Llibret de la Falla l'Amistat d'Alfafar by Falla l'Amistat d'Alfafar

Alfafar 2019

Falla lâ&#x20AC;&#x2122;Amistat

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Credits EDITA Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

DOMICILI C/ Valéncia 12 baix, 46910 Alfafar (Valencia)

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ Juan José Gimeno i Chinillach

REDACCIÓ i PUBLICITAT Fallers i Falleres de la comissió.

REPORTAGE FOTOGRÀFIC Cristina Jiménez i Gil Encarnación Pérez i Rodenas

FOTOGRAFIES Nuria Parreño i Compañ Archiu de la comissió i aportacions dels fallers IMPRIMIX ROMEU IMPRENTA—Catarroja

PRESIDENT Raul Guerrero i Núñez

FALLERA MAJOR Lorena del Mar Parra i Vila

FALLERA MAJOR INFANTIL Victòria Parra i Panisello

POETA Miquel Àngel Gascón i Rocha

ARTISTE FALLA INFANTIL Vicente Espeleta i García

ARTISTE FALLA Enrique Cardells i Martínez

PORTADA DEL LLIBRET Jazz Disseny basat en freepik.com

Estem en el nostre blog d’actualitat i en:

Nostra web es: www.fallalamistat.com I els correus electronics: info@fallalamistat.com fallalamistatalfafar@hotmail.com - lamistatalfafar@gmail.com

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Crèdits

Saluda de l'Alcalde

Saluda del Regidor de Falles

Saluda de Raul

Una visió de la comissió

Saluda de Lorena del Mar

FME i la Cort d'Honor

Saluda Victòria

FMIE i la Cort d'Honor Infantil

Les Falles d'Alfafar, JLF

El Besamans

La Creu de Maig de 2018

Històric de les recompenses de JCF

Històric de les recompenses de JLFA

Nomenament i Demanà PP i FF.MM.

Nostres falles de 2018

Presentació d'Esbossos

Esbós de la Falla

Explicació de la Falla

Relació de Premis 2017-2018

Junta Directiva

Fallers d'Honor

La Comissió Infantil

Sant Joan 2018

Lorena de Mar

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Raul

El Belem de 2018

Esbós de la Falla Infantil

Explicació de la Falla Infantil

Dona-li color

Les falles de 2019 en el taller

Victòria

Imàgens dels Infantils

Paula es despedix

La despedida de Lidia

Imàgens de 2017 - 2018

Uns versets per a les nostres Falleres Majors

Himne de nostra Falla

Nostra comissió

Als que nos deixaren i als que han arrivat

Programa de Festejos

PROGRAMA FESTEJOS

Una falla en el recort

Himne d'Alfafar

Himne valencià

Observacions i aclaracions

La pirotècnia valenciana - Lorena Vila i Gómez

119

Autodefinit faller

120

Test faller

121

Desagravi a la Senyera - Miquel Àngel Gascón i Rocha

139

L’Exaltació de nostres Falleres Majors

168

Guia de comerços

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

SALUDA DE L’ALCALDE, JUAN RAMÓN ADSUARA I MONLLEÓ Com tots els anys, s’acosta la primavera en el mes de març, i amb ella, les Falles d’Alfafar arriben. Un mes que marquem en roig els valencians i valencianes, i tots els alfafarencs i alfafarenques, per a celebrar la nostra festa gran. Un any de treball que concluix en la gran semana fallera, una semana plena d´actes i els fallers i falleres prenim el carrer per a fer gala de les nostres tradicions, la nostra cultura, la nostra història. Alfafar es caracteritza per ser un poble molt actiu. I la millor prova d’això ens ho demostren les falles, les set comissions falleres que, junt a la Junta Local treballen tot l’exercici per a que les Falles siguen referent cultural en el nostre municipi. Sabeu que podeu contar en este ajuntament i en la regidoria de falles per a promocionar, per a col·laborar i per a treballar junts, buscant unes falles millors. Però les falles no ho serien sense les seues representants. Petri Moreno i Raquel Paniagua, Falleres Majors d’Alfafar. Sou i sereu la millor representació que este poble, i amb ell tot el mon faller, pot tindre. Esteu dixant el nom de les falles d’Alfafar en lo més alt per tota la província, i a més, teniu tot el reconeixement del vostre poble. Enhorabona pels vostres èxits i disfruteu este any perquè passarà volant i, quan se doneu conter, estarem començant un nou exercici, i serà moment de dixar pas a altres falleres. Per últim, només em queda agrair a tots aquells que treballen i col·laboren en les falles per a que estes siguen possibles. Des de la coordinació de la regidoria de falles, tècnics municipals, policia local, protecció civil, bombers, manteniment, personal de neteja... tots feu possible que la festa perdure i, dins de lo difícil que es coordinar tota l’activitat, cada any podem viure unes falles millor. Vos convide a tota la població als actes que es celebraran estos dies, i desitjar-vos que passeu unes bones falles 2019. Moltes gràcies a tots. VIXQUEN LES FALLES VIXCA ALFAFAR Nota: Hem respectat la grafia de l'autor

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

SALUDA DEL REGIDOR DE FALLES,

EDUARDO GRAU I GASCÓ Casal. Ninot. Pólvora. Música. Flors. Ofrena. Mascletà. Plantà. Llibret... Falles. Totes estes paraules mos duen de forma inevitable a estos dies. Els dies més grans de l’any per a qualsevol valenciana, per a qualsevol valencià. Els dies de falles. Encara que tot l’any son falles, el treball de tot un exercici es veu representat en el carrer del 15 al 19 de març. Hem passat proclamacions, exaltacions, concursos... molts actes que mos fan arribar a la gran mascletà de la cultura valenciana, la nostra festa gran. En primer lloc, vullc donar l’enhorabona a les nostres Falleres Majors Petri i Raquel. He tingut el plaer de compartir varios mesos en vosatros i ens queda la semana gran, on aneu a ser les màximes representants de la festa fallera d’Alfafar. Sou dos dones que aneu a portar el nom d’Alfafar per cada casal, per tot el poble, i segur que ho fareu en elegància, responsabilitat i saber estar, com esteu fent-ho durant tot este exercici. Enhorabona i disfruteu d’esta semana que passa volant. En segon lloc, donar les gràcies a les set comissions del nostre poble, que junt a la Junta Local i els seus components, feu possible esta festa. La Falla La Fila, Parque Alcosa, Hort del Comte, Pensat i Fet, l’Amistat, El Sequer i Sant Jaume, sou els exponents de la nostra festa, l’essència que fa possible tot este any ple de cultura, de tradició i de festa. El vostre treball, en col·laboració d’esta regidoria i este Ajuntament, servix per a traslladar la festa al carrer i que tots els veïns i veïnes la disfrutem al màxim. Per últim, agrair a totes aquelles persones que cada dia fan possible que les Falles d’Alfafar siguen un poquet més grans. És molt el treball que es fa des de darrere i totes les persones, falleres i no falleres, que heu contribuït a millorar cada any la nostra festa, mereixeu un reconeixement. Només em queda dir a tot el poble, a fallers i no fallers, als que vivim en Alfafar i a qui veniu de fora. Dir-vos que viviu la festa, que la disfruteu, que l’harmonia i el respecte facen de les Falles d’Alfafar un referent en convivència. Que fem la nostra festa gran, que siga una festa de tots i de totes. Desige que sempre siga aixina. Moltes gràcies. VIXQUEN LES FALLES I VIXCA ALFAFAR! Nota: Hem respectat la grafia de l'autor

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Nostre President

Fallers, falleres, amics, amigues, veïns i veïnes: En el meu quart any com a president de la falla de l´Amistat vos anime a que fruïu i vixcau la nostra festa en la semana fallera en tots els actes programats , fruït de tot un any de treball. Aprofite la ocasió per a donar el meu agraïment a la Junta Directiva, que un any mes ha estat al meu costat treballant per a que est eixercici faller ixca tot lo millor possible, així com els fallers que dia darrere dia colaboren i treballen per la nostra Falla en tota la ilusió per fer una

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

gran comissió i mantindre viva la tradició fallera assegurant el futur de la falla, eixe que volem deixar als chiquets i chiquetes que hui formen la nostra benvolguda comissió infantil. I com no desijar a Lorena i Victòria Falleres Majors de 2019, que fruïxquen al màxim de cada moment com a falleres de naiximent que són, amants i plenes de sentiments en la nostra falla que estic segur mos representaran en tot l'esplendor que cal pel nostre barri i poble d'Alfafar. Em despedixc , desijant que tingam unes bones falles en dies plens d'harmonia i alegria, mostrant el nostre esperit faller. Vixca la Falla L´Amistat. Vixca Valéncia.

Raul Guerrero i Núñez

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Nostra Fallera Major

Hola a tots, Ací estic, esta vegada estic molt emocionada i molt contenta de ser la vostra Fallera major, per dos coses molt importants: La primera diré que per llevar-me l'espineta que me va quedar de les falles de 2012. No hi ha res mes important que una mare i la meua es va pedre moltes coses d'eixe any, que espere que esta vegada no passe. I la segona es perque acompanyaré a la meua neboda en el seu somi de ser Fallera Major Infantil, anirem juntes a tots els actes, no vos

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

vaig a enganyar, també es el meu somi, sempre he intentat inculcarli lo que significa ser fallera en mayúscules, ser fallera tant de nit com de dia. La importància de la plantà, on comença tot, lo bonico de la presentació, lo divertit de la cavalcada, lo emotiva que es l'ofrena, la tradició de la missa de Sant Josep i la cremà, quan tot torna a començar, encara que ser fallera es tot l'any, soc del pensar que els chiquets on el futur i les bones tradicions i cultures tenen que seguir les generacions, per a que tot continue i vaja avant. Al meu President i amic Raul, de segur que passem un any inoblidable, també estic molt contenta i agraïda d'anar al seu costat, en ell tot son rialles i de cada acte de segur que fem un sopar. En tot açò també m'agradaria convidar als veïns i comerciants que nos ajuden en el llibret al mateix temps que agrair a tots per aguantar-nos en els dies de falles i també que en lloc de quedar-se en casa baixen a conéixer la festa des de dins, com un faller mes. Sols espere que tingam salut i fruïm tots junts de la festa fallera, ya que es la millor festa del mon. Vixca la Falla L´Amistat. Vixca la Pólvora

Vixca Valéncia.

Lorena del Mar Parra i Vila

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Celia Aliaga i Pla Jessica Arjona i Jiménez Jennifer Artiaga i Mateos Antonella Barcia i Blanco Aida Blanco i Núñez Nerea Blanco i Núñez Amalia Bonafont i Chover Mª pilar Castillo i Moreno Andrea Castro i Puchades Nuria Cebriá i Montañer Estela Cubel i Mocholí Andrea Expósito i Gimeno Ana Mª Fernandez i Hidalgo Carla García i Martínez Mireia García-Gascó i Vila Marta Gil i Guillem Elena Gil i Pardo Mercedes Gil i Pardo Nerica Giménez i Martines Saray González i Bonafont Lorena Guerrero i Núñez Cristina Jiménez i Gil Irene Jiménez i Gil Esther Lillo i Hamid Cristina López i Martínez Encarna Martínez i Cuevas Inma Martínez i Perello Aicha Neddam i Gómez Loli Núñez i Martínez Patricia Olmos i Martínez Marta Panisello i Monleón Loles Parra i Trevejo

Laura Parra i Villada Nuria Parreño i Compañ Encarna Pérez i Rodenas Marivi Puchades i Guillem Maika Serra i Marques Pilar Tecles i Mocholí Lucía Belén Terevinto i Charquero Lorena Vila i Gómez Leonor Villada i Martínez

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Nostra Fallera Major Infantil

Hola a tots els fallers Estic molt contenta de ser vostra Fallera Major Infantil i encara mes ser-ho en esta gran falla que te per nom l'Amistat, on vaig a tindre la millor companyia que puga desijar-se.

Ya que encara hi ha mes, la meua Fallera Major va a ser ma tia Lorena, per tant tinc assegurada la millor de les experiències i un any immillorable. Espere

representar molt be a la Falla i en especial als

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

chiquets i chiquetes de la meua comissió, que van a ser els que me van a acompanyar en este viage faller ple d'ilusió i diversió. També voldria tindre unes paraules per Raul, el meu President, que tinc molt clar que va a estar molt pendent de mi. I com no agrair a Lidia i a Paula la seua excelent representació que han fet de la falla. Ya assoles vullc dir que espere que tots passeu unes bones falles i en harmonia nos portem tots be. ¡¡¡Vixca la Falla l'Amistat!!! ¡¡¡Vixquen les Falles!!! ¡¡¡Vixca la Pólvora!!! Un fort abraç a tots Victòria Parra i Panisello

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Victòria Parra i Panisello

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Lucía Alcántara Jiménez Eva Aliaga Pla Kristina Luana Borodyanska Ania Botias García-Gascó Ana Buedo Fernández Marta Canet Miñarro Núria Canet Miñarro Marta Castro Puchades María Escudero Morales Rebeca Gómez López Paula Martínez Cormán Leyre Mezquida Parra Luna Mezquida Parra Paula Osca Salmerón Mara Rubio Olmos Andrea Ruiz García-Gascó Vega Ruiz García-Gascó Leyre Ruiz Guerrero Marta Ruiz Jurado Irene Saneustaquio Mateos Ainhara Tarazona González Sara Tecles Casas

Paula Silva i Fernández Fallera Major Infantil 2018

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Les falles d’Alfafar

Totes juntes formen el mon faller d’Alfafar

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Presidenta de la JLFA Arancha Oscar i Benito Arriba el mes de març i la primavera, el moment que tant esperem encara que per a nosaltres, els 365 dies són falles, l'arribada del bon temps és la que ens marca que el moment ha arribat. Comença l'olor a pólvora, alfafar s'il·lumina d'una manera especial, els ninots prenen els carrers, les nits s'allarguen , es fan mes divertides, açò és simplement el que passa quan arriben les falles, ens vestim amb les nostres millors gales, les flores ens inunden d'eixa olor tan agradable, la musica sona per totes les bandes, esta és la millor manera que tenim de rebre la primavera, els fallers som així!! Des d'estes pagines vull fer-vos arribar, que per a que tot açò puga succeïr i pugam disfrutar de les nostres festes. Hem treballat diàriament junt amb tots vosaltres els fallers, dedicant molt esforç hores de la nostra vida, l'equip de junta local format per 14 componentes i hui la meua figura com una mes, volem expressar la nostra il·lusió i passió per la nostra festa, patrimoni cultural de la humanitat volem fervos arribar que cada acte ho organitzem com únic, ho vivim i disfrutem, ja que als 15 ens unixen les falles. Una mencio especial es per a les nostres xiques , eixa bonica cort d´honor que tenim formada per patricia e irene en infantils i les nostres senyoretes lidia i ana, són les flors que junt amb petri moreno i raquel paniagua formen eixe ram bonic i bell que ens representa enguany, les ffmm d'alfafar de 2019, xiques a vosaltres dir-vos que cal viure l'any com únic e irrepetible, també volem fervos arribar un missatge d'afecte a cada cuadre d´honor de cada una de les nostres 7 comissions , disfruteu del vostre any al màxim, el món faller és incomparable, és especial,cada un sent d'una manera semblant a l'altre en el cor. No vull acabar sense mencionar al nostre ajuntament, el nostre president nat juan ramon adsuara monlleo i el nostre regidor de falles eduardo grau gascó i per descomptat als nostres presidents, les persones que es desviuen per les comissions, treballadors incansables, marcos, vicente, felipe, juan carlos, jose david, pedro, cada un aporteu el millor de vosaltres perquè tot açò succeïsca, perquè cada any fem falla, perquè la gent es contagie de ganes de viure la gran festa valenciana. Per acabar vull animar-vos a tots a què compartiu els nostres actes al llarg d'esta festa, passar- ho be sempre, des de la coordura i el saber estar, prendre cada moment com el vostre, que guardeu en el cor i en la ment, records bonics que en anys posteriors podeu recordar, sentir la festa des de la cultura, tradició i actualitat recordar que som present i futur de la nostra festa vos desitge unes bones festes a tots.

