EL CANT DEL GALL 2019 by FALLA GALLERA

#ElCantDelGall

FALLES DÁLZIRA Festes dÍnterés Turístic Nacional PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT Este llibret participa en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció i l’ús del valencià. Concurs de llibrets en format gran de Junta Local Fallera dÁlzira. EDITA Associació Cultural Falla La Gallera Hort dels Frares

EXPLICACIÓ DELS MONUMENTS Antoni Lluís Martínez Furió i Enric Xavier Fallers de La Gallera

DIRECCIÓ Emili Sanchis Esparza COORDINACIÓ Aureliano J. Lairón Pla Alfredo Garés Nuñez PORTADA Gara Martínez Masià LEMA LLIBRET #UnLlibretAmbColor POESIES Antoni Lluís Martínez Alba Fluixà Pelufo ARXIU GRÀFIC Françoise Moya Llinares Luis Costa Llopis Adela Gallardo Górriz Emili Sanchis Esparza CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Marina Costa Llopis MAQUETACIÓ I CODIS QR Adela Gallardo DIFUSIÓ DIGITAL www.issuu.com www.fallagallerahortdelsfrares.com 2

#UnLlibretAmbColor

COL·LABORADORS LITERARIS Daniel Ardid Antoni Busquets Ricard Chumillas Mas Marina Costa Llopis Alba Fluixà Pelufo Vicent M. Garés Timor Aureliano J. Lairón Pla Paco Llopis Pérez Rafael López Andrada Marisa Martín Casterà Antoni Lluis Martínez Furió Paco Martínez Gay Miguel Ángel Martínez Tortosa Bernardo Montagud Piera Elena Negueroles Colomer María Amparo Olivares Estruch Rubén Pastor Bautista Lucía Pérez Machi Alfonso Rovira Marín José Manuel Rubio Albentosa Emili Sanchis Esparza Juan Antonio Sanjuan Pellicer Edgar Talens Lozano Darling Canet Tamara Pérez Albelda Jaume Bohígues Agustí DISSENY I IMPRESSIÓ Grupo Gráfico Alzira, S.L. DEPÒSIT LEGAL V-69-2017 EDICIÓ 750 exemplars

Sumari SECCIÓ GRAN Salutació del President Exaltació a la Fallera Major Exaltació a la Cort d´Honor Els nostres galls Recompenses Junta Directiva Explicació de la falla gran i esbós SECCIÓ INFANTIL Salutació del President Infantil Exaltació a la Fallera Major Infantil Exaltació a la Cort d´Honor Infantil Galls Infantils Junta Directiva Infantil i recompenses Explicació de la falla infantil i esbós Programa d’Actes

Premis de les Falles 2018

Acomiadament dels representants 2018 Actes fallers exercici 2018

Fallers pel món, Salamanca 2018

Entrevistes als nostres representants 2019 Actes fallers exercici 2019

Visita al taller del monument infantil Visita al taller del monument gran Paula a la Cort d´Honor d´Alzira Saluda de Jaume Bohigues

75 anys entre fils de colors

Exposició pel 75 aniversari de la JLFA Sopar del Sector Centre

Falleres Majors d´Alzira amb cor galler Galls Muntanyers

Galls al futbol sala Galls on tour

Diversitat Globalització Pluralitat. Es tracta de paraules molt de moda últimament. A elles ens referim constantment i les posem en relació amb la nostra vida quotidiana. El nostre llibret d’enguany va dedicat precíssament a això. A través de les seues pàgines descobrirem un munt de realitats. Recordem allò que deia el poeta: “En este món traïdor res és veritat ni és mentira, ja que tot és del color del vidre amb el que es mira”. I és que cadascú de nosaltres té el seu propi color i la vida té el color que cadascú de nosaltres li volem donar.

Col·laboracions literàries (colors): Els colors del foc Blau i grana o blaugrana El color de la il·lusió Diversitat cromàtica de les Falles Bon profit! El protagonisme del color en la indumentària fallera Alzira en blanc i negre Els colors en la Història El color en la música Les Falles, un color diferent Els colors de la meua ciutat Del color que més convinga Un viatge de colors pels carrers dÁlzira Els colors de la seda Els colors a lénsenyament Colors De colors amb Elena Negueroles Aquelarre musical en clau negra Juan Ripollés, lártista que destil·la colors Pumby, un univers cromàtic de fantasia infinita El color a través de la pintura #ElCantDelGall

Salutació del President José Luis Llinares Clausi

Estimats fallers, falleres, fallers d’honor i amics de la nostra comissió: vull des d’aquesta salutació expressar el meu agraïment a la Junta Directiva que tant s’ha esforçat aquest any, i a cadascun dels fallers per ajudar-me a portar endavant esta gran falla. Vull dir-vos que, després de 20 anys, torne a ser President d’aquesta comissió i, un any més, podem dir que ja hem complit la feina de tots el anys: hem pogut publicar aquest magnífic llibre. Enhorabona i gràcies a tots per la dedicació i esforç. Als fallers: vos demane que, tots units, gaudim d’aquestes festes de Sant Josep, plenes de color, pólvora i alegria. Per supost, als nostres representants infantils: Anna i Pablo. Donar-vos les gràcies per la vostra dedicació a la falla i desitge de tot cor que ho passeu molt bé aquestes falles i que siga una any inoblidable per a tots.

#UnLlibretAmbColor

A la nostra Fallera Major, Maria, confie en que es faça realitat el somni de tota fallera: representar a la teua comissió. Pensa que aquest exercici seràs el centre de tots el fallers, així que disfruta al màxim en alegria i pau. A les famílies dels nostres representants, donar-vos les gràcies per la confiança dipositada en la meua persona, ja que l’esforç vostre és molt gran i important tant per a mi com per a la falla. Als nostres fallers d’honor i col·laboradors, dir-los que tenen les portes de la Gallera obertes i que el seu recolzament any rere any és fonamental. I per acabar, no puc oblidar a Paula, la nostraFallereta Major Infantil de l’any passat, a qui li desitge molt afectuosament un any inoblidable. BonesF alles i visca la Gallera.

#ElCantDelGall

JosĂŠ Luis Llinares Clausi

Epi, voldria donar-te l’enhorabona per ser este any el President de la nostra Comissió. Et conec des de menuda i tinc un record molt bo de tu des de sempre, ja que eres una persona alegre, divertida i que no dubtava en ensenyar el pasdoble a tots els fallers de la Gallera. Este any estàs fent una gran tasca com a President, ja que eres una persona atenta, treballadora, i que està sempre pendent de fer les coses senzilles i agradables per a tots. Junts estem vivint un gran any i encara ens queda gaudir del millor! María

De nou, una vegada més, encapçales la direcció d’aquesta comissió, que tu i la teua família, porteu al cor, la nostra Gallera, a la que representes al costat de Maria, Anna i Pablo, magníficament, com tots esperàvem. Et desitgem de tot cor, un exercici gratificant i ple de bons moments, al costat de la teua directiva i de tots els fallers que t’estimem de veres. Enhorabona, Epi, pel teu “bon que fer” i per una nova presidència exemplar i digna. Família Palacín Serra

Epi, aquest any et toca representar la comissió des del més alt càrrec, i la família Blasco Prats volem donar-te l’enhorabona, sabem que desenvoluparàs el càrrec de President a la perfecció com ja ho has fet anteriorment tot i que en aquella època tenies un altre cos. L’any de Paloma com a Fallera Major Infantil i el teu fill Pepe com a President, va ser inoblidable per a tots nosaltres i estem segurs de que aquest any no serà menys. Ja són molts anys de falla i sempre hem gaudit al màxim en la teua companyia, sobretot jo, fent bones partidetes de truc i amb eixes disfresses que anem millorant any rere any. Per descomptat que estarem al teu costat recolzant-te en tot moment i gaudint de la festa. Paloma, Eva i Santiago

Volgut Epiton, una altra vegada president. Estas infectat, corre per les teues venes el virus faller, i el pitjor de tot és que l’any que el teu fill va ser president infantil, ens vas contagiar, encara que he de dir que la teua malaltia esta mes avançada. Sempre t’agrairem que ens introduïres en aquesta la teua falla, ja que ens has donat l’oportunitat de conéixer a gent que val la pena. Esperem que aquest siga un any inoblidable, que el gaudisques com tu saps, que puguem estar al teu costat, i que si l’edat ens respecta, això només siga el principi. Juanjo i Carmina

Papà, saps que des que soc xicotet, una de les meues il·lusions era vore’t de President de la falla i estar al teu costat per a disfrutar-ho. Per fi ha aplegat este moment i espere poder ajudar-te en tot allò que necessites. Estic molt content de treballar amb tu i amb tota la directiva perquè este any siga inoblidable per a tots i perquè a esta falla mai li falte res. I per això, vull donar-te les gràcies, gràcies per inculcar-me des de xicotet l’amor per la Gallera i la responsabilitat que comporta estar al front d’ella.

També vull donar-te les gràcies pel que fas per mamà, per Javito i per mi a diari, perquè mai t’ho agraïm suficientment. Estic segur que este any va a ser espectacular i espere que disfrutes, perquè ningú s’ho mereix més que tu. T’estime, papà. Pepe Gràcies per contagiar-me, junt a Espe, Pepe i Javito de l’esperit de la Gallera. Ningú millor que tu per a representar-la. Segur que este any va a ser inoblidable. Encara que la meua iaia no estarà molt d’acord amb açò: Visca la Falla La Gallera! Marta

#UnLlibretAmbColor

Fa més d’un quart de segle que vaig arribar a La Gallera. Mire arrere i ahí estàs tu. En la teua taula m´acollires i entre un bon grapat d’amics, gaudirem. Recorde Falles, amb nits de festa i rialles fins que tancàvem La Gallera... I ahí estàs tu. Partides de parxís jugant-nos qui anava a pel sopar...I ahí estàs tu. Van vindre les bodes, les de tot el grup ... I totes amb tu. Més Falles, que començàvem a la despertà i allargàvem fins la Cremà...I ahí estàs tu. Van vindre els fills omplint de més fallers les nostres famílies. Vas ser President, i el millor dels meus, per això continuem, fem falla, fem festa. Si, senyor President. La meua família i jo t´estimem! Família Fenollar Sala

Els meus millors desitjos per a estes Falles, ja que sóc conscient de l’esforç que fas cada minut. Per a tot, estaré al teu costat. Espe

Com el bon vi, molt apreciat per nosaltres, guanyes qualitat amb el pas del temps. Ningú com tu coneix el que és una falla i ningú com tu viu La Gallera amb tanta intensitat i tant sentiment. És un orgull, saber que comptes amb nosaltres per a portar a terme el somni de presidir la nostra gran comissió. Disfruta i fes-nos disfrutar d’aquest gran any. Rinconete y Kortadillo (Roca y Kiko)

Fa 20 anys que per circumstàncies personals aterre en la Gallera i el primer dia que vaig entrar al Saló Valencià, vaig conèixer a una persona que al llarg d’estos anys s’ha convertit en un gran amic, o com ell i jo ens diem... Company! Va ser la persona que em va involucrar a eixir als pasdobles, perquè jo això de ballar... Res de res, i ell va ser el que Papà, moltes gràcies m’arrossegava. I des de llavors, fins i tot per tot el que has fet amb cadira de rodes, no me n’he perdut i fas per nosaltres. cap...I eixe no podia ser altre més que el Gràcies per ser un nostre President. pare tan divertit i enEpi, saps que t’apreciem molt, tant la tregat en tots els asmeua família com jo, i per a les meues pectos. Espere que filles eres el tio Epi. passes un feliç any Junts hem viscut moltes Falles, fins i i ací estarem mamà, tot els teus dos fills, Pepe i Javito, que Pepe i jo per a ajuhan sigut Presidents Infantils amb mi. I tu sempre hi has estat, al peu de canó darte en lo que necessites. Te volem. Javito durant els meus 4 anys de President, ajudant-me i recolzant-me en tot: i enguany és a mi a qui li correspon tornar-te tot això. Compta amb mi per a tot, hui i sempre! A per les Falles del 2019 José Vte. García Pons En este any tan emocionant per a tu, ens dóna nostàlgia mirar enrere en el temps i recordem tots aquells moments viscuts en la falla des del seu inici fins al dia d’avui. A la nostra família hem viscut tantes experiències boniques a la falla que és impossible descriure-les en unes línies. Et desitgem de tot cor que este any siga, com diu l’himne de la falla, “dies

de festa que no oblidaràs...”. L’olor a pólvora, la música, el monumento, els passacarrers i sobretot els pasdobles recullen la vida d’un gran faller com tu. Sabem quant valores l’amor a la teua família i l’amor que li tens a eixa gran falla que és La Gallera-Hort dels Frares. Un bes molt fort. Familia Llinares-Escrivà

#ElCantDelGall

No dubtem que vas a disfrutar d’este any com tu saps i vas a fer que disfruten tots els que estiguen al teu voltant, perquè portes la festa al cor. Estarem sempre al teu costat recolzant-te amb tot encara que siga des d’altra comissió. Et desitgem unes bones Falles, els teus cunyats i nebots. González Pellicer

Com han canviat les coses des de l’última vegada!! Han passat 20 anys i mentres nosaltres ens hem fet majors, tu cada vegada estàs més xicotet! I per això que estem més majors, pensem estar en tu i ajudar-te amb tot! Moltíssima sort i un abraç molt fort de la familia Nájera!!

El gran Epi. Amic meu, sempre has sigut gran, abans també en grandària. Treballador, responsable, bon amic i, sobretot, bona persona. Què bonica és la gent a la que sols vols donar gràcies per estar en la teua vida… I tu eres un d’ells. Gaudeix del teu any i ja saps… A ser feliç, amic. Un abraç. Quique Sifre Epi, mira que et vaig preguntar si tenies Fallera Major Infantil el dia que anaves a anunciar-ho... I em deies que alguna cosa hi havia, però que no estava clar... Sabies la il·lusió que tenia, i la sorpresa que em donareu els meus pares i tu no lóblidaré mai. La sensació de veure el saló ple de gent aplaudint i les traques fent tremolar la Gallera és indescriptible. No podia parlar de lémoció i agraïment perquè confiares en mi. A casa eres de la família, ET coneguem des de fa molts anys i crec que enguany ho anem a passar d’allò mes bé. Eres divertit, carinyós amb mi, sempre ajudant-me en tot i pendent de que no em falte de res. Estic orgullosa de pertànyer a esta comissió i d’estar al teu costat. Espere que tant Pablo i María com jo, fem déste un any inoblidable per a tu. Amunt La Gallera!! Anna

#UnLlibretAmbColor

Hola Epi! Esperem que passes un feliç any com a President. Ara te toca disfrutar d’este festes tan especials per a tu i aprofitar al màxim cada instant, una forta abraçada. Per molts anys més d’esta gran amistat! Tamara, Javi i Françoise.

Epi, volem desitjar-te un exercici esplèndid amb el teu flamant President Infantil i les teues meravelloses Falleres Majors. De segur que no vos avorrireu ni un moment. No canvies mai. Àlex i Paula.

És ja una dècada la que porte en esta terra que tan bé m’ha acollit, d’igual manera que la seua gent, i entre ells estàs tu, Presi. De tu sempre he valorat la teua amistat i admirat la professionalitat, la tenacitat, la voluntat, la determinació i la il·lusió amb què fas tot allò que et proposes, i sent capaç d’involucrar a la resta del món. Per això, sé que este any serà el teu any, ho tinc clar, perquè amb tota la teua tenacitat, voluntat i il·lusió, serà un gran any i la meua família i jo estarem ahí, al teu costat, per a ajudar-te, recolzar-te, compartir-lo i gaudir-lo amb tu. Enhorabona, President. Rodrigo, Nuria i Andrés

Epi, quina alegria em donares quan vas dir el meu nom com a nou President Infantil de la nostra falla la Gallera. Això si que va ser tota una sorpresa. Des d’eixe dia m’he sentit totalment recolzat per tu, i també per Espe. Estic molt content de poder fer este fantàstic viatge al teu costat, al de la nostra Fallera Major María i Anna, la nostra Fallera Major Infantil. De segur transmetrem l’alegria, l’entusiasme i, sobretot, les ganes de passar-ho bomba junt a tota la nostra comissió. El 2019 és nostre! Pablo

Diuen que a la tercera va la vençuda, però no ha sigut així. Tot va començar un 18 de maig de 2018. El lloc va ser, com la majoria sabem, entre cassalles y cerveses, la menció de President. De la

Juan, Sandra i Natàlia, tres personetes de família valenciana, alzirenya i amb gran sentiment faller per la festa que ens representa, esperem els tres dies amb molta il·lusió cada any. Però aquest any més, perquè representa a la nostra comissió una persona molt especial per a nosaltres: EPI!! Què podem dir ja de tu que no sàpigues? Et tenim en molta estima i estem segurs que deixaràs la Falla La Gallera on es mereix, en el lloc més alt. Només cal dir: Músics: agafeu els instruments. Fallers i falleres: a pels coets, que hem de lluir amb el nostre President!!

Estem molt orgullosos de que el President d’enguany d’esta gran comissió siga el TIO EPI! És un càrrec que requereix molta responsabilitat, però nosaltres bé sabem que vas a estar a l’altura donant el màxim per la Falla La Gallera. Volem desitjar-te que ho disfrutes al màxim, cosa que no dubtem i que estarem per a ajudar-te amb tot allò que necessites. Estem segurs que junt a María, Anna i Pablo va a ser un any fantàstic. A per unes Falles espectaculars, t’estimem molt, tio. Família Pellicer Marín

boca ens va eixir: “Epi, ¿por qué no te presentas a Presidente?”. Pareixia que esta vegada sí, hi havia possibilitats i qualitats. I és que Epi tenia, i té, tot el que li pot demanar una comissió a un bon President. E: “estar” P: “paciència i comprensió” I: “imaginació fallera”. I sols n’hi ha prou amb creuar unes paraules amb ell per descobrir que, a més, és simpàtic, afectuós, culte i educat, amb facilitat, d’expressió i el senyor de gents... En una paraula: ENCANTADOR. Per això, l’agrupació d’amics “els CHUCKYS” volem felicitar-te y desitjar-te una grandiosa presidència en aquesta comissió, que es la nostra benvolguda Falla Gallera. Visca el nostre President i visca la Falla Gallera-Horts dels Frares.

Tio Epi, tots sabem el que t’agrada la festa, per això de segur que aquest any vas a divertir-te moltíssim, i faràs que els que tens al teu costat disfruten d’un any meravellós. T’estimem molt! Sol i Elisa

#ElCantDelGall

a La fallera Major María Lairón i Peris Mediterrània com la teua mar amb ulls de mel, dolça María, rostre com un sol radiant

il·luminant el cel clar del migdia. Abraces les traces de la vida,

llaurant-les de fet i pensament,

a cavall entre les ones decidida

i solcant-les sota el blau del firmament. Reina d’aigua regna al foc!

Ompli d’orgull tos pares, ta germana,

navega amb qui t’estima i sobre el cor portaràs la joia més preuada. Eres i seràs guapa fallera.

Renaix amb tu hui el gall amb flames d’or. I així regnaràs a LA GALLERA

sempre entre la teua Cort d’Honor. Toni Lluís

#UnLlibretAmbColor

#ElCantDelGall

María, eres fallera de naixement. Sabia la il·lusió que tenies de ser la nostra Fallera Major, espere que disfrutes molt del teu any, ja que els teus somnis este any també són els meus. Disfruta, somriu, balla, plora de felicitat... que jo estaré al teu costat. Epi Dessitje que passes unes falles inoblidables, pots comptar amb mi per a tot. Espe

María, unes falles molt especials per a tú estan a prop, deixa’t portar per la màgia que envolta aquesta festa i disfruta tot allò que pugues de cada moment que està per vindre. Et desitge molta felicitat en el teu any i que visques al màxim aquesta experiència que de segur és una de les més boniques de la teua vida. Tots estarem al teu costat i orgullosos et veurem disfrutar! Darling Canet, FM 2018

Durant tot el temps que hem compartit amb tu al laboratori hem pogut comprovar el que les falles signifiquen per a tu i de quina manera les vius. Aprofita cada minut amb la teua família i amics, i tant de bo puguem compartir algun d’eixos moments amb tu. Desitgem que gaudisques d’aquesta etapa tan especial i que la recordes per sempre. VISCA LA FALLERA MAJOR! Els teus amics de l’IATA

2019 què any més bonic!! Any en el que per fi vas a complir el teu somni de ser Fallera Major de la teu benvolguda falla. Any en el que per fi vas a viure milions d’històries, anècdotes, coneixeràs molta gent meravellosa. Així que viu, plora, riu, somia i disfruta este somni que quedarà per sempre en la teua memòria. I si la vida està feta de casualitats, haver-nos unit és una de les millors que ens ha donat este any tan bonic. “Cadete” disfruta moltíssim cada segon, però sempre al nostre costat!! Marta, Elena, Murta, Miriam, Clara i Sandra

#UnLlibretAmbColor

Des de ben menuda, d’aquesta comissió, ja vas ser reineta en el seu dia i aquest exercici, 16 anys desprès, tornes a repetir, a lo gran. Sent la música de les falles, sent l’olor a la pólvora de les traques, sent el calor de les flames i disfruta amb els teus familiars, fallers, i sobretot amb les teues amigues. Gala i Alexandra

Només havíem de veure com se t’il·luminaven els ulls al parlar sobre qualsevol tema faller per a saber que la teua major il·lusió seria representar a la falla en què portes des de sempre, la Gallera. I eixe moment ha arribat. No podem estar més contents de veure’t com a Fallera Major. Sabíem que este dia arribaria i et desitgem que ho disfrutes intensament, perquè t’ho mereixes. Estem molt orgullosos de tu. Els teus amics

Endavant Falles 2019, endavant María, eixa Fallera Major que ha crescut tan ràpid que quasi no ens hem adonat. Transpires festa, falla, elegància, somriure, discreció, saber estar i això et convertirà en una Fallera Major que es recordarà per sempre. Disfruta cada moment, des de la primera traca fins l’últim castell, et desitge un any ple de sol, música i primers premis. Somie amb vore’t al pasdoble acompanyada per eixos fallers i falleres que saben ballar com ningú més ho fa, i és que sou capaços d´alçar a tota Alzira en peu amb eixos balls tan originals. Així que com he dit abans: Endavant Falles. Endavant María. Endavant Gallera triomfal.Et vull tant… Ana Pastor LLopis

Ai Marieta, la nostra Marieta. Durant aquests anys juntes, hem conegut moltes de les teues versions: la Marieta dolça que sempre et trau un somriure, la Marieta número 1 de classe que sempre compartix els seus apunts, la viatgera (com oblidar eixos viatges a Malta, Cancun o Canàries), la surfera, la dormilega i la instagrammer. I sobretot, la que sempre està ací. Sempre, menys en falles, perquè això és el més important de tot. Que mai et falte eixe somriure i que mai ens faltes a nosaltres! Disfruta del teu any! Teresa i Carolina

16 anys després tornes a posar-te la banda roja. Mai oblidaré i formarà part dels meus millors records de la infància, la sort d´acompanyar-te quan vaig ser president infantil. Desitge que enguany, que és novament el teu any, pugues culminar totes les teues il·lusions. Gaudeix al màxim de cada moment i no et quedes amb la sensació de deixar-te res per disfrutar. No dubtes que continuaré seguint-te allà on estigues. En tot cas… “amb entusiasme i alegria…”. Jose A Fou l’any 2003 quan despertares en nosaltres la il·lusió de ser falleret i fallereta per primera vegada, per això no dubtàrem en acompanyar-te en el teu regnat com a Fallereta Major Infantil. Maria, tens la sort de compartir amb Ana la teua passió i estima per les falles i el vostre exemple ens ha inculcat estimar la festa. Hui, després de quinze anys, representes novament la teua falla, i els teus cosins Edu i Marta volem compartir amb tu eixa felicitat i desitjar-te un any ple d’alegries i emocions. Els teus cosins, Edu i Marta

#ElCantDelGall

Ha passat molt de temps des que vaig tindre la sort de compartir un any molt especial amb tu i amb Adela i José Andrés. Recorde que ja en aquells dies apuntaves maneres de gran Fallera Major, sempre a punt per anar de festa, incansable, i sempre fent gala de la teua elegància i saber estar. No tinc dubte de que aquella fallereta major hui s’ha convertit en una gran Fallera Major. El meu desig és que enguany gaudisques del teu regnat a tope, junt als tus familiars i els amics de la gran Falla La Gallera. Un beset, Pepe Magraner

Recorde quan eres menuda i venies a que et pentinara de fallera. Al acabar, sempre em preguntaves “quant et dec?” i jo sempre responia: “un beset”. Este any espere que em dónes molts besos. Disfruta molt del que està per vindre. Et vol, la teua tia Mano

#UnLlibretAmbColor

María, ja fa 15 anys que contàrem amb tu com a Fallera Major. Volem que enguany tornes a disfrutar com si fores una xiqueta, és per això que ens comprometen amb tu per a estar al teu costat quan siga hora de riure, hora de ballar, hora de cantar i hora de tornar a casa. Tornaràs a viure experiències que feia temps que no vivies, soparàs al saló àrab, aniràs al mig en l’Ofrena i, el més important, per fi tornaràs a anar a una despertà (i si no baixes, pujarem a despertar-te) No hi ha molt més que dir-te, únicament ens queda recordar-te que visques aquest any com sempre has desitjat. T’estimem, Arantxa, Teresa, Victoria, Clara, Carla i Toñete

Des de ben menuda has viscut la festa fallera. Quan fores Fallera Major Infantil de la Gallera-Hort del Frares disfrutares moltíssim i nosaltres amb tu. Que les falles d’este any les visques amb intensitat i plenitud i que en tots i cadascun del teus moments més importants de les falles del 2019 te’n recordes dels que sempre estarem al teu costat. Els iaios, Rosa i Bernat

Et mereixes, per bona filla, per bona germana, per bona neta, per bona neboda, per bona amiga i, per damunt de tot, per BONA PERSONA, ser la Fallera Major de la millor comissió fallera d’Alzira. Que disfrutes molt del que, sens dubte, serà un any que sempre recordaràs i que sàpigues que els teus pares et desitgem la major felicitat ara i sempre. Un bes molt gran, Els papis

Quants records veure’t, altra vegada, representant a la nostra comissió, què poc queda d’aquella xiqueta que volia saber el perquè de tot allò que passava, aquella xiqueta que no tenia prou ulls per a no perdre’s res. Hui ja tens eixa experiència viscuda però la teua il·lusió és la mateixa. Enhorabona Maria!!!!! Mereixes tots els honors que el càrrec comporta. Per la meua part, ací em tens, com sempre, per ajudar-te i gaudir amb tu d’un any que et desitge meravellós. Un bes molt fort. Adela Pérez Alós, FM 2003

María, espere que visques un any molt feliç com a Fallera Major de La Gallera. Sé la il·lusió que et feia ser Fallera Major des que fa 16 anys fores Fallereta Major Infantil. Et desitge un any ple d’alegria, El teu tio Bernat

Para la Fallera Mayor más preciosa del mundo, de su amiga Marta directo desde Calatayud. Fue toda una casualidad encontrarnos hace mil veranos en Cullera, pero la amistad que nos unió no se perderá nunca. Cada vez que nos reencontramos es como si no hubiera pasado el tiempo. Eres una persona que contagia alegría, de esas que merece la pena tener como amigas, que siempre sabes que va a estar ahí. Te quiero muchísimo y voy a estar siempre a tu lado para celebrar todos tus triunfos y compartir muchos más momentos juntas. Disfruta de esta ocasión tan especial como tú sabes. Un abrazo y un beso muy fuertes de tu amiga. Marta Esteras

No hi ha res com tindre una germana. No hi ha res com tindre una germana fallera. Millor encara, no hi ha res com tindre una germana Fallera Major de la nostra comissió de sempre: La Gallera. Teta, ja saps tot el que et vull. Allò que et fa feliç a tu, també em fa feliç a mi. Gràcies per fer-me partícep de tot el que estàs vivint, sentint i disfrutant. Encara queda molt per davant i no dubtes que pense estar al teu costat en tot moment. Somiaràs amb un primer premi, però guanyem el premi que guanyem el celebraré amb tu. Viuràs una ofrena especial, tu desfilaràs al centre i jo giraré el cap per vore’t caminar amb pas ferm, alegre i elegant, com tu eres. Ballaràs el pasdoble que tant ens agrada i ens caracteritza, si fa falta l’assajarem fins l’extenuació. I, finalment, cremaràs la falla que perdurarà per sempre al teu record. En aquell moment el teu regnat no haurà acabat, per sempre seràs Fallera Major de l’any 2019. Però per a tot açò encara queda molt, què comence la traca! Ana

#ElCantDelGall

María, esperem que el 2019 siga un any brillant per a tu, tant com tu ho vas a ser –i ja erescom a Fallera Major de La Gallera. Som la teua família fallera, ja que d’una manera o altra, ja des de la teua besàvia Consuelo, hem participat activament del món de les Falles –com a Falleres Majors, Presidents, fundadors de comissions, Cort d’Honor d’Alzira, Fallers d’Honor, delegats de monument, de pasdoble, de Cremà...- i junts, anem a recolzar-te i estarem al teu costat per tal que gaudisques com pertoca del teu pas com a màxima representant dels galls. Un bes molt fort! Mano i Antonio. Marga i Jose. Chelo, Marina i Luis. María, Lucía i Nacho. Ana, César, Diego i Gonzalo. Ali, Andrés i Carmen.

#UnLlibretAmbColor

María no podria tindre millor companya de viatge que tu, m’estàs ajudant molt i donant molts consells que em son molt útils. Tu ja has sigut Fallera Major Infantil i la teua experiència m’ajuda molt. Comprensiva, carinyosa, detallista, atenta sempre en mi, em cuides allà on no està la meua família. A més, la meua família està encantada amb la teua, són amics i els unixen moltes coses, sobre tot als nostres pares, que en tanta il·lusió i dedicació estàn fent un gran llibret en un any tan especial com este. Som un gran grup que segur ho passem d’allò més bé tots junts gaudint també en la falla del tio Bernat que tant vull. María, prepara’t que juntes anem a conquerir el cor dels galls enguany!! Amunt La Gallera!! Anna

María, et definiria com una xica sempre amb un somriure a la cara. Què fàcil és tot al teu costat. Contagies alegria i ganes de passar-ho bé, molt bé. De segur que ho aconseguirem junt al nostre President Epi i la nostra Fallera Major Infantil Anna. Este any serà dels més importants de la nostra vida, i em sent molt orgullós de poder compartir-lo amb tu. Gaudirem al màxim des del primer dia fins l’últim (ja que el temps passa molt ràpid), ja pense en les despertades, passacarrers, ofrena, scalings... quin somni més bonic complirem! Visca la Fallera Major! El teu Mini-Presi Pablo

#ElCantDelGall

A la meua Cort d’Honor Diuen que som una comissió nombrosa, que va “destacant per tota la ciutat” i des d’ací afirme molt orgullosa, que allò que es diu és veritat.

Em contagieu la vostra felicitat, amb els vostres somriures i paraules, només puc donar-vos les gràcies. Juntes anem a viure cadascun dels actes.

Som falleres de la Gallera, omplim els carrers de festa, i l’elegància dels nostres trages, demostra tradició bellesa.

Per a la nostra Cort d’Honor,

María Lairón

Gaudim juntes durant tot el mes de març, de l’olor a pólvora, de les traques, de cada dinar al nostre casal, i de cada ball a les escales.

Ana Aramburu Pina

Ana Alarcón Segarra

Regina Alamanzón González

Raquel Agraz Fuentes

Paula Bartolomé Picot

Laura Arbona Hidalgo

Andrea Benedito Álvarez

Inma Bernabeu Llinares

Paloma Blasco Prats

Carmen Bertomeu Canet

#UnLlibretAmbColor

Maribel Bono Mengual

Esther Camarasa García

Darling Canet Beneyto

Ainhoa Moreno Sarió

Andrea Clemente García

A. Irene Carrió España

Arantxa Castilla Serra

Anna Cantos Prats

Marina Costa Llopis

Amparo Climent Ortega

Patricia Collado Pellicer

Sara Esparza Alamanzón

Laura Cuesta Sanjuán

Paula Enguix Pérez

Natalia Enguix Pérez

Esther Palau Oltra #ElCantDelGall

Cort d’Honor

Estela Gallardo Palau

Paula Fenollar Sala

Miriam Fernández Aparisi

Beatriz Fernández Hevilla

María Ferrán Aramburu

Alejandra Frutos Pérez

Teresa Fuster García

María Fuster López

Eva García Antich

Isabel Garés Sala

María Garés Sala

Ana Gómez Iborra

Nuria Herrero Peinado

Maribel Iborra Maseres

Adriana Jordán Agraz

Cristina Julio Martí

#UnLlibretAmbColor

2019

Ana Lairón Peris

Patricia López Alarcón

Esther López Rodríguez

Irina Lucas Bernabeu

Clara Magraner Casterá

Verónica Mancebo Belmonte

María Martín Almela

Rosa Martín Almela

Patricia Martínez Gregori

Gara Martínez Masiá

Angela Mascarell Fons

Teresa Mascarell Roda

Carmela Molina Puchades

Clara Montalvá Sanjuán

María Montalvá Sanjuán

Marta Escrivá Albelda #ElCantDelGall

Cort d’Honor

Arantxa Montañana García

Silvia Monteagudo Moliner

Victoria Nájera Pellicer

Casandra Goig Adán

Mireia Roca Gallardo

Belén Pardo Botella

Inma Pellicer Alfonso

María Pellicer Marín

Espe Pellicer Pérez

Adela Pérez Alós

Ana Pérez Salort

Mª Angeles Picot Marín

Eva Prats Pons

Carla Prats Prats

#UnLlibretAmbColor

Carmina Puchades Carbonell

Cristina Roca Gallardo

2019

María Sánchez Castilla

Rosi Sanjuán Ases

Lucía Sanjuán Pérez

Lola Schulz Vidal

Sonia Serra Pla

Sandra Soler Giménez

Marta Suñer Benito

Teresa Suñer Pellicer

Laura Trescolí Valls

Sara Valle Esteve

Maria Zaragozá Zayas

Mª Angeles Vidal Esparza

Mª José Úbeda Cabanilles

Helena Romero i López

Natalia Villanueva Ugolini

Marta Yago Alarcón #ElCantDelGall

ELS NOStRES GALLS

Héctor Andrés Julio

Pablo Andújar Trabazos

Salva Bartolomé Guimerá

José Benedito Álvarez

Romu Bertomeu Pérez

Santi Blasco Vila

Emili Botella Aparisi

Rafa Camarasa Gregori

Rafa Camarasa Parra

Andreu Carballo Armengol

Jorge Cebolla Carrió

Juanjo Cebolla Pardo

Carlos Collado Pellicer

Luis Costa Llopis

José Luis Chornet López

Salva Collado Mascarell

#UnLlibretAmbColor

Ede Cuenca Peyró

José Díaz Argente

Iván Díaz Mena

Borja Elorza Oviedo

Eugenio Esparza Botella

Borja Esparza Soler

Kiko Enguix Balaguer

Álvaro Esparza Alamanzón

Alfredo Fenollar Bixquert

Amadeo Ferrán Cerdán

Miguel A. Ferre Bañón

Sergio Ferre Bañón

Juan Ferrer Albelda

Tomás Ferrer Ballester

Borja Mompó Alcarria

Sergio Montalvá Orón #ElCantDelGall

GALLS

Roberto Ferrer Colomer

José Andrés Ferrer Úbeda

Quique Ferrer Úbeda

Visa Fuster Albentosa

Pablo Fuster López

Javier Gallardo Magraner

Edu Gallardo Palau

Juan García Corral

José Vte. García Pons

Alfredo Garés Núñez

Víctor Grande Péris

Salva Gómez Pastor

David Hevilla Cucarella

Javier Jordá Arbona

Miguel A. Jordá Arbona

#UnLlibretAmbColor

2019

Juan Fco. Jordán Moreno

Pepe Llinares Pellicer

Javier Llinares Pellicer

Jaime Lliso Esparza

Enric López Llorca

Bernardo Maiques Alonso

Bernat Maiques García

Christian Mancebo Belmonte

Francisco Martínez Gay

Adrián Martínez Valle

Jorge Martínez Valle

Javier Miró Palau

Antonio Miró i Tudela

Juanjo Molina Tormo

#ElCantDelGall

GALLS

Alfredo Suñer Benito

Héctor Moyá Camarasa

Nacho Nájera Pellicer

Toni Nájera Pellicer

Óscar Núñez Marín

Francisco Palacín Pérez

Pau Palacín Serra

Carlos Palau Pérez

Sergio Palau Pérez

Kike Palau Suñer

Luis Pérez Soler

Adrián Pérez Vila

David Remigia Pellicer

Alejandro Ruano Selfa

Jesús Salvador Gómez

#UnLlibretAmbColor

2019

Emili Sanchis Esparza

Alejandro Sarrió Climent

Ignacio Sarrió Climent

Ignacio Sarrió Montés

Jean Christopher Schulz

Hugo Schulz Vidal

Armando Serra Pla

Francisco Serra Plá

Alfredo Suñer Pellicer

Jorge Trescolí Valls

Felipe Tudela Carbonell

Felipe Tudela Pérez

Jorge Tudela Pérez

Andrés Úbeda Fernández

Alejandro Villanueva Ugolini

Rubén Vila Navarro #ElCantDelGall

Junta Directiva President

José Luis Llinares Clausi

Fallera Major

María Lairón Peris

Assessor de Presidència

Kike Palau Suñer

Vicepresident Activitats Diverses

Juan García Corral

Vicepresidenta Econòmica

Clara Magraner Casterá

Vicepresident de Monument

Jose Vte. García Pons

Vicepresident de Festejos

Antonio Nájera Pellicer

Vicepresident de Casal

Héctor Moyá Camarasa

Vicepresident Presentacions i Protocol

Francisco Serra Plá

Delegats de Cultura i Llibret

Alfredo Garés Núñez Emili Sanchis Esparza Carla Prats Prats Aureliano Lairón Plá

Secretària

Delegat Jurídic

Bernardo Mahiques Alonso

Delegats de Teatre

Darling Canet Beneyto Cristina Julio Martí

Delegats del Sector

Mª José Úbeda Cabanilles Salvador Gómez Pastor

Delegats Festejos

Armando Serra Pla Víctor Grande Peris Enrique Ferrer Úbeda Teresa Fuster García Sandra Soler Giménez Oscar Núñez Martínez Carmela Molina Puchades Marina Guijarro García Pablo Pascual Safont Paula Fenollar Sala Borja Mompó Alcarria

Delegats de Casal

Edelmiro Cuenca Peyró Julio García Gimeno Cristian Mancebo Belmonte Eloy Lucas Bernabeu Carlos Añón Romeu Clara Montalvá Sanjuán Borja Elorza Oviedo Luis Pérez Soler Sergio Palau Pérez Alejandro Ruano Selfa

Delegat d’Esports

Salvador Selfa Peris

Delegats Xarxes Socials

Tresorer

Francisco Martínez Gay

Comptador

Santiago Blasco Vila

Vicecomptador

Javier Miró Palau

Delegats de JLF

Ricardo Roca Almela José Andrés Ferrer Úbeda

#UnLlibretAmbColor

Pepe Llinares Pellicer Carlos Palau Pérez

Mª Victoria Nájera Pellicer

Vicesecretari

Delegats de Censos i Recompenses

Felipe Tudela Pérez

Adrián Martínez Valle Adela Gallardo Górriz

Delegats Xaranga

Juan José Molina Tormo Sergio Montalvá Oron

Delegats d’Activitats Diverses

Felipe Tudela Carbonell Eugenio Esparza Botella

Delegats d’Infantils

Juan Jordán Moreno Jesús Salvador Gómez Pascual Suñer Soler

Delegada de pasdoble

Marina Costa Llopis

Delegada d’imatge

Francoise Moyá LLinares

Delegats de Loteria

Rosa García Antich Eva García Antich

Delegats d’Atípics

Alfredo Suñer Benito Francisco Palacín Pérez Miguel Angel Ferre Talens

Vocals Regina Alamanzón González Victoria Alamanzón González Ana Alarcón Segarra Andrea Albentosa Masiá Alejandra Albentosa Masiá Héctor Andrés Julio Caterina Andújar Carracedo Pablo Andújar Trabazos Ana Aramburu Pina Carla Aranda Giménez Adrián Araujo Ataz Laura Arbona Hidalgo Rosa Arbona Piera Pablo Ausina Carbonell Cecilia Ausina Carbonell Ernesto Baeza Martínez Amparo Bañón Martínez Sandra Bargues Oliver Paula Bartolomé Picot José Benedito Álvarez Andrea Benedito Álvarez Inma Bernabeu LLinares Pablo Bernabeu Moll Cristina Bernal Herrero Romu Bertomeu Pérez Carmen Bertomeu Canet Paloma Blasco Prats Maribel Bono Mengual Borja Boronat Bartolomé Pau Bosca Fabra Emili Botella Aparisi

Alfredo Fenollar Bixquert Salvador Collado Mascarell Salvador Bartolomé Guimerá

Delegats de Monuments

Carla López Clar Enrique Camarasa Daries Jaime I. Nájera Pellicer

Delegats de Cabalcada

Consuelo Tauroni Masiá Raquel Agraz Fuentes

Galls Muntanyers

Francisco Enguix Balaguer

Arxiver

Javier Llinares Pellicer

Cristina Cabañero Cantavella Andrea Cabañero Cantavella Jorge Cabezuelo Carbonell Esther Camarasa García Rafael Camarasa Gregori Rafael Camarasa Parra Catalina Camps Campos-suñer José Enrique Camps Peris Susana Canet Saixo Anna Cantos Prats Carla Cañes Camps Andreu Carballo Armengol Antonio Cardenas Tribaldos Amparo I. Carrió España Salvador Castells Ferrán Aránzazu Castilla Sierra Jorge Cebolla Carrió Juan José Cebolla Pardo Raul Cebrián Peris Anaís Chorda Blay José Luis Chornet López Andrea Cleamente García María Climent Castillo Amparo Climent Ortega Carlos Collado Pellicer Patricia Collado Pellicer Ana Colomer Martín Sergio Colomer Rosell Ernesto Colomer Rosell Arturo Comes Balaguer Luis Costa Llopis David Costera Rodríguez Laura Cuesta Sanjuán Marta Cuesta Sanjuán Gema Desantes Llácer Javier Diana Carbonell

José Díaz Argente Iván Díaz Mena Marta Donat Delgado Adriana Durá López Carlos Enguix Gómez Natalia Enguix Pérez Paula Enguix Pérez Carla Escandell Presencia Marta Escrivá Albelda Guillem España Bruder Sara Esparza Alamanzón Alvaro Esparza Alamanzón Montserrat Esparza Botella Borja Esparza Soler Adrián Faus Mármol Míriam Fernández Aparisi Beatriz Fernández Hevilla María Ferrán Aramburu Amadeo Ferrán Cerdán Carolina Ferrandis Bellvis Ernesto Ferrandis Celda Margarita Ferrando Moll Miguel Angel Ferre Bañón Sergio Ferrer Bañón Juan Ferrer Albelda Desiré Ferrer Argente Tomás Ferrer Ballester Carlos Ferrer Ballester Benjamín Ferrer Blasco Alejandro Ferrer Colomer Roberto Ferrer Colomer Carlos Ferrús Micó Alejandra Frutos Pérez María Furió Escolá Vicente S. Fuster Albentosa Carmen Fuster García #ElCantDelGall

Pablo Fuster López María Fuster López Joan Fuster Pardo Javier Gallardo Magraner Estela Gallardo Palau Eduardo Gallardo Palau Carmela Gallardo Vázquez Carlos Gallego Martí Sandra García Borras David García Fernández Sara García Ferrer Antonio García Langa María Garés Calatayud Isabel Garés Sala María Garés Sala Alexandra Gil Casterá Eugenia Gil Casterá Patricia Gil Casterá Pablo Giménez Vázquez Cassandra Goig Adán Paula Gómez Iborra Ana Gómez Iborra Pablo Gonzálvez García Andrea Guijarro García Nuria Herrero Peinado Maribel Iborra Maseres Miguel Angel Jordá Arbona Javier Jordá Arbona Marta Jordá Arbona Adriana Jordán Agraz Ana Lairón Peris Sergio Llinares Tormo Jaime Lliso Esparza Aranxa LLop Arroyo Patricia López Alarcón Carmen López Layunta Galo López Layunta Enric López Llorca Borja López López Oscar López López Esther López Rodríguez Jesús López Rodríguez Irina Lucas Bernabeu Nuria Magraner Peris José Vte. Magraner Peris Bernat Maiques García Verónica Mancebo Belmonte Miren Marco Curiel Rosa Martín Almela María Martín Almela Helena Martínez Artés José Luis Martínez Climent Patricia Martínez Gregori Alejandro Martínez López 32

#UnLlibretAmbColor

Carlos Martínez Martínez Gara Martínez Masiá Raquel Martínez Ruiz Rocío Martínez Sierra Jorge Martínez Valle Angela Mascarell Fons Blanca Mascarell Roda Ariadna Maseres Mañanes Ana María Masiá Gisbert Juan Bautista Mateu García Pablo Mazo Miró Paula Mena Gallach Miquel Micó Alcázar Marta Miquel Casterá Salvador Miquel Casanova Antonio Miró Tudela Marta Miró Tudela María Montalvá Sanjuan Aranxa Montañana García Silvia Monteagudo Moliner Ainhoa Moreno Sarió Rubén Moya Camarasa Rubén Murillo Blasco Sonia Ortolá Belda Marta Orts Llácer Pau Palacín Serra Soledad Palacios Sorribes Esther Palau Oltra Alba Palomares Martínez Elena Palop Martí Mª Belén Pardo Botella Inmaculada Pellicer Alfonso María Pellicer Marín Esperanza Pellicer Pérez Francisco Pellicer Pérez Adela Perez Alós Asunción Pérez Alarcón Marta Pérez Arenas Sergi Peris Clari Alejandro Peris Martínez Laura Peris Pérez Bernardo Peris Sancho Rosa Mª Peris Sancho Mª Ángeles Picot Martín Adrián Porras Lorja Mª Jose Portero Padilla Guillermo Prats Plá Eva Prats Pons Carmen Puchades Carbonell Inés Ramírez Guitart David Remigia Pellicer Mireia Roca Gallardo Cristina Roca Gallardo Elisa Rochina Verdejo

Alba Rodilla Martínez Víctor Rodríguez Helena Romero López Malena Romeu Tomás Carolina Ruiz Pérez Isabel Sala Cebolla Rosemy Sala Cebolla Enrique Salom Castillo Mireia Sampedro Faus Maria Sánchez Castilla Vicente Sánchez Albero Enma Sánchis Tauroni Rosa Sanjuán Ases Sara Sanjuán Martínez Lucía Sanjuan Pérez Alejandro Sarrió Climent Ignacio Sarrió Climent Ignacio Sarrió Montés Jean Christofer Schulz Lola Schulz Vidal Hugo Schulz Vidal Camilo Sebastiá Sancho Juan Ignacio Selfa Peris Sonia Serra Plá Susana Sifre Garés Marta Suñer Benito Teresa Suñer Pellicer Alfredo Suñer Pellicer Sara Talens Peris Laura Trescolí Valls Jorge Trescolí Valls Ana Belén Tribaldos Bonillos Jorge Tudela Pérez Sara Tudela Soriano Andrés Úbeda Fernández Sonia Ugolini Amaducci Roberta Ugolini Amaducci Juan Valero Pablo Sara Valle Esteve Victor Valls Pérez Carla Valls Pérez Pura Vayá Vayá Ángeles Vidal Esparza Melanie Vidal Gómez Joan Vila Boronat Javier Vila Casterá Rubén Vila Navarro Amparo Vila Romeu Alberto Villanueva Ahicart Natalia Villanueva Ugolini Alejandro Villanueva Ugolini Marta Yago Alarcón Marta Zaragozá Zayas

Recompenses JLF

Flama d’Or i Murta Kike Palau Suñer Sonia Serra Plá Ana Aramburu Pina Serigo Montalvá Orón

Flama d’Or Carla Prats Prats Francisco Martínez Gay Víctor Grande Peris Juan García Corral Esther López Rodríguez Flama d’Argent i Murta Sergio Palau Pérez Bernat Maiques Alonso Juan José Cebolla Pardo M.ª Victoria Nájera Pellicer Juan José Molina Tormo Ana Alarcón Segarra Héctor Andrés Julio Amparo Bañón Martínez Beatriz Fernández Hevilla Julio García Gimeno Irina Lucas Bernanbeu Sonia Pérez Alarcón

Luis Pérez Soler Sergi Peris Clari Carmina Puchades Carbonell Sara Tudela Soriano Isabel Garés Sala

Flama d’Argent Emili Sanchis Esparza Paloma Blasco Prats Carla Cañes Camps Amparo Climent Ortega Patricia Collado Pellicer María Garés Sala Carla López Clar Borja López López Pablo Mazo Miró Clara Montalvá Sanjuán Marta Pérez Arenas Alejandro Ruano Selfa Pascual Suñer Soler Laura Trescolí Valls Carla Valls Pérez Rubén Vila Navarro Alberto Villanueva Ahicart Sonia Ugolini Amaducci

#ElCantDelGall

explicació

de la falla

Hui en dia hi ha TROMPELLOTS per tot arreu, per on passes. No ens lliurem dels tararots que acudeixen fent carasses. Però ara en esta ocasió, quan parlem de TROMPELLOTS és el nom d’un videojoc que està creant afició: Un gran circuit de carreres amb competidors molt bons. Amagueu-vos les carteres! S’acosten les eleccions! La falla és -i ens encanta- obra d’un mestre escultor, que ací s’ha guanyat el dret, En RUBEN GÓMEZ ARANDA, de fer el que l’ix del cor, deixant-nos ben satisfets en acceptar l’encomanda. Ací al joc dels TROMPELLOTS corren tots a redolons, ja venen buscant els vots quan venen les eleccions. El Rei Candy és admirable, peladet i somrient, se sembla ací a algun Alcalde que era mestre a Carcaixent. Què dolcet sembla per fora! Més quan hi ha competició, si convé et deixa a la vora per a quedar campió.

#UnLlibretAmbColor

S’acaben les amistats, fins i tot si un aliat en la carrera destaca, de sobte es veurà llançat o a competir en la pista, per no perdre la butaca o per entrar en la llista. El més furiós és Al-Verd que ara està quedant-se groc, pensant que si el lloc el perd per a ell s’acaba el joc. És regidor i és famós, els impostos els ha baixat, però ningú ho ha notat puix és un puntet o dos. Què bonic tindre butaca! I decidir quant es paga, perquè Alzira satisfaça el que s’endú a la butxaca este equip tan “senceret”, on a uns els falta traça i a altres els salven, de fet, els empleats de la casa, l’Ajuntament al complet. I què dir en este dia del retén de policia? Hi ha gent que fa bona cara, hi ha qui posa la que té, ells són els Homes de Sara prestant servei cada dia, mentre van fent i desfent, i ja està en marxa el reté n, per posar la policia a l’hort de Bialcanet.

