una característica exclusivament humana. També hauria d’incloure, difícil de mesurar, el grau d’intel·ligència, que ens apropa als ximpanzés i ens alluna dels amfibis, per exemple. Molta gent pensa, no obstant això, que existeix algun aspecte específicament humà, que no és compartit, ni tan sols, per les espècies evolutivamet més pròximes a nosaltres, com poden ser la consciència d’u mateix, la capacitat d’imaginar i preveure el futur o la seguretat de la pròpia mort futura. No tinc res a dir sobre açò. Només permeteu-me exposar un cas, el meu, i després jutgeu vosaltres: Jo tinc una gossa. És una labrador retriever, una raça canadenca de caça, de la península del Labrador, especialitzada en la recuperació de les peces abatudes, especialment en terrenys pantanosos. Aquests animals són tots bons nadadors i amb una considerable intel·ligència, i els caracteritza un temperament tan noble i tranquil, que els fa molt apreciats com a gossos guia i de companyia. Tots els dies, després de dinar, fem al voltant de dues hores de passeig per un terreny amb molt de camp verge, on ella, la meua gossa, aprofita per a demostrar-me, i
128
supose demostrar-se, que no li done a menjar debades, sinó que se’l guanya ben guanyat. En altres paraules, trau a relluir tot el seu instint caçador. Tan bon punt l’allibere de la corretja comença a ensumar pertot arreu amb una diligència que ja la volguera per a si el millor perquisitor policial. No cal dir que mai no ha caçat res, és massa innoqua, però espantant ocells, puc dir, de segur, que és la campiona. Cada vegada que, des de la distància, n’olora un, alça la cua i corre cap a ell com si l’esperonaren, la qual cosa fa que el pardal s’enlaire, espaventat, acció que fa a la gossa accelerar-se més, creient, innocentment, que la velocitat li permetrà perseguir l’au per les altures. Quan torna a mi, sempre esgotada, transpirant núvols de boira per la gran i humida llengua, em mira orgullosa i em parla amb els seus eloqüents ulls: “te
n’has adonat? Aquesta vegada m’ha faltat un pel. Si no fóra per mi, tu no n’oloraries ni un”.
Ja ha deixat de ser jove. Ja té dotze anys, edat que, traspassada als cànons humans representa la xifra gens menyspreable de més de huitanta primaveres. He de dir que aquesta correlació, un any humà són set canins, de segur que no és exacta, ja que seria impossible trobar cap octogenari que conservara el vigor i l’agilitat que ella demostra. Tot i això, a ella, tampoc els anys li han passat en va. Es cansa molt més apressa, i se li noten símptomes d’anar perdent visió per culpa, crec jo, d’unes cataractes incipients, que la gossa, innocentment, s’esforça en dissimular. Efectivament, ella molt sovint s’allunya, escorcollant, del camí, i en acabar eixa tasca alça el cap i mira pertot arreu, per tal de localitzar-me, cosa que últimament gairebé mai aconsegueix. És incapaç, fins que no la cride amb un xiulet, de, a més de cinquanta metres, distingir-me d’entre el paisatge. Aleshores no ve de seguida, dissimula, actua, i cal dir que demostrant unes aptituds immillorables per al teatre. Fa com si m’haguera vist ja feia estona, escorcolla una mica més, i se m’acosta, olorant pel terra, amb tota la parsimònia de què pot fer gala. I per què aquest esforç pel fingiment? Pel seu percentatge d’humanitat. Tot i això, no té un pel d’estúpida, cosa rara en els humans, però en té molts d’ingenuïtat. Ella creu que si se n’ocupem i l’alimentem és per la seua utilitat com a caçadora. Pensa, la mirada la delata molt sovint, que si se n’adonem que ha perdut les facultats cinegètiques, que ja no és útil al ramat, deixarem de tindre-li cura i l’abandonarem. No va tan desencaminada, quan és de tots conegut allò que, fa-
129
