E. de redacció

Equip de redacció faLLes i turisme el tren faLLer i aLtres referències sobre turisme

Hom podria pensar quina relació existeix entre les falles i el turisme. Des del punt de vista actual és evident la importància que el turisme té sobre qualsevol festivitat. Huí en dia, les festes tenen un valor afegit com és l’espectacle. En el moment que les festes, i en aquest cas les falles, deixen de ser una festa purament popular i tradicional, i s’obri a tot el món, passen a ser un producte on oferir diversió i entreteniment a tot aquell qui s’acosta. Passa amb la nostra Fira d’Agost, a la Setmana Santa o al Corpus. Sense la gent, el visitant, l’espectador o el que no vol que li ho conten, les festes deixarien de ser el que són i passarien a ser simples tradicions.

A la història de les falles de València hi ha un punt d’inflexió i és el moment on deixen de ser una festivitat popular i de barri a ser una festivitat oberta i de caire turístic. Açò ocorreix gràcies a l’arribada del tren faller el 1927 i la consolidació de les tendències rituals i de l’organització de la que ja s’havia convertit en la festa grossa del cap-i-casal. El 1926 es va crear l’Assemblea Pro-Festes de Sant Josep per fomentar la festa i potenciar l’atracció turística. Es va crear el tren faller per part de Sociedad Valenciana de Fomento Turístico llançant a l’exterior la festa. Aquest tren consistia en portar a la gent des de Madrid i des d’altres poblacions de l’Estat Espanyol per a que visitaren la ciutat i les falles, sent rebuts a l’estació del Nord per les Falleres Majors, les comissions falleres, la música i la pólvora. Calia crear una oferta de celebracions atractives per al turista i així es va crear la setmana fallera per tal d’albergar tots els actes, avançant uns dies el dia de la plantà.

A Xàtiva, quan s’importa la festivitat de les falles, ja s’hi troben consolidades i les assumeix ja organitzades. El fet de ser una novetat per a la població de la ciutat i per als pobles del voltant fa que l’expectació siga molt més gran. Des del primer any en plantar-se les falles a Xàtiva, aquestes han estat un punt d’atracció turística, inclús l’any 1932 amb la falla plantada per la Música Vella impulsada pel seu president Francisco Climent. De l’acta de la junta directiva del dia 23 de març de 1932 podem extraure:

1933, Gran assistència de públic a la falla de la plaça de Méndez Nuñez, actualment Sant Jaume. 1933, Gran assistència de públic a la falla de la plaça de Méndez Nuñez, actualment Sant Jaume.

«La montura de la falla se verificó el viernes día 18 y su exposición duró hasta el domingo 20 a las doce de la noche que fue quemada. Por la plaza donde se instaló desfilaron toda Játiva y muchas personas de los pueblos convecinos. En verdad fue un éxito y grande la idea del Presidente de plantar y quemar la falla».

L’any següent ja es plantaren quatre falles a la ciutat i l’èxit de públic va estar assegurat. El 18 de març de 1933 el periòdic El Demócrata comentava les falles plantades el matí del dia 17 i deia:

«Con regocijo consignamos que hemos visto muchos forasteros estacionados frente a las fallas, admirándolas, esperándose que mañana, como dia festivo, acudan muchos más».

Un article signat sota el pseudònim de Plutón al periòdic El Progreso el 25 de març de 1933, narrava l’afluència de públic:

«El público, la mayoría forastero, apasionado por este simpático festejo de las fallas, llenó por completo los tres

días de fiestas a Játiva y muy especialmente el domingo en que se congregó un sinnúmero de autobuses y coches particulares para admirar nuestras grandes fallas, causándonos expectación formidable como día de feria de Agosto».

Referent al turisme, trobem una nota curiosa en les falles de 1935, on unes gestions realitzades per l’Ajuntament de la ciutat davant la Companyia de Ferrocarrils va fer possible que es feren serveis especials de tren durant les festes les falles de Sant Josep (del 17 al 19 de març) d’igual manera que els que es feien per a la Fira d’Agost. D’aquest any, El Agrario del dia 18 de març, narrava que les falles estaven consolidant-se a la ciutat:

«Esto de las fallas de Játiva va arraigando de manera extraordinaria y convendría se tomara en serio por algunas Comisiones Falleras que están a punto de naufragar. Y sino dígalo al entusiasmo de público. Fue un desbordamiento de forasteros el primer día, o se ayer, que, aparte de ser domingo, contribuyó además el buen día, de excelente sol

primaveral, a que se desplazara más gente de los pueblos comarcanos que de ordinario. ¡Ánimo falleros!».

Seguint al mateix diari, comentava la conseqüència que va derivar la festa de les falles sobre els bars i restaurants:

«No podrán estar descontentos los contratistas de bares, casinos, cafés, restaurantes, posadas y casas de comida, que sin estar en el mes de Feria, hicieron su Agosto a mandíbula batiente. De estos siempre habrá algún quejoso, pero debe tener en cuenta que el beneficio con esta atracción de forasteros, es en general para el comercio de Játiva y no debe haber distinciones para nadie. Con esta clase de festejos no se hace más que darle renombre y popularidad a Játiva y aunque solamente se beneficia cierto sector de la población, el resto debe alentar al otro para que entre todos la fiesta sea mas llevadera. ¿Entendidos?».

