Recorregut turístic alternatiu per als xiquets Anna I. Calvo

Anna I. Calvo i Pastor faLLes i turisme recorregut turístic aLternatiu per aLs xiquets

Després de tant de turisme per la nostra ciutat us proposem un itinerari alternatiu per als més menuts, i també, per a tota la família. És un recorregut per la Costa del Castell on estarem en contacte amb la natura fugint de la ciutat. Trobarem les llegendes, històries i anècdotes de cada element a visitar i gaudirem d’ells. Així que agafa la motxilla que t’hem regalat, agarra forces i ens veiem a la Torre de l’Atmetla dalt de la plaça del Trinquet.

1. Torre de l’Ametla. Aquesta torre era una de les portes d’entrada de Xàtiva. I vosaltres es preguntareu, una porta? Doncs sí, abans Xàtiva era més xicoteta, no hi havia tantes finques, sols hi havia cases fins el que coneguem ara com l’Abereda, on també hi havia una altra porta on està la font del Lleó. I per què penseu que hi havia portes? Fa molts, molts anys Xàtiva estava emmurallada, eren parets fetes de pedra, així la ciutat estava protegida. Per aqueta raó teníem portes, per poder entrar i eixir de la ciutat.

2. Edifici Les Santes. És un bloc d’habitatges que Gregorio Molina (personatge molt important a Xàtiva) va construir perquè servira de casa per als seus treballadors de la fàbrica de paper. Aquest edifici s’anomena així en record a les Mares de Déu que vivien en l’ermita que van derrocar per poder fer l’edifici. Estes Santes eren Santa Anastàsia i Santa

Bassilissa. L’ermita s’aprovisionava d’aigua per mitjà d’una mina d’aigua. La porta d’accés a la mina està darrere de l’edifici. La mina arreplegava aigua per mitjà de tres galeries excavades en les arenoses parets, procedent de filtracions que es produïen en les vessants del Castell.

3. Mirador Bellveret. Era el límit de la ciutat fins que van començar a construirse les cases que se veuen des de ací dalt. Era part del primer anell de muralles. Conforme Xàtiva va anar fentse gran, les cases anaven quedant fóra de les muralles així que desprès van fer una altra nova muralla que és la que trobem al Jardí del Bes i al costat de la font del Lleó. Des del mirador podem veure molt bé la diferència entre el nucli antic de la ciutat i la part més nova. A la part antiga podem veure que les cases són baixetes, són totes diferents i els carrers no són rectes, en canvi, a la part nova podem veure edificis alts i els carrers pareixen fets amb regle. Si mirem al front podem veure l’ermita de Santa Anna i la del Puig. També podem veure l’escultura «L’arc daurat» que és un homenatge a la pilota valenciana.

4. Ermita St. Josep. De segur alguna vegada heu estat ací dalt. El primer que vegem en la placeta és la part lateral de l’ermita de Sant Josep i la casa de l’ermità que era el lloc on vivien les persones que cuidaven l’ermita. L’ermita te dues portes, una la lateral i l’altra baix de campanar que és la principal. Al costat de la porta principal trobem una porta tapiada

de rajola que és la Porta de l’Aljama, que és per la qual segons la tradició va entrar a la ciutat el rei Jaume I. L’ermita va ser construïda a partir d’aquesta porta i el mur. Esta ermita està dedicada a dos sants, Sant Josep patró dels fusters i Santa Bàrbara patrona dels obrers. El dia de Sant Josep, 19 de març, és l’últim dia de falles i de matí se celebra la romeria a Sant Josep. A les 12 del matí es fa una missa en honor al sant a la que assisteixen els fallers i el gremi dels fusters. Quan acaba la missa comença la romeria, en la que totes les falles desfilen fins arribar a l’Albereda. Al final de la processó va el sant que és portat pel gremi dels fusters.

5. Església St. Feliu. És l’església més antiga de la ciutat i està construïda damunt de les ruïnes de l’antiga Seu Bisbal Visigòtica. El porxe està assegut sobre sis columnes de marbre aprofitades d’antics temples o edificis romans per això les columnes són de diferents estils i colors. Per aquesta raó es diu que és l’única a la Comunitat Valenciana. Al seu interior podem veure que hi ha un tros de muntanya que està dins de l’església. També es conserven algunes làpides molt antigues i una pica d’aigua beneïda de marbre blanc. El relleu de la pica representa tres escenes: la Nativitat, la Mare de Déu de la Llet i l’Adoració dels pastors. Podem trobar pintures murals i retaules. Els retaules eren com els còmics però sense lletra, contaven histories. La història girava al voltant del personatge principal que es troba al mig del retaule, en aquest cas Sant Feliu. Sant Feliu és patró de Xàtiva, sols fem un dia de festa amb una romeria. De fet tenim una dita popular que diu: “Sant Feliu festa fins el riu, del riu cap allà, festa no hi ha”.

6. La nevera. Esta construcció està quasi tota excavada en la roca i és de forma circular. S’utilitzava per al magatzematge de la neu, que una vegada premsada es convertia en gel. El seu nom és Cava de la Mare de Déu de l’Assumpció ja que la volta que cobria la cava estava rematada per una imatge de la Verge. Aquesta volta s’enfonsà no fa molt de temps i ara el que vegem és la reconstrucció. La nevera te quatre portes i baix d’una d’aquestes portes trobem una espècie d’escala formada per dèsset forats o buits, que servien per deixar i agafar la neu. La neu omplia les caves a l’hivern i en estiu i sempre de nit, era transportada amb carros arrossegats per animals des de neveres d’altres pobles que feia més fred fins a Xàtiva. La cava té un canal de desaigüe que desemboca al bancal de baix i que ara és el túnel d’accés per on podem entrar a la cava.