Nota: Hem respectat la grafia de l'autor

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Saluda FM d’Alfafar Alfafarencs i Alfafarençes, fallers i falleres, es un honor per a mi dirigirme a vosaltres amb estes curtes lineas com a la vostra Fallera Major de Alfafar 2.019. Arriba el moment de engalanar el nostre poble, per a rebre com es mereix la nostra gran festa, ixa festa que esta moguda per ilusions i per una tradició centerania, que es trasmitís de pares a fills. Perque som tradicio, esforç, superació i evolució. Aquella estoreta belleta, hui en día son versos de una canço, que han donat pas a lo que hui coneguem com a monument, eixia esencia es la que ens ha ensenyat a voler a les falles com les volem, millorant i matenint la tradició dels nostres avantpassats, no deixeu amagar el foc del vostre cor i avançem tots junts cap a un futur millor. Durant tot lány les set comisions del nostre poble treballem amb ilusió i molt esforç per a que en aquest mes de març lluisen tots els carrers de forma mágica. Els artistes fallers donen les ultimes pinçelades a les falles, les nostres obres de arts, que ens fam somniar a cada raco del nostre poble. Aquest any tinc lénorme sort de gaudir al costat de cadascu de vosaltres, unes festes plenes de sentiments, vos demane que obriu les portes i finestres de bat a bat, per a que la musica, la polvora i la festa innumde les vostres vides. Vos anime a participar en tots el actes, començant per la planta amb ilusió i nervis per a que tot estiga perfecte, les despertaes, plenes de sorroll , els pasacarrers, ballant al compas de la musica, léntrega de premis, a on els protagonistes son els nervis, l´ ofrena plena de sentiment quant arribent a la nostra Verge, i com no, la nit de la crema, quant les flames de les nostres monuments il.luminaran el cel del notre poble, Alfafar. I el nostres cors batiran sabent que aquest any a tingunt su punt i final, per-ho il.lusionanse per que atre any acaba de començar. Per fi ha arribat el moment en el que proclamen que comença la millor festa del mon, anime a tots el fallers i falleres, veins i veines de nostre poble a gaudir de les nostres Falles!!!. Sols me queda dir-vos gracies a les set comisions, per la vostra entrega i dedicació a nostra festa, gracies fallers i falleres, sense vosaltros aço no sería posible. Vixca Alfafar!! Vixca Valencia i que Vixquen les Falles!!!

Fallera Major d’Alfafar Petri Moreno i Castro

Nota: Hem respectat la grafia de l'autor

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Saluda FMI d’Alfafar Alfafarencs,fallerts i falleretes! Per a mi es un honor poder dirigirme a vosaltres com a Fallera Major Infantil dÁlfafar. Ser Fallera Major Infantil porta una gran responsabilitat,espere poder estar a láltura del cárrec. Nosaltres els més xicotets vivim les falles amb il.lusió,ganes de festa y ganes de estar amb els amics. Els carrers dels barris s'ompliran de musica i polvora. Fallerts,gracies a vosaltres sense tota la vostra il.lusió no hauria res. Sobretot donar gracies a Junta local per lájuda i el temps que ens oferiu. I per últim donar gracies a les 7 comissións per l'esforç que feu per a que la nostra festa no s'acabe i espere que tot el poble dÁlfafar gaudisca amb nosaltres les nostres festes. Vos desitje unes falles plenes de color,polvora,flors,trajes i festa! Hi ha que guadir al máxim per a que tots es donem conter de que aquestes son les millors festes! Vixca Valéncia! Vixca Alfafar! i Vixca les falles!

Fallera Major Infantil d’Alfafar Raquel Paniagua i Badia

Nota: Hem respectat la grafia de l'autor

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Fallera Major Infantil d’Alfafar

Raquel Paniagua i Badia

Fallera Major d’Alfafar

Petri Moreno i Castro

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Cort d’Honor

Presidenta Executiva: Vice Presidenta 1ª: Vice Presidenta 2ª: Vice President 3º: Vice Presidenta 4ª: Secretaria: Vice Secretaria: Tesorera: Delegada Protocol: Delegat de Festejos: Delegat d’Act.Divers.: Vocals:

Patricia Raga i Ruiz Irene Martínez i Romero Ana Maria Caballero i Uritaga Lidia Parra i Villada Aránzazu Óscar i Benito Mª Pilar Tecles i Mocholí Sandra Fernández i Sierra Ángel Sánchez i Nieto Amparo Gallego i Gallach Laia Perales i Rodrigo Yolanda Díaz i Valle Cristina López i Martínez Maria Martínez i Romero Edgar Gómez i Galán Tomás Martín i Cruz Lorena Escrivá i Fabra Rafael Delgado i Lozano José Simón i Cánovas Juanjo Mejía i Dorado

DIRECTIVA

Besamans

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

NOSTRA CREU DE MAIG Creu de Maig de 2018 CENTENARI DE LA CÀTEDRA DE LLENGUA VALENCIANA EN L'UNIVERSITAT DE VALÉNCIA / 1918 – 2018 Com cada any, nostra Creu de maig vol rendir homenage a alguna efemèrides relacionada en la cultura o en la nostra terra i enguany volem sumar-nos a les celebracions del primer centenari de la Càtedra de Llengua Valenciana.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Recompenses otorgades per JCF als nostres fallers

Bunyols BUNYOL D’OR EN FULLES DE LLORER I BRILLANTS Juan José Gimeno i Chinillach Encarna Pérez i Rodenas Mercedes Gil i Pardo Miguel Vila i Garzón Carmen Chinillach i Barbeta Loli Núñez i Martínez Raúl Guerrero i Núñez Lorena Vila i Gómez

BUNYOL D’OR EN FULLES DE LLORER Josefa Gómez i Morales Elena Gil i Pardo Angela Rodenas i Pérez

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

BUNYOL D’OR Lorena Guerrero i Núñez Amalia Bonafont i Chover Pilar Tecles i Mocholí María Matas i Llacer Lorena del Mar Parra i Vila José Andrés Parra i Matas Leonor Villada i Martínez Consuelo Mocholí i Domingo Cristina Jiménez i Gil Fernanda Moreno i Montero Lidia Parra i Villada Remigio Vila i Herrero Sergio Landete i Zanon Antonio Parra i Matas Esther Lillo i Hamid

BUNYOL D’ARGENT Marivi Puchades i Guillém Mª José Mateos i Garzón Josefa Parreño i Compañ Nuria Parreño i Compañ Loles Parra i Trevejo Guillermo Mocholi i Lillo Maria Pilar Castillo i Moreno Jaime Ruiz i Urbano

Distintius DISTINTIU D’OR Marta Castro i Puchades Hugo Espuig i Gil

DISTINTIU D’ARGENT Eva Aliaga i Pla Luna Mezquida i Parra Violeta Salmerón i Del Arco Lucia Alcantara i Jiménez Ana Buedo i Fernández Ainhara Tarazona i González Leyre Ruiz i Guerrero Paula Osca i Salmerón Irenes Saneustaquio i Mateos Hugo Zarcero i Castillo Jaume Parra i Panisello Rebeca Gómez i López

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Recompenses otorgades per JLFA als nostres fallers INSIGNIA D’OR EN FULLES DE LLORER (CHOLLA) Pilar Tecles i Mocholí Lidia Parra i Villada Juan José Gimeno i Chinillach Andrea Castro i Puchades Luna Mezquida i Parra Ana Maria Fernández i Hidalgo Nuria Parreño i Compañ

RECOMPENSA D’OR Encarnación Pérez i Rodenas

RECOMPENSA D’ARGENT Raúl Guerrero i Núñez

INSIGNIA D’OR Lorena Vila i Gómez Lorena Guerrero i Núñez Lorena del Mar Parra i Vila Cristina Jiménez i Gil Miguel Vila i Garzón Ana Buedo i Fernández Aicha Neddam i Gómez Cristina López i Martínez

INSIGNIA D’ARGENT Irene Jiménez i Gil Patricia Olmos i Martínez

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Paula Castillo i Moreno Nerea Blanco i Núñez Aida Blanco i Núñez Estela Cubel i Mocholí Marta Castro i Puchades Violeta Salmeron i del Arco Loles Parra i Trevejo Guillermo Mocholi i Lillo Raúl Guerrero i Núñez Jennifer Artiaga i Mateos Rebeca Gómez i López Paula Silva i Fernández

INSIGNIA HONORIFICA COMBINADA D’OR I D’ARGENT PER DESIGNACIÓ DE LA FALLA Cristobal Jiménez i Mendez Raul Guerrero i Nuñez Loli Nuñez i Martínez Monica Gil i Pardo Leonor Villada i Martínez Elena Gil i Pardo Merche Gil i Pardo Lorena Vila i Gómez José Andrés Parra i Matas Miguel Vila I Garzón Mª Dolores Puchades I Guillém Mali Bonafont I Chover Lidia Parra I Villada Juan José Gimeno i Chinillach Lorena del Mar Parra i Vila Cristina Jiménez i Gil

PER DESIGNACIÓ DE LA JLFA. Encarnación Pérez i Rodenas

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Nomenament i demanà Falleres Majors

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Nostra Falla de 2018

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Nostra Falla Infantil de 2018

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Presentació d’esbossos

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Lema: “¡Jazz ta be!” Artiste Faller: Enrique Cardells i Martínez Explicació i relació de lo que conte la falla per: Miquel Àngel Gascón i Rocha EL GOVERN ÉS UN DESASTRE MÉS QUE LA BANDA L’EMPASTRE La ministra de cultura no te massa aplicació i li dona subvenció a qualsevol borradura. Pot premiar una escultura d’invisible confecció o un teatre sens funció d’un artiste en calentura. De la mateixa almorrana naix el nostre conseller sent el seu millor quefer virar sempre a tramontana. Als valencians per bocana, furta els diners com roder fomentant, molt tafarrer, la cultura catalana. Governa en manera cauta el ministre de la ciència, sense entrar en estridència seguint científica pauta. No debades ,esta flauta, nos sona sense estridència, no és polític d’ascendència sino un famós astronauta.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar El Botànic pel contrari, des del seu Palau aurífic, això del càlcul científic els sona poc llibertari. Puix en el seu costumari tot lo seu els ve magnífic, pero els pareix horrorífic si no és de son ideari. Si els d’abans furtaren tot estos furten lo que queda tirant mà d’una ment freda que nos dona un batistot. Ya vorem cóm queda el vot per al Botànic de bleda, puix com la falsa moneda es rovella en un changlot. Es presenta en mal moment, la pròxima votació. Els partits en divisió i els votants en patiment. Puix pel poc coneiximent, sol queda l’expectació, de vore en esta ocasió, qui nos palpa... l’instrument.

LA SOLISTA EN EL SEU CANT NOS CONTINUA ENCHISANT En este club d’alternar, en que es convertix la vida, sempre nos vol enchisar, puix ne té molt que amagar, la política pansida.

Canta en veu sentimental de solista enamorada per a embruixar-te com cal, i en el moment més trivial, en un colp, te l’ha clavada. En la tertúlia del bar la defens en convicció, arribant-te a barallar. Sense que et pugues girar, et clava la corrupció. T’agrada la melodia pero t’amaga el cinisme, puix en la conselleria, sense que passe ni un dia, et clava el catalanisme. En la lletra te fascina deixant-te ben predispost, a que de manera fina, sense usar la vaselina, et clave pujar l’impost. Et parla com un colega, de compartir la missió, pero en quant pot te la pega perque cobejós sedega clavar-se en una mansió. S’enrogix el gargamell dient que és una merda gran rebre immigrants. Puix redell, més “caguerà” està fet ell, clavant-se els diners d’Iran.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

El carabassa perdut diu defendre el valencià. Baix el somriure rebut, pensant-se que és més sabut, et clava el seu castellà. Així estem en esta terra com aquell rei l’Enchisat entre la dreta i l’esquerra matant-nos en una guerra, que no és la nostra al remat. (Vorem si algun dia ens canta la veu que este mal espanta.)

Com és tot una verbena per això porta una bena la justícia en figurat, puix al que té una fortuna la pobra, no veu ni pruna, que puga ser castigat. Si et dius Cristiano Ronaldo et bufen, damunt, el caldo, no te’n vages a cremar. Pero sent només “Cristiano”, acabes banyat en guano sense que et pugues lliurar.

LA JUSTICIA NO ESTÀ CEGA REALMENT, EIXA ÉS LA PEGA.

Si eres Borbón de llinage et lliures d’este peage puix la Constitució ho marca. Ademés ho paga el gendre que li costa més deprendre la costum de ser monarca.

Tots els gansters de l’història han tingut l’absolutòria per repartir molts favors en sos clubs, posant la sal, o pagant més d’un regal, als que són llegisladors.

Pot ser algun empresari, aixina com a bancari, acaben dins de la trena, pero estan dissimulant. Ausades que en acabant el cap mai paga la pena.

Han pagat a policies per a que les averies no acabaren en jujat, i, per prudència propícia, han comprat a la justícia, per a estar tot apanyat.

Puix la justícia està cega i no és virtut, que és la pega, perque no sap on mirar. Si és un poderós es lliura pero es convertix en Miura, si el pobre no pot pagar. (Encara més si és Facenda que nos vol cobrar la renda.)

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

CONTANT EN ELS BANCS ANEM COM CARRANCS L’amo del club que versem un préstam s’ha demanat. Com un rebut no ha pagat, el banc vol que el fusilem. (Demanant diners al banc et chuplen tota la sanc.) Els ha oferit en penyora la seua cantant solista, tant desafina l’artista, que la tornen a deshora. (Si vas per diners al banc, tornes foll com un carranc.) L’alcohol que té en el celler l’oferix de garantia, pero el garrafó que envia no és del gust del seu banquer. (L’interés que vol el banc sulfata cada verdanc.) Al corrupte policia els ho porta d’emissari, en ells està el comissari i es riuen en celosia. (Et fa patir més un banc que un fumador sense estanc.) Els instruments de la banda també els oferix d’aval, pero això és molt poca sal per a parar la demanda. (Ausades que farà el banc que t’afones en el fanc.)

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

També pensa si en fiança deixa la cristaleria, pero en molta egolatria es riu com una vejança. (Un braç li dones al banc i ausades que et quedes manc.) Cedix les claus al remat i el banc rebuja al moment, puix és car el pagament d’aquella comunitat. (Si confies en un banc segur que et quedes en blanc.) (Puix son millor interés és furtar-te els teus diners.)