Una vegada passades les falles, els periòdics es feien ressò del que havien estat les falles. Uns s’atrevien adir que al fer-se publicitat en cartells i programes de mà, el dia de Sant Josep podia considerar-se millor que el primer dia de la Fira d’Agost per l’afluència extraordinària de forasters que visità la ciutat. Per aquest motiu, emplacen a l’Ajuntament, al comerç i la indústria a que recolzen moral i materialment les falles.

També a les falles de 1936 la premsa local es desfeia en elogis per les falles que s’havien fet i la resposta del públic foraster:

«La fiesta de las fallas va aclimatándose en nuestra ciudad. Este año han sido visitadas y elogiadas todas». «La avalancha de forasteros, con motivo de las fiestas de las fallas, fue verdaderamente extraordinaria el jueves. Invadieron calles y plazas como en los días de la feria de Agosto».

Passada la guerra i després de la constitució de la Junta Local Fallera de Xàtiva es tornen a veure falles per la ciutat. Un fet a destacar en qüestió turística es la realització del Tren Faller. Tal i com hem citat al principi d’aquest escrit el fet de passar per Xàtiva la línia ferroviària que uneix València amb Madrid va suposar que Xàtiva, anys després, organitzara aquest acte davant el tiró que havien suposat les falles per tot arreu de l’Estat Espanyol. La primera referència que tenim és al programa de festeigs organitzat per la Junta Local Fallera l’any 1952. Per al dia 16 de març es va organitzat dit acte:

«A las 7 de la tarde llegada del Tren Fallero Internacional, en el que vienen delegaciones de todos los países del mundo, siendo recibido por una representación del Excmo. Ayuntamiento y por nuestras encantadoras FALLERA MAYOR y REINA INFANTIL, junto con las Falleras Mayores de todas las Fallas, con sus respectivas Cortes de Honor y Comisiones Falleras y por la JUNTA LOCAL FALLERA. Este acto estará amenizado por una Banda de Música, disparándose, a la llegada del tren, una traca kilométrica. Invitamos a todos los setabenses para darle el realce que se merece nuestra gran Ciudad. Después de su llegada, se realizará un gran desfile por las principales calles, dándose durante él, lectura al PREGÓN DE LAS FIESTAS organizadas en honor a nuestro Patriarca San José. Terminado este desfile todas las Comisiones de Fallas se dirigirán a sus respectivos barrios. A las 24 horas la tradicional PLANTÀ».

Al programa de festeigs, editat per la Junta Local Fallera l’any 1953, podem trobar una referència el dia 15, curiosament un dia abans de la plantà de les falles programada per al dia 16. Sobre el tren faller s’escriu:

«A las 7 de la tarde llegada del Tren Fallero Internacional, en el que vienen delegaciones de todos los países del mundo, siendo recibido por una representación del Excmo. Ayuntamiento y por nuestras bellísimas Fallera Mayor y Reina Infantil, junto con las Falleras Mayores de todas las Fallas, con sus respectivas Cortes de Honor, Comisiones Falleras y por la Junta Local Fallera. Este acto estará amenizado por una Banda de Música, disparándose, a la llegada del tren, una traca kilométrica. Invitamos a todos los setabenses y visitantes de toda España que nos honren con su presencia para darle el realce que se merece nuestra gran Ciudad. Después de su llegada, se realizará un gran desfile por las principales calles y plazas, dando principio a las gloriosas fiestas en honor a nuestro Patriarca San José. Este acto partirá frente a la Tómbola de la Caridad».

L’any 1955, al seu programa de festeigs, també indica l’acte del tren faller. La darrera de les referències és l’any 1961, al programa de festeigs podem trobar del divendres 17 de març:

«A las 19, llegada a nuestra Ciudad del TREN FALLERO con personajes de todo España y del mundo. Serán recibidos en la plaza de la Estación por las Reinas Falleras y sus Cortes de Honor, Falleras de todas la Fallas y Comisiones con sus Bandas de Música. Acto seguido y en pintoresca caravana, visitaran todas las Fallas. La Reina Fallera, impondrá a las Fallas el estandarte del premio que hayan conseguido. A la llegada de la plaza del Cid, el Presidente de la Junto Central Fallera y en nombre de la misma otorgará un valioso trofeo a Don FRANCISCO CLIMENT MATA, primer Fallero de Játiva y terminando dicho acto con disparo de tronadores y tracas, disolviéndose la comitiva en el Rincón Fallero».

El 1997, la JLF, sent president Joaquin Sánchez, va voler commemorar aquest Tren Faller durant el ral·li humorístic. L’objectiu era rebre als participants a l’estació del tren. Aquestos venien amb el tren d’Alcoi després d’haver esmorzat a la xopada d’Alboi. Va durar dos anys l’excel·lent iniciativa de commemorar el famós tren faller, però no va cuallar en el col·lectiu.