7 i 9. La cova de les gotetes. S'anomena així per la quantitat de gotes d’aigua que cauen del sostre i que arriben a omplir un aljub. L’aljub és una cavitat com la d’una piscina i servien per emmagatzemar aigua. En esta cova es poden veure estalactites i estalagmites que són com cons penjats del sostre (estalactites) que es formen per les gotes d’aigua que cauen. Cada gota deixa una fina capa com de calç que, gota a gota produeix esta curiosa formació. Les estalagmites són formades de les gotes d’aigua que cauen al terra. Un poc més amunt podem trobar un altre aljub que s’anomena la cova dels lleons. Es contava tradicionalment que s'utilitzava per tirar els enemics i que se'ls menjaren els lleons (un poc difícil ja que els lleons no són típics de la fauna d’esta zona). Però en realitat s’utilitzava per emmagatzemar aigua.

8. Torre del Sol. Era una torre de defensa. Te dues altures i el més interessant d’aquesta construcció és que al segon pis trobem una sola sala que està coberta per una volta de canó que es transforma en anular. Esta volta és tan important perquè sols hi ha una altra a tota Espanya que siga igual. Hi ha moltes teories de perquè se li anomena la Torre del Sol. Una d’elles és perquè li dona el sol durant tot el dia i a qualsevol època de l’any. I una altra historieta que conten és, que hi havia una donzella molt guapa molt guapa que sempre demanava als cavallers que volien casar-se amb ella coses que eren impossibles i una d’elles va ser demanar a un cavaller molt lleig, molt lleig que li duguera el sol.

10. Cova dels Coloms. Aquesta cova està excavada sobre la pedra. Allí trobem un xicotet altar on es venera la imatge de la Mare de Déu. I alguna vegada s’heu preguntat que fa una Mare de Déu en una cova? Antigament també es va conèixer esta cova com «la cova de les bruixes», i sabeu per què?

Conta la llegenda, que fa molts, molts anys, un home de Xàtiva que li deien Rock que tenia molta panxa i el seu amic Joan, que tenia molta gepa, solien esmorzar junts els diumenges. Un d’eixos diumenges conegueren un rodamón que rondava pels voltants del bar i els dos amics el convidaren a esmorzar. Estigueren xerrant una bona estona i el rodamón va preguntar a Rock que si no li molestava la panxa i a Joan que si no li molestava la gepa. Ell era incapaç de voler ofendre ningú, però no entenia perquè no li posaven remei al seu problema. Ells

van contestar que si que volien desfer-se de les seues malformacions però no sabien com. Així dons el rodamón els va donar la solució. Els va dir que pujaren a la cova dels Coloms, un dissabte de nit amb lluna plena i respongueren correctament a les preguntes que pogueren fer les bruixes que allí acudien a mitja nit. Els amics no creien en bruixes així que no li van fer molt de cas. El rodamón es va acomiadar i va continuar la seua marxa.

Els amics no van tornar a parlar del tema de les bruixes, però Rock, que era molt curiós si que hi va muntar. Tot hi era fosc, va passar per davant de la nevera, va continuar cap a la dreta, va passar per davall del garrofer i va continuar recte fins arribar a la Cova dels Coloms. Una vegada allí es va amagar i a estar ben quiet fins que van sonar les dotze campanades de l’església de la Seu... Aleshores van aparèixer les bruixes i Rock es va quedar bocabadat. Van començar a fer unes pocions amb el gran perol que tenien mentre recitaven el seu conjur, a continuació la gran pregunta... Rock va respondre correctament i les bruixes li van llevar l’enorme panxa.

Quan va arribar el diumenge, es va trobar amb el seu amic Joan i li va contar el que havia passat a la Cova. Joan no s’ho podia creure, però decidí anar ell mateix el següent dissabte de lluna plena. Va arribar el gran dia i Joan es va amagar, tot quiet, va sentir les campanades i de sobte aparegueren les bruixes que començaren a fer la seua poció mentre recitaven el conjur, i a continuació la pregunta... Joan va respondre malament. Les bruixes es van enfadar moltíssim i per càstig li posaren la panxa de Rock. Així que Joan se’n va anar carregat per davant i per darrere.

Joan va anar al bar el diumenge. Rock li va preguntar el que havia passat i Joan li ho va contar tot. Rock no podia creure que el seu amic no sabia els dies de la setmana, així

que com no podia fiar-se d’ell el següent dissabte de lluna plena pujaren els dos a la Cova dels Coloms.

Passaren per la nevera, van girar a la dreta, passaren per davall del garrofer i continuaren fins arribar a la Cova. Una volta allí es van amagar i van estar molt quiets fins que van sentir les campanades de l’església de la Seu. Van aparèixer les bruixes. Van començar a fer unes pocions amb el gran perol que tenien mentre

recitaven el seu conjur, a continuació la gran pregunta... Quants són els dies de la setmana? Joan va estar apunt de ficar la pota una altra vegada però Rock va estar ràpid i li va tapar la boca i va dir la resposta correcta. Va eixir Joan de l’amagatall i quan les bruixes el van veure li van dir que li llevarien la panxa i la gepa amb la condició que no tornara a molestar més. Així que els dos amics se’n van anar ben contents de la Cova i li ho contaren a tots els ciutadans de Xàtiva, però com que

a la gent no els agraden les bruixes, van posar en la Cova una Mare de Déu perquè no tornaren a aparèixer mai més. Alguna vegada s’heu preguntat que fa una Mare de Déu en una cova? Ara ja ho sabeu. I sabeu d’on prové el nom de la «Cova dels Coloms»? Perquè els colombaires soltaven els coloms des d’esta cova, per aquest motiu es diu la Cova dels Coloms.