PAREU EL CARRO FERMOSES, AÇÒ NO ÉS ARRÒS EN COSES. M'ompli d'orgull i satisfacció poder relatar a tots els presents les múltiples qualitats del fogó, que en el casal deixa a tots contents. tota una mostra gastronòmica de bona dimensió astronòmica en el fet que tractem dels aliments. No s'ha pogut triar persona millor per a dur avant esta exaltació que a mi, que sóc la fallera major, vostra màxima representació, la que està complint enguany l'ensomi, la que mereix tot el vostre encomi, la regina de vostra comissió.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Per això que m'han posat la banda no tinc l'enteniment carabassot i puc conferenciar, fil per randa, al voltant de qualsevol menjarot. Si algú no compartix el pensament, el s'ho explique fàcil en un moment mon pare ho paga tot, tot i tot. Fet este aclariment d'introducció, con si es tractara d'una despertà, vaig a presentar a continuació el primer plat de casal: la torrà donat que el torrar mai se va acabar i si no que li ho vagen a raonar als ninots el dia de la cremà. L'embotit i les chulles no fallen en una dieta casaletera, encara que les panches no callen sempre una botifarra casera, es podrà trobar per dins del casal, per molt que des de l'any fundacional vaja pegant bacs per la nevera. Pero més faller que la graella és un plat que a tota hora es pot cuinar arròs, pollastres i conill: PA-E-LLA. Si es fa per al desdejuni o dinar, com si s'encén el fòc al migdia, per a fer-se una fotografia o per a acabar en un bon sopar. (Acabem en raons nebuloses que la paella no és arròs en coses.)

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

EL GOS RATER VALENCIÀ SEGUR QUE NO ÉS UN MARCIÀ El rater de raça pura és un gos de pell oscura d'un esperit molt nerviós, encara que es reconforta quan va passenjant per l'horta, este chicho laboriós. Habitual del casinet acompanyat d'un puret que entre els seus llavis apura, allí se fa uns rebentats per a aguntar els fredats, aixina el cos assegura. Es passa tota la vida en la lligona cenyida treballant-se molt la terra, és un gran treballador i mai pensa en fer tesor, ni molt manco fer la guerra. Per això son veïnat, els gossos del seu costat, s'aprofiten del rater mentres ell en l'hort treballa els atres com la canalla, en el frut se volen fer. Pero el rater tan content de vore com esta gent li furten les carabasses, pensa en fer una gran festa, puix té posat en la testa, que renyir és de bagasses.

Ell és molt disciplinat i sempre li han ensenyat que al veí cal fer ofrena, siga d'unes albergines, o de dolces mandarines, cal fer-ho sense cap pena. Sense esperar res a canvi ni tan sol un intercanvi (que no cal cobrar diners), perque tot és sacrifici per a donar benefici als gossos de l'univers. Si en les plages valencianes venen a banyar-se en ganes, el gos rater posa el llit. Si volen una paella, o fer-se carn de graella, a tots els farà convit. Ho donarà tot debades, encara que sap que ausades, que ningú li ho va a agrair, perque a l'hora de pagar ningú se'n va a recordar , i ell sol s'ho tindrà que pair. Que ell ya se pararà els llamps, puix per a regar els camps, no vol aigua de consum, ha trobat la solució, sense tindre polució, que és tirar algun pixum.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar Per això és que este gosset s'ha quedat tan menudet pel vici de tot donar, per ad ell no vol mai res, ni anem a dir-ho més, puix tot ho vol regalar. Per a acabar esperem que de tant que els ofrenem del rater que fem menció, per donar tot al remat no acabe condenat al perill de l'extinció. (I a vore si el condenat milloren finançació.) YA HI HA PROU DE DIR-ME AL PLA CÓM HE DE SER VALENCIÀ (El menut del gos rater, m’ha despertat el deler.) "Tant si vullc com si no vullc que si vullc soc valencià." (Xavier Casp) Mire profundament a l'horisó de l'intimitat. Apareix la meua pàtria, sense boira que em la puga ocultar. Deslliure el sentiment des del breçol alletat, d'estima a la terra, sense moneda que ho puga comprar.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Nos trobem ella i yo a soles com dos secrets amants. Nos estimem fruint els dos l'essència de cada instant. No necessitem oir la paraula dels dogmàtics abanderats. No precissem anar per la passera dels ortodoxos caminants. El sentiment es lliure no el vullgau empressonar en la finitut d'un llibre. No tingau l'indecència de reduir a doctrina, una arraïlada herència de sanc. Yo vullc ser valencià. No necessite cap mestre per a deprendre a estimar. Yo vullc voler Valéncia mes no tinc paciència per al vist i plau dels sabuts puix és sabuda ma conciència. L'afecte resulta apassionant desnugat de cordage, mes per a ser bon amant no cal aprenentage.

La Valéncia que yo vullc la vixc en l'ànima, la banye en cada llàgrima que enjorn bull per cada bri de pàtria que els vents desterren nodrits de malentesa ràbia. A Valéncia yo la sent al besllum de poqueta nit baix un cel enrojit solcat per un albuferenc de fusta treballada en el mur de l'història pedra a pedra edificada. La vullc en voler humil, en cada llenç del pintor inspirat, en cada vers del poeta enamorat, en cada prosa del dolç escritor, en cada melodiosa música del compositor, en cada escultura del destre imaginer, en cada figura del mestre canter, la vullc en humil voler. En cada esguit de sol que purneja la mar, i la torna dorada als ulls de la matinada que naix en l'horisó.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

En cada volva de neu que envolta la montanya en seda de blanca finor acaronant la tendra llavor d'un llançol de vida. En cada flor de taronger, tendre esclat de primavera, aroma pur de rosada que en cadenciosa albada desperta l'ensomiat terrer. Esta es la Valéncia que ame i ningú, per molt que s'encabote, em la llevarà perque vullguen o no, yo sóc infinitament, tendrament, intimament, valencià.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

PROPÒSITS DEL VOLER PER L’ANY NOU FALLER. En finalisar decembre acaba l’any en general. En març dins del casal, si eres d’una falla membre. Així mostrem per acabar, tres propòsits o desijos que pensem, no són caprijos, d’este llibret en versar. El primer està a l’altura de l’obligació deguda. En les falles, menys beguda, i més barrejat de cultura.

El segon serà de nota, a vore si per moments deixen de ser els presidents uns guerrers de terracota. El tercer és més del gremi, demanant al gran jurat per a este llibret versat, la concesió d’un bon premi. El quart és que als valencians no nos prenguen per idiotes, ni en ponent, ni aquells cabotes, que nos volen catalans. I per últim desijar a aquells que Lo Rat Penat designa com a jurat, carinyo per a jujar.

(I per a no dir més desbarat done el llibret per finiquitat)

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Premis eixercici 2017-2018 CREU DE MAIG - Sèptim Premi

BELEM

- Segon Premi.

CAVALCATA DEL NINOT

- Tercer Premi a la Figura Infantil "Boho's chic" - Tercer Premi a la Comparsa Infantil "Cereals adolescents"

PRESENTACIÓ - Primer Premi.

LLIBRET

#LlibretsLoRatPenat

- Quint Premi Raül Alapont de la Secció Infantil Novell . Tercer Accèssit de la Secció Regne.

Casal Bernat i Baldoví

- Premi “Narrativa Fallera Jove” al millor relat en llengua valen-

ciana en el llibret, per a: “Un atre punt de vista”, d’Agustí Zacarés. - Distinció “Purna” a l’us de la llengua valenciana en el llibret.

JLFA

- Quint Premi.

FALLES

- Tercer Premi a la falla Infantil. - Premi a la Millor Critica Fallera en la falla Infantil – ACYPAL. - Quint Premi a la falla.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

La Junta Directiva PRESIDENT HONORIFIC: PRESIDENT: VICE PRESIDENT 1er: VICE PRESIDENT 2º: VICE PRESIDENTA 3er: VICE PRESIDENTA 4ª: SECRETARIA: VICE SECRETARI: TESORER: CONTADORA: VICE CONTADORA: DEL. LOTERÍA: DEL. QUOTES: DEL. FALLA (cadafal): DEL. BELEM: DEL. CASAL: DEL. INFANTILS:

DEL. CREU DE MAIG: DEL. CAVALCATA DEL NINOT:

Domingo Gil i Pallares † Raúl Guerrero i Núñez Juan José Gimeno i Chinillach Sergio Landete i Zanón Loli Núñez i Martínez Pilar Tecles i Mocholí Lorena Vila i Gómez Miguel Vila i Garzón Juan José Gimeno i Chinillach Merche Gil i Pardo Nerea Blanco i Núñez Encarna Pérez i Rodenas Mariví Puchades i Guillém Maika Serra i Marqués Esther Lillo i Hamid Nuria Parreño i Compañ Irene Jiménez i Gil Mª Pilar Castillo i Moreno Saray González i Bonafont Elena Gil i Pardo Lorena del Mar Parra i Vila Inma Martínez i Perello Jessica Arjona Jiménez

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

DEL. DE PIROTÈCNIA: DEL. PRESENTACIÓ: DEL. FESTEJOS:

DEL. JOVENTUT: DEL. CREMÀ: DEL. J.L.F.A: DEL. LLIBRET: DEL. COMPRES: DEL. PLAY BACKS:

Lorena del Mar Parra i Vila Loles Parra i Trevejo Lorena Guerrero i Núñez Patricia Olmos i Martínez Mireia García-Gascó i Vila Cristina Jiménez i Gil Guillermo Mocholí i Lillo Lorena del Mar Parra i Vila Pilar Tecles i Mocholí Cristina López i Martínez Juan José Gimeno i Chinillach Sergio Landete i Zanón Andrea Castro i Puchades Celia Aliaga i Pla

Fallers d’Honor Ilustrisim Sr. En Antoni Francesc Gaspar i Ramos (President de la Diputació de Valéncia) En Alberto Monrabal i Frechina

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Sara Tecles i Casas Lucía Alcántara i Jiménez Adrián Zarcero i Castillo Eva Aliaga i Pla (Contadora) Hugo Zarcero i Castillo Kristina Luana Borodyanska Ania Botias i García-Gascó Ana Buedo i Fernández Marta Canet i Miñarro Núria Canet i Miñarro Marta Castro i Puchades (Tesorera) María Escudero i Morales (Delegada) Rebeca Gómez i López (Delegada) Guillem Martínez i Corman Paula Martínez i Cormán Leyre Mezquida i Parra Luna Mezquida i Parra (Secretaria) David Olivas i Córdoba Gonzalo Osca i Salmerón (Vice President) Paula Osca i Salmerón Guillem Parra i Panisello Jaume Parra i Panisello Victoria Parra i Panisello (Vice Presidenta) Mara Rubio i Olmos Andrea Ruiz i García-Gascó Vega Ruiz i García-Gascó Leyre Ruiz i Guerrero Raul Ruiz i Guerrero Marta Ruiz i Jurado Irene Saneustaquio i Mateos Joan Santos i Gil Josep Santos i Gil Paula Silva i Fernández Ainhara Tarazona i González Eric Tarazona i González Adrián Tecles i Casas (Vice President)

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

SANT JOAN’18

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Lorena del Mar Parra i Vila

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Raul Guerrero i Núñez

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

NOSTRE BELEM

DE NIT

DE DIA

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Lema: “Màgic” ¿Acceptes? Artiste Faller: Vicente Espeleta i García Explicació i relació de lo que conte la falla per: Miquel Àngel Gascón i Rocha A FER MÀGIA EN EL VERSAT L’ARTISTE M’HA CONVIDAT En la llista de temàtiques per als artistes fer falla, no resulten esporàdiques la màgia o l’endevinalla.

Endevina qué se planta en nostra demarcació si el lema al ninot encanta i no és adivinació. Puix el ninot s’ha pensat en llegir de qué va el tema, que del fòc l’han indultat espolsant-se un gran problema. Mes l’encatament del lema no el lliura de la foguera, puix l’enchís del fòc que crema, és eixa màgia fallera. Així que el ninot espera, la màgia d’este versat per si indultat no estiguera, algun premi de Lo Rat.

CONTINUEM LA CONTALLA EN LA MÀGIA DE LA FALLA Si una comissió fallera li fa una falla a la flama, és normal que en el programa acabe tot en foguera, puix no hi ha una atra manera de posar-li fi a la trama que observar el panorama de la flama feta fera. Des del temps antepassat per a un valencià de talla no és una nova troballa que acabe el ninot cremat, pero fem este versat de cóm el foc és la falla i sa flama la contalla per si hi ha algun despistat. A sovint el visitant admira les maravelles que en cartó i quatre astelles en març acabem plantant. I en vore com va cremant la flama coses tan belles, entre esclafits i centelles, s’unix als que estan plorant.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar Pensa que tot eixe plor és de llàstima i de pena, i a la flama la condena des de l’arraïl del seu cor, puix veu la falla com l’or, pensant que fer esta ofrena és una mala faena, perdre la més bella flor. Esclata de confusió, envoltant en gran sorpresa, quan veu que el plor per l’encesa és un plor plé d’emoció. No enten molt l’explicació, pero observa que està impresa de trellat i de saviesa, plena d’amor i passió. Eixa passió que es derrama per la festa cada dia, pel carrer és cridoria i en cada racó es proclama, puix és festa de gran fama pels ninots i l’alegria, pero tan gran no seria, si la falla no es fa flama.

DEL FÒC DE LES OLIMPIADES FAREM UNES VERSADES. L’encantament dels grecs et diu que no eren mecs creant les olimpiades, puix encara estan vives realment més actives, així que no és debades.

Es passaven el dia en la filosofia els grecs de l’antigor. Pensant en fer cultura i no una assignatura per a la modernor. També feren l’invent per a manar la gent, creant la democràcia. Pero allò ben parit el temps l’ha convertit en una “burrocràcia”. El seu temple ha quedat ausades que afectat pel temps transcorregut, i perque en el govern havia algun intern que era massa morrut. És d’helènica herència el teatre i la sapiència pujant a l’escenari, per a ser bon actor, bona actriu, director, o autor extraordinari. Ells també exportaren tot allò que s’inventaren sense tafarreria: El principi de l’història, l’art de fer oratòria o la mitologia. A eixos deus mitològics, ara tots arqueològics, tenien dedicades, una competició de llarga duració que eren les olimpiades.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Este fet deportiu encara el trobem viu seguint la tradició. Comença en un discurs, acabant el concurs corrent la marató. Tota esta gran moguda pel deport promoguda seria menys estesa, sense el fòc d’amalgama de l’olímpica flama que apareix sempre encesa. Eixe màgia perdura, des de que Grècia sura fins a l’edat moderna, més que clàssica herència resulta ara vivència, és una màgia eterna.

ARRIBAR A FI DE MÉS ÉS FER MÀGIA EN INTERÉS La màgia de cada dia és la màgia en interés de posar molta mestria, un pessic de fantasia, i arribar a fi de més. En l’hipoteca i menjar s’escapa més de mig sou. Així, per a berenar, cal que me pose a chuplar tres vesprades un panou.

Més encara el pagament del ballet o de la dança, del fútbol i l’instrument o del repàs convenient i aprovar sense tardança. També estan les excursions, els manuals escolars, el gimnasi, vacacions, complir les vacunacions i cuidar els premolars. Comprar roba de diari o vestits més informals. Nodrir a l’utilitari, pagar l’impost tributari, i el menjar dels meus pardals. Pagar la quota fallera, la riga, la loteria, el polo, la sudadera, i la pera llimonera, pero tot en alegria. No queda ni una aguileta. Ni un duro. Ni cap quincet. Un euro o una pesseta. La cartera eixugadeta sense un cèntim “gastaoret” la tarjeta s’ha cremat en tantes compres usades. El seu plàstic s’ha torrat en la caixa del mercat, renovar-la no ix debades.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Pero en tot l’estirament, lo primer, no ens avorrim per tindre tant moviment, i despuix, l’ajornament, fa que el cos estiga prim. (Així que el sou estirar és màgia espectacular.)

