reflexió abdal·la i el seu camell indecisió

Abdal·là i el seu camell “indecisió” reflexió

onten que aquella nit era especialment freda en el desert. Abdal·là va muntar la seua xicoteta tenda de campanya, tan xicoteta que a penes cabia ell gitat. Es va acomiadar del seu camell, anomenat “Indecisió”, acariciant-li el cap, però deixant-lo fora, i es va disposar a passar una nit tranquil·la i reparadora. A penes havia conciliat el son quan el camell el va cridar amb veu suau, però insistent: «deixa’m ficar el nas en la teua tenda, fa molt de fred i la tinc completament gelada». Abdal·là, que era un home bo, va accedir a la petició. c

Però va ocórrer que en quant es va adormir profundament, el camell va espentar un poc i va ficar tot el cap. Com la tenda era tan xicoteta, en fer açò va topar amb el cap de l’home i l’espentà fins que aquest va traure els peus per l’altre extrem. Abdal·là va protestar, però “Indecisió” li va fer veure que això no era en realitat gran cosa.

Va passar poc de temps per a què al camell ficara els muscles i espentara al seu patró fora, fins als genolls. Per a fer el conte curt, “Indecisió” va seguir introduint-se en la tenda, omplint-la per complet i traient Abdal•là pel un altre extrem, fins que finalment va quedar completament fora. Et sona açò conegut? No t’ha ocorregut alguna vegada que en deixar entrar un poc d’indecisió aquesta ho ompli tot, traient-te de les coses bones de la vida?

Per exemple, li ocorre als estudiants quan s’estan preparant per a un examen, però enfront del televisor deixen que indecisió els demane veure «un poquet més».

I per descomptat li succeeix a aquell que vol baixar de pes, però deixa que el pervers camell li sol·licite «començar després de…». Sí, quan deixem a la indecisió ficar el nas en la nostra vida, no importa si un dia som mestresses, empleats o executius d’empresa, acabarà per omplir-la tota, i pràcticament traure’ns d’ella. Combat la indecisió, demanant-li a Déu et concedisca saviesa, per a poder decidir sempre el millor per a la teua vida. .