“Qui no vullga pols que no vaja a l’era”. Lema:

Trompellots

Artista:

Rubén Gómez Aranda

Versos:

Toni Lluís & Enric Xavier

#ElCantDelGall

Però anem passant revista que hui és molt llarga la llista. Si als personatges del joc els trobeu una semblança és per pura coincidència, o és que hi ha qui veu el foc igual com el mal d’Almansa. Dictarem ja la sentència i qui siga igual ho entén, hi ha algú que en vore la falla com té la cua de palla es pensa que se li encén. I entre Facebooks i pancartes d’alguns grupets musicals que tenen nom de mussol, hi ha qui no té bones cartes: bramen les xarxes socials o a algú li han clavat un gol. Les xarxes passen factura a la reina de l’Esport que el barreja amb la Cultura, disparant a dret i a tort. Ja ha armat algun cacauar, però encara ha tingut sort perquè no l’han fet plegar. Avant tots amb la carrera d’un videojoc de bandera! Igual com a les carreres uns juguen per compromís, altres flamegen banderes i es creuen els elegits. -Ara que ho dius és de veres i no és gens extraordinari, ací al joc està Carreres corrent pel Consell Agrari. I arribats on ara som, Browser com era de l’AVA té un molt “bast” coneixement, una finor del repom i a Carreres l’atacava per dins de l’Ajuntament. 36

#UnLlibretAmbColor

Per això al Consell Agrari aprofita per a fer-ho, atacant sempre a diari, fent-li costat al “vaquero” que a l’AVA hui és qui més canta. I se’ls ha vist més d’un dia vindre a cantar les quaranta. I a Carreres si s’encanta cantar també el “Mamma mia!”. Al carrer de l’Hort dels Frares diuen que està TrencaRalph, fent-se fotos tot el dia. I a poquet que tu t’encantes el tal TrencaRalph Pascual es fa una fotografia i ix al Facebook retratat. Hui inaugura una rajola, ahir una paperera, demà serà una farola, després Alzira sencera puix Pascual corre que vola i corre que se les pela. Als muscles del gran gegant, Vanellope Isabelín, va jugant al Cine Exin i també es va retratant, puix li agrada estirar marxes i aparèixer a les xarxes amb posat interessant. Es retrata amb les orquestres, es retrata a les barriades, Vanellope Isabel “Festes” és de les més retratades, perquè el seu somriure expressa orgull de vicealcaldessa. I ací o a Benimuslem, es retrata sense pressa, siga amb Maldita Nerea amb el Tato o Rozalén.

El Rancis Fluggeraraque del que ací aportem raons sempre corre per l’esquerra, cosa que hui li destaque, fugint de les processons o armant també alguna guerra al plenari i comissions. De ser peça en la carrera per l’alta competició, girant la cua ací estem i ara el cotxe no accelera, vorem si arriba al cantó, si “podem” o no “podem” o se’n va a l’oposició. Ai! Rancis Fluggeraraque! Tira un pallús que m’estaque! Taffyta corre i no alena al Sugar Rush referit, on corria més que Elena quan se’n va anar a Madrid. Ai! Quina gran corredora! S’ha quedat ara a una vora! Als plenaris hui està muda, no parla a les comissions, no diu motius ni raons, sembla que està decebuda, deambula pels salons. Si ahir tenia altivesa, hui amb la mirada perduda, recorda que era alcaldessa a part de la més sabuda. No apuntes res, secretari. Si vols saber a què juga ho has de llegir al diari, no vingues més pel plenari perquè allí s’ha quedat muda. I no se n’ha anat a Tous que se n’ha anat a Madrid al Congrés dels Diputats. Ens vol deixar als xics nous al càrrec del seu partit: Déu “mos” pille confessats!

Vorem això com es lliga amb laca, gel o gomina, si no, no té res a fer el jove aspirant que aspira, a ser -si el vot l’il·luminaallò més gran que es pot ser: El nou alcalde d’Alzira i dels regidors el primer. -Si el món sencer fora un ou hi ha qui no en tindria prou! Per això està ací el Doctor Eggman -o l’home de l’ouper si no en teníeu prou, ara sabreu el que és bo i el que és pa de dolor. El Doctor Eggman de l’ou ha eixit d’un ou i dels grans, com ací -a algú li coud’un ou ha eixit Ciutadans i està eixint Som Valencians, per si no en teníem prou. I encara hi ha algun espectre, com voreu per l’edifici de la seu consistorial, que voldria ser electe, fent d’ectoplasma per vici. Des d’altres legislatures hi ha hui éssers d’ultratomba que a les dures, les madures, van en llista i ningú els tomba. Però també hi ha -i ho dicalgun alzireny de talla, que el posarem en la falla perquè ens sembla que és bon xic. Agarrant els cartapasios i apuntant dia que passa, conta els dies que li falten, ací al nostre amic Palacios per a tornar-se’n a casa.

I mentre els altres es maten per no soltar la cadira -com ja s’imaginarandesprés de servir a Alzira ell ix per la porta gran. Xupa xups i caramels, borles en bones remeses, perquè pugueu xuplar bé, mentre vos prenen el pèl i en passar les eleccions incomplisquen les promeses que a cadascú li hagen fet. Confits i sucre a caixons caramels, dolços sucrenys... Quan passen les eleccions ens tocaran bé els coll... (1) ací a tots els alzirenys. També al joc de les carreres hi ha algun faller despistat que de bones a primeres en Juntes Locals Falleres sempre ix ben posicionat. Diuen que el reparador va fer un gran cadafal, a mode d’aparador per fer l’Ofrena de flors: Visca la Junta Local! Perquè per molt que ara digues hi ha qui va d’independent, però abans fou de Vicent i ara diu que és de Bohigues.

Tradueix al castellà les fitxes que jo t’he dit, mira a la Junta Local i veuràs a la carà a u que sempre està allí i que d’allí no se’n va. Visca la Junta Local! I Visca el gran cadafal que l’artista ha construït! I fins ací hem arribat enguany amb este relat. Ho hem fet de forma planera. I qualsevol coincidència serà per casualitat de forma clara i sincera, o per la pura evidència de que algú ha eixit retratat. Queda vist per a sentència! Qui ne vullga més ja ho sap: Que seguisca la drecera i es passe per La Gallera que és una falla amb trellat. Aplaudiu si us ha agradat! Per cert si no li ha agradat a algú -o a l’autoritatcrec que la cosa està verda, puix ben dit, la veritat, ens importa una gran m... (2) L’explicació s’ha acabat!

Això es diu independència i el més pur desinterès, exercint la “coherència” per la banda del revés, així hi ha alguns com si res. Hi ha roges -en valenciàde fitxes al cadafal que l’ha artista ha construït.

(1) Gònades reproductives masculines, freqüentment emprades com a exabrupte genuïnament valencià. Constitueix ací rima consonant amb caixons” i “eleccions”. (2) Forma comuna de referir-se a l’excrement o matèria fecal. Constitueix ací rima consonant amb l’adjectiu femení “verda”.

#ElCantDelGall

Salutació del President Infantil Pablo Jordán i Agraz

Des de les pàgines d’aquest llibret, que és la presentació de les nostres Falleres Majors i Presidents i testimoni de totes les vivències conegudes al llarg del nostre any faller, vull expressar la satisfacció de ser President Infantil de la millor falla del món. No m’ho creia el dia que el nostre President Epi va dir el meu nom al saló de la falla: va ser una gran sorpresa que els meus pares em tenien preparada i havien tingut cura de dur en secret, i vaja que ho van aconseguir sorprenentme per complet, i regalant-me així, un moment tan meravellós com eixe. Vull felicitar a la nostra Fallera Major Infantil Anna, a la que acompanyaré en tot moment i amb la que estic segur compartiré un any inoblidable, on gaudirem i ens divertirem moltíssim: cada minut serà especial per a nosaltres. Vull també desitjar un regnat meravellós a Maria, la nostra regina i Fallera Major, amb la companyia d’Epi: amb ells formarem un gran equip i junts deixarem a la falla en el lloc que es mereix.

#UnLlibretAmbColor

Els meus agraïments especials als meus pares i a la meua germana Adriana, per fer realitat el meu somni, i pel recolzament que sé que em donaran en tot moment, i com no, a la resta de la meua família, sempre al meu costat. Gràcies, per descomptat, als meus amics i amigues galleros, per l’alegria que em contagien cada dia, i a Carlos i Àlex, per donar-me tants consells per a ser un President com ells ho han sigut els anys anteriors. Han deixat el llistó molt alt i faré el possible per mantenir-lo. I com no, als Mansos, fallers amb molta solera i a tota la comissió gallera pel vostre suport i mostres d’afecte. Vos convide a passar les millors Falles i viure-les al màxim! I com el nostre lema diu enguany: festa, música, pólvora, color i un desig… VISCA LA FALLA LA GALLERA

#ElCantDelGall

Pablo, et desitge que pases un feliç any com a President infantil de la Falla la Gallera. Que gaudeixes sempre molt i en la millor companyia. El teu amic Álvaro Pablo, estic orgullosíssima de que enguany sigues el President Infantil de la nostra comissió, perquè ho vas a fer fenomenal. Espere que t´ho passes molt bé amb tots els teus amics. María Miró.

Estimat Pablo, em vaig alegrar el dia del teu nomenament, quan vaig veure que lésdeveniment tágafava per sorpresa i tu témocionaves. El grup dámics ja portem tres Presidències consecutives i ja ha deixat de ser una anècdota. Per això, sé que seràs un gran President Infantil i que la teua família estarà orgullosa de tu. Anem creixent i fent-nos majors i segons diuen el pares, són pocs els records dáquesta època els que finalment queden a la memòria. Jo supose que no serà el nostre cas, ja que la circumstància del teu càrrec fa que siga un temps molt especial, no sols per a tu, sinó també per tots aquells que volem acompanyar-te i estar al teu costat. Sempre recordarem lány que Pablo va ser President i que ho passàrem dállò més bé. Visca la Gallera i visca el seu President Infantil! Miguel Remigia Climent

Ara si, Pablo... Enguany et toca a tu!!! La meua família i jo desitgem que siga un any inoblidable per a tu i tota la teua família!! Segur que deixaràs el pavelló ben alt i gaudiràs de cadascun dels actes fallers!!! Enhorabona i a gaudir!!! Un besot!!! 40

#UnLlibretAmbColor

El teu amic Carlos i familia

No imagines la il·lusió i satisfacció que vaig sentir al dir-me la teua germana que eres el President Infantil per a present exercici. Un somni que tant ella com jo anhelem des de fa molts anys, representar nostres comissions. Estem convençuts que gaudiràs cada acte com si fos l’últim, que representaràs a la teua falla per tot arreu amb un meravellós somriure, ballaràs cada pasdoble amb l’elegància que et caracteritza i guardaràs cada record al teu cor per tal de no oblidar aquest any tan meravellós. Desitgem que tingues un exercici faller inoblidable i amb tu s’inicie un llinatge faller a la família. Enhorabona Pablo! El teus cosins Alba i Joel.

Pablo, amiguet, portem m o l t s a n y s junts i segur que aquest any serà inoblidable, tant per a tu com per a nosaltres. Som gallets i “mansets”, gaudeix de cada acte i sobretot, gaudeix-ho amb la gran família que tens. Desfilarem, riurem, tirarem coets per tota Alzira i segur que guanyem el primer premi en la falla, el teatre i el llibret. Amunt la Gallera! Família Camarasa-Garcia

Pablo, et desitgem un any fantàstic junt a la teua comissió. Per fi, ha arribat el teu any com a President infantil i segur que el gaudixques “a tope”. La xaranga anirà darrere de vosaltres tot l’estona i no podreu parar de ballar i riure. En les despertades, seràs el primer tirant coets i sentiràs l’olor de la pólvora, que tant t’encanta. Felicitats de part de la família Cebolla Carrió.

Pablo, quí m’anava a dir que el meu nét seria president faller i més si cal de la Falla la Gallera Hort dels Frares. Quin orgull que senc de voret tan guapo acompanyat per tota la comissió. Saps que estaré recolçant-te en tot moment i de segur que el teu Bubu des d’allà dalt estarà presumint de nét. T’estime molt. Sacra

Pablo, este any disfruta molt de tots els moments que vas a viure, seràn emocionants, divertits, únics. Les falles ja no seràn igual per a tu per què las vas a conèixer de ben propet, desde dins i ara endavant Amb un color especial. Àlex i Paula.

Enhorabona Pablo ,esta falla no podría tindre millor representant.Et desitgem que te ho pases molt be i que aquest any siga molt especial per a tú. Paco i Sara

Vos desitge que amb Epi i María, i al costat de les vostres famílies i de la comissió, disfruteu com els millors representants que esta falla podia tindre. Espe

Estimat Pablo, des de Campo de Criptana, la teua família, los Fuentes, estem molt molt orgullosos i contents de que tú, el nostre cosí, representes a la Falla la Gallera este any 2019. De segur compartirem alguns moments amb tú, no ho dubtes. Esperem que tingues un any inovidable. T’estimem molt Pablo!!! Tia Carmen i cosins

És futboler Però del Madrid Es jovenet, Però molt simpàtic És menjador , Però celíac És faller d´Alzira Però es el presi infantil de la Gallera. Epi

Pablo, aquest és el teu any faller. Desitgem que gaudisques al màxim el teu any. De segur que ho faràs genial i viuràs plenament. Enhorabona, perquè vas a ser un grandíssim President. Família Bertomeu Canet.

Hola Pablo! Estem molt contents de que hages aconseguit representar un càrrec tan important com és el de ser President Infantil de la teua comissió, i que al mateix temps, tanta il·lusió et feia. Esperem i desitgem que aquest any siga inoblidable i estiga plé de records i emocions, i a més, que gaudeixes d’aquesta gran festa com a representant de la teua falla. Estem segurs que compliràs molt bé amb les teues obligacions al costat de la teua fallera major infantil i també amiga Anna, i mai t’oblides que estarem sempre al teu costat gaudint de la teua felicitat i alegría. Comença una de les experiències més boniques, agradables i inoblidables de la teua vida. Et volem. Tios i teta Gemma

#ElCantDelGall

Per un any ple de màgia, bons moments i records inesborrables. Gaudeix al màxim, és el teu moment. Enguany et toca ser President Infantil de la teua falla i sabem que sabràs ser un gran representant, ja que dus les falles al cor. De part dels teus cosins i la teua neboda desitgem que es complisquen tots els teus somnis. El conte ha començat i amb ell el teu regnat. T’estimem Pablo! Teta Rosa, David i Ariadna

Pablo, com bé saps, som amics de fa molts anys i tenim un feeling especial des que ens coneguem. Pense que esta aventura i oportunitat que ens brinda la millor falla d´Alzira anem a gaudir-la al màxim junts. Estic molt contenta de que sigues tu qui vinga a arreplegar-me per a anar als actes i que estigues al meu costat en cadascú d´ells. Estic segur de que seràs digne successor del meu germà i amic teu Àlex, no podia passar a millors mans la Presidència Infantil. “Manses” famílies tenim que de segur ens acompanyaran i ajudaran en cada moment, junt a Epi i María… Quin “equipàs”!! Anem a per totes, Pablo!! Amunt La Gallera Anna Sanchis Tauroni F.M.I. 2019 42

#UnLlibretAmbColor

Pablo, aquest any com a president va a ser molt especial per a tú i per a la teua famíla, te desitgem que tingues unes falles estupendes i així les tingues a la teua memòria per semDes de ben menut t’he vestit de faller i ara pre. tinc l’orgull de poder fer-ho com a Presi- Rícar i Adela. dent Infantil. Esperem que gaudisques cada segon al màxim, visques amb il·lusió cada acte, se t’erice la pell en sentir l’olor a pólvora i sigues capaç de somiar despert per tal de recordar cada instant. Ens sentim molt orgullosos en veure’t desfilar com a màxim representant de la teua comissió, però qui segur estaria més orgullosa que nosaltres, si cap, és eixa estrelleta que brilla al cel d’una forma especial, la iaia Rosa. Estem segurs que haguera sigut la més feliç del món en veure el seu nét ofrenar amb devoció nostra patrona com a President Infantil. Un bes molt fort, felicitats i enhorabona! Els tios Rosa i Enrique.

Pablo, este any és el teu! Sé la il·lusió que et feia ser President i estàs demostrant les teues ganes. Sempre tens un somriure en la cara i ens transmets la teua alegria a tots! Per això m’alegre molt de compartir este any amb tu. A gaudir-ho al màxim! María.

“De mansos, mansitos!!!”, Pablo és un gran President Infantil, fill dels nostres amics Raquel i Juan, i li desitgem gaudir d’un meravellós exercici faller, en companyia d’Anna, eixa Fallereta Major Infantil que tant volem, i de Maria i Epi. Gran representació de la nostra Falla!!! Amunt!!! Família Maiques García. #ElCantDelGall

#UnLlibretAmbColor

#ElCantDelGall

a La fallera Major Infantil Anna Caterina Sanchis i Tauroni Als teus ulls dus el sol, la llum del dia,

Seràs de les xiquetes la primera.

només madura el fruit de l’alegria

Noble ensenya, estendard de la Gallera,

ninetes de somriure i de promesa, a les teues mans naix la tendresa.

Cada dia és un nou món per descobrir,

Alzirenya. Quasi res! I valenciana.

caliu del teu somriure, dolça Anna.

a les gotes que redolen de rosada.

Has vingut per regnar i ser fallera,

entre pètals i amb l’estel clar de l’albada.

seràs hui l’orgull de tota Alzira,

Tens la vida per jugar i per gaudir,

Roses verges i fragants, dolçor de mel,

irradiant per on passes alegria,

tens la gràcia i li l’has duta a la Gallera.

il·luminen als teus ulls la llum de l’alba,

A la banda que al teu pit portes creuada

al teu cor reviu l’espurna de la falla.

renaix d’unes taronges i una flama,

noves flames que per tu graten el cel,

un vell gall en mil batalles victoriós

or brodat i un bell nom per al record.

No ho oblides, gaudeix guapa fallera

i duràs ben alt el nom de LA GALLERA.

Toni Lluís

#UnLlibretAmbColor

#ElCantDelGall

Anna la increïble. Eres un trosset de cel que Déu ens ha enviat a tota la família. Gaudeix del teu càrrec com Fallera Major, somni que tenies i que s´ha fet realitat. Segur que trasllades la teua alegria i afecte a tots els membres de la comissió, t’estimem!! Els teus iaios Emilio i Glòria

Annita, estem segurs que enguany ho faràs molt bé. Sabem la il·lusió que et fa ser Fallera Major Infantil de La Gallera i estem segurs que seràs la més guapa de totes les Falleres Majors. Gaudeix, que el temps passa volant, i sigues tu mateixa!! T’estimem. Iaios Emma i Augusto Anna Caterina, la teua estimada falla La Gallera ha sabut triar a una gran fallera que representarà amb gran orgull i simpatia a tota la seua comissió, i eixa eres tu. Els teus cosins i tios et desitgem un feliç regnat, en el qual visques amb molta emoció cada moment i acte faller fent, de cadascun d’ells, una experiència única i inoblidable per a tu, per a la teua família i per a la gran falla a la que representes. Visca Anna i visca La Gallera! Família Domínguez -Sanchis

Anna! Estic molt contenta de que sigues tu la Fallera Major Infantil. Eres molt dolça, alegre i vius les Falles amb molt de sentiment! Ens esperen moments molt emocionants juntes. Aprofita este any que és únic i que et deixarà records que no oblidaràs mai! María Anna, Annita, saps que per a mi eres com una germana. Et conec des de fa uns quants anys i cada vegada estic més content de que sigues tu la meua Fallera Major Infantil. Em sent molt afortunat de ser el teu “Presi”. Amb tu i la teua família tot és més fàcil i per tant, de segur que enguany, el nostre any, gaudirem al màxim junts en tot moment. Tenim moltes coses en comú, però sobretot ens agrada moltíssim vestir-nos de fallerets i fer-nos fotos, i selfies... Veritat, Anna? Saps que estaré al teu costat per a aprofitar cada moment. Ens ho passarem “pipa”, sempre acompanyats de María i Epi, els nostres companys de viatge. Visca la nostra Fallereta Major Infantil! Pablo

Per eixa mirada, per eixa careta, perquè eres inquieta, per eixe somriure de “pilleta”, per tot això, no podríem tindre millor Fallereta Major Infantil. Epi i Espe

Anna, et desitgem que estes Falles siguen inoblidables i que disfrutes molt. Estem segurs que enguany la comissió lluirà una meravellosa Fallera Major Infantil. Un bes molt fort. Paco i Sara 48

#UnLlibretAmbColor

Anna, volem desitjar-te un any molt feliç, gaudeix de tots els moments que vas a viure! Visca la Fallera Major Infantil!! Pellicer Palacios

Anna, et desitgem un any ple de diversions i sorpreses. Sabem que volies ser Fallera Major Infantil des de fa temps i ara ho has aconseguit. L’any passat gaudires amb nosaltres i ara eres tu la regina de la nostra falla. De segur serà inoblidable per a tu i la teua família. Estarem amb tu sempre. Àlex i Paula.

A Alzira hi ha una falla amb gran solera que té una gran xicalla molt festera. La seua Fallera Major Infantil és Anna, té un gran estil i alegria emana. Aquest any van a disfrutar la seua família i ella, gran sonriures va a aportar i tot eixirà de meravella. Vixca la falla la Gallera, i vixca Alzira fallera!

Anna no saps com de contentes que estem de que enguany sigues la Fallera Major Infantil de la Gallera, és un honor per nosaltres poder gaudir-lo amb tu. Que sàpigues que t’estimem molt, eres una amiga molt especial per nosaltres, sempre tápuntes a tot, i ara que vas a ser la regina de La Gallera, nosaltres serem també part de la teua Cort. Allà on es necessites ens tindràs: segur que ho fas tan bé com ho va fer lány passat el teu germà Àlex… Tens el millor exemple possible en ell, ha de ser per a tu un espill. El teu somni s´ha fet realitat i nosaltres formarem part déll cada dia. Visca la Fallera Major Infantil de La Gallera!! Les teues amigues

Anna, t’estime! Marisa

Anna, vàrem estar al costat d´Àlex l´any passat quan fou President Infantil de la Gallera i ara és el teu torn i anem a estar, si cap, amb més força animant-te i acompanyant-te en cada acte faller. Ballarem amb tu en les escales de la Gallera i gaudirem d’un any meravellós junts. Els mansets Per fi s’ha complit el teu somni, Anna. La teua gran il·lusió de ser Fallera Major Infantil de la teua falla, i tot aquell que et conega, sabrà que aquest va a ser el teu any, el que més vas a gaudir acompanyada de la teua família, amics i fallers de la comissió. Família Santamaría Gisbert Estem molt orgullosos de que Anna, filla dels nostres grans amics Emilio i Consuelo, siga Fallera Major Infantil de la nostra volguda Falla, seguint la millor tradició mansa, i li desitgem a tota la família i al seu president Pablo, i família, així com a Maria i Epi, que gaudisquen d’un gran any. Família Maiques García

#ElCantDelGall

Anna, enguany vas a gaudir d’un somni meravellós que qualsevol xiqueta valenciana desitjaria viure. Eres la Fallereta Major de la nostra falla, un càrrec especialment dissenyat per a tu, perquè eres divertida i extravertida. Sabem que t’encanta la festa, la música i la traca. Tranquil·la que tindràs de tot. T’estimem. Família Cebolla Carrió

Hola, Anna! Este any tu eres la Fallera Major Infantil de la Gallera. De segur que anem a veure’ns en un muntó d’actes i així, gaudirem d’un any molt especial per a totes. Algunes de nosaltres ja vam ser Falleres Majors l’any passat i, per això, sabem que serà un any que no oblidaràs mai. Esperem divertir-nos molt amb tu i et desitgem tot un món d’experiències meravelloses. Les teues amigues Inés, Paula, Leyre, Irene, Carolina, Natalia i Claudia.

Anna, ens coneixem des de ben menudes i les tres sabem tots els passacarrers que juntes hem gaudit. Estem segures que serà un any molt especial per a tu i la teua família. Estarem al teu costat per a gaudir tota la teua il·lusió. Enhorabona!! Carmen i Rocío

Anna, la família Marco Rosell et desitgem que tingues un feliç regnat gall, de segur que representes dignament la comissió junt al teu President Pablo. Visca la Gallera!! Fam. Marco-Rosell

Anitaaaaaa!!! Gaudeix “a tope” d’aquest any!! De segur serà un dels millors de la teua vida!! Nosaltres estarem al teu costat! Un besot per a tu i tota la teua família!!! Família Sarrió Climent

Anna, nostra Anna… Quina il·lusió tenies... Un somni fet realitat i allí estarem per a lladrar al teu costat en tots els actes!! Guaaau, quin privilegi!! Enhorabona!! Poncho i Leia

Anna, sé que ho vas a fer súper bé, gaudeix com tu saps, i quan tingues temps, vull que m’ensenyes a fer slimes, que ho fas de categoria. Maria Miró

Anna ,et veig molt contenta i és que per a tu aquest any és molt especial. Estàs més feliç que mai, la teua careta ho diu tot! Desitge que aquestes falles t´ho passes “bomba” amb tots nosaltres que estarem al teu costat. Felicitats Anna. Carla Prats

Enhorabona Anna! De segur que els teus pares et regalaran un immillorable regnat com a Fallera Major Infantil de La Gallera. Gaudeix del teu any Rafa i Arancha

#UnLlibretAmbColor

Anna, et desitgem que passes un bon any, rodejada de la teua família i amics de La Gallera, i que l’amor per la nostra falla que els teus pares t’han transmés faça que aquest any siga inoblidable. I si poguera ser tindre un bon premi a la falleta seria redó. Un bes de Rícar i Adela.

Annita, nosaltres t´estimem molt i sabem que ho faràs d´allò més be, perquè eres una fallera de cap a peus i amb el teu somriure has conquerit a tota la falla, i de segur que aquest any ho gaudiràs. Aprofita tots els moments, gaudeix de cada acte i sobretot, gaudeix-ho junts a tots nosaltres, perquè segur que aquest any el recordaràs durant tota la vida. Família Camarasa-Garcia

Per a Anna, la Fallera Major Infantil més guapa de La Gallera. Esperem que gaudisques molt enguany amb tota la teua família i que no ho oblides mai. Rosa i Àlvaro

Anna, ens coneguem ja fa molt de temps, més de la meitat de les nostres vides i estic molt contenta de que sigues aquest any Fallera Major Infantil de La Gallera . Et veig molt il·lusionada i estic segura que ho faràs molt bé. De segur que ens riurem juntes i plorarem juntes, cantarem, ballarem i en algun moment es barallarem, però a l’instant estarem abraçant-nos... Com hem fet més de la meitat de les nostres vides. I ja saps que estaré al teu costat i si cal, agafant-te la mà, com férem en la nostra primera aventura, en el nostre primer dia de col·legi. Paula Remigia Climent

He trobat una floreta bonica i rosa que amb il·lusió desperta quan març s’apropa Contenta desfila vestida i amb llum el sol l’admira és Anna la nostra fallera la més guapa de la Gallera Darling Canet i Beneyto FM 2018

Estimada Anna, Des de de molt menudeta has viscut el món de les Falles “a tope”, ja que la teua família és de les “falleres/galleres” de cor i ànima. No se’n perden una!! Que si les mascletaes des de el balcó de ta casa, que si el teatre, que si el llibret, el teu germà Presi, les albaes... Aquest any encara serà més màgic i inoblidable. Així que agafa forces i a gaudir!! Enhorabona i Visca la Fallera Major Infantil de la Falla la Gallera!! Familia Esparza Alamanzón

Si la falla busca alegria Si la falla busca simpatia Si la falla busca diversió, Amb Anna i Pablo tindran Una gran representació Gaudiu, balleu, somrieu en cada acte. Aprofiteu cada minut, perquè així fareu feliços a les vostres famílies i amics, entre els que ens incloem. Estem segurs que deixareu el pavelló molt alt. Vos estimem. Família Terol Nebra

Estimada Anna, Quina alegria i quina il·lusió vaig sentir en rebre la notícia del teu nomenament com a Fallera Major Infantil de La Gallera. És un gran honor ser Fallera Major Infantil, açò serà un record inesborrable de la teua memòria que recordaràs amb gran afecte i emoció per sempre. Sé que en estos moments estaràs nerviosa i emocionada, per això, permet-me que et done un consell com amiga i padrina. Deixa fluir els teus sentiments més sincers des del més profund de tu. No te talles. Deixa que t’envolten d’alegria i il·lusió contagiant a tots els que t’envolten, i a mi mateixa. Ja vaig veure en un vídeo que tens grans facultats per compartir els teus sentiments. A mi també se’m brollaren les llàgrimes. Però d’alegria, en veure com d’emocionada estaves. Sé que estàs gaudint de tots eixos moments màgics que durant tot el teu regnat s’han anat succeint, i compartint-los amb eixos grans fallers que són els teus pares, el teu germà i tots els teus amics. Estic molt feliç de poder compartir amb tu alegria i il·lusió. Amunt La Gallera!!! Amor i Julio

Sabem la il·lusió que et feia ser Fallera Major Infantil de la Gallera i ha arribat el moment. Gaudeix de cada acte, de cada presentació, de cada passacarrers i de cada dia de Falles, perquè és una experiència meravellosa on vas a conèixer a molta gent, i serà un record per a tota la vida. Nosaltres quatre anem a estar al teu costat per tal que tot siga perfecte. Un bes molt gran. Família GarcíaSuñer

#ElCantDelGall

#UnLlibretAmbColor

#ElCantDelGall

A la meua Cort d’Honor Benvolgudes falleretes! Enguany és un any especial, perquè tinc la sort de representar junt a Pablo a tota la comissió infantil de la meua benvolguda Gallera, i això és tot un orgull per a mi. Ara que s’apropen falles estic més il·lusionada que mai, estic ansiosa perquè arriben eixos tres dies que anem a viure juntes i que tants bons moments compartirem. Estic segura que com a mi, a totes vos encanta l’olor de la pólvora, l’olor de la traca cremà, que quan ix un dia assolellat penseu: hui fa dia de falles! Que esteu desitjant menjar xocalate amb bunyols a les despertades i ballar fins a la nit amb el ritme de la nostra xaranga. De segur que ja esteu pensant en treure els vostres vestits i ficar-vos els monyos per eixir a eixos passacarrers tan divertits, però sobretot, sé que totes tenim les mateixes ganes de compartir juntes el nostre sentiment faller, perquè totes lluïm el nostre gall amb més orgull que cap altra fallereta. Per tot això, i per tot els que ens queda per viure aquest any, sé que totes vosaltres sou la millor cort d’honor que una fallera major infantil pot tindre, i jo estic molt feliç de poder representar-vos a totes, perquè sou les falleretes més boniques de tota Alzira. Ara, sols em queda donar-vos les gràcies per acompanyar-me en un any tan bonic per a mi, un any que no podré oblidar mai, i demanar-vos que disfrutem juntes les falles 2019. Amb moltíssima il·lusió i amb moltes ganes de falles. Vostra Fallera Major Infantil 2019. 54

#UnLlibretAmbColor

Anna Sanchis i Tauroni

Carmen Aguilar Pellicer

Rocío Bertomeu Canet

Natalia García Soler

Carmela García Suñer

Marta García Suñer

Paula Maiques García

María Miró Tudela

Daniela García García

Elisa Pellicer Palacios

Sol Pellicer Palacios

Carolina Salvador Bernabeu

Concha Aguilar Pellicer

Paula Salvador Bernabeu

Paula Remigia Climent

Valeria Suñer Ugolini

Paula Cebolla Carrió Cort de la FM d’Alzira 2019

#ElCantDelGall

Comissió Infantil President Infantil

Pablo Jordán Agraz

Fallera Major Infantil Anna Caterina Sanchis Tauroni Delegat de JLF Alejandro Sanchis Tauroni

Vocals

Carmen Aguilar Pellicer Concha Aguilar Pellicer Vicent Aguilar Pellicer Clara Andrés Fernández Rocío Bertomeu Canet Quique Camarasa García Enrique Camps Alamanzón Laura Camps Alamanzón Martín Carretero Canet Paula Cebolla Carrió Octavio Cuenca Gómez Ede Cuenca Gómez Bruno Díaz Mena Amadeo Ferrán Aramburu

Laura Ferrer Desantes Marta Ferrer Desantes Norbert Ferrer Tribaldos Tomás Ferrer Tribaldos Juan Ferrer Vila Rodrigo Ferrer Vila Marta Ferrús Aparisi Juan Luis Galindo Portero Maria Galindo Portero Carlos Gallego Martínez Borja Gallego Martínez Daniela García García Natalia García Soler Marta García Suñer Carmela García Suñer David González Colomina Paula Maiques García María Miro Tudela Soraya Moreno Sarió Martina Olmo Sampedro Gema Orts March Paco Palacín Serra Roberto Pellicer Julio Elisa Pellicer Palacios Sol Pellicer Palacios

Miguel Remigia Canet Paula Remigia Canet Carolina Salvador Bernabeu Paula Salvador Bernabeu Carlos Sarrió Climent Lourdes Sebastiá Pastor Guillermo Serra Carrió Nacho Serra Mancebo Gonzalo Serra Mancebo Paolo Suñer Ugolini Valeria Suñer Ugolini Rodrigo Úbeda Herrero

Martín Carretero Canet

Vicente Aguilar Pellicer 56

#UnLlibretAmbColor

Quique Camarasa García

Tomás Ferrer Tribaldos

Norbert Ferrer Tribaldos

Eder Cuenca Gómez

Octavio Cuenca Gómez

Bruno Díaz Mena

Amadeo Ferrán Aramburu

Rodrigo Ferrer Vila

Juan Ferrer Vila

Alex Sanchis Tauroni

Paco Palacín Serra

Roberto Pellicer Julio

Miguel Remigia Climent

Carlos Sarrió Climent

Guillermo Serra Carrió

Gonzalo Serra Mancebo

Nacho Serra Mancebo

Paolo Suñer Ugolini

Rodrigo Úbeda Herrero #ElCantDelGall

explicació de la falla Infantil Lema: Desitjos Artista: Borja Lorente Versos: La comissió

del monument

Ací comença el conte “Desitjos”, d’aquesta gran Comissió, que hui fem tots els fallers, amb una gran il·lusió.

El temps passa volant i els menuts es fan grans la màgia ens esta envoltant i a tot arreu la farem arribar.

Desitjos que obrin gana, els que té el jove cuiner, fent cuina de filigrana, somia guanyar MasterXef.

Geni, concedeix-nos els desitjos, aquest grup de monument, demanem el primer premi, per a fer uns grans festejos.

Aquest nano de la falla, que és cuiner reconegut, per aquest any ha volgut, fer-nos un menú de talla.

Aquest geni farà realitat, tot allò que desitgem, guanyar sempre amb humilitat, sempre gaudint del que fem.

El nostre president, és celíac, i al pobre cuiner, el porta de cap.

El geni tres desitjos donarà dos per fer joiosa xicalla i el que mes importarà un per poder pagar la falla.

Aquest cuiner no està gens flac es conscient i ho vol fer perquè cuina per al celíac.

Al gran arc de Sant Martí preguem, que en falles brille el sol per poder desfilar en els xiquets d’aquesta gran Comissió.

Ser cuiner i cuinar molt fer sopars i dinarets, suquets de peix, calderets i un bon arròs caldoset.

L’arc de Sant Martí gaudeix quan cau una goteta però res deslluirà aquesta la nostra falleta.

La falla s’ha creat, pel desig d’una fallera, que volia fer realitat, ser fallera a la Gallera.

Ací tenim a Cupido, coronant nostre monument, i sols a ell li demanem, molt d’amor i germanor, per a totes les Comissions.

Desitjos de nostra infantesa... Que el peluix es faça gran donant-nos amor i tendresa de menuts fins als noranta anys. 58

#UnLlibretAmbColor

Desitgem un món blau i verd, sense cap guerra ni fam, on tots estimem la Pau, I no el borinot de Trump.

#ElCantDelGall

I el nostre monument, ple de cors per tot arreu. i el nostre artista content, perquè diu que “no té preu”.

En aquesta falla, tenim un faller molt ben acabat que volia ser astronauta i en el camp de golf la seua nau va crear.

El pirata del vaixell quan arriba a bon port demana una forta ovació per a no tindre mala sort.

Volia ser astronauta per a la lluna arribar a’ha dona que no hi havia falla i em vaig haver de tornar.

Un pirata sense amor sembla un falleret sense traca encara que li falta una pata (cama) Sempre busca germanor.

Enguany l’astronauta content estarà perquè la mascletà aèria des de l’espai veurà.

Si el pirata “patafusta” un tresor es vol trobar el pas haurà d’ajustar per a l’ofrena acabar.

Astronauta jo vull ser per veure a la xicalla a aquesta comissió voler gaudint de tota la falla.

Vaig desitjar ser pirata , creuar mars, conéixer mons, trobar en illes, sirenes i descobrir molts tresors.

Aquest planeta és tan meravellós que ja tenim fins fallers pel món.

La lleialtat d’una mascota és comparable a la d’un falleret quan crema el seu monument plora amb gran sentiment.

Si comissió tu buscares casal, alegria i bon estar en la Gallera Hort dels Frares amb el president has de parlar.

De un príncep vols un beset sempre tendre i dolcet que ens alegre nostra festa la festa de Sant Josep.

La del “Un, Dos, Tres” ens va visitar rialles, música i balls al seu cor ho va sentir així som els galls sempre estem per millorar.

La nineta viure vol posar-se monyo i peineta i lluir-la com un sol quant passeja a la placeta. Tenim ací al rei Jaume, al seu cavall ben muntat, I al nadal ja ho va dir Alzira fallera vol conquerir. El dia de la plantà per al nostre president tot és bonic i un esglai com l’astronauta quan ix a l’espai.

#UnLlibretAmbColor

Les falles d’amor entenen ja que no és casualitat que tots els fallers ploren quan l’exercici ja ha acabat El món es basa en desitjos que sempre es volen complir com el desig d’aquesta falla que de goig volem omplir. Aquest peluix representa el desig d’un gran faller que a poc a poc ell lluitava Pels galls i el món sencer.

A una mascota volguda que ens acompanya en la llar sempre hauràs de cuidar-la així som els que ens sentim galls.

Ser Cupido jo em propose buscar l’ amor per a tots llance les fletxes a l’aire i trobe bons somniadors.

Com un desig de xiqueta, que es va fent realitat, ara a la seua fallera, representa amb veritat.

És tal la seua bellesa, tan exòtica i vital que la mira amb tendresa tota classe d’animal.

El món es basa en desitjos, que sempre es volen complir, com el desig d’aquesta falla, que de goig ens vol omplir.

Aquest príncep de princeses poc entén però el que debò jo no comprenc és que al cau de la Gallera trobarà la més fallera.

Somies en ser fallera de la teua comissió i com els somnis es compleixen aquest any portes la banda que ens representa amb gran emoció.

Molt orgullosa has d’estar, de ser d’aquesta gran comissió desitjos compliràs mil, al ser Fallera Major Infantil de la falla la Gallera.

De ma casa sóc el príncep, i la meua dona la regina, però prefereix ser gall, de la Gallera a la Xina.

Ser Fallereta Major de la seua comissió, desitjava amb gran anhel i amb una gran il·lusió ho aconseguí a la primera hui és la nana més feliç de la falla La Gallera.

Volem complir molts desitjos I fer feliç als xiquets ací tenim tots els mitjos La Gallera ho te fet....

Recompenses Infantils

Qui ens ha fet el monument és un artista genial interpreta els sentiments d’una manera especial. Els desitjos més estranys dels xiquets de La Gallera els ha tret a la primera, d’una forma molt cabal.

Coet d’Or Rocío Bertomeu Canet Juan Ferrer Vila Coet d’Argent Rodrigo Ferrer Vila

#ElCantDelGall

Premis 2018

Falla Infantil 3er premi, Secciรณ Segona Millor Ninot de Secciรณ Segona 62

#UnLlibretAmbColor

Falla Gran 5é premi, Secció Segona 2n premi de llibret gran 36é premi promoció i ús del valencià #ElCantDelGall

DISSABTE 29 DE SETEMBRE A les 8:00 h, “el Clàssic” entre fadrins i casats, amb lássistència del VAR (i de l’altre BAR). Enguany, a més, tinguérem la novetat del partit dínfantils i pares. A les 12:00 h, celebràrem el Mig Any Faller. Tinguérem concurs de paelles i altres activitats com de costum, amb l’actuació -després de dinar- de la nostra Gran Xaranga “Élite”. Com és costum, el nostre President s’oblidà de donar els premis, però vam ballar, vam riure i vam gaudir del dia fins que el got aguantà. DIUMENGE 30 DE SETEMBRE Com és tradicional, els representants de la nostra Comissió van assistir a la Missa Major i posterior processó de la Mare de Déu del Lluch. DISSABTE 6 DÓCTUBRE A les 20:00 h, en La Gallera, nomenament de les nostres Falleres Majors, xiqueta Anna Sanchis Tauroni i senyoreta Maria Lairón Peris. Assistírem al discurs del nostre President que ens deixà aclaparats i seguidament, sopàrem tots junts en els nostres meravellosos Salons Daurat i Àrab. DISSABTE 27 DÓCTUBRE A les 19:00 h, a lÉxcel·lentíssim Ajuntament dÁlzira tingué lloc la Proclamació de la Fallera Major de la ciutat i Regina de les festes 2019 i de la Fallera Major Infantil. Els nostres representants ens deixàren en bon lloc. DISSABTE 3 DE NOVEMBRE A les 19:00 h, al Gran Teatre, la nostra Fallera Major María i el nostre President Epi acudíren a la Presentació i Exaltació de la FM d’Alzira i a la Imposició de bandes a la seua Cort d´Honor i a les Falleres Majors de les comissions falleres. Eels nostres representants eixíren els últims de la Sala, com és costum, esperant el seu xófer particular Jose. DIUMENGE 4 DE NOVEMBRE A les 12:00 h, al Gran Teatre, Anna i Pablo ens representàren en la Presentació i Exaltació de la FMI dÁlzira 2019 i en la Imposició de les bandes a la seua Cort d´Honor i a les Falleres Majors Infantils de les Comissions Falleres. 64

#UnLlibretAmbColor

DIUMENGE 25 DE NOVEMBRE A les 12:00 h, al Gran Teatre, tingué lloc el lliurament de recompenses, enguany arreplegàrem tant or que fins i tot pensàrem en contractar als de GFS per poder tornar a casa. DIUMENGE 20 DE GENER A les 9:00 h, Café and llet i unes cassalletes in the Garibaldy per tal de preparar els últims detalls de la Presentació Infantil. A les 12:00 h, a la Sala Rex Natura, tingué lloc la presentació de la nostra FMI Anna Sanchis Tauroni i la seua Cort d´Honor. Després de desfer els rams de xuxes dinàrem; bé, primer ens omplírem de cassalletes i licor dárròs, que està ara tan de moda. Per la vesprada tinguérem l’actuació del mag, que no va fer desaparéixer ningú. DIVENDRES 8 DE FEBRER A les 20:30 h, al Saló Daurat de la Gallera, presentació del Llibret El Cant del Gall corresponent a este exercici. DIJOUS 14 DE FEBRER A la Casa de la Cultura dÁlzira, s’inaugurà lÉxposició del Ninot. Uns dies abans férem el tradicional Viacrucis del ninot de lágonia des dels tallers dels nostres artistes. DISSABTE 23 DE FEBRER A la Sala Rex Natura, -on de segur que queda algú des de la Infantil-, a les 18:00 h, Presentació de la nostra Fallera Major, María Lairón Peris i la seua Cort d´Honor. Esperem que enguany més falleres es queden en léscenari, si no, ens costarà a Paco i Tato posar-nos les pintes, (serà prou complicat, ja que un té el cabell curt i blanc, i láltre quasi no en té). A continuació sopar de Gala, lluitant per agafar algun montadito o mandonguilla en la recepció. Com és tradició, membres de la Directiva inauguraran el ball rebentant alguna cançó dels anys 70. Ballarem, gaudirem fins que vinga láutobús, conduit enguany per Fernando Alonso, que s´ha deixat la Fórmula 1 per poder vindre a la Gallera i ens repartirà per tota la ciutat, acabant als garitos. DIUMENGE 24 DE FEBRER Dia de sofà, manta i Espidifén, amb la tradicional frase: “ja no torne a beure més”. Jajajajajajajaja. DISSABTE 2 DE MARÇ A les 18:00 h, Missa en memòria dels fallers difunts. En acabar, desfilada, (bo, més que desfilada, desbandada) fins lÁjuntament, i des del balcó es farà el lliurament dels premis, tant de ninots com de llibrets. A continuació, la tradicional Crida a càrrec de les Falleres Majors dÁlzira.

A les 22.00 h. Per a tots els que han arribat a La Gallera i no estan pel Vela, el Patrón, el Guinea o el Marimba, sopar al Galliner i ball amb discomòbil fins que, com altres anys, arriben els Geos i tiren gasos lacrimògens amb aroma a cassalla per tal de desallotjar la Gallera. DIUMENGE 3 DE MARÇ Al nostre casal, concurs de paelles, que segurament guanyaran Rosi i Maribel i on el nostre President tornarà a oblidar-se de donar els premis, com a conseqüència dels danys colaterals de la cassalla. Després de dinar ballarem al Saló Daurat el nostre pasdoble (millor dit: ballaran les dones. Els hòmens donarem voltetes sempre a l’inrevés del que toca). DISSABTE 9 DE MARÇ A les 14:00 h, dinar al casal amb esferificacions de cassalla i pilotetes a baixa temperatura. A les 18:00 h, Concentració al casal disfressats per tal d’assistir a la Cavalcada Multicolor. Recordeu que enguany no es podrà beure durant el trajecte, jajajajaja, el que vol dir que més d´un no podrà eixir al trajecte perquè abans ja s’ho haurà begut tot. A les 22:00 h, abans de sopar, neteja del camió, i açò va per tots els fallers, que al final sempre són els mateixos els que descarreguen i carreguen per tal que tots ho passem be, oídoooooooooooo? Tornarán a vindre els Geos o la policia enviada per la nostra amiga Aida. DIUMENGE 10 DE MARÇ Tradicional entrega del Llibret a la cuinera del Milikin del poble del costat, esmorzar de sepionet amb pa torradet i excursió amb calders i bombones de gas a la Gallera per cuinar de tot menys paelles. Aprofitarem per muntar un armari d’Ikea on guardarem tots els diplomes que el President ha oblidat donar durant l´any. El més begut durant el dia serà aigua i Espidifén, però segur que alguna cassalleta i algun rom cauran. DIVENDRES 15 DE MARÇ A les 21:00 h, soparem la típica Burger Cangre Burger de la Pink Panther i a les 22:00 h, anirem al local de Rubén per traure a Rompe Ralph el Trompellot. Per a mes informació, visita la web de la plantà: www.oncollonsplantemenguany.com. DISSABTE 16 DE MARÇ A les 7:00 h, El Grup The Torraors estarà preparant les brases per tal de delectar-nos amb una Gran Torrà. És indispensable, per poder almorzar, ajudar amb la Plantà o al muntatge del Casal jajajajajajajajajaja, al final serem els de sempre... A les 8:00 h, Tot aquell que puga, està convocat per a la concentració a la Plaça per tal de començar la Plantà. Quants més siguem, abans acabarem. #ElCantDelGall

A les 9:30 h, Primer torn per a agafar forces. A les 10:30 h, Segon torn per a la gent de la Plantà ¨guardeu cansalà, cabrones¨ A les 18:00 h, Berenar infantil i una sorpresa que si sabem però no la diem. A les 22:30 h, Sopar “sobaquer” i quan els nostres monuments estiguen acabats i tot net i arreplegat, començarà la festa. DIUMENGE 17 DE MARÇ A les 8:00 h, despertà. Com és la primera, serem 200. Recordeu que a qui no tinga carnet, el Tio Alfredo no li donarà coets. Recollirem les Falleres Majors i farem les primeres cassalletes de falles. A les 9:15 h, almorzar per a agafar forces, amenitzat per la Sala Rex. En el moment de redactar el programa d’actes no teníem els menús tancats, però ja vos avancem que de segur hi haurà ouets caigudets, llonganissa d’Oskíñez i sobrassada. A les 11 h, eixida des de la Gallera per tal de recollir les Falleres Majors i procedir a envair tots els casals que tenim a la ruta. Com tots els anys, en proposem quatre i arribarem a un i mig, si arribem; vorem la mascletà a les 14 h, i... Avís per al 50% dels fallers que es perden: en acabar la mateixa, acudiu corrent al tradicional Escaling, suarem les cassalles i vorem com les nostres FFMM i Presidents ens delecten ballant les cançons de la nostra gran xaranga, “Élite”. Seguidament, dinaret, on tindrem poció màgica de caldet amb pilotetes Rex. A les 17:30 h, eixirem de la Gallera de camí a l´Ajuntament, amb la intenció de recollir els Primers Premis (tant de bo) o el 5é del 2010... De camí farem l´ofrena de flors a la Mare de Déu de la Murta. A les 22:30 h, sopar Rex: apareixeran les primeres baixes, que estaran al Marimba, al Guinea (Armando i Tato segur) al Vela, al Patrón o directament a casa morts. En acabar el sopar, Playback Faller i discomòbil: recordeu que es festa per als fallers. DILLUNS 18 DE MARÇ A les 8:00 h, segona despertà, en la que vorem si arribem a la vintena. Anirem a despertar a les nostres Falleres, Anna i María. A les 9:15 h, almorzar, com ja vos han dit anteriorment, serà sorpresa, però segur que hi haurà ous

#UnLlibretAmbColor

caiguts, llonganisses Oskíñez i sobrassada. A les 11:00 h, guiats pel Gran Rompe Xano -Màster en direcció de Falles per la Universitat de Harvard Sete-, visitarem les falles amigues; com el dia 17, arribarem a fer, com a molt, una “i pico” i corrent hi aplegarem a la mascletà amb el 10 % de la comissió. Seguidament, Escaling i dineret: caldo de peix i pilotetes nadadores. A les 18:30 h, concentració a la Gallera per assistir a l´Ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch, patrona de la ciutat. A les 22:30 h, sopar sorpresa al casal, sorpresa perquè encara no tenim ni idea del menú. A les 00:30 h, gran actuació del trio SORPRESA “perquè encara no sabem el nom¨. Podran assistir els Fallers d´Honor i col·laboradors: recordeu que heu de dur les polseres, i no perdeu el got. DIMARTS 19 DE MARÇ A les 8:00 h, despertà, llogarem a gent, igual no bé ni Alfredo... Anirem a casa de les FFMM i ens farem les penúltimes cassalletes i licors d´arròs. A les 9:15 h, Almorzar... A que no sabeu què tindrem? Jajajajajajaja doncs si, anem a informar-vos taxan taxan taxan... Costelleta amb fabetes i... taxan taxan... Ouets caiguts, llonganisses Oskíñez i taxan taxan... Sobrassada. A les 11:00 h, dia del Sector, els grans estendards ens guiaran des de la Plaça Major fins la Plaça del Regne per tal de desfilar tots junts. Ara si sabem que anem tots a una i serà SORPRESAAAAAAAAAAAA. A les 14:30 h, Últim Escaling: el nostre President volarà per l’aire i donarem la resta. Després, a dinar, que consistirà en una gran sorpresa i caldo miraculós. A les 18:00 h, concentració al casal i últim assaig general del pasdoble. A continuació eixirem al carrer per tal que Alzira sencera gaudisca dels nostres balls (i ballarins professionals) anirem al Pasdoble. A les 21:00 h, cremà del monument infantil, amb els típics plors i rialles. Enguany els nostres pirotècnics faran un bon tancat per tal que no bolquen els castells de focs artificials. A continuació, sopar, i depenent dels bombers, Cremà del nostre monument gran: cantarem el nostre himne, arreplegarem els trastos ENTRE TOTS i ens farem l´últim rom de les Falles 2019.