EN L’HORARI EXTRAESCOLAR MOLTA MÀGIA HEM DE POSAR. Un chiquet que va a l’escola quan acaba d’estudiar encara s’ha de mirar una agenda que és rajola. (Les extraescolars completen unes jornades que ho “peten”) El dilluns entrenament aixina en pla deportiu, personal o colectiu, preparat correctament. (La formació deportiva resulta prou positiva.) El dimarts a l’acadèmia a repassar les fisures que el suspendre assignatures s’ha girat en epidèmia. (Ni un “ni-ni” hi ha en esta falla almenys en nostra chicalla) El dimecres al solfeig a llegir les partitures afinant sense costures per no armar un astraleig. (I tocar dins de la banda sense que nos sone a llanda.)

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

El dijous a fer taller en expressió corporal per a eixir més natural en el teatre faller. (Eixa és atra activitat que suma en atre apartat.) El divendres a l’anglés, o al chinenc, que està de moda, a recitar com rapsoda per a no quedar suspés. (Parlar idioma extranger més que voler, és poder.) El dissabte al casal a l’activitat fallera que, potser siga festera, pero cansa a tot mortal. (Puix ser faller no és un vici que més pareix un ofici.) El dumenge és el partit, l’encontre o competició. Cal posar motivació moltes ganes i espirit. (A tots els pares, que alenen i si no saben, que entrenen.) El dilluns torna entre mans a començar la semana, la mamprens com sagrantana perque no has tingut descans. (En este vers com a incís, plantegem si açò és precís.)

PER UN BES EN BONA NOTA VA DEIXAR DE SER GRANOTA Un enchís reconegut, del que sempre prenem nota, és el del princip cregut, que per un encant agut, va convertir-se en granota

I no parlem del Llevant ni de la seua mascota, sino la que està cantant en el toll sempre mirant, i que per a fugir, bota. El problema és que un enchís d'una bruixota envejosa, l'agarrà per improvís, i el ficà en el compromís de ser granota viscosa. Ell que sempre era elegant, vestint en bona etiqueta, (pero pot ser rimbombant.) Ara pareix repugnant en eixa verda jaqueta. Per a trencar eixe embruix un enchís més important, el de l'amor que no és fluix, i pot fer-te un bon dibuix, en el cor del més tallant.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar Aixina que la princesa com mantenia l'afecte, complint la seua promesa en un bes sense despesa, li feu tornar son aspecte. L'amor té este resultat triumfa per damunt de tot, encara que de remat si és que estàs enamorat, acabes com trompellot Són efectes secundaris que patix tota la gent, pero són reglamentaris, casi que protocolaris, quan parlem d’encantament.

SERÀ MÀGIC DESIG UN PREMI DEL QUE LLIG. En la màgica versada que en el llibret i en la falla hem descrit sense ferralla com tampoc tindrà plantada... Una cosa ya hem guanyada publicar una contalla per a llegir la chicalla que en valencià s’ha imprentada. Si sumem al nostre guany algun premi de Lo Rat, dels que repartix enguany... … quedaria emocionat el poeta que en afany esta rondalla ha versat. (I també la comissió farà gran celebració.)

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Dona-li color

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Les falles de 2019

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Victòria Parra i Panisello

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Imàgens

dels Infantils

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Paula Silva i Fernández Estimada comissió de la Falla l'Amistat, estimats amics: Un any mes, estem a les portes de viure una nova semana fallera. Pero, esta vegada, em dirigixc a vosatres per despedir-me del meu càrrec i agrairvos de cor el fantàstic any que he passat, en el vostre soport i afecte. ¡Gràcies a tots!. Donar també les gràcies, molt especialment, al meu President Infantil Iván, a Lidia la meua Fallera Major i al nostre President Raul, per acompanyar-me i cuidar-me tant. ¡Vos vull molt! I finalment, desijar als nous representants, un any almenys tan bonic com el meu. I en especial a tu Viqui, et desige que el teu regnat siga un dels teus sons complits. ¡Besets!

Nostra Fallera Major Infantil de 2018

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Lidia Parra i Villada “Lo que dona sentit a la vida son

els moments. N´hi ha persones que li donen molta importància i atres que els deixen passar com si res succeïra. Moments que per al món al igual no tenen importància i per a tu signifiquen tot” (Defreds). Això hem passa a mi en les Falles.

Soc Lidia fallera major de l'any 2018 de la Falla L´amistat D´Alfafar. Per a mi no es una despedida trista, sino una plena de MOMENTS, en els quals he estat recolzada per molta gent. Familiars, amics, fallers i falleres, pero sobretot per els meus pares, la meua germana i Carlos, sempre traent temps d'a on no ho tenen, per a poder estar en mi, vos vullc. I com no les meues chiques que sempre han estat al meu costat i sino pregunteules per els "mc-flurrys" jeje No hem podia oblidar de vosatres tres tampoc, les meues “gordes” perqué per mi feu coses que mai hauria imaginat, moltes gràcies. També m´ agradaria agrair el esforç que realisa la directiva i que moltes vegades no es veu, hores i hores de treball per a que tot ixca be, sense vosatres no hi hauria falla, moltes gràcies. Paula has sigut la meua companyera de somi i a pesar de no conéixer-te quasi abans volia donar-te les gràcies a tu i la teua família per arropar-

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

me tant, no t´oblides ¡sempre serà el nostre any! A Raúl i el meu cosí Ivan volia donar les gràcies per compartir en mi est any tant important, perqué per a mi es tant important els representats com les persones que les acompanyen, gràcies. Si tinguera que elegir alguns moments hem quedaria en la nostra presentació, la crida, la cavalcada... i com no l'entrada estelar al nostre sopar de gala. Per a finalisar, agrair a tota eixa gent que treballa per a que esta festa siga la millor del món. Començant pels artistes fallers, indumentaristes, gent defensora de la nostra llengua, pirotècnics, músics... gràcies per lluitar per a que la nostra festa perdure a pesar de les traves que nos fiquen any arre any. Gràcies. Victòria, Lorena i Raùl ara comenceu vosatres. Viviu cada moment com vosatros feu intensament i en emoció als ulls, perqué est any siga més especial que mai, ploreu d'emoció i rigau de diversió, no s´oblideu que sempre que necessiteu estaré al vostre costat. Ha arribat el moment, com parlava de moments es el temps de donar gràcies a tot lo mon i gràcies a la vida per oferir-me est any de MOMENTS que mai oblidaré. Lidia Parra Villada Fallera Major any 2018

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Unes quantes lletres volem dedicar a nostres Falleres Majors, ya que elles be seu mereixen, així que en unes quantes pinzellades estos versos venen a simbolisar nostra cortesia mes sincera.

A VICTÒRIA: En ta mirada se pot contemplar tota l’emoció vixcuda en la vida, ser fallera major és especial i fer-ho a l’Amistat és una alegria. La teua bellea pot enchisar quan tu de valenciana vas vestida, has conseguit a tots agradar i seràs l’orgull d’una gran família. Ya es senten les dolçaines sonar en el teu cor ya tot és harmonia, bellíssima a la festa vas a anar eres de l’Amistat la millor regina. Victòria, ya pots deixar d’ensomiar puix la teua ilusió se veu complida, fruïx dels moments que vas a passar perqué els recordaràs tota la teua vida.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

A LORENA DEL MAR: Deixeu-me presentar, comissió a qui ya es la Fallera Major. Dona tota plena de ilusió que té a l’Amistat gravada al cor. És el seu rostre el retrat que ompli reglons d’harmonia, d’estes boniques paraules, que enlluernen més si cap, la seua presència jovial, de "guapura" i simpatia. Grapats de volers reculls tu, i el mirar d'eixos ulls ben farcits de sentiment per allà on corre el vent. L’Amistat és una estora que estén als teus peus el amor, i el seu glatir per tu és clamor d’un barri que tot t’adora. Pròxim està el teu somi, preparat per a fruir dels carrers que s’engalanen, dels fallers que a tu t’aclamen, en la més ferma devoció, i que orgullosos a Lorena diuen, ¡¡¡TU ERES NOSTRA FALLERA MAJOR !!!

Victòria

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

HIMNE DE LA FALLA L’AMISTAT

Perque som Valéncia i som falles per ser foc i per ser flames perque som soroll i som traques per ser flors i ser albaes

MÚSICA: VICENTE RAMON TARAZONA LLETRA: LORENA VILA

Perque som germans i germanes per ser llum i ser cremaes perque som les despertaes per ser ofrena i ser dançaes “estribillo”

Ací queda demostrat que’n Alfafar hi ha una falla que’s nomena l’Amistat del seu barri sobirana Que’n l’escut té l’albufera té l’arros i té la terra té el foc i la senyera i té l’anima fallera (es repetix l’”estribillo” i es continua fins al final)

¡¡ I que’l nostre crit siga ben alt VIXCA sempre nostra FALLA L’AMISTAT!!

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

La Comissió

Lucía Alcántara Jiménez Celia Aliaga Pla Eva Aliaga Pla Jessica Arjona Jiménez Jennifer Artiaga Mateos Antonella Barcia Blanco Miguel Blanco Molina Aida Blanco Núñez Nerea Blanco Núñez Amalia Bonafont Chover Kristina Luana Borodyanska Liudmila Borodyanska Ania Botias Garcia-Gascó Jesús Buedo Blasco Ana Buedo Fernández Marta Canet Miñarro Núria Canet Miñarro Mª pilar Castillo Moreno Andrea Castro Puchades Marta Castro Puchades Miguel Ángel Castro Roldan Nuria Cebriá Montañer Carmen Chinillach Barbeta Estela Cubel Mocholí María Escudero Morales Andrea Expósito Gimeno Adrián Fernández Fernández Ana Mª Fernandez Hidalgo Carla García Martínez José Ramón Garcia-Gascó Sánchez Mireia Garcia-Gascó Vila Marta Gil Guillem Elena Gil Pardo Mercedes Gil Pardo Nerica Giménez Martínez Juan José Gimeno Chinillach Carlos Gómez López Rebeca Gómez López Josefa Gómez Morales Saray González Bonafont Lorena Guerrero Núñez

Raúl Guerrero Núñez Cristina Jiménez Gil Irene Jiménez Gill Uxi Jurado García Francisco José Jurado Sánchez Sergio Landete Zanon Esther Lillo Hamid Cristina López Martínez Luis Enrique López Olivas Mª José López Olivas Guillem Martínez Corman Paula Martínez Cormán Encarna Martínez Cuevas Inma Martínez Perello María Matas Llacer Mª José Mateos Garzón

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

De l’Amistat

Leyre Mezquida Parra Luna Mezquida Parra Consuelo Mocholí Domingo Guillermo Mocholi Lillo Antonio Montero Rodríguez Fernanda Moreno Montero José Luis Muñoz Jurado Aicha Neddam Gómez Loli Núñez Martínez Mª del Carmen Núñez Martínez David Olivas Córdoba Julián Olivas Martínez Patricia Olmos Martínez Gonzalo Osca Salmerón Paula Osca Salmerón Marta Panisello Monleón Antonio Parra Matas José Andrés Parra Matas Pedro Parra Aznar Guillem Parra Panisello Jaume Parra Panisello Victoria Parra Panisello Loles Parra Trevejo Lorena del Mar Parra Vila Laura Parra Villada Lidia Parra Villada Josefa Parreño Compañ Nuria Parreño Compañ Encarna Pérez Rodenas Marivi Puchades Guillem Ángela Rodenas Pérez Carlos Rodrigo Navarro Francisco José Romeu Fernández Alberto Rubio Marques Mara Rubio Olmos Andrea Ruiz Garcia-Gascó Vega Ruiz Garcia-Gascó Leyre Ruiz Guerrero Raul Ruiz Guerrero Marta Ruiz Jurado

Jaime Ruiz Urbano Pedro Saiz Cipriano Sócrates Salmerón Clemente Francisco Javier Sánchez Campos Juan Francisco Sánchez Cerezo Ismael Sánchez Giménez Irene Saneustaquio Mateos Joan Santos Gil Josep Santos Gil Maika Serra Marques Paula Silva Fernández Ainhara Tarazona González Eric Tarazona González Juan Antonio Tarazona Pérez Adrián Tecles Casas Sara Tecles Casas Pilar Tecles Mocholí Lucía Belén Terevinto Charquero Miguel Vila Garzón Lorena Vila Gómez Amparo Vila Herrero Maria Juana Vila Herrero Remigio Vila Herrero Leonor Villada Martínez Adrián Zarcero Castillo Hugo Zarcero Castillo

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Als que nos deixaren i als que han arrivat La historia sempre te com a fonament la memòria i en la nostra son part molt essencial les falleres i fallers que en un moment determinat nos varen deixar, passant a formar part d'eixa gran comissió fallera que de segur hi ha en lo cel. Els seus arrels nos indiquen d'on venim i al mateix temps la sabia que d'elles estem formats nos marquen el camí del nostre futur. La seua influència en el nostre ser com a entitat, perdura en el nostre recort, tinguen-lo marcat a foc. La nostra vida com a fallers i com a persones, nos du a viure i fruir de la festa fallera per nosatres, pero al mateix temps per tots ells que son part de la nostra mèdula. Nostre mes sincer recort per a tots ells i elles, a eixos fallers i falleres que des de 1980 nos estan cuidant des de les estreles. Pero com “l'Ave Fènix” en les falles es habitual resorgir de les brases, i per a que el futur estiga garantisat, deu d'entrar en la comissió sabia nova, i que millor que ho siga en format de chiquets i chiquetes, que han naixcut dins de les nostres famílies i les dels nostres familiars i amics, en tots ells tenim de fixar-nos per a marcar el camí de la nostra falla, sense oblidar-nos de tots aquells, de qualsevol edat, que han decidit formar part d'esta gran família fallera.. I com tot en esta vida, no es ni trist ni alegre, tal volta tot al mateix temps, per tant mantenint en el recort a tots aquells que ya no estan al nostre costat, nos esperancem per tots els que entren a formar part de l'Amistat.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

PROGRAMA DE FESTEJOS DISSABTE 2 DE FEBRER DE 2019: 18:00 hores. Solemne Exaltació de nostres FF.MM i Corts d'Honor en la Sala Canal de Pinedo 22:00 hores. Sopar de Gala en honor a nostres FF.MM en “Masía de las Estrellas Hispania” de Catarroja. DIVENDRES 15 DE FEBRER DE 2019: 21:30 hores. Sopar enfaixat en el casal per a donar pas després a la penja d'escuts en casa de les Falleres Majors i President, acompanyats de tabal i dolçaina. DISSABTE 23 DE FEBRER DE 2019: De 09:00 a 13:00 hores. Entrega dels ninots en el lloc que determine la JLF, per a l'Exposició. Esperem que passen les medides i arriben sancers al seu lloc. 18:00 hores. Inauguració de l'Exposició del Ninot en Carrefour. 20:00 hores. Tradicional Salve en l'Església del Dò d'Alfafar per a demanar -li a la Verge que tots fruïm de les festes falleres. 21:00 hores. Cridà des d'el balcó de l'Ajuntament per les FF.MM d'Alfafar per a que estigam oficialment en Falles!!! i acte seguit tindrem focs artificials.. Després i fins a les 02:00 celebrarem la nit de la CRIDÀ.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

