Sandàlia Botín

Sandàlia Botín Descals faLLes i turisme ruta turística i cuLturaL de monuments... faLLers

Atenent el lema d’aquest llibre sota el binomi Falles i Turisme, tenim la intenció amb aquest escrit de potenciar les falles com a vertader turisme durant els dies que aquesta festa s’hi troba al carrer, pretenent fer una guia útil per al benvolgut visitant, turista, ciutadà o faller. Amb aquest trajecte farem un recorregut per la ciutat que ens durà a conèixer tots els monuments fallers plantats a més de visitar la nostra ciutat. Considerant els antecedents turístics a les falles de Xàtiva, començarem el recorregut a l’estació del tren, evocant l’arribada del «Tren Faller».

A aquesta plaça s’hi plantava antigament la falla Ferroviària, fundada l’any 1974. A partir dels anys 90, canvia el seu emplaçament a l’actual, un carrer més amunt, on trobarem la falla realitzada pel debutant a la nostra ciutat Toni Fornés, on podrem veure un excel·lent remat format per un tabaleter i un dolçainer. La crítica és local i sobretot fallera. La falla infantil està realitzada per Artur Benavent. Al mateix carrer, aquesta comissió mostra el seu cotxe del ral·li humorístic, competició on sol guanyar. Agafarem el carrer cara amunt fins arribar a l’encreuat amb l’Avda. de R. Argentina on girarem a l’esquerra fins arribar a la falla de República Argentina (1965). Aquesta és una de les candidates a guanyar el primer premi i està realitzada per Paco Roca, qui no deixarà cap cosa que criticar amb una excel·lent posada a escena i amb humor. Pel que respecta a la falla infantil, aquesta està realitzada per Ramon Olivares i tracta sobre la mar. Si trobeu algun faller d’aquesta comissió demaneu-li un llibre d’aquesta, atès que són excel·lents. Això sí, no oblideu de donar la voluntat per a la falla.

Seguim en direcció cap a Acadèmic Maravall, deixant a la dreta el jardí de la Glorieta i, a l’altura de les escales, girem cap avall endinsant-nos al carrer de Pare Claret on trobem la falla de Molina – Claret (1977). En aquesta falla podem contemplar dos treballs importats de València. La falla gran, obra d’Ignacio Ferrando, tracta sobre la guerra civil espanyola, un tema que no deixarà indiferent a ningú. Pel que respecta a la infantil, podem contemplar una obra de Xavi Bonilla, falleta en opcions a guanyar. No oblideu de demanar un llibre d’aquesta comissió. Ens dirigim cap a la plaça del País Valencià on

Remat que podrem veure a la falla Ferroviària.

Remat que podrem veure a la falla R. Argentina. Remat que podrem veure a la falla R. Argentina.

trobem el Portal del Lleó, una reconstrucció d’una antiga porta a la ciutat. Enfront, a l’esquerra, trobarem el barri del Carme, fàcilment identificable per les seues peculiars construccions. En el cor del barri ens topem amb la falla de Verge del Carme (1962) on trobem falles de Piera i Chulià.

Eixim d’aquest barri i anem a buscar el camp de futbol, dos carrers més amunt. A les portes, trobem la falla de Murta - Maravall (1989). Contemplarem una falla realitzada per Xavier Herrero amb els famosos «cliks» de Famobil a escala humana i parlant sobre l’actualitat de la ciutat. La falla infantil està realitzada per Arturo Benavent. Anem cap avall i voregem el camp de futbol. A mitjan carrer trobem la falla de Passeig – Cardenal Serra amb el seu segon any d’existència. Enguany és el primer any en plantar falla infantil sent signada pel col·lectiu Ingeni i Gràcia igual que la falla gran. Acabem de caminar per aquest carrer i girem cap a dalt fins arribar a posar-nos davant de l’hotel Murta.