Falles 2018

Un any inoblidable Com passa el temps!! Un any que ha volat, encara que aquest es quedarà al meu cor per sempre. Només tinc paraules d’agraïment a la meua comissió per fer-ho tot tan fàcil. Per totes les mirades de complicitat, les abraçades, l’afecte i tota la simpatia que m’han fet sentir durant tot l’exercici. Què puc dir de la meua nombrosa Directiva que no haja dit abans. Treball, suport i alegria durant tot un any, i el que és millor: la nostra amistat que serà per sempre. A la meua Fallera Major, Darling, li he de dir que ha sigut un plaer conèixer-la, així com al “crack” d’Adri, tot un músic i ja un gran amic. Has deixat el pavelló ben alt amb la teua simpatia i elegància. Estic molt orgullós de la meua Fallera Major i els dos teniu ací un amic!! A Pauleta, la filla dels meus amics Juanjo i Irene, amb el permís de la meua xica, dir-te que has sigut una de les millors representats infantils que han passat per aquesta comissió. Un plaer compartir amb tu un any tan especial. I al meu col·lega Àlex només puc dir-li una cosa: AMUUUUNT!! Que enguany ens fa molta falta!! I donar-li les gràcies a Coco i Emili per ajudar-nos a tindre un gran President Infantil, que ha representant a la perfecció a la nostra falla. Per últim, agrair la infinita paciència de la meua família, que m’ha animat sempre en els moments més complicats. Ha sigut un any dur, però ple de recompenses personals que portaré PER SEMPRE AL MEU COR!! VISCA PER SEMPRE LA MILLOR FALLA D’ALZIRA!! VISCA LA FALLA LA GALLERA!!! Alfredo Suñer Benito President 2018

#UnLlibretAmbColor

Acomiadament de Darling Si vols viure el que somies has de començar somiant... Llavors, jo vaig començar somiant, que és el primer pas per poder viure allò que volem aconseguir. La màgia és el primer pas per poder viure allò que vols, i començaré per ahí. Per què? Perquè per a mi les Falles tenen una màgia especial, que per poder conéixer-les de ben a prop cal viure-les i no es poden contar, crec que per això m’està costant tant escriure aquestes paraules. Si mire enrere, he viscut aquest any dins d’una bambolla gegant, o millor dit, en un núvol, perquè vist des de fora he estat tocant el cel de puntetes, és a dir, he estat completament immersa en un món anomenat FALLES. Les persones tenim una mala percepció de la màgia, i aquesta no s’ha de confondre amb unes il·lusions impossibles, sinó que pot conviure amb la realitat. Sovint pensem que els somnis són aquelles coses que no es poden aconseguir, aquelles coses difícils... Però no, un somni tan sols és allò que una persona desitja, siga menut o gran, fàcil o difícil, i potser, la vida et done una sorpresa i allò que tu somiaves es compleix d’una manera encara més gran de la que tu imaginaves. Això és just el que em va passar a mi, no somiava amb ser FM, somiava tan sols amb poder disfrutar de tots els actes Fallers d’un exercici, sense cap preocupació, disfrutar les falles al 100% i no compaginar-les amb altres obligacions. De sobte, la vida em va fer el regal més bonic que una fallera pot imaginar, representar a la seua comissió, Que més podia demanar? Doncs, eixa és la meua història, i per això l’únic que he fet ha estat disfrutar de cada moment, sense pensar en el que anava a ocórrer després, vivint al màxim cada un dels dies que les Falles m’han regalat i compartint eixos moments amb les persones que durant aquest any han estat al meu costat. He tingut la sort de viure un bon grapat de moments màgics, com la nit del nomenament, aquella nit on s’iniciava l’entrada a un gran any ple d’aventures que ni tan sols jo podia imaginar. La nit de la imposició de bandes, on vaig sentir l’emoció de lluir per primera vegada eixa banda que m’acompanyaria al llarg de tot l’any i que tants bons moments d’intensa felicitat m’ha regalat.

#ElCantDelGall

Vingueren l’entrega de recompenses, el sopar del sector, aniversaris, vore-li-ho, visita als monuments, vesprada de “xuxes” amb els menuts, presentacions de les falles amigues... Tots i cadascun dels actes han fet que aquest any es convertira en el meu millor any faller! Sense oblidar-me de la nit més màgica de totes, la meua presentació, rodejada de tots i cadascun de tots vosaltres, vestits per a l’ocasió, i amb la companyia dels meus amics i de la meua família, una nit immillorable on molts dels meus somnis es feren realitat dalt d’aquell majestuós escenari, rodejada de la millor cort d’honor que podia tenir. I després d’aquestes màgiques nits, arribà eixa olor característica de març, i dius: fa olor a Falles, doncs si, és clar, arribaren les mascletaes, la gent lluïa els seus brusons i com no, els carrers s’ompliren de música, pólvora i monuments, com tots els anys pensareu... Doncs no, per a mi no era com tots els anys, era un sentiment diferent, més gran si es pot dir, perquè el dia de hui tanque els ulls i encara puc tenir present l’olor del xocolate i dels bunyols del matí, el soroll de les xarangues i el soroll dels masclets, i és impossible no aborronar-me. Per a mi això es diu: la màgia de les Falles. No desitjava un bon premi, supose que per això no l’hem tingut, sem va oblidar desitjar el bon temps, per això hem alternat el sol amb la pluja, però ni això ens va impedir disfrutar al màxim de cadascun dels actes. Vaig desitjar el bon rotllet, el mateix que ha regnat al llarg de l’any i supose que com desitjar és gratuït, desitjaria moltes coses més que de segur van estar presents. Tornant a la màgia, de vegades la trobem en llocs inesperats o no tan inesperats, jo l’he trobada aquest any en diferents llocs... I allà on he trobat muntons i muntons ha estat ací, al nostre cau, envoltant a cadascun de tots vosaltres, totes les falleres, fallers, falleretes i fallerets que componen la nostra GALLERA. Perquè junt amb vosaltres he viscut un any màgic, replet d’anècdotes que ni tan sols han cabut en la meua maleta, he rebut un grapat de bones paraules i bons consells, dels quals he après i he fet bon ús d’ells. Vosaltres heu fet que el 2018 siga molt especial en la meua vida.

#UnLlibretAmbColor

La màgia de la qual vos parle també ha estat present amb la innocència, amb la mateixa que tenen els dos xiquets amb els quals he compartit tants bons moments, i amb els mateixos xiquets que hi han posat la gràcia infantil en el nostre any. Paula i Àlex, no perdeu mai eixe esperit faller tan bonic que teniu els dos, perquè he vist en vosaltres la vertadera essència de la màgia de les Falles, i això ha estat meravellós. El meu acompanyant, el capità d’aquest vaixell, Alfredo, en ell he trobat una complicitat màgica, junts hem compartit tots els actes fallers, i les tantíssimes nits de risses i anècdotes que sé que els dos recordarem per sempre. Per finalitzar, aprofitaré per a agrair a tota la meua gent, aquella que ha fet possible que jo poguera viure aquest any i amb la qual he compartit moments únics, a la meua família, al meu Adri i a la seua família, a les meues amigues, les d’ací i les d’allà, a les meues The best 2018, a la meua taula: Atenció a la taula, i molt especialment a la directiva que s’ho curra molt perquè tot isca a la perfecció i per últim, per no menys important, a tots i cadascun dels 300 fallers, falleres i fallerets que componen la nostra Gallera, gràcies per tant! Al somiador sovint se li diu: toca els peus a terra, i eixe és ara el meu lloc, és necessari tancar un any per a començar un altre, per això tan sols em queda dir-los als nous representants, Maria, Anna, Epi i Pablo, que es deixen portar per eixa màgia que les Falles ens regalen i que disfruten al màxim d’aquest any tan meravellós que van a viure. Gràcies Gallera, per a mi ha estat un plaer representar-vos. Visca la Falla La Gallera i visquen per sempre les FALLES 2018! Amb moltíssima estima vostra Fallera Major 2018 Darling Canet i Beneyto

#ElCantDelGall

Paraules d’Alex “Gràcies, gràcies i gràcies...” Un any inoblidable acaba per a mi com a President infantil de la Falla la Gallera Hort dels Frares. Si bé vaig tindre sort dágafar el càrrec de mà dún gran amic i President Carlos, ara el deixe en les dún altre: Pablo, que segur serà un gran President, i que en companyia d’Epi, Maria i Anna representaran de manera espectacular a la nostra comissió. Parafrasejant lóbra de teatre que tan bé van representar els nostres fallers i en la que vaig tindre la fortuna de participar -“La Conquesta del Gall”-, “GRÀCIES, GRÀCIES I GRÀCIES” per haver-me brindat lóportunitat d’haver representat a la nostra comissió: ho he fet el millor que he pogut, però sobretot, ho he fet amb el cor que, passe el que passe, sempre serà gall. Anar a arreplegar al Paula, les despertaes, els esmorzars, els escalings, els jocs, les presentacions, les disfresses de la cavalcada, la nostra xaranga... Ho he passat en gran!! Hem tingut un gran pasdoble, una obra teatre meravellosa, un excels llibret -que ara coneguem com a Cant del Gall) i gràcies al qual poguérem viatjar a València- i un gran monument infantil. Ha estat tot un honor i un plaer. Tots hauríem de viure esta aventura que és un somni fet realitat. Jo, a més, he tingut la sort de comptar amb 3 companys únics, magnífics i irrepetibles que dára endavant formen part de la meua família per sempre. Alfredo, de Presi a Presi, has sigut un espill on mirar-me dia a dia, una ajuda contínua, sempre

#UnLlibretAmbColor

atent i afectuós amb mi, amb la rata penada del nostre València sempre present... No podem negar que hem gaudit de cada moment. Darling, què dir de tu? Se’m posa la pell de gallina i això que sóc gall. Sempre et portaré al cor, no t´oblidaré... I Paula , la meua fallereta… No ens perdut una, has tingut un any intens del qual em sent molt feliç d’haver format part i tot el que hem viscut ens ha fet forjar una gran amistat. Sempre em tindràs per al que necessites. També vullc donar les gràcies a la Junta Directiva, que tan gran tasca fa en silenci, i a tots i cadascun dels galls del galliner, que ens han fet l’any molt fàcil i on no ens ha faltat de res. Gràcies als amics per haver estat sempre al meu costat, no tinc paraules. I com no, a la meua família: papà, mamà, Emma i, sobre tot, Anna, que com et vaig dir el dia de la presentació : “algun dia tu seràs la nostra Fallera Major Infantil”... Eixe moment ha arribat i jo estaré al teu costat, com tu ho has estat al meu al llarg del 2018. I per a acomiadar-me, no podia ni volia fer-ho sense dir ben alt i ben fort el que tantes vegades he repetit enguany amb tota la meua ànima: Amunt La Gallera!!

Àlex Sanchis i Tauroni President Infantil 2018

#ElCantDelGall

Acomiadament de Paula Benvolguda comissió, Hui el meu somni faller arriba a la seua fi, però difícilment podré oblidar cap dels moments que he viscut en ell. En tot aquest extraordinari temps he pogut experimentar tot un conjunt d’il·lusions, experiències i realitats, que m’han marcat positivament per a la resta de la meua vida. Han sigut mil anècdotes viscudes i, entre el record, vull destacar l’emoció del dia de la presentació, com ho passàrem de bé disfressant-nos per a la cavalcada del ninot, les arreplegades de la comissió amb la xaranga... Però sobretot, i d’una manera molt especial, quan vaig entrar dins la Plaça Major i em vaig veure als peus de la nostra Mare de Déu, oferint-li el meu ram de flors precedida per tots els meus fallers i falleres. A més a més, aquest any ha estat ple de sorpreses, com veure al meu pare fent de Jaume I al Gran Teatre... Què rialla! I Álex i jo també eixíem en l’obreta de la falla. També, ens muntaren per als xicotets un taller de “xuxes”, va estar molt divertit. I anàrem a València! Lluint els nostres tratges de fallers, a arreplegar el premi del llibret, que ens van atorgar al Palau de les Arts. Encara més, vingueren a cantar-me albaes: quina emoció vaig sentir escoltant-les rodejada de la meua comissió! Així mateix, recorde quan anava a començar el pasdoble i plovia, vàrem eixir tots junts a ballar davant les Falleres Majors d’Alzira i les seues Corts d’Honor... No podíem parar. I per acabar un any meravellós, cremaren les falles, la meua falleta preciosa, quin dolor i quina emoció al cor al mateix temps! Totes aquestes vivències no serien possibles sense les persones que han estat al meu costat, començant per tota la comissió de la Falla Gallera-Hort dels Frares i en especial, la meua comissió infantil, on he trobat vertaders confidents. Sou, des de fa temps, una colla d’amics i fallers, amb qui he comptat no sols enguany sinó per sempre. Hem compartit el millor que sentim i ens uneix: la festa de les Falles, i això mai s’oblida. Gràcies!

#UnLlibretAmbColor

Felicitats a les meues amigues Maria i Valeria, per sorprendre’m en el nomenament i la presentació. Mencionar calorosament als “mansitos i mansos”, per estar ací indefinidament. A més a més, agrair als amics dels meus pares la seua ajuda en tot allò que necessitàvem. I no penseu que m’he oblidat de vosaltres, Alfredo i Darling, sempre pendents de mi, sempre donant-me afecte. He gaudit d’unes falles inoblidables junt a vosaltres compartint amb mi cada instant d’aquest exercici i més enllà; per tot això, vos tindré sempre en el meu cor. Darling, la meua germaneta major amb qui he compartit representació, amistat, secrets i de la que guarde un record inesborrable. Àlex, tu i la teua família, Emili, Coco i Anna, tots junts em passat bons i grans moments i hem aconseguit que cap acte fóra avorrit. No oblidaré mai les mostres d’estima que he rebut de vosaltres. Haveu compartit amb mi cada instant d’aquest exercici i certament sé que la nostra amistat continuarà per sempre. Sou els magnífics companys d’aventures que una voldria tindre sempre al seu costat i jo, ni ara ni mai, pense acomiadar-me de vosaltres. Als meus pares, Juanjo i Amparo-Irene, no sé si ho he fet bé. No sé si era el que esperàveu, però podeu estar tranquils perquè l’esforç que haveu fet no us el podré tornar mai, sinó més be agrair-vos-el tota la vida. Jorge, has compartit amb mi cada instant d’aquest exercici, estigueres o no al meu costat, perquè sé cert que sempre em tenies al teu pensament. I jo també a tu. A la tota la meua família, que han estat sempre pendents de mi: gràcies de tot cor. El meu somni arriba a la seua fi i em vull acomiadar donant la benvinguda a Epi, Maria, Pablo i a Anna. Les Falles son continuïtat i ara vos toca a vosaltres descobrir per què estic jo tan agraïda a la meua falla. Vos desitge unes Falles plenes de color, música i traca, l’alegria veig que la porteu de casa! Falleres i fallers. Moltes gràcies per convertir les Falles en la millor festa del món i per fer-me creure que, de vegades, els somnis poden fer-se realitat. Visca la falla Gallera-Hort dels Frares! Paula Cebolla i Carrió. Fallera Major Infantil 2018

#ElCantDelGall

El Cant del Gall 2018 Acte de presentació

Emili Sanchis - Marina Costa

El passat dia 17 de febrer de 2018, se celebrà al Saló Daurat del Cercle Alzireny, i per segon any consecutiu, lácte de presentació del Cant del Gall, el nostre llibret. De nou, va ser tot un èxit dássistència tant de fallers com d’autoritats, representants de Junta Local, col·laboradors, entitats de la població i un llarg nombre de persones que volgueren estar junt al nostre llibret. A més, l’acte va estar amenitzat per Irene Medan Sifre, que ens transportà a l’Edat Mitjana amb la seua música, i va acabar amb un tradicional vi d´honor. Este acte, a més de tindre el propòsit de donar a conèixer el contingut del llibret, amb el lema de Jaume I -coincidint amb el 775 aniversari de la conquesta d’Alzira-, va ser també un acte reivindicatiu per part de la comissió que elabora el llibret, per tal de recuperar lésperit faller dels llibrets tradicionals. I és que entenem que el llibret ha de ser el lloc on la comissió tinga el protagonisme i transmetre la seua imatge cap la resta de comissions falleres, invitant-les a conèixer-nos en viu. Hem de mostrar la vertadera imatge de la comissió i no fer un llibre sobre un tema que, en ocasions, poc té a veure amb les falles i deixar la comissió reduïda a un simple espai testimonial. Pensem que es pot i s’han d’aportar col·laboracions de personalitats importants en el món de la cultura però sempre amb la comissió en un primer pla. L’acte també tingué el seu moment emotiu quan Marina Costa recordà a son pare llegint una poesia que se li dedicà al llibret, in memoriam, doncs faltà les Falles de l’any anterior: la falla ha de ser fidel i reconèixer la tasca dels que sempre treballaren i treballen per ella, i un d’ells fou Luis Costa. A més, lliuràrem el I Guardó “El Cant del Gall”, per a Àlex Gadea García-Rojo; un reconeixement creat per la nostra comissió i destinat a homenatjar la trajectòria de les persones que, amb el seu quefer i dedicació, contribueixen a elevar el nivell cultural dÁlzira i a divulgar el nom de la nostra ciutat. 76

#UnLlibretAmbColor

L´actor va arreplegar personalment el premi en companyia dels seus pares, que foren còmplices de l’article dedicat a la seua persona en el llibret de l’exercici anterior. Podem dir que, quant al llibret, l’exercici 2018 -com a continuació del Segon Premi de 2017 i Primer de portada- també ha sigut excel·lent el que fa a resultats, ja que es va obtindre un gran Segon Premi en format gran d´Alzira per davant de la falla Plaça La Malva i únicament superat per la falla Plaça del Forn. Un altre èxit que es pot esmentar va ser el d’obtindre el 36é premi en el concurs organitzat per la Generalitat Valenciana per a la promoció de l´ús del valencià, és cert estem segurs que podrem superar este premi, però es tracta d’un reconeixement molt important, per ser la primera vegada que la comissió obté premi a Valencia.

#ElCantDelGall

P resentacions 2018 La Presentació és l’acte per excel·lència on els galls escalfem motors per al que ens ve les properes setmanes (la Crida, les paelles, la cavalcada multicolor, la Plantà, les albaes...): ja hi ha ganes de Falles, els galls ho sabem i a l’acte de la presentació ho demostrem com ningú sap fer-ho. Les primeres notes de la xaranga al passacarrers, la il·lusió de les falleres i fallers en desfilar cap a l’escenari, l’acte dedicat a nostra Fallera Major, entonar el nostre himne –el regional, si, però el de La Gallera també- en finalitzar, la tradicional foto a l’escenari o cada any correm perill de trencar la tarima i acabar a terra –normal, amb la quantitat de galls que som...- I la festa, on després de sopar, alguns dels nostres fallers ens presenten el que és l’avantsala de les Falles a la Gallera fent de Raphael a l’escenari de l’orquestra d’una manera que envejaria l’imitador més preuat. Quines ganes de Presentació!

Les i els gallets ja tenen ganes de Falles, i ho demostren al primer acte faller de l’any: la Presentació Infantil. Les falleretes pegant voltes per moure bé les faldes dels vestits de valenciana, el passacarrers al ritme de la xaranga, les parelletes que pareixen resistir-se a pujar a l’escenari, els rams de llaminadures que acaben totalment desfets... Sens dubte, un dia del que els més menuts gaudeixen molt, i ple de sorpreses per als representants infantils de la nostra comissió.

A La Gallera, a més del Mig Ang Faller, tenim la tradició de celebrar el nostre particular concurs de paelles el diumenge següent a La Crida, una vegada donat el tret d’eixida a les Falles per les Falleres Majors de la nostra ciutat. Es tracta d’una agradable jornada (a la que acudeixen el supervivents del dia anterior, tot s’ha de dir), on tant menuts –al castell inflable i altres activitats preparades per a ells- com majors gaudim de passar el temps a La Gallera, la nostra segona casa. A més, després de dinar sempre es bona ocasió per a fer el primer assaig general del pasdoble per a les primeres valentes que s’acosten a tafanejar els passos de ball. Ja hi ha ambient faller als carrers d’Alzira, i ho sabem!

Paelles

Cavalcada Multicolor

Bé, no serem els que més ens “currem” la disfressa, però vos podem assegurar que serem dels que millor ho passem. A més, a La Gallera solem cenyir-nos a la tradició de la Cavalcada del Ninot, dins d’eixa Alzira multicolor que tenim el dia de la cavalcada, on ens convertim en ninots del nostre propi monument any rere any.

Esmorzar de la plantà

Com és tradició cada any, els pares i mares dels representants infantils, en el cas de l’any 2018, Àlex i Paula, conviden a esmorzar torrà a la comissió i amics. Enguany el foc es va encendre a les 7 del matí i foren nombrosos els assistents. El millor embotit d´Ontinyent va fer les delícies dels presents en un dia on el sol va lluir de manera espectacular. Fum, brasa i cassalla no faltaren; a més d’un gran allioli marca Rícar.

-Crida

A quin gall no li agrada sentir això de “fallers, falleres, alzirenys, alzirenyes, JA ESTEM EN FALLES! ALZIRA ÉS VOSTRA!”? I és que amb l’inici de març ve la Crida, tret d’eixida per a les Falles. Els nostres representants s’engalanen i la comissió sencera els acompanya en un moment tan especial com ho és la benvinguda a la festa fallera del seu any especial. Ja les tenim ahí! La Gallera començà el dia amb un dinar de germanor amb els moros d’Ontinyent.

Primera edició dels Playbacks Gallers Aquest any passat i per primera vegada, a La Gallera organitzàrem amb molta premura, però no per aixó menys impactant, un concurs de playbacks per a la nit del 17 de març. Va ser, sorprenentment, un gran èxit tant de participació, com d’entreteniment, ens tingueren a tots durant ina horeta bocabadats i entre grans carcallades. Donem les gràcies als participants i organitzadors i animen a tots els fallers a participar en la 2a edició. Vos fem un breu resum de la participació: 1er- Malena Romeu, Ainhoa Moreno, Paula Gómez i María Montalvá amb “Lo Malo” d’Aitana i Ana Guerra d’OT. 2n- Patrícia López, Emma Sanchis i Marta Yago amb ``La Gasolina´´ de Las Divinas. 3er- Rosi, Amparo, Amparo, Ángeles, Regina i Maribel amb ``Cuando zarpa el amor´´ de Camela. 4t- Héctor, Luís, Sergi, Borja i Carlos amb ``I Want It That Way´´ dels Backstreet Boys. 5é - Europe’s Living a Celebration de Rosa amb Darling, Carla, M. José, Marta, Silvia i Desi. 6é- Amparo, Marta, Sandra, Inma i Cristina amb “Me duele la cara de ser tan guapo”de los Inhumanos.

7é- Marina i Arturo amb ``Escondidos´´ de Chenoa i Bisbal. 8é- Borja, Quique i José Andrés amb “Los Amantes Pasajeros´´ d’Almodóvar. 9é- Rubén i Héctor amb la cançó 0,60 del grup Ojete calor. 10é- David, Salva i Sergi amb ``Tu novio tiene grinder´´ de Kika Lorace. 11é - Oscar y Miquel ``La Tortura´´ de Shakira i Alejandro Sanz I per finalitzar: Marina Costa amb PASDOBLE 2018 de la nostra falla “It’s not unusual” de Tom Jones. Gràcies a tots.

#ElCantDelGall

Ja ho diu el nostre himne... “Són tres dies de festa que no oblidarem, esperant-los tot l’any...”. A continuació vos presentem la retrospectiva dels millors moments de les Falles de l’exercici passat –cortesia de Luis i François (càmera sempre en mà), i molts altres amables proveïdors-, sempre esperant que amb el pas dels anys siguen sempre millors (perquè ja sabem que més no es pot, ja ens agradaria a més d’un...). Una imatge val més que mil paraules. A les següents pàgines queda demostrat: “passacarers i traques, i una mascletà. La falla va DESTACANT PER TOTA LA CIUTAT”.

L’Entrega de premis és el primer acte oficial dels tres dies de Falles. La vesprada del 17 de març, tots els fallers i falleres d’Alzira ens concentrem a la Plaça del Carbó esperant expectants els resultats als monuments grans i infantils de cada any, però a La Gallera sempre trobem moment per passar-ho bé, encara que no guanyem gran premi (el Casalet també ajuda, tot s’ha de dir). A més, abans de l’acte, la nostra comissió realitza la tradicional Ofrena de flors, de la mà de les Falleres Majors i Presidents, a la Verge de La Murta, que té la seua capella a l’església de Santa Caterina.

17 Març

18 Marรง

“A les 10h a La Gallera per a eixir!” “No vos poseu per davant de Xano...” “Vaaaaaa, no vos pareu amb la xaranga... Cap avant!” (Missatge pel grup de Whatsapp): “Yeeee, per on para la falla? Que acudisc on esteu” “Parem una estoneta i assagem el pasdoble, ara que no ve ningú”. “Hui teníem 4 falles per a visitar... Hem arribat a una. Ens veiem a l’escaling directament, va” No cal dir res més, aquestes frases i alguna més resumeixen a la perfecció el que és un passacarrer, i específicament un passacarrer de La Gallera. Ens costa una miqueta, però... I el que ens agrada?

19 Marรง

Arriba el dia de La Crida, i els primers curiosos (bé, quasi sempre curioses) investiguen si La Gallera ja té cançó per al pasdoble d’eixe any, i per la nit, presentació oficial del ball! És, pot ser, l’acte on més galls s’involucren, donant el millor d’ells mateixos com a ballarins: tant és així que el dia de les paelles, després de dinar, ja hi ha assaig general (el primer, de veritat, que després corre sempre el fals rumor de que La Gallera portem un any assajant jajajajaja ho fem bé, però la gent sempre exagera un poc...) per a un primer contacte amb la coreografia i la cançó. És un acte que es prepara amb molta il·lusió, tant majors com menuts s’impliquen aprenent els passos de ball durant els tres dies de Falles per tal que el 19 de març per la vesprada, els galls siguem capaços de sorprendre a tots i totes els alzirenys i alzirenyes que eixen de casa per veure’ns ballar, com cada any. Els galls ja tenim ganes del pasdoble 2019!

Ofrena

No tot ha de ser festa i ball. A les Falles hi ha moment per a tot, i l’acte més solemne de tots no és altre que l’Ofrena de flors a nostra patrona, la Mare de Déu del Lluch. Les falleres amb els rams i les mantellines, els fallers darrere, a mode d’escolta de la Cort d’Honor “gallera”... Sens dubte, és un dels moments que tot representant –i especialment les Falleres Majors de cada exercici- recorden amb més emoció; i en el nostre cas, sent tanta gent la que ens vestim de valencians i valencianes per oferir-li les flors i fer-li peticions a la Mare de Déu, sempre som testimonis d’un moment molt especial, que nostres representants sempre esperen amb molta il·lusió.

Cremà

Les Falles no tindrien sentit sense eixe foc renovador de la nit de Sant Josep. Un moment molt emotiu per a tota la comissió, però especialment per als representants de cada any, que acomiaden un exercici faller que mai oblidaran, i tots junts –uns, negres de cendra, i altres, mullats fins als peus per l’aigua dels bombers-, en cercle entonant el nostre himne al voltant de les cendres, donem la benvinguda a un nou any faller.

Fallers pel món: Un any més, La Gallera s’ha unit a la iniciativa de l’Associació Cultural Fallers pel Món. Amb el propòsit de donar a conèixer la festa fallera fora del nostre territori, el cap de setmana del 6 al 8 d’abril de 2018, posàrem rumb cap a Salamanca, destinació triada per l’associació, després d’haver visitat Saragossa, Córdoba, Toledo, Granada i Àvila. D’aquesta manera, més d’un miler de fallers acudírem a la ciutat castellana-lleonesa per tal de tindre Falles per segona vegada en un mateix any, i el programa d’actes proposat per l’organització era un clar reflex d’eixe propòsit, a més d’incloure tot tipus d’activitats pròpies de la nostra cultura, per tal que la població salmantina també poguera conèixer-les. Encara que els actes començaren el divendres 6 d’abril –amb un concurs de dibuix, la visita dels representants de l’associació als centres socials i culturals de Salamanca i la Nit de la Plantà-, els assistents començàrem a arribar a la ciutat el dissabte de matí. Al llarg d’eixe dia es dugueren a terme tot tipus d’actes, però sens dubte, els més destacables foren la Crida des del balcó de l’Ajuntament a un marc incomparable com és la Plaça Major de Salamanca, i l’Ofrena, des d’eixa mateixa localització fins la Plaça Anaya: fallers i falleres procedents de diverses poblacions, s’abillaren amb la seua indumentària típica, que no deixà indiferents els salmantins. La resta del dia, a més, tinguérem l’oportunitat de gaudir d’actes com la festa de les xarangues –a la carpa on ens concentràvem tots els participants per a dinar i sopar-, la Nit del Foc, i un poc de festa amb discomòbil. El dia 8 d’abril, diumenge, despertàrem la ciutat a la nostra manera, amb coets i musica, i el matí es va desenvolupar amb tocs molt folklòrics: amb desfilada de moros i cristians, balls típics valencians i

#UnLlibretAmbColor

Salamanca 2018 Marina Costa Llopis

les mítiques “tuna” de Salamanca. Abans de dinar, a Les 14h -hora típica-, tinguérem una mascletà, i per la vesprada, foren diverses les activitats organitzades -com l’elaboració d’aigua de València, una “Xocolatà”, degustació d’ambdues, i passacarrers- per tal de fer temps fins la nit de la Cremà. A més, sempre era possible trobar algun moment per gaudir de la ciutat com vertaders turistes, ja que Salamanca –una de les ciutats més boniques i interessants del nostre país a nivell històric- és el marc perfecte per a perdre’s: la Plaça Major, la Universitat, la Catedral, la Casa Lys, el casc antic, el riu Tormes... Sens dubte, la de Fallers pel Món és una iniciativa que contribueix de manera incalculable a que les Falles siguen valorades per tot arreu, i eixa tasca no seria possible sense la feina desinteressada dels i les encarregades. En aquest cas en especial, en nom de tots els galls que viatjàrem a Salamanca i en el meu propi, voldria agrair la disposició, treball i bon fer a Inma Pellicer, l’organitzadora a La Gallera. Amb persones com ella, fer viatges així sempre és garantia de passar uns bons dies, perquè saps que la coordinació està en molt bones mans. De segur que el proper any 2019, a Andorra, Fallers pel món i tots els fallers i falleres que els acompanyen viuran un dies inoblidables, aquesta vegada, traspassant les fronteres amb les Falles i, de veritat, portant-les pel món.

Falles 2019

Entrevista a María Entrevistadora: Ana Lairón Peris. Un 8 de juliol de 1993 naixia a l´Hospital “Virgen del Consuelo” de València la nostra Fallera Major d’enguany, Maria Lairón Peris. A les poques setmanes ja formava part de la nostra comissió i als mesos es vestia per primera vegada de valenciana. Començava així una vinculació molt estreta entre Maria i el món faller que hui perdura i que l’ha dut a representar-nos com a Fallera Major Infantil l’any 2003 i, enguany, com a Fallera Major. Per a aquells que no la coneixen, Maria és llicenciada en Biotecnologia per la Universitat de València i actualment treballa a l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA) realitzant la seua tesi doctoral. Li agrada viatjar, passar temps amb els amics i practicar esport. Aquells que la coneixen la defineixen com una persona molt segura d’ella mateixa, amb les idees i conviccions clares i decidida. Pel que fa a la nostra festa, Maria estima les falles i el món que les envolta. Des de ben menuda li van inculcar l’amor per la nostra ciutat i les nostres tradicions, sent la nostra falla i els nostres familiars qui la van introduir en les festes josefines. Gaudeix de cada acte, des de l’entrega de premis fins a la Cremà, sense oblidar-nos, per descomptat, de l’Ofrena de flors a la nostra patrona i del Pasdoble. A més, aprecia la nostra indumentària, els monuments i la pólvora com la que més. Hui tenim l´oportunitat de conèixer-la un poc més. Bon dia Maria, comencem l´entrevista. En primer lloc, descriu-te i dóna’t a conèixer. Em dic Maria, tinc vint-i-cinc anys i sóc Biotecnòloga, amb un Màster en Bioinformàtica. Estic treballant i realitzant una tesi doctoral sobre la millora de llevats que s’utilitzen en la fermentació del vi i impartisc classes de Genètica en la Universitat de València. Em considere una persona positiva, a la que li agrada conéixer gent i que sempre té ganes de fer plans i viure noves experiències. M’agrada molt el món faller i gaudisc molt de la festa des que sóc menuda. M’agrada molt quedar amb els meus amics i no perdone un divendres de falla. I què t’agrada fer en el teu temps lliure? M’agrada molt llegir, practicar esport, veure sèries a l’ordinador i escoltar música. També m’agrada molt 96

#UnLlibretAmbColor

la gastronomia i descobrir nous llocs. Quan puc, també viatge o faig excursions. Sempre has format part de la nostra falla. Per què fallera de la Gallera? Quan vaig nàixer, els meus pares, que no eren fallers en eixe moment, si que volgueren que la seua filla visquera tot el món faller des de dins, ja que els agraden molt les tradicions i les festes. Com el meu tio Luis, que en pau descanse, era faller de la Gallera, van tindre clar de quina falla havia de ser. Amb el pas dels anys, tant les meues amistats com part de

molt de com de bé que vaig estar amb José A, Pepe i Adela, així com de Santi i Eva que estaven sempre pendents de que tot anara bé. També guanyàrem el primer premi del Pasdoble. Tots recordem “Chihuahua”. Creus que este any tenim possibilitats de guanyar? Sempre tenim possibilitats de guanyar, crec que partim sempre com a favorits ja que el Pasdoble és un dels nostres símbols d’identitat i sempre anem a guanyar. L’any de Chihuahua va ser el primer any que es convocà el concurs de pasdobles, i abans moltes de les comissions no feien coreografies durant el concurs, era com un passacarrers més abans de la Cremà. Ara, totes les comissions es “curren” moltíssim tant les cançons com les coreografies i assagen amb molt de temps d’antelació i jo crec que com som una comissió gran, té més mèrit encara que tant els més menuts com els més majors acaben aprenent-se la coreografia. la meua família van anar apuntant-se també a esta comissió, i per això no m’he plantejat mai ser fallera de cap altra falla. Érem una comissió menuda que ha anat creixent a poc a poc i ara som de les més nombroses. Què ha canviat? Jo crec que l´essència de la falla continua sent la mateixa, tot i que som molts fallers som una falla familiar on tots ens coneixem. Com a curiositat de quan era menuda, recorde fer les presentacions infantils en el Saló Àrab i menjar tots els xiquets en el Saló Daurat, ja que hi cabíem tots a la part de dalt. Vas ser Fallera Major Infantil de la nostra comissió l’any 2003. Què és el que més recordes? El primer que recorde és la il·lusió amb que vivia i esperava que arribara cada acte. Totes les presentacions en les quals m’ajuntava amb les falleres de les altres comissions, la falla venint a recollir-me a casa... Un moment molt especial per a mi va ser pujar a l’escenari de l’Ajuntament i arreplegar el banderí del primer premi del monument infantil. Me’n recorde

Em parlat de quan tu vas ser FMI, però ara volem conéixer als nostres representants infantils d’enguany. Com son Anna i Pablo? Anna és una xiqueta molt dolça i que sempre esta somrient. És atenta i bondadosa. Pablo és molt graciós i “bonico”. Li agrada molt fer bromes i sempre em fa riure. Els dos es complementen molt bé entre ells, són molt amics i fan un bon equip. Estic segura que tenim dos grans representants infantils, ho van a fer molt bé i espere que aquest any siga inoblidable per a ells. I què pots dir-nos del nostre President, Epi? Ja el coneixeu tots. A banda de ser molt proper i sociable, he descobert també que sempre està pendent de que tot vaja bé i té molt en compte les meues opinions i punts de vista. Es nota que ell i la seua família tenen una vinculació molt especial amb la nostra falla des de sempre. Quin acte esperes amb més ganes? En estos moments, la imposició de bandes, perquè és quan ja tindré la banda de Fallera Major i podré estrenar el meu trage. I dels tres dies de Falles? Com pots imaginar pel que t’he dit abans, el #ElCantDelGall

I de la nostra indumentària? M’agrada molt el món de la indumentària, encara que no siga tan friki com tu en eixe tema, m’has ensenyat molt. Si haguera de dir alguna cosa... M’agrada molt veure teles, per a mi, per molt ben que estiga confeccionat un trage, si la tela no és bonica... Eres de les que pensen que fa falta un dia més de Falles? Res de res. Eixos dies son els que es viuen més intensament. Quan era una xiqueta sí pensava que les Falles eren només tres dies i algun més, com la presentació, anar a fer algun taller a la falla... Però l’any que vaig ser Fallera Major Infantil em vaig adonar de tots els actes que hi havia en realitat i vaig sentir que els meus pares m’estaven ocultant actes. A partir d’ahí, crec que a poques coses de la falla he pogut faltar i este any encara menys. Pasdoble. Tot el món associa la nostra comissió amb aquest acte i viure’l com a Fallera Major, davant de la nostra xaranga, em fa especial il·lusió. A més, estic desitjant veure el ball i quina serà la cançó elegida per Marina; de segur que marcarà el meu regnat i es convertirà en una cançó que sempre em transportarà a aquest any. Però segur que hi ha alguna cosa que no t’agrada de les Falles. Quina és? La veritat es que el que més em costa en el dia a dia es matinar i, en Falles, em passa el mateix. Tots el anys tracte d’anar a la despertà el primer dia, però reconec que el segon i tercer dia de Falles se m’apeguen els llençols, i tot i que em pose el despertador per tal d’anar-hi, acabe apagant-lo. Este any hauré de fer un esforç per ser la primera en peu. Ja estic preocupada per si no puc quedar-me fins que finalitze l’orquestra i la música per les nits. Hauràs de prendre vitamines... Sí, sí. Confie en el meu faller i farmacèutic José A. Segur que em fa una llista completa amb tot el que m’he de prendre per a estar perfecta en cada acte i sense perdre energies. Què es el que més t’agrada del monument? M’agrada que tinga bons acabats i detalls. Que els colors siguen harmònics. 98

#UnLlibretAmbColor

Estic segura que així serà, t’esperen molts moments per viure i de segur que quan acaben les Falles els hauràs gaudit plenament. Prepara’t per al que ve. Enhorabona!

Entrevista a Anna i Pablo Introducció: Emili Sanchis

Per a léntrevista als representants infantils no podríem triar millors entrevistadores que les seues germanes, Emma i Adriana, joventut guerrera plena de vitalitat i sentiment galler i amor pels seus germans, persones que viuen tant el càrrec com ells, o més. Enguany és un any per a les famílies, i per tant, un record que serà inesborrable, per a elles també. A més a més, i per tal de fer especial esta entrevista, hem pensat en fer-la en una emissora, en Alzira Ràdio. Comptem com a madrina del mateix amb Mari Carmen Cano Saurina, que ens ha obert, com sempre, els seus estudis de Alzira Ràdio amb la seua simpatia, predisposició i saber de sempre. Ella, amb Emma i Adriana, ens obre el cor dÁnna i Pablo a la resta de la comissió: xiquets amb una il·lusió desbordant per poder representar a la Gallera i que a més, són amics des de fa molt de temps, amb un “feeling” especial que fa que cada moment el visquen amb una lluentor especial als seus ulls. Ells son llinatge de la Gallera i saben que ara son present i han de representar-la amb dignitat i així, en el futur, poder recordar amb orgull enguany. Mai podrem agrair prou a Mari Carmen Cano la seua tasca pel món de la comunicació i de les Falles, i també les bones paraules que té sempre per a la nostra comissió. Infinites gracies. Anem a endinsar-nos en el cor del nostres Infantils i a bategar amb ells amb força. Alzira Ràdio Entrevistadores: Mari Carmen Cano, Emma Sanchis i Adriana Jordan Data: 23 d óctubre 2018

Mari Carmen Cano: Amb l´himne de fons de la Gallera, anem a parlar hui dels representants infantils que té la comissió per a les Falles de 2019, i que són Anna Caterina Sanchis Tauroni i el President Infantil Pablo Jordan Agraz. Bona vesprada als dos. Anna i Pablo: Bona vesprada. MCC: Esteu preparats? Perquè van a fer-vos una entrevista... Sabeu qui?

Anna i Pablo: Si, les nostres germanes Emma i Adriana MCC: Molt bé... Bona vesprada, Emma i Adriana... Emma i Anna : Bona vesprada!! MCC Comencem l´entrevista. Adriana: Per tal de conèixer-vos millor... Quina edat teniu? Anna : Jo tinc 9 anys.

#ElCantDelGall

Pablo: 11 anys. Emma: Què vos agrada fer en el vostre temps lliure? Anna: Llegir llibres i fer slimes. MCC: Fer slimes? Jo sóc molt major... Pots explicar-m’ho? Anna: Es tracta de fer una massa... MCC: Aaah! Si, això que és enganxoset... I quin llibre estàs llegint? Anna: De La Diversión de Martina: “Un desastre de cumpleaños”. Pablo: A mi mágrada jugar amb la play, quedar amb els amics, dibuixar i llegir. Adriana: Què voldríeu ser de majors? Anna: Jo professora. MCC: Professora de què? Anna: De llengua i de castellà. Pablo: Jo pilot dávió. MCC: Ens portaràs en avió? Pablo: Si, clar. Emma: Com es coneguéreu? Pablo: Ens coneguérem en el col·legi ja que anava a classe amb Àlex, el germà dÁnna, i després hem coincidit a la falla. Anna: Àlex i Pablo sóm amics i després ens ajuntem en la falla i amb els nostres pares. Emma: Què són els “mansos”? Pablo i Anna: És com s’anomena el grup dámics dels nostres pares; sempre anem junts. Adriana: Des de quan sou fallers i a quina falla vau començar? Anna : Jo en la Gallera ara fa sis anys. Pablo: Jo des que vaig nàixer, mápuntaren a Camí Nou per la meua tia, i ara fa tres anys que sóc de la Gallera. Emma: Què és el que més vos agrada de les Falles? 100

#UnLlibretAmbColor

Anna: Els “escalings” i lólor a pólvora. MCC: Què són els “escalings”? Anna: Quan acaben els actes i visites, entrem a la Gallera i ballem amb la xaranga a léscala del vestíbul. Pablo: Les mascletaes, “escalings” i els amics. Emma: Però, i la festa... No vos agrada? Anna i Pablo: Molt! Clar que si! Emma: Anna, Pablo, volíeu ser Fallera Major i President Infantils? Pablo: Jo sí, des que vaig veure com de bé ho passaren Àlex i Carlos. Anna: Jo també volia ser Fallera Major Infantil i ser-ho va ser una sorpresa dels nostres pares i Epi. MCC: Jo vaig veure el vídeo... Vau plorar dálegria! Va ser molt emotiu. Adriana: Què vos agrada més de la indumentària valenciana? I Anna, eres més de banda o caramba? Anna: De banda, i de la indumentària m’agrada tot! MCC: Clar, com eres Fallera Major Infantil... Pablo: Del tratge de torrentí m’agraden el mocador i la jaqueta. Emma: Què han aportat les Falles a les vostres vides? Anna i Pablo: Alegria, amics, diversió... Emma i Adriana: Molta festa... Mari Carmen: Vos adoneu de que les vostres germanes pensen més en la festa? Anna i Pablo: Jajajaja. Emma: Què tal léxperiència amb el teatre? Enguany participeu al concurs de teatre de Junta Local. Quin paper interpreteu? Anna: Jo el de mare, i lóbra és “Empar,

Fallera Major Infantil”. Pablo: Jo el del pare d’Empar. MCC: Aaaah... Vos han col·locat de matrimoni! I Anna, què tal Pablo de marit? Anna: Jajaja molt bé. Emma: Els vostres pares son més fallers que les mares, quina funció tenen en la Junta Directiva de la falla? Anna: Mon pare és delegat del llibret. Pablo: El meu delegat d´infantils. Emma: I les mares? Pablo i Anna Delegades de cavalcada, i a més, organitzen el berenar de la falla, el taller de llaminadures... Adriana: Com aneu a mostrar la vida de la falla per mitjà del vostre càrrec? Pablo: Amb il·lusió i força. MCC: Com són els monuments de la Gallera? Sempre destaquen per ser molt originals! Pablo: Sí. Emma: Quina opinió teniu de Maria i Epi? Anna: Maria és molt simpàtica i Epi molt graciós, Pablo: Maria és molt bona xiqueta i molt alegre i ens anima sempre i Epi m’aconsella en tot el que he que fer. Emma: Anna, com companya de viatge de Maria, haveu forjat una amistat especial? Anna: Siii!! Tenim molta amistat i ens enviem

whatsapps. És com una germana fallera. MCC: Hi ha alguna pregunta que no vos han fet i que vos agradaria haver respost? Voleu contar-me alguna cosa més? Esta entrevista, on va? Al llibret? O millor dit: al LLIBRE, perquè la Falla la Gallera, fa un llibret molt bonic i la gent podrà llegir-la i escoltar-la! Quin acte voleu que arribe? Anna: La nostra presentació, que serà el 20 de gener. Pablo: Els tres dies de Falles. MCC Aneu a ensenyar els tratges? Anna: Sí, el “voreliu” és el 14 de desembre, on mostrarem tots els tratges. MCC: Emma, Adriana, què és el que més vos agrada de la festa a vosaltres? Adriana: M’encisa vestir-me de valenciana. Emma: Jo sóc més de brusa, i mentre desfilen jo faig una becadeta, i així per la nit, gaudisc més de la festa. El que més m´agrada són els “escalings” i l´olor a pólvora, com a Anna. MCC: Anna, Pablo, enhorabona pel càrrec que ostenteu, espere que gaudiu d’un bon any... Emma, Adriana, gràcies!!

#ElCantDelGall

101

Entrevista a Epi Emili Sanchis

José Luis Llinares “El gall per antonomàsia” Si parlem de la Falla Gallera Hort dels Frares hi ha un nom –entre molts altres- que sempre va unit a la mateixa, i eixe es Epi. Crec que no séntén una sense láltre. Si en el seu dia es va dir que Mendieta era la rata penada de léscut del Valencia C.F, perfectament podríem dir que Epi ben bé pot ser el gall de léscut de La Gallera, enguany, en representació de tots aquells que podríem identificar amb el nostre estimat gall blanc. Faller des de la fundació de la falla, ha sigut President de la comissió en dos etapes: la primera en 1997, 1998, 1999 i la segona etapa comença ara, en 2018, que esperem complisca almenys els dos anys per als que ha sigut triat. La família Llinares Pellicer, sempre ha estat plenament integrada en La Gallera, ostentant càrrecs de representació en diverses ocasions: Espe –la seua dona- va ser en dos ocasions Fallera Major, els seus fills -Javito i Pepe- i els seus nebots –Bernardo i AndrésPresidents Infantils, Victoria Nájera -la seua nebodaFallera Major… Sempre amb el suport i ajuda dÉpi. Ja des de segon dÉGB va ser batejat -pel seu sorprenent paregut al popular personatge de Barrio Sésamo-, com Epi, del qual, a més, hereta el seu caràcter alegre, divertit i bromista. Sobrenom que l’ha acompanyat i acompanyarà de per vida. Valencianista de cor que, junt a Javito i Pepe, fa front comú amb ells en davant Espe, reconeguda madridista. La seua vinculació al món de lésport va més enllà del futbol, i és que té especial vinculació amb el tenis: President del Club de Tenis d’Alzira, té la fortuna de que els seus dos fills competixen a gran nivell. Persona afable, carinyosa, familiar, amic dels seus amics (chukies inclosos) integradora i que intenta implicar a tot aquell que té al voltant al treball per la falla, torna a ser President, amb energies renovades i amb la il·lusió del vell rocker que mai mor. Pel moment, ens espera un exercici 2019 prometedor, al qual tant Epi, com Maria, Anna i Pablo, en qualitat de representats, gaudisquen de cada moment, i sobretot, que els galls els vegem gaudir: botar amb la xaranga, donar-ho tot als Escalings, esperar expectants els premis, emocionar-se amb les Ofrenes, mostrar el gen ballador de tot gall al pasdoble –d’açò Epi en sap molt, veritat?-, i ser testimoni de la benvinguda a un nou any faller a la Cremà. Endavant! 102

#UnLlibretAmbColor

-En primer lloc, volia preguntar-te què et va animar a tornar a ser President de La Gallera en esta segona etapa. Des de fora es denota un clar suport familiar, la qual cosa imagine que és imprescindible per ser capaç de donar el pas, no? Per descomptat, la culpa sobre tot és del meu fill Pepe i la meua neboda Vicky, i ells van “picar” els meus amics Tato, Chuky, Juanjo i Armando, i em van convèncer. -Des de quan eres faller? Sempre has format part de la mateixa comissió? Conta’ns un poc la teua trajectòria al mon faller. D’infantil vaig ser una any de Pere Morell, però quan arribà el moment de passar a la comissió gran vaig ser partícip de la creació d’aquesta falla, però com era estudiant i estava en Alacant, no podia pagar la quota, i no vaig ser faller el primer any, però com el meu germà i altres amics eren fallers, vaig estar sobretot els dies de Falles, i l’any següent ja vaig ser faller y fins ara… -Com va amb els representants de 2019? T´han sorprés en algun aspecte concret? Transmeteu bon ambient entre vosaltres. La veritat és que està sent molt fàcil. Entre els quatre estem molt bé: amb Maria tot és molt fàcil perquè sempre ha sigut fallera i de La Gallera, també Fallera Major Infantil, i ja sap de tot i tenia moltes ganes d’ocupar el càrrec; com també conec els seus pares, tot està sent perfecte. Dels infantils et puc dir que amb Pablo estic molt a gust, es comporta prou bé i el veig amb moltes ganes, i la meua sorpresa ha sigut Anna: no sé si perquè no s’ho esperava, però sempre està rient, fent bromes i sé que va a gaudir moltíssim. Dels pares dels dos estic molt content... M’estan ajudant molt amb ells i amb tots els infantils: un 10. Sols puc donar les gràcies. -El lema del nostre monument infantil per al 2019, que sé que coneixes molt bé, és “Desitjos”, i a propòsit d’això, volia preguntar-te: què desitges per a aquestes Falles? Sobretot bon temps i bona harmonia de tota la co-

missió, però ja que m’ho preguntes, m’agradaria també guanyar un primer premi a algun dels monuments, sé que és molt difícil, però estaria molt bé. També fer un gran llibret i un pasdoble espectacular, com ens agrada en aquesta falla. - Si es filmara una pel·lícula sobre la teua vida, quin actor t´agradaria que interpretara el teu paper? Per què? Jack Nicholson, perquè sap fer de tot. - Si pogueres sopar amb un personatge històric, a qui triaries? Amb Jaume I. -Si la teua vida fóra una pel·lícula, quin seria el seu títol? Nunca digas “nunca jamás” -Quin ha sigut el somni mes estrany que has tingut mai? El recordes? Estàvem a una festa de comiat de solter a un vaixell i deixaven anar una vaqueta... Per descomptat, em vaig haver de llançar al mar. - Si els teus ulls parlaren… Quina anècdota -que ens puges contar- s’ha quedat a la teua retina per sempre i que haja passat en Falles? La veritat és que en tinc molts, però destacaria guanyar el primer premi amb la meua dona de Fallera Major, el segon premi del llibret d’Alzira en 1999 i veure plorar els meus fills de Presidents Infantils en veure cremar els seus monuments, que va ser impressionant. - Has fet alguna bogeria per amor? La pots compartir amb nosaltres? Alguna…Però no te la dic…Jajaja -Dóna’m una definició del que és la família, en concret la teua pròpia. Família per a mi és amor, amistat, discutir, abraçar…i amb tot junt et va la vida. -Quin és l’acte faller amb el que més gaudeixes? Tots m’agraden en major o menor mesura, però la Presentació, la Plantà i la Cremà els que més. Però no puc deixar de costat els divendres jugant a truc amb els amics, els passacarrers, les despertaes, l’Ofrena, i el pasdoble també, intente acudir a tots. -Quina opinió et mereix la teua Junta Directiva? Sense el seu suport no s’hauria pogut dur endavant aquesta comissió tan gran com s’ha fet. És impressionant com s’implica la gent quan una cosa li agrada... En la meua etapa presidencial d’abans l’encapçalàvem 5 ó 6 persones, i això ara seria impossible. -Què creus que aportes a La Gallera com a President? I, què t’aporta esta a tu? Jo crec que és molt positiva, per la meua part, tota l’experiència que tinc al món de les Falles. I a mi, la comissió m’està aportant més del que jo pensava... A més, hi ha una germanor entre totes les comissions i Presidents i Falleres Majors que abans era impossible, estic fent molts amics. -Un hobby? Tenis, i si tinguera temps m’agradaria anar a la muntanya amb els Galls Muntanyers. -Parla’m del Sector Centre, creus que se li dóna la importància que mereix un sector faller? #ElCantDelGall

103

Este sector el vaig crear jo quan era President en 1997, i es va crear amb la intenció de fer compres i pagaments conjunts, beguda, gespa per a la Plantà, arena, etc. Però al final hem acabant un grup d’amistat. El nostre Sector és el més gran o un dels més grans, jo crec que som l’enveja de la resta de sectors. -Podries descriure Espe, la teua dona, amb una sola paraula? La veritat és que no, però si vols sol una: “recolzament” en tot. -Quines tres coses t’emportaries a una illa deserta? La família, els amics i la festa. -Com aconsegueixes compaginar la teua vida professional amb el Club de Tenis, la teua intensa vida familiar i el teu càrrec com a President de la falla? És un assumpte prou complicant, però afortunadament, tinc molta gent al meu costat que m’ajuda, si no, seria impossible, i tinc una dona que, si no m’ha matat ja, no ho farà mai. -Què suposa per a tu el Cercle Alzireny? Per a mi significa molt, perquè abans de ser faller, jo ja era membre del Cercle, i estic orgullós de formar part del mateix des de l’any 1998, a la directiva. A més, ara els meus fills no poden estar sense anar-hi, i Pepe, el major, ara és President del CAJ (Cercle Alzireny Jove). -Ara dues preguntes sobre dos àrees importants per a la falla: sobre el pasdoble, -que crec que tens molt a vore- què suposa per a tu? I la segona pregunta, -que com imaginaves, no podia deixar de fer-te...- Què és per a tu el llibret de La Gallera, el nostre Cant del Gall? El pasdoble a aquesta comissió són paraules majors: quan jo era President –i ample de malucs- era impossible aconseguir traure tots els fallers de les barres per tal de ballar, i jo no sé què va passar, però amb Mueve tu cucu ho vaig aconseguir, i tots començaven a ballar quan sonava eixa cançó; després arribaren 104

#UnLlibretAmbColor

Chihuahua i moltes altres, i poc a poc es va anar institucionalitzant. Jo mai he vist una falla on isquen a ballar més de 300 fallers i falleres, com a la nostra, infantils i majors, tots ballant la mateixa cançó i a l’uníson. Pel que fa al llibret, jo sempre he sigut dels que l’ha recolzat a mort. M’agradava molt més el format xicotet: jo vaig ser el primer President, l’any 1997, que va posar les tapes dures al nostre llibret, i el féiem entre 4 ó 5 fallers picant i buscant temes, publicitats... I l’any 1999 guanyàrem el segon premi d’Alzira, sent el nostre llibret de format xicotet (abans no hi havia format gran i xicotet). Però com que la falla es fa gran, també hem canviat a format xicotet, i estem sempre tocant el primer premi els últims anys. Jo, amb estar al pòdium –que és el que sempre dic-, em conforme, però sé que este any hem format una bona comissió de llibret, i quedarà espectacular. -T´agradaria que algú dels teus fills fóra President de La Gallera en un futur? Clar que si, i estic segur que ho seran... Ho porten dins. -Afegiries un dia més les Falles d’Alzira, tal i com ocorre a València –on el 15 de març és la Plantà oficial i el 16 ja és l’entrega de premis? Si, jo forme part d’eixe sector d’opinió. Crec que ens fa falta un dia més, perquè en tres dies no podem ni descansar, els que assistim a tots els actes no parem i estaria bé poder gaudir de tot, tant fallers com no fallers, d’aquesta festa tan meravellosa. Gràcies per dedicar-nos el teu temps per a aquesta entrevista, i més encara pel que dediques a la teua comissió com a President. Ha estat un autèntic plaer per la meua part poder conduir esta entrevista. També volem agrair a Espe la seua ajuda en tot allò que li hem demanat.