DUMENGE 24 DE FEBRER DE 2019: 08:00 hores. Macro Despertà conjunta de les falles d'Alfafar i al finalisar tindrem un Almorzar de Germanor. 14:00 hores. Dinar tradicional en el nostre casal. Recorda que hi ha que apuntar-se. Per la vesprada les falles d'Alfafar acodiran a la Cridà de la ciutat de Valéncia. DISSABTE 2 DE MARÇ DE 2019 17:00 hores. Cavalcada del Ninot pel recorregut habitual. Pel matí quedarem al casal per a maquillar-se (algú ho necessitarà més que atres....) i ficar-se "guapos" per acodir al lloc de concentració que nos comunicarà JLFA. Nos acompanyarà la Charanga. Al finalisar, si queden forces, farem un passacarrer pel nostre barri. 21:00 Si estem en ganes i disponem de lloc, sopar enfaixat en el nostre casal. DUMENGE 3 DE MARÇ DE 2019 - L’ANIVERSARI Hui celebrem que fa XXXIX anys que fundarem la nostra Falla. 08:00 hores. Despertà pel nostre barri. 09:30 hores. Almorzar en el casal per a agarrar forces, puix hui tenim un dia molt complet. 12:00 hores. Festival gastronòmic valencià. Cada u farà un tipo d'arròs o el que bonament puga. Recordem que hi ha que apuntar-se. Quan estiga tot apunt dinarem. 18:00 hores els infantils començaran a preparar el regal per al dia del PARE i també hi hauran jocs infantils 22:00 hores. Al voltant d'eixa hora, sopar enfaixat al casal per acabar la festa.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

DIMARTS 5 DE MARÇ DE 2019: 21:30 hores. Junta General de fallers abans de la Semana Gran per a que cada u sàpia el que té que fer. DIJOUS 7 i DIVENDRES 8 DE MARÇ DE 2019: Durant tot el dia anirem montant la carpa i el seu interior. Recordeu que quanta més ajuda, millor. DISSABTE 9 DE MARÇ DE 2019: 11:00 hores. Anirem a recollir els ninots de l'exposició. Després, farem l'acte de la Plega pel barri per a que els veïns que vullguen, puguen colaborar. 21:00 hores. Inauguració de nostra carpa fallera a la que estan convidats tots els veïns del nostre barri i on oferirem un vi d'honor. Després, per a celebrar que ya tenim montada la que serà nostra casa la pròxima semana, tindrem una gran orquesta. DUMENGE 10 DE MARÇ DE 2019: 08:00 hores. Despertà pel nostre barri. 09:30 hores. Almorzar en la carpa. 12:00 hores. Es realisara la imposició de les Insígnies Honorifiques i dels Bunyols d'Or en Fulles de Llorer i Brillants, en el Saló d'Actes de l'Ajuntament. 13:00 hores. Començarem a preparar-se per a fer el dinar. 14:00 hores. Festival Gastronòmic Internacional on degustarem plats de diferents parts del món. Recorda que hi ha que apuntar-se. 15:00 hores Castells unflables 18:00 hores. Oferirem un berenaret per a la comissió infantils.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

DILLUNS 11 DE MARÇ DE 2019: 14:00 hores. Al voltant d'eixa hora, tots els que ya estiguen de vacacions podran dinar lo que cada u es duga de casa en la carpa fallera. 21:30 hores. Sopar enfaixat en la carpa per anar ambientant-se per a tot el que nos be per davant. DIMARTS 12 DE MARÇ DE 2019: En funció de l'organisació de l'artiste faller des de hui cap la possibilitat de que nos plante el centre de la falla.

14:00 hores. Al voltant d'eixa hora, tots els que ya estiguen de vacacions podran dinar lo que cada u es duga de casa en la carpa fallera. 21:30 hores. Sopar enfaixat en la carpa per anar ambientant-se per a tot el que nos be per davant. DIMECRES 13 DE MARÇ DE 2019: 14:00 hores. Al voltant d'eixa hora, tots els que ya estiguen de vacacions podran dinar lo que cada u es duga de casa en la carpa fallera. 21:30 hores. Sopar enfaixat en la carpa per anar ambientant-se per a tot el que nos be per davant. DIJOUS 14 DE MARÇ DE 2019: 14:00 hores. Al voltant d'eixa hora, tots els que ya estiguen de vacacions podran dinar lo que cada u es duga de casa en la carpa fallera.

21:30 hores. Sopar enfaixat en la carpa per anar ambientant-se per a tot el que nos be per davant.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

DIVENDRES 15 DE MARÇ DE 2019: - LA PLANTÀ 08:00 hores. Despertà pel nostre barri. Hui és un gran dia. 09:30 hores. Almorzarem mentres arriben els nostres artistes per a plantar-nos les nostres falles gran i chicoteta. 14:00 hores. Al voltant d'eixa hora, dinarem a la carpa. Recordem que hi ha que apuntar -se i arreplegar abans els tíquets del dinar. NIT DE LA PLANTÀ 21:00 hores. Soparan els menuts i al voltant de les 22 hores el President i la Fallera Major oferiran el sopar d'entrepà de la plantà als majors. Després de sopar i ambientats en música, continuarem treballant, decorant i deixant les falles ben boniques. Esta nit tindrem la visita de la Junta Local Fallera. DISSABTE 16 DE MARÇ DE 2019: 08:00 hores. Despertà pel nostre barri. 10:00 hores. Almorzarem mentres esperem la visita del jurat que ha d'otorgar els premis de les falles gran i chicoteta. 14:00 hores. Al voltant d'eixa hora, dinarem a la carpa. Recordem que hi ha que apuntar-se i arreplegar abans els tíquets del dinar. 17:00 hores. Concentració en la carpa per anar a arreplegar, acompanyats de la Charanga, a nostres FF.MM per a després anar a la Plaça de l'Ajuntament a juntar-se en la resta de Falles del poble a les 18:00 hores i arreplegar els premis 2019 que hagen tingut a be otorgar-nos els diferents jurats del concursos organisats per JLFA en els que hem participat.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

20:00 hores. Jocs per a la comissió infantil. 21:00 hores. Els chiquets i les chiquetes de la falla tindran el moment per sopar. Després al voltant de les 22 hores ho farem els majors. 23:30 hores. FESTA ambientada en la música dels NORANT, en llum i color (recorda que deus de vindre vestit per a l'ocasió). DUMENGE 17 DE MARÇ DE 2019. - DIA DELS MENUTS: 08:00 hores. Despertà pel nostre barri. 10:00 hores. Almorzarem en la nostra carpa, lo que nos oferixquen la nostra Fallera Major i el nostre President. 12:00 hores. Castells unflables. 14:00 hores. Al voltant d'eixa hora, dinarem a la carpa. Recordem que hi ha que apuntar-se i arreplegar abans els tíquets del dinar. 16:00 hores. Castells unflables. 18:00 hores. Berenar, oferit per VICTÒRIA, per als chiquets per a repondre forces i poder continuar en els castells unflables. 21:00 hores. Sopar de la comissió infantil oferit per la seua Fallera Major. Després al voltant de les 22 hores soparem els majors. 23:30 hores. Cremarem tot el que hem menjat ballant en la disc-mòvil mentres fem "turno" per a pentinar-se de valenciana. DILLUNS 18 DE MARÇ DE 2019: - L’OFRENA 08:00 hores. Despertà pel nostre barri. 10:00 hores. Almorzarem el que trobem per ahí en la nostra carpa. 12:00 hores. Els infantils pegaran una volteta pel poble per a vore les falles de les atres comissions.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

14:00 hores. Al voltant d'eixa hora, dinarem a la carpa. Recordem que hi ha que apuntar-se i arreplegar abans els tíquets del dinar. 16:45 hores. Concentració en la carpa per arreplegar a les nostres FF.MM acompanyats per la Charanga. Després participarem en l'Ofrena de flors a la Mare de Deu del Dò, junt a la resta de Falles i que començarà a les 18 hores. 21:00 hores. NIT DEL FOC. Abans de sopar, tindrem la nostra particular nit del foc disparant una mini mascletà nocturna espectacular, en el lloc de costum o en el que nos autorisen. 21:30 hores. Soparan els chiquets i chiquetes de la comissió. Després al voltant de les 22 hores Lorena del Mar i Raul oferiran un sopar per a la comissió en la vespra de la festa. 24:00 hores. Gran disc-mòvil i ball de disfrassos. Tindrem premi al millor disfràs i castic per al que no's disfrasse. DIMARTS 19 DE MARÇ DE 2019. - SANT JOSEP I DIA DELS PARES. 08:00 hores. Despertà pel nostre barri. Hui celebrem el dia del nostre Patró aixina que ningú es quede al llit. Vaaa... fes un últim esforç. 10:00 hores. Almorzarà qui estiga viu i li quede corda. 11:30 hores. Concentració en la carpa per a participar a les 12:00 hores en la Missa Solemne en honor a Sant Josep que se celebrarà a la Església de la mare de Deu del Dò. 12:00 hores. Manualitats i jocs per a la comissió infantil. 14:30 hores. Gojarem d'una chicoteta mascletà manual on li pegarem foc a tot "petardo" que tingam a mà. 15:00 hores. Dinar per a la comissió, oferit per la Fallera Major i pel President, en el dia de Sant Josep. 16:00 hores. Castells unflables 18:000 hores. Berenar per als infantils, pot ser siga chocolate en alguna cosa. 18:30 hores. L'equip de la cremà començarà a preparar les falles per a tal

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar espectàcul

21:00 hores. La comissió oferira un sopar als infantils. 21:30 hores. Cremarem la Falla Infantil, que anirà acompanyada per un castellet, i es possible que nostra Fallera Major Infantil plore en algun moment. 22:00 hores. Soparem els majors tancant aixina una semana intensa i emotiva. Després, quan nos autorisen els bombers, cremarem la Falla Gran. Encendran la mecha nostra F.M i el nostre President com no, acompanyant-ho d'un gran castell. NOTES PER ALS FALLERS: La Comissió demana a tots els fallers que observen la màxima puntualitat als sopars i dinars, tant per als majors com per als menuts, i tot estarà millor organisat. Així com que hi ha que apuntarse per als dinars. NOTES GENERALS: La Comissió de la Falla l’Amistat es reserva el dret de modificar l’horari de qualsevol acte i l’orde d’estos, en el cas de tindre que fer canvis, estos serien comunicats per mig de la pissarra del Casal/Carpa. Demanem als propietaris de vehículs, s'abstinguen d’aparcar en les zones de foc. La comissió nos faria responsable dels possibles accidents ocorreguts dins de lo marcat en els cartells de “ZONA DE FOC”. Demanem disculpes a tots aquells que per qualsevol motiu els poguérem molestar durant els transcurs d’estes festes falleres, al mateix temps que’ls demanem facen un esforç per ser un poc mes comprensius estos dies.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Una falla en el recort

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Himne d’Alfafar Mirant-se en léspill de la nostra Albufera hi ha una vila que es diu Alfafar que a léntorn de la seua rivera a la mare Valéncia poder-la ofrenar Mirant-se en léspill de la nostra Albufera hi ha una vila que es diu Alfafar que a léntorn de la seua rivera a la mare Valéncia poder-la ofrenar. Gloria al treball que es de l´home blasó, virtut sentida sols pels elegits, vibrant clarí de general resó que ens arriva al fons dels nostres pits. Virtut de tots es lésperit, per este mig hem d´honorar, siga sempre nostre crit, vixca sempre Alfafar, ¡Vixca!, ¡Vixca! Alfafar

Lletra: José Lacreu Sena Musica: Vte. Ramón Tarazona

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

HIMNE VALENCIÀ Per a ofrenar noves glòries a Espanya tots a una veu, germans, vingau. Ya en el taller i en el camp remoregen cantics d'amor, Himnes de Pau. ¡Pas a la Regió que avança en marxa triomfal! Per a Tu la vega envia la riquesa que atresora, i és la veu de l'aigua, càntic d'alegria acordat al ritme de guitarra mora. Paladins de l'Art t'ofrenen ses victòries gegantines; i als teus peus, Sultana, tons jardins estenen un tapis de murta i de roses fines. Brinden fruites daurades els paradissos de les riberes; penjen les arracades baix les arcades de les palmeres. Palmeres, sona la veu amada i en potentissim, vibrant ressó, notes de nostra aldaba canten les glòries de la Regió. Valencians: en peu alcem-se Que nostra veu la llum salude d'un sol novell. Per a ofrenar noves glòries a Espanya, tots a una veu, germans, vingau. ¡Ya en el taller i en el camp remoregen càntics d'amor, himnes de pau! ¡Flamege en l'aire nostra Senyera! ¡Glòria a la Pàtria! ¡Vixca Valéncia! ¡VIXCA! ¡¡VIXCA!! ¡¡¡VIXCA!!! Lletra:Maximiliano Thous Orts Musica:José Calixto Serrano Simeón

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Observacions i aclaracions Ací pretenem explicar un poc, a que es deu que hagen triat algunes coses per al llibret, com pot ser la Portada, el reportage fotogràfic, una falla en el recort o els artículs d'investigació. La portada Ací va ser molt fàcil decidir-se, sols hi havia que juntar algun cosa relacionada en les falles i en les falleres majors, vist lo que teníem per a triar, varem optar per la falla gran i per la Fallera Major, així que juntarem la tela d'un dels seus trages en una cantant de jazz i varem obtindre el resultat que esta a la vista El reportage fotogràfic 2019 Tenim per costum des de 2009 fer un reportage fotogràfic en el quadre d'honor, i després de tants anys, era atre mal de cap, ¿on podíem anar que encara no ho haguérem fet i que els agradara a elles?, després de pensar en alguns llocs, va quedar clar. Encara que parega mentira no havíem fet cap reportage en la ciutat de les Arts i elles son unes enamorades de l'Albufera i el Saler, per tant un dumenge nos anàrem al parc natural de l'albufera i atre dumenge nos acostarem a la ciutat de les Arts i les Ciències, i d'esta forma varem fer un grapat de fotografies (prop de 900), algunes d'elles les podeu vore al llarc de tot el llibret, atres estan en les rets socials i algunes les reservem sols per al quadre d'honor. Una falla en el recort Després de 39 anys plantant falles, hem pensat que era hora de dedicar un espai per a mantindre en el recort algunes d'elles i especialment des d'un aspecte poc habitual, hi havia que triar començar per una i nos ha paregut molt adequat començar per la de 1984, teníem dos motius molt especials i igual de rellevants, per una part va ser nostre primer premi, en sols 4 anys d'existència ya havíem arribat a lo mes alt i per atra part José Antonio nostre primer President, havia fet una foto impressionant de la cremà Els artículs d'investigació Per als artículs d'investigació d'enguany nos hem centrat en coses que foren del gust de les nostres Falleres Majors. I en eixe precís moment es quan va començar el mal de cap principal, a Lorena del Mar i a Victòria els agrada tot lo valencià, així que hi havia que determinar que podia ser rellevant per a elles i al mateix temps nos

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

donara joc per a fer uns artículs que pogueren estar al nivell que volíem oferir al nostre llibret. Després de pegar-li moltes voltes i descartar temes com la indumentària, l'albufera, el fútbol i algun que atre mes, varem centrar-nos en dos molt concrets, que podien donar-nos lo que pensàvem que deuria de tindre el llibret enguany. Per al primer nos queda clar que la PIROTÈCNIA VALENCIANA, era el tema que encaixava a la perfecció, ya que les dos son unes enamorades de la pirotècnia i nostra Fallera Major, esta tan involucrada en ella que es la encarregada dels focs artificials en la nostra falla, coordinant les despertades, mascletades manuals, mascletades en miniatura i fins i tot la crema de les falles. Ara ya estava el tema clar, sols quedava quina persona es anava a encarregar de preparar-lo. Per una part nos fea falta alguna documentació i fotografies, per a lo qual contarem en la colaboració de Daniel Tamarit de Pirotècnia Tamarit i per a escriure-lo se li va fer l'encàrrec a Lorena Vila i Gómez. Ara nos quedava determinar quin artícul anava a ser el segon, est estava complicat pero de forma casual i en una conversació en el nostre poeta va sorgir el tema de fer un artícul referent a la SENYERA i al desagravi que li varen fer després del seu viage a Madrit. Puix ya estava, les nostres Falleres Majors com a bones valencianes son unes enamorades dels nostres símbols i la senyera es u dels mes importants i qui millor per a fer l'artícul que el nostre amic i poeta Miquel Àngel Gascón i Rocha. Nostres activitats Tal volta algú pense que deuríem de tindre les pagines de totes les nostres activitats juntes, per a facilitar la seua visió o organisar-les cronològicament, pero les tenim distribuïdes al llarc del llibret per a que la gent tinga l'ocasió de poder fruir de tot el contingut que te a les seues mans, de totes formes sempre esta el sumari per a poder localisar fàcilment la pagina on esta lo que puga buscar-se.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