tídicament, els ocorre a un gens menyspreable percentatge de gossos caçadors tan bon punt l’edat els resta habilitats. He de dir que mentre la gossa té les seues controvèrsies amb tot tipus de pardals, jo indague entre la natura buscant-hi meravelles, i en trobe de tant en tant, ja que si alguna cosa m’ha deixat clara la naturalesa és la infinita capacitat de sorprendre’m que demostra. He trobat moltes espècies vegetals que m’han deixat embadalit, d’entre les quals cal destacar una planta carnívora amb una flor que és com una piscina on acaben ofegats i digerits els insectes que tafanegen, i algunes varietats d’orquídies, amb unes sorprenents flors que imiten molt enginyosament diversos tipus d’insectes, com mosques, abelles, vespes o escarabats. Quant als animals, m’he quedat de vegades bocabadat contemplant l’harmoniós vol d’algunes rapaces o la manera d’enlairar-se, en espantar-se, de les aus camallargues amb que m’he topat. Sorprén com alguns insectes han evolucionat fins a adoptar, de manera perfecta, la forma d’una branca o d’una fulla, però, de segur, allò que no té parangó en el món dels insectes, i m’atreviria a dir en el món animal, és el comportament, sorprenentment humà, de les formigues. He vist interminables batalles sense quarter, i sense pietat entre formiguers veïns. He vist com unes formigues negres i espigades muntaven guarda al voltant d’un niu de voladores, per tal de capturar-ne, tantes com pogueren, abans d’alçar el vol. Tot i això res m’ha fascinat, ni crec que ja ho faça, com la història d’una jove i excessivament laboriosa formiga obrera. Era primavera. Una època on el meu camí preferit per passejar la gossa s’ompli de formiguers. El camí es converteix en un mercat. El tràfec de formigues que hi es dóna a certes hores no té res a envejar al dels carrers més comercials de les ciutats més importants en les hores de més activitat. N’hi ha d’obreres i de soldats. Aquestes són grans i robustes, i amb un cap molt gros i rematat per unes mandíbules imponents. No deuen estar molt bé del cap (gros), perquè sempre estan barallant-se, tot i que, evidentment, aqueix és el seu ofici, per això la resta del niu les alimenta. Meravellat estava jo en contemplar la capacitat d’organització que tenen aquests animals. De cada formiguer partia una espècie d’autovia de tres o quatre carrils en cada sentit, que anava ramificant-se
130
en carreteres secundàries que es perdien totes entre la malesa. Devia ser hora punta, perquè tots els carrils estaven contínuament ocupats, i açò, amb el fet que totes les formigues anaven de pressa, però amb velocitats relatives molt distintes, incrementava la meua admiració, i no podia deixar de preguntar-me com podia ser que no es produïren ni topades ni embossos. Els animals eixien de buit del seu formiguer amb un caminar àgil i lleuger, alguns gairebé corrent, i tornaven carregats amb un tros de branca o d’herba, amb una llavor de cereal, o amb algun insecte mort o fragment d’ell. S’apreciava proporció i correlació entre el tall de la formiga i el volum de l’objecte transportat, tot cercant, supose, que la disminució de l’agilitat deguda a la càrrega en els carrils de sentit cap al formiguer, no fera ressentir-se ni un punt la fluïdesa del trànsit. Com sempre sol passar, aquesta regla, la de la càrrega proporcional, aviat em va ser confirmada, gràcies a una excepció. L’excepció era, ni més ni menys, un pinyol d’oliva, que ja molt prop del formiguer i ocupant tots els carrils de tornada, lentament i irregular, de tomballons, s’hi apropava. Davant del pinyol, i amb esforç, es distingia una diminuta formiga, de segur la més jove de l’eixam, qui, mossegant-lo per l’extrem més punxegut, molt orgullosa ella, l’arrossegava, marxa arrere i amb penes i treball, ineluctablement, cap al concorregut cau. Reconec que no sé massa de psicologia himenòptera ni formícida, però crec que mentrestant, l’animalet aniria imaginant amb gaubança l’impressionant acolliment que anaven a donar-li en arribar, en veure que ella, la més menuda i el primer dia de treball, havia recol·lectat la llavor més gran (la duresa, crec, no li importava), amb diferència, de tot el formiguer. Evidentment l’envanida formiga era massa jove per a posseir les més elementals nocions de física, i, pel que es veu, mai s’havia arribat a preguntar, i menys encara a contestar, què passaria en intentar introduir un pinyol per un forat si el diàmetre màxim del pinyol superava el diàmetre mínim del forat (hi havia una altra pregunta que podia haver-se fet, i que de moment anem a obviar, i és “què dimonis pinta un pinyol d’oliva en un formiguer”). El cas és que la formigueta, amb allò arrossegat ben enganxat entre les mandíbules, va arribar al cau, i després d’uns instants de dubte, en preguntar-se, potser, com s’ho faria, va començar a introduir-se, marxa arrere també i molt a poc a poc, en ell. Cal dir que tots