Al carrer que enfronta, i davant el peculiar aspecte del barri, trobem la falla de Selgas – Tovar (1961). El principal mo

nument d’enguany serà l’infantil, obra de l’artista local Manuel Blanco Climent, una falla candidata al títol de les falles de 2008. Podem pegar una miradeta a la falla gran, obra dels Germans Guerola. Pugem carrer amunt fins arribar a l’Albereda. Anant cap al centre de la ciutat arribem a una font, front el Gran Teatre. En aquesta font, podem pal·liar la nostra set pegant un traguet d’aigua. Des d’ací, si alcem la vista cap al castell podrem veure els monuments plantats per la falla de Benlloch - Alexandre VI (1974), davant el convent de la Consolació. Per la seua grandària és el segon any que planten ací atès que sempre s’han plantat a la plaça de dalt. La falla gran tracta sobre la cultura xinesa i és obra de l’artista de Rafelguaraf, el debutant Quique Fuster. La falla infantil, signada per Paco Roca, va sobre les bruixes i tractarà de revalidar el triomf obtingut l’any passat. Pugem per on s’estreta el carrer i arribem a la plaça que hem comentat. Podeu veure la pendent tant pronuncià que hi ha. Doncs sí, ací es plantaven les falles. Girem a la dreta i accedim a la plaça d’Alexandre VI, on s’hi troba la casa natalici del papa borja. Allí s’hi troba el casal d’aquesta comissió, no oblideu de demanar-los un llibre,

Seguim el carrer fins arribar a la plaça de la Trinitat. Trobem les falles de la comissió de Cid – Trinitat (1865) realitzades per Ramon Espuig i Ingeni i Gràcia, sent aquest col·lectiu l’autor de la infantil. Ací teniu el més clar exemple de la decoració dels monuments realitzats a la nostra ciutat. Podem fer una reflexió històrica, i abans d’eixir de la plaça, contemplar-la amb la seua font gòtica, el palau de l’Alarcó al fons, i la portada del convent dels Trinitaris a l’esquerra. Una vegada situats, tanqueu els ulls i penseu en què el 1865 es va plantar una falla en aquesta demarcació. Es deia «La Peixca de l’aladroch» i va estar impulsada per Blai Bellver, sent aquesta la primera en plantar-se en la Ciutat de les mil fonts.

Seguim el nostre itinerari, continuem pel carrer de Montcada fins arribar al carrer de Vallès. Agafant aquest, podrem veure a la dreta de l’estret carrer la casa on estava instal·lada la impremta de Blai Bellver. Seguim carrer amunt, i a l’esquerra, vegem una placeta, la de Mossèn Urios, on antigament s’han plantat falles. Tirem amunt fins arribar a la plaça del Mercat, on trobem les falles de la comissió del Mercat (1934). Les falles són obra de Francis Chulià i Carlos. Si ens posem al centre de la plaça, podem veure els dos angles d’aquesta. El monument s’hi troba davant les porxades de Casa Floro, però penseu que antigament també es plantava falla a l’altre costat davant de la xurreria, alternant-se cada any en cada part de la plaça.

Una vegada davant de la xurreria, baixem pel carrer Pi fins arribar al carrer de Montcada. Vorejant l’antiga església de St. Francesc trobem les falles de la comissió de Tetuán – St. Francesc (1935), obra dels Germans Guerola i d’Arturo Benavent. Baixem cap a l’Albereda i girem a la dreta. Allí trobarem, davant de l’Ajuntament, les falles de la Junta Local Fallera. Aquestes falles són les que el dia 19 pendran foc les falleres majors de Xàtiva, i que per segon any estan realitzades per Xavier Herrero, la gran, i el col·lectiu Ingeni i Gràcia, la infantil. Una vegada a l’Albereda és el moment d’esperar la mascletà.