Festa Marinera A La Gallera no podem esperar fins el mig any per tornar a veure’ns, i qualsevol ocasió és idònia per organitzar alguna festeta temàtica. És per això que, amb l’arribada de l’estiu, la nostra comissió es retroba per tal de passar una bona estona. Alguna vegada hem fet festes eivissenques, els últims anys han sigut festes Flower Power, i en 2018 ha sigut el torn de la festa marinera. Enfundats en indumentària blava i blanca, amb barrets de palla, xancles, banyadors... El passat 30 de juny de 2018 tinguérem l’oportunitat de celebrar l’inici de l’estiu a la nostra manera, i en un espai inigualable. A continuació, alguna de les imatges de la jornada...

#ElCantDelGall

105

Terra Mítica

Com ja és tradició any rere any i ja van deu, enguany es va realitzar la tradicional i excelsa excursió a Terra Mítica. De bon matí, després de desdejunar junts i fer-nos la tradicional foto per nostre conductor, va eixir cap a Benidorm léxpedició en un bus ple de rialles, anècdotes i com no, de cassalla déstraperlo. En arribar ens va rebre la directora dóperacions del parc, a qui li el nostre President (Jose Luis Llinares ) i el delegat del llibret (Emili Sanchis) férem entrega del nostre preuat llibret, on sempre consta una ressenya désta excursió. Després gaudírem d’un magnífic dia al parc amb alegria, com si d’un dia de falles es tractara, pujant a atraccions uns i omplint els bars els altres…. Després dún dia esgotador tornàrem a casa sans i estalvis, sense incidents i amb un bon record. Tornarem!!

106

#UnLlibretAmbColor

Esmorzar d’estiu Al passat mes dágost es va celebrar el ja tradicional esmorzar déstiu, que un any més tingué Xeraco com a punt de trobada. Enguany ens trobàrem amb una tempesta típica d’estiu però que lluny de desanimar la tropa, la va fer més nombrosa i animada que mai. Esperat esmorzar que ja és un clàssic i que uneix, per unes hores, als galls dispersos per la geografia valenciana i que sol acabar ben entrada la vesprada (i nit) per als mes valents. Caçador i Boreal feren en esta ocasió els honors i foren dignes testimonis d’un dia marcat per les rialles i bon rotllo. D’altra banda, dones i xiquets tingueren també, en altre bar de la població, el seu esmorzar particular, on gaudiren també dún matí d’allò més agradable.

#ElCantDelGall

107

Mig any Faller

6 mesos després de la Cremà dels monuments del 2018, el Cercle Alzireny La Gallera va ser punt de trobada el passat 29 de setembre per tal que els galls celebràrem el nostre Mig Any faller. Des de ben matí ens posàrem en marxa, els xics amb el partir de futbol i les xiques amb el campionat de pàdel. Més entrat el matí, arreplegàrem nostres Falleres Majors amb el clàssic passacarrer, i amb motiu del dinar... Concurs de paelles! (una bona oportunitat per portar també tot tipus de menges). Després de dinar, a més, tinguérem l’excepcional actuació de la nostra xaranga al Salo Daurat. Els infantils també tingueren el seu lloc a la celebració, divertint-se amb la gimcana i el castell inflable, i amb un concurs de dibuix que es va preparar per a ells. Per la vesprada? La jovenalla es va reunir al chill out de la terrassa per relaxar-se abans de continuar la festa amb la discomòbil. Un any més, immillorable.

Nomenament

El passat 6 d’octubre de 2018, ja si que si, donàvem començament a les Falles de l’exercici 2019 amb el nomenament de les nostres Falleres Majors: María Lairón Peris i Anna Sanchis Tauroni, acompanyades pel José Luis Llinares Pellicer i Pablo Jordán Agraz, respectivament President i President Infantil. Una vesprada i nits inoblidables on tinguérem l’oportunitat de veure’ls oficialment nomenats com a representants, desvetllar els esbossos dels monuments del 2019 i escoltar, amb les paraules D’Epi, María, Pablo i Anna, la il·lusió que tenen per l’exercici vinent. Un any ple d’emocions i sorpreses, on tota La Gallera els recolzarem per tal que el recorden sempre com un dels millors de les seus vides.

Imposiciรณ de Bandes

Taller de “Xuxes” Hui en dia, en temps de telèfons mòbils, Play Stations i tot tipus de maquinetes, no hi ha res més satisfactori per a mi, que veure a tota la comissió infantil de la nostra falla asseguts a la taula durant més de 40 minuts, emocionats, amb una gran il·lusió, gaudint del seu taller de llaminadures. I no sols els xiquets, perquè també s´afegiren adolescents i, com no, algun pare i mare que altre. Tot va començar l’any passat quan alguns dels pares pensàrem en aprofitar els dies de Nadal per tal de fer alguna activitat diferent dedicada als nostres fills al casal de la falla. Havia de ser una cosa entretinguda, amb la qual poder animar els xiquets a participar, i decidirem combinar la creativitat i diversió de les manualitats amb llaminadures, el Taller de Xuxes de Nadal de la Falla La Gallera. El primer treball elaborat va ser un arbre de Nadal i resultà ser tot un èxit, molt més del que mai ens haguérem pogut imaginar. Però el que més ens va satisfer als organitzadors és que enguany els xiquets ens preguntaven si tornaríem a fer-lo el proper Nadal també. I clar, per descomptat que sí: ja teníem molt clara la manualitat, un Pare Noel molt graciós i molt fàcil de fer, independentment de l’edat dels xiquets. De nou, la participació ha sigut impressionant, hem superat el nombre de participants! Esperem que es convertisca en una tradició per a la nostra comissió. Ací mostrem unes fotos, perquè ja sabem que una imatge val més que mil paraules...

114

#UnLlibretAmbColor

Halloween Cada vegada amb més freqüència, Halloween se celebra a les nostres terres i ha passat a ser un clàssic, una data fixa al programa d’actes fallers, especialment a La Gallera. Xiquets i no tan xiquets es disfressen per tal de celebrar amb tota la comissió aquesta data tan assenyalada, en la qual, amb respecte, fem un gest de complicitat cap a la mort. Enguany tinguérem, a més, la visita especial de set amiguetes que donaren una sorpresa inoblidable a Anna, la nostra Fallera Major Infantil. Inés, Paula, Irene, Leyre, Carolina, Natalia i Paula triaren la Gallera per tal de celebrar Halloween. I per si fóra poc, enguany han sigut més cases “galleres” les que s’han sumat a muntar les seues taules, amb dolços i menjar de tot tipus, motiu d’alegria per als xiquets. La ruta del “truc o tracte” seguí el següent recorregut: Lola botona, Frutas Clara, les cases de la Fallera Major i President Infantils, les llars del teatre de La Gallera (de Darling i Cristina), l’edifici dels Camarasa Mahiques i fi de festa en la casa gran... La Gallera. Fou una nit animada amb un sopar al Saló Àrab, ple de gom a gom... I en acabar, discomòbil i entrega de premis per les millors disfresses. En la sección d´adults, els premis van ser els següents: Adults: 1r- Pepito Llinares i Marta Escrivá 2n- Juan Corral i Sandra Soler 3r Emili Sanchis i Juan Jordán

I pel que fa als infantils: 1r- Carlos Sarrió 2n-Anna Sanchis 3r- Pablo Jordán

Només ens resta agrair als fallers que acudiren a la discomòbil amb barra lliure el gran comportament i civisme mostrat -que, com sempre, hauria de ser la tònica per tal de gaudir al màxim de qualsevol festa-, així com el magnífic resultat de la campanya iniciada per l’actual Directiva: “un faller un got”. El resultat? Una Gallera més neta i respectuosa.

#ElCantDelGall

115

Visita als nostres monuments

El passat dissabte 10 de novembre, Borja Lorente -l’artista encarregat del monument de la nostra comissió infantil, que ja porta uns anys aportant-nos monuments amb un estil molt personal i característic- ens va obrir les portes del seu taller per tal de mostrar-nos la que serà la falla infantil de La Gallera per a l’exercici 2019, i que per cert, té una pinta sensacional. Encapçalats pel nostre delegat del monument, el Presi i la resta de representants, gaudírem d´un dia, formidable on estos últims, a més, pogueren participar de forma activa en el procés d’elaboració de la falleta, instruïts per Borja. El monument infantil, que dur per bandera el lema “Desitjos”, promet alegries quant a la classificació, però sobretot, serà motiu d’orgull per a tota la comissió, ja que es tracta d´una falla senzillament espectacular, com totes les que hem tingut ocasió de plantar amb l’artista. Molt bona sensació ens va deixar la falla que està preparant-nos Rubén, el nostre artista de capçalera, per al present exercici. Torna al mes pur estil “galler” amb un monument que no deixarà indiferent a ningú i que de segur, agrada -i molt- als membres de la comissió. Rubén i Ximo reberen un gèlid 12 de gener als representats de 2019 i de seguida se’ls va passar el fred a tots en veure la bona pinta que té el monument sobre Rompe Ralph que s’està preparant. Colorit i figures espectaculars adornaran enguany la fi del carrer Hort dels Frares. El del passat 12 de gener va ser un matí molt divertit que finalitzà amb un esmorzar de germanor on els nostres representants donaren molts ànims i suport per a la tasca que queda per davant als mestres.

116

#UnLlibretAmbColor

“Voreliu” (procedent de “veure-li-ho”)

14 de Desembre, una data per a recordar per sempre tant per als nostres representants com per a les seues famílies, ja que es prepara tot amb molt d’afecte. El nostre Saló Àrab es vesteix de gala i reflecteix colors per tot arreu. Colors dels preciosos vestits de fallera, de faller, joies, sabates, espardenyes, adreços... Una mostra del que veurem desfilar en breu, els dies de Falles a la nostra Alzira fallera. Colors del nostres benvolguts i adorats estendards, colors del rams de flors... Un dia on els nostres màxims representants agraeixen de tot cor estar acompanyats per tota la comissió, familiars i amics, en un dia tan especial com és l’exposició pública de la indumentària que lluiran al llarg del seu any.

#ElCantDelGall

117

I ara què? Ja s’ha acabat, un any especial en el qual Paula era la regina de la seua Falla, la xiqueta que representava a La Gallera per on anava, la Fallera Major Infantil del 2018. Aquest any ha sigut un any d’emocions, alegries i de moltes sorpreses. Era un somni fet realitat. Fallereta de naixement, va gaudir del món faller des de ben dins quan Jorge va ser President Infantil, i ja no va parar fins aconseguir ser Fallera Major. Però no tenia prou, encara no havia finalitzat el seu exercici i ja demanava ser representant de les falles d’Alzira. Cremant la falla deia: “Mami, i ara què? Jo vull ser de la Cort de la Fallera Major Infantil d’Alzira...” I ara ací la tenim, junt a les seues noves amiguetes: Inés, Irene, Leyre, Carolina, Natalia i Claudia, passejant el nom d’Alzira per tot arreu, tota orgullosa i farcida d’alegria, valenciana de cap a peus. Cal destacar que una fallera de la Cort d’Honor Infantil ha de ser juganera, extravertida, alegre i molt sociable, i Paula ho és. A més a més, pertànyer a aquesta Cort és un honor, ja que van a representar als valencians i valencianes i això implica responsabilitat. Així com, aquestes xiquetes van a gaudir d’un any intens i únic, sempre al voltant de la seua Fallera Major Infantil, Inés, creant un vincle per a tota la vida. Però no penseu que van soles, l’equip es completa amb la Fallera Major d’Alzira, Mer i la seua Cort de senyoretes, Blanca, Amanda, Irina, Cristina, Eva i Sara; pendents en tot moment de les xiquetes i fent de cada instant una experiència meravellosa. I tota aquesta història no seria possible sense la nostra Junta Local Fallera d’Alzira i els seus membres, que organitzen, arrepleguen, ajuden i tenen cura de totes i de tot, per tal que siga un any perfecte, perquè cada acte siga millor que l’anterior, perquè se senten a gust... Per acabar, només em resta dir-te, Paula, que gaudixques, rigues, plores, balles, t’emociones... Perquè enguany serà inoblidable per a tu i tota la teua quadrilla fallera. Enhorabona a totes, i heu de saber que tot allò que aneu a compartir, serà per sempre!!!

118

#UnLlibretAmbColor

FLORETES PER A PAULA Inés: L’any passat vam ser Falleres Majors, compartírem honors en un escenari, férem molts amics en les falles. Enguany, el destí curiós ha volgut que la nostra amistat siga a diari. Ens queda tot un món per viure, tot un any per gastar i aprendre, minuts de glòria per als records, i cada segon per a no malbaratar. Ara en companyia de sis regines més, vivim, sentim, juguem, gaudim, açò mai ningú ens ho furtarà, però sobretot un sincer desig: siga com siga, siguem xiquetes, la festa i els nostres pares ho agrairan. Moltes felicitats, Paula. Irene: Paula, Paulita... Encara que et conec des de fa poc de temps, ja he pogut comprovar que eres una persona divertida, graciosa i molt molt afectuosa. Ma mare sempre em diu que en la vida anem trobant persones que ens ajuden i estaran sempre al nostre costat, eixes persones són “amigues per a sempre”... Jo espere que tu sigues una d’elles i que esta aventura que hem començat juntes ens faça viure moments inoblidables. M’encanta estar amb tu i poder compartir aquest any tan especial!!!

Carolina: Paula, volia dir-te que gràcies a tu estic ací, dins d’un món meravellós. Un món que mai hauria descobert si no haguera sigut per tu i la teua família. La teua companyia em fa molta il·lusió, eres una persona plena d’alegria, felicitat i em dones molta seguretat. Formem un grup fantàstic i crec que este any anem a passar-ho súper bé totes juntes, perquè viurem moltes sorpreses, jocs i complicitats. Tot açò, ens farà amigues per sempre, a nosaltres i als nostres pares també. T’estime, Paula. Leyre: Sóc Leyre, tinc la sort de conèixer a Paula des de la nostra infància en el col·legi. Gran companya i molt responsable. Vam tindre un meravellós any 2018 juntes, ja que vam poder compartir el nostre regnat de Falleres Majors Infantils. I per si fóra poc, enguany ens va tornar a ajuntar el destí en la Cort Infantil d’Alzira. Paula és pura alegria, simpàtica, bondadosa, amb un bell somriure en la seua careta. Este 2019 serà especial, ens dóna l’oportunitat d’unir-nos més, aprofitem cada moment!!! Claudia: Hola Paula, tot i que encara no tenim ni la mitat de l’amistat que forjarem enguany,

estic segura que serà una experiència meravellosa, junt al teu caràcter alegre i afectuós i les altres amigues, serà inoblidable, espere que les vegades que quedem, ja per a dinar, sopar o per a quedar-nos a dormir, siguen inenarrables i tant de bo, quan acabe el nostre regnat, no acaben junt amb ell les nostres aventures i bogeries. Et vol, Claudia. Natalia: Hola Paula, sóc la teua compi Natalia. El fet de coincidir amb tu en la cort m’ha permès el luxe de conèixer-te i descobrir en tu una gran i simpatiquíssima amiga. Segur que enguany ens esperen moltes i grans aventures juntes, de fet ja hem viscut unes quantes i la veritat ha sigut genial, sobretot perquè al teu costat tot és més divertit. Gaudirem al màxim de cada acte, amb moltíssima il·lusió, totes juntes, sis princeses i una reina unides pel destí capritxós. I com tot succeeix per algun motiu, jo estic convençuda de que en el nostre cas ha sigut per a formar este grupet tan fanfarró. Paula, amiga, anem a per totes amb entusiasme... Ens queda tot un any replet de sorpreses, presentacions, viatges... I de segur que descobrir-ho juntes serà el millor. Besets, bonica!!!

#ElCantDelGall

119

PER A LA NOSTRA XICOTETA Mer: No solem anar juntes, hem pujat al mateix tren, tenim idèntic bitllet, en el vagó som catorze, en el vagó de la festa, en el vagó de la il·lusió. Compartirem estacions, vies i andanes principals, mirarem per les finestres i els paisatges passaran, l’estació de destí està lluny, gaudeix del gran viatge, guarda tot el que pugues en la maleta del record, gaudeix del ‘xacatxà’ del tren, d’este tren faller ple de felicitat. Un bes molt fort de Mer Sara: A tu Paula, gràcies per formar part d’esta família fallera. Com major, el nostre deure és assegurar-nos que vosaltres passeu el millor any de les vostres vides. Amb la teua forma de ser; dolça, amable i afectuosa, em recordes moltíssim a mi quan tènia la teua edat. Espere que açò no siga només cosa d’un any, sinó que quan anem a celebrar un altre aniversari de la JLF, nos retrobem no com a tall sinó com a família. Espere que et vaja tot genial en la vida, que aconseguisques tot el que et proposes i sobretot que sigues molt feliç!! De Sara que et vol! Blanca: Paula, deixes un any inoblidable que sempre estarà en els teus millors records. Però, ara formes part de les sis components que formen la Cort de la Fallera Major Infantil d’Alzira. Este any gaudirem totes juntes, tant majors com infantils i, de segur, ho recordarem de manera especial, per sempre. Irina: La nostra “peque” Paulita! Enhorabona per formar enguany de la Cort Infantil de la FMIA, ha sigut un plaer conéixer una xiqueta tan dolça com tu, passarem un any molt bonic i inoblidable! No sé que faríem sense les nostres peques.. una d’elles TU!!!

120

#UnLlibretAmbColor

Amanda: Hola princesa, què podria dir que no saberes? Perquè mira.. es que t’acomiades com a fallera major infantil d’una comissió que portes en el cor després de passar un any increïble, però no estigues trist perquè estic segura que el 2019 no es va a quedar, per a res, curt i que totes juntes aconseguirem marcar un abans i un després en el 75 aniversari de JLF. Serà un any en què viurem les falles d’una manera diferent del que estem acostumades però t’assegure que no ho oblidarem mai. Un beset enorme. Eva: Una de les princeses d’aquesta aventura fallera porta el teu nom i cognoms. Recorrerem totes juntes els increïbles camins de la nostra Alzira fallera des d’una perspectiva meravellosa i olorarem cada traca que ens sabrà a aquests dies de març en què tota la nostra ciutat llueix de gala per acollir la nostra festa. A tu, Paula, que enguany tens el privilegi de ser part d’aquest somni de despertades i passacarrers. A tu, que portes a la sang la melodia de l’himne faller. A tu, que portes en cada somriure la innocència d’una xiqueta i la força d’aquest sentiment que compartim totes. Aquest serà un any especial, i no només per les Falles, també perquè tu, juntament amb la resta d’infants que representen a la nostra ciutat fallera, fareu d’ella una obra d’art digna del món faller. I quina sort la meua de tenir l’oportunitat de compartir amb tu i amb la resta! Enhorabona, Paula. I agafa’t ben fort, que anem a enlairar rumb a la flama que encén els monuments la nit del 19 de març. Però abans, promet travessar un cel de xarangues i de mascletades, acompanyades sempre amb uns bons bunyols i una bona paella de la nostra terra. Comença a somiar, que jo ja porte temps vivint en un conte de felicitat. T’estime molt.

Cris: Paula, dolça sobirana, el més notable pintor tindria la ma insegura, al copiar ta fermosura i el teu cos encisador. Tu eres fulgida estrella que per allà on passa brilla de galtes ben rosades, al·legre, graciosa i bonica. Eres igual que les flors de llavis vermells i fins tens molt grans i verds els ulls graciosos i seductors. Ta mirada es penetrant, de neta neu es ton coll suau i sedós ton cabell rostre blanc i delicat. En conjunt una figura, tan gentil i tan galana, que tota tu representes a la xiqueta valenciana.

Estimats Gallers Jaume Bohigues Agustí President J.L.F. Alzira

Estimats fallers i falleres de la comissió de la Falla Gallera-Hort dels Frares:

Iniciem novament un exercici faller molt intens, en el qual la Junta Local Fallera celebra el 75 aniversari des de la seua constitució, i de nou, és motiu d’orgull per a mi, que m’oferiu les pàgines del vostre “llibret” per tal d’expressarvos els meus desitjos i esperances per a les Falles de 2019. No càpiga cap dubte, que en primer lloc, és el meu desig que amb la publicació d’aquestes pàgines, trobeu satisfeta la vostra il·lusió, en haver aconseguit, un any més, una obra digna, que n’estic segur serà el gaudiment dels fallers i col·laboradors que tinguen la sort de comptar amb un exemplar. Amb el vostre llibre i junt amb els d’altres comissions falleres de la nostra ciutat, contribuïu a fer que Alzira i les seues falles siguen un referent a tota la Comunitat Valenciana, per la qualitat dels seus “llibrets” fallers, que es troba recompensada amb quantitat de premis tant a l’àmbit local com a l’autonòmic; però aquest fet troba la seua explicació en la grandesa de les Falles d’Alzira, que al llarg del temps, han anat omplint les il·lusions de tot un poble amb un gran sentiment faller, que no sols han demostrat viure la festa des de la seua vessant lúdica sinó que en l’actualitat han incrementat les seues activitats culturals i solidàries de manera significativa; sense oblidar els seus monuments, espectacles pirotècnics i altres vessants molt rellevants de la festa fallera alzirenya. Dit açò , sols em resta desitjar a les màximes representants de la comissió, Maria Lairón i Anna Sanchis, que gaudisquen intensament cada acte faller, doncs sols així guardaran per sempre els millors dels records de la seua vida, acompanyades pel xiquet Pablo Jordan i per descomptat del President de la falla, José Llinares, al que li aconselle que sempre tinga paraules d‘agraïment per a tots els fallers, doncs amb el treball de tots contribuïu a engrandir més si cap, la vostra comissió, una comissió que compta amb nombrosa gent jove que ha de seguir els passos de tots aquells que vos han fet créixer, i que és puntera en cultura, solidaritat, festa, però sobretot en alegria i diversió. Gràcies per la vostra confiança i els meus millors desitjos per les Falles de 2019.

#ElCantDelGall

121

75 anys entre fils de colors

Tamara Pérez Albelda Delegada de Cultura i Solidaritat de JLF.

Si hi ha una cosa que identifique la festa de les Falles és la riquesa de la seua indumentària. Els teixits, els colors i els diferents dibuixos són una mostra viva de la nostra cultura, la nostra manera de ser i d’entendre el món; a més són evidència de l’evolució del nostre poble. Com també ho són les pintes, els adreços i les mantellines. Com bé sabran, 2019 és un any especial per a tots aquells que estimem la Festa Josefina, ja que es compleixen 75 anys de la formació de la Junta Local Fallera d’Alzira. 75 anys d’estima per la festa. 75 anys de somnis complits. 75 anys entre fils de colors. Per aquest motiu, des de Junta Local Fallera, el passat 5 d’octubre es va inaugurar una exposició per tal de celebrar aquesta efemèride tant important per als fallers i el poble d’Alzira. La preparació de l’exposició va ser costosa. Calia reunir la major quantitat de vestits i complements d’aquelles que han sigut l’espill de generacions i generacions de falleres, a més d’una xicoteta mostra d’aquests 75 anys. Per aquells que no pogueren gaudir de l’exposició intentaré portar-los allí en les següents línies. L’exposició s’ubicava en la Casa de la Cultura, en la sala que anteriorment havia sigut la biblioteca infantil. Entràvem en la sala i en la paret de l’esquerra penjaven majestuosament les bandes d’algunes de les màximes representant de la ciutat. La mostra seguia per la paret de les finestres. Allí, ordenats des del més antic als més actual, s’exposaven les joies més exquisides de les falleres que han portat el nom d’Alzira per tot arreu de la geografia valenciana: els seus vestits. I en mig de la sala, quatre vitrines s’encarregaven de custodiar els adreços i pintes, que són evidents mostres de com passa el temps. Com podran imaginar, per a una persona que estima la festa i tot el que l’envolta, poder veure aquesta mostra d’art, tradició i mestressa era especial. Era fàcil que aquella sala t’encisara i et perderes entre el filat de les teles, la lluentor de les pintes i les formes captivadores dels adreços. Era una imatge d’una bellesa inimaginable. Els vestits, amb les seus bandes acreditatives acolorien i engalanaven en una sala de parets blanques. 122

#UnLlibretAmbColor

En la següent sala, l’actual baret, es disposava una exposició de les fotos de totes les Falleres Majors i Presidents de Junta Local Fallera i en un dels cantons de la sala, es mostraven els vestits negres dels fallers, juntament amb els faixins que els identificaven com a membres de Junta Local Fallera. A continuació, s’exposava un recull de fotos que les diferents Falleres Majors cediren per a tal ocasió. En mig de la sala, una completíssima exposició dels llibres de les falles de la nostra localitat, gràcies a la col·laboració de l’Arxiu Municipal. Com bé ja he dit, obrir les portes d’aquelles sales va ser una tasca dura, però gratificant: preparar maniquins, cancans, teles... Tot això per celebrar que una entitat que intenta mantenir vives les nostres tradicions, allò que érem i allò que som, compleix 75 anys. Perquè cal cuidar i dignificar el nostre passat per no perdre mai l’essència d’allò que som i tenir clar allò que volem ser. Perquè en 75 anys més es celebre que estem orgullosos de ser com som i continuem lluitant per mantindré allò més nostre.

#ElCantDelGall

123

Nit del Sector Centre

Majo Úbeda Delegada del Sector

Una de les coses de les que podem estar ben orgullosos és de formar part d’un gran sector faller! El Sector Centre! Format per cinc grans comissions: Sant Joan, Plaça Major, Camí Nou, Colmenar i La Gallera. Aquestes cinc comissions al llarg de tot l’any es reunixen per tal de treballar en comú i organitzar el conegut sopar del Sector. Un acte faller entranyable on les mateixes compartixen l’esperit faller i on la germanor fallera es respira per ella mateixa. Com és tradició, aquest sopar del Sector es va celebrar el passat 17 de novembre a la Sala “La Masia”. Enguany, la comissió encarregada d’encapçalar aquest acte va ser la Falla Plaça Major, junt al treball inestimable dels seus delegats del Sector: Jordi Colomer, Agustí Clari i Moncho Benavent, que van ser el encarregats de conduir aquest emotiu acte. Aquest any com a novetat, es va posar un autobús per al desplaçament a la Sala, per tal que tots poguérem gaudir -més si cap- d’aquesta nit de festa fallera. Una vegada en la Sala, en primer lloc es va fer una recepció, on vàrem poder compartir anècdotes i rialles amb altres fallers de les diverses comissions, passant a continuació a la celebració de l’acte i a l’entrega de les recompenses. A la nostra Falla enguany van rebre aquest honor i van ser recompensats amb aquestes insígnies: la nostra Fallera Major Maria Lairón Peris amb la Insígnia d’or, la Fallera Major Infantil Anna Sanchis Tauroni amb la Insígnia d’argent, el nostre President Infantil Pablo Jordan Agraz amb la Insígna d’argent i el faller i delegat del Sector de la nostra comissió, Salva Gómez Pastor. Finalitzat l’acte, vàrem poder gaudir del sopar, i posteriorment de la rifa i els regals que es van repartir, així com del ball durant tota la nit, fins que el cos ens ho va permetre. Doncs podem dir que va ser una vetllada de gran germanor fallera on el fallers sempre gaudixen al màxim, fins i tot els més menuts. I esperem que continuem fent-lo i celebrant-lo per molts i molts anys més, com ja es ve realitzant des que es va fundar aquest SECTOR CENTRE, el NOSTRE! Per tal de donar continuïtat a un dia on tots el fallers, independentment de la seua comissió, compartim l’estima per la nostra festa fallera.

124

#UnLlibretAmbColor

Falleres Majors d´Alzira amb cor galler

Emili Sanchis-Marina Costa

La setmana del 5 al 12 del passat mes d’octubre, amb motiu del 75 aniversari de la Junta Local Fallera d’Alzira, l’àrea de cultura de la mateixa organitzà una exposició commemorativa, formada per llibrets, les fotografies oficials de les Falleres Majors i una mostra de la indumentària i adreços lluïts i aportats per moltes de les Falleres Majors de la nostra ciutat: entre aquesta indumentària es trobaven els vestits de Sonia Serra i Ana Aramburu, falleres de la nostra comissió. Aprofitant aquesta ocasió, decidírem contactar amb elles i amb Montse Esparza, les tres falleres de la nostra comissió que en alguns dels 75 exercicis passats han ostentat el càrrec de Fallera Major d’Alzira: una vesprada de café en La Gallera va ser suficient perquè elles tres ens contaren què és el que més recorden dels seus anys de regnat i a més, alguna que altra anècdota. Volem destacar que hem tingut a les nostres files a un altra Fallera Major Infantil d’Alzira, Carla Esparza Soler, que va ser nostra representant infantil al 2007, i l’any següent, al 2008, la representant de tots els fallers i falleres d’Alzira. Aquest any, i per l’exigència dels seus estudis en Medicina, no figura com a membre de la nostra comissió, però té la sang fallera (i gallera) pel seu interior i sabem que, tant prompte com siga possible, tornarà a la nostra Gallera.

Montse Esparza Botella Montse va ser la Fallera Major d’Alzira de l’any 1982. Per aquella època es triava una família i es proposava a la seua filla ser FM: en el seu cas particular va ser perquè son pare, Emilio Esparza Vila, havia sigut President de JL durant 5 anys, i en més d’una ocasió havia manifestat la il·lusió que li feia que la seua filla fóra FM alguna vegada: de manera que Montse arribà al càrrec amb 17 anys, i la presidència de Junta Local l’ostentava Eduardo Gallardo en aquell exercici. En eixe moment, la Fallera Major era qui triava les sis xiques que conformarien la seua Cort #ElCantDelGall

125

d’Honor, i així ho va fer ella. Sempre solien ser xiques amb les quals es mantingueren certs vincles d’afinitat. Montse trià les seues dues cosines –Ángeles i Isabel Vidal Esparza- i les seues amigues: Lídia Cuenca Terol, Teresa Pellicer, Cristina Julio i Sonia Muñoz. Com que elles també eren filles d’amics dels pares de Montse, hi havia molt bona harmonia entre ells, de manera que formaren molt bon grup i anaven a tots els llocs i actes junts. Per aquella època, cadascú es costejava tot el relatiu a la indumentària (vestit, adreç...), i així ocorria també amb la Cort d’Honor, ens comenta Montse. Pel que fa a la seua presentació, aquesta tingué lloc al cine “Salomón”, com a conseqüència de l’incendi que va patir el Gran Teatre, i assistí la Fallera Major de València. La festa posterior tingué com emplaçament el Club de Tenis, festa que en eixe moment organitzava la família de la Fallera Major, de manera que a més dels convidats que desitjaven, també acudia la Junta Local Fallera d’Alzira, però també la Junta Central Fallera de València. Com continua fent-se hui en dia, a partir de gener, tots els caps de setmana hi havia presentacions de les comissions, on tractaven molt bé a Monte i a la seua Cort, cosa que ha fet que conserve un bonic record d’aquell any. A més, participaven dels actes de l’Ajuntament, de les processons municipals, etc. El mes d’octubre del 1982 tingué lloc la Pantanada, de manera que l’any següent no va haver-hi Falles, i Montse va repetir com a Fallera Major de la ciutat. Eixe any no es van vestir de

126

#UnLlibretAmbColor

valencianes a Falles, de fet, es va plantar un monument simbòlic a la Plaça Major, fet de trastos, i als actes relatius al mateix acudien sense el vestit de fallera, però amb la banda; ara bé, a excepció d’un acte: una processó especial que tingué lloc el dia de sant Josep. Una curiositat respecte d’aquella època és que el Ball de la Reina se celebrava a La Gallera, però a la part del restaurant. Per a finalitzar, Montse ens proporciona una anècdota climatològica: sa mare fou Fallera Major d’Alzira l’any 1956. Va ser un any molt bonic, però després tingué lloc una gelada que, entre altres coses, portà com a conseqüència que haguera de repetir l’any següent com a Fallera Major. Tampoc es van plantar monuments eixe any i el 1957 tot tornà a la normalitat. Una curiositat, donat que Montse va viure la mateixa situació però amb el cas de la Pantanada.

Ana Aramburu Pina Fallera Major d’Alzira de l’any 1989, Ana va ser la tercera triada en base al sistema democràtic d’elecció de les Falleres Majors d’Alzira que se segueix emprant hui en dia: el primer any d’aplicació va ser 1986. L’elecció de les Falleres Majors es va celebrar al mes d’octubre de 1987, i el 6 de novembre tingué lloc la Riuada del 1987 a Alzira, per la qual cosa, van quedar suspeses les Falles del 1988 a Alzira, i a l’exercici 1989 es van mantindre les Falleres Majors del 1987. L’any 1988, atesa la situació patida per la Riuada, només es van plantar dos monuments a la Plaça Major d’Alzira, un gran i l’altre infantil, en representació de totes les comissions falleres de la ciutat. Ens conta Ana : “la meua presentació va tindre lloc al poliesportiu Fontana Mogort, ja que com a conseqüència de la Riuada, el Gran Teatre encara no es trobava en condicions. Va ser un acte conduit per Inés Ballester. A l’acte va acudir una gran representació de les Falles de Puçol, ja que l’any anterior ens acolliren el 17 de març a la seua localitat, per tal que poguérem celebrar les Falles amb ells. Va ser una visita molt emotiva”. Al mes de gener del seu any es va celebrar l’Apertura del Primer Centenari Faller d’Alzira, al Saló Daurat del #ElCantDelGall

127

Cercle Alzireny, a la qual va participar Enric Soler i Godes, investigador que va corroborar la notícia de la primera Plantà d’una falla a Alzira, feia 100 anys. En relació, pel mes de març, es van descobrir unes rajoletes commemoratives del primer centenari faller, a la Plaça de Casassús, on es va plantar la primera falla a Alzira. A l’acte va acudir Joan Lerma com a President de la Generalitat Valenciana. En arribar els tres dies de Falles, amb ells vingué la pluja, concretament a partir de l’entrega de premis: es van suspendre tots els actes i les xarangues i comissions anaven en camions visitant les comissions cada dia, i la Junta Local, amb les Falleres Majors, es movia amb els autobusos urbans d’Alzira, cedits per l’Ajuntament, per poder visitar les falles. La vesprada del 19 de març, en veure que parava de ploure, es va realitzar l’Ofrena de flors a la Verge del Lluch que no havia pogut celebrar-se en el seu moment. No obstant això, “participàrem en tots els actes posteriors: la processó de Sant Bernat, la de la Verge del Lluch, a les Fogueres d’Alacant... Allà on ens cridaven nosaltres anàvem”, ens comenta Ana. Entre els actes destacables del seu regnat, recorda que al mes de setembre es va celebrar un altre acte amb motiu de la imposició d’insígnies del primer centenari als estendards de les comissions, en reconeixement de la seua tasca, i en octubre es va celebrar un altre acte del centenari per rendir homenatge a totes les Falleres Majors de les festes falleres i Presidents de la Junta Local. Sens dubte, un any que perdura en el seu record per sempre i que molts falleres i falleres, de segur, guarden també a la seua memòria.

128

#UnLlibretAmbColor

Sonia Serra Pla

Va ser Fallera Major d’Alzira l’any 1991, quan tenia 17 anys. En el procés d’elecció sempre és important la presa de contacte de amb les candidates, i en aquella ocasió, aquesta es va celebrar al Palmeral d’Elx. Eixe any es presentaven 10 xiques de les diferents comissions a Fallera Major i després de passar el dia a Elx, es va celebrar un acte de preselecció a la Sala Torrent, on ens quedaren 7 candidates: l’acte d’elecció fou al Gran Teatre d’Alzira, on Sonia va ser elegida Fallera Major, i les 6 xiques restants formaven la seua Cort d’Honor. La seua Fallera Major Infantil va ser Inmaculada Bartolomé, amb la qual encara té molt bona relació, i segons conta, passaren juntes un any estupend. A més, Sonia va compartir exercici faller amb dos Presidents de Junta Local: primer amb Bernard Chordà i després amb Agustín Martí, després de la seua elecció al mes de març. Pel que fa a la indumentària, Junta Local s’encarregava de tot: els proporcionaren les teles dels vestits, costejaven seua confecció... I elles, les Falleres Majors, fins que no anaren a prendre mides i a la primera prova, no sabien res sobre com anaven a ser els vestits. A Sonia, en concret, la va acompanyar la dona de Bernardo Rosell, delegat de festejos per aquell temps. El seu vestit de gala, el de segle XIX, era de color rosa, i el segon, el de segle XVIII, era groc amb ratlletes verdes: aquest últim, el tenien igual ambdós Falleres Majors, estava confeccionat de la mateixa manera. A més, recorda que la Fallera Major de València d’aquell any va acudir a la seua presentació al Gran Teatre, i Sonia, com a Fallera Major d’Alzira, va tindre l’oportunitat d’assistir com a tal a la presentació de La Gallera: eixe any, el 1991, era Susana Sifre la Fallera Major de la nostra comissió. En eixe acte de presentació, Sonia va poder posar el seu corbatí com a Fallera Major de l’any anterior, i l’imposaren la insígnia d’or de la comissió, la qual cosa va ser una gran sorpresa per a ella, i que recorda amb molt d’afecte: “el que no vaig poder fer va ser acomiadar-me com a Fallera Major de l’any anterior, ja que la Junta Local d’aquell moment, no ho va veure apropiat”, ens comenta. Com a Fallera Major d’Alzira va participar dels actes generals de Junta Local Fallera, que llavors eren menys que ara. Anaven també a presentacions de les Falleres Majors de poblacions veïnes, i participaven d’actes actes com la cavalcada de Reis, l’Ofrena de flors i fruits a la Verge de Lluch al Santuari, a la processó de Sant Bernat el mes de juliol –de manera activa, a més, a la celebració #ElCantDelGall

129

eucarística-, a la solemne processó de la Verge del Lluch amb motiu de les festes patronals... En aquell moment, les recompenses que es donaven als fallers eren els bunyols –d’argent, d’or, d’or amb fulles de llorer...- i venien de la mà de Junta Central Fallera, de València. Pel que fa als dies de Falles, cal recordar que Alzira és una ciutat agermanada amb Corbeil Essonnes, de mode que el seu Alcalde vingué en Falles a la nostra ciutat, va dinar un dia amb la Junta Local, i estigué present a l’acte d’entrega de premis, donant els banderins amb les Falleres Majors. Una curiositat que ens conta Sonia, és que anaven amb el vestit de valenciana tot el dia, fins que ens gitaren: de fet, per les nits visitaven alguns casals de comissions i ho feien vestides de valencianes, “però érem joves i aguantàvem, ara seria impensable”, ens diu. Un acte que se celebrava per aquells anys era el Ball de la Reina, al poliesportiu Fontana Mogort, on acudien les comissions: era un dia de festa gran. Una de les coses de l’exercici que recorda amb més afecte i que, segons narra, canvia totalment per com et sorprén després d’haver sigut Fallera Major d’Alzira és l’acte de La Crida: “traure el cap per la finestra de l’Ajuntament per tal de donar el meu discurs i veure a tanta gent pendent del que vas a dir... A més, és un acte on ja es respira ambient i ganes de festa, ja fa olor a Falles... La veritat és que recorde eixe acte amb molt d’afecte i sorpresa, perquè mai haguera pensat que seria un dels actes que més m’agradaren dins de tot el regnat”. Una nota curiosa del seu any és que ella i la seua Cort d’Honor formaren un equip de futbet: anaren a una entrega de premis de futbol sala i com que Sonia i les xiques de la Cort eren prou esportistes, preguntaren a Junta Local si els deixarien fer un equip i així va ser: arribaren a participar al torneig de futbol sala femení de les comissions organitzat per Junta Local, i ho passaren molt bé. En general, Sonia guarda un record meravellós d’aquell any i unes amistats que a dia de hui conserva –perquè amb les xiques de la Cort encara té contacte i queden per a dinar, sopar, han anat a les bodes de cadascuna...- hi ha molt bona relació, un factor determinant per recordar un any tan especial amb el pas del temps. 130

#UnLlibretAmbColor

“Cap jugador és Ditan bo com tots junts” Stefano

Emili Sanchis

Esport i falles, falles i esport, i es que el que el mon de les falles unix que no ho separe l´home. La Gallera té fama de festera peró aixó no te que ser impediment per a que a més a mes es puguen fer diferents activitat; culturals,solidaries, o altra com es el cas que ens ocupa ; Futbol sala . L’equip de futbol-sala no es una activitat innovadora, la Gallera te equip de futbol seus principis….i que inicis.. qui no recorda aquells magnifics futbolistes que be es podríen comparar als del Brasil campeo dels vuitanta dels Zico Falcao ,Sócrates, Eder…) Els nostres galls swnsw dubte ekls superaba en técnica i marxa; Marcelo, Bernardo Llinares, Quique Sempere, Antonio Gil , Andrés Ubeda, Gares i Epi entre altres, que molt be no sabem com no obtingueren mes tituls amb ixe excels planter. Probablement si llavors haguera existit el VAR i no el BAR hagera sigut diferent. I es que amés el primer patrocinador de la Gallera en futbol sala va ser un club dálterne lo que provocà, més dún comentari entre els rivals. llàstima que no tinguam docuemnts gràfics de l´época per ilustralo. D’un temps cap ací es torna a fer equip, tras un paró i hui en dia podem dir que tenim un gran equip, elegant de gent guapa amp tecnca i en ocasions bronco i copero que ens representa en molta dignitat. Léquip el composen els siguients galls: 1.Eloy lucas (portero) 2.Miquel Micó (ala-cierre) 3.Felipe Tuela (ala/cierre) 4.Arturo Comes (pivot/portero) 5.Victor Grande (ala/pivot)

6.Pepe Llinares (Ala) 7.Pablo Pascual (ala) 8.Pablo Giménez (Pivot) 9.Luis Pérez (Ala) 10.Alejandro Villanueva (cierre/pivot) 11.Sergio Palau (pivot)

Qui ha vist algún partit de léquip, coicidix en que es tracta dún equip en mayuscules, amics per damint d etot que es junta per divertir-se i fer esport. Ningú destaca per damunt dáltre pero tots destaquen en ser esportius i per tindre una qualitat humana fora de serie i es que cada jugador no es tan bo com tots junts. Esperem que esta excusa que es el futbol per juntar-se els amics dure molts anys.sera senyal de bona salut de la vostra amistat i que vajen sumant-se les noves generaciones amb el pas del temps. Amunt L a Gallera!!

Sentiments a les altures Kiko Enguix

Tenia el repte de compartir amb tots vosaltres, lectors del nostre llibre, què significa el grup de Gallers Muntanyencs, què és el que sentim i ens arrossega a la muntanya. Buscant inspiració, vaig arribar a la conclusió que altres persones, i segur, mes lúcids que jo, haurien escrit els que senten per les muntanyes i la natura. Confie en que no l’interpreteu com a plagi però... El que està bé no cal canviar-ho.

“Prop de la cima sempre hi ha mil excuses per a abaixar-se i una sola per a pujar.” Ramón Portilla

la mirada és més lliure, la vista més àmplia i serena”. Ingmar Bergman

“Qui ha escoltat alguna vegada la veu de les muntanyes, mai la podrà oblidar”. Proverbi Tibetà

“Si al franquejar una muntanya en la direcció d’una estrela, el viatger es deixa absorbir massa pels problemes de l’escalada, s’arrisca a oblidar l’estrela que ho guia.” Antoine de Saint-Exupery

“Mai mesures l’altura d’una muntanya fins que no hages arribat a la cim. Llavors veuràs que no era tan alta com pensaves.” John Lubbock “Envellir és com escalar una gran muntanya: mentre es puja les forces disminueixen, però

132

#UnLlibretAmbColor

“El camí de la muntanya, com el de la vida, no es recorre amb les cames sinó amb el cor.” Andrés Nadal

“Perseguisc la felicitat. I la muntanya respon a la meua busca.” Chantal Maudit

“Quan la muntanya vos arriba al cor, tot ve d’ella i vos porta a ella.” Franz Schrader

“Abans que l’esforç, les roques i el vent, l’amistat és el component essencial en la muntanya.” Geyson Millar

“És impossible saber cap a on bufarà el vent demà, en quin dels seus remolins et trobaràs.” Kurt Diemberger

”Les muntanyes ajuden als homes a despertar somnis dormits”. H.Tazieff

“El camí cap a la cim és, com la marxa cap a un mateix, una ruta en solitari.” Alessandro Gogna

“No és més qui més alt arriba, sinó aquell que influenciat per la bellesa que li embolica, més intensament sent”. Maurice Herzog “Torneu vius, torneu com a amics, arribeu a la cim. Per este ordre.” Roger Baxter-Jones “No hi ha dreceres a la cima. Hem de pujar la muntanya pas a pas, per nosaltres mateixos.” Judi Adler “Les passions humanes són un misteri: els que es deixen arrossegar per elles no poden explicar-se-les i els que no les han viscut no poden comprendre-les. Hi ha sers humans que es juguen la vida per pujar a una muntanya. Ningú, ni tan sols ells, poden explicar-se realment per què...” La historia interminable, Michael Ende “No conquerim les muntanyes, sinó a nosaltres mateixos”. Edmund Hillary “L’alpinista és qui condueix el seu cos allà on un dia els seus ulls ho van somiar”. Gaston Rébuffat “Viu la teua vida com si pujares una muntanya. De tant en tant mira la cima, però més important és admirar les coses belles del camí. Puja lentament, ferm, i gaudeix cada moment. Les vistes des de la cima seran el regal perfecte després del viatge.” Harold V. Melchert “Molt abans de que l’home pensara a conquistar les muntanyes, les muntanyes havien conquerit a l’home”. Daniel J. Boorstin #ElCantDelGall

133

Teatre Galler El passat diumenge 2 de desembre els nostres galls més menuts van participar en el XVII concurs de teatre infantil en valencià que organitza la Junta Local Fallera d’Alzira, omplint de gom a gom el Gran Teatre amb l’obra: Empar, Fallera Major Infantil, de l’autora Fani Grande. Teatre -jouer com diuen els francesos-, fer teatre és jugar, inventar personatges, idear situacions, històries, i viure experiències inimaginables. Totes aquestes qualitats les hem ficat en pràctica al llarg d’aquests mesos amb els nostres xiquets, i el que hem intentat ha estat potenciar aquesta característica infantil amb eixos xicotets però grans actors. Fer teatre és treballar en equip, un valor molt important sobretot per als xiquets, així que ens hem impregnat al llarg d’aquests mesos de treball, de la importància de treballar conjuntament, reconeixent que en un grup tots són importants i que treballem per dur endavant un projecte, i eixa ha estat la nostra meta, posarse davant d’un públic i ensenyar-los el resultat del nostre treball. Després de dos mesos d’assajos va ser una satisfacció veure reflectit el nostre treball i per descomptat disfrutar de la brillant actuació de cada un dels xiquets. Tenim talent, i això no ens ho nega ningú malgrat no rebre cap premi, però per a nosaltres, les encarregades de dur endavant aquest projecte,

134

#UnLlibretAmbColor

Darling Canet i Beneyto

el nostre premi ha estat disfrutar d’aquesta experiència enriquidora, on tant els xiquets com nosaltres hem aprés un poc més sobre això de fer teatre. Ara tan sols ens agradaria continuar formantnos amb aquesta xicoteta però gran experiència, i que el pròxim exercici comptem amb tants xiquets o més que aquest, amb les mateixes ganes de menjar-se l’escenari, però sobretot amb ganes de jugar i crear nous personatges, perquè “pares i mares” el teatre és un mitjà per a expressar sentiments, per explicar històries, per connectar amb altres persones, per aprendre a expressar-se i a comunicar-se i sobretot per enriquisir-se de noves experiències. Per finalitzar, donar l’enhorabona als protagonistes d’aquesta història: Anna Sanchis, Pablo Jordan, Valeria Suñer, Paula Remigia, Marta García, Quique Camarasa, Roberto Pellicer, Alex Sanchis, Miguel Remigia, Paolo Suñer, Carlos Sarrió, Maria Miró, Bruno Diaz, Gonzalo Serra i Nacho Serra. Tots i cada un de vosaltres féreu possible aquest projecte i TOTS ens heu ensenyat que porteu dins uns GRANS ACTORS/ACTRIUS. Així com també a tot l’equip teatral que hi ha darrere de l’escenari, disseny gràfic, música i so, tramoistes, apuntadores... A tots gràcies! ENHORABONA GALLS!