131
els individus que eixien del formiguer, sense excepció, la miraven i posaven cara de pensar: “on va aquesta?” El menut insecte, finalment, va demostrar ser menys ximple del que pareixia, perquè cada vegada que el pinyol semblava embossat, el feia girar uns graus sobre el seu eix i l’alliberava, aconseguint embotir-lo uns mil·límetres més en el forat. Així i tot, va arribar un moment, quan l’extrem superior ja quedava per sota de l’orifici, on ni un gir de 360 graus va aconseguir moure’l ni un punt més cap avall. Aleshores el formiguer va quedar definitivament obstruït. Per què? Jo crec que per una explosiva mescla de vanitat, joventut, inconsciència i inexperiència, i també, recordem, ignorància de les lleis físiques. Ja ningú podia entrar ni eixir pel forat, i açò va col·lapsar el programa químic que mantenia l’harmonia en l’eixam i que feia possible que cada individu tinguera clar en cada moment quina tasca havia de fer. Les formigues que tornaven carregades de provisions s’arremolinaven al voltant del cau, entropessant entre elles i caminant sense cap aguait de coherència, preguntant-se, i no hi havia resposta, “què collons anaven a fer ara amb la llavor que transportaven”, i també, sobretot les més temorenques o prudents, “què els passaria si en aquell moment es posara a ploure”. Algunes escalaven, nervioses, la punta visible de la llavor d’oliva, com si açò servira per a res. Altres, una mica més espavilades, mossegaven amb ràbia aquesta punta, com si el pinyol, més que un obstacle, fóra un enemic. I jo, mentrestant, observava fascinat aquell insòlit espectacle que la naturalesa, sempre generosa, es dignava a regalar-me, i, com que també era de franc, no vaig desaprofitar l’ocasió d’aprendre alguna cosa, de traure conclusions. Sí, Ella és paradigmàtica, de tots és conegut, i les seues obres solen ser lliçons, i jo, que sempre ho he intuït, ja no tinc cap dubte del perill infinit que comporta el pecat universal de l’estupidesa. L’acció basada en arguments aliens a les regles lògiques o el traure conclusions sense haver tingut en compte totes les premisses, pot fer que un fet carregat de bones intencions esdevinga en una vertadera catàstrofe. La contaminació no mata…, no fa molt ha afirmat una persona amb altes resposabilitats polítiques. Mentrestant, al formiguer no ocorria res de nou. El pinyol no deixava que cap individu entrara ni isquera pel cau, i a fora el desgavell
132
era tan complet que sols faltava que els insectes deixaren la càrrega i es posaren a cridar. Instants després es trencà la monotonia en començar a moure’s el pinyol, senyal que des de dins havien començat els treballs de desembossament. Però no hi havia prou. Feia falta elevar-lo un centímetre senser a plom per tal de traure’l totalment del formiguer. La realitat era que les formigues, des de dins, aconseguien alçar-lo dos o tres mil·límetres i en eixe moment, pel que es veu, es cansaven, i el pinyol queia pel seu pes i tornava a encallar-se en el forat. Després de veure aquest fet repetir-se més de deu vegades vaig pensar en intervindre i traure’l, però vaig recordar que hi ha una regla que diu que encara que la naturalesa salvatge siga cruel, els humans s’hem d’abstindre i no interferir, perquè a la llarga pot ser pitjor el remei que la malaltia. Amb açò i que no podia quedar-me allí embadalit tot el dia vaig decidir continuar el passeig amb la gossa, que, per cert, ja feia estona que s’havia tombat al meu costat i, resignada, m’insinuava amb la mirada: “tranquil, no t’amoïnes, tu a la teua. Si tenim tot el dia...”