Us proposem que agafeu forces durant el dinar, és el moment de seguir el nostre itinerari. Ho farem des de la plaça de la Bassa. En aquest lloc es va plantar una falla l’any 1932, per part de la Societat Musical La Primitiva Setabense, qui en aquells temps tenia la Seu als locals de la botiga de Tele Xàtiva. El seu autor i impulsor va ser Francisco Climent Mata, aleshores president de la Música Vella. Aquest fet va suposar el retorn de les falles a la nostra ciutat, ja que el següent any es constituïren les primeres dues comissions falleres a la ciutat: La de Cid – Trinitat i la de Sant Jaume.

Ens dirigim cap amunt i ens trobem amb la falla de la plaça de l’Espanyoleto (1960) on podrem contemplar les dues falles realitzades al taller de Dino de Gandia. No deixant la marxa anem en direcció cap al castell, vorejant el centre mèdic. Arribem a una altra plaça on es planten les falles de la comissió de Sant Jordi (1946). Alfredo Bernat, autor d’ambdós monuments, ens ha preparat un exquisit conjunt d’animals per criticar l’actualitat xativina. Una vegada hem vist els monuments baixem per on havíem arribat, fins topar al cul del centre mèdic, agafant el carrer de l’esquerra.

Passem per davant del casal de l’Espanyoleto, i continuem carrer avant fins que ens trobem amb la falla de Sant Feliu (1965), ubicada al centre del barri. Aquesta comissió presenta dues falles signades per l’artista de Carcaixent Juane Cortell. Una vegada hem vist aquestes falles seguim en el mateix sentit que veníem fins arribar a un carrer estret en el qual eixim a la plaça de Sant Joan que conté una font enmig. En aquesta plaça

Remat que podrem veure a la falla Benlloch.

Remat que podrem veure a la falla J.R. Jiménez.

està l’origen de la següent falla a visitar, la falla del Raval (1936), atès que en aquesta es plantaven antigament els monuments fallers. Si continuem el carrer, veurem els monuments fallers realitzats a Carcaixent. Dora Piles és l’artista de la falla infantil mentre que el Pinotxo és obra del duet Armengol i Cimas. Continuem la marxa cap avall fins arribar al cantó del carrer Argenteria. Girem cap a la dreta fins arribar a la plaça de Sant Jaume.

Allí ens trobarem amb els monuments de la falla de Sant Jaume (1933). Com hem dit abans, ha estat una de les dues comissions que primer es van constituir a Xàtiva. Les falles d’enguany estan realitzades per José Ibor, la gran, i Arturo Benavent, la infantil. Destacar aquesta última, que pot ser siga la “tapada” en la competició de falles infantils. Donem la volta a la plaça i eixim d’aquesta per on havíem entrat però dirigint-nos cap avall. Agafem el carrer de Pintor Perales fins arribar el carrer de la Reina. Girem a l’esquerra i seguidament a la dreta on al final del carrer dels Bisbes trobarem el monument del debutant Ximo

Rodríguez per a la comissió d’Abú Massaïfa (1986). El monument infantil està realitzat per Josep Angulo, i és un dels cal veure amb deteniment.

Continuem l’itinerari cap a l’est, carrer recte pel carrer Abu Massaïfa fins arribar al carrer del Camí de dos Molins on trobarem les falles de la comissió de Joan Ramon Jiménez (1974) on podrem contemplar dos excel·lents falles. La del lleó i els caragols és obra de Juanjo Armengol i Venancio Cimas, i l’autobús és obra de Carles Orts i Josep Almiñana. Ressaltar que les dues falles han estat fetes a Carcaixent, però que Venancio i Josep són de Xàtiva. En aquesta comissió no cal que demaneu el llibre perquè sinó no comprenc com esteu llegint açò. En tot cas si no el teniu demaneu-lo perquè sinó es perdreu el segon número del fanzine el verí del foc, entre d’altres coses. I ací finalitza el nostre itinerari. Si l’heu fet esteu convidats al nostre casal ja que estem de celebració amb els trenta anys seguits plantant falla, i si no l’heu fet també us convidarem. Gaudiu de la ciutat, i sobretot, en aquestos dies, de les falles. Bon viatge.