GALLS ON TOUR Els galls no parem quets, i allà on anem, orgullosos de la nostra comissió, portem el clàssic mocador faller: un gall blanc amb les ales obertes que, fàcilment ja haurà viatjat més que el mateix Willy Fog. Rússia, Santiago de Compostela, Nova York, Venècia, Lanzarote… Son algunes de les ciutats visitades pels nostres galls l’últim any, i on de segur han deixat la seua empremta particular. La taca d´oli “gallera” va escampant-se per tot el món, tenim sang conqueridora! Que no es descuiden els xinesos, que estem ja ahí...

#ElCantDelGall

135

ColÂˇlaboracions literĂ ries

Els Colors del Foc

Alba Fluixà Pelufo

El foc ens esperava per omplir-nos de roig els músculs blavosos pel fred de l’hivern. El foc ens cridava amb dolça veu ataronjada, envoltant-nos l’oïda de notes festives. El foc ens enlluernava amb el daurat més intens i ens reflectia als somnis una bellesa feliç. El foc ens il·luminava amb una calidesa groguenca, d’aquella que fa del món un mos temptador. El foc ens consumia i ens va obligar a tornar al blanc dels inicis per construir-ho tot de nou.

#ElCantDelGall

137

Blau i grana o blaugrana Juan Antonio Sanjuán

El futbol en la nostra ciutat té un marcat color: blaugrana. I com este any la Falla La Gallera em brinda l’oportunitat de parlar del club dels meus amors i al fil del lema de la comissió, intentaré donar unes pinzellades dels colors de la UD Alzira. La història recent comença després de la Guerra Civil, allà per l’any 1946, quan es torna a fundar el club de futbol de la ciutat, en aquesta ocasió baix la denominació d’UD Alzira. En els estatuts que es remeten a la Federació Valenciana de Futbol i al Govern Civil s’adjunta una làmina (segurament pintada en aquarel·la per D. Javier Ferri) en la que s’opta per l’equipació blaugrana: samarreta blaugrana, pantaló blau i calces negres. Se segueix una línia continuista respecte a l’històric AD Alcira, equip que després de jugar una vegada finalitzada la contesa nacional el campionat regional a l’any 1939, va adquirir el dret esportiu a l’ascens a la categoria d’argent. Front a rivals de l’entitat del València CF, Levante UD, Gimnàstic, Burjassot, Castelló i Olímpic de Xàtiva, finalitzà en tercera posició. Però segons conten les cròniques per lleialtats al Nou Règim, s’adjudicà la plaça al Burjassot, esvaint-se l’ascens i el més greu, que el club l’any següent desapareguera. Però si tornem més enrere, a l’origen del futbol en nostra ciutat, el primer club, l’Alcira Foot-Ball Club, inscrit el 2 de novembre de 1922, al contrari, vist totalment de blanc amb calces negres. El successor, l’AD Alcira (1931-1939) vist per primera vegada la samarreta blaugrana, encara que combina el pantaló blanc amb el negre. Sobre l’elecció dels colors blaugrana, David Chordá en el llibre Els Tigres del Xúquer. 90 anys d’història, recull l’anècdota de que fou l’afició de Ferri al Barcelona i al Gimnàstic el que decantà l’elecció dels colors. El diumenge 19 de juliol es va vestir per primera vegada de blaugrana, colors que el club més representatiu de nostra ciutat ja no abandonarà. L’inici de la dècada dels cinquanta del segle passat suposa una de les primeres èpoques daurades de la UD Alzira, assolint la tercera divisió, temporada 52-53 i mantenint-se de manera seguida fins la temporada 64-65. Cal recordar que aquella tercera divisió equivalia a una segona B actual amb equips com el Levante, Castelló, Albacete Balompié, Cartagena, Mallorca (un grup amb rovals de Balears, Múrcia i Albacete). Eixe any els nostres colors van ser el blanc i el blau. 138

#UnLlibretAmbColor

El Sant Espoli, de blau i grana Eixe fort arrelament del club en la societat alzirenya impulsa la creació de la Germandat del Sant Espoli, confraria que vestiria amb vesta de ras blau marí i caputxó i capa grana.

L’Atlètic Avidesa, també de blau i grana Poques han sigut les varietats a l’equipació blaugrana; sols en segones equipacions encara que la tònica durant tots aquests anys ha sigut mantenir una mateixa línia. Així, la segona equipació tradicionalment ha sigut samarreta blanca i pantaló negre. Variacions les trobem en la final entre la UD Alzira en la temporada 1976-1977 (ascens de la UDE, campió del grup Nord de regional) i l’Atlètic Avidesa (campió del grup Sud), en el que es va vestir amb pantaló groc i calces grogues. Aquesta segona equipació groga, segons refereix David Chordá, va ser gentilesa de l’empresa d’il·luminació Sajonia que ajudà al club. L’Atlètic Avidesa va vestir amb la samarreta blava amb franja roja i pantaló i calces blanques. En la temporada 20052006 la samarreta de la segona equipació passa a ser blanquinegra. I en altra temporada la segona equipació passa a ser verda amb unes franges blaugrana. En època recent el pantaló ha sigut roig. Encara que no passa de ser una anècdota, el pintor Juan Garcia Ripollés, en la presentació del quadre que va donar amb motiu del 90 aniversari, recordava en la seua infància a la UD Alzira de groc en un partit contra el que seria la Penya Soriano d’Alberic. En l’època daurada dels anys 80 i baix el mecenatge de D. Luis Suñer, la UD Alzira vist amb les millors marques: Ressy, Meyba... Especialment cridanera resultava la segona samarreta blanca amb una franja horitzontal blaugrana.

Sols dues temporades de blau En les temporades 1993-1994 i 1994-1995 la UD Alzira vist totalment de blau amb una franja lateral blaugrana a la dreta, en una de les quasi úniques excepcions en tota la història. La temporada següent la UD Alzira vist amb la marca Luanvi amb una samarreta amb franges horitzontals amb uns colors blaugrana foscos (feia un parell de temporades el FC Barcelona vestiria la seua primera samarreta amb les mateixes franges horitzontals dels anys noranta de la UDE). El que està clar, a mode de conclusió, i si per alguna cosa es caracteritza el nostre club i és conegut en tota la Comunitat Valenciana, és pels seus colors blaugrana. Sols el Levante UD i en menor mesura en CD Eldense (samarreta blaugrana i pantaló negre) vesteixen els nostres colors. En la diferència està la distinció.

#ElCantDelGall

139

El color de la il·lusió

Paco Martínez Gay

Tindria uns nou o deu anys. Recorde que, com cada any per Falles, en acabar a l´escola, entrava a casa i amb un revés que ni el Federer, amollava elegantment els llibres damunt del llit i anava cap a la cuina, on ma mare, tota acalorada i roja com un titot, fregia bunyols per a les festes. - Mare me’n vaig a vore plantar la falla. - A les nou et vull en casa! - Val! Agafe un parell d’eixos bunyols dauradets per a berenar. - Ves espai! No te’ls menges calentets que et poden pegar mal.- Em deia ma mare. Calentets diu, estaven bramant! El primer ens costava anar passant-lo de galta a galta, botar i tocar les castanyoles. Amb la llengua morada i rasposa, eixia de casa baixant els escalons de tres en tres per anar a vore què hi havia de falla al carrer. Allí, a l’encreuat on es plantava la falla, hi havia un muntó d’arena groga de riu i dos pales negres mig rovellades. A les vores, trossos de falla embolicats de plàstic; però cap faller per a començar la Plantà. Mentre esperava, anava intentant imaginar-me com seria la falla, quin seria el lema? Seria més alta enguany? I els colors, seran vius o més bé tirant cap a l’ocre? Tot nerviós anava pegant voltetes i posant-me negre de vore que no es feia res. Per fi apareixien els fallers. Al capdavant el President, que no em feia massa gràcia perquè a més, era el meu barber i cada vegada que em tallava el pèl em deixava el cap blanc i llis com una bola de billar. De seguida es posaven a la tasca de la Plantà, això si, seguint la tradició, un agafava una pala per escampar arena, un agafava l´altra per recolzarse i la resta anaven dirigint la Plantà. Tan entusiasmat estava que no em vaig adonar que el cel anava fent-se gris i fosc; estava com a un somni fins que em va despertar un carxot que em va fer alçar dos pams de terra. - No t´havia dit a les nou en casa? Ja són i mitja i el pare està esperant per a sopar. - Mare, és que…- Ras! Un altre carxot em deixava sense paraules. - Tira davant de mi!- Assenyalant amb el dit cap a casa. Paraules màgiques que et feien anar a casa com a cagalló per sèquia. - Em fas traure el cabells verds! Quines ganes tinc de que tingues vint anys.- Que mai vaig entendre per què ho deia, jo als vint anys no tornava a casa fins a les sis del matí i no em deia ni mu. 140

#UnLlibretAmbColor

De camí cap a casa amb el cap “caxo”, però més recte que un fil, encara pegava una ulladeta cap arrere per a vore l’efecte de la falla, tot i que sabia que anava a rebre un altre carxot d’eixos que van de raspall i et deixen la coroneta blava i coenta. A l’endemà, els primers masclets em feien obrir els ulls, però jo continuava al llit quiet disfrutant del soroll de la despertà fins el punt de notar lólor a pólvora. Direu, com pot ser?, doncs perquè deixava un badallet a la finestra. Ja pel matí després désmorzar, tocava anar a vore falles, una per una les visitava quasi totes, sempre amb el mateix ritual, arribava mirant a terra fins que em situava al mig del carrer, girava el cos cap on estava la falla i pujava la mirada per a poder contemplar d’un colp tota la majestuositat del monument i l’efecte del colorit potenciat per la lluminositat d’eixe sol típic dún dia de Falles. Després, continuava amb la visita més de prop, analitzant totes les escenes, ninots i remats al detall. Així, de falla en falla, tan sols parant quan es creuava alguna comissió ballant al ritme dels pasdobles de la seua xaranga; música que si bé era per a ballar, a mi em paralitzava completament, aplegant en moltes ocasions a aborronar-me. En arribar el dia de Sant Josep ja sols em quedava la Cremà. Com tots els anys, voria amb mon pare cremar la falla del carrer i a dormir; però aquell any va ser especial. En acabar de cremar la falla, posant-me la mà al muscle, mon pare em va dir: - Vols que anem a vore cremar la falla del primer premi? En eixe moment es va fer de dia, el meu cor començà a bategar a dos mil per hora; en dècimes de segons havia passat del 19 de març al 6 de gener; era el millor regal de ma vida. Més content que un xiquet amb sabates noves, allà que anàrem, il·lusionat i excitat com si anara a descobrir el món. En arribar al lloc, em vaig dur el primer despago. Hi havia tanta gent que no veia ni tres a cavall dún burro. Per sort anàrem a parar al costat dúna reixa i alçant-me a ella, recolzat en el muscle del pare, vaig aconseguir un lloc privilegiat. La falla, tota il·luminada acompanyada del remor de la gent, remor que parava en sec quan la llum sápagava, seguida dún colp de veu exclamativa i del silenci més absolut. En encendre la traca, les espurnes començaren a ballar com serps de façana en façana fins envoltar la falla. Uns moments de foscor i esclatava un capoll roig i groc de foc que de seguida envoltava tot el bloc central del monument. A poc a poc, anava notant com el calor de la falla anava envoltant-me la cara suaument com si dúna carícia es tractara, mentre el bescoll mantenia la frescoreta que deixava la també típica gelor de les nits de Sant Josep. Tota la gent, paralitzada mirant fixament com el foc feia camí. Amb un silenci que es trencava pels xiulits de protesta quan apareixien els primers ruixats dels bombers. Moments màgics fins que el remat de la falla cedia a lácció del foc enfonsant-se i provocant el clam de la gent. Eixa nit, lésperit faller entrà a formar part de la meua vida. Ja de major vaig poder gaudir de les falles des de dins sense perdre gens ni miqueta de la il·lusió que tenia de menut, perquè la il·lusió i lésperit faller no tenen forma ni color i al temps els tenen tots, no es porten al cor ni a la sang, simplement són la nostra essència, la nostra ànima; és per això que cada nit de Sant Josep, encara que sense reixa, espere amb emoció eixa carícia del foc amb la que les Falles em regalen un beset. #ElCantDelGall

141

Diversitat cromàtica de les Falles en una societat diversa Daniel Ardid Periodista i activista LGTBI

Roig, taronja, groc, verd, blau i morat. Colors que podríem trobar en qualsevol dels monuments fallers que, en arribar la festa josefina, s’alcen arreu de l’espai públic de moltes localitats valencianes. Ja ho diu la cançó, que València és la terra del color…i alguna cosa més, però sobretot, del color. I no sols eixos sis colors, sinó un ventall molt més ampli que ens deixa menuda la paleta per a les idees dels artistes fallers. Policromia que esdevé el somni de tota aquella persona que veu l’alegria en la diversitat, l’alegria en la diferència. Una alegria que va agafada de la mà del respecte, de la igualtat en eixa diversitat. La monocromia és un concepte que no té cabuda en les festes de les Falles. Si, escric les Falles en majúscula perquè tot el que comporta aquesta celebració va més enllà de la festa mateixa. Parlem de tradició, parlem de la nostra història, parlem del nostre poble. Un poble que celebra la capacitat d’adaptar la tradició a la diversitat sexual, familiar i de gènere. Ho veiem en alguns dels monuments que ocupen l’espai públic en diferents municipis valencians, amb escenes que inclouen realitats protagonitzades per persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals o intersexuals. Escenes que, a més, reben premis específics amb convocatòries creades per a mostrar la implicació del col·lectiu faller en la lluita per la normalització de la diversitat en l’orientació sexual i la identitat de gènere mitjançant la visibilització. En cadascun d’eixos monuments, disposem dels colors necessaris per a configurar la bandera de l’Arc de Sant Martí, la bandera de la diversitat. Colorit en tota la seua diversitat per a una festa inclusiva en un poble respectuós. Els artistes fallers esdevenen els creadors d’un món on la discriminació no té cabuda, on totes i tots comparteixen les ganes de festa, on l’esclat de colors es materialitza amb els ninots fallers, amb els castells de focs d’artifici i amb els elements que decoren carrers, places i edificis. Imatge d’alegria i d’orgull d’una festa valenciana que du el nom de la terra valenciana més enllà de les fronteres de l’Estat espanyol. 142

#UnLlibretAmbColor

Sí, orgull de comptar amb una festa tan arrelada al nostre poble que esdevé un reclam turístic de gran importància. Orgull, reclam… En la lluita per la normalització i visibilització de les persones LGTBI, eixos dos conceptes són fonamentals. A principis de l’estiu, se celebren els anomenats Orgulls que inclouen marxes en les quals veiem les banderes de l’Arc de Sant Martí com a reclam. Així que el color és un element fonamental en les festes falleres i també en la lluita per la igualtat per part de les persones LGTBI. El roig, per exemple, representa la vida; i ningú no dubta que les falles són una explosió de vida en arribar el bon temps. El groc és la llum del sol; i això és el que necessiten les falles. I amb el blau ens arriba l’harmonia, que significa equilibri entre les diferents parts d’un conjunt, o bé relació de pau i enteniment entre dues o més persones. Doncs, ahí tenim una nova connexió entre el color de la bandera de l’Arc de Sant Martí, símbol LGTBI, i les nostres festes falleres. L’harmonia dels colors en la bandera que representa a les persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, es pot traslladar a l’harmonia aconseguida amb una coordinació perfecta entre els diferents valors que el ventall de colors adquirix en les Falles. Com si d’una composició unificada es tractara, les Falles es converteixen en un quadre perfecte, en una creació artística amb una correcta harmonia cromàtica. Una composició diversa i variada. I en eixa varietat, en eixa diversitat, s’aconseguix un conjunt enriquidor. I això és el que volem per a totes i tots, una societat diversa, amb una composició variada i enriquidora. Una societat on totes i tots, des de la diversitat, sigam iguals. Perquè en Falles, cada element cromàtic té el seu espai al mateix nivell que la resta; i en la societat, cada persona té els mateixos Drets Humans que la resta.

#ElCantDelGall

143

Bon profit! Paco Llopis

Faltaven uns minuts per a les 9 del matí, el carrer era una processó de xiquets i xiquetes que, acompanyats pels seus pares, mares, iaios i iaies caminaven amb les motxilles a l’escola. De sobte, una veu: «Paco, Paco!» En veure qui em cridava, vaig reconéixer l’amable cara d’Aure: «Paco, vols escriure un article que parle de la importància dels colors en la pastisseria? És per al llibret de la falla La Gallera». I vaig acceptar encantat. Quan vaig començar a redactar aquest article, se’m va passar pel cap escriure els colors utilitzats en el món de la pastisseria al llarg de tot un any, i des de la meua experiència, però és cert que això tampoc no té massa importància perquè tots els colors (excepte el blau, que mai he aconseguit aplicar) s’utilitzen en més o menys mesura durant el transcurs dels mesos. No obstant això, hi ha alguns que determinen l’època en què ens trobem: anem a pams. Començarem pel mes de gener. Els tortells de Reis són, majoritàriament, una explosió de color, (sobretot abans de coure’ls, ja que la calor apaga aquesta vistositat). Hi ha el color del meló, que pot ser tant blanc com roig, la taronja, l’ametla, les guindes, les nous i la pasta, que també aporta el color quan està torradeta. Tot això amb el fondant blanc dóna un resultat ple de color. Hi ha altres colors lligats a un altre tortell, el de pasta fullada, en què juguen un paper clau el blanc de la nata, el groc de la crema o el marró del xocolate i el sucre en pols per damunt. Un mes fred com el febrer té una festa en què els colors, sobretot el roig, trenquen la monotonia, li donen vida i l’omplin de color. Estem en Sant Valentí i els colors han d’activar la passió. El pastís típic d’aquesta festa són els que tenen forma de cor i en ells brillen els grocs de la llima, el blanc de les clares, el xocolate en totes les versions, el rosa de les maduixes... I, sobretot, per a decorar es fa ús de les fruites més acolorides i atractives. Ara, és segur que el roig sol predominar en el pastís. Els mesos de març i abril de vegades van junts, segons com caiga la Setmana Santa, i aquestes dates estan plenes de dies importants i celebracions, com ara les Falles o el Dia del Pare. Hi ha un color especial aquests dies, el carabassa. Els bunyols estan presents en totes les llars i el seu color, una miqueta més fort del que és habitual -perquè la carabassa està fregida-, està matisat amb el blanc del sucre, amb el qual s’arrebossa. Aquesta tonalitat i l’aroma ens recorden sempre en quin mes estem. A 144

#UnLlibretAmbColor

més, hi ha el dia 19, Sant Josep i el Dia del Pare, i cal fer pastissos molt variats i atractius per tal d’atraure la clientela. Per la Setmana Santa hi ha unes postres tradicionals de tres colors: el carabassa propi d’un dels ingredients clau, el gris clar del moniato i el marró clar de les ametles i els pinyons torrats. Aquest dolç és el rei d’aquests dies tan especials. Després, quan és Pasqua, arriben les mones, els rotllets, les coques amb fruita seca... Tots coronats amb les clares torrades amb sucre. Les comunions i els casaments són els grans protagonistes de mesos com maig i juny. Fa uns anys, en aquestes dates, el color blanc de les clares muntades era el preferit. Hui en dia no destaca cap color, tots estan presents i l’oferta és completíssima, tots s’utilitzen segons el gust del client. Les coques de Sant Joan, típiques del mes de juny per la festa de Sant Joan, també són molt acolorides perquè utilitzem les fruites escarxades, el xocolate i els rovells, a més de les làmines blanques d’ametla. Els mesos més calorosos, com els de juliol i agost, en què els gelats o una orxata fresca estan més que presents, també es caracteritzen per uns pastissos de fruites variades, que són més abellidors i refresquen, a més de ser més atractius. I quan ja s’acosta la tardor, cap a finals de setembre, comencem a utilitzar una altra vegada tota la gamma de colors, s’acosta la festa del 9 d’Octubre amb la tradicional mocadorà, un dels dolços valencians més representatius, i cal fer tota classe de verdures i fruitetes de massapà. És tradició regalar a la persona estimada una safata amb la piuleta i tronador del color del rovell d’ou decorada de blanc i envoltats de fruites i verdures tan semblants als de veritat com siga possible, però fets amb molta cura, i de massapà. I tot això envoltat amb un mocador ben bonic i cridaner per a la vista com ho són els dolços del seu interior. Al final d’aquest mes hi ha una altra festa molt tradicional, Tots Sants, amb uns dolços també ben lligats a aquestes dates: els panellets i els ossos de sant o els bunyols de vent farcits de nata, xocolate o crema. Ací solem utilitzar els colors més pàl·lids, però també n’hi ha de llima, maduixa, café o xocolate. El mes de novembre és un mes de preparació per a les festes de Nadal, per això és el torn de començar amb els torrons, els polvorons i els massapans. Al mes de desembre els colors sí que tenen una presència destacada: hi ha els torrons de rovell, de crema torrada, d’Alacant, de Xixona, els de xocolate blanc i negre, els de neu amb fruites... I, a més, la gran quantitat de farcits de diferents colors. També hi ha uns altres dolços ben decorats amb molt de color, que són també especials, com els troncs. Els colors, una vegada més, tornen a influir en els sabors i, per descomptat, en el seu acabat, que ha de ser atractiu per a la vista i per a posar en marxa els sucs gàstrics. Amb tot aquest resum he volgut explicar com els colors, tot just sense ser-ne conscients, són una part important de la pastisseria, els tenim en compte per a l’acabat dels dolços i també dels productes salats (que deixe per a un altre article) i també per al nostre paladar. Bon profit! #ElCantDelGall

145

El protagonisme del color en la indumentària fallera

Rafael López Andrada Cronista Oficial de Benimodo

Amb l’entrada de la primavera, sembla que alguna cosa més que la bona climatologia entra en les nostres percepcions. És evident que amb l’arribada del bon temps no sols la natura s’impregna de color, sinó que també el nostre entorn pretén tenyir-se de tonalitats alegres, cosa que fa que les nostres percepcions canvien a un millor estat emocional. En aquest sentit, la llum, la vistositat de les festes, el colorit, contagia de màgia i alegria allà per on vas. Sembla clar que on més es pot apreciar és en les diverses festivitats que se celebren per tot arreu, i entre aquestes, són sense dubte les falles les que encapçalen aquest univers festívol i les que obrin de manera excepcional l’estació primaveral. De tots és ben sabut que les falles es caracteritzen per l’olor a pólvora, per la música, per l’art dels monuments exposats a les vies públiques, etc. Però també cal indicar que es caracteritzen per altres elements que passen més desapercebuts, com puga ser el color, en el sentit més literal de la paraula. Efectivament, amb l’arribada de les festes falleres tots els carrers i places s’impregnen de tota una variada gama de colors que fan que dita setmana la ciutat brille d’una manera especial, transformant l’ambient, la fisonomia i l’ús d’alguns espais urbans durant uns dies. Inevitablement el color va lligat a la festa fallera. No es podria entendre un monument faller sense la vistositat del color, l’ornamentació de carrers amb llums i banderetes, el cel colorit en les nits de castells i focs d’artifici, les diferents tonalitats de flors en forma de rams i cistelles, la coloració dels plats més populars de la gastronomia de la terra... i per descomptat, l’extensa gamma cromàtica que lluen tant falleres com fallers amb la tradicional indumentària valenciana. Precisament, la indumentària és un dels elements més importants i característics de les falles. Cada fallera escull el tipus de vestit i com no, el color. Però, què entenem per color? La pregunta té com a resposta científica la impressió produïda per un to de llum en els òrgans visuals, però de manera paral·lela molt poquetes vegades analitzem el paper que pot tindre en la vida quotidiana, i més concretament en l’àmbit del món de la festa. En aquest context, cal assenyalar que els colors són molt importants en les nostres 146

#UnLlibretAmbColor

vides ja que estan relacionats amb les emocions i cadascú reacciona de manera particular en funció del color que ens rodeja, així com també en funció del color que vist i que d’una manera indirecta ens transmet la seua personalitat i gustos. Amb tot açò, sembla clar que els colors que anomenem càlids (roig, rosa, groc...) produeixen un conjunt de sentiments que van des del confort fins a la irritabilitat. Per contra, els anomenats freds (blau, verd, morat...), ens faran sentir calmats, però també ens podran provocar indiferència. En aquest sentit, sembla clar que l’elecció d’un color per al vestit de fallera o faller va directament lligat a l’estat emocional de la persona i a les preferències que tenim a l’hora de vestir. Si aprofundim més en certs detalls i característiques, com puga ser el perquè elegir un color o un altre per a la indumentària, tot seguit assenyalem algunes propietats i missatges que ens transmeten els colors, denominat per alguns com la psicologia del color, i que ens fan decantar-nos per uns o per altres en funció de la satisfacció que ens produeix: Blau: color intel·lectual, ideal per a persones tranquil·les que causa pau i tranquil·litat. S’associa amb la fidelitat, constància, autoritat, confiança, sinceritat i responsabilitat. També s’associa amb la tristor i genera calma i equilibri. Roig: intens i emocional, és el símbol de l’energia, l’excitació, l’apassionament, el valor, la força i l’agressivitat. També de l’amor i el perill. Ideal per a persones valentes i optimistes. Verd: provoca equilibri, harmonia, però també avorriment. Equilibra emocions i estimula a sentir compassió. S’associa als cels, l’enveja, la salut i l’ecologia. Groc: color emocional relacionat amb la confiança, la seguretat, l’optimisme i la precaució. És excitació, creativitat, innovació i vitalitat.

Taronja: s’associa a l’energia, a la creativitat i l’èxit, així com al divertiment i a la sociabilitat. També és el color de la sensualitat, la frivolitat i l’abundància. Morat: és el color espiritual. Té molta força i simbolitza la veritat i l’autenticitat, així com la introversió i la decadència. Marró: estable, natural, càlid, sobri i de confiança. Blanc: és pur, innocent, pacífic, bondadós, net i sa. Purifica la ment als més alts nivells. També simbolitza la distància. Gris: color neutre. Futurista, elegant, modern, organitzat i equilibrat. Inspira la creativitat i simbolitza l’èxit. Negre: s’associa al silenci, l’elegància i el poder. Sofisticat, misteriós, artístic, discret i sensible.

Ja antigament, en la indumentària valenciana hi havia una certa predilecció per uns colors, com el blau, el verd, el groc i el roig, que en fonts escrites apareixen amb noms tan curiosos com: “de color verde escarola”, “de color fuego”, “de verde llano”, “color de aurora”, “nácar”, “amarillo paja”, “melocotón”, “leche”, “matablanco”, etc., així documentat per Salvador Mercado als treballs d’investigació realitzats sobre la moda valenciana del set-cents. #ElCantDelGall

147

Enllaçant amb el tema del color, cal significar que els vestits de fallera actuals es basen en la forma de vestir de les dones valencianes en els segles XVIII i XIX. Açò ve determinat entre altres coses, pels canvis que la festa ha experimentat en els últims anys, on cal destacar la recuperació de la indumentària tradicional valenciana. A més a més, cal considerar les fibres tèxtils com la matèria prima fonamental per a la fabricació de teixits, i entre aquests, la seda, sembla que és considerada com la més significativa i la de major classe entre les fibres. Cal recordar que en segle XVIII la sederia valenciana va aconseguir el seu major esplendor, amb gran quantitat de telers i gran part de la població dedicada al conreu de la morera i la cria dels cucs. Amb tot açò, sembla evident que al nostre territori va tindre una gran importància la manufactura de la seda, que convenientment filada i teixida, ens mostra una gran varietat de teixits: velluts, rasos, tafetans, brocats, domàs, moaré, espolí, etc. D’aquestes sedes es confeccionaven una gran varietat de peces de la indumentària tradicional: falda, brial, cosset, gipó, mocador, sabata, jupetí, calçó, etc. Actualment, aquestes peces del vestit continuen elaborant-se amb els més variats dibuixos, ratlles i garlandes, estampats amb flors i altres motius vegetals, a sovint amb fil d’or i d’argent, i a ressaltar d’una manera molt especial, amb gran diversitat i combinació de colors, que fa dels nostres vestits fallers, una indumentària espectacular, rica i plena de sumptuositat.

148

#UnLlibretAmbColor

Alzira en blanc i negre Alfonso Rovira Marín

Cronista gràfic d’Alzira

Coneguem Alzira com a “joia de color taronja”. Hui la tractarem de “blanc i negre”, elegint com a motiu primordial la fotografia en eixe sistema, com es venia realitzant fins que “va aparéixer” en color. Ens trobem en la Alzira de mitjans del segle XX. Exercien per aquells anys coneguts i recordats professionals de la imatge, com Juan Ortega Vicente, amb el nom de “Foto Art Ortega”; Juan Saura, que va substituir Bolinches; Alejandro González, Antonio Carrillo, Turpin i els fotògrafs anomenats “ambulants”, Juan Giménez, José Valls, Miguel Lucas, José Gall i Segismundo García, que deixaren innombrables col·leccions de fotografies familiars en blanc i negre, encara que algunes van desaparéixer fa quasi quatre dècades, amb motiu de la “Pantanada” de Tous. Hui, en este exercici faller del 2019, la comissió fallera La Gallera-Hort dels Frares ens convida a traçar unes línies d’aquells anys per al seu llibret, acompanyades de recordades imatges escollides, a mode de mostra, a les que acompanyarem amb un poc d’història. Carrer del Pont Este curt tros de carrer que sempre hem conegut com “carrer del Pont”, atesa la proximitat del desaparegut pont de Sant Bernat i les Germanetes, en l’actualitat es denomina Calderón de la Barca, a mode de continuació de l’entrada a l’antic raval de sant Agustí. En tots els edifici existien comerços. En el seus inicis, a l’eixida de la Vila de cara al pont, estava “Calzados Gallach”, seguint a continuació “Calzados Mallorca” i la tenda d’espardenyes “La Valenciana”. Entre una part i altra del carrer existien les restes de la que va ser la porta d’entrada de la Vila, on s’apegaven els carCarrer del Pont tells anunciadors de les pel·lícules que es projectaven en els cines Giner, Cervantes i al Gran Teatre. A l’altre costat, on hui se situa la farmàcia Alamanzón, estava “Tejidos Los Catalanes” de la família Gresa, seguit d’altra tenda de roba de Pedro González Luis, i a la cantonada a Faustino Blasco, la tendra de roba d’Enrique Núñez. Casa Bolea A la plaça, tal vegada per aquella època, principi del segle XX, es denominaria “Alfons XII”, encara que esta, llavors solitària placeta, ha tingut diversos noms: Plaça de la Constitució, com se la coneix ara –es referix a la Constitució de 1837-, també fou Plaça Major, o després de la Guerra Civil, dels Màrtirs, encara que popularment l’hem coneguda per Plaça de Santa Caterina, per situar-se en ella l’església baix dita advocació. #ElCantDelGall

149

La foto pertany a la casa on residia José Bolea, alcalde d’Alzira a principis del passat segle XX. Va ser notícia la seua residència en el mes de setembre de 1911, on els vaguistes que es negaven a participar en la Guerra del Marroc es van entretindre en cremar i saquejar les propietats de coneguts veïns, entre ells, l’exalcalde Bolea: van prendre foc a la casa, llançant, a més, mobles al carrer, entre ells un piano que, en caure a la calçada va esclafar una xiqueta de curta edat.

Casa Bolea

En este edifici es va instal·lar el Quartell de la Guàrdia Civil després de la Guerra Civil, fins que el 18 de juliol de 1958 va ser inaugurat el que es va construir als terrenys on s’ubicava l’església de Santa Maria, enderrocada –que no incendiada- el maig de 1936.

Pont de l’Alborgí Proper al Gran teatre hi havia un pont anomenat de l’Alborgí, per on es podia creuar per tal d’arribar als horts de la partida amb el mateix nom: hui, pel camí que va ser, discorre el carrer Pere Morell. La línia longitudinal del pont creuava el riu un poc en diagonal. Este pont d’eixida de la segona porta del camí de Carcaixent estava pròxim a les terrisseries de dita partida. Va ser construït pel governador Diego d’Oronan, que va invertir molt de temps en les obres de defensa d’Alzira. El 26 d’octubre de 1731, en les actes Pont de l’Alborgí, per on creuava el riu Barxeta. dels Jurats de la Vila, es registra com es permet fer el pont de la segona porta de Carcaixent, de maçoneria, passant el pont sobre el riu Xúquer, que dividix el raval de sant Agustí, i també l’exigència de Diego d’Oronan, corregidor i governador, d’instal·lar un pont dorment tot de fusta i amb el pont llevadís, per tancar el pas, i porta en cas de necessitat... Puix es trobava derruït i amb tant perill d’arruïnar-se que el Rei Felip V determinà que es fera un pont dorment. Quins records ens porta este pont. El pas dels llauradors per al cultiu de les terres. Estava prop del pont de la Cenieta Alta i els terrenys on s’abastien de terra per a les terrisseries, entre ells La Constructora, per a la fabricació de rajols i teules. Col·legi Julio Tena Quan es va construir el grup escolar “Julio Tena”, metge i alcalde d’Alzira, ja havien desaparegut els banys àrabs, quasi l’última mostra de la civilització que campejà en les nostres terres quasi huit centúries. Els banys que vam conèixer els alumnes que assistíem a l’Escola del Ratolí, denominada així abans de les noves aules, es localitzaven davall de l’escala que conduïa al primer pis, on estaven les escoles on impartien classe els mestres Agustín Izquierdo, Alfonso Escudero i Agustina Benedí, la seua esposa i Juan Navarro. Els banys romanien intactes fins a finals del segle XVII, quan els Jurats de la Villa adquiriren l’immoble destinat a casa dels pobres, captaires o transeünts i en els seus bai150

#UnLlibretAmbColor

xos era on estaven instal·lats els banys. Més tard van ser construïdes en la planta primera les escoles públiques, l’Escola del Ratolí, per on passaren moltíssims alzirenys. La casa, vella de per si, apegada a la muralla que requeia al braç mort del riu Xúquer, deteriorada pel pas dels anys, amenaçant ruïna, va ser derruïda per tal de modernitzar l’ambient escolar i sobre el pati, on s’assentaven els banys, fou construït el col·legi de Primera Ensenyança “Julio Tena”; abans de ser demolit el vell col· legi en 1947, feren desaparéixer els banys Col·legi Julio Tena àrabs que durant segles havien estat en eixe lloc, inservibles pel pas del temps, constaven de diverses galeries cobertes d’arcs de mig punt, amb alguns forats en forma d’estrella, per on penetrava el sol. Els departaments de bany se situaven en el sol tendint figures rectangulars i als costats, bancs de pedra. Al sòl i paral·leles als bancs, d’unes canaletes de pedra eixia l’aigua. Per tal de proporcionar el líquid element per a les ablucions, hi havia una sénia amb dos pous, que serviren, anys més tard, per al servici de l’escola, que van ser cegats en construir el nou col·legi, en l’actualitat Delegació d’Hisenda. Teatre Cervantes El local del bonic Cine Cervantes va ser un dels millors de la província. Es construí a mitat de la dècada dels anys 20 del passat segle XX, en el lloc on existia un grup d’habitatges, al costat del desaparegut “Racó de Coves”. L’entrada principal estava en la Plaça Major. L’empresa constructora, formada per quatre socis, fou OSAI, valga la paradoxa, i estava formada per l’ultima lletra dels cognoms dels seus propietaris: Moscardó, Garrigues, Alberola i Dasí. De 23 files de butaques disposava l’aforament, dos corredors laterals, un central i, al final de la fila 14, existia un corredor fins el final.

Teatre Cervantes

La primera cabina de projecció se situava en el centre, acabada l’última fila. Disposava del millor so que existia a l’època: un amplificador RCA americà, ja que a partir dels anys 30 les pel·lícules eren sonores, encara que la major part d’elles, en anglès. Als laterals es formaven dos files de llotges, set a cada costat, més dos proscenis; una preferència al primer pis més la general en el pis de dalt amb bàndols de fusta. En novembre de 1934 el teatre-cine fou adquirit per Fernando Guardiola, qui transformà el local, dotant-lo de majors comoditats; la cabina de projecció la va traslladar a la part dreta de la general. En 1936, en declarar-se la Guerra Civil, el local va ser confiscat pel comitè, fent-se’n càrrec els treballadors, gràcies als quals no va ser desmantellat cap aparell de projecció. En finalitzar la contesa civil, en haver faltat el matrimoni Guardiola-Asinal, l’empresa fou heretada per Encarnación Martínez Granell, encarregant-se del negoci els seus fills Juan i Salvador Guardiola. L’operador de #ElCantDelGall

151

cabina fou Ricardo Baldoví, inventor de “l’empalme aeri” de les pel·lícules, que impedia detindre la projecció per canviar de bovina. D’entre els moltíssims actes que hi tingueren lloc, podem recordar les continues actuacions de la companyia de Vicente Aledón, el recital de piano de José Iturbi el 4 de juny de 1954 o el pregó de Setmana Santa de 1963, pronunciat per Diego Salas Pombo, governador civil de la província. L’última pel·lícula que es va projectar fou Beket, el divendres 31 d’octubre de 1965. Estadi Luis Suñer Picó Des que els “Tigres del Xúquer”, de l’AD Alzira, jugaven en el camp de l’Arenal, al costat del riu, en la partida de l’Alborgí, les botes dels seus continuadors, l’UD, xafaren el terreny del Pare Castells, després “Venècia”, estadi del Front de Joventuts, estadi Juvenil i hui torna a anomenar-se Venècia. En 1972-73 es va gestar el projecte per part de l’industrial alzireny Luís Suñer Sanchis, de la construcció d’un estadi digne per a la ciutat que ell sempre L’estadi “Luis Suñer Picó”, des de la Muntanyeta de Xixerà. va estimar. El projecte de l’obra el van confiar a l’arquitecte valencià Fernando Bueso i la realització de l’obra a càrrec dels constructors alzirenys Palau-Castillo. En un camp de tarongers de Luis Suñer, que ocupava una extensió d’unes 20 fanecades, situat entre la carretera d’Albalat i la llera del riu Xúquer, al costat de la Muntanyeta de Xixerà –hui desapareguda-, donaren començament les obres del “Luis Suñer Picó”. El 4 d’abril de 1973, Miguel Monleón, President de la Federació Valenciana de Futbol, visitava les obres de l’estadi, ja en marxa. En juliol d’aquell any, amb les obres quasi finalitzades, l’afició esperava que s’inaugurara amb l’inici de la temporada en setembre, donat que l’Alzira havia ascendit a la lliga nacional. No va poder ser. Es va continuar jugant en el Juvenil, sense passar al nou estadi fins novembre. Hui, al “Luis Suñer Picó”, en els seus inicis solitari a l’Avinguda dels Esports, l’acompanyen importants edificis com l’Institut “Luis Suñer”, la residència “Carmen Picó” i altres tants que formen part del polígon industrial, que ha crescut en els últims anys. Casa Cucó Quan es passa per la Plaça de la Constitució, un emblemàtic edifici crida l’atenció del vianant. Una inscripció corona el seu remat: “Cucó y Gisbert de Alzamora”. En el centre campeja un escut heràldic al peu del qual figura la data de la seua construcció: 1921. Andrónico Cucó Serena, nascut a La Pobla Llarga en 1878, va encarregar la seua edificació. Segons transmissió oral, arribada de persones majors ja desaparegudes que van conèixer Cucó, sabem que va ser treballador d’una tenda de confecció de roba per a jóvens, ubicada a l’edifici que coneguem com a “Cupón Regalo Comercial”, del carrer Major Santa Caterina. Encara que desconeguem la data en què va contraure matrimoni amb Rosa Gisbert Dolz, filla de Rafael Gisbert d’Alzamora i Manso de Zúñiga, que fou alcalde d’Alzira en 1913, el seguici 152

#UnLlibretAmbColor

d’Andrónico Cucó amb Rosa Gisbert va tindre ressonància en la nostra ciutat, fins al punt que els veïns cantaven una popular cançoneta, la lletra de la qual deia: “Roseta està en el balcó i Cucó en la placeta i amb el mocador li diu: vine cap ací, Roseta”. Possiblement van contraure matrimoni en la primera desena, donat que Cucó va encarregar la construcció de l’emblemàtic edifici en la llavors anomenada Plaça d’Alfons XII: ell tenia 43 anys i la seua dona, 36. Cucó fou regidor de l’Ajuntament d’Alzira, sent nomenant alcalde constitucional el 3 de març de 1921. Uns dies més tard, el dia 28 del mateix mes, l’Ajuntament que ell mateix presidia l’autoritzà per construir l’edifici la fotografia del qual acompanyem, ocupant les cases número 1 i 2 de la referida plaça. Casa Cucó

El Mercat El mercat és un edifici públic destinat permanentment o en dies assenyalats, a comprar, vendre o canviar gèneres o mercaderies. En Alzira, el mercat de detall va existir fins que va arribar la “pantanada” de Tous, en 1982, i l’any següent va ser derivat per les destrosses que causaren les inundacions. Desconeguem quan començà a funcionar, en el Prado. El que hem pogut esbrinar és que en 1859, sent Alcalde Juan Redal, el consistori va proposar expropiar terrenys annexes a la plaça, que després va ser mercat, en els terrenys de Francisco Ignacio Montserrat i la casa de Laviña, entre el carrer Santos i Llotja –Faustino Blasco- al cantó de la qual existia una bassa per emmagatzemar aigua que extreia una sénia. Les obres de remodelació es van basar en el projecte de l’arquitecte municipal José Camaña Laguna, i el seu preu assolí la quantitat de 3074407 pessetes, el 21 d’octubre de 1882. L’armadura que coneguérem fou acabada el 31 de desembre de 1882 i en la construcció va intervindre l’arquitecte Antonio Martorell, amb una reixa de tancament. En 1884 va ser construït en la plaça del Mercat un pavelló destinat a la pescateria. Fou un mercat cobert, digne de la seua importància, constituït per quatre galeries formades per elegants columnates de ferro, en combinació amb la fusta i el zinc, els quals oferien un agradable conjunt que resultava còmode per al públic i els venedors. En 1944, sent alcalde el metge Lisardo Piera, es va remodelar part del mercat amb la higienització d’algunes dependències, ampliació que va suposar una sèrie de

El mercat al detall #ElCantDelGall

153

taules de pedra artificial, col·locades sobre maó timbrat de gran solidesa. Baixant tres escalons que donaven al carrer Faustino Blasco, en l’ampla vorera es trobaven els assentadors del mercat d’abastiment. De tot el que els hem narrat, sols queden per al record els arbres plataners, que seguixen marcant el temps transcorregut. Desaparegut l’antic mercat, eixiren a relluir vestigis dels nostres avantpassats: la muralla que circumdava l’antiga illa. Alzira dels anys quaranta Voldria descriure’ls la magnifica panoràmica que oferix la perspectiva d’aquesta foto. En primer pla, en la part baixa, el Raval de Santa Maria – Les Barraques; a l’esquerra, la xemeneia de la serradora dels Pardo; al costat del que coneguérem com la taberna del “glorieter”, Francisco Valle, jardiner reial. Per davant d’esta casa, dos carreteres comarcals, la 3320 i 3322, que s’unien en l’encreuament –hui una xicoteta rotonda-. El Pont de Ferro: si ens situem a l’esquerl’Alzira dels anys quaranta. ra d’este, vorem la llera del Barxeta, admirarem les cases de la Rambla, hui Rambla d’Algemesí. A la dreta del Pont de Ferro, riu amunt, es pot apreciar el llit que fou del braç mort del Xúquer, que rodejava la ciutat i que deixà de fer-ho cap al 1920, després de la demolició del pont de Sant Gregori, hui Avinguda Luis Suñer. Al costat dret, entre els camps de tarongers, s’aprecia un camí en el centre que hui és el carrer Pere Morell, i entre les dos calbes del terreny se situa hui la Llar Santa Teresa Jornet, l’asil i el col·legi “Alborgí”, i a la dreta, el moll. Al fons de la imatge es pot apreciar el “Molí de Montagud”, la Constructora i el Gran Teatre. Tornant al centre de la imatge podem vore l’església de Santa Caterina. La Plaça del Regne

Plaça del Regne. Monument al llaurador alzireny i font lluminosa 154

#UnLlibretAmbColor

Estava concloent la dècada de 1960. S’havia inaugurat la remodelació i sanejament de l’Avinguda Sants Patrons i la de Luis Suñer començava a ressorgir, cobert el braç mort del Xúquer, que separava la Vila de l’Alborgí. Ja s’havia inaugurat la Llar Santa Teresa Jornet. Existien edificis majestuosos, com el Mayvi, en la Plaça del Regne, i corresponia per l’Administració Local l’ornamentació de la plaça, per la qual cosa, el 8 de desembre de 1969, l’arquitecte municipal Andrés Herruzo Goberna presentà el projecte d’urbanització. Una font lluminosa, amb estany circular i zona enjardinada, rodejada de palmeres, que formara un passeig i adornaren l’entorn, i donaren alegria a este sector de la població

amb un monument en el centre de la font. El monument fou encarregat a l’escultor valencià Octavio Vicent. L’estàtua al llaurador alzireny que va llaurar per a la cúspide, era la deessa Ceres, protectora de l’agricultura, de marbre; i per a més avall, sobre un pedestal, l’estàtua de bronze que representa al llaurador alzireny. Han passat els anys i la font de la Plaça del Regne segueix donant vida a la ciutat. Compta amb diversos bancs que els alzirenys a les nits de calor aprofiten per refrescar-se, acollits per les seues grans palmeres i frondosos jardins. D’altra banda, és el lloc preferit pels fallers d’aquesta ciutat, que utilitzen el centre de la plaça per al disparament de les mascletaes. El Balcó de la Ribera La Muntanyeta del Salvador reunix totes les condicions estètiques i regalades que un bon passeig requerix. Lloc sec, sol abundant en hivern, ombres i bon aire en estiu, seients naturals i bell panorama en tot temps. Pujada al Santuari: dalt a la cima estava l’antic ermitori del Salvador, restes que van desaparéixer en 1985, on es venerava la imatge de la Verge del Lluch, que fou al temps morada d’Andrea Ceballos Manzano, l’última ermitana, havent-se construït en part del solar un nou Santuari per a la patrona d’Alzira, que començà a edificar-se quasi finalitzant la dècada de 1920. El Santuari està orientat de tal manera que l’últim raig de sol ponent entra per la porta principal i, sense perdre un sol pas, arriba fins la imatge de la Verge al seu altar i la besa rendit als seus peus. Des de l’explanada exterior, que començà a aplanar-se en 1952 després de la missió dels pares Paüls per a la construcció d’un col·legi religiós, regit per pares salesians, -ordre a la que pertanyia el llavors arquebisbe de la Diòcesi valentina, Marcelino Olaechea-, es contempla tan bellíssim paisatge en tota la redona, que ufanament anomenarem a aquell punt de vista el “Balcó de la Ribera”, veient-se el “Mare Nostrum” i tots els pobles de les dos comarques que banya el pare Xúquer, per la qual cosa, des que s’asfaltà el camí d’accés per tal de poder arribar en automòbil, els alzirenys ho hem mostrat amb orgull a tots els visitants distingits que ens han honrat amb la seua presència. Santuari de la Mare de Déu del Lluch a mig construir

La fi de la Muntanyeta del Salvador és el que servix única i exclusivament de base als ciments del seu santuari del Lluch. Que les seues vessants siguen el parc natural que Alzira necessita i gaudir dels seus encants i, com no, als que trauen el cap a eixe balcó que és la seua explanada i contemplen meravellats la vistosa policromia que formen el pla, el tarongerar i antany, l’arrossar, amb un fons de muntanyes que s’estén en tot el seu abast. La Muntanyeta mira tot això des de dalt i murmura amb la veu xiuxiuejant dels seus pins: “algun dia es convenceran de que no hi ha brisa tan fresca i neta, i horitzó més dilatat, ni benestar més còmode i quiet, com els que jo els brinde”. #ElCantDelGall

155

Els colors en la Història Vicent M. Garés Timor

Els colors que percebem són la conseqüència de la interacció de la llum amb els objectes, però també el resultat de la voluntat i la capacitat dels nostres ulls i del nostre cervell a l’hora de detectar-la i processar-la. Dit en altres paraules, es tracta d’una conquesta de la subjectivitat individual. Fins i tot, els estudiosos opinen que aquesta percepció es troba fortament influenciada pels colors adjacents en l’horitzó visual i és, almenys en part, fruit de sensacions i experiències personals. Certament, els colors poden resultar ambigus. Heu intentat mai de classificar-los amb l’ajuda d’altres persones? Un verd que hom diria que li sembla blau, un blau que esdevé gris, un groc que es converteix de sobte en taronja o en verd, un morat que es torna roig... Tampoc heu escoltat mai contar que els gossos, els gats, els bous o els cavalls, per posar un grapat d’exemples, tenen una percepció dels colors distinta a la humana? De segur que sí. Es mire per on es mire, els colors inunden les nostres vides; esclaten al nostre voltant. Potser el paisatge que ens envolta siga la manifestació més evident, perquè la observem plàsticament i visualment. Això no obstant, també atribuïm tonalitats cromàtiques a les coses que escoltem, olorem, palpem, assaborim, com també a aquelles que imaginem cada vegada que encarem o acomiadem una jornada. El mateix ocorre amb les nostres emocions, les nostres vivències, els nostres sentiments. Talment és així que quotidianament es produeix un esclafit de subjectivitat i de creativitat sense parangons, del qual massa sovint no hi som conscients. De veres que mai no heu associat res d’açò amb colors? Si és així, cosa que em costa molt de creure, cal que s’ho feu mirar. Tothom reconeix i relaciona més que siga els més convencionals: l’esperança amb el verd, el roig amb el perill i amb l’amor, el blanc amb la pau, la polidesa, la pulcritud; el gris amb la tristesa, el negre amb el dol... De segur que ara ja comencem a entendre’ns! I no heu relacionat mai colors amb esdeveniments? No debades, de successos, continuïtats, canvis o ruptures es nodreix la Història. Val! Digueu-me que es tracta d’una deformació professional i m’ho creuré, però el cas és que jo ho faig amb bastant freqüència. Per a mi esdevé una mena de joc en el qual tot es converteix en més meu, em resulta un poc més pròxim. Més fàcil de memoritzar i recordar. Comencem pels períodes bàsics en què es divideix la Història. El primer hauria de ser la Prehistòria. Què vos evoca aquest període? Millor dit, quin color vos suggereix? A mi l’ocre, el marró o també el gris. Les pells dels animals amb què es vestien, els colors amb què pintaven les parets dels abrics i les coves en són un bon exemple dels primers, mentre que l’ús de ferramentes, essencialment de pedra, o les banyes de mamuts, elefants i rinoceronts justificaria en bona mesura la segona de les tonalitats. 156