. A la fi, l’animal se n’eixí amb la seua i vam prosseguir, sense més incidències, el nostre camí, que ens portava, irremeiablement i una hora després, al mateix punt. Tot aqueix temps vaig estar pensant en les pobres formigues, tant en les que s’havien quedat fora, com en les atrapades dins del formiguer. Com s’ho farien? Moririen unes en acabar-se l’aire i les altres entumides de fred després d’una nit a la intempèrie? O serien capaces de construir un nou formiguer que comunicara en l’altre? Estaven aquestes criatures patint per tot açò? Vaig decidir que, ja que la naturalesa no anava a incomodar-se per una vegada que algú violara una de les seues regles menors no escrites, i com que tant les pobres formigues com jo ja havíem deprés suficient, perquè aquella lliçó, de segur, no se’ns oblidaria en molt de temps, allò millor seria que desembossara el cau i que tot tornara, en eixe minúscul món d’himenòpters, a la normalitat. No va fer falta. La normalitat, pel que es veia, ja feia estona que havia tornat al formiguer. Ignore com s’ho havien fet, però el pinyol d’oliva estava fora i relativament lluny de l’entrada al niu. A més de vint centímetres. “Sorprenents animals”, vaig pensar, i me’n anava, quan un detall, un d’insignificant i d’important alhora, un que no estava allí feia mitja hora, va cridar, com si d’una llum groga intermitent es tractara, la meua atenció: A la vora del formiguer i en una ombra reposava el cos inert i decapitat d’una
133
diminuta i jove formiga. Una de menuda. La més menuda. I en cercar un poc vaig descobrir, uns centímetres més enllà, un cap amb les mandíbules obertes, com de pànic. No vaig poder eludir el pensament que no feia molta estona jo havia vist aqueix cap i aqueix cos formant una unitat i, sorprenentment en aquella espècie animal, amb pensament propi. Bé, ara ja sé com se les gasten aquests insectes. Ja sé quines són les irrevocables lleis del formiguer on, com en la natura, la innocència i les bones intencions no representen cap mena d’atenuant. Si un element, conscientment o inconscient, representa un perill per a la colònia, se l’elimina i punt. No cap la pusil·lanimitat ni hi ha lloc per als remordiments. Confesse que a mi, un ésser estrany i incapaç de clavar-me en la ment dels individus d’aquesta espècie, em donà pena açò, i més, ho he de dir, havent-me arribat a resultar simpàtica aquesta criatura inexperta que va voler destacar més que ningú, superar a tots els altres, ja des del seu primer dia de treball, donant mostres evidents, es just esmentar-ho, que les conseqüències li la suaven. Entendreu ara per què estic convençut de com d’humanes són, també, les formigues, encara que, reconec, hi ha una diferència, i no és banal: elles no toleren l’estupidesa, ho han demostrat, i nosaltres, gairebé sempre, l’aplaudim.
134
fototeca Com és ja una tradició al nostre llibre, volem mostrar-los antigues imatges de la nostra ciutat. Aquestes fotografies ens permeten recordar el passat més immediat i conèixer millor la nostra història. Esperem que us agraden.
ALBEREDA JAUME I - QUIOSC NAVARRO
PATI CERCLE SETABENSE
PLAÇA ESPAÑOLETO - ANTIGA PRESÓ
135
Com és ja una tradició al nostre llibre, volem mostrar-los antigues imatges de la nostra ciutat. Aquestes fotografies ens permeten recordar el passat més immediat i conèixer millor la nostra història. Esperem que us agraden.
136
guia comercial 137
138
139
FOTOGRAFÍA Y DISEÑO
Fotografía de Estudio Photo books Diseño editorial Diseño de páginas web
nadiamontavacuenca@gmail.com 140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
C/ Gregoria Molina, 2 46800 Xà tiva (Valencia) Tel. 96 227 49 77 – 601 305 806 www.opticalia.es
177
Clínica Dental
Segura de Lago Implantes Dentales
TODAS LAS ESPECIALIDADES - Implantología avanzada y regeneración ósea. Implantología avanzada. - Periodoncia – LÁSER DIODOS
Odontología - Ortodoncia invisible
integral.
- Estética dental
Ortodoncia invisible.
C/ Poeta Quintana, 5 - 5º - 9ª · Valencia
Baixada de lʼEstació, 20 - Bajo · Xàtiva
T. 96 352 0880
T. 96 227 3955
www.dentalseguradelago.com www.dentalseguradelago.com 178
179