LA PIROTÈCNIA LA PIROTÈCNIA VALENCIANA Per Lorena Vila i Gómez “ IGNIS ” “Lapilli succendunt ignem et robusti caudices nutriet” (“Rajuelas menudes encenen el foc, i troncs robusts ho alimenten després”) · Fa més de 2000 anys, en China, varen deprendre a dominar la combustió per a generar fòcs artificials. Més tart, Marco Polo, va vindre a Europa carregat d'eixides i petarts junt en porcelana, joyes i espècies. · En l'any 1500 ya es daten els primers espectàculs pirotècnics i fins a l'actualitat, estos no han parat d'evolucionar. · Cridem pirotècnia a tots eixos dispositius preparats per a generar en la seua interior racions pirotècniques com a purnes, fum, centellejos… per una combustió que no té per qué terminar en una explosió. Els espectàculs pirotècnics puix estan cada volta més en continu procés d'evolució, i molt més encara en els últims anys per la gran evolució en l'informàtica i l'electrònica.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Estos grans alvanços en pocs anys han conseguit que pugam ser testics d'events com els piromusicals, on els petarts van al ritme de la música. Fòc. Eixa és la clau de tot. El fòc. Conta la llegenda que el tità Prometeu va furtar este element clàssic de l'Olimp i ho va entregar als hòmens per a que pogueren calfar-se. I el món va canviar. I el titán protector va sofrir l'ira de Zeus. Les investigacions i els restants arqueològics trobats nos indiquen que l'espècie humana homo erectus coneixia el fòc des de fa 1.600.000 anys. ... Es creu que la primera volta que l'home va vore fòc va ser per un raig de tormenta que va incendiar una superfície seca i des de llavors es va presentar un problema important: encendre-ho. D'ahí que les religions es convertiren en les guardianes del fòc: mantindre un fòc permanent era important per si els fòcs domèstics s'apagaven, i d'ahí que totes les religions, encara ara, mantinguen un fòc encés en el santuari. Els beneficis directes del descobriment del fòc, varen anar: - Va permetre calfar-se i calfar coses. Proporcione temperatura adequada. Va servir com a mig de defensa per a alluntar als animals salvages. Va permetre cuinar i conservar els aliments major temps. I l'història va seguir el seu curs i la humanitat va descobrir primer la pólvora per a despuix evolucionar fins a la creació de lo que hui coneixem com a fòcs artificials. I les terres del Mediterràneu varen interiorisar com ningú el significat simbòlic antic del fòc i reconeixent la seua doble naturalea: creació i allumenament, per un costat, i destrucció i purificació, per l'atre.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

· LA PÓLVORA NEGRA Resulta molt difícil datar en l'història el naiximent dels fòcs artificials. Aixina, encara que se sap que els antics grecs i els romans varen utilisar fòcs artificials en les batalles que llançaven contra els seus enemics o que va haver també un element de fòcs artificials en les cerimònies religioses en Índia antiga, en lo que tots els historiadors i estudiosos coincidixen és que devem viajar fins a l'antiga China per a trobar el principi de tot. Els estudis pareixen indicar que al 200 a. C. tot va començar en un bambú llançat al fòc en China. En expandir-se l'aire en l'interior, va explotar. Els parracs varen decidir que era un bon modo d'aüixar als esperits. La llegenda més acceptada diu que fa uns 1.400 anys, entre el 600 i el 900 d. C., el mal temps, junt en la pluja que no deixava de caure durant mesos, va provocar que la gent emmalaltira. La societat d'aquella época pensava que tot es devia als mals esperits i dimonis que rondaven en aquell territori. Davant tal desesperació, el poble chinenc va acodir al monge i alquimiste Li Tian per a que els donara alguna solució. Este monge va crear una mescla, que va ser processada artesanalment a partir de la dinastia Tang (s.VII-X), a la que se li coneix com a “pols negra”, i està formada per salmitre, carbó i sofre, que despuix va introduir en una canya de

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

bambú. Només feya falta la calor del fòc o d'unes brases per a que aquella mescla explotara i d'esta manera aüixara als mals esperits i aixina també s'anara el mal temps que hi havia en el lloc. Quant més oxigen tenia el salmitre, major era l'explosió. Mai sabrem si els dimonis varen fugir del lloc, pero de lo que no cap dubte és que el monge Li Tian era un home alvançat al seu temps, ya que una explosió ajuda contra les epidèmies en esterilisar l'aire. Així, en un principi, l'utilisació de la pirotècnia estava llimitada a les cerimònies religioses, en les que se l'usava per a espantar als mals esperits. En el sigle XI en la dinastia Song comença a popularisar-se, pero per sigles se seguirà fabricant de manera artesanal, cridant inclús l'atenció l'importància social otorgada a l'art de la pirotècnia: constituïa en la China medieval una professió independent, altament respectada per la seua complexitat i perill. Els chinencs, una volta que varen descobrir les propietats d'eixa pols negra, varen seguir investigant per a perfeccionar-la. A partir d'obtindre una fòrmula millorada, varen trobar que podia ser utilisada fàcilment com a combustible per a les eixides que usaven per a les seues festivitats i tampòc varen tardar

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

molt en mesclar eixa pols en roques i metal per a fer bombes. Les primeres eixides que varen ser pirotècnia, estaven construïts en fusta, tallats a mà, artesanals, en la dimensió imaginària d'un dragó, açò ya és en el Sigle VI. Per esta mateixa época, varen començar a propulsar les seues fleches en les alvançades de batalla en esta pols negra. També varen fabricar uns tubos farcits d'aquella pols negra als quals, segons diuen, varen incorporar una espècie de mecha que una volta consumida disparava aquell artefacte. Aquelles eixides semblaven que eren llançats per mig d'una mà invisible. No varen ocasionar grans danys als mongols pero infongueren el terror entre els atacants. A partir de distintes expedicions que varen aplegar a la China, es va expandir el coneiximent d'esta pols negra combustiu. Aixina va partir del lluntà Oriente i va aplegar al Mig Orient i es va fer coneguda en Aràbia. Estem parlant dels voltants del sigle XI. I per supost, va aplegar fins a la vella Europa, on varen superar en lo que a pirotècnia es referix als orientals. Hi ha constància de que allà per les afores del 1200, Marco Polo en un dels seus viages va portar fòcs artificials chinencs a Europa junt en porcelana, joyes i espècies. Molt poc després, al 1258 ya existix un primer registre escrit en Europa de l'us de pirotècnia. Aixina ya en el sigle XIV, plena Edat Mija, coincidix en Europa l'us de pirotècnia en l'invenció de noves armes i l'utilisació per a elles de la pólvora. Els mateixos primers fabricants de pirotècnia, varen ser els que varen aportar l'idea d'usar la pólvora per a les primeres armes. És llavors que sorgix l'us d'esta

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

pols negra per a fins militars. En Europa es popularisarien a partir del sigle XVII, en la Renaixença, que emergixen dos escoles d'investigació en pirotècnia. Una en Itàlia i l'atra en Nüremberg, Alemània. L'escola italiana de pirotècnia va profundisar l'estudi dels fòcs artificials ya elaborats, i l'escola alemana va produir importants alvanços al respecte, en una llínea més recolzada en lo científic. Abdós escoles varen agregar perceptibles alvanços en la pirotècnia i és a mitan del sigle XVII que la pirotècnia esclata en Europa en fòcs artificials d'un esplendor sense precedents. La pirotècnia va desfilar en totes les seues llums, per tots els cels d'Europa en cada festeig i en cada celebració, destellant tant en parcs populars com en els jardins privats més fastuosos, incloent clar, les facendes reals. Pero fins al sigle XIX una característica essencial va faltar en la pirotècnia: el color. Va ser al 1830-1840 quan els pirotècnics italians van començar a utilisar una combinació de clorat de potassi i de vàries sals metàliques que propugnaven una fusió en colors lluents. Les sals d'estos metals en les seues reaccions químiques i físiques produïxen diversos colors, a saber: l'estronci en cremar-ho reacciona i sofrix una transformació que visualment dona el color roig. Aixina per una atra part, el coure transforma en blau, el vari lluïx intensament en color vert, i el sodi, esclata en groc. El magnesi, l'alumini i el titani es va descobrir que originaven el color blanc o be, el centelleig o flash que produïx

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

l'esclat. En el clorat de potassi aumentaven la lluentor. Les noves tecnologies fan que també el món de la pirotècnia alvance, tant en la seua composició, com en la forma de fabricació o de dispar. Aixina. fins a fa pocs anys la majoria dels espectàculs es disparaven a mà, és dir, el pirotècnic donava fòc directament a la mecha. En l'actualitat, els castells de fòcs es disparen a distància, per mig de inflamadors elèctrics. En esta tècnica s'ha millorat considerablement la seguritat del personal, oferint una major llibertat a l'hora de crear grans espectàculs de fòc des de diferents punts. Podem destacar com a curiositats al respecte, que va ser en 1976 quan va nàixer un dels primers protocols de seguritat. La mecha devia ardir a lo manco tres segons i com a màxim 9 o que eixe any, les etiquetes d'advertència en els petarts es varen convertir en norma de seguritat. També curiós resulta el fet de que en 2008, el Comité Olímpic Chinenc va admetre que en l'inauguració es varen utilisar imàgens generades per ordenador (CGI), per a que als teleespectadors els resultara més sorprenent. En total varen ser 55 segons de fantasia digital que varen portar un any de programació.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Si parlem ya dels sigles XX i XXI, els espectàculs pirotècnics s'oferixen a grans masses d'espectadors. Això portarà en si la progressiva eliminació del fòc terrestre o fix i la seua substitució pel fòc aéreu. La globalisació també ha aplegat al món de la pirotècnia, de manera que els grans productors com China invadix el mercat internacional en el consegüent tancament de menuts tallers i la pèrdua de les especialitats locals. En general, China, és on es fabrica el 65% de la producció mundial, i dins del país nipó, destaquem el poble de Liuyáng. Situat al surest de China, és el lloc del món on més fòcs artificials es fabriquen. Ací s'ubiquen més de 900 empreses que garantisen un important suministrament de petarts, eixides, vengales i morters a tot lo món. Dos terceres parts de la producció de fòcs artificials procedixen d'este lloc, lo que fa que siga el seu principal motor econòmic. · ORÍGENS, DESENROLL I INFLUÈNCIA DELS FÒCS EN ESPANYA I VALÉNCIA. Com hem vist fins ara, l'invenció de la pólvora negra va supondre, sense dubte alguna, el començ de l'art pirotècnic i ara anem a descubrir, per mig de chicotetes pinzellades, com arribà a convertir-se en tradició espcialment en Valéncia i Alacant.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Els estudiosos de la cultura islàmica han estés la teoria que sustenta l'introducció de la pólvora a Occident a través de les vies de penetració àraps durant els sigles XIII i XIV. D'esta manera l'entrada de la pirotècnia en la península ibèrica hauria vingut del món musulmà aportant, entre uns atres, elements com a eixides, bombes, traques i llums de colors. A partir d'ahí, podem deduir que la realitat actual de la pirotècnia valenciana és producte de la confluència de dos corrents distintes q convergiran fins a conformar la pirotècnia dels nostres dies. Una és la pirotècnia pertanyent a un tronc comú europeu, corrent vinculada en especial en Itàlia (cal recordar la pertinença de l'antic regne de Valéncia i amplis territoris de la península itàlica, en especial, en el sur, a la corona d'Aragó). Ací hem de recordar l'existència de les dos escoles diferenciades en el món de la pirotècnia. Per un costat l'italiana en base en Florència i Bolonya, que posa el seu émfasis en la fabricació dels artificis i per un atre l'alemana en base en Nuremberg preocupada més per l'investigació química. Mentres en el nort els fòcs s'oferixen per sí sols, en el sur les peces adornen una gran estructura arquitectònica ( la "màquina") que en la nit final és allumenada en fòcs d’artifici. És possible siga este l'orige de l'expressió espanyola "castell" per a referir-se a una sessió de fòcs artificials. Les "màquines" han pervixcut, en formes més o

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

menys evolucionades, fins a ben entrat el sigle XX. L'atra corrent arranca en 1707 despuix del desmantellament de la Ciutadella de la ciutat després la Batalla d’Almansa. Així, en un principi, segons es deduïx dels documents i tractats d'història i vida de la ciutat de Valéncia, la pirotècnia recreativa era cosa de polvoristes, fabricants d'armes i en definitiva, gent lligada a les armes i a l'eixèrcit que sortien al veïnat de tot tipo d'eixides i trons. Més tart, està documentat que ya al sigle XV la ciutat de Valéncia delimita zones del caixco urbà on es permet la fabricació i venda de pirotècnia. Es té constància de l'existència de tallers i tendes en els carrers de Porta Nova i Trenc, fins al punt que la ciutat de Valéncia ha de dictar prohibicions que afecten a abdós activitats fins al punt que, per eixemple, en 1412, el Consell de la Ciutat va ordenar que ningú disparara “coets corredors”, dels que els valencians eren grans consumidors, pel risc d’incendis o alteracions de l'orde. Paralelament en l'Espanya del sigle XVI els poders públics decidixen intervindre en la reglamentació pirotècnica. El rei Carlos V d'Espanya decreta les primeres ordenances que concernixen al gremi de coeters i pirotècnics, diferenciant-ho del dels artillers. Estes disposicions entren en vigor l'any 1532. Pero com hem apuntat abans, en el desenroll de la pirotècnia en Valéncia sembla va tindre molt que vore la batalla d'Almansa (1707). En

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

la ciutat de Valéncia existia una fàbrica d'armes en els terrenys del parc de la Ciutadella. De la fàbrica, que també havia servit com a guarnició de tropes, havien eixit mosquets i pistolons i servit d'almagasén d'antigues armes denominades culebrines, perque el tubo o cilindre de ferro estava incrustat precisament en una traca. Derrotades les tropes antiborbóniques, el rei Felipe V ordena el desmantellament de la fàbrica. Els artesans es veuen obligats a tornar els seus pobles d'orige – Burjassot, Godella, Moncada, Paterna i Bétera, entre uns atres – i reprenen la seua activitat com picapedrers i ferrers. L'afany destructor de les tropes els porta a cremar les culebrines o traques. La fusta quedarà destruïda mentres els tubos de ferro seran venuts com a ferralla tornant a mans dels antics treballadors de la fàbrica. En la pau, decidixen reprendre els rituals festius. Els tubos de les armes, de les traques, es transformen en ferramentes festives, que es carregaven i disparaven per ex operaris de la fàbrica. Es tracta dels primers morters de la festa en orige conegut i que en Valéncia se seguirien cridant traca. La popularisació dels dispars de traca genera certa professionalisació. Els picapedrers es transformen en traquers durant les celebracions festives de les comunitats locals de Valéncia. La gran demanda els obligava a eixir dels seus pobles. Posteriorment, l'esclat de la Revolució francesa conseguirà que els fòcs artificials retornen al conjunt de les classes socials. Per un costat, deixa de

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

ser patrimoni reservat a cortesans i reis, i per un atre fuig de recints tancats on calia el pago, convertint-se en un espectàcul públic de consum democràtic. L'influència de les corrents franceses, vinculades a l'ilustració i a la busca del progrés intelectual, científic i econòmic, troba un especial acolliment en la ciutat de Valéncia, on es trobava una de les colónies franceses més numeroses de l'Estat espanyol. De fet, els traquers que disparaven fòcs en les dàrsenes del Grau estaven en contacte directe en els francesos que habitaven la zona. A principis del sigle XIX la guerra acaba en els llaços entre espanyols i francesos. Acabada esta en 1814 les autoritats borbòniques espanyoles no volien que els traqueros dispararen traques. Valéncia establix prohibicions i castics per a aquells que les disparen. Es produïx una dualitat entre la ciutat de Valéncia i el restant. En la capital les autoritats marcaven el desenroll del cicle festiu, mentres que en el restant el ritual s'impon a lo oficial. En realitat, és una época d'expansió i desenroll impressionant de la pirotècnia que a lo llarc del sigle XIX es convertirà en el símbol d'identitat dels valencians. En la Península Ibèrica es pot parlar de dos maneres diferents d'entendre els espectàculs de fòcs artificials: Galícia, nort d'Espanya i nort de

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Portugal; on es fabriquen els més perfectes voladors. Els més grans (cohetón en espanyol i foguetöes en portugués) són impulsats per mig de dos motors subjectes a una canya de bambú de quatre metros de llongitut, i poden elevar fins a un quilógram d'estreles a gran altura. Desafortunadament, l'elevat cost de la mà d'obra, les estrictes normes sobre seguritat i la disponibilitat de carcasses d'atres parts de la geografia nacional i internacional ha fet que l'utilisació d'este artifici en els espectàculs de fòcs artificials s'haja reduït considerablement.