#UnLlibretAmbColor

El mateix es podria fer amb l’Antiguitat; la primera de les etapes històriques. Hom diu que sorgeix amb l’escriptura. A mi em fa l’efecte que es tracta d’una època d’esplendor, de creativitat, de progrés en tots els camps en què els éssers humans van ser capaços d’alçar les piràmides, els zigurats, els monuments grecoromans... I per això l’associe amb el groc o amb el blau. Entendria, nogensmenys, que vosaltres la relacioneu amb altres colors. També és cert que en parlar dels grecs m’acut a la ment el blanc, el roig li l’atorgue als romans i el púrpura als fenicis o als cartaginesos. Què em digueu de l’Edat Medieval? Si ens atenim als convencionalismes s’inicia després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident. Potser per això hom l’ha volguda veure fosca, imperfecta, sobretot comparada amb el Renaixement dels segles XV i XVI. Contràriament a això, em sembla una època plena de moltes llums, més que no d’ombres. Per conseqüent, el verd em pareix en termes generals el color més adient. Malgrat tot, cal reconéixer que s’hauria de matisar molt, atés que hi va haver—com en qualsevol altra etapa—molts daltabaixos. Un color ataronjat també li podria quedar bé. I no ho dic per allò de la mediocritat. Al contrari. Els colors ataronjats sempre m’han suggerit energia, empenta, dinamisme... Què en penseu? L’Edat Moderna és sens dubte morada. No sabria dir ben bé a què es deu, perquè el Renaixement el vincule ben clarament amb el blau i amb el blanc. Heus per on? Els mateixos colors que li atribuïa a l’antiguitat clàssica. El Barroc l’associe amb el negre i amb les tonalitats cromàtiques obscures, i finalment el Neoclassicisme amb el groc, per allò de la racionalitat, la tornada als cànons clàssics, la Il·lustració i el Segle de les Llums... La cosa canvia si parlem de cada centúria per separat. El segle XV l’imagine escrit amb lletres blaves, el segle XVI amb verdes, el XVII amb morades i el XVIII novament amb capitals romanes grogues. L’Edat Contemporània, en la qual vivim, és grisa. El ciment, les guerres, l’ús massiu del ferro i l’acer, la Industrialització, el fum de les fàbriques, la contaminació... Seria un no parar. Això portat al terreny de les centúries, canvia també notablement. El segle XIX l’he pensat sempre en negre i roig. El roig de les guerres i revolucions burgeses (cas de la Revolució Francesa), del Romanticisme que també és negre... El negre per allò de la sofisticació i l’elegància del la nova classe dominant. El segle XX diria que és el més gris. Potser perquè l’he viscut encara, perquè és on s’han produït les guerres més destructives, s’ha imposat el ciment en detriment del verd, hem generat més i més contaminació... fins l’extrem que hem canviat sensiblement el clima i alguns experts indiquen que fins i tot l’era geològica (l’Antropocé). Per acabar, el segle XXI m’acudeix a la ment el blanc. El blanc de la netedat, de la pau, del bé comú. De vegades crec que es tracta d’una mena d’esperança depositada no sé on. Em dic a mi mateix “idealista” i pense que perd el temps. Hi estarem d’acord almenys en el fet que no hi estem anant precisament pel bon camí... però de facto el segle XXI ha de ser tot això i més; sobretot si volem continuar vivint en aquest món tan viu, tant suggestiu, tan ple de colors i formes. Tots junts ho podem aconseguir. En les nostres mans roman l’esperança i l’empenta per fer d’això una realitat. Ara és l’hora! #ElCantDelGall

157

El color en la Música

Lucia Pérez Machí

La música és l’art que ens transporta a un univers d’emocions i sensibilitats mitjançant la percepció de sons i silencis coherentment combinats. Escoltar aquest fenomen sonor i artístic fa que al nostre interior es produïsca una sèrie de vivències i sentiments que al moment determinen si estem escoltant una música alegre, una harmonia romàntica, una melodia espiritual, una música melancòlica o bé, un ritme trepidant, entre altres percepcions més. Però per tal que aquesta màgia es produïsca, hem d’utilitzar uns principis fonamentals que l’intèrpret i les diferents formacions musicals (orquestres, grups de cambra, cors, bandes, agrupacions de folk, grups de rock, etc.) combinaran d’una manera adequada per tal que ens comunique tot el que el compositor ens ha volgut transmetre. Aquests elements són el ritme, la intensitat, el timbre, l’ harmonia, el temps, etc., que generen el contrast en la música i que provoquen diferents dinàmiques i textures, que regulen la concordança entre els sons que sonen simultàniament, que apliquen la força amb la que es produeix el so, etc. No obstant tot i això, el llenguatge musical cal relacionar-lo amb el llenguatge colorista. En aquest sentit, els grans pensadors clàssics ja associaven les notes musicals amb els colors. El propi Rousseau ens va manifestar que: “...L’escala cromàtica està enmig de la diatònica i la enharmònica, així com el color està entre el blanc i el negre. O bé perquè el cromatisme embelleix al diatònic amb els seus semitons, que aconsegueixen, en música, el mateix efecte que la varietat del colors tenen en la pintura”. Dins d’aquest context, sembla clar que les percepcions auditives que sentim a l’escoltar música, evoquen la visió de colors. És com si escoltàrem els colors, cosa que es nota més quan en l’audició d’una determinada melodia hi ha una varietat d’acords i canvis freqüents de tonalitat. De fet, els nostres cervells estan dissenyats per a establir connexions entre la música i el color, en funció de com ens fan sentir les melodies. Segons estudis realitzats al respecte, cal posar l’exemple del Concert per a flauta núm. 1 en sol major de Mozart, que sol associar-se més amb el color groc brillant i amb color taronja, mentres que el Rèquiem en re menor del mateix compositor, sols relacionar-se amb colors més obscurs, com el gris tirant a blau. Efectivament, els resultats d’aquests estudis mostren molt clarament l’important paper que juguen les emocions en la forma que el cervell humà vincula la música amb els colors. Generalment es tendeix a associar la música amb un ritme ràpid i en mode major amb tonalitats vives de groc, mentre que la música de ritme més lent i en mode menor tendeix a ser relacionada amb tons més obscurs com el gris i el blau. Si apliquem les tonalitats amb els instruments, una majoria ens dirà que el groc sona com una trompeta o bé que el violeta es pareix al so del corno 158

#UnLlibretAmbColor

anglès. També cal indicar que el color roig cal associarlo als sons més greus i el violeta amb els més aguts. Així podem afirmar que d’una manera sistemàtica, associem colors càlids i vius quan escoltem música alegre i viva, com són el roig, taronja, groc o verd. Musicalment són tonalitats brillants i càlides. Per contra, associem colors obscurs i apagats quan escoltem música trista o apagada, com són el negre, blau obscur, morat o marró. Es tracta de tonalitats que no sonen brillant i els sons són més apagats i opacs. També les diferents tonalitats van alternant-se al llarg d’una peça musical segons ens transporte de l’alegria a la tristor, de fort a dèbil, d’animat a trist, o bé d’enfadat a calmat. D’altra banda, són prou els docents, musicoterapeutes...que han utilitzat i utilitzen el color com a recurs per a desenvolupar la musicalitat en els més menuts, o per a fer més fàcil i motivadora la lectura musical. Tenim diversos exemples de mètodes: - Colourstrings (creat pel violinista hongarès Géza Szilvay) es basa en associar quatre colors a les quatre cordes del violí. - L’arc de Sant Martí (creat pel musicoterapeuta català Joan Capafons) és una proposta metodològica de lectura musical, la qual consisteix en associar cadascuna de les set notes de l’escala diatònica de Do amb els set colors de l’arc de Sant Martí. - Música en Colores (creat per la pianista i compositora xilena Estela Cabezas) és un mètode que té un variat material didàctic on el color és el protagonista, i permet que els alumnes comprenguen i apliquen els abstractes conceptes bàsics d’altura i duració del so a través del joc. A tall de conclusió, cal indicar que resulta evident la relació de les sensacions sonores i emotives que ens produeix la música amb les diferents gammes de colors, i que una certa melodia ens pot traslladar a fer ús de les tonalitats i matisos que composen la nostra paleta de colors. A més, com el color és un element que està molt present en l’àmbit infantil, es converteix en una eina molt valuosa per introduir als més menuts en el meravellós món de la música.

#ElCantDelGall

159

Les Falles...

un color diferent per a cada persona que les mira José Manuel Rubio Albetosa Miguel Ángel Martínez Tortosa

Les falles sempre s’ha dit que són una festa on predomina la llum, els colors i la música. Vos imagineu una falles sense música?, I què semblaria que aquestes foren en blanc i negre?, sense color. Delimitada la importància d’aquests dos elements bàsics, nosaltres, en aquest article, tan sols incidim en un d’ells, el color de la festa. Està clar que les falles tenen un color diferent per a cada persona que les mira però en aquest exercici d’imaginació intentarem descriure, de manera particular, la paleta de colors sobre la que pintem cada any el quadre final de la nostra passió. Color blau: El blau encén el dia, potser sense cap de dubte allò que ens inspira una despertà a les huit del matí, quan el cel s’espolsa la soneguera de la fosca nit i obri la persiana del dia, deixant-nos a l’abast un moment per a que el trons ensordidors dels coets inicien la diana passejada. Color blanc: El blanc embruta el cel. Són les dos del migdia, la plaça del Regne està preparada, de sobte, una guerra brutal de soroll estrepitós s’abalança sobre l’aire net i pur, ja res pot parar, el terratrémol és imminent, en acabar, el cel s’ompli del color blanc de la festa, és el fum, en aquest cas donem per bo que el blanc i el blau es fusionen per uns moments, per a nosaltres és un gran espectacle. Color groc: La nit més fosca pren en lluminàries. És el moment de fondre art, bellesa, emocions i tradicions, toca renovar la gesta, s’ha de cremar tot un any de sacrifici. Es fa el silenci, de sobte, una traca corre desbocada buscant trontollada el centre del monument, el groc oscil·lant de les flames acaronen sense compassió tota la falla. Després d’acaronar-la amb força la redueixen en cendra, és la vertadera força del groc de la festa. Color negre: El negre és una bestiola encaixonada. En el moment de la Cremà, el negre està amagat silenciosament dins de la falla, ningú ho sap, però arribat el moment, el fum és una bestiola cega que ha trobat l’eixida del profund cau misteriós on ha viscut empresonat, i que una vegada alliberat emprén una veloç fugida. Té la gran sort d’amagarse en el més fosc de la nit. Color roig: El roig encés dels clavells desfilant de la mà de les falleres. Som una festa tradicional i la vesprada del segon dia de falles, la processó de mantellines marca respecte i cada fallera du l’estima 160

#UnLlibretAmbColor

en el seu ramell. El roig insultant dels clavells deixarà impregnat l’ambient en una flaire de festa i devoció. Eixa nit farà olor a clavells, a terra humida i murta i lluitarà contra la matinada del dia gran. Color verd: Color de l’esperança. La falla ja està plantada, ja està tot a punt, la gespa verda i humida realça el treball d’un any de l’artista, la il·lusió i l’esperança han eixit al carrer, la vesprada dels nervis dictarà sentencia, guanyar o perdre està en una frase. L’ordre del número del banderí és el que importa. Color rosa: El color de la joventut. Aquest és el color que inspirareu les dos a tota la vostra comissió, el color de l’alegria, ganes de festa, elegància en desfilar i saber representar a un col·lectiu. Gaudiu del vostre any, la família i els amics ho ficaran fàcil. Color cru: Color groguenc i pàl·lid que prenen els fallers quan plou. No sempre els actes fallers llueixen bon temps, de vegades, el cel s’encapritxa en derramar llàgrimes. És eixe moment en què els mantons de les falleres tapen tots els colors dels trages i el colorit més real és el dels paraigües. És el més cru de la festa. Fer-ne de tots els colors: El jurat de vegades ho té negre. Difícil és avaluar qualsevol classe de concurs, la competició per guanyar és dura però, de vegades l’estrèpit trenca en força quan una decisió no té peus ni cap, aleshores, quan passa açò, els fallers no tenim dret a la protesta, en les falles no existeix el VAR, i el que fem és anar-se’n al BAR. Amalgama de color: La paleta de colors s’estén en la vestimenta de la festa. Siga de matí o vesprada, home, xiquet, xiqueta o dona, les sedes, casulles i espolins lluiten amb força per destacar; les flors daurades dels brodats sobre fons de tota classe de colors adornen els carrers i fan que canvien de color i produïsca reflexos diferents segons la incidència de la llum. El tornassolat de la vestimenta és impressionant. Per a gustos colors: està clar que cadascú veurà el color segons l’espill que el mire, per tant és qüestió de gustos. La vostra falla sou els qui veieu el blanc altiu del gall coronat per eixa cresta roja. Les quatre barres que sobre fons groc centren l’escut. El tapís daurat de les taronges rematant la faixa blava que diu ben a les clares que sou la Falla La Gallera. Colors hi ha més, aquests són una menuda descripció nostra sobre allò que passa quan et dediques a comprovar que darrere de la festa sempre hi ha alguna cosa més. Que tingueu una colorida festa vos desitgen dos amics. #ElCantDelGall

161

Els colors de la meua ciutat Aureliano J. Lairón Pla

No fa massa vaig llegir en XL Semanal, la publicació de major circulació de l’Estat espanyol que es distribuïx el cap de setmana amb un munt de diaris regionals, un interessant article del conegut escriptor Arturo Pérez-Reverte titulat “Picasseando Guernicas”. Eixe article tractava sobre el gran artista malagueny i el seu conegut Guernica. Una obra sobre la qual s’ha parlat i polemitzat molt darrerament. L’article finalitzava així: “A pesar de lo que creen algunos imbéciles, la vida real no es un paisaje de blancos y negros, rojos o azules, sino una fascinante gama de grises. Precisamente como el Guernica”. Em va vindre al cap la importància de la gamma, aplicada als colors, l’escala o gradació d’aquells. I vaig pensar en els colors d’Alzira, el nostre poble, en els colors alzirenys, pel que fa al nostre paisatge, a les nostres senyes d’identitat, a la nostra Setmana Santa, als nostres racons, les nostres institucions, en definitiva: els nostres referents. En referència al nostre territori ho tenim ben clar. Es tracta de pujar fins al lloc des d’on millor podem contemplar el nostre paisatge. Eixe lloc no és altre que el mirador de la Muntanyeta del Salvador, balcó natural d’Alzira i de la seua comarca: la Ribera del Xúquer. Veja’m com descrivia el nostre entorn més immediat –la nostra ciutat, la nostra comarca- el cèlebre escriptor valencià Vicent Blasco Ibáñez en la seua coneguda novel·la Entre naranjos: “En el inmenso valle, los naranjales, como un oleaje aterciopelado; las cercas y vallados, de vegetación menos obscura, cortando la tierra carmesí en geométricas formas; los grupos de palmeras, agitando sus surtidores de plumas, como chorros de hojas que quisieran tocar el cielo, cayendo después con lánguido desmayo, “villas” azules y de color de rosa entre macizos de jardinería; blancas alquerías casi ocultas tras el verde bullón de un bosquecillo; las altas chimeneas de las máquinas de riego, amarillentas como cirios con la punta chamuscada; Alcira, con sus casas apiñadas en la isla y desbordándose en la orilla opuesta, toda ella de un color mate de hueso, acribillada de ventanitas, como roída por una viruela de negros agujeros… y en el extremo opuesto, los pueblos 162

#UnLlibretAmbColor

de la Ribera Alta, flotando en los lagos de esmeralda de sus huertos, las lejanas montañas de un tono violeta, y el sol que comenzaba a descender como un erizo de oro…”. En a penes unes línies el novel·lista que va universalitzar per sempre amb eixa novel·la el nom de la nostra ciutat cita, ni més ni menys, que onze colors: el carmesí, el blau, el rosa, el blanc, el verd, el groc, l’os, el negre, el maragda, el violeta i l’or. Quasi res: onze colors, colors aplicats al nostre paisatge urbà i rural. Els alzirenys associem el color verd, el color de la vegetació, el de la fertilitat, el de la frondositat, que simbolitza també l’esperança, amb les nostres serralades, valls i muntanyes: la Serra de les Agulles, la Serra de Corbera, la Serra del Cavall Bernat, la Serra i la Vall de la Murta, la Vall de la Casella, la Vall d’Aigües Vives, la Muntanyeta del Salvador, la Muntanyeta dels Guardes i, també, amb el Cingle Blanc, el Tallat Roig, el Pas del Pobre... El color verd l’utilitza en els seus mocadors, en el seu mitget, l’Associació d’Amics de la Murta, col·lectiu que té com a objectiu preservar i protegir l’estimada vall alzirenya i el que hi ha dins: l’antic monestir dels jerònims, les ermites, etc. Els alzirenys associem el color blau, color que en l’antigüitat s’associava amb la reialesa, color que inspirava seguretat, confiança, harmonia, santitat i fe, amb allò més sagrat, amb el cel i amb la mar: amb l’aigua. I ací l’aigua es diu Xúquer i es diu riu dels Ulls, tot i que, ja sabem, l’aigua és incolora. I amb l’aigua ens venen al cap les nostres fonts: la del Barber, la de la Garrofera, la de la Murta, la de la Teula, la de Tormos, la dels Covilars, la Jordana i la Nova. I amb l’aigua ens venen a la ment les nostres séquies, la de Bord, la de Cabanes, la de Mulata, la de Prada, la de Rumbau, la de Vistavella, la del Braçal, la del Mas Roig i la dels Cadufets, entre moltes altres. El blau és, a més, el color marià per excel·lència. Un color que ens fa sentir protegits, protegits contra el mal. I la figura protectora dels humans no és altra que la de la Mare. A la nostra ciutat el color blau l’utilitza la confraria mariana patronal. El faixí i el mocador blau el duen els portadors de l’anda de la nostra patrona, la Mare de Déu del Lluch, en els actes en què acompanyen la Moreneta: en la baixada de la imatge des del Santuari a la ciutat, en els trasllats i en la processó de retorn al temple marià de la Muntanyeta el dia de la seua festa, l’últim diumenge de setembre. El alzirenys associem el color taronja, un dels colors favorits de les persones creatives, color relacionat amb l’alegria, la passió i la força, amb el fruit del taronger, amb la nostra fruita per excel·lència, amb la fruita daurada. I ara, també, amb el caqui que ja forma part del nostre paisatge. Tot i que tenim notícies del conreu del taronger al nostre terme des de fa segles, -la flor del taronger és citada pel gran poeta #ElCantDelGall

163

alzireny Ibn Jafadja i al segle XV ja hi havia al nostre terme general, concretament a la partida de l’Alcudiola (hui Benimuslem) un “camp de les taronges”, propietat del cavaller Galceran Martorell-, seria a partir del segle XVIII quan reialment el cultiu arrelaria a Alzira i a altres pobles dels voltants. Alzira és coneguda com la “Pàtria i llonja de la taronja i el seu comerç”. Els alzirenys associem el color roig, un color molt cridaner que simbolitza l’amor, i que és el color de l’atracció, de la vida, del vigor, de la força i de l’energia, amb el foc i amb la sang. Amb el foc per les flames, eixes que cada 19 de març a la nit apareixen amb la cremà de les falles, una festa que al nostre poble consta que se celebra almenys des de l’any 1889. I amb la sang per la dels nostres màrtirs i patrons, els sants Bernat, Maria i Gràcia que van patir el martiri a mans del seu germà Almansor, en les immediacions de l’antiga vila. L’escenari del martiri va ser concretament el lloc on s’alça la Pileta, en la rodalia de l’antic convent del trinitaris, en l’horta. El roig és el color que utilitza la Pontifícia Arxiconfraria dels Sants Patrons, Bernat, Maria i Gràcia. El seu estendard i el faixí dels jóvens portadors de l’anda dels sants el dia de la festa, el 23 de juliol, són d’eixe color. L’altra festa per excel·lència dels alzirenys, a banda de les Falles, és la de la Setmana Santa. Destaca, entre altres coses, per la vistositat i el colorit de les vestes de les diferents associacions pietistes que participen en les celebracions que tenen lloc al voltant de les confraries i germandats durant la Setmana de Passió. Els colors blau i blanc són els que fan servir els germans de la Germandat de la Santa Cena, els colors or vell i blanc els germans del Sant Calze; els colors verd i ós els confrares de la Confraria de l’Oració de Jesús en l’hort; els colors blau obscur i blanc els confrares de la Confraria del Prendiment del Senyor i de la Verge de l’Esperança; or vell i blau són els colors dels confrares del Crist nugat a la columna; els colors blau i roig són el dels confrares de la Coronació d’Espines; el roig el dels confrares de l’Ecce-Homo; els colors morat i or vell el dels confrares del Natzaré i de la Mare de Déu del Sufrage; els colors verd i blanc els de la Santa Faç; els color blau i grana els del Sant Expoli i de la Verge del Perdó; els colors roig i blanc són els de la confraria de la Crucifixió; els colors verd i negre els dels germans del Crist en l’Agonia; i els colors blau i negre el de les germanes de Maria Mare; el color negre el de les confraries del Devallament de la Creu i de la Verge dels Dolors; i el roig i negre el dels cavallers del Sant Sepulcre i el de les germanes de Maria Magdalena camí del Sepulcre del Senyor; per últim els colors groc i negre són els dels confrares de la confraria de la Verge de la Soledat. Altres colors molt alzirenys són els que fa servir la Unió Esportiva Alzira en el seu equipatge: els color blau i grana. I si, per damunt de tot, cal destacar uns colors alzirenys, uns colors de la ciutat, eixos no són altres que els propis dels nostres elements identificadors: el nostre escut i la nostra bandera: el roig i el daurat. L’escut heràldic de la ciutat és un escut caironat que en camper d’or du els quatre pals de gules ressaltats amb una clau d’argent en faixa. La senyera local, de color carmesí, reproduïx al centre el mateix escut sense timbrar. Tots estos, i alguns més, són els colors de la ciutat.

164

#UnLlibretAmbColor

Del color que més convinga

Antoni Lluís Martínez i Furió

És el primer que us negaran els vostres enemics”. Joan Fuster

Fa un parell d’anys, o tal vegada tres, amb motiu del canvi polític en gran nombre de municipis, vaig escriure per a la Falla Penya El Mocador de Sagunt -amb el bon amic Enric Xavier Ferrús- una poesia en clau satírica que tractava precisament al voltant dels canvis de jaqueta per interès. Igual com passa amb els animals que des de l’estable semblen endevinar els canvis d’oratge, hi ha funcionaris que tenen la capacitat de previndre els canvis, reubicant-se a temps, sempre del costat del guanyador. Com de certa és la frase que deia el meu iaio Tonet: “Mane qui mane a treballar els mateixos”. Puix bé, en aquesta ocasió, maig de 2015, el canvi se’n va trobar a molts amb el pas canviat. I allò, certament, provocà més d’una situació com la que retratem al nostre poema satíric, sempre des de l’humor. Jo reivindique el dret a canviar d’opinió, com deia Fuster, i -no m’he amagat mai- el practique, l’he practicat i el practicaré perquè vull –i no he de donar-li explicacions a ningú- perquè la sana evolució és el que a mi m’ha fet madurar com a persona i com a ciutadà lliure de servituds polítiques que no porten enlloc. Cadascú basteix els seus principis ideològics a partir de les seues experiències personals. I pense que aquell que no té capacitat d’evolucionar i créixer com a persona o és un immadur o simplement és un fanàtic. Jo al meu costat no en vull a cap dels dos. Deia Indalecio Prieto, socialista republicà i ministre en tres ocasions entre 1931 i 1938, allò de: “Si alguna vez oyese la voz de mi conciencia, en contra de aquello que hubiera sustentado, me tendría por prevaricador si no pisotease mis palabras anteriores y ajustase mis actos a mis deberes”. I a qui no li estiga a compte la cosa és el seu problema i per mi que paste tot el fang que vulga. El que nosaltres –Enric i jo- criticàvem i critiquem és l’oportunisme, el llepaculisme d’aquell tipus de subjecte que és un trepa per naturalesa, un esgarramantes que va canviant de carnet pel simple afany de furonejar, tafanejar i obtindre rèdits personals, a base de llepar-li el posterol a un regidor o un altre. I d’aquests els hi ha a tots els governs. Tal vegada convinga recordar que el proper darrer diumenge de maig hi tornarà a haver eleccions. Observeu i entendreu. #ElCantDelGall

165

L’apassionant vida en captivitat del funcionari Vicent Qualsevol paregut amb la realitat és veritat, llevat del nom de Vicent que és inventat. Vicent era un funcionari molt atent i servicial, que treballava a diari prestant servei ordinari al caliu consistorial.

I veus ací quin rosari d’incertesa es va coent, que també a l’Ajuntament on exerceix a diari, perd el partit de Vicent.

Ell que era un home recte, assenyat, disciplinat, sempre estava disposat a acatar l’orde perfecte i a obeir l’autoritat.

-Vet ací quin numeret! -Ara que entren tres partits com que jo no em xuple els dits, m’hauré de fer el carnet dels tres partits referits.

Per això amb molt bon sentit, Vicent que no era un babau i que estava a la que cau, es va afiliar al partit que al seu escut té una au.

I t’ho conte com ho veus, Vicent convers, dit i fet, es guardà l’antic carnet i es va acostar a les seus del partits que el pacte han fet.

I és que aquest gran moviment que a l’escut porta una au, lletres en blanc i fons blau, representava al moment la força, l’orde i la pau.

Hui ha canviat al costat bo puix Vicent s’ha compromès i al consistori ja hi és, socialitzat de debò perquè ací no ha passat res.

I per ser tan conseqüent aquest valencià de bé, sense fer cap paripé va exclamar molt contundent: Jo sóc popular també.

Aprofita l’ocasió Vicentet el llepafiga, i que s’entenga qui ho siga que d’exemples hi ha a muntons d’empleats de via estreta, que es van canviant de jaqueta per a exercir de llepons.

Però Ai! Quina desgràcia! En passar la votació es perden vots a muntó, i amb tan crua contumàcia se’n van a l’oposició. 166

#UnLlibretAmbColor

Un viatge de colors pels carrers d’Alzira Per Rubén Pastor Bautista Membre de la Comissió de Toponímia de l’Ajuntament d’Alzira

Podem relacionar els colors amb els carrers d’una població? De quins colors són les avingudes, places i carrers de la ciutat d’Alzira? La meua pretensió en este treball –feina no senzilla i no aliena de risc– consistix en aplicar la paleta de colors a les avingudes, places i carrers de la nostra ciutat. Un carrer pertany a una zona, barri o districte determinat i també ostenta uns antecedents i una història que el fan únic de la resta del nomenclàtor de la ciutat. De la mateixa manera que un determinat carrer al llarg del temps és reconegut per la col·lectivitat d’una manera definida amb un nom i unes característiques pròpies marcades per la història que el fan únic, també pot ser reconegut per un color determinat. Alzira conviu amb el Xúquer i qualsevol ciutat amb riu ha de ser identificada amb el blau de l’aigua, encara que cal recordar les incomptables riuades que ha ocasionat el Xúquer i que obliguen a fer referència també a eixes varietats cromàtiques de l’ocre procedents del fang que els alzirenys i alzirenyes recordem de manera tràgica lligades irremeiablement a les nostres vides. Els carrers d’Alzira (encara) no destaquen precisament pel seu colorit. Certes zones i punts del nucli urbà es caracteritzen precisament pel contrari, per la seua tristor visual i monòtona producte del seu temps: són exemples els edificis de vivendes de la Cooperativa Sagrada Família de 1967, els blocs de vivendes de la plaça de la Ribera de 1982 o els edificis monolítics i monocromàtics de La Torre de 1961 i de Baltaro de 1984. El color taronja rajola arribà a ser la pauta cromàtica d’una època. En els últims temps s’ha invertit la situació amb certs detalls que entreveuen un futur amb més alegria –al menys visual– de llum i de color; són exemples les distintes zones o sectors de la Gran Via de la Comunitat Valenciana pintades encertadament amb colors diferents, els tests o jardineres coloristes de gran tamany del carrer de Trinitat Redal instal·lats en 2017 o els bancs de l’avinguda de Lluís Suñer –també de 2017– pintats de diferent color depenent de la commemoració que es tracte. També cal fer menció al denominat color corporatiu –Pantone 491C– que fou regulat en el Manual d’identitat corporativa de l’Ajuntament d’Alzira aprovat pel Ple el 26 de novembre de 2014; des d’eixe moment part del mobiliari urbà, els rètols de les vies urbanes i inclús el pont de Ferro ha sigut pintat amb eixe color roig fosc intens denominat també carmesí, color representatiu també de la bandera oficial de la ciutat aprovada el 29 de setembre de 2005. Si procedim a estendre des de les altures –faena tan hermètica com complexa– l’espectre cromàtic a la ciutat com ho faria la deessa grega Iris, aconseguirem el passaport per a disfrutar d’un viatge de color pels carrers d’Alzira; comencem... El VERD, associat al món vegetal, la naturalesa, els diners, l’islamisme, la burgesia o l’exèrcit, està representat per les avingudes, places i carrers amb noms de partides rurals, paratges i llocs d’Alzira i el seu terme municipal: Aigües Vives, Alborgí, Alquenència, Alquerieta, Barralbet, Bonaire, Bonavista, Cavall Bernat, Creu del Cardenal, l’Estret, Hort dels Frares, Hort de Gorreta, Hort de Torremocha, Materna, Murta (i Serra de la Murta), Parc, #ElCantDelGall

167

Mercat, Pujada al Santuari, Serrallo, Tisneres, Torrejó, Vall de la Casella, Vista Alegre i Xixerà. El color platejat –relacionat amb el fred– es troba associat al verd en els carrers de Fracà i de Vilella, dos partides rurals conegudes per suportar baixes temperatures en hivern. Amb el verd també estan representats els carrers i places amb noms d’arbres, plantes, flors o fruits –distribuïts molts d’ells per la urbanització del Respirall– com l’Agret, Alfàbega, Ametler, Anouer, Arbocer, Baladre, Carrasca, Esbarzer, Fenoll, Garrofer, Gesmiler, Ginestó, Ginjoler, Lledoner, Llentiscle, Llorer, Magraner, Malva, Morera, Olivera, Palmera, Pebrella, Pi, Prunera, Romer, Tomello o Xiprer; el carrer de la Rosella també es troba relacionat amb el roig i els carrers de la Llimera i del Pomelo amb el groc. També són verds els carrers amb noms d’animals com Àguila, Linx i Teixó; els carrers i places amb noms de personatges com Pere Crespí (jardiner del segle XV), General Dolz (militar valencià 1858-1942), Ibn Amira, Ibn Khafaja i Ibn Tumlús (alzirenys de l’època musulmana) i Josep Gil Terrón (qui donà en 1983 els terrenys on es troba el monestir de Santa Maria de la Murta). El ROIG, relacionat amb la sang, la guerra, l’amor, l’erotisme, el foc, la calor, el treball o el Nadal, està representat pels carrers amb noms de batalles i combats –són majoria les succeïdes durant la Guerra del Francés– com La Albuera, Arapiles, Bailén, Calatrava, Covadonga, Dos de Maig, Girona, Independència, Lutxana, Pavia, Sant Marcial, Sant Quintí, Saragossa, Tetuan, Callao, Lepant i Trafalgar (estos tres últims carrers també es troben relacionats amb el blau al tractar-se de combats navals); els carrers i places amb els noms de diferents herois, participants o víctimes de diferents guerres i batalles com en Bernat d’Entença, General Espartero, General Castaños, General Prim, O’Donnell, Vara de Rey, Santocildes, Caporal Noval, Guerriller Romeu, Salvador Santamaria o Herois de Mauthausen; el carrer de la Sang –amb el seu origen en la confraria del mateix nom– i també el carrer de la Conquesta (la d’Amèrica). El carrer d’Espanya i l’avinguda de la Hispanitat estan representats pel roig i el groc en evident relació amb la bandera; la plaça dels Reis D’Orient en representació del roig símbol del Nadal; el carrer dels Carnissers pel seu inqüestionable color; i, finalment, la plaça de l’U de Maig representada amb el roig del treball. El BLAU, en sintonia amb l’aigua, l’aire, el mar, el cel, la fantasia i la masculinitat –en contraposició tradicional al rosa– està representat pels carrers amb els noms de diversos oficis relacionats amb l’aigua com Aiguaders, Almediers, Areners, Canterers, Llimoners (fabricants de llimonades i gasoses) o Mestres d’Aixa; els carrers i places amb els noms de cursos d’aigua i similars com Braçal, Rambla, Riu Verd, Xúquer (i la seua antiga denominació de Sucro), Respirall, Pou i Séquia Reial d’Alzira; les avingudes i carrers amb els noms de personatges relacionats amb l’aigua com Josep Pau Margantoni (qui portà en 1930 per primera vegada l’aigua canalitzada al paratge de la Murta), Cristòfol Colom (navegant), Magallanes i Juan Sebastián Elcano (primera expedició que donà la volta al món), Núñez de Balboa (descobridor de l’oceà Pacífic), Sequier Jaume d’Olit (pel seu ofici) i els carrers de Méndez Núñez (heroi del combat naval del Callao) i Numància (la seua fragata). Citar també la ronda d’Europa (pel blau de la seua bandera), el carrer de Venècia (per la facilitat que té l’aigua per a inundar els carrers d’este barri), la plaça de la Marina Espanyola i l’avinguda de la Mediterrània; també els huit carrers que porten els noms dels diferents vents (Garbí, Gregal, Llevant, Mestral, Migjorn –a Alzira es diu migdia o xativí–, Ponent, Tramuntana i Xaloc) i, finalment, la plaça del Raval de Santa Maria –barri ubicat al costat del Xúquer– i la curiositat –i a la vegada reivindicació– de representar les populars avingudes de Lluís Suñer i dels Sants Patrons amb el color blau en record de l’antic i desaparegut meandre del riu Xúquer que rodejava la vila d’Alzira i que discorria per on hui transcorren estes dos vies d’asfalt. El GROC, vinculat amb el dia, el sol, la llum i l’alimentació, està representat per grans espais urbans lluminosos de la ciutat com la plaça Major i la plaça de 168

#UnLlibretAmbColor

Cartonatges; el carrer del Colmenar, en al·lusió a la mel; el carrer de Correus, servici íntimament vinculat amb este color; el carrer del Graner, perquè el groc és el color que representa el cereal; i el carrer de la Fonda en al·lusió i relació directa amb l’alimentació. El MORAT o PÚRPURA, associat amb la reialesa i la religió, està representat pels carrers amb noms de monarques com Alfons el Magnànim, Felip II, Rei Ferran, Rei en Jaume, Reina Isabel –també relacionat amb el color rosa– i Reis Catòlics; els carrers i les places amb noms relacionats amb la religió, l’Església i el clero com Ardiaca Pere Esplugues, Arquebisbe Olaechea, Arquebisbe Vich, Bisbe Gilabert Martí, Calvari, Canonge Bernat Blasco Carreres, Canonge Cervera, Capella de la Sang, Caputxins, Cardenal Vera, Convent de Santa Bàrbara, Creu, Ermita, Escola Pia, Escultor Antonio Ballester (autor d’alguns passos de la Setmana Santa alzirenya), Escultor Ramon Chaveli (artiste imatger), Filles de la Caritat, Gaspar Dies (autor de la portalada de l’església de Santa Caterina), Germanes Franciscanes, Jesús, Joan XXIII, Josep Maria Llopico (qui amagà la imatge de sant Bernat durant la Guerra Civil espanyola), Llorenç Borràs, Magdalenes, Mare de Déu de la Medalla Milagrosa, Mossén Grau, Nostra Senyora de Luján, Pare Castells (també relacionat amb el color dorat del deport), Pare Pompili Tortajada, Pare Vicent Ribes, Pastora, Pius XII, Prior Morera, Puríssima, Rector Vilar, Sa Santedat Joan Pau II, Sagrada Família, Sufragi, Vicent Pelufo Corts; i els carrers i places –d’antiga i arrelada tradició– amb noms del santoral catòlic com Barri de Santa Caterina, Sant Andreu, Sant Antoni, Sant Bernat, Sant Caietà, Sant Cristòfol, Sant Doménec de Guzmán, Sant Francesc, Sant Joan, Sant Joan Bosco, Sant Joan de Ribera, Sant Josep, Sant Judes Tadeu, Sant Roc, Sant Salvador, Sant Vicent Ferrer, Sant Vicent de Paül, Santa Anna, Santa Caterina, Santa Emília, Santa Llúcia, Santa Maria, Santa Maria del Bonaire, Santa Rita, Santa Teresa i Santa Teresa de Jesús Jornet. Menció especial a la Mare de Déu de la Murta relacionada íntimament amb el verd del paratge alzireny del seu nom i a la Mare de Déu del Lluch vinculada amb el blau del mar si ens basem en el contingut dels tradicionals gojos en honor a la mateixa: “De Mallorca ací arribà la Mare de Déu del Lluch, sense dur-la ningun buc. A soles la mar creuà, i en este punt es quedà perquè fon de sa elecció”. El TARONJA O AMBRE, relacionat amb la fruita daurada del mateix nom que continua mantenint una relació íntima, històrica i familiar amb la nostra ciutat, està representat pels carrers i avingudes del Comerç (de la taronja i els seus magatzems), Entre Naranjos (novel·la de Blasco Ibáñez ambientada a Alzira), Francesc Arbona (comerciant), Frederic Gómez Clemente i Lleó Matoses Falcó (enginyers agrònoms), Pàtria i Llonja de la Taronja, Taronger i Treballadores de la Taronja (este últim carrer també es troba relacionat amb el color rosa). El MARRÓ o TERRACOTA, associat a l’agricultura, el camp i el territori està representat pels carrers que porten els noms de les distintes comarques que vertebren el territori de la Comunitat Valenciana (distribuïts molts d’ells per les urbanitzacions de Sant Bernat de la Murta i El Racó) ; les avingudes, places i carrers amb els noms de distintes localitats, regions o països relacionats en distint grau amb Espanya, la Comunitat Valenciana o Alzira com Aiora, Alacant, Algemesí, Benicull, Benifairó, Benimodo, Benimuslem, Buenos Aires, Carcaixent, Carlet, Catadau, Corbeil-Essonnes, Corbera, Cullera, Favara, Fortaleny, Filipines, Gandia, Guadassuar, Llaurí, Manises, Massalavés, Onda, Polinyà, Rafelguaraf, Requena, Riola, Sagunt, Simat, Sueca, Tavernes i el Tirol (curiosa i a la vegada anecdòtica la història sobre la relació d’esta regió europea amb Alzira); avingudes i carrers amb els noms d’oficis relacionats amb este color com Cordellers, Encordadors, Rastellers, Serradors i Soguers; el carrer del Teular de Martí pel color de l’argila i, finalment, el carrer de l’Agricultor Octavio Daries Martínez. El ROSA o MAGENTA, vinculat tradicionalment amb la feminitat, la maternitat i la infància es troba representat per les avingudes, places i carrers del nomenclàtor alzireny amb noms de dona com Anna Sanchis, Antònia Cerdà, Blanquina March, Clara Campoamor, Concepción Arenal, Concha Piquer, Dolores Ibárruri, Gabriela Mistral, Josefina Piera, María Guerrero, María Moliner, María Zambrano, Mariana Pineda, Mestra Carme Enguix, Mestra Josefina Fernández, Mestra Júlia Mateo, Professora Maria Plasencia, Trinitat Redal, Reina Isabel i Sor Isabel de Villena (els dos últims #ElCantDelGall

169

carrers també es troben relacionats amb el color morat). Finalment, també cal citar el carrer de les Passejadores (antic ofici exclusivament femení). El BLANC, relacionat amb la sanitat, la pau, les organitzacions i col·lectius socials o humanitaris, les lleis i drets fonamentals i els valors o virtuts universals, està vinculat amb les avingudes, places i carrers de l’Auxili, Concòrdia, Consol (en realitat fa referència a l’advocació mariana del mateix nom), Constitució, Democràcia, Dignitat Humana, Dret d’Associació, Dret de Manifestació, Dret de Reunió, Drets dels Animals, Drets Humans, Drets de la Infància, Empar, Esperança, Igualtat, Integració, Justícia, Lleialtat, Llibertat, Llibertat d’Ensenyança, Pau, Solidaritat, Voluntat Popular, Progrés i Unió (estos dos últims carrers fan referència en realitat a dos antigues societats constructores de la localitat); els carrers de col·lectius humanitaris com Creu Roja, Donants de Sang i UNICEF; els carrers Calciners, Moliners i Salineres pel color de la calç, de la farina i de la sal respectivament; i, finalment, els carrers relacionats amb la sanitat com Hospital i tots aquells amb noms de metges com Josep Estruch, Faustí Blasco, Jaume Ferran, Alexander Fleming, Francesc Bono, Josep González, Manuel Just, Leopold Serra, Lisard Piera Azorín, Francesc Llansol, Miguel Rodríguez de Arellano, Josep Ros, Francesc Sociats i Vicent Segura. El NEGRE, associat a la nit, al poder, a la mort, al luxe i a les diferents autoritats, comandaments, òrgans i càrrecs representatius, està relacionat amb els carrers i avingudes amb noms de diferents personatges com Cavaller Arnau Serra, Cid, Joan d’Àustria, Joan Calot, Santos –en referència al diputat José Emilio de Santos– i els alcaldes Alfredo Garés, Francesc Oliver, Francisco Blasco i Pedro Grande; els carrers amb noms d’òrgans representatius com Congrés dels Diputats, Corts Generals i Diputació Provincial; la plaça del Carbó i el carrer dels Carboners (per l’indubtable color d’este mineral); i, finalment, el carrer de la Família Vernich en referència al tràgic final de tots els seus membres en ocasió dels successos de la Guerra Civil espanyola. El DAURAT, relacionat amb la riquesa però també amb el deport, es troba representat pels carrers i avingudes d’Adrián Campos Suñer, Esports, Ferran Bautista Blasco, Haltera Llorenç Carrió, Julián Perea i Unió Esportiva Alzira. El PLATEJAT O GRIS, vinculat amb la lluna, els metalls, la joieria i el fred, está representat pel carrer del Nord (en al·lusió al fred, en contraposició al sud que popularment sol relacionar-se amb el calor). També podem crear un altre grup especial i patriòtic TRICOLOR (roig, groc i blau) , amb totes aquelles vies urbanes que fan referència a la valencianitat i a la nostra història com a poble com poden ser Comunitat Valenciana, Generalitat, Nou d’Octubre, Senyera Valenciana, Corts Valencianes, Consell Valencià, Regne, Joan Baptista Basset, Lletres Valencianes, Furs, Comarques Valencianes i Germanies. Com a menció especial, citar aquells carrers i places que en el seu mateix nom ja porten assignat el nom d’algun color com Creu Roja, Malva, Tallat Blanc i Tallat Roig. Finalment, i com a vindicació final del viatge coloriste que hem portat a terme, he d’afirmar que continuaré reconeixent i disfrutant d’Alzira en color i en alta definició. Per sempre. BIBLIOGRAFIA: — LAIRÓN PLA, Aureliano. J. i PASTOR BAUTISTA, Rubén (2015): Alzira. Avingudes, places i carrers (A-F), Ajuntament d’Alzira, Alzira. — PASTOR BAUTISTA, Rubén i LAIRÓN PLA, Aureliano J. (2017): Alzira. Avingudes, places i carrers (G-P), Ajuntament d’Alzira, Alzira. — LAIRÓN PLA, Aureliano. J. i PASTOR BAUTISTA, Rubén (2019): Alzira. Avingudes, places i carrers (R-X), Ajuntament d’Alzira, Alzira. 170

#UnLlibretAmbColor

El color de la seda Edgar Taléns i Lozano

L’ésser humà ha tendit des de ben antic a classificar tot allò que l’envolta, des de les arts, la ciència o les emocions fins aplegar a les coses més banals. De ben segur, el color, o els colors, són una paradoxa en sí mateix, ja que conformen un element tangible o intangible segons l’entorn, el suport físic, la funció o el simbolisme que alberguen. Aplegats a aquest punt, és obligat centrar la mirada en un aspecte formal que permeta abordar l’anàlisi del color des d’una perspectiva concreta: el color a la seda. Que la roba i els induments són un espill Revers d’un Francia, on s’aprecia el colorit de cada fil social és un fet, ja que la indumentària, en un sentit amb la tècnica de l’espolinat. ampli més enllà de la tradicional, és una segona pell que ha donat innumerables pistes al voltant de la idiosincràsia, estatus, condició, ofici, religió, o qualsevol altre grup de pertinença social o cultural. Fent un salt analític, més enllà de la roba i els seus materials, el color és un ítem revelador a l’hora de delatar la naturalesa del seu portador, dit d’una altra manera: el color de les vestidures també ha reflectit una jerarquització social clara, ja que alguns colors s’han adscrit històricament en el camp de l’exclusivitat i l’elitisme, envers d’altres que han estat presents en la resta d’àmbits socials més humils. Certament els temps han canviat, i si abans els tints es buscaven a l’entorn natural més immediat, ara, la indústria química ha revolucionat la recerca dels pigments i la seua obtenció. Ha sigut aquest últim fet el que ha soscavat la legitimitat de certs tints per a les elits socials, i el que ha permés que la rica paleta de colors estiga a l’abast de tots. Per entendre aquests aspectes formals, és necessari fer una mirada retrospectiva capaç d’explicar quina ha sigut la trajectòria natural del tintatge, i com ha evolucionat fins a l’actualitat. La seda ha sigut històricament un material tèxtil reservat per a uns pocs, i que té el seu bressol a l’antiga Xina, al voltant del 3000 AC, tanmateix, tot i que la civilització romana va comerciar amb ella, no va ser fins el 550 DC que es va desvelar el secret de la seua elaboració a Europa. Amb aquestes dades i considerant el desconeixement que es tenia sobre l’elaboració del preuat material durant tants segles, no és gens desgavellat pensar en el cost elevat d’un producte que tenia l’exotisme i la llunyania com a carta de presentació, fent-lo esdevindre un element desitjat per les classes benestants, que certificava alhora la seua condició dominant. El secret de l’extracció del fil de la seda havia estat guardat amb zel fins la data referida, a partir d’aquest moment, la coneguda Ruta de la Seda es consolidarà com un itinerari comercial important que connectarà el llunyà Orient amb terres valencianes aproximadament a partir de l’alta Edat Mitjana. Amb el potent flux comercial que va suposar la seda, vingueren també algunes tècniques d’elaboració dels tints i les receptes de la seua composició. Entre els pigments més coneguts poden destacar-se una sèrie de colors extrets a partir d’animals, plantes i minerals1. El color roig venia extret de la cotxinilla2 i de la planta Rubia Tinctorum, el negre del carbó 1.- Vegeu, http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/viewFile/123550/122299. 2.- La cotxinilla és un insecte paràsit que viu adherit al roure, és la seua femella la que secreta una substància d’un color intens de la qual pot extraure’s el pigment carmesí. Aquest últim mot arrela la seua etimologia a l’àrab, llengua que denominà l’animal qirmiz, del sànscrit krmi, d’on prové la paraula carmesí. Per la seua banda la versió llatina va originar la paraula vermell, del mot vermiculus, cuc, en referència a l’animal.

#ElCantDelGall

171

o de l’òxid de ferro, el blau de l’anyil3, el groc del safrà i de la corfa de ceba i d’entre molts altres, el salmó del llorer. Tanmateix és necessari ressenyar un color que durant segles es va reservar als teixits i les classes més exquisides de la societat: el color púrpura. Aquest pigment va conferir una gama cromàtica que anava des del roig fins el blau, fou la seua obtenció tan costosament minuciosa i el seu procediment d’elaboració de grans despeses, els factors que convertiren el púrpura en un color car i exclusiu4.

Fils de seda de color cardenal, muntats i tensats sobre

Europa va romandre durant segles sumida en un teler Jacquard, al Col·legi de Velluters de València. uns coneixements encriptats que sols es coneixien a Orient, fou a partir de la vinguda dels europeus a Amèrica que començaren a proliferar receptes i tintatges de forma més continuada, aplegant a un punt evolutiu a principis del segle XVI. Els recursos del Nou Món van somoure alguns preceptes teòrics sobre l’art del color, aportant nous materials i colorants que acabaren per normalitzar-se en la indústria del tintatge, i a València, especialment de la seda. Així, és destacable l’avanç metòdic que el Perú o Mèxic venien arrossegant des de ben antic, aquelles noves tècniques de pigmentació van ser amplament assumides pels europeus, que aprofitaren els recursos locals de la zona per a incorporar noves coloracions. Així, nous elements tintoris van començar a formar part del monopoli castellà de les Índies5, entre els quals podem destacar la cotxinilla6, l’anyil7 o el pal campetx d’on s’extreien diverses games cromàtiques (roig, lila, blau i negre). L’any 1856 va suposar un punt d’inflexió: no solament els mercats espanyols van perdre el monopoli tintori, sinó que s’hi va sumar la fallida del sector de la seda, i finalment, el descobriment de la púrpura sintètica a mans de l’anglés William Perkin, qui va revolucionar les bases de la pigmentació química. A més, la púrpura havia sigut un dels colors més cobdiciats i de més rang8. L’antic Regne de València, i en especial el Cap i Casal, han sigut històricament un punt neuràlgic per a la indústria tèxtil. Certament, la sederia i el tintatge construïren un binomi inseparable que tractava de salvar els obstacles comercials i s’adaptava a l’evolució natural de la indústria sericotintòria. Si bé és cert que la indústria del tintatge va ser un comerç naixent a la ciutat, l’ofici de tintorer sempre va estar subordinat als anomenats Senyors del drap9, és a dir els teixidors, i per extensió, els velluters, els qui en definitiva acabaven per decidir la coloració dels productes. És més que evident 3.- L’indigofera tinctoria és l’arbust que tradicionalment ha propiciat l’obtenció del color blau, a partir del qual s’extrau el tint natural d’índigo. 4.- Van ser els fenicis els primers que començaren a explotar la indústria del tint de color púrpura provinent d’un mol·lusc, el Murex, una petxina allargassada de la qual s’extreia una substància amb aquest pigment tan peculiar. Com a referència cal esmentar la poca rendibilitat que va suposar el tràfic d’aquest animal, si es té en compte que per obtenir un gram de tint purpuri s’empraven 12.000 exemplars. 5.- La Península Ibèrica havia tingut tradicionalment el monopoli del kermes en els tintatges, ara el monopoli castellà de les Índies es fornirà de la nova espècie de cotxinilla, encapçalant el mercat en aquest camp. La situació es va perllongar fins 1856, coincidint amb la fallida del sector de la seda, amb la qual va desaparèixer tota una estructura que orbitava al voltant d’aquesta indústria. 6.- Aquesta vegada es tracta de la Coccus Cacti, una espècie homòloga de la europea, que s’adheria això sí, al cactus. La proliferació d’aquesta nova varietat desconeguda fins aleshores va propiciar el conegut comerç de la granilla, polsim final que s’obté del pigment d’aquest paràsit, i amb el qual s’elaboren els tintatges de color roig. 7.- Espècie productora de pigment blau, en aquest cas una varietat local de Mèxic, Indigofera Anil. 8.- No debades aquest color ha tingut una entitat pròpia capaç de conferir conceptes i significats com ara el de “purpurat”, mot històric referit a la cúria cardenalícia que al·ludix directament al color de les seues vestidures púrpura, utilitzades per a distingir-se dins la jerarquia eclesiàstica. 9.- PETROWISTE, JUDICAËL; LAFUENTE GÓMEZ, MARIO (2018), Faire son marché au moyen âge. Madrid, Ed. Casa de Velázquez, pp. 91-109.

