psicologia la indecisió: el cor o la raó

les indecisions: el cor o la raó psicologia

osté pot decidir llegir aquest article o no. També jo vaig haver de prendre la decisió d’escriure’l. I podria haver sigut que no ho haguera fet. v

Vosté pot decidir menjar carn o peix. Anar al cine o al teatre. Llegir tal o qual revista. Com prar vi o cervesa. Estudiar econòmiques o filologia. Dormir tot el dia o matinar per a anar a treballar. Eixir amb un amic o eixir amb un altre. Mantindre una relació amorosa o no fer-ho.

Però sempre ha de decidir alguna cosa. Als que NO decideixen, l’espenta la vida. No saben per què volen tal home o tal dona; simplement es van casar amb ell o ella. No saben perquè van estudiar arquitectura, si el que els agradava era medicina. Es pregunten encara perquè se’n van anar a viure tan lluny de sa casa, si els fa tanta falta la família. Dubten quan els pregunten per què es van quedar embarassades als 16 anys, d’aquells xicots que no van tornar a veure. Pen sen que la vida els deu tot, que Déu no els pot abandonar i que la sort els ha de somriure. Ho deixen tot en mans de «quelcom» extern alié a ells perquè dirigisca el seu destí. les seues empremtes ni en l’arena ni en el fang, ni en cap altre material. Però sempre hi ha altres que ho fan per ells. Són altres els timoners de les seues vides: el xicot que indueix a un altre a fu mar; el jove que decideix que la seua núvia ha d’avortar; el pare o la mare que decideixen que la seua filla es casarà amb determinat home; el xiquet que mana el seu company a realitzar una malifeta en el saló de classe; el cap que manipu la empleats perquè diguen o facen el que va en contra de la seua moral, creences o sentiments. La xica aferrada a una relació del passat que blo queja les seues emocions actualment i segueix els consells d’un amic perquè ho torne a intentar a veure si funciona. Tots ells prenen decisions en compte d’altres, simplement perquè els interes sats NO decideixen o NO poden decidir.

Decidir és un dels aprenentatges més impor tants de tot ser humà, ja que permet adquirir responsabilitat i un sa juí. Quan decideix, rep els efectes d’aquesta decisió bona o roïna i ha de fer front al que puga passar arran de la seua opció (ha de responsabilitzar-se). L’experiència adqui rida amb els resultats del cúmul de les seues decisions el capacita (més tard) per a encertar cada vegada més en les alternatives venidores. .