La costa mediterrànea: Clarament influenciats pel clima i la forma de viure Valéncia, Múrcia i Catalunya alberguen a algun dels grans productors de artificis pirotècnics de diferent tipo i efectes. · FOCS EN VALÉNCIA. DIÜRNS, NOCTURNS I PARTICIPATIUS. Focs diürns Una mascletà és un dispar pirotècnic que conforma una composició molt sorollosa i rítmica que es dispara en motius festius en places i carrers, normalment durant el dia. Rep la seua denominació dels masclets (petarts d'una gran potència sonora) lligats per mig d'una mecha conformant una llínea o traca. Estes solen subjectar-se a mijana altura penjades en cordes o alçats per mig de canons. Al contrari que els fòcs artificials que busquen l'estimulació visual, les mascletades tenen com a objectiu estimular el cos a través dels forts sorolls rítmics dels masclets; alguns consideren estos sorolls

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

"musicals", si ben no obliden la part visual. Lo que distinguix una mascletà d'una successió d'explosions és el ritme que deuen crear els masclets en explosionar, és fonamental que la força de les explosions vaja de menys a més, en final apoteòsic, sense això una mascletà no pot considerar-se com a tal. Les mascletades són famoses en tota la Comunitat Valenciana pero són especialment conegudes les que se celebren entre l'1 i el 19 de Març en la Plaça de l'Ajuntament de Valéncia durant la festa de les Falles), les que se celebren durant la Magdalena en Castelló, les que se celebren del 17 al 24 de juny en la Plaça dels Luceros en Alacant durant les Fogueres de Sant. Respecte a les de Falles, inicialment era una mascletà i es disparava en la plaça de l'Ajuntament de Valéncia el dia de Sant Josep (19 de març) com a culminació de les festes falleres. Posteriorment es va ser ampliant en número fins a aplegar a les 19 actuals (entre 1 i 19 de març). La mascletà de Valéncia ha experimentat una contínua evolució, especialment en la tècnica i en la cantitat de pólvora. Actualment el llímit de pólvora, per motius de seguritat, està establit en 120 quilos per mascletà, si be que en la del 19 de març de 2008 es va aumentar el llímit fins als 240 quilos. Sobre la tèc-

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

nica utilisada s'ha evolucionat d'una eixecució tradicional (només s'utilisa mecha i l'actuació dels pirotècnics) a una electrònica (l'ignició la provoca un sistema electrònic, permetent una major exactitut i seguritat), esta última és la més utilisada en els últims anys. Una mascletà sol contar en a lo manco estes parts: Inici: conjunt d'efectes tant sonors com a visuals en que comença l'espectàcul Cos: és la part central de la mascletà, deu anar creixent en intensitat i volum de sò. Part Aérea: Descàrrega de trons aéreus d'intensitat major. Sempre es pot visualisar be i normalment va acompanyat de colors Terremot: part en la que els masclets de major potència esclaten en terra a gran velocitat. En els últims anys s'estan introduint innovacions en estes quatre parts, fent que les mascletaes tinguen una estructura més complexa que una "tradicional". L'utilisació de disparadors electrònics permet, entre atres coses, eixecutar un final molt més complex havent-se aplegat als tres terremots combinats en varis finals aéreus. Focs nocturns Són els coneguts com castells de focs artificials. Es diu castell a una estructura d'altura i volum variable, formada en el propòsit de conseguir una gama espectacular d'efectes, figures, llums de colors diferents i sons. per una cantitat massiva de productes pirotècnics. en on l'ingeni del productor té un paper altament artístic. Celebrats en la seua majoria per la nit, basen la seua estructura en els colors i les formes estilisades, més que en el soroll. Abans hem apuntat les formes bàsiques en que començaren a crear els colors. Ara, detallem els elements químics utilisats en l’actualitat. Com ya sabem, els colors de la pirotècnia són causats per la presència de sals provocats per la combustió de la pólvora i en eixa reacció és lliberada energia la qual és visible, gràcies a l'es-

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

pectre electromagnètic, per llongituts d'ona específiques que apleguen als nostres ulls donant un color singular a cada catió de la sal. En l'iniciativa de la Llei Federal de Pirotècnia es consideren 10 sales com a oxidants: clorat de potassi, clorat de bari, clorat de sodi, clorat d'estronci, perclorat de potassi, perclorat d'amoni, nitrat de bari, nitrat d'estronci, nitrat de potassi i nitrat de sodi pero no són els únics composts utilisats. Independentment de la sal (clorat o nitrat) serà el catió el que done el color. Aixina, el color lila és proporcionat pel potassi (K), el taronja és donat pel ferro (Fe) i el groc pel sodi (Na). El vert és produït per dos elements: el coure (Cu), vert intens; el bari (Ba). Vert pàlits, com a vert poma. En el color roig ocorre alguna cosa similar que en el color vert, ho causen dos elements: el liti (Li): Rojo suau, fins i tot pot semblar rosat; l'estronci (Sr): Rojo intens, com l'escarlata. També s'utilisa alumini (Al) i magnesi (Mg), abdós emeten llum blanca.

Focs participatius Despertà El terme és prou explícit: la “despertà” fa referència a l'acte de

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

despertar al veïnat que està de festa fent explotar centenars de petarts a primera hora del matí. Els participants ixen als carrers, encara de matinada, per a que els veïns baixen a fruir dels actes de les festes. En el cas de Valéncia, és obligat mencionar el petart autòcton cridat “tro de bac”, que carix de mecha i explota en ser llançat contra el sol, provocant un soroll molt estrident. La problemàtica en els components que el componen i la seua incompatibilitat en les noves lleis europees, han fet que la seua producció haja quedat reduïda a un únic fabricant en el món (Pirotécnia Zarzoso, en Altura (Castelló) i a la seua utilisació a actes en permissos excepcionals atenent a tradició. Correfocs El correfocs és una manifestació cultural popular catalana, balear i valenciana, en la que un grup de persones disfrassades o no de dimonis desfilen pels carrers d'un municipi corrent, ballant i botant entre fòcs artificials. Descendix dels “Balls de diables” ya documentats en el sigle XII en Catalunya. Posteriorment ha anat evolucionant fins al correfocs actual, en la que té molta importància la pirotècnia. En el sigle XX, despuix de la dictadura, la gent dels passacarrers (recorregut coloriste fent soroll per a avisar a la gent que comença la festa del poble,

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

en el que la gent va aplegant i es va sumant al grup) va començar espontàneament a mesclar-se en els que després farien els castells, per eixemple, i atres coses, entre elles els balls de diables; i a ballar entre ells baixe algunes vengales que anaven encenent. El terme "correfocs" apareix per primera volta escrit en 1977, de la mà de Diables del Clot, quan varen realisar per primera volta una desfilada en fòc en el que un grup de persones vestides en sacs portaven un pal en el que colocaven fòcs artificials. Després ha anat evolucionant, i algunes "colles" de correfocs realisen espectaculars actuacions professionals molt elaborades en les que no poden ficar-se dins els espectadors. Cordà És una manifestació pirotècnica nocturna consistent en un grup d'eixides, del tipo femelletes (dividits en mares, que es dividixen en 8, i normals, que no es dividixen) carretilla o també denominats eixides borrachos, penjats en una corda nugada de punta a punta d'un carrer i de la que van soltant-se i esclatant La de Paterna, la més antiga de la Comunitat Valenciana procedix de mitat del sigle XIX i és la més famosa de totes. És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim dumenge d'Agost. Destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Els tiradors, dirigits pel Coeter Major, cremen 55.000 eixides en una intensitat de 2.000 eixides per minut. Els tiradors oficials i els aficionats que s'apunten poden disparar eixides en un espai habilitat, durant el desenroll de les Festes Majors. A banda, els participants, vestits en roba que els cobrix tot el cos per a evitar cremades, van agarrant-ho i llançant-los a l'aire dins del recint acotat i durant un temps llimitat. Està declarada com a Festa d'Interés Turístic Nacional des de 2017. Passejà Es tracta d’una manifestació en fòc de pólvora, que consistix en una fila de gent fent un recorregut tancat en lluminàries i eixides d'eixides, mantinguts en en el braç estés en tenalles de fusta.

Cal destacar la que es celebra a la población de Quart de Poblet en les Festes Patronals del més de Setembre en honor a Sant Onofre. fins a ací el brevíssim repàs per l'història de la pirotècnia, el seu desenroll en Espanya i en Valéncia i les particulars manifestacions que a la seua entorn cele-

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

brem els valencians. El valencià és un poble íntimament lligat al fòc, als seus usos i al seu fruïment. Com una més de les seues llames, i d'igual modo, sense saber on s'unix o on acaba la seua unió al cos del fòc mateix, vàrem trobar les Falles i tot lo món que les rodeja. I, irremediablement convertida en una atra llama del fòc i les Falles, tenim esta de la pirotècnia. Era imprescindible per tant que des d'este espai faller dedicàrem unes llínees a homenajar a l'art del fòc, a l'art del sò i de la pólvora convertit en festa. Bibliografía: · “Pirotecnia en Valencia.” José Enrique Ferriols Monrabal, Mikel Pagola Erviti, Juan José Solá Palmer. Ajuntament de Valencia. · Revista “Quo”. Número de Decembre de 2014 · Revista divulgación “Muy Interesante” núm. 108 · Publicació de la BBC News del 20 de Decembre de 2010 · Wikipèdia · Portal web “Guía de la C.V” · Pàgina web www.maquinariapro.com dedicada a la maquinaria i la seua composició. · Les fotografies que acompanyen a l'artícul no seguixen l'orde del mateix, sols pretenen mostrar bona part de la tradició pirotècnica valenciana. Totes elles son una colaboració de Daniel Tamarit de Pirotècnia Tamarit, al qual estem molt agraïts.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

AUTODEFINIT

Horisontals 1. Lema de la falla 2. Nom de la Fallera Major Infantil 3. Llar faller en falles 4. Nom de la Fallera Major 5. Llar faller Verticals 1. Lema de la falla infantil 2. Petart que només pots tirar si eres major d'edat 3. Nom del President 4. Nom del nostre poble

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Test Faller

Marca la resposta correcta ¿Quin sant celebrem el 19 de març? 1. 2. 3.

Sant Joan Sant Josep Sant Vicent

¿A quina verge li portem flors en l'Ofrena? 1. 2. 3.

Mare de Deu del Puig Mare de Deu del Desamparats Mare de Deu del Dó

¿Quin es el nom de la nostra Fallera Major Infantil? 1. Alexa 2. Paula 3. Victòria ¿En 1. 2. 3.

quin any es va fundar la falla? 1980 1985 1975

¿Com li diuen al President? 1. Àngel 2. Sergio 3. Raul ¿Com li diuen a la nostra representant en la Cort d'Honor de les Falleres Majors d'Alfafar? 1. Rosana 2. Lídia 3. Natàlia ¿En 1. 2. 3.

quin acte finalisem la semana fallera? La Plantà La Cremà la Cridà

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

EL DESAGRAVI A LA SENYERA PEL SEU VIAGE A MADRIT EN 1881 Per Miquel Àngel Gascón i Rocha.

provessó historica de 1881

El 25 de maig de 1681 moria en Madrit el dramaturc Pedro Calderón de la Barca, u dels autors lliteraris més insignes del Segle d’Or de les lletres castellanes. Són obres seues "La cisma de Inglaterra.”, “La vida es sueño, “La dama duende” o “El alcalde de Zalamea”. El prolífic autor alcançà renom en la

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar Archiu municipal de Valéncia

seua época, renom que continuà aumentant en el temps i que arriba als nostres dies on companyies de teatre clàssic continuen omplint sales i representant les seues obres en festivals com el d’Almagro o Sagunt. Per això no és d’estranyar que dos segles despuix del seu falliment, els madrilenys volgueren celebrar el segon centenari de la mort del seu veí, i els círculs lliteraris i culturals de tota Espanya també. La pròpia Universitat de Valéncia celebrà el 25 de maig de 1881 una velada en el pati del seu edifici de la Nau en el que, al finalisar, regalà als alumnes i públic assistent un eixemplar de “La vida es sueño.” Pero eixa nit els ànims no estarien del tot distendits entre el públic perque l’històrica Senyera valenciana havia partit cap a Madrit per a participar en els festejos que la capital d’Espanya que, vivia els primers anys de la restauració de la monarquia borbònica entre les dos repúbliques, havia organisat. Este ambient enrarit estava basat en que segons les veus de protesta

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar Baixada de la senyera anys 20

creixents, no s’havia respectat l’antic ceremonial per a traure i traslladar la Senyera del seu lloc en la casa consistorial on es custodia l’ensenya de l’antic regne foral. La realitat és que el ceremonial establit per Pere el Ceremoniós, com no podia ser d’una atra manera, en 1375 havia caigut practicament en desús des de la pèrdua dels Furs, encara que sí se celebraven els centenaris de la conquista per part de Jaume I, tant en 1738 com en 1838. De fet, no era la primera vegada, ni seria l’última, en que la Senyera deixara el seu lloc per a participar en actes que no estigueren convocats per l’Ajuntament del Cap i Casal del Regne, que la Senyerea encapçalara la celebració o que esta tractara de celebrar o donar les gràcies per la reincorporació de Valéncia als regnes cristians a mans de Jaume I. Pero sí l’única ocasió en que eixia de terres valencianes. En 1881 fea només 3 anys que s’havia constituit la Societat d’Amadors de les Glòries Valencianes Lo Rat Penat, de manera que l’ambient de recuperació de la llengua valenciana i dels símbols i cultura valenciana estaven en plena

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar 1925, Després del viage a Madrit

efervesvència, per això no és d’estranyar, que siga la pròpia entitat valencianista la que promoguera un acte de desagravi a la Senyera a la seua tornada des de Madrit. Tornada que s’efectuaria el dia 2 de juny. Eixe mateix dia, en el diari Las Provincias, u dels fundadors de Lo Rat Penat, Constantí Llombart publica una poesia titulada “La Senyera de Valéncia” en la que, partint de la glòria passada i mostrant el dolor pel desdeny dels propis valencians, reclama el desagravi pel viage a Madrit en circumstàncies gens honorífiques. Primer Llombart recorda que la Senyera no podia inclinar-se davant ningú, només davant Deu. Que el Justícia Criminal era l’encarregat de traure-la de la casa del Consell de la Ciutat, el Mestre Racional de portar-la i el Centenar de la Ploma de custodiar-la. Poesia que diu així: “Volent Valéncia mostrarte son degut acatament un Centenar de la Ploma conseguí que ton excels conqueridor t’establira,

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

(…) Y mentres la crida es fea convocant l’armada gent, tu, allà en lo balcó posada de la casa del Consell, semblabes de la justícia reclamar lo cumpliment. (…) Dende la Sala daurada per un finestral obert, ab cordons d’or y de seda t’esgolaben al carrer, ahon per lo síndich rebuda y escoltada per los Cent dir ton Rat-penat semblaba: -¡No m’incline mes qu’a Deu!(…) Ans, Senyera, quant te treen de la casa del Consell, los jurats ab lo justícia criminal y els ballesters, sempre al honorable síndich, a qui durte perteneix, agenollat, l’imposàbeu, baix solemne jurament, pèdrer abans la existència qu’abandonarte janés. (…) Emperó si ells tan glorioses contemplaben en tos plechs, pàgines qu’en nostra història brillaran eternament; huí, ¿com te mirem nosaltres? Com si fores un drap vell. (…)

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Norabona que Valéncia prenguera la part qu’ha pres, en les grans festes qu’Espanya al gran Calderón li ha fet, puix lo poble qu’honra al geni, sap honrarse a si mateix. Mes no que tan decaiguda may te veres, qu’al estrem aplegares, qu’et duguera lo valencià Ajuntament a Madrit encaixonada, com difunta sens parents. (…) Donchs si aixina ho determina, és qu’aixina ho reconeix, y respectada y volguda com fores en altres temps, hui que de la Cort retornes ab gran entusiasme’t reb. ¡Un altar, Senyera, encara en los cors valencians tens!”