172

#UnLlibretAmbColor

que la ciutat de València comptava amb una tradició gens menyspreable, i què, havia evolucionat de manera paral·lela a la resta de ciutats peninsulars: l’any 1457 la ciutat de Múrcia sol·licitava a la capital valenciana informació sobre els tints a emprar per a la fabricació de draps negres sense frau, per la seua banda la ciutat del Túria va contestar amb certa ambigüitat amb l’afany de salvaguardar zelosament els seus secrets en l’art del color. La tradició del tint a la ciutat de València i al seu Regne es traduïx en un important elenc de compendis i tractats que il·lustren els secrets i mètodes que feien servir els artesans, destaca el manual atribuït a Joanot Valero, un jove aprenent que treballa per al seu amo. El tractat està datat entre els anys 1496 i 1501, i versa sobre el tintatge d’estofes en la gama de colors rojos a partir de la combinació d’elements com el tàrtar, l’alum, la rúbia o la grana, gradacions cromàtiques reservades a les classes benestants de la ciutat, en tant que els colors més foscos eren els únics a l’abast de les classes populars. Malgrat tot, els colors seguiren una evolució al llarg de la seua història, i periòdicament van estar subjectes a la moda imperant, un fet ressenyable que explica la major o menor presència de segons què coloració, en funció de les circumstàncies socials, econòmiques o senzillament estètiques de cada moment.

Seda tintada amb colors naturals, madeixes encara per debanar.

Actualment les coses han canviat, i prou. Tot i la evolució d’una potent indústria química, els pigments naturals es continuen utilitzant per al tint de la seda, ja que les gradacions naturals han esdevingut un signe d’exclusivitat i qualitat per a qualsevol amant de la coloració tradicional. A continuació d’adjunta un xicotet requadre resolutiu on es mostren alguns dels elements naturals que encara s’utilitzen hui dia, atenent la seua naturalesa (animal o vegetal) i morfologia (flor, arrel, insecte), finalment es referencia el color resultant10. COTXINILLA animal TAGETES vegetal CEBA vegetal EUCALIPTUS vegetal NOU vegetal ANNATO vegetal RASPALLENGUA/ CORONA DE CRIST vegetal PAL CAMPETXE vegetal LLORER vegetal

insecte flor corfa escorça/ fulla closca llavor

roig groc daurat groc/ taronja marró verdós marró clar taronja

arrel escorça fulla

marró rogenc negre violaci salmó clar

La indústria química ha canviat els preceptes tradicionals dels tintats, facilitant la proliferació de colors inexistents al medi natural, falsos colors, que han penetrat amb força a la indumentària tradicional i no tan tradicional, i que els més ortodoxos es resistixen a consumir. BIBLIOGRAFIA: – http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/viewFile/123550/122299. – https://huertasescolares.files.wordpress.com/2013/06/111228_tec3b1ido-de-seda-natural-con-colorantesnaturales.pdf. – PETROWISTE, JUDICAËL; LAFUENTE GÓMEZ, MARIO (2018), Faire son marché au moyen âge. Madrid, Ed. Casa de Velázquez.

10.- Vegeu Teñido de seda con colorantes naturales a: https://huertasescolares.files.wordpress. com/2013/06/111228_tec3b1ido-de-seda-natural-con-colorantes-naturales.pdf. #ElCantDelGall

173

Els colors a l’ensenyament Marisa Martín Casterá Mestra de Primària al Col.legi “La Puríssima” d’Alzira

“Un dia els colors del món van començar a discutir entre ells, ja que cada un pretenia ser el millor, el més important, el més bell, el més útil i favorit de tots. El verd va afirmar: Jo sóc el més essencial, és innegable. Represente la vida i l’esperança. He estat escollit com l’herba, els arbres i les fulles. Sense mi, els animals moririen. Mireu el camp i veureu que sóc el que més present està. El blau va prendre la paraula: Tu només penses en la terra, però oblides el cel i l’oceà. L’aigua és la base de la vida. I el cel es dona espai, pau i serenitat. Sense mi, cap de vosaltres seríeu res. El groc va riure davant d’aquestes paraules: Què gràcia em feu els dos! Jo aporte el riure, l’alegria i la calor al món. La prova és que el sol és groc de la mateixa manera que la lluna i les estrelles. I si mireu al gira-sol, ell es mostrarà que sóc la vida, sense mi, no hauria cap plaer en aquesta vida. El taronja va elevar la seua veu entre el tumult: Sóc el color de la salut i de la força. Potser em veuen menys sovint que a vosaltres, però sóc útil per a les necessitats de la vida humana. Transporte les vitamines més importants. Penseu en el carlotes, en les carabasses, en els mànecs i papaies. No estic present tot el temps, però quan pinte el cel en les albes o capvespres, la meua bellesa és tal que ja no es fixa només en vosaltres, es fixa en mi. El vermell, que s’havia mantingut al marge fins a aquest moment, va prendre la paraul alt i fort: Sóc el cap de tots els colors, perquè sóc la sang, l’energia de la vida. Sóc el color del perill i de la valentia. Sempre estic disposat a barallar-me per una causa. Sense mi, la terra estaria buida com la lluna. Sóc el color de la pasió i de l’amor, de la rosa vermella, de la piusentia i de les roselles. El púrpura es va aixecar i va parlar dignament: Jo sóc el color de la reialesa i del poder. Els reis, els caps i els bisbes em van escollir perquè sóc el signe de l’autoritat i la saviesa. La gent no m‘interroga, m’escolten i obeeixen. Finalment el indi va prendre la paraula amb més calma que els demés però amb la mateixa determinació: Penseu en mi, sóc el color del silenci. Potser no m’hagueu vist, però sense mi, serieu insignificants. Represente el pensament i la reflexió, l’ombra del crepuscle i les profunditats de l’aigua. Em necessiteu per a l’equilibri, el contraste i la pau interior. I així, els colors, van continuar convençuts cada un d’ells de la seua pròpia superioritat. La seua disputa es va fer cada vegada més forta. Però de sobte, un llàmpec va aparéixer al cel i el tro va grunyir. La pluja començà a caure fort i, inquiets, els colors es van acostar uns als altres per a sentir-se més segurs. I en mig del clam la pluja va prendre la paraula: -Idiotes! No deixeu de discutir i cadascun intentar manar sobre els altres! No sabéu que cada un de vosaltres existiu per una raó especial, únic i diferent? Ajunteu les vostres mans i veniu amb mi. 174

#UnLlibretAmbColor

Els colors obediren. I la pluja va prosseguir: -D’ara endavant quan ploga, cadascun de vosaltres travessarà el cel per a formar un gran arc de colors i demostrar que podéu viure junts amb harmonia. L’arc de Sant Martí és un signe d’esperança per a la vida i cada vegada que la pluja llave el món, el arc de Sant Martí apareixerà en el cel per a recordar al món que ens hem d’estimar els uns als altres” Aquest conte que parla dels colors el podem aplicar a l’educació. Cada alumne és un ésser únic i diferent als altres. Cada un té unes aptituds i unes habilitats. Però tots junts, alumnes i docents, podem aconseguir arribar a la mateixa meta. L’educació és una professió vocacional. Per als mestres i professors és molt fàcil treballar amb alumnes sense problemes, alumnes que no ens necessiten ... Però hi ha alumnes que necessiten més atencions, altres metodologies i molta paciència. Aquest és el veritable repte de l’educació, aconseguir QUE TOTS ELS NOSTRES ALUMNES APRENGUEN I SIGUEN FELIÇOS DURANT AQUEST PROCÉS. Jo trie el color verd per a l’ensenyament, el color de l’esperança, ESPERANÇA QUE HEM DE TRANSMETRE ALS NOSTRES ALUMNES! DEDICAT A TOTS ELS DOCENTS QUE CREUEN I ENSENYEN A CREURE EN EL PODER DELS SOMNIS I EN LES POSSIBILITATS INFINITES QUE TÉ CADA UN PER A PODER ASSOLIR-LOS.

#ElCantDelGall

175

Colors

Elena Negueroles

De colors em mana parlar el meu amic Aure, i amb això em posa en un gran compromís, perquè... Què són els colors? Com li’ls explicaríem a una persona que mai els haja vist? Hi ha conceptes que donem tan per sabuts i que utilitzem quotidianament amb tanta naturalitat, que quan ens diuen que parlem d’ells, no sabem què dir. Segons el diccionari, i simplificant la seua definició, el color és un fenomen físic-químic de les ones de llum reflectides que són captades per l’ull i interpretades pel cervell. Els tres colors primaris són: roig, blau i groc. Amb la mescla d’ells tres més el blanc aconseguim, teòricament, tota la resta, encara que la veritat és que quan es mesclen, molts perden brillantor i transparència, s’agrisen o es tornen més marrons. I el que també és cert és que, deixant de costat exercicis d’aprenentatge, cap pintor es limita a ells. Com resistir-se a noms tan suggestius? Groc safrà, groc de Nàpols, laca gerani, terra de Siena, blau rei, verd maragda... La bellesa d’un color depèn no sols del color en ell mateix, sinó d’alguns dels seus atributs: lluminositat, to i saturació, i sobretot, de la intensitat de la llum ambient i dels colors que el rodegen. I eixa bellesa és totalment subjectiva. Ja ho diu la dita popular: “per a gustos, colors”. Als colors se’ls atribuixen propietats físiques, psicològiques i fins i tot curatives. Físicament, els colors clars engrandixen l’espai i els foscos el fan més menut. Psicològicament es relaciona els colors freds amb la calma i la relaxació i els càlids amb la passió. La cromoteràpia, coneguda també com la teràpia del color, és una teràpia alternativa, considerada com a pseudociència, que sosté que els colors són útils per al tractament o la curació de malalties, ja que influixen en les emocions, restablixen els desequilibris i conduixen a la sanació de malalties. L’ús i evitació de certs colors és, al mateix temps, una forma d’auto-expressió que fa llum sobre la nostra personalitat. S’ha de dir que no tots els colors signifiquen el mateix per a totes les persones i totes les cultures. De fet, jo sempre em pregunte si els “veiem” igual. A tots ens ensenyen a distingir-los i a donar-los nom, però... Els percebem del mateix model? Doncs bé, no sé si la meua explicació vos ha servit d’alguna cosa, però el desig d’Aure ja l’he complit! 176

#UnLlibretAmbColor

De colors amb Elena Negueroles Emili Sanchis i Aure Lairón

L’artista Elena Negueroles Colomer va nàixer a Alzira l’any 1948. Entre 1966 i 1969 estudià periodisme a l’Escola de Periodisme de l’Església de València. És titulada per l’Escuela Oficial de Periodismo de Madrid. Des de l’any 2002 i fins a 2012 va formar part del Consell Valencià de Cultura. La pintora va deprendre i perfeccionà el seu estil amb les classes preses a l’Estudi de Maruja Cabrelles de València, al de Roberto Reyna de Sevilla, a l’Escola d’Arts i Oficis de València i a l’Escola Superior de Belles Arts de la mateixa ciutat. Ha exposat la seua obra, entre altres, a Alzira (Círculo Alcireño i Casa de la Cultura), Castelló, València, Alacant, Barcelona, Palma de Mallorca, París (Galeria Laures, 1987 i 1988 i Galeria Robín Leadouza, 1990), Saragossa, Madrid, Calp i Rosario (Argentina, 2001), i de forma col·lectiva, entre altres, a Cannes (França), Tòquio (Japó), Ginebra (Suïssa), Nova York (EUA), Londres (Anglaterra), etc. L’any 1982 va guanyar el primer premi del Concurs de Pintura Vila de Puçol, el 1992 i el 1994 la Medalla d’Or del Concurs BMW i l’any 1995 aconseguí la Medalla d’Honor del Salón de Otoño de Madrid. Les seues darreres exposicions, molt exitoses, han sigut la titulada “Del Cielo a la Tierra”, a la Sala d’Exposicions de l’Ajuntament de València, i “Sopa de Letras”, a la Galeria Estil de la mateixa ciutat, ambdues celebrades l’any 2009. L’artista mostra la seua faceta més humana treballant per tal que es respecten els animals i aposta decididament contra el maltracte que sofrixen. Fa un temps, la institució consultiva a la qual pertanyer, que presidix Santiago Grisolía, va aprovar un informe promogut per la nostra paisana amb la intenció de conscienciar les valencianes i els valencians de la barbàrie que es comet amb els animals. Elena fa referència a personalitats com Gandhi o Schopenhauer que assenyalaven que les societats avançades i cultes tracten millor els animals i diu que no progressem moralment mentre no ampliem la consideració a tots aquells que, independentment del seu nivell intel·lectual, poden patir. Elena advoca per impulsar campanyes d’educació que fomenten l’amor per eixos éssers vius que sovint ens mostren el seu voler i ens oferixen companyia, demana als governants una legislació severa i efectiva, que es puga esterilitzar per a evitar la superpoblació i l’abandonament massiu, que es controlen els criadors i es col·labore amb les protectores d’animals. #ElCantDelGall

177

Col·labora habitualment amb articles d’opinió en el diari Las Provincias. L’any 2017, Elena va obsequiar la seua ciutat natal amb un grup escultòric, titulat Callejeros, que representa el gos Tristan i la gata Soledat, que s’ubica a la plaça de la Constitució, i donà un quadro que representa la Murta. Eixe mateix any va ser distingida per la corporació municipal, que ho va aprovar per unanimitat, amb la Insígnia d’Or de la ciutat d’Alzira. Elena ens rep en sa casa i contesta amablement les nostres preguntes. Què és per a tu l’art? -Per a mi l’art és la representació, mitjançant un llenguatge propi, del món interior d’un creador, bé siga en pintura, escultura, arquitectura, literatura, música… encara que no tots els que pinten, esculpixquen, escriguen o componen arriben a ser artistes. Com va nàixer la teua vocació artística? Va tindre a vore alguna cosa el fet de ser periodista? -Tal vegada va fer que m’adonara de que allò que em motivava no era contar el que passava a l’exterior, sinó contar-m’ho a mi mateixa. Vas exercir el periodisme? Quan i on? -Sí. El vaig exercir en un diari vespertí que s’anomenava Jornada, i ho vaig fer mentre estudiava la carrera a l’Escola de Periodisme de l’Església de València. Quines tècniques pictòriques i/o artístiques has treballat? En quina et sents més còmoda? -Pictòriques: tintes, encàustica, acrílics, olis. Escultòriques: modelat en fang. Les que més utilitze són els acrílics i els olis. El que menys m’agrada són les aquarel·les. A quins artistes admires i per què? -M’agrada la pintura a partir que els pintors començaren a utilitzar colors lluminosos, és a dir, la del segle XIX i començaments del XX: impressionistes, postimpressionistes, fauves, expressionistes… Les escultures a partir que tenen moviment i factura esbossada. L’època anterior m’avorrix; la posterior -amb algunes excepcions- em deixa indiferent o directament em produïx horror. Quant a noms, en pintura: Bonnard, Klimt, Gauguin, Sorolla, Lita Cabellut, Joan Castejón… en escultura: Benlliure, Camille Claudel, Rodin, Patrik Villas…, en música: Puccini.

178

#UnLlibretAmbColor

Com va ser el teu pas pel Consell Valencià de Cultura? Què vas aportar? En què t’enriquí? Vaig aportar la meua preocupació pel benestar animal, que vaig canalitzar a través d’un grup de treball creat per a tal finalitat, en una sèrie d’informes molt ben documentats, amb una sèrie de recomanacions que hagueren millorat molt la situació dels animals, si els polítics s’hagueren dignat a tindre-les en compte. Em va enriquir fonamentalment pel contacte amb algunes persones de les quals vaig aprendre molt, tant entre els consellers com entre els funcionaris, i amb el quals encara mantinc contacte. Com es va produir la teua incursió en l’escultura? -Per amor i estima als animals i pel desig de fer visible la crueltat per l’abandonament, i tot i que solament havia estudiat modelat durant els dos primers cursos de Belles Arts, jo sabia el que volia expressar i com. De manera que em vaig llançar al riu i, després de sis mesos de treball intens i no menys intens entusiasme, aconseguí l’escultura en fang massís de Tristan i Soledat. Posteriorment vaig necessitar encara fer alguns viatges a la fundició que es trova a Madrid per tal de supervisar personalment la pàtina del bronze. En què treballes actualment? -Torne a la pintura, amb una nova sèrie de la qual encara no puc parlar perquè no sé si aconseguiré el que desitge. Quins projectes tens? -Realitzar la sèrie de la qual vos parle i, paral·lelament, continuar amb dissenys de productes comercials. Què és el que més t’agrada de la teua professió? -Oblidar-me de tota la resta de coses mentre estic treballant en el que em duc entre mans. Què et sembla que les falles potencien cada vegada més la vessant cultural? -Em sembla fantàstic, però ja que parlem de falles, jo voldria demanar als fallers tres coses que es resumixen en una: que respecten els qui no poden o no volen participar en la festa, que no bloquegen la ciutat, dificultant els accesos, sobretot per a les persones de mobilitat limitada i dificultant les urgències mèdiques, que permeten descansar els qui més ho necessiten i no poden seguir el ritme festiu: persones que treballen a la nit, malalts, ancians, xiquets, que reduïsquen al màxim els petards que causen #ElCantDelGall

179

un gran estrés als animals domèstics. Vas ser Fallera Major d’Alzira. Quins records guardes? -En realitat a mi em nomenaren Reina de les Festes, que era com es feia en aquella època i, encara que soc republicana, em va encantar ser reina durant un any! De quina manera et vincules amb el teu poble? -Quan els meus pares vivien eren ells el meu principal nexe d’unió amb la ciutat. Ara tinc a Alzira la meua germana Amalia, els meus cosins i amics que m’assabenten del que passa. Ah, i també tinc a la plaça de la Constitució o de Santa Caterina els meus animalets de bronze, a Tristan i a Soledat, als qui m’agrada visitar sempre que puc. Encara que estiga temps sense anar, quan passege pels seus carrers em trobe immediatament en casa. Et sents reconeguda pel teu poble? -El meu poble ha sigut molt generós amb mi i m’ha reconegut més del que em meresc i li estic molt agraïda. Un referent en la teua vida? -Sens dubte, els meus pares, per ser unes molt bones persones i els millors pares del món. Un hobby: -El meu treball és el meu hobby i el meu hobby és el meu treball. Un desig: -Que els hòmens deixen de creure’s els reis de l’univers i respecten a tots els animals. Estàs vinculada al deport. Creus que hui el deport supera l’art?. Si és així, creus que té lògica? -No es tracta de lògica. És així i punt. Qualsevol activitat deportiva suscita molt més interés que les activitats culturals. ha)

Futbol o Bàsquet? (Ha, ha,

-Villareal Club de Futbol, perquè va ser una aposta del meu marit i hui és el treball del meu fill. I, per últim, fes-te la pregunta o preguntes que no t’hem fet (i hagueres volgut) i contesta-les. -Que és per a tu la cultura?: Per a mi la cultura és tot el que conrea i eleva l’esperit. Tot allò que ens fa millors i ens du a avançar 180

#UnLlibretAmbColor

per la senda del coneixement i la solidaritat. Naturalment, en este concepte de cultura no tenen cabuda costums embrutidors que haurien de desaparéixer com abans millor. Un lema de vida: -No faces a ningú allò que no t’agradaria que et feren.

Agraïm a Elena el temps que ens ha dedicat, la seua amabilitat i les seues paraules. Al llarg de l’entrevista hem percebut, en diferents moments, el seu alzirenyisme. Gent com ella contribuïx a engrandir el nostre poble al difondre el seu nom pertot arreu. De nou, moltes gràcies.

#ElCantDelGall

181

Aquelarre musical

en clau negra Per Ricard Chumillas i Mas

U, dos, tres, quatre… El bateria dóna l’entrada als seus col·legues i comença la màgia. Es succeeixen les notes a una velocitat de vertigen, arrupides pel dolç i, alhora, trepidant batre de les graneretes sobre la pell de la caixa. Corxeres, semifuses, rodones, negres, negres, negres.... Com la mateixa música que impregna l’ambient del soterrani del Perdido Club de Jazz... Les càlides notes del saxo tenor solcant grisos oceans de fum, entre ones arrissades que irrompen de llavis carregats d’alcohol i nicotina... Negre, negre, negre... i grisos... no és necessari res més, de fet no hi ha més món que eixe per a aquelles ànimes disfressades de cossos, camuflades en la boira de tabac. El contrabaix bressola aquell conglomerat de flaires i sons, de formes etèries, i li confereix flames de vida que el transformen en un ésser de penombra que passeja sortejant els espectadors acomodats en les seues butaques, fent-los partícips d’aquest aquelarre musical. L’orgue hammond emet enèrgics acords creats per un organista que juga amb ambdues mans, l’esquerra fent combinacions quasi impossibles de notes, la dreta fent solos frenètics i, de tant en tant, estirant els drawbars aparentment de manera aleatòria, però realment amb la plena consciència d’una connexió musical difícilment explicable. Els compassos del A Night in Tunisia impregnen la moqueta de cada racó d’aquell sagrat altar, l’acaronen, el sacsegen, principi i fi, un instant, una eternitat.

182

#UnLlibretAmbColor

Allà, al fons, un grup de joves mods acompanyen amb palmes el ritme imprès pels mestres de cerimònia, deixant lluir els botons de puny de les seues camises. L’un s’ajusta la corbata manipulant àgilment, amb els seus dits, el collar-bar; l’altre s’acomoda el mocador a la butxaca de la seua americana a ratlles grosses, una de les xiques del grup aprofita el solo d’orgue per a treure un espillet de la bossa, perfilar-se els llavis i donar-se una mica de coloret verd als ulls... Gris, blanc, negre... Una cortina d’un fum filat juga al fet i amagar amb la tènue llum roja dels focus del sostre, la música navega pels tèrbols oceans... Notes fumades, essència de fosca nit, pinzellades de negre jazz. Un dels joves mods gosa alçar-se de la seua butaca per fer convidats d’excepció als seus peus i a establir una comunió única entre cos i so... El temps s’atura, no passen els segons, ni els minuts, ni les hores... Ni tan sols passen els anys ni les dècades, atemporalitat, no existeix el abans ni el després, tan sols un infinit ara que es projecta en un xicotet espai que és tot l’univers. Negre... Negre de pólvora, negre de fum, negre de jazz, pur plaer socarrimat... I em veig amant el negre, fent-ho per sempre el meu color, tornant-me acromatòpsic per pròpia voluntat, per nostàlgia d’uns temps que romandran eterns, com a diapositives que s’incrusten al meu cervell per a no anar-se’n mai més, per vore el món, definitivament, d’una altra manera: el meu univers negre com la nit, la meua nit, aquesta mateixa nit de jazz entre vaporoses volutes... Quatre, tres, dos, u... L’organista alça la mà, la senyal marcada amb uns acords definitius... Els músics es miren amb complicitat i el bateria, amb un colp sec, dona per acabada la peça... Acaba la màgia.

#ElCantDelGall

183

Juan Ripollés, l’artista que destil·la colors Dedicat a María Lairón Peris

Bernardo Montagud Piera

Associació Valenciana de Crítics d’Art.

El nounat, a qui encara no li havien brotat les banyetes, entretancà els seus ulls replets de curiositat i va descobrir horroritzat que, allà afora, les coses anaven malament. De malament a pitjor donat que, com a conseqüència del part gemel·lar, moria sa mare. Així constaria el trist esdeveniment en el Jutjat Municipal d’Alzira un 4 de setembre de 1932; encara que així podria haver sigut en qualsevol altre lloc, en qualsevol part d’una Espanya on, durant aquells anys i els futurs, s’anava a passar fam, fred i por. Este inhòspit panorama, que acabava de descobrir el nounat, es veuria incrementat amb la solitud. Els dos germans van ser separats. Un va romandre a Alzira; l’altre, Juan Garcia Ripollés, seria criat en Castelló. Allí va créixer en llibertat, com li agrada reconéixer, vagarejant pels seus carrers per a arreplegar bonyigues seques i cartons, mentre modelava a estones ninots de fang. En aquell moment, van començar a insinuar-se-li les banyetes. Al principi eren dos xicotetes protuberàncies, de color rogenc; després, amb el temps, apuntaren amb força cap a dalt i s’impregnaren de la gamma de verds que oferia la natura. A eixe portent succeiria un altre encara major. Va ocórrer una vesprada. Després d’haver-se fartat, ara no recorde si eren figues, ametles o garrofes... Es va quedar dormit davall d’un arbre. Però poc importa. El rellevant és que, entre el brancatge, va aparéixer una fada. Una misteriosa dama a qui, anys després, ja convertit en Beat Ripo pel novel·lista Manuel Vicent, identificaria com a sa mare. Anava a fer-li entrega del seu primer pinzell: una brotxeta verda rematada de puntes grogues, un feix de fulls de margalló arrancat d’entre les mates que creixien al voltant. No obstant això, d’una cosa tan humil va sorgir el prodigi. Durant el breu vol entre una mà i l’altra, del pinzellet començaren a gotejar colors. I Ripo contemplà extasiat aquell desplegament de rojos, grocs, blaus... Quedà atrapat entre aquells xorrolls de llum i de color. I així va romandre una bona estona, pintant l’aire, fins que començà a fosquejar. De sobte, pensà en tornar a casa i va eixir corrent. Al trot, com un donyet. Encara que seria més exacte dir, a causa d’aquells dos puntets rojos que estaven emergent sobre la seua front, com un faune. I a cada bot, sense proposar-s’ho, la seua brotxeta màgica anava destil·lant entre plantes, roques i cel, minúsculs arcs de sant Martí. I així s’inicià en l’ofici. Així va ser com Juan Garcia va decidir ser pintor. I, en homenatge a sa mare, va decidir signar la seua obra, com abans ho feren Velázquez o Picasso, amb el seu segon cognom: Ripollés. Juan Ripollés, el xiquet, l’home que es cobrix el cap amb un mocador del que sobreïxen dos banyetes. El pintor i escultor encabotat en dotar el món de fantasia i color. 184

#UnLlibretAmbColor

Però he de contar-vos eixe i altres portents. La seua fada madrina, satisfeta amb el bon ús que del seu do feia l’artista nascut a Alzira i renascut a Castelló, va decidir distingir-li amb altra peculiaritat. Va ser en Madrid, mentre feia una becadeta abans de ser entrevistat per Televisión Española: va fer brotar en la seua barba multitud de floretes silvestres. Flors que emmarcaven el seu rostre de la mateixa manera que hui rubrica el seu somriure eixa branqueta de romer que li creix entre els llavis. I encara hi ha més. A què sinó respon eixa curiosa indumentària? Baix eixa àmplia túnica o la càlida cap de l’hivern sospitós que s’oculten dues ales propulsores. Sense elles, és impossible concebre l’extens itinerari recorregut al llarg de la seua producció artística. Consulteu Internet. El nostre artista més internacional ha exposat a França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, Itàlia, Estats Units, Mèxic, Japó... Recentment, el dia de Sant Valentí, volava cap a Xina per a preparar diverses mostres en distintes ciutats. Perquè el món de Ripollés no coneix fronteres i la seua imaginació desborda qualsevol límit. Sols veig un perill: que en Orient recórreguen a algun encantament per a quedar-se amb l’autèntic Ripollés i ens tornen una rèplica. No obstant, crec que al nostre Ripo “li tiren” els seus orígens. Un niu que, malgrat tantes amargures, aprecia en el més fons. A eixe afecte respon la seua generositat. Des de la distància del Mas de les Flors, ha donat obres al seu poble natal. En desembre de 2005, al temps que Alzira l’imposava la seua Insígnia d’Or amb l’escut de la seua ciutat amb un dels seus millors llenços. En 2012, a través d’Aureliano Lairón, que va ser qui localitzà la seua partida de naixement, va atendre la demanda de la Unió Esportiva Alzira i ens ha obsequiat, a tots els alzirenys, amb un llenç que arribarà a ser icona dels aficionats al futbol i de quants desitgen gaudir de l’obra del seu fill insigne. Per últim, en 2014, després d’exposar una mostra de les seues obres, va regalar als seus conciutadans dotze significatius gravats matèrics, valorats en una xifra milionària. I a mi em correspon valorar eixe gest. Agrair que, entre l’esforç que suposa, entre diverses exposicions internacionals haja trobat temps per a exposar en Alzira. Comptabilitzant tan enorme creativitat, albergue una última sospita: oculta entre la roba algun parell de mans més? Mans amb les que punta llenços, amb les que modela escultures. Mans dispostes, malgrat la urgència, a complaure i abraçar la seua gent. Per això, m’acomiadaré amb una certesa, baix la seua túnica batega un gran cor. El mateix que trasllada a moltes de les seues obres. #ElCantDelGall

185

Pumby. Un univers de fantasia infinita En homenatge al tio d’Anna Sanchis Tauroni, José Sanchis, creador de Pumby.

Antonio Busquets El guió, el dibuix, l’entintat, el retolat... I el color. La historieta, el nové art, d’igual manera que altres disciplines artístiques, és una conjugació d’elements, les funcions de la qual, com un puzle, han d’encaixar unes amb altres, i eixe engranatge conforma una obra única. Si volguérem centrarnos en el color del còmic, recórrer les seues tècniques, abordar la seua història al complet, el seu passat i present i, potser, esbrinar el seu futur, ens endinsaríem en una selva immensa (i meravellosa) de títols, noms i dates, però eixe no és el propòsit d’aquest text. Senzillament, fent servir una ferramenta com en nostre buscador habitual en la xarxa, comprovarem la complexitat i diversitat del tema, i quant s’ha escrit sobre el tema. Parlaríem de la funcionalitat del color en estudiar una planxa d’historieta, de la importància del mateix en centrar-nos en la fluïdesa de la narració, oferiríem exemples detallats de la paleta cromàtica emprada al llarg dels anys per tal d’entendre millor la seua missió en la concepció última d’un còmic, d’una obra. En ocasions, el color serà un personatge més de la mateixa, en altres ens acompanyarà durant tota l’experiència lectora, oferint-nos únicament un gaudi visual o, potser, enriquint la narració amb informació addicional a la que ja ens oferixen la història i la seua translació a vinyetes amb el llapis i l’entintat. O bé, fins i tot, entorpint i torpedinant el ritme de la història amb solucions i recursos gràfics inadequats per a aquest tipus concret de relat. Hauríem d’enfrontarnos a la cronologia de l’evolució tecnològica de les tècniques emprades per a la seua creació, impressió i reproducció. En ocasions, el color estarà aplicat pel propi dibuixant, o pautat per ell, o per un colorista acordat entre els distints pares de la història, o simplement deixat en mans d’altra peça anònima de l’engranatge industrial en la creació d’un còmic. Serien inacabables les vessants del tema que haurien de desfilar per aquestes línies. Però preferim sotmetre’ns a un procés de nostàlgia i sorprendre’ns com, malgrat el pas dels anys, hi ha records que ens assalten contínuament i que no desapareixen amb el temps: descobrir per primera vegada (a finals dels anys sixanta o inicis de la dècada següent) com era un còmic de Spiderman en color (gràcies a la revista argentina “El Tony”, importada a Espanya quan sols coneixíem versions en blanc i negre d’Ediciones Vértice). Com seria l’obra de –per exemple- Jack Kirby originalment editada en color? Ens preguntàvem anys abans que sorgiren 186

#UnLlibretAmbColor

altres autors com Frank Miller o Bill Sienkiewicz que ens sorprendrien amb el seu tractament del color en els clàssics herois de Marvel. Molts ja coneixíem i ens delectàvem de l’obra d’Alex Raymond o Harold Foster a tot color (“El Aventurero” o posteriorment les edicions de Burulan), encara que el cert és que devoràvem tota classe de còmics, en blanc i negre o en quadricomia, decantant-nos en ocasions per uns o uns altres, i prompte aniríem sumant noms i més noms a una llarguíssima llista de preferències amb historietes de tots els països i èpoques. Així, si parlem de destacats universos cromàtics botaríem del de Winsor McCay al de Moebius, Philippe Caza, Antonio Hernández Palacios o Druillet i com de fascinant Lone Sloane. I per descomptat, Richard Corben. I Gir. I Alex Toth. I Fernando Fernàndez. I Mike Mignola i Edgar Pierre Jacobs. I Dave McKean i recentment Mike del Mundo i... Tantíssims altre que venen a la nostra ment inevitablement. Que es recorde que des dels seus orígens, el còmic ja portava implícit el color, amb el pioner de finals de segle XIX “Yellow Kid” de Richard F. Outcault, les frases del qual apareixien impreses en el seu camisó... Groc. Així que s’ha de recórrer de nou a eixe cercador, per favor, i que es gaudisca amb tantes meravelles que ens oferix la historieta mundial. A color, i en “gloriós blanc i negre”, per descomptat també. No hauríem d’allunyar-nos de la nostra pròpia terra per tal de trobar firmes les obres de les quals resplendeixen encara més gràcies al seu colorit. Al significat del color en la seua obra. El mestratge d’autors com Daniel Torres o Miguel Calatayud, o Paco Roca (amb eixe preciós recorregut pel pas del temps a través de la diferent gamma cromàtica en “L’Hivern del dibuixant”), per citar alguns noms sorgits de la Comunitat Valenciana. Classicisme, innovació, experimentació, psicodèlia pop, virtuosisme plàstic... Hi ha tant per triar, tant del que podríem parlar si parlem de colors... Doncs per a gustos, ja se sap... Però ara el que ens interessa és eixe xiquet que al quiosc de la cantonada comprava còmics amb un personatge, les primeres aventures del qual s’havien presentat en blanc i negre i en bitò, però que, amb el pas dels anys i en editar-se a tot color, adquiriren més sentit les seues aventures. Aquells “viatges extraordinaris” d’aquell gat negre amb guants blancs que setmanalment ens transmetia felicitat amb el seu somriure perenne, els seus encantadors pantalons rojos (amb el que inevitablement ens identificàvem els xiquets que per aquella època érem) i que es transformava en Super Pumby, el nostre primer superheroi! Perllongant ja eixes futures passions còmiques que comentàvem anteriorment en aquest text. Hem de retrocedir ara a una època en la qual, acudir a la “paraeta” o quiosc i comprar un còmic dels nostres herois favorits significava molt més que una distracció, un hobby o una afició: era una primera presa de contacte amb el món que s’obria davant de nosaltres, mentre vivíem una fantasia il·limitada en recórrer vinyeta a vinyeta pàgines que ens convidaven a botar dins d’elles. I quedar-nos allí, almenys, fins assolir la paraula “fi”. Reconeixíem en cada vinyeta eixe color i eixa llum del Mediterrani: eixos grocs, rojos, blaus... Una paleta cromàtica que, curiosament i malgrat la seua confecció un tant mecànica, la diferenciaven de les altres publicacions de l’època i, fins i tot, #ElCantDelGall

187

de les altres sèries i personatges que poblaven les pàgines de la revista Pumby. Encaixava a la perfecció amb els increïbles paisatges que el seu autor ideava, i durant la seua lectura vivíem permanentment en un arc de Sant Martí d’alegria i felicitat. Un univers màgic de desbordant fantasia i color. Recordem-lo: Pumby, el Gatet Feliç El Gat Fèlix, el Gat Fritz, la Gata Boja, Fat Freddy’s Cat, Garfield, Jon Blacksad... L’univers dels còmics ha estat poblat des dels seus orígens per una infinitat de felins que ens han fet riure, plorar i fins i tot reflexionar a diverses generacions de lectors. Però als xiquets espanyols nascuts entre 1950 i principis de la dècada dels setanta, el “minino” que realment ens va fer somiar i viatjar a una fantasia infinita de màgia, humor i color, no ha estat altre que Pumby, el Gatet Feliç, una creació de José Sanchis Grau (sense accent ortogràfic sobre la “i”, per favor, com sempre ens recordava als seus interlocutors) per a l’Editorial Valenciana. La llarga saga de Pumby es desenvoluparia al llarg de tres fructíferes dècades. El seu autor va edificar, pàgina a pàgina, setmana a setmana, una de les etapes més glorioses que ha tingut la historieta humorística infantil al nostre país, protagonitzada per un entranyable personatge que marcà tota la vida i obra del seu creador. L’Editorial Valenciana, amb herois llegendaris com Roberto Alcázar i Pedrín o El Guerrer de l’Antifaç, fou fundada als anys trenta per Juan Puerto Vañó. Seria aquesta mateixa empresa la que des del carrer Papa Calixto III, faria costat les aventures de Pumby, junta a tota una legió de personatges en una inacabable llista de capçaleres, fins el seu tancament definitiu a mitjans dels huitanta. El nostre gat va aparéixer per primera vegada en el número 260 de “Jaimito” amb una pàgina que concloïa amb un senzill gag visual i que, pel que es veu, va agradar prou perquè el personatge tinguera col·lecció pròpia al poc de temps. Així, uns mesos després, en la primavera de 1955, el seu nom encapçalaria i donaria títol a una de les millors –potser la millor- revista humorística per a xiquets de la història del còmic espanyol. Qualitat i popularitat no estaven renyides en aquesta ocasió i l’èxit que acompanyaria la publicació durant dècades va ser més que merescut, concedint-li el Premi Nacional en 1963, 1966 i 1975 a la millor publicació infantil en Espanya. Durant anys ens traslladarem amb les pàgines de les aventures de Pumby a una idíl·lica ciutat intemporal, una Shangri-La animalitzada, un paradís multicolor que respon al nom de “Villa Rabitos”. El personatge protagonitzaria més de mil historietes, incloent una reeixida etapa d’aventures de “continuarà” que va durar dotze anys (1962-1974). Durant diverses dècades, l’obra de Sanchis va 188

#UnLlibretAmbColor

poder llegir-se principalment en les nombroses capçaleres de l’Editorial Valenciana. Aquest segell editorial va publicar la col·lecció fins a la seua desaparició al novembre de 1984 amb 1204 números editats. Un rotund suport i seguiment popular que portaria a multiplicar les seues aparicions en moltes altres capçaleres de l’editorial, tant amb noves col·leccions (les sèries germanes de “Super Pumby”) com en almanacs, àlbums o reedicions de divers “pelatge” i condició. José Sanchis Grau José Sanchis Grau naix en la ciutat de València el 19 de juny de 1932. Als dotze anys entra a l’Escola d’Arts Plàstiques i Oficis. No tardaria molt en presentar algunes mostres a l’Editorial Valenciana, que junt a les seues col·laboracions al –per aquell temps, molt popular- Taco Myrga i altres publicacions com “La Hora del Recreo”, a inicis dels anys cinquanta, constituí l’inici de la seua carrera artística. Afortunades creacions d’efímera vida com Pandolfito Cebollínez, Don Jirafito o Miguelín i el seu xicotet tren ens saludaven des de les pàgines de “Mariló”, “Selecciones de Jaimito” i altres capçaleres de l’empresa. Amb Editorial Valenciana es convertiria en un dels seus autors fonamentals i un dels puntuals de la historieta d’humor a Espanya, gràcies a inoblidables personatges com el dinàmic Soldadet Pepe, el rondinaire Mag de Coz, Sandokancio, el Capità Mostachete, Record Boyo, ja per a l’Editorial Bruguera, el simpàtic Robin Robot. Però seria sobretot en les aventures del seu conegut gatet Pumby, acompanyat de Blanquita, Chivete i l’ampli planter de personatges secundaris que poblaven la idíl·lica Vila Rabitos, on l’explosió de creativitat de l’autor es plasmaria més patent i longeva. Així mateix, a causa de la popularitat de la seua firma, l’autor ha deixat la seua empremta en edicions de tot tipus incloent còmics publicitaris, aportacions a llibrets fallers, àlbums de cromos i tota classe de merchandising molt reeixit en l’època, des de plumiers o rellotges a puzles. Tota una vida dedicada al dibuix, a l’humor, a la fantasia i a la creació d’històries que han captivat centenars de milers de lectors. Fantasia sense límits Ja siga en aventures breus o de “continuarà”, impreses a blanc i negre, a dues tintes o a tot color, Pumby sempre se’ns apareixerà alegre i feliç. Serà l’etern portador de l’amistat i la pau allà on vaja, rescatant princeses, perdonant l’enemic i convertintse en un autèntic heroi. Però, sobretot, buscarà –i trobarà- la complicitat del jove lector que descobrirà en les seues aventures un pòrtic per al somni i la imaginació. No s’ha d’oblidar tampoc del gran deu fantàstic del que s’enriquixen els seus arguments. Es pot afirmar que, en un immens percentatge dels milers de pàgines protagonitzades per Pumby i els seus companys, se seguixen els esquemes de la faula meravellosa. Encertarem afegint que Sanchis porta molt més enllà la seua obra, partint de la frescor d’un onirisme ossat i surrealista per tal d’indagar en els #ElCantDelGall

189

límits de la fantasia i produir un intel·ligent estudi del somni infantil amb el lliure albir que oferix als seus personatges, ja exempts de qualsevol lligam en la que el pensament humà de l’autor els puga constrènyer. Amb un grafisme eficaç, en el que tot és cridaner en colors i formes, la principal originalitat de les aventures de Pumby es descobrix a les estrictament fantàstiques. Crea una fabulosa mitologia d’éssers irreals partint d’una infinitat d’objectes de la més poblada índole, per tal de situar-los posteriorment –amb una lògica aclaparadora- en els seus particulars microcosmos on desenvoluparà les seues trames avantguardistes. Els éssers més insospitats poblaran universos inversemblants pels quals es mouran els seus protagonistes amb total llibertat i desimboltura. Ja hi haurà ocasió d’estudiar, enumerar i repassar amb més deteniment els encerts i troballes de la seua obra, i revisar la seua sorprenent i brillant agilitat en la seua vessant artística com a cartellista i il·lustrador, produint cents de dinàmiques, imaginatives i impactants imatges, en les que –per exemple, a la col·lecció de Pumby- trobem tant simpàtics gags i emocionants escenes com un bel i delicat romanticisme... És palpable la cura pel detall, abastint des de llenços estrictament paisatgístics o terrenals fins els que s’endinsen feliçment al territori fantàstic. L’ús de la trepidant acció, del gag veloç d’un creador madur ja pel pes de l’experiència que atorguen els anys d’entrega al dibuix i a la narració humorística, amb eixe absolut domini del ritme cinematogràfic que impregna les seues aventures, modelades amb la complexa senzillesa amb la que aborda les increïbles aventures argumentals a les que entrega els seus personatges, són altre de les claus de l’èxit de l’obra felina de Sanchis, i d’eixes planxes brocades amb una riquesa plàstica que rosaria la perfecció pel que fa al disseny de minimalistes paisatges, concatenació de vinyetes, expressivitat dels seus protagonistes i un llarg etcètera d’assoliments visuals. Les portades de Sanchis en aquesta extensa col·lecció passen per una primera època plena de bells quadres de composició equilibrada i suggestius motius plàstics, internant-se després en un llarg període en el qual les figures perden la rigidesa estàtica de la pose contemplativa, i així, passar a recollir veloçes instantànies i, finalment, acceptar les modes temàtiques vigents, tant en les del seu veterà protagonista com en les que realitze del personatge Record Boy en l’última etapa de la revista, ja símptoma dels nous temps que arribaven amb els anys huitanta. Hauríem de destacar aspectes com l’interés afegit que tenen aquelles aventures que confirmen l’origen valencià de l’autor i la seua palpable tradició fallera. És el cas en què Pumby ha de donar la volta al món amb tan sols huitanta cèntims i inicia el seu recorregut a València, en plenes Falles, una ciutat en la que “tot són flors, música i traques”; o en la titulada “A les Falles de València!” on Pumby i Blanquita recorren la ciutat convidats per una falla, visitant –ells i els lectors- llocs tan típics com l’Albufera, les Torres de Serrans o el Micalet. Estes pagines són una mostra de l’empremta valenciana que posseixen les històries de 190

#UnLlibretAmbColor

Pumby amb vinyetes a les que apareixen falleres, barraques i altres elements localistes, amb els seus protagonistes reunint-se pe tal de gaudir d’una bona paella al camp; el llenguatge també ens remetrà en determinades ocasions a la ciutat del Túria i a la seua gent i costums. Sense oblidar de la presència del suc de taronja en Super Pumby, heroi que lluix al pit un coet com emblema. Recordem també la tradició fallera de l’autor, que des de la seua joventut ja havia anat collint primers premis en revistes o llibrets fallers amb il·lustracions, acudits o historietes còmiques. És lògic que Pumby fóra pastura del foc en monuments fallers com l’infantil de Na Jordana en 1996 (“TBO en mi falla”), o junt a altres mites populars en la denominada “El Crepuscle dels Déus” a càrrec de l’artista Miquel Santaeulalia en 1998, també de Na Jordana, per citar tan sols dos exemples. Així mateix, Sanchis fou part fonamental de l’Homenatge al Còmic Valencià que des de la falla La Milocha del Campot se celebrà en 1997 amb el lema “d’Història i d’Historietes”, a càrrec de Santaeulalia i amb versos d’Anfós Ramón, i alguns anys després seria novament homenatjat en una de les Setmanes Culturals que prepara anualment la falla Plaça de La Malva d’Alzira, oferint-li espai als seus llibres en més d’una ocasió (2004 i 2012). Mentres, Pumby ha seguit presidint any rere any el llibret “Xiquets” de la comissió infantil de la falla Sant Vicent i Marvà, a la qual pertanyia el seu creador, i junt a Blanquita apareix a la insígnia oficial de la comissió infantil des de 1998. La nostra recomanació final no pot ser altra que, aquelles que revisen –o que descobrixen actualment- la seua obra, la llisquen amb els ulls d’un xiquet de deu anys o de cinquanta... No importa... De segur que, després de fer-ho, aplaudiran com seguim aplaudint nosaltres, este geni anomenat José Sanchis que no se n’ha anat, mai ho farà. Ell, Pumby i la resta de l’alegre troupe de Villa Rabitos sempre estaran amb nosaltres gràcies a eixes historietes plasmades en milers i milers de meravelloses planxes que una vegada foren simples fulls de paper en blanc... “A tots eixos meravellosos amics, éssers alats o no, diminuts o grans, que ens acompanyen en aquest planeta i que han estat, llevat d’honroses excepcions, assetjats, delmats, perseguits, caçats, torturats i... No més, per favor! En humanitzar-los a les meues historietes deixen de ser irracionals i en animalitzar-los per tal d’apropar-nos a ells, vulc rendir-los el meu homenatge d’admiració i afecte” (“Dedicatòria de totes les meues obres”, José Sanchis Grau).