En 1927 per a la restauració

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Llombart descriu perfectament en el seu vers l’agravi ocasionat pel trasllat de la Senyera, no només per no complir el ceremonial, sino perque el viage s’efectuava sense cap honor (qu’et duguera lo valencià Ajuntament/a Madrit encaixonada...). De manera que, durant l’estància de la bandera dels valencians en terres castellanes, es preparà l’acte de desagravi. Eixa estància en Madrit, com he comentat adés, s’explicava per la participació en els festejos que es celebraren en Madrit per a commemorar el segon centenari de la mort de Calderón de la Barca, concretament en una provessó històrica a celebrar el dia 27 de maig de 1881. L'acte estaria presidit per Alfons XII, que contemplaria el pas de la comitiva des del Palau Real puix el recorregut, de 5 kilómetros, eixiria del carrer Serrano fins al carrer Princesa passant per les portes del domicili real. En 1931

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar En 1925 pel carrer Zaragoza

Segons les cròniques, la provessó històrica en honor de Calderón durà 5 hores i tingué més participació valenciana. Ademés de la presència de la Senyera, representant a l'Ajuntament de Valéncia iportada per l'alcalde de l'época José Busutil, el síndic Cristobal Pascual i Genís i atres regidors de la corporació, també desfilà una carrossa des de la que es tiraven flors al públic, flors que havien arribat també des de Valéncia. La Senyera desfilà junt a atres ensenyes conservades en diputacions i ajuntaments de tota Espanya. En tot cas, les cròniques destacaren la presència de l’ensenya valenciana, així ho podem comprovar llegint, per eixemple, el relat dels actes que publica la revista “El viagero ilustrado hispanoamericano.” de Barcelona i distribuida per Espanya, Portugal, les possessions espanyoles d’ultramar i Amèrica,

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar La restauració de 1994

el 30 de maig de 1881: “Varios ayuntamientos de provincia lucían soberbios estandartes, entre los que merece especial mención la Señera de Valencia.” El propi diari, despuix d’explicar determinades característiques històriques de la Senyera i la conquista per part de Jaume I, arreplega el ceremonial que en esta ocasió no s’havia complit. “Para salir la bandera por la ciudad o fuera de ella, se observaba la ceremonia de bajarla por el balcón atada a un cordón de seda, con el objeto que nunca pudiera humillarse inclinándose.”

Acabats els festejos, la Senyera tornà a Valéncia on l’esperava el promogut acte de desagravi al que s'uniren els membres de Lo Rat Penat, personalitats valencianes del moment i el propi govern municipal, de manera que el 2 de juny de 1881

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar Archiu municipal de Valéncia

una comissió de l'Ajuntament de Valéncia, els ratpenatistes, representants d'atres societats valencianes i periodistes anaren a esperar la comitiva, que venia des de Madrit en la Senyera, a la població de Catarroja, on la traslladaren a un tren abillat de banderes i flors que la transportaria al Cap i Casal. En arribar a Valéncia Ciutat la Senyera fon traslladada cap a la Sèu metropolitana pel mateix alcalde, en un carruage tirat per sis haques engalanades per a l'ocasió. La comitiva estava acompanyada pels sons de la marcha real i el volteig general de campanes. A les portes de la Catedral l'esperava el Capítul de la Sèu i l'Arquebisbe Antolín Monescillo que la deposità en l'altar major fins al següent dumenge. Esta disposició no era debades, puix quan la Senyera es trasllada des d’antic a la Catedral Metropolitana, el seu lloc és al costat del que ocupa l’Evangeli en el presbiteri.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

El dumenge 5 de juny l'Arquebisbe Monescillo, encara que castellà de naiximent sempre havia mostrat l'inclinació de guanyar-se el favor dels valencians, predicà al voltant de l'importància de la bandera valenciana per al seu poble durant la festa solemne que es celebrà en la Sèu. Eixa mateixa vesprada fon traslladada la Senyera a les cases consistorials, que no tenien l'aspecte actual puix encara ocupa-

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar La restauració de 2008

ven només les instalacions de la Casa de l'Ensenyança que el mateix arquebisbat valencià havia cedit pocs anys abans. Allí fon pujada pel balcó, ara sí com mana el ceremonial, en presència de les autoritats i custodiada pel Batalló de Veterans (En sustitució del llavors inexistent Centenar de la Ploma), una milicia armada formada per republicans que es mantingué durant la monarquia gràcies a que foren contraris a la proclamació de Cantó Valencià de 1873 i ajudaren a mantindre l'orde i les institucions durant els dies de revolta. Este batalló fon definitivament dissolt a principis del segle XX puix es considerà un perill que existira una milicia republicana en uns 800 fusils contabilisats. Lo Rat Penat el mateix dumenge per la vesprada per a arredonir l'acte de desagravi a la Senyera, convocà una velada poètica en la seua sèu de la Plaça del Comte de Casal, hui desapareguda, que es trobava entre l'actual Mercat Central i la parròquia dels Sants Joans. Entre les poe-

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

sies i discursos que es llegiren, destaca la del president de la societat en aquell moment, Jacint Labaila. LA SENYERA ¡Mireula bé! Per la ciutat sansera paseja, del Rey Jaume, la Senyera del entusiasme al poderós arranch: ¡el que son sagrat símbol no venera no té en les venes valenciana sanch! Al seu passat nòstre previndre lliga, donant als ciutadáns abrás etèrn, el amor a la patria no es mustiga, i es la Senyera la Valencia antiga que vé a reviure l'esperti modèrn. Es lo recórt de nòstra noble història, qu'aplega a refrescar huí la memòria, es lo payral bressòl, és tèndre llas, es de Valencia la perpètua glòria que may s'abat ni acava... ¡obriuli pas! Pero especialment la de Teodor Llorente, fundador de l’entitat i president entre 1879 i 1880. La poesia composta per a l’ocasió són aquells versos tan reconeguts que comencen: ¡Oh, Senyera valenciana! ¡Gonfanó de la ciutat! ¡Drap gloriós d’or y de grana que corona el Rat-Penat! Vuí, rejuvenint la historia, mamprens, al vent de la gloria, altra volta l’antich vol; y banyante en llum encesa, per tu, de nostra grandesa, tornar a eixir lo brillant sol.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

La seua versada, troba context d’esta manera, precíssament, per eixe viage a Madrit durant els festejos del segon centenari de la mort de Calderón de la Barca: No arrives, no, coronada de sanguinosos llorers, ni entristixen ta tornada gemechs de hórfens llastimers. Entre vítors y alegríes, tan glorós com ans venies, vens, ¡oh, penó may vensut! de donar, en lloch insigne, al Geni homenaje digne, y a la Patria honrós tribut. Triomfalment la Cort d’Espanya te ha vist, en carro de honor; y la gent propia y la estranya se uniren en ta llabor. Complaguts en ta victoria, han abaixat de la Gloria y te han mirat sonrient (públich digne de tal festa): lo gran Rey de la Conquesta, Ausias-March y Sant Vicent. Tú, tradicional bandera de Fe, Patria y Llibertat, a Espanya, a Europa sancera nostra historia has recordat. De nostres insignes poetes, guerrers o sabis, evocaves lo gran nom; darrere de tú marjaven, y al vórelos com passaven, abaixava el cap tot hom.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Així com també contextualisa el final de l’afamada poesia en la que Llorente vol unir el gloriós passat en l’esperançador present que es vivia al principi de la coneguda posteriorment com a Renaixença valenciana. Tota eixa despareguda y anyorada majestat, en tú Valencia saluda, ¡Senyea del Rat-Penat! D’eixes perdudes grandeses veu brotat noves promeses plenes de dolsos conhorts; y tant pots y tan alcances, que’t fas nunci d’esperances, tú, la insignia dels recorts! Teníes tú, quant lo poble duyes als combats guerrers, pera defensarte, un noble Centenar de Ballesters. Vuí, centenar de centenes, ab lo calor de les venes ab la fe que no decáu, de ta custoria responen; y millor defensa’t bandera de amor y pau! Ab la corbella o l’aixada, ab llansadora o martell, ab la ploma may cansada, ab lo creador pincell, ab la ma curtida y forta, ab lo cor, sagrat fornall, serém per ta gloria, oh, Reyna, lo Centenar de la feyna y els Ballesters del trevall.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Jurém per lo nom del pare que es nostre millor espill; per lo bes que cada mare li dona a son tendre fill; jurém per la llar sagrada, jurém per la etat pasada, jurém per lo esvenidor, jurém ab fe en la victoria, lluytar sempre per ta gloria ¡Senyera del patri amor! Archiu municipal de Valéncia

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Algunes persones consideren les banderes com a simples draps, menejats per la bona voluntat d’una visió humanista i superadora de conflictes, pero darrere d’alguns d’estos draps de colors o ensenyes distintives, hi ha tota una història i unes tradicions que formen part de la cultura del poble al que identifica. Este és el cas de la Senyera del Cap i Casal del Regne de Valéncia. Moltes vegades menyspreada pels propis valencians, com senyalava Llombart “com un drap vell”, la Senyera és una ensenya arraïlada en l’història per segles; estandart baix el que es congregava, i congrega, el poble; i símbol de llibertat per al poble valencià.

Bibliografia: Almanaque Las Provincias 1882 Biblioteca Digital Cervantes Virtual Les fotografies utilisades per a ilustrar est artícul han sigut localisades en els següents llocs: J.Laurent y Cía. El Argonauta valenciano Callejeando por valencia lovevalencia valencialegendaria Levante-emv Las Provincias Valenciafreedom

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

L’Exaltació de nostres Falleres Majors

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

#SOMLAMISTAT

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Als nostres comerços Esta publicació pot vore la llum any darrere any, gràcies a tots els comerços que colaboren en el nostre llibret. Mantenint d’eixa forma esta expressió de la cultura i llengua valenciana. Nostre agraïment de tot cor a tots.

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

C/ San Cayetano, 88 bajo—46910 ALFAFAR (Valencia) Telf.: 96 375 49 83 - e-mail: hermanosramirez@iservicesmail.com

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

MENÚ DOMINGO

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Punto de venta de Lotería Nº 81680 Recargas telefónicas Fotocopias Avda. Albufera, nº 3 - Telf. 961 362 843 C.P. 46910 - Alfafar (Valencia

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

PELUQUERO RAUL GUERRO NUÑEZ Avenida de la Albufera, 1-9ª 46910 Alfafar (Valencia)

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

                

PRENSA BONOBÚS Y CARGAS TELEFÓNICAS FOTOCOPIAS Y PLASTIFICADOS VENTA DE PAN VENTA DE HIELO, REFRESCOS Y HELADOS VENTA DE GOLOSINAS. VENTA DE TARTAS DE CHUCHES PERSONALIZADAS. VENTA DE PIÑATAS. VENTA DE REGALOS PERSONALIZADOS. IMPRESIÓN Y VENTA DE CAMISETAS PERSONALIZADAS. VENTA DE ENTRADAS A ESPECTACULOS Y EVENTOS DEPORTIVOS. ETIQUETAS PERSONALIZADAS. TARJETAS PERSONALIZADAS. GLOBOFLEXIA TEMATIZADA. VENTA DE TRACA. MENSAJERIA DHL ARREGLOS Y COMPOSTURAS

Avda. Gómez Ferrer, 77 bajo - 46910 Alfafar Tels. 963 962 649 / 645 930 063 e-mail: elcantodelasort@gmail.com

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

gdc@gdcindustrial.es

Telf. 961.100.535

P.I. Catarroja - C/ 26 nº 100 D-39 46470 Catarroja (Valencia)

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

www.llobe.es artesanias@llobe.es

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Peluquería y Maquillaje profesional

C/ Valencia, 4C—SEDAVI.

963 752 447

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Tel. 686 271 570 e-mail: evolion@evolion.es

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Locales comerciales e industriales Aire acondicionado Sistemas domóticos Boletines y Certificados Instalaciones de Antenas y Videoporteros C/San Vicente, 20 A - 46970 Catarroja (Valencia) Teléfono y Fax: 963 123 031 - Móvil: 606 053 703 E-mail: rubentecles@hotmail.com Web: www.electricistarubentecles.com

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar @luismonmeneu

Associació Cultural Falla l’Amistat d’Alfafar

Guia de comerços TAPES Caixa popular Dia Ualkens 141 Coffe Shop Cafenet 142 Cuenca asesores 143 Alkilaudio 144 Restaruante Chino alfafar 145 Reparaciones Hnos. Ramirez Fabrica SB 146 Restaurante Nostre Chill-out 147 El Racó del Coeter Albufera 3 148 Trisegur XXI 149 Sedavinium Raul Guerrero, peluquero 150 El Cantó de la Sort Emilio Rotglá joiers 151 GDC Industrial 152 Artesania llobe 153 Floristeria Maria Dolores 154 Soho Vichus 155 Automóviles Juvesa La Botica de Malú 156 Abril Inmobiliaria 157 Colegio Vamar 158 Arroz la Fallera 159 Aqua Peluqueros 160 Evolion Distribuidora Bautista Planes 161 Carrefour 162 Rutec Muntatges Electrics Angels Pastelería 163 Hispania Gastronomía 164 Carnisseria-Xarcuteria Monmeneu Pirotecnia Tamarit 165 Bar Calvo Consum 166 Arroz Dacsa 167 Molins Òptics Nessa's Moda Complementos

TENDA