#ElCantDelGall

191

El color a través de la pintura MªAmparo Olivares Estruch. La nostra vida sens dubte està rodejada de color; verds són els nostres boscos i camps, blau el cel i la mar, multicolor les flors que tinyen d’alegria els prats i jardins, nostres ciutats i cases, tot està ple de color. Encara que emprant les paraules tècniques per definir-lo, hagem de dir, que el color és la impressió productiva en els òrgans visuals. El primer en definir els colors va ser el filòsof Aristòtil que determinà que tots ells es formen de la mescla dels quatre colors bàsics; a més, atorgà un paper fonamental a la incidència de la llum i les ombres. Els colors que denominà com bàsics eren: la terra, el foc, l’aigua i el cel. Ja en el segle XV en ple Renaixement, Leonardo Da Vinci definix el color com a matèria i aporta una nova gamma de colors que seran: el blanc, el groc, el verd, el blau, el roig i el negre. Isaac Newton determinà un principi fins a hui dia acceptat, el definia d’esta manera; la llum és color, i arribà a la conclusió de que la llum natural està formada per sis colors i que quan estos incidixen sobre un element absorbix algun dels colors i en reflexa d’altres, afegint, que la llum del sol en passar a través d’un prisma, es dividix en diferents colors formant un espectre. Però qui millor ha sabut captar l’essència del color, són sens dubte els pinzells i la paleta d’un pintor; ells com ningú han sabut plasmar, per mitjà del color, eixa imatge, eixa mirada captada en un moment determinat, però que perdurarà en el temps, eixe paisatge que es perd en la grandesa del misteri, o l’elegància d’un edifici. Vasili Kandinski va dir una vegada: “agraïm a la paleta el plaer que ens proporciona, ella mateixa és una obra més bella que moltes obres d’art”. Les tècniques de la pintura són diverses: fresc, aquarel·la, tremp, oli, pastel, acrílic... El color amb el que treballen els artistes pintors l’obtenen a través dels pigments que es mesclen amb aglutinant per fixar-se al suport, que pot ser: mur, tabla, pergamí, paper, llenç i altres. La pintura rupestre Des de temps prehistòrics, l’ésser humà ha sentit la necessitat de comunicar-se i quan encara no havia descobert la màgia de les lletres, curiosament ho va saber fer per mitjà del dibuix i el color. En la pintura rupestre, la més antiga de la història, s’utilitzava per a la seua realització carbó vegetal i terra de colors aglutinats en aigua o greix d’animals, la temàtica versava sobretot en la caça, el seu principal mitjà de vida: eren esbossos gravats sobre les roques de les coves, policromades i realistes. Ells foren els primers en descobrir la importància del color com a via de comunicació. Una cosa que amb el pas dels anys anà progressant i donant pas a distints estils. 192

#UnLlibretAmbColor

La civilització egípcia Després de l’època fosca de la Prehistòria, entrem de ple en la història de les primeres civilitzacions que ens obsequien amb el color a través de la pintura, és la cultura egípcia, ells aconseguiren un gran avanç tant en les tècniques emprades com en l’execució de les seues obres; obtenien el color per mitjà de terres de diferents colors que mesclaven amb clara d’ou i el dissolien per mitjà d’aigua, les principals tècniques que empraven eren: el tremp, encàustic i l’esmalt de vius colors, que l’empraven per a l’execució de les seues joies; ací sens dubte és on s’han d’analitzar més detingudament els seus èxits, ja que aconseguiren descobrir el color blau que tant relleu donà a les seues obres i va ser molt envejat i admirat pels artistes dels posteriors estils. Grecs i romans Els grecs i els romans són les dues grans cultures que els van precedir, continuaren amb la majoria de les tècniques emprades pels egipcis, igual que ells, se centraren principalment en la pintura al fresc, tremp i l’encàustic. El seu art es fa visible sobre tot en les àmfores i en la decoració dels temples. Els romans admiraven molt la cultura grega en totes les seues facetes, de fet en la primera etapa del seu imperi empraren les mateixes tècniques, després aconseguiren donar un major colorit a la pintura, sobre tot, en l’emprada per als mosaics, en esta especialitat assoliren tal perfecció que a dia de hui encara ens sorprèn i captiva. La pintura paleocristiana Amb els primers segles de l’era cristiana s’obri el període artístic que coneguem com a Paleocristià. La pintura com a tal, progressa poc en estos segles, la tècnica més emprada és el fresc, representat principalment en catacumbes, la temàtica se centrava en motius geomètrics i representacions bíbliques. El dibuix és estètic i de poc colorit, solament quan s’arriba a l’estil bizantí, s’observa un profund canvi, sobretot, en els mosaics, en ells donen un pas més al que ja havien assolit els romans en segles anteriors, per a això, intensificaren el colorit i es comença a utilitzar l’or, l’argent que dóna un valor cromàtic i el púrpura reservat per representar els emperadors. L’art romànic. Deixant enrere l’era paleocristiana, sorgix l’art romànic que s’inicia principalment en aquells països que formaren l’antic Imperi Romà. La pintura d’este període s’utilitza principalment per omplir espais buits, sobretot de l’interior de les esglésies. El colorit augmenta considerablement de les èpoques anteriors, ja que estava dedicat a un gran sector del públic que no sabia llegir, i per mitjà de la pintura volien fer arribar als fidels la història del Nou i de l’Antic Testament. La temàtica se centrarà principalment en representacions religioses. En esta època predominarà sobre tot la pintura al fresc i la taula. Els colors s’obtenien de minerals i vegetals de la zona que es molien i tractaven fins obtindre’s el pigment. Les figures són hieràtiques i normalment es presentaven de front. Els contorns es ressaltaven per mitjà de línies negres que s’omplien amb colors forts i brillants com reacció a la foscor, en estes pintures no existixen les ombres, les formes són sintetitzades i simètriques i sempre es busca l’impacte de comunicació amb el públic. L’art gòtic El Gòtic és un estil d’art que sorgix a mitjans del segle XII fins el segle XV. Front a la simplicitat del romànic, la seua característica més destacada serà el naturalisme. Es va aproximant a l’ideal de la natura, no obstant, no serà fins el Renaixement quan tindrà la seua màxima explosió. La pintura gòtica es desprèn per complet de l’art romànic i bizantí i per primera vegada, en les seues obres apareix el paisatge. #ElCantDelGall

193

La perfecció per la bellesa resulta a vegades incorrecta, sobretot en l’expressió d’idees religioses, que donen a les seues figures un sabor místic. La llum els ajuda a destacar volum, però en general no és una llum natural, sinó que conté un cert simbolisme. El mateix ocorre amb el color que és l’element clau, però és un color irreal ple també de contingut simbòlic. A principis del Gòtic els colors són vius i saturats, el plom delimitarà les seues formes, i ja en el segle XIV es descobrix el color groc argent que ajudarà a donar major lluminositat a les obres, també al llarg d’este segle apareix la preocupació per l’espai i l’interés per la perspectiva, així que les composicions estan orientades cap al centre del quadre. S’utilitzen principalment quatre tècniques: pintura mural, vidrieres, pintura sobre taula i miniatures. La pintura mural s’utilitzava per a la narració pictòrica de les partes de les esglésies. La de les vidrieres fou una de les tècniques preferides confeccionades per a les finestres dels temples que deixaven una llum policromada i matisada. Els manuscrits il·luminats representen la més completa documentació de la pintura gòtica, eren xicotetes composicions de figures que s’anomenaven així perquè estaven realitzades amb mini o òxid de ferro mesclat amb colors naturals. La pintura sobre taula va ser on realment es va distingir este art, s’executava al tremp i per a això utilitzaven com a aglutinant l’ou o cola obtinguda dels ossos d’animals, en els últims anys del Gòtic eixos aglutinants foren substituïts per oli, naixent d’esta manera la pintura a l’oli. Amb l’aplicació de l’oli es va permetre realitzar superfícies llises i els quadres guanyen en color, llum i jocs de transparències. Són obres que s’executen per vore-les de prop i per això, es tinga cura al màxim fins i tot dels més xicotets detalls. La pintura del Renaixement Al segle XV dóna començament l’estil renaixentista, la pintura d’este període és, en certa manera, una tornada a l’antiguitat clàssica, l’impacte que té l’Humanisme sobre els artistes els ajudarà a adquirir una altra sensibilitat, que ajudats per les noves tècniques, els farà donar un pas de gegant en les obres pictòriques. Els pintors per primera vegada aprenen a contemplar de prop la natura, estudien l’anatomia de l’ésser humà, dominen la perspectiva i les tècniques compositives, introduixen en les seues obres els efectes de llums i ombres, i l’esfumat, es descobrix l’ús del llenç i es cultiva el retrat. Per primera vegada el pintor del Renaixement utilitza la paleta mesclant els colors que li ajudaran a donar llum i ombra a les seues composicions, estudia a fons els tons de color donant a cadascun un significat diferent, que seran utilitzats per a donar realisme als seus quadres. El groc era considerat un color harmònic, s’utilitza per a equilibrar la pintura. El verd s’associava a la joventut dels camps, el renàixer d’alguna cosa, simbolitzava la castedat, per això s’utilitzava principalment per al fons de quadres en temàtiques de dones i sants. El negre era senyal de distinció i refinament, s’utilitzava per a representar estatus alts. El marró i el gris els empraven per mostrar la pobresa, eren colors per a plasmar la mort, el dolor, la desesperació i l’odi. S’introduix el blau que dóna estatus als seus quadres, sobretot per a crear l’efecte de llunyania en contra de la gamma de taronges, que tendien a la proximitat. 194

#UnLlibretAmbColor

El Barroc El Renaixement dóna pas a l’estil Barroc, en este art la pintura es caracteritzarà pel realisme, els colors utilitzats són rics i intensos i hi ha forts llums i ombres. En oposició a l’art de l’anterior estil que normalment mostrava el moment anterior a qualsevol esdeveniment, els artistes del Barroc triaren el punt més dramàtic en què passava l’acció, pretenia captar sobretot l’emoció, el dramatisme i la passió. El color, la llum, les ombres i el moviment són els elements més importants que definixen per excel·lència l’art barroc. En Espanya, el Barroc suposà la cimera de l’activitat pictòrica, la capacitat mestra de Velázquez, Ribera, Murillo o Zurbarán donaran un període d’esplendor que serà conegut com el Segle d’Or de la pintura espanyola. La pintura romàntica La pintura romàntica sorgix en França a finals del segle XVIII, abasta un període d’uns cent anys aproximadament, la seua pintura se centra en la superioritat del sentiment sobre la raó, veuen la humanitat baix una llum tràgica i pessimista, per la qual cosa concedixen gran importància a la irracionalitat, la bogeria i el somni. La pinzellada es fa visible, lliure, impetuosa, viva i plena d’expressivitat, l’empastament és en general grumollós i espès que deixarà reflectida la seua característica impulsiva i espontània. Desapareix la línia front al color, utilitzaven fonts de contrasts de llum i ombres (clarobscur), la composició tendirà a ser dinàmica, marcada per les línies corbes i els gestos dramàtics. Açò dóna cabuda a que a vegades els quadres tinguen un aspecte d’esbós. Francisco de Goya és un clar exemple d’esta tendència, la paleta clara de la seua primera època va enfosquir, i pinta quadres dedicats al culte d’allò inconscient. La pintura impressionista A finals del segle XIX, un grup d’artistes pintors decidixen trencar amb totes les regles imposades per la Reial Acadèmia de Belles Arts, naixent d’esta manera l’estil que serà conegut com Impressionisme. Hi ha una altra frase que diu: el pintor es va quedar sense color negre i va sorgir l’Impressionisme. Per a ells no existixen els detalls minuciosos en un paisatge, sinó tan sols les formes, utilitzen colors primaris com el magenta, el groc i colors complementaris com el taronja, el verd i el violeta. Els seus traços consistien en pinzellades curtes que donaven una tremenda impressió de realitat. Elegiren la pintura a l’aire lliure i els temes de la vida quotidiana. Les seues pintures pretenien captar el món de manera espontània, en el mateix instant en què ho veien i per a això, se centraren principalment en la llum, eixa llum que tendix a difuminar els contorns i reflectixen els colors dels objectes en les zones de lleu penombra. A Espanya i concretament en la zona valenciana, sorgix un grup de pintors que, encara que en la majora de vegades estan enquadrats dins de l’Impressionisme, en realitat són pintors que busquen, per damunt de tot, captar la llum; per a això adoptaren la instantània de la lumínica de les coses, utilitzaven pinzellades individuals i taques de color, unides a una execució ràpida, per a tindre com a resultat un aspecte esbossat, pinten quadres històrics però també en la seua majoria és una pintura costumista, ja que intenten reflectir paisatges de la vida i costums quotidianes. Este grup de pintors encapçalats pel genial Joaquim Sorolla, Ignasi Pinazo, Josep Benlliure, Teodor Andreu, Rafael Armengol i altres, donaran com a resultat el Segle d’Or de la pintura valenciana. #ElCantDelGall

195

La pintura del segle XX Després de la gran espenta que donà la pintura impressionista dins de l’art, ja en el segle XX sorgixen estils que trenquen de manera radical amb tot l’establert fins al moment, eixos estils són: l’Expressionisme, el Cubisme, el Deisme, el Surrealisme, l’Abstracte i altres menors. L’Expressionisme és un moviment sorgit a Alemanya: s’entén com la deformació de la realitat per a expressar, de manera subjuntiva a la natura, els seus colors són violents i la seua temàtica se centra en la soledat i la misèria, reflectixen l’amargor i la incertesa, difonen sobretot la llibertat individual. El Surrealisme és el moviment que naix en França i la seua tècnic és la representació d’un objecte que tendeixen a deformar-lo, el transformen i l’enriqueixen. És una expressió artística que trenca amb tot, sense límit i sense control de la raó. Dalí i Picasso són el clar exemple d’este estil. Per la seua part, l’art Abstracte és el que no utilitza la pintura figurativa, no té intenció de representar coses o éssers concrets, sinó que ols atenen a qüestions com la forma, l’estructura i el color. Pintors alzirenys El color junt amb el dibuix és l’essència de la pintura, no obstant això la paleta junt amb el traç o pinzellada personal caracteritzen a cada pintor. En estes pàgines dedicades al color en la pintura, donarem entrada a la pintura alzirenya, representada en alguns dels artistes locals. Sóc conscient que són molts i impossible per diverses circumstàncies donar cabuda a tots ells, així que em centraré en aquells que, per la seua rellevància, o per tindre una relació més estreta amb ells, m’és més fàcil poder-los definir. Teodor Andreu Sentamans És impossible començar a escriure sobre estos pintors si abans no ens detenim en la vida i obra de Teodor Andreu Sentamans, el nostre pintor més conegut fora de l’àmbit local. Enquadrat dins d’este Segle d’Or, nom pel qual es coneix la pintura valenciana de finals del segle XIX i principis del XX, algú va dir una vegada referint-se a la seua pintura: “després de Sorolla, com a representant de l’Impressionisme espanyol, està Teodor Andreu”. Fou el primer pintor alzireny que va fixar la seua ment creadora en els nostres bells paisatge, plasmant als seus llenços els nostres horts de tarongers, els berenars campestres i nostres costums, tot allò ho va saber interpretar amb una extraordinària destresa. Així mateix, va ser un dels primers que pintà la imatge de nostra patrona, la Mare de Déu del Lluch. De les seues continues eixides al camp, va estudiar la llum, eixa llum prodigiosa que ens inunda, analitzà amb profunditat el verd de les nostres valls, el colorit de les nostres hortes, tota eixa essència pura i bella que forma el paisatge mediterrani. Fou alumne de Sorolla, a més del seu amic. La seua influència li fa ser un estudiós de la llum, fins a tal punt que hi ha una frase de Sorolla que s’ha fet famosa, en la que diu: 196

#UnLlibretAmbColor

“Teodor, m’has furtat el sol”. Pot ser que la fama que ja havia adquirit Sorolla, o altres circumstàncies puntuals, donaren peu a que l’obra d’Andreu no fóra reconeguda tal i com es mereixia. Va ser el pintor per excel·lència de les Exposicions Nacionals, a les que solia concursar una i altra vegada, sense perdre mai l’esperança de que un dia es premiara i reconeguera la seua tasca, cosa que, per cert, no va ocórrer. En 1890 va ser la primera vegada que participa en l’Exposició Nacional amb dos bodegons i una tela titulada “Tristos preparatius”: a aquesta inauguració va assistir la reina Maria Cristina. En 1897 acudix novament a l’Exposició Nacional amb teles pintades a la vora del Xúquer: a este concurs acudí per primera vegada Pablo Picasso. Teodor fou guardonat amb la tercera medalla per l’obra titulada “Una paella a l’horta”. En 1900 presentà a l’Acadèmia de Belles Arts de Madrid un nu pintat tan sols amb tres colors: el tribunal va rebutjar l’obra, tractant de boig el jove pintor. En 1901, amb l’obra titulada “Apagant el foc”, torna a ser reconegut amb la tercera medalla. En esta mateixa exposició, el guanyador per majoria absoluta fou Sorolla, amb l’obra titulada “Trista herència”. A propòsit d’esta exposició, algú va escriure: “Andreu pinta amb el cor, sense buscar recomanacions, tal vegada per això no guanya medalles”. En 1904, novament a l’Exposició Nacional, guanya la tercera medalla amb l’obra titulada “Vesprada d’Hivern”. Gràcies a les gestions de Tomàs Trénor, que després seria Marquès del Túria i President de l’Ateneu Mercantil de València, s’organitza l’Exposició Regional i, en 1910, la Nacional. Andreu participa en dita exposició amb les obres titulades “La viudeta” i “El forn de cal”. Per fi en esta exposició se reconeix la seua obra i li és concedida la medalla d’or. En 1902 va obrir un estudi a Bilbao i fou professor a l’Escola Superior de Belles Arts a Cadis. Realitza vàries exposicions en el carrer Sant Vicent de València, en la que obté grans èxits. Viatja al Regne Unit i a París, on coneix de prop l’ambient bohemi de Montmartre. En 1908, amb el quadre “La viudeta”, guanya la medalla de plata en l’Exposició Hispano-Francesa de Saragossa. Participa en l’exposició “Coses d’Espanya” en Buenos Aires. En 1932 novament es presenta al concurs de l’Exposició Nacional. Esta vegada el jurat adopta la mesura següent: primer es triarien les obres guanyadores i després es comprovarien les signatures, cosa que semblà agradar a tots. Tot i això, quan veuen els resultats no estan d’acord i opten de nou per mirar primer les signatures abans de donar els premis. Els guanyadors foren Pérez Rubio, Aureliano Arteta i Joaquín Valverde. Andreu es quedà molt decebut, no li agradava eixe tipus de pintura. Davant l’obra d’Arteta comenta: “no entenc açò”, i davant la de Pérez Rubio exclama: “esta sala és per a anar amb cura. Ai, la moda...”. Però no solament ell estava descontent, sinó que hi va haver moltes protestes, la qual cosa ens porta a pensar i fins i tot a afirmar que no sempre els premis dels concursos són justos. Distincions i reconeixements 1910. És elegit Soci de Mèrit del Casino Club Espanyol. 1914. Homenatge de la lliga d’Amics de Santiago de Compostel·la. 1921. Soci d’Honor de la Lliga amics de Santiago de Compostel·la. 1923. Soci d’Honor de l’Ateneu Mercantil d’Alzira. 1928. Acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València. 1929. Vot de gràcia del Claustre de l’Escola d’Arts i Oficis de València per la seua tasca a favor de l’ensenyament. 1931. Homenatge del Cercle de Belles Arts de València. 1932. L’Ajuntament d’Alzira li dóna el seu nom a un carrer. 1972. L’Ajuntament de València li dóna el seu nom a una plaça. #ElCantDelGall

197

No cap el menor dubte que Teodor Andreu fou un gran pintor, ell va saber com pocs, captar eixa llum tan important en la pintura de principis de segle XX, però com la majoria dels pintors al llarg de la història, la seua obra tristament fou reconeguda després de la seua mort. Com a alzireny, bé podem afirmar que Teodor fou el nostre primer pintor impressionista en la història de nostra pintura local, la seua pintura es profunda, amb tocs poètics en alguns dels seus quadres, però també ens mostra alegria; els seus grocs, verds, blaus, terra i rojos i a base d’una pinzellada curta i rotunda, sabrà donar a les seues obres eixe caràcter personalíssim que tant influirà després en els nostres posteriors pintors. Vicente Sanz Castellanos Encara que fa ja molts anys que Sanz Castellanos va faltar, la seua pintura va deixar una profunda petjada en la nostra ciutat, pel que he cregut convenient fer un xicotet record i homenatge a la seua memòria. Sanz Castellanos alterna l’oli amb l’aquarel·la; de la primera tècnica ens presenta una obra lluminosa, i encara que al principi segueix la línia impressionista de Sorolla i Andreu, pel que fa a la llum, després segueix la seva pròpia trajectòria i els seus quadres desprenen cert estil classicista amb un dibuix ben traçat, plasmant la bellesa com a resultat de l’expressió d’una idea, i així les seues obres caminen entre les dues tendències; d’una banda ressalta i el preocupa la línia, el contorn fi i segur que ens mostra un dibuix perfecte i equilibrat, però al mateix temps deixa passar la llum i colorit. Com a cartellista realitzà multitud de portades de nostra Setmana Santa, concretament els anys 1948, 1949, 1950, 1952, 1955, 1957 i 1964. I tretze vegades dissenyà el cartell anunciador de les Falles. L’emissora de Ràdio la SER el va distingir com a alzireny de l’any. Dins de les seues obres ens mostra, molt freqüentment, una estampa romàntica i plena de colorit en Alzira, on la realitat es mescla amb la fantasia, mostrant-nos bells ponts, portes d’accés a la ciutat, palaus senyorials i grandiosos monestirs. Entre els seus olis destaquen els dos quadres que ocupen els altars en l’altar de Sant Bernat en l’església parroquial de Santa Caterina, la temàtica religiosa de la qual se centra en el bateig dels tres Germans Màrtirs. Com a paisatgista ha plasmat nombrosos racons d’Aragó i de La Mancha, destacant-se sobretot en l’àmbit local, on no hi ha racó d’Alzira que no haja immortalitzat, unes vegades prenent apunts del natural i altres submergint-se en la seua potent fantasia. Però sens dubte, on Sanz Castellanos assolí cims de mestratge fou en l’aquarel·la, on el seu sentit poètic de la llum va fer que ressaltaren tot tipus de matisos. Ricardo Fluixà Gómez Ricardo Fluixà és un altre dels pintors locals ja desapareguts, però que també ens va llegar una gran quantitat de quadres, mostrant una visió gràfica del que va ser la nostra ciutat en anys passats. En introduir-nos en la seua obra, haurem de valorar-la baix tres etapes diferents: la primera ens mostra a un Fluixà jove, amant de la naturalesa i de contínues eixides al camp, és el moment de 198

#UnLlibretAmbColor

la seua pintura més impressionista, pinta al natural, captant eixa llampada solars, omplint les seues teles de llum i d’un major moviment. La seua segona etapa naix davall l’influx de la fotografia, ja que la majoria de les seues obres d’esta època són fidels reflexos del paisatge o del monument, els quals davall els seus pinzells prenen forma i color quedant impresos en els seus llenços d’una manera precisa i concreta. Es pot apreciar com li atrauen les propietats formals de l’enquadrament, l’espai, la línia i les variacions dels tons, és com si la lent d’una cambra seleccionarà el que encaixa dins d’un marc definit. En esta tercera fase trobem a un Fluixà major, per la qual cosa les seues eixides al camp disminueixen, centrant el seu treball en l’estudi, en ella ressalta el predomini del bon dibuix i el sentit normatiu de l’Acadèmia, en part per l’herència rebuda dels seus llargs anys en l’Acadèmia de dibuix de Sant Bernat primer com a alumne i després com a director del centre. El seu estil per tant es mostra més reposat, amb una serenitat clàssica, dotats d’una sensibilitat especial, submergint-se en el paisatge, cap a un detallat estudi gràfic i psicològic de l’Alzira que ell va conèixer. Recorde una frase que ell em comentà: “el primer quadro que pinte va ser El paisatge de la Murta, en fer-ho em vaig sentir més prop del Déu i vaig pensar que la Murta era la porta del cel.” En 1992 el periòdic local El Alfil el va triar com l’Alzireny de l’any i en el transcurs de dit acte, l’alcalde, Pedro Grande li va atorgar la Insígnia d’Or de la ciutat. José Goig del Poyo En introduir-nos en el món artístic de Goig del Poyo, un no pot deixar d’evocar a eixos pintors francesos que amb el cavallet davall el braç i la il·lusió agarrada en els seus cors divagaven per París intentant captar els efectes de la llum i el color. Així és, en efecte, nostre artista alzireny: un enamorat d’eixos efectes de llum dins de la qual centra la major part de la seua obra creativa. És també un dels últims supervivents que, enamorat del seu Alzira natal, no deixa de recórrer els seus carrers, places i racons intentant retindre per a immortalitzar-los en els seus quadres. Dins de la seua activitat artística i professional, exerceix com a membre del Gremi Artístic Faller de València. La seua inquietud li fa traspassar les fronteres del nostre país i marxa a Nova Orleans: allí treballa especialment en relleus de carrosses i pasquins per a la Fira de la Unió. De tornada a Espanya, alternarà la seua faceta de pinto amb la de decorador, com així ho mostren els treballs realitzats en l’església de san Joan Baptista de nostra ciutat, Santa Caterina (capelles del Baptisme i del Sagrari), en el Santuari de la Mare de Déu del Lluch, en el temple de la Puríssima Concepció d’Antella, en la capella de la casa senyorial de La Vall de La Murta i en diverses imatges que formen part dels passos de nostra Setmana Santa. Encara que al principi segueix la línia imposada pels seus mestres, ell prompte sabrà traçar el seu propi estil, deixant-se portar per la seua ment creadora, el seu pinzell; en compte d’acariciar la forma d’estendre el color, es limita a donar pinzellades soltes, creant vi#ElCantDelGall

199

bracions cromàtiques i en un incessant fluir de xicotets reflexos que en contemplar-los a certa distància ens donen la sensació que són plens de vida. Intenta entrevore que a més de la composició del paisatge, és molt important captar la llum en diferents hores del dia que ell sabrà interpretar-lo a través d’ombres vivament acolorides. El retrat és una de les seues moltes facetes en les que ha assolit una gran perfecció, la pinzellada ara resulta molt més pastosa i solta que en els paisatges, en la difícil missió de traure a l’exterior l’essencial de cada persona. Encara que sense desmeréixer les seues moltes tècniques, és potser en l’aquarel·la on Goig se’ns mostra com un gran geni, la seua espontaneïtat en el moment precís d’intentar captar allò que desitja plasmar. Amb la seua pinzellada solta i en un correcte tractament de la llum ens oferix unes composicions que no poden deixar indiferent a ningú, sobretot quan intenta plasmar el paisatge urbà en estos dies de pluja, llavors la intensitat del seu color baixa per donar pas a esta llum grisenca del reflex de l’aigua; en estes obres abunden els roses i els malves al costat del blanc esguitats pel verd dels arbres i els rojos dels personatges els contorns s’esvaixen per reflectir este fons potent que intenta transmetre, Goig ha sabut captar la màgia del moment i ho fa amb tanta precisió que l’aigua i el seu reflex cobren vida pròpia. Esta és la faceta pictòrica de Goig del Poyo, un artista que ha sabut reflectir els paisatges en la plenitud dels seus efectes i captar la llum de cada ambient, amb tocs màgics que són l’essència mateixa de la seua pintura, o acariciant amb els seus pinzells el rostre volgut dels seus familiars i amics; en el silenci del seu taller o al repòs tranquil sobre el verd del camp, brillant i espontani, amb la seua vitalitat fogosa ha sabut recuperar com pocs l’essència dels monuments i paisatges alzirenys. Francisco Valencia Soler Francisco Valencia és un pintor desconegut per a la majoria d’alzirenys, per com de poc ha exposat en la nostra ciutat. No obstant, és un dels pocs artistes contemporanis la fama del qual ha traspassat les fronteres nacionals i internacionals. Amb un dibuix perfecte i un domini absolut de les tècniques, la seua pintura, partint de formulacions convencionals, va cobrant dinamisme caracteritzats per eixos tocs de llum, i acompanyats per una paleta de gran colorit: prova d’això són els quadres pintats durant la seua estància al Marroc, la lluentor nacrada dels rostres i eixos tocs de rojos intensos que donen vida als personatges sap captar amb precisió i dinamisme el sentir de les terres africanes. Hereu d’eixa gran tradició dels pintors valencians, deixeble i admirador d’Ismael Blat, ha sabut plasmar en els seus llenços gran part del paisatge alzireny, on la seua sensibilitat s’entremescla amb harmoniosa bellesa, que va més enllà d’Alzira, buscant en els pobles veïns les seues tradicions i costums, com queda patent en l’obra que recull tota la història del cultiu i la recollida de l’arròs, i els treballs en els camps de tarongers. El seu art, com he apuntat abans, traspassa fronteres, i exposa en Toronto (Canadà), Stuttgart (Alemanya) i a la ciutat francesa de Montpellier. És també l’autor del disseny del gelat Apol·lo, d’Avidesa, indústria que tant èxit i fama assolí. Ha viatjat per tots els racons d’Espanya, captant eixe paisatge espectacular que, al mateix temps, sap 200

#UnLlibretAmbColor

dotar de color i llum, o submergit en el tenebrisme quan pinta l’interior de les esglésies, perquè València sap trobar la bellesa on difícilment es pot vore, perquè son els ulls àvids de l’artista els que capten eixos objectes i sap donar-los vida. En esta última etapa de la seua vida, Francisco Valencia ha fixat la seua residència entre Palència i l’Alberca. En este últim poble, on se li ha dedicat una sala, es pot vore exposat el seu gran treball, centrat principalment en els costums d’estes terres castellanes, els seus paisatges, les persones, les coses típiques, tot vist baix la seua paleta solta que plasma, plens de colorit, els detalls més insòlits, cosa que fa que les seues obres adopten el seu segell personal. Una de les seues últimes composicions és el quadre de tema religiós basat en el Martiri de Sant Bernat i de les seues germanes Gràcia i Maria. L’obra pictòrica de Valencia és el reflex de les tendències naturalistes, l’ús correcte de la llum i el color, la seua especial sensibilitat per captar eixe racó ocult o l’expressió més oberta d’un personatge, han donat com a resultat una extensa obra on cada composició té el seu sentit poètic. Salvador Ausina Albero Contemplar la pintura de Salvador Ausina és com retrocedir un poc en el temps, ja que en la majora de les seues composicions hi ha un aire de romanticisme, vist des d’eixos escenaris del camp, els ocells, els gossos, les flors, els paisatges on a través del color podem apreciar el moviment en eixe pardalet inquiet, les vessants, o les valls marcades per una simfonia de colors, sabent captar en tot moment la lluminositat i el color del nostre sòl alzireny. Ausina sempre ha reivindicat que no pinta per vendre, sinó simplement per satisfacció personal, potser, per això els seus quadres gaudixen d’una absoluta llibertat quant a execució, en no vore’s sotmés a cap norma establida, les seues obres són un clar reflex de qualsevol cosa que es percep en un instant precís. La seua pintura no precisa d’una preparació prèvia, d’allò que es desitja realitzar, sinó que naix de l’impuls sobtat, quan la seua ment se sent atreta pel color, i l’induix cap al moviment quan es troba de front amb un gos, la vessant, la vall, o simplement eixe arbre que hi ha en el camí. Eixes xicotetes coses que el captiven i sap captar en el precís moment. Són xicotetes pinzellades soltes i ràpides, no importa la forma, que en alguns punts apareix inacabada, el que vertaderament importa és la llum i el color, que es torna moviment. Fent un recorregut per l’extensa obra d’Ausina, ens adonem de l’estampa típica del nostre entorn: el cel vessant, els camps de tarongers amb la recollida del fruit... En tots ells ha aconseguit realitzar belles composicions que ens mostren eixes activitats tan familiars del nostre entorn. En els seus quadres hi ha molta profunditat, latent en eixos camps que s’allunyen sobre l’horitzó, arbres els contorns dels quals es distorsionen captats per eixe moviment que produix el color sobre el que es projecta l’escena, el que dóna com a resultat uns quadres clars i brillants, però al mateix temps, plens d’harmonia en tots eixos bells paisatges plens d’encant. Esta és, a grans traços, l’obra de Salvador Ausina, una pintura que ens seduix per la seua claredat i contingut, nascuda d’una autonomia pròpia que ens reflectix amb exactitud bells paisatges o escenes entranyables que ens fan viure l’emoció de contemplar-la amb deteniment fins arribar a la seua vertadera profunditat. #ElCantDelGall

201

Antonio Espinar Urbano Malgrat no ser alzireny de naixement Antonio Espinar, sí podem dir que ho és plenament d’adopció, donat que ací ha realitzat tota o la major part de la seua obra artística. Pintor autodidàctic, ens oferix unes composicions basades en les lleis òptiques, la pintura a plena llum que arriba a través del color. Aplica principis lluminosos i de color descoberts pels impressionistes, però sap donar-los la seua pròpia personalitat. Amant dels camins que s’allunyen cap al fons, fixa la seua atenció principalment en les tasques del camp, que sol representar en plena faena. Viatger incansable, ha recorregut gran part d’Espanya captant eixe paisatge, eixe lloc entranyable que en els seus quadres pren gran vivacitat. Viatjà a Itàlia i París per estudiar de prop els grans mestres de la pintura. Espinar és, sens dubte, un dels artistes que més ha exposat, no sols en la nostra ciutat, les exposicions del qual s’han repetit infinitat de vegades, sinó que ho fa també a Còrdova, València, Algemesí, Sevilla, Barcelona, Dénia i Madrid, on la critica li fou molt favorable. En 1982, amb motiu de l’enderrocament de la presa de Tous, pinta un quadre de grans dimensions al que titulà com El Devastador confirma el seu nom; dit quadre li’l va regalar a la ciutat. La seua extensa i fecunda obra és molt variada, ens la presenta amb temes religiosos, bodegons, retrats, flors i paisatges. Estudiós etern de la llum, l’empra com a mitjà per crear eixa unitat pictòrica que, al mateix temps, sap potenciar un realisme que contínuament ens sorprén. La seua pinzellada juga constantment buscant eixe color esclatant, profund, vibrant, que fa que els contorns es dissolguen, els horitzons baixos contribuixen a transfigurar la realitat fins el punt de dotar-la d’una gran dignitat plena d’un sentiment quasi idíl·lic. Antonio Espinar és un pintor de gran vocació artística. La seua pintura cavalca entre un impressionisme amb abundància de colors clars i lluminosos, i al mateix temps alberga una pintura costumista amb escenes carregades de realisme. Brillant i espontani, sap captar la realitat en un instant precís. Les seues obres impressionen sempre per una llum transparent i lluminosa, i ens fascina pel seu intens colorit. Elena Negueroles Colomer Després de semblar que l’art en la pintura és cosa exclusivament d’hòmens, m’és molt grat presentar Elena Negueroles, la primera dona en la història local que apareix amb una arrasadora i gran força creativa. La seua carrera artística és una continua collita d’èxits. Exposant i viatjant contínuament, aconseguex assolir un gran prestigi tant nacional com internacional. La seua obra ha sigut exposada a nombroses exposicions dins i fora de les nostres fronteres: Alzira, Castelló, València, Madrid, Barcelona, Alacant, Mallorca, Santander, Saragossa, París, Ginebra, Lyon, Malta i Londres són algunes de les moltes ciutats on s’ha pogut conéixer i admirar la seua obra. 202

#UnLlibretAmbColor

Una obra que pels seus mèrits i capacitat creativa ha obtingut dos vegades la Medalla d’Honor del premi BMW i la Medalla del Cercle de Belles Arts de Madrid. Al llarg del seu gran recorregut artístic, l’obra d’Elena passa per diferents fases; als seus inicis vegem com als seus quadres la llum perd part de la seua importància en favor del color, un color que en cada pinzellada cobra força, i serà a través d’ell com plasma aquell que desitja representar. No obstant, a les seues posteriors etapes, vegem com s’allunya de tota racionalitat, ja no és una finestra oberta al món quotidià, sinó que avança cap a allò més profund, un sentiment que naix de la soledat del seu art i que li és precís expressar. Eixos sentiments es tornen poesia i la poesia es transforma en objectes figures, el color cobra força, transformant el seu art en un surrealisme on cada detall intenta transmetre’ns un missatge distint. Les distintes tonalitats que utilitza ens oferixen escenaris on la fantasia se submergix en uns elements que s’entrellacen entre ells, fugint de les regles tradicionals per ressaltar els propis pensaments. A vegades, i conforme ens endinsem en la seua obra, observem com la seua paleta s’aclarix, els colors es tornen més freds i detecten certa inquietud, busquen el misteri que l’ésser humà sempre tracta d’ocultar. Hi ha serenitat i bellesa en les seues composicions que, al mateix temps, ens plenen d’harmonia, colorit i el significat de les quals s’ha de buscar en el més profund dels sentiments. Fernando Boscá Sifre Fernando Boscá és un altre dels nostres grans pintors. Les seues obres trenquen un poc amb l’impressionisme que acompanyà molts dels autors que el precediren; no és un artista que desitge com a cosa primordial captar la llum; la seua obra està més a mitjan camí entre la realitat i el simbolisme, entre l’expressiva sensibilitat de principis del Renaixement i la finor del traç de finals del Gòtic; la forma al servici de la idea està perfectament adquirida. Ha realitzat diverses exposicions, tant a Alzira com a altres ciutats. En 1981 guanya el premi del cartell de Falles d’Alzira i el de les festes d’Algemesí. En 1982 guanya el premi de pintura “Tomàs Parra” d’Alzira. En 1984 guanya el premi de la Mostra de José Ribera de Xàtiva. En 1989 és guanyador del premi del cartell del Día de las Letras Gallegas de Trives. És també l’autor dels dibuixos del llibre Contes de l’Illa, escrit per Bernardo Montagud Piera. L’obra de Boscá podríem dividir-la en dos etapes: una naix dels seus anys viscuts a Galícia. Ací utilitza molt l’acrílic que, en eixugar amb rapidesa, li permet donar major espai a la seua imaginació. La seua visió es recrea en la grandesa de la mar, els seus continus canvis de color, l’onatge suau amb la brusquedat de les tempestes, així con les tasques quotidianes dels pescadors. Són temes naturals, d’espais oberts, on la figura humana apareix disminuïda davant la grandesa del paisatge. En la seua segona etapa, l’acrílic passa a un segon pla i Boscá es recrea més en l’oli, d’eixa manera ens delecta amb xicotets i minuciosos detalls, i també dota els seus quadres d’un major colorit. Exalta l’amor per les línies corbes i allarga la figura, i és quan apareix la figura idealitzada de la dona, amb cert aire de misteri i malenconia, que s’anirà repetint a la majoria dels quadres. És una jove de suaus moviments i mirada d’ensomni, que la majoria de vegades apareix amb un llibre a la mà, que segons comenta el propi Boscá, quan la gent llig està queta, és una actitud de repòs i contemplació, i en esta vida moderna, on tots anem amb presses, és bo #ElCantDelGall

203

detindre’ns i contemplar totes les xicotetes i bones coses que ens rodegen. Boscá és, sobretot, un pintor d’estudi, on a través de la soledat rep l’aliment necessari per a la seua inspiració, les escenes que plasma estan plenes de vida, no es tracta de personatges que es mouen a un decorat, sinó que formen part d’un univers on cada quadre ens transmet un missatge distint. La pintura de Boscá és una forma d’expressar els sentiments del seu esperit cultivat i este serà el vertader idealisme dels seus paisatges; pinta la mar i els costums de la seua gent, però al mateix temps deixa desbordar la seua imaginació en unes escenes la protagonista principal de les quals serà sempre la dona. El seu personatge es manté tranquil i plàcid a l’espai de la imatge, els fons de la qual apareixen banyats en una atmosfera de poesia romàntica i emotiva. José Francés Anaya Quan vaig conéixer José Francés, estava immers en la restauració del monestir de la Valldigna; però a través de les obres que vaig poder apreciar al seu estudi, es perfilava en ells la personalitat de la seua paleta, en la que dominaven els colors càlids; no obstant, sap retindre els matisos que li oferix la natura, on sols reté el color dominant, el més intens, que aplica quasi pla, suprimix les ombres i la seua obra ens oferix un esclatant colorit ple de vida. Però Francés no es limita sols al paisatge del camp, sinó que en repetides ocasions centra la seua atenció en la ciutat –“m’agrada pintar les ciutats, en elles està la vida”- afirma. En estes obres representa, amb una precisió molt minuciosa, cada xicotet detall de les cases, de les portes i dels monuments, gràcies a la llum que projecta, o els reflexos en les zones solejades o enfosquides, crea una atmosfera tan perfecta que sembla bategar la vida en cada una de les representacions. Francés ha exposat diverses vegades a Alzira, així com en altres moltes ciutats de la Comunitat Valenciana, com: Carcaixent, Benimodo, Sueca, Enguera, Ontinyent, Cullera, Bocairent, Algemesí, Tabernes, Barx, Pego, Benifairó de Valldigna, la Vila Joiosa (Alacant) i a la mateixa ciutat de València; no obstant, el seu art prompte traspassa les fronteres i exposa en vàries capitals europees, i en totes ells recull grans èxits, però ell va més enllà, creua l’Atlàntic i triomfa a Nova York. Després de grans èxits, Francés torna a Alzira i exposa al Muma de la nostra ciutat, on vam poder apreciar la gran evolució que ha experimentat el seu art, i encara que en les seues obres encara es poden apreciar moltes de les facetes anteriors, vegem que ha avançat en la perfecció amb que cuida cada detall, el colorit es torna més viu i brillant, els contorns tendixen a esvair-se, a confondre’s, la seua paleta pareix sofrir alteracions en eixe blau fosc, intens, personal, on a través de la llum aconseguida a base de tons rogencs, il·lumina l’interior de cadascun dels edificis, perquè ell sap que la vida està a l’interior de cada llar, i cap allí, amb un mestratge sorprenent, ens conduix a que hi centrem la mirada com espectadors. Són obres grandioses que captiven i fascinen en contemplar un colorit tan personal i enriquidor, que sols pot aconseguir un artista de la talla de José Francés.

204

#UnLlibretAmbColor

Juan Verdú Vivo No puc acabar aquest xicotet recorregut pels pintors d’Alzira sense rendir un xicotet i breu homenatge a Juan Verdú, un artista que, lamentablement, ha desaparegut massa prompte, perquè encara li quedava un llarg camí per recórrer en benefici de l’art. L’art de Verdú es caracteritza per un continu dinamisme que no es deté, que avança sempre fins desprendre’s de tota connexió amb les formes tradicionals, submergint-se de ple en tot allò mundà per representar temes figuratius molt concrets. Ha exposat en repetides ocasions a la capital valenciana, així com a Alzira, Gandia, Barcelona... Però la seua obra també traspassa fronteres i triomfa a Europa. Al llarg de tota la seua trajectòria artística, Verdú utilitza materials molt diversos i se centra principalment en representar els objectes que formen part de la seua vida moderna. Seguint la línia d’un dibuix perfecte i clar, i amb un colorit brillant i alegre, Verdú se centra en una sublim crítica a la nostra civilització. Però sembla que la seua principal preocupació és voler representar el dinamisme de la vida, mitjançant objectes figuratius, i serà en ells on figura la força del seu art. Un art modern i innovador que es va detindre en un moment inesperat de la seua vida, però el seu llegat és tan extens i valuós que perdura per sempre en el món de l’art. Conclusió final Alzira, com totes les ciutats, està plena de color; un color que ha sabut transmetre de manera clara i rotunda la falla denominada La Gallera. Quan ens detenim davant d’ella, no anem a trobar-nos davant d’un gran i espectacular monument, però si anem a poder apreciar, com a cap altra falla de la ciutat, la intensitat del colorit que la caracteritza, els seus colors plans, brillants, alegres, però també plens d’elegància, on a través d’ells, serem conduits a desxifrar el missatge que, com tot monument faller, ens vol transmetre. Però qui millor ha sabut captar eixe colorit que ens envolta és, sense dubte, la paleta màgica dels nostres pintors; ells, amb la seua faceta artística, han ressaltat a través de les seues obres, el verd intens dels nostres camps i valls, els matisos apagats dels monuments que ens rodegen, la línia serpentejant dels rius i el blau intens del nostre cel, i tot baix els ulls audaços de les seues ments creadores. El poeta Khalin Gibran deia respecte del color. “deixa’m, deixa’m submergir-me en l’ànima dels colors, deixa’m engolir la posta de sol i beure de l’arc de Sant Martí”. Cada persona té el seu propi color, i la vida té el color que tu li vulgues donar.

#ElCantDelGall

205

Himne de la

Falla de la Gallera La Gallera és la falla més gran, la millor de tota Alzira. I en la festa fiquem tot el cor, entusiasme i alegria. Poc a poc i amb la força de tots tirarem la falla amunt. I amb les ganes de la joventut, La Gallera anirà sempre avant! I passar bona festa és el més important des de plantar la falla fins a la Cremà. Són tres dies de festa que no oblidarem esperant-los tot l’any! Passacarrers i traques, i una mascletà, la falla va destacant per tota la ciutat. La Gallera és la falla més gran, La Gallera és la falla millor, La Gallera sempre estarà...

guia publicitària 2019

La Falla la Gallera Hort dels Frares i molt en especial des de la comissió del llibret, volem agrair la col·laboració de totes aquelles persones que, de forma desinteressada han treballat per este llibret: publicitat, textos, disseny, portada, creativitat, fotografia, arxiu, etc. Són moltes hores de treball que es veu, però que ara queda patent al present llibret. Molt en especial volem donar les gràcies als col·laboradors literaris en la part dels colors, amics i persones de reconegut prestigi i que hem tingut el privilegi de tindre entre nosaltres. Personalment, vull donar les gràcies a tot l´equip que conforma el llibre: Aure, Adela, Alfredo i molt especialment a Marina, que tant ens ha ajudat enguany. A tots i cadascun dels que s’han sumat al Cant del Gall d’enguany, pel seu compromís. Per últim, gràcies a President i junta directiva per haver-nos confiat un any més esta magnífica ferramenta cultural, espill de la comissió, que és el nostre Cant del Gall. Emili Sanchis

208

209

Sant Vicent Ferrer, 19 46600 Alzira (Valencia) Tel. 96 240 60 16

elllocalzira@gmail.com

C/ Vara de Rei, 1 - piso 2º - pta. 4ª • 46600 Alzira (Valencia) • Tels. 647 689 665 - 647 752 412 cgr.construccionsgermansros@hotmail.com joseros65@gmail.com 210

Centro De Formación: ➢

Inglés Todos los niveles Preparación exámenes oficiales

➢

Refuerzo Escolar Primaria, ESO y Bachiller

Información: email: emprojectformacion@gmail.com C/Mayor San Agustín, 52 Bajo – ALZIRA

Tel.: 96 111 36 47 674 50 46 31 617 23 79 74

211

www.santicars.es

C/ Escoles PĂes, 3 reservas 960 263 050 212

213

Pol. Ind. Finestrat - C/ Santa Pola, 6 | 03509 FINESTRAT (Alicante)

96 240 27 47

Incendios Seguridad Formación

Avinguda Dret de Manifestació, 1 | 46600 ALZIRA (Valencia) |

Ingeniería

214

Somos tu taller de confianza.

215

216

217

Carrer de la Unió, 135, 46600 Alzira, València Tel. 963 08 71 71

218

219

IMPRESSIÃ&#x201C;

DISSENY

220

Hort dels Frares, 4 â&#x20AC;˘ Tel. 96 001 01 44 â&#x20AC;˘ lolabotonaalzira@gmail.com

221

Metge OdontĂ˛leg

Bones Festes Falleres

Alfredo SuĂąer

222

223

224

Avda. Joanot Martorell, 18 46600 Alzira TelĂŠfono: 962 417 049 225

CLUB de Tenis Alzira Escuela de tenis y padel Director y Profesor Nacho Lopez INFORMATE 96 241 44 61

(front a Eroski)

Tel. 96 246 14 74 / 96 243 11 44 - Fax: 96 243 15 10 www.cochesdesegundamanovalencia.es www.autoseleccio.es

Auto Selecció

Horario: 10 a 13,30 y 16,30 a 20,30 - Sábados: 10,30 a 14,00

226

227

- C/ Pare Castells, 75, (Alzira) - C/ Polinya, 5 (Algemesi)

www.autoescuelaraul.es 228

229

230

231

andujarmartinez.seguros@gmail.com www.inmobiliariaalzira.es

C/ Camilo Dolz, 71 Alzira (Valencia) TIf: 960 113 524 / 620 758 087

Antonio Andújar Martínez

INMOBILIARIA

INSTAL·LACIONS CONTROL I APLICACIONS

I.C.A. VENTANAS ALUMINIO CARPINTERIA METÁLICA FORJA ACERO INOXIDABLE - VENTANAS PVC MOSQUITERAS - AUTOMATISMOS Instalación con y sin obra Financiación a su medida Precios especiales en cercados metálicos

Att. Andrés, teléfono 605 224 227 232

233

234

235

236

SALVADOR COLLADO MASCARELL ABOGADO

Avda. Santos Patronos, 31-1ยบ-B - 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 241 47 11 - Fax 96 241 41 60 237

A veces nos intentan sorprender con grandes palabras...

...pero son los pequeños detalles los más cercanos. Desde Alfredo Fenollar SA, Felices Fallas

*INSTRUCCIONES: USAR EL AUMENTO DEL MÓVIL PARA LEER EL TEXTO 238

239

NICORE CONSTRUCCIONS I REFORMES MANTENIMIENTO DE FINCAS TREBALLS VERTICALS ALBAÃ&#x2018;ILERIA EN GENERAL

TEL:610 000 315 - NICO

240

241

CerrajerĂa Jumi

cerrajerĂa para comunidades

665 51 21 40

242

DiseĂąo y cuidado de jardines Limpieza de comunidades Servicios de conserjerĂa Limpieza de garajes Piscinas

243

C/ Saludador, 3 ALZIRA Diana Judet

VALENCIA BAR

244

245

246

OPOSICIONES SEGURIDAD PRIVADA CENTRO DE ENTRENAMIENTO

247

BAR-RESTAURANTE

Avda. Luis SuÃ±er, 17 - ALZIRA Tel. 96 2415384 Bar Restaurante Fina

248

A B O G A D O S A B O G A D O S Asesoramiento jurídico en Temas Mercantiles Concursales Asesoramiento jurídico en Civiles y Penales Temas Mercantiles Concursales Civiles y Penales C/ Faustino Blasco, 21 · 1º · 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 241 58 62 · Fax 96 240 51 81 ubeda@ubedaabogados.es C/ Faustino Blasco, 21 · 1º · 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 241 58 62 · Fax 96 240 51 81 ubeda@ubedaabogados.es

MECÁNICA DEL AUTOMÓVIL SERVICIO DE CHAPA Y PINTURA EXPOSICIÓN Y VENTA

249

629 684 158

250

251

Pérez Galdós, 27

252

253

254

255

Family Cash Alzira Calle GandĂa, 32 46600 Alzira, Valencia Tel. 652 541 427

256

Family Banker

Enrique Ferrer Ubeda 660 246 498

257

Rex Natura - Grupo Rex

Mucho mas ´ que eventos

Grupo Rex es una sólida empresa con más de 35 años de experiencia en el sector nupcial y de eventos, esta dilatada trayectoria les ha permitido labrarse una prestigiosa reputación y ser sinónimo de profesionalidad, puesto que, año tras año han sabido adaptarse a los cambios y mantener la esencia con la que nació esta empresa: calidad, buen servicio y trato personalizado. Con estos sólidos pilares consiguen ofrecer un servicio elegante e impecable para todo tipo de eventos. Con espacios propios como Rex Natura (Alzira) y Salones Siglo XXI (L’Alcúdia) y espacios en exclusividad como Villa Milagro (Polinyà de Xúquer) y Galiana Golf (Tavernes de la Valldigna). Además, cuentan con Rex Catering, el catering de la firma con una gran capacidad organizativa que les permite seguir ofreciendo su excelente calidad y servicio en cualquier lugar donde desees realizar tu celebración, boda, banquete…

Pídenos presupuesto en 962 540 943 258

www.gruporex.com

• Instalaciones domóticas y de eficiencia energética • Servicios integrales de mantenimiento industrial • Instalaciones y mantenimiento de Media Tensión y Baja Tensión • Alumbrado público • Instalaciones de protección de incendios y antiintrusión

Av. de los Deportes, nº 1 - Tel. 96 240 20 65 - 607 68 27 13 informacion@electricidadgallardo.com 46600 ALZIRA (Valencia) 259

260

Gestión integral de todo tipo de residuos Limpieza de fosas sépticas y desatascos Extracción de todo tipo de lodos Compra y venta de chatarra Destrucción de documentos confidenciales Consultoría ambiental

261

262

263

Asesoría Fiscal, Laboral y Contable

C/. Mayor San Agustín, 33 B 46600 ALZIRA (Valencia) Tel. 96 240 10 72 - Fax 96 240 05 73 info@alzilex.com

264

265

GalerĂa comercial CC Carrefour ALZIRA 962 40 29 11

LIMPIEZAS Y MANTENIMIENTO Comunidades - Garajes - Oficinas Locales comerciales - Final de obra

266

267

a s e s o r amie n t o e n e rg ĂŠ t ic o

268

FONTSELLU, S.L. Empresa instaladora FONTANERIA - CALEFACCIÃ&#x201C;N Vicente Serra

269

Ca Manolo almuerzos menú diarios de lunes a viernes cenas viernes y sábados

Gandía, 11 - 46600 ALZIRA (VALENCIA)

Tel. 96 240 57 68 - 649 227 100 270

Especialistas en Gestión y Asesoramiento Laboral a Medianas Empresas.

Pequeñas y

Ofrecemos asesoramiento, tramitación, gestión e información actualizada en materia laboral en general adecuada a las necesidades de cada Empresa: -

Alta Empresas en Seguridad Social Alta Autónomos Tramitación de Subvenciones Bonificaciones a la Contratación Nómina y Administración de Personal Planificación de Calendarios Laborales Comparecencias en la Inspección de Trabajo Conciliaciones en SMAC y Judiciales Despidos Juicios laborales, en todas las Instancias Tramitación Expedientes Administrativos Tramitación Jubilaciones Recursos Administrativos Consultoría Prevención de Riesgos Laborales Gestión de la Formación Mediación Civil, Mercantil y Laboral www.consultoresgsm.es CONSULTORES GSM, S.L. 96.241.12.80. Pl Major, 48-1º-2ª 46600–ALZIRA.

271

Asesoría Jurídica y Administración de Fincas www.stfincas.es

Patrocinador de l’equip de futbol sala. ST amb l’esport i la Gallera.

272

Juan José Molina Tormo Gestor administrativo

José L. Llinares Clausi Agente de seguros

Avd. Luis Suñer 15, Bajo - Tel. 96 241 03 09 - 663 242 043 Avd. Luis Suñer, 10, Entlo A - Tel. 96 241 02 89 juanjo@mlgs.es - episeguros@gmail.com - seguros@mlgs.es